• Author / Uploaded
• Pili Cáceres

Citation preview

Solucionari Geografia i Història 1 ESO COMUNITAT VALENCIANA

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 1

29/10/2015 18:38:06

1

LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ •  És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.

Pàg. 13

Interpreta la imatge •  R. L. (resposta lliure). Els alumnes hauran de destacar que la major part de la Terra està coberta per aigua. També poden esmentar que a les terres emergides més septentrionals i a les zones més elevades es distingeixen masses de gel, a les zones temperades domina el verd de la vegetació i les zones desèrtiques destaquen per una coloració marró. La Terra es coneix com el planeta blau perquè l’aigua té aquest color vist des de l’espai. •  Iuri Gagarin va ser el primer astronauta a realitzar un vol espacial tripulat.

•  La part externa de la Terra està formada per tres capes:   l’atmosfera, una capa de gasos i núvols; la hidrosfera,   el conjunt de l’aigua que hi ha al planeta; i la litosfera,   la capa sòlida de la Terra.

C

•

Pensa. R. M. (Resposta model). Si la temperatura   a la superfície terrestre no fóra moderada, no podria existir   vida, almenys tal com la coneixem, perquè hi faria massa calor   o massa fred per als organismes vius. Pàg. 16 4

•  R. L.

•

Interpreta els dibuixos

•  R. L.

•  Gira d’oest a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Com ho sabem? •  Europa, Àfrica i Àsia.

•  Prop dels pols, ja que la Terra és una esfera i el seu eix està inclinat, fet que provoca que l’exposició al Sol varie entre unes estacions i altres.

•  Està situada a l’extrem oest del mapa, a la part esquerra   de la imatge.

•  A l’estiu, a l’hemisferi nord els rajos de Sol incideixen   de manera més directa, i al contrari a l’hivern.

P o

•  Perquè encara no havia sigut descobert pels europeus. Pàg. 17 Pàg. 14 1

5

Interpreta el dibuix •  Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. •  És el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol.

Pàg. 15 2

Interpreta la imatge i el gràfic •  S’hi distingeixen l’atmosfera, la litosfera i la hidrosfera. L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra,   la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra   i la hidrosfera és el conjunt de l’aigua que hi ha   al planeta. •  Nitrogen (78 %), oxigen (21 %), vapor d’aigua, diòxid de carboni i altres gasos (1 %).

3

Usa les TIC. R. L. Per a cada planeta del sistema   solar es pot indicar: quina posició té respecte al Sol,   la grandària, la distància al Sol, quina temperatura   mitjana té a la superfície, l’atmosfera i la seua   composició.

Claus per a estudiar •  Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.   El nostre planeta és el cinquè en mida i el tercer més   pròxim al Sol. •  És un astre sense llum pròpia que gira al voltant dels   planetes. L’únic satèl·lit de la Terra és la Lluna. •  La temperatura, perquè la distància a què es troba   la Terra respecte al Sol fa que la temperatura   de la superfície terrestre siga moderada; l’atmosfera,   perquè regula la temperatura de la superfície terrestre;   i l’aigua, perquè és un element bàsic per a la vida.

2

Treball cooperatiu. R. L. Un alumne pot agafar la llanterna   i altres poden ser el Sol i la Terra.

Claus per a estudiar •  És el que la Terra realitza quan gira sobre el seu propi eix, d’oest a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge. •  Perquè la Terra és quasi una esfera i els rajos solars no n’il·luminen tota la superfície alhora. Quan una zona està il·luminada, l’oposada es manté en la foscor. Per això, cada   24 hores té lloc la successió del dia i de la nit en una zona determinada. •  És el moviment de desplaçament al voltant del Sol. •  La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol,   per això el grau d’inclinació amb què els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi canvia al llarg de l’any: els rajos solars calfen més en determinades èpoques. Aquest fet origina les estacions.

F

•  Any de traspàs: és el que té 366 dies. Equinocci: és l’època   de l’any en què, com que el Sol es troba sobre l’equador, els   dies i les nits tenen la mateixa duració a tota la Terra, excepte als pols. Solstici: és l’època en què els rajos solars arriben perpendicularment a un dels tròpics, per això incideixen molt més sobre un hemisferi que sobre l’altre. Pensa. Perquè els rajos solars incideixen amb més intensitat   a l’hemisferi nord a causa de la inclinació de l’eix de la Terra. Pàg. 19 6

Fes-ho així. R. M. La projecció de Mercator representa amb fidelitat la imatge d’Europa, però distorsiona els països més allunyats del nostre continent. Així, Àfrica i Grenlàndia semblen d’una extensió semblant, encara que la segona és bastant més menuda. La grandària dels països és molt més

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 2

F

S

29/10/2015 18:38:06

fidel a la realitat en la projecció de Peters, però   en canvi la forma de la superfície hi està més   distorsionada.

el conjunt de l’aigua que hi ha al planeta; la litosfera,   que és la capa sòlida externa de la Terra. Té dos   moviments: rotació, que consisteix en el gir sobre   el seu propi eix cada 24 hores i provoca la successió   del dia i la nit; translació, que consisteix en el desplaçament al voltant del Sol i origina les estacions. Es representa mitjançant: globus terraqüis; mapes, que poden ser topogràfics i temàtics.

Claus per a estudiar •  En forma de globus terraqüi o de mapa. El globus mostra   les distàncies, les formes i la grandària sense distorsionar,   però no es transporta amb facilitat i no permet observar   alhora tota la superfície terrestre. El mapa distorsiona   formes, distàncies i superfícies, però és fàcilment   transportable i permet observar la Terra sencera d’una   ullada. •  Llegenda: és l’apartat del mapa que conté els símbols i colors que utilitza. Mapa topogràfic: és aquell que representa informació sobre el medi físic (relleu, rius, vegetació, etc.)   i inclou també elements humans (poblacions, vies de comunicació, cultius…). Mapa temàtic: és aquell que ofereix informació sobre aspectes concrets i la seua distribució pel territori. Pensa. R. L. L’alumne pot indicar: quan viatja, quan estudia un fet o un fenomen, quan vol conéixer altres països, etc.

Fes-ho així •  L’escala és 1:20.000.000 cm. •  –  Madrid-París: 5,5 cm; 1.100 km.   –  París-Berlín: 4,5 cm; 900 km.   –  Berlín-Praga: 1,5 cm; 300 km.   –  Praga-Viena: 1,2 cm; 240 km.   –  Viena-Zagreb: 1,3 cm; 260 km.   –  Zagreb-Atenes: 5,4 cm; 1.080 km.

Pàg. 23

Fes-ho així 8

•  BA: nord. CA: nord-est. DA: est. EA: nord-est.   CB: sud-est. DB: sud-est. EB: est. AC: sud-oest.   BC: nord-oest. DC: sud-est. EC: nord-est. AD: oest.   BD: nord-oest. CD: nord-oest. ED: nord. AE: sud-oest.   BE: oest. CE: sud-oest. DE: sud. •  Aproximadament: Quito: 0º S, 80º O; Londres: 51º N, 0º O; Roma: 41º N, 12º E; Kinshasa: 4º S; 15º E. •  Nord / 23º N, 150º E / Sud-oest. Sud / 23º S, 40º O / Est.

9

11 És 12

la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.

•  La hidrosfera és el conjunt de l’aigua que hi ha   al planeta i la litosfera és la capa sòlida externa   de la Terra. •  L’escala gràfica es representa mitjançant una recta   dividida en segments iguals i la numèrica s’expressa mitjançant una fracció. •  Els paral·lels són cercles imaginaris perpendiculars   als meridians que tenen una direcció oest-est; els meridians són semicercles imaginaris que   uneixen els pols i tenen direcció nord-sud. •  La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel fins   a l’equador, i la longitud és la distància que hi ha des d’un meridià fins al meridià de Greenwich.

Pàg. 21

7

Conceptes

Expressió oral. R. M. Han d’indicar que sí, que cal establir   el punt exacte on es troba el vaixell per a poder trobar-lo   i rescatar-lo.

•  L’equinocci és l’època de l’any en què, com que   el Sol es troba sobre l’equador, els dies i les nits tenen la mateixa duració a tota la Terra; el solstici és l’època   en què els rajos solars arriben perpendicularment   a un dels tròpics, per això incideixen molt més sobre   un hemisferi que sobre l’altre. Descripció 13 L’estructura

externa de la Terra està formada per tres   capes: la hidrosfera, que és el conjunt de l’aigua del   planeta i la que més extensió ocupa; la litosfera, que és  la capa sòlida externa de la Terra, i l’atmosfera, que   és la capa gasosa que envolta la Terra.

Localització 14 A: equador. B: tròpic

de Càncer. C: tròpic de Capricorn.   D: pol nord. E: pol sud. F: meridià de Greenwich. G: hemisferi nord. H: hemisferi sud.

Treball amb l’atles 15 Aproximadament: el

Caire: 30º N, 31º E. Madrid: 40º N, 3º O. Washington: 38º N, 77º O. Singapur: 1º N, 103º E.

Pàg. 25

Causes i efectes 16 R. G. El

Pàg. 24 10 Resumeix

l’essencial

R. G. (Resposta gràfica). La Terra és un planeta del sistema solar. Té tres característiques: temperatura, atmosfera i aigua. En l’estructura externa presenta tres capes: l’atmosfera, que és la capa gasosa que envolta la Terra; la hidrosfera, que és

moviment de rotació consisteix en el gir   de la Terra sobre el seu propi eix en el sentit contrari   a les agulles del rellotge; duració: 24 hores. El moviment   de translació consisteix en el desplaçament al voltant   del Sol; duració: 365 dies i 6 hores. •  Perquè la Terra és una esfera i els rajos solars no il·luminen tota la seua superfície alhora. Quan una zona està il·luminada, l’oposada es manté en la foscor.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 3

3

29/10/2015 18:38:06

•  Si no hi haguera rotació, el cicle complet dia-nit,   en comptes de 24 hores, duraria un any, el temps en què es completa la translació al voltant del Sol.

25 •  R. M. Ronda

de la Universitat, la Rambla i carrer de Ferran. Les dues primeres perquè són amples i tenen moltes parades de metro; en el cas del carrer de Ferran, perquè desemboca a la plaça de Sant Jaume, on es troben els edificis de les principals institucions de la ciutat: el palau de la Generalitat i l’Ajuntament.

•  Al moviment de translació de la Terra. Com que està inclinada mentre gira al voltant del Sol, el grau d’inclinació amb què els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi canvia al llarg de l’any: els rajos solars calfen més en determinades èpoques. 17 Estar

ni massa prop ni massa lluny del Sol, perquè permet que la temperatura siga l’adequada per a la vida. Tindre l’atmosfera, perquè aquesta regula la temperatura i conté gasos imprescindibles per a la vida. Disposar d’aigua líquida, perquè aquesta és imprescindible per als éssers vius.

•  R. L.

•

Resol un cas pràctic. Per què canviem d’hora quan viatgem? 26 •  Perquè

Canàries està situada en un fus horari diferent, més cap a l’oest, respecte a la resta d’Espanya.

C

•

•  Entre Madrid i Nova York hi ha 6 hores de diferència. Per això, quan l’avió arribe a destinació, a Nova York   seran les 12:00 hores i a Madrid seran les 18:00 hores.

•  És una escala gràfica. Indica que 1 cm del mapa correspon a 420 quilòmetres en la realitat. De forma numèrica.

•  Hi ha 9 fusos horaris. Hauria d’avançar l’hora.

•  És un mapa temàtic. Perquè està centrat en un tema,   els climes d’Espanya.

pot comentar que la col·laboració permet assumir   els grans costos econòmics i compartir coneixements tècnics.

•

•

colors dels diferents climes d’Espanya.

Compromesos. L’exploració de l’univers

•

Pàg. 27

Mapes i gràfics 18 •  Els

I

•  Hi ha 4 fusos horaris de diferència. Si a Kashi ix el sol   a les 5:00, a Yanji ix a les 8:00 hores. 27 Usa

les TIC. R. L.

19 R. L. Es

20

R. L. L’exploració de l’espai ens permet saber més coses sobre la Terra i els orígens de l’univers.

21 Usa

les TIC. R. L.

Pàg. 28

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Sandy, una illa fantasma al Pacífic? 28 •  L’illa

de Nova Caledònia.

C

•  A Oceania. A l’oceà Pacífic. 29 Un

Pàg. 26 22 •  E5: Palau

grup de científics que navegava pel mar del Corall.   En el fet que a la zona on se suposava que es trobava,   la profunditat de l’oceà era de 1.400 m, i això feia impossible l’existència d’una illa.

de la Generalitat i Ajuntament. F4: Catedral.

•  Palau de la Música: G3. Teatre del Liceu: D5. Església de Sant Pau del Camp: A5.

declarat que: «No hi ha cap mapa perfecte. És impossible.».

Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museu Picasso. R. M. No, perquè les parades del metro n’estan bastant allunyades.

•  Metro, palau o monument, mercat municipal, museu   i església. R. L. •  Llegenda. •  R.M. Es distribueixen de manera desigual: en horitzontal   hi ha més parades que en vertical. Hi ha més estacions   a la zona nord del plànol. •  Els palaus o monuments són edificis antics que molt sovint han esdevingut seus de determinades institucions, com ara la Generalitat o l’Ajuntament. Els mercats municipals són llocs on es venen productes diversos. Els museus són edificis on s’exposen obres d’art. Les esglésies són llocs d’oració.

•

P

30 •  Ha

23 •  Sí. El

•

•  R. L.

C Pàg. 29

•

Treball cooperatiu. Una pràctica amb Google Maps 31

Usa les TIC •  R. L. •  R. L. •  R. L.

32 Pren

la iniciativa. R. L. Per exemple, els serà útil per a viatjar, buscar informació geogràfica sobre altres llocs o calcular distàncies i recorreguts.

P o

24 •  Escala

gràfica. Que la distància indicada (1 cm)   es correspon amb 120 metres en la realitat.

•  Uns 360 metres (3 cm en el plànol).

4

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 4

S

29/10/2015 18:38:07

2

EL RELLEU TERRESTRE

Pàg. 31

Pàg. 36

Interpreta la imatge •  Prop d’Islàndia. Es va formar com a conseqüència d’una erupció volcànica submarina. •  Una muntanya, un cràter volcànic, una plana litoral, un   penya-segat. •  Perquè és un autèntic laboratori en què els científics   estudien la formació d’un ecosistema. •  R. M. Les illes Canàries tenen un origen volcànic.

3



•  A  mèrica: Aconcagua, als Andes. Europa: El’brus, al Caucas. Àsia: Everest, a l’Himàlaia. Àfrica: Kilimanjaro,   a les muntanyes Mitumba. Oceania: mont Cook, a Nova Zelanda.



•  A la costa oest.



•  Perquè es troba a molta altitud.



•  R. M. Illes: Canàries (Àfrica), Austràlia (Oceania), Sri Lanka (Àsia), Taiwan (Àsia), Cuba (Amèrica). Golfs: de Mèxic (Amèrica), de Bengala (Àsia), d’Arica (Amèrica), d’Alaska (Amèrica), de Guinea (Àfrica). Caps: Guardafui (Àfrica), Lopatka (Àsia), Leewin (Austràlia), Finisterre (Europa), Corrientes (Amèrica).



•  La serralada Escandinava, la Gran Plana Europea,   els Carpats, la península dels Balcans, el mar Mediterrani, la plana del desert de Líbia, l’altiplà de Darfur,   les muntanyes Mitumba, la plana del desert de Kalahari,   el cap de Bona Esperança.

Com ho sabem? •  Conéixer l’activitat volcànica pot ajudar a preveure les erupcions i evitar-ne les conseqüències catastròfiques.

Pàg. 32 1

Interpreta els dibuixos •  Nucli (3.100 km), mantell inferior (2.200 km), mantell superior (640 km), escorça (70 km). •  L’escorça continental és la que forma els continents, les terres emergides. L’escorça oceànica és la que està submergida davall dels oceans.

Pàg. 33

Claus per a estudiar

Saber fer. Interpretar el mapa del relleu del món

Pàg. 38

Claus per a estudiar •  Afirma que l’escorça terrestre està formada per plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en constant moviment a causa de les forces internes de la Terra, com si foren les peces d’un puzle.

•  Està formada per capes concèntriques, de l’interior a l’exterior: nucli, mantell i escorça.

•  Placa tectònica: estructura sòlida de pocs quilòmetres de gruix que forma l’escorça terrestre. Plec: ondulació d’una placa tectònica. Falla: fractura d’una placa tectònica.

•  Oceans: Pacífic, Atlàntic, Glacial Antàrtic, Glacial Àrtic, Índic. Continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania, Antàrtida.

Pensa. Ja no hi hauria terratrémols ni es crearien nous sistemes muntanyosos.

Pensa. Oceania, oceà Índic, Àfrica, oceà Atlàntic, Amèrica.

4

•  La Península es troba a la placa eurasiàtica, i Canàries,   a la placa africana.

Pàg. 35

•  Al límit entre plaques.

Claus per a estudiar •  Plana: terreny pla de poca altitud. Vall: terreny enfonsat   situat entre muntanyes. Depressió: terreny situat a menys altitud que les terres que l’envolten. Golf: entrada de mar   a la costa. Cap: tram de litoral que s’endinsa al mar. Dorsal oceànica: gran serralada submergida. Fossa marina: profunda i extensa escletxa a la plana abissal. Talús continental: zona   de fort pendent en el relleu submarí, que marca el límit de   la plataforma continental. Pensa. En ambdós hi ha planes, zones enfonsades (depressions   o fosses) i serralades muntanyoses. 2

Interpreta el dibuix •  Té zones planes (plana abissal) i zones accidentades (talús continental, dorsal oceànica). •  Dorsals oceàniques. •  La península està unida a terra per un costat, l’illa no. •  La plana és un terreny pla situat a poca altitud, mentre que l’altiplà és una plana elevada.

Interpreta el mapa

Pàg. 40 5

Expressió escrita R. L.

Pàg. 41 6

Interpreta el dibuix L ’hipocentre és el punt de l’interior de la Terra en què   s’origina un terratrémol. L’epicentre és el punt de la superfície terrestre més prop de l’hipocentre.

Claus per a estudiar •  Volcà: escletxa a l’escorça terrestre per la qual s’expulsen materials de l’interior de la Terra a elevades temperatures. Cràter: obertura a l’escorça terrestre per la qual ix a l’exterior el magma. Magma: materials molt calents de l’interior de la Terra. Lava: materials líquids expulsats de l’interior de la Terra. Xemeneia: conducte pel qual puja el magma en un volcà.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 5

5

29/10/2015 18:38:07

•  El xoc de les plaques, els moviments de les falles o les erupcions volcàniques a l’interior de la Terra provoquen fortes sotragades que es propaguen en totes direccions a través de les ones sísmiques i, en arribar a l’escorça terrestre, originen tremolors brusques que provoquen generalment greus destrosses.

Claus per a estudiar

Pensa. Pot tindre efectes catastròfics, destruir poblacions senceres i causar una gran mortaldat.

•  Dificulta les comunicacions i el cultiu.

7

Usa les TIC Hi hagué un sisme submarí causat per un desplaçament de les plaques que originà un tsunami amb ones fins a 40 metres. Afectà sobretot el Japó i, en menor grau, Nova Zelanda, Austràlia, Rússia, Guam, Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Nauru, Hawaii, les illes Mariannes del Nord, els Estats Units, Taiwan, l’Amèrica Central, Mèxic, Alaska, el Canadà, Colòmbia, el Perú, l’Equador i Xile. Al Japó provocà la destrucció de la central nuclear de Fukushima i l’alliberament de radioactivitat. A més, hi hagué 15.845 morts, 3.380 persones desaparegudes i 5.893 ferits.

Pàg. 43 8

•  Prop de la costa o en valls i planes de l’interior pròximes a rius   i amb terres fèrtils per a l’agricultura, on és fàcil la construcció de vies de comunicació. •  Per la temperatura.

Pensa. R. L. Per exemple, la construcció de ponts o la dessecació de terres pantanoses.

Pàg. 45 10 Saber

fer. Comparar el mapa del relleu i el mapa de població d’un país

L



•  Les més baixes: a l’est, nord-est i sud-est. Les més elevades: a l’interior, a l’altiplà del Tibet i les muntanyes   de l’Himàlaia.

C



•  Taronja fosc: més de cent habitants per quilòmetre quadrat. Groc més clar: menys d’un habitant per quilòmetre quadrat.



•  Són les zones planes i baixes de l’est, nord-est i sud-est. Les zones més poblades coincideixen amb les zones planes i les més despoblades, amb les muntanyoses.



•  L’existència d’aigua, bones comunicacions i temperatures moderades.

Interpreta les imatges En la fotografia 18, l’aigua de la pluja dissol la roca calcària i forma paisatges amb solcs entre les roques; i en la 19, l’aigua del riu excava el canyó.

Claus per a estudiar •  Mitjançant l’acció de factors externs, com la temperatura, l’aigua, el vent i els éssers vius. Aquests canvis tenen lloc en tres fases: erosió, que és el procés pel qual les roques es desgasten, es fragmenten o es dissolen; transport, que és l’arrossegament dels fragments arrancats per l’erosió; i sedimentació, que és el depòsit dels materials erosionats   i transportats. •  Temperatura: els canvis bruscos de temperatura trenquen les roques; a les zones humides, l’aigua es filtra per les escletxes de les roques; quan la temperatura baixa, l’aigua es congela i actua com una falca que fragmenta la roca. Vent: transporta materials que desgasten les roques contra les quals xoquen. Aigua: dissol components de les roques, com la calcària, i origina coves i paisatges singulars, arranca materials i excava   el llit dels rius i la base dels penya-segats marins. Éssers vius: fragmenten les roques, excaven a la terra; els éssers humans construeixen, aplanen, cultiven, creen pantans, etc. Pensa. Sí, un procés erosiu pot ser iniciat per un agent i veure’s incrementat per l’acció d’un altre.

Pàg. 46 11 Resumeix

Educació cívica



•  Provocarà un important efecte erosiu per la necessitat   de construir vies, foradar túnels i obrir talussos.



•  25 minuts.



•  R. L.

6

l’essencial

El relleu terrestre presenta aquestes formes principals.   Als continents: muntanyes, planes, altiplans, depressions.   A la costa: penínsules, illes, caps, golfs. Als oceans: plataforma continental, talús continental, plana abissal, dorsal oceànica, fossa marina. S’ha format per l’acció de forces internes que originen plecs, que són ondulacions de l’escorça terrestre; falles, que són fractures de l’escorça terrestre; volcans, que són escletxes   a l’escorça; i terratrémols, que són sotragades brusques de l’escorça. Canvia per l’acció d’agents externs, com la temperatura,   el vent, l’aigua i els éssers vius. Conceptes 12 Escorça:

és la capa més superficial. És una capa de roques que només ocupa l’1 % del nostre planeta.



Mantell: és la capa intermèdia i ocupa el 85 % del volum de la Terra. Està formada per diferents materials, alguns dels quals estan fosos i constitueixen el magma.



Nucli: és la capa més profunda. Hi ha un nucli exterior, líquid, i un nucli interior, en estat sòlid.

Pàg. 44 9

C

C u

13 •  Una

falla és una fractura de l’escorça, i un plec, una ondulació.

•  L’hipocentre és el punt en què s’origina un terratrémol,   i l’epicentre, el lloc de la superfície terrestre més pròxim.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 6

S

29/10/2015 18:38:07

•  Una altiplà és una plana elevada.

 

23

•  Banyoles, Mieres, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Gombrèn, Bolvir, Bellver de Cerdanya, la Molina.

•  Un cap és una penetració de la terra al mar, i un golf, l’oposat, una penetració del mar a la terra.

•  El coll de Coubet i el coll de la Creueta. El més alt és el segon, que estava a uns 55 km del final de l’etapa.

•  Una depressió és una zona enfonsada del relleu terrestre,   i una fossa marina, una zona enfonsada del relleu submarí. 14

Identifica els llocs per on passa

•  Una placa tectònica és un fragment de l’escorça terrestre; pot coincidir o no amb un continent, pot ser també una placa submarina.

•  No és excessivament muntanyosa, ja que hi ha poques pujades i no són molt pronunciades.

A: platja. B: cap. C: illa. D: badia.

•  Els cercles grocs són localitats i els punts rojos són cims. 24 Expressió

Pàg. 47



Localització

escrita.

R. L.

25 R. L. Per

exemple, permet conéixer la dificultat d’un trajecte de senderisme, el perfil pla o muntanyós d’un país, etc.

15 R. G.

Causes i efectes 16 •  Perquè

•  Pot crear terres o illes, crear noves muntanyes o fer desaparéixer planes davall de la lava. •  En aquestes zones hi ha friccions i es formen escletxes   de l’escorça amb més facilitat que en altres zones. 17 Sí, les

grans serralades solen trobar-se a la zona de contacte entre plaques, ja que s’originen com a conseqüència dels moviments de les plaques.

18 Al curs alt, perquè l’aigua hi té més força i arrossega més

materials. S’hi formen congostos i valls estrets. Compromesos. Els riscos dels terratrémols 19

A la destrucció d’habitatges i infraestructures o la pèrdua   de les seues pròpies vides.

20

Pren la iniciativa R. M. La primera recomanació és construir les cases segons criteris de resistència als terratrémols, com els amortidors sísmics, que eviten el col·lapse de l’edifici. A més, allunyar-se de murs, llums i finestres; refugiar-se davall d’una taula o un escriptori i agarrar-se a algun tipus de subjecció; allunyar-se de façanes, fanals i cables elèctrics; protegir-se el cap, etc.

21 Usa

Pàg. 49

és on aquest té més força.

les TIC

•  Les zones amb més activitat sísmica a Espanya són el sud i el sud-est de la Península i els Pirineus. •  R. M. L’11 de maig de 2011 hi hagué un terratrémol que afectà sobretot la zona de Lorca, a Múrcia, amb una magnitud de 5,1, que va danyar el 80 % dels habitatges   i edificis públics de la localitat i ocasionà 9 víctimes mortals. Pàg. 48

Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar un perfil topogràfic

Resol un cas pràctic. Mart, el relleu d’un altre planeta 26 Volcans, muntanyes 27 El

vent. Forma grans planes.

28 Les

valls.

Pàg. 50

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Què és la teoria de la deriva dels continents? 29 Defensa

que totes les terres emergides formaren part   d’un sol continent inicial que s’ha anat fracturant i desplaçant.

30 Pangea 31

•  Sí, encaixarien. •  Perquè formaven part de Gondwana, el mateix continent. •  És una prova més, però no suficient.

32 Expressió



escrita

R. L.

33 •  Continua.

•  Desplaçats respecte a la situació actual. •  Sí, n’hi ha. Les plaques tectòniques són les que fan possible el lent desplaçament dels continents.

Pàg. 51

Treball cooperatiu. Una presentació a partir de revistes de divulgació científica 34 Usa

les TIC

•  R. L.

•  A Catalunya.

•  R. L.

•  D’est a oest, de Banyoles a la Molina.

•  R. G.

•  160 quilòmetres.

era el continent primitiu i Tetis l’oceà que aleshores

existia.

el tall

22 Localitza

i serralades, valls, planes.

35 Expressió

oral. R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 7

7

29/10/2015 18:38:07

3

L’AIGUA l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua hi disminueix perquè el desnivell és reduït; per això, el riu va depositant els materials que porta en suspensió.

Pàg. 52

Interpreta la imatge •  Naix al llac Victòria i desemboca al mar   Mediterrani. •  Té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. •  A la cadena Ruwenzori, entre Uganda i la República Democràtica del Congo. Com ho sabem? •  Afirma de les muntanyes que estaven saturades d’aigua. •  Sí, ens en podem fer una idea.

•  Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu. Estuari: zona  on es mescla l’aigua dolça del riu i la salada del mar.   Delta: terreny de forma triangular format per l’acumulació   dels materials que transportava el riu. Meandre: corba pronunciada del riu. Plana al·luvial: zona reblida pels   materials depositats pel riu. Pensa. Perquè l’aigua porta massa velocitat a causa del   pendent. 4

Interpreta el dibuix

C

•  Al curs alt.

1

Interpreta el dibuix •  L’aigua s’evapora a causa de la calor. El vapor d’aigua s’eleva, es refreda, es condensa i forma els núvols.   El vent espenta els núvols. L’aigua dels núvols precipita. Arriba als rius i al mar. Una part es filtra als aqüífers. •  Per evaporació d’aigua a causa de la calor.

•  De forma triangular, amb nombroses illes i canals.

5

Claus per a estudiar •  Vora el 71 %. •  L’aigua marina i l’aigua continental. •  Riu: corrent permanent d’aigua. Afluent: un riu que desemboca en un altre. Llit: lloc pel qual corren les aigües d’un riu. Conca hidrogràfica: territori que ocupen el riu principal i els seus afluents.

Pàg. 55 3

Interpreta el mapa •  R. G.

P i l

Pàg. 59

Claus per a estudiar •  Llac: una massa d’aigua que s’ha acumulat de forma permanent a l’interior dels continents, en zones   enfonsades del terreny. Aigua subterrània: l’aigua   que flueix i està embassada davall de la superfície   terrestre. Glacera: massa de gel creada per l’acumulació   de neu durant centenars d’anys. Iceberg: massa   flotant de gel. Pantà: lloc d’aigües poc profundes,   ple de fang. Aqüífer: depòsit subterrani d’aigua.



•  El llac és més gran que la llacuna, ambdós d’aigua   dolça; el mar interior és d’aigua salada. Pensa. Provocarà una pujada del nivell dels oceans   i accelerarà el calfament global. Ocasionarà canvis   dràstics en la distribució de les espècies vegetals   i animals, l’extinció d’unes i la proliferació d’altres. 6

Usa les TIC. El 90 %. R. G.

