• Author / Uploaded
• aroa86

Citation preview

2/10/08

18:19

SOLUCIONARI

936611 _ 0001-0108.qxd

Página 1

Índex Unitat 1 El segle XVIII: l’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2

Unitat 2 Les revolucions polítiques (1776-1848) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Unitat 3 La revolució industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Unitat 4 Nacions i imperis (1850-1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

Unitat 5 Espanya al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

Unitat 6 Tensions i conflictes (1914-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

Unitat 7 L’URSS, un nou model d’estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

45

Unitat 8 Feixisme i nazisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50

Unitat 9 La Segona Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

Unitat 10 Espanya de 1902 a 1939 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

Unitat 11 La guerra freda (1945-1991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

71

Unitat 12 La descolonització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

78

Unitat 13 El món de la guerra freda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

84

Unitat 14 La dictadura de Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

90

Unitat 15 El món a principis del segle XXI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

96

Unitat 16 Espanya: transició i democràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

103

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 2

Solucionari UNITAT 1 El segle XVIII: l’Antic Règim (Pág. 9) • Respostes lliures. (L'Enciclopèdia va ser una obra en què es van intentar reunir tots els coneixements de l’època de manera ordenada i sistemàtica. Amb el subtítol de Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis, es va començar a escriure el 1745 i es va concloure el 1772; constava de 28 volums: disset volums de text i onze de làmines. Els seus directors van ser Denis Diderot, Jean d’Alembert i Louis de Jaucourt, però també hi van col·laborar molts altres autors: Voltaire, Montesquieu, Rousseau, etc. La seva aparició va ser important perquè, encara que existien obres d’aquest tipus des de l’antiguitat, aquesta va ser la que va donar origen a la generalització de les enciclopèdies tal com les coneixem avui dia, com a obres de referència i consulta.) • A l’existència de grups socials privilegiats al segle XVIII. Resposta lliure. (No, perquè, a més de ser una síntesi dels coneixements de l’època, l’Enciclopèdia va servir per exposar i defensar el pensament de la Il·lustració, per la qual cosa va ser una obra clau en la lluita contra l’absolutisme i l’Antic Règim, mentre que les enciclopèdies actuals són únicament obres de referència i consulta, és a dir, el seu objectiu és compendiar els coneixements científics, culturals, lingüístics, etc.) • Resposta lliure. («Privilegi» es defineix, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com un «avantatge excepcional concedit a algú, alliberant-lo d’una càrrega, concedint-li una exemció, etc.» i l’article parla d’alguna cosa semblant. Cal tenir en compte que la societat en l’edat moderna estava organitzada en uns grups anomenats «estaments» i que aquests es dividien en privilegiats i no privilegiats. Els primers, la noblesa i el clergat, tenien una sèrie de privilegis o avantatges sobre la resta de la població: no pagaven impostos, posseïen la major part de les terres i acaparaven els càrrecs principals.) • Està a favor del privilegi, perquè diu que «és molt just que la noblesa que té com a deure servir l’estat en els exèrcits [...] i que magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia als tribunals superiors gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que presten i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...] ». Tanmateix està en contra de la multiplicació dels privilegis; diu que «seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que de tant en tant es tornés als motius que els van originar [...] i es decidís conservar tan sols els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic». Resposta lliure. (Louis de Jaucourt era un privilegiat: la seva família pertanyia a la noblesa camperola de Borgonya i ell era conegut com el cavaller de Jaucourt. Nascut el 1704, va ser un metge, filòsof i escriptor francès, que va escriure nombrosos articles de l'Enciclopèdia i, a més, va coeditar-ne els últims volums.)

2

• Mostra l’aparença que tenia el palau de Versalles el 1668. (El 1623, Lluís XIII, pare de Lluís XIV, va manar construir a Versalles, al sud-oest de París, un pavelló per a la caça, un palauet. Entre el 1661 i 1668, Lluís XIV va encarregar les obres d’ampliació i embelliment del palau al seu arquitecte Louis Li Vau, que entre el 1668 i 1670 va dur a terme una segona ampliació del palau de Versalles, que el 1682 es va convertir en la residència principal dels reis de França.) (Es relaciona amb la primera part del text, la qual fa referència a l’existència del privilegi en la societat del segle XVIII, una societat organitzada en grups anomenats estaments, que es dividien en privilegiats i no privilegiats. Els estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, tenien una sèrie de privilegis o avantatges sobre la resta de la població: no pagaven impostos, posseïen la major part de les terres i acaparaven els principals càrrecs.) • El poder del rei francès Lluís XIV, el rei absolutista per excel·lència, el Rei Sol. Per les seves enormes dimensions. • Demostrar que Lluís XIV era el rei més poderós del món.

(Pág. 10. Idees clau) – S’anomena Antic Règim el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees del segle XVIII. La societat estamental era un tipus d’organització social característic de l’Antic Règim; va aparèixer a l’Edat Mitjana i dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble o tercer estat. – Perquè fins llavors es va mantenir l’Antic Règim. – A causa del desenvolupament de les ciutats i del comerç. Perquè, malgrat el poder econòmic que tenia, aquest grup pertanyia al poble i no podia formar part dels alts càrrecs de l’Administració i del Govern, per això va començar a oposar-se a la societat estamental i a reclamar que els nobles i el clergat paguessin impostos per tenir un poder polític més important. Per aquest motiu va entrar en conflicte amb els privilegiats, i com a conseqüència, van tenir lloc les revolucions burgeses. – Perquè la seva capacitat d’influir en la societat era molt reduïda, ja que únicament un percentatge molt petit, aproximadament del 10 %, era propietari de les seves terres, mentre que la resta estava sotmesa al règim senyorial. (Sistema pel qual els camperols treballaven en els senyorius, terres pertanyents a la noblesa i al clergat, a canvi de rendes.)

