Primaria
5 Llengua Per començar ¿Com és aquest Un repte que cal aconseguir en cada unitat. llibre? Recursos per
Views 127 Downloads 2 File size 55MB
Recommend stories
- Author / Uploaded
- Aura70
Citation preview
5 Llengua
Per començar
¿Com és aquest
Un repte que cal aconseguir en cada unitat.
llibre? Recursos per aprendre
Posaràs en joc diverses intel·ligències.
Monogràfic trimestral de tècniques d’aprenentatge.
Projecte
Per acabar
Fem memòria
Posa en pràctica les teves competències.
Projecte trimestral interdisciplinari.
Emprèn: utilitza la teva creativitat, iniciativa...
Reflexiona sobre el teu aprenentatge.
Síntesi acumulativa cada dues unitats.
Què signifiquen aquestes icones?
ORAL
EN GRUP
ÀUDIO
ATENCIÓ
AMPLIACIÓ
TIC
VALORS
RUTINES
Diguem-hi la nostra Llegim i Què hem entès?
Programa pautat de comprensió lectora per formar bons lectors.
Una volta pel món et permetrà aprendre fora de l’aula.
Lectures actuals i motivadores per fomentar el gust per la lectura i la literatura.
Tractament de les emocions que desperten les situacions quotidianes.
Treball de comprensió i expressió oral a partir d’eines i pautes.
Mou el pensament
Escrivim Coneixem la llengua
Activitats per aprendre a comunicar-nos correctament.
Una rutina de pensament per aprendre a pensar.
Un espai obert al diàleg i a la reflexió.
Textos i contextos reals per treballar la comprensió i l’expressió escrita.
Intel·ligències múltiples
LÒGICA I MATEMÀTICA
LINGÜÍSTICA I VERBAL
MUSICAL
NATURALISTA
INTRAPERSONAL
INTERPERSONAL
ESPACIAL
CORPORAL I CINESTÈSICA
Tercer trimestre
Segon trimestre
Primer trimestre
Índex 0 Ens retrobem!
Pàgina 6
1
Pàgina 14
Un món de vivències
2 L’entorn és viu
Pàgina 30
3 Emocions a flor de pell
Pàgina 46
4 Com som?
Pàgina 62
3 Un polsim de ciència 5
Pàgina 82
46
Sempre al dia!
Pàgina 98
7
Som el que mengem?
Pàgina 114
8
A bon pas
Pàgina 130
9 Històries de còmic
Pàgina 150
10
Anuncis amb màgia
Pàgina 166
11
Esperit crític
Pàgina 182
12
De vocació, cinèfils!
Pàgina 198
PROJECTE
Etologia pàgina 78 Ens comuniquem igual?
PROJECTE
Esport i salut pàgina 146 La mascota dels Jocs Olímpics de 2026
PROJECTE
Cultura i tradició pàgina 214
Tothom a taula!
5
Ens retrobem! Les vacances han acabat i tornem a l’escola. Tot i ser un fet que es repeteix any rere any, cada vegada és únic. — Has desconnectat molt aquest estiu? — Com et sents el dia abans de tornar a l’escola? — Quins sentiments sents el primer dia? Com t’agradaria sentir-te?
6
Benvinguts! 1
En Mateu i la Marta han estat junts durant les vacances d’estiu. Ara que torna a començar el curs, s’escriuen per comentar com els hi va. Llegeix el correu electrònic.
Mateu Vilar Marta Sunyer «[email protected]» 15 de setembre de 2014 Tornem a començar!
Hola, Marta! Què tal el retrobament amb els teus companys? Costa acostumar-se a la tornada a l’escola i als nous horaris, oi? Però ja se sap... les vacances no poden durar sempre! Has conegut ja els teus mestres? Són simpàtics? Exigents? Nosaltres tenim una mestra nova i encara no et puc dir gaires coses d’ella. D’entrada, sembla simpàtica. Pel que estic trist és perquè han barrejat les dues classes de cinquè i ara ja no vaig amb els meus amics de sempre. Només vaig amb la Bruna i amb en Toni, però la Beth, en Dalmau i en Matías van a l’A. La meva germana m’ha dit que a ella també li va passar i que al cap d’uns dies ja s’hi havia acostumat. Almenys m’ha tocat l’aula més gran. :-) Hi ha més novetats, també, com la revista escolar i l’hort, on conrearem verdures. A més, aquest any participem, amb altres escoles, en un projecte dedicat al cinema. Visitarem el Museu del Cinema de Girona i participarem en un taller per aprendre a fer una pel·lícula. També t’he d’explicar que ens hem reunit els dos grups de cinquè per fer propostes per a aquest curs i han sortit idees genials sobre els tallers que volem organitzar! N’hi haurà de robòtica, d’astronomia i de ràdio! Què bé que ens ho vam passar aquest estiu, passejant amb bicicleta, anant a la platja... veritat? M’agradaria molt que poguessis venir a passar un cap de setmana a casa; ja ho he parlat amb els meus pares i m’han dit que sí. A tu què et sembla? Quan vinguis et presentaré els meus companys de bàsquet i jugarem un partit al pati de l’escola, perquè els caps de setmana obren gràcies a la iniciativa «patis oberts». Ja pots començar a convèncer els teus pares perquè et deixin venir! T’he d’explicar moltes coses més! T’espero! Mateu
7
2 Tenint en compte el correu electrònic del Mateu, respon:
Va dirigit a la Marta Sunyer t De què tracta el correu? Tractava sobre la tornada a l'escola t Quines són les tres novetats que tindran lloc aquest any a l’escola? La revista escolar, l'hort per t Quina proposta li fa, el Mateu? Li invita a venir a jugar conrear i l'obertura del pati als al pati els caps de setmana caps de setmana 3 Han separat de classe al Mateu dels seus amics. Com se sent ell? En Mateu se sent trist. t A qui va dirigit?
4
5
— Com et sentiries tu? Quin consell li donaries al Mateu per superar aquesta situació? Jo hem sentiria malament. Jo li diria que no es preocupi ja que els veurà als passadissos i patis i que no li donés tanta importància. Imagines quines activitats poden haver fet el Mateu i la Marta durant les vacances? Escriu-les en Van estar junts per passejar amb bicicleta i anar a la platja el teu quadern i comenteu-les entre tots. — Són les mateixes que heu fet vosaltres? Us agradaria haver-les fet? No, no són les mateixes activitats i tampoc m'agradaria haver-les fet perquè jo vaig anar a la piscina Quines assignatures t’agraden més? Quines t’agraden menys? Per què? Fes una llista de l’1 al 5 incloent, en primer lloc, la teva preferida, i en darrer lloc la que menys t’agradi. Després, compara la teva llista amb la dels teus companys.Les assignatures que més m'agraden són les matemàtiques, educació física, català, naturals, taller lector i taller escriptor. Les que menys són castellà, anglès, socials, religió, plàstica i arts escèniques.
6 Busca dins de la sopa de lletres sis adjectius de com ens podem sentir el primer dia d’escola i escriu-los en el teu quadern. Després, escriu l’antònim de cadascun d’ells.
content: enfadat alegre: trist confús: clar segur: espantat il·lusionat
C
O
N
T
E
N
T
I
O
P
I
F
C
E
N
L·L
N
A
L
E
G
R
E
U
F
R
U
V
I
V
I
S
U
P
S
T
Q
I
C
I
S
E
G
U
R
O
A
O
A
D
B
N
C
S
P
N
Q
T
O
M
G
O
M
A
G
I
H
J
U
A
I
T
Els sinònims són paraules que tenen el mateix significat. Els antònims són paraules que tenen un significat contrari.
8
Benvinguts! 7
La classe d’en Mateu és gran. Forma parelles de sinònims amb els adjectius següents: gran - bonica - assolellada - àmplia maca - lluminosa - càlida - acollidora — I la teva classe com és? Descriu-la. tT’agrada? T’hi trobes còmode? t És diferent respecte de l’any passat? t Com està decorada? t Quins mobles i altres objectes hi ha?
8
A l’hort d’una escola s’hi poden conrear diverses verdures. Assenyala la síl·laba tònica d’aquestes paraules i digues si són agudes, planes o esdrúixoles:
patata
albergínia
pebrot vermell
ceba
enciam
endívia
La síl·laba tònica d’una paraula és la que pronunciem més fort. Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles.
9
9 Llegeix: Nosaltres tenim una mestra nova. I tu?
t Quin és el subjecte de l’oració anterior? I el predicat? — Ordena cada grup de paraules i forma una oració amb sentit. Després, subratlla el subjecte i el predicat de cadascuna en el teu quadern. cinema.
Nosaltres és
a
jugo
escolar bàsquet
participarem revista els
en La Jo
de
projecte
novetat. meus
un
una amb
amics.
t&MsubjecteFOTEJVRVJGBMBDDJØPEFRVJQBSMFN t&MpredicatJOEJDBRVÒGBFMTVCKFDUFPRVÒEJFNEFMM
10 Quantes coses es poden fer a l’estiu! Inventa com a mínim cinc oracions a partir de les fotografies.
10
Benvinguts! 11 Forma oracions a partir d’aquests grups de paraules: El
alumnes de cinquè
escriuran
la revista escolar.
La
taller de robòtica
són
al laboratori.
L’
verdures
és
nova.
Els
mestra
començarà
molt saludables.
Les
hort
s’organitzarà
la setmana vinent.
12 Quines persones treballen en una escola? Escriu-les en el teu quadern. En saps d’altres? a mestr.....
or direct.....
dor netejad.....
ari bibliotec.....
ista recepcion.....
er cuin.....
or monit.....
13 Llegeix el correu electrònic i escriu en el teu quadern les paraules que contenen prefixos.
Benvolgudes famílies, Esperem que hàgiu passat un estiu extraordinari i que torneu amb moltes ganes d’engegar un nou curs. Estem desitjant que pugueu comprovar les novetats d’aquest any.
Els prefixos i els sufixos són partícules que es col·loquen davant o darrere d’un mot i en canvien el seu significat.
11
14 Recorda alguna anècdota viscuda aquest estiu i escriu-la. Fes-ho a partir d’alguna fotografia teva. Les següents preguntes et poden servir de guia:
t On et trobes? Com vas vestit? t Estàs sol o acompanyat? De qui? t Què estàs fent? Què va passar? t Com va acabar la història?
