• Author / Uploaded
• loles2

Citation preview

Objectius

Índex

§ Aprendre els tipus d’accents i les regles d’accentuació del valencià.

L’ACCENT GRÀFIC

§ Conéixer els casos particulars de l’accentuació i els errors més habituals que es cometen per interferència del castellà.

§ § § § §

L’accent gràfic Tipus d’accent Regles d’accentuació Casos particulars Observacions: errors habituals

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

L’accent gràfic o ortogràfic

Trets de l’accentuació

Tipus d’accent gràfic

El triangle vocàlic podem dividir-lo en dues parts segons que les vocals presenten el tret + OBERT o – OBERT (+ TANCAT ):

§ És un signe convencional que en valencià té aquestes formes: (´) o (`).

/i/

/u/

+TANCADES

accent agut (º)

§ Serveix per a indicar quina és la síl·laba tònica dins d’una paraula.

/e/

/o/ /ε/

/c/

/a/

+OBERTES accent greu (`)

L’accent greu —o obert— es posa, doncs, sobre les vocals obertes: à: germà, romànica, valencià è: ciència, telèfon, cèl·lula ò: això, colònia, rònec L’accent agut —o tancat— es posa sobre les vocals tancades: é: encén, espés, església ó: extensió, rosegó, fórmula í: camí, líquid, llumí ú: xampú, autobús, únic

Regles d’accentuació

L’accent gràfic en les paraules agudes § Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en, in:

S’accentuen les paraules:

L’accent gràfic en les paraules planes § Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en, in:

màxim, místic, dòcil, esplèndid, únic, àgil, símbol... ESDRÚIXOLES

sempre

PLANES

quan NO acaben en:

AGUDES

quan acaben en:

vocal: a, e, i, o, u; vocal+ s: as, es, is, os, us; en, in

Les paraules monosil·làbiques NO s’accentuen, llevat que hagen de portar accent diacrític.

L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles § Totes les paraules esdrúixoles: màquina, anècdota, música, fórmula, època, sandàlia... Atenció!

Les paraules esdrúixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec que s’ha de comptar com a dues síl·labes:

demà, cantaré, jardí, algú, això, cabàs, procés, arròs, encén...

Atenció!

Atenció!

§ Hem d’accentuar les paraules planes acabades en diftong decreixent, i per tant en u consonantitzada:

§ NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...

Casos particulars: els adverbis acabats en -ment Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’han format:

§ NO hem d’accentuar mots com: llibreria, Maria, espia, havia... perquè es tracta de paraules planes acabades en vocal: te_ni_a, Gan_di_a...

Casos particulars: els mots compostos

En els mots compostos que s’escriuen com un sol mot, només el segon element conserva l’accent:

àgilment, contínuament, dòcilment... De físic + químic = fisicoquímic Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc no n’ha de dur l’adverbi que en deriva:

fa_mí_li_a, vic_tò_ri_es, es_sèn_ci_a, es_glé_si_es,

bonament, feliçment, honestament... democràcia, anestèsia, memòries...

a_nà_veu, cré_ieu, es_ti_gué_reu...

De polític + econòmic = politicoeconòmic

Observacions: errors habituals

Observacions: errors habituals

§ No s’accentuen els mots aguts com els següents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades anteriorment:

§ Però sí que s’han d’accentuar aquests altres mots plans:

algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans, pingüins, Ramon... § Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests: actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria, melodia, melodies...

Bibliografia

exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons, telèfon, telèfons... § Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els següents perquè en valencià els considerem esdrúixols: ciència = ci/èn/ci/a còpia = cò/pi/a decadència, desgràcia, estàtua...

§ ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramàtica normativa valenciana, Publicacions de l'AVL, València, 2006 § Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 2006 (7a ed.) § R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramàtica Bàsica, Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.) § DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. . [consulta de juliol de 2013]

Índex GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Ø Concepte de dièresi Ø Regles d’estalvi de la dièresi Ø Cal recordar que…

La dièresi Elisa Giner i Salvà

ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Dièresi

Dièresi

És un signe gràfic (j) que en valencià pot recaure

sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions distintes: 1. Indica que una i o una u que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se no ho fan, sinó que mantenen el seu valor plenament vocàlic.

La i o la u que la porten no fan diftong, sinó que tenen la seua pròpia síl·laba. països /pa·’i·zos/, aïllar /a·i·’ ar/,coïa /ko·’i·a/, incloïen /in·klo·’i·en/, Raül /ra·’ul/, diürn /di·’urn/

Dièresi

2. Indica que la u no és muda quan va darrere de “g” o “q” i davant de e, i. llengües, lingüística, pasqües, obliqüitat...

En alguns casos, la i amb dièresi pot formar diftong decreixent amb una u posterior consonantitzada. agraïu /a·gra·’iw/, arguïu /ar·gu·’iw/

Regles d’estalvi de la dièresi Re

Regles d’estalvi de la dièresi 1. Quan, d’acord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i / u. país, Lluís, conduíem, produíeu... 2. A l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal més –ir. INFINITIU agrair conduir

GERUNDI agraint conduint

FUTUR agrairà conduirà

CONDICIONAL agrairia conduiria

3. En els compostos formats amb els sufixos –ista, -isme, -us, -um. europeista, egoista, altruisme, egoisme, Màrius, harmònium... Excepció: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme en aquests casos no és un sufix.

Regles d’estalvi de la dièresi 4. En els compostos formats amb els prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix un lexema començat per i/u. ·intrauterí, reincidir, coincidència, preinscripció, ·contraindicació, autoinducció... ·EXCEPCIONS: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.

Cal recordar… •Generalment duen dièresi els derivats d’un mot que tinga i, u tòniques precedides de vocal: agrair → agraïment atapeir → atapeïment trair → traïdor, traïdora veí → veïna, veïnat, veïnatge país → països, apaïsat ATENCIÓ: paisà, paisatge són pseudoderivats i no duen dièresi).

Cal recordar que… •

Les vocals majúscules també s’accentuen —o porten dièresi— quan així ho demanen les regles generals d’accentuació.

ÀNGEL, RAÜL, JÚLIA, MERCÉ, ÚRSULA, RIU XÚQUER, BENICÀSSIM, CAMÍ D’ALGIRÓS, L’ALCALATÉN...

Cal recordar... Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjançant sufixos nominals o verbals s’escriuen amb dièresi encara que en els primitius trobem diftong:

heroic → heroïcitat; laic → laïcitat, laïcisme, laïcat; fluid → fluïdesa, fluïdificar, europeu → europeïtat; espontani → espontaneïtat; idoni → idoneïtat; homogeni → homogeneïtat; continu → continuïtat; S’inclouen ací també els derivats acabats en –al: laic → laïcal; helicoide → helicoïdal; trapezoide → trapezoïdal...

Cal recordar… Cal tenir en compte que el mot ió i els derivats d’aquest no porten dièresi, tot i que la i inicial hi és plenament vocàlica: i_ó, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc.

El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes més: hi_oi_de, hi_o_glós, hi_os_ci_na i derivats.

Dades de contacte

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

[email protected]

LES PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Gràcies per la vostra atenció

CONTINGUTS

0. CONCEPTE DE PERÍFRASI

1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA

†

†

†

† † † †

0. Concepte de perífrasi verbal 1. Perífrasis d’imminència 2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades

Construcció sintàctica formada per 2 verbs: „

„

† †

†

aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor d’obligació, probabilitat, imminència, etc.

† †

infinitiu, gerundi o participi aporta el significat lèxic

„

1.3 “Anar a” en imperfet + infinitiu: † †

1.1 “Estar a punt de” + infinitiu: †

Hem d’afanyar-nos, que el tren està a punt d’eixir i no l’agafarem!

1.2 Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència: † †

Em dutxe ara mateix i ens n’anem a sopar De seguida t’explicaré què ha passat

Demà he d’anar a l’oculista 3

4

2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

RECAPITULACIÓ

†

†

Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els xiquets Anàvem a contar-li la nostra experiència a París, però s’ha fet massa tard i ho hem deixat per a demà.

“Anar a” en present + infinitiu: „ „

†

El mes que ve vaig a començar el curs de natació † El mes que ve començaré / comence Els sindicats van a proposar noves mesures econòmiques † proposaran

„

Imminència: „ „ „

ATENCIÓ!: “Anar a” en present + infinitiu és correcta quan té un valor de moviment o desplaçament (no imminència): „

5

„

„

Significat únic, funcionament sintàctic conjunt Exemple: „

Expressen que l’acció es troba a punt de realitzar-se. Estructures:

Principal:

2

(...) 1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA

†

Auxiliar:

Fa molt de fred ací. Vaig a tancar la finestra (ĺ desplaçament)

†

“Estar a punt de” + infinitiu Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència “Anar a” en imperfet + infinitiu

Construccions incorrectes: „

“Anar a” en present + infinitiu

Han cridat al timbre. Vés a veure qui és (ĺ desplaçament) 6

7

EXERCICIS: trobeu les errades

SOLUCIONS

(...) SOLUCIONS

†

†

†

† † † † † † †

L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació pública. Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar. Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya. Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment. Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una miqueta més. Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma. Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate.

L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació pública. „

†

†

†

BIBLIOGRAFIA

†

1. Material en paper:

†

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279282] - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 91-93] - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern d’activitats (exercicis 7 i 8)] - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002

faré un pastís

Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate. „

s’inscriurà a classes de karate

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

11

CORRECTA ĺ “anar a” en imperfet

Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. „

seran abundants

9

(...) SOLUCIONS

„

†

CORRECTA

8

Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma.

em posaré a fer esport

Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una miqueta més. „

CORRECTA

Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya. „

„

aprovarà pròximament

Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar. „

Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment.

12

10

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

13

LES PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ

CONTINGUTS

1. OBLIGACIÓ PERSONAL

†

†

† † †

Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

† †

0. Concepte de perífrasi verbal †

ĺ BLOC “PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA”

1.1 Haver de + infinitiu: „ „

1. Obligació personal 2. Obligació impersonal 3. Construccions incorrectes 4. Exercicis 5. Solucions comentades

†

He d’anar al dentista aquesta vesprada Si vols conservar la feina, hauràs de fer el que et manen

1.2 Caldre que + subjuntiu: „ „

Cal que adjunteu el justificant del pagament Caldria que em digueres si véns a la festa o no

2

3

(...) 1. OBLIGACIÓ PERSONAL

2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL

(...) 2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL

†

†

†

1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + que + subjuntiu: „ „

†

Ben prompte serà necessari que et comprem un llit més gran. Has crescut molt! Seria convenient que ens decidírem prompte o no trobarem entrades per al concert

„ „

†

1.4 Deure + infinitiu ĺ valor moral „

2.1 Haver-se de + infinitiu:

4

2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + infinitiu: „ „

És convenient posar-se el cinturó de seguretat en pujar al cotxe És necessari posar-se’l

2.2 Caldre + infinitiu: „ „

Els ciutadans deuen complir la llei

Quan es viu en comunitat, s’ha de procurar no molestar els veïns Abans de prendre una decisió crucial, s’hauria de reflexionar

Cal tornar el llibre abans que s’acabe el termini Durant els mesos d’estiu cal anar amb compte amb el sol 5

6

3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

†

†

†

3.1 Tenir que + infinitiu: „

Passa demà per ma casa, que tinc que donar-te un regal †

†

„

Quan es condueix, (n’) hi ha que ser prudent †

†

3.3 Ser precís + infinitiu: „

he de donar-te un regal

3.2 (N’) Hi ha que + infinitiu:

RECAPITULACIÓ

†

cal ser prudent / s’ha de ser prudent / és convenient ser prudent

cal reunir-nos / és necessari reunir-nos / hem de reunir-nos

„

†

Ja et vaig advertir que no era precís que vingueres amb mi †

„ „

3.4 Ser precís + que + subjuntiu: „

1. Obligació personal: „

El director m’ha dit que és precís reunir-nos avui mateix

2. Obligació impersonal: „ „ „

no calia que vingueres / no era menester que vingueres †

„ „

8

caldre + infinitiu haver-se de + infinitiu ser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu

3. Construccions incorrectes: „

7

haver de + infinitiu caldre que + subjuntiu ser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiu deure + infinitiu (ĺ valor moral)

tindre que + infinitiu (n’) hi ha que + infinitiu ser precís + infinitiu / ser precís + que + subjuntiu

EXERCICIS: trobeu les errades

SOLUCIONS: trobeu les errades

(...) SOLUCIONS: trobeu les errades

†

†

†

† † † † †

Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar els nervis Podem visitar la catedral, però quan siguen les vuit n’hi ha que anar al punt de trobada Hui arribarà tard: encara té que duxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos Rosa treballa en una granja al mig del camp, on és precís anar amb cotxe És menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lació 10

Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar els nervis „

†

†

Podem visitar la catedral, però quan siguen les vuit n’hi ha que anar al punt de trobada „

†

CORRECTA ĺ també: és necessari estudiar molt i controlar els nervis / cal estudiar i controlar / s’ha d’estudiar i controlar

Hui arribarà tard: encara té que dutxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana „

Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos „

†

ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la

11

CORRECTA ĺ també: cal que ens mostreu les fotos

Rosa treballa en una granja al mig del camp, on és precís anar amb cotxe „

cal anar al punt de trobada / s’ha d’anar-hi / és necessari anar-hi

9

cal anar-hi amb cotxe / és menester anar-hi amb cotxe / s’ha d’anar-hi amb cotxe

És menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lació „

CORRECTA ĺ també: és necessari que vinga / cal que vinga

12

BIBLIOGRAFIA

LES PERÍFRASIS DE PROBABILITAT I DE DUBTE

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279282] - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 91-93] - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern d’activitats (exercicis 7 i 8)] - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002 - Fitxes del Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (codi MS Mitjà 15/014)

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

2. Material en línia:

Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

13

14

CONTINGUTS

1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONS DE PROBABILITAT I DE DUBTE

†

†

† † † †

0. Concepte de perífrasi verbal †

ĺ BLOC “PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA”

†

1. Perífrasis i construccions de probabilitat i de dubte 2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades

„

Expressen una suposició o una deducció no confirmada, la probabilitat i la possibilitat. Estructures: „ 1.1 Deure + infinitiu: † †

„

2

(...) 1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONS DE PROBABILITAT I DE DUBTE

„

Ma mare no és a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda. Anit no podia adormir-me. Devia ser pel café que em prenguí de vesprada.

1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu: †

Són les 8 i Joan encara no ha arribat. És probable que s’haja trobat molt de trànsit.

1.4 Poder ser + que + subjuntiu: †

Estic restaurant una còmoda i no m’agrada com m’ha quedat. Pot ser que necessite una altra mà de vernís.

1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement, possiblement, segurament] + verb en indicatiu: † Ha telefonat Anna i diu que potser vindrà a sopar hui. † El pont d’octubre possiblement anirem a Florència. 3

4

2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

RECAPITULACIÓ

†

†

†

2.1 Deure de + infinitiu: „ „

Caram, quin rellotge més bonic! Deu de valdre molts diners. †

„ „

Quina hora és? – No estic segura, però deuen de ser més de les 9, perquè ja ha començat el telenotícies. †

†

Deu Ø valdre molts diners

2.3 Ser i estar en futur i en condicional:

„

deuen Ø ser més de les 9

2.2 “Igual”: „

Qui cridà anit tan tard? – Seria Paula, com sempre. †

„ „

Deu ser ja de dia

Estaràs cansat, després d’un passeig tan llarg! †

†

Deus estar cansat

„ „

Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem 5

Deure + infinitiu: Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu Poder ser + que + subjuntiu

Construccions incorrectes: „

No sé què farem el cap de setmana. Igual anem a la platja. †

„ „

Devia ser Paula

Serà ja de dia, perquè sent els ocellets cantar †

Expressió de la probabilitat, la possibilitat i el dubte:

Deure de + infinitiu “Igual” Ser i estar en futur i en condicional

6

7

EXERCICIS: trobeu les errades

SOLUCIONS

(...) SOLUCIONS

†

†

†

† † † † † † †

Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastar Saps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt d’arribar Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excés d’equipatge Com et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una visita... Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt ennuvolat. No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja. Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat. 8

†

Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastar „

†

deu estar a punt d’arribar †

Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excés d’equipatge „

Com et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una visita... „

Saps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt d’arribar „

†

deuen Ø ser rics

Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. „

9

CORRECTA

És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt ennuvolat. „

CORRECTA

Potser m’anime / és probable que m’anime / possiblement m’anime

CORRECTA

10

(...) SOLUCIONS

BIBLIOGRAFIA

†

1. Material en suport paper:

†

No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja. „

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279282] - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 91-93] - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern d’activitats (exercicis 7 i 8)] - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002 - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 15/033)

CORRECTA

Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat. „

Devien ser les 12

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

11

PERÍFRASIS POC GENUÏNES Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

12

13

CONTINGUTS

1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES

†

†

† † †

0. Concepte de perífrasi verbal †

ĺ BLOC “PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA”

1. Perífrasis poc genuïnes 2. Exercicis 3. Solucions

†

2

acabar per + infinitiu: „

El secretari acabà per accedir a la seua petició †

El secretari accedí a la seua petició

ser de + infinitiu: „

És de suposar que no tardarà molt en arribar

„

No és d’estranyar que hui ploga: el cel està negre

† †

Cal suposar que no tardarà molt No és estrany que hui ploga

3

(...) 1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES

EXERCICIS: trobeu les errades

SOLUCIONS

†

†

†

†

†

venir a + infinitiu (valor de conclusió): „

†

Amb l’IVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anys †

Aquest pis costa el doble que fa tres anys

† †

venir + gerundi (valor reiteratiu): „

Els agents socials vénen advertint del problema des de fa mesos †

†

portar + gerundi (valor de continuïtat): „

†

Porte dos anys estudiant italià †

Fa dos anys que estudie italià

† †

Fa mesos que els agents socials adverteixen del problema

És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanar La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança per a molts malalts Venim estiuejant en aquest poble quatre anys Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no deixar-te’n mai més Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del tren Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té gens d’orientació Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa temps Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la pel·lícula

4

†

És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanar „

La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança per a molts malalts „

†

T’agraïsc que m’hages fet la comanda

La investigació suposa una esperança per a molts malalts

Venim estiuejant en aquest poble quatre anys „

Fa quatre anys que estiuegem en aquest poble

5

6

(...) SOLUCIONS

(...) SOLUCIONS

BIBLIOGRAFIA

†

†

1. Material en suport paper:

Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no deixar-te’n mai més „

†

†

Si no me’ls tornes, no te’n deixaré mai més

†

Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del tren „

Feia cinc hores que els passatgers esperaven l’arribada del tren

Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa temps „

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 281282] - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 362-363] - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002

Ara no et queixes: fa temps que t’ho avisava

Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la pel·lícula „

Estava tan cansat que es va adormir mirant la pel·lícula

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística:

Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té gens d’orientació „

http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

Si vas amb ell, no seria estrany que us perdéreu 7

8

9

OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Ús del determinant indefinit cap

MOLTES GRÀCIES

2. Ús del pronom indefinit res

ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS

3. Ús del determinant quantitatiu gens Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

4. Vacil·lacions entre els usos de cap, res i gens 5. Resum de la unitat Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

6. Bibliografia i recursos 7. Informació de contacte

10

Pàgina 2 de 12

UN MISSATGE DE MÒBIL...