(Pág. 11. Activitats) 1. • (Primer pic) a) Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat. Es diferenciaven dels no privilegiats (el poble o tercer estat) perquè tenien privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot poder cobrar-ne), rebre els drets

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 3

senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc. b) El poble estava compost per la pagesia i la burgesia. La pagesia era el grup més nombrós, però la seva capacitat per influir sobre la societat era molt reduïda, ja que només un percentatge molt petit –aproximadament el 10 %– era propietari de les seves terres, mentre que la resta estava sotmesa al règim senyorial; la burgesia, al contrari, cada vegada era més important, perquè a causa del desenvolupament de les ciutats i del comerç acaparava més riquesa i va començar a reclamar més poder polític. Resposta lliure. (Sí, tenint en compte que la noblesa es dividia en alta i baixa noblesa, i que el clergat es dividia també en alt clergat i baix clergat, i que entre els camperols també hi havia diferències: uns quants eren propietaris de les seves terres, mentre que la majoria treballava en els senyorius, per exemple.) • La noblesa. Resposta lliure. (La noblesa vivia molt bé, de manera ociosa i fastuosa, perquè que tenia moltes propietats al camp i rebia gran quantitat de diners pels seus drets senyorials.) • Un noble i un clergue. Un camperol. La quantitat d’impostos que havia de pagar el poble. • Era una societat estamental dividida en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, i es diferenciaven dels no privilegiats (el poble o tercer estat) perquè gaudien de privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot poder cobrar-ne), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc. Resposta lliure. (Probablement, els estaments privilegiats la veien de bon grat, mentre que els no privilegiats no hi estaven d’acord.) 2. a) A la noblesa, defensar la societat per mitjà de les armes i assessorar els reis; al poble, pagar impostos i treballar. Resposta lliure. (Perquè tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, com es reconeix, per exemple, en l’article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948.)

(pàg. 12. Idees clau) – Una crisi de subsistència és un període de fam en què creixien les tensions socials. Semblances entre mayorazgos i mans mortes: en ambdós casos es tracta de propietats, de terres, en mans de privilegiats; diferències: els mayorazgos fan referència a la llei que obligava a transmetre tot el patrimoni al fill més gran del senyor, per la qual cosa les terres eren cada vegada més grans i difícils d’administrar, mentre que les mans mortes eren propietat del clergat i no es podien vendre perquè estaven sota la protecció directa del rei. – Es caracteritzava pel predomini de les activitats del sector primari, especialment l’agricultura i la ramaderia, i pel creixement lent i constant del comerç i la indústria. – Perquè la major part de la població es dedicava a l’agricultura. Els qui posseïen el capital, la noblesa i el clergat, no podien invertir-lo en la indústria i preferien invertir-lo en terres; la burgesia tampoc no podia invertir fàcilment el seu capital en la indústria, ja que els gremis controlaven la producció i dificultaven les innovacions. – Van crear manufactures reials, amb la finalitat de potenciar la indústria. No, perquè aquestes instal·lacions eren més una mena de grans tallers artesans que no pas indústries modernes, ja que estaven centrades en la producció d’armes o d’articles de luxe per al consum de les elits i no s’hi utilitzava maquinària ni formes modernes de producció.

(Pàg. 13. Activitats) 4. • (Primer pic) a) Com un paisatge poc transformat i bucòlic. b) La majoria hi apareix segant i recollint l’herba en munts; un camperol guia un carro ple d’herba i algunes dones tornen a casa amb les seves falçs, dalles i rascles. No, solament amb algunes eines molt simples. • Un gran nombre d’operàries treballen a les teles, mentre que en primer pla algunes emproven els vestits. No hi ha maquinària, es tracta d’una feina bàsicament manual. Es diferencia, sobretot, per l’absència de maquinària.

b) Resposta model. (Perquè ell era un privilegiat i li interessava mantenir aquest sistema social per conservar els seus privilegis.) Resposta model. (No existirien privilegis, totes les persones tindrien els mateixos drets i les mateixes obligacions.)

5. a) El dels productors. Perquè són els que, amb el seu esforç, fan tirar endavant la família i, a més, contribueixen al desenvolupament del seu país.

3. Resposta lliure. (La societat del segle XVIII es dividia en estaments, determinats pel naixement: per una banda, hi havia la noblesa i el clergat, que gaudien de privilegis i controlaven el poder polític i la propietat de la terra; per l’altra, hi havia els camperols, que eren la població majoritària, no tenien representació política i depenien dels estaments privilegiats. En la societat actual, tanmateix, teòricament totes les persones tenen els mateixos drets, encara que es diferencien pel seu nivell de riquesa.)

c) Per poder acabar amb l’Antic Règim i els privilegis estamentals.

b) Resposta lliure. (Sí, ja que diu que el noble «el millor que fa és vegetar».)

(Pàg. 14. Idees clau) – En una monarquia absoluta el rei concentra tots els poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc. Per contra, una monarquia parlamentària es caracteritza per la supremacia de la llei sobre el rei, que accepta el control del Parlament.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

3

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 4

Solucionari El mercantilisme defensava tres idees: per una banda, que un estat era més ric com més or i plata tenia, d’aquesta manera, s’havien d’acumular aquests metalls; per l’altra, que per captar aquests metalls s’havia de desenvolupar el comerç exterior, i per evitar que els metalls sortissin del país s’havia d’implantar un proteccionisme econòmic, és a dir, calia fer pagar impostos als productes estrangers per evitar que es venguessin dins del país; i, finalment, que l’estat havia d’intervenir en altres aspectes de l’economia, per exemple, en el desenvolupament d’indústries. Els principis bàsics del liberalisme eren tres: la llibertat, que es reflectia en l’existència d’uns drets que tenien totes les persones; la igualtat davant la llei, és a dir, que era contrari als privilegis dels estaments, i la propietat com a criteri de diferenciació social. – Sobre els camperols i la burgesia, ja que el clergat i la noblesa no hi contribuïen. No. – Resposta lliure. (L’oposició ferma de la burgesia anglesa a l’absolutisme.