7

Educació cívica. R. L. Entre les mesures alternatives   hi ha les potabilitzadores d’aigua salada i les polítiques de protecció dels rius.

•  Colorado i Paraná: Amèrica. Níger: Àfrica. Rin: Europa. Lena i Indus: Àsia. Darling: Oceania.



C

Pàg. 60

Pàg. 57

Claus per a estudiar •  El curs alt s’estén des del naixement del riu fins als primers quilòmetres del recorregut, és estret i profund i l’aigua hi corre ràpidament. El curs mitjà és una zona de menys pendent on el relleu és més pla i l’aigua va més lenta; per això, ja no erosiona, sinó que transporta els materials i forma corbes en el traçat del riu anomenades meandres. El curs baix és més cabalós, per  

8

Interpreta el mapa Michigan i Maracaibo a Amèrica, Tanganyika a Àfrica,   Làdoga i Constança a Europa, Aral a Àsia.

Usa les TIC El Ganges naix a l’Himàlaia occidental, a l’estat indi d’Uttarakhand, i després de 2.510 km de recorregut desemboca formant amb el riu Brahmaputra el delta més gran del món, el delta del Ganges, al golf de Bengala (oceà Índic). Rep aigua de nombrosos afluents: el riu Yamuna,   el Ghaghrˉa; el Gandak; el Rˉamgangˉa; el Son; el Damodar ˉ a; ˉ   el Koshî i el Gumtî. És un riu navegable.

•

Pàg. 58

•  Pluja (aigua líquida), neu o granís (en estat sòlid). 2

•

•  Al curs mitjà o baix, perquè l’aigua no hi té tanta  força i erosiona menys el terreny i el cabal és més   gran.

Pàg. 54

8

Saber fer. Interpretar un mapa de mars •  Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania.   Oceà Índic, envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania   i l’oceà Glacial Antàrtic. Oceà Atlàntic,   situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà   Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial   Àrtic, envoltat per Amèrica, Europa, Àsia  

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 8

S

29/10/2015 18:38:08

i l’oceà Atlàntic. I l’oceà Glacial Antàrtic,   que envolta l’Antàrtida.

per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre   l’aigua.

•  R. M. Amèrica: mar Carib. Europa: Mediterrani. Àfrica: Roig. Àsia: mar del Japó. Oceania: mar de Tasmània.

•  El mar té menys extensió i profunditat que  l’oceà.

•  2  Les zones de menys profunditat. Les de més profunditat.

•  Els icebergs floten al mar, les glaceres es troben a la terra (als casquets polars, però també als cims d’algunes muntanyes).

2  Més de 8.000 m. 2  Poc profundes.

•  L’aigua superficial forma rius i llacs a la superfície; l’aigua subterrània forma aqüífers i corrents subterranis davall de la terra.

Pàg. 61

Claus per a estudiar •  Els corrents marins (desplaçaments de grans masses   d’aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans),   les marees (pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre l’aigua)   i les ones (ondulacions de la superfície del mar provocades   pel vent).

•  Un congost (o gorja) és un pas estret entre muntanyes, i una cascada, una caiguda pronunciada de l’aigua d’un riu. 11

R. G.

CURS D’UN RIU

•  Font d’aliment, de matèries primeres, d’energia, de turisme   i vies de comunicació. Pensa. Perquè el mar Bàltic es troba prop del pol nord   i dels gels dels casquets polars, que en fondre’s redueixen   la salinitat del mar.

Parts

Localització

Descripció

Alt

Des del naixement fins   als primers quilòmetres del   recorregut.

Sol ser una zona muntanyosa amb   pendents pronunciats,   per això l’aigua hi corre ràpidament.   El llit és estret   i profund.

Mitjà

Entre el curs alt   i el baix.

És una zona de menys pendent. El relleu és més pla i l’aigua hi va més   lenta; per això,   ja no erosiona, sinó que transporta els materials i forma corbes al traçat  del riu anomenades meandres.

Baix

Els últims quilòmetres   abans de la desembocadura.

La velocitat de l’aigua disminueix perquè el desnivell és reduït; per   això, el riu va depositant   els materials que porta   en suspensió.

Pàg. 62 9

Resumeix l’essencial





L’aigua a la Terra. Pot ser continental: rius, llacs, aigua subterrània o glaceres. Rius: són corrents permanents d’aigua. Tipus. Segons el cabal, regulars i irregulars. Segons on desemboquen, riu principal, afluent. Llacs: són masses d’aigua que s’han acumulat de forma permanent a l’interior dels continents.   Aigua subterrània: es forma quan una part de l’aigua de la pluja i dels rius penetra a la terra a través de roques poroses i es troba amb una capa formada per roques impermeables. Glaceres: són masses de gel creades per l’acumulació de neu durant centenars d’anys. Es localitzen al mar i a les muntanyes. L’aigua a la Terra. Pot ser marina: mars i oceans. És salada. Tres tipus de moviments: corrents marins, marees, ones.

Conceptes 10

A la desembocadura   es formen estuaris,   en què es mesclen   l’aigua dolça del riu   i l’aigua salada del mar,   i deltes, que són terrenys   de forma triangular a causa de l’acumulació   dels materials que transportava el riu.

•  El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. El curs és el recorregut que un riu realitza des del naixement fins a la desembocadura. •  Els estuaris són zones on es mesclen l’aigua dolça del riu   i l’aigua salada del mar; els deltes són terrenys de forma triangular a causa de l’acumulació dels materials que transportava el riu. •  Mar interior és un mar envoltat de terra per totes parts. Mar és una massa d’aigua salada. •  Els corrents són desplaçaments de grans masses d’aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans: les marees són pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades

•  Cascada i congost al curs alt; meandre al mitjà; plana al·luvial i delta al curs baix.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 9

9

29/10/2015 18:38:08

Pàg. 63

Pàg. 65

Localització

Resol un cas pràctic. La presa de les Tres Gorges

12 R. G.

18

•  La construcció de la presa començà el 15 de desembre   de 1994 i acabà l’any 2006. La finalitat era crear una  presa hidroelèctrica.

Treball amb l’atles 13 •  A  mazones: naix

als Andes, al Perú, i desemboca   a l’oceà Atlàntic. Entre els seus afluents hi ha el riu   Negro, el Madeira o el Xingú.

•  Congo: naix al llac Bangweulu, a Zàmbia,   i desemboca a l’oceà Atlàntic. Entre els seus afluents destaquen l’Ubangui, el Mongala i el Kasai.

•  A la Xina, al curs del riu Iang-Tsé. •  2.335 metres de llarg, 185 metres d’alt i 110 metres   de gruix. •  Entre 1 i 1,2 milions de persones van ser reallotjades. 19

•  Danubi: naix a la Selva Negra d’Alemanya   i desemboca al mar Negre, a Romania, on forma   un delta. Entre els seus afluents hi ha l’Inn, el Morava   o l’Olt.

•  Té escassa capacitat per a controlar el cabal del riu i, per tant, per a evitar les inundacions; presenta escletxes a causa del terratrémol de 2008; i a més, l’aigua del pantà està fortament contaminada. •  Posa en risc la salut i la vida de la població.

•  Iang-Tsé: naix a l’altiplà tibetà i desemboca al mar   de la Xina Oriental. Entre els seus afluents hi ha el riu Jialing, el Yuan i el Hang. •  Murray: naix a la Gran Serralada Divisòria, a Austràlia,   i desemboca a l’oceà Índic. El seu principal afluent   és el Darling.

Usa les TIC

•  Promet recuperar l’ecosistema que existia abans de la construcció de la presa i millorar els sistemes   d’irrigació, que són vitals per a la supervivència dels   agricultors de la zona. •  No ho ha fet. 20

R. L.

Causes i efectes 14

Aquest riu té un cabal irregular, perquè varia segons   l’estació.

Compromesos. La contaminació dels rius i dels mars 15

Educació cívica •  R. M. Entre les causes es poden assenyalar: els abocaments tòxics de les indústries, els residus urbans sense depurar, els plaguicides que s’utilitzen en l’agricultura o les marees negres.

16

Pàg. 66

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Quina relació hi ha entre corrents marins, clima i població? 21 Analitza

els símbols del mapa

•  Blaves: corrents freds. Roges: corrents càlids. Taronja: zones amb molta concentració de població. •  Amb punts grans. Amb punts xicotets. 22

Interpreta el mapa

•  Evitar els abocaments, depurar els residus urbans,   reduir l’ús de plaguicides o buscar-ne d’altres de   menys contaminants i reduir el consum de derivats   del petroli.

•  Est de l’Amèrica del Nord i punts de la costa atlàntica de l’Amèrica del Sud, Europa, l’Índia, la Xina, zones del sud-est i de l’oest d’Àfrica, punts de la costa est d’Austràlia.

•  R. L.

•  Amb les zones de clima temperat i càlid.

Usa les TIC R. L.

•  Entorn de l’equador. Entorn dels pols. 23

Reflexiona •  Sí, ho fa. •  El corrent càlid del Golf i el corrent fred   de Canàries.

Pàg. 64

Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar el perfil longitudinal del riu Nil

•  Augmente, perquè la temperatura seria menor a aquesta latitud. A Canàries, al contrari.

17

•  La zona més poblada és la banyada pels corrents càlids.

•  A Cantàbria, a quasi 1.000 m d’altitud. •  910 km. Es pot veure en el perfil del riu, en l’eix horitzontal. •  Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, Aragó   i Catalunya.

10

Pàg. 67

•  Haro (479 m), Logronyo (380 m), Tudela (264 m), Saragossa (210 m), Casp (152 m), Móra d’Ebre (40 m) i Tortosa (0 m).

Treball cooperatiu. Una investigació sobre les grans exploracions

•  Al mar Mediterrani.

Comprensió lectora

•  Sí, quatre. Estan representats per punts blaus   en el perfil.

24

Atlàntic, Pacífic i Índic, per buscar una nova ruta cap a   l’Índia.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 10

S

29/10/2015 18:38:08

25

Livingstone: riu Zambezi, fonts del Nil; Speke:   llacs Tanganyika i Victòria; Stanley: llac Tanganyika.

26

Usa les TIC R. M. La fossa Challenger s’explorà per primera vegada   el 23 de gener de 1960, quan una nau tripulada va descendir amb un batiscaf anomenat Trieste, invenció d’Auguste Piccard i capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer,   i acompanyat per Don Walsh, oficial de l’armada estatunidenca. La immersió es va projectar per obtindre dades de l’origen de la fossa. El lloc del descens va ser   l’extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 quilòmetres de Guam. Es va arribar a una profunditat d’11.034 metres.

27

Pren la iniciativa R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 11

11

29/10/2015 18:38:09

4

EL CLIMA

Pàg. 68

Pàg. 73

Interpreta la imatge

3

•  A l’equador. Perquè en aquesta zona els rajos solars hi incideixen quasi verticalment la major part de l’any.

•  R. L. Causes: combustió del petroli i el carbó, algunes tècniques de l’agricultura i la ramaderia modernes, els productes químics de la indústria, etc. •  R. L. Conseqüències: el gel dels casquets polars i les glaceres es fondrà i s’elevarà el nivell del mar, àmplies zones agrícoles es transformaran en deserts, etc. •  R. M. Reduint les activitats que suposen emissió de gasos   amb efecte d’hivernacle: combustió de petroli per a transport i calefacció o aire condicionat.

Interpreta el mapa

•  Als pols. Perquè en aquestes zones els rajos solars hi incideixen inclinats.

C

•  L’equador tèrmic, la zona de màximes temperatures.

•

Claus per a estudiar •  És la quantitat de calor que conté l’aire de l’atmosfera. En graus Celsius (°C).

•

•  Línies que uneixen punts amb igual temperatura mitjana anual.

Com ho sabem? •  Sí, amb un punt de referència. •  Inundacions, canvis en el clima, descens de la salinitat del mar   i desaparició de moltes espècies, etc.

•  La latitud (les temperatures són més elevades a l’equador i baixen progressivament de l’equador cap als pols), l’altitud (les temperatures disminueixen amb l’altitud) i la distància al mar (el mar tempera les temperatures). •  Una zona càlida, dues de temperades i dues zones fredes. Pensa. R. L.

Pàg. 70 1

Expressió oral R. L.

Pàg. 71

Claus per a estudiar •  És una capa de gasos de més de 1.000 km de gruix que   envolta la Terra. •  La troposfera està en contacte amb la superfície terrestre; conté vapor d’aigua i la temperatura hi baixa a mesura que augmenta l’altitud; en aquesta capa tenen lloc la majoria dels fenòmens meteorològics (formació de núvols, precipitacions…). L’estratosfera està per damunt de la troposfera; en aquesta capa abunda un gas anomenat ozó que impedeix que les radiacions solars ultraviolades, que són nocives per a la salut, arriben a la superfície terrestre. •  El temps és l’estat de l’atmosfera en un moment i en un lloc concrets, i el clima és l’estat característic de l’atmosfera en un lloc.

Claus per a estudiar •  Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, es condensa, és a dir, passa a estar en forma líquida i es converteix en gotes xicotetes que s’agrupen formant els núvols. •  Anomenem precipitacions l’aigua que cau a la superfície terrestre procedent de l’atmosfera. Mitjançant isohietes. •  En forma de pluja, neu o granís. •  La latitud (les zones pròximes a l’equador reben més precipitacions que les zones temperades i les regions polars, perquè són més càlides), l’altitud (a les zones baixes plou menys que a les més elevades i muntanyoses), la distància respecte a la costa (les precipitacions són més abundants  a la costa que a l’interior, perquè el mar és una font d’humitat).

•  12 km; 50 km. •  A la termosfera o ionosfera. •  A la termosfera o ionosfera.

12

4

•

Interpreta el mapa •  A les zones equatorials, tropicals i temperades, sobretot   les pròximes als oceans. Coincideixen amb les zones més càlides. •  Perquè és una zona muntanyosa (la Gran Serralada Divisòria ocasiona pluges per raons orogràfiques). A més,   a la costa oest hi ha corrents oceànics freds.

P

Pàg. 76 5

Expressió escrita R. M. •  Els vents alisis bufen de manera constant a l’estiu de l’hemisferi nord i menys a l’hivern. Circulen entre els tròpics, des dels 30-35° de latitud cap a l’equador. •  Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals cap a les baixes pressions equatorials. El moviment de rotació de la Terra desvia els alisis cap a l’oest, i per això bufen del

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 12

C

Pensa. Perquè té més capacitat per a evaporar l’aigua del mar   a causa de la temperatura.

Interpreta el dibuix •  La troposfera conté el 80 % dels gasos de l’atmosfera i s’hi desenvolupa la vida. L’estratosfera està per damunt de la troposfera; en aquesta capa abunda un gas anomenat ozó que impedeix que les radiacions solars ultraviolades,   que són nocives per a la salut, arriben a la superfície terrestre. La mesosfera té una temperatura molt baixa   i és important per les reaccions químiques que hi tenen lloc. La termosfera rep una forta radiació solar i l’exosfera és el límit exterior de l’atmosfera.

P l

Pàg. 75

Pensa. Sí. Sense l’atmosfera, els éssers vius no podrien viure,   ja que necessiten respirar oxigen i altres gasos. 2

•

S

29/10/2015 18:38:09

s

s 

e

nord-est al sud-oest a l’hemisferi nord i del sud-est cap   al nord-oest a l’hemisferi sud. •  Els alisis, com que són vents molt constants, afavoreixen  la navegació a vela. També afavoreixen el vol si bufen de cua, o el dificulten si s’agafen de cara.

Pàg. 81 8

Saber fer. Elaborar i interpretar climogrames •  R. G. •  13º N, 100º E. Hemisferi nord. A nivell del mar. Les temperatures són elevades tot l’any, sense a penes estacions. Les precipitacions sumen 971,27 mm   anuals. Són abundants i es concentren en l’estació humida, de l’abril a l’octubre.

Claus per a estudiar •  Pressió atmosfèrica: és el pes que exerceix l’aire en un lloc   de la superfície terrestre. Borrasca: zona que té una pressió inferior a 1.013 hPa. Anticicló: zona que té una pressió superior a 1.013 hPa. Vent: és una massa d’aire en moviment. •  L’altitud (a les zones baixes la pressió és més gran que a les zones més altes, perquè sobre aquelles hi ha més aire) i la temperatura de l’aire (l’aire càlid pesa menys que l’aire fred   i, per tant, exerceix menys pressió). •  Constants (alisis), estacionals (monsons), amb canvis diaris (brises marines) i vents locals (cerç).

És un clima tropical humit per les temperatures   elevades tot l’any i les abundants precipitacions concentrades en una estació.

Pàg. 82 9

Interpreta les imatges •  A causa del fred extrem als pols, i de la calor extrema   als deserts.

Pensa. Com més baixa és la pressió atmosfèrica, més gran és   la probabilitat de precipitacions. Pàg. 77 6

Saber fer. Interpretar mapes del temps en superfície •  Borrasques a Itàlia i anticiclons al Regne Unit. •  1.008 en la borrasca i 1.044 en l’anticicló. •  És temps inestable per la situació entre una borrasca   i un anticicló. El vent ve del nord-est i és sec. •  Més fort a la Península perquè les isòbares hi estan   més juntes.

Pàg. 78

Claus per a estudiar •  A la zona càlida: equatorial (temperatures càlides, precipitacions regulars i molt abundants), tropical (temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre 2.000 i 500 mm), desèrtic (temperatures molt altes i precipitacions molt escasses). A les zones temperades: mediterrani (hiverns suaus i estius càlids, precipitacions escasses i irregulars, amb sequera estival), oceànic (temperatures suaus durant tot l’any, precipitacions abundants, uns 1.000 mm, i regulars), continental (hiverns molt freds i estius càlids, precipitacions superiors als 500 mm i més abundants a l’estiu). A les zones fredes: polar (temperatures molt fredes i precipitacions quasi inexistents) i clima de muntanya (fred i amb precipitacions abundants). Pensa. Sí, encara que a més altitud que en altres zones. 7

Interpreta el mapa i els gràfics •  Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. •  Temperada. Mediterrani, oceànic, continental, de muntanya. •  Mediterrani. La conca mediterrània, l’est de la Xina,   l’est de l’Amèrica del Nord, l’oest de l’Amèrica del Nord,   la costa est d’Austràlia, l’extrem sud d’Àfrica, la costa est   de l’Amèrica del Sud entorn del tròpic de Capricorn. •  Maig a octubre o novembre.

•  Les temperatures suaus i l’abundància d’aigua.

Pàg. 83

Claus per a estudiar •  El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de l’agricultura, l’escassetat de precipitacions dificulta el creixement de les plantes i augmenta l’aridesa del terreny i, a les zones molt càlides i humides, les altes temperatures i la humitat faciliten   la propagació de malalties i fan que els aliments es descomponguen amb rapidesa. •  S’adapten els habitatges, s’extrau l’aigua subterrània excavant pous profunds, s’utilitza el reg gota a gota per a optimitzar l’ús de l’aigua, es cultiva en hivernacles per crear les condicions adequades de temperatura i humitat per al desenvolupament de les plantes, es realitzen transvasaments des de conques fluvials amb excedent d’aigua cap a altres amb escassetat   i es dessalinitza l’aigua salada. Pensa. La vegetació, perquè no es pot desplaçar i requereix aigua. 10

Interpreta les fotografies •  Equatorial o tropical en la 15, mediterrani sec   en la 16. •  En la 15 s’utilitzen materials de la zona que protegeixen de les altes temperatures i la humitat excessiva; en la 16 es cultiva en hivernacles.

11

Usa les TIC R. M. Els pigmeus viuen al centre d’Àfrica, en una zona   de clima equatorial. S’adapten a la riquesa animal de la zona dedicant-se a la caça, amb xarxes, fletxes i javelines, d’antílops, mones, porcs, aus i altres animals; a més, recol·lecten fruites, tubercles i mel. Els tuaregs són un poble berber de tradició nòmada del desert del Sàhara. Viuen en una zona de clima desèrtic i s’hi adapten convertint-se en nòmades, desplaçant-se d’uns llocs a altres en cerca d’aigua i de pastures per als seus animals.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 13

13

29/10/2015 18:38:09

Pàg. 85 12

Interpreta els gràfics •  A mesura que augmenten les emissions mundials   de diòxid de carboni s’incrementa la temperatura   de l’atmosfera. •  Els gasos amb efecte d’hivernacle absorbeixen part   de la calor que reflecteix la superfície terrestre. La combustió de carburants del petroli ha augmentat   l’acumulació de diòxid de carboni (el principal gas),   i ha incrementat el calfament de la part baixa   de l’atmosfera.

Claus per a estudiar •  Contaminació atmosfèrica: concentració a l’atmosfera d’impureses i gasos residuals derivats de les activitats humanes. Pluja àcida: es produeix quan l’aigua de pluja es mescla amb partícules contaminants. Boirum: boira mesclada amb fum i altres partícules en suspensió que irrita els ulls   i els pulmons. Efecte d’hivernacle: procés natural pel qual l’atmosfera manté una temperatura moderada a la superfície del planeta. Calfament global: augment de la temperatura mitjana a la superfície terrestre. Canvi climàtic: modificació general de les condicions climàtiques del planeta. •  Reunions de representants de la majoria dels països per a tractar d’arribar a un acord sobre l’emissió a l’atmosfera   de gasos contaminants. •  Canvi climàtic, augment de les temperatures, desgel, pujada   del nivell del mar, inundacions, sequeres… Pensa. L’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a   l’atmosfera provoca un augment d’aquest efecte, la qual cosa deriva en un calfament global que es tradueix en un canvi climàtic del planeta. Pàg. 86 13 Usa

les TIC

R. M. Al juny de 2013 hi hagué a Oklahoma, als Estats   Units, un tornado amb 4,2 km d’ample i vents que arribaren  a 475 km/hora. Almenys 18 persones van morir, moltes   ciutats quedaren arrasades i hi hagué fortes tempestats   i inundacions.

Pàg. 88 14

Resumeix l’essencial El clima. Per conéixer-lo s’analitzen: Les temperatures varien segons la latitud, l’altitud i la distància al mar. Organitzen la Terra en zones climàtiques: zona càlida, zones temperades, zones fredes. Les precipitacions varien segons la latitud, l’altitud i la distància respecte a la costa. La pressió atmosfèrica varia en funció de l’altitud i la temperatura de l’aire. El vent pot ser constant, estacional, amb canvis diaris,   vent local. Se’n distingeixen diferents tipus a cada zona climàtica.   A la zona càlida, els tipus de climes són equatorial, tropical   i desèrtic. A les zones temperades, els tipus de clima són mediterrani, oceànic i continental. A les zones fredes, els tipus de clima són el polar i el de muntanya.

Localització 15 Rosa: càlida. Groc

clar: temperades. Blau: fredes.

Conceptes 16 •  És

una capa de gasos de més de 1.000 km de gruix   que envolta la Terra, composta principalment per oxigen   i nitrogen.

•  Gas existent a l’estratosfera que impedeix que les radiacions solars ultraviolades, nocives per a la salut, arriben a la Terra.

C

•  És la diferència entre les temperatures màxima i mínima anuals. •  Es dóna quan en un lloc plou menys del que és habitual per al clima d’aquesta zona durant almenys un any. •  És l’augment de la temperatura mitjana a la superfície terrestre.

Pàg. 87

Claus per a estudiar •  Cicló: forta borrasca amb vents i pluges de gran intensitat. Sequera: descens de les precipitacions d’una zona que s’estén almenys durant un any. Inundació: es dóna quan plou abundantment en molt poc de temps i el sòl no té capacitat   per a absorbir tota aquesta quantitat d’aigua. •  Les tales, l’edificació als llits i l’asfaltatge d’àmplies   superfícies. •  Se solen desenvolupar sobre els oceans a les zones tropicals   i al final de l’estiu, quan la temperatura del mar és molt elevada, per damunt dels 26 ºC.

14

Pensa. És un desastre produït per l’alteració de les condicions habituals del clima (sequera, inundació, huracà…). Pot provocar   la mort de les persones i la destrucció de cases i infraestructures, arruïnar collites, matar el bestiar, etc.

17 •  La

troposfera és la capa de l’atmosfera més pròxima   a la Terra (s’estén fins a uns 12 km de la superfície)   i l’estratosfera és la immediatament superior (té més   gruix: s’estén des dels 12 als 50 km de la superfície terrestre aproximadament).

•  El temps o oratge és l’estat de l’atmosfera en un moment   i en un lloc concrets, i el clima és l’estat característic   de l’atmosfera en un lloc. •  Borrasca: zona que té una pressió inferior a 1.013 hPa, és   a dir, zona de baixes pressions. Anticicló: zona que té una pressió superior a 1.013 hPa. o, el que és el mateix, zona   d’altes pressions.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 14

S

29/10/2015 18:38:09

18

Elements del clima

Definició

És la quantitat de calor   Temperatura que conté l’aire de l’atmosfera.

Precipitació

Aigua que cau a la superfície terrestre procedent de l’atmosfera.

És el pes que exerceix l’aire Pressió en un lloc   atmosfèrica de la superfície terrestre. Vent

19

És una massa d’aire en moviment.

Unitat de mesura

Aparell de mesura

Graus Celsius.

Termòmetre.

Mil·límetres.

Mapes i gràfics 22

23

És un clima mediterrani. Perquè les temperatures són suaus a l’hivern i elevades a l’estiu, i plou, sobretot, a la tardor,   i molt poc a l’estiu. •  Al nord de la península Ibèrica. •  A Berlín, perquè la pressió atmosfèrica és més alta. •  No, ja que aquest mapa ofereix el temps atmosfèric   en un moment concret i el clima és l’estat característic   de l’atmosfera en un lloc.

Pluviòmetre.

Compromesos. El calfament global general, s’ha incrementat el consum energètic,   amb un descens entre 2007 i 2009.

24 •  En

Mil·libars.

Baròmetre.

Quilòmetres Anemòmetre. per hora.

•  Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, es condensa, és a dir, passa a estar en forma líquida   i es converteix en gotes xicotetes que s’agrupen   formant els núvols. •  El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de l’agricultura, l’escassetat de precipitacions dificulta   el creixement de les plantes i augmenta l’aridesa del terreny i, a les zones molt càlides i humides, les altes temperatures i la humitat faciliten la propagació de malalties i fan que els aliments es descomponguen   amb rapidesa.

Pàg. 89

Causes i efectes 20 La

latitud: les temperatures són més elevades a l’equador   i baixen progressivament des de l’equador cap als pols;   les zones pròximes a l’equador reben més precipitacions que les zones temperades i les regions polars, perquè són més càlides. L’altitud: les temperatures disminueixen amb l’altitud   i a les zones baixes plou menys que a les més elevades   i muntanyoses.

•  Tingué lloc una crisi econòmica. 25 Pren

la iniciativa

R. L. Per exemple: reduir la il·luminació nocturna, instal·lar bombetes de baix consum, utilitzar sensors d’aproximació   de persones. 26

R. L.

Pàg. 90

Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar el temps a partir d’una imatge de satèl·lit 27  •  Europa

i nord d’Àfrica.

•  Núvols. •  L’oest i sud-oest. •  Coberts. 28  •  L’estat

de l’atmosfera en un moment determinat: l’existència de núvols.

•  No, ja que la imatge només ofereix informació sobre   un moment concret, mentre que el clima és l’estat característic de l’atmosfera en un lloc. Pàg. 91

Treball cooperatiu. Cerca d’informació en el web d’AEMET 29 Usa

les TIC

•  R. L. •  R. L.

La distància al mar: el mar tempera les temperatures   i és una font d’humitat. 21

L’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera provoca un augment d’aquest, fet que deriva en un calfament global que es tradueix en un canvi climàtic del planeta. Les conseqüències són sequeres, inundacions, pujada del nivell   del mar, desgel dels casquets polars, etc.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 15

15

29/10/2015 18:38:10

5

ELS PAISATGES DE LA TERRA

Pàg. 93

Pàg. 96

Interpreta la imatge

4

C

Interpreta el mapa i el gràfic

•  Per la conca de l’Amazones, a l’Amèrica del Sud.

•  Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.

•

•  La pèrdua de massa forestal. Els incendis,   les tales indiscriminades, l’extensió dels cultius   agrícoles.

•  Temperatures constants tot l’any,   precipitacions molt abundants i repartides   en tot l’any.

•

•  El sòl es degrada, s’emet més diòxid de carboni   a l’atmosfera i es perd biodiversitat. •  R. M. Les mesures són molt variades: fomentar l’extracció sostenible de fusta o prohibir les tales, declarar l’Amazònia zona de protecció natural, fomentar aprofitaments de   la selva que permeten regenerar-la, com l’extracció   de plantes medicinals, etc.

Pàg. 97 5

Interpreta el dibuix •  Estrat superior: arbres alts. Estrat intermedi: arbres   mitjans, animals. Estrat inferior: sòl, aigua i fulles mortes, animals, plantes. •  L’inferior, perquè a penes hi arriba la llum del Sol a causa de la vegetació dels altres estrats.

Com ho sabem? •  Entre 1950 i 1979.

Claus per a estudiar

•  Decreixent.

•  Temperatures altes i precipitacions abundants tot l’any.

•

P i

•  Molt cabalosos i regulars. Pàg. 94 1

Usa les TIC. R. L.

2

Interpreta els dibuixos Construcció de carreteres, una ciutat, pobles,   polígons industrials, una autopista, ponts, pedrera,   un túnel, un pantà, un far.

•  Sempre verda i molt densa, amb gran varietat de plantes que creixen de forma exuberant. Pensa. Els depredadors, els incendis, les malalties propagades per la calor i la humitat. Pàg. 98 6

Claus per a estudiar

•  Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.

