SOL I DE DOL

POEMA: SOL I DE DOL LOCALIZACIÓ EN LA SEVA OBRA Sol i de dol és el primer llibre de poemes publicat l’any 1947 pel poeta

Views 108 Downloads 0 File size 79KB

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD FILE

Recommend stories

Citation preview

POEMA: SOL I DE DOL LOCALIZACIÓ EN LA SEVA OBRA Sol i de dol és el primer llibre de poemes publicat l’any 1947 pel poeta català J. V. Foix. L'estil d'aquest poemari és molt original, incorpora a la llengua moderna, infinitat de recursos de la llengua medieval (arcaismes, formes verbals de primera persona sense vocal final de desinència...) així com moltes citacions de poetes d'aquella època que li serveixen de model. Els noms exòtics també hi són presents. En definitiva, Sol i de dol és una síntesi de classicisme i d'avantguardisme que recull sonets que l'autor va anar escrivint des de 1913 a 1936. En els sonets de Sol i de dol Foix expressa els conflictes i els dubtes existencials que més el preocupen i l’angoixen. Ell sovint reflexiona d’una manera metafísica des d'una perspectiva personal i original, sobre diversos temes clau de la modernitat, com per exemple la crisi d'identitat individual i col·lectiva en un món cada vegada més tecnificat que aguditza la soledat de l'home. Un altre tema és la necessitat d'imposar la raó damunt la bogeria, sense abandonar la imaginació. Les dificultats per acomplir el desig i viure l'amor plenament, o la impossibilitat espiritual d'assolir l'absolut.

ANÀLISIS DEL POEMA Sol, i de imatges persona i solitari

dol és un poema imaginatiu on el poeta utilitza moltes pròpies del surrealisme. Aquest, està narrat en 1a del singular. L’espai on es desenvolupa el poema és fosc on es sent perdut entre paisatges naturals.

POEMA AMB VOCABULARI ACTUALITZAT SOL I DE DOL “trist, dolorós” Sol, i de dol, i amb vetusta gonela (vestimenta antiga), Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots (desconeguts) i munts de llicorella (pissarra) I gorgs pregons (embassament profund en un riu, on l’aigua corre més a poc a poc) que m’aturen, astuts I dic: ¿On só? (sóc) ¿Per quina terra vella -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? (desitges boig)Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç (m’adreço)passos retuts? (retre: donar allò degut. Rendir) Sol, sóc etern. M’és present el paisatge De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sent nat (sento familiar); i, en desert sense estany. O et tuc de neu (el cim d’una muntanya), jo retrob el paratge (retrobo el paisatge) On ja vaguí (hi havia estat), i, de Déu, el parany Per heure’m (posseir-me) tot. O del diable engany. TEMA OBJECTIVAMENT: La desorientació en la natura del protagonista que finalment acaba reconeixent com una terra innata. SUBJECTIVAMENT: El poema tracta de la solitud de la persona humana a l’hora de conèixer-se i dels perills que ha d’afrontar. Ens trobem davant d’una representació de tots els dubtes existencials de l’autor, representats en el poema com un paisatge estrany i perdut. Sol, i de dol és la manera com se sent l’autor en aquest paisatge figurat, un paisatge que mostra com n’arriba d’estar de perdut a la vida.

DIVISIÓ TEMÀTICA En el primer quartet, el poeta mostra a un protagonista (que en realitat és ell mateix) solitari, perdut “Sol, i de dol” i vestit d’una manera vulgar i antiga “amb vetusta gonela” que es troba en un paisatge desconegut “prats ignots”. Ell es troba trist i sent dolor “sol/dol/fosques/solituds”. En el segon quartet, el protagonista es pregunta a si mateix on es troba “I dic: ¿On só?” i això li provoca malestar i ansietat, degut que no reconeix res del paisatge que l’envolta. No sap on és. A continuació, en el primer tercet, el protagonista reconeix el paisatge de fa mil anys, ja no li és estrany “M’és present el paisatge De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany” “Jo m’hi sent nat”, “jo retrob el paratge”. És aquí on es veu que ell ja està acostumat a sentir-se sol, perdut i trist. Finalment, en el segon tercet, l’autor després de retrobar el paisatge, no sap si tota la situació que ell ha estat vivint és un parany de Déu o un engany del diable.

