• Author / Uploaded
• eso2a7408

Citation preview

CLUB de LECTURA BOLETÍN INFORMATIVO AÑO V Nº 58

CLUB de LECTURA de 4º de E.Secundaria He jugado con lobos— Gabriel Janer Manila Seminario del Plan de Lectura y Biblioteca Enero 2011

Martes 11 enero Última reunión: Yo conocí a Muelle Martes 18 enero: Presentación del libro HE JUGADO CON LOBOS de GABRIEL JANER MANILA Martes 25 enero

He jugado con lobos: Capítulos 1 a 5

Lunes 31 enero

Vamos a llenar la biblioteca de canciones por la paz.

Martes 1 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 6 a 10

Martes 8 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 11 a 15

Martes 15 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 16 a final

Martes 22 febrero Martes 1 marzo No hay reunión: Exámenes 2ª evaluación. Martes 8 marzo

Reunión especial conjunta NGO Audición musical en la biblioteca: Día de la mujer

Martes 15 marzo: Reunión Martes 22 marzo

Presentación libro nuevo

Martes 29 marzo: Reunión Martes 5 abril: Reunión Martes 12 abril: Reunión Martes 19 abril

Actividad fin de trimestre

Vaig néixer a Algaida, al Pla de Mallorca, un horabaixa de novembre de 1940. Vaig créixer al si d’un petit nucli familiar, mentre creixia una petita tenda de teixits i merceria que els meus pares havien obert, al poc temps de casar-se. Vaig assistir a l’escola del poble en temps difícils. No vaig viure la Guerra Civil, però vaig patir les conseqüències de la immediata postguerra: la fam i la misèria doblegaven les vides. Els relats de la guerra –el relat oral de la repressió, la història de l’assassinat polític, de la venjança personal i la tortura- cobejaren la meva infantesa. Aquell era un poble de vencedors i de vençuts i això degradava les relacions, alhora que estenia un hàlit de tristesa sobre cada gest, sobre les paraules. A vegades, quan tenia vacances, acompanyava el pare als mercats i a les fires. Esteníem la mercaderia en una taula desmuntable, sota una lona, i esperàvem que arribassin els primers compradors. En altres ocasions vaig acompanyar-lo per terres de secà, per camins polsosos, per les possessions i les cases de fora vila –aquella era una societat agrària- tractant de vendre a la gent la roba de treball, el vestit de festa, els llençols per a la caixa de la núvia. A vegades cobràvem en espècies: blat i formatge, un vell de llana i un sac de palla per al cavall. L’escola del poble era una escola trista: alguns mestres havien estat represaliats per les seves idees polítiques i depurats. Readmesos novament, llavors eren funcionaris del règim que havia sorgit de la guerra. Vaig començar els estudis de batxillerat amb un mestre que, en hores extres, donava aquelles classes a un grup d’al·lots del poble. Més tard vaig continuar-los a la ciutat. A l’Escola Normal de Palma vaig realitzar els estudis de Magisteri, entre 1956 i 1959. He exercit la professió de mestre durant quinze anys a dues escoles rurals –la primera en un poble del pla, la segona en un de muntanya, en una vall d’horta i tarongers- i en una escola d’un suburbi de Palma, entre la ciutat i el camp, en una zona “de contacte”. Em vaig llicenciar en Pedagogia a la Universitat de Barcelona, l’any 1970, i en aquesta universitat vaig llegir la dissertació de doctorat el 1978 sobre La problemàtica educativa dels infants selvàtics. El cas de Marcos, un estudi sobre un cas de marginació social, la història d’un nin que visqué abandonat durant tretze anys, entre els sis i els dinou, en una vall de Sierra Morena, al sud de la Península Ibèrica, en la confluència d’Andalusia i Ciudad Real. Allí tenia esment d’una guarda de cabres, sense altre contacte amb la societat que algunes visites esporàdiques d’aquells que acudien a cercar el producte de les cabres. Es tracta d’un estudi sobre els infants selvàtics, a la problemàtica dels quals el cas de Marcos aporta observacions inèdites. Abandonat a la tràgica soledat de la serra, Marcos va conviure amb un pastor vell, que l’ensenyà a sobreviure, li serví de “preceptor”, l’introduí en el medi i desaparegué. En la soledat d’aquella vall, Marcos va descobrir que no estava sol. Sabia que convivia amb els animals i tractà de comunicar-s’hi, d’establir una relació d’afecte, d’expressarse amb el seu llenguatge.

Nota autobiogràfica de la Web del autor: http://www.mallorcaweb.net/janermanila/