•  Paisatge natural: és el paisatge que resulta de la   interacció del clima, el relleu, l’aigua, la vegetació i el sòl.   Paisatge transformat (o humanitzat): és el resultat   de les modificacions que les persones realitzen en el medi natural. •  El clima: el fred intens, l’aridesa i la calor i la humitat   elevades i constants limiten l’ocupació humana.   El relleu: la majoria de la població viu en zones planes   per davall dels 500 metres d’altitud i prop de la costa.   L’aigua: la població tendeix a concentrar-se també prop   dels rius per aprofitar-ne l’aigua (consum humà, reg…). •  Com més tecnologia té un grup, més transforma   el paisatge natural. •  Totes alteren el paisatge natural. Les activitats   agràries, per la seua extensió, afecten zones   molt més àmplies. Pensa. Sí. Per exemple, els terratrémols. Pàg. 95 3

Saber fer. Interpretar la imatge d’un paisatge Elements naturals: muntanya i bosc. Elements humans: camps i bancals de cultiu, habitatges. És un paisatge rural, transformat per l’acció humana. Es tracta d’un poblat ubicat en una zona elevada,   envoltat de camps de cultiu i, en últim pla, un bosc.

16

Interpreta el mapa i els gràfics •  En el sec plou menys, l’estació seca és més marcada. •  Els dos tenen temperatures elevades i estables.   Tanmateix, en el tropical, les precipitacions, tot i ser abundants com en l’equatorial, es concentren en una estació.

Pàg. 99 7

Interpreta el dibuix •  La seca. L’herba està groga, seca, i el cel, aclarit. •  Lleó, elefants, zebres, girafes i rinoceronts.

C

•  Es concentra en pobles tradicionals menuts.

•

Claus per a estudiar

•

•  Clima: temperatures elevades tot l’any,   però menys que en l’equatorial, i precipitacions   abundants amb dues estacions, seca i humida.   Els rius presenten un cabal irregular que varia   en funció de les pluges: el cabal disminueix molt   en l’estació seca i augmenta en l’estació de pluges.

•

•

P a

•  Bosc tropical (prop de l’equador), sabana, bosc de   galeria (a la vora dels rius) i estepa (a les zones pròximes   als deserts). Pensa. La selva dificulta la presència humana, però aquesta   es concentra a la costa i a les vores dels rius. L’existència   de dues estacions dificulta l’agricultura.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 16

S

29/10/2015 18:38:10

Pàg. 100

Pàg. 104

Claus per a estudiar

Claus per a estudiar

•  L’aridesa.

•  Les temperatures són suaus durant tot l’any: els estius són frescos i els hiverns suaus. L’amplitud tèrmica anual és reduïda. Les precipitacions són abundants i regulars.

•  Segons la temperatura, càlids (temperatures diürnes   molt elevades, a la nit descendeixen bruscament)   i amb estació freda (durant l’estiu les temperatures   diürnes són també molt altes, però tenen un llarg hivern,   en què les temperatures baixen fins als –10 ºC).   Segons el paisatge: d’arena (predominen les dunes)   i pedregosos (formats per grans extensions de pedres   i roques nues). •  A causa de l’escassetat d’aigua. Pensa. Perquè necessiten desplaçar-se en cerca d’aigua   i de pastures per als ramats.

•  A la costa i a les àrees muntanyoses hi ha extensos prats.   A les zones d’altitud mitjana creixen boscos d’arbres de fulla caduca, com fajos, castanyers, roures… En algunes zones   on els sòls són poc fèrtils creix la landa, una formació vegetal d’arbustos, herbes i matolls. Pensa. R. M. Ambdós són favorables per a l’ocupació humana.   L’oceànic és més propici per a l’agricultura i la ramaderia per l’abundància d’aigua i de pastures. Pàg. 105

Pàg. 101 8

•  Els rius tenen un cabal elevat i regular durant tot l’any.

Interpreta el mapa

11 Interpreta

el mapa i el gràfic

•  El Sàhara, el desert d’Aràbia, el Thar, el Gran Desert   d’Arena, Paracas, Sonora, Chihuahua, Namíbia, Kalahari.

•  La major part d’Europa, la costa oest   de l’Amèrica del Nord entre els paral·lels 40 º i 60 º nord,   els extrems meridionals de l’Amèrica del Sud i Àfrica,   Nova Zelanda i Tasmània.

•  Turkestan Occidental, Gobi, Takla Makan, Colorado, Patagònia.

•  Són fresques a l’estiu i suaus a l’hivern.   Uns 10 graus.

•  El Sàhara, a Àfrica.

•  Altes tot l’any. No.

•  Al nord.

•  Sonora a Amèrica i Gobi a Àsia. Pàg. 106 Pàg. 102 9

12

Interpreta el mapa i el gràfic •  A l’interior d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord.

Interpreta el mapa i el gràfic

•  Gener i febrer són els més freds, amb temperatures   diversos graus davall zero. Juliol i agost, els més càlids,   amb temperatures que se situen prop dels 20º C.   Les precipitacions no són molt abundants,   però hi plou tot l’any.

•  Costa est i oest de l’Amèrica del Nord, ribera del Mediterrani, est de la Xina, est d’Austràlia, est de  l’Amèrica del Sud al voltant del tròpic de Capricorn. •  Elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. Moderades,   amb una estació més seca a l’estiu. Juliol i agost.

Claus per a estudiar Pàg. 103

Claus per a estudiar •  Les temperatures són molt elevades a l’estiu i suaus   a l’hivern, i les precipitacions, no molt abundants. •  De cabal irregular. •  Alzina i surera a l’interior, pi mediterrani a la costa. També hi creixen matolls i arbustos, molts dels quals són aromàtics,   com el romaní, l’espígol, l’estepa, la farigola… •  L’agricultura, el turisme i el poblament. Pensa. Perquè les condicions climàtiques hi són molt favorables, amb temperatures agradables tot l’any. 10 Interpreta

el dibuix i les imatges

•  El clima és continental, amb temperatures molt contrastades (hivern llarg i fred, estiu curt i calorós) i precipitacions no molt abundants. Els rius es gelen durant els mesos més freds i el desgel provoca grans crescudes a la primavera. La vegetació natural està formada principalment per boscos boreals, praderies i estepes. Pensa. Perquè a l’hemisferi sud no hi ha terres emergides   a aquestes latituds. Pàg. 107 13

Interpreta les imatges •  Un bosc boreal. •  Arbres de fulla perenne, com ara avets i pins.

•  Cultius de blat, vinya i olivera, zones de pastures, alzines   i sureres, matolls com el romaní, l’estepa o la farigola.

•  Estan formades per herbes altes i es fan en zones humides i menys fredes que les que ocupa la taigà.

•  El d’interior es dedica al cultiu de la vinya, el blat i l’olivera   i a pastures, i el de costa, a hortes i al turisme.

•  L’estepa està ocupada per herba de poca alçada,   i les praderies, per herbes altes.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 17

17

29/10/2015 18:38:10

14 Usa

les TIC

Les coníferes tenen fulles en forma d’agulla que permeten   als arbres sobreviure en condicions de baixes temperatures.   La forma i la textura cerosa de les fulles no permeten que la neu s’acumule a l’arbre, i, per tant, evita que el seu pes provoque el trencament de les branques. A més, la capa cerosa limita la pèrdua d’aigua i evita que es gele.

que s’ascendeix van apareixent arbustos, matolls   i prats. Pensa. Impedeix l’agricultura i la ramaderia, dificulta   els desplaçaments, obliga a edificar habitatges capaços   d’aïllar-se de l’entorn, etc. Pàg. 109 15

Pàg. 108

•  Quatre. El més baix entre 0 i 2.000 m, el segon entre   2.000 i 4.000, el tercer entre 4.000 i 5.000, l’últim   de 5.000 cap avant.

Claus per a estudiar •  El clima polar és el més fred de la Terra. Les temperatures   a l’hivern oscil·len entre –20 ºC i –50 ºC. L’estiu quasi no existeix, durant el mes més càlid no s’arriben als 10 ºC.   Les precipitacions són escasses (prop dels 300 mm)   i cauen en forma de neu. Els elements característics   del paisatge polar són el gel i la neu. Només a les zones   menys fredes creix la tundra, composta de molses   i líquens.

•  En el primer: cultius i boscos caducifolis.   En el segon: coníferes i pastures. En el tercer: pastures.   En el quart: neus perpètues, no hi creix res. •  A causa del fred. •  A causa del fred, el vent i la neu. Pàg. 110

A la muntanya, la vegetació varia amb l’altitud, segons com canvien les temperatures i les precipitacions. A mesura   Paisatge

16

Resumeix l’essencial

Clima

Vegetació

Ocupació

C

Bosc sempre verd   i molt dens en què   les plantes creixen   de forma exuberant.

Poc poblat: grups indígenes nòmades.

Selva

Entorn de l’equador.

Equatorial: temperatures càlides i precipitacions abundants i regulars.

Sabana

Al nord i al sud   de la zona equatorial, cap als tròpics.

Tropical: temperatures elevades durant tot   l’any, precipitacions abundants amb estació   seca i humida.

Sabana, formada per herba de gran alçada, bosc de galeria, bosc tropical i estepa.

Ciutats xicotetes   i poblats tradicionals.

Desert

Entorn dels tròpics   de Càncer i Capricorn   i a l’interior de l’Amèrica del Nord i Àsia.

Desèrtic càlid (temperatures elevades de dia i baixes a   la nit) o desèrtic   amb estació freda   (amb un hivern molt fred). Precipitacions molt escasses.

Espècies adaptades   a l’aridesa.

Pràcticament deshabitat. Alguns grups nòmades.

Oceànic

Costes occidentals   de les zones temperades, situades entre els paral·lels 40 º   i 60 º al nord i al sud   de l’equador.

Oceànic: temperatures   suaus tot l’any, precipitacions abundants i regulars.

S’estén, sobretot,   entorn del mar Mediterrani.

Mediterrani: temperatures molt elevades a l’estiu   i suaus a l’hivern, precipitacions no molt abundants que es concentren a la primavera   i a la tardor.

Mediterrani

18

Localització

Saber fer. Interpretar una clisèrie

C Prats, boscos   de fulla caduca, landes.

Molt poblat   i transformat.

G Bosc mediterrani d’alzina i surera a l’interior, pi mediterrani a la costa. També hi creixen matolls   i arbustos.

Molt poblat   i transformat.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 18

S

29/10/2015 18:38:11

Paisatge

Continental

Polar

D’alta muntanya

Localització

Clima

Vegetació

Interior d’Europa,   Àsia i l’Amèrica del Nord.

Continental: temperatures molt contrastades, amb hivern llarg i fred i estiu curt i calorós; les precipitacions no són molt abundants i plou més a l’estiu.

Boscos boreals, praderies i estepes.

Població desigual, concentrada a la costa   i a les valls dels rius.

A la zona àrtica   i a l’Antàrtida.

Polar: extremadament fred, precipitacions escasses.

Tundra.

Població molt escassa.

Als cims més elevats   de les grans serralades.

De muntanya: les temperatures són molt baixes a l’hivern   i fresques a l’estiu,   les precipitacions són abundants tot l’any   i a l’hivern cauen sovint en forma de neu.

Varia amb l’altitud: boscos de fulla perenne, arbustos, matolls, prats.

Molt poblats a les zones càlides, molt poc poblats a les zones temperades   o fredes.

Conceptes 17

Pàg. 111

 l natural és el paisatge que no ha sigut transformat per   E l’ésser humà. El transformat és el resultat de la modificació humana.

L’espai 22 A.

Paisatge equatorial: selva, abundància d’aigua,   escassa transformació del medi. B. Paisatge desèrtic: vegetació molt escassa, inexistència de rius, fauna   escassa, transformació del medi escassa, ocupat per   tribus nòmades. C. Paisatge tropical: sabana d’herbes   altes i arbres aïllats, animals carnívors, existència de   cursos fluvials d’aigua abundant durant l’estació plujosa, existència de ciutats xicotetes i poblats. D. Paisatge mediterrani: intensa ocupació humana, rius irregulars,   bosc mediterrani.

18  El

desert fred es dóna a les zones temperades i té una estació freda, l’hivern, que registra temperatures molt baixes. El desert càlid es localitza als tròpics i les temperatures diürnes són altes i les nocturnes baixes.   S’assemblen per les poques precipitacions i l’escassetat   de vegetació i fauna.

19 •  T  aigà:

bosc de fulla perenne. Paisatge continental.

•  Landa: formació vegetal d’arbustos, herbes i matolls. Paisatge oceànic. •  Tundra: formada per molses i líquens. Paisatge polar.

23

•  Praderia: herbes altes. Paisatge continental. •  Estepa: herbes de poca alçada. Paisatge continental   i sabana. Causes i efectes 20

Ocupació

A les selves, la calor excessiva, la humitat i les malalties que aquestes propicien no afavoreixen l’ocupació humana. Als deserts, la falta d’aigua dificulta la vida; a les regions polars,   el fred dificulta l’ocupació humana.

Gràfics 21 •  Temperatures

elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. Precipitacions escasses, sobretot a l’hivern, amb estació seca a l’estiu.

•  Clima mediterrani. •  Bosc mediterrani d’alzina i surera a l’interior, pi mediterrani a la costa. També hi creixen matolls   i arbustos.

 : entorn de l’equador. B: entorn dels tròpics de   A Càncer i Capricorn i a l’interior a l’Amèrica del Nord   i Àsia. C: al nord i al sud de la zona equatorial, cap als tròpics. D: al voltant del mar Mediterrani. A: clima   equatorial (temperatures càlides i precipitacions   abundants i regulars). B: clima desèrtic (temperatures elevades de dia, baixes a la nit). C: clima tropical (temperatures elevades durant tot l’any, precipitacions abundants amb estació seca i humida). D: clima mediterrani (temperatures molt elevades a l’estiu i suaus a l’hivern, precipitacions no molt abundants que es concentren   a la primavera i a la tardor).

Compromesos. Espècies en perill d’extinció 24

Usa les TIC •  R. M. Animals: àguila imperial ibèrica, corall taronja, llampresa de mar, esturió, bogardilla, tritó del Montseny, tortuga mediterrània, fardatxo gegant de Gomera, baldriga pufí, morell xocolater. Plantes: falguera d’ombra, taronger

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 19

19

29/10/2015 18:38:12

salvatge de Gomera, cardoncillo de Gomera, jarilla peluda, centàurea de Gredos, pinya de mar, margarida de Lid, yesquera roja, lechuguilla de Chinobre, bejeque farrobo. •  R. L. Per exemple, declarar zones de protecció especial, desenvolupar programes de conservació i cria   en captivitat, banc de llavors, etc.

•  R. L. Entre les conseqüències negatives, l’augment   del consum d’aigua en una zona deficitària i de la  contaminació de l’aigua i l’aire.

I

• Pàg. 114

•

25

R. L.

Maneres de pensar. Resol un cas pràctic. Els tsaatans, un exemple d’adaptació al medi

26

R. L.

32

•

•

•  Al centre del continent. •  Continental. •  Boscos boreals, praderies i estepes: coníferes, herbes altes i herbes curtes, respectivament.

Pàg. 113

Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar l’evolució d’un paisatge a partir de fotografies aèries 27

33

•  A la platja de Los Gigantes, a la costa oest de l’illa   de Tenerife (Canàries).  964: penya-segats, zones muntanyoses, vegetació a   1 la part inferior de la fotografia. 2007: zona de muntanya   a la part superior i central de la fotografia.

29

 964: camins, algunes terres de cultiu o de pastures,   1 alguna casa. 2007: urbanitzacions, port, camps   de cultiu, carreteres.

30

•  Agricultura i ramaderia, per les zones de cultiu. •  Turisme, pel port esportiu i el tipus d’edificacions. •  La muntanya despoblada. •  Hi ha hagut una ocupació del medi, amb l’edificació   d’un gran nombre d’habitatges, carreteres i un port   esportiu.

31

•

•  Estan fabricats amb pells, l’interior és auster, amb   una llar per a cuinar i pells al terra. Sí: no poden transportar moltes coses.

•  1964 i 2007. 28

•  El pasturatge de rens. Perquè es desplacen en cerca   de pastura i aigua per als rens.

•  A l’estepa no hi ha l’agricultura, per això es veuen   obligats a dedicar-se a la ramaderia i a desplaçar-se   amb el bestiar. Per tant, es pot afirmar que s’han adaptat molt bé al seu medi. 34

•  R. G.

C

• Pàg. 115

•

Treball cooperatiu. Elaborar la fitxa d’un paisatge 35

Usa les TIC •  R. L.

36

•  R. L.

•  Per la pressió del turisme i el creixement de la població. •  Han permés el desenvolupament econòmic de la zona.

C

•

•

20

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 20

S

29/10/2015 18:38:12

s

6

ATLES DELS CONTINENTS i Zambezi, en el qual es troben les cascades Victòria. Els rius del vessant mediterrani són curts i poc cabalosos, excepte el Nil, que és el més llarg del món.

Pàg. 117

Interpreta la imatge •  Des del segle XVIII, encara que des del segle XVI en alguns mapes figurava una Terra Australis al sud del planeta.

•  Climes càlids: equatorial, subtropical i desèrtic. Climes temperats: mediterrani i oceànic. Clima de muntanya.

•  Perquè és el més aïllat i de condicions més extremes.

Pensa. Perquè naix en una zona equatorial, caracteritzada   per l’abundància de les precipitacions.

•  El primer a arribar al pol sud. •  Robert Falcon Scott (Davenport, Regne Unit, 1868-Antàrtida, 1912) va ser un explorador britànic famós pels seus   viatges a l’Antàrtida i per la competició que tingué amb   el noruec Roald Amundsen en l’intent d’arribar per primera vegada al pol sud. Hi va arribar el 17 de gener de 1912,   però va trobar que els noruecs d’Amundsen hi havien   arribat abans. Va morir en el viatge de tornada, amb tota  l’expedició. •  El Regne Unit, l’Argentina, Xile, Noruega, Austràlia, França   i Nova Zelanda. En el cas de l’Argentina, Xile, Austràlia i Nova Zelanda, el motiu principal és la proximitat geogràfica. En el cas de Noruega, el Regne Unit i França s’addueixen motius històrics relacionats amb el descobriment i l’exploració del continent.   En tots els casos, un altre motiu addicional és l’existència a l’Antàrtida de grans reserves d’hidrocarburs i metalls preciosos.

Com ho sabem? •  Perquè durant l’hivern austral les condicions climàtiques   són massa difícils. •  La base antàrtica espanyola Joan Carles I, gestionada   pel CSIC, va ser oberta al gener de 1988. Té com a objectiu donar suport a les activitats espanyoles a l’Antàrtida   i, en particular, la realització dels projectes d’investigació científica que coordina el Subprograma d’Investigació   a l’Antàrtida del Programa Nacional de Recursos Naturals.   La base està ocupada únicament durant l’estiu austral,   des de mitjan novembre fins al començament de març,   encara que s’hi mantenen registres automatitzats   durant tot l’any. Es troba situada a la costa sud-est de   Badia Sud, a la península Hurd d’illa Livingston (arxipèlag   de les Shetland del Sud), a unes 20 milles de navegació   de la base espanyola Gabriel de Castilla, situada a Illa Decepció.

Pàg. 118

Claus per a estudiar •  Els amplis altiplans s’estenen per tot el continent,   com el de Darfur. Els principals sistemes muntanyosos   se situen als extrems: la serralada de l’Atles al nord-oest   i la serralada del Drakensberg al sud. El cim més elevat   és el Kilimanjaro. Les depressions trenquen la uniformitat   dels altiplans centrals i són el resultat de l’erosió dels   grans rius. Les costes són poc retallades. Hi destaquen   els caps de Bona Esperança i Verd, els golfs de Guinea   i d’Aden, i la península de Somàlia. Madagascar és  l’illa més gran del continent. •  Els rius del vessant atlàntic, com el Senegal, el Níger,   el Congo i l’Orange, són llargs i cabalosos. Els rius   del vessant índic són més curts que els del vessant   atlàntic, però també són cabalosos. Destaquen els rius Limpopo

Pàg. 119 1

Interpreta els mapes •  Oceà Atlàntic i Índic, mars Mediterrani i Roig. •  El Kilimanjaro al Rift Valley i el Toubkal a l’Atles. •  El desert de Núbia, el Rift Valley, la serralada Muchinga,   el desert de Kalahari, les Drakensberg. •  Sàhara, Líbia i Núbia al nord, Kalahari i Namíbia al sud. •  Caps: Espartel, Verd, Bona Esperança. Golfs: Gabés, Guinea, Benguela, Aden. •  El Nil. Naix al llac Victòria i desemboca al Mediterrani   a través del delta del Nil. Travessa el nord-est d’Àfrica   de sud a nord. •  Equatorial, a l’oest d’Àfrica entorn de l’equador.   Tropical humit, al nord i al sud de l’equatorial, a la zona intertropical. Tropical sec, al nord i al sud del tropical   humit. Desèrtic, al nord i al sud del tropical sec;   en el cas de l’hemisferi sud, es redueix a una franja costanera a l’Atlàntic. Mediterrani en punts de la costa mediterrània i al cap de Bona Esperança. Oceànic a l’extrem sud-est d’Àfrica. De muntanya en zones   de l’Atles i del Rift Valley.

Pàg. 120

Claus per a estudiar •  Les serralades es localitzen al centre del continent, com la serralada de l’Himàlaia, on s’alça l’Everest, el cim més alt   de la Terra (8.850 m). Els altiplans es reparteixen per tot el continent, com el Tibet. Al nord, a l’est i al sud hi ha àmplies planes. Les principals depressions estan ocupades per tres mars interiors: Caspi, Aral i Mort.   Les costes són retallades. Presenten extenses penínsules   i amplis golfs al sud, i nombroses illes a l’est i al sud-est. •  Himàlaia. Everest. 8.850 m. •  Els del vessant àrtic, com l’Obi, el Ienissei i el Lena,   són llargs i gran part del curs es gela a l’hivern. Els grans   rius del vessant índic, com l’Indus i el Ganges, naixen a l’Himàlaia i travessen àmplies planes. Els rius del vessant pacífic originen extenses planes al·luvials. Hi destaquen   el Huang He o riu Groc i el Iang-Tsé. Els rius del vessant mediterrani es caracteritzen perquè són curts i irregulars.   Es mantenen secs durant diversos mesos a causa de  l’escassetat de pluges. •  Freds: polar, de muntanya. Temperats: continental, xinés.   Càlids: equatorial, tropical, desèrtic. Pensa. A causa del fred.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 21

21

29/10/2015 18:38:12

•  Winnipeg, Superior, Huron, Michigan, Gran Llac de l’Esclau, Gran Llac dels Óssos, Titicaca. •  Cuba: tropical humit. Califòrnia: mediterrani. Golf de   Mèxic: mediterrani, tropical sec, tropical humit.   Mato Grosso: tropical humit. •  Perquè ocupa una gran extensió, de nord a sud.

Pàg. 121 2

Interpreta els mapes •  R. M. Himàlaia, Urals, serralada del Zagros, muntanyes   Kunlun. •  Anatòlia, d’Aràbia, Hindustan, Indoxina, Malacca, Corea, Kamtxatka. •  Ceilan, al sud de l’Índia; Sumatra i Borneo, al sud   de la península de Malacca; arxipèlag de Filipines,   al sud-est de la Xina; arxipèlag del Japó, a l’est. •  Muntanyes de Kolima, altiplà de la Sibèria Central, altiplà   de Mongòlia, serralada de l’Himàlaia, altiplà del Dècan, península de l’Hindustan. •  Perquè travessen una zona de climes continental i polar, amb temperatures baixes. •  Equatorial, al sud i sud-est; tropical humit, al voltant del  tròpic de Càncer; tropical sec, als altiplans de l’interior   del continent; desèrtic, a la península d’Aràbia i al centre   i al sud d’Àsia; mediterrani, a l’est de la Xina; continental,   a la zona de Sibèria i Mongòlia; polar, a l’extrem nord;   i de muntanya, en totes les serralades centrals, com l’Himàlaia.

Pàg. 122

Claus per a estudiar •  Els sistemes muntanyosos s’estenen per l’oest, paral·lels   a la costa del Pacífic: Rocalloses, Andes. A l’est sobreïxen algunes muntanyes antigues de menys altitud. Entre els altiplans destaquen les Grans Planes a l’Amèrica del Nord   i el Mato Grosso i l’altiplà de Bolívia a l’Amèrica del Sud. Les planes més extenses estan recorregudes per grans rius,   com el Mississipí, al nord, i l’Amazones, al sud. La costa de l’Amèrica del Nord és retallada, amb penínsules com les   del Labrador i Florida, grans entrants, com el golf de Mèxic   i la badia de Hudson, i nombroses illes. El litoral de l’Amèrica del Sud és més rectilini. A l’Amèrica Central es troba el mar   del Carib, tancat per nombrosos arxipèlags. •  Els rius del vessant atlàntic són els més llargs i cabalosos.   Els rius del vessant pacífic són curts perquè naixen en muntanyes pròximes a la costa. Els rius del vessant àrtic   són cabalosos i connecten llacs. •  Freds: de muntanya i polar. Temperats: continental, oceànic, mediterrani. Càlids: equatorial, tropical i desèrtic. Pensa. Perquè el subcontinent és travessat per l’equador. Pàg. 123 3

Interpreta els mapes •  A l’oest: Rocalloses (McKinley), Sierra Madre (Popocatépelt), Andes (Aconcagua). •  Muntanyes Rocalloses, Grans Planes, golf de Mèxic, plana   de l’Orinoco, massís de la Guaiana, plana de l’Amazones   i el Mato Grosso. •  Mackenzie, a l’Àrtic; Sant Llorenç, a l’Atlàntic; Mississipí,   al Carib; Colorado, al Pacífic; Rio Bravo, al Carib; Amazones i riu de la Plata, a l’Atlàntic.

22

Pàg. 124 4

Interpreta el mapa •  Oceans Glacial Àrtic i Atlàntic, mars Bàltic, del Nord, de Noruega, Cantàbric, Mediterrani, Tirré, Adriàtic, Jònic, Egeu, Negre, Caspi. •  El’brus al Caucas i Mont Blanc als Alps. •  Península de Kola, Escandinava, de Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica, Balcànica, de Crimea. Illes: Britàniques, Irlanda, Islàndia, Balears, Còrsega, Sardenya, Xipre, Creta, Sicília. •  Don, Dnièper i Volga. Don i Dnièper al del mar Negre;   el Volga al del mar Caspi. •  Roine: mediterrani. Oder: atlàntic. Tàmesi: atlàntic.   Rin: atlàntic. Tajo: atlàntic. Dvina septentrional: àrtic. •  Península Escandinava, serralada Escandinava, altiplà   de Finlàndia, Gran Plana Europea, serralada dels Carpats, península dels Balcans. Rius: Dvina occidental, Danubi.

•

Pàg. 125

Claus per a estudiar •  Europa és molt plana, per això l’altitud mitjana és baixa.   Les grans planes, per on passen els principals rius,   ocupen el centre i l’est d’Europa. Entre d’altres, destaquen   la Gran Plana Europea i la Plana de l’Europa Oriental.   Les serralades més antigues s’estenen pel nord i l’est del continent, com ara la serralada Escandinava, la serralada   dels Urals, les muntanyes Metal·líferes, el Massís Central francés i les Vosges. Les serralades joves, més elevades, formen un arc entorn del mar Mediterrani, i entre d’altres destaquen els Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans   i el Caucas, on es troba el volcà El’brus, el cim més alt d’Europa. La costa és molt retallada, amb entrants, com   els fiords de Noruega i les ries del nord d’Espanya, i ixents,   com els caps Nord, Finisterre i São Vicente. Quasi un terç   del territori europeu s’estén per penínsules (Ibèrica, Itàlica, Escandinava…). •  El’brus, al Caucas. •  Els rius del vessant àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, són cabalosos i es gelen durant l’hivern.   Els rius del vessant atlàntic, com el Dvina occidental   i el Vístula, són cabalosos tot l’any. Els rius del vessant mediterrani, com l’Ebre i el Po, tenen un cabal irregular,   amb forts estiatges a l’estiu. Els rius que vessen al mar Negre, com el Don i el Danubi, són navegables i constitueixen importants eixos de comunicacions entre l’Europa central   i l’oriental. Al mar Caspi desemboquen el Volga, el riu més llarg d’Europa, i l’Ural, que fa de frontera natural amb Àsia. •  El Caspi, el Làdoga i l’Onega.

P l

C

•

Pensa. L’afavoreix, perquè és pla i amb nombrosos rius.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 22

C

S

29/10/2015 18:38:12

i illots agrupats en tres regions: Micronèsia, Melanèsia   i Polinèsia.

Pàg. 127 5

Interpreta el mapa, els gràfics i les imatges

•  Temperatures elevades a l’estiu i suaus a l’hivern, precipitacions irregulars amb una estació seca, l’estiu.   La vegetació és pròpia de climes amb poques pluges   i molta calor.

•  Oceania presenta una altitud mitjana baixa (340 m),   però hi ha grans diferències entre unes illes  i altres. Austràlia és fonamentalment plana, hi predominen   les planes costaneres i els altiplans de poca altitud   a l’interior i el principal sistema muntanyós és la Gran   Serralada Divisòria. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen   un relleu muntanyós.   Les altres illes del Pacífic són en general baixes,   tret d’algunes illes volcàniques, com Hawaii o Samoa.

•  Molses i líquens.

•  El Murray i el seu afluent, el Darling, a Austràlia.

•  Perquè com més altitud, menys temperatura i més precipitacions.