CONCLUSIONS Aquesta obra és original, sobretot perquè Foix fa servir moltes paraules arcaiques. Amb el lèxic podem veure l’interès que tenia l’autor per l’època medieval. La seva poesia està influïda per les avantguardes, especialment el surrealisme. I pel que fa al contingut en sí del poema, l’autor descriu el paratge on es troba, un lloc desconegut en el qual s’hi veu sovint. Mentre es qüestiona el passat, el present i el futur, preguntant-se que fa, on és i cap on va... Tot el poemat racta de l’absència de rumb i la soledat de la seva vida. El poeta a la vida es troba SOL I DE DOL (solitud i tristesa). No sap on es troba, ni d’on ve ni on va. Només sap una cosa “sóc etern”, és a dir, l’home (la humanitat) porta tan perdut i solitari com ell tota l’eternitat i ho estarà encara que passin mil anys més. Les úniques explicacions externes possibles al fet d’estar tan sol i perdut són: o ve és tot un parany de Déu o és un engany per part del diable. Llavors sigui quina sigui la resposta, cap de les dues és positiva ni ajuden a

l’home per millorar la seva situació en res. És per això que es torna a concloure que l’home es troba SOL I DE DOL.

ESTRUCTURA EXTERNA Aquest sonet està format per 14 versos de 10 síl·labes (decasíl·labs d’art major) agrupats en 4 estrofes: la primera i la segona estrofa tenen 4 versos i la tercera i quarta 3. La rima d’aquest poema és consonant. Els versos de les dues primeres estrofes rimen de manera creuada ABAB i els de les dues estrofes restants CDD.

10A 10B 10A

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

10B 10A 10B 10A

I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

10B

10C 10D 10D

10C 10D 10D

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sent nat; i, en desert sense estany.

O et tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure’m tot. O del diable engany.

FIGURES RETÒRIQUES

1 2 3 4 5 6 7

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts. I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

10 11

12 13 14

antítesi paradoxa anàfora

8

9

Interrogacions retòriques

escavallaments

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge al·literació De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sent nat; i, en desert sense estany. personificació O et tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure’m tot. O del diable engany.

hipèrbaton

En el poema hi ha dues interrogacions retòriques en el segon quartet: “¿On só? ¿Per quina terra vella- Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts?” . També hi ha una anàfora en els versos quart i cinquè : “i” i en els versos primer i novè “Sol”. A les tres primeres estrofes hi ha una al·literació, ja que es repeteix el so “s”. Hi ha diferents encavallaments en els versos setè i vuitè, novè i desè, dotzè, tretzè i catorzè. En el vers tretzè i catorzè hi trobem una antítesis: “ Déu i diable”. També hi trobem una paradoxa al vers desè: “l’estrany no n’és estrany”. A més hi ha diverses personificacions en els versos quart, cinquè i sisè “gorgs pregons astuts, terra vella, pasturatges muts, cel mort”. I finalment al primer i segon vers hi ha un hipèrbaton, l’ordre habitual seria: Em veig sovint sol i de dol i amb vetusta gonella per solituds fosques.

http://www.xuletas.es/ficha/sol-i-de-dol/ http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/09/sol-i-de-dol-iamhttp://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/download/ 151288/203188 http://blocs.xtec.cat/persabernemes/files/2009/05/sol_i_de_dol_jvfoix. doc http://ca.wikipedia.org/wiki/Sol_i_de_dol http://bojosperlalite.blogspot.com.es/2011/05/sol-i-de-dol-sol-i-de-doli-amb-vetusta.html b-vestusta-gonella-de.html http://iesolorda.org/departaments/cat/ct_antol_lcat.pdf https://lletrescatalanes.wikispaces.com/Josep+Vicen%C3%A7+Foix https://prezi.com/zdyav5qve76c/sol-i-de-dol/