• Author / Uploaded
• Manuel

Citation preview


 Introducció a la Literatura Catalana Contemporània (segle XIX) Literatura Catalana del segle XIX Dr Gabriel Sansano Curs 2017-2018 Universitat d’Alacant De la Revolució Francesa a la Restauració borbònica: un segle en crisi 1808-1814 Guerra del Francés 1820-1823 Trienni Liberal 1833-1839 [1840] Primera Guerra Carlina 1843 Majoria d’edat d’Isabel II 1846-1849 Segona Guerra Carlina 1859 Declaració de guerra al Marroc 1868 Revolució de Setembre 1871 Amadeu I de Savoia 1872-1876 Tercera Guerra Carlina 1873 I República 1874 Inici de la Restauració de la monarquia borbònica 1898 Desastre colonial Una visió més ampla 1776 Independència del EUA 1789 Revolució Francesa. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà 1804 Napoleó és coronat emperador. Període napoleònic (1799-1815) 1808 Inici dels moviments secessionistes a llatinoamèrica 1820,1830,1848 Les revolucions liberals a Europa … Consideracions particulars sobre la llengua i la cultura a Catalunya Llengua catalana vs llengua literària Antoni Puig i Blanch (Mataró 1775-Londres 1840) 1

Sin embargo, se hace indispensable abandone el idioma provincial, si ha de estrecharse más y más bajo las nuevas instituciones con el resto de la nación e igualarla en cultura. Desengañémonos ya, y entendámonos, que será siempre extranjero en su patria, y que por consiguiente quedará privado de una gran parte de la ilustración que proporciona la recíproca comunicación de las luces, el que no posea como nativa la lengua nacional. La inquisición sin máscara (Londres 1811) Gramàtica y Apologia de la Llengua Cathalana (1813-15), Josep Pau Ballot

La tradició poètica predominant (1800-1850) Una poesia culta Jaume Oliva (?-1807) Josep Valldoriola (?-1862) Marià Torrent i Vinyes (1779-?) Bru Bret (1771-1844) Joan Mas Joan Guiu i Miralpeix … B. C. Aribau Ensayos poéticos, 1817 Una poesia popular Josep Robrenyo Guillem Roca i Reus Manuel Clerigues J. B. Escorigüela Ramon Clarà Ramon Oms i Isern (1815-54)

2

Alguns motors de canvi a la Catalunya de la primera meitat del XIX Junta de Comerç Societat Filosòfica/RABLB Les noves capçaleres: introducció del Romanticisme Període 1836-1844 Punts essencials del Romanticisme És un moviment que cal entendre dins del marc de les grans transformacions socials i polítiques que es donen a Europa a partir de 1789 L’obra artística ja no es basa en el concepte d’imitatio , sinó en el de creació personal.. Valoracó de l’originalitat Es beneficia dels canvis que es produeixen entre l’escriptor i la seua relació amb la literatura Característiques generals i temàtiques del Romanticisme (I) Fe en la bondat natural de l’home Subjectivisme (el jo) Insatisfacció de la realitat “El mal del segle” Afirmació de la fantasia i del sentiment per sobre de la raó Llibertat de l’esperit Potenciació dels sentiments nacionals 3

Exaltació dels valors culturals Afirmació de les forces irracionals de la vida

Característiques (II) Nostàlgia del passat: retorn a l’edat mitjana Recerca de la modernitat Rebuig de la preceptiva literària Vinculació de la literatura amb la vida Fugida cap a móns d’imaginació, fantàstics i llunyans Afirmació de la llibertat de la creació poètica Poesia de la malenconia, del dolor i de la mort Escriptors romantics europeus Alemanys: Novalis, Goethe, Hölderlin, Schiller, Schlegel Anglesos: Coleridge, Wordsworth, Byron, W. Scott, Keats, Shelley, Blake Francesos: Chateaubriant, V. Hugo, Madame de Staël, Lamartine Italians: Alessandro Manzoni, Giacomo Leopardi, Pietro Cossa Espanyols: Böhl de Faber, Martínez de la Rosa, Rivas, Zorrilla, ... Introducció del Romanticisme a Catalunya Els impressors: M. de Cabrerizo, A. Bergnes de las Casas, Vicent Salvà, Salvador 4

