• Author / Uploaded
• pol burcet

Citation preview

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

TERRA BAIXA Acte 1: El primer acte és la presentació dels personatges i les seves situacions. L’acte comença amb en Xeixa garbellant blat, i la Pepa i l’Antònia que li pregunten si la Marta es casarà. En Xeixa evita respondre, i llavors arriba la Nuri, que ve de veure l’ermità i explica tot el que li han dit. La Nuri confirma que la Marta es casarà amb un pastor i, a més a més, parla de la situació en què es troben tots plegats: Sebastià és l’amo de tot, fins i tot de les seves vides. L’ermità ha anat a buscar el pastor i aquella mateixa tarda es casaran la Marta i aquest. Després arriben en Nando i en Josep i expliquen que en Sebastià vol que el pastor es casi amb la Marta perquè aquest és un tros de pa i així no s’assabentarà de la relació que hi ha entre la Marta i en Sebastià. La Marta, per la seva banda, surt tot plorant i fa fora tots el xerraires. Ella es lamenta de la seva sort: no vol casar-se amb en Manelic, el pastor. Tot seguit arriba l’ermità Tomàs amb en Manelic. En Xeixa coneix la situació real per la qual es celebra el casament i ho explica a en Tomàs: en Sebastià estima la Marta però la fa casar amb un altre perquè ell ha de casar-se amb una pubilla per fugir de la ruïna econòmica. En Tomàs no s’ho creu. Quan arriba en Manelic es mostra com l’havien descrit, és a dir, com un home ingenu i simple. Llavors, en Manelic explica la seva història. Cada dia resava perquè el Senyor li aconseguís una dona, fins que va arribar en Sebastià amb la Marta i li van oferir el casament. Ell no ho va dubtar i va acceptar. El poble se’n burla d’ell en certes ocasions, però en Manelic, que és molt bèstia, els amenaça. En Sebastià arriba i els vol casar tot seguit, però la Marta plora desconsoladament i no es vol apropar al seu promès. Llavors en Sebastià l’amenaça amb pegar-la i li recorda que ell va donar aixopluc a ella i al seu pare quan van arribar en aquell lloc. Fruit de la por, la Marta accepta, de mala gana, casar-se. Mentre s’estan casant, en Tomàs parla amb en Sebastià sobre el que li va dir en Xeixa del matrimoni. En Sebastià ho nega, però en Xeixa jura que ell va veure com en Sebastià abusava de la Marta. Llavors, en Tomás s’ho creu i intenta aturar el matrimoni, però ja és massa tard. Al final de l’acte, en Manelic i la Marta són a casa. La Marta no vol ni mirar el seu marit, i aquest li explica una història seva sobre com va matar un llop. Després veuen una llum, que és en Sebastià que ve per a la Marta, en Manelic que no ho sap i intenta saber qui és, però la Marta el fa anar a la seva habitació i ella es queda allà esperant en Sebastià amb resignació. La Marta s’acaba d’adonar que han enganyat en Manelic ja que desconeix el que passa entre ells dos. Acte 2: L’acte es situa quan han passat 10 dies després del casament d’en Manelic i la Marta. En Sebastià és fora, però en Manelic està molt preocupat pel que va veure la nit de noces: la Marta té un amant i en Manelic desitja matar-lo. En Manelic parla amb la Nuri i li confessa que ja no aguanta més la situació, 1