15 Classifica al teu quadern els verbs destacats de la nota següent segons el seu temps:
El temps d’un verb indica quan passa l’acció (passat, present o futur).
s famílies, Benvolgude nió que la reu m e rm fo Us in a les illuns dia 20 d l e c o ll rà d tin 17 h. s omunicar-vo c r e p m te Aprofi farà al museu es a id rt o s la e qu i que ahir, re b tu c ’o d is de a princip ió de l’equip n u re la t n dura munt n sorgir un a v , s e tr s ir e m m compart le o v e u q s d’idee s. amb vosaltre Atentament, la Direcció
16 Selecciona el verb adient per a cadascuna de les bafarades. Escriu el diàleg complet al teu quadern. Hola! Ets / Estàs nou a l’escola? Sí, avui és / està el meu primer dia i estic / sóc una mica nerviós. Saps quina és / està la teva aula? Vols que et digui on està / és?
12
Sí, moltes gràcies! Ets / Estàs molt amable!
Benvinguts! 17 Completa, en el teu quadern, el text que hi ha penjat al web de l’escola amb «el», «la», «l’», «els» o «les», segons correspongui. ..... any passat va començar ..... participació de ..... escola en ..... First Lego League, un concurs internacional on participen ..... alumnes entre 10 i 16 anys. Aquest any ens hem tornat a inscriure amb un equip de 10 alumnes de ..... dues classes de cinquè. ..... objectiu és crear el robot amb peces de Lego que es pugui adaptar al circuit que ens marcarà l’organització del concurs.
18 Llegeix el diàleg i accentua en el teu quadern les paraules destacades. —T’has apuntat a l’activitat de tenir cura de l’hort? —Sí, em fa molta il·lusio. Tu tambe, veritat? —Sí, a mi tambe m’agrada molt. Has pensat ja que voldries que tingues l’hort? —Jo voldria que plantessim: broquils, esparrecs, tomaquets i pesols. —A mi m’agradaria que poguessim plantar plantes aromatiques i medicinals com: estrago, alfabrega, arnica, comi, espigol, timo, romani i salvia. —Saps si a les torretes de les escales es plantaran flors? —He sentit que s’hi plantaran camelies, gessami i dalies. —Ostres! Amb tantes plantes, l’escola quedara preciosa!
L’adjectiu i el nom concorden en gènere i nombre.
19 Segur que aquest serà un any molt especial! Quines coses t’agradaria que et passessin? Escriu-les en un full de paper i fiqueu tots els vostres desitjos en una caixa. Al final de curs, obriu la caixa i comproveu si s’han complert. Endavant!
Durant aquest curs vole m... ... poder parlar més a la classe.
13
1
Un món de vivències
EN MARXA t El sentit genèric i el sentit específic t L’exposició d’un tema t La narració de vivències tL’estructura de l’oració t La partició de paraules a final de línia t Mou el pensament: CSI: Color, Símbol, Imatge
14
Intel·∙ligències múltiples
TASCA INTEGRADA
ExpoVida
Exposició sobre un personatge Investigació Trieu un personatge que us sembli interessant (artista, esportista...). Dividiu-vos en grups i investigueu la seva vida: t Dades personals i professionals, anècdotes curioses... t Fotografies, dibuixos, obres...
Planificació Formeu equips de treball: t3FEBDUPST dividiu la informació per temes (vida, obra, curiositats...) i elaboreu una fitxa per a cada tema. Afegiu-hi fotografies. tDisseny: creeu els murals, els panells i els fullets informatius. tDifusió: promocioneu l’exposició (repartiment dels fullets, tipus de publicitat...).
Inauguració Cerqueu el dia més adequat per a la inauguració. L’equip de difusió ha de preparar i exposar el discurs.
15
LLEGIM El gran escriptor britànic Roald Dahl parla de la seva infantesa en un llibre titulat El nen. Aquest fragment explica les seves vacances a Noruega. — Quin és el millor record de les teves vacances? — Les vacances poden servir per descobrir costums nous? Com ara quins?
L.-2K.*Roald Dahl fou un escriptor nascut a Gal·les el 1916 i que va morir l’any 1990. És famós com a autor de novel·les infantils i per a adults. Va escriure històries tan conegudes com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata, entre d’altres.
idíl·lic: ideal, meravellós. anònim: que no se’n coneix el nom.
A Noruega LES VACANCES d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em feia tremolar tot jo d’alegria. Totes les meves vacances d’estiu, des dels quatre anys fins als disset (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc idíl·lic, i el lloc era Noruega. [...] Tots parlàvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega. En certa manera, doncs, anar cada estiu a Noruega era com anar a casa. El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavors no hi havia avions comercials, de manera que trigàvem quatre dies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar. Sempre érem un grup enorme. Hi havia les meves tres germanes i la meva germanastra (això fa quatre), i el meu germanastre i jo (que fa sis), i la meva mare (que fa set), i la mainadera (que fa vuit), i cal afegir-hi cada any no menys de dues persones més, que eren una mena o altra d’amics anònims de la germanastra (això fa deu, tot plegat). [...] Dúiem sis grans baguls i incomptables maletes, i quan el gran dia de la sortida arribava, tots deu, juntament amb les piles d’equipatge, començàvem la primera i més senzilla de les etapes del viatge, el tren fins a Londres.
16
1
Quan arribàvem a Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant la gran ciutat [...]. El viatge a Newcastle durava unes cinc hores, i quan hi arribàvem necessitàvem tres taxis més que ens duguessin de l’estació al port, on ens esperaria el vaixell. Després d’aquesta, la primera parada seria Oslo, capital de Noruega. [...] Sempre ens quedàvem una nit a Oslo, per celebrar una festa de família anual, amb la bestemama i el bestepapa, els pares de la mare. [...] Tots érem abraçats i besats moltes vegades, mentre rius de llàgrimes recorrien galtes ancianes i arrugades, i de cop i volta aquella malenconiosa i tranquil·la casa es revifava per les veus de tantes criatures. [...]
Per què es revifava la casa?
Tots els grans, amb la mainadera, i tots els infants nens, fins i tot quan el més petit només tenia un any, sèiem al voltant de la gran taula ovalada del menjador la tarda de l’arribada, per a la gran festa anual de celebració amb els avis, i la vianda que s’hi servia no variava mai. Era una casa noruega, i per als noruecs la millor vianda del món és el peix. I quan diuen peix no es refereixen pas a la classe de cosa que vosaltres i jo comprem a la peixateria. Ells volen dir peix fresc, peix pescat no més enllà de vint-i-quatre hores abans i que mai no s’ha congelat ni tan sols posat en gel. [...] Duien a taula un gran peix, un rèmol gran com una safata i gruixut com el braç. Tallaven grans trossos blancs del peix i ens els posaven al plat, amb salsa holandesa i patates noves bullides. I res més. [...] Així que havien tret les restes del peix, hi duien una tremenda i escarpada muntanya de gelat fet a casa. [...] Hi havia barrejats milers de trossets de caramel cremat de cafè amb llet (els noruecs en diuen krokan) i en resultava que el gelat no se’t desfeia a la boca i prou, com passa amb els gelats habituals. Podies mastegar-lo, i llavors feia crunx i crunx i el gust encara el somiaves dies i dies després.
malenconiosa: trista. vianda: qualsevol cosa que es pot menjar. rèmol: peix amb taques que pot arribar a mesurar 60 centímetres. escarpada: amb un gran pendent.
17
LLEGIM Què creus que vol dir skaal?
Aquesta gran festa la interrompien un curt parlament de benvinguda del meu avi i els grans que alçaven les copes de vi de peu llarg i deien skaal moltes vegades durant l’àpat. [...] A Noruega, pots triar una de les persones assegudes a taula i fer skaal, a ell o ella, en una petita cerimònia privada. Primer alces el got i dius el nom de la persona triada. «Bestemama! —dius—. Skaal, bestemama!». Llavors ella alça el seu, de got, i l’aguanta alçat [...]. És una cerimònia solemne i seriosa, i és norma que en ocasions formals cadascun faci un skaal a tots i cadascun dels asseguts a la taula. L’endemà al matí tothom es llevava d’hora i disposat a continuar el viatge. [...] De manera que, després d’un ràpid esmorzar, la nostra cavalcada deixava el Grand Hotel en tres taxis més, i s’encaminava als molls d’Oslo. Allà ens embarcàvem en un vaporet de cabotatge. [...]
cavalcada: desfilada (de gent, en aquest cas). cabotatge: navegació que es fa al llarg de la costa. fiord: vall entre muntanyes a la mar.
Adoràvem aquesta part del viatge. L’esplèndid barquet, amb la seva alta xemeneia, s’endinsava en les calmes aigües del fiord i costejava a pas tranquil, deturant-se si fa no fa cada hora en petits embarcadors de fusta, on un grup de vilatans o d’estiuejants esperaven per rebre amics, o per recollir paquets i correu. Si no heu navegat pel fiord d’Oslo un tranquil dia d’estiu, no us podeu imaginar què és. És impossible de descriure la sensació de pau i bellesa absolutes que us envolta. Roald Dahl, El nen. Empúries.
Et recomanem... Si t’agrada llegir sobre les vacances, no et perdis aquestes lectures: t José María Plaza, El castell dels guerrers sense cap. Col·l. Els Sense Por. edebé. t Jordi Cervera, La pilota Japler. Col·l. Tucà Verd. edebé.
18
1
QUÈ HEM ENTÈS Obtenim informació 7. 1 Respon aquestes preguntes sobre la lectura: t On anava el protagonista a passar les vacances d’estiu? Per què? t Qui l’acompanyava? t Quin trajecte feien fins a Oslo? Per què el protagonista diu que era tot un esdeveniment? t Com celebraven l’arribada dels familiars? t On es van dirigir l’endemà d’aquesta celebració?
2 Ordena les següents frases en el teu quadern i reconstruiràs la història:
a. Aleshores, tots sèiem al voltant de la taula per celebrar la festa anual. b. En arribar al port de Newcastle, vam agafar un vaixell que ens portaria a Oslo. c. El gran dia de la sortida anàvem carregats d’equipatge i anàvem amb tren fins a Londres. d. L’endemà, tothom es llevava d’hora per agafar el barquet que navegava pel fiord. e. La rebuda a Oslo sempre era amb abraçades i petons.