Faulí... Gabinets de lectura Les revistes: El Europeo, El Vapor, ... El retorn del s exiliats Les revistes més significatives (I) El Europeo (1823-1824) B. C. Aribau, R. López Soler, Karl E. Cook, L. Monteggia i F. Galli Pacificació i tolerància Interés per les novetats culturals Defensa del romanticisme Divulgació de l’obra de Byron, Schil ler, Manzoni, Chateaubriant Divulgació de la nova música Atac als neoclàssics, considerats com a retòrics Alguns exemples sobre la concepció de la sensibilitat romàntica Luigi Monteggia, El Europeo consiste en un colorido sencillo, melancólico, sentimen tal, que más interessa el ánimo que la fantasia. Quien haya leido El Corsario y El Peregrino, de Lord Byron; el Atala y el Renato, de Chateaubriand; el Carmañola, de Manzoni; la Maria Stuard, de Schiller, tendrà una idea más adecuada del estilo romántico de lo que podamos dar nosotros hablando en abstracto. Ramon López Soler, El caballero del Cisne o Lo bandos de Castilla puédese afirmar que la literatura romántica és el intérprete de aquellas pasiones vagas e indefinibles que, dando al hombre un sombrío carácter, lo impelen hacia la soledad, donde busca en el bramido del mar y en el silbido de los vientos las imágenes de sus recónditos pesares . Pau Piferrer, 1846 Del seno del Norte salió aquella voz de regeneración que dió nueva vida al Arte y a la Ciencia; allí, primero que en todas partes, se volvió la 5

vista al genio popular y religioso de la Edad Media, que es el verdadero y único pasado poético de las naciones modernas...; allí Herder, con sus grandes estudios sobre las costumbres y las instituciones de los pueblos, observó el primero el fondo de poesía que la nacionalidad atesora; allí, los hermanos Augusto y Fedrico Schlegel, con los más admirables y profundos recursos de la crítica, ..., han predicado el culto poético del espíritu católico de la Edad Media; y si, entre las nieblas de Escocia, Walter Scott alzó una voz que fué llenando los ámbitos de todo el mundo civilizado, en los alemanes bebió los principios del romanticismo que él ha fijado y convertido en tipo de verdad, perfección y armonía

Les revistes més significatives (II) El Vapor, periódico político, literario y mercantil (1833-1836) L’edita Bergnes de las Casas 1833-35 el dirigeix R. López Soler A partir de l’agost de 1835 va ser dirigit per J. A. Covert-Spring López Soler, Covert-Spring, Pere Mata Antoni Ribot i Fontseré, Josep Llausàs, Manuel Milà i Fontanals,... Atenció particular a W. Scott Incorporà algunes col·laboracions en català Publicà el poema “La Pàtria (Trobes)”, d’Aribau Creà un gabinet de lectura A partir de 1835es caracteritzà per un liberalisme més compromés El 1836 s’hi publica (1836) l’article de Milà “Clásicos y modernos” Altres capçaleres El Propagador de la Libertad (1835-1838) El Guardia Nacional (1836-1841) El Nuevo Vapor (1836 -1837) El Liceo Valenciano (1839-1841)