(Pàg. 15. Activitats) 6. • (Primer pic) a) En una monarquia absoluta, cap; el rei concentra tots els poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc., ja que el rei decideix quines lleis entren en vigor, pren les decisions de govern, nomenava els jutges i és el cap de l’exèrcit. En una monarquia parlamentària el rei només assumeix el poder executiu; correspon al Parlament fer les lleis i als jutges administrar justícia. b) En una monarquia absoluta, cap. En una monarquia parlamentaria, el control del Parlament i el compliment de la llei. c) El rei és l’amo de tots els poders i de totes les lleis. d) Cap. e) Lluís XV. Al Parlament de París. Resposta lliure. (Probablement, justificar la monarquia absoluta. • (Segon pic) a) El poder legislatiu fa referència a la facultat de fer les lleis, i el poder executiu a la facultat de fer-les complir. b) No. No, perquè ha de nomenar un govern, que és el que aplicarà les lleis. c) Resposta lliure. (No del tot pel fet que existia sufragi censatari, és a dir, només hi tenien accés aquelles persones que posseïen una renda. Per això quedaven exclosos del vot els pobres, els assalariats, els artesans, els petits propietaris i les dones.)

(Pàg. 17. Activitats) 7. • La llibertat i la igualtat. Per a ell la llibertat consisteix en l’existència d’una sèrie de drets i deures, i la igualtat que tots els homes tinguin absolutament la mateixa riquesa, és a dir, que no hi hagi diferències socials. • La diferència principal fa referència a la igualtat entre les persones. En el document 3 es justifica l’existència de la

4

societat estamental, dient que la igualtat conduiria al desordre públic, mentre que en aquest document es proclama com un objectiu que cal aconseguir aquesta igualtat, que vol dir que tots els homes tinguin absolutament la mateixa riquesa i que no hi hagi diferències socials.

(Pàg. 17. Idees clau) – La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII, un corrent cultural que pretenia il·luminar amb la «llum de la raó» tots els misteris del món i acabar amb el que consideraven les tenebres de la superstició i la ignorància, d’aquí li ve el nom. Les característiques d’aquest moviment intel·lectual van ser quatre: • Col·locar la raó com a base principal del coneixement i rebutjar allò sobrenatural i tradicional. Aquest aspecte incloïa una forta crítica als dogmes establerts per la religió i un distanciament de les pràctiques religioses. • Potenciar l’optimisme sobre la capacitat de l’ésser humà i la confiança desmesurada en el progrés constant de la humanitat. • Posar en pràctica els descobriments científics i aplicar les aportacions dels filòsofs en la societat i en la política. • Considerar l’educació com el millor mitjà per difondre la raó. Per això es va considerar que havia de ser dirigida per l’estat. El despotisme il·lustrat va ser el sistema polític que va néixer de l’aplicació de les idees il·lustrades per part de la monarquia absoluta; els reis volien que la societat evolucionés, però que la monarquia dirigís el procés, sense comptar amb la societat, per això es va mantenir l’absolutisme i es va continuar impedint que el poble participés en la vida política. La fisiocràcia és la teoria econòmica exposada per Quesnay, que deia que la riquesa d’una economia depenia de l’agricultura, ja que la indústria només transformava els productes agrícoles i el comerç els intercanviava. Per aquest motiu, perquè una nació fos poderosa calia aconseguir la producció agrícola plena. A més, calia eliminar les terres que no s’explotaven, així com les mans mortes de l’Església i alguns latifundis de la noblesa. – Els il·lustrats s’oposaven a la societat estamental i defensaven un sistema d’igualtat social i legal en què el progrés social estigués obert a tots els individus i es tinguessin en compte les capacitats de les persones, no els privilegis econòmics o familiars. També pensaven que els privilegis de la noblesa i el clergat, i també d’altres institucions com ara els gremis, eren un obstacle per al creixement econòmic. – Entre altres raons, perquè els reis volien avançar en el procés de concentració de poders. La crítica que va fer la Il·lustració dels estaments privilegiats resultava útil per eliminar alguns aspectes que encara s’escapaven del control reial, com ara la falta de contribució de la noblesa i el clergat, la independència de l’Església o els privilegis dels gremis.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 5

Teoria absolutista

Teoria il·lustrada

Política

El rei concentrava tots els poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc., ja que el rei decidia quines lleis entraven en vigor, prenia les decisions de govern, nomenava els jutges i era el cap de l’exèrcit. El rei exercia el poder únic i total de l’estat i era, alhora, font de tots els poders i de totes les lleis.

Els sistemes de govern s’havien de regir pels criteris més raonables i adequats, i no simplement pel manteniment de la tradició. L’aplicació de la raó conduiria al progrés continu de la humanitat.

Religió

L’Església defensava l’absolutisme. (Segons el bisbe Bossuet, lligat a la monarquia francesa en l’època de Lluís XIV, com que tenia un origen diví, el poder del rei era necessàriament absolut i només havia de donar compte a Déu.)

Els dogmes religiosos i els preceptes de les institucions eclesiàstiques no havien de ser un obstacles per al progrés intel·lectual i científic, considerat el mitjà de perfeccionament de l’individu i de la societat.

Societat

Era una societat estamental, que dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, i es diferenciaven dels no privilegiats (el poble o tercer estat) en el gaudi de privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot cobrar-los), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

S’oposava a la societat estamental i defensava un sistema d’igualtat social i legal, en què el progrés social estigués obert a tots els individus i respongués a les capacitats de les persones, no als privilegis econòmics o familiars. També defensava la idea que els privilegis de la noblesa i el clergat, i d’altres institucions com ara els gremis, eren un obstacle per al creixement econòmic.