Interpretem 3 Escull la frase que resumeix millor aquesta narració.
A
El protagonista explica com és la seva família noruega i quins són els seus costums.
B
El protagonista narra l’itinerari que cada any recorren fins a arribar a Oslo.
C
El protagonista descriu amb emoció les vacances de cada any amb la seva família a Oslo.
4 Substitueix els mots destacats pels sinònims següents: mot - joia - menut succés - familiar
Quan jo era petit tremolava d’alegria en sentir la paraula vacances, perquè els meus parents vivien a Noruega i viatjar allà era un gran esdeveniment.
5 Per al protagonista, «LES VACANCES d’estiu» són paraules màgiques. Per què?
— Pensa i digues quines serien les teves «paraules màgiques» i explica què representen per a tu.
19
QUÈ HEM ENTÈS Reflexionem 6 La família del protagonista viu al Regne Unit i passa les vacances a Noruega. En petits grups, comenteu:
— Quins costums noruecs es descriuen? Són diferents dels teus? — Quines tradicions d’altres països coneixes? Quines et sorprenen més? — Quins avantatges comporta parlar més d’una llengua? — Coneixes algun cas en què la diversitat de llengües sigui motiu de conflicte?
Ens expressem 7 Agrupeu-vos per parelles i penseu què volen dir aquestes oracions. Poseu les respostes en comú.
t «Anar cada estiu a Noruega era com anar a casa». t «El gust del gelat encara el somiaves dies i dies després».
Un pas més: el sentit genèric i el sentit específic Llegeix el diàleg següent i observa les paraules destacades: —Mare, a quina hora agafarem el vaixell? —Agafarem un vaporet, un tipus de vaixell.
Quan parlem hem d’utilitzar les paraules precises i adients segons el context. Això s’anomena precisió lèxica.
8 Completa el text amb les paraules de sentit específic. A l’hora de preparar l’equipatge cal posar els estris d’higiene personal al ..... La roba i el calçat l’hem de posar a la ..... o potser en un ..... depenent de la quantitat que en tinguem. Finalment, a la ..... hi pots guardar les ulleres, un llibre...; les monedes en un ..... i altres documents importants a la .....
bagul
necesser portamonedes bossa de mà
bitlletera
9 Completa les oracions amb la paraula adient. En cas de dubte, consulta el diccionari. adreça / direcció
tHi ha molt ..... a aquesta hora. tSi em dónes la teva ..... t’enviaré una postal. tCap a quina ..... hem d’anar? Dreta o esquerra?
tràfic / trànsit
tTreballa al port regulant el ..... de mercaderies. http://www.dicdidac.cat
20
DIGUEM-HI LA NOSTRA
1
L’EXPOSICIÓ D’UN TEMA
Escoltem 10 Roald Dahl escriu en la seva narració paraules en noruec: bestemama, krokan, skaal... Escolta l’àudio sobre les llengües del món. — Quantes llengües es parlen al món? — Quines són les llengües més parlades? Quin lloc ocupa el català? — En què creus que ens pot beneficiar parlar llengües diferents?
Parlem-ne 11
Prepareu una exposició oral a la classe sobre les llengües que es parlen a l’escola. — Us anirà bé respondre aquestes preguntes: t Quantes llengües diferents es parlen a la teva escola? Escriu-ne el nom. t Quines llengües t’agradaria aprendre? Per què? t Totes les llengües tenen el mateix alfabet? Quins alfabets són? t Quina llengua parles amb els teus amics? I amb la teva família? t Creus que aprendre llengües diferents és positiu? Per què?
Per fer una exposició t Busqueu informació sobre el tema. t Trieu la informació més interessant. t Prepareu un guió per tal d’ordenar la informació. t Feu l’exposició oral: parleu alt, clar i sense llegir el guió.
El carrer és un indret on es parlen llengües diverses. Quines es parlen al teu barri o localitat?
Una volta pel món
— Pregunta a la gent del carrer quina llengua parlen habitualment i grava una mostra de cada llengua. — Recull les dades i ordena les llengües segons el nombre de parlants que has entrevistat. — Representa el resultat amb un gràfic. — Mostra els resultats a la resta de companys: explica quantes llengües has trobat, escolteu les gravacions i ensenya el gràfic.
21
ESCRIVIM
LA NARRACIÓ DE VIVÈNCIES Ja has llegit com Roald Dahl narra la seva infantesa. De fet, quan expliques una història com ara una anècdota personal, com has passat les vacances... també estàs narrant. — Llegeix aquesta narració sobre unes vacances i respon les preguntes: Jo pensava que aquelles vacances d’agost a Grècia serien com les altres, però estava equivocada. Al poc d’arribar a l’illa de Creta, el meu pare, que havia nascut a l’illa, em va dir que havíem d’anar a veure l’avi.
L’endemà de la nostra arribada, vam anar a casa de l’avi. «Teniu ganes de fer una caminada?», va dir. «I tant!», vaig respondre. Vam pujar tots tres al cotxe i vam dirigir-nos a les muntanyes. Durant el trajecte ens va confessar que ens volia mostrar un secret. Jo vaig quedar intrigada: «Quina mena de secret?». Aleshores, l’avi Basili ens va dir: «Us porto a una cova que només jo conec». Al cap d’una estona, vam arribar a l’entrada de la cova. Era un forat petit. Vaig tenir por! El meu pare duia un parell de llanternes. L’avi ens va dir: «No té cap perill». El pare s’hi va ficar i jo al darrere. Avançàvem arrossegant-nos i després ja ens vam poder aixecar una mica. Era tot tan bonic! Al cap de mitja hora la bateria de les llanternes es va esgotar i vam quedar a les fosques. Em vaig espantar molt perquè no aconseguíem trobar el camí de sortida. El meu pare va rebuscar per les seves butxaques i va trobar una capsa de llumins. Entre llumí i llumí vam aconseguir arribar al forat de sortida. Allà ens esperava l’avi Basili, tot content: «Què, us ha agradat?». El meu pare i jo ens trepitjàvem les frases l’un a l’altre per l’emoció d’explicar l’ensurt de la manca de llum, però també per les meravelles que havíem vist. Al vespre, vaig abraçar l’avi Basili i li vaig dir: «Avi, gràcies per compartir el teu secret!». «De res, noia. Això només és el principi. Us he d’ensenyar més coses...». No en tenia cap dubte, aquell estiu a Creta seria el millor de la meva vida!
Plantejament t Qui són els personatges? t On passa la història? t Quan passa?
Nus t Quin fet sorprèn inicialment el protagonista? t Com reacciona? t Què va passar?
Desenllaç t Com es resol el conflicte del nus? t Com acaba?
— Quins dels textos següents tenen aquesta mateixa estructura? contes
receptes
faules
entrevistes
llegendes
En qualsevol narració, hi distingim tres parts: el plantejament, on coneixem els personatges, el lloc i el temps on se situa la història; el nus, on s’expliquen els fets i com es desenvolupen; i el desenllaç, on es resol la situació plantejada en el nus.
22
1 12 Després d’haver llegit la narració, quin títol l’hi posaries? 13 Ara et toca escriure una narració de la qual tu seràs el protagonista. La resposta a aquestes preguntes t’ajudarà a crear la història:
Plantejament On eres? Quan va passar? Amb qui estaves?
Desenllaç Com es va resoldre? Com va acabar tot?
Nus Quin fet et va sorprendre? Què vas pensar? Què vas decidir fer? Què va passar després? Com et vas sentir?
— Després, llegeix la narració a la resta de companys.
14 Ordena les imatges i després escriu la història que narren.
15 Llegeix les primeres estrofes d’aquesta cançó i imagina que és
el plantejament d’una narració. Després, inventa’n i escriu-ne un nus i un desenllaç que la completin.
— Ara, busca la cançó sencera a internet, escolta-la i compara-la amb el que has inventat.
23
CONEIXEM LA LLENGUA
L’ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ
El subjecte: el sintagma nominal Al mercat del barri han organitzat la setmana de Noruega. Hi ha un munt de coses bones i sabors nous per tastar! Mira el cartell.
ec El cuiner noru ó. prepara el salm
Subjecte Predicat
És qui fa l’acció, allò del qual diem alguna cosa. Indica què fa el subjecte o què en diem.
— Ara, fixa’t en el subjecte: El cuiner noruec prepara el salmó. Determinant + Nom + Complement Sintagma nominal
El subjecte està format per un sintagma nominal (SN) que té com a nucli un nom o un pronom i pot anar acompanyat de determinants i complements. El sintagma nominal, però, pot realitzar altres funcions a més de la de subjecte. El sintagma nominal subjecte pot tenir diverses estructures: Nom o pronom: Oslo és una ciutat preciosa. / Ells seien al voltant de la taula. Determinant + nom: La Clàudia ha tornat de vacances. Determinant + nom + adjectiu: Els turistes nòrdics visiten Catalunya. Determinant + nom + preposició + nom: Els amics del barri juguen a bàsquet.
16 Identifica els sintagmes nominals subjectes d’aquestes oracions i assenyala’n el nucli:
tLes llengües són divertides. tEl veïnat de la Carlota parla hindi. tNosaltres no vindrem a sopar. tEls pantalons verds són els meus preferits.
17 Digues quina estructura tenen aquests sintagmes nominals: L’escola d’idiomes (determinant + nom + preposició + nom)
24
t Els bombers.
t La tieta del Lluís.
t Tarragona.
t El gat negre.
t Una plaça.
t Les fruites.
t Un vestit ratllat.
t Jo.
t La casa del meu veí.
1 El predicat: el sintagma verbal Æ
Æ
Ara fixa’t en el predicat: El cuiner noruec prepara el salmó. Æ
Verb + Complement Sintagma verbal
El predicat és un sintagma verbal (SV) que té com a nucli un verb i pot anar acompanyat de complements.
18 Separa el sintagma nominal subjecte i el sintagma verbal predicat de les oracions que formen el text següent:
Roald Dahl va escriure Matilda. Una companya de la classe ha llegit aquest llibre. La meva amiga ha agafat el llibre de la biblioteca. Jo vull llegir una altra obra d’aquest escriptor d’origen noruec.
