• Author / Uploaded
• valentin

Citation preview

LLATÍ 1

Matèria de modalitat

GUIA DIDÀCTICA JOAN ALBERICH, JOAN CARBONELL I BÀRBARA MATAS

9

788498 045741

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcció editorial: Dolors Rius Coordinació de l'àrea: Anna Sadurní Edició: Anna Pauner i Anna Sadurní Correcció lingüística: Violant Juan i Chantal Rabat Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L. Disseny gràfic interior: Maria Partegàs Maquetació: Isabel Estrada

Primera edició: juliol de 2008 ISBN: 978-84-9804-574-1 Dipòsit legal: xxxxxxx Impressió: xxxxxxx © Joan Alberich, Joan Carbonell i Bàrbara Matas, 2008, pels textos © Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial. Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat. Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable

Índex

PROJECTE 1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2. PRINCIPIS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 4. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

PROGRAMACIONS PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA Continguts de la matèria de Llatí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 PROGRAMACIONS D’AULA Bloc 1. Els romans en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Unitat 1: Els relats de romans en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Unitat 2: Els romans i la nostra vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 3: La llengua llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Bloc 2. Els romans i la península Itàlica, del segle VIII al segle I aC . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 4: Els orígens de Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Unitat 5: La conquesta d’Itàlia (segles VI-III aC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Unitat 6: L’expansió mediterrània i els conflictes civils (segles III-I aC) . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Bloc 3. El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat 7: El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Unitat 8: Els emperadors dels segles II-III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Unitat 9: L’antiguitat tardana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

SOLUCIONARI Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Llatí 1 BATXILLERAT

3

AVALUACIONS ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

ALTRES RECURSOS ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFORÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Solucionari de les activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Solucionari de les activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

4

Llatí 1 BATXILLERAT

GUIA DIDÀCTICA PROJECTE

1. PRESENTACIÓ El llibre que tens a les mans és la guia de Llatí 1, el nou manual de llatí per al primer curs del Batxillerat que edita Castellnou Edicions i que és seguit per Llatí 2, el llibre de segon curs. Només un ha estat l’objectiu que ha orientat l’elaboració de tota aquesta tasca: apropar els joves catalans a la civilització, la cultura i la llengua llatines, amb la finalitat que primer puguin conèixer-ne els aspectes principals, que després siguin capaços de reconèixer-ne la influència en el nostre món i que, finalment, en el futur, quan ja no visquin sotmesos a l’angoixa de l’examen, puguin destriar-ne allò que considerin més útil per viure com a homes i dones que seran protagonistes de la primera meitat d’un nou segle. No és, doncs, un llibre d’exclusivitats ni de fal·làcies. No hi trobaràs un llibre de llengua, ni un llibre de cultura, ni un llibre de tradició. D’acord amb les directrius del darrer disseny curricular, volem oferir una visió global i senzilla d’una civilització i de la seva influència: global, perquè sobredimensionar qualsevol aspecte aniria en detriment dels altres i donaria una visió esbiaixada d’una realitat que fou molt complexa; senzilla, perquè, en dos anys i durant quatre hores setmanals, no es pot anar més enllà. Abans, però, de seleccionar els continguts i presentar-los, calia tenir en compte el condicionament més important: el destinatari. És un llibre pensat per a estudiants de disset anys, d’ambdós sexes, que viuen en un territori de parla catalana; amb capacitat de raonar i de discernir; amb unes actituds socials distintes –però no pitjors– de les de fa bastants anys; que viuen en un entorn poc favorable a considerar profitós allò que no té una utilitat a mitjà termini; que, per interessar-se per alguna cosa, necessiten alguna motivació més que no pas l’examen o el títol, i que, si adopten actituds negatives, no ho fan pas espontàniament, sinó per imitació d’allò que veuen que –majoritàriament– és sinònim de poder, de força, d’èxit o de riquesa en els adults. Si ens centrem en aquest primer volum, veuràs que el primer bloc, Els romans en l’actualitat, gairebé en la seva totalitat està pensat per oferir als alumnes una aproximació al món romà a partir d’aquelles realitats culturals i consuetudinàries de què pugui trobar més referents actuals, tant personals com socials. Una vegada que s’hauran adonat de la immediatesa d’alguns d’aquests aspectes, proposem una presentació dels fets seguint un eix diacrònic al llarg del qual es va introduint la resta de continguts conceptuals. Són, per tant, els continguts de caràcter històric els que esdevenen el pal de paller de l’obra. Això, però, no vol dir que aquest sigui un llibre d’història. En aquest sentit, sense deixar d’esmentar cap de les etapes històriques, només s’hi remarquen aquells esdeveniments que van significar un canvi important en la política interior i exterior romana; o aquells que formen part del nostre imaginari col·lectiu malgrat la seva repercussió anecdòtica en la història de Roma. Pel que fa als continguts lingüístics, l’objectiu que es pretén no és pas memoritzar paradigmes, ni obtenir pulcres anàlisis morfosintàctiques, ni tan sols fer traduccions més o menys literals. Es pretén, sobretot, que l’alumnat sigui capaç d’entendre el contingut dels textos: la traducció és un –i només un– dels mecanismes a través dels quals es pot assolir aquest objectiu.