•  Equatorials i tropicals, perquè la major part   dels territoris es troben a la zona càlida.

•  Mediterrani, per la costa mediterrània; oceànic,   a la franja atlàntica; continental, a les zones central   i oriental d’Europa; polar, al nord d’Europa;   d’alta muntanya, als cims elevats.

Claus per a estudiar •  El mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos   i secs i uns hiverns suaus, amb precipitacions escasses   que cauen sobretot a la primavera i a la tardor; la vegetació està formada per arbres de fulla perenne, alzines i sureres,   i per matolls i arbustos, com la màquia i la garriga.   El clima oceànic es caracteritza per unes temperatures   suaus i unes precipitacions elevades que es distribueixen   de manera regular al llarg de l’any, encara que disminueixen   a l’estiu; la vegetació característica són els boscos de fulla caduca (fajos, roures, castanyers…) i les landes, formades   per matolls com brucs, argelagues i nabineres. El clima continental es caracteritza per uns hiverns llargs i molt freds, amb nevades freqüents, i uns estius càlids; les precipitacions no són abundants i cauen sobretot a l’estiu; la vegetació característica són la praderia i l’estepa, i a les zones més   fredes es fa la taigà, en què predominen les coníferes   de fulla perenne com el pi i l’avet. El clima polar es caracteritza per hiverns molt llargs i freds i estius curts i frescos, les precipitacions són escasses i la vegetació predominant   és la tundra, formada principalment per molses i líquens.   Als cims elevats es dóna clima de muntanya, caracteritzat   per temperatures més baixes i precipitacions més abundants que les de les zones pròximes situades a menys altitud.   La vegetació s’escalona en estrats. A mesura que descendim, apareixen successivament boscos caducifolis, perennifolis, pastures i praderies i roques nues. Pensa. Perquè estan situades en una zona de transició entre  la temperada i la tropical. Pàg. 129 6

Interpreta els mapes •  La Gran Serralada Divisòria, a la costa est d’Austràlia. També hi ha muntanyes a Nova Guinea i Nova Zelanda. •  Austràlia: desèrtic, tropical sec, tropical humit,   mediterrani, oceànic. Nova Guinea: equatorial.   Nova Zelanda: oceànic.

Claus per a estudiar •  Quatre illes grans: Austràlia, Nova Guinea i les dues illes que formen Nova Zelanda (Illa Nord i Illa Sud), i unes deu mil illes  

Pensa. Veurien reduïda la superfície o desapareixerien   davall de les aigües.

Pàg. 130 7

Interpreta el mapa i el gràfic •  És el punt més austral de la superfície terrestre. Equival   a la latitud 90º S. •  A l’Antàrtida oriental la capa de gel assoleix un gruix superior als tres quilòmetres, major que a l’Antàrtida occidental, on només fa dos quilòmetres. •  5.140 m. •  Hi destaquen sobretot el mont Vinson i el volcà Erebus. •  Cap Dart, cap Colbeck, cap Gray, cap Robert, cap Darnely, cap Borley, cap Rol i cap Sedov. •  Perquè les baixes temperatures impedeixen que l’aigua   es descongele.

Pàg. 131 8

Interpreta el mapa •  A l’interior. A la costa. •  260 ºC, 220 ºC. Davall zero. •  La influència suavitzadora del mar.

9

Usa les TIC. Ulleres d’alta protecció, gorra, bufanda,   jaqueta polar, impermeable, roba interior tèrmica en diverses capes, pantalons impermeables. No s’ha de portar roba   de cotó, i sí fibres sintètiques.

Claus per a estudiar •  Al sud. •  És el continent de més altitud mitjana: 2.000 m.   Tanmateix, només els cims més elevats, com el mont   Vinson, destaquen per damunt del gel. El continent té   una forma quasi circular, només trencada per la península antàrtica. A les costes destaquen dues badies originades   pel mar de Weddell i el mar de Ross, respectivament.   No hi veiem el relleu perquè està cobert de gel tot l’any. •  El mont Vinson. 5.140 m.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 23

23

29/10/2015 18:38:12

•  És el més fred del món, amb vents intensos. Per les baixes temperatures.

•  En els d’Europa: temperatures. En el del Brasil: capital, ciutats principals, autovies i autopistes, carreteres, aeroports, ports i ferrocarril.

•  Un acord internacional signat l’any 1991 que va prohibir   l’explotació de l’Antàrtida durant cinquanta anys.

•  En el cas del Brasil, un mapa de localització del territori   al continent americà, un gràfic sobre la distribució de la població ocupada per sectors econòmics i una piràmide de població. En tots figura també una escala gràfica.

Pensa. Produiria una elevació del nivell del mar,   la dessalinització de l’aigua i la inundació de moltes   àrees costaneres. Pàg. 133

Saber fer. Utilitzar un atles 10 R. L. 11

R. L.

12

•  Són atles regionals temàtics. •  Informació sobre temperatures mitjanes a Europa   al gener i al juliol, i dades de població, poblament   i infraestructures al Brasil. •  Els dos de l’esquerra, a Europa; el de la dreta,   al Brasil.

Continent

Àfrica

Àsia

13

R. G.

14

R. G.

15

Els atles digitals són més manejables, ja que es   poden ampliar o reduir, i més fàcilment modificables   i actualitzables. A més, és més senzill compartir-los   amb altres usuaris que es troben lluny. Tanmateix, requereixen un ordinador o dispositiu electrònic   i necessiten energia, a diferència dels mapes de   paper.

Pàg. 134 16 Resumeix

l’essencial

Rius i llacs

Costa

Amplis altiplans, sistemes muntanyosos   als extrems (Atles, Drakensberg), depressions   del Congo i Níger.

Poc retallades. Caps de Bona Esperança i Verd, golfs de Guinea i Aden, i la península de Somàlia. Madagascar és l’illa més gran.

Vessant atlàntic: Senegal, Níger, Congo, Orange. Vessant índic: Limpopo, Zambezi. Vessant mediterrani: Nil.

Càlids: equatorial, tropical, desèrtic.

Selva, sabana, desert, paisatge mediterrani, oceànic   i de muntanya.

Molt variat: serralades al centre (Himàlaia), altiplans per tot el continent (Tibet), depressions amb mars interiors (Caspi, Aral, Mort).

Molt retallades. Extenses penínsules   i amplis golfs   al sud. Nombroses illes.

Vessant àrtic: Obi, Ienissei, Lena.

Freds: polar,   de muntanya.

Vessant índic: Indus, Ganges.

Temperats: continental, xinés.

Tundra,   de muntanya,   taigà, bosc mediterrani,   desert, selva.

Vessant pacífic: Huang He, Iang-Tsé. Vessant mediterrani: curts   i irregulars.

Amèrica

24

Sistemes muntanyosos per l’oest (Rocalloses, Andes, Sierra Madre); altiplans com les Grans Planes o el Mato Grosso; planes com la del Mississipí   o l’Amazones.

Retallada   la de l’Amèrica del Nord, amb grans golfs (golf de Mèxic) i illes (Grenlàndia). L’Amèrica del Sud és més rectilínia.

Vessant atlàntic: Mississipí, Amazones. Vessant pacífic: Yukon, Colorado. Vessant àrtic: Mackenzie.

Climes

Paisatges

Relleu

L

Càlids: equatorial, tropical, desèrtic. Freds: polar,   de muntanya. Temperats: continental, oceànic, mediterrani.

Tundra,   de muntanya, taigà, praderies, bosc caducifoli, bosc mediterrani, desert, selva, sabana.

Càlids: equatorial, tropical, desèrtic.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 24

S

29/10/2015 18:38:13

Continent

Relleu

Europa

Grans planes (Gran Plana Europea), serralades antigues (serralada Escandinava, Urals) i noves (Alps, Pirineus).

Oceania

Costes La costa és molt retallada,   amb entrants,   com els fiords   de Noruega   i les ries del nord d’Espanya,   i ixents, com els caps Nord, Finisterre i São Vicente.

Austràlia és fonamentalment plana. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen un relleu muntanyós.

Rius i llacs

Climes

Vessant àrtic: Petxora, Dvina septentrional. Vessant atlàntic: Dvina Occidental, Vístula, Elba, Rin, Sena. Vessant mediterrani:   Ebre, Po.

Antàrtida

Mar Caspi: Volga, Ural. Murray i el seu afluent Darling a Austràlia.

Càlids: equatorial, tropical, desèrtic.

Selva, desert, bosc de fulla perenne, bosc de fulla caduca.

Temperats: mediterrani, oceànic.

Hi destaquen   dues badies originades pel mar de Weddell i el mar   de Ross.

L’espai 17

Freds:   de muntanya, polar.

Boscos de fulla perenne, màquia, garriga, boscos   de fulla caduca, landes, praderia, estepa, taigà, tundra,   de muntanya.

Mar Negre: Don, Dnièper, Danubi.

Les altres illes del Pacífic són en general baixes. És el continent de major altitud mitjana: 2.000 m. Tanmateix, només els cims més elevats, com   el mont Vinson, sobreïxen per damunt del gel.

Temperats: mediterrani, oceànic, continental.

Paisatges

Polar.

Líquens, algues   i molses.

Riu

Continent

Vessant

Nil

Àfrica

Mediterrani

Mississipí

Amèrica

Atlàntic

•  Xipre: Mediterrani, Europa.

Danubi

Europa

Negre

•  Sumatra: Índic, Àsia.

Vístula

Europa

Atlàntic

•  A  ustràlia: Pacífic, Oceania. •  Madagascar: Índic, Àfrica. •  Grenlàndia: Atlàntic, Amèrica.

•  Polinèsia: Pacífic, Oceania. •  R. L. Sí, per exemple al riu Zambezi (les cascades Victòria)   o al Nil (hi ha sis cascades entre Khartum i Assuan).

•  Bahames: Atlàntic, Amèrica. •  Islàndia: Atlàntic, Europa. 18

19 Tundra: Amèrica, Europa, Àsia

Riu

Continent

Vessant

Volga

Europa

Caspi

Amazones

Amèrica

Atlàntic

Ganges

Àsia

Índic

Iang-Tsé

Àsia

Pacífic

Zambezi

Àfrica

Índic

Obi

Àsia

Àrtic

(clima polar). Selva: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania (clima equatorial). Desert: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania (clima desèrtic). Landa: Europa, Àfrica, Amèrica, Àsia, Oceania (clima oceànic). Bosc tropical: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania (clima tropical).

20 Everest: Himàlaia, Àsia. Aconcagua: Andes, Amèrica.

Kilimanjaro: Rift Valley, Àfrica. El’brus: Caucas, Europa. Wilhelm: Nova Guinea, Oceania. Vinson: Antàrtida. 21 •  Llarg: Nil

(Àfrica). Cabalós: Amazones (Amèrica).

•  Més extens: mar Caspi (entre Europa i Àsia). Més   profund: Baikal (Àsia).

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 25

25

29/10/2015 18:38:14

•  Tibet (Àsia). •  Austràlia (Oceania). 22 •  Amèrica

i Àsia, per la seua posició i extensió.

•  L’Antàrtida.

Pàg. 136

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Els elements naturals, uneixen o separen? 26 •  Els

I

•

Urals i el Caucas.

•

•  Els Pirineus. Un riu, el Torne, en part del recorregut. Pàg. 135 23

•  Un la Itàlica i tres l’Escandinava. •  Suïssa, Liechtenstein, Àustria, França, Alemanya, els Països Baixos. Serveix de frontera entre França i Alemanya.

R. G.

24 •  Serralades

a l’oest, grans planes al centre, altiplans  

•  Els llacs, les penínsules. 27

Compromesos. La protecció del medi a Europa

•  R. M. Per exemple, el parc nacional dels Llacs   de Plitvice (Croàcia). Va ser declarat parc nacional   l’any 1949, i Patrimoni de la Humanitat de la Unesco   en 1979, amb una ampliació l’any 2000. El parc té una superfície pròxima a les 30.000 hectàrees, principalment compost per boscos de fajos,   on viuen llops i óssos, entre altres espècies. Hi   destaquen els nombrosos llacs que s’han format   a causa del relleu càrstic, molts dels quals estan   units per cascades.

•

la iniciativa

•

•  Àustria, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia,   Ucraïna, Romania, Sèrbia i Hongria.

Usa les TIC •  A Europa hi ha diverses categories de protecció   dels espais naturals, com ara: reserva natural integral,   parc nacional, parc natural, monument natural, àrea de gestió d’hàbitat/espècies, paisatge protegit terrestre/marí, àrea protegida amb recursos gestionats. A més, hi ha zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) o zones d’especial protecció (ZEC) i espais RAMSAR, zones humides d’importància internacional. D’altra banda,   la Unesco declara reserves de la biosfera i llocs naturals   de patrimoni mundial.

C

R. L.

28 Pren 25

•

•  França, Suïssa, Àustria, Itàlia, Mònaco, Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein.

a l’est. •  Àfrica té una costa bastant rectilínia. Europa és molt   més retallada, amb abundància de penínsules, caps,   golfs i illes.

•

•  Sí. Són frontera natural entre Ucraïna i Romania,   entre Ucraïna i Hongria, entre Polònia i Eslovàquia.

C

•  2.544 m. Romania.

•

•  El Vístula i l’Oder naixen als Carpats. Pàg. 137

P

Treball cooperatiu. Organitzar una volta al món 29

•  En el segle XIX. •  Que es pot fer la volta al món en huitanta dies. •  Per la construcció del ferrocarril i el vaixell de vapor. •  Europa, Àsia, Amèrica. •  Vaixell de vapor, ferrocarril. Hui es pot realitzar aquest trajecte amb avió. El vaixell de vapor ja no s’utilitza.

30

•  R. L. •  Guanya l’aposta perquè en avançar cap a l’est i fer   la volta completa a la Terra va guanyar un dia.

31

C

R. L.

•

•

P a

26

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 26

S

29/10/2015 18:38:15

7

L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Pàg. 139

Pàg. 144

Interpreta la imatge

Claus per a estudiar

•  Al sud d’Europa i al nord d’Àfrica.

•  Els Pirineus al nord-est, el Sistema Mediterrani Català   al nord-est, les serralades Bètiques al sud-est.

•  Les Balears es localitzen a Europa, al mar Mediterrani,   a l’est de la Península. Les Canàries es troben a Àfrica,   a l’oceà Atlàntic, al nord-oest del continent africà. •  A Àfrica. •  Una forma del relleu que serveix de límit entre dos països. L’estret de Gibraltar, els Pirineus i rius com el Guadiana   o el Miño. Com ho sabem?

•  Ambdues tenen forma triangular i estan recorregudes per   un riu. Són la depressió de l’Ebre, al nord-est peninsular,   i la depressió del Guadalquivir, al sud-oest peninsular. Pensa. Sí, ho són, perquè són regades per rius cabalosos.

Pàg. 145 3

•  Sí, pot. •  No, perquè les fronteres polítiques són artificials, no naturals.

R. G. 4

•  El piemont Pirenaic.

Claus per a estudiar

Pensa. A la Septentrional, perquè no hi ha serralades interiors. Pàg. 141 1

Interpreta el mapa •  R. G. •  L’Almanzor té 2.591 m i està a la serra de Gredos. •  Serres de Gata, Guadarrama, Somosierra, Ayllón. Pics de Peña de Francia o Peñalara.

Pàg. 142

Claus per a estudiar •  Massís Galaicolleonés al nord-oest, serralada Cantàbrica al nord, serralada Ibèrica a l’est i Sierra Morena al sud. •  El massís Galaicolleonés té un relleu suau i arredonit, molt erosionat; la serralada Cantàbrica té un relleu més abrupte. Pensa. Menys precipitacions i temperatures més extremades   a l’interior.

•  El piemont Ibèric. •  És una vall extensa recorreguda per rius i lleugerament inclinada.

Pàg. 146

Claus per a estudiar •  Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Canàries: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, Gomera, La Palma i Hierro. •  Balears: té un relleu d’escassa altitud, tret de Mallorca, que assoleix els 1.436 m al Puig Major; en general,   les terres planes hi alternen amb tossals baixos i valls   àmplies. Canàries: té origen volcànic i relleu   abrupte i elevat en totes les illes, excepte Fuerteventura i Lanzarote, les més antigues, que tenen un relleu molt erosionat. Pensa. R. M. Un volcà està format per un con volcànic produït   per l’acumulació de productes d’erupcions volcàniques   anteriors, un cràter o zona d’eixida dels productes volcànics, una xemeneia o conducte d’eixida del magma i una cambra magmàtica, la zona de l’interior de l’escorça terrestre on s’acumula el magma. 5

•  Alegranza, Montaña Clara, La Graciosa, Lobos.

Interpreta el mapa i el dibuix •  Massís Galaicolleonés: muntanyes de Lleó i massís Galaic. Teleno (2.188 m), a les muntanyes de Lleó. Serralada Cantàbrica: massís Asturià, Picos de Europa, muntanyes Basques. Torre Cerredo (2.648 m), als Picos de Europa. Serralada Ibèrica: la Demanda, Cebollera, serra del Moncayo, Picos de Urbión, serra d’Albarrasí, de Gúdar, del Maestrat, serra de Conca. Moncayo (2.313 m), a la serra del Moncayo. Sierra Morena: serres d’Aracena i Madrona. Bañuela (1.323 m), a la serra Madrona. •  Perquè Andalusia està situada a menys altitud.

Interpreta els mapes •  Balears: Puig Major, a Mallorca. Canàries: Teide,   a Tenerife.

Pàg. 143 2

Interpreta el dibuix •  L’Ebre.

Pàg. 140

•  Està dividida en dues meitats, la Meseta Septentrional i la Meseta Meridional, pel Sistema Central. A la Septentrional   hi ha erms, campanyes i peneplans, i a la Meridional, erms, campanyes, planes i peneplans. Les muntanyes de Toledo divideixen la Meseta Meridional en dos.

Interpreta el mapa

Pàg. 147 6

Usa les TIC •  Una caldera és una gran depressió semblant   a un cràter però amb un origen diferent, ja que està   causada per diversos factors, com l’enfonsament   d’una cambra magmàtica o el lliscament del   material volcànic per la seua altitud excessiva   respecte a la base.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 27

27

29/10/2015 18:38:15

•  Cràters (orificis per on els volcans llancen els gasos,   la cendra, les pedres volcàniques i les colades   de lava), colades (o rius de lava que sorgeixen dels   cràters o d’algunes fissures i flueixen formant rius incandescents fins que es refreda o cessa l’emissió   de lava), tubs volcànics, buits d’accés als tubs, dics (conductes d’emissió de lava), roques (formes que sobreïxen en el paisatge), disjuncions en colades   (formes que deixen les colades de lava quan es  refreden), etc.

Pàg. 150

Claus per a estudiar •  Són curts, cabalosos i regulars, com el Navia, el Bidasoa... Pensa. R. M. Per a produir energia elèctrica.

Pàg. 151 9

Interpreta el mapa •  Mar Cantàbric, oceà Atlàntic, mar Mediterrani. •  R. G.

Pàg. 148

VESSANT CANTÀBRIC

Claus per a estudiar •  Tres: cantàbrica, atlàntica i mediterrània. •  Abrupte i rectilini.

Riu

Afluents

Naixement / desembocadura

•  Atlàntica: costa gallega, costa andalusa, costa canària. Mediterrània: costa mediterrània andalusa, costa llevantina, costa catalana, costa balear i costa de Ceuta i Melilla.

Navia

Ibias, Carbonel, Llouredo

Pedrafita do Cebreiro / ria de Navia

Nalón

Narcea, Cabal, Cubia, Nor, Ore

Puerto de Tarna / ria de Pravia

Deba

Urdón, Cares, Quiviesa, Bullón

Fuente Dé / ria de Tina Major

Bidasoa

Ezcurra, Laza, Onin

Pic d’Astaté, Pirineus / Hendaia

Pensa. Sí, com més gran siga l’acció erosiva del mar, més   abrupta és la costa. 7

Usa les TIC •  Sí, s’hi aprecia. Per tot el delta, excepte la zona més pròxima a la costa.

Pàg. 149 8

Interpreta el mapa Caps

Costa cantàbrica

Costa atlàntica

Costa mediterrània

28

Golfs

Matxitxako, Higuer, d’Ajo, Peñas, Punta de La Estaca de Bares Ortegal, Touriñán, Finisterre,   de Trafalgar, Punta de Tarifa, Punta de la Restinga,   d’Anaga, de Maspalomas Punta d’Europa, cap de Gata, de Palos, de la Nau, de Salou, de Creus, de Formentor, de ses Salines

Altres accidents

Ria de Bilbao, ria de Villaviciosa

De Cadis

D’Almeria, de València, de Roses

Ries de Betanzos, Muros   i Noia, Arousa, Pontevedra, Vigo, badia de Cadis

Mar Menor, l’Albufera, badia d’Alacant, delta de l’Ebre

VESSANT ATLÀNTIC Riu

Afluents

Naixement / desembocadura

Miño

Sil, Neira, Avia, Arnoya

Serra de Meira /   A Guarda

Duero

Esla, Pisuerga, Duratón, Arlanza, Eresma, Adaja, Tormes

Picos de Urbión / Porto

Tajo

Jarama, Alberche, Guadiela, Almonte, Guadarrama

Serra d’Albarrasí / Lisboa

Guadiana

Záncara, Jabalón, Zújar, Ardila

Ojos del Guadiana / Ayamonte

Guadalquivir

Guadajoz, Guadaira, Aguamulas, Yeguas, Guadiamar

Serra de Cazorla / Sanlúcar de Barrameda

C

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 28

•

•

•

S

29/10/2015 18:38:16

VESSANT MEDITERRANI Naixement / desembocadura

Riu

Afluents

Ebre

Zodora, Ega, Aragó, Arga, Gállego, Segre, Cinca, Najerilla, Daroca, Iregua, Cidacos, Alhama, Jalón

Pic Tres Mares / delta de l’Ebre, Tarragona

Ter

Freser, Ges, Riera Major, Onyar

Ulldeter / Gola   de Ter

Túria

Garganta, Camarena, Ebrón

Guadalaviar / València

Xúquer

Albaida, Cabriol, Huécar, Valdemembra

Cerro de San Felipe / Cullera

Segura

Zumeta, Mula, Madera, Mundo, Pliego, Guadalentín

Fuente Segura   / Guardamar

Pàg. 154

Claus per a estudiar

•  Hi ha tantes conques com rius principals. No són el mateix. La conca hidrogràfica és el territori que comprén un riu i els seus afluents i el terreny per on corre l’aigua que els alimenta, mentre que el vessant hidrogràfic és una agrupació de conques hidrogràfiques que tenen com a característica comuna que tots els rius vessen l’aigua  al mateix mar o oceà.

Pàg. 152 10

Pensa. Dificulta el subministrament d’aigua per a la població   i per al reg o les activitats industrials.

Saber fer. Identificar la variació de cabal d’un riu •  Superior a 1: novembre, març, abril, maig, juny.   Menor: la resta. •  Agost. A la sequera estiuenca. •  Irregular, pel contrast entre les aigües altes   i baixes, amb sequera estiuenca i crescudes   primaverals.

Pàg. 153

Claus per a estudiar •  En general, tenen cabal escàs i règim irregular. L’Ebre   té un cabal abundant i bastant regular, tant pel lloc de naixement (la serralada Cantàbrica, una zona d’abundants precipitacions) com per l’aportació d’aigua dels seus nombrosos afluents. •  Cursos d’aigua intermitents, que només porten aigua quan   hi ha precipitacions intenses. •  Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir. Tenen gran longitud, són cabalosos i el règim és irregular.

•  El medi natural oceànic és muntanyós, amb costes rectilínies   i escarpades, clima oceànic, rius curts, cabalosos i regulars   i vegetació de bosc atlàntic, landes i prats. El medi natural mediterrani té un relleu de planes extenses alternades amb sistemes muntanyosos i costes que combinen maresmes, platges, albuferes i penya-segats. El clima és mediterrani típic   al litoral i continentalitzat a l’interior, els rius són curts,   poc cabalosos i irregulars i la vegetació típica és el bosc mediterrani, els matolls i les plantes aromàtiques. Pensa. No, en el paisatge intervenen també els elements   humans.

Pàg. 155 11

Interpreta els mapes •  Pel nord i l’oest de la Península. •  Per la resta del territori peninsular i les illes Balears.

Pàg. 157

Claus per a estudiar •  Té un relleu volcànic, un clima subtropical, no té rius pròpiament dits i la vegetació es caracteritza   per l’abundància d’endemismes i l’escalonament   en altitud. •  Es dóna als grans sistemes muntanyosos peninsulars,   el clima és de muntanya, els rius en aquest medi estan als cursos alts i són d’abundant cabal i gran força, la vegetació s’escalona en estrats. Pensa. Perquè el fred impedeix el creixement de plantes o arbres.

Pàg. 159

Claus per a estudiar •  Té dues formes predominants: les cadenes muntanyoses   i els altiplans de l’interior i les planes de la costa. •  A la zona costanera, com la depressió del golf de València   o la depressió del Vinalopó i del Segura. Pensa. Perquè són zones planes més fàcils de cultivar   i estan més ben comunicades. 12

Interpreta el mapa •  R. G. •  El cerro Calderón (1.839 m). Es troba a la serra de Javalambre, a la serralada Ibèrica. •  Punta de Capicorb, cap d’Orpesa, golf de València,   l’Albufera, cap de Cullera, cap de Sant Antoni, cap   de la Nau, penyal d’Ifac, badia d’Alacant, cap Roig   i l’illa de Tabarca.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 29

29

29/10/2015 18:38:16

Interpreta el mapa

i les unitats exteriors de la Meseta, que són els Pirineus,   el Sistema Mediterrani Català, les serralades Bètiques   i les depressions exteriors.

•  Fora de la Comunitat naixen el riu Millars, el riu Túria,   el riu Xúquer i el riu Segura. Dins de la Comunitat naixen tots els altres.

El relleu insular de Balears està caracteritzat per l’alternança de planes amb tossals, excepte Mallorca que té un relleu   més contrastat, amb la serra de Tramuntana.

•  L’Albufera es troba a la costa, entre els rius Túria i Xúquer. Les principals salines són les de Santa Pola, les de la Mata i les de Torrevella, que es troben a la costa, al sud de la Comunitat.

El relleu insular de Canàries està caracteritzat per un relleu d’origen volcànic, abrupte i elevat, excepte a Fuerteventura i Lanzarote.

Pàg. 160 13

Els rius pertanyen a diversos vessants. Al vessant cantàbric els rius són curts, cabalosos i regulars. Exemples: Bidasoa, Nerbion, Nalón.

Pàg. 161 14

C V

Al vessant atlàntic els rius són llargs, cabalosos i irregulars. Exemples: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.

Usa les TIC •  La pesca, la caça i el cultiu de l’arròs.

Al vessant mediterrani, els rius són curts, poc cabalosos   i irregulars (tret de l’Ebre). Exemples: Ebre, Segura, Ter, Guadalhorce.

•  R. M. Són zones humides, localitzades en terrenys baixos   i de sòl pantanós prop de la costa, rics en fauna i flora. Dos exemples de marjals són les marjals de Pego i Oliva   i les de Cabanes i Torreblanca.

Comunitat Valenciana El relleu de la Comunitat Valenciana presenta dues   formes predominants: una a l’interior i una altra a la   costa.

Claus per a estudiar •  Són rius de cabal irregular, amb un cabal màxim a la tardor   i a la primavera, i un fort estiatge a l’estiu.

C u

A l’interior es troben les cadenes muntanyoses de la serralada Ibèrica, al nord, amb les serres del Maestrat, Espadà, Calderona i Javalambre; i de les serralades Bètiques al sud, amb les serres de Mariola, de Bèrnia, d’Aitana, de Fontcalent, de Crevillent i Grossa. També hi ha nombrosos altiplans, valls i foies.

•  Els rius que naixen a la Comunitat són curts, poc cabalosos   i amb un gran pendent. Els que naixen fora són llargs i solen mantindre un cabal constant. •  L’Albufera de València, la llacuna del Fondo a Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, i les marjals, com les de Pego i Oliva. Pensa. Perquè la Comunitat té una forma estreta.

A la costa es troben les planes litorals, com la depressió   del golf de València i la depressió del Vinalopó   i del Segura.

Pàg. 162

R i

Els rius de la Comunitat Valenciana pertanyen al vessant mediterrani.

Claus per a estudiar •  Clima mediterrani. Té tres variants: clima mediterrani típic, continentalitzat i subdesèrtic.

Els que naixen fora de la Comunitat són llargs   i de cabal constant. Exemples: Millars, Túria, Xúquer   i Segura.

•  Alzines o carrasques, sureres i pins a les zones de bosc. Romaní, timó, coscoll, margalló i espart a les zones de   matoll. A les zones humides hi ha senills, juncs, boga   i espart.

Els que naixen en territori valencià són curts, poc cabalosos i amb pendent. Exemples: Sénia, Cervol, Palància, Serpis, Gorgos, Amadòrio, Montnegre,   Vinalopó.

Pensa. La sequera estival i els estius calorosos.

Localització Pàg. 163 15

R. L. La resposta ha d’incloure la localització, les principals espècies de flora i fauna i el valor que en justifica la   protecció. Pàg. 164 16

17

Calderona, Javalambre i Espadà a la serralada Ibèrica. Grossa, Aitana i Crevillent a les serralades Bètiques.

18

A la depressió del golf de València, prop de la costa, entre els rius Xúquer i Túria.

19

Fora de la Comunitat: Millars i Xúquer. Dins de la Comunitat: Palància, Serpis i Vinalopó.

20

Els alzinars abunden des del nord de la Comunitat fins a la serra d’Alcoi i les suredes a la serra d’Espadà.