Altres diferències remarcables

(Pàg. 19. Idees clau) – La sobirania nacional fa referència al fet que el poder correspon a la nació, és a dir, al conjunt dels ciutadans. La divisió de poders defensa la necessitat d’evitar que una mateixa persona o institució acumuli els tres poders principals: legislatiu, executiu i judicial. El liberalisme econòmic proclama que l’activitat econòmica es regeixi pel principi de llibertat econòmica. Per aquest motiu qualsevol persona que ho vulgui hauria de poder obrir un negoci i l’estat no hauria d’intervenir en l’economia. El lliurecanvisme diu que els intercanvis exteriors haurien de fer-se sense que l’estat protegís els productes propis a través d’impostos fronterers (aranzels). – Perquè la burgesia es va adonar que els reis absoluts no canviarien profundament el sistema polític, econòmic i social, i es va plantejar la necessitat d’aconseguir el poder per dur a terme canvis profunds i acabar amb l’Antic Règim. – Montesquieu va desenvolupar el principi de la separació de poders: el poder legislatiu, que elabora les lleis; el poder executiu, que fa complir les lleis, i el poder judicial, que administra la justícia. Rousseau va elaborar la teoria de la democràcia segons la qual el poble posseïa la sobirania. Adam Smith defensava la teoria que deia que l’economia s’ajusta automàticament, per mitjà de la lliure competència. Va anomenar aquest fenomen la mà invisible de l’estat. Segons això, si es produeixen coses que no es demanden o els productes són més cars del que es vol pagar, no es venen; i si uns productes són millors que altres, els consumidors els compren. Així, mitjançant la llei de l’oferta i la demanda, l’economia s’organitzaria tota sola, sense necessitat que l’estat la controlés.

Resposta lliure. (Segueixen vives actualment a la majoria de països.)

(Pàg. 19. Activitats) 8. • (Primer pic) a) El poder legislatiu, que elabora lleis; el poder executiu, que fa complir les lleis, i el poder judicial, que administra la justícia. b) Que no hi hauria llibertat. • (Segon pic) a) El poder correspon a la nació, és a dir, al conjunt dels ciutadans, que estableixen un pacte amb l’estat, amb el qual li permeten exercir el poder en el seu nom. La Constitució. b) Que el rei nomena el govern perquè governi. Perquè la sobirania correspon a la nació, als ciutadans. c) Que no poden acabar res definitivament, que tot ha de ser ratificat pel poble. Perquè el poder és propietat dels ciutadans, del poble. • (tercer pic) a) Resposta lliure ( Per Adam Smith, la llibertat dins d’una societat porta a la màxima riquesa possible perquè la cerca de l’interès propi beneficia a tota la societat i només ha d’estar limitat per l’interès dels demés i de la justícia.) b) En té tres: la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats; la segona, vigilar la injustícia o opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

5

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 6

Solucionari (Pàg. 21. Idees clau) – Mitjançant el decret de Nova Planta va posar fi a les lleis pròpies dels territoris de la corona d’Aragó, substituintles per la legislació castellana, que s’adeia més amb el model centralista francès; els únics territoris que es van mantenir al marge d’aquesta reforma van ser Navarra i les províncies basques. Com a premi pel seu suport durant la guerra de Successió van poder mantenir els furs. També va impulsar una castellanització de la política. D’aquesta manera, s’establia l’idioma castellà com a idioma únic oficial per a tot el regne, i s’elevaven les institucions castellanes al rang d’estatals. I, finalment, va reestructurar l’administració: per una banda, va suprimir el sistema de consells i va crear les secretaries de despatx, antecedents dels ministeris; d’altra banda, va dividir Espanya en capitanies, dirigides per capitans generals i intendents, nomenats directament pel rei. L’objectiu de Felip V era reformar l’estructura política espanyola per fer-la més semblant al sistema absolutista que existia a França. – Reformar l’agricultura i altres sectors de l’economia; reformar l’educació, estava en mans dels clergat, amb la finalitat d’estendre l’educació a tots els sectors de la societat i combatre la Inquisició, que, per a ells, era una barrera per al progrés; difondre les idees il·lustrades a partir de la creació de les Societats Econòmiques d’Amics del País; eliminar els privilegis de la noblesa i el clergat, i convertir el treball en una virtut social. Menys del que s’esperava, ja que no es va aconseguir una reactivació econòmica significativa, principalment a causa de l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol mesura que afectés el manteniment dels seus privilegis, i tampoc no es va aconseguir el triomf ple de les idees il·lustrades perquè en molts aspectes es contradeien amb l’absolutisme monàrquic. – Campomanes, Floridablanca i Jovellanos. – • La guerra de Successió a la corona d’Espanya després de la mort de Carles II d’Habsburg sense fills i la pau d’Utrecht (1714), que va posar fi a aquest conflicte, van significar l’establiment d’un nou ordre polític a Europa que va durar un segle. Espanya va renunciar a les seves possessions europees —a Flandes i Itàlia—, que va cedir a Àustria, a canvi que Felip V fos reconegut rei d’Espanya; a més, Espanya va cedir a Anglaterra una sèrie de drets comercials, Gibraltar i Menorca. Era la fi de la política imperial europea per a Espanya, que va deixar de ser una de les grans potències del continent. (Anglaterra es va annexionar una sèrie de places costaneres —Gibraltar, Menorca, Acàdia, Terranova, etc.—Aquest fer va crear les bases de l’hegemonia marítima anglesa durant dos segles. Anglaterra va aconseguir imposar el principi de l’equilibri continental; aquest principi establia que al continent europeu cap estat havia de ser hegemònic, de manera que les grans potències havien d’equilibrar-se mútuament. Felip V va renunciar als seus drets al tron francès, i així es va eliminar l’unió eventual de les dues corones. Es va conformar una