6

La Palma (1840-1841) El Catalán (1849) Els primers romantics. Poesia B. C. Aribau R. López Soler Pere Mata A. Ribot i Fontseré Joan Cortada Vicent Salvà M. Milà i Fontanals Pau Piferrer J. Rubió i Ors J. Roca i Cornet Víctor Balaguer Josep M. Quadrado Tomàs Villarroya Escoles literàries segons J. A. Covert-Spring a) Escola clàssica b) Escola romàntica c) Escola eclèctica d) Escola harmònica Objectiu: allunyar el romanticisme de les aspiracions revolucionàries Dos crítics romantics importants M. Milà i Fontanals - Pau Piferrer (I) Són els romàntics catalans més preparats posseeixen gran coneixements de la literatura del moment coneixements teòrics sobre la literatura i l’art practiquen la reflexió crítica sobre les obres literàries i les idees estètiques investiguen sobre la pròpia història literària adopten nous gèneres poètics 7

reivindiquen Goethe, Hoffmann, Dumas, Byron o Chateaubriand 1839-1840 evolucionen cap a la moderació política i cap al romanticisme històric Aglutinen el romant icisme moderat: J. Roca i Cornet, J. Rubió i Ors, J. M. Quadrado... Piferrer reivindica Goethe, Schiller i W. Scott Milà Schlegel, Manzoni i W. Scott Pau Piferrer morirà molt jove (1848) Esperit històric

Valoració singular del romanticisme alemany

Identitat nacional Patrimoni històric, arqueològic, literari o folklòric (cançonístic, rondallístic) Llengua i esperit nacional Posada en valor de l’idioma propi

Interés de M. Milà i Fontanals Ha estudiat a París els còdex occitans dels trobadors medievals 1848 esdevé catedràtic de la UB Estudia i divulga la literatura catalana medieval Esperit crític davant la creació artística Mestre de diverses generacions Representa l’evolució des del rebuig de la llengua moderna fins a la seua acceptació Noms claus en els inicis de la Renaixença Joaquim Rubió i Ors Programa d’actuació

8

Antoni de Bofarull Víctor Balaguer M. Milà i Fontanals Joan Cortada Victorià Amer J. Pons i Gallarza Antecedents directes: ABLB Los Trobadors Nous Los Trobadors Moderns Los trobadors nous (1858) 35 autors 136 composicions Antoni de Bofarull Aribau, Aguiló, Milà, Rubió, Balmes o Bofarull Los trobadors moderns (1859) 29 autors 70 composicions Víctor Balaguer J Bernat i Baldoví, F. P. Briz, Vicent Boix, Josep A. Clavé, o E. Vidal i Valenciano

La Renaixença (1859-1892) Evolució del concepte Dinàmica Renaixença-Decadència La independència cultural i literària El prestigi de la pròpia llengua

9

Creació d’una infraestructura cultural i editorial Superació de la Renaixença Procés dinàmic i continu Promou l’ús culte de la llengua catalana Defensa i recuperació de la personalitat històrica de Catalunya Canvi dels referents simbòlics Romanticisme alemany: esperit històric Recreació idealitzada del passat medieval Identificació entre llengua i pàtria

Restauració dels Jocs Florals Campanya de recuperació Ajuntament de Barcelona Monolingües Tres temes Pàtria Fides Amor Tres guardons Englantina d’or Viola de plata i or Flor natural Participació 1859.......... 39 1860.......... 88 1868.......... 362 1875.......... 466

10

Balanç dels Jocs Florals Estimularen la la creació poètica (tensions). Tensions català vs castellà Prestigi social de la llengua i la literatura Certificat de maduresa de la cultura catalana Plataforma pública p er a la llengua i literatura catalanes Òrgan director de la llengua i la cultura catalanes Encotillament creatiu Dos noms singulars a retindre Francesc P. Briz Josep Anselm Clavé La premsa mérs compromesa amb el movement La Renaixensa (1871-1881/1881-1905 Diari Català (1879-1881) Jacint Verdaguer (1845-1902) Un escriptor romantic singular. Aspectes biogràfics Obra literària. Poesia. Prosa. Teoría poètica. Poesia religiosa Concepció de L’Atlàntida (1877) Canigó (1886)

11

Lectura de Canigó Campanya de restauració Concepció de l’obra Models de poesia èpica Estructura Personatges Religiositat Romanticisme: paisatge o sentiment nacional Elements fantàstics I elements historicollegendaris

