• Author / Uploaded
• Zaira Sandra

Citation preview

Llengua i Literatura catàleg ESO - BAtxILLERAT

Índex Per què Saber Fer?............................................................................................................... 3 Les claus del Projecte ......................................................................................................... 4 Saber Fer, la resposta adequada a la LOMQE ................................................................... 6 Llengua i Literatura, característiques dels llibres de l’alumne ......................................... 8 Recursos de Llengua i Literatura ....................................................................................... 9 MATERIAL DE L’ALUMNE ESO Llibres de l’alumne 1r a 4t.................................................................................................... 10 Llibres de l’alumne (desenvolupament d’unitat model de 3r).......................................... 12 Batxillerat Llibres de l’alumne 1r i 2n.................................................................................................... 15 Llibres de l’alumne (desenvolupament d’unitat model de 1r).......................................... 16 MATERIAL DEL PROFESSOR ESO Dia a dia a l’aula.................................................................................................................... 18 Competències per al segle xxi de Llengua i Literatura...................................................... 19 Competències per al segle xxi. Projectes Interdisciplinaris.............................................. 20 Tutoria................................................................................................................................... 20 Documents curriculars........................................................................................................ 21

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

MATERIAL DEL PROFESSOR Batxillerat Dia a dia a l’aula.................................................................................................................... 22 Competències per al segle xxi de Llengua i Literatura...................................................... 23 Documents curriculars........................................................................................................ 24 LlibreMèdia i LlibreNet......................................................................................................... 30 Aula Virtual........................................................................................................................... 31 E-vocación............................................................................................................................ 32 Edupack................................................................................................................................ 33

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

Per què SABER FER? Tots tenim una passió. Des de la seua fundació, fa més de 50 anys, Santillana no ha deixat de treballar, investigar, realitzar productes, dissenyar serveis i buscar innovacions que milloren l’educació, com una forma de construir un món millor per a tots. El fruit d’aquest compromís ha sigut una llarga història de grans projectes educatius. Projectes concebuts des de la realitat social i acadèmica existent en cada moment, nascuts amb vocació d’acompanyar els alumnes en la seua aventura d’aprendre i de dotar els professors de totes les eines i els recursos necessaris per a dur a terme la tasca d’educar. Així, el nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE, i als intensos canvis que està havent-hi a les aules i en tots els aspectes de la nostra vida. Hui més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global regit per un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interrogants que mereixen grans respostes. Cal educar hui els ciutadans del segle xxi, d’un demà proper que està per construir. L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber. Hui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber, cal SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model triat per a aconseguir amb èxit els nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació de xiquets i adolescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s, assumir, etc. és hui tan important com conéixer els continguts tradicionals de les nostres matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, versàtils, creatius... Per superar el repte que tenim al davant, Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat de professors i alumnes, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.

3

Les claus del projecte Garantir una adquisició adequada de les competències clau Per fer-ho possible, el projecte SABER FER conté: • Llibres de l’alumne amb sabers sòlids, amb continguts rellevants que s’expliquen en profunditat, per facilitar-ne la comprensió. • Aplicació dels coneixements a situacions d’aprenentatge reals. • Projectes i programes relacionats amb el desenvolupament de les competències en la Biblioteca del professorat.

Metodologies innovadores, juntament amb altres de tradicionals, per a desenvolupar una educació rica en experiències Cap metodologia és millor que una altra, depén del que vulguem aconseguir. En el projecte SABER FER es combinen, per això, diferents metodologies i enfocaments. • Treball per tasques. • Treball per projectes. • Treball cooperatiu. • Metodologia expositiva.

Ensenyament individualitzat, perquè tots els alumnes desenvolupen les seues competències al màxim El projecte SABER FER ofereix propostes i materials que li permetran adequar el seu ensenyament als diferents ritmes i estils d’aprenentage dels seus alumnes. • Secció Saber més en els llibres de l’alumne. • Fitxes de repàs i suport. • Fitxes d’aprofundiment. • El meu llibre, eina de personalització del LlibreMèdia i el LlibreNet.

4

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

Sistema d’Avaluació Santillana, un sistema d’avaluació complet i eficaç L’avaluació, entesa com a eina de millora, és una part essencial del procés educatiu. La LOMQE, a més, proposa la introducció de proves d’avaluació externa i d’una orientació competencial d’aquesta avaluació. El Sistema d’Avaluació Santillana està compost per: • Proves d’avaluació de continguts. • Proves d’avaluació per competències. • Rúbriques d’avaluació. • Generador de proves d’avaluació (aplicació informàtica). • Banc de proves externes d’avaluació, nacionals i internacionals.

Una rica oferta digital, per a aprendre sense límits L’ús de recursos educatius digitals a l’aula ajuda a millorar considerablement l’ensenyament i l’aprenentatge. El projecte SABER FER integra una completa oferta digital multidispositiu que s’adapta a diferents necessitats i gustos: • LlibreNet, per a aquells que fan un ensenyament completament digital. • LlibreMèdia, per a aquells que volen enriquir l’ensenyament-aprenentatge del llibre de text amb una sèrie de recursos digitals. Tots els professors i alumnes que utilitzen el projecte SABER FER tindran accés a l’Aula Virtual Santillana, un potent entorn digital amb nombrosos productes, aplicacions i serveis.

Educar alumnes amb valors sòlids, crítics i compromesos Perquè som conscients que educar és alguna cosa més que transmetre coneixements i tècniques, el projecte SABER FER inclou: • Materials amb una orientació respectuosa amb els drets humans. • Projecte social, per a combinar aprenentatge, servei a la comunitat i emprenedoria social. • Projecte d’intel·ligència emocional i ètica.

5

SABER FER, la resposta adequada a la LOMQE Principals novetats de la LOMQE en el projecte SABER FER

Lloc central de les competències en el currículum La LOMQE dissenya un currículum centrat en l’adquisició de les competències clau. S’han definit set competències clau: • Comunicació lingüística. • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. • Competència digital. • Aprendre a aprendre. • Competència social i cívica. • Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. • Consciència i expressions culturals. Aquesta filosofia suposa un canvi metodològic, en el qual preval l’aplicació d’allò que s’ha aprés enfront de la memorització.

Desenvolupament de sistemes d’avaluació externa La LOMQE proposa la realització de dues proves d’avaluació externa en Secundària: • En finalitzar 4t d’ESO. • En finalitzar 2n de Batxillerat. En aquestes proves es comprovarà l’assoliment dels estàndards finals de l’etapa i el grau d’adquisició de les competències clau per part dels alumnes.

Atenció a les diferències individuals Mitjançant: • Programa de millora i del rendiment en 2n i 3r d’ESO. • Pas a la Formació Professional Bàsica (FPB) en finalitzar 3r d’ESO. • Configuració de 4t d’ESO com a curs d’iniciació, en el qual els alumnes s’orienten, bé cap al Batxillerat (opció d’ensenyaments acadèmics), bé cap a la Formació Professional (opció d’ensenyaments aplicats).

6

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

Al material de l’alumne

A la Biblioteca del professorat

• Apartat SABER FER en totes les unitats. • Tasques per competències. • Icones que identifiquen les activitats fortament competencials. • Formes de pensar, pàgines per a desenvolupar la reflexió i l’anàlisi. • Propostes de treball cooperatiu.

• Projectes específics per a cada matèria. • Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari. • Projecte social. • Intel·ligència emocional i ètica. • La premsa a l’aula.

Al material de l’alumne

A la Biblioteca del professorat

• Activitats finals.

Al material de l’alumne • Activitats del llibre de l’alumne categoritzades per nivell de dificultat. • Secció Saber més.

• Avaluació de continguts (1 o 2 nivells per unitat). • Avaluació de competències (per blocs de contingut). • Rúbriques d’avaluació.

A la Biblioteca del professorat • Fitxes de repàs i suport. • Fitxes d’aprofundiment.

A l’Aula Virtual • Programació d’aula.

A l’Aula Virtual • Generador de proves d’avaluació. • Deures digitals. • Biblioteca de proves externes.

A l’Aula Virtual • El meu llibre, eina de personalització del LlibreMèdia i el LlibreNet.

7

Llengua i Literatura

Claus dels materials de Llengua i Literatura: • Ensenyament de la Llengua i la Literatura amb un enfocament competencial: cada bloc de continguts es concreta en un SABER FER on es posen en pràctica els aprenentatges. • Especial atenció a la forma de transmetre la informació i els continguts, més pròxima i ben adaptada al que exigeix hui dia la realitat de les aules: epígrafs curts i concisos, presentació gràfica i visual dels continguts (ús de taules, butlletes, quadres, esquemes…). • Ús del text com a element clau en l’aprenentatge de la Llengua: més textos, més variats, més rics, més pròxims i més actuals. •  Selecció de continguts acurada: els materials contenen tot el que s’ha d’abordar durant cada curs. •  Continguts actualitzats en tots els programes (nova categorització de les activitats PISA, inclusió de les últimes normes ortogràfiques…). • Desenvolupament d’activitats que afavoreixen el creixement intel·lectual i personal dels alumnes (propostes que exigeixen reflexió, que desenvolupen la creativitat, que susciten el debat…). •  Llibres pròxims a l’alumne: pel llenguatge, la proposta gràfica, la forma de presentar la informació, les ajudes per a l’estudi… En resum, llibres de hui per a alumnes i professors de hui.

8

ESO · Batxillerat

Material de l’alumne

Material del professor

1r - 4t ESO

1r - 4t ESO

• Sèrie Comunica de 1r a 4t. • Adaptació curricular. Sèrie Avança de 1r a 3r. • LlibreMèdia. • LlibreNet.

1r - 2n Batxillerat • Llengua i Literatura de 1r i 2n.

• Dia a dia a l’aula. • Competències per al segle xxi. Llengua i Literatura. •C  ompetències per al segle xxi. Projectes interdisciplinaris. • Tutoria. •D  ocuments curriculars. •L  libreMèdia. •L  libreNet.

1r - 2n Batxillerat • Dia a dia a l’aula. • Competències per al segle xxi de 1r. • Documents curriculars. • LlibreMèdia. • LlibreNet.

9

Material de l’alumne

ESO

A continuació, coneix com són els llibres de l’alumne.

ESo

Llengua i Literatura

ESo

SÈrie CoMUNICA

ESo

Per a 2n d’ESO:

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

ESo

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

ESo

Per a 1r d’ESO:

Llengua i Literatura SÈrie CoMUNICA

Llengua i Literatura

avança

ESo

avança

ESo

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura avança

ESo

Llengua i Literatura avança

Llengua i Literatura

ESo

SÈrie COMUNICA

ESo

ESo

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura avança

Llengua i Literatura avança

Adaptació curricular

Adaptació curricular

I la nostra oferta de continguts digitals per a enriquir l’ensenyament i l’aprenentatge.

10

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

ESo

ESo

Per a 4t d’ESO:

ESo

Per a 3r d’ESO:

SÈRIE COMUNICA

ESo

Llengua i Literatura avança

ESo

ESO

SÈrie CoMUNICA

Llengua i Literatura

ESo

Llengua i Literatura avança

ESo

SÈrie COMUNICA

Llengua i Literatura avança

Llengua i Literatura avança

ESo

ESo

SÈrie CoMUNICA

Literatura

ESo

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura avança

ESo

ESo

Adaptació curricular

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

Llengua i Literatura SÈRIE COMUNICA

Llengua i Literatura

SÈrie COMUNICA

ESo

SÈrie CoMUNICA

ESo

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

ESo

Llengua i Literatura sÈrie COMUNiCA

ESo

Llengua i Literatura

ESo

avança

ESo

ESo

material de l’alumne

Llengua i Literatura SÈrie CoMUNICA

Llengua i Literatura SÈrie COMUNICA

11

Llengua i Literatura Com són els nostres llibres: SÈrie COMUNICA

ESO

Els continguts es divideixen en nou unitats didàctiques, tres per trimestre. Les unitats corresponents al mateix trimestre se centren en l’estudi de gèneres pertanyents al mateix àmbit: periodístic, acadèmic i virtual.

6

Pàgina d’inici

La definició científica La poesia del segle XV

Llengua

Cada unitat presenta l’índex de continguts de la unitat i un text breu introductori que pretén establir la relació entre tots els coneixements de la unitat i apropar-los a la realitat de l’alumne.

SABER La definició científica. Els neologismes (II): calcs i manlleus. L’oració (II): els complements del verb i la substitució pronominal. L’apostrofació i la contracció. La llengua en els segles XIV i XV: els usos socials. SABER FER •  Comentar un text. •  Escriure una definició. •  Expressar-se amb precisió.

Literatura SABER La poesia del segle XV. SABER FER •  Analitzar la mètrica d’un poema.

Els diccionaris, les enciclopèdies i els llibres de text ens ajuden a entendre paraules a través de les definicions. Sobretot hi recorrem quan volem aclarir conceptes nous, més o menys tècnics, com els que aprendrem en aquesta unitat (calcs, manlleus, complement directe, complement indirecte…). En canvi, quan volem entendre o saber més sobre conceptes abstractes, com l’amor o la mort, recorrem a la literatura. Els poetes com Ausiàs Marc ens ofereixen la seua visió particular sobre l’amor, la mort i altres sentiments. Tens curiositat de saber què significa?

127

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 127

Competència lectora

10/06/2015 15:53:56

6

COMUNICACIÓ

SABER FER

COMPETÈNCIA LECTORA

Què significa…?

Comentar un text

El meu professor de química a Cambridge es deia A. R. Woresley. Era un home baixet de mitjana edat, panxut, vestit amb deixadesa i amb un bigot canut1 les puntes del qual estaven tenyides d’un ocre esgrogueït a causa de la nicotina de la seua pipa. Podríem dir, doncs, que feia la fila2 del típic catedràtic universitari. El que em va sobtar d’ell, però, va ser l’excepcional intel·ligència que posseïa. Les seues classes no eren mai rutinàries. La seua ment anava d’una banda a l’altra a la recerca del que era extraordinari. Una vegada ens va dir:

La segona pàgina proposa la lectura d’un text que tracta del gènere que estudiarem en la unitat.

–Necessitem una mena de tompion per a impedir que els bacteris envaïsquen el contingut d’aquest flascó3. M’imagine que saps què és un tompion, veritat, Cornelius? –Em sap greu, però no, senyor –vaig dir. –Hi ha algú que puga donar-me la definició d’aquesta paraula anglesa tan corrent? –va preguntar A. R. Woresley. Ningú la sabia. –Doncs busqueu-la –va dir–. Jo no estic ací per ensenyar-vos l’anglés més elemental. –Per favor, senyor –va dir un dels alumnes–. Diga’ns què vol dir. –Un tompion –va respondre A. R. Woresley– és una boleta feta de fang i saliva que els óssos s’introdueixen a l’anus a l’hivern, abans d’hibernar, perquè no hi entren formigues. A. R. Woresley era una persona estranya, una barreja de diferents actituds. De vegades era enginyós, però sobretot es mostrava pompós4 i sinistre; ara bé, per davall de tot plegat hi havia una ment curiosament complexa. Després de l’episodi de la boleta de fang em va caure més bé. Vam començar a cultivar una relació molt afable entre estudiant i professor. Vivia amb la seua germana, que es deia, de tots els noms que es poden triar, Emmaline. Era grassoneta, brutejava i semblava que tinguera verdet5 a les dents. Tenia una consulta a casa. Feia coses als peus de la gent. Em sembla que ella es feia dir pedicura6. Aleshores va esclatar la Gran Guerra. Va ser en 1914 i jo tenia dènou anys. M’hi vaig allistar. Ho havia de fer, i durant els quatre anys següents vaig destinar tots els meus esforços a sobreviure.

Comprensió

Aquest apartat inicia els alumnes en el comentari de textos. Són especialment interessants les preguntes de forma en la mesura que serveixen com a introducció de l’apartat de Comunicació.

1 Indica si les accions següents corresponen al personatge d’A. R. Woresley (W)

o al de Cornelius (C). Es reincorpora a la càtedra.

Es dedica al treball científic.

S’allista a l’exèrcit.

Reprén els estudis a Cambridge.

Explica què és un tompion.

Combat en la Gran Guerra.

Classifica els fets anteriors segons l’època en què es produeixen. Durant la guerra 1914-1918

1914

1918

2 Resumeix breument el text.

Informació No pense parlar de les meues experiències bèl·liques. Les trinxeres, el fang, les mutilacions i la mort no tenen lloc en aquest diari. Hi vaig posar el meu granet de sorra.

3 Completa una fitxa com aquesta amb les dades que destaca el text sobre

la descripció del professor. Dades generals

De fet, vaig anar tirant prou bé…, i al novembre de 1918, quan tot allò es va acabar, tenia vint-i-tres anys, era capità d’infanteria i havia rebut una creu militar. Havia sobreviscut.

Nom:

Canut: que té els pèls blancs.

2

Feia la fila: semblava, tenia un aspecte determinat.

3

Flascó: recipient menut que sol contindre líquids o pólvores.

4

Pompós: fet amb ostentació, és a dir, presumint de les qualitats pròpies.

5

Verdet: capa verda que es forma en llocs humits, com les parets de les basses.

6

Pedicura: persona que es dedica a tractar les afeccions de la pell dels peus.

Estat civil:

Característiques físiques Estatura:

Tret distintiu del cos:

Vestuari:

Tret distintiu del rostre:

Característiques psicològiques:

Interpretació 4 Selecciona el conflicte bèl·lic que s’identifica amb el nom de «Gran Guerra» i que

té lloc entre 1914 i 1918. Guerra de Successió

Primera Guerra Mundial

Segona Guerra Mundial

5 Explica breument les semblances i les diferències que suposen els anys de la

guerra per a Cornelius i per a A. R. Woresley.

Roald dahl, Oncle Oswald (Adaptació) 1

Edat:

Professió:

De seguida vaig tornar a Cambridge per reprendre els estudis. Va ser un favor especial per als supervivents, tot i que Déu sap que érem més aviat pocs. A. R. Woresley també havia sobreviscut. Com que s’havia quedat a Cambridge dedicant-se a no sé quina mena de treballs científics relacionats amb la guerra, per a ell els anys de conflicte van resultar molt tranquils. Ara tornava a ocupar la seua càtedra i impartia classes de química als universitaris, i a tots dos ens va fer molta il·lusió retrobar-nos. Vam reprendre la nostra amistat just on l’havíem deixada quatre anys enrere.

Forma 6 Respon.

• Quina paraula es defineix en el text? • Quins d’aquests trets es destaquen en l’element definit? Forma

Inventor

Composició

Dimensions exactes

Funció

Localització

• Quin verb s’utilitza per a introduir la definició? Quin tipus de verb és des del punt de vista gramatical?

128

129

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 128

18/06/2015 11:47:45

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 129

10/06/2015 15:54:02

COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ

3

La definició científica

SABER MÉS

El fil conductor de la unitat és el gènere textual. En una pàgina resumim l’estructura i les característiques que presenta.

Definició

La definició científica és un text expositiu i descriptiu breu que presenta el conjunt de propietats d’un element (un objecte, un ésser, un corrent artístic, etc.). D’aquesta manera, no només es caracteritza el concepte en qüestió sinó que es diferencia d’altres nocions de la mateixa àrea del saber. Les definicions i, en general, tots els textos expositius es caracteritzen per l’ús del present. Aquest temps verbal se sol associar amb el temps actual, però en les definicions perd aquest valor. A continuació presentem els diferents valors del present:

La importància del gènere estudiat queda demostrada amb l’existència dels diccionaris i de les enciclopèdies, que són reculls de definicions als quals recorrem amb assiduïtat. A més, també són freqüents en els manuals i els llibres de text, ja que resulten fonamentals per al coneixement d’una matèria.

− Present atemporal. Pretén atorgar al missatge una validesa universal i eterna. És el tipus de present que s’usa en les definicions i els textos expositius.

La definició té dues parts clarament diferenciades: el terme i la definició pròpiament dita.

− Present històric. El present s’utilitza per a referir-se a temps passats. Sol ser habitual en textos expositius de tema històric, com ara entrades d’enciclopèdia. Per exemple, La conquesta de la ciutat de València té lloc en 1238. − Present amb valor de futur. El present pren el valor de futur i atorga més seguretat al missatge. Demà se celebra la festa de final de curs.

2

S’encapçala per un hiperònim de la mateixa categoria gramatical que el terme.

Isard. Mamífer semblant a la gasela […]

El temps verbal de referència és el present d’indicatiu.

[…] té un pelatge fosc amb taques blanques al cap; se’n troben a la serralada pirinenca.

Presenta lèxic d’un mateix camp semàntic, més o menys especialitzat segons el tipus de publicació i el grau d’especialització d’aquesta.

mamífer, banyes, pelatge…

Algunes de les errades més freqüents a l’hora de redactar una definició i que cal evitar són les que segueixen. • Utilitzar paraules imprecises com cosa, fer, etc. • Iniciar les definicions amb fórmules del tipus és quan… • Introduir exemples de casos personals.

Estructura

El terme és la paraula o el grup de paraules amb què es denomina el concepte definit. Per exemple, el substantiu neoclassicisme o el sintagma nominal linx ibèric. La definició pròpiament dita inclou les característiques del concepte i pot introduir-se dins d’un text o a la manera d’un diccionari. En el primer cas, hi trobem un grup lèxic del tipus es denomina, consisteix en, amb aquest nom es coneix, etc. o bé simplement el verb copulatiu ser. En canvi, en el segon cas (la definició tipus diccionari), no es recorre a cap d’aquestes fórmules per introduir la definició, sinó que simplement s’indica el terme en cursiva o en negreta, seguit de punt i de la definició corresponent. Definició dins d’un text

Definició tipus diccionari

S’anomena isard el mamífer semblant a la gasela, de banyes primes i corbades a la punta, que té un pelatge fosc amb taques blanques al cap; se’n troben a la serralada pirinenca.

Isard. Mamífer semblant a la gasela, de banyes primes i corbades a la punta, que té un pelatge fosc amb taques blanques al cap; se’n troben a la serralada pirinenca.

MODEL Terme Definició pròpiament dita: característiques essencials

Definició pròpiament dita: característiques complementàries

Definició pròpiament dita: varietats

La definició organitza la informació de més general a més concreta. Generalment, les característiques s’ordenen segons la rellevància que tenen: els trets essencials i indefugibles es presenten de primer i els complementaris (per exemple, el lloc on habiten els isards) a continuació. A més, la part final de la definició pot incloure les varietats del concepte definit. Per exemple, en el cas de linx, podem trobar linx ibèric, linx boreal, linx àrtic, etc.

12

Model

xocolate Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat –s’hi pot afegir mantega de cacau–; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni1 i compacte. Sovint s’hi permet la incorporació d’aromatitzants (canyella, vainilla, etc.) i lecitina. Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats (fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules), emmotlats (en forma de rajola, pastilla, figures, etc.) i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components (eflorescències2 blanques de greix a la superfície). Entre la gran varietat de tipus de xocolate cal destacar el xocolate amargant (que és fet fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat3), el xocolate amb cereals inflats o torrats, el xocolate especial (amb mel, ous, café, extret de malt, sucs o concentrats de fruita), el xocolate amb farina, el xocolate fundent (que conté més del 32% de mantega de cacau) i el xocolate amb fruita seca, sencera o trossejada, el xocolate amb llet, desgreixada o no, o amb sòlids lactis, el xocolate en pols (mòlt) i el xocolate de règim (per a dietètica).

Hiperònim: sintagma nominal Lèxic del camp semàntic de l’alimentació

Formes verbals en present

http://www.enciclopedia.cat/ (Adaptació)

130

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 130

6

Característiques lingüístiques

Des del punt de vista lingüístic, la definició destaca pels aspectes que s’inclouen en el quadre següent.

La lectura inicial de la unitat recull la definició de tompion. Com s’hi pot observar, conéixer el significat de les paraules és necessari per a garantir l’èxit de la comunicació. Per això, quan algun mot ens resulta desconegut, hem de recórrer a una persona o a una publicació que el definisca.

1

COMUNICACIÓ: el tema central

Saber fer: Comentar un text

1

Homogeni: es diu d’allò que presenta molt poques diferències.

2

Eflorescències: processos de transformació total o superficial d’un cos per la pèrdua de l’aigua de cristal·lització.

3

Espellofat: que s’ha llevat la pell d’una fruita, d’un llegum, etc.

131

10/06/2015 15:54:03ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 131

10/06/2015 15:54:05

En aquesta pàgina es presenta un text del gènere que s’explica en la pàgina anterior. S’hi marca l’estructura i les característiques principals perquè servisca de model.

material de l’alumne

ESO

Aquesta secció recull dos o tres textos corresponents al gènere textual estudiat, acompanyats d’activitats pràctiques per a l’anàlisi.

Les vacances

Què és el temps?

