CUENTOS Y RELATOS FILOSÓFICOS PARA COMPARTIR 5 10 PROYECTO DE ADAPTACIÓN Y ELABORACIÓN DE MATERIALES DIDÁCTICOS PARA T
Views 100 Downloads 1 File size 2MB
CUENTOS Y RELATOS FILOSÓFICOS PARA COMPARTIR 5
10
PROYECTO DE ADAPTACIÓN Y ELABORACIÓN DE MATERIALES DIDÁCTICOS PARA TRABAJAR EL PROGRAMA FILOSOFÍA CON NIÑOS Y NIÑAS INDÍGENAS DE CHIAPAS
1
Autores •
5
10
Juan Carlos Lago Bornstein
(Universidad de Alcalá. España)
•
Lilia González Velásquez (UNACH)
•
Teresa de la Garza Camino (Universidad Iberoamericana)
•
Miren Itxaso Arias Arana (Universidad del País Vasco e ilustradora)
•
Juan Carlos Ramírez Cruz (adaptador)
•
Dania Lucía Vidal Cruz (adaptadora)
•
Juan Moreno Gómez (adaptador)
•
Lucía Ovando Díaz (adaptadora)
•
Rodolfo López Sántiz (traductor)
Con la Colaboración del Centro Psicopedagógico Universitario de la Facultad de Humanidades de la UNACH. de la Federación Mexicana de Centros de Filosofía para Niños y del Centro de filosofía para Niños de España. 15
Con el apoyo financiero de la Fundación Ford través del Fondo de Apoyo para la Educación Intercultural Bilingüe de la A. C. Innovación Educativa.
2
LI AK’ EIL LA PROMESA
3
Los abuelos
5
cuentan que el
Jaguar
cayó en la trampa y
estuvo
ahí toda la noche. Su
enorme cuerpo sangraba por las heridas que se hizo al caer en el pozo.
4
5
Li muk’totiletiké tsloiltaik li muk’ta bolomé ts’uj yalel ta pets’ ja’ tey 10
oyí sjunul ak’ubal. Li smuk’ ta bek’talé chlok’ xch’ich’el yu’un syayijemal k’alal ibaj ta ch’ojolo’.
5
El Jaguar se sentía poca cosa, encerrado, 5
solo
y
sin
fuerzas.
Pensaba que ya nadie le tenía miedo, que estaban contentos de verlo sufrir y sería mejor
si se
moría.
10
–Seguramente nadie vendrá a ayudarme – pensó el Jaguar.
6
Li muk’ta bolomé mu k’usi bal cha-i sba, makal, stuktuk xchi’uk ch’abal 5
yipal
cha-i.
Tsnop
ti
mu’yuk xa xi-el ta stojolal, ti ja’ xkuxet
yo’ntonik
chilik
chich’
vokol, ti ja’la lek ti me chamé.
10
–
Mu’yuk
nan
buch’u
chtal
skoltaun – xi la snop li muk’ ta bolomé. 15
7
A
la
mañana
Hombre
siguiente,
caminaba
por
un las
veredas y escuchó una voz débil y 5
suplicante: –
¡Sáquenme
de
este
hoyo!
¡Sáquenme! – gritaba el Jaguar.
10
El hombre se guió por los gritos, se acercó a la trampa y al ver al jaguar se sorprendió.
8
Ta jun so’m jun vinik yakal chanab batel ta be la jya-i ti oy buch’u k’un chk’opoj tsk’an vokol:
5
–¡Lok’esikun
ti
li’
ta
jomol
banumilé! ¡Lok’esikun! Ch-avan ti muk’ ta bolomé. Li viniké ja’ te ibat ti bu oy ch10
avaniké, nopaj batel ti ta pets’é, k’alal la jyil ti muk’ta bolomé chopoltó iya’i.
9
– ¡Sácame ayudas
por favor! si no me
me moriré – le dijo
desesperadamente
el
Jaguar.
5
El Hombre se quedó sorprendido al mirar al Jaguar.
10
5
–¡Lok’esun a vokoluk! Me mu xa 10
koltaune ta xi cham– la jyal li muk’ ta bolomé. Li viniké ts’ijil to ikom k’alal la jyil li mu’k ta bolome.
15
11
– Está bien, te sacaré. Pero tienes que prometerme que cuando te libere, no me harás daño. Sé de 5
todas las muertes y perjuicios que haz provocado – dijo el Hombre. –De
acuerdo, te
prometo
lo
que sea ¡Pero sácame de aquí! 10
¡Sácame
de
aquí
antes que
muera!; No tengas miedo, no te haré daño –
prometió con voz
sincera el Jaguar.
12
–Lek oy, ta jlok’esot. Ba’yuké ja’ ta jk’an cha valbun, ti k’alal me la jkoltaoté, mu’yuk k’usi chopol cha 5
pas
bun.
milvanemoté
Jna’
stekel
xchi’uk
ti
k’usitik
chopol a pasoj. –Xi li viniké.
10
–Lek oy, ja’ ti k’usi cha k’ane ¡Lok’esun ti li’e! ¡Lok’esun ti li’e ti mu to jk’ an xi chamé! Mu xa xi’, mu k’usi chopol cha jpas be. – Ja’ 15
jech la jyak’ ye li muk’ ta bolomé. 13
El Hombre retiró las ramas que cubrían la trampa y extendió sus brazos, ayudó al Jaguar a trepar y 5
salir. Una vez afuera, estiró sus patas delanteras y miró para todos lados. – ¡Que bien me siento, ahora que
10
estoy fuera de ese pozo oscuro y sin compañía! ¡Ah! tengo mucha hambre. Pero, tú amigo, me la vas a quitar – dijo el jaguar.
14
Li viniké la slok’es li k’o’m te’etike ti ja’ smak li pets’é, la jyak’bé li sk’om, la skoltá ta chkaji xchi’uk chlok’ li bolomé. K’alal ilok’é, la 5
xach’ sbabé ok také, ja’ toun la sk’el ta jujot. ¡Toj lek chka-i jba ta na
li’e ti
lok’emun xa ti ta ik’al ch’ojolo’ xchi’uk ch’abal jchi-il! 10
Ah, to j-
ech’em chi vi’naj chka-i. Voot kamikó pajesbun li jvi’nalé yu’un ta jtiot-xi li muk’ ta balomé.
15
Cuando el Hombre escuchó esas 5
palabras se quedó con la boca abierta,
paralizado,
lleno
de
miedo, el frío corrió por su cuerpo y lo hizo temblar.
10
–Tú me dijiste que no me harías daño. Déjame ir, yo sólo te he ayudado – dijo el Hombre.
