• Author / Uploaded
• Natxo Pla Gandia

Citation preview

SOLUCIONARI C1/C2

Lliçó 1 Àrea 1 Comprensió oral (p (pàg. 9) 1 (Àudio 1) Escolta la conversa telefònica i tria l’opció adequada. Pots escoltar escoltar-la dues voltes: 1. Els blocs de continguts de l’examen del C1 s’agrupen en... a) tres blocs. 2. El C1... b) és un nivell de continuïtat amb el B2. 3. El programa avançat d’educació plurilingüe... c) és l’únic programa que garanteix l’aprenentatge de valencià, castellà i anglés. 4. Marta va aconseguir la faena a Bèlgica... c) perquè gràcies a tindre el B2 de valencià, demostrà que era trilingüe. 5. Els autors del llibre C1 d’Andana Editorial són... c) professors de valencià, tècnics lingüístics i escriptors. 6. L’amiga infermera de Maria és... b) d’Utiel. 2 Tot seguit tens una cançó de Pau Alabajos, un molt bon cantant valencià. Escolta Escolta-la i completa els buits.

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore, no hem creuat el Ponte Vecchio esquivant deu mil turistes, no hem guardat fotografies ni una mísera postal de la cúpula gegant de Brunelleschi. Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi, no hem vibrat amb l’obra mestra dels pintors renaixentistes. No hem pujat al Belvedere ni hem vist Florència als nostres peus. No hem posat un forrellat al nostre amor etern. Però em conec de memòria els teus llençols, la geografia del teu cos,

1

SOLUCIONARI C1/C2 cada racó del dormitori on hem plantat cara a l’hivern, cada centímetre de tu, cada constel·lació que dus gravada en la pell de l’esquena. No hem berenat junts en Plaça de la S Signoria, no hem vist el Palau dels Pitti ni el David de Miquel Àngel. No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú ni hem contemplat l’altar de Santa Croce. Però em conec de memòria els teus llençols, la geografia del teu cos, cada racó del dormitori on hem plantat cara a l’hivern, cada centímetre de tu, cada constel·lació que dus gravada en la pell de l’esquena. Reconec perfectament l’alarma del despertador, la nostra roba en un muntó,, tantes pel·lícules que no hem vist i crec que no veurem mai, cada carícia recurrent, mil confidències en paper i massa adéus contra rellotge.

Àrea 2 Comprensió escrita (p (pàg. 12) 3 Ordena els paràgrafs segons que facen referència a una o l’altra. Anem de rondalles: la casa rural Valor de Penàguila Fragments: f, d, b, e Casa rural El Castellot Fragments: g, c, a, h 4 Observa el mapa de la ruta literària per Penàguila, basada en l’obra i les rondalles d’Enric Valor. Llig també el tast de textos sobre Valor del d díptic. íptic. En acabant, tria l’opció correcta en cada cas. 1. El pare d’Enric Valor... c) va nàixer a Penàguila i hi conservà algun lligam, fins que va vendre un mas. 2. El llavador de Penàguila... b) és un paratge al final d’una costera d’oms, amb una font de vint canons. c) és un lloc molt concorregut de dia i soli solitari de nit.

2

SOLUCIONARI C1/C2 3. Prop de Penàguila hi ha diversos castells... b) Alcoleja, Penella, Cocentaina, Beniarrés i un de desaparegut, Benillup. 4. En un mas de la serra de Penàguila vivien tres germans: a) els grans, forçuts, i el menut, espavilat. 5. En la ruta dedicada a Enric Valor visites... b) els carrers de Penàguila, el llavador, el jardí de Santos i uns quants paratges pròxims. 6. L’oncle Porra apareix en la rondalla... a) El dimoni fumador.