6

orla de petits estats-coixí al voltant de França, per impedir-ne l’expansió.) • El motí d’Esquilache (1766) va ser, en realitat, un aixecament popular contra els ministres italians que va portar Carles III a Espanya a causa de l’escassetat de subsistències, tot i que possiblement va estar promogut pels privilegiats. (El 20 de març de 1766, per ordre de Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, es va prohibir per decret l’ús de la capa llarga i del barret ample i rodó, per tal d’evitar el cobriment de la identitat personal i la comissió de delictes criminals. Després de tres dies d’agitació, va esclatar la primera manifestació que va reunir cinc mil persones a la Plaza Mayor de Madrid. La multitud es va dirigir a casa del ministre, que es va refugiar al Palacio Real, i l’endemà va anar a exposar les seves demandes davant de Carles III, com ara seguir mantenint la indumentària espanyola, el cessament dels ministres estrangers i la rebaixa dels preus dels aliments bàsics, especialment el pa. La revolta va acabar quan el rei va accedir a aquestes peticions.) Es considera que aquest conflicte va tenir una gran transcendència política i social perquè, a causa de l’extensió de la revolta (que des de Madrid es va difondre després a altres poblacions), la confluència dels grups socials implicats i la violència de la revolta a Madrid, el motí d’Esquilache va provocar un punt d’inflexió en la política reformista de Carles III, i va posar fi als seus intents de modernitzar Espanya.

(Pàg. 21. Activitats) 9. • Com a càstig per la seva falta de suport durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya. • Una audiència, presidida pel capità general o comandant general, i a la ciutat de Barcelona 24 regidors i a les altres vuit. Que van ser suprimits i van desaparèixer. • Perquè per enfortir el poder reial era necessari posar fi a les particularitats dels territoris que componien la corona d’Espanya, establint-hi les mateixes institucions i imposant-hi les mateixes lleis.

(Pàg. 22. Idees clau) – A causa de la derrota catalana a la guerra de Successió (1714). Es va imposar la centralització de tot el poder polític del país. – El Decret de Nova Planta (1716) – El país, políticament, va quedar sotmès als funcionaris i exèrcit reials, perdent tot poder polític autònom. Quant a la població, el segle XVIII va marcar un augment de la natalitat i dels efectius demogràfics totals, sobre tot a finals de segle. L’agricultura va créixer i es va especialitzar en el conreu de la vinya i en l’exportació de vins i aiguardents. La indústria va sorgir amb força gràcies a la progressiva mecanització dels processos tèxtils, que van significar la base del futur creixement fabril del Principat. La liberalització del comerç colonial fou el gran motor de l’embranzida econòmica del país. Culturalment Catalunya patia les conseqüències de tenir una sola universitat

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 7

aïllada a Cervera, però la Junta de Comerç de Barcelona fundà càtedres de diverses matèries que fomentaven el conreu de les arts i de les lletres a la capital del país. – La societat catalana del segle XVIII va ser extraordinàriament dinàmica pel creixement demogràfic que va experimentar i perquè, tot i la derrota d’inicis del segle i de no comptar amb el favor de la corona, va ser capaç de superar les seves mancances (escoles de la Junta de Comerç) i de posar les bases per al gran creixement econòmic experimentat durant el segle següent.

(Pàg. 23. Activitats) 10. • (Primer pic) a) Moltes institucions catalanes van desaparèixer, perquè va ser substituït l’antic ordre jurídic català arran del Decret de Nova Planta de 1716. b) Molts catalans es van resistir a la nova administració, eren els anomenats austriacistes, altres es van acollir a la integració dins del nou sistema. Els resistents van promoure protestes populars, els rebomboris, i a més alt nivell es van publicar memorials i escrits de queixa. • Felip V. Amb aquesta decisió el rei pretenia castigar Catalunya, sobretot les principals ciutats que es quedaven sense estudis superiors. La Universitat de Cervera quedava aïllada i solament podien estudiar uns pocs privilegiats. A més, quedava tancada als corrents de renovació cultural i científica. 11. • (Primer pic) a) És una font secundària, perquè es refereix a uns fets del passat, no és un document del moment, contemporani als fets. b) Sí, el model de Lluís XV de França. c) Resposta lliure. • a) Sí, perquè va repercutir en la millora científica de la medicina en general.

(Pàg. 25. A fons) 12. Activitat lliure.

(Pàg. 26. Activitats de repàs) 13. • Activitat lliure. • Activitat lliure. • (Tercer pic) a)

Esdeveniment a) b) c) d) e)

Publicació de La riquesa de les nacions, 1776. Revolució anglesa, 1688. Publicació De l’esperit de les lleis, 1748. Declaració de drets anglesa, 1689. Publicació Del contracte social, 1762. Corrent intel·lectual i ideologia

La publicació de La riquesa de les nacions amb el liberalisme econòmic, la Revolució anglesa, la Declaració de drets i De l’esperit de lleis amb el parlamentarisme o liberalisme polític. La publicació de i el Contracte social amb el liberalisme revolucionari. b) Les idees liberals es van desenvolupar abans al Regne Unit que no pas a França.