El desenvolupament del primer romanticisme valencià Academia Apolo Escola Pia Llibreters: Cabrerizo, Faulí Lo Rat Penat Vicent Salvà Lluís Montfort Joan Arolas E. De Kotska Vayo Pasqual Pérez Lluís Lamarca Vicent Boix Josep Ma. Bonilla Vicent W. Querol Constantí Llombart Teodor Llorente Víctor Iranzo …

12

El teatre breu durant el segle XIX: del sainet al drama realista Estructura habitual d’una representació des de la segona meitat del segle XVIII a) Introducció o peça musical b) Lloa c) Primera Jornada o Acte d) Peça breu: entremés e) Segona Jornada o Acte f) Sainet g) Tercera Jornada o Acte h) Ball o Fi de festa Si les obres comptaven amb cinc actes o jornades, l’esquema era el mateix.

Els antecedents Teatre estables, comercials Teatres ambulants i ocasionals Cases particulars Actors i poetes ocasinals Plecs de canya i cordell: edicions barates i reduïdes

L’evolució del teatre breu Entremés vs sainet Els models del nou teatre popular (I) Ramon de la Cruz, Luis Moncín, Juan Ignacio González del Catillo La difusió de la seua obra en plecs de comèdies

13

Els orígens del teatre contemporani: els primers autors Ignasi Plana Manuel Andreu Igual Josep Robrenyo Vicent Albertí Francesc Renart i Arús Pere d’Alcàntara Penya Els orígens valencians Josep Bernat i Baldoví Joaquim Garcia Parrenyo Josep Bernat i Baldoví Obres de J. Bernat i Baldoví L’actor Garcia Parrenyo Els primers sainets Els nous dramaturgs Ramon Lladró i Mallí Rafael M. Liern Joaquim Balader Francesc Palanca i Roca La consolidació d’un model: Eduard Escalante

Les obres d’Escalante Trets essencials del teatre d’E. Escalante Condemna de les aparences i voler viure d’aquestes Rebel·lió dels joves contra els pares 14

Enfrontament entre joves i vells Resistència als canvis socials Exaltació del treball com a camí per superar els conflictes socials Recursos lingüístics còmics habituals: Macarronisme malapropismes

Els nous espais Teatre Principal de València 1832 Alcoi 1838 Alacant 1843 Castelló de la Plana 1846 Gran Teatre del Liceu 1847 Teatre Princesa de València 1851 Monòver 1863 Elx 1865 ...

La diversificació del teatre breu Sainet polític Sainets fester Sainet faller Sainet de tema colonial

La primera generació de dramaturg catalans Frederic Soler Conrad Roure Eduard Vidal i Valenciano

15

Josep Ma. Arnau Joaquim Dimas De Serafí Pitarra a Frede ric Soler Les paròdies: les gatades Don Jaume el Conquistador, L’engendrament de Don Jaume I Les temptacions de Sant Antoni El tema colonial: Josep Antoni Ferrer i Fernández A l’Àfrica minyons Ja hi van, a l’Àfrica Minyons, ja hi som! Ja tornen! Serafí Pitarra La botifarra de la llibertat Les píndoles de Holloway o la Pau d’Espanya Popularitat de Frederic Soler Les altres paròdies burlesques Lo cantador La vaquera de la piga rossa Ous del dia

El Trovador, d’A. Garcia Gutiérrez La vaquera de la Finojosa, de L. de Eguilaz

Flor de un dia, de Francesc Camprodon

La venjança de la Tana

La venganza catalana, de A. García Gutiérrez

L’esquella de la torratxa

La campana de la Almudaina, J. Palou i Coll

16

F. Soler i el nou teatre català madur El castell dels tres dragons (1865) Els herois i les grandeses (1866) Les joies de la Roser (1866) La dida (1872) La creu de la masia (1873) El ferrer de tall (1874) Batalla de reines (1887) Lectura de La dida Característiques dels drames de Soler Espai dramàtic, Conflicte, Personatges Valors que s’hi reflecteixen

Àngel Guimerà, autor dramàtic. Del romanticisme al realisme a. Obres fonamentals Gal·la Placídia (1879) Judit de Welp (1883) El fill del rei (1886) Mar i cel (1888) Rei i monjo (1890) b. Cap realisme Sala d’espera (1890)

17

En Pòlvora (1893) Maria Rosa (1894) La festa del blat Terra baixa (1896) La filla del mar (1900) Lectura de La filla del mar Model del drama realista Espai dramàtic, personatges, conflicte Elements realistes Personatges femenins

La prosa narrativa i la novel·la en el segle XIX. La prosa narrativa Plecs de canya i cordell Guillem Roca i Reus, Novel·la de sir Arturo i Eloïsa (1846) Anònim, Lo cant de las veritats [escrit póstumo, jocós, donat á llum per un patrici y verdader Catalá, que aprecia sòn idioma] (1856) Models possibles Chateaubriand Goethe i el seu Werther, Walter Scott Victor Hugo o Alessandro Manzoni Balzac o George Sand Alenxandre Dumas (pare) o Eugène Sue El model predominant fou el de la novel·la històrica, inspirada per W. Scott, o Victor Hugo i Dumas, en la seua vessant francesa. Fixem-nos que fins a 1845, les 18

obres d’Scott van conèixer fins a 40 edicions. La novel·la històrica satisfeia la passió nacional per les glòries nacionals passades a) la novel·la històrica d’origen romàntic b) la novel·la històrica d’aventures c) la novel·la d’aventures històriques

Del costumisme al realisme Podríem entendre per literatura costumista la que incorpora com a material primer els costums d’una societat en un temps històric determinat, amb una intenció fonamentalment descriptiva i una marcada tendència a fer els elements de ficció subsidiaris d’un interés documentador o testimonial. Enric Cassany La novel·la 1800 -1882 S’hi poden diferenciar 3 etapes Fins a 1830; 1862; 1882 Manca de tradició i models concrets Recerca de models romàntics Evolució del costumisme Introducció del realisme Antonia Tayadella, 42 títols (1862-1882)

Alguns narradors vuitcentistes Autors desconeguts que reflecteixen una certa desorientació: Guillem Roca i Reus (?), Novel·la de sir Arturo i Eloïsa (1846) 19

Anònim, Lo cant de las veritats [escrit póstumo, jocós, donat á llum per un patrici y verdader Catalá, que aprecia sòn idioma] (1856) Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar (1847 -1932), Robert Robert (1830 1873), Albert Llanas (1841-1915), Joaquim Riera i Bertran (1848 -1924), Joan Pons i Massaveu (1850-1918), Emili Vilanova (1840 -1905)… Creació de la infraestructura editorial a) problema de preceptiva b) llengua poc fixada literàriament: és urgent la consolidació d'una llengua apta per a la novel·la moderna c) manca de prestigi social de la llengua= manca de lectors = manca lectors suficients per fer viable l’edició de novel·les d) indústria editorial al servei de la literatura espanyola e) Iniciatives: l' associació "Protecció literària" f) dificultat de la novel·la en volum g) el novel·lista no era un professional de l'escriptura h) endarreriment quant als models narratius

Els nous corrents europeus. El positivisme Auguste Comte (1798-1857) Claude Bernard (1813-1878) Émile Zola (1840-1902) La crítica literària 20

Francesc Miquel i Badia (Barcelona 1840-1899) Joan Sardà (Sant Quintí de Mediona 1851 -1898) Josep Yxart (Tarragona 1852-1895) La novel·la realista catalana Narcís Oller (Valls 1846-1930) Josep Pin i Soler (Tarragona 1842-1927) La família dels Garrigas (1887) Jaume (1888) Níobe (1889) Teatre… Narcís Oller (Valls 1846-1930) Isabel de Galceran (1880) La papallona (1882) L’escanyapobres 1884) Vilaniu (1886) La febre d’or La bogeria (1899) Pilar Prim (1906) Lectura de La febre d’or Context I planificació de l’obra Estructura, personatges… Retrat de la societat catalana La llengua literària La febre d’or vs L’Argent Bases ideològiques i estètiques del Modernisme

21

Bibliografia General GABRIEL, P. (dir.), Història de la cultura catalana, Edicions 62, Barcelona, 1995-1998. RIQUER, B. de, (dir.), Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995. RIQUER, M. de/ COMAS, A./MOLAS, J., Història de la literatura catalana, Vol VII (segle XIX) Ariel, Barcelona, 1986. Lectures obligatòries 1. 2. 3. 4.