19 Escriu en el teu quadern els complements verbals de cadascuna d’aquestes oracions:
t La novel·la explica la infància d’un escriptor. t El meu pare compra fruita i verdura al mercat. t En Joan parla moltes llengües estrangeres. t La Martina escolta música a la seva habitació. t El germà de l’Estela corre molt de pressa. t La truita de riu és el meu menjar preferit.
20 Inventa’t un predicat per a cadascun d’aquests sintagmes nominals subjectes:
t Les roses del balcó...
t Els gats negres del veí del segon...
t El meu avi Joaquim...
t Els llibres de la meva habitació...
t La Montse...
t París...
21 Fixa’t en l’exemple i escriu el predicat més llarg que puguis afegint complements verbals a aquests verbs:
Llegeixo. Æ Llegeixo novel·les d’aventures cada dia. t Porta una motxilla.
t Neden.
t Dorm.
t No escoltaven.
25
CONEIXEM LA LLENGUA
LA PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA
Llegeix la postal que ha escrit la Maria i fixa’t com ha separat la darrera paraula de cada línia. Àvia, Ahir vaig estar banyant-‐me en aquella platja tan tranquil-‐ la. Després del llarguíssim viatge amb cotxe, volíem des-‐ cansar. Quan vam arribar encara eren les dotze, l’ai-‐ gua del mar era transparent i per tot arreu hi havia pei-‐ xos de colors. Va ser fantàstic! Potser ens hi quedarem uns quants dies més. Molts petons, Maria
Sara Pla Plaça Major, 5 0101 Vilanova
— Llegeix ara les normes i afegeix en el teu quadern un exemple de la postal per a cadascuna.
A final de línia t Hi ha dígrafs que se separen («rr», «ss», «ix», «tg», «tj», «tx», «ts», «tz») i dígrafs que no («gu», «ll», «ny», «qu», «ig»). Se separen: car-re-ra, tas-sa, ca-lai-xos, jut-ge, pet-jada, tot-xo, pot-ser, at-zar. No se separen: for-mi-gues, llu-na, ba-nya, pa-quet, ba-teig. t1FSTFQBSBSVONPUBNCl·l se substitueix el punt que hi ha entre les eles per un guionet. Incorrecte: co-l·legi Correcte: col-legi t4JVOBQBSBVMBUÏapòstrof, no es pot deixar a final de línia. Incorrecte: l’-univers Correcte: l’uni-vers t4JVONPUFTUËGPSNBUQFSVOprefix, s’ha de separar sencer de la resta de la paraula. Incorrecte: de-scansar Correcte: des-cansar tNo hi pot haver cap lletra sola ni a l’inici ni a final de línia. Incorrecte: a-miga, cami-ó Correcte: ami-ga, ca-mió
22 Corregeix els errors de separació de paraules a final de línia en aquest text escrit a l’ordinador:
Les aventures del meu avi Pep &MNFVBWJ1FQWBTFSVOBEFMFTQSJNFSFTQFSTPOFTRVFWBUFOJSDP txe al poble i sempre explica anècdotes de quan ell anava per la caSSFUFSBJEFDPQJWPMUBMJQBTTBWFOQFMEBWBOUHPTTPT QPMMBTUSFTJË necs. Tot això em semblava una cosa divertidíssima i realment al·lVDJOBOU&OHVBOZFOUSFUPUTFMTOÏUTIFNQFOTBUEFSFHBMBSMJQFSB MBOJWFSTBSJVOBFOUSBEBQFSBMBDVSTBEF'ØSNVMB4FSËVOEJBFY traordinari en la seva vida!
26
MOU EL PENSAMENT CSI: Color, Símbol, Imatge És important conèixer i saber quines són les idees principals que formen part del text que estem llegint. Ara, utilitzarem aquesta rutina de pensament per extreure les idees més importants d’un text i relacionar-les a través d’un color, d’un símbol i d’una imatge. Ja veuràs com et serà útil quan llegeixis l'article d'una revista, l'apartat d'un llibre de text o en moltes altres ocasions.
Un mar de llengües Actualment, es parlen desenes de llengües a les nostres ciutats i pobles. Aprendre una altra llengua és una de les aventuSFT NÏT BQBTTJPOBOUT B RVÒ FT QPU MMJVSBS una persona. Tanmateix, aprendre llengües és un enriquiment personal que no ha d’implicar necessàriament l’abdicació de la llengua pròpia. A la Mediterrània, el clima benigne i unes aigües calmes durant bona part de l’any hi han facilitat, des de sempre, la navegació. La vela llatina ha transportat, pels amples camins de la mar, blat i ceràmica; enginys i pensaments. Les llengües també han viatjat d’una banda a l’altra de la Mediterrània a la boca dels homes i les dones. A la Mediterrània, els intercanvis lingüístics i culturals desenvolupats al llarg de la hisUÛSJB FT QPEFO DPOTUBUBS FO MFYJTUÒODJB de nombrosos préstecs lingüístics.
1
Rutina Sovint has d’enfrontar-te a la tasca de comprendre un text, un vídeo, una explicació... La clau per aconseguir-ho és trobar les idees més importants i relacionar-les. — Llegeix el text i segueix les fases.
Fases a. Anota les idees que hagin sortit en el text. Per exemple: llengües
Mediterrània
intercanvi
cultura
b. Tria les tres idees que et semblin més representatives del text.
c. Per tal de fixar-les, assigna a la
primera idea un color; a la segona, un símbol i la tercera, una imatge.
d. Posa
en comú la teva elecció i justifica-la. t)FV USJBU MFT NBUFJYFT JEFFT 2VJOFTIBOFTUBUMFTNÏTUSJBEFT t1FSRVÒIFVUSJBUFMDPMPS MBJNBUHF PFMTÓNCPM )JIBDPJODJEÒODJFT
http://links.edebe.com/5m9r4e
27
PER ACABAR POSA EN PRÀCTICA La revista escolar de cinquè, ha explicat una anècdota que li va passar a les colònies del mes de juny passat.
UNA AVENTURA DE COLÒNIES El mes de juny passat els alumnes de cinquè i sisè vam anar de colònies a la casa que l’escola té a la comarca de la Noguera. Cada any s’organitzen, però aquest és el primer que hi he anat jo. Sembla que enguany la novetat és fer activitats amb cavalls. Aquesta idea em va emocionar! Cada nen i nena s’havia de fer càrrec d’un cavall. Cada dia havíem de netejar, pentinar i alimentar el nostre cavall. El meu es deia Llamp i tenia un preciós cabell negre. Fixeu-vos què em va passar un dia. Com cada tarda, vaig anar a portar el menjar al Llamp. Quan anava a buscar l’aigua, vaig deixar-me la porta oberta i el cavall va sortir. En tornar no hi era, quin ensurt! Em vaig girar i el vaig veure saltant la tanca i galopant muntanya enllà. Corrent vaig cridar els monitors i de seguida van sortir a veure si el podien fer tornar. En Joan, el meu monitor, em va deixar acompanyar-lo amb el cotxe. Quan per fi el vam localitzar, per més que cridaven el seu nom l’animal no volia acostar-se. Pobret, de segur que estava espantat... Sort que vaig anar-hi jo, perquè quan al final vaig cridar ben fort el seu nom, va venir cap a mi tot corrents. Aleshores, en Joan va aprofitar per muntar sobre el seu llom i vam portar-lo de nou a l’estable. Buf, quin dia vaig passar! A l’hora del sopar, tots asseguts a les taules, no parlàvem d’una altra cosa. Ara ja podíem riure obertament. Nois i noies, l’any vinent mireu de no deixar-vos la porta oberta...
— De quin tipus de document es tracta? article.
web de viatges.
itinerari.
— A quin tipus de públic està adreçat? famílies amb nens.
alumnes de l’escola.
viatgers.
— Quin tipus d’informació es pot llegir en aquest tipus de revistes? — Aquest text és... un text argumentatiu.
un text instructiu.
— Assenyala-hi el plantejament, el nus i el desenllaç. — Resumeix breument l’anècdota que s’hi explica.
28
una narració.
Competències
1 Ja ha sortit el número de setembre de la revista de la nostra escola. En Max, un alumne
Competències
2 Amb quina altra paraula podries anomenar el cabell del cavall? 3 Llegeix aquesta oració i identifica la resposta correcta: «El Llamp i jo vam compartir moments divertits». — El sintagma nominal en funció de subjecte és... El Llamp
El Llamp i jo
Jo
— El sintagma verbal en funció de predicat és... vam compartir
moments divertits
vam compartir moments divertits
— Indica el nucli o els nuclis del sintagma nominal. Llamp, jo
i jo
Llamp
— Escriu les paraules que acompanyen el nucli del sintagma verbal.
4 Separa en síl·labes cadascuna d’aquestes paraules i identifica-hi els dígrafs: deixar
Noguera
cotxe
muntanya
cavall
càrrec
enllà
localitzar
5 Corregeix els errors de separació de síl·labes a final de línia en aquestes oracions: Diàriament, cada nen i nena s’havia de fer càrrec d’un cavall.
Per més que cridàvem el seu nom l’animal no volia acostar-se.
EMPRÈN Tenir iniciativa et pot ser molt útil per saber resoldre situacions quotidianes. Imagina’t que ets el coordinador o la coordinadora de la revista escolar i has de dinamitzar-la. Últimament veus que els alumnes no la llegeixen perquè no la troben interessant. – Què faries per tal que els teus companys «s’enganxin» a la nova revista? – Com ho comunicaràs perquè els alumnes coneguin les novetats?
REFLEXIONA
Diari d’aprenentatge
– Què és el que t’ha costat més de la unitat? Per què? – Què t’ha semblat més interessant? Per què? – Què penses que pots aplicar en la teva vida diària?
29
2
L’entorn és viu
EN MARXA t Les paraules homòfones i homònimes t Expressió d’opinions t El diàleg en la narració tLes modalitats de l’oració t Els diftongs i els hiats
30
Intel·∙ligències múltiples
TASCA INTEGRADA
Poseu veu a la Pantera Rosa! Investigació
Heu vist mai els dibuixos de la Pantera Rosa? t Com és aquest personatge? t L’heu sentit parlar alguna vegada? t Quin caràcter té? t Com va vestida? t Què sabeu de la seva vida? Visioneu diferents episodis d’aquesta sèrie i trieu-ne un. http://links.edebe.com/tx6vn
Planificació Per parelles, decidiu a quin capítol li voleu posar veu: tEscriviu el nom del capítol i resumiu-lo. t Seleccioneu un fragment del capítol i escriviu els possibles pensaments o diàlegs que podria inspirar. t Tingueu en compte la música. Podeu imitar els moviments de la Pantera al ritme de la melodia.