14.• L’absolutisme es caracteritza perquè el rei concentra tots els poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc., ja que el rei decideix quines lleis entren en vigor, pren les decisions de govern, nomena els jutges i és el cap de l’exèrcit; és a dir, el rei concentra el poder únic i total de l’estat i és, alhora, font de tots els poders i de totes les lleis. No obstant això, la Il·lustració defensava que els sistemes de govern s’han de regir pels criteris més adequats i raonables, i no pel manteniment de la tradició. • El liberalisme és un corrent de pensament polític i econòmic sorgit de la Il·lustració que defensa els drets cívics i polítics de tots els ciutadans d’un estat i que considera que la riquesa d’una nació cal fomentar-la a partir de la llibertat dels particulars per establir i desenvolupar llurs negocis. • (Tercer pic)

(Pàg. 24. Idees clau) – El rococó és un estil aristocràtic, amb molta ornamentació a les parets i sostres dels edificis, amb formes fastuoses i recarregades tant en pintura com en arquitectura. El neoclàssic podem considerar-lo com un estil més racional, proper a la Il·lustració, que recupera temes del classicisme grecoromà. – Les causes de l’evolució del barroc al neoclàssic van ser diverses, entre elles el descobriment de les ruïnes de Pompeia, que posaren de manifest, novament, el valor de la cultura clàssica. A més, les formes ordenades, simètriques i alineades del neoclàssic van suposar un avenç estètic per superar la inestabilitat i exageració de l’estil barroc. Els monarques il·lustrats de l’època van bastir amb sobrietat però amb magnificència els principals edificis neoclàssics com a mostra del seu poder i grandesa.

a) Sobirania: És en qui resideix el poder de la nació. La sobirania nacional fa referència al fet que el poder correspon a la nació, és a dir, al conjunt de ciutadans. b) Parlament: Cambra o assemblea legislativa d’un estat, formada, segons les èpoques, pels representants de diferents sectors socials. c) Racionalisme: Corrent filosòfic que va aparèixer a França al segle XVII, formulat per René Descartes i que s’oposa a l’empirisme perquè destaca el paper de l’experiència i la percepció, subratlla el paper de la raó en l’adquisició del coneixement. d) Despotisme il·lustrat: Sistema polític que neix de l’aplicació de les idees il·lustrades per part de la monarquia absoluta; els reis volien que la societat evolucionés, però que la monarquia dirigís el procés, sense comptar amb la societat, per això es va mantenir l’absolutisme i es va seguir impedint que la societat participés en la vida política.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

7

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 8

Solucionari e) Drets naturals: Aquells drets que, segons els pensadors il·lustrats, tenen totes les persones i que el poder no pot suprimir, com per exemple la llibertat individual i la propietat.

taments privilegiats eren la noblesa i el clergat. Tenien una sèrie d’avantatges sobre la resta de la població: no pagaven impostos, tenien la major part de les terres, tenien tribunals propis i acaparaven els principals càrrecs.

15. a) Bossuet, clergue i intel·lectual francès de l’època de Lluís XIV que defensava l’origen diví del poder reial, i la preeminència d’aquest sobre l’església francesa (galicanisme).

• La noblesa tenia la funció teòrica de defensar la societat. No obstant això, a l’edat moderna molts nobles evitaven servir en l’exèrcit i la imatge del noble-guerrer cada vegada era menys freqüent.

b) Montesquieu, noble il·lustrat francès que establí la teoria de la separació de poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial) per evitar la discriminació d’uns ciutadans respecte d’altres i la garantia de certs drets cívics.

• La funció del clergat era procurar la salvació de la societat, a través de l’oració, la predicació, els oficis religiosos i el lliurament dels sagraments. • Tot el qui no era noble ni pertanyia al clergat eren els no privilegiats, que també s’anomenaven tercer estat. La seva funció com a estament era procurar el manteniment de tota la societat. Per aquest motiu pagaven impostos i es dedicaven a les activitats productives. En aquest estament també va sorgir una divisió entre els camperols (el món rural) i els comerciants (el món urbà).

c) Quesnay fou metge del rei francès Lluís XV, però va destacar com a economista dins del corrent fisiocràtic, aportant idees a l’increment de la riquesa a través de la política econòmica. d) Adam Smith fou un economista i filòsof escocès a qui es considera el pare de l’economia moderna pels seus estudis profunds i sistemàtics d’aquesta matèria. A diferència d’altres economistes, considerava que la riquesa d’un país no s’havia de mesurar en l’or que acumulés, sinó en la capacitat de treball que desenvolupés per activar els seus mercats. 16. La societat de l’edat moderna estava organitzada en grups anomenats estaments. Cada estament tenia, en teoria, una funció social i li corresponien unes lleis específiques. Els estaments es dividien en privilegiats i no privilegiats. Els es-

8

17. L’agricultura encara és predominant. La burgesia i els camperols suporten tot el sistema d’impostos. La burgesia té la capacitat de progrés limitada pels privilegis. Resposta lliure. 18. • Vegeu el quadre de sota.

Sistema

Absolutisme

Despotisme Il·lustrat

Liberalisme (anglès)

Liberalisme revolucionari

Cronologia

Es va imposar a gran part d’Europa els segles XVII i XVIII, encara que va començar el XVI.

Al segle XVIII.

Al segle XVII.

L’últim terç del segle XVIII.

Teòric polític

L’anglès Thomas Hobbes i el bisbe francès Bossuet.

Els il·lustrats.

John Locke.

Montesquieu, Rousseau.

Principis teòrics

El rei concentra tots els poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc., ja que el rei decideix quines lleis entren en vigor, pren les decisions de govern, nomena els jutges i és el cap de l’exèrcit.

Va ser el sistema polític que va néixer de l’aplicació de les idees il·lustrades per part de la monarquia absoluta; els reis volien que la societat evolucionés, però que la monarquia dirigís el procés, sense comptar amb la societat, per això es va mantenir l’absolutisme i va continuar sense permetre’s que el poble participés a la vida política.

Els principis bàsics del liberalisme eren tres: la llibertat, que es reflectia en l’existència d’uns drets que tenien totes les persones; la igualtat davant la llei, és a dir, era contrari als privilegis dels estaments, i la propietat com a criteri de diferenciació social.