16
K’alal la jya-i li k’usi albat li viniké kach’al
yé
ikom,
ch’ayem
xch’ulel, tsalé yu’un li xi-elé, li siké xanab ta sbek’tal, ja’ ak’é nikuk. 5
La valbun ti mu k’usi chopol cha pasbuné. Iktaun batel, vu-uné ja’ no ox la jkoltaot. -Xi li viniké.
17
El Jaguar lo quedó mirando de pies a cabeza, caminó a su 5
alrededor y se comenzó a reír. –Que
burro
eres, lo has creído,
pensabas que iba a cumplir mi promesa. 10
Por
ahora
voy
a
descansar – gruñó mostrando sus fuertes garras y afilados colmillos.
18
pelando
sus
Li muk’ ta bolomé la sk’el ta yok k’alal ta sjol, xanab ta xokon, ja’o 5
lik ta tseimol. To jbolot, ja’ la ch’un cha’a, avaloj me ta jch’un li k´usi la jkalé. Tanaé ta jkux ko’nton,
10
–Avan
chak’ ta ilel li stsatsal yipal yich’ak xchi’uk xjuxbil ts’uts’op.
19
El Hombre miró alrededor y acercó a un Gran Árbol.
20
se
5
10
Li viniké la sk’el ta jujot nopaj batel ta jun mu’k ta te’.
21
–
Gran Árbol, ayúdame
a
escapar de este Jaguar. Lo he liberado de la trampa y ahora quiere que yo le sirva de comida 5
– gritó el Hombre. El
Gran Árbol se enojó mucho
cuando el Hombre le pidió ayuda: – ¿Por qué tengo que ayudarte? Soy un árbol frondoso, te protejo 10
del sol y con mi sombra tu casa se encuentra fresca. Para tus abuelos fui un árbol sagrado y tú sólo piensas en hacerme leña – contestó el Gran Árbol.
15
22
–Muk’ ta Te’, koltaun sventa chi jatav ta stojol li muk’ ta bolom li’e. Ti ja’ la jkoltá lok’el li ta pets’e, tanaé ja’ tsk’an ti ak’o stuneson ta 5
sve-el –Avan li viniké. Li muk’ ta te’ to j-ech’em ilin k’alal la sk’an koltael li viniké: –¿K’uchal ta jkoltaot? Ja’ k’upil sba te’un ti ta jmakot ta xk’uxul
10
k’ak’al xchi’uk li jkeobale lek siket la naé. Sventa a muk’totaké ja’ to ox ich’bilun ta muk’ li vo’te ja’ no ox cha nop cha pasun ta si’–xi li te’e.
15
23
El Hombre comprendió que todo lo que le había dicho era verdad. Miró con tristeza a su alrededor y 5
sus ojos se detuvieron en el Cerro.
24
Li viniké la jya-ibe smelol ti skotol li k’usi la jyalé ja’ melel. Chat yo’nton la sk’el
ta jujot. Li
sbek’ saté ja’ la sk’el batel li Muk’ 5
ta Vitsé.
25
-Cerro, necesito ayudes
a
que
escapar
me
de este
Jaguar. Lo he ayudado a salir de 5
la
trampa
y
ahora
me
quiere comer – dijo el Hombre. El Cerro, se miraba más enojado que el Gran Árbol. -Yo, no voy a ayudarte. Te doy
10
unas veredas seguras por donde caminar, árboles llenos de frutas y de
pájaros,
arroyos
limpios
y
frescos donde beben agua todos los animales. 15
26
–Muk’ta Vits, ja’ ta jk’an cha koltaun sventa chi jatav ta stojol li muk’ ta bolom. Ja’ la jkoltá lok’el ta pets’, li tanaé ja’ tsk’an sti’un. – 5
Xi li vinike. Li mu’k ta vitse, ja’ to j-ech’em ch-ilin ta k’elel k’uchal li muk’ ta te’e. –Vu’ne, mu’yuk ta jkoltaot. Ja’
10
kak’ojbot xanab,
lekil be bu xu’ cha
te’etik
noj
ta
lobajel
xchi’uk mutetik, sakil sikil beo’etik bu
chuch’ik
vo’
chonbolometik. 27 15
stekel
li
Y tú ¿qué has hecho por mí? Con tu motosierra en segundos tumbas mis árboles y no conforme, tu hacha lastima el corazón de los 5
árboles; los animales del monte buscan otros cerros; los pájaros salen en bandadas y nunca más regresan — dijo el Cerro.
28
¿Li vo´te k’usi a pasoj ta jtojolal? 5
kiloj cha xanab xchi’uk a tuch’o’m te’, jlikel cha tuch’ li jte’také xchi’uk li a vek’ele ta tsyayijesbé yo’nton
li
te’etike ;
li
chonbolometik ta te’tike tsaik yan 10
vitsetik;
li
mutetike
stsobojsbaik
chlok’ik batel mu’yuk xa tsutik-o talel –xi li Muk’ ta Vitsé .
29
El Hombre tuvo vergüenza, inclinó su cabeza reconociendo que el cerro decía la verdad. Entonces 5
se acordó del Ojo de Agua.
30
5
10
Li vinike’ k’exab, la snijan sba ti ja’ melel k’usi la jyal li vitsé. Ja’ to un jul ta sjol ti oy jun Nio’.
31
– ¡Ojo de Agua!, ayúdame a liberarme de este ingrato Jaguar o
me
comerá
desesperadamente 5
– el
gritó
Hombre.
Pero el Ojo de Agua no quiso ayudarle. – No, no voy a ayudarte, eres
10
injusto
conmigo, te
doy
agua
para
tus siembras y cosechas,
para beber, limpiar tu cuerpo y lavar tus
ropas, y tú has hecho
mal uso del agua, me llenas de jabón y de basura – furioso el Ojo de Agua. 15
32
respondió
–¡Nio’!, koltaun ta jpojel jba ta stojol li muk’ ta bolome’ me mo’ojé ta xi sti’un –chat yo’nton avan li viniké. 5
Li Nio’e mu’yuk la sk’an tskoltá. –Mo’oj, mu’yuk cha jkoltá, ja’ chopolot xchi’uk vu’un, chkabot vo’ sventa a ts’ unubal, sventa juch’el,
10
cha
pok-ó
a
bek’tal
xchi’uk cha chuk’ ó a k’u’. Li vo’te ja’chopol a tunesoj li vo’e, cha nojesun
ta
vok
xavon xchi’uk
k’aep– Ja’ jech ch-ilin tak’ab li Nio’é. 33
El Hombre suspiró por tercera vez. Sabía que lo que decía el Ojo de Agua
también
era
cierto.
5
Solo, abandonado, pensó que nadie le iba ayudar. En ese momento pasó por ahí un Conejo.