Estreneu! Visioneu a la classe el capítol amb els diàlegs incorporats i coordinats amb les imatges.
31
LLEGIM Aquest fragment que llegiràs pertany a la novel·la Any 2083. La història que explica se situa en un futur on el món és diferent de com el veiem ara. — Com t’imagines que serà el món cap al 2083? Per què? — Penses que en el futur es tindrà més cura del medi ambient? Justifica la teva resposta.
: + F + Ĕ L / C+--+( Vicente Muñoz Puelles va néixer a València l’any 1948. A més de narrativa per a adults, escriu per a infants i joves. Les seves novel·les han merescut diversos premis.
nua: sense vegetació. datar: determinar la data. embolcall: allò amb què emboliquem. virtual: que ha estat creat artificialment. desertització: convertir-se en un desert.
La fi dels llibres Va ser un d’aquells vespres quan va començar aquesta història, que en realitat són unes quantes. El Nou era als meus peus amb els ulls tancats, perdut en algun somni electrònic, i jo mastegava una hamburguesa de carn vegetal. Tot d’una, al telesensor hi va aparèixer un paisatge gairebé lunar: una muntanya resseca i nua, foradada per una sèrie de coves. La veu del locutor era neutra i impersonal, com un timbre metàl·lic. —Membres del Servei Arqueològic —va dir— han trobat, a l’interior d’una cova, un dipòsit de llibres de paper, en excel·lent estat de conservació. Gairebé tots daten de començament d’aquest segle, però alguns són anteriors. [...] A la pantalla, dos homes amb guants i mascaretes col·locats sota uns focus, obrien amb cura uns embolcalls de plàstic i n’extreien uns objectes rectangulars de diferents mides i colors, que anaven disposant sobre una taula allargada. També la imatge del locutor semblava neutra i impersonal. No era un robot, com altres locutors, sinó una criatura virtual, dissenyada per ordinador per satisfer els gustos de l’espectador mitjà: trets regulars, roba convencional, parlar pausat. [...] —Notícies de medi ambient —va continuar dient—. Malgrat els intensos esforços de les institucions i del personal especialitzat, la desertització continua avançant a la meitat sud del país. A les províncies d’Andalusia Oriental...
32
2
El Pa va fer el gest de prémer un botó en l’aire, i el telesensor va emmudir. Al Pa li passava el mateix que a mi. Les notícies sobre el canvi climàtic, l’erosió de la coberta vegetal, la sequera i l’avanç imparable dels deserts ens deprimien, perquè es repetien contínuament i no percebíem cap millora. [...] Jo continuava pensant en la notícia anterior. Per alguna raó desconeguda, la troballa a la cova m’havia impressionat. —Pa, com eren exactament els llibres? —vaig preguntar. [...] —Em pensava que ho sabies. Què és el que aprens a la teleclasse? —Aprenem un munt de coses útils —li vaig contestar—: nanotecnologia, forats negres, darrers avenços en computació... Aquest any tenim enginyeria genètica per primer cop.
Què diries que és la teleclasse?
—I no has sentit a parlar mai dels llibres? —És clar que n’he sentit a parlar. No sóc tan ignorant. Però no recordo haver vist mai llibres de paper de debò. Eren aquells objectes que els arqueòlegs treien dels embolcalls, a la pantalla? —el Pa va assentir amb el cap mentre mastegava—. L’única cosa que sé és que existien abans de l’era digital, que servien per guardar-hi informació i que van passar de moda o els van prohibir. [...] —A Orient —em va explicar, i l’antiga expressió Orient, em va ressonar a les orelles com una campana—, els llibres eren de moltes maneres. Però aquí, a Occident, solien tenir forma de còdex o enganxats entre dues tapes. Els fulls, com sens dubte deus saber —va recalcar, sorneguer—, estaven coberts de lletres. Però l’important no eren els llibres en si, sinó el que transmetien. Quan n’obries alguns, et semblava que senties la veu dels autors, morts potser milers d’anys abans. De vegades resultava tan emocionant que havies de deixar de llegir i aixecar el cap, per pensar en el que havies llegit o descansar una mica.
còdex: llibre antic escrit a mà i format per fulls plegats en dos. sorneguer: dissimulant la seva mala intenció.
33
LLEGIM —Vols dir que eren com els videojocs? —Eren més emocionants que els videojocs —em va semblar que feia un esforç per recordar—. Ja sé que hi ha videojocs molt absorbents, i jo mateix, a la teva edat, hi dedicava molt temps. Però la satisfacció que proporcionaven els bons llibres era més profunda, i també més duradora. [...] —Aleshores, en vas arribar a llegir alguns? —Sí, és clar. A la teva edat n’havia llegit almenys tres: El Lazarillo de Tormes, Les aventures d’Arthur Gordon Pym i La metamorfosi. Eren molt diferents entre ells, però tots tres em van agradar. [...] Hi havia una idea que no em podia treure del cap. Si els llibres eren tan emocionants, per què els havien prohibit? prestigi: apreciat pels seus coneixements científics, artístics... escreix: més del que és necessari. musell: morro.
Qui és el Nou?
Et recomanem... Si t’agrada conèixer l’experiència de persones més grans que tu, no et perdis: t Christine Nöstlinger, Pau Púding cuiner. Col·l. Tucà Verd. edebé.
34
—No els van prohibir. No va caldre —em va contestar—. Això era el que et volia dir. Simplement, la gent va deixar de fer-los servir. Va haver-hi un temps que encara els compraven, perquè se’n parlava en els mitjans o perquè els llibres en general conservaven una mica de prestigi, però ja eren pocs els qui els llegien. I després van deixar de comprar-los. [...] Durant anys, els llibres de paper van continuar imprimint-se. Després van deixar de fer-ho. Els lectors electrònics els havien reemplaçat, i acomplien la seva funció amb escreix. Quan jo vaig néixer ja no existien les llibreries, que eren els llocs on es venien els llibres de paper. [...] El Nou continuava estirat a terra i el musell li tremolava lleument sobre una de les meves sabatilles. Es va aixecar, tot d’una, i em va obsequiar amb un gruny amistós. Era la seva manera d’anunciar que havia arribat l’hora d’anar-se’n al llit. Vicente Muñoz Puelles, Any 2083. edebé.
2
QUÈ HEM ENTÈS Obtenim informació 1 Respon aquestes preguntes sobre la lectura: t Qui són els protagonistes?
t Què opina el pare sobre els llibres?
t Quina notícia crida l’atenció del nen?
tSobre què dialoguen pare i fill?
t Què en sap el nen sobre els llibres?
t Per què no hi ha llibres l’any 2083?
2 Què li explica el pare sobre els llibres? Completa: Els llibres Com són? Què transmeten? Quins títols havia llegit?
Tenen forma de... Quan obries un... N’havia llegit almenys tres...
Interpretem 3 Quins elements et fan pensar que la lectura se situa l’any 2083? Anota’ls en el teu quadern.
— Quin d’aquests elements et sembla més interessant? Per què?
4 Fixa’t en els mots destacats i escriu-ne els antònims. t L’any 2083 el paisatge és gairebé lunar, la muntanya és resseca i nua. t Uns membres del Servei Arqueològic han trobat a l’interior d’una cova un dipòsit de llibres en excel·lent estat de conservació. t El Pa em va explicar que els llibres eren de moltes maneres.
7. 5 Explica què signifiquen aquestes paraules que diu el pare: «Ja sé que hi ha videojocs molt absorbents, i jo mateix, a la teva edat, hi dedicava molt temps. Però la satisfacció que proporcionaven els bons llibres era més profunda, i també més duradora». — Hi estàs d’acord? Justifica la teva resposta.
Reflexionem 6 L’any 2083 s’ha produït un canvi climàtic de conseqüències terribles. Quina situació mediambiental es descriu en la lectura? — Què pot haver passat per arribar a aquesta situació? — Què podem fer nosaltres perquè aquesta situació no es produeixi? Visita aquest web i consulta’n els «Ecoconsells».
http://links.edebe.com/sp
35
QUÈ HEM ENTÈS Ens expressem 7 Explica per què els llibres van arribar a desaparèixer. — Podria passar el mateix en la vida real? Agrupeu-vos i justifiqueu les vostres opinions.
Un pas més: les paraules homòfones i homònimes Fixa’t en els mots destacats.
El Nou porta un collaret nou i aviat farà nou anys que és a casa. Ara està estirat a terra i no és conscient dels canvis que està patint la Terra. — T’ha costat distingir el significat de cadascun d’ells? Per què?
Dues paraules són homòfones si es pronuncien igual però tenen significats diferents i s’escriuen diferent. terra: paviment sobre el qual caminem. Terra: planeta del sistema solar. Nou: nom propi del gos. nou: que apareix per primera vegada.
Dues paraules són homònimes quan s’escriuen igual però tenen un significat diferent. nou: vuit més u. nou: que apareix per primera vegada.
8 Escriu una oració amb cadascun dels significats que poden tenir les paraules homònimes. clau
cap
vol
riu
poc
9 Tria la paraula homòfona adequada i completa les oracions. En cas de dubte, pots consultar el diccionari en línia següent: vall / ball
votar / botar
veu / beu t L’any 2083 les ..... dels paisatges lunars estaven resseques i nues. t La ..... del locutor del telenotícies era neutra i impersonal. t L’explicació del Pa em va fer ..... de sorpresa al sofà.
36
http://www.dicdidac.cat
DIGUEM-HI LA NOSTRA
2
EXPRESSIÓ D’OPINIONS
Escoltem 10 Escolta el reportatge sobre l’ús de joguines responsables amb el medi ambient i respon. — Amb quin tipus de material es fabriquen normalment les joguines? — Com ha de ser una joguina ecològica? — Per què no són recomanables les joguines amb piles? — Què hem de fer amb les piles quan s’esgoten? Quina mena de piles s’hi recomanen? — Què cal fer amb les joguines quan ja no les volem o s’espatllen?