Típica paraula que tothom relaciona amb un viatge amb la dona a les Bahames durant tres mesos. I és clar, et preguntes… i aquesta família, on ha deixat els fills? Home… al famós esplai situat al centre de qualsevol ciutat que dura tres mesos, on els xiquets aprenen francés, italià, nepalés i mandarí i passen el dia jugant a tenis, fent caiac i activitats esportives diverses.

El temps és el concepte que usem per a mesurar el pas de l’existència de l’univers. Els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol ens proveeixen1 les marques del temps. Un dia complet (24 hores) és el temps que la Terra tarda a girar sobre el seu eix. Entre dues llunes plenes consecutives hi ha 29 dies i mig. Els mesos del nostre calendari, d’una durada de 28 a 31 dies, es basen en el mes lunar. La Terra tarda 365 dies i un quart a girar al voltant del Sol. Els nostres anys, que també s’hi basen, duren 365 dies (o 366 dies cada any de traspàs).

Però, en realitat, la paraula vacances té un significat molt més ampli i diferent. Dura quinze dies, i no a les Bahames sinó al famós «poble dels avis», poble situat a unes cinc hores de ta casa, on la majoria d’habitants són vaques, cosa que, és clar, facilita molt més la convivència. I no parlem ja de com canvia el que seria «el meravellós viatge a les Bahames amb avió», frase que llegim en qualsevol mostrador de qualsevol agència de viatges, i el viatge de cinc santes hores amb el teu cotxe de set places, típic model familiar: ple de sorra, bosses de llepolies amb restes de sucre pel terra, xupa-xups enganxats entre els seients, botelles d’aigua que es troben en tots els racons lliures del cotxe… i com no oblidar sobretot la típica música especial per a pares amb facilitat per a perdre els nervis i per a trencar CD.

La part de coneixement de la llengua consta de tres apartats: Gramàtica, Ortografia i Lèxic, els continguts dels quals solen estar relacionats amb el gènere estudiat en la unitat.

Dicció: manera de dir, de pronunciar les paraules i les frases.

Instruments per a mesurar el temps. Funció del temps. Unitats temporals. Concepcions culturals del temps. 3 Respon.

•   Quins són els trets generals i quins, els particulars de la definició? •  En quin ordre els presenta?

Les il·lustracions següents mostren tres peces de vestir que has de definir seguint el model del terme xocolate. Peeptoes

ACTIVITATS

Pèplum

Tanquini

Saber fer

1 Justifica si es tracta o no d’una definició científica. 2 Selecciona les paraules que podrien servir

1. PLANIFICACIÓ

d’hiperònim per a encapçalar la definició del terme vacances.

1r Busca informació sobre cada una de les peces: forma, funció, part del cos on es posa, material, etc.

desocupació • temporada • viatge període • temps • descansar Ara, escriu una definició com la que trobaríem en un diccionari.

2n Fes una relació de les propietats essencials i de les que tenen un caràcter complementari.

3r Recorda la diferència entre definició tipus diccionari i definició per a dins d’un text.

2. REDACCIÓ

✎ Encapçala les teues definicions amb un hiperònim.

3 Respon.

✎ Introdueix, de primer, les propietats essencials de cada concepte.

• Què prioritza el text, els trets generals o els casos particulars?

✎ Escriu les característiques complementàries i, si n’hi ha, les varietats corresponents. 3. TEST DE CORRECCIÓ I AUTOAVALUACIÓ

SÍ

NO

L’hiperònim utilitzat és de la mateixa categoria gramatical que el terme?

Conte

Notícia

Has utilitzat les formes verbals en present d’indicatiu?

Monòleg humorístic

Entrevista indirecta

Has evitat paraules imprecises i l’exposició de casos personals?

132

133

10/06/2015 15:54:07

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 133

Saber més GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

L’oració (II): els complements del verb i la substitució pronominal

6

Complement indirecte (CI). És el sintagma que sol indicar el destinatari de l’acció expressada pel verb. El CI va introduït per les preposicions a o per a. Van demanar un llibre al professor. CI

Claus per a començar

En la unitat anterior hem vist que els nuclis del sintagma nominal i del sintagma verbal solen admetre certs complements. Aquests complements són sintagmes que completen, precisen o restringeixen el significat del nucli al qual es refereixen.

Complement de règim verbal (CRèg). És un sintagma preposicional que va introduït per una preposició (a, de, en, amb, per) exigida pel verb. Aquest complement és necessari perquè el verb tinga sentit complet.

1

Els complements del nom

Els complements del nom solen ser sintagmes adjectivals (SAdj) o sintagmes preposicionals (SPrep). El meu professor de química era un home baixet. Vivia amb la seua germana.

CRèg

Subjecte

•   Quin  complement  tenen  les  paraules  professor  i  home?  Són el mateix tipus de sintagma?

Mireia s’interessa per tots els animals. CRèg

acostumar-se a

accedir a

dedicar-se a

renunciar a preocupar-se per

Complement circumstancial (CC). És un complement que actua com un adverbi i que s’afig a una oració per especificar el lloc, la manera, la finalitat, el temps, l’instrument, la companyia… d’allò que expressa el predicat.

confiar en

Ivan camina lentament.

Predicat

interessar-se per

[De quina manera, com camina?: lentament]

CC de manera

A l’estiu prenem gelats de maduixa.

CN (SAdj)

[Quan prenem gelats?: a l’estiu]

CC de temps Predicat

Així doncs, segons la circumstància que expressen, els complements circumstancials poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument… Contràriament al CRèg, el complement circumstancial no és exigit pel verb: podria eliminar-se i l’oració continuaria tenint sentit.

Guillem s’ha comprat una jaqueta de cuiro. CN (SPrep) Complement verbal

En el primer cas el complement del nom forma part del sintagma nominal que fa de subjecte, mentre que en la segona oració el complement del nom forma part d’un sintagma que fa de complement verbal.

Complement predicatiu (CPred). És un complement verbal que sol expressar una qualitat o un estat del substantiu (nucli del subjecte o del CD) al qual es refereix; per tant, modifica alhora el verb i el subjecte o CD. Subjecte

2

negar-se a

La preposició amb què s’introdueix aquest complement depén del verb.

La botella roja va caure de la taula. Subjecte

SABER MÉS Recorda alguns verbs que regeixen preposició i, per tant, requereixen CRèg.

La meua àvia ja s’havia acostumat a aquests sorolls.

Els complements es poden classificar en dos grups: els complements del nom i els complements verbals.

Predicat

Subjecte

Les aigües del riu baixaven netes.

Els complements verbals

Predicat

En aquest apartat aportem curiositats i informació addicional. Procurem relacionar els diferents continguts gramaticals amb les tres propietats textuals: adequació, coherència i cohesió.

Robert duia bruts els pantalons.

CPred

Verb

CPred

CD

Tal com hem vist en la unitat anterior, el predicat consta d’un nucli (el verb), que pot anar acompanyat d’un o diversos complements. Els complements verbals són els sintagmes que completen la significació del verb. Segons la funció que fan dins de l’oració, els complements reben un nom: atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement circumstancial o complement predicatiu.

ACTIVITATS 1 Ompli els buits d’aquestes oracions amb

Atribut. És el complement dels verbs atributius o copulatius (ser, estar, semblar i paréixer), que expressa una qualitat o un estat característic del subjecte. Marta és la mestra de la seua classe. Atribut (SN)

SABER MÉS El CD mai no va precedit de  cap preposició.  L’equip guanyà el torneig. Paula portava barret.

Fixa’t en el darrer cas, ja que  sovint s’hi fa servir de manera  incorrecta la preposició a.

a. Ferran estava content.

•  La taula … és de marbre … (SAdj)

b. Ahir vam veure una pel·lícula de por.

•  Aquella nit … vam anar al poble … (SPrep)

c. Ella sempre duia uns pantalons blaus a l’institut. d. Aquella dona del vestit groc ha dut un regal per a tu.

i explica per què l’has triada. CC

CRèg

CI

Els verbs que necessiten un complement directe per a completar el seu significat s’anomenen verbs transitius. En l’exemple anterior, si suprimim el complement directe (el llibre), l’oració no té sentit: el verb agafar és transitiu, ja que requereix un complement per a tindre un significat complet.

CRèg

c. No accediran a les nostres demandes. CC

f. Portarà un pastís de xocolate per a tots. h. No ens agrada parlar d’informàtica. i. He perdut el rellotge al camp.

b. Vaig contar un acudit als alumnes de 3r d’ESO.

CD

e. Mai volen escoltar les notícies en la ràdio. g. Sempre passeja a la nit.

a. No ha volgut assistir al concert.

L’alumne va agafar el llibre.

Lluís ens va presentar el seu cosí.

subratllats en les oracions següents.

•  L’ordinador … no funcionava bé. (SPrep)

2 Tria la funció que correspon al sintagma subratllat

Complement directe (CD). És un sintagma nominal que designa l’ésser o l’objecte sobre el qual recau directament l’acció del verb.

Activitats i competències

3 Digues la funció sintàctica dels sintagmes que hi ha

complements del nom del tipus especificat.

•  Sergi volia el jersei … (SAdj)

Recorda que l’atribut pot ser un SN, com en l’exemple anterior; un SAdj (Marta és molt alta); un SPrep (Marta és de l’altra classe); un pronom (Marta és ella) o un participi (Marta sembla acostumada).

j. Ells semblaven uns bons esportistes. k. Els equips de futbol han jugat aquest cap de setmana. l. El meu amic va acabar el partit esgotat.

CRèg

136

137

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 136

10/06/2015 15:54:17ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 137

10/06/2015 15:54:19

LLENGUA EN ÚS

LLENGUA EN ÚS

La llengua en els segles XIV i XV: els usos socials

LLENGUA EN ÚS L’apartat de Llengua en ús es dedica a la història de la llengua i serveix per a presentar el context social de l’època que es tractarà en Literatura. Comença amb la imatge d’un edifici del període que comentem i unes preguntes que ajudaran a entrar en matèria.

L’apartat Saber fer consta de dues parts, una dedicada a l’expressió escrita i l’altra dedicada a l’expressió oral.

10/06/2015 15:54:09

Verb

En aquesta secció es reprén la lectura de la unitat per a analitzar aspectes gramaticals i ortogràfics amb unes qüestions que exploren els coneixements previs dels alumnes.

•   Quines característiques presenta aquest tipus de definició?

Escriure una definició

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 132

•   Quins  sintagmes  serveixen  per  a  completar  el  sentit  del  verb?  Quin  tipus  de  sintagmes són? Quina funció fan?

Claus per a començar

•  Quin tipus de definició és?

SABER FER

4 Tria el gènere del text i justifica la resposta.

2

següents.

2 Marca les característiques que es tracten en la definició.

Proveeixen: donen el que es necessita.

• És correcte en una definició?

Obstinada: que manté amb tenacitat i fermesa una idea o una opinió.

1 Identifica el terme de la definició i respon a les preguntes

•  Com s’ordena l’explicació de les unitats temporals? 1

AlexAndre Sánchez, http://www.elfantastic.com/monolegs/monolegs/ monoleg87.htm (Adaptació)

1

ACTIVITATS

http://www.edu365.cat/aulanet/ciencia/ (Adaptació)

Bé, també els fills, els TEUS fills segueixen un model, típics xiquets mal educats que passen tot el viatge repetint amb una facilitat i una rapidesa impressionant «falta molt?». I un diu: «Per què ho pregunten, si cada any fan el mateix viatge?!» Però ells sempre amb aquesta pressa tan adorable per arribar-hi i una vegada allà… arriba la temuda paraula obstinada1 que també, tot s’ha de dir, aquesta sí que la repeteixen amb molta claredat i bona dicció2: «m’avorrisc!».

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

6 1

COMUNICACIÓ BANC DE TEXTOS

BANC DE TEXTOS

BANC DE TEXTOS

Claus per a començar

Durant el segle XV, la nostra llengua va adquirir el màxim grau de desenvolupament tant des del punt de vista lingüístic com social. En l’àmbit lingüístic, l’aportació de la Cancelleria Reial i el conreu literari dels escriptors del Segle d’Or van consolidar un model de llengua plenament madur. Des de la perspectiva social, va ser aleshores que la nostra llengua va accedir a tots els àmbits socials, fins i tot a aquells que durant els segles precedents havien estat ocupats per altres idiomes. En aquest sentit, cal destacar l’accés a la creació poètica, que havia fet servir l’occità fins aquell moment. La substitució de l’occità va ser gradual i va culminar amb Ausiàs Marc, el gran poeta del segle XV i el primer poeta que va escriure plenament en la nostra llengua.

•   Quin edifici es representa en  la imatge? •   En quin any fou creada aques­ ta institució?   1418   

  2001   

  896

1

L’interés per la llengua

2

6

La influència inicial del castellà

A pesar que, tal com hem dit, la nostra llengua es va consolidar en tots els àmbits i va arribar a la plenitud, en el segle XV també va començar a introduir-se el castellà a la Corona d’Aragó. Aquesta circumstància s’explica a partir d’alguns dels esdeveniments polítics estudiats en la unitat anterior: el compromís de Casp (1412) i la unió dinàstica amb el Regne de Castella (1479). El fet que la dinastia dels Trastàmara tinguera el castellà com a idioma matern va provocar que aquesta llengua s’estenguera en els nuclis cortesans i, posteriorment, entre l’aristocràcia, que volien imitar els costums de l’entorn reial. Siga com siga, aquest progressiu protagonisme del castellà no va comportar una alteració de l’estatus oficial de la nostra llengua, que va continuar sent el referent lingüístic de la Corona d’Aragó durant el segle XV.

Línia del temps i text original

ACTIVITATS

La plena normalitat va anar acompanyada d’un gran interés per la llengua, fet que va generar iniciatives com les que segueixen. El diccionari imprés més antic d’una llengua romànica: el Liber Elegantiarum, del valencià Joan Esteve, publicat en 1489. Es tractava d’un recull de paraules i frases en la nostra llengua amb la correspondència en llatí. Els debats sobre el model lingüístic que havia de servir de referència. En aquest punt va haver-hi diverses propostes contraposades com les que s’inclouen en el quadre següent.

1 Indica si aquests fets del segle XV tenen una

repercussió positiva (+) o negativa (–) per a la nostra llengua.

4 Completa una fitxa com la següent i, després, usa les

dades per a construir un resum de l’apartat.

a. Unió dinàstica d’Aragó i de Castella.

Model de llengua del s. XV:

b. Publicació del Liber Elegantiarum.

Obres que demostren interés per la llengua:

c. Accés a la creació poètica.

Debats més importants:

d. Compromís de Casp.

Primers àmbits influïts pel castellà:

Justifica la resposta en cada cas. Títol i autoria Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (cap a 1475) Bernat Fenollar

Brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar (1490) Jaume Gassull

Objectiu

Fragment

Defensa del model   de llengua de les  ciutats, amb rebuig  d’arcaismes,  vulgarismes   i localismes.

Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana a juý del reverend prevere mossén Fenollar e misser Hierònym Pau e altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors.

Resposta satírica  d’oposició a les  solucions més puristes  i defensa d’un model  lingüístic més popular.

Aquests i molts altres tan llisos vocables, qui pot defensar no sien d’admetre?, puix són a la vista i al toc agradables i al gust i a l’oir així delitables que en ceda i en llibre se deuen tots metre.

2 Marca ✓ segons que el tret corresponga

a les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols o a la Brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar. Regles Brama dels d’esquivar… llauradors…

A l’hora de redactar el resum et poden ser útils els connectors següents: •  gràcies a 

 

•  de fet, fins i tot •  com a conseqüència de  •  no obstant això, tot i això

Model lingüístic de les ciutats Resposta satírica Model lingüístic popular Autoria de Jaume Gassull Rebuig d’arcaismes i localismes

1412. Compromís de Casp

1489. Liber Elegantiarum

1475. Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

1490. Brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar

1479. Unió dinàstica d’Aragó i Castellà

segle XV

Ausiàs Marc

Vinculació amb Bernat Fenollar 3 Copia els àmbits de la societat en què s’introdueix el

castellà durant el segle XV. Després, explica quins esdeveniments sociopolítics propicien aquest fet. •  Aristocràcia

•  Burgesia

•  Camperols

•  Cort reial

Jaume Roig

142

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 142

Tots els apartats s’acompanyen d’un quadre d’activitats, algunes de les quals contenen una icona de competències.

143

10/06/2015 15:54:32ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 143

L’apartat es completa amb una línia del temps de cada període, que recull els aspectes més destacats i un text en què es pot anar observant l’evolució de la llengua al llarg dels segles.

10/06/2015 15:54:34

13

Llengua i Literatura Com són els nostres llibres: SÈrie COMUNICA

ESO

LITERATURA

LITERATURA Claus per a començar

L’apartat estudia diferents períodes de la història de la literatura. Les explicacions teòriques s’acompanyen de tres textos que permeten observar-hi les característiques.

• La tornada comença amb un senyal: a quina tradició literària pertany i quina intenció tenia?

ACTIVITATS

Text 2 Com l’home ric que per son fill treballa i sols per ell vol que l’haver servesca, i si la mort fa que aquell fill peresca1, dóna els seus béns i tot goig de si talla; em passa a mi, que llance el meu delit perdent a vós, el goig del meu entendre: el meu voler res més no pot entendre, sinó que tot m’és enuig i despit2.

El dia tem de perdre la claror quan cada nit les tenebres no manquen, pocs animals les parpelles no tanquen i molt els creix, als malalts, el dolor. Voldria el vil que l’any sencer duràs, perquè els seus mals tinguessen tapament, però jo visc sens igual en turment, i sens fer mal, voldria que passàs.

• Quin estat emocional provoca l’amor en el poeta? Assenyala les paraules amb què ho explica.

9 Llig el text i resol les activitats.

a. Digues quina temàtica desenvolupa aquest poema i classifica’l dins l’obra de l’autor. b. Busca i explica la comparació que s’hi fa servir i digues a quin àmbit de l’experiència pertany. c. Explica l’estat anímic que li provoca l’amor.

[…] L’excés d’amor dos extrems em procura, i el just mig no sóc capaç de trobar: no pot un poc d’esperança apagar el gran desig que li dóna mesura; i d’altra part el desig és tan gran, que no creu gens –i en té ferma creença– que no em mostreu un dia benvolença; és per açò que així vaig redolant.

D’altra part és pitjor que si matàs un home just o mil sens caritat, amb armes faig trets per ser delatat; i no penseu que el dia me’n salvàs. De nits el cap es preocupa i pensa de dia a quin traïment procedir; la por de fer vida estreta o morir no em trau l’esforç per infligir-me ofensa.

d. Assenyala el senyal i explica’n el significat. Quina figura retòrica conté?

Llir entre cards, els goigs3 d’amor estan partits segons d’on ix la voluntat; un goig mor quan el desig s’ha acabat, l’altre dels goigs perdurable roman.

Plena de seny, l’enteniment pensa com en el coll el llaç d’amor lligar; per camí dret faig pas sense aturar; vaig a la fi si favor no em defensa.

1

Peresca: mora, deixe de viure.

2

Despit: irritació causada pel desdeny d’algú.

3

Goigs: alegries, plaers.

1

La poesia del segle XV

És una proposta pràctica que permet aplicar els coneixements de la literatura a la vida diària de l’estudiant: a l’anàlisi literària, a les obres d’art…

SABER FER

Els canvis socials i culturals que es produïren durant el segle XV a Europa crearen una nova visió del món: de forma gradual l’humanisme va anar substituint el teocentrisme per l’antropocentrisme, és a dir, Déu deixà de ser l’únic centre des del qual s’interpretava la realitat, i es posà més atenció en la capacitat de les persones d’influir en el món. Aquest canvi, que també afectà la poesia, es generà a Itàlia, a la fi del segle XIII, amb els poetes del dolce stil nuovo, entre els quals destaca Dante Alighieri. Encara que els escriptors italians s’inspiraren en els trobadors provençals, abandonaren molts dels tòpics de l’amor cortés, però mantingueren el tema de l’amor impossible, interpretat bé com a desamor de la dama, bé com a oposició del destí o de la mort, per la qual cosa solen reflexionar sobre el dolor que provoca l’amor.

Molts tòpics sobre l’amor que es van encetar en la poesia trobadoresca continuen vigents en el segle XV.

Analitzar la mètrica d’un poema La mètrica estudia la forma dels versos i, entre altres aspectes, la mesura sil·làbica i la rima. Cal tindre en compte que en la mesura de les síl·labes d’un vers, la nostra mètrica només compta fins a l’última síl·laba tònica. D’altra banda, el contacte de vocals dins una paraula o de paraules diferents pot modificar el recompte sil·làbic d’acord amb la voluntat del poeta, que pot usar les llicències mètriques: – la sinalefa: contrau dues vocals en una sola síl·laba.

A casa nostra, un grup de poetes pròxims a la cort reial foren continuadors dels tòpics trobadorescos (vassallatge amorós, noblesa de sang, valor militar), ja que els reis promocionaven aquest estil amb institucions culturals com el Consistori de Barcelona i els certàmens poètics dels Jocs Florals. Hi destacaren Jaume i Pere Marc, oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc.

•   La malaltia d’amor, inclosa en  els tractats de medicina de l’època. Els símptomes més habituals eren la falta de gana i de son.

entre dos mots

– l’elisió: suprimeix una de les vocals contigües (quan són iguals o una de les vocals és una e àtona). – el hiat: pronuncia separadament dues vocals en contacte.

dins del mot

Tanmateix, la poesia més genuïna del nostre Segle d’Or és la composta per Ausiàs Marc, en la qual trobem una síntesi ben original de diverses tradicions literàries. D’altra banda, en l’obra de Joan Roís de Corella hi ha una relació més directa amb el corrent humanista, i la de Jaume Roig segueix el corrent popular que desenvolupa una temàtica misògina amb grans dosis de sàtira que l’aproxima al grup de poetes de l’escola satírica valenciana.

•   La presó d’amor. El sentiment  amorós converteix l’amador en un presoner de la dama.

– la sinèresi: es pronuncia un hiat com a diftong. – la dièresi: es pronuncia un diftong com a hiat.

1 Torna a llegir els fragments poètics d’aquest apartat i compta’n les síl·labes. Quantes síl·labes té cada vers?

Quines llicències mètriques hi trobes?

144

147

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 144

BANC D’ACTIVITATS

10/06/2015 15:54:36

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 147

BANC D’ACTIVITATS

Així com cell qui en lo somni es delita…

COMUNICACIÓ

•   Vols que compre gelats? No … compres, que encara fa fred.

1 Identifica en la definició els aspectes següents.

El subjecte és el sintagma nominal que designa la persona, l’animal o la cosa de què es parla en l’oració. En general, sol situar-se davant del verb i al començament de l’oració.

•   El terme de la  definició •   Hiperònim de la  definició

•   Has contat la novetat a Enric? Ja … he contat la notícia. •  Ja has acabat el curs? Encara no … he acabat.

ORTOGRAFIA 6 Marca els casos en què s’ha d’apostrofar l’article el.

•   Una propietat  essencial del  concepte

  a. Davant de totes les vocals i h muda.   b. Només davant de a, e i o.   c. Davant d’alguns nombres com 1 i 11.

•   Lèxic del mateix  camp semàntic

  d.  Davant de la m d’estrangerismes. 7 Copia el text seleccionant l’opció correcta en cada cas.

LÈXIC

(El / L’) 1 de març farem (la / l’) excursió (al / a l’) Oceanogràfic i (a l’ / al) Bioparc. (La / l’) eixida es farà des de la porta (del / de l’) institut i el dinar serà a València, (al / a l’) hotel Nou.

2 Completa escrivint manlleu o calc segons que corresponga.

El … consisteix a adoptar en la llengua pròpia un mot d’una altra llengua, que sol adaptar-se abans ortogràficament i fonèticament. Per contra, el … consisteix a traduir literalment una paraula originària d’una altra llengua.

xip        en línia        córner        comerç electrònic  bàsquet        disc compacte        tauleta        beixamel Calcs

Manlleus

•  Complement indirecte

 Dóna la carta a Carles.  • 

•  Complement circumstancial

 

•  Atribut

Viu a Torrent.  • 

5 Completa les respostes fent servir el pronom adequat

del quadre.

•  Paula és mestra? No … és; ella va estudiar Dret.

2 Explica quina estructura té la definició que has triat.

Quines errades contenen les altres dues definicions?

LITERATURA

3 Justifica per què en un poema d’Ausiàs Marc no podem

9 Relaciona cada autor amb la dada que li corresponga.

 

 

 Ausiàs Marc  • 

trobar cap neologisme.

•   Utilitzava senyals per   a anomenar la dama.

4 Relaciona cada un dels sintagmes subratllats amb

•  Era metge.

la funció corresponent. El temps passat em reté la imaginació •

 

 

•  És l’autor de l’Espill.

 

 

•   La seua obra es caracteritza   per la misogínia.

 Jaume Roig  • 

•  Va escriure cants de mort.