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

tothom se’n riu d’ell i vol saber qui és l’amant. Sabem per la Nuri que en Sebastià ha manat que ningú s’acosti al molí si no és per moldre blat. Amb aquesta mesura s’intenta evitar que la gent xerri i en Manelic sàpiga qui és l’amant. També sabem que tothom s’apiada de la sort d’en Manelic, menys la Nuri que no sap el que està passant. Ella estima en Manelic. Després en Manelic es posa a plorar perquè la dona amb la qual ell somiava no és la Marta. Llavors ve ella i es mostra gelosa amb la Nuri, que sempre està amb en Manelic. Així la fa fora tot plorant, i en Manelic també se’n va amb ella. Aleshores la Marta veu que en Sebastià és un mal home i que en Manelic, en canvi, és bo. Tot seguit, la Marta es troba amb en Tomàs i tota plorosa li explica la seva història. La seva mare era cega i captava, un dia es va morir, i un home que també captava va acollir-la, ja que estava sola al món. Junts, van arribar un dia plujós a les terres d’en Sebastià. Allà, la Marta va passar a mans d’en Sebastià i des d’aquell dia que abusa d’ella. Llavors tenia 14 anys i en Sebastià més de 30. En Tomàs s’emociona molt amb la història i s’apiada d’ella. Després arriben els Perdigons (la Pepa, l’Antònia, en Josep i en Nando) amb blat per moldre per veure si poden xafardejar una mica. La Marta fuig i en Tomás no els hi explica res, només els hi diu amb una història que els xafarders van a l’infern. Llavors arriba en Manelic tot enfadat per la infidelitat de la Marta. I quan els Perdigons li pregunten coses sobre ella i se’n riuen d’ell, en Manelic s’enrabia molt i li venen ganes de matar-los. Els hi pregunta, amb fúria, de què reien, però no li contesten. Llavors arriba la Marta i s’emporta en Manelic a sopar. Llavors parlen del que està passant en el seu matrimoni, i la Marta li confessa que es veu amb un altre home. En Manelic vol tornar a les muntanyes, però la Marta l’atura dient-li que la castigui i la mati allà mateix. En Manelic s’hi nega, però la Marta el provoca i al final la fereix en el braç. Però en Manelic se’n penedeix i desesperat explica que ell l’estima i que és seva. La Marta, emocionada, li vol explicar tota la història, però en Manelic abans la vol endur lluny d’allà, a la Terra Alta, on tot és perdonat. Tanmateix, quan estan sortint en Sebastià arriba i els atura. Rabiós, diu que ell és l’amo de la Marta i que és seva, la Marta, al seu torn, diu que ell és la seva deshonra. En Manelic ho entén tot i el vol matar, però l’aturen els Perdigons i el treuen fora, separantlo de la Marta. Acte 3 : A l’acte 3, els Perdigons estan retenint la Marta per ordre d’en Sebastià. Aquest no vol que fugi amb en Manelic i per això la fa tancar. Els Perdigons veuen que el que estan fent està mal fet i se senten culpables. No volen tenir res a veure amb aquell embolic, però no poden contradir el seu amo. Els homes decideixen parlar amb en Sebastià sobre el que està fent amb la Marta i en Manelic, però no s’atreveixen a reprovar-li res a l’amo. Mentrestant, la Marta plora a la seva presó i no vol sortir a veure en Sebastià que la crida. Llavors el Mossèn arriba dient que a la masia és la seva promesa que l’espera per formalitzar el 2

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

matrimoni. En Sebastià troba per un moment més important la Marta que la seva promesa, però aviat canvia d’idea i se’n va a rebre a aquesta última. Més tard arriba la Nuri, que no sap el que està passant i pregunta per la Marta i en Manelic. No li volen dir, però al final li confessen que la Marta està allà reclosa i llavors surt la Marta que ha sentit la Nuri i s’abracen. En aquest moment, els Perdigons s’entristeixen per la situació en què es troba la Marta i deixen de vigilar la porta i se’n van més lluny. La Marta es queda amb la Nuri i li explica les penúries que està passant separada del seu estimat. Aleshores, la Nuri, commoguda, decideix ajudar la Marta a fugir. La Nuri sortiria a fora i es posaria a jugar amb els Perdigons, llavors cauria i apagaria el llum (com és de nit la Marta pot fugir en la foscor), el moment de fugir seria quan la Nuri fes una gran rialla. Es diuen adéu i la Marta es prepara per fugir, però quan arriba l’hora entra en Sebastià i l’atura. En Sebastià veu les intencions d’ella i s’enfada molt. Ella intenta fugir, però ell l’agafa. Llavors la Marta li diu que no l’estima i que s’estima en Manelic. En Sebastià li diu que l’ha d’estimar a ell, que és seva. La Marta crida en Manelic i prega a en Sebastià que la deixi, però aquest no en fa cas. En aquest moment, arriba en Manelic que s’interposa entre la seva estimada i en Sebastià. En Manelic declara que té la intenció de matar-lo allà mateix perquè la Marta és seva. Treu un ganivet, però com que en Sebastià li diu que és un covard perquè ve armat, el llença a terra. Llavors en Sebastià l’intenta agafar, però en Manelic posa el peu a sobre i ho impedeix. Llavors, el pastor es llença a sobre el mata, però abans de matar-lo el posa de cara a la Marta perquè la vegi abans de morir. Quan en Sebastià és mort, en Manelic crida a tothom. Arriben i veuen el seu amo mort. Finalment, en Manelic i la Marta, feliços, se’n van junts d’aquella terra. Personatges principals de l’obra: Els personatges principals són en Sebastià, en Manelic i la Marta. En Manelic és un dels protagonistes de l’obra. Manelic és un pastor de la Terra Alta. És una persona innocent i simple. No té malícia al cor i només actua seguint els seus instints. En Manelic és essencialment bo perquè no ha tingut contacte amb els homes. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. En Manelic representa el tòpic del “bon salvatge”, l’home que no està en contacte amb la societat i així conserva la seva bondat innata. El contacte amb els homes corromp als homes i els torna dolents. Com veiem a l’obra, en Manelic no entén les rialles malicioses i les burles que li fan. No coneix la mentida ni la burla, és simple d’esperit. En Manelic és un home ingenu, incapaç de fingir i dòcil i feréstec alhora. En Manelic arriba de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la Terra Baixa, on regna la corrupció i la malícia, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. Però el casament és un 3