Va ser el pensament en què es van recolzar les revolucions burgeses. Part del pensament liberal britànic, de què va extreure dos conceptes essencials: la separació de poders i la sobirania nacional.

Sistema econòmic

Mercantilisme.

Fisiocràcia.

Liberalisme econòmic.

Teòric econòmic

Jean Colbert.

Quesnay.

Adam Smith.

Concepte de sobirania

El rei exerceix el poder únic i total de l’estat i és, alhora, font de tots els poders i de totes les lleis.

Els reis imposaven reformes sense perdre poder.

Separació de poders i sobirania nacional.

La sobirania és en el poble: la sobirania nacional.

Concepte de sufragi

No existia.

No existia.

Era un sufragi censatari.

Es buscava el sufragi universal.

 HISTORIA 4.° ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 9

(Pàg. 27. Continuen les Activitats de repàs) • (Segon pic) a) Als teòrics polítics, la separació de poders i la sobirania nacional; als teòrics econòmics, l’organització de l’economia. b) Quant al concepte de sobirania, es va evolucionar des del sistema de la monarquia absoluta, en què el rei era la font de tots els poders, fins al concepte de sobirania nacional, que significa que el poder respon a la nació, és a dir, al conjunt dels ciutadans. Pel que fa al concepte de sufragi, es va evolucionar des de l’absència de sufragi en el sistema polític de la monarquia absoluta fins al concepte censatari, que és un tipus de sufragi restringit, perquè només tenen accés al vot aquelles persones que posseeixen una renda. c) Perquè suposaven un canvi important respecte de l’Antic Règim, és a dir, al conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques del segle XVIII. Aquest canvi es va caracteritzar per la monarquia absoluta com a sistema polític i pel manteniment de la societat estamental. d) Resposta lliure. 19. • (Primer pic) a) L’Antic Règim. (Jacques Lagniet va ser un conegut impressor i gravador parisenc, que va viure entre el 1620 i el 1673, i que va destacar per les seves estampes divertides i satíriques.) b) Perquè compara la relació existent entre els nobles i els camperols amb la que hi ha entre una aranya i una mosca. c) El noble és l’aranya i el camperol, la mosca. Perquè, com la mosca, el camperol està atrapat en una «xarxa». d) La situació en què es troben els camperols a mitjan segle XVII i, en general, durant l’Antic Règim. La majoria dels camperols no tenien terres i estaven vinculats als senyors. Per això havien de treballar per a ells, a més de pagarlos els drets senyorials, tant en metàl·lic com en espècie. • Aquest edifici, que és l’Església de Sant Miquel del Port de Barcelona, barreja característiques de l’estil barroc i del classicisme. Així la porta i el segon nivell estan coronades per un frontó triangular, i els tres cossos de la façana queden dividits per columnes clàssiques. L’ornamentació barroca, molt sòbria, destaca en les finestres rodones de les portes laterals i en les volutes adossades al segon nivell. Aquesta obra es pot considerar un seriós precedent de l’estil artístic neoclàssic que s’estendrà per Europa a finals del segle XVIII. 20. Resposta lliure. (Avui dia no existeixen grups privilegiats com en l’Antic Règim; a la societat actual, tothom té teòricament els mateixos drets, tot i que existeixen grans diferències socials en funció del nivell de riquesa.) Activitat lliure. 21. Activitat lliure.

(Pàg. 28. Saber llegir) 22. • (Primer pic)

a) La base de tots dos autors és que la monarquia absoluta és la forma de govern dels estats que Déu de-sitja. b) En les Sagrades escriptures, en la raó i en considerar l’absolutisme com la màxima expressió de l’ordre diví a la Terra. c) Les Sagrades Escriptures. d) No es contradiu, per Bodin el concepte República no es refereix a un sistema diferent de la monarquia, sinó que es refereix genèricament a l’Estat, a la «cosa pública». • (Segon pic) a) Defensa la separació dels poder executiu i judicial, perquè si no els sobirans poden cometre il·legalitats impunement al poble sense que ningú els pugui jutjar. b) Contradiu als anteriors la qüestió de l’absolutisme dels prínceps, perquè considera que ningú ha d’estar per sobre de la llei, ja que si no podria cometre tota mena de crims sense retre comptes a ningú. • Resposta lliure.

(Pàg. 29. Investigar) 23. • Activitat lliure • (Segon pic) a) Rafael d’Amat i de Cortada fou un noble català de finals del segle XVIII que va viure els esdeveniments de la seva època i en va reflectir molts en una mena de diari que es va titular Calaix de sastre un cop va ser conegut o publicat. Aquest document és molt valuós per als historiadors per la quantitat d’informació que dóna dels esdeveniments i dels personatges rellevants. b) Els rebomboris del pa, revoltes en contra de la pujada dels preus del pa i, en general, per la crisi de preus que van patir altres productes, fet que no permetia que les classes populars poguessin satisfer les necessitats més bàsiques, com és l’alimentació. c) Ell vivia a Barcelona i estava al cas del que passava a la ciutat, però no estava afectat directament per aquests fets ja que a ell tenia força diners i, per tant no l’afectava gaire la pujada de preus dels aliments bàsics. Tampoc no formava part de dels proveïdors de gra a la ciutat, ni del bisbat –que rebia uns impostos preu del pa. Per tant podem convenir que és un testimoni vàlid dels fets perquè, com que no hi està implicat directament, té una posició neutral. d) El capità general era el Comte de l’Asalto. La funció del capità general era la de màxim cap militar i polític del territori. Era el responsable de l’exèrcit i de mantenir la pau i l’ordre públic. e) Els aldarulls van ser provocats per l’augment del preu del pa i la disminució de la qualitat del pa morè, el que consumia la població més pobra. f) El sometent eren tropes civils que substituïen o reforçaven les tropes regulars de l’exèrcit en casos de revolta, bandolerisme o altres alteracions de l’ordre públic. g) El pa.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