 

•   Manté vius alguns tòpics   de l’amor cortés.

 

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ La unitat es tanca amb un text seguit d’unes quantes activitats, a partir de les quals es repassaran tots els continguts de la unitat.

Versió actualitzada

5 Completa amb l’article (el / la / l’) o la preposició (de / d’)

corresponent.

Amor és com quan jo em vaig enamorar de Plena de seny.

Aquell passat és, per a mi, el millor •

… 11 … octubre a … una del migdia … investigador Ferran Garcia oferirà una conferència a … Universitat de València dins del pla … estudis … humanitats. … interés de Garcia se centra en … importància de … imatge en … poesia … Ausiàs Marc. 6 Escriu el títol de l’obra del segle XV que defensa cada un

dels models lingüístics. • Model lingüístic popular. • Model lingüístic de les ciutats, amb rebuig d’arcaismes i vulgarismes. 7 Identifica en el poema de Marc aquestes figures retòriques.

• Personificació en la primera estrofa. • Atribut • Subjecte

Augmenta el meu dolor •

• CC

I el seu delit ve de foll pensament •

• CD

Quines de les oracions anteriors són intransitives?

148

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 148

Plena de seny: quan amor és molt vell, absència és el cuc que el destrueix si no se li oposa una dura fermesa i no es desconfia del consell de l’envejós.

Amor és un sentiment d’afecte envers una persona, que pot provocar goig, si s’està prop de la persona estimada, o dolor, si s’està separat de la persona estimada.

durant el segle XV.

li                ho                l’                la                en •  Has vist l’exposició? Sí … vaig veure ahir.

Plena de seny, quan amor és molt vella, absença és lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta e creure poc, si l’envejós consella.

Amor és quan t’enamores d’algú i el vols molt.

8 Copia les obres que mostren l’interés per la llengua

•  Liber Elegantiarum

  Ha cantat una balada.  • 

Fóra millor sofrir el meu dolor que no mesclar una mica de goig entre aquells mals, que em trauen de seny quan del passat plaer he d’eixir. Ai! El meu delit es converteix en dolor; l’afany és doble després d’un breu repòs, així com el malalt que per un bocí plaent tot el seu menjar es nodreix en dolor.

correcta per a explicar què és l’amor?

LLENGUA EN ÚS

•  Llibre del consolat de mar

•  Complement directe

Fóra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaer entre aquells mals, qui em giten de saber com del passat plaer me cové eixir. Las! mon delit dolor se converteix; dobla’s l’afany aprés d’un poc repòs, sí co·l malalt qui, per un plasent mos, tot son menjar en dolor se nodreix.

1 Tin en compte el poema i marca. Quina definició seria

4 Relaciona el sintagma subratllat amb la funció que fa.

Joan és músic.  • 

Així com a aquell que s’adelita en el somni i el seu delit ve de foll pensament, m’esdevé a mi, que el temps passat em reté la imaginació, i altre bé no l’habita. Sentint estar a l’aguait el meu dolor i sabent del cert que he de jaure en les seues mans, cap bé no em pot caure en temps a vindre; aquell passat és, per a mi, el millor. […]

ACTIVITATS

•  Brama dels llauradors de l’Horta de València

GRAMÀTICA

Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d’avenir en negun be em pot caure: aquell passat en mi és lo millor. […]

Ausiàs MArc

Des (del / de l’) associació volem reiterar (la / l’) importància i (el / l’) interés dels llocs que es visiten i us animem a reservar ja.

•  Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

 

10/06/2015 15:54:43

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

NIVELL I

3 Classifica les paraules segons que siguen calcs o manlleus.

• Antítesi en la segona estrofa. • Comparació en la primera i la segona estrofes. • Imatge en la tornada. 8 Cita el nom d’altres autors contemporanis d’Ausiàs Marc

que van escriure poesia.

150

10/06/2015 15:54:45

ACTIVITATS ESPECIALS • TREBALL COOPERATIU. Aquesta activitat, proposada al final de l’apartat SABER FER d’expressió oral, pretén que cada alumne aporte al grup les seues habilitats i els seus coneixements per reforçar el seu propi aprenentatge i alhora fer millorar els companys. • DOSSIER D’APRENENTATGE. Proposem als alumnes que preparen una carpeta (digital o física) per a arxivarhi les activitats marcades amb aquesta icona. No és únicament una tasca d’emmagatzematge, sinó que es tracta que reflexionen sobre el seu aprenentatge. Per això,

14

Saber fer

Ausiàs MArc, Poemes d’Ausiàs Marc

Ausiàs MArc, Poemes d’Ausiàs Marc

SABER MÉS

La unitat es completa amb dos bancs d’activitats, un de nivell bàsic (Nivell I) i un altre de nivell avançat (Nivell II), classificades segons l’apartat a què es refereixen.

6

LITERATURA

La poesia del segle XV

ES0000000004009 509168 _ TEMA_6_18472.indd 150

10/06/2015 15:54:52

convé acompanyar el text d’una rúbrica que acordeu al començament de text o d’una reflexió breu que responga a preguntes com les següents: − He respectat l’estructura del text requerit? Quina part ha faltat o ha sobrat? − He utilitzat mecanismes per a lligar les idees i evitar la repetició de paraules? − He fet servir les característiques lingüístiques pròpies del tipus de text? − He comés moltes errades ortogràfiques i gramaticals? Quines? Quins aspectes he de repassar?

material de l’alumne

Llibres de l’alumne

Batxillerat

A continuació, coneix com són els llibres de l’alumne. Per a 1r de Batxillerat:

Per a 2n de Batxillerat:

413795_Lengua-Literatura_1_VOR_22693

BATXILLERAT

Llengua i Literatura BATXILLERAT

sÈrie COMUNICA

eratura_1_VOR_22693.indd 1

Llengua i Literatura BATXILLERAT

SÈrie COMUNICA

Llengua i Literatura SÈRIE COMUNICA

BATXILLERAT

Llengua i Literatura

SÈRIE COMUNICA

SÈRIE COMUNICA

20/02/2015 10:30:29 ES0000000035066 716906_Lengua-Literatura_2_BACH_VOR_45128.indd 1

29/01/2016 14:29:23

I la nostra oferta de continguts digitals per a enriquir l’ensenyament i l’aprenentatge.

BATXILLERAT

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura BATXILLERAT

BATXILLERAT

ES0000000035066 716906_Lengua-Literatura_2_BACH_VOR_45128

Llengua i Literatura SÈRIE COMUNICA

Llengua i Literatura

Llengua i Literatura sÈRIE COMUNICA

BATXILLERAT

ES0000000035066 716906_Lengua-Literatura_2_BACH_VOR_45128

SÈRIE COMUNICA

SÈRIE COMUNICA

ES0000000035066 716906_Lengua-Literatura_2_BACH_VOR_45128.indd 1

29/01/2016 14:29:23

15

Llengua i Literatura Com són els nostres llibres

Batxillerat

El llibre s’organitza en 16 unitats: 8 unitats de Llengua i 8 unitats de Literatura. Les diferents seccions de cada unitat s’orienten al desenvolupament de les competències dels alumnes. Pàgina inicial: presentació de la unitat i desenvolupament de la competència lectora. S’hi especifiquen els continguts (Saber i Saber fer) de la unitat.

41

Un passeig pel territori lingüístic

ANÀLISI DEL DISCURS

1

Sociolingüística 1.1. La variació diatòpica. El català occidental i el català oriental 1.2. Diferències fonètiques 1.3. Diferències morfològiques i lèxiques

2

Lingüística del text 2.1. La coherència semàntica (I): selecció de la informació 2.2. Les isotopies lèxiques

L’apartat Per a començar conté preguntes que ajuden a comentar el text inicial i comprovar els coneixements previs de l’alumne a fi de construir un coneixement sòlid a partir d’aquesta base.

3

Saber fer. Comentar textos La conversa informal

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

4

Morfosintaxi 4.1. El verb: aspectes morfològics 4.2. Classes de verbs

5

Lèxic 5.1. Els geosinònims

6

El text inicial serveix com a punt de partida de la unitat per a reflexionar sobre els aspectes que s’hi tractaran.

Fonètica i ortografia 6.1. Els sons [b] i [v] 6.2. Les grafies b i v

SABER FER. Organitzar les idees en un mapa conceptual

ACTIVITATS DE SÍNTESI

PER A COMENÇAR A quin tipus de variació fa referència el text? De què depén aquest tipus de variació? A quin nivell de la llengua afecta especialment? Segons l’autor, aquestes diferències dificulten la comunicació? Què en penses tu? Creus que aquesta variació està present en totes les llengües? Posa’n exemples.

Hi ha, certament, diversitats de vocabulari i de construcció. Sobretot de vocabulari. Però tampoc crec que aquí hàgim de topar amb dificultats insuperables. Haig de dir que jo, com a barceloní, no empro mai el verb llevar ’treure’. No deixo de conèixer, però, el mot, sigui a través d’altres mots afins (l’expressió gramaticalitzada llevat de, el substantiu llevadora, etc.), sigui perquè em consta que a d’altres contrades de la llengua hom usa llevar. […] Esmento un cas ben general: l’home del carrer ignorarà la localització exacta de llevar ’treure’, però sabrà que allò que ell anomena treure és expressat a d’altres llocs mitjançant llevar. […] Qui no sap que hi ha zones en les quals les mongetes són fesols? O que el blat de moro és moresc o panís? Antoni M. BAdiA i MArgArit (2004) Apologia i vindicació de la llengua catalana. València: Universitat de València, p. 148. (adaptació) 73

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 73

10/06/2015 16:22:25

Cada unitat consta de diverses pàgines d’informació i activitats. Pàgines de contingut: SABER i SABER FER com un tot integrat. Els continguts i la seua aplicació es desenvolupen conjuntament, per a aconseguir un saber més profund.

3. Article personal: Ø. 4. Article determinat: el, la, l’, els, les. 5. Possessius: meua, teua, seua. 6. Verbs no incoatius: a) Present d’indicatiu: 1a pers. sg. en -e o Ø (cante, perd, dorm) i 1a i 2a pers. pl. de la 1a conjugació en -em, -eu (cantem, canteu). b) Present de subjuntiu: desinència en -e o -a (cante, perda, dorma). c) Imperfet de subjuntiu: desinència en -s- o en -r- (cantés, -às / cantara, perdés / perdera, dormís / dormira). 7. Verbs incoatius: a) Present d’indicatiu: servisc, serveixes o servixes, etc. b) Present de subjuntiu: servisca, servisques, etc. 8. Participis: complit, establit, etc.

3. Article personal: en / la, el / la. 4. Article determinat: el, la, l’, els, les. 5. Possessius: meva, teva, seva. 6. Verbs no incoatius: a) Present d’indicatiu: 1a pers. sg. en -o (canto, perdo, dormo) i 1a i 2a pers. pl. de la 1a conjugació en -em, -eu (cantem, canteu). b) Present de subjuntiu: desinència en -i (canti, perdi, dormi). c) Imperfet de subjuntiu: desinència en -s- (cantés, perdés, dormís). 7. Verbs incoatius: a) Present d’indicatiu: serveixo, serveixes, etc. b) Present de subjuntiu: serveixi, serveixis, etc. 8. Participis: complert, establert, etc.

3. Article personal: en / na. 4. Article determinat: es / so, sa, s’, es, ses. 5. Possessius: meva, teva, seva. 6. Verbs no incoatius: a) Present d’indicatiu: 1a pers. sg. en Ø (cant, perd, dorm) i 1a i 2a pers. pl. de la 1a conjugació en -am, -au (cantam, cantau). b) Present de subjuntiu: desinència en -i (canti, perdi, dormi). c) Imperfet de subjuntiu: desinència en -s- (cantàs, perdés, dormís). 7. Verbs incoatius: a) Present d’indicatiu: servesc, serveixes, etc. b) Present de subjuntiu: serveixi, serveixis, etc. 8. Participis: complert, establert, etc.

Sintaxi

9. Combinacions pronominals: CI + CD, li la dóna.

9. Combinacions pronominals: CD + CI, la hi dóna.

9. Combinacions pronominals: CD + CI, la hi dóna.

Lèxic

10. Geosinònims: xic, arena, gos, barret, buscar, banyar, eixir, etc.

10. Geosinònims: noi, sorra, gos, barret, buscar, mullar, sortir, etc.

10. Geosinònims: al·lot, arena, ca, capell, cercar, banyar, sortir, etc.

Morfologia

En cada apartat hi ha una primera activitat, marcada amb la icona d’Iniciativa i actitud emprenedora, que serveix com a activitat inicial per a explorar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema.

Varietat balear 1. Dígraf tl: ametla. 2. Accent de la e procedent de la e tancada del llatí vulgar: obert (francès, interès).

Ortografia

El text informatiu exposa els conceptes de forma clara i estructurada.

Varietat central i nord-occidental 1. Dígraf tll: ametlla. 2. Accent de la e procedent de la e tancada del llatí vulgar: obert (francès, interès).

ACTIVITATS Text 3

Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivem passejants. A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens que fan optimist a la cala del costat. Dormo una estona, a la que bufa la mar, així estirada se’t veu espectacular llarga i blanqueta a la sorra llegint intrigues vaticanes de final inesperat. […] Així doncs, si un dia véns i passes per aquí, i si malgrat la feina trobem un matí, no em perdonaria mai, no podria assumir, no agafar-te amb la meva moto i que no féssim camí.

Text 4

Rescat total

Manel, Els millors professors europeus

Identifica en cada cançó una forma verbal de present en primera persona del singular. Identifica una forma de subjuntiu en el text 3. Identifica possessius femenins en les tres cançons.

Que si ara vinc i et rescato, que si ara potser no et rescato, que si ara rescato només els bancs però no els indigents que dormen als bancs… Ai, mare, quina indecisió. Vinga, Alemanya, anima’t. ¡Rescata’ns d’una vegada! Però res de rescat dolç. Ni semisec. Tot de cop, un rescat a seques. I el sector públic, que el liquidin. És l’enemic públic número u. Que tot el que és públic quedi privatitzat: des de les escoles fins als hospitals. […]

Ara escolta-les en Youtube i identifica’n els trets que afecten el nivell fònic.

No obstant això, un xinès s’hi podria quedar perquè té una legislació laboral molt avançada (avançada la matinada segueix treballant si el capitalisme el necessita). En podem aprendre moltíssim, d’ells.

a. Morfema Ø en la primera persona del present d’indicatiu.

Text 2

b. Ús de l’article personal en / na davant de noms propis.

I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i Trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val.

Text 1

Busque una resposta  en els murs de la ciutat  en les portes dels lavabos  dels cafés de vora mar. […]

Un mapa conceptual ens permet representar gràficaAntònia Font, Viure sense tu ment el contingut d’un text de manera organitzada. Es tracta d’una eina molt semblant a l’esquema, però més complexa, ja que, a més de les paraules clau, n’inclou d’altres que evidencien les relacions que s’estableixen entre els conceptes. Perquè el resultat siga visualment atractiu i clar, cal parar una atenció especial a la presentació i el disseny. Per això, la seua elaboració requereix molta més dedicació.

d. Existència de /2/ en posició tònica. e. Distinció entre /b/ i /v/.

Valencià central Valencià meridional

ANÀLISI DEL DISCURS

Valencià septentrional

Gandia (la Safor)

6. Explica els canvis morfològics que patiria el text 4 de mapa conceptual si l’escriguera un parlant balear. MoncofaExemple (la Plana Baixa) Foios (l’Horta) 7. Posa cinc exemples de paraules del text 4 en què hi Benicarló (el Baix Maestrat) Canvi climàtichauria neutralització de vocals en el dialecte central.

és

77

variació del clima 10/06/2015 16:22:28

4

5. Reescriu el text anterior com ho faria una persona valenciana. Quins canvis hi has introduït?

3. Tenint en compte el mapa de la pàgina 74, relaciona cada subdialecte amb el lloc corresponent.

Valencià nord-occidental

Un passeig pel territori lingüístic

Jordi Évole, El Periódico, 11/12/2012 (adaptació)

f. Imperfet de subjuntiu en -s-.

Pau Alabajos, Futur en venda

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 76

Jo considero que si emprenem aquesta classe de mesures, ben aviat Espanya serà un país sense deute, amb una prima de risc per terra i amb un gran futur al davant.

c. Emmudiment de la /r/ en posició final.

La clau és creure en l’esperança  SABER FER I s’horabaixa la deixam passar i me mires que ens fa seguir en peu  tan a prop que me fa mal, i esborrar la por que esclata  que surt es sol i encara plou, en la teua veu  que t’estim massa i massa poc, i tant se val si el meu trajecte  Organitzar les idees en un quemapa no sé conceptual com ho hem d’arreglar, es fa arriscat: jo seguiré endavant.  que som amics, que som amants.

76

¿I què vol dir subvencionar la cultura o l’esport? Menys piscines municipals i més vedats privats de caça. Això sí, la Champions i els partits de ’la Roja’, de franc per Televisió Espanyola. I de tant en tant una corrida de toros, o dues. Una per La 1, i una altra per La 2, però més intel·lectual, amb els toreros amb ulleres de pasta.

2. Indica en quin subdialecte o subdialectes es manifesten aquests trets.

ACTIVITATS

atribuït a

causes humanes

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 77

10/06/2015 16:22:31

o

Són útils per a l’estudi i també en la fase de planificació d’un text.

causes naturals

provocat per A continuació pararem atenció a l’elaboració d’un mapa conceptual per a planificar un text. Els mapes conceptuals consten dels elements següents: Conceptes. Són les paraules clau que representen el contingut del tema que volem tractar. Paraules d’enllaç. Els conceptes es relacionen entre ells amb una línia o fletxa que incorpora una paraula (o expressió) d’enllaç per a explicitar la relació entre els conceptes. Proposicions. Són les unitats de significat que es creen en llegir dos conceptes clau units per una paraula d’enllaç.

L’elaboració d’un mapa conceptual pas a pas L’estructura dels mapes conceptuals és especialment útil per a planificar un text, ja que no solament permet destacar els conceptes clau, sinó també veure les relacions existents entre les idees. Així, a banda de la coherència, s’avança en la cohesió del text. Per a elaborar un mapa conceptual com a pas previ a la redacció d’un text, és convenient seguir els passos següents: 1 Determinar un tema

Un mapa conceptual es fa sempre a partir d’un concepte principal. Per tant, el primer pas serà definir el tema que volem desenvolupar i concretar quin serà aquest concepte. 2 Definir la llista de conceptes clau

A continuació, haurem d’elaborar una llista de la resta de conceptes que tindrem en compte en el desenvolupament del mapa. 3 Ordenar els conceptes per jerarquia

Una vegada feta la llista de conceptes clau, cal distribuir-los jeràrquicament, això és, dels més generals (començant pel concepte principal) als més concrets o perifèrics.

Des del punt de vista gràfic, els conceptes clau ocupen l’interior dels quadres, mentre que les paraules d’enllaç no van dins de quadres. D’altra banda, convé tenir molta cura en la selecció dels colors: convé ser sobris i utilitzar pocs colors, perquè el resultat siga clar i el mapa conceptual no faça desviar l’atenció del contingut. En la pàgina següent presentem un exemple de mapa conceptual sobre el canvi climàtic que ens ha servit com a planificació per a redactar el text titulat «El canvi climàtic», que s’ofereix tot seguit.

excés de gasos a l’atmosfera

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 92

L’apartat Saber fer de Llengua intenta aportar als alumnes estratègies per a la realització de tasques acadèmiques: esquemes, resums, presentacions, correccions…

diòxid de carboni

4 Establir les paraules d’enllaç

A l’últim, caldrà relacionar aquests conceptes entre si mitjançant paraules d’enllaç que expliciten la relació existent, de manera que generem proposicions que ens permeten llegir el mapa i, sobretot, dotar-lo de significat.

metà com ara òxid nitrós ozó

que produeixen

efecte d’hivernacle

té com a conseqüència

augment radiació infraroja

que ocasiona

augment de la temperatura

El canvi climàtic

ACTIVITATS

El canvi climàtic és una variació general del clima de la Terra, principalment atribuït a causes humanes, tot i que també pot ser produït per causes naturals.

38. Fes un mapa conceptual de l’apartat 4.1.1 d’aquesta unitat. A continuació et proporcionem els conceptes clau i paraules d’enllaç que pots utilitzar-hi.

Aquesta variació del clima està provocada per un excés de gasos a l’atmosfera (com per exemple diòxid de carboni, metà, òxid nitrós o ozó, entre molts altres) que produeixen un efecte d’hivernacle. Això és, produeixen un augment de la radiació infraroja, la qual cosa, al seu torn, ocasiona l’augment de les temperatures.

Conceptes clau

Paraules d’enllaç

perífrasis, modals, aspectuals

formades per, poden ser, expressen, cal tenir en compte

92

16

4. Llig el text següent i marca tots els aspectes que serveixen per a identificar la varietat diatòpica a què pertany l’emissor. Quina és?

Cal tenir en compte alguns trets que es presenten de manera específica. Per exemple, l’ús de l’article clàssic (lo dia, lo carrer) és encara present en alguns parlars valencians, especialment darrere de preposició (en lo carrer, en lo cotxe…). Igualment, a causa de les migracions de mallorquins a la primeria del segle xvii a la Marina Baixa, també trobem l’article salat a Tàrbena (es camí, es camins, sa casa, ses cases).

1. Analitza els tres textos i respon.

Els continguts teòrics s’acompanyen d’una gran quantitat d’activitats, en què l’element textual té un paper fonamental: tots els aspectes lingüístics i literaris es podran observar i analitzar a partir de textos, acompanyats de glossaris quan és necessari.

4

Un passeig pel territori lingüístic

Varietat valenciana 1. Dígraf tl: ametla. 2. Accent de la e procedent de la e tancada del llatí vulgar: tancat (francés, interés).

39. Tria un dels temes següents per a fer un mapa conceptual com a planificació d’un text expositiu que t’han demanat per a la revista del centre. Avantatges i inconvenients dels telèfons mòbils. L’ús de les xarxes socials entre els joves. El reciclatge: la nostra contribució al medi ambient.

93

10/06/2015 16:22:59

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 93

10/06/2015 16:23:01

material de l’alumne

Batxillerat SABER FER: Comentar textos i Comentar textos literaris. És un apartat fonamental, en la mesura que permet aplicar els coneixements adquirits i alhora adquirir destreses a l’hora de redactar comentaris de textos. Un passeig pel territori lingüístic

SABER FER

ACTIVITATS 8. Llig el text i respon.

11. Llig el text i fes les activitats següents.

Text A

Text 5

Text 6

Llibres ’vius’

Què són les meduses?

Albert Altés Segura

Les meduses són animals que pertanyen al grup dels cnidaris i, quan són adults, viuen flotant en el mar –són organismes pelàgics. Tots els cnidaris es caracteritzen per la possessió de cèl·lules urticants, els cnidocists, que fan servir per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl·lules entren en contacte amb una presa potencial es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la qual s’inocula una substància urticant. Aquest mecanisme és el mateix que es posa en marxa quan una persona toca una medusa. Una medusa té milers de cnidocists, localitzats en els tentacles, i aquests continuen actius encara que la medusa estigui morta o a la sorra. També poden disparar i inocular la substància urticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitat que hi hagi contacte.

Tota la vida m’han acompanyat uns quants llibres. N’he llegit de diferents temes i problemàtiques, de biogràfics, d’autoajuda, de filosòfics, de veterinària, etc., però al final selecciones uns llibres i, no saps per què, et segueixen allà on vas. Encara que canviïs de pis, sempre recordes on són. Quan vas de vacances, segur que algun d’aquests llibres t’acompanya. Els he llegit diverses vegades i encara descobreixo frases que no recordava. Alguns els he subratllat i tot. D’altres n’he fet resums del que crec que és més important. Però sempre n’hi ha un que és imprescindible. Potser l’he llegit vuit o més vegades. És com el meu conseller secret. M’ajuda a relaxar-me. Espero que els llibres de paper no desapareguin mai de la nostra vida!

Cambrera: Ehem! Ehem! Ehem! Cambrera: Veig que no saben que és costum d’este restaurant explicar l’elaboració dels plats que han demanat abans que se’ls mengen.

Cambrera: … adobada amb femada de cavall… s’avorrix el senyor? (Adreçant-se a ell.) 30

ella: No, no, no ho sabíem, no! (Rient.) Cambrera: I clar! Li la bufa completament saber el que mengen, no? 15

20

ruca collides a trenc d’alba a l’horta d’Alboraia, on va ser cultivada ecològicament… ella: Ja! (Amb cara d’indignació.) ell: Buf!

ell: Passa alguna cosa?