34
Li vinike’ laj sjik’ yo’nton ta yoxival veltá. Ti ja’ sna’oj ti ja’ melel k’usi la jyal li Nio’e.
5
10
Stuk, jipbil, la snop ti mu’yuk buch’u chkoltaé. Ja’ to un jelav tey jun t’ul.
35
– ¿Qué
pasa? ¿Por
qué
estás
asustado? si es un día hermoso – dijo el conejo.
5
Le contó que había ayudado a escapar al Jaguar y ahora se lo iba a comer. ¿Verdad que ésto no es justo? – dijo el Hombre.
10
– Ummm, no puedo creer lo que acabas de contar. Me gustaría escuchar que dice el Jaguar.
36
–¿K’usi oy? ¿k’uchal xi-emot ta jmek? Ti ja’ jun lekil k’ak’al –Xi li t’ulé. La jyalbé ti 5
la skolta lok’el ta
pets’ li muk’ ta bolomé li tanaé ja’ chti-é yu’un ch-cham ta vi’nal ¿Li’e ma’uk jech? – Xi li viniké. –Ummm, mu jch’un chka-i li k’usi la
10
chapbuné. Ja’ ta jk’an ta xka-i k’usi ta xal li muk’ ta bolomé.
37
–¡Si,
es
verdad!.
Prometí
no
hacerle daño – admitió el Jaguar.
5
–
Pues
cumple
entonces
tu
palabra – dijo el Conejo. –
Pensándolo bien,
es
el
momento de vengarme; son sus 10
hermanos quiénes
me
quieren
cazar al acercarme al pueblo y fueron ellos quienes prepararon la trampa – respondió furioso el Jaguar. 15
38
–¡Jech, ja’ melel!. La jkak’ ke ti mu 5
k’usi chopol ta jpasbee
–Xi li
bolomé. –Tanae’ ch’unó la k’ope –Xi li t’ule. –Jnoptik leké ja’ yorail ta jpak 10
jk’ex, ja’ sbankiltak ti ta sk’an tsmilikuné k’alal chi nopaj ta jteklumé, ti
batel
ja’ la smeltsanik li
pets’e– ch- ilin la jyal li muk’ ta bolomé. 39
–Entonces, fueron sus hermanos quienes cavaron la trampa en la que caíste. Y este hombre, te 5
liberó. No entiendo nada, mejor muéstrame
cómo
ocurrió
exactamente – dijo el Conejo. Eso es fácil – dijo el Jaguar – y dio un saltó hacía la trampa. 10
40
–Ja’ sbankiltak la sjok’ik li pets’e ti bu la baj yalelé, cha-a. Li vinik li’e, ja’ la skoltaot. Mu xka-i be smelol, ja’lek ak’bun kil k’uyelan i-xu’ –xi li 5
t’ulé.
10
Ja’ k’un ma tajé–xi li muk’ ta bolomé– bit batel bu oy li pets’é.
41
– Enséñame cómo estabas – dijo el Conejo. Yo estaba aquí tirado – decía el 5
Jaguar –
y
rápidamente
el
conejo volvió a tapar la trampa.
42
–Ak’ bun kil k’uyelan to ox oyot– xi li t’ulé. Vu’ne li’ toox javaluné –xi li Muk’ta 5
bolomé –Ta anil li t’ule’ la xcha’ mak li pets’e.
43
– ¡Déjenme Juro 5
no
comenzó
salir,
ayúdenme!
hacerles a
gritar
el
daño – Jaguar.
El Conejo miró al hombre y le preguntó: Hermano 10
¿Ahora
hacer? …
44
qué
vas
a
–¡Ak’ik lok’un, koltaikun! Ta xkak’ ké mu k’usi chopol ta jpas voxuk, – Lik avanuk li muk’ ta bolomé.
5
Li t’ule la sk’el li viniké, la sjak’ be : Vankilal ¿Tanaé k’usi cha pas un?...
10
45
46
LI YECH’OMAL YÉ LI VO’E LAS VOCES DEL AGUA
47
I
5
Si nos sentamos frente a un
río
y vemos
fijamente el agua que corre sin parar y nos quedamos
quietos, entonces podemos ver
y
escuchar su tremenda voz y su gran fuerza.
10
Lo viví hace poco, cuando una mañana salí a caminar por el monte; de repente, escuché que alguien me llamaba varias veces. Era una voz que salía de no sé dónde, que venía desde muy lejos, lenta y pesada, como la neblina que camina y
15
abraza todo lo que toca. Luego, un sonido como de olla de barro quebrada que se le escapa el agua. Después fue más fuerte, se escucharon
20
truenos, que hicieron temblar a
la tierra atrás de esas lomas. 48
I
K’alal chi jchotiutik ta yeloval jun uk’um xchi’uk 5
ti me ta jk’eltik tuk’ta jmek li vo’e ti ja’ ch-anilaj ti mu’yuk spaje’m xchi’uk ti me ts’ijil chi jkomé, ja’ xu’ chikiltik xchi’uk chkaitik li smuk’ ta nuk’ xchi’uk li stsatsal yipal.
10
Ja’ ach’to la jkil jech, ta jun so’m li lok’ ta xanobal ta te’tik; ja’ to un, la jka - i ti oy buch’u ep ta veltá chi yik’e. Ja’ jun eil ti mu jna’ bu chlok’ tal, ti ja’ to jnom chtal,
k’unk’un xchi’uk alubem, ti ja’
chanab xchi’úk tsmey stekel ti k’usi tspik k’uchal 15
lumal tok. Ja’ to un, oy k’usi ibak’ k’uchal sjepelul lumal bin ti ja’ yakal chlok’ ya’lel. Ta ts’akal ja’ to jtsots ibak’, yich’ a’iel yech’omal chauk, ti ja’ la snikes li
20
banumile, ja’ yich’ a’iel ta nom pat vits. 49
Entonces se desataron los vientos y le siguió un fuerte silbido que pasaba entre los árboles. Las nubes negras sobre mi cabeza se juntaron y dejaron caer un aguacero, que parecía que no 5
terminaría nunca, inundó y arrastró lo que encontró a su paso.
50
Ja’ yu’un t’om ik’ti ja’ la st’un batel jun tsatsal xuxubajel ech’ jelabel ta te’etik. Li ik’al toké la stso’m sbaik ta yak’ol jol ja’ to un lik jun tsatsal vo’, ti mu’yuk spaje’m yiluk, la snojes ta vo’ 5
xchi’uk la xjoch ech’el ti k’usi la sta ta sbeé.