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge... Has rebut cap correu? O: Has rebut algun correu? Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises. PRÒTASI O: Si t’arriba algun missatge(...)

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova. No sabem res des del mes passat. Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises. No em fa gens de gràcia que no se sàpia ja. No deu quedar gens de temps!

ØCap (invariable) s’usa amb substantius comptables: un missatge, un dubte, una solució... ØEn oracions negatives, cap equival a ni un element comptable. ØEn la llengua estàndard, habitualment usem cap en lloc de ningun.

Joan J

ØEn oracions interrogatives i condicionals, cap equival a algun i flexió. ØEn algunes bibliografies, es considera que correspon a un ús de tipus literari.

Página 4 de 12 Pàgina 3 de 12

Pàgina 5 de 12

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)

3. ÚS DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge... Hi ha res de nou?

Continuem amb una altra oració del missatge.. No sabem res des del mes passat.

O: Hi ha alguna cosa nova?

(o: ...cap cosa...)

ØRes és un pronom indefinit invariable i no cal que modifique cap mot. ØEn oracions negatives, en combinació amb l’adverbi no, significa cap cosa.

Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises. PRÒTASI O: Si t’arriba alguna cosa (...) ØEn oracions interrogatives i condicionals, res equival a alguna cosa. ØRes s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius. Página 7 de 12

ØDavant d’elements no comptables, cal usar el quantitaiu gens de en lloc dels mots cap* o res* : No s’ha de dir: No em fa cap* gràcia que no se sàpia ja. No deu quedar res de* temps!

3. RESUM DE LA UNITAT Ø Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens s’usen en

frases negatives. Ø Cap (invariable) significa ni un referit a elements comptables. Ø Res (invariable) significa cap cosa.

ØCap i res, utilitzats en frases interrogatives i condicionals, signifiquen algun i alguna cosa, respectivament. Página 9 de 12

ØGens de (invariable) s’usa amb substantius no comptables: gràcia, temps, paciència, interés, força, gana... ØEl quantitatiu gens porta la preposició de davant de noms en masculí o en femení. ØGens de s’usa en oracions negatives i significa “en absolut” o “en cap quantitat”. Pàgina 8 de 12

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Ø Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables, vol dir “en absolut” o “en cap quantitat”.

Cal dir: No em fa gens de gràcia. No deu quedar gens de temps!

No em fa gens de gràcia que no se sàpia ja.

No deu quedar gens de temps!

Página 6 de 12

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES I GENS

Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...

Pàgina 10 de 12

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html Pàgina 11 de 12

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Ús del determinant indefinit cada

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN (Edifici 5 F)

2. Ús del pronom indefinit cadascú 3. Ús del determinant indefinit cadascun 4. Vacil·lacions entre els usos de cada, cadascú i de

[email protected]

cadascun Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

5. Resum de la unitat 6. Bibliografia i recursos 7. Informació de contacte

Pàgina 12 de 12

Una nota…

Pàgina 2 de 12

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA

2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT CADASCÚ

Per començar, fixem-nos en aquesta oració que apareix en el nota...

Fixem-nos en aquesta altra oració que apareix en la nota...

Cadascú portarà l’ordinador. Recorda que cada setmana s’ha de preparar la sala d’actes. ØCadascú (o cada u) és un pronom invariable. ØCadascú fa referència a tota persona sense cap mena de limitació. ØCadascú va seguit del verb o de la conjunció que seguida de verb.

ØCada individualitza els components d’un grup. ØCada té un significat equivalent a tots i cadascun. ØCada s’usa en expressions temporals com ara dia, setmana, any, dilluns, hivern... Página 4 de 12 Pàgina 3 de 12

Pàgina 5 de 12

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (1)

4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASCÚ I DE CADASCUN (1)

INDEFINIT

I en aquesta altra...

Per acabar, fixem-nos en aquesta oració... Si no porten ordinador, n’has de portar un a cadascun dels ponents. PREPOSICIÓ

3. ÚS DEL DETERMINANT CADASCUN (i 2)

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet:

També, s’ha de donar un llapis de memòria a cadascun.

Els ponents ens demanen *cada cosa!

SUBSTANTIU

...un llapis de memòria a cadascun dels ponents.

ØCadascun i flexió o cada un i flexió són adjectius indefinits. ØCadascun fa referència a cada persona o element d’un grup delimitat en la ment del parlant. ØCadascun va seguit de la preposició de més un substantiu.

ØCadascun pren valor de pronom, quan la referència està implícita.

4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASCÚ I DE CADASCUN (2) ØCal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunció que de la preposició. No

Sí

Cadascun* portarà l’ordinador.

Cadascú portarà l’ordinador.

Página 7 de 12

5. RESUM DE LA UNITAT Ø Cada s’usa en expressions temporals exclusivament.

Ø Cadascú (o cada u) és un pronom i s’usa davant del verb

Ø Cadascun i flexió (o cada un i flexió) és un adjectiu i Sí Si no porten ordinador, n’has de portar un a cadascun dels ponents.

Página 9 de 12

Pàgina 8 de 12

6. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

o la conjunció que.

ØCal evitar usar cadascú* davant de la preposició de.

Cal dir:

Els ponents ens demanen unes coses!

Página 6 de 12

No Si no porten ordinador, n’has de portar un a cadascú* dels ponents.

No s’ha de dir:

s’usa davant de la preposició de.

Pàgina 10 de 12

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Pàgina 11 de 12

7. INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

aspectes teòrics següents:

ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN PRÀCTIQUES

(Edifici 5 F)

ØReconéixer quan s’ha d’usar cadascú i cadascun i flexió.

[email protected] Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 12 de 12

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre.

Página 1 de (Poner aquí el

1. Completeu les frases següents amb cadascú o cadascun.

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

? Els indefinits: cap, res i gens de

6

1. Completeu les frases següents amb cadascú o cadascun.(solucions)

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrés.

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el cadascun dels congrés.

2. __________ ha d’aportar cent euros per a llogar el local.

2.

__________ Cadascú

3. __________ que prepare una part de la presentació i després la posarem en comú.

3.

Cadascú que __________ queprepare prepare una part de la presentació i després la posarem en comú

4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.

4.

Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants. cadascun dels

5. __________ de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.

5.

Cadascun __________de de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.

6. __________ s’interessa per allò que més li agrada.

6.

Cadascú s’interessa __________ s’interessa per allò que més li agrada.

7.

7.

Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.

8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia. Pàgina 3 de 11

Pàgina 2 de 11

Pàgina 4 de 11

had’aportar d’aportar ha

cent euros per a llogar el local.

cadascun. (…d’ells.) Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.

cadascú treballava 8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia. Pàgina 5 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 2)

1. I ella em va dir: “Cadascuna fa el que vol a sa casa”.

1. I ella em va dir: “Cadascuna Cadascú fa el que vol a sa casa”.

4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú. cadascuna.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb 2. Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.

CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT

PRONOM INDEFINIT

3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada cosa!

SE SOBREENTÉN L’ESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.

2. Cadascun Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.

4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascun + de

5. Han donat una beca a cadascú dels seus alumnes.

DETERMINANT INDEFINIT

cadascun dels seus alumnes. 5. Han donat una beca a cadascú ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascun + de

3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada unescosa! coses!

6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!

DETERMINANT INDEFINIT

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada unescosa! coses!

7. Cadascun comprarà un ingredient perquè fem la recepta.

Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

8. He dut un llapis de memòria a cadascú de les professores. Página 6 de 11

Página 7 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Cadascú comprarà un ingredient perquè fem la recepta. 7. Cadascun

1. Material aula i CAV

INFORMACIÓ DE CONTACTE

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb PRONOM INDEFINIT cadascuna de les professores. 8. He dut un llapis de memòria a cadascú

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascun + de DETERMINANT INDEFINIT

Página 9 de 11

Página 8 de 11

Pàgina 10 de 11

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 11 de 11

OBJECTIUS DE LA UNITAT

UN MISSATGE DE MÒBIL...

1. Ús del determinant indefinit mateix i flexió 2. Vacil·lacions entre els usos de mateix i propi

L’INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ

Hola Carme,

3. Resum de la unitat

Saps que ens n’anem de viatge el mateix dia que tenim l’examen final! La professora mateixa em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària d’aquest pel gener. J Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, d’acord?

4. Bibliografia i recursos 5. Informació de contacte Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Fins ara! Joan

Pàgina 2 de 13

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ 1.1 Ús del determinant indefinit mateix i flexió davant

1.1 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I

FLEXIÓ DAVANT D’UN NOM Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...

Pàgina 3 de 13

1.2 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS Continuem amb una altra oració del missatge...

d’un nom 1.2 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere

d’un nom o d’un adverbi

Saps que ens n’anem de viatge el mateix dia que tenim l’examen final!

Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, d’acord?

1.3 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere

d’un nom propi o de pronom fort 1.4 Ús incorrecte del determinant indefinit mateix i flexió com a pronom

ØDavant d’un nom, el mateix, la mateixa... concorda en gènere i nombre amb aquest. ØSempre funciona com a determinant. ØIndica identitat o repetició. Página 5 de 13

Página 4 de 13

ØDarrere de substantius que formen part de complements circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es manté invariable. ØTambé es manté invariable amb adverbis com ara, ahir, avui, demà, ací, allà, etc. ØEn aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*. Página 6 de 13

1.3 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS

1.4 ÚS INCORRECTE DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ COM A PRONOM

2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (1)

Fixeu-vos en aquestes oracions...

Fixem-nos en l’oració següent...

Pareu atenció ara a aquesta oració...

La mateixa professora em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària d’aquest pel gener. (i no ...una convocatòria extraordinària del mateix* pel gener.)

pròpia professora em va dir que hi haurà una La pròpia convocatòria extraordinària d’aquest pel gener. Cal dir: La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi haurà una convocatòria extraordinària pel gener.

ØNo es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a evitar la repetició d’un substantiu. Ø S’han d’usar els demostratius, els possessius o un pronom feble.

ØNo s’ha d’usar el propi, la pròpia, els propis ni les pròpies per a emfasitzar la identitat d’un substantiu. ØS’ha d’usar el mateix (i flexió) preferentment darrere del nom o bé la locució en persona.

És increïble, però Joan mateix no sabia quan era l’examen! Nosaltres mateixos anirem a veure la data de l’examen. ØDarrere de noms propis i de pronoms forts, mateix concorda en gènere i nombre amb aquests. ØEn aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.

Página 7 de 13

Página 9 de 13 Pàgina 8 de 13

2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (2) ØEn canvi, el propi, la pròpia, els propis i les pròpies són correctes quan signifiquen propietat o possessió. ØSovint, van acompanyats dels determinants possessius.

Ho he vist amb els meus propis ulls. El tracta com si fóra el seu propi fill.

Página 10 de 13

3. RESUM DE LA UNITAT

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Ø Mateix i flexió és un determinant i pot anar davant del nom o darrere. ØAnteposat a un substantiu, concorda en gènere i nombre i indica identitat o repetició. ØPostposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis és manté invariable. ØPostposat a noms propis i pronoms forts concorda en gènere i nombre amb aquests. ØEl mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar com a pronoms. ØEl propi, la pròpia, els propis i les pròpies no es poden usar per a emfasitzar un nom. ØEl propi, la pròpia, els propis i les pròpies són correctes quan signifiquen propietat o possessió. Pàgina 11 de 13

1. Material aula i CAV Abril Español, Jordi, Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, Ed. 62, València, 1999 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521 632normalv.html Pàgina 12 de 13

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Ús del pronom indefinit algú

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

ELS INDEFINITS ALGÚ, ALGUN (I FLEXIÓ) I ALGUNA COSA

(Edifici 5 F)

2. Ús del determinant indefinit algun i flexió 3. Ús del determinant indefinit quelcom i l’expressió alguna cosa

[email protected]

4. Vacil·lacions entre els usos d’algú, algun i alguna cosa Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

5. Resum de la unitat 6. Bibliografia i recursos 7. Informació de contacte

Pàgina 13 de 13

HISTÒRIES DE L’ERA DE L’ORDINADOR…

Pàgina 2 de 17

1. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT ALGÚ

2. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXIÓ (1)

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...

Imaginem que un dels xiquets haguera dit...

Algú ha explicat al pare com s’envia un correu electrònic?

Xiquets, deu passar alguna cosa perquè el sobre no hi cap…

Algú ha explicat al pare com s’envia un correu electrònic?

Algun de nosaltres ho havia d’haver fet…

Pare has enviat algun correu electrònic? Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius. Sí, el pare n’ha escrit algun.(= de correu electrònic) ØAlgun (i flexió) és un determinant indefinit i acompanya un substantiu. ØIndica un nombre reduït de persones o coses (o una de sola) o una certa quantitat d’alguna cosa. ØQuan se sobreentén el referent, s’usa com a pronom.

ØAlgú és un pronom indefinit invariable. Ø No precedeix cap substantiu. ØFa referència a qualsevol persona indeterminada. Pàgina 4 de 17 Pàgina 3 de17

Pàgina 5 de 17

1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXIÓ (i 2) Fixem-nos ara en aquestes oracions...

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (1) Fixem-nos ara en aquesta oració...

Fixem-nos en aquestes altres oracions... Hi ha alguna cosa nova?

Pare has enviat algun correu? O: Pare has enviat cap correu? Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius. PRÒTASI O: Si has d’escriure a cap persona (...) ØEn oracions interrogatives i condicionals, algun i flexió equival a cap. ØEn algunes bibliografies, es considera que correspon a un ús de tipus literari.

Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perquè el sobre no hi cap…

O: Hi ha res de nou? Si t’envia alguna cosa, m’avises. PRÒTASI O: Si t’arriba res (...) ØEn oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa equival a res. ØRes s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius.

ØS’ha de restringir l’ús de quelcom a registres molt formals. ØEn l’actualitat, quelcom se sent com a arcaïc ØAmb el mateix valor de quelcom s’usa l’expressió genèrica alguna cosa.

Pàgina 6 de 17

3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (i 2)

Pàgina 7 de 17

Pàgina 8 de 17

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I ALGUNA COSA (1)

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (2)

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (3)

Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...

ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat d’un poc.

ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el valor de cap.

Algun de nosaltres ho havia d’haver fet..

No s’ha de dir: *Algú de nosaltres (...)

No s’ha de dir:

No s’ha de dir:

Tinc alguna* pressa. Cal dir: Tinc un poc de pressa.

No em queda taronja *alguna. Cal dir: No em queda cap taronja.

ØAlgun s’usa davant d’un complement partitiu introduït amb de. ØNo s’ha d’usar el pronom indefinit algú en aquesta posició. Pàgina 10 de 17 Pàgina 9 de 17

Pàgina 11 de 17

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (4)

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (5)

4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ, ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (6)

ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) per a referir-se a una persona qualsevol indeterminada.

ØNo és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) en algunes locucions calcades del castellà.

ØEl pronom quelcom no té valor quantificador. ØCal evitar usar el barbarisme *algo.

No s’ha de dir:

No s’ha de dir: Estava *quelcom / *algo nerviosa. Me’n vaig a Andorra, si necessites *algo, m’ho dius.

No s’ha de dir: Hi havia *algun que altre espectador. Cal dir: Hi havia alguns espectadors.

*Algú altre t’informarà millor. Cal dir: Algun altre t’informarà millor.

Pàgina 12 de 17

Cal dir: Estava un poc nerviosa. Me’n vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, m’ho dius.

Pàgina 13 de 17

3. RESUM DE LA UNITAT

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

és un pronom indefinit i no acompanya mai un nom. ØAlgun i flexió funcionen com a determinants i com a pronoms quan se sobreentén el nom. ØAlgun i flexió solen introduir complements partitius introduïts per la preposició de. ØQuelcom és un pronom indefinit que cal restringir l’ús a registres formals. ØL’expressió genèrica alguna cosa s’ha d’usar amb el mateix valor de quelcom. ØCal evitar l’ús del barbarisme *algo amb valor de pronom indefinit o quantificador.

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Ø Algú

Pàgina 15 de 17

Pàgina 14 de 17

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

Pàgina 16 de 17

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 17 de 17

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

Us proposem unes pràctiques perquè reconegueu quines són

?

les errades més habituals que cometem en usar els indefinits següents:

ELS INDEFINITS. PRÀCTIQUES

Els indefinits:

ØAlgú i algun ØCada, cadascú i cadascun ØCap, res o gens de

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

6

Pàgina 1 de (Poner aquí el

Pàgina 2 de 8

Completeu les oracions següents amb l’indefinit adequat.

Completeu les oracions següents amb l’indefinit adequat. (solucions)

1.

1.

Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, però ahir en tenia moltíssima.

__________ (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.

3.

De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

seguit de la preposició de.

2.

Algun __________ (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.

ØCada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.

3.

una De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

ØCadascú és un pronom indefinit.

cosa més estranya.

cosa més estranya.

4.

__________ (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga.

5.

No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al matí.

6.

Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________ dels assistents

__________ (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

8.

No m’agrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

Pàgina 4 de 8

Ø Cadascun és un determinant indefinit i va seguit de la

4.

Cadascú (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga. __________

5.

gens de No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al matí.