10

35

ell: Mire, potser no coneixem les normes del restaurant, però això no li dóna dret a tractar-nos així. ella: Sí! (Amb un gest de disculpa a la Cambrera.) Aaamor (Dirigint-se a ell.), no val la pena que t’amargues la nit! Hem vingut a gaudir! (Amb somriure forçat.) Per favor (Dirigint-se a la Cambrera.), seria tan amable d’explicar-nos els plats, eh? Cambrera: Això està millor! (Agafant la carta de la taula del costat.) Els senyors prendran fulles de

b. Identifica els elements lèxics que et permeten la identificació del tema. c. Analitza el tema del text «Què són les meduses?» a partir dels criteris que hem plantejat en l’apartat 2.1.1.

d. Des de quin punt de vista es tracta, positiu o negatiu? Copia els adjectius que t’ho indiquen.

40

ell: Noo, no, no què va! Cambrera: Ah! I arruixada amb aigua d’aljub que combina perfectament… (Dos minuts més tard la C ambrera continua parlant.)… amanit amb oli d’olives arbequines procedent de la serra de Mariola (La parella posa cara de paciència resignada; ell es grata el cap.) i barrejades manualment entre la primera i la segona setmana d’octubre (La Cambrera calla un moment per passar la pàgina del menú; ella aprofita per posar-se aigua i ell per començar a menjar.). Cambrera: Qui els ha donat permís? ella: Ah, ah, que encara no ha acabat! ell: Com que ha callat, hem pensat que… Carles alberola et al. (2006) Autoindefinits. Alzira: Bromera. (adaptació)

Quines marques díctiques personals i socials hi ha en el text? De tu (entre la parella) i de vosté (amb la cambrera). També hi ha moltes marques de primera persona. Per què són tan abundants? Perquè els textos conversacionals estan molt ancorats en l’enunciació.

Qui és l’emissor? Cambrera / Ella / Ell (amb intercanvi de papers d’emissor i receptor).

Se li ficà al pensament la branca forcada amb el coll prim d’en Jaume entre les pues… Quan veia rius, quan veia el mar, li agafava vertigen, s’havia d’estirar a terra perquè no podia veure esteses d’aigua. L’aigua estesa el xuclava…

Un text és coherent quan conté la informació necessària estructurada correctament.

NIVELL LINGÜÍSTIC

Quin tema tracta? Situació atípica en un restaurant entre una parella i la cambrera que els atén.

NIVELL PRAGMÀTIC O COMUNICATIU

Text 7

Un text és coherent quan fa servir un lèxic adequat i amb el grau de formalitat que exigeix la situació comunicativa.

TEMA I ESTRUCTURA

Quin tipus de tema? De ficció, d’abast general i d’interés universal. Com s’estructura el text? Dinàmica conversacional, en què es van succeint les intervencions.

12. Identifica la principal isotopia lèxica i marca en el text els elements que la fan palesa.

9. Utilitza la regla de la repetició de Charolles per a explicar com es pot extraure el tema del text anterior. 10. Copia l’enunciat vertader.

Quina és la intenció comunicativa del text? Entre els interlocutors la finalitat és conativa (demanar plats), però la finalitat última del text és estètica: establir una conversa en clau còmica. A quin tipus de text i a quin gènere pertany? Text conversacional / gènere: diàleg col·loquial còmic (esquetx).

Mercè Rodoreda (1983) Mirall trencat. Barcelona: Edicions 62, p. 286.

Quines altres marques díctiques hi ha? Ací i marques temporals de present i futur expressades a través de les desinències verbals. Quin estil sintàctic hi predomina? Senzill: oracions breus i fórmules conversacionals, excepte la cambrera. Quina varietat diafàsica fa servir? Intenta reproduir la llengua col·loquial, excepte la cambrera, que usa un registre molt formal, amb molt de lèxic especialitzat. Quina varietat diatòpica? Valencià (avorrix, amargues, este…). Un passeig pel territori lingüístic 4

ANÀLISI DEL DISCURS

Comentari resolt (text A) ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd

81

Text B

80

El text que comentem és una seqüència conversacional de caràcter còmic, en què es produeix un diàleg col· loquial entre una parella, clients d’un restaurant, i la cambrera que els atén. De fet, aprofitant el marc estereo· tipat del restaurant es presenta una situació general des d’una perspectiva atípica: en comptes de ser els clients els qui requereixen els serveis, és la cambrera qui els imposa que l’escolten. Així, a través de la dinàmica conversacional, la cambrera presenta els plats als clients, que es disposen a menjar. Tanmateix, contra pronòstic, els diu amb sarcasme que els ha d’explicar la composició de cada un dels plats i els l’explica de manera molt detallada, mentre la parella es· colta entre sorpresa i indignada. Tal com correspon a una seqüència conversacional, el text és multidireccional, és a dir, es produeix un inter· canvi dels papers d’emissor i receptor entre la cam· brera i els clients. La intenció comunicativa del diàleg que, en principi, ha de respondre a l’esquema que pres· suposa el restaurant i, per tant, ha de transmetre ordres mitjançant l’ús de la funció conativa o apel·lativa (uns clients demanen uns plats al cambrer), esdevé comple· tament còmica perquè s’intercanvien els papers: la cam· brera imposa les condicions als clients. A més, l’efecte còmic es reforça per la transgressió de les màximes con· versacionals per part de la cambrera. Podem observar que s’incompleixen almenys tres de les màximes: a) Màxima de quantitat: la cambrera dóna als clients més informació de la que s’espera, cosa que provoca la incredulitat dels comensals. b) Màxima de manera: la cambrera no sols resulta poc clara, sinó que adopta un grau de precisió en la des· cripció dels ingredients del plat que resulta totalment inadequat. c) Màxima de relació: el personatge de la cambrera in· trodueix algunes seqüències descriptives en la conversa i proporciona alguns detalls que són evi· dentment irrisoris quan es relacionen amb l’elabora· ció del menjar («fulles de ruca collides a trenc d’alba a l’horta d’Alboraia, on va ser cultivada ecològicament», lín. 23·25; «adobada amb femada de cavall», lín. 28; «I arruixada amb aigua d’aljub», lín. 31). Òbviament, tot el llenguatge de l’esquetx està dissenyat per a satiritzar el nivell d’elitisme d’alguns restaurants i d’algunes persones, que sovint pot arribar a ser ridícul. Així doncs, el caràcter subjectiu de tota la conversa és

82

25

ell: Mooltes gràcieees!

a. Enuncia’n el tema.

c. Quines paraules estan relacionades amb el tema?

80

Cambrera: Ací tenen el que han demanat. (Servint uns plats amb poc de contingut.)

5

ella: Ah!

Presenta dues propostes de textos (A i B) pertanyents al mateix gènere, en la part de Llengua, o al mateix període històric, en la part de Literatura.

http://aca.gencat.cat:8002/traspasfiles/platges/meduses.pdf

www.elpuntavui.cat, 24/04/2013

b. Quin tipus de tema és? Caracteritza’l.

SABER FER

Un restaurant de luxe

Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen a la costa en quantitats variables, segons els anys, transportades pels corrents. L’arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que principalment té lloc durant la primavera i gran part de l’estiu. No es coneix, però, amb exactitud quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i / o proliferacions a les platges i zones costaneres i no es poden fer previsions sobre les quantitats de meduses que arribaran cada any.

a. Quin és el tema del text? Enuncia’l fent servir un sintagma.

El comentari resolt del text A ofereix a l’alumne un model redactat, que li resultarà molt útil a l’hora d’elaborar el comentari del text B.

4

Comentar textos

10/06/2015 16:22:35

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 81

10/06/2015 16:22:37

La taronja de l’amor

(Una parella asseguda en un banc d’un parc dialoga amb actitud amorosa.)

Cada text s’acompanya d’unes qüestions preparatòries que serveixen per a planificar el comentari i faciliten a l’alumne la tasca d’anàlisi.

Ella: T’estime! Ell: I jo! És que m’encantes! 5

ben clar des del principi, amb la freqüència de les marques díctiques de primera persona (veig, hem pensat…) i segona persona, on s’observa un cas interessant pel que fa a la dixi social, ja que s’alterna la forma de tractament tu, quan parlen la parella entre ells («no val la pena que t’amargues la nit», lín. 17·18) i la forma de tractament vosté, que utilitzen entre clients i cambrera («Com que ha callat…», lín. 43; «Mire, potser no…», lín. 14).

Ella: És tan bonic que puguem gaudir de tant de temps junts! No trobes? Ell: Pse! És una manera de matar el temps com qualsevol altra (Menjant-se una taronja despreocupat.) Ella: Què passa? Jo, jo pensava que m’estimaaveees?

10

Ell: Dona, estimar estimar…! Que t’he agafat afecte, de tant de vore’t! Perquè mira que eres pesadeta, amb això de quedar tots els dies, eh? Ella: Maneel, tu abans no eres aixíííí! Ell: Si no t’agrade, aireee!

De fet, el contrast del tractament formal amb les mane· res agressives de la cambrera i amb algunes locucions col·loquials («Li la bufa completament saber el que mengen, no?», lín. 12·13) és un dels elements fonamen· tals per a provocar la comicitat de l’escena. En aquest mateix sentit, cal destacar el contrast entre dues varietats diafàsiques o registres: el col·loquial (amb frases fetes com «li la bufa», lín. 12; expressions afectives com amor, lín. 17) i el formal de la cambrera quan descriu el plat, ridiculitzant i portant a l’extrem la varietat diastràtica especialitzada de l’hostaleria, amb termes espe· cífics com ara ruca o arbequines. Així mateix, en relació amb la subjectivitat, cal destacar també les interjeccions freqüents (Ah!, Ehem!, eh?), la ironia («Noo, no, no què va!», lín. 30) i el predomini de les modalitats oracionals interrogativa i exclamativa.

Ella: Però Maneeel! Ell (Burleta.): Però Maneeel! Però Maneeeel (Ella fa el gest de pegar-li.)! 15

Ella: Un moment! D’on has tret eixa taronja que t’estàs menjant? Ell: Eh? D’un arbre del paarc. Què passa? Tampoc et sembla bééé? Ella: Ai, Manel, tu estàs fava, eh? Que no saps que les taronges del parc són bordes (Amb gestos asseveratius amb les mans.)! Ell: Eh?

20

Ella: Són bordes, taronges bordes, perquè ningú les agafe! Ai, dóna’m això (Ella li agafa la taronja de les mans.)! Ell: Ah, ah sí? Sí, perleta? Ah, ah, estàs tan guapa, amb la taronja a la mà! Ella: Vols dir (Gestos d’assentiment d’Ell.)? I tu sembles una bajoca, ací assegut! Ecs (Ella s’alça i se’n va, i el deixa al banc.)! CarlEs albErola et al. (2006) Autoindefinits. Alzira: Bromera. (adaptació)

Quant a la variació diatòpica, convé fer ressaltar ele· ments característics del valencià, com ara el demostratiu no reforçat este i el locatiu ací, el subjuntiu amb e (amargues, lín. 18) o l’increment incoatiu -ix en comptes de -eix (avorrix, lín. 28·29). Finalment, en el lèxic cal desta· car algun arabisme poc general, com aljub.

ARA FES-HO TU. Respon a les preguntes i, després, redacta un comentari tenint en compte el model de la pàgina anterior.

Des del punt de vista de l’estil sintàctic, el text es carac· teritza per construccions oracionals breus, amb interjec· cions i fórmules pròpies de la conversa en el discurs de la parella, i una sintaxi més cohesionada, amb freqüència de la subordinació («on va ser cultivada ecològicament», lín. 25), en les seqüències descriptives de la cambrera. Per concloure, el més interessant del text és el joc de contrastos que s’activa a partir de la transgressió de les pressuposicions comunicatives del restaurant, que és el que crea la situació còmica.

TEMA I ESTRUCTURA

NIVELL LINGÜÍSTIC

a. Quin tema tracta?

h. Quines marques díctiques reconeixes en el text?

b. Quin adjectiu del text provoca un efecte còmic?

i. Quina varietat diafàsica s’hi usa? Posa’n exemples.

c. Quin abast té el tema? d. Com s’estructura el text?

j. Quina varietat diatòpica s’hi fa servir? Quines marques ho mostren?

NIVELL PRAGMÀTIC O COMUNICATIU

k. Quines paraules formen part del camp semàntic de les relacions afectives?

e. Quins interlocutors participen en el text? f. Quina és la intenció comunicativa dels interlocutors? g. A quin tipus de text i a quin gènere pertany?

ANÀLISI DEL DISCURS

83

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 82

10/06/2015 16:22:40

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 83

10/06/2015 16:22:42

Activitats de síntesi. Reflexió i aplicació final de tots els coneixements de la unitat a partir d’un text.

ACTIVITATS DE SÍNTESI El valencià és una llengua diferent?

Amparo i Salvador es van casar el 10 d’agost de 1956, el dia de Sant Llorenç, a l’església de Sant Valer de Russafa. Van anar de viatge de noces a Barcelona, on viurien els següents 25 anys i tindrien els seus tres fills. S’hi van adaptar amb facilitat i hi van fer amistats, amb les quals es comunicaven normalment en castellà. Però no tothom parlava en castellà. Hi havia gent que parlava una llengua que, a Amparo i Salvador, els era molt familiar. L’accent era diferent; si els demanaves una creïlla o una quarta de bajoqueta, et miraven estranyats. Però sempre van saber que tenien un vehicle de comunicació comú. […] la senyora Angelina i el senyor Rosendo sempre parlaven en català a l’Amparo, l’amiga de la seua nora Fina. Un dia l’Amparo va animar-se a contestar-los en aquella llengua que havia sentit a Castelló de Rugat, la que sentia als seus pares, i que mai no havia parlat. –Que és de Lleida, vostè? –No, sóc valenciana.

L’activitat final, marcada amb la icona de Competència digital, proposa portar a terme un breu treball d’investigació.

Aquest diàleg es repetia una vegada i una altra sempre que Amparo parlava en la llengua dels seus pares. En cap moment, però, no va sentir que parlara una llengua diferent de la que parlaven els seus amics catalans. M. Josep CuenCa (2008) El valencià és una llengua diferent? València: Tàndem, p. 21-22.

COMPRENSIÓ

9. Reescriu la primera oració del text com si fóra una suposició fent servir una perífrasi de probabilitat.

1. Fes un resum del text. 2. Escriu un sinònim de les paraules següents del text. • adaptar

• estranyats

• vehicle

SOCIOLINGÜÍSTICA 3. Explica a quina variació lingüística fa referència el text. Defineix-la. 4. Digues el tret fonètic que comparteixen la varietat parlada a Lleida i la parlada per Amparo a Castelló de Rugat. 5. El text fa referència a les diferències lèxiques entre el valencià i el dialecte central. Enumera les diferències que es donen en el nivell morfològic. 6. Indica la varietat que es parla en cada una de les localitzacions geogràfiques que ixen en el text.

LÈXIC 10. Escriu el geosinònim de creïlla i bajoqueta en el dialecte central. 11. Escriu els geosinònims dels aliments següents. • dacsa

• pimentó

• melicotó

• fesol

FONÈTICA I ORTOGRAFIA 12. Classifica les paraules següents del text segons el so que continguen: bilabial oclusiu o labiodental fricatiu. • bajoqueta

• viatge

• vehicle

• saber

• viurien

• Salvador

13. Escriu paraules de la mateixa família del verb saber.

• Barri de Russafa, a València

• Lleida

• Primera persona del plural de l’imperfet de saber.

• Barcelona

• Castelló de Rugat

• Que sap molt, especialment dit irònicament. Sinònim de setciències.

LINGÜÍSTICA DEL TEXT

Cada unitat finalitza amb un text assagístic breu que permet repassar tots els continguts, a partir de diverses activitats.

• Persona que posseeix molts coneixements.

7. Enuncia el tema del text i copia’n les paraules relacionades amb el tema.

• Coneixença justa de les coses. REFLEXIÓ I APLICACIÓ

MORFOSINTAXI 8. Analitza les formes verbals següents seguint l’exemple. era: verb ser (2a conj.), 3a pers. sing., imperfet d’indicatiu • repetia

• van saber

• tindrien

14. Escriu un text breu en què contes la història lingüística de la teua família remuntant-te almenys a dues generacions anteriors. F Hi ha algun cas de varietats diatòpiques diferents?

94

ES0000000003952 413795_Unitat_04_5217.indd 94

10/06/2015 16:23:02

17

Llengua i Literatura Biblioteca del professorat Dia a dia a l’aula

_ESO

Suggeriments didàctics relacionats amb el contingut de cada unitat i eines que t’ajudaran a planificar el curs, a més d’avaluar el grau d’adquisició de les competències per part dels alumnes.

_VAL_3

ra ratu i Lite a l’aul ngua dia a

O

t_3_E

SO_V

AL_3

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Litera

gua Llen ESO

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

l’aula ula

Dia a dia a l’aula

a tura a l’ itera a dia D ngua i LDia ula a dia Lleia ra a l’a aaril’a eratu ESO a dia i Lit i soluc Diontzant guaula Dia tics didàc ividu a dia Lalileia ions Lle ula • Gu ent indiment) n am g turaia a l’a ufund utsO seny a il’ • En s i apro a iing eraa Litnceiesra d ES ionar au i Lit (repà O ió de cont ES laDia petè t gua tutics i solucDtzaia aluac r com didàc raividuali • Av ió pe Llen a dia ions Lle aluac • Gu ent indiment) n • •AvGuion am g nd ny u fu se a il’ s did tura • En s i apro a iing àctic • En LutitsncOeiesra ionar au Lite seny s i so ES (repà O ió de cont ES la ra lucion tè (repà ament t ac tutics i solucDtzaia mpe ind s i ap ua i Avaluari per co didàc raividuali n rofu ivi• du • Av ions Lle ació le g a dia ndim ali tza aluac alu • Gu t ent indimL ent) n Av • ió de • en am t)Guion g • Av nd ny u fu co se s did aluac aari l’a nting • En s i apro a iing àctic • ió pe utEn LutitOsnceiesra s seny s i so ES r com (repà O ió de cont ES ula lucion tè lucion petè(repà ament ac tuticra mpe s i so nc s i ind t Avaluari per co alitza • Av ies aprofu ivi•du didàc ació ndim ali tza aluac ividu Lion alu lesn t •Av ió de •en • Gu t)Guion ent) • Av genut ind cont ndim nyam s did aluac ing•ut s àctic • Ense i aprofua i L ió pe En s seny ingutit s s i so ES r com e O cont ies (re lucpà ra petè(repà ament nc de ionarió tura nc s i ind petè ac du alu i r com • Av ies aprofu ivi nd • Avalitza ió pe alu

3

/2015

indd

00000

3

ESTÀNDARDS ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE D’APRENENTATGE II SOLUCIONARI SOLUCIONARI

im aluact ació • t)Gu de co • en • Av Av aluac nting 10:15:04 ions did /2015• ió pe utEn àctic s r co19/06 s i so mpe (re senyam lucion tèncpà en ari iess i ap t indivi du rofu • Av ndim alitzat aluac ent) ió de • Av :04 cont 10:15 aluac ing /2015 19/06 ió pe uts r com petè ncies

19/06

0204.

ES00

ra ratu i Lite

dia a

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

ESO ESO

Llengua i Literatura Llengua i Literatura

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

ula a l’a a dia

a Dia

0204

_VAL_3

3_ESO

a terat_ ura ng-Li dia_Le _Diaengu 0007187 57Di28a46 a00i L 00 ES00 itera a dia a l’aul SO tura a Llen gua i Lite ratu ESO ra

ura

a Dia

ESO

a l’a ul

0204

Llengua i Literatura

Dia a dia a l’aula Dia a dia a l’aula

a dia

04

L_302

SO_VA

at_3_E

-Liter

_Leng

ia-dia

46_D

_VAL_3

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

3_ESO

Dia a dia a l’aula

terat_

ESO

ng-Li

0204

VAL_3

ESO_

Llengua i Literatura

dia_Le

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

0204

_Dia-

Dia a dia a l’aula Dia a dia a l’aula

_VAL_3

2846

ESO ESO

3_ESO

187 57

Llengua i Literatura Llengua i Literatura

terat_

0007

Dia a dia a l’aula Dia a dia a l’aula

ng-Li

0000

ESO ESO

dia_Le

ES00

Llengua i Literatura Llengua i Literatura

_Dia-

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

0204

2846

ESO

Més de 350 pàgines de recursos!

ESTÀNDARDS ESTÀNDARDSD’APRENENTATGE D’APRENENTATGE

PROVA PROVABB

PROVA PROVAAA

Distingeix Distingeixuna unaentrevista entrevistadirecta directad’una d’una d’indirecta d’indirectai iconeix coneixles lesestratègies estratègiesde de l’entrevista l’entrevistaindirecta. indirecta.

Activitats Activitats11i i22

Activitat Activitat11

Coneix Coneixels elsconceptes conceptesde deparaules paraulestabú, tabú, eufemismes eufemismesi idisfemismes. disfemismes.

Activitat Activitat33

Activitat Activitat22

Identifica Identificales lesdesinències desinènciesverbals verbalsi ireconeix reconeix els elstemps tempsverbals. verbals.

Activitats Activitats4, 4,55i i66

Activitat Activitat33

Reconeix Reconeixles lesperífrasis perífrasisverbals verbalsd’obligació d’obligació i iprobabilitat. probabilitat.

Activitat Activitat77

Activitat Activitat44

Usa Usacorrectament correctamentlalal·l. l·l.

Activitat Activitat88

Activitat Activitat55

Coneix Coneixels elsfets fetsmés mésrellevants rellevantsde del’etapa l’etapa d’expansió d’expansióde delalaCorona Coronad’Aragó. d’Aragó.

Activitat Activitat99

Activitat Activitat66

Sap Sapquines quinessón sónles lesquatre quatregrans granscròniques cròniquesi iles les característiques característiquesmés mésrellevants rellevantsque quepresenten. presenten.

Activitats Activitats10 10i i11 11

Activitat Activitat77

11

(ED) ••Empra Empraverbs verbsde depensament pensamentoode dedicció. dicció." "(ED)

•• L’atleta L’atletaconfessa confessaque quequan quans’entrena s’entrenano nopensa pensaen eneleltemps temps (Estilindirecte) indirecte) que quepassa, passa,simplement simplementcorre. corre." "(Estil

33

Guerra Guerra" intervenciómilitar militar••Vaga Vaga" conflictecol·lectiu col·lectiu " intervenció " conflicte donaraallum llum••Presó Presó" establimentpenitenciari penitenciari ••Parir Parir" " donar "establiment donapública pública ••Prostituta Prostituta" "dona

44

Exclouen Exclouen" present.••Sentiria Sentiria" condicionalsimple. simple. "present. "condicional passatperifràstic. perifràstic.••Transmetia Transmetia" imperfet. ••Va Vaeixir eixir" "passat "imperfet. perfet. ••Hem Hembuscat buscat" "perfet.

•• «Quan «Quanm’entrene», m’entrene»,confessa, confessa,«no «nopense penseen eneleltemps tempsque que (Estildirecte) directe) passa, passa,simplement simplementcórrec». córrec»." "(Estil

g-Lite

/2015

rat_3

19/06

_ESO

_VAL

_3020

10:15

:04

Un disfemisme és una paraula que té connotacions negatives o despectives per a designar una persona o objecte, generalment amb una finalitat humorística.

Estudi Estudi--àveu, àveu,prendr prendr--ia, ia,venc venc--erà, erà,Parl Parl--à,à,serv serv--isca isca

b) 1a persona del singular del present de subjuntiu de dir " diga

••va vaproposar proposar" passatperifràstic perifràstic "passat

c) 2a persona del plural del perfet d’indicatiu de eixir " heu eixit 4

••Com Comque quevan vanaal’escola l’escolaamb ambmetro, metro,han hand’alçar-se d’alçar-semés més matí. matí.

/2015

.indd

30204

VAL_

ESO_

at_3_

d’exposar

10:15

:04

88

19/06

/2015

_3020

_VAL

_ESO

rat_3

g-Lite

_Len

6_Dia-dia

10:15

••Novel·la Novel·la ••olor olor

99 19/06

/2015

••vacil·lar vacil·lar

• El director del col·legi ens ha sol·licitat que elegim el delegat.

• Van celebrar el mil·lenari tranquil·lament, sense anul·lar cap acte.

••il·legal il·legal ••elaborar elaborar ••col·lega col·lega

••mil·lèsim mil·lèsim ••elegir elegir ••taula taula

:04

• Guions didàctics i solucionari • Ensenyament individualitzat (repàs i aprofundiment) • Avaluació de continguts • Avaluació per competències

7 57284

00718

00000

ES00

d 1

4.ind

• El iaio devia de tindre molts diners: devia tindre 5

•• Demà Demàaniré aniréaal’Ajuntament, l’Ajuntament,cal caltreballar/cal treballar/calque que treballem/s’ha treballem/s’hade detreballar/hem treballar/hemde detreballar treballarmolt moltsisi volem volemaconseguir aconseguirelelnou noupoliesportiu. poliesportiu.