51
II Así se formó el arroyo, que se hizo grande y se llamó río. Siempre trae algo el río y hay que saber escucharlo para entender los secretos del 5
agua. Por largo rato mire que ese río colérico, ahora era una suave corriente de agua que acariciaba y pulía a las piedras. Me puse a pensar que después
10
de ser piedras grandes, filosas y duras, ahora ya se miraban buenas, mansas y redondas. También pude ver que a las orillas del río, se juntan
15
los árboles
que
crecen
grandes
y
frondosos, donde las garzas hacen sus nidos; el agua sube en el platanar; crecen, se doblan y parece que sus grandes racimos bajan a beber agua; las flores se miran en el agua y el río está lleno de peces.
20 52
II Ja’ jech la spas sba ta beo’, muk’ la spas sba ti ja’ la sbiin uk’um. Ja’ jmek oy k’usi chich’ tal li uk’umé, ja’ sk’an jna’tik xchikintael sventa 5
chkaibetik smelolal li k’usi snak’oj li vo’e. Lek jlikel la jk’el, ti pukujil uk’umé tanaé ja’ xa jun k’unk ‘un yipal be o’ ti ta xixtolan xchi’uk ta smeltsan li tonetiké, ja’ to lik jnop ti muk’tik
10
tonetik to oxè tanaè ja’ xa ta k’elel lekil k’upil sba bolboltón. Xchi’uk la jkil ti ta ti’ uk’umé, ta stso’msbaik li teetiké ti ja’ muk’tik k’upil sba, ti ja’ tey tspas stasik
15
li jti’ sip mutetik; li vo’é chmuy ta lobolaltik; chch’iik, chpuxk’ij xchi’uk li smuk’tik kep sat, ko’chak chyalik ta yuch’el vo’; li nichimetiké tsk’el sbaik ta yut vo’, li uk’ume ja’ noj ta ch’in choyetik.
53
El río camina mucho, por donde pasa recibe nombres, se detiene a descansar en remansos, a 5
veces se oculta y sale en manantiales o cascadas, siempre nos habla. El río me hizo recordar la historia de un hombre anciano y sabio, que hace mucho tiempo habló
10
del espíritu del agua; él decía que era el origen de la vida y todas las cosas.
54
Li uk’ume to j-ech’em xanab, ti bu chjelabé ja’ chak’bik sbi, ja’ chpaj sventa chkux ta ti’ uk’um, bak’intiké tsnak’ sba, chlok’ ta nio’etik, ta xchijchun vo’, ja’ jmek ta sk’oponutik. 5
Li uk’umé ja’ la sjulesbun ta jol jun vo’ne lo’il a’yej yu’un jun mol bijil vinik, ti ja’ vo’ne k’opoj yu’un xch’ulel li vo’e ti ja’ chak’be xkuxlej stekel li k’usitik oyé. 10
55
III El anciano vivía en un lejano pueblo llamado Mileto, cerca del mar. A Tales, que es como le llamaban al anciano de Mileto, lo consideraban 5
sabio porque hizo la predicción de que durante un día la tierra se oscurecía dejando al pueblo entero en las sombras. También tenía fama de sabio y hábil negociante
10
porque, con sus estudios sobre el cielo y las estrellas,
había
logrado
pronosticar
una
temporada de buena cosecha, mucho antes de que ésta se diera; eso le permitió rentar a bajo precio todos los molinos de su pueblo, pues no 15
era tiempo para moler y los guardó
hasta el
tiempo de levantar la cosecha. Entonces, como todos tenían mucho que moler y nadie tenía molino, fueron todos con el sabio Tales para que les rentara los molinos. 20 56
III Li mol viniké ja’ tey to ox nakal ta jun namal lum ti ja’ sbiinoj Mileto, nopol ta ts’el na’m. Li Tales, ti ja’ jech chalbik li mol vinik likem ta Mileto, ja’ 5
sbiinoj bijil vinik ja’ ti ja’ la spas yalel ti k’usi ja’ xu’ chk’ot ta paselé, la jyal ti jun k’ak’alè chik’u’m li banumile, ta yaxinal ak’ubal chkom li snujul jteklumé.
10
Ja’ chalbik bijil vinik xchi’uk anil jchonolajel, yu’un la schanoj be smelolal yalel yu’un li vinajel xchi’uk li k’analetiké, ja’ kuchem yu’un yalel ti ja’lek chlok’ li k’usi sts’unojiké, ti ja’ sk’an to ox xak’ ti li’e; ja’ ti, la slok’ ch’amun ta yalel stojol,
15
stekel li cho’etik oy ta slumalé ma’uk toox yorail li juch’nejé, la snak’ ja’ to k’alal k’ot yorail stsobel li ts’unubilé. Ti ja’ stekelik ep k’usi chjuch’iké ti ja’ mu’yuk buch’u oy xcho’, stekelik ibatik xchi’uk li bijil viniké Tales sventa yu’un ch-ch’amunbeik li
20
cho’etiké. 57
Tales, rentó los molinos al precio que él quiso, así demostró su habilidad de comerciante.
5
Pero lo curioso era que el sabio Tales, siendo tan inteligente y listo para hacer negocios, no era 10
rico, porque no era su propósito, sino el amor al conocimiento. De esta manera, demostraba a los burlones (quienes hablaban de él, porque siempre estaba pensando o estudiando), que el conocimiento es de gran utilidad cuando se sabe
15
usar para resolver problemas. Así dio a conocer su fama de sabio y filósofo.
58
Tales, la jyak’ ta ch’amunel li xcho’e ta stojol slok’obil ti k’uxi la sk’ane, ja’ jech la jyak’ ta ilel li sbijil k’uchal jchonolajel.
5
Ti k’usi mu xich’ a’ibel smelolalé ja’ ti bijil vinik Tales, ti to jbij sventa yu’un chonolajel, ma’uk jk’ulej, ja’ ti ma’uk ti k’usi snopojé, ti k’usi sk’upinojé ja’ ti snopel sbijil. Ja’ jech yelan, chak’be yil li buch’utik chlabanvanik (buch’utik
10
chk’opojik ta stojol, ti jmek yakal snopel xchí’uk xchanel), ti k’usi jna’tiké ja’ to jtunel k’alal jna’tik stunesel sventa ta jchapantik jk’optik. Ja’ jech la jyak’ ta ojtikinel ti sbijilé.
59
IV A Tales, el de Mileto, se le podía ver por las calles de su pueblo caminando y pensando, como si tuviera algo muy importante que 5
resolver y
siempre iba platicando solo. La gente lo respetaba y a veces le temían por su gran sabiduría; otros no le entendían
y le hacían
bromas, pensaban que estaba loco.