Àrea 3 Estructures lingüístiques (p (pàg. 14) 5 Classifica les paraules de la llista segons el registre al qual pertanyen. Tin gues en compte que moltes de les paraules del registre col·loquial no són normatives i no estan acceptades en altres registres. Col·loquial

Mitjà o estàndard

Formal o culte

conya

broma, burla

mofa

careto

cara, rostre

faç, semblant

pegar a fugir

anar-se’n de pressa

fer fugina (a)

un tio

aquesta persona

un individu

pipar-la a la primera

no comprenc (comprendre)

copsar

fer fugina (b)

falta a classe

absentisme escolar

furular

t’ho muntes malament

organització ineficaç

6 Els textos següents presenten un ús no adequat de la llengua. Llig Llig-los los atentament i respon a les preguntes. a) Tenen el nivell de formalitat adequat a la situació? Quin nivell usaries en cada text? Digues l’àmbit d’ús adequat de cada text. Els textos no tenen el nivell de formalitat adequat. El text A barreja un nivell col·loquial i culte. Hauria d’usar un nivell col·loquial o estàndard, ja que és una carta personal que s’envia a algú amb certa confiança. El text B usa un nivell massa col·loquial, inadequat en una entrevista laboral. Hauria d’usar un nivell mitjà o estàndard. El text C barreja els nivells formals i col·loquials. Un document administratiu ha d’usar un nivell mitjà o estàndard.

3

SOLUCIONARI C1/C2 b) Mantenen el matei mateix x grau de formalitat i especificitat (lèxic formal i col·loquial, terminologia, variant dialectal...)? Especifica’n la variant geogràfica i el registre. Els textos no mantenen el mateix grau de formalitat ni d’especificitat. El text A i B usen la variant del el valencià o català occidental. Mentre que el text C barreja formes del català oriental: seva, noia. És inadequat barrejar variants geogràfiques, s’ha d d’usar una o altra, la que decidisca sca l’usuari. El registre també varia i es mescla en els tres textos, ccom hem explicat en la pregunta a). c) Compleixen la intenció comunicativa tal com seria d’esperar? No comuniquen amb eficàcia perquè incompleixen les regles d’adequació lingüística al registre i a la variant.

7 Completa la graella indicant on classifica classificaries cada context i cada ús: Àmbit d’ús

Context

Usos concrets

Familiar o col·loquial

Relacions personals

Converses familiars, grup d’amics, whatsapp

Administratiu

Institucions públiques

Lleis,, instàncies, cartes comercials

Periodístic

Mitjans de comunicació

Premsa, ràdio, informatius,

Acadèmic

Educació i investigació

Classes, revistes científiques, cie conferències, assaig

Literari

Obres de creació

Novel·la, teatre, poesia, assaig

* La publicitat podria considerar considerar-se se dins d’un àmbit d’ús específic, el periodístic. * L’assaig pot ser de tema acadèmic (estudis d’història, literatura, art, etc.) o de caràcter literari (l’assaig humanístic). Per tant, pot estar en els àmbits acadèmic i literari. literari 8 Assenyala totes les marques que indiquen la variant geogràfica de cada text. A quina variant pertany cada un? Text A Quan una empresa crea un producte original o en compra els drets al creador, registra una patent. La patent li concedeix l’explotació i comercialització durant un període. Normalment, vint anys, en el cas dels medicaments. Només quan la patent expiri, altres empreses poden utilitzar la fórmula d’un medicament per elaborar el que es coneixen com a genèrics. És a dir, productes amb les mateixes propietats que, posem per cas, una aspirina alemanya, però fabricats per un altre laboratori. L’empresa propietària d’una marca pot entrebancar l’alliberament de la seva patent amb diverses estratègies: de primer, modificant mínimament la composició original, a fi de presentar presentar-la com un producte nou, amb una nova llicència; de segon, demanant pròrrogues o portant el cas als tribunals, en processos interminables.

Traficants de salut, Miguel Jara * El text presenta dues marque marques de la variant del català oriental. ental. Fixa’t que, com que és un text de caràcter especialitzat (ciència), la variació geogràfica es redueix al mínim.

4

SOLUCIONARI C1/C2 Text B El terme ja s’acaba. El metge diu que d’ d’aquí a deu dies, molt probablement, ja haurà vingut al món. Tinc poc, em fa por. Em sent massa feble i les forces em fallen. Pens que probablement no conèixeré la nina, perquè serà nina,, n’estic segura, i no podré decidir, si no ho faig ara, el seu nom. Vull que li posen el teu, Maria, i vull, també, que llencin el meu cos a la mar, que no l’enterrin nterrin. Et prego que en aquell redós on l’aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d’immensitat il·limitada. T’enyor,, enyor la mar, la nostra. I te la deix,, amor, com a penyora.