Interpreta el mapa

Resumeix l’essencial Espanya El relleu peninsular està format per la Meseta Central;   les vores de la Meseta, amb el massís Galaicolleonés,   la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena;  

30

Pàg. 165 21

R. G.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 30

S

29/10/2015 18:38:16

Compromesos. Els riscos naturals a la Comunitat Valenciana 22

•  La desertificació és un procés de degradació ecològica   del sòl, que perd tot o una part del seu potencial de producció. La hiperexplotació del sòl, els incendis, les tales massives de boscos o el calfament global contribueixen a la desertificació.

Pàg. 168

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Quina és la situació dels pantans espanyols? 29

•  Les zones de l’interior i del sud de la Comunitat presenten un alt risc de desertificació, mentre que la zona litoral entre el cap de Cullera i el cap de la Nau i la zona nord de la Comunitat presenten un risc mitjà.

•  La del nord. Perquè ací els rius, tot i ser curts, són molt cabalosos. •  Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Galícia. Totes són de l’interior o del nord peninsular   i desguassen a l’Atlàntic o al Cantàbric, tret del riu Ebre, que desemboca al Mediterrani.

•  L’empobriment del sòl i la pèrdua de biodiversitat. 23

Pren la iniciativa R. L.

24

R. L.

30

Pàg. 166

R. L.

•  En les de clima oceànic, de muntanya o mediterrani continentalitzat. •  Per què en aquests climes les precipitacions són més abundants.

Competència social. Aplica una tècnica. Elaborar un dossier: Espanya a diferents escales Treball cooperatiu

Usa les TIC R. L.

31

25

•  En les del Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre i Duero. Comunitats: Ricobayo i Almendra a Castella i Lleó,   Buendía a Castella-la Manxa i Alcántara, La Serena i Cíjara a Extremadura.

Pàg. 169

Treball cooperatiu. Una investigació a partir de l’IGN Pàg. 167

32

•  R. L.

Resol un cas pràctic. Muniellos, paisatge natural i patrimoni cultural 26

•  R. L. •  R. L.

•  L’oceànic.

•  Factors dinàmics com els fronts i les masses d’aire, i factors geogràfics, com el tipus de relleu.

•  El medi natural oceànic és muntanyós, amb costes rectilínies i escarpades; clima oceànic (temperatures suaus i precipitacions abundants); rius curts, cabalosos i regulars, i vegetació de bosc atlàntic (fajos, castanyers, grèvols…), landes i prats. •  Són figures de protecció complementàries. Així, una   ZEPA és una zona d’especial protecció per a les aus   i les reserves de la biosfera busquen impulsar el desenvolupament harmònic i la integració de poblacions en la natura.

Usa les TIC

•  Terratrémols (golf de Cadis, oest peninsular), vulcanismes (Canàries, Girona, Almeria, València, Castelló, Ciudad Real)   i inundacions (litoral mediterrani, cantàbric, Pirineus, divisòries del Guadiana i Tajo). 33

Expressió escrita •  R. L.

•  R. L. 27

•  T  reballa amb l’atles. Serralada Cantàbrica. Sí, pel seu aïllament. •  És un habitatge circular construït amb pedra i un sostre de palla i fusta. Encara es continuen utilitzant en l’actualitat, però de forma residual.

28

•  R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 31

31

29/10/2015 18:38:16

8

LA PREHISTÒRIA

Pàg. 179

Interpreta la imatge •  R. M. Crani núm. 5, conegut com a Miguelón: és un crani   que es troba en bon estat de conservació; pelvis, batejada   com a Elvis, l’estudi de la qual ha donat a conéixer que   aquells primitius éssers humans eren tan alts com nosaltres, però més robustos; la mandíbula de la Sima de l’Elefant:   més d’1.200.000 anys d’antiguitat, conserva diverses   dents.

•

Pàg. 181 2

Expressió escrita R. G. Espècie

Ardipithecus

•

4,4 Ma

•  Perquè en aquesta sima no s’han trobat restes de   ferramentes ni d’animals. •  Atapuerca té una importància fonamental per al coneixement de l’evolució de l’ésser humà, sobretot perquè algunes   de les restes arqueològiques que s’hi han trobat   són la prova de l’existència d’una espècie nova, l’Homo antecessor, que va penetrar a Europa des d’Àfrica fa   un milió d’anys. •  L’any 2000, la Unesco va declarar els homínids d’Atapuerca Patrimoni de la Humanitat a causa de les excepcionals   troballes arqueològiques i paleontològiques que acull   al seu interior, entre les quals destaquen fòssils d’almenys quatre espècies distintes d’homínids: Homo sp (sense precisar espècie), Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens, que converteixen aquest jaciment en un referent obligat per a qualsevol estudi de l’evolució humana. Com ho sabem? •  R. M. Es podria tractar d’una nova espècie fins ara desconeguda, probablement el primer poblador d’Europa.   El desgast de les dents i l’anàlisi de la mandíbula permetrà saber com s’alimentaven fa més d’un milió d’anys.

Claus per a estudiar •  Anomenem prehistòria el període de temps transcorregut   entre l’aparició dels primers avantpassats de l’ésser humà   a Àfrica, fa uns 5 milions d’anys, i la invenció de l’escriptura,   fa uns 5.000 anys. •  És el llarg procés evolutiu que va portar a l’aparició   de l’ésser humà. •  A Àfrica, fa uns 5 milions d’anys. Pensa. R. L. 1

Interpreta la línia del temps •  Paleolític, neolític, edat dels metalls. •  Paleolític: des de l’inici de l’hominització fins a   l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Neolític:   des de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia fins a   la fabricació dels primers objectes de metall. Edat dels metalls: des de la fabricació dels primers objectes de metall fins a la invenció de l’escriptura. •  El paleolític. Quasi 5 milions d’anys. •  Per la gran extensió que ocupa.

32

Característiques Feia poc més d’un metre   i s’alimentava de brots tendres, fruits i vegetals tous. Era bípede. Posseïa un cervell xicotet   (350 cm³), semblant al dels ximpanzés.

Australopithecus 4 Ma

Bípede. Feia uns 1,5 metres d’alçària. El seu cervell era encara menut (450 cm³).

Homo habilis

2,5 Ma

Cervell d’uns 600 cm³. Primera espècie capaç d’elaborar ferramentes.

Homo erectus

1,5 Ma

Primera espècie que va eixir   d’Àfrica. Cervell de 900 cm³.   Va descobrir el foc i es creu   que utilitzava un llenguatge senzill.

Homo antecessor

800.000 anys

Cervell d’uns 1.000 cm³. Restes a Atapuerca, Burgos.

Home de Neandertal

200.000 anys

Cervell de 1.500 cm³. Primera espècie que enterrà els morts.

Homo sapiens

195.000 anys

Inventà l’art i desenvolupà   el llenguatge.

Usa les TIC La primera fase consisteix a crear una «llàgrima».   Amb un percussor dur de quarsita eliminem l’escorça   i aprimem la peça mitjançant colps perifèrics alternants   sobre les dues cares. Així es crea un bifaç tosc. La segona fase consisteix a afinar la forma. Amb un percussor tou de  banya de cérvol eliminem engrossiments i accidents   de talla amb colps nítids i contundents en zones específiques de la vora. En tot el procés van sorgint ascles amples.   En aquesta fase s’obté una forma quasi definitiva.   L’última fase és el retoc. Fem servir un percussor tou   de grandària reduïda. Amb aquest percussor eliminem   les últimes imperfeccions de les arestes, que són la part activa del bifaç.   (Font: www.diariodeatapuerca.net/Bifaz.pdf)

C

•

Claus per a estudiar •  Uns 5 milions d’anys. •  Nòmada: que no viu sempre al mateix lloc, es desplaça. Bifaç: ferramenta de doble fulla i base arredonida, feta de sílex que permet tallar carn, escorxar animals, arrancar l’escorça dels arbres, tallar branques, etc. Resquill: làmina de pedra que s’obté en colpejar el sílex.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 32

P c f

Pàg. 183 3

Pàg. 180

•

Data d’aparició

•

•

•

•

S

29/10/2015 18:38:17

•  A les zones càlides vivien a l’aire lliure i a les zones fredes construïen cabanyes amb branques i pells o es refugiaven   en coves. •  De la recol·lecció, la caça i la pesca. •  Còdols, bifaços, ganivets, puntes, agulles, arpons, hams.   De pedra i os. Pensa. Els va permetre il·luminar les coves, calfar-se,   cuinar els aliments, fer fugir els animals salvatges i fabricar   ferramentes més bones. 4

Saber fer. Identificar ferramentes del paleolític •  Bifaç: tallar carn, escorxar animals, arrancar l’escorça dels arbres, tallar branques, perforar. Punta de fletxa: caçar. Rascador: per a netejar les pells. Burí: gravar i elaborar ferramentes d’os. Arpó: per a pescar. Agulla: cosir les pells. •  Pedra: bifaç, rascador, punta de fletxa, burí. Os o banya: arpó, agulla.

Pàg. 184 5

Educació cívica R. M. Resultaria molt difícil, perquè els membres de la   tribu s’ajuden entre ells i es protegeixen dels depredadors   i dels membres d’altres tribus, a més de caçar junts i ensenyar als fills les coses necessàries per a sobreviure.

6

Expressió escrita

•  A la cova d’Altamira (Cantàbria) i a la de Lascaux (França). •  Són xicotetes escultures en pedra, ivori o os   que representen dones amb els òrgans sexuals molt desenvolupats. Probablement, les esculpien perquè els esperits propiciaren la fertilitat de les dones de la tribu. Pensa. R. M. La fertilitat de les dones era fonamental per a assegurar la supervivència de la tribu a causa de l’elevada mortalitat. Pàg. 188

Claus per a estudiar •  Els éssers humans aprengueren a cultivar plantes i a domesticar animals, es feren sedentaris i aparegueren els primers poblats, la propietat privada i les desigualtats socials. També hi hagué avanços tècnics: començà a utilitzar-se la pedra polida, es van fabricar teixits i es va inventar la ceràmica. •  Perquè havien de viure prop de les terres que treballaven. Pensa. Una revolució és un canvi important en l’estat   o govern de les coses. Parlem de revolució neolítica perquè   el pas de nòmades a sedentaris i el cultiu d’aliments van suposar un canvi profund en les formes de vida. Pàg. 189 10

•  Es tracta d’una escena de caça en què diversos homes disparen amb arcs a un grup de cèrvids.

R. M. Els éssers humans eren caçadors i recol·lectors,   s’agrupaven en clans i tribus, utilitzaven ferramentes   de pedra i os i eren nòmades. 7

Saber fer. Interpretar pintures llevantines

•  Homes. Caçaven en grup. •  Cèrvids. Arcs i fletxes.

Interpreta el dibuix

•  La imatge paleolítica representa només animals de   forma realista i amb volum, que s’aconsegueix amb gradacions tonals. A més, usen policromia. En la pintura neolítica les figures són més esquemàtiques, monocromes, i hi ix la figura humana; així mateix,   es pinta sense volum.

Recol·lectaven fruits, caçaven i pescaven per aconseguir aliment. A més, fabricaven ferramentes amb les quals adobaven les pells i elaboraven vestits. També feien foc   per il·luminar-se, calfar-se, protegir-se i cuinar, i realitzaven pintures a les coves. Pàg. 186

Pàg. 190 8

Interpreta la imatge •  En posició decúbit supí, estirat cap per amunt.

11

•  Cuidar els animals, elaborar farina, realitzar ceràmica, teixir, fabricar coques, fer cistelles, cultivar el camp, decorar murs, retre culte als déus.

•  Collars de petxines. Pàg. 187 9

•  La ceràmica s’elaborava a partir de fang, que es modelava amb les mans o amb un torn i es coïa o es deixava endurir al sol. Per als teixits, de primer s’elaborava fil a partir de llana d’ovella o de fibres vegetals i després es trenaven   els fils al teler fins a obtindre una tela.

Treball cooperatiu R. G.

Claus per a estudiar •  Creien en l’existència d’esperits que intervenien en les seues vides, per ajudar-los en la caça i protegir-los de les malalties,   o bé per provocar mals o causar la mort. •  Fa uns 35.000 anys. •  Pintures sobre roca, als sostres i a les parets de les coves. •  Es desconeixen. Molts historiadors pensen que formaven part d’una cerimònia religiosa per a afavorir la caça. •  Representen animals, són realistes i policromes.

Interpreta el dibuix

12

Usa les TIC R. G.

Pàg. 192 13

Interpreta els dibuixos •  La A consisteix a colpejar el metall amb el martell, és la més senzilla. La B es basa en el mateix, però el metall  

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 33

33

29/10/2015 18:38:17

es calfa abans de colpejar-lo perquè agafe forma més fàcilment. La C converteix el metall en líquid i deixa que   se solidifique en un motle. •  La més primitiva és la A i la més avançada, la C: requereix més coneixements, ferramentes i materials. •  La A, perquè en aquesta edat s’acabava de descobrir la metal·lúrgia. Claus per a estudiar •  Fa uns 7.000 anys. •  Es desenvolupà el comerç, aparegueren les primeres   ciutats, sorgiren noves ocupacions (guerrers, sacerdots, comerciants), s’incrementaren les divisions socials. •  La roda, la vela, l’aladre, el regadiu, la construcció de canals. •  Monuments megalítics: els elaborats amb grans   pedres. Menhir: pedra allargada clavada verticalment. Dolmen: grans pedres verticals clavades a terra i cobertes de lloses horitzontals. Cromlec: recinte circular ample, format per l’agrupació de molts menhirs. Pensa. Els metalls eren escassos i molt buscats: suposaven   una riquesa important. Per això era necessari que hi  haguera homes, els guerrers, per a defensar el poblat   de possibles atacs d’altra gent que volguera apoderar-se   dels metalls. Pàg. 194 14

Interpreta la imatge



•  Paleolítica, pel motiu animal, la policromia, el volum  i el realisme. •  Un bisó. Pàg. 195

15

Usa les TIC R. M. La base de l’economia argàrica era la ramaderia,   sobretot d’animals com ara cabres, ovelles, porcs,   cavalls i vaques. També practicaven l’agricultura   de cereals i lli, i la mineria amb l’explotació del coure. Elaboraven punyals, espases, i hi ha una important   presència d’ornaments de plata i or en els aixovars   funeraris de més prestigi. Així mateix, realitzaven   ceràmica de bastant qualitat.

Claus per a estudiar •  A Orce, Granada. •  Paleolític: a la cornisa cantàbrica: Altamira (Cantàbria).   Neolític: al Llevant (el Cogul, a Lleida; la Valltorta,   a Castelló; l’Aranya, a València; Alpera, a Albacete). •  Los Millares: s’hi han trobat enterraments col·lectius   davall monticles de terra (túmuls). El Argar: vivien en   poblats fortificats. Pensa. R. M. Ens revela les seues creences sobre una   possible vida després de la mort, ens pot indicar si es tracta   d’una societat jerarquitzada o no, ens mostra objectes  

34

d’aquella civilització com ara joies o ferramentes i ens indica quins tipus d’aliments i begudes consumien. Pàg. 197 16

Usa les TIC R. L.

Claus per a estudiar •  A l’Homo erectus. •  Les troballes més destacades són algunes pintures rupestres   i plaquetes de pedra amb gravats i pintures. •  R. M. Es poden citar aquests: cova del Bolomor, Cova Negra, cova de les Malladetes, cova del Parpalló, cova del Reinós   i Cova Fosca. •  Recipients de ceràmica cardial, destrals i aixes de pedra   polida, molins de mà, culleres, espàtules, agulles i grans   de collar. Alguns d’aquests objectes, com els recipients,   servien per a contindre aliments obtinguts de l’agricultura; altres, com els molins o les culleres, per a transformar-los   i menjar-se’ls. •  S’elaboraren una gran varietat d’objectes metàl·lics: destrals, cisells, serres, punxons, aladres, ornaments i armes. Hi hagué una ocupació intensa concentrada en poblats construïts en llocs elevats i emmurallats. Els habitatges tenien forma rectangular i estaven fets de   pedra i fang. Els enterraments es realitzaven prop o dins dels poblats   i eren individuals, acompanyats d’un ric aixovar amb les pertinences del difunt. Pensa. Una de les diferències més importants és que al territori valencià les persones del neolític habitaren sobretot en coves,   ja que els poblats són escassos. També destaca la decoració radial de la ceràmica. Pàg. 198 17

Resumeix l’essencial Paleolític Dates (inici i final). Inici: Fa uns 5 milions d’anys, amb l’aparició dels avantpassats de l’ésser humà. Final: Fa uns 10.000 anys. On vivien. Eren nòmades. A les zones càlides vivien a l’aire lliure; a les fredes es refugiaven en coves o cabanyes de branques i pells. De què s’alimentaven. De la caça, la pesca i la recol·lecció. Ferramentes. Ferramentes de pedra i os, com ara bifaços, arpons, agulles... Invents o descobriments. Domini del foc. Mostres d’art. Pintures rupestres, gravats i escultures   en pedra, ivori o os (venus). Neolític Dates (inici i final). Inici: Fa uns 10.000 anys, amb   l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Final: Fa uns 7.000 anys.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 34

S

29/10/2015 18:38:17

On vivien. Es van fer sedentaris. En poblats prop dels rius.

De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura   i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.

De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura   i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.

Ferramentes. Ferramentes sobretot de bronze (cultura del bronze valencià), com destrals, cisells, serres, punxons, etc.

Ferramentes. Ferramentes de pedra polida, com aixades, corbelles i molins. Invents o descobriments. L’agricultura, la ramaderia,   la ceràmica i els teixits. Mostres d’art. Pintures rupestres més esquemàtiques,   d’un sol color, que representaven escenes de caça esquemàtiques amb protagonisme de la figura   humana.

Invents o descobriments. Fosa dels metalls. Mostres d’art. Aixovar dels enterraments. El temps 18

Principi: aparició dels éssers humans. Final: invenció   de l’escriptura.

19

R. G. Tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.

Edat dels metalls

20

Dates (inici i final). Inici: Fa uns 7.000 anys, amb   la fabricació dels primers objectes de metall. Final:   Fa 5.000 anys, amb la invenció de l’escriptura.

Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus, Homo antecessor, home de Neandertal, Homo sapiens.

21

•  Descobriment del foc, invenció de la ceràmica, invenció   de la roda.

On vivien. En poblats i ciutats xicotetes.

•  Paleolític, neolític i edat dels metalls, respectivament.

De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura   i la ramaderia, i també de la caça i la pesca. Ferramentes. Ferramentes de coure, bronze o ferro,   com ara armes, aixades, etc. Invents o descobriments. Roda, vela, aladre.

•  Teler: neolític. Vela i aladre: edat dels metalls. El territori 22 •  La

zona d’expansió de l’art megalític. El bifaç significa jaciment paleolític, l’atifell indica la presència d’un   jaciment neolític i l’espasa, un jaciment de l’edat   dels metalls.

Mostres d’art. Monuments megalítics, com ara menhirs, dòlmens i cromlecs.

•  R. M. Per exemple, «Jaciments prehistòrics a la península Ibèrica».

La prehistòria a la Comunitat Valenciana Paleolític

•  R. M. Paleolítics: Altamira, Cova Negra. Neolítics:   Cascajos, Cova Fosca. Edat dels metalls: El Argar,   Los Millares.

Dates (inici i final). Inici: Fa uns 5 milions d’anys, amb l’aparició dels avantpassats de l’ésser humà. Final:   Fa uns 10.000 anys. Restes més antigues superiors   a 350.000 anys.

•  Paleolítiques: nord, est i sud de la Península. Neolítiques: nord, centre i est de la Península. Edat dels metalls: nord, centre i sud de la Península, i a les illes Balears.

On vivien. Eren nòmades. Campaments a l’aire lliure   o en coves. De què s’alimentaven. De la caça, la pesca i la recol·lecció.

Pàg. 199

Ferramentes. Ferramentes de pedra i os, com ara bifaços, arpons, agulles...

Conceptes

Invents o descobriments. Domini del foc.

23

Mostres d’art. Pintures rupestres i plaquetes de pedra   amb gravats i pintura.

•  Canvi profund en les formes de vida a causa del cultiu d’aliments i la domesticació dels animals.

Neolític Dates (inici i final). Inici: Fa uns 7.000 anys. Final: Fa uns 4.200 anys. On vivien. Sobretot en coves. De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura   i la ramaderia, i també de la caça i la pesca. Ferramentes. Ferramentes de pedra polida, com ara   destrals i aixes, i d’os. Invents o descobriments. L’agricultura, la ramaderia   i la ceràmica. Mostres d’art. Art rupestre llevantí i ceràmica cardial. Edat dels metalls Dates (inici i final). Inici: Fa uns 4.200 anys. Final: Fa 5.000 anys, amb la invenció de l’escriptura. On vivien. En poblats emmurallats.

•  Procés evolutiu a través del qual els nostres avantpassats van anar adquirint les característiques que ens diferencien dels primats.

•  Expressió artística arquitectònica que es basa en la construcció de monuments amb grans pedres. 24

Nòmada és el qui es desplaça d’un lloc a un altre constantment, sense residència permanent; sedentari   és el qui viu sempre al mateix lloc.

La forma de vida 25

R. L. En el paleolític, els éssers humans vivien en tribus d’uns vint a quaranta individus, formades per unes poques famílies. Diverses tribus compostes per persones d’un mateix grup formaven un clan. Es dedicaven a la recol·lecció de fruits silvestres, a la caça i a la pesca, i es desplaçaven   d’un lloc a un altre en cerca d’aliment. Vivien a l’aire lliure   a les zones càlides o en coves o cabanyes en llocs freds,   i vestien pells d’animals.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 35

35

29/10/2015 18:38:17

26

•  Per la necessitat de cuidar els cultius.

35

A l’Amèrica del Nord ocuparen tot el territori de l’actual Canadà i la part nord dels Estats Units; a l’Amèrica del Sud s’estengueren per tota la serralada dels Andes; a Europa ocuparen el nord i l’est i els cims dels Alps i Pirineus; a Àsia s’estengueren per la serralada de l’Himàlaia i per zones   de l’interior de Sibèria; a l’hemisferi sud ocuparen tota l’Antàrtida.

36

R. M. El paisatge es tornava més àrid i pobre; la vegetació arbòria reculava i només quedaven gramínies i arbustos   de port baix. La fauna emigrava a zones més càlides   i apareixien animals adaptats als gels, com ara l’ós de   les cavernes o el mamut. A més, descendia el nivell dels mars i es modificava la xarxa hidrogràfica.

•  Per la necessitat de buscar matèries primeres per   a elaborar ferramentes, armes i ornaments de   metall. 27 Paleolític: domini del foc (permet cuinar els aliments, defensar-se, il·luminar-se i fabricar ferramentes). Neolític: teixits (permet vestir-se amb roba de millor qualitat), ceràmica (permet disposar de recipients). Edat dels metalls: roda (permet el transport per terra), vela (permet el transport per mar), aladre (facilita les faenes agrícoles). La cultura i l’art 28

29

A: cavall realista, amb volum, policrom; pertany   al paleolític. B: animals i persones, monocrom, línies esquemàtiques; pertany al neolític.

37

Treball cooperatiu

M l

R. M. Algunes mesures: migrar a zones més càlides,   refugiar-se a l’interior de les coves i calfar-se amb foc, utilitzar pells d’animals per a vestir-se i protegir-se…

Ambdues imatges són mostres d’un culte   a la fecunditat.

Compromesos. El llegat dels primers éssers humans 30

Les manifestacions artístiques •  Es tracta d’una estructura de pedra formada per   grans blocs verticals clavats a terra sobre els quals descansen a manera de teulada altres blocs   horitzontals.

Pàg. 201

Resol un cas pràctic. La rèplica d’Altamira 38

•  R. L. La cova d’Altamira va ser descoberta l’any 1868 per un caçador, Modesto Cubillas. Cubillas degué comentar   el descobriment a Marcelino Sanz de Sautuola. En 1879, tornà a la cova acompanyat de la seua filla María, de 9 anys, la qual s’hi va endinsar i va veure unes pintures al sostre. Sautuola quedà sorprés de contemplar-les i donà   a conéixer el descobriment a la comunitat internacional que, al principi, dubtà de la seua autenticitat.

•  Es va utilitzar durant l’edat dels metalls com a   sepultura col·lectiva. •  Els menhirs i els cromlecs. 31

Les ferramentes •  A: corbella del neolític. B: arpó d’os del paleolític.   C: bifaç del paleolític. •  A: per a segar els camps; es continua usant hui.   B: per a pescar; hui no s’usa. C: per a escorxar,   colpejar…; hui no s’usa.

32

•  Perquè són considerades el màxim exponent   de la pintura del paleolític. •  Perquè les pintures s’estaven deteriorant a causa   de la massiva afluència de visitants i curiosos.

La metal·lúrgia •  R. L.

•  Va ser inaugurada el 17 de juliol de 2001. Es troba al costat de l’original. •  La Neocova està situada dins del Museu d’Altamira   i reprodueix la cova original. Mostra Altamira com degué ser en el paleolític, no com és ara, sense les solsides que hi ha hagut des d’aleshores. Consta d’un vestíbul, el Gran Sostre, on es troben les principals pintures i una galeria final amb màscares i altres figures.

Pàg. 200

Competència social. Aplica una tècnica. Investigar en Internet sobre les glaciacions 33

•  Van ser períodes de clima molt fred durant els quals   els gels van cobrir gran part d’Europa, Àsia i l’Amèrica   del Nord. •  Cinc. •  Període interglacial. •  Mamuts, cérvols gegants, rinoceronts llanuts, tigres de dents de sabre, bou mesquer, bisó estepari, ós de les cavernes… Es tracta d’animals adaptats al fred, amb pells gruixudes i més grans que les espècies actuals. •  No, vivim en un període interglacial.

34

36

La vegetació era molt pobra i escassa, formada per gramínies i altres plantes herbàcies. Només en algunes àrees on les condicions eren menys rigoroses, com les valls litorals o en zones baixes de l’interior, es feien petits boscos.

Busca informació i investiga

39

Llig el document i respon •  Comprovar l’hàbitat de la cova tal com estava en l’època en què va ser habitada per l’ésser humà prehistòric, molt més real que la cova original; tindre accés als quasi 200 metres quadrats del sostre policrom, que en l’original només és visible en un 40 %, i trobar informació en el museu per a entendre millor la vida de l’ésser humà en   el paleolític. •  Explica que la Neocova no és una mera còpia de l’original, sinó que en el disseny han intervingut una gran quantitat de científics que han tractat de reproduir l’aspecte original de la cova. En aquest sentit, la Neocova aporta molta informació sobre el paleolític, és «un gran llibre obert».

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 36

S

29/10/2015 18:38:18

40

41

Valora

Com s’analitza l’aixovar d’una tomba?

•  R. L.

44

•  Es podrien deteriorar a causa la humitat, la il·luminació   i la respiració humana, i podrien arribar a desaparéixer.

•  A: objecte decoratiu que representa un home llaurant.   B: daga o espasa per a lluitar. C: escut per a defensar-se.

•  R. L.

•  Metall.

Planteja una solució

•  Edat dels metalls, per la composició dels objectes.

•  R. L.

•  Probablement era un guerrer, ja que aquest és el tema dels objectes de la tomba.

•  R. L. Pàg. 202

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Com es va expandir l’ésser humà? 42

Interpreta el mapa

Pàg. 203

Treball cooperatiu. Una recreació de la prehistòria: El clan de l’ós de les cavernes 45

Comprensió lectora •  En el paleolític.

•  Àfrica.

•  Feien menys d’un metre i mig, eren d’ossos forts, de cames musculoses i peus plans. Els braços eren llargs   i estaven encorbats, com les cames. El nas era ample,   en forma de bec; la mandíbula ixent, sense barbeta;   el front baix, estret i inclinat; el cap era llarg i gran;   i el coll, curt i gros.

•  Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus. •  Europa i Àsia. •  Amèrica. •  Homo sapiens. 43

Observa, pensa i respon

Reflexiona

Que era prima, de front alt, nas xicotet i cara plana,   i no tenia pèl a la pell.

•  En cerca d’aliment i de condicions de vida més segures (menys depredadors).

•  És un ésser o objecte de la natura, generalment   un animal, que en la mitologia d’algunes societats   es pren com a emblema protector. Perquè no   causaren mals a la tribu, a les persones.

•  Els altres continents es mantindrien verges. •  Es creu que hi passaren a través de l’estret de Bering.   Aleshores, ambdós continents estaven units per   una estreta franja de terreny.

•  Iza és la dona embarassada que troba Ayla. Brun   és el cap del clan. Mog-ur és el mag.; té més de trenta anys i ja és considerat un ancià.

•  Es creu que els éssers humans arribaren a Oceania procedents d’Àsia fa uns 70.000-50.000 anys.   Aleshores, el clima era molt més fred i el nivell del   mar més baix. Austràlia i Nova Guinea formaven un   únic continent anomenat Sahul, fet que permetia   el desplaçament dels éssers humans.