6

Llatí 1 BATXILLERAT

La potenciació de la semàntica dels mots amb relació directa al seu comportament sintàctic, tot i ser difícil de palesar en un manual d’aquestes característiques, ha de ser un dels objectius primordials de l’ensenyant, juntament amb el foment de l’adquisició progressiva de lèxic contextualitzat. D’altra banda, la nostra elecció de continguts morfosintàctics s’ha regit per dos criteris: la freqüència d’ús i la coherència interna del sistema lingüístic llatí, en detriment d’una presentació paradigmàtica més tancada i escolar. Al llarg de les diferents unitats hi ha múltiples textos en llatí. L’oferta, tanmateix, no implica pas la necessitat de treballar-los tots, ni de la mateixa manera. El nostre propòsit ha estat oferir un ventall ampli de fragments que tinguin relació amb els temes culturals i de civilització que apareixen en la unitat, i també amb els aspectes lingüístics que s’hi expliquen, amb el benentès que una dificultat gramatical no ha estat suficient per invalidar un text si aquest ens ha semblat interessant pel seu contingut. La presentació dels temes de cultura i civilització està molt lligada a l’ordenació cronològica esmentada abans; és a dir, s’expliquen aquells aspectes institucionals necessaris per entendre el desenvolupament dels fets històrics. Així, l’exposició dels òrgans de govern acompanya els temes dedicats a la república i a l’Imperi. Paral·lelament, sempre que ha estat possible, hem seguit també un eix sincrònic en l’exposició i hem incorporat alguns temes que fins ara no se solien tractar en els manuals. Finalment, pel que fa als aspectes de tradició clàssica romana, hem de remarcar dues coses. En primer lloc, som conscients que aquest és un dels apartats de contingut més difícils de tractar, atesa la manca d’hàbit i de material a l’abast. En segon lloc, sabem que és un dels apartats més difícils de concretar, ja que el seu contingut sovint ultrapassa els límits propis de la filologia llatina i es pot tenir la sensació que és tan extens que no val la pena de ficar-s’hi. Ambdues apreciacions són absolutament certes, si el que es pretén és donar una visió més o menys orgànica i tancada d’aquests continguts. Ara bé, si el que es vol aconseguir és una actitud en l’estudiant –que s’adoni de la importància de la civilització romana en la història de la cultura occidental i la valori– o bé dotar-lo d’uns procediments que li permetin descobrir elements romans en múltiples realitats culturals actuals i pretèrites, el menys important serà el contingut concret de les activitats proposades. Ens importa més, en efecte, mostrar el mètode adequat per resseguir la petjada romana en els temes més variats. Tot aquest material es presenta íntimament lligat, amb breus explicacions, il·lustrat amb múltiples textos –en traducció o en llatí–, amb una oferta important d’exercicis i amb unes activitats finals d’avaluació. Esperem, doncs, que el llibre et sigui útil per dur a terme una feina que no es preveu gens fàcil: engrescar els estudiants per una àrea del saber que aparentment va de mal borràs. Els autors estem convençuts que, tal com estan les coses, el futur del llatí és únicament a les mans dels qui el professaran els pròxims anys. Gràcies per la confiança que ens has donat i recorda que acceptarem de grat les teves indicacions per millorar el llibre en pròximes edicions. Els autors

Llatí 1 BATXILLERAT

7

2. PRINCIPIS DIDÀCTICS Aquesta guia consta dels apartats següents:

1. Objectius generals de la matèria de Llatí Relació dels objectius que estableix el currículum actual del Batxillerat.

2. Continguts de la matèria de Llatí Especificació dels continguts de la matèria per al primer curs.

3. Objectius de la matèria de Llatí Relació dels objectius assolibles. Elements per elaborar la programació d’aula en blocs.

Per a cada bloc s’inclou: Introducció Especificació de la situació del bloc en l’etapa, les unitats didàctiques que comprèn i la relació dels objectius que l’alumnat hauria d’assolir en finalitzar el bloc.

Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents: Objectius Descripció del que s’ha d’assolir com a resultat de l’aprenentatge.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge Les activitats d’ensenyament-aprenentatge apareixen en el llibre de text. Poden completar-se amb les activitats de reforç i ampliació que s’ofereixen al final d’aquesta guia.

Avaluació En principi, l’avaluació de l’alumne serà contínua i se centrarà en les activitats de treball que faci a la classe i en l’actitud que mantingui a l’aula. No obstant això, a les pàgines següents presentem una activitat d’avaluació de cada unitat. Solucionari del llibre de l’alumne: S’ofereixen totes les solucions a les activitats del llibre de l’alumne. Solucionari de la guia didàctica: Es donen totes les solucions a les noves activitats que es proposen en aquesta guia.

8

Llatí 1 BATXILLERAT

3. INTRODUCCIÓ L’ensenyament de la matèria de Llatí no pot fer-se en abstracte, com si fos un element extern i llunyà, com si els continguts objecte d’estudi no tinguessin cap vinculació amb l’alumnat. Al contrari, s’ha de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants tenen de la primera gran civilització que ocupà el nostre territori i que ens llegà llengua, costums, cultura i tot allò que té a veure amb una concepció del món que s’ha anomenat tradicionalment humanisme. Cal aprofitar les restes romanes materials, que són importants, ja que comencen amb Empúries en el segle III aC, continuen amb Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, i es perllonguen per tots els llocs on arribà el procés d’aculturació romana, que no solament durà els set segles de presència imperial, sinó que continuà amb les influències d’altres pobles que també tenien un component romà. La constatació de la pervivència, no solament material sinó també espiritual, d’alguns aspectes de la civilització romana fins als nostres dies conduirà l’alumnat a reflexionar sobre la propagació, la transformació i la permanència de les cultures, tot i que les persones que n’han estat els artífexs desapareguin. El coneixement del patrimoni rebut –material, cultural i lingüístic– ha de suscitar en l’estudiant l’interès per la seva conservació i desenvolupar una actitud cívica de responsabilitat en el seu comportament actual, el qual condiciona no solament el present sinó també el futur de la societat. La consciència de pertinença a un passat comú amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els alumnes han d’haver intuït en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des d’aquesta matèria. El terme llatí humanitas, que tradueix el grec philantropía, fou encunyat pels romans per significar, entre altres coses menys nobles, l’actitud de respecte que cal tenir envers els altres. Malgrat que, en el món romà, aquesta actitud no comportà cap canvi en les regles morals que regiren la república i l’Imperi, sí que fou un motor de canvi total de costums i de manera de pensar en altres èpoques històriques, la més insigne de les quals fou el Renaixement. En l’actualitat, hem de pretendre que l’estudi de les humanitats contribueixi, d’una banda, a provocar una reflexió profunda sobre l’ésser humà i, de l’altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves diverses manifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques i de lluita contra les desigualtats. L’estudi del passat romà ha de servir, també, per constatar la secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalisme. L’estudi de la matèria de Llatí inclou dos grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilització. Pel que fa als continguts de llengua i literatura, cal assenyalar alguns dels plantejaments que han guiat la formulació dels objectius i dels continguts que proposa aquest currículum: 1. El llatí, com qualsevol altra llengua, és bàsicament una eina de comunicació; per tant, ha de ser tractada com a tal, tot i les mancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a l’expressió escrita. En aquest sentit, la competència en lectura comprensiva de textos de dificultat adequada, basada en primer terme en el coneixement que l’estudiant té de la llengua pròpia i de les altres que domina, serà l’objectiu principal que caldrà aconseguir. 2. Secundàriament, les llengües clàssiques, i preferentment el llatí, són bons instruments per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, ja que la comprensió d’un text llatí comporta en força ocasions un exercici de traducció més o menys conscient que implica la comparació d’estructures lingüístiques diferents.