6.

cadascun dels assistents Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________

ØCap és un determinant indefinit (noms comptables).

al congrés.

Ø Res és pronom indefinit.

7.

Algú __________ (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

ØGens de és un determinant quantitatiu (noms incomptables).

8.

res del No m’agrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

al congrés. 7.

RESUM DE LES PRÀCTIQUES ØAlgú és un pronom indefinit i algun és un adjectiu que va

gens de Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, però ahir en tenia moltíssima.

2.

Pàgina 3 de 8

Pàgina 5 de 8

preposició de.

Pàgina 6 de 8

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LES PREPOSICIONS A i EN [email protected]

Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 7 de 8

LES PREPOSICIONS A i EN

(PRIMERA PART)

(Edifici 5 F)

Pàgina 8 de 8

1. USOS ESPACIALS

(PRIMERA PART)

1. Usos espacials

1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals

1.1 Usos generals: A:

§ Generals § Específics

EN:

§ direcció, moviment o contacte § verbs típics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigirse, etc.

2. Usos temporals (davant d’infinitiu)

§ exemples: – Demà pujarem al Penyagolosa – Els dimecres vaig a classe de natació – Vam arribar al punt de trobada massa prompte

3. Ús de la preposició A davant del CD

Pàgina 2 de (13)

Pàgina 1 de (13)

§ situació, presència, repòs o entrada § ús amb: • verbs típics: estar, trobar-se, viure, posar, etc. • l’article indefinit (un, una, uns, unes) • demostratius (aquest, aqueix, aquell) • determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.) § exemples: – Vivim en edificis separats – Tinc un pis en un carrer molt assolellat – Em trobaràs en aquell despatx

Pàgina 3 de (13)

Pàgina 4 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics

RECAPITULACIÓ DELS USOS ESPACIALS

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics

1.2 Usos específics: A: situació en llocs físics

A:

EN:

§ General: direcció, moviment o contacte § Específic: situació en llocs físics:

§ topònims amb valor històric, social o temporal • La filosofia va nàixer en la Grècia clàssica

§ amb topònims

– – – –

• Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grècia

§ article definit (el, la, els, les)

§ llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions, etc.)

• Marta estudia a la biblioteca

• Busqueu aquesta paraula en el diccionari

§ interrogatius (quin, quina, quins, quines)

EN:

• La clau de l’exercici està en la pàgina 43

• A quina prestatgeria està el llibre que necessite?

topònims article definit interrogatius “casa”, “classe”, “taula”, “palau”, “missa”

§ General: situació, presència, repòs o entrada (article

§ substantius “casa”, “classe”, “missa”, “palau”, “taula”

indefinit, demostratius, determinants indefinits)

(sense article)

§ Específic:

• Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa

– topònims amb valor històric, social o temporal – llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions…)

Pàgina 5 de (13)

EXERCICIS

Pàgina 6 de (13)

SOLUCIONS

- Avui ha nevat ____ Moscou - Mireu si podem dinar ___ alguna taula - Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa? - Ausiàs March va viure ___ la València del Segle d’Or - Em pots dir ___ quin carrer vius? - Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques - Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia - Entreu ___ el món dels llibres - No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint

(...) SOLUCIONS

- Avui ha nevat ____ Moscou

- Ausiàs March va viure ___ la València del Segle d’Or

§ Avui ha nevat a Moscou

§ A. M. va viure en la València del Segle d’Or

- Em pots dir ___ quin carrer vius?

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula

§ Em pots dir a quin carrer vius?

§ Mireu si podem dinar en alguna taula

- Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques

- Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa? § Ja saps que portes una taca d’oli a la camisa?

§ Ma tia treballa en unes oficines cèntriques

- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia § Hem sopat en aquell restaurant

- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ...

Pàgina 8 de (13)

Pàgina 7 de (13)

Pàgina 9 de (13)

Pàgina 10 de (13)

BIBLIOGRAFIA

(...) SOLUCIONS

1. Material d’aula i del CAV:

- Entreu ___ el món dels llibres § Entreu en el món dels llibres

- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint § No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa

- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ... § La llei especifica clarament, en l’article 2, que ...

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002. - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)

Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

2. Material en línia: Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

Pàgina 11 de (13)

Pàgina 12 de (13)

Pàgina 13 de (13)

2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)

LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)

- Or. d’infinitiu (introduïda per Al o EN) + or. principal

1. Usos espacials § Generals § Específics

LES PREPOSICIONS A i EN

MOLTES GRÀCIES

2.1 Introduïda per Al: § Simultaneïtat de les dues accions:

(SEGONA PART)

– A l’eixir de classe, parlarem – Al passar pel carrer mirà cap ací

2. Usos temporals (davant d’infinitiu) Sara Vicent i Santamaria

§ Substitució de l’or d’infinitiu per:

UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

3. Ús de la preposició A davant del CD

• Substantiu: – A l’eixida de classe parlarem

• Or subord. temporal introduïda per “mentre”: – Mentre passava pel carrer, mirà cap ací Pàgina 1 de (16)

Pàgina 2 de (16)

Pàgina 3 de (16)

EXERCICIS

RECAPITULACIÓ DELS USOS TEMPORALS

(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)

2.2 Introduïda per EN:

Oració d’infinitiu introduïda per: AL:

§ l’or d’infinitiu expressa una acció ANTERIOR a la del verb principal: – En eixir de classe, parlarem – En tindre son, es gita a dormir

- ___ eixir, tanca bé la porta - ___ acabar el partit, anirem a sopar - Tots els llauradors cantaven __ batre - ___ tornar el pare, dinarem - Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant

§ Simultaneïtat § Substitució per “mentre”

EN: § substitució de l’or d’infinitiu per una or subord. temporal introduïda per “quan”:

§ Anterioritat de l’or d’infinitiu § Substitució per “quan”

– Quan eixirem de classe, parlarem – Quan té son, es gita a dormir

Pàgina 4 de (16)

SOLUCIONS

- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha anat

Pàgina 5 de (16)

- ___ tornar el pare, dinarem

§ En eixir, tanca bé la porta → quan isques, tanca bé la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar § En acabar el partit, anirem a sopar → quan s’acabarà el partit, anirem a sopar

3.1 Què és el CD:

§ En tornar el pare, dinarem → quan torne el pare, dinarem

- Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant (dos amics que viatgen amb tren) § Ja parlarem d’això al tornar d’Alacant → mentre fem el

tornes

Pàgina 7 de (16)

• Vaig comprar un kilo de taronges al mercat • Ja et diguí que no tornaria fins la setmana que ve

3.2 Regla general: § “directe” = no hi ha cap preposició entre el verb i el CD – Em deixes el bolígraf? Sí, agafa’l – Els xiquets van saludar el veí

§ En tornar de París, m’ho has de contar → quan en

§ Tots els llauradors cantaven al batre → mentre batien, cantaven

§ complement que depén d’un verb transitiu i que en precisa o completa el significat § exemples:

viatge de tornada en tren

- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha anat

- Tots els llauradors cantaven __ batre

Pàgina 6 de (16)

3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD

(...) SOLUCIONS

- ___ eixir, tanca bé la porta

(dos amics

que viatgen amb tren)

Pàgina 8 de (16)

Pàgina 9 de (16)

RECAPITULACIÓ: A DAVANT DEL CD

(...) 3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD

3.3 Excepcions:

EXERCICIS

- Regla general: CD sense cap preposició

§ davant d’un pronom personal fort referit a persona: – et va saludar a tu – a ell no el vam veure ahir

- Excepcions: ús de A

§ davant de tothom, tots i ningú:

§ § § §

– Ha cridat a tothom - Amb aquella acció no molestava a ningú

§ en oracions recíproques: – Es miraven l’un a l’altre

davant d’un pronom personal fort referit a persona davant de tothom, tots i ningú en oracions recíproques per evitar ambigüitats entre CD i subjecte

§ per evitar ambigüitats entre CD i subjecte: – El gat perseguia a la rata – A qui va assassinar? Pàgina 10 de (16)

SOLUCIONS

Pàgina 11 de (16)

§ L’ambulància va portar Ø els ferits a l’hospital

- __ qui coneix aquell home?

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002. - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)

§ Ø qui coneix aquell home? § A qui coneix aquell home?

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

- S’estimen l’un __ l’altre

§ Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella

§ S’estimen l’un a l’altre

- El professor no va convéncer ___ els alumnes - Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homònim rus

§ El professor no va convéncer Ø els alumnes

- Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte § Aviseu Ø els convidats perquè vinguen prompte Pàgina 13 de (16)

Pàgina 12 de (16)

BIBLIOGRAFIA

(...) SOLUCIONS

- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital

- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital - Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella - El professor no va convéncer ___ els alumnes - Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte - __ qui coneix aquell home? - S’estimen l’un __ l’altre - Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homònim rus

§ Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu homònim rus Pàgina 14 de (16)

2. Material en línia: Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

Pàgina 15 de (16)

LES PREPOSICIONS PER i PER A 1. PER - usos i exemples - exercicis - solucions

MOLTES GRÀCIES LES PREPOSICIONS PER i PER A Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

2. PER A

Sara Vicent i Santamaria

- usos i exemples - exercicis - solucions

UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Pàgina 16 de (16)

1. LA PREPOSICIÓ PER

(...) LA PREPOSICIÓ PER

- causa:

Pàgina 2 de (17)

(...) LA PREPOSICIÓ PER

- Davant d’infinitiu:

§ El van condemnar per traïció

§ quan equival a “amb la intenció de”, i el verb principal expressa una acció voluntària del subjecte:

- complement agent:

- “en opinió de”, “si depén de”: - Per mi, que cadascú faça el que vulga

• Bevia molta aigua per trobar-se millor

§ Els lladres van ser detinguts per la policia

– Bevia molta aigua amb la intenció de trobar-se millor

• Passejava per no passar tant de fred

- davant l’adverbi “sempre”:

– Passejava amb la intenció de no passar tant de fred

§ Tu i jo serem amics per sempre

- per expressar una data de manera aproximada

Pàgina 1 de (17)

- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen parts del dia: § * Pel matí encara fa molt de fred

(amb noms

de mesos, d’anys, d’estacions, de festes):

§ Ens vam conéixer pel març, més o menys, no? § Pel Nadal, un pas de pardal

§ l’acció realitzada està pendent de realització o expressa mancança (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.): • Són les 10 i els llits encara estan per fer! • Tenim encara molts problemes per resoldre

Pàgina 3 de (17)

• De matí / Al matí encara fa molt de fred

§ * Per la vesprada vaig a classe d’informàtica • De vesprada vaig a classe d’informàtica

Pàgina 4 de (17)

Pàgina 5 de (17)

2. LA PREPOSICIÓ PER A

RECAPITULACIÓ

(...) PER A

- destinació o finalitat / complement indirecte: § Hi ha ofertes exclusives per a tothom § El fusell submarí consta d'un canó llarg i un dispositiu per a disparar

- termini fix referit al futur:

- verbs d’instrument, existència i obligació:

1. PER

§ instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar, preparar, etc. • El martell serveix per a clavar

§ causa § complement agent § davant d’infinitiu:

• El bolígraf s’usa per a escriure

• “amb la intenció de” • mancança

§ existència: ser, estar, existir, haver-hi, etc.

§ Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les temperatures § Falten cinc setmanes per a les vacances

• Les vostres aportacions són fonamentals per a aconseguir els nostres objectius

§ obligació: caldre, necessitar, convenir, haver-se de, ser necessari, fer falta, etc.

§ davant de “sempre” § expressió de dates de manera aproximada § “en opinió de” § INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia

• Calen més recursos per a afrontar la situació Pàgina 6 de (17)

Pàgina 7 de (17)

EXERCICIS – 1r bloc

(...) RECAPITULACIÓ

Pàgina 8 de (17)

SOLUCIONS - L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina

2. PER A - L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina

§ destinació, finalitat / complement indirecte § termini fix referit al futur § verbs d’instrument, existència, obligació

- Ha fet portar el regal _____ l'avi - ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé - Era molt respectat _____ els seus superiors - No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens ___ corregir - Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor - El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó

§ L’han despatxat per haver estat negligent en la feina

- Ha fet portar el regal _____ l'avi § Ha fet portar el regal per a l’avi

- ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé § Per a resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé

- Era molt respectat _____ els seus superiors § Era molt respectat pels seus superiors

Pàgina 9 de (17)

Pàgina 10 de (17)

Pàgina 11 de (17)

(...) SOLUCIONS

(...) EXERCICIS – 2n bloc

- No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens ___ corregir § No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens per corregir

- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor § Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor • amb la intenció de comprar-ne una altra

- El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó § El govern el declarà indesitjable per alguna raó

(...) SOLUCIONS

-___ Sant Joan, bacores - Li agrada deixar-ho tot ____ demà - La mare ha fet el pastís ___ mi - El garbell aprofita __ separar objectes de grandària desigual - El curs vinent encara serà massa prompte ____ apreciar els resultats - Ho farem així __ sempre - Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats

Pàgina 12 de (17)

-__ Sant Joan, bacores § Per Sant Joan, bacores

- Li agrada deixar-ho tot ____ demà § Li agrada deixar-ho tot per a demà

- La mare ha fet el pastís ___ mi § La mare ha fet el pastís per a mi

- El garbell aprofita __ separar objectes de grandària desigual § El garbell aprofita per a separar objectes de grandària desigual

Pàgina 13 de (17)

Pàgina 14 de (17)

BIBLIOGRAFIA

(...) SOLUCIONS

- El curs vinent encara serà massa prompte ____ apreciar els resultats § Els curs vinent encara serà massa prompte per a apreciar els resultats

- Ho farem així __ sempre § Ho farem així per sempre

- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats § Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats (→ amb la intenció de) Pàgina 15 de (17)

1. Material d’aula i del CAV: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008. - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999

-

Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009. - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002. - Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i 10)

MOLTES GRÀCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

2. Material en línia: Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

Pàgina 16 de (17)

Pàgina 17 de (17)

1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

CONTINGUTS 1. COM i COM A

LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A

1.1 COM: - expressió de manera i de comparació:

§ usos § exercicis § solucions

§ § § §

2. CAP i CAP A Sara Vicent i Santamaria

Fes-ho com pugues Vull ser com Superman No és tan difícil com sembla El meu nebot ja és tan alt com son pare

§ usos § exercicis § solucions

UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Pàgina 1 de (13)

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

Pàgina 2 de (13)

RECAPITULACIÓ de COM i COM A

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

1.2 COM + a = COM A:

1. COM

1.3 COM A es redueix a COM:

a) valor comparatiu: “igual que, com si fóra”

§ manera § comparació

(manté els valors comparatiu i predicatiu)

§ Va obrir uns ulls com a plats § Lluitaven com a lleons

Pàgina 3 de (13)

§ davant de l’article:

b) valor predicatiu: “en qualitat de, en funció de” § Com a president del jurat, declare el premi desert § Tu, com a germà major, aniràs davant

Pàgina 4 de (13)

2. COM + A = COM A:

• determinat:

§ “igual que, com si fóra” § “en qualitat de”

– El consideren com Ø el millor actor de la història

• indeterminat:

3. COM A > COM: davant l’article

– Es va presentar com Ø un amic

Pàgina 5 de (13)

Pàgina 6 de (13)

EXERCICIS

2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A

SOLUCIONS

- Valor locatiu: “en direcció a”, sense arribar al punt final.

- Mengen com ____ porcs § Mengen com a porcs

- Mengen ____ porcs - No el tractaven ____ director - Vicent discutia ___ un boig - La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu - A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí - Paga-li trenta euros, ____ senyal

- No el tractaven ____ director - CAP A:

§ No el tractaven com a director

- Vicent discutia ___ un boig

s’usa en tots els casos, tret dels següents (> CAP):

§ davant dels demostratius:

§ Vicent discutia com Ø un boig

• Caminarem dues hores cap aquella muntanya

- La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu § davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ací, aquí, allí, allà, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins,

§ La paraula “mèdic” s’usa com a adjectiu

- A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí

enfora, enlloc):

§ A l’autobús, anàvem com a figues en cofí

• Vine cap ací i després vés-te’n cap allà • Anem cap amunt

- Paga-li trenta euros, ____ senyal § Paga-li trenta euros, com a senyal Pàgina 7 de (13)

EXERCICIS

Pàgina 8 de (13)

SOLUCIONS

- Ens vam trobar anant ___ el treball

BIBLIOGRAFIA 1. Material en suport paper:

- Ens vam trobar anant ___ el treball

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008. - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009. - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002. - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)

§ Ens vam trobar anant cap al treball

- Fes-te ___ allà

- Fes-te ___ allà

- Hem d’anar ___ aquesta zona

- Hem d’anar ___ aquesta zona

Pàgina 9 de (13)

§ Fes-te cap allà § Hem d’anar cap aquesta zona

- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere

- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere

2. Material en línia:

§ Per eixir hauràs de fer el cotxe cap arrere

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

- Baixàvem ____ el riu

- Baixàvem ____ el riu

§ Baixàvem cap al riu Pàgina 10 de (13)

Pàgina 11 de (13)

Pàgina 12 de (13)

FINS i FINS A - FINS

MOLTES GRÀCIES

- FINS A

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

- RECAPITULACIÓ Sara Vicent i Santamaria

- EXERCICIS

UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Pàgina 13 de (13)

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- SOLUCIONS Pàgina 1 de (12)

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- Expressen el punt final en l’espai o en el temps, sense arribar a ultrapassar-lo - FINS A: § en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a, encara que no apareguera fins: • Anem a la plaça i tornem → Anem fins a la plaça i tornem • Ens veurem al juliol → No ens veurem fins al juliol

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

§ en designacions que no siguen de temps ni de lloc: • Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros • No pararé fins a aconseguir que em tornen el que és meu

§ en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a):

• ATENCIÓ: en

els dies, els anys, els noms dels mesos i de les estacions s’usa fins a sempre:

• Vam anar d’excursió des d’Alcoi fins a Ontinyent • L’horari d’atenció al públic és de 9 a 14 hores

- FINS: § en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur tampoc la a: • Ens vam conéixer l’any passat → No ens coneixíem fins l’any passat