10
Una noche, cuando Tales miraba a las estrellas, se cayó en una zanja y la gente
comenzó a
burlarse de él diciendo: -¿Cómo es que quieres saber lo que pasa en los cielos, si no puedes ver lo que está pasando por 15
tus pies? Estas palabras llenaron de tristeza el corazón de Tales, ya que la gente no podía ver, ni darse cuenta que el cielo y la tierra se juntan y que es
20
muy difícil distinguirlos en el horizonte. 60
IV Li Tales, likem ta Mileto, ja’ xu’ chich’ k’elel yakal ta xanobal ta sbelal slumal xchi’uk yakal snopel, ti k’alal oy k’usi tsots ta smeltsan, ja’ jmek yakal 5
chloilajbal stuk. Li risanoetiké yich’ojik ta muk’, bak’intiké chi’ik-ó yu’un ti sbijilé; yantiké mu xaik be
smelolal tspasbik
ixtolo’il, tsnopik ti
likem xchuvajé.
10
Ta jun ik’osil, k’alal Tales yakal tsk’el li k’analetiké, baj yalel ta jun bik’it be o’, li risanoetiké likik ta slabanel, chalik: - ¿K’uxi cha k’an cha na’ ti k’usi yakal chjelab ta vinajelé, ti mu xa vil ti k’usi yakal chjelab ta voké?
15
Ti lo’iletik li’e laj yat-ó yo’nton ti Tales, ja´ ti risanoetiké mu
xilik, ti vinajelé
xchi’uk li
banumilé tstso’m sbaik ti ja’ to jvokol ta ilel ta nom. 20 61
V A Tales, le gustaba pasar las tardes sentado en el acantilado donde podía ver el mar en toda su extensión. Le gustaba caminar y nadar en los 5
ríos, donde observaba la fuerza del agua en las grandes corrientes que arrastran todo a su paso; también se ponía a pensar que esa misma agua ya tranquila,
beneficiaba a los habitantes de su
pueblo. 10
Cuando Tales se acostaba boca arriba sobre la hierba mojada, observaba la profundidad
del
cielo, se imaginaba que éste debía ser de agua. Creía que en las nubes se guardan las palabras y 15
cuando llueve bajan a platicar con las aguas de la tierra. El sabio pensaba que había un espíritu del agua que sostenía y alimentaba a todas las cosas, que
20
permanecía aunque todo cambiara. 62
V Li Tales, to j-ech’em sk’upin chotol ta jujun malk’ak’al ti bu ja’ xu’ tsk’el li k’u smuk’ul li na’be, to jlek xa-i xanobal xchi'uk nuxinajel ta 5
uk’um, ti bu ja’ xu’ tsk’elbe yipal li vo’e ti ta muk’tik beo’e ti chjoch skotol ti k’usi tstaé, xchi’uk tsnop ti vo’e ja’ kuxulik-o ep risanoetik ta slumal.
10
K’alal Tales chjabí sk’eloj muyel ta t’uxul yaxaltík yakal sk’elel yibel ti vinajelé, ja’ tsnop ta sjol ti li’e ja’ xu’ spas ta
vo’. Ja’ yaloj ti tey ta toketike
tsnak’sba loiletik, k’alal chak´ vo’e chyalik ta lo’il xchi’uk li vo’etik ta banumilé. 15
Li bijil vinik tsnop ti oy jun xch’ulel li vo’e ti ja’ stsakoj skotol li k’usi oyé, ti skotol chak’be sveelé, ti ja’ xu’ tey x-oyí manchuk skotol tsjelsba. 20 63
VI Para el filósofo Tales, el agua era el elemento principal de la vida: sin agua la semilla no da fruto, se muere, se enfría y se seca; el agua 5
puede ser dura como la roca o ligera como el viento. Todo alimento que come el hombre y los animales tiene humedad. El calor que genera vida siempre es un calor húmedo, como el aliento, que
10
es un reflejo de la humedad interna de los seres vivos. La sangre es líquida como el agua; el hombre, en la alegría y en el dolor, cuando goza y se esfuerza, es húmedo, y el agua está siempre presente a lo largo de su vida.
15
Las húmedas palabras del río, me hicieron recordar esta historia, al contemplar por largo rato la corriente del agua. Me pregunto: ¿Hasta dónde llegará?, ¿ si será la misma agua que veo pasar?
20 64
VI Sventa li bijil Tales, li vo’e ja’ to jtunel sventa kuxlejal: Me ch’abal vo’e li ts’unubilé mu xak’ sat, ch-cham, tsiku’m xchi’uk chtakij; li vo’e ja’ xu’ 5
tspasbá tsots k’uchal jun ton, anil k’uchal li ik’e. Skotol be’lil k’usi tslajes li vinikè, li chon bolometikè oy xyaxal, li xk’ixnal kuxlejalè ja’ jun xk’ixnal xyaxal, k’uchal li jo’m eil, ti ja’ jun na´m yu’un li xyaxal yutil stekel li k’usi kuxuliké. Li
10
ch’ich’e ja’ jech k’uchal vo’; li viniké, ta xkuxet o’ntonal xchi’uk ta yipal xk’uxul, k’ak’al yakal ta yutsilal xchi’uk chak’be yipal, ja’ xyaxal, li vo’e ja’ jmek te oy ti k’u sjalil xkuxlej. Li xt’uxlej xyaxal li uk’umé, ja’ la jyak’bun slujes
15
ta jol li lo’il maxil li k’alal la jk’el jlikel li yipal stsatsal li vo’e. Ta jak’be jba ¿Bu to van k’alal chk’ot?, ¿me ja’unoox van li vo’ chkil chjelavé?
65
Veo un vapor que sube hasta llegar a las nubes. Alguien bebe agua, alguien se baña ¿Será que el agua que vi en mi río, era la misma que Tales 5
había contemplado en su mar o en sus ríos?, y si hoy, después de varios siglos, ¿regresaba desde la ciudad de Mileto para contarme sus secretos o los secretos de la vida?
10
Si nos sentamos frente a un río y nos quedamos viendo fijamente el agua que corre sin parar, podemos ver y escuchar su voz húmeda llena de secretos.
15
66
Chkil chmuy jun sjo’m chk’ot k’alal ta toketik. Oy buchú chuch’ vo’, oy buch’u ch-atin. ¿Ta jak’be jba li vo’ la jkil ta j-uk’ume ja’ ban ti la jyil Tales ta yuk’um ta sna’m?, li ta na li’e, ep ta vo’ vinik 5
ja’vil ts’akal, ¿ja’ yakal tsutalel ta slumalil yu’un Mileto sventa la jyal slo’il me slo’ilal li kuxlejalé? Me chi jchotí ta yelobal jun uk’um xchi’uk me tuk’ taj k’eltik li’ vo’ ch-anilaj mu’yuk spaje’m, ja’ xu’
10
jk’eltik xchi’uk chka’itik xt’uxul-é noj ta na’k’al k’opetik.