Te deix, amor, la mar com a penyora, Carme Riera * El text està en la variant del català oriental, en concret, en la variant geogràfica del mallorquí.

9 A partir de les regles anteriors, classifica les vocals tòniques de les paraules següents segons que siguen obertes o tancades. Encercla les e tòniques (en negreta), negreta) i subratlla les àtones. Obertes: subjecte, fideu, acè èfal, pètal, mesencèfal, arrel, ingenu, misteri, ri, defecte, d correcta, cert, concepte, recepta, pta, nov novel·la, perfecte, etcètera, acadèmia, anècdota, cdota, mel, m potència, València ncia (s’accentua oberta per tradició, però es pronuncia tancada), Josep, Jos divendres, gendre, guerra, ciència, perp rpetu, preu Tancades: herba, església, sia, llllémena, castrense, selva, anatema, teorema, ma, serp, belga, forense, témpores, 10 Fes el mateix que en l’activitat anterior, ara amb la vocal o. Encercla les o tòniques (en negreta),, i subratlla les àtones. Obertes: boig, cost, impost, st, destr destrossa, esòfag, tòrax, pròleg, neurosi, roca, ca, brossa, br grossa, costa, gossa, pot, Alcoi, hist història, poca, esmola, glòria, moure, mòdul, po orta, cresol, fort, horta, estetoscopi, dòmino, mino, ccòmoda, gentola, aposta, carxofa, bou, boja, ja, caragol, escola, pigota, groc, òrfena, clot, t, gran granota, grinyol, esport, albercoc, Tancades: boc, sota, molt, bo oca, escoltar, bota, agost, bola, cola, gola, ennuvola, ennuv mot, nebot, xanglot, bot, estoig, congost st, rossa, most, bossa, brot, rot, jota

11 Recorda que en les paraules derivades, les e i o tòniques canvien a àtones. Forma derivats de les paraules següents: ferro: ferrer cendra: cendrer roig: roget bo: bonament tro: tronar clot: clotet

bajoca bajoca: bajoqueta mel: melós cel:: celestial guerra: guerrejar obsequi: obsequiar bescol bescoll: bescollada

terra: terrer nervi: nerviós història: historiar so, sonar potència: potenciar còmode: comoditat

mos:: mossegar tros: trossejar pèl: pelar gerència: gerent do: donar

5

SOLUCIONARI C1/C2 12 Separa en síl·labes (amb guions guions)) les paraules següents i encercla els diftongs: fre-qüèn-ci-a

des-m mai

Xà-bi-a

po-quet

rei

qua-tre

se-güe güent

quo-ta

preu

pa-ís

trau

llen-gua gua

13 Completa les regles d’accentuació. Posa’n dos exemples: Les paraules agudes són les que tenen l’accent en l’última síl·laba. S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s o –en, -in. Exemples: camió, Berlín Les paraules planes són les que tenen l’accent en la penúltima síl·laba. S’accentuen quan acaben de forma distinta de les agud agudes es accentuades. Exemples: telèfon, plàtan Les paraules esdrúixoles són les que tenen l’accent en l’antepenúltima síl·laba. S’accentuen sempre. Exemples: màquina, història 14 Accentua les paraules següents, si cal: examen, rodamón, bústia, llapis, cívic, demà, Pere, àrbitre, Austràlia, lliçó, plàtan, penúltim, germà, dia, metàl·lic, cançó, cançons, mapa 15 Llig les oracions i posa els accents que falten. És una persona molt estúpida i maniàtica, un assassí en potència. Per aprovar els exàmens s’ha de treballar moltíssim, tant si fa un dia calorós com plujós, tant si tens el còlera com el xarampió xarampió. La meua veïna és molt simpàtica simpàtica, i li demanaré si vol anar al cine amb mi, però pagant ella la seua entrada, evidentment. Després que em convide a sopar. Jo posaré la propina. 16 Completa les regles de l’apostrofació: L’article el s’apostrofa sempre davant de vocal o h. Exemples: l’animal, l’home. No s’apostrofa davant de h aspirada. Exemples: el hàmster, el hall. Ni tampoc davant de i consonàntica. Exemples: el iode, el iogurt.. L’article la s’apostrofa davant de vocal o h. Exemples: l’era, l’heura. No s’apostrofa: - davant de i – u àtones, per exemple la humanitat, la il·lusió. - quan es pot produir una confusió, per exemple la normal normal/ la anormal. - davant del nom de lletres, per exemple la ema, la efa. 17 Col·loca l’article davant de les paraules següents: la hipertensió