§ davant la conjunció que, els demostratius i la majoria dels adverbis: • Espera’m fins que torne. • Fins ara no m’havia adonat que ets molt graciós

• Pujarem fins aquella muntanya

- Ens veurem el dia 23 → No ens veurem fins al dia 23 – El nou teatre s’acabarà el 2004 → El nou teatre no s’acabarà fins al 2004 – L’hivern que ve visitaré Joan → No el visitaré fins a l’hivern que ve

Pàgina 3 de (12)

Pàgina 2 de (12)

§ quan es pot substituir per fins i tot: • Això ho saben fins els xiquets → això ho saben fins i tot els xiquets

Pàgina 4 de (12)

Pàgina 5 de (12)

RECAPITULACIÓ

EXERCICIS

FINS A:

SOLUCIONS

- ___ ell ho sabia

- ___ ell ho sabia

§ en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a, encara que no apareguera fins

§ Fins ell ho sabia → fins i tot ell ho sabia

- Pensem estar-nos ací ___ despús-demà

- Pensem estar-nos ací ___ despús-demà

• EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions

§ en designacions que no siguen de temps ni de lloc § en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a)

§ Pensem estar-nos ací fins despús-demà

- No l'esperes ___ la nit

- No l'esperes ___ la nit

§ No l’esperes fins a la nit → espera’l a la nit

FINS: § en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur tampoc la a § davant la conjunció que, els demostratius i la majoria dels adverbis § quan es pot substituir per fins i tot

- No el vaig veure ___ que no aní a sa casa

- No el vaig veure ___ que no aní a sa casa

§ No el vaig veure fins que no aní a sa casa

- No els despertes ___ les deu

- No els despertes ___ les deu Pàgina 6 de (12)

(...) EXERCICIS

§ No els despertes fins a les deu → desperta’l a les deu Pàgina 7 de (12)

BIBLIOGRAFIA

(...) SOLUCIONS

- Han dissenyat ___ set models diferents

1. Material d’aula i del CAV:

- Han dissenyat ___ set models diferents § Han dissenyat fins a set models diferents

- Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30

- Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30

§ Passa per l’oficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)

- No menjarà ____ saber la veritat

- No menjarà ____ saber la veritat

Pàgina 8 de (12)

§ No menjarà fins a saber la veritat

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008. - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009. - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990, 2002. - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)

- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem

- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem

§ Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem

2. Material en línia:

- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març

- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març Pàgina 9 de (12)

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

§ No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de març

Pàgina 10 de (12)

Pàgina 11 de (12)

CONTINGUTS:

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

1. El Complement de Règim Verbal (CRV) § concepte § tipus de construccions

MOLTES GRÀCIES CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria

2. Construcció bàsica

Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

3. Construcció amb infinitiu

Sara Vicent i Santamaria

– → canvi de preposicions

UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

4. Construcció amb QUE + oració subordinada – → caiguda de preposicions

Pàgina 12 de (12)

1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Pàgina 1 de (16)

2. LA CONSTRUCCIÓ BÀSICA

(...) 1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)

(CRV)

1.1 Concepte

1.2 Tipus de construccions: a) bàsica: CRV = substantiu o SN

- complement d’un verb intransitiu - introduït per una preposició, seleccionada pel verb - relació estreta amb el verb: és exigit per aquest - exemples:

- CRV = substantiu o SN

§ Es nega a la discussió

- Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar d’acord amb, consistir en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en contra de, tenir interès en, etc.

b) amb infinitiu: CRV = oració d’infinitiu

§ dedicar-se → a: Em dedique a l’ensenyament

§ Es nega a discutir el projecte

- Exemples:

§ pensar → en: No puc deixar de pensar en tu § estar d’acord → amb: Els assistents estaven d’acord amb el ponent

c) que + oració: CRV = oració subordinada introduïda per QUE § Es nega Ø que discutim el projecte

§ oblidar-se → de: M’he oblidat del paraigua!

Pàgina 3 de (12)

Pàgina 2 de (12)

Pàgina 4 de (12)

§ § § §

Vés alerta amb el graó, que és molt perillós M’he oblidat del nom de la teua amiga Tinc molt d’interès en el curs intensiu d’alemany Manel es dedica a la gestió cultural

Pàgina 5 de (12)

3. LA CONSTRUCCIÓ AMB INFINITIU - CRV = infinitiu o oració d’infinitiu - Només pot ser introduït per a o de: § CRV constr. bàsica introduït per a o de → MANTENIMENT davant d’infinitiu

• Manel es dedica a la gestió cultural → Manel es dedica a gestionar • M’he oblidat del nom de la teua amiga → M’he oblidat de preguntar-li el nom

§ CRV constr. bàsica introduït per amb o en → CANVI DE PREPOSICIONS davant d’infinitiu → a, de

CONSTRUCCIÓ BÀSICA

CONSTRUCCIÓ DAVANT D’INF

MANTENIMENT QUAN LA

PREPOSICIÓ ÉS A O DE

- Es nega al canvi - No es recorda de l’accident

CANVI QUAN LA - He pensat en això - Estic d’acord amb l’Anna

• Tinc interès en el curs d’alemany → Tinc interès a matricular-me d’alemany • Vés alerta amb el graó → Vés alerta de no caure

- Es nega a canviar - No es recorda d’haver tingut un accident

PREPOSICIÓ ÉS AMB O EN - He pensat a canviar de feina - Estic d’acord a fer-ho ara

Pàgina 6 de (12)

- Caiguda també amb preposicions compostes i locucions com des de, després de, abans de, el fet de, la idea de, a fi de, en contra de, etc.:

FUNCIÓ

+ INFINITIU

+ QUE (conj.)

A

CRV

manteniment

caiguda (Ø)

§ Des d’ací no et veig bé → No ha tornat des Ø que tu el vas despatxar

DE

CRV

manteniment

caiguda (Ø)

§ Me’n vaig ja, a fi d’arribar puntual → Va eixir prompte de casa a fi Ø que no ens trobàrem

AMB

CRV

canvi (a, de)

caiguda (Ø)

EN

CRV

canvi (a, de)

caiguda (Ø)

Pàgina 9 de (12)

- Exemples: § Pensa en el viatge → Pensa en que viatjarà

- Davant de QUE la prep. desapareix → CAIGUDA DE PREPOSICIONS: § Vés alerta amb el graó → Vés alerta Ø que no et donen gat per llebre § Només parlaven de futbol → Només parlaven Ø que volien anar-se’n de vacances § Tenia interés en la pintura barroca → Tenia interés Ø que escrigueres l’article Pàgina 8 de (12)

BIBLIOGRAFIA

PREP.

§ Després de llegir els parlaments, va començar el sopar → Després Ø que s’hagueren llegit els parlaments, va començar el sopar

- CRV = QUE + oració subordinada

Pàgina 7 de (12)

RECAPITULACIÓ

(...) 4. LA CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUB.

4. CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUBORDINADA

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002 - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

Pàgina 10 de (12)

Pàgina 11 de (12)

CONTINGUTS

MOLTES GRÀCIES CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

- Recapitulació de la teoria - Exercicis - Solucions

Sara Vicent i Santamaria UPV ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Pàgina 12 de (11)

RECAPITULACIÓ

Página 1 de (9)

EXERCICIS

PREP.

FUNCIÓ

+ INFINITIU

+ QUE (conj.)

A

CRV

manteniment

caiguda (Ø)

DE

CRV

manteniment

caiguda (Ø)

AMB

CRV

canvi (a, de)

caiguda (Ø)

EN

CRV

canvi (a, de)

caiguda (Ø)

Pàgina 3 de (9)

Página 2 de (9)

SOLUCIONS - Estic esperant ___ que arribes § Estic esperant Ø que arribes

- Estic esperant ___ que arribes - Només pensa ___ tenir èxit - Tots tenim ganes ___ que ploga - Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard - No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat - L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el jutge - El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha tornat del viatge - Confia ___ que arribaran a temps

- Només pensa ___ tenir èxit § Només pensa a tenir èxit (pensar en > A) - Tots tenim ganes ___ que ploga § Tots tenim ganes Ø que ploga

- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard § Cal anar-hi abans Ø que siga massa tard Página 4 de (9)

Página 5 de (9)

(...) SOLUCIONS

BIBLIOGRAFIA

(...) SOLUCIONS

- No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat

- El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha tornat del viatge § El xiquet s’ha fet més espavilat des Ø que n’ha tornat

§ No s’adona Ø que ha perdut tota la credibilitat

- L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el jutge § L’acusat s’obstinava a negar-ho tot davant el jutge

- Confia ___ que arribaran a temps § Confia Ø que arribaran a temps

(obstinar-se a → manteniment)

1. Material en suport paper: - Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 - Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 - Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera, 2009 - Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 2002 - Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)

2. Material en línia: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

Página 6 de (9)

Página 7 de (9)

Página 8 de (9)

Índex

1. Introducció

MOLTES GRÀCIES PRONOMS FEBLES

2. Definició

Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

3. Formes ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 9 de (9)

Exemple d’introducció

He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

Exemple d’introducció

Definició

Els pronoms són mots que es fan servir per a denotar la mateixa idea d’un nom, o d’un nom precedit de preposició, que s'ha dit anteriorment o que es diu immediatament després.

He vist la teua germana i he donat a la teua germana una cosa per a tu. t CI

A la teua germana = li li

He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

Formes

Definició - són àtons i monosíl·labs. -substitueixen diferents tipus de complements verbals. - formen una unitat fònica amb el verb, el qual precedeixen o segueixen immediatament. Em dónes pomes? Dóna-me-les

Formes Davant del v. començat en consonant

Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Davant del v. començat en consonant

Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Reforçades Elidides

Reduïdes

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Plenes

Formes

Formes Davant del v. començat en consonant

Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Reforçades Elidides 1a pers.

sing.

em

em rebràs

m’

m’ajuda

Reduïdes

‘m ajuda’m

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Davant del v. començat en consonant

Plenes

-me ajudeu-me

Formes Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Reforçades Elidides 1a pers.

Reduïdes

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Plenes

sing.

em

m’

‘m

-me

pl.

ens

ens ens ajuda

‘ns ajuda’ns

-nos ajudeu-nos

ens rebran?

Davant del v. començat en consonant

1a pers.

2a pers.

Formes

Reduïdes

Plenes

sing.

em

m’

‘m

-me

pl.

ens

ens

‘ns

-nos

sing.

et

t’

‘t

-te

1a pers.

2a pers.

Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Reforçades Elidides

Reduïdes

Plenes

sing.

em

m’

‘m

-me

pl.

ens

ens

‘ns

-nos

sing.

et

t’

‘t

-te

pl.

us

us

-us

-vos

us rebran?

us ajude

ha de rebre-us

ajudeu-vos

t’ajude ?

ha de rebre’t

vull ajudar-te

Formes Reforçades

Davant del v. començat en consonant

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Reforçades Elidides

et rebré

Formes

Davant del v. Darrere del començat en verb acabat vocal o h en vocal

Elidides

Reduïdes

Plenes 3a

sing CD

masc.

Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes

el

l’

‘l

-lo

el vaig invitar

l’invita

invita’l

vaig invitar-lo

Formes

Formes Reforçades

3a

sing CD

Elidides

Reduïdes

Plenes

masc.

el

l’

‘l

-lo

fem.

la

l’ (la)

-la

-la

la vaig invitar

l’usa/ la invita

invita-la

Formes Reforçades

3a

sing CD

Elidides

Reduïdes

Plenes

Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes

masc.

el

l’

‘l

-lo

-la

fem.

la

l’ (la)

-la

-la

-ho

neutre

ho

ho

-ho

-ho

masc.

els

els

‘ls

-los

masc.

el

l’

‘l

-lo

fem.

la

l’ (la)

-la

neutre

ho

ho

-ho

3a

sing CD

vaig invitar-la

ho rep

ho obri

dóna-ho

doneu-ho

pl.

CD

els porteu

Formes 3a

sing CD

pl.

CD

Formes masc.

Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes

el

l’

‘l

-lo

fem.

la

l’ (la)

-la

-la

neutre

ho

ho

-ho

-ho

masc.

els

els

‘ls

-los

fem.

les

les

-les

-les

les rep

les invita

ajuda-les

ajudeu-les

els agafeu

porta’ls

porteu-los

Formes Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes 3a

sing CI

(masc i fem.)

Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes

li

li

-li

-li

li telefonaré

li escric

dóna-li

doneu-li

Formes

3a

sing CI

Formes

(masc i fem.)

Reforçades

Elidides

Reduïdes

Plenes

li

li

-li

-li

Formes

Reforçades Elidides

Reduïdes Plenes Reflexiu

Reforçades Elidides es s’ es pentina

pl

CI

(masc. i fem.)

els

els

els escric

‘ls

els telefonarem

vull escriure’ls

s’ha pentinat

Reduïdes Plenes ‘s se riure’s

pentinar-se

los vull telefonar-los

Formes

Formes Bibliografia

Reflexiu

Reforçades Elidides es s’

Adverbials en

n’ en tinc

n’agafe

Reduïdes Plenes ‘s se

Reflexiu

‘n

Adverbials en

-ne agafa’n

Reforçades Elidides es s’

Reduïdes Plenes ‘s se

n’

‘n

-ne

hi

-hi

-hi

agafeu-ne

hi hi vaig

hi aniré

posa-hi

he d’anar-hi

FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956 (5a ed., 1969, pàg. 73) FABRA, Pompeu. Op. cit.; BADIA i MARGARIT, Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962, § 111; MASCARÓ, Joan. Morfologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, pàg. 140 SOLÀ, Joan. Sintaxi normativa: Estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 (3a ed., 1997, pàg. 327)

Dades de contacte

Índex

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES

[email protected]

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

2.Combinació de pronoms ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Col·locació de pronoms

Col·locació de pronoms en les perífrasis verbals

•Els pronoms febles es col·loquen:

•Podem posar tots els pronoms:

• da darrere del verb: imperatiu, infinitiu o gerundi

Ex. acosta’t, acostar-se, acostant-se • davant del verb: resta de casos

Ex. s’acosta, s’acostava, s’ha acostat

1.Col·locació de pronoms

Col·locació de pronoms en les combinacions verbals •És incorrecte repetir el mateix pronom abans i després del verb.

• Davant de la perífrasi Els ho he de donar/ Li n’he de parlar

Ex: Vull fer això Ho vull fer-ho* Ho vull fer o Vull fer-ho

• Darrere de la perífrasi

He de donar-los-ho/ He de parlar-li’n

Ex: Vull anar al circ Hi vull anar-hi* Hi vull anar o Vull anar-hi

Col·locació de pronoms en les combinacions verbals

És incorrecte col·locar-ne uns davant i els altres darrere:

- Li he de parlar-ne - N’he de parlar-li

Combinació

Combinació

•L’ordre dels pronoms en combinació respon a aquest esquema: se

CI

CD

en

se

CI

CD

CD

CI

hi/ho

CC

hi/ho

Emporta’t les cireres de ca l’àvia CD

CC

Emporta Em a te les Emporta-te-les-en

Penja’t les cireres a les orelles CI

en

El vent se t’endugué la roba estesa al jardí CI

CD

Penja-te-les-hi Penja te Pe Penj hi se te la hi h endugué endu dugué

Dades de contacte

Índex

1. Ús del guionet i de l’apòstrof

PRONOMS FEBLES

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

1.1 Ús del guionet 1.2 Ús de l’apòstrof 1.2.1 Excepcions 1.3 Cal recordar… 1.4 Pronoms que no s’apostrofen mai

CC

Ús del guionet

Ús del guionet

Davant del verb No s’escriu mai guionet: CAL ESCRIURE

NO S’ESCRIU

Darrere del verb Els pronoms van units al verb i entre si mitjançant els guionets (i quan s’elideix alguna vocal, mitjançant l’apòstrof):

els ho donaré CAL ESCRIURE doneu-los-ho NO S’ESCRIU doneu los ho els-ho-donaré*

Ús de l’apòstrof Darrere verb

L’apòstrof s’ha de col·locar sempre tan a la dreta com siga possible. Porta’l → Porta-me’l → Porta-me-l’hi

Ús de l’apòstrof Davant del verb T’ajude Me’l donà Me l’hi porta

Et va portar l’ordinador a ta casa? Sí, me l’hi va portar ahir. CD CCL

dóna-li’l CAL ESCRIURE NO S’ESCRIU dóna-li-l

Excepcions

Cal recordar…

No sempre és possible apostrofar a l’extrem dret. § No és correcte Porta-me-ls’hi* Porta’ls → Porta-me’ls → Porta-me’ls-hi

§ No és correcte Porta-ns’en*

Dóna-me’n, de caramels, per favor.

La combinació EL + EN l’en No és possible la forma le’n * -ja que no existeix la forma le * del pronom EL

Trau el jersei de l’armari CD

Porta’ns pa → Porta’ns-en

Trau-l’en

CCL

Pronoms que no s’apostrofen mai

Bibliografia

Les: Ex: les escolte, mira-les, escolteu-les Li: Ex: li arregle, dóna-li, escriu-li Hi: Ex: hi anava, corre-hi, aneu-hi Ho: Ex: ho enten, porta-ho, feu-ho Us: Ex: us escolte, vol veure-us, vol escoltar-vos

Dades de contacte

Labadí, J. Campos J., Embid Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 (Es complementa amb el solucionari) Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 2007. Fitxes CAV: Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de València) http://www.upv.es/apnl En l’apartat de Recursos trobareu un recull d’exercicis autocorrectius

Índex

1. Combinacions binàries

Combinacions binàries Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES) Quan el segon pronom es HO/HI les formes dels pronoms reforçats adopten la forma elidida: REFORÇADES

PRONOMS FEBLES

2. Particularitats dels pronoms LA i SE 3. Combinació després de pronom acabat en –s

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

ELIDIDES

EXEMPLE

Em

m’

Et

t’

Et porte això? t’ho porte? porta-m’ho

Es

s’

Ell es va endur allò. Ell s’ho va endur.

4. Combinacions no admeses per la norma

em portes al circ? m’hi portes? porta-m’hi

Combinacions binàries Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES) •Davant d’un altre pronom que no siga ho, hi adopten les formes me, te, se ( plenes). DAVANT DEL VERB

DARRERE DEL VERB

me l’has donada

Combinació després de pronom acabat en -s

•El pronom la no es pot apostrofar mai davant de hi.