1

• El pintor tenia que exposar el quadre en una galeria: havia • Deus d’acabar prompte si vols eixir: has d’acabar

••Jo Jocrec crecque quedeuen deuenhaver haverguanyat, guanyat,perquè perquèhe hesentit sentittirar tirar una unacarcassa. carcassa. 19/06

a) 1a persona del plural del passat simple de témer " temérem

Per exemple: quin trasto estàs fet (referit a una persona).

••agradaria agradaria" condicional "condicional 77

/2015

3

••han hanarribat arribat" perfet "perfet

" " 19/06

Descansar en pau " morir; Intervenció militar " guerra; Desequilibrat mental " boig; Estar en cinta " prenyada

La Lacolumna columna1.1.

NOTES: NOTES:

d 1

c. Verbs de dicció o de pensament: conta, explica, observa. 2

Eufemismes. Eufemismes.

66

:04

10:15

4.ind

i en les quals Borràs conta «tot allò que m’hauria agradat que m’explicaren ara fa 15 anys» " estil directe.

ElElverb verbde dedicció diccióés: és:confessa. confessa.

55

_Len

a. És una entrevista indirecta perquè alterna les declaracions de l’entrevistat amb els comentaris de l’entrevistador. Les preguntes no s’hi reprodueixen i s’utilitzen molts verbs de dicció o de pensament amb citacions en estil directe (entre cometes) i indirecte. b. Un grup d’alumnes li va plantejar què era la felicitat. Aquell va ser el punt de partida d’un projecte que pretén fer llum sobre què significa tindre èxit i ser feliç, unes pàgines a través de les quals vol facilitar la fórmula de la felicitat a tots els lectors " estil indirecte.

••L’estructura L’estructurasol soltindre tindrequatre quatreparts: parts:titular, titular,introducció, introducció,cos cos (EDI) i itancament. tancament." "(EDI)

1

6_Dia-dia

1

(EI) ••Les Lespreguntes preguntesno nos’hi s’hireprodueixen. reprodueixen." "(EI)

22

:04

7 57284

PROVA A

••Alterna Alternales lesdeclaracions declaracionsde del’entrevistat l’entrevistatamb ambels elscomentaris comentaris (EI) de del’entrevistador. l’entrevistador." "(EI) ••S’hi S’hitranscriuen transcriuenles lespreguntes preguntesi iles lesrespostes. respostes." (ED) "(ED)

10:15

00718

SOLUCIONARI DE LES PROVES D’AVALUACIÓ

PROVA PROVABB

• L’arquitecte gal·lés volia instal·lar columnes metàl·liques.

••cal·ligrafia. cal·ligrafia.

6

a)a)La Laprimera primeraetapa etapad’expansió d’expansióde delalaCorona Coronad’Aragó d’Aragó esva vadirigir dirigircap capalalnord. nord. realitzada realitzadadurant durantelelsegle seglexiixiies

segle

b) b)Durant Durantelelsegle seglexiii xiii, ,el elrei reiJaume JaumeI Iva vaconquistar conquistarprimer primer lalaciutat ciutatde deMallorca Mallorcai idesprés, després,València. València.

10:15

:04

c)c)La Latercera terceraetapa etapad’expansió d’expansióterritorial territorialde delalaCorona Corona xivi ixv xv, ,i ies esva va d’Aragó d’Aragóes esva varealitzar realitzardurant durantels elssegles seglesxiv dirigir dirigircap capalalmar marMediterrani. Mediterrani. d) d)Uns Unsdels delsprimers primerstextos textosdel delRegne Regnede deValència Valènciaque que contenia conteniales leslleis lleispròpies pròpiess’anomenava s’anomenavaels elsFurs. Furs.

368

DIA DIAAADIA DIAAAL’AULA L’AULA LLENGUA LLENGUAI ILITERATURA LITERATURA3r 3rESO ESO Material Materialfotocopiable fotocopiable©©Edicions EdicionsVoramar, Voramar,S.S.A. A.//Santillana SantillanaEducación, Educación,S.S.L.L.

ES0000000007187 572846 _ 0346-0448_30951.indd 368

11/06/2015 7:55:51

patriotisme, patriotisme,intenció intenciómoralitzadora, moralitzadora,subjectivitat, subjectivitat,religiositat, religiositat, elements elementsllegendaris. llegendaris.

11 11

Llibre Llibredels delsFets FetsooCrònica Crònicade deJaume JaumeI,I,Crònica Crònicade deBernat Bernat Desclot, Desclot,Crònica Crònicade deRamon RamonMuntaner, Muntaner,Crònica Crònicade dePere Pereelel Cerimoniós. Cerimoniós.

territoris conquerits

xii

nord

Occitània

2a etapa

xiii

Sud-est

Mallorca, València

3a etapa

xiv-xv

Mar Mediterrani

Sicília, Sardenya, ducats grecs d’Atenes i Neopàtria, Nàpols

• Català, aragonés i llatí.

e) e)Les Lespersones personesque quees esdedicaven dedicavenaatraduir traduirde del’àrab l’àrabaalala nostra nostrallengua llenguas’anomenaven s’anomenaventorsimanys. torsimanys. 10 10

direcció

1a etapa

7

RM Es caracteritza perquè està escrita en primera persona, és autobiogràfica i empra el plural majestàtic (Nós); pel fort sentiment religiós: gràcies a Déu; per l’explicació d’un fet històric rellevant com la conquesta de València; per la intenció didàctica i moralitzadora: el rei tracta bé els sarraïns que s’han rendit i ixen de València, els protegeix.

369

DIA DIAAADIA DIAAAL’AULA L’AULA LLENGUA LLENGUAI ILITERATURA LITERATURA3r 3rESO ESO Material Materialfotocopiable fotocopiable©©Edicions EdicionsVoramar, Voramar,S.S.A. A.//Santillana SantillanaEducación, Educación,S.S.L.L.

ES0000000007187 572846 _ 0346-0448_30951.indd 369

11/06/2015 7:55:52

1r

PROVA 2

Trimestre

PROVA PROVA D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ PER PER COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES Nom:

Curs:

11

Data:

"

Llig Lligelelpoema poemai iconverteix-lo converteix-loen enun untext textargumentatiu argumentatiubreu. breu.

Elogi dels diners Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home boig, com més en tinga. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa.

2

Diners fan bregues i remors, i vituperis i honors, i fan cantar predicadors: beneïts siguen.

Comparteixes l’opinió de l’autor? Respon i justifica-ho.

"

Diners alegren els infants i fan cantar els capellans i els frares carmelitans a les grans festes. Diners els prims fan tornar gords i tornen legítims els bords. Si diràs «jas» a homes sords, prompte es giren.

3

Diners tornen els malalts sans; moros, jueus i cristians, deixant a Déu i tots els sants, diners adoren.

4

Diners fan ara al món el joc, i fan honor a molt badoc; a qui diu «no» fan-li dir «sí». Vegeu miracle!

" " "

Escriu paraules tabú, presents en el text, que remeten a cada definició. Al costat, escriu-hi l’eufemisme corresponent. PARAULA TABÚ "

EUFEMISME "

PARAULA TABÚ "

EUFEMISME "

• Persona que ha perdut el cap. PARAULA TABÚ " 5

Anselm TurmedA (adaptació)

18

"

• El bord

• Persona que és filla d’un home casat i d’una dona soltera.

Si vols tindre bé i no dany per advocat té sant Joan. Totes coses per ell se fan, en esta vida.

ES0000000007187 572846 _ 0346-0448_30951.indd 418

• L’infant

• El malalt

• Persona que no té capacitat de sentir-hi.

Diners, doncs, vulgues aplegar. Si els pots tindre no els deixes anar; si en tindràs molts, et podràs tornar papa de Roma.

418

Explica. Què li passa, a cada un, quan veu els diners, segons l’autor?

• El sord

DIA DIAAADIA DIAAAL’AULA L’AULA LLENGUA LLENGUAI ILITERATURA LITERATURA3r 3rESO ESO Material Materialfotocopiable fotocopiable©©Edicions EdicionsVoramar, Voramar,S.S.A.A./ /Santillana SantillanaEducación, Educación,S.S.L.L.

11/06/2015 7:56:43

EUFEMISME"

Troba en el poema sis parells d’antònims. • 

"

• 

"

• 

"

• 

"

• 

"

DIA DIAAADIA DIAAAL’AULA L’AULA LLENGUA LLENGUAI ILITERATURA LITERATURA3r 3rESO ESO Material Materialfotocopiable fotocopiable©©Edicions EdicionsVoramar, Voramar,S.S.A.A./ /Santillana SantillanaEducación, Educación,S.S.L.L.

ES0000000007187 572846 _ 0346-0448_30951.indd 419

419

11/06/2015 7:56:44

material del professor

ESO Competències per al segle xxi

ESO_

VAL_

3113

2

_VAL _3

_3_E

rat_3

_ESO

Comp I

r al

ies pe

I e XX

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

segl

tura

r al

e XX segl

tura itera aiL engu

_3_E

SO_V

e XX segl

ra ratu i Lite gua Llen

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

ng-Literat

I

r al

s pe ncie petè Com

ESO

as_Le

segl e

I

r al

ESO

1132

rea r a l’à

ic pe pecíf e es oject grafia • Pr l’orto

XXI Llen gua i Lite ratu ESO ra

ies pe tènc mpe

1132

AL_3 SO_V

_3_E

iterat

eng-L segl e XX tencias_L

ompeI engu 49_C a i00L0007197 5729 iteCo ram ESO ES0000 tu pe ra tènc

ESO ESO

ies pe

Llengua Llenguai iLiteratura Literatura

ESO ESO

9_

7294

am tu pe ra tènc

s ncie I petè X Com l segle X a per cies Com etèn XXI tu pra p iteora perguaeitLèC ncm ie l segle Llen al sep er as gle XXI cies Com ESO etèn XXI tu pra petLèiteora Llen le i Cncm gua perga ie sl seg n ua i LLitle a ESO r eratul sep e g ra Cle XXI cies ESO omp etèn XXI pra eitLèC mtu Llen itne ora gua perga segle l s n ulase crie i LLitle a ESO eratu e gle XXI ra p Com ESO petLèiteratura Llen i n gua perga n ulase cies i LLitle ESO eratu g ra le XX

_VAL _3

llore - Mi

• Pr oject e es

pecíf

a

4

44

MILLORE MILLORE L’ORTOGRAFIA L’ORTOGRAFIA

LESLES GRAFIES GRAFIES B I BV I V

Nom:Nom:

Curs:Curs:

Data:Data:

MILLORE L’ORTOGRAFIA

LES GRAFIES B I V

Nom:Nom:

Curs:Curs:

pecíf

4

4 Completa Completa la graella la graella següent següent amb amb les formes les formes de l’imperfet de l’imperfet d’indicatiu. d’indicatiu.

infinitiu infinitiu

rea r a l’à

trobar trobar

haverhaver

6

escriure escriure

Completa amb mb o nv i escriu un verb i un substantiu o adjectiu derivats de cada mot. Verb

rebrerebre

ic pe

pecíf e es - Mi llore ic pe Project grafia l’orto • r a l’à l’orto grafia rere llo - Mi a

• Pr oject e es

ESO

per

rea a l’à

I

i

o

ra

a

ició

i

• Pr oject e es

pecíf - Mi llore ic pe l’orto r a l’à :03 grafia 15:00 rea /2015 27/05

Digues en quin cas de graella anterior s’exemplifica cadacada una d’aquestes regles. Digues en quin caslade la graella anterior s’exemplifica una d’aquestes regles. a) Les del verb haverhaver poden dur v,dur mai a) formes Les formes del verb poden v,b. mai "b. " 7

b) Lab)u La potualternar amb amb la v en lesenparaules de lade mateixa família. pot alternar la v les paraules la mateixa família. " "

:03

15:00

it ent

bo

a

e

olic

e

às

Ompli els buits del text següent amb b o v. Para atenció a les paraules que presenten diferències respecte al castellà. Hi ha

AL_3

1

c) Lac)p La potpalternar amb amb la b en lesenparaules de lade mateixa família. pot alternar la b les paraules la mateixa família. " "

ia una

egada un cocodril que s’anomena

els matins i les

esprades mirant els nú

Biblionova. Camina que caminaràs, es 27/05

00000007

197 5729

/2015

49_C

ompe

tencias_Le

ng-Literat

_3_E

SO_V

15:00

:03

/2015

27/05

:03

15:00

–Sa

1

i Ullerot, estic molt a

tro 5 27/05

/2015

1132.indd

15:00

:03

5 Subratlla Subratlla les paraules de les que contenen b o vbi o classifica-les on corresponga. Hi haHiparaules les paraules deoracions les oracions que contenen v i classifica-les on corresponga. ha paraules amb amb duesdues grafies que caldrà classificar en dos grafies que caldrà classificar en criteris. dos criteris.

1

O_VAL_3

3_ES

s_Len

27/05

/2015

1132.indd

:03

1

AL_3

SO_V

_3_E

ng-Literat

tencias_Le

27/05

ompe

49_C

197 5729

15:00

/2015

00000007

15:00

:03

ES00

• Projecte específic – Millore l’ortografia

a decidir fer un

ar am

el Sa

orrit mirant els nú

aré cap cosa que em lle

e l’a

orrit de passar

iatge cap a la ciutat de

i Ullerot, a qui el nostre amic

a

ols tot el dia i he decidit caminar fins a la ciutat. Hi

orriment?

El Sa

i, somrient, li

– He –deHe canviar-me la samarreta blanca perquè m’hem’he embrutat. de canviar-me la samarreta blanca perquè embrutat.

–Am

fermesa caminaràs, i el significat del teu nom tro

– Si tingueres el cabet en laen faena no honooblidaries tot i no tantstants problemes. – Si tingueres el cabet la faena ho oblidaries tottindries i no tindries problemes.

Passada una estona, Fartalli

– Havíem estatestat esperant que la lloba canviara els llobatons a un alloc – Havíem esperant que la lloba canviara els llobatons unsegur. lloc segur.

a la ciutat i

– Com que Manel m’ham’ha convidat a la festa, estrenaré la brusa novanova de color blavós. – Com que Manel convidat a la festa, estrenaré la brusa de color blavós.

Sorprés pels colors d’un edifici, s’hi

– A l’escrivania, l’escrivent anotava les novetats que hi havia a la població. – A l’escrivania, l’escrivent anotava les novetats que hi havia a la població.

Una

– L’inventor era un bru; vivia a la rambla en unenbloc pisos emblanquinat. – L’inventor erahome un home bru; vivia a la rambla un de bloc de pisos emblanquinat.

lli

– M’agradaven moltsmolts els nabets que ma posava en l’arròs amb amb fesols. – M’agradaven els nabets quemare ma mare posava en l’arròs fesols.

adornar-se d’allò que esta

a respondre:

res es

a tro

ha

te,

a apropar i hi

–El Sa

aràs. ant de les portes de Biblionova,

a compro

a agafar un lli

a entrar

le i acolorida.

a entrar per

a fer una ullada a les parets i

eure què hi ha ar que esta

re i

ia a l’interior.

en co

ertes de

a començar a llegir, quasi sense

a fent.

a aturar la lectura i s’adonà que l’a

ia desaparegut. Am

imagina

ar da

eure que era una ciutat molt tranquil·la, agrada

res de totes formes i colors. Tot seguit,

De so

•  Grup -nv•  Grup -nv" "

•  Imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació  •  Imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació  " "

a

egada dins,

•  Grups -br-, -bl-, -mb•  Grups -br-, -bl-, -mb" "

•  Forma del verb haver •  Forma del verb haver " "

açò,

a desco

orriment que ha

ia tingut fins aquell moment,

rir que li agrada

a llegir i que mentre llegia

a tot allò que les paraules deien. i tenia raó! –

a pensar Fartalli

res en

eu alta–. Ja he tro

at el significat del meu

nom!

•  Derivat d’una paraula amb u "u " •  Derivat d’una paraula amb

per a l’àrea

a Fartallibres. Un dia, a

ols,

a tro

demanar consell:

d) Les d’imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en -arens’escriuen amb amb v. "v. " d) terminacions Les terminacions d’imperfet d’indicatiu dels verbs acabats -ar s’escriuen

AL_3

1132.indd

Substantiu o adjectiu

at

co

/2015

ES00

g-Literat_

ca

co

imperfet imperfet

Llen pecífic gua i Lite O ratu ra

pecíf e es - Mi fia llore ic pe Project l’orto • r a l’à :03 l’ortogra grafia 15:00 rere llo /2015 27/05 - Mi a ES

27/05

1132.indd

Data:Data:

rea r a l’à

ic pe

pecíf e es - Mi llore ic pe Project grafia l’orto • r a l’à l’orto grafia rere llo - Mi

• Pr oject e es

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

g-Lite

32

BLI B L I OT AED R AT BIB I OT E CE ACD L EPLRP ORFO EF SE SS OSROAT

s_Len

11 AL_3 SO_V

iterat

eng-L segl e XXetencias_L

1132

tencia

ESO ESO

_ESO

ompe

Llengua Llenguai iLiteratura Literatura

ESO_

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

rat_3

197 57 132 2949_C

31 VAL_

at_3_

-Liter

g-Lite

0007

BLI B L I OT AED R AT BIB I OT E CE ACD L EPLRP ORFO EF SE SS OSROAT

0000

ESO ESO

ES00

_Len

Llengua Llenguai iLiteratura Literatura

ncias

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

mpete

BLI B L I OT AED R AT BIB I OT E CE ACD L EPLRP ORFO EF SE SS OSROAT

9_Co

Projectes que et permetran desenvolupar dinàmiques i situacions que facilitaran el desenvolupament de les competències per al segle xxi per part dels alumnes.

Llengua Llenguai iLiteratura Literatura

7294

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

at_3_

BLI B L I OT AED R AT BIB I OT E CE ACD L EPLRP ORFO EF SE SS OSROAT

-Liter

somriureisomiar.blogspot.com.es (adaptació)

•  Derivat d’una paraula amb p •  Derivat d’una paraula amb p " "

22

COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r ESO fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. S. L. COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r Material ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación,

ES0000000007197 572949 _ 0001-0088_31835.indd 22

11/06/2015 8:43:05

11/06/2015 8:43:08

MILLORE L’ORTOGRAFIA

MILLORE L’ORTOGRAFIA

DICTATS

SOLUCIONARI

Puntuació I (comes i connectors)

d) Aquest artista no ho té fàcil per a exposar la seua obra perquè és massa transgressora. (TRANSGREDIR)

UNITAT 1

La essa sonora i la essa sorda

UNITAT 8

e) Últimament s’ha estés molt la compressió dels arxius quan s’envien per correu electrònic. (COMPRIMIR)

1

Lligant mots (99 paraules)

Fox travessà les portes. Dues passes rere seu, el seguia el secretari amb una carpeta a les mans que mostrava un anagrama de les empreses Fox sobre la coberta. Després de passar sense problemes l’arc del detector de metalls de la seguretat, s’encaminaren cap al despatx del director de la fundació. No va ser necessari que acabaren el trajecte: els esperava a la porta amb posat de seriositat professional.

D’una banda, recordem que un text guanya claredat si se’n fa evident l’ordre o, per exemple, si l’estructura s’explica al principi. D’altra banda, no oblidem que els textos curts també han de tindre organització, encara que siga modesta. En tot cas, les frases s’ordenen de més generals a més concretes; els exemples van al final. A més, els connectors solen ocupar la posició d’inici de la frase per tal de distingir-los amb facilitat. En definitiva, cal dotar el text d’una estructura externa que en reflectisca la lògica interna. A vegades, tanmateix, la necessitat pot obligar-nos a alterar aquests principis.

f) Preferisc escoltar per la ràdio la transmissió del partit, en comptes de veure’l en la televisió. (TRANSMETRE) g) Se m’ha avariat la impressora i no he pogut presentar el treball de Llengua aquest matí. (IMPRIMIR) 7

• comisió, comesa, comissari, comés • emissor, emés, emessos, emissió

8

• decidir " decisió • discutir " discussió • dissuadir " dissuasió • compadir " compassió • difondre " difusió • incloure " inclusió • al·ludir " al·lusió • percudir " percussió • recloure " reclusió • admetre " admissió • elidir " elisió • concloure " conclusió

9

• desert / dessert • misatge / missatge • presó / pressó

2

UNITAT 9

Reflexions entre guions (107 paraules)

3

essa sorda

essa sonora

assegura, sentit, expressió, cançons, mordaces, violència, lletres, comissaria, incitar, processar, estil

Josep, música, resultar, acusat, resumint, posició, decisions

• posar / possar • pasar / passar • interesar / interessar • disoldre / dissoldre • asumpte / assumpte • presumir / pressumir

a) emetre " emissió, emissor, emissora.

a) MISSATGE; b) DESERT; c) POSAR; d) ASSUMPTE; e) PRESUMIR; f) DISSOLDRE; g) PRESÓ; h) PASSAR

b) promés " promesa, promesos, promeses.

He caigut que algunes botigues no tenen l’objectiu principal d’una botiga, sinó mostrar l’estil que tenen ells i que fantàstic (o, com dirien alguns, que «guai») és tot, com si en la vida tot fóra qüestió de disseny. I això passa perquè algunes empreses com Apple, en comptes de calfar-se el cap a fer un producte que s’adeqüe a les necessitats del mercat –el consumidor els ho agraeix–, prefereixen fer que el mercat s’adeqüe al seu producte i acabe necessitant-lo. Com va dir Steve Jobs: «la innovació distingeix el líder [suposem que es referia a ell mateix] del seguidor».

c) monstruós " monstruosa, monstruositat, monstruosos. d) imprés "impresos, impreses, impresa.

10

balanç • avanceu • audaç • adreça • dolç • caçar • francés • puça • França • avanç • audàcia • llacet • felicitat • llançar • feliç • cacera • força • balancejar • adrecem • llanceta • forcejar • puceta • llaç • dolceta

11

lluç [s] • visió [z] • pinces [s]• brossa [s] • bronze [z] • colze [z] • senzill [z] • ozó [z] • antesala [s] • lliçó [s] • començar [s] • donzella [z] • princesa [z] • zombi [z] • dansa [s] • zero [z] • audició [s] • divorci [s] • cosir [z] • amazona [z] • expressió [s] • bossa [s] • nazi [z] • plaça [s]

e) aragonés " aragonesos, aragonesisme, aragonesa. f) imprimir " impressor, impressora, impressió. Els gentilicis acabats en -és no dupliquen la -s " e

mai9.net (adaptació)

Les formes dels participis acabats en -és no dupliquen la -s " b, d

Repàs general

Els adjectius formats amb el sufix -ós no dupliquen la -s " c Les paraules acabades en -missor, -missió, -pressor, -pressió dupliquen la -s " a, f

AMPLIACIÓ

Cap de setmana, zoo i orxata (109 paraules)

4

Dissabte anàrem al zoològic del parc de Capçalera. El pare ens hi ha dut perquè sempre diu: «els xiquets de ciutat no coneixeu els animals». Al zoo s’aplega tota mena d’animals –crec que aquest és el més gran d’Europa– en unes instal·lacions modernes. Alguns estan tancats en gàbies grosses, com els ocells a l’aviari; o bé, separats de la gent per un fossat, com les feres: els lleons, els tigres i les tigresses, etc. En un clot ample i redó hi ha els ximpanzés, que es barallen. Finalment, hem estat a l’aquàrium i al lloc dels rèptils. Després, el pare ha conduït fins a Alboraia i ens ha convidat a una orxata.

a) Alguns homes encara preferien la baronessa abans que la filla, perquè havia conservat la seua bellesa. b) La poetessa que va guanyar el Premi Palma d’Elx retratava a la perfecció els fenòmens de la naturalesa. c) La jutgessa va decidir posar en llibertat l’imputat malgrat l’altivesa que va mostrar durant la declaració. d) L’alcaldessa de la ciutat va fer unes declaracions en què no mostrava cap delicadesa envers els afectats per les inundacions del darrer agost.

www.patronatdomenech.cat (adaptació) 5

6

• dur " duresa • baixa " baixesa • coix " coixesa • fina " finesa • savi" saviesa • feble" feblesa • viva" vivesa • cega " ceguesa • pobre " pobresa a) A la comissaria hi havia una víctima d’agressió. (AGREDIR) b) La relació de comunicació s’estableix entre un emissor i un receptor. (EMETRE) c) En les dictadures la repressió de les opinions no oficials és una mesura molt comuna. (REPRIMIR)

66

ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

ES0000000007197 572949 _ 0001-0088_31835.indd 66

11/06/2015 8:44:33

• imprés, impressora, impressos, impressió

• exclusió, exclusiu, exclusivitat, exclossa

Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptació)

Puntuació II (guió, parèntesis, claudàtors i cometes)

23

COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r ESO fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. S. L. COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r Material ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación,

ES0000000007197 572949 _ 0001-0088_31835.indd 23

12

a) A més de formular-hi els consells típics dels llibres d’estil, hi recollim temes que s’han publicat o reflectit en la revista esmentada i que considerem encara poc coneguts dels professionals i dels estudiosos de la llengua. Naturalment, en cada cas n’esmentem la procedència. b) Una bona presentació, sobretot gràfica, fa eficaç el missatge; tanmateix, cal tindre present a quin lector va adreçat. Sabem que amb l’ordinador es poden fer moltes filigranes, però convé no abusar d’aquestes possibilitats: la presentació ha de ser harmònica i neta, amb el text ben emmarcat amb marges i plasmat amb caràcters tipogràfics que facen més agradosa la lectura. c) Tota pàgina és com un mapa. A primer colp d’ull ja se’ns ha de fer tot clar: allò que és essencial ha d’atraure la nostra vista i ha de permetre de fer-nos una síntesi mental del que llegirem. Generalment no es comença llegint, sinó que es mira, i aquesta ullada ens ha d’induir a la lectura: aconseguir que el lector s’hi interesse i fins i tot s’il·lusione.

ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 3r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

ES0000000007197 572949 _ 0001-0088_31835.indd 67

67

11/06/2015 8:44:36

19

Llengua i Literatura Biblioteca del professorat

ESO

Competències per al segle xxi. Projectes interdisciplinaris

ESO_

Projectes de treball cooperatiu:

GRUP

_269

0000

ES00

segl e XX

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

P_26

RUP_

7

ri iplina 907 disc i inter atiu oper ll co treba es de oject ica cial • Pr al i èt e so ion ct oje emoc ri • Pr ència iplina el·lig disc l’aula • Int sa a i inter atiu prem oper •• La ll co Proje treba

P_26

_GRU

segl e XX

I

ctes de de tre ctes • Pr l oject ball • Proje i ètica e so coop cte socia ional • Int cial er oje emoc el·lig iu icia • Pr atèn inter ència inari • La di scipl el·lig emoc ula prem erdi a l’a sciplina • Int ion sa a ri al ipr iu i int emsa èt l’aula erat •• La ica coop ball Proje ctes de tre de tre ctes • Pr oject ball • Proje i ètica cial al so e co e socia ion opoje • Int erct l emoc el·lig iu icia • Pr atèn inter ència inari • La disc scipl el·lig emoc l’aula prem iplina erdi • Int ion sa a sa a ri al ipr iu i int ètem l’aula erat •• La ica coop ball Proje ctes de tre de tre ctes • Pr ica l oject ball • Proje3 èt i cia e so co/2015 9:33:0 e so ional opoje • Int cial erct 31/03 emoc el·lig iu icia • Pr atèn inter ència • La disc el·lig emoc l’aula prem iplina • Int ion sa a sa a ri al ipr ètem l’aula •• La ica Proje ctes de tre • Pr oject ball 3 e so co/2015 op9:33:0 • Int cial erat 31/03 el·lig iu i int ència erdi • La emoc scipl prem inari ional sa a i ètica l’aula ESO ESO

I e XX

segl

r al

Aquesta metodologia planteja el desenvolupament de projectes concrets i avaluables en els quals els alumnes, de manera cooperativa, aplicaran els coneixements i les capacitats que tenen.

s ncie I petè X Com l segle X a per s ncie Com petè XXI p gle per etèCnocm e s l al se erie as p gle X s ncie ES O ComXI petè XXI p gle per etèCnocm e s ie l al se er as ES O p gle X s ncie ES O ComXI petè XXI p gle per etèCnocm al se erie asl se ES O p gle X ES O ComXI p per etèncie al se s ES O gle X SO X

2690

_ESO

r al

ESO

I e XX

segl

Mags

I

E

ES O

ESO

CONTINGUTS PER ÀREES Qüestionari inicial Llengua catalana i Literatura ..................................... 21

3

9:33:0

/2015

31/03

907.indd

PROJECTE 1

ESO ESO

r al

s pe ncie petè Com

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

_GRU

SO_G

un_1

s-Com

Itencia

ompe

88_C

ies pe tènc mpe

_ESO

907

Com petè ncie s pe

I

O

_1_E

P_26

_GRU

0 7069

36 0032

e XX segl

omun

ESO ESO

r al

SO

un_1

cias-C

cias-C

peIten

_Com

7

peten

_1 omun

mpe tènc ies pe

-Com

2690

_Com

_ESO

segl e XX

6988

RUP_

6988

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

SO_G

_1_E

SO_G

360 70

907

L IEOT EC PF RE OSFSEOSR S AT O R AT B I BBLIIB OT CA DA E LD E PL RO

_1_E

0032

26 RUP_

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

omun

0000

ESO ESO

ES00

L IEOT EC PF RE OSFSEOSR S AT O R AT B I BBLIIB OT CA DA E LD E PL RO

cias-C

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

peten

L IEOT EC PF RE OSFSEOSR S AT O R AT B I BBLIIB OT CA DA E LD E PL RO

07

_Com

Competències Competènciesper peral alsegle segleXXI XXI

6988

L IEOT EC PF RE OSFSEOSR S AT O R AT B I BBLIIB OT CA DA E LD E PL RO

n_1_

1

ES00

00000032

Vols conèixer els millors mags de la història? Llengua catalana i Literatura ..................................... 22

31/03

360 7069

/2015

88_C

9:33:0

tencias-Co

mun_

3

9:33:0

/2015

3

ompe

31/03

Oracles i druides Geografia i Història; Llengua catalana i Literatura .......27

1_ES

O_GRUP

_26907.in

dd 1

31/03

/2015

907.indd

3

«Guarda amb molta cura els secrets que aquí aprenguis, assaja, diverteix-te entrenant-te una vegada i una altra perquè et surti millor. No diguis a ningú els trucs, les trampes ni els secrets. No repeteixis els jocs a les mateixes persones encara que t’ho demanin de genolls. En això consisteix ser un bon mag, a il·lusionar els altres.»

1

P_26

_GRU

_ESO

Comun_1

Màgia científica Biologia i Geologia .................................................... 28

9:33:0

31/03

/2015

dd 1

3

• Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari • Projecte social • Intel·ligència emocional i ètica • La premsa a l’aula

_26907.in

O_GRUP

1_ES

mun_

tencias-Co

ompe

88_C 360 7069

9:33:0

00000032

ES00

31/03

/2015

9:33:0

3

«Qui no creu en la màgia mai no la trobarà.» Roald dahl

Màgia visual Educació visual i plàstica .......................................... 30 El llibre dels conjurs Llengua catalana i Literatura Educació visual i plàstica .......................................... 31 Matemàgia Matemàtiques .......................................................... 32 Amulets egipcis Geografia i Història; Llengua estrangera (anglès) Educació visual i plàstical ......................................... 34 Final del projecte: Fira de Màgia i Il·lusionisme Totes les matèries .................................................... 35

Juan Tamariz, El mundo mágico de Juan Tamariz.

Tutoria Proposta didàctica per al professor-tutor de 22 sessions de treball amb els alumnes.

_372

_Tutor

ia_3_

O_VA

VAL_

3727

Tutoria Tutoria

1

27 L_37

3_ES

ia_ _Tutor

ESO_

1

ria Tuto

ESO ESO

utor ia

ESO

• •

•

ESO

•

7271.

indd

1

ES00

ES O

ESO ESO

/2015

00579

0 56098

3_Tu

toria_

• •  A Afavorir la inclusió de tots els membres del grup de la classe. favorir la inclusió de tots els membres del grup de la classe.

indd

   La qualitat que m’agrada més és 

3

   El defecte que deteste més és 

4

   El que aprecie més en els meus amics és 

• •  D Després de veure el vídeo, el tutor demana als alumnes que reflexionen en veu alta sobre  esprés de veure el vídeo, el tutor demana als alumnes que reflexionen en veu alta sobre   el que els suggereix l’anunci, subratllant la importància de crear objectius de grup i un bon  el que els suggereix l’anunci, subratllant la importància de crear objectius de grup i un bon  ambient de convivència i treball. Proposa anotar en la pissarra idees que permeten millorar  ambient de convivència i treball. Proposa anotar en la pissarra idees que permeten millorar   el funcionament del grup de la classe per a després escriure-les en una cartolina, que s’exposarà  el funcionament del grup de la classe per a després escriure-les en una cartolina, que s’exposarà  a la paret de l’aula. (Durada aproximada: 10 minuts). a la paret de l’aula. (Durada aproximada: 10 minuts).

5

   La professió que m’atrau més és 

6

   El que m’agradaria aconseguir en la vida és 

7

   Em sent sol quan 

• •  F Finalitzada aquesta tasca, el tutor demana als alumnes que realitzen, individualment, l’activitat  inalitzada aquesta tasca, el tutor demana als alumnes que realitzen, individualment, l’activitat  «Frases inacabades». (Durada aproximada: 10 minuts).  «Frases inacabades». (Durada aproximada: 10 minuts). 

8

   M’angoixe si 

9

   Em sent útil quan 

• •  D Després, el tutor sol·licita una posada en comú de l’activitat en gran grup. En aquesta ocasió,  esprés, el tutor sol·licita una posada en comú de l’activitat en gran grup. En aquesta ocasió,   tots els membres del grup reduït hi intervenen per expressar la seua opinió sobre la frase  tots els membres del grup reduït hi intervenen per expressar la seua opinió sobre la frase  inacabada que els corresponga, de manera que tots els alumnes hi participen. (Durada  inacabada que els corresponga, de manera que tots els alumnes hi participen. (Durada  aproximada: 10 minuts).  aproximada: 10 minuts). 

:03

13:34

• •  F Finalment, el tutor planteja un debat per delimitar els objectius que la classe busca com a grup  inalment, el tutor planteja un debat per delimitar els objectius que la classe busca com a grup   i les responsabilitats que assumir aquests objectius comporta. (Durada aproximada: 7 minuts). i les responsabilitats que assumir aquests objectius comporta. (Durada aproximada: 7 minuts).

13:34

:03

/2015

06/08 7271.

   Em definisc com a 

2

• •  A A continuació, el tutor divideix la classe en grups reduïts en els quals els alumnes compartiran   continuació, el tutor divideix la classe en grups reduïts en els quals els alumnes compartiran   i consensuaran les seues idees. Cada grup tria un alumne perquè escriga les idees comunes  i consensuaran les seues idees. Cada grup tria un alumne perquè escriga les idees comunes   del grup. Els alumnes anoten les principals en el quadre «Objectius i compromisos comuns».  del grup. Els alumnes anoten les principals en el quadre «Objectius i compromisos comuns».  (Durada aproximada: 10 minuts). (Durada aproximada: 10 minuts).

3_ES

O_VAL_3

:03

13:34

OBSERVACIONS OBSERVACIONS//SUGGERIMENTS SUGGERIMENTS

1

• •  P Pot ser que hi haja alumnes nous en el grup i és fonamental que el tutor fomente la participació  ot ser que hi haja alumnes nous en el grup i és fonamental que el tutor fomente la participació   i implicació de tots. L’objectiu és potenciar la integració dels alumnes en el grup i l’autonomia  i implicació de tots. L’objectiu és potenciar la integració dels alumnes en el grup i l’autonomia   del grup. del grup.

06/08

/2015

Frases inacabades

1

• •  E El tutor comença l’activitat mostrant als alumnes el vídeo següent: l tutor comença l’activitat mostrant als alumnes el vídeo següent:  www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A. Es tracta d’un anunci publicitari de l’empresa pública  www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A. Es tracta d’un anunci publicitari de l’empresa pública  de transport de la regió belga de Flandes, que juga amb la idea del treball en equip. (Durada  de transport de la regió belga de Flandes, que juga amb la idea del treball en equip. (Durada  aproximada: 3 minuts). aproximada: 3 minuts).

ES O

/2015

Data:

Completa aquestes frases sobre tu mateix perquè els teus companys et coneguen millor i, així, pugueu crear objectius i compromisos comuns.

CONTINGUT CONTINGUT//DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT

Tuto ria

06/08

00000

• •  P Potenciar l’autogovern de la classe. otenciar l’autogovern de la classe.

ES O

06/08

Fitxa Fitxade detreball treball11

Curs:

• •  F Fomentar la formació d’objectius comuns de grup. omentar la formació d’objectius comuns de grup.

Tuto ria utoria T

salud - La ables conv ivènc - La ia presa de de cision s

EL GRUP

OBJECTIUS OBJECTIUS

ES O

ESO

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

O_VAL_3

ES O

Presentació Presentació ii objectius objectius del del grup grup Nom:

Tuto ria utoria T

ES O

ria Tuto

3_ES

ES O

ES O

Tuto ria

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

ia utor

1

3727

VAL_

ESO_

ia_3_

_Tutor

0983

790 56

0005

0000

ES00

3

s rtide ll repa treba s s de c gran ssion 22 se de cin s de ltant oste al vo Prop estres itzen m an tri rg en s s’o ssion ics s se s àt Le rtide tem ll repa blocs treba s s de grup i gran - El ssion Pr cinc oposrar l’estud 22 se llo tes nt de les s de en deab - Mi volta trims sa lud oste 22 en al Prop estres bit estre ia session • itz m s Le - Hà s de tri s sess rgan ivènc s s’o conv ions cisions en treba blo de ssionll ics - La s’o cs te de s re se rg pa s anitz màt àt Le rtide rtide presa • en -- El ics tem Lagru s ll repa alcsvo blo p treba lta s - Mi s de grup nt dei llorar gran • Pr - El ssion cinc l’estud oposrar l’estud cinc gran 22 se - Hà llo tes nt de i les s s de bits en deab - Mi volta salud trims sa lud oste 22 - La ables en al Prop estres bit estre ia session • • Le itz conv Hà s - s s de trim rgan ivènc ivènc sess - La s s’o ia conv ions cisions en treba blo presa de ssionll re - La s’o cs te de s rgan de de màt Les setemàticspartide rtide presa itz • en cision -- El ics Lagru s ll repa s alcsvo blo p treba lta s - Mi s de grup nt dei llorar • Pr c gran - El ssion l’estud oposrar l’estud cinc gran 22 se de cin - Hà llo tes i les s bits en ltant deab tes de - Mi salud trims sa lud 22 se al vo op:03os tres - La es ables en Pr bit ss tre • 13:34 mes • Le itz conv ion s ia - Hà s de /2015 tri s sess rgan ivènc ivènc 06/08 - La s s’o ia conv ions cisions en treba blo presa de ssionll re - La s’o cs te de rgan de de màt Les setemàticspartide presa itz • en cision -- El ics Lagru s cs s al blo volta p - Mi grup nt dei llorar • Pr - El l’estud oposrar l’estud cinc gran - Hà llo tes i les s bits en deab - Mi salud trims sa lud 22 - La ables bit estre ia session 13:34:03 • Le conv s - Hà s de /2015 s sess ivènc ivènc 06/08 treba - La ia conv ions cisions blo presa ll repa de - La s’o cs te de rgan de de màt rtide presa itzen cision -- El ics Lagru s s al vo p ltant - Mi de cin llorar c gran l’estud - Hà i s bits

ESO ESO

ESO

PRIMER TRIMESTRE

SESSIÓ

Tuto ria utoria T

83

5609

Tutoria Tutoria

0983

271

L_37

B I BBLIIBOT CA LE PLR O FE AT L IE OT E CDAE D PR OS FS EO SR SO R AT

271

790 56

Tutoria Tutoria

L_37

0005

B I BBLIIBOT CA LE PLR O FE AT L IE OT E CDAE D PR OS FS EO SR SO R AT

O_VA

0000

ESO ESO

3_ES

ES00

Tutoria Tutoria

toria_

B I BBLIIBOT CA LE PLR O FE AT L IE OT E CDAE D PR OS FS EO SR SO R AT

83_Tu

B I BBLIIBOT CA LE PLR O FE AT L IE OT E CDAE D PR OS FS EO SR SO R AT

71

5609

10  

 Em solc fiar de 

11  

 Quan entre en un grup nou 

12  

 D’un grup espere 

13  

 Jo puc aportar al grup 

14  

 Quan tots callen, em sent 

15  

 Quan tots parlen i no es respecten, em sent 

16  

 El que em costa més en un grup és 

17  

 Els problemes principals dels grups són 

18  

 Puc col·laborar amb un grup i implicar-m’hi si 

13:34

:03

MATERIALS MATERIALS • • Vídeo sobre el treball en equip:   Vídeo sobre el treball en equip:   wwww.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A. ww.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A.

1

indd

7271.

AL_3

SO_V

_3_E

Objectius Objectiusiicompromisos compromisoscomuns comuns

06/08

/2015

• •  F Fitxa de treball «Frases inacabades» i quadre resum «Objectius i compromisos comuns». itxa de treball «Frases inacabades» i quadre resum «Objectius i compromisos comuns».

13:34

:03

Després de debatre les teues idees amb els companys, escriu els tres objectius comuns que et pareixen més importants per a la teua classe i especifica les responsabilitats que cada un comporta.

• •  P Paper i llapis. aper i llapis.

indd

7271.

1 06/08

/2015

00579

00000

ES00

1

3_ES

toria_

3_Tu

0 56098

O_VAL_3

2

13:34

:03

3

10

ES0000000005790 560983-Unidad 01_35243.indd 10

20

TUTORIA TUTORIA 3r 3r ESO   Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. ESO   Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

02/09/2015 14:58:10

TUTORIA TUTORIA 3r 3r ESO   Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. ESO   Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

ES0000000005790 560983-Unidad 01_35243.indd 11

11

02/09/2015 14:58:11

material del professor

ESO Documents curriculars

• Programació didàctica d’aula.

• Rúbriques d’avaluació.

21

Llengua i Literatura Biblioteca del professorat

a l’a ula

5

dia a

l’aula

ra ratu i Lite Dia gua Llen a AT dia ILLE

R

a l’a ula

X i ionar i soluc at tics alitz didàc ividu ions t ind t) • Gu amen ndimen fu seny uts • EnB s i apro ing AT X de cont ies (repà cióILLERmpetènc alua r co AT • Av ció pe alua • Av• Guion s did àctic • En seny s i so lucion (repà ament ari indivi s i ap du rofu • Av ndim alitzat alua ent) ció de • Av cont alua ingut ció pe s r com petè ncies

BAT

Llen gua i Lite ratu ra

BATXILLERAT

ra ratu i Lite gua Llen

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

a Dia

ER AT

Dia a dia a l’aula

to_VA

a l’aul dia a

ILL BATX

205

20 L_30

Llen gua i Lite ratu BATX ILLER ra AT

a Dia

L_30

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

to_VA

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Llengua i Literatura

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

a dia

_1_B

iterat

eng-L

dia_L

_Dia3019 201 57Dia

0007

00 0000

_1_B

Dia a dia a l’aula

BATXILLERAT

Dia a dia a l’aula

iterat

BATXILLERAT

eng-L

Suggeriments didàctics relacionats amb el contingut de cada unitat i eines que t’ajudaran a planificar el curs, a més d’avaluar el grau d’adquisició de les competències per part dels alumnes.

Llengua i Literatura

dia_L

Llengua i Literatura

_Dia-

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

3019

Dia a dia a l’aula

201 57

BATXILLERAT

0007

Llengua i Literatura

0000

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula

ES00

Batxillerat

Més de 550 pàgines de recursos!

10 a Dia

dia a

PROVA B

PROVA PROVA D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ

Nom:

l’aula

Curs:

1

ILLE

R

a l’a ula

2

X i ionar i soluc at tics alitz didàc ividu ions • Gu :04 ament indiment) 10:17 /2015 seny fund uts • EnB s i apro AT X de conting ncies (repà IL tè LE ció pe Rm alua AT r co • Av ció pe alua • Av• Guion s did àctic • En seny s i so lucion (repà ament ari ind s i ap rofu ividual • Av ndim itz alua ent) at ció de • Av cont alua ingut ció pe s r com petè ncies

19/06

Quines característiques s’associen a l’estimada?

1 Indica Indica quines quines sónsón les les primeres primeres manifestacions manifestacions escrites escrites en la ennostra la nostra llengua. llengua.

"

""

ra ratu i Lite Dia gua Llen a AT dia BAT

Data:

2 Completa Completa aquesta aquesta fitxafitxa ambamb les les dades dades bàsiques bàsiques de la depoesia la poesia trobadoresca. trobadoresca.

•  Àmbit geogràfic  •  Àmbit geogràfic  ""

Llen gua i Lite ratu ra

Quins efectes provoca l’amor en el jo poètic?

•  Segles  •  Segles  ""

"

•  Llengua d’escriptura  •  Llengua d’escriptura  "" •  Codi amorós  •  Codi amorós  "" 3

3 Defineix Defineix els els conceptes conceptes següents. següents.

•  Midons  •  Midons  ""

La relació que s’estableix entre els dos protagonistes és d’igualtat? Copia un vers que ho exemplifique.

"

•  Gilós  •  Gilós  ""

•  Lausengiers  •  Lausengiers  ""

Classifica els gèneres trobadorescos del quadre en el lloc corresponent.

5

ES00

00000007

201 5730

19_D

ia-dia

19/06

/2015

_Len

g-Literat_

1_Bto

_VAL_30

205.indd

10:17

:04

/2015

19/06

:04

10:17

Pastorel·la - Alba - Sirventés - Plany - Cançó

•  Senyal  •  Senyal  ""

1

Composicions satíriques 4

Composicions no humorístiques

4 LligLlig el text el text següent següent i respon i respon a les a les preguntes. preguntes.

Tria un gènere satíric i un altre de l’altre grup i defineix-los.

205.indd

1

_VAL_30

• Guions didàctics i solucionari • Ensenyament individualitzat (repàs i aprofundiment) • Avaluació de continguts • Avaluació per competències

1_Bto

573019_D

g-Literat_

19/06

_Len

ia-dia

7201

00000000

/2015

10:17

:04

14

La dolça La dolça preocupació preocupació queque emem dóna dóna Amor Amor sovint, sovint, senyora, senyora, emem fa dir fa dir de vós de vós versos versos plaents. plaents. Pense Pense contemplant contemplant el vostre el vostre coscos agradable, agradable, queque ame ame i desitge i desitge mésmés deldel queque deixe deixe veure. veure. I encara I encara queque emem desencamine desencamine perper vós,vós, gens gens no no us negue, us negue, ja que ja que sempre sempre us demane us demane amb amb finafina benvolença. benvolença. 1 Senyora, Senyora, en qui en qui la bellesa la bellesa s’agença s’agença , 1, sovint sovint m’oblide m’oblide de mi de mi mateix, mateix, quan us alabe us alabe i IusSOLUCIONARI i suplique. us suplique. CRITERIS ESTÀNDARDS D'AVALUACIÓ D’APRENENTATGE I quan SOLUCIONARI 1 […][…] s’agença: es disposa 

Mantinc Mantinc el record el record de la decara la cara i el idolç el dolç somriure, somriure, el vostre el vostre gran gran valor valor i el icos el cos blanc blanc i llis; i llis; si en si la enmeua la meua creença creença fórafóra tantan fidel fidel a Déu, a Déu, sense sense capcap dubte dubte entraria entraria viuviu en el enparadís; el paradís; perquè perquè sense sense capcap vacil·lació vacil·lació m’he m’he lliurat lliurat de tot de tot corcor a vós, a vós, queque capcap altra altra no no emem plau; plau; carcar encara encara queque jagués jagués amb amb unauna encimbellada encimbellada dama dama i fosi fos el seu el seu amant, amant, no no ho ho canviaria canviaria perper les les vostres vostres salutacions. salutacions. […][…]

PROVA PROVA B B

6

Explica la diferència entre trobadors i joglars.

"

Guillem Guillem de Cabestany de Cabestany

per a un fi estètic.

CRITERIS D'AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

"

de cavalleria. de cavalleria. Aquesta Aquesta característica característica es concreta es concreta en en personatges personatges fetsfets a la amesura la mesura humana, humana, proximitat proximitat de temps de temps i espai, i espai, i l’úsi l’ús d’una d’una ubicació ubicació geogràfica geogràfica coneguda. coneguda.

(fonts amargues destil·laven); les referències clàssiques (la llum escura de Diana); etc.

el seu el seu creador. creador. Per Per bé que bé que ha estat ha estat atribuïda atribuïda a algun a algun secretari secretari ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 391 valencià valencià de la decort la cort d’Alfons d’Alfons el Magnànim el Magnànim a Nàpols, a Nàpols, l’obra l’obra resta resta anònima anònima a hores a hores d’ara. d’ara. En canvi, En canvi, la ploma la ploma de Joanot de Joanot Martorell Martorell i, eni,segon en segon terme, terme, de Martí de Martí JoanJoan de Galba de Galba sí que sí que es es vincula vincula a Tirant a Tirant lo Blanc. lo Blanc.

circumstàncies. El fragment pertany al tercer grup, ja que trobem els personatges de Leànder i Hero, dos enamorats de la mitologia clàssica.