la ena

el iode

l’esmòquing

l’herba

l’hoquei

el hall

la indústria

l’índia

l’himne

l’urna

el hippy

l’enginyer

la universitat

la hipoteca

6

SOLUCIONARI C1/C2 18 En el text, falten els accents, els apòstrofs i les contraccions. Completa’l. Alexandria va ser la capital de l’imperi més vast i poderós,, ric i força avançat de l’Antiguitat, que s’estenia de cap a cap del Nil. Els ant antics ics egipcis van intentar protegir-lo. protegir Primer, el defensaren amb exèrcits. Solució ineficaç. Perquè,, com a poble savi, s’adonaren que un exèrcit, per gran i espantós que fóra, sempre el podia véncer un altre de més gran o més astut. Pel veí més espavilat. Després,, van construir tombes sumptuoses i inexpugnables, on s’enterren els reis amb les seues riqueses. Finalment, van trobar una nova solució: la paraula. La paraula és,, alhora, arma i defensa. Arma per a transmetre el poder del coneixement per a poder-lo o utilitzar quan cal. I defensa per a conservar el coneixement i evitar que s’oblide. Amb aquest objectiu, es construí una gran biblioteca, la biblioteca d’Alexandria. L’enorme i la immensa biblioteca d’Alexandria, la més gran de tots els temps. Alexandria acumulà i preservà de l’oblit tot el saber del seu temps. I el saber, en canvi, la féu sàvia i poderosa. Va ser anomenada l’illa del saber i la universitat de la saviesa. Però quan les legions romanes envaïren la ciutat, li botaren foc i bona part dels papirs pa de la biblioteca es perderen per a sempre.

19 Accentua o posa dièresi a les paraules següents i subratlla els diftongs que hi trobes: paisatge farmàcia pèrdua monarquia

qüestió quatre València Maria

paraigües pingüí país séquia

quotidià església exàmens ingenuïtat

freqüència genuïna mai diürn

20 Accentua, si cal.

–Què vols, que aguanti més? Doncs no em dóna la gana. Passo perquè el salari, avui en dia, ja no el cobra ningú; passo perquè li donin tots els projectes bons a l’Eustaqui, l’Eustaq que vaig col·locar-lo jo, sí senyor, jo ––i aquí de nou el joc d’assenyalar-se se el pit vigorosament, com si estigués a l’església confessant els secrets del seu cor pecador pecador–;; jo per mi, per la feina, ja ho saps, muts i a la gàbia. Però Però, hòstia, que em deixin treballar! –va va obrir els braços com un Crist–. No és demanar massa, dic jo. Però, no! D’ençà que l’Eustaqui ha engatussat com ho ha fet el Muñoz, d’ençà que li fa de manaire, perquè això no falla, com més inútils més fatxendes. Ell i la infeliç la Mari Pau, que fora de donar sabó als qui tenen la paella pel mànec no serveix per a res més…

Dones, Isabel-Clara Clara Simó, Edicions Bromera Brome

21 Apostrofa i escriu els articles, les contraccions o els pronoms convenients.

Al capdavall potser no ho podré oblidar mai. Potser serà així, que la por d’aquella nit haurà de viure en mi eternament, habitant el més profund de les meues entranyes com una pulsió secreta que, per molts anys que les pales del temps li tiren damunt, continuarà vivint sota la terra que l’ha colgada. El record s’esborrona ara igual que ahir, em fa escriure papers al dietari que guarde en l’urna tancada amb clau, sense que ni la dona ho sàpia. Com el primer dia, el record d’aquella nit continua cremant-hi,, com un ferro roent, com una