•Cal escriure les formes reforçades (o les elidides), encara que els pronoms se situen darrere del verb:

- Has

posat la rosa al gerro de l’entrada? – No, ara la hi posaré.

posa-te-les

se’m veu

va beure-se-les

Combinacions no admeses per la norma En aquest cas, cal fer només una de les dues substitucions possibles:

•El pronom se tampoc no s’apostrofa mai davant d’us. Ací al poble se us estima molt: tingueu-ho ben present, això.

Combinacions no admeses per la norma Mai s’usa :

- hi h hii Vam arribar d’hora a l’hotel. CCL

Hi vam arribar d’hora Hi vam arribar a l’hotel

- ho hi Posa açò a l’armari. CCL

Nos

Vos

Los

Us

Posa-hi açò Posa-ho a l’armari

- en e en n He dut pa del poble. CD CCL

deixa’ns-en → (NO deixa’ns-ne*) llig-los-el →(NO llig-los-lo*) emporteu-vos-els →(NO emporteu-vos-los*)

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

- ho e en n He tret açò de la nevera. CD CCL

Mai s’usa :

CCT

Els

porta-me-la

te la regale

CD

Particularitats dels pronoms LA i SE

N’he tret açò Ho he tret de la nevera

( Edifici 5 F) [email protected]

N’he dut del poble N’he dut pa.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ )

Exercicis (blocs 1,2,3 i 4)

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

• Substituïu els complements per la combinació de pronoms que calga:

PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES

?

Exemple: -Pep duia les taronges del poble. CD

CCL

-Pep les en duia.

6

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Ara vosaltres…

Página 2 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Ara vosaltres…

1) Acosta’ns el telèfon.

6) Blanca compra els mocadors a la tenda.

2) M’ha comprat el pis.

7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça.

3) Et prohibiran que fumes al bar.

8) Mercè, dóna el llibre al mestre.

4) Compra’ns maduixes.

9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.

5) Emporteu-vos el gos.

10) Trau la clau de la motxilla.

Página 3 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Identificació i solució 1) Acosta’ns el telèfon. CD Acosta’ns-el. 2) M’ha comprat el pis. CD Me l’ha comprat.

3) Et prohibiran que fumes fume al bar. CD T’ho prohibiran.

Identificació i solució

Identificació i solució 7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça. CD CCL Elisa, emporta-te’ls-hi. emporta te’ls hi.

4) Compra’ns maduixes. CD Compra’ns-en.

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

8) Mercè, dóna el llibre al mestre. CI CD Mercè, è, dóna dóna-li’l.

5) Emporteu-vos el gos. gos os CD

9) Ell va portar els caramels a les xiquetes. CI CD Ell els els va portar.

Emporteu-vos-el.

6) Blanca compra els mocadors a la tenda. CCL CD Blanca els hi compra.

[email protected] GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

10) Trau la clau (de) la motxilla. CD CCL Trau-la’n.

Índex

1.

Introducció 1.1 Identificació del CD

PRONOMS FEBLES

2.

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

3.

El complement directe és l’element que completa el significat del verb, quan aquest és transitiu:

Substitució CD 2.1. Determinat 2.2. Indeterminat 2.3. Demostratius neutres 2.4. Oració subordinada

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Què és el CD?

Concordances

Necessita un llapis nou. CD

Normalment no duu la preposició a. He vist Maria. CD

Identificació de CD

Substitució del CD determinat

Exemples He vist les teues companyes aquest matí. Les he vistes aquest matí.

Se substitueix per les formes: EL

El CD → si es pot substituir pels pronoms febles: EL/LA/L’/EN/ES Hem vist Maria → L’hem vista. CD

Complement directe indeterminat Se substitueix per la forma: EN

LA

ELS

Pro.reflexiu

LES

ES

(o formes reduïdes ‘l/’ls ,‘s, o elidides l’, s’ o plenes –lo/los, se).

He vist Joana i Marta aquest matí. vistes aquest matí.

Quan va introduït per: § un article definit § per un demostratiu § o si es tracta d’un nom propi

Les he

Laia es llava.

Exemples Menja pa! pa

He vist aquestes stes xiques x que estudien amb tu aquest matí. Les he vistes aquest matí.

CD demostratius neutres (açò,això, allò) Menja’n!

CD

(o formes reduïda ‘n, o elidida n’ o plena –ne)

Compra un meló, per favor. CD favor.

Compra’n un, per

Se substitueix pel pronom HO.

Quan el CD no porta article o va introduït per: § Un article indefinit § Un numeral § Un quantitatiu

qu o de cebes. He comprat mig quilo CD mig quilo.

Si el CD és un demostratiu neutre (açò, això, allò)

N’he comprat

Agafa això. això

Agafa-ho

CD

Dóna’m allò. CD

Dóna-m’ho

CD ( Oració subordinada) Si el CD és una oració subordinada substantiva (completiva o relativa de sentit neutre).

Concordança dels pronoms febles de CD i dels participis

•Els participis solament poden concordar amb els pronoms febles de CD (el, la, els, les,en).

Concordança dels pronoms febles de CD i dels participis

He vist les teues ues germanes. ge

Les he vistes.

CD

Se substitueix per HO

He vist el teu eu germà. g ger

He vist els teus us germans. g ger

L'he vist.

CD

CD

Digues el que saps. s CD

Digues-ho.

No puc creure que Marc no haja ja volgut venir. CD No puc creure-ho.

•La concordança és recomanable en nivells formals. He vist la teua eua germana. ge

He vist moltes coses increïbles. N'he vistes CD moltes. (o: N'he vist moltes.)

L'he vista.

CD

Dades de contacte

Índex

1.

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

PRONOMS FEBLES

2. Substitució CI 3. Cal recordar que… 4. Distinció CI i CD

[email protected] GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Introducció 1.1 Identificació del CI

( Edifici 5 F)

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Els he vists/vistos. (o: Els he vist.)

Què és el CI?

Identificació de CI

Complement indirecte (CI) El CI es pot substituir per:

El complement indirecte completa el predicat indicant qui és el destinatari o bé qui rep el dany o profit de l’acció. Sempre va introduït per les preposicions a /per a

LI

El CI → si es pot substituir pel pronom feble: LI Hem escrit a Marc → Li hem escrit.

ELS

Pro.reflexiu

ES

(o formes reduïdes’ls ,’s o plenes –los, se)

CI

Escric una carta a la tia. CD

CI

Exemples

Cal recordar que…

He dit la veritat al jjutge jutge. ge

Li he dit la veritat.

CI

He portat regals a les meues filles. CI portat regals.

Els he

Quan el CI no és cap persona, animal o cosa personificada sinó un DATIU INANIMAT, es pronominalitza con si fora un LOCATIU (complement circumstancial de lloc) . Donar-li valor (a una persona)

Vull escriure una carta als meus g ger germans CI escriure’ls una carta.

Laia es llava la cara.

Vull Donar-hi valor (a una cosa)

Cal recordar que… Cal evitar la confusió entre els pronoms de CD i els CI. Els pronoms de CI no fan distinció entre el masculí i el femení (LI, ELS) en tots dos casos. Són, doncs, incorrectes les substitucions pronominals següents: Acosta la sal a Maria. →Acosta-la la sal. →Acosta-li la sal. Acosteu la sal a les vostres germanes.→Acosteu-les la sal.

→Acosteu-los la sal.

Distinció CD i CI Quan tenim dubtes a l’hora de distingir un CI d’un CD al plural, un mitjà consisteix a suposar-lo en singulatr, si ja no hi és, i reemplaçar-lo per un pronom personal feble:

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES ( Edifici 5 F)

→Si aquest es troba ser li: C Indirecte →Si aquest es troba ser el la l’o en: C Directe Hem escrit a la Maria → Li hem escrit → CI Hem vist a la Maria → L’hem vista → CD

[email protected] GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Exercicis bloc 5 • Substituïu els complements pels pronoms que calga:

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

1) El president convoca els ministres. 2) Cal repartir uns donatius.

Exemple: Dus tres bolígrafs.

3) M’has portat allò?

CD

Dus-ne tres.

Ara… vosaltres!

4) Espera els companys a fora.

6

5) Explica què has fet aquest matí. Página 3 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Solució

Solució

El president convoca els ministres.

Solució

El president convoca els ministres.

El president convoca els ministres.

CD

CD

El president els convoca.

Solució

Solució

El president convoca els ministres.

Solució

El president convoca els ministres.

CD

El president convoca els ministres.

CD

CD

El president els convoca.

El president els convoca.

El president els convoca.

Cal repartir uns donatius.

Cal repartir uns donatius.

Cal repartir uns donatius.

CD

CD

Cal repartir-ne.

Solució

Solució

Explica què has fet aquest matí.

Solució

Explica què has fet aquest aq matí.

Explica què has fet aquest aq matí.

CD

CD

Explica-ho.

Solució

Solució

Explica què has fet aquest aq matí.

Solució

Explica què has fet aquest aq matí.

CD

Explica què has fet aquest aq matí.

CD

CD

Explica-ho.

Explica-ho.

Explica-ho.

Dóna una redacció al professor.

Dóna una redacció al professor. CD

CI

Dóna una redacció al professor. CD

Dóna-li’n una.

CI

Solució

Solució

M’has portat allò?

Solució

M’has portat allò?

M’has portat allò?

CD

CD

M’ho has portat?

Solució

Solució

M’has portat allò?

Solució

M’has portat allò?

M’has portat allò?

CD

CD

CD

M’ho has portat?

M’ho has portat?

M’ho has portat?

Espera els companys a fora.

Espera els companys comp mp a fora.

Espera els companys comp mp a fora.

CD

CD

Espera’ls a fora.

DADES DE CONTACTE

Índex

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

1.Subjecte indefinit 1.1 Definició 1.2 Substitució pel pronom NE

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES [email protected]

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

2.Complement predicatiu 2.1 Definició 2.2 Substitució pels pronons HI/NE

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Què és un subjecte indefinit?

Pronoms amb funció de subjecte indefinit

Aquell que no porta article o bé inclou un element quantificador, com ara l’article indefinit, un numeral o un quantitatiu.

EN pot substituir un subjecte indefinit col·locat després d’un verb que indique esdeveniment (no acció):

Han arribat tres vaixells. tres.

Han eixit bolets.

N’han arribat

N’han eixit.

Ha arribat un vaixell. Han arribat tants vaixells! tants!

Què és un complement predicatiu? §És l’adjectiu o substantiu que completa el verb i, simultàniament, el subjecte o el CD. §Fa una funció anàloga a la de l’ATR., però acompanya un V no copulatiu. Ella caminava tranquil·la.

N’ha arribat un.

S

N’han arribat

V

Pred.

Trobe el pastís dolç. ·

V

CD

Pred.

Complement predicatiu (C.Pred.)

Complement predicatiu (II)

Generalment se substitueix per HI: Joan sempre arriba esgotat sempre hi arriba.

Joan

Han deixat la porta oberta deixat la porta.

Hi han

EXCEPCIÓ

Se substitueix per EN: •Els predicatius que depenen de verbs com nomenar, elegir, fer (en el sentit de designar, o d’apuntar-se a una entitat -o ideologia, activitat…).

Complement predicatiu (III)

ATENCIÓ! • En els altres sentits de fer(-se) se segueix la regla general de substitució del predicatiu per HI:

•El pronominal dir-se.

Exemples

Lluïsa s’ha fet republicana. n’ha fet.

Lluïsa se

El nomenaran president. L’en nomenaran. Em dic Joan, i el meu fill també se’n diu.

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES. Funcions

[email protected]

Amb el pas del temps, aquest vi es farà bo. Amb el pas del temps, aquest vi s’hi farà. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Índex

Què és l’atribut ?

1. L’atribut

Atribut definit

§Part de l’oració que atribueix alguna qualitat, estat o aparença al subjecte.

1.1 Definició 2. Classes 2.1 Substitució de l’atribut definit. 2.2 Substitució de l’atribut indefinit 2.3 Substitució de l’atribut partitiu

EL

LA

ELS

LES

§ Sol col·locar-se darrere del verb copulatiu (ser, estar i semblar).

§ Concorda en gènere i nombre amb el S de l’O i amb el V, en nombre i persona. Maria i Lluïsa són valencianes. S

Atribut definit

Se substitueix pels pronoms de 3a persona:

Quan va introduït per: § Un article definit Marc és el teu professor? Si, Marc l’és

Atrib.

Atribut indefinit

Se substitueix pel pronom HO:

§ Per un demostratiu o possessiu

Atribut indefinit

§ Quan van introduïts per una preposició i equivalen a un CPN.

§Quan no porta article. Però era la teua amiga o no l’era? Vosté és aficionat a la filatèlia o no ho és?

§ O si es tracta d’un nom propi Aquell d’allà, és Joan o no l’és?

§Quan va introduït per un article indefinit. Ell diu que Dalí és un gran pintor, però jo crec que no ho és.

Joan és de València o no ho és?

Aquesta cervesa és sense alcohol, però compte, que aquella no ho és.

Atribut partitiu

Se substitueix per EN :

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

•Introduït per la preposició de •Només apareixen en construccions ponderatives. Si n’és, d’interessant, aquest llibre!

PRONOMS FEBLES.PRÀCTIQUES

[email protected]

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Exercicis( blocs 6 i 7) • Substituïu els complements pels pronoms que calga:

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

Exemple:

Ara vosaltres… 1) Quantes caixes queden? Solament __ queden tres. 2) Ha passat un tren.__ ha passat un.

3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no

1) Passen dos cotxes. ___ passen dos. Num. Num (subj. indef.)

Passen dos cotxes. En passen dos.

6

____són?

Ara vosaltres…

Ara vosaltres…

Solució

4) Els melons són bons. Els melons ___ són.

9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____ acabà. 5) Pareix contenta. ___ pareix, veritat? 6) Es creu intel·ligent, sempre s’ __ ha cregut.

7) Blanca és d’Alzira o no ___ és?

10)Jo em dic Josep. Vaja jo també me___ dic.

1) Quantes caixes queden? Solament en __ queden tres. quantitatiu

(subj. indef.)

2) Ha passat un tren.__ tren N’ ha passat un. num. (subj. indef.)

11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__ faré

3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no VC

l’any que ve.

Atribut def.

____són? les

8) Si ___estem, de tipes!

Solució

12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha fet.

Solució

4) Els melons són bons. Els melons ___ ho són.

Dades de contacte

9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____ hi acabà.

VC atribut indef.

5) Pareix contenta. ___ Ho pareix, veritat? VC

atribut indef.

6) Es creu intel·ligent, sempre s’ ho __ ha cregut. VC

atribut

7) Blanca és (d’)Alzira o no ___ ho és? Atribut

8) Si ___estem, de tipes! ip n’ Atribut

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

Pred.

10)Jo em dic Josep. p Vaja jo també me___ ‘n dic.

( Edifici 5 F)

Pred.

11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__ ‘n faré

[email protected]

Pred.

l’any que ve. 12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha fet hi Pred.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Índex

1.Complement de règim verbal (CRV) 1.2 Substitució (EN/HI)

PRONOMS FEBLES

2.Complement del nom (CN) 2.1 Substitució (EN/HI) 3.Complement de l’adjectiu (C.Adj) 3.1 Substitució(EN/HI)

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Què és el CRV? És un complement verbal que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional, o d’una oració subordinada substantiva, encapçalada per la conjunció que. Confiar en la victòria. Adonar-se de les raons. Adonar-se que les coses no van bé.

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

CRV. Substitució

CRV

Substitució: •Introduïts per la preposició de

• per qualsevol altra preposició ió Va insistir en la seua petició.

a) Caiguda davant la conjunció que.

EN

Et recordes encara d’aquelles vacances? Te’n recordes encara?

HI

Hi va insistir.

Complement del règim verbal

La substitució pronominal del CRV es fa independentment del canvi (davant infinitiu) i la caiguda (davant la conjunció que) que poden sofrir les preposicions que els introdueixen:

Va insistir que li tornaren els diners. Hi va insistir. (Va insistir [en] que li tornaren els diners.) b) del canvi davant d’infinitiu Pensa d’enviar les cartes! Pensa-hi! (Pensa en l’enviament de les cartes! .

Què és el complement del nom (CN) i de l’adjectiu (C.Adj).

Complement de règim verbal El pronom HI pot substituir (parcialment) CRV introduïts per una locució preposicional seguida de la preposició de.

Substitució: •Són sintagmes preposicionals inclosos dins d’un CD, un subjecte posposat al verb o un atribut.

•Quan va introduït per de Conec l’autor d’aquest llibre. l’autor.

N’hi ha prou que els uns voten a favor d’un projecte perquè els altres hi voten en contra de de.

•No es refereixen al V.

EN En conec

Va morir el conductor de l’autobús. morir el conductor.

Atenció! La locució preposicional amb què s’introdueix la part omesa ha de quedar explícita, ja que no és substituïda pel pronom.

En va

Dades de contacte

Complement de l’adjectiu. Substitució

Substitució:

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

•Quan va introduït per de El saló és ple de gent.

Complement del nom (CN)

EN

( Edifici 5 F)

El saló n’és ple.

§Quan no és introduït per de Joana és propensa a mentir propensa

PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES

[email protected]

HI Joana hi és

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Exercicis Bloc 8

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

• Substituïu els complements per la combinació de pronoms que calga:

?

Ara vosaltres…

1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió. 2) El rector es complau a invitar-vos a la

Exemple: -Conec l’autor d’aquest llibre. d’aq d’ aq

inauguració del curs.

CN

3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del

En conec l’autor.

6 Página 2 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Ara vosaltres….

Cabanyal.

4) Està molt orgullós del seu fill. Página 3 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Ara vosaltres… identificació

Ara vosaltres… identificació

1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió.

5) Estic d’acord que ho fem. 6) Es va acostumar a menjar verdures. 7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu ___ estàs en contra.

5) Estic d’acord (de) (de) que ho fem.

CRV

CRV

2) El rector es complau au a invitar-vos in a la inauguració

6) Es va acostumar a menjar verdures.

CRV CR

del curs. (El rector es co complau en la invitació...) in 3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del Cabanyal. CN

4) Està molt orgullós de dell seu fill. C. Adj.

CRV

7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu Loc. prep.

CRV

___ estas en contra (de). (de) (d e).

Ara vosaltres… Solució

Ara vosaltres… Solució

Dades de contacte

1) Ell en dubtava.

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

5) Hi estic d’acord.

( Edifici 5 F)

2) El rector s’hi complau. 6) S’hi va acostumar.

3) En sóc membre.

[email protected]

7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu 4) N’està molt orgullós.

hi estas en contra. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Índex

1. 2. 3. 4.

PRONOMS FEBLES

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Complement circumstancial Definició Classes Substitució

Complement circumstancial (CC)

Indiquen una circumstància de l’acció verbal. – – – – – –

Espacial (Lloc) Temporal (Temps) Modal (manera) Companyia Instrument Causa

Normalment es col·loquen al final de la frase però també al principi d’aquesta.

CC de lloc, companyia i instrument

Locucions

SUBSTITUCIÓ:

De +

Locucions

SUBSTITUCIÓ DE LOCUCIONS: Lloc Companyia Instrument

Vinc de la Facultat.

EN

En vinc.

Lloc Qualsevol altra preposició +Companyia Instrument

Vaig a la platja.

HI

HI

Només substitueix parcialment el complement quan forma part de locucions, com: a sobre de, (al) damunt de, a sota de, (al) davant de, (al) darrere de, (al) voltant de, (a) prop de i similars (també en altres com a favor de, en contra de).

Neteja la taula i no hi deixes res al damunt de de. (o siga: i no deixes res al damunt de la taula)

Atenció! La locució amb què s’introdueix la part omesa ha de quedar explícita,ja que no és substituïda pel pronom.

Hi vaig. Página 4 de 13

CC de manera i temps

CC de causa

SUBSTITUCIÓ:

Totes les preposicións

Página 6 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Dades de contacte

SUBSTITUCIÓ:

+

Manera Temps

HI

•

DE PER

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

+

Causa

EN [email protected]

Vaig deixar la porta de bat a bat. Vaig deixar-hi la porta. Ens vam alçar de bon matí. Ens hi vam alçar.

El meu germà està molt preocupat últimament per qüestions econòmiques.

El meu germà n’està molt preocupat últimament. Página 8 de 13

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Exercicis bloc 9

PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

•Substituïu els complements circumstancials pels pronoms que calga: Exemple:

Hi visc des de fa dos anys. -Visc a València. ___ __ ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Ara vosaltres…

Ara vosaltres…

1) Véns amb autobús? Sí____vinc. 2) Si vas a comprar, telefona’m i quedarem, que jo visc a prop de la tenda. Tu també _____vius

a prop?

4) Véns del banc? Sí ara ____ vinc.

Ara vosaltres… identificació

1) Véns amb autobús. Sí____vinc. __ ____vinc hi vinc

5) Quan vas al poble? Demà ____ aniré. 6) Viatja amb els amics, sempre ___ viatja. 7) L’home camina de costat. ___ camina.

3) M’alegre molt de saber que has aprovat

l’examen. _____ alegre sincerament.

6

CCL

8) Porta el llibre allà. Porta___ el llibre.

CCI

2) Si vas a comprar, telefona’m lefo le i quedarem, que jo visc molt a prop de la tenda. Tu també ____vius te _ hi_viu a prop? ____v CCL

3) M’alegre molt de saber er q que has h aprovat l’examen. CCC

_______ale _______alegre __ sincerament. am ament. Me n’ le 4) Véns del banc? Sí, ara ___ __ vi en vinc. CCL

Ara vosaltres… identificació

5) Quan vass al p pob poble? Demà De ____ ___ an hi aniré. CCL 6) Viatja amb els amics, sempre ___ _hi viatja. vvia CCComp 7) L’home camina de costat. ___ __ ca Hi camina. CCM 8) Porta el llibre allà. Porta___ a___ a_ -hi el llibre. CCL

Dades de contacte Centre d’Autoaprenentatge de Valencià ( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES

[email protected] GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

ELISA GINER I SALVÀ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Índex

Verb haver-hi

•El verb haver-hi indica existència.

1. Verb haver-hi 2. Exemples

Verb haver-hi. Exemples

Hi ha cap taula lliure? No hi havia pa, així que vaig eixir a comprar-ne.

•Porta el pronom hi incorporat en totes les formes de la seua flexió (llevat del participi, que no accepta mai pronoms febles).

•Només es pot conjugar en 3a persona del singular.

(INCORRECTE : No havia * pa...)

Verb haver-hi. Exemples Hi hagué molts convidats a la festa?

Verb haver-hi. Exemples

Hi va haver molts convidats a la festa?

Ha dit la televisió que demà hi haurà tronades a les comarques centrals.

Va haver-hi molts convidats a la festa?

(INCORRECTE : ...que demà haurà/hauran * tronades...)

( INCORRECTE : Hagué/Hagueren * molts convidats...? Va/Van haver * molts convidats...?)

Si la gent fóra més prudent, no hi hauria tants accidents de trànsit. (INCORRECTE : ...no hauria/haurien * tants accidents...)

Dades de contacte

Verb haver-hi. Exemples Havent-hi tanta fam al món, no entenc com es poden gastar els diners en míssils i porqueries d’eixes. (INCORRECTE : Havent * tanta fam...)

En haver-hi tanta gent fumant, l’ambient es fa irrespirable.

(INCORRECTE : En haver / hi haure * tanta gent fumant...)

Objectius de la unitat

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

•Introducció dels conceptes bàsics relacionats amb els pronoms relatius: 1-Pronom relatiu 2-Oració principal 3-Oració subordinada 4-Oració de relatiu 4.1-Antecedent

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (I)

Una situació quotidiana... Daniel t’ha donat un telèfon que em fa falta. On l’has apuntat?

La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat. Jo no tenia paper i l’he El número que tinc apuntat, ací, a apuntat és un mòbil. l’avantbraç.. És el 6... 6... 6... 5... 7... 6... D’acord. 4... 3... 9...

Pronom relatiu Partícula que serveix d’enllaç i fa una funció connectiva entre dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal. Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)

Ah, pare! El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta....

Moltes gràcies fill.

Oració subordinada Construcció expansiva d'un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.

oració subordinada

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (IV)

oració principal

oració subordinada

[Daniel t’ha donat un telèfon ] (que em fa falta.)

oració prinicipal

oració subordinada pronom relatiu

Resum dels continguts

Oració de relatiu Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu. Veiem un exemple:

1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal.

Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)

2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element de l’altra oració: l’antecedent.

[ Daniel t’ha donat un telèfon] (que em fa falta). pronom relatiu

Oració principal Proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada que va introduïda per un pronom relatiu.

pronom relatiu oració principal

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (III)

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics (II)

Antecedent Element que normalment apareix anteriorment en el context. Veiem l’exemple anterior: Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.) antecedent

Bibliografia i recursos 1-Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003) 2-Material en línia Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos ) Unitats de teleformació Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius pràctiques relacionades amb els conceptes bàsics Débora Escrivà Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Objectius de la unitat

Una situació quotidiana... Daniel t’ha donat un telèfon que em fa falta. On l’has apuntat?

•Pràctiques de reconeixement dels conceptes bàsics relacionats amb els pronoms relatius

Una situació quotidiana: pràctiques (I)

La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat. Jo no tenia paper i l’he El número que tinc apuntat, ací, a apuntat és un mòbil. l’avantbraç.. És el 6... 6... 6... 5... 7... 6... 4... 3... D’acord. 9...

Fixeu-vos en les frases que apareixien en la tira còmica i destrieu els conceptes que acabem d’introduir.

A-El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta. Ah, pare! El número de telèfon que busques no es troba en la llibreta....

El número de telèfon (que busques) no es troba en la llibreta. Moltes gràcies fill.

oració principal

oració principal

antecedent pronom relatiu-oració de relatiu

Una situació quotidiana: pràctiques (II)

Una situació quotidiana: pràctiques (III)

Resum dels continguts

B-La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat.

C-El número que tinc apuntat és un mòbil.

1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració subordinada i l’oració principal.

La llibreta (que tenies al despatx) s’ha acabat.

El número (que tinc apuntat) és un mòbil.

oració principal

oració principal

oració principal

antecedent

oració principal

antecedent relatiu-oració de relatiu

relatiu-oració de relatiu

2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element de l’altra oració: l’antecedent.

Bibliografia i recursos 1-Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003) 2-Material en línia Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos ) Unitats de teleformació Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius pràctiques relacionades amb els conceptes bàsics Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

PRONOMS RELATIUS

Introducció als pronoms relatius: conceptes bàsics Débora Escrivà UPV

EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (I)

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Página 1 de (Poner aquí el 13

OBJECTIUS DE LA UNITAT

1. PRONOM RELATIU ÀTON QUE

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que

ØS’usa amb molta freqüència. ØApareix en oracions relatives adjectives especificatives o explicatives.

1. Morfologia 2. Funcions 3. El pronom relatiu àton que i les oracions explicatives 4. Resum de la unitat

ØL’antecedent sempre es refereix a persones o coses. ØÉs invariable i no admet article anteposat. ØCom que és àton, mai no porta accent. Pàgina 2 de 13

Pàgina 3 de 12

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (...2)

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (...1)

Pàgina 4 de 12

3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES ORACIONS EXPLICATIVES (...1)

ØComplement circumstancial de temps (CTT)

ØEn les oracions explicatives...

ØSubjecte (S)

a) el pronom relatiu àton que va entre comes; El dia (que (o: en què)* vingues) farem un pastís.

La dona (que vingué ahir) és una cosina de ma mare. S

ØComplement directe (CD)

qual, la qual, els quals i les quals;

CTT Demà / A la vesprada...

c) no es restringeix l’abast del substantiu;

*Cal recordar que sols en aquesta funció es pot optar

He perdut el llibre (que tenia al calaix).

també per l’ús del relatiu tònic què precedit de preposició.

CD Pàgina 5 de 12

b) es pot substituir pel pronom relatiu variable: el

Pàgina 6 de 13

d) es

limita

a

indicar

una

propietat

o

característica. Pàgina 7 de 13

3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES ORACIONS EXPLICATIVES (...2)

3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES ORACIONS EXPLICATIVES (...3)

3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES ORACIONS EXPLICATIVES (...3)

Veiem l’exemple:

ØDesfer ambigüitats

En contextos en què l’ús del pronom relatiu àton genere ambigüitat a l’hora d’identificar l’antecedent d’aquest, se sol substituir que pel relatiu variable.

Els estudiants, que van d’excursió,* duen gorra o barret. *Oració subordinada adjectiva explicativa: tots els estudiants

Llegiu aquest exemple...

El pressupost d’aquesta proposta, que desconeixem completament, sembla que serà elevat.

Els estudiants, els quals van d’excursió, * duen gorra o barret.

N

* Substitució del pronom relatiu àton que pel pronom relatiu variable.

o desconeixem el pressupost de la proposta? Com podem desfer-la?

Aquesta oració és ambigua: desconeixem la proposta

Pàgina 8 de 13

RESUM DE LA UNITAT

Página 11 de (Poner aquí el total de diapositivas)

•Es desfà l’ambigüitat: desconeixem el pressupost< §El pressupost d’aquesta proposta, la qual desconeixem completament, sembla que serà elevat

• Es desfà l’ambigüitat: desconeixem la proposta
Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Pàgina 12 de 13

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 13 de 13

OBJECTIUS DE LA UNITAT

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que

EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (II)

1. El pronom relatiu àton que i la conjunció que 2. El pronom relatiu àton que i l’article determinat 3. Resum de la unitat

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Página 1 de (Poner aquí el total de diapositivas)

1. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LA CONJUNCIÓ QUE (...1)

Pàgina 2 de 12)

1. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LA CONJUNCIÓ QUE (...2) Ø

Ø La conjunció que no fa referència a cap antecedent, ni explícit ni implícit: Confiava que poguéreu venir tots... Ø L’estructura de l’oració en què apareix la conjunció que presenta aquesta estructura: verb + que + verb. M’alegre que us agradara tantíssim escoltar... V +que+ V Pàgina 4 de 12

Pàgina 3 de 12

1. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LA CONJUNCIÓ QUE (...3)

Funcions de la conjunció que

La conjunció que introdueix proposicions subordinades (inserides) substantives completives amb les funcions sintàctiques següents: a) No m’agrada gens que vingues tan tard. (Subjecte) b) Sembla que han començat les obres del metro. (Atribut) c) He llegit que la dieta mediterrània proporciona moltes proteïnes. (CD) d) Sempre pensa que ho pot fer millor. (CRV) e) Guanyar el premi va ser la demostració que hi havia maganxa. (CN) f) Estava segur que comprendrien els motius de la discussió. (C.Adj.) Página 5 de 12

Com podem comprovar que el mot que té valor de conjunció i no pas de relatiu? En substituir que per el qual... a) dóna lloc a oracions absurdes; b) aquest fet indica que ací que té valor de conjunció i no pas de relatiu:

No m’agrada gens el qual* vingues tan tard. (Subj.) Sembla el qual* han començat les obres del metro. (Atr.) *Fixem-nos que no trobem cap antecedent representat per un substantiu o un sintagma nominal, sinó un verb o un sintagma verbal.

Pàgina 6 de 12

2. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT (...1)

2. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT (...2)

5. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I L’ARTICLE DETERMINAT ( i 3)

Ø El relatiu àton que només es pot usar precedit d’article quan equival a AQUELL que o ALLÒ que, però mai quan equival a EL QUAL:

Ø Combinacions incorrectes... a) article determinat+ que (el que, la que, els que, les que) + preposició feble (a, amb, de, en, per); b) funcions preposicionals: lloc, temps, companyia, instrument... c) Exemples incorrectes:

Ø Més exemples incorrectes:

a) Amb quin vestit aniràs a la festa? Amb el roig o amb el que (= aquell que) et vas posar anit? b) Les cadires que t’has comprat tu són de roure i les que (= aquelles que) m’he comprat jo són de noguera. c) Els que (= aquells que) t’hagen dit això menteixen. d) La que (= aquella que) vulga més café, que ho diga. e) El que (= allò que) pretenia amb la seua actitud era emprenyar-nos. f) No estic d’acord amb el que (= això que) acabes de dir. g) Voleu que us ensenye el que (= açò que) tinc ací dins?

•

•

La faena a la que* (= a la qual) et refereixes està molt avançada. CAL DIR: la faena a què et refereixes o la faena a la qual et refereixes)

Pàgina 7 de 12

RESUM DE LA UNITAT

Página 10 de (Poner aquí el total de diapositivas)

•

•

Els mobles pels que* (= pels quals) has pagat tants diners no m’agraden. CAL DIR: els mobles per què has pagat tants diners o els mobles pels quals has pagat tants diners) La tenda en la que* (= en la qual) treballa la teua germana ofereix unes rebaixes molt interessants. CAL DIR: la tenda en què treballa, la tenda en la qual treballa o la tenda on treballa. El xic amb el que* (= amb el qual) ix és de Pego. CAL DIR: el xic amb qui ix o amb el qual ix.

Pàgina 8 de 12

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. La conjunció que no es pot substituir mai pel relatiu variable. 2. La conjunció que no du mai accent. 3. La conjunció que no té mai un antecedent ni explícit ni implícit. 4. L’article determinat s’usa amb el pronom relatiu àton que quan equival a AQUELL QUE/ALLÒ QUE. 5. La combinació article determinat+ que (el que, la que, els que, les que) + preposició feble (a, amb, de, en, per) és incorrecta.

•

Pàgina 9 de 12

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1.Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html Página 11 de (Poner aquí el total de diapositivas)

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 12 de

PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

ØReconéixer...

PRONOM RELATIU ÀTON QUE PRÀCTIQUES

a)

l’oració principal

b)

l’oració subordinada

c)

l’antecedent

d)

les formes

e)

quan el mot que funciona com a...

?

f.1) pronom relatiu àton

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

6

f.2) conjunció g)

les funcions Pàgina 2 de 12

Página 1 de (Poner aquí el

Pàgina 3 de 12)

SOLUCIONS

PRÀCTIQUES

2.

a) Volem que ens acompanyeu al ball.

a) Volem (que ens acompanyeu al ball).

b) Els aspirants que estaven preparats superaren les proves.

c) M’agrada que em proposes açò. d) La seua cap, que era d’Anglaterra, va tornar a València. e) Pensa que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu. f) He trobat l’arracada que havia perdut

Página 4 de 12

SOLUCIONS...

v

b) Els aspirants (que estaven preparats) superaren les proves.

CD

Oració subordinada

Antecedent

Ø Estructura de l’oracióàV+ que +V Ø Que amb valor de conjunció que introdueix l’objecte directe: “...que ens acompanyeu al ball.” Ø També podíem haver dit: “Volem això” = “...que ens acompanyeu al ball.” Ø És una oració completiva d’objecte directe.

Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...forts...”

Oració principal

Oració principal

ØOració subordinada adjectiva especificativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de subjecte.

Pàgina 5 de 12

Pàgina 6 de 12

SOLUCIONS…

SOLUCIONS d) La seua cap (,que era d’Anglaterra,) vivia a València .

c) M’agrada que em proposes açò. Verb

2.

e) Pensa (que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu).

v

Oració subordinada

Subjecte

Ø Estructura de l’oracióàV+ que +V Ø Que amb valor de conjunció que introdueix el subjecte: “..que em proposes açò.” Ø També podíem haver dit: “M’agrada la teua proposició.” = “...que em proposes açò.” Ø És una oració completiva de subjecte.

Antecedent

ØOració subordinada adjectiva explicativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de subjecte.

Pàgina 7 de 12

SOLUCIONS

Oració principal

Antecedent Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...perduda...”

Oració principal ØOració subordinada adjectiva especificativa introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció d’objecte directe. Pàgina 10 de 12

Ø

“Pensa en l’organització d’un viatge per a l’estiu.” = “...que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.” “Pensa a organitzar un viatge per a l’estiu.” = “...que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.” És una oració completiva de complement de règim verbal. Página 9 de 12

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Oració subordinada

Ø

Pàgina 8 de 12

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

d) He trobat l’arracada (que havia perdut).