•  Dades sobre la forma de vida, l’esperança de vida,   l’alimentació, el caràcter nòmada, les ferramentes   i les medecines que utilitzaven. 46

Usa les TIC. R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 37

37

29/10/2015 18:38:18

9

LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE per reprimir revoltes secessionistes o per rebutjar   les amenaces d’altres pobles sobre les fronteres. Conquistà Egipte els anys 666-663 aC; però el va perdre l’any 655. El 640 derrotà els seus tradicionals enemics d’Elam i n’arrasà la capital, Susa. Assurnasirpal II: regnà entre 884 i 859 aC. Va ser el tercer rei de l’imperi   neoassiri. És conegut per les seues conquistes militars   i la consolidació de l’imperi assiri. El va succeir el seu fill Salmanassar III. Nabucodonosor II: rei de Babilònia   (605-562 aC). Era fill de Nabopolassar, un general caldeu que després de la mort d’Assurbanipal es va proclamar sobirà d’Elam, Mesopotàmia, Síria i Palestina. Fundà l’imperi neobabilònic, que va ocupar l’espai de l’imperi assiri. Nabucodonosor va assegurar el domini d’aquests territoris i derrotà els egipcis en la batalla de Karkemish (605 aC), encara en vida del seu pare. Mort Nabopolassar aquell mateix any, Nabucodonosor el va succeir i es consagrà a la tasca de consolidar l’imperi que havia heretat, combatent incessantment contra els enemics, especialment a la zona siropalestina. Conquistà Jerusalem i féu destruir la ciutat i el temple.

Pàg. 205

Interpreta la imatge •  Al nord, a l’altiplà de Gizeh. •  La de Kheops. També la de Kheops. •  Eren la tomba del faraó. •  En la construcció participava molta gent. Primerament   s’extreia la pedra de les pedreres, després es transportava   fins on s’edificava la piràmide. •  Les piràmides de Gizeh, els jardins de Babilònia, el temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu   d’Halicarnàs, el colós de Rodes i el far d’Alexandria. Com ho sabem? •  Només els reis, els faraons. •  Perquè els saquejadors de tombes no aconseguiren trobar   la cambra funerària.

Pàg. 206 1

4

P i

•  Tigris: Dur Sharrukin (Khorsabad), Nínive, Assur, Eshnunna, Kish, Nippur, Lagash. Eufrates: Karkamish, Mari, Babilònia, Uruk, Larsa, Ur, Èridu. •  Amb Assurbanipal, cap a 669-627 aC.

Interpreta el mapa

•  Els sumeris. •  L’etapa sumèria 700 anys, l’imperi accadi 500, l’imperi babilònic 444, l’imperi assiri 744 i l’imperi neobabilònic 73.

•  La Xina: Iang-Tsé i Huang He. L’Índia: Indus. Mesopotàmia: Tigris i Eufrates. Egipte: Nil. •  Tròpic de Càncer. És una zona càlida.

Interpreta el mapa i la línia del temps •  Assíria està situada al curs alt dels rius Tigris i Eufrates, i Caldea, al curs baix.

•  La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte.

Claus per a estudiar

Claus per a estudiar

•  Va sorgir en el III mil·lenni aC i durà fins al segle VI aC.

•  La invenció de l’escriptura.

•  Entre rius.

•  Un poder polític fort, una societat molt jerarquitzada i la construcció de grans obres.

•  Era una regió clau per al comerç entre l’Àsia Menor, el mar Mediterrani i Síria.

•  Perquè totes es desenvoluparen al voltant d’un o diversos   rius.

•  Assíria al nord i Caldea al sud.

•  Són persones que treballen en l’administració de l’estat.   Van sorgir per administrar les propietats dels primers   reis. Pensa. R. M. Els rius són fonamentals per al desenvolupament d’una agricultura capaç d’alimentar grans poblacions.

•  Assurbanipal: rei d’Assíria entre 669-627 aC. Va ser un   rei conquistador, que portà l’imperi assiri a la màxima expansió, fet que l’obligà a mantindre contínues guerres  

Pensa. Turquia, Síria, l’Iraq, l’Iran, el Líban, Israel, Jordània, Egipte, l’Aràbia Saudita, Kuwait.

5

•

•

Saber fer. Interpretar una piràmide social •  En cinc.

P p

•  Esclaus, artesans i camperols la pitjor; reis, nobles i sacerdots la millor.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 38

•

•

Pàg. 210

Expressió escrita

C

•  Etapa sumèria, imperi accadi, imperi babilònic, imperi assiri, imperi neobabilònic.

Pàg. 208

38

•

Pàg. 209

Pàg. 207

3

•

  Usa les TIC R. M. L’escriptura ideogràfica xinesa es basa en figures que simbolitzen idees per mitjà d’icones; l’escriptura fenícia era de tipus consonàntic: cada lletra tenia una representació, però no s’utilitzaven vocals. L’escriptura egípcia és un tipus d’escriptura que usa caràcters ideogràfics combinant-los amb caràcters fonètics que representen un o diversos sons que s’anomenen jeroglífics.

2

C

S

29/10/2015 18:38:18

Claus per a estudiar •  Estava dividida en dos grups: els privilegiats (rei, aristocràcia, sacerdots, escribes) i els no privilegiats, que podien ser lliures (camperols, artesans) o esclaus.

Pàg. 215 9

Interpreta el mapa i la línia del temps •  Nord, mar Mediterrani; est, mar Roig; oest, desert de Líbia. •  Al voltant del Nil.

•  Privilegiats: rei, aristocràcia, sacerdots, funcionaris. No privilegiats: lliures (camperols, artesans) i esclaus.

•  El Baix Egipte és la zona del delta i la desembocadura;   l’Alt Egipte és el curs alt del Nil, al sud del Baix Egipte.

Pensa. No, perquè la lectura i l’escriptura s’han universalitzat i tots els ciutadans aprenen a llegir i a escriure en la infància.

•  L’imperi nou. •  Abu Simbel, Idfû, Luxor, Vall de les Reines, Vall dels Reis, Karnak, Tebes, Coptos, Tell-el-Amarna, Hermòpolis, Heracleòpolis, Saqqara, Memfis, Heliòpolis, Tanis, Gizeh, Sais.

Pàg. 211 6

Interpreta les imatges

•  Temples: Abu Simbel, Idfû, Karnak, Luxor. Tombes: Vall de les Reines, Vall dels Reis, Tell-el-Amarna, Saqqara, Memfis, Gizeh.

•  D’aquesta manera se simbolitza que té més importància, més poder. •  Nus, en senyal de submissió i que s’han convertit en esclaus. •  En efecte, representa les distintes classes socials sumèries. Hi ha el rei, els dignataris i els sacerdots,   els camperols i artesans, els guerrers i els presoners   de guerra, que són els esclaus. 7

Educació cívica R. M. Sí, n’hi ha. Moltes societats encara supediten la dona   a l’home. R. L.

Pàg. 213 8

Saber fer. Interpretar el ziggurat d’Ur •  Són grans estructures que sobreïxen a la plana i es troben en un estat d’abandó complet. •  Realitzada en atovó recobert de rajola, consta d’una gran escala que condueix al cim d’una estructura piramidal dividida en set terrasses, de les quals només se n’han conservat tres. Té grans portes i, a la part superior, un santuari dedicat al déu lunar Nanna. •  Perquè vivien en un territori pla, sense muntanyes.   El ziggurat era l’estructura que estava més alta i, per tant, més prop del cel, la llar dels déus.

Claus per a estudiar •  La creença en diversos déus. •  Construïen amb rajola i atovó. Inventaren l’arc i la volta. Ambdós es basen en el mateix principi, són estructures   en forma de mitja circumferència que permeten descarregar   el pes dels murs. •  El temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les escoles. Prop del temple es construïen els ziggurats, enormes torres escalonades que complien diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació. •  Posició frontal, falta de moviment i cares amb ulls grans. Representen figures importants (déus, reis o alts funcionaris) asseguts o drets. Els relleus representen escenes d’esdeveniments importants. Pensa. R. M. Sí, la majoria dels pobles de l’antiguitat eren politeistes: egipcis, grecs, romans, etc.

•  Memfis. •  Tebes. •  Durant l’imperi nou. •  Abans de Crist. Claus per a estudiar •  Al nord-est d’Àfrica. •  Les terres negres eren les planes fèrtils de les riberes del Nil; les terres roges eren el desert que es localitzava més enllà de les terres negres. •  Uns 3.000 anys, entre el 3100 i el 31 aC. •  Imperi antic, imperi mitjà, imperi nou. •  R. M. Antic: s’estableixen les bases de l’estat i la societat d’Egipte. Mitjà: té lloc una gran expansió cap a l’exterior.   Nou: època d’esplendor. •  La invasió de pobles estrangers. Els últims, els romans. Pensa. R. M. En efecte, la civilització egípcia no hauria sigut possible sense l’efecte fertilitzador del Nil i les seues crescudes anuals, que convertien la franja de terres que rega en un terreny molt apte per a l’agricultura. R. L.

Pàg. 216 10

Usa les TIC •  Hatšepsut va ser una reina-faraona de la dinastia XVIII,   que governà entre 1490-1468 aC, en l’imperi mitjà. Cleòpatra va ser reina de la dinastia ptolemaica, en l’imperi nou, i governà entre el 69 i el 30 aC. •  Hatšepsut va dedicar la major part del seu regnat   a edificar i restaurar temples i va ser una governant   pacífica. Cleòpatra va ser l’última reina del període hel·lenístic, amb ella tingué lloc la conquista romana i acabà l’imperi nou.

Claus per a estudiar •  El faraó era un rei amb poder absolut. Una dinastia és la successió de reis d’una mateixa família. •  Dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les terres, controlava el comerç i manava sobre l’exèrcit.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 39

39

29/10/2015 18:38:18

•  Eren els membres de la família del faraó i d’altres famílies   les quals aquest havia recompensat amb extenses terres i grans riqueses.

Pàg. 221 13

Saber fer. Interpretar el temple de Karnak •  Les parts del temple són: avinguda de les esfinxs,   pilons, pati inicial, sala hipòstila i santuari del déu.

•  Els nobles governaven les províncies en què es dividia   Egipte: feien complir les ordres del faraó i recaptaven   els impostos. Els sacerdots dirigien els ritus religiosos i administraven els temples. Els escribes redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos   reials i de les mercaderies que entraven i eixien dels magatzems de palau. L’exèrcit protegia les fronteres d’Egipte.

•  La construcció en pedra, l’absència d’arcs i cúpules (edificis allindanats), la utilització de columnes, les dimensions colossals. •  Informa que els pilons i les grans columnes   estaven pintats amb imatges de gran colorit   i de l’existència de dependències annexes,   probablement per a ús dels sacerdots que   cuidaven el temple.

•  Perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien   llegir i escriure. Pensa. Sí, perquè el seu poder era absolut i la seua paraula,   la llei.

•  A partir de l’estudi de les restes, de documents   de l’època, de pintures i d’altres temples semblants.

Pàg. 217 11

Interpreta la imatge •  Amb lligadura cerimonial (nemes) adornada amb una figura d’un voltor i una altra d’una serp, bastó de pastor, barba postissa i flagell. •  Voltor: símbol de l’Alt Egipte. Serp: símbol del Baix Egipte. Nemes: símbol del poder reial, atorgat pels déus. Bastó: símbol de l’autoritat i la protecció sobre el poble. Barba: símbol de la divinitat. Flagell: símbol del poder per a castigar els enemics.

12

Educació cívica Perquè ens permet conéixer detalls sobre l’administració d’Egipte i la vida quotidiana.

Pàg. 222

Claus per a estudiar •  Mitjançant la momificació. •  Mastaba: forma de prisma amb parets inclinades   i cambra funerària subterrània. Piràmide: forma   piramidal amb cambra funerària a l’interior. Hipogeu:   excavació a l’interior d’una muntanya que conté   la cambra funerària.

C

•

Pensa. Per a recordar al difunt com havia sigut la seua   vida.

• Pàg. 223

Pàg. 218

14

Hi havia diverses tècniques de momificació. Les diferències estaven en la composició dels olis i ungüents utilitzats,   així com el farciment usat, que podia ser de flors, fulles   i palla, o benes amarades en resines. En les primeres dinasties els cossos eren embenats amb lli i depositats en sarcòfags de pedra o fusta. Els cossos es banyaven en natró, una mescla de sals de sodi (carbonat sòdic, bicarbonat   sòdic, sulfat sòdic i clorur sòdic) existents de forma natural   a Egipte, com a assecant natural dels cossos, pels orificis s’extreia el cervell i després es tapaven amb cera. S’obria   el lateral de l’abdomen i per ací s’extreien les vísceres.

Claus per a estudiar •  A l’agricultura. •  Solien ser presoners de guerra. Pensa. Perquè podien tindre, administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se, cosa que no era habitual en altres societats de l’època.

Pàg. 220

Claus per a estudiar •  Que creien en l’existència de diversos déus, com Ra, Horus o Amon.

15

40

•

P e c

Interpreta la imatge

•  Per a invocar la protecció dels déus per al difunt. 16

Expressió oral •  Informació sobre els seus coneixements mèdics, els materials que utilitzaven, els vestits i les teles,   les creences, els costums funeraris, l’orfebreria, l’alimentació, etc.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 40

•

•  Es tracta d’un recipient amb aspecte antropomorf que reprodueix externament els trets físics   del difunt amb els braços encreuats damunt del pit   i una profusa decoració basada en imatges   de déus.

•  Creien que els ritus religiosos eren necessaris per a mantindre   l’equilibri de l’univers. Per exemple, pensaven que la successió de les estacions o la crescuda anual del Nil depenien d’aquests ritus. Per això, era imprescindible que cada déu tinguera un temple on guardar la seua estàtua i realitzar el culte religiós. Pensa. Un ritu és un costum o cerimònia que sempre es repeteix de la mateixa manera i un conjunt de regles establides per al culte i cerimònies religioses. Ritus catòlics, per exemple, són la celebració de la missa o el baptisme. Ritus de l’islam són el dejú durant el mes del ramadà o l’oració cinc vegades cada dia.

Usa les TIC

S

29/10/2015 18:38:18

Pàg. 224 17

Interpreta les imatges

Pàg. 228 21

Resumeix l’essencial

•  La utilització de la pedra com a material, les dimensions colossals, la vista de front, el caràcter estàtic i rígid, la idealització. •  Per mostrar com és aquesta vida i perquè al difunt   no li faltaren en l’altra vida les coses de què gaudia   en aquesta.

Mesopotàmia

Territori

Dividida en dues regions: Assíria   i Caldea.

Pàg. 225 18

Usa les TIC •  Nefertiti va ser una gran reina de la dinastia XVIII d’Egipte, esposa del faraó Akhenaton. •  Va viure entre 1370 i 1330 aC. •  Una segona cara davall del bust, amb trets facials un poc diferents: plecs a les comissures de la boca, pòmuls menys pronunciats, pont del nas més pronunciat… Segons alguns investigadors, potser l’artista va decidir eliminar aquests plecs, assuavir el pont del nas, etc., per reflectir els ideals estètics d’aquella època.

Imperi antic, mitjà   i nou.

El faraó concentrava   tots els poders.

Organització política

Període sumeri: ciutats independents. Altres etapes: imperi. Rei al capdavant, compleix també la funció de sacerdot.

Grups socials

Privilegiats (rei, aristocràcia, sacerdots, escribes) i no privilegiats, que podien ser lliures (camperols, artesans)   o esclaus.

Els nobles, sacerdots, escribes i exèrcit eren   els grups privilegiats   i s’encarregaven de l’administració de l’estat. Els no privilegiats eren els camperols, comerciants, artesans, servents i esclaus.

Politeistes (Anu, Ištar, Enlil, etc.). Creien que els déus es manifestaven a través dels fenòmens de la natura (la pluja, el vent…), dels somnis o de l’endevinació. Eren representats   com a persones   i tenien passions humanes. Tanmateix, eren immortals. No creien en la vida després de la mort.

Politeistes (Ra, Amon, Isis, Osiris, Horus…).

•  A l’interior de les tombes i en temples i palaus. •  Informaven de com havia sigut la vida del difunt. Pensa. R. M. Sí, perquè les proporcions colossals de moltes escultures feien necessari un estudi d’enginyeria per a   construir-les i col·locar-les en la posició final.

19

Interpreta el mapa •  El regne d’Israel i el regne de Judà. Els filisteus, els moabites, els ammonites, els arameus i els fenicis. •  Israel, Jordània, el Líban, Síria i l’Aràbia Saudita.

Pàg. 227 20

Interpreta la imatge

Religió i creences

•  En una zona elevada, per afavorir-ne la defensa.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 41

Dividit en Alt Egipte   i Baix Egipte.

Període sumeri, imperi accadi, imperi babilònic, imperi assiri, imperi neobabilònic.

•  Tenia un sentit religiós perquè eren obres relacionades   amb el culte als morts o els ritus de pas, i polític perquè transmetien un missatge polític, el poder del representat, normalment el faraó.

Pàg. 226

Es desenvolupà al   nord-est d’Àfrica, prop   del riu Nil.

Etapes de la seua història

Claus per a estudiar

•  Escultura: la utilització de la pedra com a material, les dimensions colossals, la vista de front, el caràcter   estàtic i rígid, la idealització, la realització d’estatuetes   de temes quotidians. Pintura: colors vius, figures   hieràtiques i sense moviment que no tenen perspectiva   i es representen sense sentit de profunditat; els personatges segueixen el principi jeràrquic: els més importants són   de dimensions més grans i se situen davant de tots els   altres.

Es va desenvolupar  al territori situat entre els rius Tigris i Eufrates.

Egipte

Creien que els ritus religiosos eren necessaris per a mantindre   l’equilibri de l’univers. Creien en la vida   després de la mort   i es preparaven per a viure en el més enllà. Pensaven que era imprescindible conservar els cossos per a aquesta segona vida. Per això, desenvoluparen la momificació, un mètode per a evitar que els cadàvers es descompongueren:   els assecaven i els embenaven.

41

29/10/2015 18:38:19

Egipte

Mesopotàmia

Arquitectura: grans constructors en rajola i atovó. Utilitzaven l’arc   i la volta: temples, ziggurats, palaus. Els edificis s’alçaven sobre plataformes o terrasses i tenien murs gruixuts que es revestien amb rajoles de colors.

Art

Escultura: estàtues de reis, déus o alts funcionaris i relleus que narren esdeveniments de la vida política o religiosa.

28

Arquitectura: temples i  palaus de pedra, allindanats i de dimensions colossals. Escultura: estàtues de pedra, fetes per a ser vistes de front, de dimensions colossals, estàtiques; transmeten rigidesa i estan idealitzades. També estatuetes de fang que representaven escenes quotidianes. Pintura: utilitzaven colors vius; les figures són hieràtiques i sense moviment, no tenen perspectiva i es representen sense sentit   de profunditat; els personatges segueixen el principi jeràrquic: els més importants són més grans   i se situen davant dels altres.

•  Les terres roges són les del desert, i les negres, les que estan a les vores del Nil i són fertilitzades per les crescudes anuals. •  Una mastaba és un enterrament trapezoïdal que amaga una cambra funerària subterrània, i un hipogeu és una excavació d’una cambra funerària en un vessant. •  Un arc és una construcció corba que descansa en dos pilars o punts fixos i cobreix l’obertura que queda entre aquests, i una volta és una construcció semiesfèrica que cobreix l’espai entre dos murs. 29

Perquè pensaven que era imprescindible conservar   els cossos per viure després de la mort. Primerament,   els embalsamadors retiraven del cos els òrgans interns, excepte el cor, i els deixaven assecar durant quaranta dies. Després, el cos es farcia i s’embolicava amb benes de lli, entre les quals es col·locaven herbes aromàtiques i amulets per acompanyar el difunt en el viatge al més enllà. Tot   seguit, se li col·locava una màscara funerària sobre el cap. Finalment, es depositava el cos en un sarcòfag que solia tindre forma humana.

30

En els dos casos es construïren principalment temples   i palaus de dimensions colossals. Però mentre la mesopotàmica usava la rajola i l’atovó (com a material)   i l’arc i la volta, l’egípcia feia servir la pedra i era   allindanada. Mesopotàmia: ziggurat d’Ur, porta d’Ištar   a Babilònia. Egipte: temple de Luxor, piràmide de Kheops.

El temps 22

R. G. D’esquerra a dreta: període sumeri, imperi accadi, imperi babilònic, imperi assiri, imperi neobabilònic.

23

•  Els sumeris eren els primers que desenvoluparen una civilització fluvial a Mesopotàmia i els accadis van ser   els seus successors.

R. G. D’esquerra a dreta: imperi antic, imperi mitjà, imperi nou, dominació estrangera. •  Ramsés II: imperi nou. Kheops: imperi antic. Mentuhotep II:

Pàg. 229

La forma de govern 31

•  Sí, era el faraó. •  Sí, posseïa terres, cobrava impostos i dirigia l’exèrcit.

imperi mitjà. Akhenaton: imperi nou. Micerí: imperi antic.

•  Sí.

El territori 24

La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte. R. G. La Xina: Iang-Tsé   i Huang He. L’Índia: Indus. Mesopotàmia: Tigris i Eufrates.  

La societat 32

Egipte: Nil. 25

És una zona àrida situada entre rius que fertilitzen el terreny. Egipte també és àrid i el Nil fertilitza les terres.

26

R. G.

Conceptes 27

C d

R. G. De dalt a baix: rei i nobles; sacerdots; funcionaris; artesans i camperols; esclaus.

La cultura i l’art 34

Piló: A. Sala hipòstila: C. Pati: B. Santuari: D.

Ziggurat: torre escalonada enorme que complia diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre

Compromesos. El llegat de Mesopotàmia i Egipte

d’endevinació. Escriba: funcionari egipci que redactava  

35

Tècniques arquitectòniques i grans obres

els documents oficials i portava els comptes dels impostos

•  Són piràmides.

reials i de les mercaderies que entraven i eixien dels

tomba faraònica. Dinastia: reis que pertanyien a una mateixa

•  Un projecte colossal, immens, que requereix un gran esforç i és molt costós, perquè les piràmides només   van ser possibles gràcies a un enorme esforç humà i econòmic.

família.

•  Per a tota mena d’edificis.

magatzems de palau. Obelisc: construcció de pedra que representava el camí que unia la terra amb el cel. Piràmide:

42

33

R. G. De dalt a baix: faraó; nobles, sacerdots i caps de l’exèrcit; escribes i soldats; camperols, comerciants,   artesans i servents; esclaus.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 42

S

29/10/2015 18:38:19

36

L’escriptura •  És un sistema d’escriptura en què les paraules es representen amb figures o símbols. •  Per exemple, la ideogràfica xinesa o l’alfabètica fenícia.

37

La mitologia

Pàg. 231

Resol un cas pràctic. El trasllat del temple d’Abu Simbel 41

•  Ramsés II.

•  Per a explicar-se el món.

•  En el segle XIII aC.

•  Dos mites diferents: –  Un afirma que al principi només existia un oceà   infinit que s’anomenava Nun. D’aquest oceà va sorgir   el déu, Amon-Ra, déu del Sol. Amon-Ra va escopir   a Su, déu de l’aire, i a Tefnut, deessa de la humitat. Aquests déus engendraren a Geb, el déu de la terra,   i a Nut, la deessa del cel. Geb i Nut són l’origen   dels altres déus egipcis i de l’univers. Una vegada   que l’univers està creat, han d’aparéixer els homes,   que després seran faraons. El déu amb forma de   moltó, Khnum, és el creador de l’home: va modelar   el cos i l’ànima dels humans en el seu torn i els va   donar el ka, o ànima. –  L’altre mite afirma que al principi només existia   l’oceà. Ra, el déu del Sol, va sorgir d’un ou   (una flor, en algunes versions). Ra tingué quatre  fills, els déus Su i Geb, i les deesses Tefnet i Nut.   Su i Tefnet van crear l’atmosfera. Geb es convertí   en la terra i Nut en el cel. Ra era, per la seua part,   el déu suprem. Geb i Nut van tindre dos fills,   Seth i Osiris, i dues filles, Isis i Neftis. Osiris va succeir   Ra com a rei de la Terra, ajudat d’Isis, la seua esposa   i germana. Seth, però, va elaborar una conjura   per matar-lo i assassinà el seu germà Osiris.   Però la seua esposa Isis recuperà i uní el cos   del seu espòs amb l’ajuda del déu Anubis. Osiris   es va convertir així en el déu de la resurrecció   i de la fertilitat, i en el rei de l’inframón. Horus,   fill d’Osiris i Isis, derrotà així mateix Seth i s’erigí   en el rei de la Terra.

Pàg. 230

•  En una zona baixa, al costat del riu Nil. Pròxima a l’emplaçament original, però 65 metres més elevada. •  Entre 1964 i 1968, perquè s’hi anava a construir una   presa i quedaria submergit. •  Desmuntant el temple peça per peça. •  Deixà algunes construccions submergides. 42

•  R. L. •  Es podria haver construït la presa en un altre lloc. 43

•  Espanya obtingué en 1968 el temple de Debod, en agraïment per l’ajuda prestada en el salvament   del temple d’Abu Simbel. Va ser reconstruït i obert   al públic l’any 1972.

Pàg. 232

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Què es va trobar a la tomba de Tutankamon? 44

•  Perquè gaudiren de comoditats i riqueses en la seua vida després de la mort. 45

40

•  Està formada per diverses estances de difícil accés comunicades entre si. •  La cambra sepulcral, perquè contenia les restes   del faraó. •  Estava allunyada de l’entrada, per evitar que fóra   espoliada pels saquejadors de tombes.

•  El rei Hammurabi, per establir les lleis que havien de regir durant el seu govern.

•  Recordar al mort la vida anterior. •  Sí, pels símbols de la màscara: la barba faraònica,   la serp, el voltor i el nemes.

Analitza el text

•  Pràcticament totes.

•  Un faraó que va viure i governà Egipte en l’imperi nou, concretament en l’època de la dinastia XVIII. •  En mastabes, piràmides i hipogeus.

Localitza el text

•  L’exèrcit, l’economia, el matrimoni, les relacions filials,   la medicina, l’arquitectura, l’esclavitud… Tots els aspectes de la vida social i econòmica.

Usa les TIC •  Es va construir al sud d’Egipte, a la Baixa Núbia,   en el segle II aC.

•  Cap a l’any 1800 aC.

39

Opina •  R. L.

Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar el codi d’Hammurabi 38

Analitza el problema

•  Podríem conéixer detalls sobre el seu dia a dia:   mobiliari que usaven, joies, etc. 46

•  Vol dir que no havia sigut profanada pels saquejadors   de tombes. Sí, perquè significava que estava intacta.

Valora el text

•  Per a enriquir-se amb els tresors enterrats.

•  R. L.

•  Va ser transcendental, ja que es tracta de la primera tomba trobada intacta. Va permetre conéixer de primera mà com eren enterrats els faraons.

•  No, perquè s’evidencien diferències entre homes   i dones i entre homes lliures i esclaus.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 43

43

29/10/2015 18:38:19

el bastó heka (que simbolitza el pasturatge) i el fuet   o flagell (que és símbol de fertilitat). Thot: home amb   cap d’ibis, el ceptre uas en una mà i l’ankh a l’altra.   Seth: home amb cara de bèstia de musell corbat, orelles rectangulars i cua alçada, amb el ceptre vas i l’ankh. Horus: home amb cap de falcó, la doble corona d’Egipte, el ceptre vas i l’ankh. Anubis: home amb cap de cànid, gos o xacal, amb el ceptre vas i l’ankh.

Pàg. 233

Treball cooperatiu. Una investigació sobre els déus egipcis 47

Isis: dona amb un tron al cap, un ceptre papiriforme   en una mà i l’ankh, símbol de la vida i de l’eternitat.   Ra: home amb cap de falcó sobre el qual porta el disc   solar, amb el ceptre uas (vara recta coronada amb el cap d’un animal fabulós) a la mà dreta, com a símbol del   poder. Osiris: home momificat, amb la pell verda i els   atributs de la reialesa: una corona Atef (formada per la corona blanca de l’Alt Egipte i la roja del Baix Egipte),  

48

R. L.

49

Usa les TIC

I

•

•

•

R. G.

C

•

•

C

•

•

P e i

44

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 44

S

29/10/2015 18:38:20

10

LA CIVILITZACIÓ GREGA •  R. L. Per exemple, Tebes, Argos, Troia, Corint.

Pàg. 235

•  A la costa, perquè el mar facilitava les comunicacions.

Interpreta la imatge

•  Muntanyós.

•  Perquè se celebraven en honor dels déus. •  A l’hipòdrom i l’estadi. S’entrenaven a la palestra   i al gimnàs i residien al leonidèon. Sí, hi ha aquest tipus   d’instal·lacions o altres amb funcions semblants. •  Duraven set dies. El primer se celebraven les cerimònies religioses i una desfilada, els dies 2 a 6 tenien lloc les competicions i l’últim dia se celebrava el lliurament   de premis i un banquet. Com ho sabem? •  Cursa de quadrigues i llançament de disc. •  R. M. Per exemple, el Discòbol de Miró.

Pàg. 236 1

Interpreta el mapa L ’Àsia Menor (Àsia), la serralada dels Balcans (Europa),   la península dels Balcans (Europa) i les illes del mar Egeu, amb Creta (Europa).

Pàg. 239 4

Interpreta el mapa R. M. Mar Negre: Teodòsia, Fasis, Callatis, Òlbia. Mediterrani: Rhode, Siracusa, Massàlia.

Claus per a estudiar •  Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit   propis. Aristocràcia: govern dels millors. Colònia:   comunitats independents que mantenien els déus,   els costums i l’organització de la polis de la qual procedia   la població. •  L’emigració i la fundació de colònies. •  La major part de les terres estava en mans d’una minoria   rica. En aquestes circumstàncies, molts grecs emigraren   i fundaren colònies pel Mediterrani i pel mar Negre. Pensa. Ambdues eren ciutats estat independents. Les polis estaven a Grècia i les colònies havien sigut fundades per emigrants de les polis fora de Grècia.

Claus per a estudiar •  Perquè cada vall i cada illa formaven un estat independent. •  Època arcaica, clàssica i hel·lenística. Pensa. Va ser determinant. La dificultat de comunicació   entre illes i entre valls va propiciar l’aparició de ciutats independents.