7

SOLUCIONARI C1/C2 pedra en flames. Sé que habita les meues pors i que el meu pànic –quan quan apague el cresol i tot es fa fosc– té el seu u nom i el seu dibui dibuix sense la il·lusió. Per això, potser, quan estreny el cos de la meua dona i tanque els ulls, el que faig és pensar en ell. Ella a vegades es desperta. «Em fas mal». Encén el llum d’oli i em mira. «Què tens?» Em recaragole ecaragole com en un malson son i em pacifique. Però quan torna la foscor de la nit, òbric els ulls i sé que el cos de la meua dona em recorda el de la meua cosina Esther. I que la nit que hi ha fora, darrere de les finestres tancades, és l’idèntica a la nit que no oblidaré mai.

La lluna per Tots Sants, Ivan Carbonell, Viena Edicions

Àrea 4 Expressió escrita (p (pàg. 22) 22 Quins d’aquests oficis treballen sempre de dia i quins poden treballar també de nit? Dia: cafetera, enginyera, cambrera, carnissera, cartera, cirurgiana, cistellera, conserge, llandera; gelatera, grum, jutgessa, manyà/serrallera, vidriera, advocada Dia i nit: bombera, metgessa, camionera 23 Relaciona els següents oficis tradicionals amb el sector corresponent: * Nota: seria convenient explicar abans o durant la correcció cada ofici. Hem posat algunes paraules que no pertanyen a cap àmbit de l’activitat, per a fomentar el debat entre els alumnes. Anirien a un apartat nou, “Altres”. Alimentació: torroner, almasse almasserer, pastisser, xocolater Artesania: ceramista, cerer, paperer, esparter, vidrier, granerer, teixidor, artista faller o foguerer, Construcció: vidrier, pedrapiquer Agricultura: palmerer, llaurador, masover, m moliner Ramaderia: porquer, pastor, vaquer Altres: remeier, oracioner, coeter, esmolador 24 Quina diferència hi ha entre les parelles de paraules següents: * avinguda - passeig: l’avinguda és un carrer ample i llarg, el passeig és un carrer que no tté per què ser tan ample i llarg * claveguera - clavegueram: el clavegueram és la xarxa de clavegueres d’una localitat * fanal - enllumenat: l’enllumenat és el conjunt de fanals i altres cclasses lasses de llums d’una localitat * cantó - xamfrà: el xamfrà és un cant cantó sense angle, circular o recte * calçada - vorera: la calçada és la part del carrer per on circulen els vehicles. La vorera, per on han d’anar els vianants * encreuament - bifurcació: en la bifurcació una via es divideix en dues opcions; l’encreuament o cruïlla la pot tindre més possibil possibilitats * el gual - l’aparcament: el gual és l’espai on no es pot aparcar, perquè hi ha una placa o senyalització que ho prohibeix * la bústia - la redona: la bústia és l’objecte on dipositem les cartes. La redona és l’espai circular que distribueix la circ circulació en una via pública; 25 Escriu una oració amb les parelles de paraules següents: Resposta oberta

8

SOLUCIONARI C1/C2 26 Agrupa en camps semàntics: * Algunes paraules poden relacionar relacionar-se amb més d’un camp semàntic. Localitzacions afores, cantonada, xamfrà, raval, illa de cases, passeig, encreuament, travessia, costera, vorera, atzucac