CRV

Estructura de l’oracióàV+ que +V Que amb valor de conjunció que introdueix el complement de règim verbal: “...que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.” També podíem haver dit:

Ø Ø

Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...anglesa...”

Oració principal

SOLUCIONS...

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html Pàgina 11 de 12

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 12 de 12

OBJECTIUS DE LA UNITAT

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu tònic què

EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ

1. Morfologia 2. Funcions 3. Usos incorrectes de l’article amb el pronom relatiu tònic què 4. Resum de la unitat

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Pàgina 2 de 11

2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...2)

1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)

1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)

ØÉs invariable i s’escriu sempre amb accent gràfic obert.

Fixem-nos en les oracions del correu anterior...

Pàgina 3 de 11

ØLes funcions sintàctiques que pot fer són:

ØL’antecedent es refereix sempre a coses. ØS’usa sempre darrere de preposició feble: a, amb, de, en, per.

L’assumpte (de què us vull parlar) és molt interessant.

ØPodem substituir-lo pel pronom relatiu variable: el qual, la qual, els quals i les quals. Veiem els exemples anteriors:

Oració subordinada Antecedent referit a coses

Oració principal: L’assumpte és molt interessant.

L’assumpte de què (o: del qual) us vull parlar és molt interessant.

La xarrada (en què coneixerem les noves aplicacions del correu Antecedent referit a coses

electrònic ) és demà.

ØS’usa en oracions preposició.

Oració principal: La xarrada és demà. Pàgina 4 de 11

de

relatiu

adjectives

darrere

Ex. L’assumpte de què (o: del qual) us vull parlar és molt interessant. b) Funcions circumstancials

La xarrada en què (o: en la qual) coneixerem les noves aplicacions del correu és demà.

Oració subordinada

a) Funcions preposicionals

de

Pàgina 5 de 11

Ex. La xarrada en què (o: en la qual) coneixerem les noves aplicacions del correu és demà. Pàgina 6 de 11

3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)

3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)

Ø En les funcions preposicionals, no és correcte emprar

ØEn les funcions circumstancials, no és correcte emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.

l’article davant del pronom relatiu tònic què.

RESUM DE LA UNITAT

ÉS INCORRECTE DIR

ÉS INCORRECTE DIR L’assumpte al què*/ al que* et refereixes és molt complex.

La festa en la què* / en la que* et vaig conéixer fou inoblidable.

CAL DIR

CAL DIR

L’assumpte a què / al qual et refereixes és molt complex.

1.

El pronom relatiu què presenta una forma invariable i tònica.

2.

Va precedit de les preposicions febles: a, amb, de, en i per.

3.

Sempre du accent gràfic obert.

4.

L’antecedent sempre es refereix a coses.

5.

Fa funcions preposicionals i circumstancials.

6.

El pronom relatiu que es pot substituir pel pronom relatiu variable: el qual, la qual, els quals i les quals

7.

En les funcions circumstancials i preposicionals, no és correcte emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.

La festa en què / en la qual et vaig conéixer fou inoblidable. Página 8 de 11

Pàgina 9 de 11

Pàgina 7 de 11

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Pàgina 10 de 11

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ PRÀCTIQUES

(Edifici 5 F) [email protected]

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 11 de 11

Página 1 de (Poner aquí el

PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

ØReconéixer... a)

l’oració subordinada

c)

l’antecedent

d)

la forma correcta

1.

?

l’oració principal

b)

PRÀCTIQUES La situació (en la que / en què / que) __________ es troba l’associació és immillorable. 2.

Els comerciants desconeixen les mesures (a les que / a què / que) __________

3.

El Penyagolosa és un massís (pel que / per què / que ) __________ molta gent

s’han d’acollir per a véncer la crisi.

g)

les funcions

h)

les errades més usuals

fa senderisme. 4.

Aquesta és la causa (de què / de què en / de la que en) __________ provenen

5.

La pintura (amb la que / amb què / que) __________han decorat el pis és molt

tots aquests efectes.

6

bona. 6.

La situació (en què / en la que / que) __________ es trobava el govern era bastant compromesa.

Pàgina 2 de 12 Pàgina 3 de 12

2.

SOLUCIONS...

1. La situació en què es troba l’associació és

immillorable. a) L’oració principal: La situació és immillorable. b) L’oració subordinada: “...en què es troba l’associació...”. c) L’antecedent: La situació. d) La forma correcta: en què (o: en la qual). g) Funció circumstancial. h) Les errades més usuals: en la que* / en la què* / que*/què*. Pàgina 5 de 12

Página 4 de 12

SOLUCIONS

SOLUCIONS…

2. Els comerciants desconeixen les mesures a què s’han d’acollir per a véncer la crisi.

3. El Penyagolosa és un massís per què molta gent

a) L’oració principal: Els comerciants desconeixen les mesures. b) L’oració subordinada: “...a què s’han d’acollir per a véncer la crisi.” c) L’antecedent: “...les mesures...” d) La forma correcta: a què (o: a les quals). g) Funció preposicional. h) Les errades més usuals: a les que* / a les què* / que* / què*. Pàgina 6 de 12

fa senderisme. a) L’oració principal: El Penyagolosa és un massís. b) L’oració subordinada: “...per què molta gent fa senderisme.” c) L’antecedent: “...un massís...” d) La forma correcta: per què (o: pel qual) g) Funció circumstancial. h) Les errades més usuals: pel que* / pel què / que* què*. Pàgina 7 de 12

SOLUCIONS

2.

4. Aquesta és la causa de què provenen tots aquests

SOLUCIONS

SOLUCIONS...

5. La pintura amb què han decorat el pis és molt bona.

efectes. a) L’oració principal: Aquesta és la causa. b) L’oració subordinada: “...de què provenen tots aquests efectes..” c) L’antecedent: “...la causa...” d) La forma correcta: de què (o: de la qual) g) Funció preposicional. h) Les errades més usuals: de què en* / de la que en* / de la qual en* /què*.

compromesa.

a) L’oració principal: La pintura és molt bona. b) L’oració subordinada: “... amb què han decorat el pis..”. c) L’antecedent: “La pintura...”. d) La forma correcta: amb què (o: amb la qual). g) Funció circumstancial de lloc figurat. h) Les errades més usuals: amb la que* / amb la què* Página 9 de 12 / que* /què*.

Pàgina 8 de 12

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

6. La situació en què es trobava el govern era bastant a) L’oració principal: La situació era bastant compromesa. b) L’oració subordinada: “...en què es trobava el govern..” c) L’antecedent: “La situació ” d) La forma correcta: en què (o: en la qual) g) Funció circumstancial. h) Les errades més usuals: en la què* / en la que* / que* /què*. Pàgina 10 de 12

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html Pàgina 11 de 12

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LA CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ CAUSAL I FINAL PERQUÈ

(Edifici 5 F) [email protected]

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 12 de 12

OBJECTIUS DE LA UNITAT

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ 1.1 FUNCIÓ CAUSAL

UNA NOTA…

Reflexió sobre l’ús de la conjunció perquè

Fixem-nos en aquesta oració de la nota anterior...

1. Funcions de la conjunció perquè 1.1 Funció causal 1.2 Funció final 2. Distinció entre els usos de: perquè, per què i per a què 3. Resum de la unitat 4. Bibliografia i recursos 5. Informació de contacte Pàgina 2 de 15

Em Empose poseen encontacte contacte amb amb tu tu perquè tinc elsels llibres que necessites. perquè tinc llibres que necessites.

Oració subordinada causal Introduïda per perquè Oració principal

ØOració subordinada: assenyala el motiu o la causa d’allò que s’indica en l’oració principal. ØMode del verb: ha d’aparéixer en indicatiu: “...tinc...”. ØErrades més usuals: *perqué / *per què. Pàgina 3 de 15

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (1)

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ 1.1 FUNCIÓ FINAL

ØCom hem vist en les oracions anteriors, perquè és una conjunció, tant causal (a) com final (b):

Fixem-nos en aquesta altra oració de la nota anterior...

Em pose en contacte amb tu perquè tinc els llibres que necessites. (a)

tens meu despatx perquè els tingues a mà.a má. ElsEls tens alal meu despatx perquè els tingues

Els tens al meu despatx perquè els tingues a mà. (b)

Oració subordinada final Introduïda per perquè

Pàgina 4 de 15

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (2) ØContinuant amb les oracions de la nota, analitzem el primer ús de la combinació per què... Aquests són són els els llibres llibres per què em vas preguntar ahir. Aquests llibres per què em vas preguntar ahir. Antecedent Oració subordinada de relatiu

Oració principal

Oració principal

ØOració subordinada: assenyala la finalitat o l’objectiu d’allò que s’indica en l’oració principal. ØMode del verb: ha d’aparéixer en subjuntiu: “...tingues...”. ØErrades més usuals: *per a què /*per a qué /*perqué.

Ø Substantiu (o: antecedent) + per (preposició) + què (relatiu tònic) Equival a PEL QUAL i flexió, d’acord amb el gènere i el nombre de l’antecedent: ...els llibres pels quals. Pàgina 5 de 15

Pàgina 6 de 15

Página 7 de 15

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (4)

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (3) Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el segon ús de la combinació per què...

ØAtenem ara a la combinació per a què en aquesta oració...

2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER A QUÈ (i 5) ØPer acabar, analitzem aquesta oració... (a) Demà em comentes el perquè. (o: la raó / el motiu)

A més per a què et fan falta els llibres?

En tot cas, per què (o: per quina raó) no m’has telefonat abans?

(b) Demà em comentes els perquès. (o: les raons / els motius) ØPer a (preposició composta) + què (interrogatiu)

Ø Per (preposició) + què (oracions interrogatives directes o indirectes): equival a per quina causa/raó/ cosa.

Equival a per a quina finalitat referida a un instrument. S’usa amb els verbs fer falta, voler, servir, usar i necessitar:

Página 8 de 15

3. RESUM DE LA UNITAT (1) 1. La conjunció de subordinació perquè:

a) S’escriu sempre junta i amb accent obert. b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

Pàgina 9 de 15

Página 10 de 15

3. RESUM DE LA UNITAT (2)

3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)

3. La combinació substantiu + per (preposició) + què (relatiu tònic):

5. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu) equival:

a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexió. b) Oracions de relatiu.

a) A per a quina finalitat serveix un instrument. b) Oracions interrogatives directes i indirectes

2. La conjunció perquè precedida de l’article determinat:

4. La combinació per (preposició) + què (interrogatiu) equival:

a) Actua com a substantiu. b) Pot anar en singular o en plural.

a) A per quina causa/raó/ cosa. b) Oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 11 de 15

ØLa conjunció perquè pot exercir la funció de substantiu quan va precedida per l’article determinat. (a) ØPot anar en singular o en plural. (b)

Pàgina 12 de 15

Pàgina 13 de 15

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 18 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected]

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 14 de 15

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ FINAL I CAUSAL PERQUÈ. PRÀCTIQUES (I)

Pàgina 15 de 15

Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu quina és la funció.

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a comprovar els resultats de l’experiment.

?

aspectes teòrics següents:

ØReconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o

Página 1 de (Poner aquí el

La conjunció perquè

finalitat.

2.

Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines són les novetats dels curs acadèmic.

3.

El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia saber si aniria al congrés.

4.

Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el necessita.

5.

(Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.

6.

Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________ és molt enriquidor.

ØReconéixer quan s’ha d’usar la combinació per a què.

6 Pàgina 2 de 8

Pàgina 3 de 8

Pàgina 4 de 8

Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu quina és la funció. (solucions)

RESUM DE LES PRÀCTIQUES

perquè vinguen 1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a comprovar els resultats de l’experiment. 2.

perquè sàpien Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines són les novetats dels curs acadèmic.

3.

perquè volia El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia saber si aniria al congrés.

4.

perquè Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el necessita. necessita.

5.

Per a què serveix (Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau perquè pugues serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.

6.

perquè ésés molt Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________ enriquidor.

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. La conjunció de subordinació perquè:

•

S’escriu sempre junta i amb accent obert.

•

Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

2. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu): • •

Equival a per a quina finalitat serveix un instrument. S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 6 de 8

1. Material aula i CAV LABADÍ - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou d’ací d’allà, nivells C1 i C2, Ed. Tabarca, València, 2009. BORJA, J. i altres, Valencià mitjà C1, Valencià superior C2, Castellnou, Barcelona, 2009. LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. ESTEVE, Francesc - MELIÀ, Josepa, Gramàtica zero, Servei de Política Lingüística, Universitat de València, 2011. Fitxes CAV: codi MS 13. 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv .html

Pàgina 5 de 8

Pàgina 7 de 10

INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els aspectes teòrics

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ FINAL I CAUSAL PERQUÈ. PRÀCTIQUES (II)

(Edifici 5 F)

següents:

ØReconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o finalitat. ØElegir entre perquè, per què i per a què, d’acord amb la funció dins de l’oració.

[email protected]

a) Distingir quan el mot perquè fa de conjunció o de substantiu.

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 8 de 8

Página 1 de (Poner aquí el

b) Reconéixer els valors que corresponen a la combinació per què.

c) Saber quan s’ha d’usar la combinació per a què.

Pàgina 2 de 10

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

Completeu les oracions següents amb perquè, per què i per a què.

Completeu les oracions següents amb perquè, per què i per a què. (solucions)

1.

(Perquè / Per a què / Per què) __________ no m’has dit el que necessitaves?

1.

Per què m’has dit dit el que necessitaves? (Perquè / Per a què / Per què) __________ no m’has

2.

M’agradaria que em digueres el (perquè / per què / per a què) __________ de

2.

el (perquè / per què / per a què) perquè M’agradaria que em digueres el __________

3.

per què Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan

tot aquest enrenou. 3.

La conjunció perquè

de tot aquest enrenou.

Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan ràpid?

ràpid?

4.

No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest

5.

Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)

4.

per a què serveix No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest

5.

Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)

comandament.

6

comandament.

perquè s’ha __________ s’haavariat avariat l’autobús.

__________ s’ha avariat l’autobús. 6.

He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les

cortines del menjador. Pàgina 3 de 10

RESUM DE LES PRÀCTIQUES (1) 1. La conjunció de subordinació perquè:

a) S’escriu sempre junta i amb accent obert. b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

6.

perquè He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les cortines del menjador.

Página 4 de 10

Página 5 de 10

RESUM DE LES PRÀCTIQUES (2)

3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)

3. La combinació substantiu + per (preposició) + què (relatiu tònic):

5. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu):

a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexió. b) Oracions de relatiu.

a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument. b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.

2. La conjunció perquè precedida de l’article determinat:

4. La combinació per (preposició) + què (interrogatiu) equival:

a) Actua com a substantiu. b) Pot anar en singular o en plural.

a) A per quina causa/raó/ cosa. b) Oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 6 de 10

O també: “Quin és el camí pel qual (...)”

Pàgina 7 de 10

Pàgina 8 de 10

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected]

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 9 de 10

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ FINAL I CAUSAL PERQUÈ. PRÀCTIQUES (III)

Pàgina 10 de 10

Esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

Us proposem unes pràctiques que consisteixen a:

?

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre en usar La conjunció perquè

perquè, per què i per a què.

6 Pàgina 2 de 10

Página 1 de (Poner aquí el

Pàgina 3 de 10

1.

Perquè compres tants llapis de memòria? Els compre per què em fan falta.

2.

No hi ha cap motiu perquè ens preocupem. Sé el per què de tot el que ha ocorregut.

3.

T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel riu. No sé perquè em fas cara de pomes agres.

4.

Perquè usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per a què els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.

5.

El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a casa no el trobe.

6.

Hem enviat els textos als traductors per a què els traduïsquen a primera hora. Pàgina 4 de 10

Esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. 1.

Per què compres tants llapis de memòria? Els compre per Perquè què em fan perquè falta.

RESUM DE LES PRÀCTIQUES (1) 1. La conjunció de subordinació perquè:

No hi ha cap motiu perquè per què de tot el perquè ens preocupem. Sé el perquè que ha ocorregut.

a) S’escriu sempre junta i amb accent obert.

3.

T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel riu. perquè per què em fas cara de pomes agres. No sé perquè

b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

4.

perquè Perquè a què Per a què usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.

2.

5.

perquè El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a casa no el trobe.

6.

Hem enviat els textos als traductors per a què perquè primera hora.

els traduïsquen a

RESUM DE LES PRÀCTIQUES (2) 3. La combinació substantiu + per (preposició) + què (relatiu tònic): a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexió. b) Oracions de relatiu.

2. La conjunció perquè precedida de l’article determinat:

4. La combinació per (preposició) + què (interrogatiu) equival:

a) Actua com a substantiu. b) Pot anar en singular o en plural.

a) A per quina causa/raó/ cosa. b) Oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 6 de 10

Pàgina 7 de 10

Página 5 de 10

3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

5. La combinació per a què (preposició composta per a) + què (interrogatiu): a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument. b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 8 de 10 Pàgina 9 de 10

Pàgina 10 de 10

OBJECTIUS DE LA UNITAT

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Reflexió sobre l’ús de la conjunció sinó

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ ADVERSATIVA SINÓ

1. 2. 3. 4. 5.

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Funció de la conjunció sinó Distinció entre l’ús de sinó i si no Resum de la unitat Bibliografia i recursos Informació de contacte

Pàgina 2 de 9

1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ SINÓ

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (1)

Analitzem l’oració del correu electrònic que conté la conjunció sinó.

ØCom hem vist, sinó és una conjunció adversativa, que apareix sempre formant part de la construcció No A sinó B. Ø Té un valor substitutiu i afirma del segon membre allò que es nega del primer:

No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil. NO A SINÓ B

Pàgina 3 de 9

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (i 2) ØEn canvi, si no és el resultat de combinar la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no. ØAquesta combinació expressa una condició negativa: ÉS INCORRECTE ESCRIURE Creus que em podràs fer un descompte? Sino*, m’esperaré a rebaixes.

No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil. CAL ESCRIURE Creus que em podràs fer un descompte? Si no, m’esperaré a rebaixes.

(Se sobreentén l’oració: Vull comprar l’ordinador portàtil.)