Pàg. 237 2

Expressió escrita •  El minotaure era fill de Pasífae, esposa del rei Minos   de Creta i d’un bou blanc enviat per Posidó, déu del mar, després de l’ofensa del rei a aquest déu. El minotaure   era un ésser violent, mig home, mig bou, i s’alimentava d’humans. El rei Minos el va tancar en un laberint. Cada nou anys, Minos oferia a la bèstia set dones i set joves   que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes. Teseu es va oferir voluntari amb la intenció de matar el minotaure   i alliberar Atenes. Ariadna, la filla del rei, que s’havia enamorat de Teseu, li va oferir un cabdell. Teseu va   lligar un dels extrems a l’entrada, i d’aquesta manera   va poder matar el Minotaure i trobar l’eixida. •  És una de les llegendes fundacionals de la civilització cretenca. Alguns historiadors ho interpreten com a   símbol de la preeminència de la civilització cretenca   o minoica sobre la Grècia continental en el III mil·lenni   abans de Crist.

Pàg. 238 3

Interpreta el mapa •  Atenes es troba a l’Àtica, i Esparta, al Peloponés.

Pàg. 240 5

Educació cívica •  Un polític atenés (c. 495-429 aC), considerat   l’«inventor» de la democràcia. •  En el fet que el poble dirigia l’administració de l’estat. •  L’assemblea o ekkle–sía. La gerúsia o consell   d’ancians. •  A Atenes, els ciutadans. A Esparta, els homes lliures   de més de trenta anys. •  A Atenes, les dones, els esclaus i els estrangers.   A Esparta, els pobles conquistats, els esclaus, les dones   i els estrangers. R. L.

Pàg. 241

Claus per a estudiar •  L’assemblea o ekkle–sía: principal òrgan de decisió política,   on es votaven les lleis, es decidien la guerra i la pau i s’elegia els governants. La bulé o consell dels cinc-cents:   s’encarregava de preparar els assumptes que es discutien   en l’assemblea. Els magistrats: funcionaris que executaven les decisions de l’assemblea. Els tribunals de justícia: cada tribunal s’especialitzava en una matèria determinada. •  A Esparta, el màxim òrgan era la gerúsia, la bulé atenesa.   Hi havia dos reis que exercien el poder militar i religiós, sense equivalent a Atenes. Els magistrats atenesos eren els èfors espartans i l’ekkle–sía tenia el seu equivalent en l’apel·la. Pensa. R. L. El principi és el mateix, però en l’actualitat   la democràcia és representativa, no directa.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 45

45

29/10/2015 18:38:20

Pàg. 242 6

Interpreta el mapa

Pàg. 246 10

•  Les polis de l’Àtica i el Peloponés.

•  Com a éssers que no tenien drets i havien de viure sotmeses als homes.

•  Les polis de l’Àsia Menor.

•  No, ara les dones tenen els mateixos drets que els homes a la major part dels països.

Pàg. 243 7

Usa les TIC Servia com a lloc de defensa davant eventuals atacs   i santuari per als déus locals.

Comprensió lectora

Claus per a estudiar •  Els ciutadans participaven en la vida política i en l’exèrcit, gaudien de tots els drets i tenien l’obligació de pagar impostos.   Els no-ciutadans no podien participar en la política.

Claus per a estudiar

•  Ciutadans i no-ciutadans (estrangers, esclaus i dones).

•  Els perses i els grecs. Per oposar-se a l’expansió de l’imperi persa.

•  En l’agricultura de vinya, blat i olivera, l’artesania i el comerç, que era l’activitat més important.

•  Perquè l’auge polític, econòmic i cultural d’Atenes durant   el segle V aC, després de la victòria en les guerres mèdiques, amenaçava els interessos d’altres polis, com Esparta. El conflicte acabà amb la victòria d’Esparta, que va exercir un domini tan opressiu que provocà lluites internes i una crisi econòmica que va afeblir les ciutats estat gregues.

Pensa. Perquè Grècia era un territori pobre que no produïa   molts aliments, raó per la qual els grecs necessitaven proveir-se   a l’exterior.

Pensa. Perquè va ser el polític més important de tot el segle   i aprovà reformes que beneficiaren el poble. A més, fomentà   el desenvolupament de la literatura i l’art, i amb el seu projecte de reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes (que havia sigut destruïda durant les guerres perses) va embellir la ciutat. Pàg. 244 8

Interpreta el mapa •  L’Àsia Menor, l’Orient Pròxim, Egipte, Damasc, Babilònia, Susa, Ecbatana, Alexandròpolis, Bactres, riu Indus,   Persèpolis, Susa, Babilònia. •  Macedònia, Grècia, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria i Egipte.

Pàg. 245

Claus per a estudiar •  Alexandre el Gran. Perquè va ser el conquistador d’un imperi. •  L’expansió de la cultura grega per Àsia i el nord d’Àfrica   i la fusió de la cultura grega amb l’oriental. •  Perquè van florir l’art, la poesia i el teatre, i hi hagué avanços científics, com els que va aconseguir Arquimedes o el geògraf Eratòstenes, que mesurà la circumferència de la Terra. Pensa. Atenes estava regida per un sistema democràtic, i les monarquies hel·lenístiques eren règims en què els reis, que van ser divinitzats, eren la màxima autoritat política i militar. 9

Saber fer. Obtindre Informació d’una moneda

C

•

Pàg. 247 11

Interpreta les imatges

P a s

•  Dormitoris, bany, entrada, menjador, gineceu, cuina   i pati central. •  Homes i dones vestien túniques llargues de llana i de lli.   A l’hivern s’abrigaven amb un mantell o xal de llana lligat al muscle. Calçaven sandàlies o botes de pell. Pàg. 248

Claus per a estudiar •  Politeista: que creu en diversos déus. Heroi: fill d’un déu i un humà. Santuari: lloc on es realitzaven els ritus d’adoració a un déu. Oracle: missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. •  La religió grega era politeista. Els déus tenien aspecte humà, encara que eren immortals. Eren els responsables de l’ordre i l’equilibri al món i ben sovint intervenien en la vida dels éssers humans i, fins i tot, mantenien relacions amb ells. Els déus i les deesses més importants residien al mont Olimp. Els grecs també creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops o els centaures. Els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els humans. •  Als santuaris. •  Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar i als avantpassats, es retia culte als déus protectors de la ciutat   i se celebraven ritus comuns als santuaris. •  Són un ritu religiós en honor d’un déu. Pensa. No, ara es tracta d’un esdeveniment esportiu.

•  Plata. •  Perquè el text anomena Lisímac. •  Divinitzat, convertit en el rei egipci Amon. •  Perquè el d’Alexandre el Gran tenia més prestigi. •  Perquè era la deessa de la guerra i recordava Grècia,   d’on procedien les monarquies hel·lenístiques;   l’associació mental donava prestigi.

46

Pàg. 249 12

Saber fer. Llegir un mite: Orfeu i Eurídice •  Orfeu (un heroi), Cal·líope (una musa), Apol·lo (un déu), Eurídice (una nimfa), Aristeu (un pastor), Persèfone (una deessa), Zeus (un déu), Demèter (una deessa).

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 46

S

29/10/2015 18:38:20

•  Orfeu era casat amb la nimfa Eurídice. Aquesta va morir quan la perseguia un pastor i Orfeu suplicà a la deessa   de l’inframón, Persèfone, que la ressuscitara. Aquesta ho va fer amb la condició que a la tornada al món dels vius Orfeu no es girara, però aquest no es va poder resistir   i girà el cap, per això Eurídice es va quedar per sempre més a l’inframón.

17

•  Està ple d’elements fantàstics: l’existència de l’inframón, dels déus, les muses i les nimfes, la capacitat de la lira d’aturar el curs dels rius, etc.

Claus per a estudiar

•  R. L. Per exemple, la necessitat de complir els pactes. Pàg. 250

Claus per a estudiar •  Ordre arquitectònic: conjunt de regles matemàtiques que determinaven la grandària i la combinació dels elements arquitectònics. Pronaos: vestíbul del temple grec. Cel·la: sala principal del temple grec. Opistòdom: lloc del temple en què   es depositaven les ofrenes. Pensa. En ambdós casos són de pedra, usen arquitectura allindanada i utilitzen la columna. Tanmateix, els temples grecs són més menuts que els egipcis i tenen una altra estructura. 13

Interpreta el dibuix Dòric.

Pàg. 252 14

Usa les TIC R. L. Per exemple, l’àgora, una gran esplanada voltada   de columnes per tres dels costats i un mur pel quart;   o l’estadi, un espai rectangular de grans dimensions voltat per dos dels costats de grades perquè s’hi asseguen els espectadors.

15

•  Passejar, informar-se, comprar i vendre. •  No, perquè en l’època hel·lenística les ciutats disposaven   de carrers amples i rectes que creuaven illes de cases quadrades i regulars. Pàg. 254 16

•  El moviment, l’expressió angoixada, les figures retorçades, la composició complexa.

Pàg. 255

•  Bronze i marbre. •  Volia reflectir la bellesa ideal del cos humà, es   realitzava en bronze o marbre, es pintava de colors   vius i tenia una funció religiosa. •  La que es basava en les proporcions harmonioses. •  Una regla per a representar les proporcions del cos humà. Pensa. Sens dubte, perquè les seues estàtues reflecteixen   amb gran detall el cos humà. 18 A

l’etapa clàssica, perquè es tracta d’una escultura realista, amb un cert moviment, de cara serena, que reflecteix   la bellesa ideal del cos humà.

Pàg. 257

Claus per a estudiar •  Filòsofs: Sòcrates, Plató, Aristòtil. Científics: Tales de Milet, Pitàgores, Heròdot, Hipòcrates, Aristarc de Samos, Arquimedes i Eratòstenes. •  A Grècia. Tragèdies i comèdies. Pensa. R. L. La mitologia explica el món basant-se en déus, personatges fabulosos i herois. La filosofia tracta d’explicar   l’essència, les propietats i les causes de les coses   naturals. La ciència és el coneixement racional i ordenat   del món. 19

Interpreta el dibuix •  L’acròpolis està al capdamunt del tossal de l’esquerra   i l’àgora en primer pla. La primera servia per a adorar els déus i com a defensa en cas de perill, i la segona era la plaça on se celebrava el mercat i el lloc on la població   es reunia per passejar, xarrar i estar informats del que passava a la ciutat.

Usa les TIC Les Panatenees eren unes festes religioses que se celebraven tots els anys a Atenes i estaven dedicades   a Atena, la deessa protectora de la ciutat. Tenien lloc durant la segona quinzena de juliol. Eren les celebracions religioses més antigues i importants d’Atenes. S’hi celebraven jocs olímpics i certàmens de poesia i música.

Saber fer. Classificar escultures gregues

Usa les TIC Policlet el Jove, al final del segle IV aC.

Pàg. 258 20

Resumeix l’essencial •  Etapes de la història. Època arcaica: es caracteritzà   pel naixement de les polis i l’expansió grega.   Època clàssica: es caracteritzà pel desenvolupament   de la democràcia, les guerres mèdiques i la guerra   del Peloponés. Època hel·lenística: es caracteritzà   per les conquistes d’Alexandre el Gran i l’aparició   de les monarquies hel·lenístiques. •  Formes de govern. Democràcia (ekkle–sía, bulé,  magistrats, tribunals de justícia). Oligarquia (dos reis, gerúsia, èfors, apel·la). •  Societat formada per ciutadans i no-ciutadans (dones, esclaus i estrangers). •  Economia basada en l’agricultura, l’artesania   i el comerç. •  Arquitectura amb tres ordres: dòric, jònic i corinti.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 47

47

29/10/2015 18:38:20

El temps

Compromesos. El llegat dels grecs

21

30 La

R. G. Època arcaica. Època clàssica. Època hel·lenística.

22

•  Expansió pel Mediterrani: arcaica.



•  Guerres mèdiques: clàssica.



•  Conquistes d’Alexandre el Gran: hel·lenística.



•  Guerra del Peloponés: clàssica.



•  Aparició de les polis: arcaica.

•  L’euro en ambdós casos. 31 La

•  El jurament hipocràtic és un jurament públic que fan   els que comencen les pràctiques amb pacients o es graduen en medicina, farmàcia, veterinària, psicologia, fisioteràpia, logopèdia, odontologia i infermeria. El seu contingut és de caràcter ètic, per a orientar la pràctica   de l’ofici.

R. G.

Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit   propis. Colònia: comunitats independents, encara que mantenien els déus, els costums i l’organització   de la polis de la qual procedia la població. Hel·lenisme: expansió de la cultura grega per Àsia i el nord d’Àfrica   i fusió de la cultura grega amb l’oriental.

25 Ciutadà

és el qui té drets polítics i participa   en el govern de la polis, i no-ciutadà, el qui no té   aquests drets ni participa en el govern. Àgora és   la plaça central on se celebra el mercat i passegen   els ciutadans, i acròpolis és el recinte on s’alcen els   temples i que serveix com a refugi en cas d’atac.   Pronaos és el vestíbul del temple i naos, la sala   principal. L’ekkle–sía és l’assemblea a Atenes, i l’apel·la,   l’assemblea dels ciutadans a Esparta.

ciència

•  Usa les TIC. Sí, continua vigent.

Conceptes 24

R d

•  Per a comerciar, comprar i vendre. Sí.

El territori 23

moneda

32 L’art

•  R. G. 33 La

política

•  Educació cívica. El govern, les cambres de representació   i els tribunals de justícia. R. L. 34 L’esport

•  Llançament de javelina, salt de llargada, curses, boxa   i lluita lliure olímpica. Pàg. 260

Competència social. Aplica una tècnica. Sintetitzar informació en un quadre cronològic 35 

Els protagonistes 26

•  El conquistador de Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Egipte, Babilònia i Àsia fins a l’Índia, entre el 336 i el 323 aC.



•  El primer és actual, el segon és del segle I dC.   El primer es limita a narrar uns fets, objectius;   el segon presenta Alexandre com un heroi. Pàg. 259

La forma de govern 27 Atenes

tenia un sistema democràtic en què participaven els ciutadans. Esparta era una oligarquia, un govern controlat per uns pocs, que a penes comptava amb els ciutadans.

La societat 28 Ciutadans: eren

una minoria, participaven en política, gaudien de tots els drets i tenien l’obligació   de pagar impostos. No-ciutadans: no participaven   en política, però hi havia diferències entre els estrangers   (eren lliures, pagaven impostos, no podien posseir terres   ni cases), les dones (eren lliures o esclaves, no tenien   drets) i els esclaus (no eren lliures, treballaven a les mines, feien faenes domèstiques o es dedicaven a l’agricultura).

ETAPES DE LA GRÈCIA ANTIGA Època arcaica (800-490 aC)

Època clàssica (490-334 aC)

Època hel·lenística (334-30 aC)

Sorgiren les polis   (a partir   del segle VIII aC).

Tingueren lloc les guerres mèdiques entre grecs   i perses (499-  480 aC).

Alexandre el Gran es llança a la conquista d’Orient entre 334 i 323 aC. Arriba a l’Indus   i ocupa Egipte i l’Orient Pròxim, l’Àsia Menor, Mesopotàmia   i Pèrsia.

Període de crisis (segles VIII-VI aC)   i revoltes populars contra els aristoi (segle VI aC) que culminà amb l’aparició de la democràcia. Període d’expansió: cap a l’oest (750-650 aC) i cap a l’est   (650-550 aC).

Atenes va viure una època d’esplendor (segle V aC). Esclatà la guerra del Peloponés entre Atenes i Esparta (431-404 aC). Hi guanyà Esparta.

Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques   (segles IV a I aC).

La cultura i l’art

Competència social. Aplica una tècnica. Classificar ceràmiques gregues

29 A.

36

Dòrica (capitell llis, arestes vives). B. Jònica (fust amb arestes suaus, capitell amb volutes). C. Coríntia (arestes suaus al fust, capitell de fulles d’acant).

48

A. Àmfora (té coll alt i dues anses). B. Crater (és molt gran, amb boca molt ampla). C. Cílix (és xicoteta i amb peu).   D. Enòcoa (té una sola ansa).

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 48

S

29/10/2015 18:38:21

Pàg. 261

Pàg. 262

Resol un cas pràctic. Per què les escultures del Partenó es troben a Londres? 37

Busca informació i investiga

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Existiren Troia i la guerra de Troia? 41 •  Un

poeta grec que va viure en l’època arcaica,   en el segle VII aC, autor de la Ilíada i l’Odissea.

•  Dos temples de l’Acròpolis d’Atenes. •  A Atenes.

•  Zeus era un déu grec, i Aquil·les, un heroi. No, l’heroi   és el fill d’un déu i un humà i és poderós però   no immortal.

•  El fris. •  L’ambaixador britànic en l’imperi otomà. Els que   lord Elgin va extraure del fris del Partenó entre 1801   i 1805. 38 Analitza

42

la notícia

•  Va seguir pas per pas la narració d’Homer.

•  Al Museu Britànic.

•  Els grecs van ser els vencedors, quan introduïren   un cavall gegant a la ciutat dins del qual s’amagaven soldats.

•  Defensa i potencia el retorn voluntari. •  Desatén la petició grega i manté al Museu Britànic   les talles del Partenó. 39

•  Un arqueòleg alemany que va viure en el segle XIX   (1822-1890) i va descobrir l’emplaçament de l’antiga Troia; demostrà, doncs, que la Ilíada descrivia llocs reals.

Valora

•  Al tossal d’Hisarlik, a l’Àsia Menor. Seguint   les indicacions d’Homer.

•  Sens dubte, suposen un element que atrau a Londres   molts visitants i turistes cada any.

•  Sí que va existir, ho sabem perquè se n’han trobat   les restes.

•  R. L.

•  Hi ha més dubtes. Les que figuren en els textos   d’Homer i les que aporta l’excavació de la ciutat.

•  Birgit Wiger-Angner creu que el Museu Britànic hauria   de retornar les talles. Freddie New creu que és un bon moment per a plantejar-se la qüestió. 40 Treball

cooperatiu

R. L.

Pàg. 263

Treball cooperatiu. Representar una tragèdia grega: Èdip rei 43

Comprensió lectora R. L.

44 R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 49

49

29/10/2015 18:38:21

11

LA CIVILITZACIÓ ROMANA El rei era auxiliat pel senat, una assemblea formada pels senadors, que eren els caps de les famílies principals.

Pàg. 265

Interpreta la imatge •  Era una unitat d’infanteria de l’exèrcit romà que constava   de 80 homes, distribuïts en 10 contubernis, i estava dirigida   per un centurió. Era la unitat bàsica d’organització de les legions romanes. •  Armes: javelina, daga, gladius, pilum. Defensa: casc, cuirassa, gamberes, escut. •  Per a atacar una muralla. Era un sistema de defensa pel qual els legionaris creaven una closca com la de les tortugues amb els escuts.

•  Els patricis eren els representants de les famílies més importants de la ciutat. •  L’últim rei va ser destronat per una rebel·lió. Pensa. No, depén de les atribucions del senat i de qui el componguen. En aquest cas estava format pels representants   de les famílies principals. 3

•  Protagonistes. Ascani, Numítor, Amuli, Rea Sílvia, Mart, Ròmul i Rem, la lloba Luperca, un pastor i la seua dona. •  R. G. Moments de la història: Amuli destrona Numítor i condemna la seua filla Rea Sílvia a convertir-se en vestal.   El déu de la guerra, Mart, engendra en Rea Sílvia dos bessons, Ròmul i Rem, i aquesta els llança al riu Tíber. Luperca els alleta i el pastor i la dona els cuiden. Després, quan creixen, Ròmul i Rem reposen Numítor i funden Roma a la riba dreta del Tíber. Ròmul mata Rem.

•  Estava estructurat al voltant del quarter general, amb les  cases dels legionaris formant quadrícules ordenades. Les torres i palissades servien de defensa contra els enemics. Com ho sabem? •  Legionaris. Podríem conéixer-ne l’armament, la roba   i les armes. •  Documents de l’època, com ara llibres, cartes, papers   de l’administració de l’exèrcit, etc., o les excavacions   dels mateixos campaments.

2

Interpreta els mapes •  Quirinal, Capitoli, Viminal, Esquilí, Celi, Palatí, Aventí.   El document 2, un plànol de Roma.

•  300 membres. Ratificava les lleis, dirigia la política exterior   i assessorava els magistrats.

•  Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, el Marroc, Portugal, Espanya, Andorra, França, el Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein, Suïssa, Àustria, Hongria, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Kosovo, Sèrbia, Romania, Bulgària, Macedònia, Albània, Grècia, Malta, Turquia, Geòrgia, Azerbaidjan, Armènia, l’Iraq, Síria, el Líban, Xipre, Israel, Jordània, l’Aràbia Saudita.

•  R. G. Edil (administració municipal). Pretor (justícia). Cònsol (govern i exèrcit). Censor (elaboració del cens). Qüestor (finances).

•  Abans de Crist van ser la monarquia i la república.   Després de Crist, l’imperi. •  L’etapa de la monarquia va començar l’any 753 aC   i va acabar l’any 509 aC. Va durar 244 anys. L’etapa de la república va començar l’any 509 aC i va acabar el 27 aC.  Va durar 482 anys. L’etapa de l’imperi va començar   l’any 27 aC i va acabar el 476 dC. Va durar 503 anys. Claus per a estudiar •  Els llatins. •  A la vora del riu Tíber. Primerament, ocupà la península Itàlica i, després, es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica, fonamentalment pels territoris entorn del mar Mediterrani. •  Entre el segle VIII aC i el V dC. •  Roma era governada per un rei elegit pels representants   de les famílies més importants de la ciutat: els patricis.  

50

•  Que elegeixen o confirmen en el poder. •  Assemblees de ciutadans del poble de Roma.

•  Monarquia, república, imperi.

P v

•  Que uns són més importants que altres i que es va ascendint d’uns càrrecs a altres. Pàg. 269

Claus per a estudiar •  La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis   i els plebeus. Els patricis i els plebeus tenien drets si eren homes. Les dones i els esclaus, no. •  En la monarquia, el poder residia en el rei, elegit entre els patricis. En la república, el poder residia en el poble, que elegia els magistrats, i en el senat. •  Era el representant dels plebeus en el senat. Va ser important perquè els permetia defensar els seus interessos davant el senat. Pensa. Una oligarquia és una forma de govern segons   la qual el poder és exercit per un reduït grup de persones.   Perquè el poder l’exercien uns pocs, els patricis. 5

Expressió oral •  R. L. Els esclaus no eren considerats persones, sinó objectes propietat dels amos. Solien ser presoners   de guerra o fills i filles d’esclaus. Es podien comprar   la llibertat i convertir-se així en lliberts. R. L. •  R. L.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 50

•

Interpreta el gràfic i el dibuix

•  Altres pobles, etruscos, llatins, grecs.

Interpreta la línia del temps

•

•  El poble de Roma. Perquè del poble emanen els càrrecs   i per al poble es governa.

Pàg. 267

•  Canàries.

C

•

Pàg. 268 4

1

Expressió escrita

S

29/10/2015 18:38:21

 

Pàg. 270 6

9

Interpreta la moneda •  Els títols més comuns de què van fer ús els emperadors romans van ser aquests: Augustus (persona sagrada), Pontifex Maximus (cap religiós), Imperator (cap militar), Pater Patriae (pare de la pàtria), Tribunum Plebis (tribú   de la plebs), Consul (cònsol), etc.

Interpreta el mapa •  Una divisió administrativa del territori de l’imperi romà. •  Totes les terres que envolten el mar Mediterrani i part de l’actual Gran Bretanya. Províncies: Aràbia, Cirenaica, Dàcia, Gàl·lia, Britània…

•  Germànics i dacis.

•  Rin i Danubi. •  Oceà Atlàntic, mar Cantàbric, mar Negre, mar Roig,   mar Mediterrani. •  Durant la república.

Pàg. 273 10

•  El Panteó, els fòrums imperials, el Colosseu, el capitoli,   el circ Màxim, les termes d’Agripa, les termes de Trajà,   l’odèon, el teatre de Pompeu, el teatre de Marcel.

Pàg. 271

Claus per a estudiar •  Un enfrontament militar entre Roma i Cartago. •  La corrupció, revoltes populars, una rebel·lió d’esclaus,   les lluites internes i l’increment de poder de l’exèrcit. •  Juli Cèsar va ser un militar que es va nomenar dictador perpetu el 48 aC. August va ser el primer emperador (nebot de Juli Cèsar, va aconseguir el poder a la mort d’aquest i que el senat   li atorgara a poc a poc nous títols que van anar ampliant el seu poder, circumstància que li va permetre instaurar l’any 27 aC un nou règim: l’imperi). Pensa. No, les riqueses quedaven en mans d’uns pocs i cada vegada hi havia més desigualtats. 7

Comprensió lectora R. M. Per exemple, «El dret dels romans a governar els pobles».

Pàg. 272 8

Usa les TIC •  Calígula: va fer obrir la tomba d’Alexandre el Gran   per agafar la seua cuirassa, que es posava contínuament.

•  Els fòrums imperials. Claus per a estudiar •  L’emperador acumulava tots els poders. El senat continuà existint, però es limitava a ratificar les decisions de l’emperador. •  En el segle II va assolir la màxima expansió, es trobava en pau   i havia prosperitat econòmica i social. En el segle III es va sumir en una crisi militar, política, econòmica i social. •  L’any 476 dC. A causa de la invasió de pobles bàrbars. Pensa. Àtila va ser l’últim i més important rei dels huns,   un poble de les estepes asiàtiques originari de la Xina. Dominà   l’imperi romà d’Orient, on va assetjar Constantinoble,   la capital. Posteriorment va envair el nord d’Itàlia el 451-452   i fins i tot va arribar a quedar-se a les portes de Roma. Mostrà   al món la debilitat de l’imperi romà. Àtila va morir durant la seua nit de noces. Pàg. 274 11

•  Trajà: li agradava tant el vi que ordenà que no es tingueren en compte les ordres que donava després d’un banquet, quan havia begut massa. •  Adrià: va ser un emperador molt viatger. Solia acudir als banys públics com un ciutadà més. Un dia, va veure que un soldat es fregava l’esquena contra la paret. Li va preguntar per què ho feia i el soldat li respongué que perquè no tenia esclau. Adrià li va regalar uns quants esclaus. Quan tornà als banys va veure que molts altres soldats es fregaven contra la paret. Manà cridar-los i els digué que es fregaren mútuament els uns als altres.

Interpreta el dibuix •  Colomer, premsa, habitatge, estable. •  Aladre per a llaurar el camp, molins per a gra, premses   per a elaborar oli i vi.

•  Neró: es diu que va ordenar assassinar la seua mare i que incendià Roma, de la qual cosa acusà els cristians. •  Claudi: quan l’exèrcit romà va assassinar tota la família imperial pels excessos de Calígula, trobaren Claudi   amagat darrere d’una cortina i el van proclamar emperador, malgrat que aquest volia que tornara   la república.

Interpreta la maqueta

Pàg. 275 12

Interpreta el mapa •  El Mediterrani. •  Les calçades. •  L’oli i el blat procedien de la península Ibèrica. Del mar Bàltic importaven ambre i pells. Les espècies, la seda i el cotó es portaven d’Àsia, i a Àfrica es capturaven esclaus.

Claus per a estudiar •  Per l’existència d’una mateixa moneda, de calçades i de ports. •  El regadiu, l’aladre romà, els molins de gra i les premses per a elaborar l’oli i el vi. Pensa. Entre altres coses, menjaven blat i derivats i bevien vi, perquè això era el que cultivaven.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 51

51

29/10/2015 18:38:21

Pàg. 276

Claus per a estudiar

Pàg. 281 16

Saber fer. Investigar la vida quotidiana a través de l’art •  Ens informa sobre el vestit, les diversions, la música i els instruments musicals que utilitzaven els romans i els balls que celebraven.

•  Vol dir que s’adaptava a la seua funció, com un aqüeducte   per a transportar aigua a una població, i era de grans dimensions, per a mostrar el poder de Roma, com un arc   de triomf.

•  R. G.

•  Columna: rememoració de fets importants i grans victòries militars. Termes: banys públics. Circ: lloc per a celebrar curses de carros (quadrigues). Cúria: lloc de reunió del senat. Basílica: lloc per a la realització d’intercanvis comercials.

Claus per a estudiar

•  Ambdues usaven la pedra, les columnes i els ordres. La funció de l’arquitectura romana, però, era eminentment pràctica,   i la de Grècia, religiosa.

•  L’escultura de cos sencer reprodueix tot el personatge i el bust, només el tronc i el cap.

Pensa. El ciment, el formigó i el sentit pràctic de l’arquitectura.

•  Utilitzava el marbre o el bronze, s’inspirava en els models   grecs, va introduir els retrats, es feien escultures de cos sencer, bustos i estàtues eqüestres. Pels retrats.

•  Que reproduïa amb fidelitat el model, fins i tot els defectes físics de les persones. •  Als edificis, al terra i a les parets. Servien per a decorar-los.

Pàg. 277 13

Saber fer. Identificar construccions romanes •  R. G. Els arcs de triomf servien per a commemorar   una victòria militar. Per davall dels arcs desfilaven les tropes o els presoners de guerra i s’exposava part del botí obtingut. Eren construccions exemptes, de pedra, amb   un nombre senar d’obertures (una o tres; si eren tres,   la central era de més alçada i amplada que les laterals)   i decorades amb relleus al·lusius al fet commemorat i inscripcions que narraven les campanyes realitzades   i elogiaven qui les va dirigir.