Botigues carnisseria, pastisseria, fusteria, magatzem, perruqueria

Elements urbans fanal, gual, bústia, claveguera, vianant

27 Completa cada oració amb la paraula del món dels viatges adequada: Quan visitàrem Barcelona vam haver de dur un plànol per a no perdre’ns. Vam comprar dos bitllets de primera classe, i pujàrem al millor tren. Per a fer l’excursió s’ha de dur una motxilla lleugera. Sempre que viatgem portem amb nosaltres la xicoteta farmaciola per a casos d’emergència. En el pressupost anava inclòs l’l’hostal i els dinars al restaurant. 28 Classifica els minerals següents: Pedres precioses: ametista, plata (metall preciós), maragda, quars, robí, safir, topazi Construcció:: acer, algeps, coure, bronze, calç, estany, ferro, pissarra, marbre, plom, zinc Combustibles: petroli, carbó, mercuri (no és un combustible exactament, però s’allibera al medi ambient en la combustió de carbó) 29 Imagina una situació en què podries fer sservir ervir deu de les frases fetes i locucions que hi ha tot seguit. Resposta oberta. 30 Quines accions podries fer en cada moment del dia o de la nit? Per exemple: a altes hores de la nit (tornar a casa després d’una festa). Resposta oberta.

31 A partirr del vocabulari estudiat, escriu un text entre 180 i 200 paraules en el qual expliques la teua experiència personal amb algun dels professionals següents: un electricista, un llanterner, un advocat o un metge. Pot ajudar ajudar-te te respondre a les preguntes següents: Resposta oberta.

32 Coneixes els llibres que hi ha tot seguit? A partir de les il·lustracions de portada i del resum argumental de la contraportada, redacta una presentació breu per a un club de lectura, entre 150 i 170 paraules. Has de seguir l’estructura: Resposta oberta.

9

SOLUCIONARI C1/C2 Àrea 5 Expressió i interacció oral (p (pàg. 25) 33 Escolta la cançó «El carrer de l’amargura» del grup Zoo. La cançó està en valencià col·loquial, un registre adequat en el seu context, però amb paraules que no són normatives en situacions formals. Encercla les paraules o expressions que no són normatives es i indica quina seria la forma correcta. Per exemple: arrapaes (arrapades); curro (faena), etc. Deixa València a juliol, últim examen, primer raig de sol, porta les mans arrapaes de fer extres, tot el dolor de la vinya als renyons. Creua la pista de Silla la a migdia, sona l’herència, li cau la suor. Mira l’arròs, la Ribera que brilla, tira per dins: Alacant interior. Ix d’Alacant, cara amunt la Mariola, va i torna al poble a diari, no pot amb el lloguer i amb el curro ella sola. Cuina el sopar de sa mare, no vol que ningú sàpia què cobra per hora, condescendències les justes, amor, tot el que té pel seu fill que diu hola des del seu ventre, batega el seu cor. Però el rellotge s’atura allà dalt, i es mesclen la locura,, la mort i el carnaval… (bogeria – carnestoltes) I arriben festes de nou, i allò que cou ja no cura, i el poble sopa al carrer, al teu carrer, carrer de l’amargura. Mira el paisatge sentat a la plaça, (assegut) pengen les llums i les flors dels balcons. No pot anar al casal ni de caça i les olives li donen pa poc. (per a poc) Enguany l’orquesta està enfront de casa, (orquestra) música i festa, la dansa, el bastó. A estes altures, i faça el que faça, ja va per dins tota la processó. Però el rellotge s’atura allà dalt, i una altra criatura comença nça una aventura. I el iaio sap que s’acosta el final, i es mesclen la locura,, la mort i el carnaval… (bogeria – carnestoltes)

34 La cançó parla, entre altres coses, de la situació laboral dels joves. Prepara un monòleg sobre el futur laboral de la joventut. Pots utilitzar les idees que proposem i afegir-ne afegir de noves: Resposta oberta.

10

SOLUCIONARI C1/C2 35 Cada vegada és més freqüent que, en algunes empreses, es permeta conciliar el treball a casa. Coneixes persones que treballen a casa? Molts són autònoms, corrector s lingüístics, dissenyadors, arquitectes, artistes... però també n’hi ha que comparteixen hores a casa i hores al lloc de treball. Fes una llista de possibles avantatges i desavantatges de treballar a casa o fora. Després, conversa amb una altra persona i argumenteu, cadascun, a favor o en contra. Resposta oberta.

36 Després de llegir l’article, prepara una exposició sobre el tema “La música infantil”. Pots parlar del que escoltaves de menut, de la importància del joc i del ritme, etc. Resposta oberta.

11