15
67
68
SVITSAL MAXETIK EL CERRO DE LOS MONOS
69
I A mi abuelo le de 5
cerros
gusta contar
encantados,
donde
historias viven
el
sombrerón, la mala mujer y los brujos que
se
transforman
en
animales.
Él
tiene bastante aprecio por el Cerro de los
Monos,
tiene 10
árboles
lo
ha
caminado
siempre
y
mucho afecto por los animales, y arroyos; dice que todo era
muy bonito. No creo eso que dice,
yo no veo en
estos cerros tantos animales y 15
Le
dije
a
mi
abuelo
historias irreales.
que
plantas. esas
eran
Lo que cuenta, me
confunde ¿Será que sólo lo que vemos y tocamos es verdadero?
20
Se sentó en su silla y me dijo:
70
–Te
voy
cazador
a
contar
la
historia
de Oxchuc. Una tarde,
de
un
salió a
buscar venados en el Cerro de los Monos. Cuando llegó al Cerro, su perro ya no lo 5
seguía, lo buscó hasta la noche y no lo encontró. El cazador
soñó que le decían:
71
5
10
15
20
I Li Jmuk’toté ja’ to jlek xa-i xchapel sloil ya’yejal kuxul vitsetik, ti bu nakalik li jsemet pixol, me‘ xpak’inte’ xchi’uk j-ak’chameletik ti tsk’atajes sbaik ta chonbolometik. Lijmuk’toté ja’ to jlek sk’upinoj li svitsal maxetiké, ja’ ech’em ta koj xanabem tey xchi’uk sk’upinoj li chonbolometik, te’etik xchi’uk beo’etik, ta xal ti skotol li’e to jk’upil sba. Vu’ne mu jch’un li k’usi jutbil k’op tajé, mu’yuk bu xkil-ó li ta te’tike ep chonbolometik xchi’uk ts’i’lel a’mnaltik. La jkalbé li jmuk’toté li lo’il a’yej tajé ja’ jutbil, ch-ilin ta jmek sat la jyalbun ti ja’ melelé. K’usi cha chapé ja’ chch’ay ko’nton, ja’ to un la sjak’bun ¿Me ja’ no ox van li k’usi chkiltik xchi’uk ta jpiktike’ ja’ van melel?
25
Chotí ta xilá, ja’
30
to la jyalbun.
–Ja’ ta jchapbot slo’il ya’yejal jun jnutsolajel vinik ta Oxchuc. Jun malk’ak’al, lok’ sa’el te’tikalchij ta Svitsal Maxetik. K’ak’al ik’ot ta Vitsé, ti sts’i-e mu’yuk tijil ech’el, la sa’ ja’ to k’alal och ak’ubal mu’yuk la sta. 72
Li jnutsolajel viniké vachinaj ti ja’ jech albat:
73
– Para 5
cazar debes pedir permiso al
Cerro,
prender
rezar;
sólo
velas,
así
incienso
soltaremos
a
y tu
perro. El 10
cazador
rezó,
prometió
pedir
permiso para cazar y así regresó con su perro a casa. Un día, el cazador se fue a la montaña; el
15
perro
ladró y
corrió
tras un
venado hasta atraparlo. Contento con el venado se fue a su casa. El cansancio lo dominó y se durmió;
cuando despertó,
buscó a su perro y no lo encontró. Fue entonces cuando se acordó de su promesa. 20
Asustado,
llevó
velas,
incienso,
un
tambor hecho con la piel del venado y un pedazo
de
carne,
que 74
enterró
para
compartirlo
con
el
Cerro
rezar:
75
y
comenzó
a
–Sventa
yu’un
xu’
cha’nutsolajé
ja’
sk’an cha k’anbé li vitsé, cha tsan a 5
kantilá
xchi’uk
kajvaltik;
a
ja’
pom,
no
cha
ox
k’opon
jech
xu’
jkoltakutik la ts’i’é. Li 10
jnutsolajel
vinike
la
skopon
kajvaltik la sk’an ti ak’o sutesbatuk li sts’i’é. Li
jnutsolajel
vinike
kajvaltik la jyak’ 15
sventa
xu’
la
skopon
ye ti ba’yuk tsk’an
tsnutsolaj.
Ja’
jech
sut
ech’el xchii’uk sts’i’ ta sna. Yan k’ak’al, li jnutsolajel vinike, bat ta 20
te’tik;
li
ts’i’e
lik
avanuk,
lik
anilajuk ta spat jun te´tikalchij ja’to ti kuch yu´un stsakelé. Xkuxet yo’nton ik´ot
ta
Tsalé
li
sna ta
xchi´uk
lubelé, 76
ste’tikalchij.
ja´
to
un
och
svayel;
k´alal
julavé,
la
sa´
li
sts´i´e, mu´yuk la stá. Jul ta sjol ti k´usi yak´oj-o yeé. Xi´em, la jyich´bal jun 5
tampol
te´tikalchij,
pasbil
ta
nukulil
kantilá,
pom
xchi’uk
jute’m bek’et la smuk sventá tskomontá xchi’uk li Vitsé
ja´ to lik sk´opon
kajvaltik:
77
–
Tú,
el
dador,
animales, ofrezco 5
para
mi
el
ti
guardián
mis
humildad,
de
alabanzas;
te
pido
los te
perdón,
que tu castigo no me alcance. – Creo que las palabras salen sinceras de tu corazón. Decía. Era una voz que nacía en la copa de los
10
árboles más grandes. – Así termina ésta
historia – dijo el
abuelo y se quedó pensativo.
15
–
Ahora,
ya
naturaleza, Monos
se
por ha
nadie eso
el
enojado,
respeta
a
la
Cerro
de
los
quedan
pocos
árboles y los animales huyen. La montaña nos abandona, la tierra ya no produce y 20
sufrimos
de sequía.
78
–Vo’ot, cha vak’, ti ja’ cha k’el ta 5
toyol,
sventa
vo’ot
jkabé
kaboltael,
xchi’
uk
mu
me
li
cha
jk’ejoje, jk´anbe
staun
li
a
cha
pertón kastikoé
chkak’ ké cha jchabí xchi’uk chkich’ot ta muk´. 10
–Ja’van
li
a
k’ope
lek
chlok’
ta
vo’nton, xi la jyal. Ja’ jun yech´omal eil chlok´ talel ta muk´tik te´etik.
15
–Ja´ jech tsuts li lo’il xi li jmuk`tote
a’yej li’e –
ja’ ts’ijil tsnop .
– Tanaé mu’yuk xa buch’u
xich’ta muk’
li k’usi x-ayané, jech’oxal li Svitsal Maxetik ilinem, jutuk xa te’etik komem, 20
li chonbolometiké chjatavik. Li te’tiké tskomtsanutik,
li
banumil
aboljbatik ta takinal.
79
mu
xa
xak´,
II
5
–Abuelo,
usted
montañas
cuenta
encantadas,
aventuras
de
historias
de
brujos
y
de
cazadores.
Quisiera
entender lo que me cuenta, pero… ¿Cómo creer 10
en
lo
tocar?–
que
no
podemos
ver
ni
dijo el joven, esperando una
respuesta. – Hay te
que
dice,
sale en 15
vivir
lo
que
practicar
lo
tu
corazón
que ahí nace y
palabras, entonces,
tú corazón
habla. Deja que mi historia entre en tu corazón –
respondió
mi abuelo.
–Sí, pero póngase en mi lugar. ¿Para que pensar en cosas que no tienen sentido? ¿Que 20
caso
ofrendas
tienen de
los los
rezos
y
las
cazadores
desorientados? Lo que vale la pena para mí, es lo que puedo ver y tocar. – dijo el joven. 80
–Las
cosas no se hacen nada más por
hacer, sino que debe de haber una razón. ¿Cuándo piensas
que
poniéndole ganas
al trabajo vas a tener buena cosecha y 5
dinero,
puedes
pensamiento
y
agarrar
ese
comprar cosas con él? –
dijo mi abuelo.
81
II –Muk’tot, yu’un 5
vo’te
kuxul
chameletik
cha
chap
te’tik, xchi’uk
lo’il
a’yej
yu’un k’usi
j-ak’ spasojik
jnutsolajel viniketik. Ja’ ta jk’an ta xka-ibé smelol li k’usi cha chapbuné... ¿K’uxi xu’ ta jch’untik li k’usi mu xu’ jk’el jpiktik? – Xi li kereme, tsmalá 10
jun stak’obil. –Oy
jun
be,
ja’
sk’an
xa
kuxi
jech
k’uyelan chal li a vo’ntone, ja’ sk’an xa pas li k’usi chvok’ xchi’uk chlok’ ta 15
k’ope,
li
a
vo’ntone
chk’opoj
cha-a.
Ak’o ochuk li jlo’il ka’yej ta vo’ntone. –
Tak’ab li jmuk’toté.
– Jech, ja’ sk’an xa vak’aba ta kavil. 20
¿K’usi stu-o ta jnoptik k’usitik mu’yuk smelolal?
¿K’usi
sventa
li
sk’oponel
kajvaltik xchi’uk li k’usitik chak’ik li 82
chuvaj nutsolajel viniketiké? Li k’usi lek
sventa
vu’ne
jk’el jpik . –
5
li
k’usi
stak’
Xi li keremé.
– Li k’usitik chich’ paselé ma’uk no ox chich’
pasel
smelolal. yipal
li
jech,
¿K’alal
yu’un
cha
a’mtelé
ts’unubiletiké 10
ja’
nop
cha
xchi’uk
cha
van
vak’be
lok’es
tak’in,
oy
xu’
sat xa
tsak li snopobil taje’ xchi’uk xu’ xa man k’usitik?– Xi li jmuk’tote.
83
– ¡Ya le entendí! Con ese pensamiento no puedo
comprar
cosas,
es
decir,
no
sirve de nada ese pensamiento –
me
gritó
el joven. 5
– ¡Sí serás burro! Cuando piensas vas a hacer tocar
en
qué
con tu cosecha, no puedes
ese
momento
tu
pensamiento;
pero te sirve para saber qué hacer con lo que vas a ganar. Te pregunto: ¿Te 10
hace
feliz
pensar,
que
vas
a
poder
comprar lo que tanto quieres ahora
que
tengas dinero? ¿Se te alegra el corazón, al
resolver
pensando? 15
habla,
Ya
se
imaginación
qué
hacer
ves
como
siente y
a
cuando el
través
estas
corazón de
pensamiento.
sí
nuestra
Aunque
a
nuestro alrededor no aparezca nada de lo que
pensamos,
abuelo
parece
real.
como burlándose.
20
84
–
dijo
mi
– La verdad sí. ¡Pero no es real! Y sólo nosotros
lo
podemos
ver
–
dijo
el
joven.
5
– ¡Ah! Que muchacho tan necio ¡Dale con lo mismo! ¿Y qué, tú no eres real? ¿Qué no estás aquí hablando conmigo? ¿Acaso estoy pensando que que no es
10
eres un sueño? Sabes
así. Yo existo, estoy aquí –
dijo el abuelo y se quedó pensativo.
85
–¡La
xa
jka-i
smelol!
Xchi’uk
li
snopobil tajé mu xu’ jman k’usitik, mu k’usi xtun-o ku un li snopobil tajé – Avan li keremé. 5
– Ja’ jech bo’latot. K’alal cha nop li k’usi
cha
pasé
xchi’uk
li
a
sat
a
ts’unabaltik, mu xu’ xa pik ta yorail li snopobil a vu’ne, ja’ jtunel a vu’un, 10
sventa
cha
na’
k’usi
cha
pas
li
k’u
yepal a kanalé. Ta jak’bot: ¿Ja’ xkuxet a vo’ntón cha nop ti ja’ xa xu’ xa man xchi’uk ch-oyí a vu’un li k’usi cha k’an ta jmeke k’alal me ayan a tak’iné? ¿Mu 15
xkuxetuk-o a vo’nton, me chapaj k’alal yakalot snopelé? A vil xa k’uyelan li o’ntonal chk’opojé, chkaitik ta snopel xchi’uk snopobil ku’untik, manchuk me mu k’usi oy ta jpat jxokontik ti k’usi ta
20
jnoptiké, melel.–
ta Xi
li
kutiltiké jmuk’tot
chlabanvan. 86
ja’ kochak
xko’laj yakal
– Ta melel jech. ¡ Ma’uk van ta melel! Ja’ no’ox vu’tik xu’ jk’eltik. – Xi li keremé.
5
–¡Ah! ja’ pimil kerem, ¡ja’ ko’ol jech xtok! ¿Li vo’te ma’uk melelot? ¿Me mu mu’yuk
li
oyot
vu’un?
¿Me
cha
yakal
lo’ilaj
van
ta
xchi’uk jnop
me
vaichilot? A na’oj ti ma’uk jeché. Li 10
vu’ne ja’ jna’ lek ti oyuné xchi’uk li’ oyuné. – La jyal li muk’totilé, ts’ijil ikom snopel. III
15
El
abuelo
creía
que
su
nieto,
no
entendía lo valioso que es escuchar las palabras del corazón y lo llevó al Cerro para
explicarle
historia. 20
Al
el
significado
llegar
a
extendieron sus chamarras, fogata
y
comenzaron
joven
se
empeñaba 87
a en
la
de
la
montaña,
hicieron una platicar. aceptar
El por
verdadero sólo lo que podía ver y tocar. La plática fue intensa. A pesar de los esfuerzos
del
comprendía 5
sabiduría
abuelo,
que y
las
se
el
joven
historias
entienden
no
guardan
cuando
las
escuchamos con el corazón. IV Antes de dormirse, el abuelo le dijo: –Sé, 10
qué
estás
cansado.
Pero
es
necesario que comprendas que las voces de los antepasados, están aquí. Cuando uno se empeña en creer sólo lo que ve y toca, corre el peligro de perderse. Te pregunto: ¿Lo que tocas, los otros
15
pueden tocar igual que podríamos
hablar,
nuestras
palabras?
preguntas,
si
escucha
tú? ¿Crees que no
creyéramos
Medita la
voz
corazón, que lleva mi sangre 20
tus abuelos –
lo en
estas de
tu
y la de
dijo el anciano. Acomodó
las cobijas y se quedaron dormidos. III 88
K’alal la jyil li muk’totil ti mu xaibé smelol
li
smomé
sventa
stuel
a’ilel
li
sk’op
o’ntonalé,
la
chich’ jyik’
ech’el ta Vits sventa chalbé smelol li 5
k’usi chal li lo’il a’yej. K’alal k’otik ta
te’tike,
la
sk’i
stasik,
la
stsan
sk’ok’ik, likik ta lo’il yan veltá, li keremé ja’ no’ox chch’un li k’usi stak’ k’elel pikel. Li lo’ilé ja’ jalij. Ja’ 10
yak’oj svokol li muk’totil xchapel, li keremé
mu
xa-ibe
smelolal
ti
lo’il
a’yejé snak’oj bijilal, ti ja’ xu’ xich’ a’ibel simelol k’alal ta jchikintatik ta ko’ntontik. 15
IV K’alal
sk’an
to
ox
xvayiké,
li
muk’totilé la jyal: 20
– jna’oj cha
ba-ibe
ti lubemoté. Ja’ ta jk’an ti smelol
ti 89
yech’omal
yé
li
antivoetik ta vo’nee, li oyiké. K’alal ja’no
ox
ta
jch’untik
li
k’usi
xu’
jk’el jpiktiké, ja’xi’el xu’ xi jch’ay. Ta jak’bot: ¿K’usi cha piké, li yantiké 5
xu’ spikik k’uchal vo’ot? ¿Me ja’van xu’ xi
jpok’oj
k’alal
mu
jch’untik
li
jk’optiké? Nopó li k’usi cha jak’boté, aibó yé la vo’ntoné, ti yich’ojbal li ch’ich’elé 10
molé.
xchiuk
a
muk’totak–
Xi
La xpixsbaik ta k’u’lalchij,
vayalik komik.
90
li ja’
V
5
La noche
era tranquila.
El joven comenzó a soñar que caminaba en la 10
montaña;
los
árboles
gigantes
bailaban a su alrededor y las sombras parecían
fantasmas.
Escuchó
gritos
y
vio que algo se acercaba, tuvo miedo y quiso
correr.
acercando, 15
La
sombra
se
fue
hasta que logró distinguir
que era un venado con enormes cuernos; sobre su lomo, un musculoso cazador. El joven quiso escapar, pero se encontró con un perro negro.
20
– Quédate quieto y pon atención a las voces – se escuchó. 91
– Soy el que alimentó a tus abuelos, me amaron y respetaron, ahora recibo malos tratos. 5
Le
desapareció.
dijo Fue
con
voz
entonces
joven despertó.
92
fuerte cuando
y el
V Ja’ ts’ijil li
5
Li
keremé
yakal
ak’obalé.
lik
ta
vaichinuk
xanobal
ta
ti
te’tik;
ja’ li
muk’tik te’etike ch-ak’otajik ta xokon xchi’uk
li
snak’obalé
xko’laj
k’uchal
pukuj. La jyai avanel xchi’uk la jyil ti 10
oy k’usi chnopaj talel, ja’ xi’ tajmek ti ja’ tsk’an xa ox chlok’ ta anil, li snak’obalé ja’ nopaj talel, ja’ to ti la jyil
ti
ja’
jun
xulu’m, ti ja’ 15
te’tikalchij
muk’tik
xkuchoj talel ta spat
jun muk’ ta jnutsolajel vinik. Li keremé ja’
k’an jatavuk, ja’ to la
sta’ jun ik’al ts’i’.
20
–
Ts’ijil
koman,
chikintaó
yech’omal eilé – yich’ a’iel.
93
lek
li
–Ja’
vu’un
muk’totak, jyich’ikun
ti la
ta
la
jmalk’intas
sk’anikun muk’,
tanaé
xchi’uk ja’
a la
chkich’
chopol k’uxibinel. Albat tsots ta jmek 5
isak
ch’ay.
Ja’o
k’alal
keremé.
94
ijulav
li
VI En
la
madrugada
el
joven
comenzó
a
buscar al abuelo y éste se había ido a 5
sembrar. – ¡Abuelo! gritaba
¡Abuelo!
¿Dónde
estás?
–
desesperado.
Al ir corriendo, dio un mal paso, cayó, rodó hasta el fondo de la barranca y 10
quedó
inconciente. VII
Cuando recobró el sentido no podía creer 15
lo
que
frutas
y
estaba
soñando
veía:
muchos
animales. medio
llenos Pensó
menso
de que
por
el
golpe que recibió, palpó su cuerpo y
se
dio
o
árboles
cuenta de que estaba despierto.
– Eran tan hermoso lo que veía en mis 20
pensamientos que parecían reales – Dijo el joven. Abuelo: ¿Me cuentas otra historia? 95
96
VI Li ta so’m ik’lumantik li kereme lik sa’ 5
li
muk’totilé,
batem
xa
ox
ta
ts’unubajel. –¡Muk’tot!
¡Muk’tot!
¿Bu
oyot?
–Chat
yo’nton ch-avan. K’alal yakal ta anil, jach’ yok, baj, 10
balalij yalel ta yutil jomol ch’en ja’ ch’ayem
yo’nton ikom. Vll
K’alal 15
jul
xch’ulelé,
k’usi
tsk’elé:
xchi’uk
ep
mu
te’etik
chonbolometik.
xch’un noj
ta
La
snop
li sat ti
yakal ta baich o me ch’ayem yo’nton ta skoj li majel la jyich’e, la spik li sbek’talé, 20
ja’
to
la
jyil
ti
jà
julabeme. –Ja’ to jk’upil sba li k’usi
chkil ta
snopobil ku’ne
melelé.–
ti ja’ xko’laj
Xi li keremé. 97
Muk`tot, ¿me
cha
chapbun
yan
5
98
lo’il
a’yej?