NO

A

SINÓ

B

ØFunció de la conjunció de coordinació sinó: adversativa. ØExpressa oposició, contrarietat o contrast entre els elements coordinats. Pàgina 4 de 9

Se sobrentén l’oració subordinada condicional o pròtasi:” Si no em fas el descompte, (…)” Pàgina 5 de 9 Pàgina 6 de 9

3. RESUM DE LA UNITAT

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. Sinó (sempre escrita en un sol mot i amb accent tancat) és adversativa i apareix sempre formant part de la construcció No A sinó B. 2. Si no (escrita separada) correspon a la conjunció condicional si més l’adverbi de negació no i expressa una condició negativa.

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 18 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 7 de 9 Pàgina 8 de 9

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

Pàgina 9 de 9

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ ADVERSATIVA SINÓ. PRÀCTIQUES (I)

?

aspectes teòrics següents: La conjunció sinó

ØReconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no. Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Página 1 de (Poner aquí el

a) Sinó conjunció de coordinació adversativa

6

b) Si no combinació de la conjunció de subordinació condicional i la l’adverbi de negació no Pàgina 2 de 11

Pàgina 3 de 11

1. Completeu les frases següents amb sinó o si no.

1. Completeu les frases següents amb sinó o si no. (solucions)

1. __________ fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor.

Si no fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor 1. _______

2.

El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, __________ dissabte.

2.

El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, ______ sinó dissabte

3.

__________ trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.

3.

______trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa. Si no

4.

Podem anar demà al centre, __________, ja em diràs quan.

4.

si no ,ja em diràs quan. Podem anar demà al centre, _____

5.

No me’n vaig de viatge a Mallorca, __________ a Eivissa. T’hi apuntes?

5.

sinó a Eivissa. T’hi apuntes? No me’n vaig de viatge a Mallorca, _____

6.

__________ tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la farem demà.

6.

Si no tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la farem ________ demà.

7.

No és això el que ha passat, __________ el que ara et contaré.

7.

sinó el que ara et contaré. No és això el que ha passat, ______

8.

No ens abellia menjar pasta, __________ arròs.

8.

sinó arròs. No ens abellia menjar pasta, _____

Pàgina 4 de 11

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS 1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html

Pàgina 5 de 11

INFORMACIÓ DE CONTACTE

Pàgina 6 de 11

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ ADVERSATIVA SINÓ. PRÀCTIQUES (II)

(Edifici 5 F)

aspectes teòrics següents:

ØReconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no.

[email protected] Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 7 de 11

Página 1 de (Poner aquí el

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre.

Pàgina 2 de 11

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

?

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

1. No és aquest el curs que jo vull si no aquest altre.

1. No és aquest el curs que jo vull, sisinó no aquest altre.

2. Sinó vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí.

NO

A

3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó, haurem de demanar una aula.

La conjunció sinó

B

no vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí. 2. SiSinó

4. No m’he comprat uns pantalons blaus si no uns pantalons de color blanc.

PRÒTASI: Si no...,

5. No vull anar-hi amb avió sino amb tren.

APÒDOSI: ..., hauré d’anar...

ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA

6. Sino vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la

6

SINÓ

ORACIÓ ADVERSATIVA

web.

3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó si no , haurem de demanar una aula.

7. Al despatx no ha vingut Joan si no Jordi.

Se sobreentén la PRÒTASI: Si no ens deixen la sala gran..., APÒDOSI:

8. Podem parlar sobre el projecte avui, sinó, parlarem demà al migdia.

haurem de... ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA

Pàgina 3 de 11

Página 4 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 2)

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

4. No m’he comprat uns pantalons blaus, si no uns pantalons blancs. sinó

7. Al despatx no ha vingut Joan, sisinó no Jordi.

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

NO

A

SINÓ

B

NO

ORACIÓ ADVERSATIVA

A

SINÓ

SINÓ

B

ORACIÓ ADVERSATIVA

no , parlarem demà al migdia. 8. Podem parlar sobre el projecte avui, si sinó

5. No vull anar-hi amb avió, sinó sino amb tren

NO

A

B

ORACIÓ ADVERSATIVA

Se sobreentén la PRÒTASI: Si no podem parlar.., APÒDOSI: parlarem...

6. Sino Si no vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html

ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA

web. PRÒTASI: Si no vols..., APÒDOSI: ...inscriu-te en...

ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA Página 6 de 11

Página 5 de 11

Página 7 de 11

Pàgina 8 de 11

INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIUS DE LA UNITAT Reflexió sobre l’ús de la conjunció doncs

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS

(Edifici 5 F)

1. 2. 3. 4. 5.

[email protected] Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 9 de 11

UN CORREU ELECTRÒNIC…

Pàgina 2 de 9

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (1)

1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (i 2)

Analitzem la primera oració del correu electrònic que conté la conjunció doncs.

Analitzem la segona oració del correu electrònic que conté la conjunció doncs.

Vas al sopar? Doncs jo també hi vaig!

Doncs, com et deia, ja parlem sobre l’hora del sopar.

ØPresenta independència sintàctica i melòdica. ØFunció de la conjunció de coordinació doncs: consecutiva. ØExpressa una conseqüència, una deducció, allò que s’infereix del que s’ha dit en la frase anterior. ØAltres locucions conjuntives: de manera que, per tant, per consegüent, en conseqüència. Página 4 de 9 Pàgina 3 de 9

Funcions de la conjunció doncs Distinció entre l’ús de doncs i perquè Resum de la unitat Bibliografia i recursos Informació de contacte

ØPresenta independència sintàctica i melòdica. ØFunció de la conjunció de coordinació doncs: continuativa. ØIndica continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. ØAltres locucions conjuntives: així mateix, ni tan sols, a més/a més, a més, d’altra banda. Página 5 de 9

2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE DONCS I PERQUÈ ØLa conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que:

3. RESUM DE LA UNITAT

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. La

conjunció de coordinació doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

ÉS INCORRECTE DIR Els llibres que m’has deixat els necessitava, doncs* volia comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article. CAL DIR

3. La conjunció de subordinació perquè s’escriu sempre en un sol mot i amb accent obert. Pot indicar tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu). 4.REGLA PRÀCTICA: sempre que pugueu dir perquè o ja que no digueu ni escriviu doncs*.

Els llibres que m’has deixat els necessitava perquè volia comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article. Página 6 de 9

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 18 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html

Pàgina 7 de 9 Pàgina 8 de 9

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS. PRÀCTIQUES (I)

(Edifici 5 F)

aspectes teòrics següents:

ØReconéixer els valors de la conjunció doncs. ØReconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè.

[email protected] Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 9 de 9

Página 1 de (Poner aquí el

ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre.

Pàgina 2 de 11

1. Completeu les frases següents amb doncs o perquè.

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

? La conjunció doncs

6

1. Ha telefonat Joan? __________ eixim que deu estar esperant-nos.

1. Ha telefonat Joan? _______ Doncs eixim que deu estar esperant-nos.

2.

Sí. Eixim __________ deu estar esperant-nos.

2.

3.

__________ com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren avui.

3.

Doncs com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren avui. _______

4.

He arreplegat els bitllets del tren avui _______ perquè demà no em ve bé.

4.

He arreplegat els bitllets del tren avui __________ demà no em ve bé 5.

_______ Doncs sí: ara us conte com han estat les vacances.

5.

__________ sí: ara us conte com han estat les vacances. 6.

perquè volem contar-nos les vacances. Carme i jo hem quedat avui _______

6.

Carme i jo hem quedat avui __________ volem contar-nos les vacances.

7.

Doncs bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta. _______

7.

__________ bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta.

8.

He acceptat la proposta _______ perquè l’empresa necessita assumir aquest repte.

8.

He acceptat la proposta __________ l’empresa necessita assumir aquest repte.

Ha telefonat Joan?

Pàgina 3 de 11

RESUM DE LES PRÀCTIQUES

1. Completeu les frases següents amb doncs o perquè. (solucions)

conjunció de coordinació doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

3. La conjunció de subordinació perquè (escrita en un sol mot i amb accent obert) indica causa (verb mode indicatiu) o finalitat (verb mode subjuntiu). 4.REGLA PRÀCTICA: sempre que pugueu dir perquè o ja que no digueu ni escriviu doncs*.

perquè deu estar esperant-nos. Sí. Eixim _______

Pàgina 4 de 11

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. La

Ha telefonat Joan?

Pàgina 5 de 11

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 13 2. Material en línia

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl /cav/521632normalv.html

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 6 de 9 Pàgina 7 de 10

Pàgina 8 de 10

OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…

Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS. PRÀCTIQUES (II)

?

aspectes teòrics següents: La conjunció doncs

ØReconéixer els valors de la conjunció doncs. ØReconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè. ØReconéixer les errades més usuals que es poden cometre.

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Página 1 de (Poner aquí el

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. 1. Jaume no ha vingut al despatx doncs ha assistit a un congrés.

6

Pàgina 2 de 11

Pàgina 3 de 11

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 2)

1. Jaume no ha vingut al despatx doncs* ha assistit a un

3. El teatre estava de gom a gom doncs* l’obra era

2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.

congrés.

3. El teatre estava de gom a gom doncs l’obra era divertidíssima. 4. Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima?

Doncs, anem a

divertidíssima.

Correcció: ...perquè ha assistit a un congrés.

Correcció: ...perquè l’obra era divertidíssima.

veure-la!

5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs coneix les persones

2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.

4.

Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima?

que la integren. 6. Heu elegit Jordi com a representant de l’associació? Doncs sí: és el

Doncs, anem a veure-la!

Correcta: valor continuatiu

millor de tots. Correcta: valor consecutitu

7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs vull repassar l’anglés.

8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una acadèmia. Página 4 de 11

Pàgina 5 de 11

Pàgina 6 de 11

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 3)

Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 4)

1. Doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.

5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs*

2. Doncs no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs* vull repassar coneix les persones que la integren. l’anglés.

3. Perquè escrita en un sol mot i amb accent obert: indica causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode subjuntiu).

Correcció: ...perquè coneix les persones que la integren. Correcció: ...perquè vull repassar el que se m’ha oblidat.

6.

RESUM DE LES PRACTIQUES

Heu elegit Jordi com a representant de l’associació?

4.REGLA PRÀCTICA: sempre que pugueu dir perquè o ja que no digueu ni escriviu doncs*.

8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una

Doncs sí: és el millor de tots. acadèmia. Correcta: valor continuatiu

Correcta: valor consecutiu Pàgina 9 de 11 Pàgina 7 de 11

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Pàgina 8 de 11

INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV LABADÍ - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou d’ací d’allà, nivells C1 i C2, Ed. Tabarca, València, 2009. BORJA, J. i altres, Valencià mitjà C1, Valencià superior C2, Castellnou, Barcelona, 2009. LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. ESTEVE, Francesc - MELIÀ, Josepa, Gramàtica zero, Servei de Política Lingüística, Universitat de València, 2011. Fitxes CAV: codi MS 13. 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv .html Pàgina 10 de 11

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià

LES CONJUNCIONS DE COORDINACIÓ IIO

(Edifici 5 F) [email protected]

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 11 de 11

OBJECTIUS DE LA UNITAT

1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ I (1)

UNA NOTA…

Reflexió sobre els usos de les conjuncions i i o 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Analitzem les oracions de la nota que contenen les conjuncions copulatives i i ni...

Funció de la conjunció copulativa i Funció de la conjunció disjuntiva o Vacil·lacions en usar les conjuncions i i o Resum de la unitat Bibliografia i recursos Informació de contacte

És molt amé i interessant. (a) No és gens avorrit ni pesat. (b) ØLa conjunció i s’usa en oracions afirmatives. (a) ØLa conjunció ni s’usa en oracions negatives. (b) ØExpressen la relació de mera addició entre els elements que uneixen: a) Oracions b) Elements d’una oració o d’un sintagma Pàgina 4 de 10 Pàgina 2 de 10

2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ COPULATIVA I (i 2) Atenem ara a la salutació i la signatura de la nota...

Pàgina 3 de 10

3. VACIL·LACIONS EN USAR LES CONJUNCIONS IIO

2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ O Per acabar, analitzem aquestes oracions de la nota en què apareix la conjunció o...

ØLes conjuncions i i o no es canvien mai per e, u, encara que la paraula següent comence pel mateix so:

A l’atenció de Pasqual Roig i Bernat,(c) Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori?

ÉS INCORRECTE DIR

Joan Pasqual Marc i Puig (d)

És molt amé e* interessant. ØLes principals conjuncions disjuntives són o i o bé (l’adverbi reforça la conjunció o).

ØLa conjunció i també s’usa per a unir: a) Els dos cognoms (c) b) Els cognoms de la segona part dels noms compostos (d)

ØExpressen una alternança, contraposició o equivalència entre els elements que coordinen.

Pasqual, el resum del llibre és voluntari u* obligatori? CAL DIR És molt amé i interessant.

Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori? Pàgina 7 de 10

Pàgina 5 de 10 Pàgina 6 de 10

4. RESUM DE LA UNITAT

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Conjuncions de coordinació i i o

i

S’escriu amb i llatina. S’usa en oracions afirmatives. S’usa per a separar els cognoms del nom; també, per a separar el segon element d’un nom compost dels cognoms. No es canvia mai per e davant de paraula començada amb el mateix so.

ni

S’usa en oracions negatives.

o

S’usa per a expressar alternança, contraposició o equivalència. No es canvia mai per u davant de paraula començada amb el mateix so.

6. INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV LABADÍ - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou d’ací d’allà, nivells C1 i C2, Ed. Tabarca, València, 2009. BORJA, J. i altres, Valencià mitjà C1, Valencià superior C2, Castellnou, Barcelona, 2009. LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. ESTEVE, Francesc - MELIÀ, Josepa, Gramàtica zero, Servei de Política Lingüística, Universitat de València, 2011. Fitxes CAV: codi MS 13. 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv .html

Pàgina 8 de 10

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 9 de 10

OBJECTIUS DE LA UNITAT

Pàgina 10 de 10

UN MISSATGE DE MÒBIL...

Reflexió sobre els usos de les conjuncions de subordinació causals

CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ CAUSALS

Débora Escrivà Fuster Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Universitat Politècnica de València

Hola Jordi,

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Definició Classificació Remarques: vacil·lacions i errades Resum de la unitat Bibliografia i recursos Informació de contacte

Arribaré a la reunió més tard perquè el tramvia s’ha avariat. Fins ara! Carme J

Pàgina 2 de 14

Pàgina 3 de 14

3. REMARQUES

2. CLASSIFICACIÓ

1. DEFINICIÓ Analitzem l’exemple del missatge de mòbil...

Conjunció o locució conjuntiva

3.1 Les conjuncions causals puix i car

Exemple

3.2 La conjunció causal com que Arribarémés méstard tard perquè Arribaré perquèeleltramvia tramvias’ha s’haavariat. avariat.

Oració subordinada causal Introduïda per perquè

atés que

Atés que el president no podia anar-hi, suspengueren la reunió.

vist que

Vist que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.

considerant que Considerant que el president no pot venir, se suspén la reunió.

Oració principal

com que

ØLes conjuncions causals introdueixen una oració subordinada que assenyala el motiu o la causa de l’oració principal. ØLa conjunció causal bàsica és perquè.

ja que per tal com perquè

ØCar i puix que són formes arcaiques que convé no usar en l’estàndard oral. ØEn l’actualitat, es perceben com a molt formals. ØTenen un ús restringit en els àmbits literaris. No refusem el seu ajut, car, altrament, s'ofendria. Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho.

3.3.1 La combinació correcta degut a: valor de participi 3.4 La conjunció doncs amb valor causal: ús incorrecte

Com que no hi havia ningú a casa, he eixit a passejar. Ja que ho has aprovat tot, aniràs de viatge.

He acceptat la invitació per tal com no m’hi podia negar. No ha eixit perquè plovia.

Pàgina 4 de 14

3.1 LES CONJUNCIONS CAUSALS PUIX QUE I CAR

3.3 La locució incorrecta degut a: valor causal

Página 5 de

Pàgina 6 de 15

3.3 LA LOCUCIÓ INCORRECTA DEGUT A: VALOR CAUSAL

3.2 LA CONJUNCIÓ CAUSAL COM QUE

ØLa conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que.

ØDegut a* és un calc de la sintaxi castellana. ØCal usar les locucions conjuntives causals següents:

ÉS INCORRECTE DIR

a/per causa de per raó de gràcies a

per culpa de

*Com no em vas dir res, vaig fer el que pensava.

ÉS INCORRECTE DIR

CAL DIR

*Degut a la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure. No he arribat a hora a la reunió degut a* un embús.

Com que no em vas dir res, vaig fer el que pensava.

CAL DIR A causa de la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure. No he arribat a hora a la reunió per culpa d’un embús.

Pàgina 7 de 14

Pàgina 8 de 14

Pàgina 9 de 14

3.3.1 LA COMBINACIÓ CORRECTA DEGUT A: VALOR DE PARTICIPI

3.4 LA CONJUNCIÓ DONCS AMB VALOR CAUSAL: ÚS INCORRECTE

Fixem-nos en aquest exemple: Els nostres triomfs triomfs són deguts al al bon treball de l’equip.

ØLa conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.

ØLa combinació degut a és correcta si degut funciona com a participi. ØDegut a sol formar part d’algun temps compost o d’una forma verbal en passiva del verb deure.

ØLa combinació degut a és correcta si degut a funciona com a participi.

CAL DIR No volia dormir, perquè no tenia son. No volia dormir, ja que no tenia son.

ØLa conjunció doncs és incorrecta si equival a perquè o ja que. Página 11 de 14

5. INFORMACIÓ DE CONTACTE

1. Material aula i CAV Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca, València, 2005 Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 18 2. Material en línia Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn valencià>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52 1632normalv.html Pàgina 13 de 14

ØLa conjunció causal bàsica és perquè. ØLa locució degut a* és incorrecta si és substituïble per la locució a causa de.

Página 10 de 14

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

ØLes conjuncions causals introdueixen oració subordinada que assenyala el motiu o la causa de l’oració principal. ØLa conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que.

ÉS INCORRECTE DIR No volia dormir, doncs* no tenia son.

Degut a concorda en gènere i nombre amb el nom que modifica

4. RESUM DE LA UNITAT

Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Edifici 5 F) [email protected] MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Pàgina 14 de 14

Pàgina 12 de 14