•  El mosaic és un dibuix elaborat amb tessel·les, peces xicotetes de colors. Pensa. Escenes de la vida quotidiana o religiosa, motius florals i arquitectònics, esdeveniments històrics… R. L. Perquè així deixaven constància de com era el seu món.

Pàg. 282 17

•  Dormitori, despatx, menjador, cuina.

•  Circ, amfiteatre, cúria, temple, arc de triomf i aqüeducte.

Pàg. 280 15

52

Interpreta l’escultura

Saber fer. Distingir un temple romà d’un temple grec La falta de decoració al frontó, l’escalinata d’entrada, la incorporació d’un podi i el fet que les columnes laterals estigueren apegades al mur. Semblances: mateixa estructura, mateixos ordres, mateixa arquitectura allindanada.

Interpreta les imatges

•  De planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats   al voltant de dos carrers principals: el cardo maximus   i el decumanus.

•

Pàg. 283 18

•  Eren recintes públics destinats principalment a banys,   que constaven de diverses estances: piscines d’aigua calenta (caldarium) i freda (frigidarium), amb zones de massatges, perruqueria, etc.; algunes tenien també gimnàs. No solament complien una funció higiènica,   sinó que també eren el lloc on els romans es reunien   a xarrar i passar una estona agradable.

•

Els esperits dels avantpassats.

Pàg. 278 14

C

Interpreta la imatge

Claus per a estudiar •  Tríada capitolina: tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva. Capitoli: edifici en què es retia culte a la tríada capitolina.   Àugur: intèrpret de la voluntat dels déus.

•

P e

•  Sí, admetien els déus d’altres pobles. •  Déus propis com Júpiter, Minerva, Mart o Mercuri; déus estrangers com Isis o Cíbele, o els mateixos emperadors. Pensa •  Perquè d’aquesta manera aquests pobles s’integraven   més fàcilment a Roma. •  Que és un bon senyal. Procedeix de Roma. •  Per a fomentar el respecte a l’autoritat romana. 19

Expressió escrita

•  De cos sencer.

•  Era un temple dedicat a tots els déus.

•  Com un militar: amb cuirassa i mantell de general.   Que és un general de les legions.

•  El féu construir l’emperador Adrià.

•  Els peus descalços.

•  A Roma.

•  Entre 118 i 125 dC.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 52

•

S

29/10/2015 18:38:21

,

Va construir ciutats i vil·les on es desenvolupaven aquestes activitats econòmiques: comerç i artesania (ciutats), agricultura (vil·les).

•  El diàmetre de la cúpula és de 150 peus, 43,44 m.   El pòrtic d’entrada mesura 34,20 × 15,62 m. L’alçada   de les columnes és de 14,15 m i els fusts tenen un diàmetre d’1,48 m a la base.

Va crear una societat formada per homes lliures:   plebeus (camperols, artesans, comerciants) i patricis; i esclaus.

•  A l’exterior hi ha un pòrtic que precedeix una estructura circular. •  A l’interior domina l’espai la cúpula gegantina, la més gran que s’ha construït mai en formigó.

El temps 24

R. G. Monarquia (753-509 aC), república (509-27 aC)   i imperi.

25

•  753 aC: fundació de Roma.

Pàg. 284 20

Interpreta la imatge

•  509 aC: inici de la república.

La imatge del bon pastor (s’identifica amb Crist), les ovelles   i moltons (els creients), el colom amb la branca d’olivera (símbol de la pau divina).

•  380 dC: el cristianisme es converteix en religió oficial   de l’imperi romà. •  27 aC: inici de l’imperi. •  313 dC: s’estableix la llibertat religiosa.

Pàg. 285 21

•  476 dC: final de l’imperi romà. (De l’imperi romà   d’Occident).

Interpreta el mapa •  Al Pròxim Orient.

26

•  Per algunes zones de l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, França, Espanya i nord d’Àfrica.

Els protagonistes

•  Abans del 325 dC.

27

•  Jesús de Natzaret. En el segle I dC.

•  Constantí: va concedir la llibertat religiosa als cristians   l’any 313.

•  Que hi ha un sol Déu, que totes les persones són iguals per a Déu, que els éssers humans s’han d’estimar i perdonar i que aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi la vida eterna després de la mort.

•  Caracal·la: estengué la ciutadania romana a tots   els habitants de l’imperi en el segle III. •  Teodosi: imposà el cristianisme com a única religió   oficial de l’imperi l’any 380.

•  L’any 380. Que es van prohibir totes les altres religions,   els seguidors de les quals començaren a ser perseguits.

Pensa. L’existència dels bisbes i l’organització entorn de les esglésies. 22

•  Jesús de Natzaret: fundà una nova religió, el cristianisme, en el segle I dC. El territori 28

R. G.

Treball cooperatiu

Conceptes

•  R. L. Llocs: Betlem, Natzaret, Jerusalem, Cesàrea.

29

•  R. G. Pàg. 286 23

•  Juli Cèsar: dictador de Roma, posà fi a la república. •  August, nebot de Juli Cèsar: primer emperador   de Roma el 27 aC.

Claus per a estudiar

•  Catacumba: galeria subterrània on s’enterraven els primers cristians. Apòstol: deixeble de Jesús de Natzaret. Basílica: església, lloc de culte cristià.

R. G.

Resumeix l’essencial Roma Va tindre tres formes de govern: la monarquia, caracteritzada pel govern d’un rei elegit pels patricis;   la república, caracteritzada pel govern del senat, les magistratures i els comicis; i l’imperi, caracteritzat   pel govern de l’emperador. Va conquistar un gran imperi localitzat al voltant del mar Mediterrani, gràcies a la romanització. Amb dues grans etapes, la pax romana, durant els segles I i II; i la crisi del segle III, a causa de la crisi militar, política, econòmica i social.

•  Els patricis són els membres de les famílies més importants de la ciutat; els plebeus eren la resta dels habitants de Roma. •  Un magistrat és una persona que exerceix un   càrrec de govern de la república romana; el cònsol   és el càrrec més important o alt dins dels   magistrats. •  Un temple és un edifici on es ret culte a un déu, i una catacumba és una galeria subterrània on eren enterrats   els primers cristians. •  Una vil·la és una explotació agrícola i ramadera, amb residència, al camp; una domus és una casa urbana unifamiliar. •  Un mosaic és un dibuix format per tessel·les de colors;   un bust és un tipus d’escultura que representa només   el cap i la part superior del tronc d’una persona.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 53

53

29/10/2015 18:38:22

•  Un arc de mig punt és una construcció corba que descansa en dos pilars o punts fixos i cobreix l’obertura que queda entre aquests. Una volta de canó és una construcció arquitectònica en forma d’arc que cobreix   l’espai entre dos murs o diversos pilars.

Pàg. 288

Competència social. Aplica una tècnica. Fer un informe sobre els gladiadors 36

Treball cooperatiu. R. L.

Pàg. 287

La forma de govern 30

Monarquia Qui controlava el govern?

El rei.

Els ciutadans elegien el govern?

Quin era el paper del senat?

República

37

R. L.

38

R. L.

39

R. L.

Q

Imperi

El senat i les magistratures.

L’emperador.

No.

Sí.

No.

Aconsellar.

Ratificar les lleis, dirigir   la política exterior, donar normes d’actuació als magistrats.

Pàg. 289

Resol un cas pràctic. Salvar Pompeia 40

Llig la notícia i respon a les preguntes •  De Pompeia. •  Més de 20.000 persones. •  Es van complir 19 segles (1.900 anys) de l’erupció volcànica del Vesuvi que sepultà Pompeia.

Ratificar les decisions   de l’emperador.

•  En el segle XVIII. Carles de Borbó, futur Carles III d’Espanya. •  Continuen les excavacions. •  Es va esfondrar la Casa dels Gladiadors i es produïren danys a la Casa del Moralista. •  Va caure part d’un mur. •  Que el patrimoni d’Itàlia està molt abandonat, i s’acusa   de negligència i abandó les autoritats.

L’art 31

El de l’esquerra és una dona d’edat madura i el de la dreta   és un home jove.

41

•  R. L.

•  És més realista el primer retrat, perquè l’escultura reflecteix el pas de l’edat i els trets físics amb més versemblança.

•  R. M. Conservar els jaciments arqueològics   del passat és conservar la nostra memòria del passat   i, per tant, una part de la nostra identitat.

•  La dona és un retrat romà, és realista, no idealitzat;   l’home és un retrat grec (no realista, bellesa ideal).

•  Té aspectes positius i negatius. D’una banda,   proporciona recursos econòmics per a sostindre el jaciment; de l’altra, el seu pas pel jaciment el   deteriora.

Compromesos. El llegat dels romans 32

La llengua •  Pilum, gladius, pax romana, impluvium, cardo, decumanus, frigidarium, caldarium, tepidarium, domus, insula, etc.

42

•  Tots els dies de la setmana menys el dissabte   i el diumenge. Tots els mesos de l’any. 33

Les ciutats •  R. L. Hi ha moltes ciutats a Espanya d’origen romà i amb construccions d’època romana: Lugo, Àvila, Lleó, etc.

34

35

54

Planteja una solució •  R. L.

•  Són nombres que s’escriuen amb lletres (I, V, X, L, D, C...). Els utilitzem per a numerar els segles, per exemple. •  1778.

Opina

•  R. L.

Pàg. 290

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat? 43

•  Cardo maximus: A (va de nord a sud).

Els edificis

•  Fòrum: G (és un espai ampli amb una estructura   semblant a la dels fòrums romans).

•  Són festivals durant els quals es representen obres clàssiques, gregues i romanes. Solen celebrar-se a l’estiu.

•  Temple: D (té columnes i podi).

•  R. L.

•  Arc de triomf: C (té estructura d’arc i està sobre   una via principal).

El cristianisme

•  Decumanus: B (va d’est a oest).

•  La igualtat, la necessitat d’estimar-se i perdonar-se…

•  Habitatges: E.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 54

S

29/10/2015 18:38:22

•  Teatre: F (té graderia i platea). •  Termes: H (té l’estructura típica de les termes). 44

Pel tipus d’edificis i l’estructura en quadrícules   rectangulars amb carrers principals i secundaris   que s’encreuen en angle de 90º.

Pàg. 291

Treball cooperatiu. Els còmics d’Astèrix: una altra visió dels romans 48

En l’època romana, després de la conquista de la Gàl·lia.   Ho indica el fet que s’estiguen construint les calçades i l’aqüeducte.

49

En les escenes s’aprecia un considerable treball de documentació històrica que reprodueix amb fidelitat vestits, elements materials com vehicles, obres arquitectòniques, etc., de l’època romana, encara que sempre tenint en compte que es tracta d’una obra d’entreteniment i que el rigor històric és secundari. Els diàlegs, sense rigor històric, busquen explotar el costat còmic de les situacions plantejades.

50

Sí, un senyal de circulació que indica la direcció en què   es troben una sèrie de ciutats.

Qui va assassinar Juli Cèsar? 45

•  Un general i dictador romà. •  Vencé els oponents en la guerra civil i es proclamà dictador.

46

•  Més de seixanta. •  C. Cassi i Marc i Dècim Brut. •  El 15 de març. Perquè hi havia una reunió del senat. •  Va ser acusat d’abús de poder i d’erigir estàtues seues   al costat de les estàtues dels déus. •  Apunyalat. •  A Marc Brut.

47

•  R. M. La part relacionada amb els auguris que anunciaren la mort de Cèsar.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 55

55

29/10/2015 18:38:22

12

EL TERRITORI D’ESPANYA I DE LA COMUNITAT EN L’ANTIGUITAT però també practicaven la caça de cérvols i porcs senglars   i una agricultura basada en els cereals; eren experts en metal·lúrgia: fabricaven fonamentalment joies i armes   de bronze i ferro; també elaboraven ceràmiques i teixits   de llana.

Pàg. 293

Interpreta la Imatge •  Perquè posaven en contacte parts molt diverses de l’imperi, permetien el pas de les tropes i dels correus i fomentaven   el comerç. •  Primerament, excavaven i fonamentaven la calçada amb una capa gruixuda de pedres. Després, disposaven diverses capes de grava i arena. Finalitzaven amb una capa de pedres planes ben polides perquè els carros hi rodaren fàcilment. •  No, les nostres estan fetes amb asfalt, que és molt més uniforme. •  Moltes de les antigues calçades romanes van servir de base per a la creació de les carreteres actuals. Tanmateix, el plànol actual és radial, amb centre en una població que en l’època romana no existia: Madrid.

•  Els ibers adoraven divinitats principalment femenines.   El culte religiós es realitzava als santuaris, pròxims als poblats. Incineraven els difunts i introduïen les cendres en urnes.   Els celtes adoraven els astres i alguns elements de la natura. Els sacerdots celtes s’anomenaven druides i tenien gran prestigi social, perquè actuaven com a doctors i endevins.   Igual que els ibers, els celtes incineraven els morts.

P i

Pensa. Per defensar-se dels enemics. 3

Saber fer. Comparar formes de vida dels ibers i dels celtes •  Els dos. •  Ordenada en el cas iber, desordenada en el poblat cèltic. •  Rectangular als ibèrics, circular als cèltics.

Com ho sabem?

•  Agricultura, mineria, artesania i comerç entre els ibers; ramaderia, agricultura, metal·lúrgia i artesania entre els celtes.

•  Sí, les fites quilomètriques.

C

•

Pàg. 294 1

Interpreta el mapa A la zona ibèrica: ilergets, laietans, edetans, contestans, bastetans, oretans, turdetans. A la zona cèltica i celtibèrica: galaics, asturs, càntabres, vascons, lusons, arevacs, vacceus, vetons, lusitans, carpetans i cèltics. Era més extensa l’àrea celtibèrica i cèltica.

Pàg. 295

4

•  La Dama d’Elx representa una dona amb túnica i mantellina sostinguda per una pinta. Un gran mantell cobreix la mantellina. Està tallada en calcària fina. La dama porta joies característiques dels ibers: unes rodes que cobreixen les orelles i que pengen d’unes cadenetes subjectes a una tira de cuir que li cenyeix el front, collars   i corones amb xicotetes cadenes i filigranes. Els Toros de Guisando són quatre escultures bastant tosques realitzades en granit que representen bous o verros. Algunes tenen forats al cap. Claus per a estudiar •  La societat ibèrica s’organitzava en tribus governades per   un rei o règul; els grups més poderosos eren els nobles,   els sacerdots i els guerrers. La societat cèltica s’organitzava   en tribus; cada tribu estava formada per diversos clans i cada clan per diverses famílies; una minoria acaparava les riqueses   i dominava la resta. •  Entre els ibers destacava l’agricultura de cereals, vinya   i olivera i la ramaderia; també destacava la mineria d’or, plata, coure i ferro; a més, l’artesania era de qualitat, sobretot la forja d’espases, la ceràmica i els teixits de llana i lli, i desenvoluparen el comerç. Els celtes es dedicaven, sobretot, a la ramaderia,  

56

Expressió oral R. L.

Pàg. 297 5

Interpreta el mapa Fenícies: Gadir, Malaca, Sexi, Abdera. Gregues:   Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion. Cartagineses:   Ebyssos, Cartago Nova.

2 Usa les TIC

•  La Dama d’Elx és una escultura ibèrica. Els Toros de Guisando van ser elaborats pels vetons, celtibers.

P a

Pàg. 296

Claus per a estudiar •  Fenicis (procedien de la costa est del Mediterrani),   grecs (de Grècia) i cartaginesos (de Cartago, al nord   d’Àfrica). •  A la vall del Guadalquivir. Amb els fenicis i els grecs. Pàg. 298 6

Interpreta el mapa A Castelló els ilercavons, a València els edetans   i a Alacant els contestans.

Claus per a estudiar •  Pobles: Ilercavons (al nord), edetans (al centre) i contestans   (al sud). Poblament: En grans ciutats i en poblats emmurallats   situats en zones elevades. Societat: Tres grups: grup dels poderosos (aristocràcia, sacerdots i sacerdotesses), grup intermedi (comerciants   i artesans) i gran massa de camperols i alguns esclaus. Formes de govern: Tribus dirigides per un rei (junt amb   els guerrers, els sacerdots i un consell). Tribus governades   per magistrats i un senat.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 56

S

29/10/2015 18:38:22

Economia: Agricutura (de secà i fruiters), ramaderia (ovelles, cabres, porcs, vaques), apicultura, metal·lúrgia, ceràmica, teixits i comerç.

Caesaraugusta (Saragossa), Emerita Augusta (Mèrida), Olisipo (Lisboa), Cartago Nova (Cartagena), Saguntum (Sagunt), Corduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla).

Religió: En coves o en santuaris a l’aire lliure. Art: Escultures de gran mida, exvots xicotets i objectes de ceràmica decorats. Pensa. Perquè les deesses mare havien de ser unes deïtats molt importants per als ibers.

Pàg. 299 7

  Express ió oral R. M. Es podrien conéixer millor les seues creences, la forma en què es guanyaven la vida, l’organització social…

Pàg. 300

Claus per a estudiar •  Derrotar els cartaginesos per tindre el domini sobre el Mediterrani occidental i l’interés per les riqueses de la Península. Pensa. Va ser una conquista lenta i difícil que es prolongà   al llarg de 200 anys. Pàg. 301 8

Saber fer. Comprendre la conquista romana a través de mapes Les fases de la conquista •  El 14. •  El 218 aC, quan els romans desembarcaren a Empúries.   L’any 19 aC, després de les guerres càntabres. Durà 199 anys. •  Quatre. Amb gradació de tons. •  El llevant espanyol, d’influència ibèrica. Grecs, fenicis   i cartaginesos. •  El nord peninsular. Celta. Cap. Les províncies •  Al segle III. •  Gal·lècia (Bracara Augusta), Tarraconense (Tarraco), Lusitània (Emerita Augusta), Cartaginense (Cartago Nova)   i Bètica (Corduba). •  R. G. 197 aC: Hispània Citerior i Ulterior. 13 aC: Tarraconense, Bètica i Lusitània. 214 dC: Gal·lècia, Tarraconense, Bètica, Lusitània. 293 dC: Gal·lècia, Tarraconense, Bètica, Lusitània, Cartaginense, Baleàrica.

Pàg. 302 9

Comprensió lectora L’oest d’Espanya i Portugal.

Pàg. 303

Claus per a estudiar •  Es dividia en dos grups: els homes lliures i els esclaus.   En el grup dels homes lliures hi havia grans diferències econòmiques entre els patricis, les principals famílies indígenes i la plebs, formada per artesans, botiguers, petits propietaris rurals i marginats que malvivien a les ciutats i que eren mantinguts pels poderosos. Els esclaus eren els habitants de les ciutats indígenes que s’havien revoltat contra els romans. •  Sobretot metalls (or, plata, coure, ferro, plom, mercuri). •  Productes de luxe, com el perfum. •  El procés d’assimilació de la cultura romana. •  El llatí es va imposar sobre les llengües indígenes i la religió romana sobre els cultes anteriors; a més, es van crear calçades, obres públiques i sorgiren noves ciutats. Pensa. El valor de les explotacions mineres és residual, ja que moltes s’han esgotat. Pàg. 305

Claus per a estudiar •  Després de desembarcar a Empúries per frenar l’expansió cartaginesa, el general romà Publi Corneli Escipió es va dirigir cap al sud. Amb l’ajuda dels edetans, l’any 212 aC conquistà Sagunt i per al 209 aC els romans ja havien ocupat la resta   del territori valencià. •  L’any 138 aC, perquè tenia una posició estratègica per a controlar tots els territoris de la zona. •  En la fundació de ciutats i colònies, en l’existència de nombroses vil·les, en la creació de factories de salaons   i garum i en l’edificació de les mateixes construccions que   a la resta del territori. Pensa. Perquè era un lloc estratègic des del qual es podia controlar tot el Mediterrani occidental. 10 Treball

•  R. G.

Les ciutats •  Gal·lècia: Bracara Augusta, Lucus Augusti, Asturica Augusta. Tarraconense: Tarraco, Empòrion, Numantia, Caesaraugusta. Lusitània: Emerita Augusta, Olisipo. Cartaginense: Cartago Nova, Saguntum. Bètica: Corduba, Hispalis. •  Bracara Augusta (Braga), Lucus Augusti (Lugo), Asturica Augusta (Astorga), Tarraco (Tarragona), Empòrion (Empúries), Numantia (Numància, prop de l’actual Sòria),

cooperatiu

•  R. L.

Pàg. 306 11

Resumeix l’essencial El territori d’Espanya en els temps preromans Ibers. Localització: est i sud de la Península. Govern: tribus governades per un rei.

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 57

57

29/10/2015 18:38:22

Societat i economia: nobles, sacerdots, guerrers   i camperols. Agricultura de cereals, vinya i olivera   i ramaderia. Mineria d’or, plata, coure, ferro. Artesania   de forja d’espases, ceràmica, teixits. Celtes. Localització: nord, centre i oest de la Península. Govern: tribus formades per clans i clans formats   per famílies. Societat i economia: una minoria dominava la resta. Economia autosuficient: ramaderia, caça, agricultura   de cereals, metal·lúrgia. Colonitzadors. Grecs. Fundaren: Rhode, Hemeroskopeion, Empòrion. Fenicis. Fundaren: Gadir, Sexi, Malaca, Abdera. Cartaginesos. Fundaren: Cartago Nova, Ebyssos. Comerciaren amb Tartessos. Es localitza a la vall   del Guadalquivir.

El temps 12

•  Fundació de Gadir (segle IX aC), fundació de Cartago   Nova (segle VI aC), inici de la conquista romana   d’Hispània (218 aC), segona guerra púnica   (218 aC-201 aC), guerres càntabres (29 aC-19 aC),   final de la conquista romana d’Hispània (19 aC).

13

R. G. Primera etapa (218 aC-197 aC). Segona etapa   (154 aC-133 aC). Tercera etapa (29 aC-19 aC).

El territori 14

15

Economia. Activitats: mineria de l’or, plata, coure, ferro,   plom, mercuri. Agricultura; artesania d’àmfores, oli, vi, lli, espart i salaó de peixos. Comerç. Romanització. Trets: llatí, dret romà, religió romana, desenvolupament urbà i calçades. El territori de la Comunitat Valenciana en els temps preromans Ibers. Localització: Nord: Ilercavons. Centre: Edetans.   Sud: Contestans. Govern: Tribus governades per un rei i tribus governades   per magistrats i un senat. Societat i economia: Poderosos (aristocràcia, sacerdots   i sacerdotesses), intermedis (comerciants, artesans)   i massa de camperols i alguns esclaus. Agricultura de   secà i de fruiters, ramaderia, apicultura, metal·lúrgia, ceràmica i teixits.

Factoria: establiment fundat en un altre país amb fins comercials. Cartaginés: procedent de Cartago, al nord d’Àfrica. Plebs: grup social romà format per artesans, botiguers,   petits propietaris rurals i marginats que malvivien a les   ciutats i que eren mantinguts pels poderosos. Tartessos: va ser el regne més antic de la península Ibèrica. El nucli principal se situava a la vall del Guadalquivir. 16

És el procés d’assimilació progressiva de la cultura romana. Exemples: l’adopció del llatí com a llengua, la imposició del dret romà, el culte als déus romans, l’edificació d’obres públiques romanes (calçades, termes…), etc.

Pàg. 307

Organització social i econòmica 17

Ibers Est i sud   de la Península.

Nord, centre i oest de la Península.

Poblats

Poblats   emmurallats.

Castres.

Societat

Grups més   poderosos: nobles, sacerdots, guerrers.

Una minoria   acapara les   riqueses   i domina la resta.

Economia

Agricultura de cereals, vinya   i olivera,   ramaderia,   mineria,   artesania, comerç.

Ramaderia, agricultura de cereals, caça, metal·lúrgia.   Autosuficient.

Creences

Divinitats sobretot femenines.

Adoren astres   i elements   de la natura.

Ritus funeraris

Incineració.   Enterrament   en urnes.

Incineració.

Conquista. 212 aC-209 aC.

Romanització. Segles II i I aC. Creació de colònies, vil·les, factories de salaons i garum i edificació de les mateixes construccions que en altres territoris de l’imperi.

58

Celtes

Localització

El territori de la Comunitat Valenciana en els temps dels romans Ordenació del territori. Inicialment: Pertanyia a la Hispània Citerior. Segle I aC: Pertanyia a la província Tarraconense. Segle III: Pertanyia a la província Cartaginense, excepte alguns territoris de l’extrem nord de Castelló, que pertanyien a la Tarraconense. Dividida en dues zones: zona nord del Xúquer (Saguntum, Valentia, Edeta) i zona sud del Xúquer (Saetabis, Dianium, Ilici).

C

Castre: poblat emmurallat on vivien els celtes. Règul: reietó, rei d’un petit territori ibèric.

Conquista. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): costa mediterrània i valls de l’Ebre i Guadalquivir. Segona etapa (154 aC-133 aC): Meseta. Tercera etapa (29 aC-19 aC): nord.

Societat. Grups. Homes lliures, formats per: patricis, principals famílies indígenes i plebeus. Esclaus.

R. G.

Conceptes

El territori d’Espanya en els temps dels romans

Ordenació del territori. Províncies. Inicialment: Citerior   i Ulterior. Segle I aC: Bètica, Lusitània, Tarraconense.   Segle III: Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal·lècia, Cartaginense.

C

C l

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 58

S

29/10/2015 18:38:23

Causes i efectes 18

de l’emperador Claudi. A la mort de Claudi, l’any 54, Neró es va convertir en emperador i Sèneca en un dels personatges més influents de l’imperi romà.   Cap a l’any 62, Sèneca començà a perdre poder   i va decidir retirar-se de la vida pública i es dedicà   a escriure i viatjar. L’any 65 va ser acusat d’estar involucrat en una conspiració per a assassinar Neró i va ser condemnat a mort. Es va suïcidar obrint-se les venes.

•  Perquè el seu objectiu era el comerç i a la costa   les comunicacions són més bones. •  Per la seua riquesa minera. •  Les guerres púniques i les riqueses de la Península. Vi,   oli, salaons de peix, garum, teixits i ceràmica. •  Per controlar i administrar millor el territori. •  Perquè s’assentaren en colònies, com Valentia, i els pobles dominats començaren a imitar les seues formes de vida.

•  Any 31: és nomenat qüestor. Any 41: desterrat   a Còrsega. Any 49: és nomenat pretor. Any 51: és   nomenat tutor de Neró. Any 54: Neró puja al poder   i Sèneca es converteix en una de les persones més influents de l’imperi. Any 59: Agripina, gran valedora   de Neró, és assassinada. Sèneca perd el favor de l’emperador. Any 62: es retira de la vida pública. Any 65: és acusat de conspiració i se suïcida.

•  Es van convertir en centres de difusió de la forma de vida   i la cultura romanes. Compromesos. El llegat de l’antiguitat a Espanya 19

El patrimoni artístic •  Un aqüeducte. Per al transport d’aigua a la ciutat.

•  És un dels filòsofs més influents i respectats   d’Europa.

•  No, no s’utilitza. •  Teatres, amfiteatres, calçades, termes… 20

•  R. G.

Desenvolupar un tema

Les ciutats

24

•  Bilbilis (Calataiud, Aragó), Caesaragusta (Saragossa,   Aragó), Complutum (Alcalá, Comunitat de Madrid),   Emerita Augusta (Mèrida, Extremadura), Itàlica (Sevilla, Andalusia), Legio (Lleó, Castella i Lleó), Lucus Augusti   (Lugo, Galícia), Pompaelo (Pamplona, Navarra), Saguntum (Sagunt, Comunitat Valenciana), Segòbriga (Conca, Castella-la Manxa). R. G. 21

El llatí •  No s’utilitza com a llengua, només per a estudiar   l’origen de les llengües romàniques com la nostra. •  R. M. Castellà: pueril (pueri, xiquet), alto (altus), hombre (homo). Gallec: ollo (ull, d’oculum), leite (llet, del llatí lactem), orella (orella, del llatí auriculam).

Pàg. 308

•  R. L. •  R. L. •  R. L. 25

Pàg. 309

Treball cooperatiu. Un viatge per Hispània 26

27

Usa les TIC •  R. M. El teatre romà de Caesaraugusta va ser construït   en el segle I. Tenia capacitat per a 6.000 espectadors. S’utilitzava per a representacions teatrals. Al contrari   que altres teatres, que usaren desnivells al terreny, l’edifici es va construir en terreny pla.

•  Nasqué a Còrdova l’any 4 aC.

•  Qüestor, pretor i senador.

•  Comença a Lucus Augusti. Acaba a Baelo Claudia. Recorre: Lucus Augusti, Asturica Augusta, Caesaraugusta, Bilbilis, Toletum, Emerita Augusta, Hispalis, Baelo Claudia. •  Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid, Extremadura, Andalusia.

•  Estudià retòrica i filosofia a Roma. •  A Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. S’ocupà   de l’educació de Neró.

Expressió oral R. L.

Competència social. Aplica una tècnica. Reconstruir la biografia de Sèneca 22

Expressió escrita

28

Pren la iniciativa R. L.

•  Perquè l’emperador el volia veure mort. •  De la serenitat de l’ànima, De la brevetat de la vida, Les troianes, Medea, Hèrcules furiós… •  Va ser acusat de participar en una conjura contra l’emperador Neró i va ser condemnat a mort.   Se suïcidà tallant-se les venes. 23

•  Nasqué a Còrdova l’any 4 aC, fill del retòric romà Marc Luci Anneu, anomenat Sèneca el Vell. Estudià retòrica i filosofia a Roma, on va conéixer els ensenyaments dels estoics. L’any 49 dC es va convertir en pretor   i va ser nomenat tutor de Neró, fill adoptiu  

SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 59

59

29/10/2015 18:38:23

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 60

29/10/2015 18:38:23