El Feudalisme

EL FEUDALISME 1.EL FEUDALISME 1. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME 2. RELACIONS DE SERVITUD 3. RELACIONS DE VASSALLATGE ORÍ

Views 17 Downloads 0 File size 2MB

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD FILE

Recommend stories

Citation preview

EL FEUDALISME

1.EL FEUDALISME 1. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME 2. RELACIONS DE SERVITUD 3. RELACIONS DE VASSALLATGE

ORÍGENS • • • • •

És el sistema polític, social i econòmic de l’Europa Occidental entre s.IX i XIII. Sistema social basat en les relacions de dependència personal entre senyor i servent. Època inestable. Invasions de víkings, musulmans, eslaus.... Es busca protecció. Poder dels monarques era dèbil i no podien garantir la seguretat dels súbdits.

RELACIONS DE SERVITUD • Els camperols demanaven ajut als nobles (comendatio). • Els nobles adquiriren cada vegada més poder. • Molts camperols caigueren en estat de servitud. Renunciaven a la llibertat a canvi de protecció. Cedien les seves terres i es convertien en serfs.

RELACIONS DE VASSALLATGE • Entre els nobles. • Les dues parts adquirien obligacions i obtenien profit. • Un noble de rang superior (senyor) protegia a un noble de rang inferior (vassall). • Cerimònia de vassallatge.

• La Investidura: el senyor atorgava al vassall un benefici (feu o regió sencera). Només cedeix la riquesa del feu, no la propietat.

• L’Homenatge o jurament de fidelitat que el vassall prestava al senyor. • Auxilium (ajuda) • Consilium (consell) • Sinó complia: traició.

2.LA SOCIETAT FEUDAL 1. ELS TRES ESTAMENTS 2. LA MONARQUIA

SOCIETAT ESTAMENTAL • Grups socials desiguals i tancats. • Per naixement. • Voluntat de Déu. • Nobles, clergues i camperols.

REI • • • • •

Màxima autoritat en els seus territoris. Primer era electiva (nobles), després hereditària (Déu). Tenien vassalls, que a la vegada controlaven els seus territoris. Vivien en castells. Tenien una Cort.

NOBLES • Ofici: lluitar • Alta noblesa (ducs, marquesos, comtes, vescomtes, barons) i petits cavallers.

CLERGUES • Ofici: pregar per la salvació. • Vivien a esglésies, monestirs, catedrals. • Alt clergat (bisbes i abats) d’origen noble. • Petit clergat (monjos, monges, i sacerdots) d’origen humil.

CAMPEROLS • Base de la piràmide. • Majoria de la població. • Ofici: treballar per mantenir els estaments privilegiats.

3.ECONOMIA FEUDAL 1. ECONOMIA RURAL I AUTOSUFICIENT 2. EL FEU 3. TREBALL DE LA TERRA

ECONOMIA RURAL AUTOSUFICIENT • • • •

Economia al voltant de la Terra. Intenció: autosuficiència. Feu: produir per a subsistir. Pocs excedents per vendre. Senyors cobraven impostos als serfs: productes agrícoles, ramaders, usar els molins, forns, premses de vi, ferreries, ponts.

ORGANITZACIÓ DEL FEU • TRES PARTS: 1. Reserva senyorial: on vivia el senyor. Castell. Els camperols li havien de treballar la terra. 2. Masos: terres que el senyors cedien als camperols per sobreviure. Una part de la collita eren impostos. 3. Terres comunals: prats i boscos d’ús comú.

TREBALL DE LA TERRA • • • • •

Conreaven cereals: aliment principal. Vinyes i oliveres. Agricultura molt poc productiva. Tècniques primitives. Rotació de conreus i guaret, per no esgotar el sòl.

• Arada normanda (de ferro, solcs profunds) en substitució de l’arada romada (de fusta) • Aliments freqüents: pa negre, farinetes de cereals, verdures, llegums, fruits secs, vi, cervesa, ous i derivats de la llet. • Els senyors menjaven carn habitualment.

4.L’ESGLÉSIA 1. INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA 2. LES CROADES

INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA

• • • • •

Déu regia el destí i vida de les persones. Molta influència de l’església. Treva o pau de Déu: no lluitar durant determinats períodes de temps. Poder econòmic: donacions de reis, nobles i camperols (delme). Papa de Roma: autoritat de tota la cristiandat, per sobre de reis i emperadors.

• DUES BRANQUES DE L’ESGLÉSIA: 1. Clergat secular: bisbes i sacerdots. Vivien entre el poble. 2. Clergat regular: monjos i monges. Vivien en monestirs separats de la gent. Sotmesos a una Regla (normes).

LES CROADES • S.XI, Terra Santa (llocs on havia viscut Jesucrist) en mans musulmanes. • El Papa anima als guerrers cristians a reconquerir-los = Croades.

• Convocades pel Papa: hi anaven reis, vassalls, cavallers, amb exèrcits. • Motius religiosos i econòmics (comerç). • En total hi va haver 8 Croades