Dossier de textos facilitat pel professor de l’assignatura. Jacint Verdaguer. Canigó. Barcelona: Proa, 2003 Narcís Oller. La febre d’or. Valls: Cossetània Edicions, 2012. Frederic Soler. La didar [vid. dossier]. Barcelona: Edicions 62, 1981;i Àngel Guimerà, La filla del mar. Barcelona: Edicions 62, 1979. [També les edicions de Barcanova, etc]

Relació de textos inclosos en el dossier Temes 1-2 a) 1. Joaquim Molas. Antologia de la poesia romàntica. Barcelona: Edicions 62, 1997// Alternativament: Mostra de poesia catalana del Vuit-cents [64 pàgines]. 2. Josep Robrenyo. La fugida de la Regència de la seu d’Urgell, i desgràcies del pare Llibori, en Tres peces (1825) a cura d’Albert Mestres. Barcelona: Proa, 1998, 59-92. [vid. dossier] 3. Frederic Soler, L’esquella de la torratxa, [vid. dossier]. 5. Joaquim Rubió i Ors. “Pròleg”, Lo Gayté del Llobregat, Poesias. Barcelona: Estampa de Joseph Rubió, 1841, I-XII [Reproduït a partir de Josep Maria Domingo (ed.), Jocs Florals de Barcelona en 1859. Lleida: Punctum, 2009, 209-24.] 10. Manuel Jorba, “Notes sobre l’ús literari de de la llengua catalana i la castellana a Catalunya. A propòsit de Manuel de Cabanyes”, Manuel de Cabanyes (1808-1833) i el romanticisme català, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2009, 51-65. 11. Arthur Therry. “El romanticisme català: una perspectiva europea”, dins El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu V. Balaguer, 1997, 17-26. 12. Antoni Marí. “El romanticisme a Catalunya”, dins El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu V. Balaguer, 1997, 101-112. 14. Joaquim Molas, Canigó, poema ideològic”, en J. Molas, Llegir Verdaguer. Barcelona: PAM, 2014, 219-225. 15. Carles Miralles. “Del matí del dia abans a la nit del dia (Per començar a llegir Canigó)”. Estudis de llengua i literatura catalanes XXI/Miscel·lània Joan Bastardas, 4 (1990), 157-168. 22

16. Ricard Torrents. “Canigó, poema nacional”, dins Verdaguer. Estudis i aproximacions. Vic: EUMO, 1995, 273-287. 17. Joan Mas i Vives. “Sobre el teatre català del segle XIX”. Biel Sansano (ed.). Actes del I Seminari d’Història de l’Espectacle Teatral. Alacant: 1997, 93-108. 22. Jaume Brossa. “Viure del passat”, L’Avenç, 2a època, any IV (1892), 257-264. Reproduït en Jordi Castellanos. El Modernisme. Selecció de textos. Barcelona: Empúries, 1988, 15-25. 23. Albert Rossich. “La narrativa catalana, entre el Tirant i L’orfaneta de Menargues”, dins Eulàlia Miralles (coord.). Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010, 159-177. 24. Enric Gallén. “Realisme en el teatre de Guimerà”, dins Josep-Maria Domingo i Miquel M. Gibert (eds.). Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000, 155-172. 25. Sergi Beser. “Les limitacions narratives de Narcís Oller”, Actes del Quart Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes. Basilea, 22-27 de març de 1976. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977, 333-347. 26. Jordi Castellanos. El Modernisme. Selecció de textos. Barcelona: Empúries, 1988. (Particularment l’apartat 3.3, 276-316).

23