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

engany i tothom se’n riu d’ell. Quan descobreix la veritat sobre el seu casament decideix fugir de la Terra Baixa, plena de corrupció i de mala gent. Quan en Manelic entra en contacte amb la gent de la plana, canvia la seva manera de veure el món. Llavors s’adona de la maldat que li envolta i de les misèries de la Terra Baixa. Físicament, en Manelic és un pastor bastant fort, ja que diu que ha matat llops amb les seves mans. Psicològicament, és un home sincer i innocent, amb instints animals. Desconeix la malícia i, de fet, personifica la bondat. Un exemple de bondat és quan perdona a la Marta la seva infidelitat sense saberne tota la història. Sobre els seus instints animals, el més significatiu és quan, segons explica la Marta, totes les nits dorm a terra davant la porta de l’habitació de la Marta, com un gos guardià. En Manelic representa el bé i la bondat. A més, ell és la figura del pastor, que lluita contra el llop (en Sebastià) per aconseguir la seva ovella (la Marta). En Manelic és l’essència de la salvatgia, del primitivisme incontaminat propi de les altures. I, per altra banda, en aquest personatge es pot trobar l’home modernista, que fuig de la societat corrompuda. La Marta és el veritable protagonista de l’obra. Ella és el centre del triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià. És un personatge estructural, el que dóna origen al conflicte de l’obra i l’origina. La Marta es pot considerar, com en Manelic, un personatge marginat. És el típic personatge guimeranià: un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat quan arriba en Manelic. La Marta se’ns presenta com una pobra persona a qui els cops patits a la vida des de ben joveneta han anat modelant fins que s’ha acostumat al medi. Això l’ha permès sobreviure. Els seus orígens són molt pobres: demanava caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra Baixa d’en Sebastià, són acollits pel poble i comencen a treballar al molí. Molta gent de la Terra Baixa té prejudicis contra la Marta pels seus orígens, però en Sebastià se n’enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita quan arriba al poble, i davant d’ell es mostra feble. Ella es veu obligada a correspondre’l, és dòcil i en Sebastià la controla i fa amb ella el que vol. Tot això fins que la Marta es forçada a casar-se i llavors troba en el Manelic un suport per enfrontar-se al seu amo. El seus sentiments per en Manelic van canviant al llarg de l’obra. Al principi, li fa fàstic i l’odia perquè pensa que en Manelic no té cor perquè es casa amb ella sabent que en Sebastià abusarà d’ella quan vulgui. Però quan la Marta s’assabenta que en Manelic desconeix la relació que té amb en Sebastià, canvia la visió que té d’ell. És aleshores quan sent pietat per en Manelic. Al final, el caràcter innocent i bondadós d’en Manelic l’enamora i, llavors, decideixen fugir plegats cap a la Terra Alta. Físicament, sabem poc de la Marta, només que és una noia jove. Psicològicament, és una noia que sap ser amable i dòcil, per una part, i 4