Parlem-ne 11
Els desastres naturals, com els terratrèmols o les inundacions, ocasionen greus danys. Creus que aquests fenòmens tenen les mateixes conseqüències en els països més desenvolupats que en els menys desenvolupats? Dóna la teva opinió. http://links.edebe.com/r4 http://links.edebe.com/krr4
t Investigueu què fa que un país es consideri més o menys desenvolupat. Escriviu tres exemples de cadascun d’ells. t Informeu-vos sobre dos terratrèmols que hagin tingut lloc a dos països molt diferents, com Haití i el Japó. t Les persones perjudicades poden ser ateses de la mateixa manera? Per què? t Els dos països necessiten el mateix tipus d’ajuda? Per què? t Es troben actualment en la mateixa situació Haití i el Japó? Per què? t Quin dels dos països encara necessita ajuda?
Donar una opinió t Dóna la teva opinió amb les expressions: jo penso, jo crec, jo opino... t No imposis la teva opinió i respecta les idees dels altres. t Respecta el torn de paraula, no interrompis quan els altres parlen. t Escolta bé el que diuen els altres, per evitar repeticions.
Una volta pel món En el web següent podràs conèixer diversos exemples de com es gestiona l’ajuda que reben països menys desenvolupats. — Comenteu: què en penseu? Què faríeu vosaltres per ajudar en aquestes situacions? http://links.edebe.com/b4ppc2
37
ESCRIVIM
EL DIÀLEG EN LA NARRACIÓ Llegeix la continuació del diàleg entre pare i fill de La fi dels llibres.
A
B Quan li vaig preguntar per què tampoc ell ja no llegia llibres, el Pa va somriure dèbilment, com si es disculpés. —En primer lloc, perquè, de llibres, n’hi ha pocs. En segon lloc, perquè jo n’he perdut el costum. Però pot dir-se que continuo mantenint-hi una relació. —Què vols dir? —vaig preguntar. —Per què creus que l’agència on treballo es diu Bibliotravel? —No en tinc ni idea. —És una agència de viatges a l’interior dels llibres. —Em pensava que estàveu especialitzats en viatges virtuals a l’espai. —Vam descobrir que, tot i que els nostres clients no tenien interès per la lectura, trobaven a faltar uns escenaris i unes passions que no podien trobar en la vida real. —Però viatgen de debò? O es pensen que viatgen? —Totes dues coses. Quan un llegia un bon llibre, era com si recorregués els llocs descrits. Però, alhora, un podia estar-se assegut o al llit. Amb el nostre sistema, els clients tenen la impressió de viure plenament les aventures dels llibres. Vicente Muñoz Puelles, Any 2083. edebé (adaptació).
Quan li vaig preguntar per què tampoc ell ja no llegia llibres, el Pa va somriure dèbilment, com si es disculpés. Va respondre que, de llibres, n’hi havia pocs i que ja havia perdut el costum de llegir-ne. Però que continuava mantenint-hi una relació. Jo no sabia què volia dir i el Pa em va respondre que per què creia que l’agència on treballa es diu Bibliotravel. Jo vaig dir que no en tenia ni idea. El Pa em va explicar que era una agència de viatges a l’interior dels llibres. Jo pensava que estaven especialitzats en viatges virtuals a l’espai. Em va dir que havien descobert que tot i que els seus clients no tenien interès per la lectura, trobaven a faltar uns escenaris i unes passions que no podien trobar en la vida real. Vaig preguntar si viatjaven de debò o es pensaven que viatjaven. Em va respondre que totes dues coses. Que quan un llegia un bon llibre, era com si recorregués els llocs descrits. Però, alhora, un podia estar-se assegut o al llit. Amb el seu sistema, els clients tenien la impressió de viure plenament les aventures dels llibres.
Diàleg en estil indirecte Diàleg en estil directe
— En quin text els personatges parlen més directament? Quin es llegeix més fàcilment? — Quin signe de puntuació ens indica quan parla cada personatge? — En quin text el narrador ens explica la conversa entre pare i fill? — Quin temps verbal predomina en cada narració? — En què consisteix l’agència Bibliotravel?
El diàleg és una conversa amb sentit entre dues persones o més. En una narració, cada cop que parlen els personatges s’indica amb un guió «—». El guió també s’utilitza per marcar els aclariments del narrador dins del diàleg. Si els personatges parlen directament, diem que és un diàleg en estil directe (text A), i si hi ha un narrador que explica el que diuen els personatges parlem d’un diàleg en estil indirecte (text B). Els verbs en estil directe acostumen a estar en present i en primera persona, i els verbs en estil indirecte normalment estan en passat i en tercera persona.
38
2 12 Llegeix el fragment de El cas del tresor al vàter de l’escola, un
exemplar més de la col·lecció Quatre Amics i Mig, i assenyala-hi tots els elements que siguin propis del diàleg en estil directe. A l’hora de l’esbarjo era amb l’Estefi i el seu germà bessó Ravenet en un racó apartat del pati. Però el Charly, el cap de la nostra agència de detectius, encara era a l’interior de l’edifici. —Què passa Fred? —va preguntar l’Estefi—. Per què ens havíem de trobar aquí? —He trobat una cosa —vaig respondre. —És una cosa valuosa? —va voler saber el Ravenet—. Per això no la pot veure ningú?
—Eh, tio, eh! No és res valuós. —I doncs? —va preguntar l’Estefi. En comptes de respondre, em vaig treure un paper rebregat de la butxaca i l’hi vaig allargar. Joachim Friedrich, El cas del tresor al vàter de l’escola. Col·l. Quatre Amics i Mig. edebé.
— Converteix-te en narrador i transforma aquest fragment en estil indirecte.
Tingues en compte t En el diàleg en estil indirecte els verbs estan en passat i en tercera persona, mentre que en estil directe normalment estan en present. t Les oracions en estil indirecte normalment s’uneixen mitjançant verbs com: va respondre, va dir... seguits de que.
13 Agrupeu-vos en parelles i escriviu en el vostre quadern un diàleg en estil directe. — Trieu una d’aquestes opcions:
Situació A
Situació B
Personatges: un noi i una bibliotecària. Lloc: una biblioteca.
Personatges: una noia i el recepcionista. Lloc: un poliesportiu.
Situació: el noi demana a la bibliotecària que li recomani un llibre de ciència-ficció.
Situació: la noia es va descuidar la bossa d’esport i vol saber si algú l’ha deixat a recepció.
Tingueu en compte t La intervenció de cada personatge s’escriu en una línia a part. t Es reprodueix el llenguatge propi d’un diàleg oral amb l’ús d’interrogacions, exclamacions...
El guió llarg «—» El guió llarg s’utilitza en els diàlegs en estil directe per indicar que parla algú.
— Ara llegiu cada parella el vostre diàleg en veu alta davant la resta de la classe. Si voleu, el podeu representar.
39
CONEIXEM LA LLENGUA
LES MODALITATS DE L’ORACIÓ
Fixa’t en els comentaris que fan pare i fill mentre veuen les notícies sobre el medi ambient.
A
B
Per què la Terra està tan seca i desèrtica?
C
Perquè les persones no hem sabut tenir cura del medi ambient.
D
M’entristeix tant veure aquestes imatges!
Hem d’estalviar tota l’aigua que puguem.
— Relaciona cada oració amb allò que expressa.
A B C D
t Expressa emoció o sorpresa. t Dóna una ordre o fa una petició. t Explica un fet. t Formula una pregunta.
Les oracions es poden classificar en quatre modalitats, segons la intenció de qui les formula: tEnunciativa: explica un fet o dóna una informació afirmativa o negativa; acaba amb un punt «.». tInterrogativa: formula una pregunta; acaba amb el signe «?». tExclamativa: expressa emoció o sorpresa; acaba amb el signe «!». tImperativa: expressa una ordre o petició; acaba amb els signes «.» o «!».
14 A quina modalitat pertanyen les oracions següents?: t El Quim es dutxa per estalviar aigua. t La Ruth no recicla la brossa. 17 t Has apagat el llum? t S’ha cremat el bosc! t Tanca la porta de la nevera de t Em podrien donar una bossa seguida. de paper?
15 Observa la imatge i escriu un diàleg entre els personatges que contingui una oració de cada modalitat.
40
CONEIXEM LA LLENGUA
2
ELS DIFTONGS I ELS HIATS
Llegeix el web d’alimentació ecològica i fixa’t en les paraules destacades. http://www.ecoalimentat.cat
Del camp a la taula! Per a una dieta ideal. El millor per a la salut. Regal: quatre pots de melmelada al mes. Cada dijous a casa teva per una quota mínima.
Cistella de fruita i verdura: albergínia enciam tomàquets patates llenties cacauets
t Quina diferència hi ha entre les paraules destacades en blau i en verd? t Quines paraules tenen la «i» o la «u» darrere d’una altra vocal? Copia-les i subratlla’n les síl·labes amb dues vocals juntes. t Quines contenen alguns dels grups «gua», «güe», «güi», «guo», «qua», «qüe», «qüi», «quo»? Quan es troben dues vocals en una mateixa síl·laba es produeix un diftong: tau-la, re-mei... Hi ha dos tipus de diftongs:
Diftongs decreixents ai: mai ei: re - mei oi: noi ui: frui - ta uu: duu
Diftongs creixents
au: tau - la eu: veu - re iu: viu - re ou: di - jous
gua: guant güe: ai - güe - ra güi: pin - güins guo: ai - guo - ta
Es formen quan la i o la u es troben darrere d’una altra vocal.
qua: qua - tre qüe: qües - tió qüi: a - qüí - fer quo: quo - ta
Els formen les vocals dels grups gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.
— Fixa’t en les següents paraules. Per què les vocals destacades no formen part de la mateixa síl·laba? di - e- ta
i - de - al
en - ci - am
al - ber - gí - ni - a
llen - ti - es
Un hiat és la combinació de dues vocals successives que no formen part de la mateixa síl·laba. Per exemple: dues vocals fortes («a», «e», «o») juntes (i-de-al) o bé una vocal dèbil («i», «u») entre una consonant i una vocal forta (en-ci-am, llen-ti-es).
41
CONEIXEM LA LLENGUA 16
Identifica les paraules d’aquest text que continguin un diftong i separa-les en síl·labes.