PROVA PROVA A A

L’obra de Joan Roís de Corella es divideix en quatre grups Activitat Activitat 1 1 Activitat Activitat 1 1 Diferencia Diferencia els llibres els llibres de cavalleria de cavalleria i lesi novel·les les novel·les segons elsfotocopiable temes©que tracten: tema amorós, 2 2 En relació En relació ambamb l’autoria, l’autoria, laADIA diferència laAdiferència principal principal entre Curial Curial e 1r e BATXILLERAT DIA A DIA A L’AULA DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 1r BATXILLERAT  Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.  1r BATXILLERAT  Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.  DIA DIA ADIA L’AULA A L’AULA LLENGUA LLENGUA I entre LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable Edicions ©s’hi Edicions Voramar, Voramar, S.obres A. S. / Santillana A.de / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L. 390 cavalleresques cavalleresques com com a subgèneres a subgèneres deLLENGUA la denarrativa laI LITERATURA narrativa de tema religiós, de tema mitològic i obres de Güelfa Güelfa i Tirant i Tirant lo Blanc lo Blanc és que és que en el enprimer el primer cas cas no coneixem no coneixem medieval. medieval. ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 390

11/06/2015 8:41:49

Coneix Coneix les característiques les característiques argumentals, argumentals, estructurals estructurals i estilístiques de Curial e Güelfa. i estilístiques de Curial e Güelfa.

Activitat Activitat 2 2

Activitat Activitat 2 2

Identifica els trets principals de Tirant lo Blanc i valora Identifica els trets principals de Tirant lo Blanc i valora la repercussió literària i cultural de l’obra. la repercussió literària i cultural de l’obra.

Activitat Activitat 3 3

Activitats Activitats 2, 32, i 43 i 4

Explica les especificitats deprosa la prosa d’Isabel de Villena. Activitat Activitat Explica les especificitats de la d’Isabel de Villena. 4 4

Activitat Activitat 5 5

Determina els temes, les influències i l’estil Determina els temes, les influències i l’estil denarrativa la narrativa de Joan de Corella. de la de Joan RoísRoís de Corella.

Activitat Activitat 6 6

391

11/06/2015 8:41:51

Pel Pel queque fa afa la atemàtica, la temàtica, els paral·lelismes els paral·lelismes entre entre les dues les dues obres obres sónsón evidents, evidents, a partir a partir de l’eix de l’eix de l’amor de l’amor i deli de della de la cavalleria. cavalleria. I és Ique, és que, en ambdues en ambdues obres, obres, trobem trobem un itinerari un itinerari d’aprenentatge d’aprenentatge i superació i superació delsdels protagonistes protagonistes en relació en relació ambamb aquests aquests temes, temes, queque permeten permeten l’ascensió l’ascensió tanttant de Curial de Curial comcom de Tirant. de Tirant. 3

El cavaller El cavaller a què a què fa referència fa referència és Guillem és Guillem de Varoic. de Varoic.

3

L’afirmació L’afirmació respon respon al fet al que fet que Guillem Guillem de Varoic de Varoic és ermità. és ermità. 4

PROVA B 1

Personatges

Llibres de cavalleries

Novel·les cavalleresques

Amb qualitats sobrehumanes

Amb característiques humanes

Marc temporal Èpoques remotes

Temps d’acció pròxim

Marc espacial

Geografia coneguda

Llocs exòtics i llunyans

Tirant Tirant lo Blanc lo Blanc s’estructura s’estructura en cinc en cinc parts, parts, en funció en funció del del marc marc geogràfic geogràfic en què en què s’ubica s’ubica l’acció. l’acció. La primera, La primera, a la aqual la qual pertany pertany el text, el text, s’esdevé s’esdevé a Anglaterra a Anglaterra i està i està marcada marcada sobretot sobretot pelspels ensenyaments ensenyaments sobre sobre cavalleria cavalleria de Guillem de Guillem de Varoic de Varoic a Tirant. a Tirant. A continuació, A continuació, la novel·la la novel·la es trasllada es trasllada a Sicília a Sicília i a Rodes, i a Rodes, on tenen on tenen lloc lloc les primeres les primeres actuacions actuacions destacades destacades del protagonista. del protagonista. La tercera La tercera partpart passa passa a l’imperi a l’imperi grec, grec, al qual al qual Tirant Tirant acudeix acudeix per per combatre combatre l’amenaça l’amenaça delsdels turcs turcs i oni també on també s’enamora. s’enamora. En quarta En quarta instància, instància, Tirant Tirant es desplaça es desplaça a Àfrica, a Àfrica, fruitfruit d’una d’una traïció. traïció. I a l’últim, I a l’últim, el retorn el retorn a l’imperi a l’imperi grecgrec suposa suposa tanttant la victòria la victòria sobre sobre els turcs els turcs comcom el casament el casament ambamb Carmesina. Carmesina.

Isabel Isabel de Villena. de Villena.

4

En Vita En Vita Christi, Christi, Isabel Isabel de Villena de Villena relata relata la trajectòria la trajectòria vitalvital de Jesucrist, de Jesucrist, ambamb unauna especial especial incidència incidència en els en passatges els passatges en què en què les dones les dones tenen tenen un paper un paper rellevant. rellevant. Les Les dones dones ocupen ocupen un paper un paper central central en la enseua la seua obra, obra, especialment especialment Maria Maria Magdalena Magdalena i la Mare i la Mare de Déu, de Déu, unauna característica característica benben sorprenent sorprenent tenint tenint en compte en compte queque les les obres obres religioses religioses del moment del moment transmetien transmetien unauna actitud actitud misògina, misògina, queque culpava culpava les dones les dones de tots de tots els mals els mals i tots i tots els pecats. els pecats. L’estil L’estil d’Isabel d’Isabel de Villena de Villena destaca destaca per per la senzillesa, la senzillesa, la naturalitat la naturalitat i el discurs i el discurs entenedor. entenedor. A més, A més, fa servir fa servir diminutius diminutius i recursos i recursos afectuosos, afectuosos, tot itot que i que també també presenta presenta unauna descripció descripció solemne solemne de les de cerimònies les cerimònies religioses. religioses.

a. Blandín de Cornualla i La Faula de Guillem de Torroella

4

4 L’afirmació L’afirmació pertany pertany a Mario a Mario Vargas Vargas Llosa, Llosa, queque és qui és

5

5 a.

6

6

b. Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc 2

3

Curial e Güelfa té dos eixos temàtics principals: el component cavalleresc i l’amorós. En relació amb el primer, la novel·la presenta la història d’un jove humil que s’inicia en la cavalleria i que progressivament destaca en aquest àmbit, fins a arribar a véncer els turcs. Pel que fa a l’amor, l’obra conta la relació entre Curial i Güelfa, els quals a la fi es casen per bé que no sense obstacles, com ara els derivats del personatge de Laquesis. Plaerdemavida " donzella de Carmesina que ajuda a la relació entre aquesta i Tirant. S’oposa, doncs, a la Viuda Reposada, que l’obstaculitza. Tirant " protagonista que, al llarg de la novel·la, es mostra com a valerós cavaller i inexpert enamorat.

2n

La Princesa " Carmesina, filla de l’emperador, que a la fi es casa amb Tirant i mor pel dolor provocat per la pèrdua Trimestre del seu marit.

PROVA PROVA A A 1

1 La

importància La importància de la decavalleria la cavalleria en l’edat en l’edat mitjana mitjana es veu es veu reflectida reflectida en la enproducció la producció escrita escrita tanttant en la envinculada la vinculada al món al món realreal comcom en la ennarrativa la narrativa de ficció. de ficció. En el Enprimer el primer cas,cas, cal cal destacar destacar obres obres comcom el Llibre el Llibre de l’ordre de l’ordre de cavalleria de cavalleria de de Ramon Ramon LlullLlull o eloTractat el Tractat de cavalleria de cavalleria de Pere de Pere el Cerimoniós, el Cerimoniós, destinades destinades a orientar a orientar el comportament el comportament delsdels nobles. nobles. En En relació relació ambamb la narrativa la narrativa de ficció, de ficció, cal distingir cal distingir els llibres els llibres de de cavalleries cavalleries (de (de caràcter caràcter fantàstic fantàstic i menys i menys versemblant) versemblant) de les de novel·les les novel·les cavalleresques cavalleresques (de (de caràcter caràcter versemblant). versemblant). El text El text s’adscriu s’adscriu als llibres als llibres de cavalleries, de cavalleries, caracteritzats caracteritzats per per la presència la presència d’elements d’elements fantàstics, fantàstics, comcom ara ara unsuns personatges personatges ambamb capacitats capacitats extraordinàries extraordinàries (per(per exemple, exemple, la serp la serp queque parla parla i una i una fada), fada), unes unes localitzacions localitzacions espacials espacials exòtiques exòtiques (com (com ara ara l’Illal’Illa Encantada) Encantada) i uni marc un marc temporal temporal remot remot (no (no especificat especificat en aquest en aquest fragment). fragment). A més, A més, en el en el cas cas del text, del text, les referències les referències a la afada la fada Morgana Morgana i al Rei i al Artús Rei Artús remeten remeten directament directament a la amatèria la matèria de Bretanya, de Bretanya, un dels un dels màxims màxims exponents exponents d’aquest d’aquest subgènere. subgènere. Curs: Data:

qui va va introduir introduir el qualificatiu el qualificatiu de novel·la de novel·la totaltotal per per a Tirant a Tirant lo Blanc. lo Blanc. D’aquesta D’aquesta manera, manera, l’escriptor l’escriptor peruà peruà posava posava en valor en valor la la confluència confluència de diversos de diversos eixos eixos en l’obra en l’obra de Martorell de Martorell (novel·la (novel·la cavalleresca, cavalleresca, novel·la novel·la històrica, històrica, novel·la novel·la realista, realista, novel·la novel·la d’amor…) d’amor…) i el seguit i el seguit de tècniques de tècniques d’escriptura d’escriptura ambamb quèquè l’autor l’autor havia havia aconseguit aconseguit relacionar-los. relacionar-los.

b. Isabel b. Isabel de Villena de Villena i Joan i Joan RoísRoís de Corella de Corella es diferencien es diferencien per per l’estil. l’estil. En el Enprimer el primer cas,cas, trobem trobem unauna opció opció per per la senzillesa la senzillesa i el discurs i el discurs entenedor entenedor queque s’allunya s’allunya del retoricisme del retoricisme de la de la valenciana valenciana prosa, prosa, a la aqual la qual s’adscriu s’adscriu Corella. Corella.

PROVA PROVA D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ PERPER COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES

Emperadriu " mare de Carmesina. Es casa finalment amb Hipòlit, l’escuder de Tirant, després que l’emperador mora a causa del dolor de perdre la filla.

Nom:

Cal marcar Tirant a l’imperi grec. Es pot saber pels personatges que hi figuren, ja que l’escena té lloc al palau de Constantinoble. 5

Ela.contrast El contrast entre entre Isabel Isabel de Villena de Villena i Jaume i Jaume RoigRoig es produeix es produeix a partir a partir de la deimatge la imatge de la dedona la dona queque les seues les seues obres obres transmeten: transmeten: mentre mentre queque el Vita el Vita Christi Christi mostra mostra els els personatges personatges femenins femenins comcom a virtuosos, a virtuosos, amables amables i i piadosos; piadosos; l’Espill l’Espill s’adscriu s’adscriu a la atradició la tradició misògina, misògina, és aés dir,a dir, a la avisió la visió de la dedona la dona comcom a font a font de pecat de pecat i deimaldat. de maldat.

La diferència La diferència principal principal entre entre els dos els dos gèneres gèneres és laés la versemblança. versemblança. Les Les novel·les novel·les cavalleresques cavalleresques es es caracteritzen caracteritzen per per la versemblança, la versemblança, contràriament contràriament als llibres als llibres

5 Indica Indica el gènere el gènere literari literari a quèa pertany què pertany la Tragèdia la Tragèdia de Caldesa. de Caldesa.

JoanJoan RoísRoís de Corella de Corella es vincula es vincula a l’estil a l’estil de la devalenciana la valenciana prosa, prosa, marcat marcat pel retoricisme pel retoricisme i la influència i la influència llatinitzant, llatinitzant, tal com tal com mostra mostra l’ús l’ús delsdels recursos recursos següents: següents: els períodes els períodes extensos extensos ambamb nombrosos nombrosos incisos, incisos, comcom posa posa de manifest de manifest la segona la segona oració oració del fragment; del fragment; els hipèrbatons, els hipèrbatons, ambamb unauna tendència tendència a situar a situar el verb el verb al final al final de l’oració de l’oració («¿On («¿On sónsón los tràgics los tràgics grecs grecs e llatins e llatins poetes, poetes, queque tanta tanta dolor dolor escriure escriure puguen?»); puguen?»); les formes les formes verbals verbals no personals no personals en funció en funció adjectiva adjectiva (los (los plorants plorants ulls);ulls); l’abundància l’abundància de metàfores de metàfores 11

" " 430

DIA ADIA DIAA ADIA L’AULA A L’AULA LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L. 6

ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 430

PROVA 2

Esmenta tres autors que s’emmarquen en el mateix context que Joan Roís de Corella. Després, indica les obres més representatives de cada un d’ells.

"

DIA ADIA DIAA ADIA L’AULA A L’AULA LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

431

6 Observa Observa l’estill’estil del text del itext justifica i justifica si es si pot esadscriure pot adscriure o no oa no la valenciana a la valenciana prosa. prosa.

" "

11/06/2015 8:43:07

ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 431

11/06/2015 8:43:09

12

Observa el plànol de la ciutat de València i situa-hi els exemples d’arquitectura gòtica destacats.

1. Torres de Serrans 2. Llotja 3. Catedral 4. Església de Sant Joan de l’Hospital 7

7 Localitza Localitza en elen fragment el fragment una expressió una expressió col·loquial. col·loquial. Després, Després, indica indica qui laqui diulai diu quèi deu què voler deu voler mostrar mostrar l’autor l’autor amb amb l’ús d’aquesta. l’ús d’aquesta.

5. Palau de la Generalitat

" " Explica breument quines iniciatives es podrien posar en marxa, a parer teu, per a posar en valor el patrimoni cultural que representen els edificis anteriors. 8

8 Assenyala Assenyala la varietat la varietat diatòpica diatòpica i diacrònica i diacrònica a quèa pertany què pertany el text el itext aporta i aporta exemples exemples concrets concrets que ho quedemostren. ho demostren.

"

– Varietat – Varietat diatòpica diatòpica " "

– Varietat – Varietat diacrònica diacrònica " " 13

Busca informació sobre aquest edifici i completa la fitxa amb les dades més rellevants.

Nom: 9

9 Digues Digues en quina en quina ciutatciutat i en quin i en quin seglesegle va viure va viure l’autor l’autor del text. del text. A més, A més, aporta aporta el nom el nom amb amb què què es coneix es coneix aquest aquest seglesegle en laen nostra la nostra història història literària. literària.

Període de construcció: Funció original:

" "

Funció actual: 10

10 Explica Explica per què per la què majoria la majoria dels dels escriptors escriptors del s.del xv s. són xv d’origen són d’origen valencià. valencià.

" "

476

DIA A DIA A L’AULA DIA A L’AULA LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. / Santillana S. A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 476

22

Descripció arquitectònica i artística:

11/06/2015 8:44:27

DIA A DIA A L’AULA DIA A L’AULA LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. / Santillana S. A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

ES0000000007201 573019 _ 0356-0496_31834.indd 477

477

11/06/2015 8:44:31

material del professor

Batxillerat

Competències per al segle XXI Competències per al segle XXI BATXILLERAT BATXILLERAT

Llengua i Literatura Llengua i Literatura

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Competències per al segle xxi Projectes que et permetran desenvolupar dinàmiques i situacions que facilitaran el desenvolupament de les competències per al segle xxi per part dels alumnes. s ncie I petè X Com l segle X a per Com ra p eratu perguaei tLèitn cies Llen alATseg le XX R XILLE rea r a l’à

BAT

ics pe

2

22

DOCUMENT 4

LA LAPROSA PROSAMEDIEVAL MEDIEVALHISTORIOGRÀFICA: HISTORIOGRÀFICA:les les44grans granscròniques cròniques

I

cíf espe Lle ctes ojen grtografia ema • Pr re l’o uaura i cin Millo rat i Lit rsal B-AT eratu X ria, literatura unive stò - Hi ILLE liteR ra AT c la ne a - Co l’aul • Prpremsa oject • La es

HISTÒRIA, HISTÒRIA, LITERATURA LITERATURA I CINE I CINE

HISTÒRIA, LITERATURA I CINE

DOCUMENT 5

LA PROSA MEDIEVAL HISTORIOGRÀFICA: les 4 grans cròniques

Segle Seglexiii xiii

Segle xiii

Temps Tempsde deconquesta conquesta

El desordre de les dames

Enric EnricLluch Lluch

Pepa Guardiola

L’ÈPOCA L’ÈPOCA

a

espe - Mi cífics llore l’orto per - Hi a l’à grafia stòria rea , lite - Co ratura nec i

Durant Durant l’edat l’edat mitjana mitjana van van adquirir adquirir molta molta importància importància elsels menestrals: menestrals: la la gent gent que que eses dedicava dedicava a un a un ofici ofici hoho feia feia durant durant tota tota la la vida vida i i sovint sovint hoho feien feien també també elsels descendents. descendents. Tanta Tanta era era la la identificació identificació dels dels oficis oficis amb amb lesles persones persones que que elsels exercien exercien que que sovint sovint passaven passaven a formar a formar part part deldel seu seu nom nom dede família, família, el el cognom. cognom. AA lesles ciutats, ciutats, elsels menestrals menestrals s’agrupaven s’agrupaven enen gremis gremis que que solien solien ocupar ocupar espais espais contigus contigus enen unun mateix mateix carrer, carrer, que que enen rebia rebia el el nom. nom.

cinem la lite • La ratura a prem unive sa a rsal l’aul a

ElsEls oficis oficis com com el el dede fuster, fuster, ferrer, ferrer, sabater, sabater, corretger, corretger, etc. etc. eren eren fonamentals fonamentals enen la la vida vida diària diària deldel camp camp i de i de lesles ciutats, ciutats, però però enen temps temps dede guerra guerra eren eren també també cobejats cobejats dins dins dede lesles companyies companyies militars militars perquè perquè resultaven resultaven essencials essencials per per a l’èxit. a l’èxit.

L’ÈPOCA L’ÈPOCA El El segle segle XIIIXIII eses caracteritza caracteritza a les a les nostres nostres terres terres per per la la conquesta conquesta deldel Regne Regne dede València València i l’annexió i l’annexió a la a la Corona Corona d’Aragó d’Aragó sota sota el el regnat regnat dede Jaume Jaume I. La I. La societat societat que que seguí seguí vava barrejar barrejar elements elements musulmans, musulmans, jueus jueus i cristians, i cristians, sota sota el el domini domini dels dels últims: últims: algunes algunes mostres mostres clares clares d’aquesta d’aquesta mescla mescla dede cultures cultures són són lesles obres obres dede Ramon Ramon Llull Llull o Alfons o Alfons X el X el Savi Savi i l’Escuela i l’Escuela dede Traductores Traductores dede Toledo. Toledo. D’una D’una altra altra banda, banda, l’auge l’auge dede lesles ciutats ciutats com com a centre a centre social, social, cultural cultural i econòmic, i econòmic, impulsa impulsa el el comerç comerç i l’aparició i l’aparició dede figures figures com com la la dede Marco Marco Polo, Polo, mercader mercader venecià venecià que, que, amb amb elsels seus seus viatges, viatges, contribuí contribuí a reduir a reduir lesles distàncies distàncies entre entre Europa Europa i Àsia. i Àsia.

Temps de conquesta està protagonitzada pel jove Guillem, fill d’un ferrer que queda a les ordres de Jaume I durant les campanyes bèl·liques del monarca que el duen a la conquesta de València en 1238. /2015

27/05

En El desordre de les dames, una xica jueva de Montpeller amenaçada pretén buscar la protecció del rei Jaume I, en aquell moment ocupat amb la conquesta de València.

Un ferrer al servei de Jaume I

:03

14:42

El rei en Jaume ordenà que els servents asseguraren la nostra mula. Després, féu un senyal perquè el seguírem. En arribar a la voreta de la mar, preguntà al meu pare:

Una decisió entre cultures

–Quin és el teu nom?

Des d’un principi, el rabí Isaac i Efraïm ibn Tibon, gramàtic, traductor i filòsof, s’havien mostrat partidaris de posar-se en mans del rei en Jaume; que el sobirà de les terres on vivien fóra l’única autoritat amb potestat sobre la sinagoga era una prerrogativa que tenia la comunitat jueva, i si deixaven que el govern de la vila dictaminara en aquesta qüestió encetaven un precedent que no els convenia, tant si els cònsols ratificaven la proposta dels rabins i reconeixien n’Isaac com a protector i administrador dels descendents de Samuel, dictamen improbable, com si admetien la reclamació d’en Ramon Gaucelm i el designaven tutor dels Ibn Todrós, resolució quasi segura. Un tercer membre, el mercader Moisès Mardoqueo, estava indecís, mantenia tractes i negocis amb molts prohoms de la ciutat i no li convenia enemistar-se’n. La representació del Consolat montpellerí s’escampava per la majoria de ports on comerciava en Moisès: a Venècia, a Pisa, a Rodes, a Sicília, a Tir, a Xipre, a Alexandria...; quants problemes podien sorgir a les seues galeres navegant pel Mediterrani, pel mar Roig, pel Pont Euxí i quina poca ajuda anava a rebre si els cònsols de mar s’ho proposaven. Per altra banda, el mercader comprenia que si les riqueses d’un comerciant hebreu passaven amb tanta facilitat a mans d’un cristià per qüestions hereditàries, al cas d’en Samuel ibn Todrós en seguirien molts altres, hi havia massa ulls observant cobdiciosos les hisendes jueves. Pel que tocava a en Jacob ibn Zacaries ho tenia ben clar: eren sis les generacions de la seua estirp nascudes a la ciutat, mai no havien tingut problema ni disputa amb cap noble ni prohom, s’havien mantingut com a discrets comerciants d’un celler al call, propietaris d’unes vinyes a la vorera del Letz i se’ls respectava com a treballadors infatigables que complien amb els deures religiosos i amb els de ciutadans. En Jacob considerava el conflicte dels Todrós com un litigi entre vilatans de Montpeller i, mercè a la Gran Carta de Costums, li corresponia al govern municipal resoldre el problema, ningú no havia d’interferir-se en el procés. Per últim, n’Abraham, designat batlle pel mateix rei en Jaume, havia actuat de moderador i procurà escoltar més que parlar durant tota l’àrdua discussió que, iniciada a mitjan matí, havien tancat a dures penes feia una estona, impulsats per la peremptorietat de prendre una decisió.

–Ferrer, em diuen el ferrer. –Ja sé que ets ferrer. Però quin és el teu nom? –El meu fill em diu pare, la gent on visc em diuen el ferrer, quan era menut em deien Jeroni i així mateix m’anomenava la meua esposa fins que va morir. Però, d’això fa tant de temps que a penes me’n recorde, majestat. El rei en Jaume encetà un somriure i sentencià: –Des d’ara seràs Jeroni Ferrer. M’entens?

• Projectes específics per a l’àrea - Millore l’ortografia - Història, literatura i cinema - Conec la literatura universal • La premsa a l’aula 27/05

/2015

–Sí, majestat. Tot seguit, el rei va traure una daga curta i va dir:

14:42

:03

–Series capaç de fer una fulla com aquesta, Jeroni Ferrer? Aleshores, mon pare va agafar l’arma amb les mans, la sospesà, tocà el tall de la fulla i assegurà que en podria fer una altra amb el tall encara més fi si hi haguera una farga i les eines necessàries. –Tot això ho tindràs, Jeroni Ferrer, quan siga l’hora. I ara, vés amb el teu fill i acomoda’t en el campament. Els peons ens conduiren per darrere de les tendes fins a un lloc on hi havia una mena de tanca feta amb canyes acabades de tallar. A la part que feia d’entrada, un home jove amb una barba que a penes se li notava, assegut sobre l’arena, retallava un tros de fusta amb una navalla. –Benet –li va dir un d’ells–. Aquest ferrer i el seu fill romandran ací per ordre del rei. El tal Benet deixà de tallar fusta i contestà: –Però la mula restarà fora.