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

agressiva, per l’altra. Té un caràcter bastant feble, ja que la veiem plorant durant moltes escenes i es deixa portar bastant pels altres. Fins que coneix en Manelic i troba la força necessària per enfrontar-se a la realitat. Simbòlicament, la Marta és l’ovella disputada entre el pastor (en Manelic) i el llop (en Sebastià). A més a més, és la representació de la propietat, ja que a partir d’ella s’origina un conflicte que té com a objectiu la possessió, el domini i la propietat de la seva persona. La Marta apareix a l’obra com un objecte a posseir per en Manelic o per en Sebastià. Ella hi té poc a dir. No pot més que lamentar-se, com fa al llarg de tota l’obra. És un objecte passiu. La psicologia de la Marta està construïda de manera determinista, en el sentit que ella no és res més que el resultat de les circumstàncies que li ha tocat viure. És la idea del determinisme del medi. En Sebastià és l’antagonista d’en Manelic, el representat del mal. Ell és l’amo de tot. Tota la Terra Baixa i el que hi ha en ella li pertany, inclosa la vida dels pagesos i pageses. En Sebastià és un home amb molt de poder que el converteix en una persona egoista i dolenta. A més, és molt manipulador i provoca el mal allà per on passa. És l’antiheroi, el personatge que concentra tota la negativitat de la Terra Baixa. En Sebastià és el responsable de les misèries de la Terra Baixa ja que ell només es mou pel seu propi interès. En Sebastià estima la Marta des que la va acollir a les seves terres en un dia plujós quan ella tenia 14 anys, i des de llavors que n’abusa sexualment. Però no s’hi pot casar per què està arruïnat i necessita casar-se amb una pubilla rica que el faci sortir de la ruïna econòmica. En Sebastià està atrapat entra la passió que sent per la Marta i l’imperatiu de casar-se amb una pubilla que necessita per sortir de la ruïna. Com que cap pubilla no es vol casar amb ell perquè han sentit a dir que ell i la Marta tenen una relació, en Sebastià, no volent escollir entre els diners i l’amor, la fa casar amb el més innocent que troba. Així, cerca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar la Marta al preu que sigui. Físicament, en Sebastià en un home ja madur. Segons es diu a l’obra, en Sebastià té 15 anys més que la Marta. Psicològicament, en Sebastià té un caràcter molt fort i violent, que s’imposa sobre els seus subordinats. A més a més, és molt egoista, vol la Marta per ell sol i la fa seva i, gelós, no vol que en Manelic s’hi acosti. En Sebastià és l’antagonista d’en Manelic, així doncs, les característiques d’en Sebastià són del tot contràries a les d’en Manelic. En Manelic personifica la bondat, i en Sebastià, la maldat. En Sebastià simbolitza el llop que vol caçar l’ovella però també representa el concepte de poder: el poder que es corromp i es torna repressiu. 5

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

Personatges secundaris: En Tomàs és un dels personatges secundaris. Ell és l’ermità que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l’engany que es duu a terme. Té molta estima a en Manelic i el considera com un fill, per això sent molta indignació quan s’adona de l’enredada de la qual se’n sent culpable per haver estat qui ha portat en Manelic a aquella situació. En Tomàs viu amb la seva dona a l’ermita des de fa poc, per això desconeix les coses que han passat en aquella terra, com la relació entre en Sebastià i la Marta. És innocent i savi, de molt coneixement. Ell no és un malpensat, com la resta d’habitants de la Terra Baixa. D’alguna manera també és un personatge marginat perquè, tot i estar en contacte amb els homes, escapa de la corrupció i manté intacte la seva bondat. A més a més, és una persona que sap escoltar i entendre els altres, com veiem quan ell escolta emocionat la història de la Marta i la perdona. La Nuri és un altre personatge secundari. Ella és germana petita de les Perdigones. La Nuri, com en Xeixa, viu a la Terra Baixa però no és com els altres, ella és un bona persona que es mou per l’amistat i la compassió. És la que té més seny i bondat de tots els pagesos, tot i ser una nena de 14 anys. És la innocència personificada, representa la infantesa, la virginitat, la candidesa i la confiança. Ella encara no ha estat contaminada pel mal de la Terra Baixa. Al llarg de l’obra, la Nuri va madurant, fins entendre el sentiment de la Marta vers ella i veure que el matrimoni de la Marta i en Manelic no funciona gens. Així, desenvolupa una intuïció que li és de gran ajuda. La Nuri té un paper molt important a l’obra, és un personatge secundari que incideix molt en la trama argumental. Les seves incomprensions, els seus dubtes i les seves pors determinen el moments de més tensió en el drama. La Nuri és amiga de la Marta i, més tard, d’en Manelic, ja que els escolta i fa tot el possible per ajudar-los, no com els altres pagesos que se’n riuen d’ells i es mouen per la tafaneria. La Nuri té un gran amistat amb la Marta, la qual li fa de germana gran, i s’estima molt en Manelic, potser perquè n’està enamorada. Quan la Nuri actua més decididament és al final de l’obra quan idea un pla perquè la Marta pugui fugir amb en Manelic. Físicament, la Nuri és una noia de 14 anys, aproximadament. Aquesta joventut la fa una noia molt simpàtica i riallera, és una persona bona i innocent. Aquesta innocència fa que sigui objecte de burles dels grans, però al final és l’única persona decent del poble. Simbòlicament, la Nuri és el vincle d’unió entre la Terra Alta, a la qual tendeix per netedat de cor, i la Terra Baixa, a la qual pertany per naixement i família. Un altre personatge secundari és en Xeixa, el moliner. En Xeixa apareix poc a l’obra, només a la introducció. És un personatge desencantat que, al final, es revolta contra el seu amo. El personatge d’en Xeixa és un dels poc que gosa enfrontar-se a l’amo de tot, planta cara a en Sebastià i se’n va del poble. En 6

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

Xeixa sap tot el que està tramant en Sebastià però no té suficient valor per aturar-lo al principi de l’obra. Així doncs, no volent ser còmplice del matrimoni fals fet pel Sebastià, fuig de la Terra Baixa, traient-se així un gran pes moral. Abans però, explica tota la veritat a en Tomàs, que intenta aturar el casament quan ja és massa tard. A més, és un personatge que, com veiem a l’inici de l’obra, no entra en el joc de les tafaneries. Ell, juntament amb la Nuri, té seny i és honest en una terra corrupta. Però al contrari que la Nuri, en Xeixa té un caràcter turmentat, que es complau ferint verbalment altres personatges, com quan retreu a les Perdigones que encara estiguin solteres. Espais: A Terra Baixa l’escenari és el mateix per tots els actes. La diferencia entre un acte i l’altre és la llum. A l’acte primer està caient la tarda, a l’acte segon és de matí i al tercer és cap al tard. L’escenari és el de la cuina d’una casa-molí de pagès. Al fons a la banda esquerra, hi ha una porta sobre dos graons coberta per una cortina. Al fons a la banda dreta, hi ha un porta gran que dona a un porxo. Al costat dret d’aquest porxo hi ha un paisatge amb cases i arbres. A la banda dreta de l’escena hi ha una porta i, a la banda esquerra, en primer terme, una llar, i en segon, una porta petita. Al mig de l’escena hi ha una taula de menjar i pertot hi ha cadires, bancs, eines de molí i sacs de blat. És un escenari rural. Ens trobem a la Terra Baixa, la terra de la qual és amo en Sebastià. La Terra Baixa simbolitza la foscor, és un ambient claustrofòbic que no canvia, com veiem al llarg de l’obra. La gent que hi viu té com a principis morals la falsedat i la tafaneria: la Terra Baixa és la corrupció. Però a l’obra s’esmenta una altra terra, la Terra Alta, que és d’on prové en Manelic i es troba a les muntanyes. La Terra Alta és la contraposició de la Terra Baixa, allà hi regnat la bondat, la veritat i la llibertat. A la Terra Alta hi viuen els nobles de cor, allà es viu en solitud, i és gràcies a aquesta solitud que la Terra Alta està lliure de corrupció i maldat. Aquí podem veure que el missatge que es desprèn és que en la solitud es troba la salvació, la puresa, i que a través de la solitud hom aconsegueix alliberar-se de la presó del món corrupte. De fet, el tema central de l’obra és la lluita entre el bé i el mal, la puresa i la corrupció, la Terra Alta i la Baixa. Temes: El tema principal del llibre és l’amor. Apareix un triangle amorós entre Manelic, Sebastià i Marta. L'amor és el remei per a tots els mals que pateixen els homes; qui té amor pot ser feliç en una societat malvada. Això ho representen en Manelic i la Marta a final de l'obra, ja que acaben enamorant-se i fugint en nom de l’amor. En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona, i la impotència d'aquesta, contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat 7

INS Serrallarga

Pol Burcet (5-11-2019)

Un altre tema de rellevància són els plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels diners. Un altre tema és la por als canvis, en el cas de l'obra, present en la societat urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents. A la Terra Baixa els pagesos tracten de manera discriminatòria en Manelic, pel sol fet que ell és d'un altre lloc, d’una altra terra (discriminació de l’immigrant). Un altre canvi és la manera en què en Xeixa es rebel·la contra l'amo, ja que és un pagès. La representació de la Terra Baixa i la Terra Alta també és un altre tema, ja que cadascuna representa un ambient, simbolitza una manera de ser. Terra Baixa representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis. En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades, de personalitat més primitiva, més natural i més animal.

8