En Jaume és un gran cuiner. Avui cuina uns fideus a la cassola. Al seu costat té el quadern de receptes i va seguint les instruccions. En Joan, el guardabosc, olora la flaire des de fora. De quatre en quatre puja les escales per fer-ne un tastet. Troba la taula parada i guarnida amb estovalles de quadres. Ben aviat portaran la cassola i podran menjar-ne un bon plat. — Classifica les paraules que has trobat segons si el diftong és creixent o decreixent.
17
Descobreix l’intrús que hi ha dins de cada grup de paraules.
Diftong decreixent
Diftong creixent
Hiat
reina buit flautista aquari
aigüera bústia lingüística obliqüitat
estàtua història astronauta meteoròleg
18
Identifica en el text les paraules que contenen diftongs o hiats.
A Sant Feliu el Sol lluu amb molta força i això fa que la fruita dels arbres sigui més bona. L’àvia Maria i l’avi Pau s’encarreguen de collir-la i de guardar-la al rebost. Quan nosaltres hi anem, en mengem a cada àpat. A més, al marbre de la cuina sempre n’hi ha una fruitera plena. — Classifica-les en el teu quadern i separa-les en síl·labes.
19
42
Escriu un diàleg entre l’avi Pau i l’àvia Maria del text anterior en què aparegui almenys un diftong creixent, un de decreixent i un hiat.
FEM MEMÒRIA
1 Observa la imatge i escriu una narració breu
en què aparegui el diàleg entre aquesta mare i la seva filla:
21
repàs d’unitats 1 i 2
— Escriu el sintagma nominal que fa la funció de subjecte i el sintagma verbal que fa la funció de predicat. — Indica el nucli del subjecte i del predicat. — Escriu les paraules que acompanyen el nucli del sintagma nominal i el nucli del sintagma verbal.
Recorda que... t Tota narració té tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
— De quin tipus d’oració es tracta: enunciativa, interrogativa, exclamativa o imperativa? Escriu-ne un exemple de les altres tres.
t En un diàleg, la intervenció dels personatges s’indica amb un guió «—». El guió també s’utilitza per marcar els aclariments del narrador.
— Escriu de nou l’oració tot substituint el verb «dialoga» per un sinònim i la paraula «avantatges» per un antònim. — Escriu una paraula homòfona de la paraula «seva» i inventa’t una oració amb cadascuna d’elles. — Troba una paraula amb diftong i una altra amb hiat. Quin tipus de diftong és?
2 Llegeix l’oració i respon.
3 Classifica aquestes paraules segons conLa Laura dialoga amb la seva mare sobre els avantatges del reciclatge.
tinguin un diftong o un hiat:
diumenge - habitació - truita - aqüeducte Cèlia - raó - enrenou - guant - dia
Preparem el dictat Llegeix el text i anota en el quadern les paraules que contenen diftongs i hiats. Separa-les en síl·labes. Quan la Marta es va despertar, va notar que l’escola es movia de manera diferent de com ho havia fet fins aleshores. Era una mena de balanceig continu que a estones es feia més intens. Es devien estar enfonsant a la sorra? Al seu voltant, tots els nens dormien, i també ho feia l’Ana, estirada a l’espai central de l’aula. La nena es va aixecar i es va acostar a la finestra. Feia poc que s’havia fet de dia i, en l’aire, encara hi quedaven restes de boira. Agustín Fernández Paz, L’escola dels pirates. edebé.
— T’ha costat identificar i escriure les paraules amb diftongs i hiats? Quines t’han costat més?
43
PER ACABAR POSA EN PRÀCTICA El fullet informatiu ANVERS REVERS
1 Llegeix amb atenció la informació d’aquest fullet i respon. t2VJOÏTFMNJTTBUHFEBRVFTUGVMMFUJOGPSNBUJV —0CTFSWBMBOWFSTEFMGVMMFUJSFTQPO t1FSRVÒMFTQBSBVMFTEFMFTMÛHBOj3&%6&*9&/&-4*/$&/%*4xTØOEVOBNJEBNÏTHSBO t2VJOFTBDDJPOTQFOTFTRVFTJNCPMJU[FOMFTNBOTEFMBJNBUHF —"SBPCTFSWBFMSFWFSTJSFTQPO t2VJOQFUJUHFTUIJBGFHJSJFT t4FHPOTBRVFTUFTSFDPNBOBDJPOT RVÒDBMGFSRVBOWFJFNGPDBMCPTD
2 Per què és important que aquesta informació arribi a tothom? Debateu entre tots sobre l’eficàcia d’aquest tipus de campanyes per evitar els incendis forestals.
44
Competències
Probablement aquest estiu us heu trobat amb un fullet informatiu semblant a aquest:
tQuins tipus d’oracions són? Enunciatives, interrogatives, exclamatives o imperatives? Explica per què. tTransforma l’oració següent en les modalitats oracionals que s’indiquen. Pots introduir-hi, si cal, petits canvis. Manteniu net el bosc. t Interrogativa: ..... tExclamativa: ..... tCerca en el fullet una paraula homònima i una homòfona.
4 Inventa i escriu un petit diàleg entre un guardabosc i un nen que tira petards prop del bosc. Inclou oracions de les diverses modalitats que has estudiat.
5 Troba en aquesta oració una paraula que contingui un diftong i una altra que contingui un hiat:
No cremeu restes de jardineria ni de cap altre tipus. t De quin tipus de diftong es tracta? t Separa en síl·labes les paraules amb diftong i hiat que has trobat.
EMPRÈN Cal que siguem conscients i responsables dels nostres actes perquè tenen conseqüències. Imagina’t que ets membre d’una entitat que porta a terme diverses accions per cuidar l’entorn però necessiten més gent que en formi part i que altres entitats hi col·laborin. – Què he de fer per conscienciar la gent? – Com puc fer entendre a la gent la importància d’entitats com aquesta?
REFLEXIONA
Diari d’aprenentatge
– Què sabies de tot el que has treballat en la unitat abans de començar-la? – Després d’haver participat en el debat, què has après dels teus companys? – Creus que conèixer la separació sil·làbica en els diftongs t’ajudarà a accentuar les paraules correctament? Per què?
45
Competències
3 Fixa’t en els 10 gestos que apareixen en el revers del fullet.
3
Emocions a flor de pell
EN MARXA t Les paraules polisèmiques t Expressió i gestió d’emocions t La carta i el correu electrònic tEl nom t Les vocals «a» i «e» àtones t Mou el pensament: Veig - Penso - Em pregunto
46
Intel·∙ligències múltiples
TASCA INTEGRADA
Esbós Feu un llistat de les emocions que heu viscut alguna vegada o que sentiu més sovint (alegria, tristesa, por, gelosia, entusiasme...).
*
Dibuixeu esbossos ràpids que simbolitzin emocions (cares, accions, moviments, gestos...).
Creació En grups petits, escolliu com representareu artísticament l’emoció que voleu simbolitzar: modelant una escultura, pintant, escenificant-ho, fent un collage...
Exposició Exposeu les creacions, compareu-les i esbrineu les emocions que expressen les dels altres grups. A continuació, comproveu si realment coincideix o no amb la intenció dels seus creadors.
47
LLEGIM a de Barcelona. Universitat Autònom Fons Pere Calders
El conte que llegiràs a continuació explica, d’una manera divertida i sorprenent, com un nen és capaç de superar el disgust de perdre el seu gos. — Has tingut mai una mascota? Si no n’has tingut mai cap, t’agradaria tenir-ne una? — Com et sentiries si et quedessis sense mascota?
C++O.-2+( Pere Calders va néixer a Barcelona l’any 1912 i va morir el 1994. És un dels grans escriptors catalans i va destacar, sobretot, com a contista. Entre els seus reculls de contes destaquen De teves a meves i Invasió subtil i altres contes.
Raspall El dia que el Turc —un cadell de gos— es va menjar el barret del senyor Sala, la senyora Sala va decidir que allò ja ultrapassava tota mesura canina, que només una paciència de sant podia haver tolerat que les coses arribessin fins allí. Per tant, reunida que fou la família i demanat el parer de cadascú, hom acordà que la noia casada del jardiner es faria càrrec del Turc i el tindria a casa seva. El nen Sala va tenir un disgust de mort. Li semblava que no trobaria la manera de portar més endavant la seva vida, que sense el gos tota cosa era fada i sense objecte.
ultrapassar: anar més enllà (d’un límit). parer: opinió. hom: tots, tothom. fada: absurda. vacant: buit.
48
Passat el moment de les llàgrimes, el problema que se li va presentar era el de donar un destí honorable a la quantitat d’afecte que l’absència del Turc deixava vacant. Va provar de mirar-se amb uns altres ulls el canari de la seva tia, però podien fer-se tan poques combinacions realment divertides amb l’ocell que va veure de seguida que no passarien mai d’una superficial coneixença.
3
Aleshores imaginà que el llum de peu de la biblioteca era un fidel soldat que no tenia altra feina que servir-lo. Això li va donar la il·lusió, durant dues hores curtes, d’haver resolt el seu cas, però va comprovar que li quedava encara una terrible quantitat d’estimació perduda per tots els racons de la seva ànima. Provà d’establir una companyonia duradora amb una pilota de roba, amb un manyoc de cordill —era únic en el seu tipus— i, successivament, amb una baldufa americana, una herba nova del jardí i una canya llarga que havia fet l’enveja de totes les seves amistats. I va adonar-se que tot el coratge que havia posat en joc per tal de superar la situació no li servia de res, que la diferència entre totes aquelles coses i un gos era tan gran que no era possible jugar a oblidar-la. Aleshores, va arribar al convenciment que li calia trobar un substitut de gos, quelcom que, sense que la memòria del Turc en patís, pogués fer-ne la semblança. Va recórrer la casa de dalt a baix, regirà tots els armaris i tots els calaixos i, finalment, en un racó de les golfes va trobar un gran raspall passat de moda, definitivament bandejat de les necessitats de la família. Aclucant els ulls, va passar-li la mà plana per damunt del pèl, i és ben de debò que va fer-li l’efecte que acariciava el llom d’un gos. Per ésser una primera prova va resultar tan bona, que el nen Sala va creure que no li calia cercar més. Va lligar-lo amb un tros de cordill i al cap de cinc minuts escassos estava ben lluny de creure que arrossegava un raspall, sinó que tenia el convenciment que Raspall, un gos de raça estranya, el seguia amunt i avall de casa seva.