P. Guardiola, El desordre de les dames

Així que descarregàrem l’animal i el lligàrem a una estaca que clavàrem rere de la tanca. Després, seguérem a unes passes de l’home jove i traguérem el formatge, la carn salada, els rosegons de pa que quedaven i la marraixa de vi. E. LLuch, Temps de conquesta

LLEGIR PREMSA LA PREMSA A L’AULA A L’ AULA L’AULA

104

LLEGIR LA LLEGIR PREMSA LAPREMSA PREMSA PREMSA AAL’AULA L’AULA AAL’AULA L’AULA

COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER PER ALAL SEGLE SEGLE XXIXXILLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r 1r BATXILLERAT BATXILLERATMaterial Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. /A.Santillana / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

APRENDRE APRENDRE LLEGINT LLEGINT ELEL DIARI DIARI ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 104

11/06/2015 8:40:15

Llegir Llegir és una és una de les de les principals principals eines eines de construcció de construcció del del coneixement. coneixement. HuiHui s’admet s’admet de forma de forma general general queque la lectura la lectura no pot no pot ser ser entesa entesa només només comcom un mitjà un mitjà d’obtindre d’obtindre informació. informació. Encara Encara queque paraules paraules i imatges i imatges ensens servisquen servisquen en principi en principi perper a aquest a aquest objectiu, objectiu, la seua la seua funció funció i el iseu el seu abast abast vanvan molt molt mésmés enllà: enllà: aquestes aquestes paraules paraules i aquestes i aquestes imatges imatges ensens permeten permeten conéixer conéixer idees, idees, evocar evocar sentiments, sentiments, imaginar imaginar llocs…, llocs…, ensens permeten, permeten, en definitiva, en definitiva, construir construir significats significats propis. propis.

COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER PER ALAL SEGLE SEGLE XXIXXILLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r 1r BATXILLERAT BATXILLERATMaterial Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. /A.Santillana / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

APRENDRE LLEGINT EL DIARI ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 105

105

11/06/2015 8:40:17

Utilitzar la premsa com un element de motivació permetrà dirigir l’atenció envers la manera en què els sabers s’imbriquen en la vida quotidiana. En realitat, el text periodístic ens proporciona una excusa per a pensar, reflexionar, extrapolar, deduir, descobrir implicacions i correlacions, interpretar gràfiques i fotografies…; d’aquesta manera, el coneixement que es vaja adquirint tindrà el suport dels conceptes, fets i fenòmens interrelacionats en un teixit ordit en la vida real, fet que els converteix en sabers rellevants. Tornem, així, a les qüestions clau implicades en saber llegir i saber aprendre: què llegim, què ho fa important, amb què es relaciona, com modifica el que ja sabíem, quines decisions podem prendre basant-nos-hi...

AixíAixí doncs, doncs, llegir llegir és una és una activitat activitat queque no es no limita es limita a proporcionar-nos a proporcionar-nos informació, informació, fer-nos fer-nos conéixer conéixer el que el que no sabíem no sabíem o aproximar-nos o aproximar-nos als als «sabers» «sabers» queque es forgen es forgen en altres en altres parts parts del del món; món; llegir, llegir, comcom acabem acabem de de dir, dir, és molt és molt mésmés queque això: això: la lectura la lectura genera genera unauna construcció construcció que,que, tot tot i que i que induïda induïda perper les les paraules paraules i i idees idees d’una d’una altra altra persona, persona, és una és una construcció construcció pròpia. pròpia. Es llig Es llig a partir a partir d’und’un univers univers personal personal queque hem hem anatanat elaborant elaborant al llarg al llarg del del temps: temps: a l’escola, a l’escola, ambamb els els llibres llibres llegits, llegits, ambamb els els relats relats escoltats, escoltats, les les explicacions explicacions rebudes, rebudes, ambamb les les imatges imatges de la detelevisió, la televisió, els els documentals, documentals, el cinema, el cinema, les les fotografies… fotografies… I això I això és així és així perquè perquè el món el món delsdels nostres nostres coneixements coneixements s’has’ha anatanat formant formant individualment individualment a partir a partir del del nostre nostre context context social. social.

Que una persona sàpia llegir textos significa, en general, que pot obtindre informació a partir d’aquests; però com a docents hem d’aspirar a molt més: llegir ha de significar comprendre més enllà del sentit literal de les paraules i ser capaços de construir significats sobre la naturalesa del món i el seu funcionament. D’aquesta forma, el procés de lectura adquireix sentit per a qui llig i, a més, es converteix en una activitat divertida i interessant, que suscita el desig de seguir llegint i de divertir-se –i aprendre– més.

La lectura, La lectura, si volem si volem queque ensens porte porte a adquirir a adquirir coneixements coneixements i construir i construir mons mons ambamb significat significat propi, propi, ha ha d’ajustar-se d’ajustar-se a unes a unes regles: regles: perquè perquè el que el que s’has’ha llegit llegit no quede no quede en una en una simple simple anècdota anècdota superficial, superficial, perquè perquè ensens aporte aporte coneixement coneixement autèntic, autèntic, és necessari és necessari saber saber llegir. llegir. I enI aquesta en aquesta tasca tasca de saber de saber llegir llegir és és important important distingir distingir les les dues dues dimensions dimensions associades associades a l’acte a l’acte de la delectura: la lectura: la literària la literària i l’epistemològica. i l’epistemològica.

Per a aconseguir tot això és necessari que precisem amb molta cura quin serà l’objectiu de la lectura de cada text; no podem conformar-nos amb el que és genèric i inqüestionable «vull que aprenguen»: caldrà detallar i organitzar els aspectes en què es concretarà aquest aprenentatge: Volem que els alumnes se senten intrigats? Que busquen més informació? Que sàpien «de què va el tema»? Que relacionen el tema amb alguna cosa que ja coneixen? Que siguen capaços de reflexionar o debatre sobre aquest? De posar-ne en dubte el contingut? De comprovar si les dades dels gràfics serveixen de suport a les interpretacions del text? Si la notícia té base científica o no en té en absolut?…

Si en Si la endimensió la dimensió literària literària llegir llegir implica implica components components artístics, artístics, imaginatius imaginatius i lúdics, i lúdics, en la endimensió la dimensió epistemològica epistemològica conté conté components components de verificació, de verificació, congruència, congruència, contrast contrast i extrapolació. i extrapolació. Els Els unsuns i elsi els altres altres hanhan de ser de ser contínuament contínuament i oportunament i oportunament exercitats exercitats en un en moment un moment històric històric comcom l’actual, l’actual, en què en què s’has’ha posat posat de moda de moda saber, saber, encara encara queque sigasiga de manera de manera superficial, superficial, i eni què en què hanhan proliferat proliferat les les revistes, revistes, els els llibres, llibres, les les gravacions, gravacions, les les conferències…, conferències…, instruments instruments de divulgació de divulgació d’uns d’uns coneixements coneixements queque es es consideren consideren d’interés d’interés general. general.

A l’hora de treballar amb textos periodístics a l’aula és necessari establir unes pautes de reflexió i proposar una sèrie d’activitats, que es poden presentar mitjançant un guió escrit. Encara que les notícies canvien cada dia, amb cada gesta històrica, política o científica, aquestes pautes d’interpretació requeriran poques modificacions, ja que al·ludeixen a processos de pensament o anàlisi de validesa general.

En aquest En aquest àmbit àmbit de divulgació de divulgació del del coneixement coneixement ocupa ocupa un lloc un lloc rellevant rellevant la premsa. la premsa. Els Els diaris diaris ofereixen ofereixen notícies, notícies, interpretacions, interpretacions, models models i imatges i imatges del del món món quotidià: quotidià: l’ensenyament, l’ensenyament, les les catàstrofes catàstrofes naturals, naturals, els els problemes problemes sanitaris, sanitaris, els els descobriments descobriments mèdics, mèdics, les les dietes dietes nutricionals, nutricionals, els els medicaments, medicaments, la moda, la moda, les les troballes troballes arqueològiques, arqueològiques, les les biografies biografies de personatges de personatges històrics, històrics, els els premis premis literaris literaris o filosòfics, o filosòfics, l’economia, l’economia, els els esports, esports, les les qüestions qüestions mediambientals… mediambientals… No No és difícil és difícil comprendre comprendre perper quèquè aquest aquest tipus tipus de temes de temes sónsón objecte objecte d’interés d’interés i constitueixen i constitueixen notícies: notícies: fenòmens fenòmens comcom la sequera, la sequera, els els aliments aliments transgènics transgènics o les o les epidèmies epidèmies delsdels animals animals (la grip (la grip aviària, aviària, perper exemple) exemple) afecten afecten greument greument l’economia l’economia mundial; mundial; el nostre el nostre elevat elevat nivell nivell de vida de vida i la idemanda la demanda d’und’un grau grau mésmés alt de alt benestar de benestar social social i individual i individual provoca provoca queque es convertisquen es convertisquen en notícia en notícia els els esdeveniments esdeveniments derivats derivats d’acords d’acords polítics polítics o econòmics o econòmics o els o els enfrontaments enfrontaments entre entre països; països; un fet un similar fet similar s’esdevé s’esdevé ambamb els els medicaments medicaments nous nous sorgits sorgits perper a a combatre combatre unauna malaltia malaltia o amb o amb les les darreres darreres innovacions innovacions tecnològiques tecnològiques en l’àmbit en l’àmbit de la decomunicació… la comunicació…

Per descomptat, no tots els textos periodístics tenen la mateixa qualitat, ni presenten facetes explorables en tots els cursos acadèmics; ara bé, en la majoria dels casos poden utilitzar-se com a punt de partida per al desenvolupament del treball, és a dir, com a detonant que condueix a la formulació d’un problema o d’una qüestió sobre la qual reflexionar. El treball amb la lectura de les notícies de premsa pot ser molt elemental: llegir i comentar el que s’ha llegit, per exemple, és una estratègia recomanada per a grups interessats en un tema determinat. Aquest mètode requereix un treball de cerca i selecció per part del docent, a fi que els textos elegits presenten en cada moment una vinculació amb els temes tractats a l’aula.

D’aquesta D’aquesta manera, manera, trobem trobem un aliat un aliat nounou a l’hora a l’hora d’ensenyar d’ensenyar i aprendre: i aprendre: la premsa, la premsa, que,que, situada situada en en l’encreuament l’encreuament de camins de camins on convergeixen on convergeixen lectura, lectura, coneixement coneixement i actualitat, i actualitat, es presenta es presenta davant davant nostre nostre comcom un recurs un recurs pedagògic pedagògic valuós, valuós, atractiu atractiu i innovador. i innovador. La utilització La utilització delsdels textos textos periodístics periodístics en el enprocés el procés d’ensenyament d’ensenyament i aprenentatge i aprenentatge contribueix, contribueix, d’una d’una banda, banda, a desenvolupar a desenvolupar unauna competència competència essencial essencial (la de (la la delectura la lectura comprensiva) comprensiva) i constitueix, i constitueix, d’altra d’altra banda, banda, un factor un factor eficaç eficaç de motivació, de motivació, d’acord d’acord ambamb el principi el principi de la depsicologia la psicologia de l’aprenentatge, de l’aprenentatge, segons segons el qual el qual els els successos successos quotidians quotidians i elsi els problemes problemes percebuts percebuts comcom a reals a reals estimulen estimulen l’interés l’interés delsdels alumnes. alumnes. La capacitat La capacitat motivadora motivadora de la depremsa la premsa suscita, suscita, a més, a més, un flux un flux recíproc, recíproc, atésatés queque els els fetsfets quotidians quotidians LLEGIR PREMSA LA PREMSA LA PREMSA GUIA GUIA DE DE AelA PARTIR DE DE LAen LA LECTURA i reals iA reals esdevenen esdevenen continguts continguts que que esTASQUES poden esTASQUES poden aprendre; aprendre; que elPARTIR que es pot es pot aprendre aprendre general enLECTURA general (el món (el món de de L’AULA A A L’AULA L’AULA coneixements coneixements queque es presenta es presenta a l’aula) a l’aula) es tiny es tiny o eso contamina es contamina alhora alhora de realitat, de realitat, es converteix es converteix en en D’UN D’UN ARTICLE ARTICLE DE DE PREMSA PREMSA interessant… interessant… Potser Potser seràserà aquesta aquesta simbiosi simbiosi un dels un dels beneficis beneficis principals principals queque cal cal esperar esperar de l’ofici de l’ofici de la de la premsa premsa a l’escola. a l’escola.

LA LLEGIR PREMSA LAPREMSA PREMSA LLEGIR PREMSA L’AULA L’AULA AAL’AULA AAL’AULA

Tasques Tasques queque es poden es poden fer aferl’aula a l’aula a partir a partir de la delectura la lectura d’und’un article article de premsa: de premsa:

Objectius Objectius 1. Situar 1. Situar 194

4. Relacionar l’article amb altres elements

Tipus Tipus de de tasques tasques queque poden poden fer-se fer-se •  Escriure el nom del diari i la data de la publicació de la notícia. •  Escriure el nom del diari i la data de la publicació de la notícia.

ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 194

2. Llegir 2. Llegir l’article l’article de premsa de premsa

8:43:04

4.1. Relació del text amb altres elements o realitats: •   Des del punt de vista disciplinari: en aquest apartat es faran preguntes  que tinguen a veure amb l’àrea o matèria específica: per exemple, en  Llengua (normalització, normativització…).

o realitats COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER AL PERSEGLE AL SEGLE XXI XXI LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L. 195 • fotocopiable  Des del punt de vista interdisciplinari: en aquest apartat es connecta-

l’article l’article •  Indicar la secció del diari a què pot pertànyer l’article. •  Indicar la secció del diari a què pot pertànyer l’article. COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER AL PERSEGLE AL SEGLE XXI XXI LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L. •  Indicar la pàgina en què deu haver-se publicat. •  Indicar la pàgina en què deu haver-se publicat. •  Analitzar la composició de la pàgina i el disseny que té. •  Analitzar la composició de la pàgina i el disseny que té. 11/06/2015

GUIA DE TASQUES A PARTIR DE LA LECTURA D’UN ARTICLE DE PREMSA

ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 195

i aplicar-hi un contingut

2.1.2.1. Disposició Disposició externa: externa: •   Indicar què crida més l’atenció en una primera visualització del docu•   Indicar què crida més l’atenció en una primera visualització del document:  ment:  grans  grans  titulars,  titulars,  color,  color,  mida  mida  de  de  les les  fotografies  fotografies  o  d’altres  o  d’altres  elements  elements  gràfics de suport… gràfics de suport… •   Indicar els elements gràfics de suport al text: gràfics, fotografies, info•   Indicar els elements gràfics de suport al text: gràfics, fotografies, infografies, mapes, taules, dibuixos… grafies, mapes, taules, dibuixos…

ran els conceptes bàsics de la mateixa disciplina que es desenvolupen  en el text amb conceptes relacionats amb altres àrees i matèries que  11/06/2015 8:43:05 puguen eixir. •   Des del punt de vista transversal: en aquest apartat es plantejaran les  qüestions d’educació en valors a què done lloc el tema del text. 4.2. Aplicació del contingut del text: •   Analitzar les repercussions o implicacions del contingut del text en contextos diferents.

2.2.2.2. Recuperació Recuperació de de la informació: la informació:

5. Valorar l’article

•   Llegir detingudament el text i realitzar les tasques següents: •   Llegir detingudament el text i realitzar les tasques següents: •   –   •  Buscar en el diccionari els termes que resulten poc usuals.  –  Buscar en el diccionari els termes que resulten poc usuals. •  –   •  Definir  –  Definir  els els  conceptes  conceptes  històrics,  històrics,  científics,  científics,  lingüístics,  lingüístics,  culturals…  culturals…  que que  siguen difícils d’entendre. siguen difícils d’entendre. •   O•  rdenar cronològicament fets, successos, processos…, segons el con Ordenar cronològicament fets, successos, processos…, segons el contingut del text. tingut del text. •   R•  econéixer totes les fonts d’informació del text: persones, institucions,   Reconéixer totes les fonts d’informació del text: persones, institucions,  declaracions  declaracions  d’experts,  d’experts,  testimonis  testimonis  presencials,  presencials,  agències  agències  de  de  notícies,  notícies,  etc.etc. •   Localitzar informació en el text. •   Localitzar informació en el text. •   R•  econéixer informació rellevant del text.  Reconéixer informació rellevant del text. •   E•  xtraure informació del text.  Extraure informació del text.

5.1. Reflexió crítica sobre la forma: •  Interpretar la intenció implícita en els titulars i en el cos del text. •  Interpretar la intenció implícita en les fotografies i peus de foto. •   Interpretar  la  intenció  implícita  en  materials  gràfics  d’un  altre  tipus  (mapa, infografia, taules…). 5.2. Reflexió crítica sobre el contingut: •   Verificar, si es disposa de mitjans, les dades incloses en el text. •  Valorar, si resulta possible, la fiabilitat de les fonts utilitzades. •   Valorar la pertinença de la inclusió de material gràfic des del punt de  vista de la seua contribució a la comprensió global del text. 5.3. Opinió: •  Expressar de forma coherent la pròpia opinió davant el tema tractat. •   Valorar la qualitat del document, tant pel que fa a la forma com al contingut. •   Valorar l’interés informatiu del tema per l’actualitat que té, per l’interés  general que presenta, per la proximitat als centres d’atenció de l’alumne,  per  la  proximitat  a  l’entorn  d’aquest,  per  la  proximitat  a  la  seua  ideologia… •  Establir debats sobre algun aspecte interessant del document.

Anàlisi Anàlisi i interpretació i interpretació deldel text: text: 3. Interpretar 3. Interpretar 3.1.3.1. i comprendre i comprendre•  Reconéixer el tema del text. •  Reconéixer el tema del text. la informació la informació •  Comprendre el text. •  Comprendre el text. •  Reconéixer el propòsit de l’autor. •  Reconéixer el propòsit de l’autor. •  Extraure la idea principal del text. •  Extraure la idea principal del text. •  Reconéixer l’estructura del text. •  Reconéixer l’estructura del text. •  Resumir breument el contingut del text. •  Resumir breument el contingut del text. •   D•  istingir el gènere periodístic (d’informació, d’opinió o mixt) a què per Distingir el gènere periodístic (d’informació, d’opinió o mixt) a què pertany el text. tany el text. •   C•  omprendre els motius dels agents que participen en els fets de què   Comprendre els motius dels agents que participen en els fets de què  parla el text. parla el text. •  Realitzar inferències a partir de la informació escrita. •  Realitzar inferències a partir de la informació escrita. •   P•  ortar   Portar  a  terme  a  terme  procés  procés  de  de  raonament  raonament  analògic  analògic  a  partir  a  partir  de  de  les les  idees  idees  o  o  dades incloses en el text. dades incloses en el text. •  Relacionar exemples amb les dades o idees que exemplifiquen. •  Relacionar exemples amb les dades o idees que exemplifiquen.

6. Anar més enllà de l’article (investigar i crear)

6.1. Investigació: •   En aquest apartat es poden proposar preguntes que obliguen els alumnes a consultar alguna font concreta d’informació: llibres, mapes, enciclopèdies, Internet…, per ampliar algun dels conceptes de l’article que  han sigut objecte d’anàlisi. 6.2. Creació: •   Es poden proposar tasques creatives: elaboració de textos, de gràfics,  de mapes, d’enquestes, de vinyetes, de còmics, de murals…; establiment de situacions d’empatia; realització d’experiments…

3.2.3.2. Anàlisi Anàlisi i interpretació i interpretació dels dels elements elements gràfics gràfics queque serveixen serveixen de de suport suport al text: al text: •  Comentar les fotografies, gràfics, mapes, taules, infografies, dibuixos… •  Comentar les fotografies, gràfics, mapes, taules, infografies, dibuixos… •  Descripció del contingut del material gràfic: •  Descripció del contingut del material gràfic: ••–   ••–   Tipus de font. Tipus de font. ••–   ••–   Variables que hi intervenen i com han d’interpretar-se. Variables que hi intervenen i com han d’interpretar-se. ••–   ••–   Extraure del text la idea bàsica que s’hi comunica. Extraure del text la idea bàsica que s’hi comunica. •   C•  omentar el tipus de relació que la informació gràfica té amb el text: si   Comentar el tipus de relació que la informació gràfica té amb el text: si  és una simple il·lustració, si expressa la idea bàsica, si és accessòria o  és una simple il·lustració, si expressa la idea bàsica, si és accessòria o  innecessària, si és complementària o contradictòria… innecessària, si és complementària o contradictòria…

200

COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER AL PERSEGLE AL SEGLE XXI XXI LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 200

11/06/2015 8:43:09

COMPETÈNCIES COMPETÈNCIES PER AL PERSEGLE AL SEGLE XXI XXI LLENGUA LLENGUA I LITERATURA I LITERATURA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT Material Material fotocopiable fotocopiable © Edicions © Edicions Voramar, Voramar, S. A. S. / Santillana A. / Santillana Educación, Educación, S. L. S. L.

ES0000000007221 573229 _ 0104-0208_31837.indd 201

201

11/06/2015 8:43:10

23

Llengua i Literatura Biblioteca del professorat Documents curriculars

• Programació didàctica d’aula.

• Rúbriques d’avaluació.

24

Batxillerat

material del PROFESSOR

Llengua i Literatura

L’autèntic contingut digital que aprofita el potencial multimèdia per a enriquir l’ensenyament i l’aprenentatge. LlibreNet, el contingut més digital de Santillana!

• Presentació i organització de continguts

totalment personalitzables. • Gran quantitat de recursos interactius, com ara vídeos, animacions, objectes 3D, etc. • Nombroses eines que transformen el contingut textual en elements actius. • Accés a enllaços recomanats pel seu interés educatiu. • Disponible per a Primària, Secundària i Batxillerat. • Disponible en dues versions: professor i alumne.

26

El llibre de text digital de Santillana que reprodueix el llibre de paper de forma interactiva. Encara no coneixes LlibreMèdia?

• Navegació fàcil i intuïtiva. • Disponible en dues versions: professor

i alumne. • Amb àmplies opcions de personalització a l’Aula Virtual de Santillana, que et permetran afegir-hi els teus propis continguts. • Amb nombrosos recursos multimèdia organitzats per unitats i eines que faciliten l’exposició didàctica. • Disponible per a la majoria d’assignatures de Primària, Secundària i FP Bàsica i per a tots els cursos.

Prova’n una demo a:

Prova’n una demo a:

www.digital.santillana.es

www.digital.santillana.es

Una aplicació multidispositiu que ofereix tots els continguts, recursos i eines necessaris per a l’ensenyament digital. Descobreix aquesta potent plataforma que t’ajudarà a exercir la teua tasca docent d’una forma més àgil i senzilla, i des de la qual podràs accedir al LlibreMèdia i el LlibreNet de Santillana.

No necessites connexió a Internet

Aula Virtual en línia

Descarregats l’aplicació i els continguts, no necessitaràs connexió per a treballar. Aula Virtual disposa, a més, d’una versió en línia.

La versió en línia d’Aula Virtual és compatible amb la gran majoria de dispositius, fins i tot amb els més nous, com els Chromebook. www.aulavirtual.santillana.es

La teua ajuda en EL dia a dia

Crees els teus propis materials

T’ofereix nombroses eines que et faciliten el treball, com el corrector de deures digitals o el generador d’exàmens.

Podràs personalitzar i generar els teus propis continguts digitals i enviar-los als alumnes.

PROVA’N UNA DEMO! Consulta els requisits tècnics d’Aula Virtual de Santillana.

Recorre Aula Virtual de Santillana i descobreix totes les funcions que té a:

www.digital.santillana.es

27

Compartir el coneixement és el millor mitjà per a assolir-lo. Presentem e-vocación, un programa exclusiu per a professors usuaris dels nostres materials. És un espai per a descobrir-hi noves propostes, compartir experiències i trobar material addicional per a completar les classes. A més, a la Biblioteca del professorat pots obtindre materials del teu interés, com ara solucionaris, guies, recursos multimèdia, etc. Tot això per mitjà d’un web fàcil d’utilitzar, participatiu i que compta amb la màxima qualitat de continguts, on trobaràs recursos, formació i un programa de punts en el qual se’t recompensarà per la teua fidelitat.

DE SEGUR QUE VOLDRÀS VISITAR-LO ASSÍDUAMENT PER VEURE’N TOTES LES NOVETATS!

Entra-hi i registra’t a

www.e-vocacion.es

28

EDUPACK

Vols veure mostres de tots els nostres materials de manera digital abans de rebre’ls en format paper? Entra a Edupack i podràs aprofundir en cada matèria i descobrir tots els recursos pedagògics que s’inclouen en cada curs.

ESTIGUES ATENT, prompte PENJAREM LES NOVETATS PER A AQUEST CURS!

Entra-hi i descobreix

www.santillana.es/es/w/edupack/

29

www.santillana.es

Estem a la teua disposició COMUNITAT VALENCIANA València C/ València, 44 46210 Picanya (València) Tels.: 96 159 43 90 / 96 159 43 91 Fax: 96 159 25 17

Alacant Prolongació Rosa dels Vents, 62 Polígon Industrial Llano del Espartal 03007 Alacant Tel.: 96 510 15 90 Fax: 96 510 15 92

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

1233120

Segueix-nos a: