• Author / Uploaded
• maria

Citation preview

1-Guió base

1.1-Biografia i marc històric Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845, procedent d’una família catalana procedent del Vendrell que es va establir a les canàries. Publica els seus primers poemes a "La Gramalla" i és un dels fundadors de "La Renaixença" on treballa a més com a redactor i director. L'any 1877 obté el primer premi dels "Joc Florals" i en 1887 funda la "Lliga de Catalunya" de la qual va ser president. En 1906 és proposat al Premi Nobel. Dos de les seves obres més importants han estat “Terra Baixa” i “Mar i Cel”. Àngel Guimerà va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924.

L’obra “Terra Baixa” va ser escrita per Àngel Guimerà i publicada l’any 1896 en un context històric renaixentista. La Renaixença va ser un moviment català del segle XIX que es va basar en la restauració de la llengua i cultura catalana a través de la literatura després d’una decadència cultural. Es va recuperar l’ús de la llengua catalana en àmbits culturals i literaris d’una manera que s’enllaça l’estil actual de llavors amb el medieval. Uns dels esdeveniments que van marcar aquest moviment va ser el restabliment dels “Jocs Florals”, en els quals el mateix Àngel Guimerà va participar. És per això mateix que l’obra és plena de castellanismes, per la decadència que havia sofert el català.

1.2-Resum de l’argument i sinopsi Terra Baixa transcorre en un poble del qual en Sebastià n’és l’amo. La resta d’habitants treballen per ell i, a canvi, ell els hi deixa utilitzar el molí, cultivar-ne terres, cuidar els ramats… En Sebastià festeja amb la Marta, és un fet que tothom sap però que mai s’ha reconegut oficialment i la gent del poble fa com si res. Quan en Sebastià es veu amb l’aigua al coll a causa dels deutes es veu obligat a casar-se amb una pubilla de bona família, però tothom sospita de l’aventura entre ell i la Marta, cosa que fa que cap pubilla el vulgui de marit. D’aquesta manera, vol fer casar la Marta amb un pastor de la terra alta, en Manelic (el coneix gràcies al Tomàs, l’únic habitant que no sap res del festeig d’en Sebastià i la

Marta), sabent que és un home que mai podria satisfer a la Marta, fent que la devoció que sent ella per en Sebastià no acabi. La Marta és obligada a casar-se amb en Manelic, i on ella veu un matrimoni de conveniència, en Manelic veu amor, doncs per a ell no és un matrimoni forçat. Quan la Marta li demostra a en Manelic que li té fàstic, aquest es fereix molt. Després de casar-se, en Manelic només s’entén amb la Nuri ja que la resta del poble se’n riu d’ell. La Marta comença a estar confosa sobre el que sent cap al Manelic, i està gelosa de la relació que té la Nuri amb ell, alhora que la vol protegir perquè la Nuri no passi el que va passar ella de petita amb en Sebastià. Les burles i el xiuxiueig entre la gent del poble augmenten i en Manelic, cada cop més enfadat, decideix que vol tornar a la terra alta. Quan la Marta veu que perdrà al Manelic, s’adona que ella també l’estima i decideixen que marxaran junts a la terra alta. Però aleshores en Sebastià torna al poble i ell i el Mossèn s’assebenten del pla d’ells dos. En Sebastià, molt enfadat, desterra en Manelic de la terra baixa i tanca la Marta al molí, vigilada per tota la gent del poble. Mentre la gent del poble vigila a la Marta, parlen entre ells i a poc a poc s’adonen que s’han equivocat seguint les ordres d’en Sebastià i deixant de banda i fent fora el Manelic. De manera paral·lela a aquest fet, en Manelic torna a la Terra Baixa per recuperar la Marta i per desfer-se, per fi, d’en Sebastià. La Marta està molt contenta de veure que en Manelic ha tornat a buscar-la. En Manelic s’enfronta amb en Sebastià i és aquí quan en Sebastià es converteix en la bèstia que era en Manelic al principi de l’obra. Finalment, en Manelic mata al Sebastià, acabant amb una frase emblemàtica i amb molt de significat: “He mort el llop! He mort el llop!”.

1.3-Personatges 1.3.1-Característiques Els personatges de Terra baixa es caracteritzen per la seva complexitat i la seva progressió durant tota l’obra a causa de la seva història personal que modifica el seu quadre psicològic. ● En Manelic és originari de la Terra Alta, on és pastor en un entorn de tranquil·litat, de simplicitat, puresa i ingenuïtat. On la seva única preocupació és protegir el seu ramat d’ovelles i cabres i els seus gossos davant de l’amenaça del llop i dedicar-se a la vida de la muntanya. Viu aliè a la Terra Baixa, menys quan en Sebastià, l’amo de

les terres, el visita per recompensar-li la seva feina. En Manelic, agraït guarda els diners amb especial afecte. Somia amb un dia poder tenir una muller a qui estimar i un dia, el Sebastià li proposa de casar-se amb la Marta, una noia de la Terra Baixa, i treballar al molí. En passar un temps en aquesta societat urbana tan hipòcrita, que fa que deixi enrere la seva innocència, ja que acaba coneixent la crueltat i el menyspreu. A través de l’obra, veurem la progressió d’animal a home, com a més de ser un ésser bondadós en la seva part de llum, té un part obscura que pot arribar a esclatar a causa de trets molt arrelats al seu instint natural, quan es deixa anar per la ràbia. Acaba fart de la Terra Baixa, a causa del patiment per la fredor de la Marta i les constants burles. Decideix, que vol tornar a allà d’on prové, malgrat els sentiments que processa cap a la seva estimada, tot i així resisteix per descobrir qui és l’amistançat de la Marta culpable de tot el que ha sofert. Quan descobreix que es tracta d’en Sebastià, esclata la seva ira sense cap control conscient de la seva voluntat; perdonar i estimar a la Marta lluny d’allà. Finalment, en Manelic torna per matar al llop, en Sebastià, i fa justícia. ● La Marta és una noia amb un caràcter bastant inestable, fruit del patiment per la pobresa i la misèria durant tota la seva vida. Des de ben petita, va viure de les donacions de les persones pels carrers de Barcelona, amb una mare cega que va morir quan ella tenia catorze anys, que la va deixar sola amb un captaire que va prendre com a pare. Va acabar per arribar a les propietats d’en Sebastià, on són oferts per treballar al molí. En Sebastià acaba per convertir-la en la seva amistançada i ella no té més remei que cedir per poder sobreviure, malgrat que es sent molt desgraciada. Durant l’obra, podem veure com els seus sentiments es veuen modificats contínuament, com passa de semblar-nos una persona freda i distant obligada a casar-se amb un home estrany acaba cedint, a acabar-nos mostrant les seves inseguretats i la seva baixa autoestima per haver estat durant anys manipulada. Però quan acaba coneixent millor a en Manelic s’adona de la seva tendresa i que és estimada, ja que ell també ha estat enganyat per en Sebastià. És llavors quan deixa de sentir-se en constant deute amb en Sebastià, deixant de banda la idea que ell la volia protegir, ja que l’única cosa que ell protegia eren els seus interessos. Per això la Marta s’acaba fortalint i vol començar a arreglar les coses, però es troba amb el

sentiment de culpa per no haver dit la veritat a en Manelic. Però davant de la declaració d’amor d’en Manelic, s’arrela a l’esperança de les seves paraules i decideix fugir amb ell a la Terra Alta. Després de la mort d’en Sebastià, aconsegueixen fugir. ● En Sebastià és l’amo de tot a la Terra baixa. Això el fa ser un personatge amb aires de superioritat, arrogant i sense escrúpols que vol tenir-ho tot sota el seu control per tal de poder protegir els seus interessos. Té sota el seu domini les persones que viuen a les seves terres i els ha acovardit amb les seves manipulacions i el seu abús de poder, com es veu clar quan en Sebastià pren a la Marta com a la seva amistançada. Pensa només en ell mateix i per això vol la Marta per a ell sol, ja que l’estima apassionadament, fins al punt que quan es veu obligat a casar-la busca algú en qui la Marta no s’hi fixi mai. Al principi, veurà satisfet els seus desitjos, però quan veu que la Marta comença a tenir estima a en Manelic acaba per perdre la raó i encara es mostra amb més ganes de retenir a la Marta, malgrat que en cap moment no s’ha demostrat que el seu amor és mutu, fet que li desperta ràbia. Finalment, acaba veient perdut el seu poder davant d’en Manelic, quan posa fi a la seva vida. ● La Nuri és una noia de catorze anys, germana petita de les Perdigones. S’assembla força a la Marta, ja que la Marta es veu reflectida en ella quan tenia la seva edat, fet que fa que hi hagi una gran amistat entre les dues, alhora que la Marta vulgui protegir-la davant de la societat cruel i la ingenuïtat de la petita. Durant l’obra podem veure el seu progrés, com comença sent una persona molt innocent i a poc a poc madura per deixar-ho de ser en determinades situacions, com quan comprèn la com es senten la Marta i en Manelic i es posiciona a favor d’ells, ajudant a la Marta a fugir d’en Sebastià. La seva tendresa i candidesa creen moments d’humor i que descarreguen el dramatisme de l’obra. Alhora, és l’única que es compadeix d’en Manelic, perquè veu en ell bondat i el vol consolar i donar ànim davant de les burles de la gent del poble. ● En Tomàs és l’ermita encarregat d’anar a buscar a en Manelic i oficiar el casament entre la Marta i en Manelic. Té molta estima cap a en Manelic i coneix el seu caràcter. Quan coneix la “relació” entre la Marta i en Sebastià gràcies a en Xeixa, sent molta ràbia i és sent culpable per no haver pogut ajudar-lo detenint el casament. És un home gran i savi, molt bondadós i innocent. Es manté proper a en

Manelic, com a protector i finalment també amb la Marta. Malgrat que en un principi es mostrava reprovador davant la seva conducta d’ella, una vegada coneix la seva història i les misèries per què ha passat, s’hi compadeix i la recolza alhora que exerceix una figura paternal per a la parella. Acaba aconsellant a la Marta que parli amb en Manelic i quan es troba amb els Perdigons fora del molí, els acusa de tafaners i xerraires. ● En Xeixa és un pagès que treballa per a en Sebastià i és la persona que deixa veure la problemàtica de la Terra Baixa, trenca el silenci que ningú gosa a trencar, destapant la veritat. Les Perdigones l’acusen de voler-se casar amb la Marta. Ell es mostra impotent davant de la manipulació per part d’en Sebastià a en Manelic, i així li fa saber al pastor quan diu que el llop també passa per la Terra Baixa, fent referència al Sebastià amb una postura desafiant. Acaba per explicar la veritat a en Tomàs sobre que la Marta és l’amistançada d’en Sebastià i enfrontant-se amb en Sebastià, qui l’acaba fent fora de les seves terres. ● El Mossèn és l’aliat i majordom d’en Sebastià i li diuen així perquè va estudiar per a ser mossèn, però no ho va acabar sent. És molt fidel al seu amo i l’ajuda en la defensa dels interessos econòmics, com ara el casament amb la pubilla Sala. Controla la seva obsessió amb la Marta des d’una posició racional perquè no perdi totalment la raó i als pagesos i els moviments de la Marta i el Manelic. ● En Perruca i la resta de la família dels Perdigons: La Pepa, l’Antònia, en Josep i en Nando, es caracteritzen per ser xerraires i tafaners i sovint els seus comentaris fereixen a la Marta. Malgrat que tenen bon cor, són submisos davant en Sebastià i s’acaben adonant de la seva por davant de l’amo.

1.3.2-Aparició per ordre als actes ● Acte I: Xeixa, Pepa, Antònia, Nuri, Josep, Nando, Marta, Tomàs, Manelic, Sebastià, Mossen, Perruca. ● Acte II: Manelic, Nuri, Marta, Tomàs, Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca, Mossèn, Sebastià. ● Acte II: Josep. Nando, Perruca, Pepa; Antònia, Sebastià, Mossèn, Nuri, Marta, Manelic.

1.4-Estructura En tractar-se d’una obra, Terra Baixa es divideix en actes. En concret en tres actes, en els que Guimerà desenvolupa la trama en un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç. Durant gairebé tota l’obra es podran veure indicis de possibles desenllaços, com al segon, on ens queden clares les intencions d’en Manelic, per la qual cosa el darrer acte es centra en la lluita de poder entre en Sebastià, com a antagonista i en Manelic com a protagonista. Una altra característica del tercer acte és que els pagesos s’acaben penedint dels seus actes davant de la submissió d’en Sebastià i configuren un cor típic de l’obra grega. Podem observar uns fets que revelen molta informació sobre els personatges. A cada acte, la Marta fa una intervenció en forma de monòleg que ens fa comprendre millor els seus sentiments i els pensaments, així com la seva evolució, mostrant-nos que es tracta d’un personatge rodó. A més, podem veure que l’última intervenció de cada acte serà sempre atribuïda a en Manelic i ens configurarà un important creixement dramàtic lligat a la principal problemàtica de l’acte; al primer, la sospita angoixant; al segon, la descoberta de la veritat i al tercer, la venjança assolida. L’obra es desenvolupa durant el transcurs de 10 dies, entre els quals passen 10 dies durant el primer i el segon acte i unes hores durant el segon i el primer. Algunes de les tècniques pròpies de l’estructura de les obres de teatre són: ● Les acotacions ajudaran a situar-se en un espai i un temps, alhora que revelaran informació sobre els seus sentiments o gestos que descriuen millor l’escena per poder-la entendre íntegrament. ● La sensació de claustrofòbia i foscor en què es desenvolupa la trama. ● Els aparts o parts dels diàlegs interior dels personatges en el qual parlen amb ells mateixos i que ens ajuden a saber què és el que realment pensen en una determinada situació.

1.4.1-Resum dels actes Durant el primer acte, ens posem en situació gràcies a la presentació dels personatges i de les principals problemàtiques que transcorren durant l’obra. Coneixem que en Sebastià és l’amo de tot i que vol casar a la Marta, la seva amistançada, per callar rumors i protegir els seus interessos. En Manelic troba a en Sebastià perquè sigui el marit de la Marta, però ella s’hi oposa fermament per fàstic, tot i que aquesta era la intenció principal d’en Sebastià. En

Manelic però demostra estar enamorat d’ella i patirà molt per l’engany de l’amo. Es casen, tot i que gairebé s’interromp la cerimònia quan Tomàs gràcies a en Xeixa descobreix el pla d’en Sebastià. Durant el segon acte, la Marta comença a canviar la seva visió respecte a en Manelic, ja que veu com tracta a la Nuri, qui es compadeix del pastor a causa de les burles per part del poble. És llavors quan comença a veure la crueltat i la manipulació per part d’en Sebastià, personatge que acaba causant-li repulsió. Es descobreix la veritat sobre la dura vida de la Marta quan li explica a en Tomàs, un home comprensiu, en qui busca suport i ajuda. Així i tot Manelic, cansat de la hipocresia de la Terra Baixa opta per tornar a la Terra Alta. Però el personatge descobreix la relació entre en la Marta i en Sebastià. La ira el controla, però comprèn que la Marta l’estima i decideixen marxar tots dos lluny d’allà, a la Terra Alta. Però es troben amb en Sebastià, qui sufoca els seus desitjos desterrant a en Manelic i tancant en un molí a la Marta, sota la vigilància dels Perdigons. Finalment, durant el tercer acte, podem veure reflectir el penediment dels pagesos, en veure que no han estat actuant justament per la por que processen cap a en Sebastià, por que els impedeix alçar-se contra seva. Acaba apareixent la Nuri, qui després de comprendre els sentiments de la Marta cap al seu estimat, decideix ajudar-la a fugir. Malauradament, els seus plans es veuen fallits davant de l’aparició d’en Sebastià, qui torna a retenir a la Marta alhora que perd la raó. Però acaba apareixent Manelic, qui es sotmetrà a lluita contra l’amo i acabarà guanyant i marxant amb la Marta a la Terra Alta.

1.4.2-Aspectes destacables dels actes En cada acte hi ha diversos aspectes que cal destacar: ● Acte 1: ○ Presentació de personatges. ○ Coneixement de la relació entre la Marta i en Manelic, malgrat que tots dos s’han de casar. ○ En Tomàs busca un marit a la Marta, un pastor anomenat Manelic. ○ Descobriment per part d’en Tomàs gràcies a en Xeixa de la relació entre en Sebastià i la Marta. ○ Casament de la Marta i en Manelic. ○ El Manelic és enganyat, ja que s’acaba adonant que la Marta no l’estima.

● Acte 2: ○ La Nuri es compadeix d’en Manelic, ja que tothom es burla d’ell per la seva situació. ○ La Marta canvia la seva visió cap a en Manelic alhora que s’adona de la crueltat d’en Sebastià. ○ Li explica la veritat de la seva vida a en Tomàs, qui acaba per comprendre-la. ○ En Manelic acaba cansat de la gent i decideix marxar a la Terra Alta. ○ En Manelic acaba coneixent la veritat, però en veure que la Marta l’estima, decideixen marxar tots dos junts. ○ En Sebastià apareix i en Manelic esclata de ràbia, fet que fa que els germans dels Perdigons el desterrin, mentre que la Marta es queda tancada al molí sota vigilància. ● Acte 3: ○ Els pagesos s’adonen de la tirania d’en Sebastià i se’n penedeixen, malgrat que no tenen el valor de fer-li front. ○ La Nuri ajuda a escapar a la Marta. ○ No surt bé i en Sebastià torna, però apareix en Manelic i en una baralla posa fi a la seva vida. ○ En Manelic i la Marta marxen a la Terra Alta.

1.5-Simbologia Al llarg de tota l’obra de Terra baixa es poden veure moltes simbologies que, d’una manera o d’una altra, uneixen a tots els personatges. D’entre totes les simbologies, les més importants i significatives són: ● La Terra Baixa enfront la Terra Alta és probablement la simbologia més representativa de l’obra. La Terra Alta fa referència a la vida a la muntanya, d’on és originari en Manelic. A la Terra Alta és representada com la puresa, la gent que hi viu és generosa, bona, noblei forta. Tot naturalesa. En canvi, la Terra Baixa és una terra degenerada. La Terra Baixa fa referència a la vida poble, on la gent que hi viu és pervertida i dolenta. A més, aquesta simbologia és recorrent en Àngel Guimerà. La

contraposició de la Terra Baixa i la Terra Alta també va aparèixer en una altra obra seva, Per dret diví. ● Les llums i les ombres també tenen un paper important en Terra Baixa. En el sentit literal, en Manelic intenta trobar resposta durant tota l’obra a la llum que veu la seva nit de noces. Aquella llum l’encega i arriba un punt que necessita saber qui és que va aparèixer aquella nit al molí. En el sentit més metafòric de les llums i les ombres, podem dir que, a mida que avança la obra, es van desfent a poc a poc les llums d’en Sebastià per donar lloc a les seves ombres, i això és gràcies a la llum que aporta en Manelic. La marta és testimoni en primera persona d’aquest canvi. La bondat, lleialtat i innocència (llum) d’en Manelic l’ajuden a veure la maldat i la constant manipulació (ombres) d’en Sebastià. ● El despotisme decadent de la Terra Baixa forma part de la contraposició ja comentada de la Terra Alta amb la Terra Baixa, però s’accentua en molts altres sentits. A la Terra Baixa no només hi ha degradació moral, sinó que, a mida que avança l’obra, també entra en decadència econòmica i biològica (fixar-se, per exemple, en que cap dels germans Perdigons tenen descendència). Aquesta idea queda també molt ben reflexada en una frase que diu Xeixa a l’acte primer i escena primera. “El vostre germà gran, el Josep, se va casar; i té, viudo als quatre dies. El Nando és solter, i… res, que a hores d’ara us trobeu per merèixer entre mascles i femelles cinc de la germandat. Cinc de despariats, i que s’estan al saltador… i no n’hi ha de fets. I vaja, que si no es casa la Nuri quan siga més grandeta, se’n perdrà la mena, dels Perdigons.” Alhora, però, el mateix Xeixa tampoc té parella, cosa que fa que se sumi a la decadència generalitzada del poble. A la Terra Baixa també hi ha una part d’erotisme, però sempre de nit i només il·luminada per la llum, les llànties (símbol també molt important). A més, a la Terra Baixa, es recorre constantment a les mentides. La mentida tracta d’amagar la realitat dels personatges, però la majoria de vegades és una mentida sabuda per gairebé tots els personatges. Agafada de la mà de la mentida, hi va la xafarderia. La xafarderia juga un paper molt important en l’obra, molts dels cops que la gent del poble es reuneix és per xafardejar. La majoria de cops amb arguments i informacions poc fiables, que tenen origen als xiuxiueijos o paraules dites d’amagat.

● El simbolisme de la Terra baixa com a una faula zoomòrfica és una de les que més es repeteixen al llarg de l’obra i de la que se’n poden extreure més subtemes: ○ En Manelic, el bon salvatge. En Manelic pateix una transformació durant l’obra. Primer és presentat com a “aquell beneit de pastor” o “un marit que fos ben bèstia”. A poc a poc, però, es va veient com en Manelic no és un simple beneit. Hi ha indicis que fan que el lector, alhora que la gent del poble, vagi veient que en Manelic no és el que inicialment s’havia descrit. Per exemple, quan en Manelic descobreix la llum d’en Sebastià al final del primer acte i desencadena en ell el sentiment de voler saber. Està fart dels murmuris de la gent del poble, fart de paraules que no entén, i fart d’explicacions a mitges que ningú s’atreveix a acabar. Llavors se sincera amb la Marta, cosa que fa que ens adonem que l’amor entre en Manelic i la Marta és mutu. En aquest moment en Manelic, veient que els desitjos de tornar a la Terra Alta amb la Marta no es compliran si hi és en Sebastià, decideix matar-lo. És destacable el canvi que ha patit en Manelic envers en Sebastià a mesura que ha avançat l’obra. Des de l’admiració extrema al principi, quan li proposa casar-se amb la Marta, fins al despreci i odi del final, sentiments que el porten a cometre el crim final. ○ En Sebastià, el llop. En Sebastià és vist al principi com l’amo de tot, però a mesura que avança l’obra es van veient les pors i defectes d’en Sebastià. La seva manca de traça, el fet que es vegi arruïnat i per això s’hagi de casar amb una pubilla, cosa que al final tampoc sap dur a terme... El llop simbolitza en Sebastià perquè fa ús i abús del seu poder com a amo, de la mateixa manera que un llop abusa del seu poder sobre les ovelles, per exemple. Al final de l’obra es veu, de la boca d’en Manelic, com en Sebastià es veia representat com un llop quan diu “[···]He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!”. ○ La Marta és vista com a una ovella o una granoteta de pluja. Per a la gent del poble, la Marta és com una ovella. Un animal innocent. Molts cops, es veuen amb el dret d’insultar-la i posar-se amb ella. Fins i tot, en Manelic li diu “Ella sap treure la gent”, referint-se a la Marta com a una persona intractable. En canvi, per al Sebastià, la Marta és una granoteta de pluja. Això li diu varis cops al llarg de l’obra. Una granoteta de pluja és un animaló dòcil,

insignificant, petit, fàcil de manipular. I és tot això el que en Sebastià (llop) fa amb la Marta. L’utilitza a plaer, la manipula, i la tracta com si no fos res, com si per ella sola no es valgués suficient i el necessités a ell constantment. Al final de l’obra, però, la Marta dona un gir, i decideix enfrontar-se al Sebastià i marxar amb en Manelic a la Terra Baixa. ○ El poble, el ramat. El poble és representat com un ramat ja que actua en funció del que faci la majoria, no hi ha voluntats individuals. La intenció del poble no és fer el mal, però tampoc s’oposen a la injustícia de l’amo tot i estar-hi en desacord. El poble amaga la veritat a en Manelic, i fins i tot se’n burla molts cops. El poble fa costat a en Sebastià quan tanquen a la Marta al molí (submissió). Aquest fet és un exemple que no és que li vulguin el mal a la Marta, sinó que tampoc tenen molta capacitat de rectificar i maniobrar, de manera que l’única opció que els hi queda és obeir. El mossèn pot sumar-se al poble o també pot ser vist com el gos d’en Sebastià.

1.6-Llengua viva El llenguatge emprat a Terra Baixa és expressiu i realista, ja que fa servir expressions i castellanismes que es trobaren a la parla popular de llavors. Com es tractava de gent pagesa es fa servir un llenguatge proper i col·loquial.

Acte primer Escena I Moles: Cadascuna de les dues pedres circulars que componen el molí ordinari Esclofollar: llevar la clofolla al blat de moro, llegums,etc. Us l’espinyeu: us quedeu sense una cosa que volieu o desitjàveu

Escena II Samarra: gec sense mànigues usat pels pastors Jóc: indret on va a dormir l’aviram. Indiots: gall dindi Escena III

S’empolaina: es vesteix de manera elegant, que faci goig. Moltons: mascle d’ovella castrats. Engiponar: arranjar una cosa de qualsevol manera, a corre-cuita

Escena IV Resclosa: paret que es fa a través d’un riu, d’un canal, etc., per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit cap a un molí, rec, etc.

Escena V Tresca: feineja, s’afanya. Totxorrot: rústec, tanoca, bona fe. Rabadà: ajudant d’un pastor. Jaça: lloc de muntanya tancat amb reixats de fusta on sojorna el bestiar. Pillastrada: acciò feta amb mala intenció. Tripijoc: maniobra poc neta per aconseguir un objectiu determinat. Captava: demanava almoina.

Escena VI Galindaina: dona molt eixerida. Xup: trist. Trapacer: embolicaire, entremaliat. Sant Sunyé: Manera col·loquial de pronunciar la paraula somier. Malandando: castellanisme; mala persona. Espetarrelar-lo: coure’l a un foc que crema viu i espetega. Delera: passió que hom posa en una acció

Escena VII Letxuguino: castellanisme; expressa la idea de “presumit, tocat i posat”. Currutaco: castellanisme;l’home donat a vestir segons la moda i fer-ne Ostentació: També festejador o pretendent d’una dona.

Escena VIII Amoixar: amanyagar, acariciar

Escena X bum-bum: rumor. Amistançat: amant.

Escena XII Tretzevents: pic del Canigó. Glever: terreny sense arbres ni arbustos. Més net que una patena: molt net. Pernes: cames. Em damnava: m’irritava, m’enfurismava. Roqueter: lloc ple de rocs. Escorranc: excavació produïda per l’escorriment de les aigües de la pluja. Carro: nom popular de la constel·lació de l’Ossa Major.

Acte segon Escena I Esca: matèria molt seca altament inflamable. Vions: ratlles estretes, de color diferent del de la peça que es fan els teixits.

Escena IV Tolit: invàlid. Timba: precipici. Espigant-me: anar creixent. Aconhortar: consolar-se, conformar-se

Escena V Rotllo: conjunt de persones disposades formant cercle. Espanyava: pretenia forçar o esbotzar el pany. Caixeta de les ànimes: caixa on es dipositaven els donatius.

Cana: antiga mesura igual a vuit pams, sis peus o dos passos. Trapasserotes: embolicadores. Llengudes: que parlen massa i diuen allò que ni han de dir, xerraires. Escena VI Bassada: aigua que es recull en una bassa per moure la mola d’un molí.

Escena VIII Golut: golafre, que sempre està afamat. Ganiveta: ganivet gros, especialment de llescar pa. Mestralades: cops de vent mestral fort.

Escena IX Nostramo: tractament que els treballadors donen al propietari de les terres.

Acte tercer Escena I Baladregis: Cridis esvalotant i aixecant la veu. Ganso: aquell que amb una excusa o altra triga molt a fer les coses.

Escena III Malla: moneda d’infim valor.

Escena IV Matxo: mul, híbrid de cavall i somera.

Escena V Rebufos: paraules de menyspreu. Urc: altivesa, orgull.

Escena VII Expressions: records. Trompasso: castellanisme que indica “trompada”.

Castellanismes: sèrio, quarto, apoiant-se, tinc de plorar, bueno, s’enteri

Dites populars i expressions: -

estar per merèixer

-

com una daina (molt ràpid)

-

se’n pendrà la mena (perdre l’origen)

-

en lo floret de la joventut

-

pedrega (tirar pedres)

-

fornal

Paraules col·loquials: daixonses, dallonses, mentres.

2-Propostes d’activitats Acte primer 1- Quina és la reacció d’en Tomàs davant que el Xeixa li digui que la Marta i el Sebastià tenen una relació “amorosa”? A què es deu aquesta reacció? 2- Perquè quan la Pepa diu: “Venim a fer companyia a la Marta”, no és cert del tot, perquè? 3- Perquè en Sebastià escull específicament a en Manelic per a fer d’espòs de la Marta? Què pretén amb aquest matrimoni? Quina és l’actitud del Manelic cap a en Sebastià? 4- Com descriu en Tomàs a en Manelic quan el poble s’apropa a preguntar pel casament? 5- Quines diferències es fan a primera vista d’entre l’amor que sent en Sebastià cap a la Marta en comparació a l’amor que sent el Manelic cap a ella? S’estima a ella mateixa, la Marta?

Acte segon 1-Quin és el paral·lelisme que ha volgut fer Àngel Guimerà entre la relació que tenen la Nuri i en Manelic?

2-Durant el monòleg de l’escena III, la Marta s’adona d’un fet molt important, cosa que capgirarà la trama des d’aquest moment. De què s’adona la Marta? Com ho podem relacionar amb el simbolisme de les llums i les ombres? 3-Quan la Marta li explica la seva situació al Tomàs, hi ha un moment que li diu: “Què podia fer, jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si el matar-se és pecat; i fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per morir de seguida!”. Què en podem extreure d’aquest fragment si llegim entre línies? 4-Quan en Manelic fereix la Marta en un braç durant l’escena VIII, què simbolitzen la sang i la ferida en aquest moment? Quina és la reacció de la Marta? 5-Quan en Sebastià torna al poble i s’adona que la Marta i en Manelic volen marxar junts, en Manelic diu “Oh, quina ràbia! Però si ell és l’amo!” i, instants després diu “Vós! Oh!... Tu! Lladre! Pillastre! Lladre! Lladre”. A què es deu aquest canvi d’actitud d’en Manelic respecte en Sebastià?

Acte tercer 1-Per què els Perdigons diuen que no volen saber res al respecte de l’escena en la que fan fora a en Manelic? 2- Per què la Nuri decideix ajudar a en Manelic i a la Marta? Com és que lla és l’única que ho fa del poble? 3-Com canvia l’actitud d’en Manelic i en Sebastià? Com canvia a en Manelic la Terra Baixa i com afecta a en Sebastià el fet de que per una vegada no surti tot com ha planejat? 4-Quina és l’actitud respecte al poble quan en Manelic diu “i ara vosaltres a riure”? 5-Quan diu en Manelic “He mort el llop”, fa especial al·lusió a un fet que explica durant l’obra. Per què fa aquesta comparació amb el llop?