Per què hi ha tanta diferència entre totes les coses i el gos?
companyonia: amistat. manyoc: porció de fils fets una bola. quelcom: alguna cosa. bandejat: apartat.
49
LLEGIM Per què el Raspall s’adaptava a qualsevol mena de joc? acotxar: tapar amb la roba de llit. manyaguesa: suavitat. docilitat: que obeeix fàcilment. fermar: unir una cosa a una altra, lligant-la-hi, perquè no se’n pugui separar. irradiar: desprendre una radiació. esbalaït: sorprès. amanyagar: fer carícies.
Et recomanem... Va d’animals: t%BWJE $JSJDJ .PMTB $PMrM 5VDË WFSE FEFCÏ t(MPSJB 4ÈODIF[ %PDUPS 3VT $PMrM 5VDËWFSEFEFCÏ
50
Al vespre, una mica cansat per la capacitat de seguiment del seu nou amic, el nen va anar-se’n a dormir; i abans de ficar-se al llit lligà Raspall a la pota d’una cadira. Però encara no s’havia acotxat que ja un entendriment obligador el feia pensar en la manyaguesa de Raspall i en la seva docilitat per adaptar-se a qualsevol mena de joc. Va fer-li una mica de mal el pensament que hauria de passar la nit fermat, dormint damunt la fredor de les rajoles i, seguint un impuls indominable, saltà del llit d’una revolada, alliberà Raspall de la seva lligadura i se l’emportà a dormir amb ell. I mireu si passen coses extraordinàries a vegades, que molt abans d’adormir-se el nen va adonar-se que el raspall irradiava calor de vida, que es premia contra el seu cos cercant una carícia. Això, naturalment, li va semblar molt seriós, perquè una cosa és que hom jugui a convertir un raspall en un gos i una altra cosa ben diferent és que la transformació es produeixi de bo de veres. Va alçar-se, obrí el llum i comprovà esbalaït que el raspall, sense perdre gens ni mica la forma de raspall, es movia com un gos. Va saltar donant algunes voltes prop del nen i després va posar-se de panxa enlaire, per tal que l’amanyaguessin. Qualsevol que tingui notícia d’aquest prodigi es preguntarà que d’on podia treure potes per a caminar i panxa per a mostrar un raspall que seguís tenint forma de raspall. Però, vençuda la principal dificultat de donar-li vida, aquest detall està tan desproveït d’importància que ni val la pena d’amoïnar-s’hi. Pere Calders, «Raspall», a Tots els contes. Edicions 62.
3
QUÈ HEM ENTÈS Obtenim informació 1 Explica breument: t el disgust que va tenir el nen. perquè el respall es escapar t la sensació que li va quedar. un mal regust de boca t la solució que hi va trobar. ha trobat un altra cosa que un respall en un gos
2 Escriu si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes oracions. Després, transforma les falses en vertaderes. a. Els pares van regalar el Turc perquè ho destrossava tot. V b. La família va decidir que l’avi es fes càrrec del Turc. F c. El nen no es va amoïnar i va pensar que ja trobaria V una altra manera de distreure’s. d. Finalment, va substituir l’afecte pel gos per un gran raspall passat de moda. F
3 Tria els elements amb què el nen prova de jugar per tal de substituir el gos. x canari - canya llarga - pilota de tennis - telèfon - llum de peu pilota de roba - herba - gat - manyoc de cordill - baldufa x x
— Explica per què finalment els descarta.
Interpretem 4 Quines semblances i diferències hi ha entre el Turc i el Raspall?
5 Troba les idees més importants que es poden extreure del conte. — Aplica la rutina de pensament del CSI (color, símbol, imatge), que has après a la pàgina 27 d’aquest llibre.
6 Explica el significat de l’expressió destacada en aquesta oració: «Una cosa és que hom jugui a convertir un raspall en un gos i una altra cosa ben diferent és que la transformació es produeixi de bo de veres».
Ens expressem 7 Quin és el desenllaç d’aquest conte? És un desenllaç real o imaginari? Justifica-ho.
51
QUÈ HEM ENTÈS Reflexionem 8 El nen del conte, mitjançant la imaginació, és capaç de superar la tristesa per l’absència del seu gos.
— Quins esforços fa en Marc, el protagonista, per superar la tristesa? — Algun cop t’has trobat en una situació semblant a la del protagonista? Quina? Com l’has superat? — Creus que ajuda tenir una actitud positiva davant situacions difícils?
Un pas més: les paraules polisèmiques Llegeix aquestes oracions del conte i fixa’t en les paraules destacades: Aleshores, imaginà que el llum de peu de la biblioteca era un fidel soldat que no tenia altra feina que servir-lo. Aclucant els ulls, va passar-li la mà plana per damunt del pèl, i és ben de debò que va fer-li l’efecte que acariciava el llom d’un gos.
Les paraules polisèmiques, com peu i llom, tenen més d’un significat. Els diversos significats d’aquestes paraules mantenen una certa semblança els uns amb els altres.
— Què signifiquen aquestes paraules en el conte? — Quin altre significat poden tenir?
9 Llegeix aquesta oració extreta del conte, fixa’t en la paraula destacada i identifica quin d’aquests significats li correspon: «Abans de ficar-se al llit lligà Raspall a la pota d’una cadira».
1
2 Cada un dels membres dels animals que els serveixen per a aguantar el cos i per a caminar.
3 Cada una de les barres o peces primes que aguanten una taula, una cadira o qualsevol altre moble.
Ficar la pota és equivocarse, dir o fer una cosa que ens fa quedar malament o que molesta algú.
10 Busca en el diccionari aquestes paraules polisèmiques, fixa’t en els seus significats i completa: ploma
illa
illa
cargol
t Jo només passejo el gos al voltant de la nostra ..... de pisos.
cargol
t Diuen que la bava de ..... va bé per a la pell.
ploma
t La ..... es va trencar mentre escrivia i la tinta va tacar tot el full. — Escriu una oració, per a cadascuna de les paraules, escollint un altre dels seus significats.
52
DIGUEM-HI LA NOSTRA
3
EXPRESSIÓ I GESTIÓ D’EMOCIONS
Escoltem 11
Expressar el que sentim no sempre és fàcil i menys quan estem dolguts o tristos. Escolta la conversa entre el Marc i la Laia. — Com se sent la Laia? Per què? — Com vol actuar la Laia amb la Noa? — Quina reflexió li fa el Marc? Quin consell li dóna? — Què pensa la Laia sobre el que li diu el Marc? Què farà, finalment? — Què faríeu vosaltres si fóssiu la Laia? — Quan la Laia diu que no pensa ajudar la Noa, què creus que sent?
Parlem-ne 12 Què en penses de cadascuna d’aquestes situacions? a. Quan un amic o amiga proposa a algú que està sol al pati que vingui a jugar amb ell.
intar anar a jugar
b. Quan un company o companya és acusat injustament d’alguna cosa. c. Si sents com un amic falta el respecte del seu avi. — Compartiu experiències: què feu quan veieu uns fets que no us agraden? De quina manera ho dieu?
13 De vegades, a l’escola es donen situacions d’abús. Observa aquesta imatge: Converseu entre tots t Com es deu sentir cadascun dels nens? t Alguna vegada us heu trobat o heu vist una situació semblant? Com us vau sentir? t Els nens que pateixen un abús expliquen allò que els passa? Per què? t Qui acostuma a abusar dels altres: els més grans, els més valents, els més dèbils...? t Es pot fer mal a una persona sense usar la violència física? — Ara cal que aportem solucions! tCom es pot corregir l’abús? Què podem fer nosaltres per evitar o prevenir aquestes situacions?
53
ESCRIVIM
LA CARTA I EL CORREU ELECTRÒNIC Ja saps que quan ens comuniquem per escrit ho podem fer mitjançant la carta i, si tenim connexió a internet, amb el correu electrònic. La carta resulta molt útil, sobretot quan no disposem d’internet. — Llegeix la carta que l’Omar ha enviat a en Marc Sala des del Sàhara després d’un estiu d’acollida a Catalunya:
Marc Sala c/ Serra, núm. 3 08360 Canet de Mar, Barcelona
Anvers del sobre Dades del destinatari: t Nom i cognoms t Adreça t Codi postal i localitat t País o província
Omar Abdelmajid Ngodí, 6. 02 Smara, Sàhara Occidental
Revers del sobre Dades del remitent: t Nom i cognoms t Adreça t Codi postal i localitat t País o província
Smara, 5 d’octubre de 2012 Hola, Marc,
Lloc i data Salutació
Com estàs? Com es troba la teva família? Fa gairebé un mes que vaig tornar a casa i us trobo molt a faltar. La meva família està molt contenta perquè em veuen molt satisfet per l’experiència d’haver passat l’estiu a casa vostra. De vegades, recordo les tardes que passàvem jugant a la platja amb tu i tota la colla, i em poso una mica trist perquè us enyoro. Aquí també tinc amics que no paren de preguntar-me coses sobre Catalunya i sobre vosaltres.
Cos
Un dels metges del poble és català i és qui m’està escrivint aquesta carta. Aquí encara no tenim connexió a internet i per això no us puc enviar correus electrònics. Us vull agrair que m’hàgiu acollit amb tanta hospitalitat i espero poder passar les vacances de l’any vinent també amb vosaltres. Una abraçada!
Comiat
Omar
Signatura
P. D.: Si podeu, feu-me arribar alguna fotografia de l’estiu.
Postdata
— Respon les preguntes següents:
Recorda La carta és un text que escrivim per comunicarnos amb una persona que es troba lluny. S’escriu, es fica en un sobre i s’envia per correu un cop segellada.
54
t Quan s’escriu la carta i des d’on?
A Smara, el 5 d'octubre 2012
t Qui l’escriu? L´ Omar
Explica com està ara l'Omar i l'interès pels seus t Què explica? Què diu la postdata? amics. La P.D. diu que si li poden fer arribar una foto de l'estiu.
t Quina informació ens dóna l’anvers del sobre? I el revers? L'adreça del Marc.
L'adreça de l'Omar
14 Escriu la carta de resposta d’en Marc a l’Omar. — Tingues en compte quan i des d’on escriu en Marc, i imagina els seus records d’estiu amb l’Omar.
3 — Ara, llegeix el correu electrònic que envia en Marc als seus amics:
Capçalera
Remitent Destinatari
Marc Sala Clara Muntada