Llatí 1 BATXILLERAT

9

3. Igualment, l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no solament de la llengua pròpia, sinó també d’altres llengües romàniques i, fins i tot, no romàniques. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules, i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals. 4. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. Primerament, perquè la lectura de les obres més importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumne de Batxillerat amb vista a esdevenir un lector adult ben format o, si escau, un universitari amb una base imprescindible a l’hora d’afrontar estudis d’humanitats o de ciències socials. Segonament, perquè la influència de la literatura llatina en la literatura i l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present. Però aquest currículum no solament pretén que els estudiants assoleixin uns continguts de llengua i de literatura, sinó que estableix les condicions necessàries per tal d’aconseguir un equilibri òptim entre els continguts estrictament lingüisticoliteraris i els culturals, i vol deixar de banda la visió d’aquests dos apartats com a compartiments aïllats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de civilització llatina, cal tenir en compte tres raons principals que aconsellen la seva integració inexcusable: a) La concepció del món antic clàssic com un tot i no com un conjunt de parcel·les deslligades les unes de les altres. Aquesta concepció global ha estat la manera habitual com els intel·lectuals i els investigadors s’han apropat a l’antiguitat clàssica al llarg de tots els segles. Només potser a partir de les dècades intermèdies del segle passat es va produir una parcel·lació del coneixement, deguda al creixent volum d’informació que s’anava acumulant i que no permetia formar professionals competents en totes aquestes àrees del saber. En el camp de la recerca s’ha posat remei a aquesta parcel·lació integrant en un mateix grup investigadors de diverses disciplines, com ara la filologia llatina i grega, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia, la numismàtica, les ciències i les tècniques historiogràfiques, etc. L’aportació més genuïna que es pot fer des de l’àrea de la filologia llatina és el tractament rigorós de les fonts escrites antigues i medievals, en la mesura que poden informar amb molta precisió de fets i situacions que no sempre resulten diàfans a partir del tractament de les fonts materials. b) La influència que tota la cultura llatina –i, per extensió, la cultura grega, que fou assimilada pels romans– ha tingut i continua tenint en el món occidental. Destaquem-ne, entre altres camps, la literatura clàssica, que ha influït constantment al llarg de totes les èpoques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural d’avui, en el teatre, el cinema, la iconografia, la publicitat, etc. c) El caràcter de multiús que té aquest currículum, en el sentit que pot ser cursat per estudiants amb interessos força diferents, que van des d’acabar la seva primera etapa formativa fins a cursar cicles formatius o estudis superiors diversos, no estrictament filològics. Per tot això, és evident que l’estudi de la civilització romana, com el de la llengua, ha de ser present en el currículum del Batxillerat. Finalment, ens cal assenyalar que l’estudi de la cultura i de la llengua llatines ha d’iniciar els nois i noies de Catalunya a construir models d’anàlisi de la realitat que els envolta a partir del coneixement d’un món i d’una llengua acabats, que per això permeten ser mirats des de múltiples perspectives –com qui contempla un calidoscopi–, aplicant-hi sempre, però, pautes de rigor.

10

Llatí 1 BATXILLERAT

En un marc més general, els elements d’aquest currículum també tenen en compte la reflexió endegada les darreres dècades sobre què implica el fet d’ensenyar, considerant que en el procés d’ensenyament-aprenentatge no solament és important el que s’ensenya o s’aprèn, sinó també com, per què i quan s’aprèn i s’ensenya. Per això, en el nostre cas, cal atorgar molta importància als objectius actitudinals que volem aconseguir. Quin valor té, en l’actualitat, aprendre llatí? Quin al·licient pot representar per a un jove del segle XXI conèixer els trets més importants d’una cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha de guiar les activitats que es programin des del primer nivell de concreció. La matèria es desenvolupa en dos cursos: Llatí 1 i Llatí 2. El primer ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i la civilització romanes. El segon curs esdevé una ampliació i un aprofundiment dels temes tractats a primer, amb una insistència especial en els aspectes literaris i de tradició.

Llatí 1 BATXILLERAT

11

4. ELS MATERIALS 4.1 Llibre de l’alumne Els continguts de la matèria s’han distribuït en 9 unitats didàctiques. El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.

Índex de continguts del CD de l’alumne Recursos digitals per a l’alumne

LLATÍ 1

Matèria de modalitat

Esquemes de les unitats Unitats digitals Galeria d’imatges Glossari

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.

4.2 Recursos per al professorat La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planificació que cada docent fa de la matèria. Conté les programacions, les avaluacions, les activitats de reforç i ampliació i el solucionari.

12

Llatí 1 BATXILLERAT

Projecte Inclou una presentació, els principis didàctics i els materials.

Programacions En la programació de matèria s’inclou el currículum oficial. En la programació d’aula es despleguen els objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències.

Solucionari S’hi recopilen les solucions de totes les activitats.

Avaluacions S’hi ofereixen orientacions sobre la manera de dur a terme l’avaluació de la matèria.

Altres recursos Aquest apartat conté les activitats de reforç i d’ampliació i les solucions corresponents.

Egd\gVbVX^dch eZgVaegd[Zhhdg

BB7Jß'

Matèria de modalitat

Programacions de matèria i d’aula