9

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 10

Solucionari h) Un augment de la demanda per haver crescut la població, una disminució de l’oferta per males collites, retard en els transports i per acumulació dels especuladors, que esperaven que els preus pugessin per treure el gra dels magatzems. i) Crisi que té l’origen en la carestia dels productes alimentaris essencials. j) La Ciutadella, tot i que representava que era un mitjà de defensa de la ciutat contra atacs exteriors, vigilava Barcelona. Era una enorme caserna amb un important sistema de defenses en forma de muralles, baluards, torres i fossars que evitaven que el poble pogués atacar la fortalesa i, alhora, des d’ella es podia bombardejar la ciutat en cas de revolta. k) Carles IV. l) El comte de Lacy va substituir el comte de l’Asalto a la Capitania General de Catalunya i va fer executar set dels insurgents detinguts. Altres desenes de ciutadans van haver d’exiliar-se. m) La repressió civil (els sometents) i la militar desplegada pel capità general van calmar els ànims. La falta de dirigents i d’un programa de reivindicacions va fer que la revolta quedés sufocada. De tota manera el sentiment general dels barcelonins va ser que la situació era totalment injusta i la repressió desproporcionada. Això se sap per la reacció de la majoria de barcelonins, que no van assistir a l’ajusticiament dels condemnats, al contrari del que se solia fer, mentre que els que s’ho podien permetre, com el Baró de Maldà, van ser fora de la ciutat aquell dia, com una mena de protesta silenciosa. n) Els rebomboris del pa es van anticipar en cinc mesos a la Revolució Francesa de juliol de 1789. 24. Resposta lliure. Poden servir de guia els següents punts: Causes estructurals: malestar dels catalans amb l’administració borbònica, creixement de la població, facilitats per a l’exportació, encariment general dels productes, submissió del poder civil al militar. Causes conjunturals: pujada del preu del pa, davallada de la qualitat del pa popular (morè). 25. Resposta lliure. Es pot apuntar que els aldarulls es van produir per la pujada del preu del pa i per la davallada de la qualitat del preu del pa popular, que elements populars van cremar els llocs on el venien i on s’emmagatzemava la farina. Els desordres fins i tot van fer que deixés el seu palau el capità general, comte de l’Asalto.

UNITAT 2 Les revolucions polítiques (1776-1848) (Pàg. 31) • En principi, sembla que explica la persecució a què el segon emperador romà, Tiberi, successor d’August, va sotmetre els familiars i amics del seu ministre Sejà. (Aquest, famós per la seva crueltat, es va convertir en l’amo absolut de Roma quan Tiberi es va retirar a Capri, però el

10

seu afany desmesurat de poder i els seus abusos el van vèncer: Tiberi el va condemnar per alta traïció i, després de la seva mort, el seu cadàver va ser arrossegat pel populatxo pels carrers de Roma. L’emperador no es va conformar amb la seva mort, sinó que també va perseguir la seva família i amics.) Però, en realitat, l’autor del text, Camille Desmoulins, ens parla de la persecució a què va sotmetre Robespierre els seus enemics i també rivals polítics, com ara Danton, és a dir, critica de manera directa els excessos a què va portar la Revolució Francesa durant el Terror. Hem de tenir en compte que Robespierre va exercir una dictadura i va aplicar una política de terror: tothom qui era sospitós de no donar suport a la República va ser guillotinat. Unes 50.000 persones van ser executades. • Es va escriure pel desembre de 1793. Durant el Terror. Robespierre. • Respostes lliures. (Per por de ser detingut i condemnat a la guillotina per Robespierre.) (En realitat, això va passar, ja que Camille Desmoulins va acabar sent executat. El 5 de desembre de 1793 Desmoulins va publicar el primer número del seu diari Le Vieux Cordelier, que condemnava el règim del Terror i advocava pel moderantisme de la revolució. Aquest fet va representar el començament de la fi de la seva amistat amb Robespierre, que el va acusar de traïdor. Després de l’aparició del tercer número del diari —precisament al que es refereix el text que mostrem—, la ruptura entre Desmoulins i Robespierre es va agreujar, i Desmoulins es va decantar cap al suport de la política de Danton. La nit del 30 o 31 de març de 1794, Desmoulins va ser arrestat i empresonat. Condemnat a mort pel Tribunal Revolucionari, va ser executat el 5 d’abril de 1794.) • Resposta lliure. (Això va passar durant el Terror a França.) • Respostes model. (Sí, perquè va representar un desafiament a l’Europa de l’Antic Règim, que temia que la Revolució Francesa s’estengués fora de les seves fronteres. Això va provocar la immediata declaració de guerra a França per part de la Gran Bretanya, Espanya, etc.)

(Pàg. 33. Idees clau) – La Revolució Americana va ser el conflicte entre la Gran Bretanya i les colònies britàniques a l’est d’Amèrica del Nord, que va culminar amb la independència de les últimes colònies el 1783. El conflicte dels impostos fa referència al boicot dels colons de Nova Anglaterra als productes anglesos com a conseqüència de l’intent del rei Jordi III d’establir diverses lleis per regular els impostos colonials. Per la pau de Versalles, firmada el 1783, els anglesos reconeixien la independència de les colònies, que van passar a anomenar-se «Estats Units d’Amèrica». – D’una banda, per un motiu econòmic. Les colònies van desenvolupar un sistema econòmic propi i van començar a veure la metròpoli com una barrera per al seu desenvolupament. La Gran Bretanya estava interessada a disposar de les matèries primeres americanes, però no a desenvolupar la indústria colonial, i a més es reservava el monopoli de diversos productes. Això complicava el co-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 11

merç de les Tretze Colònies amb altres parts d’Amèrica. Però també hi va haver un motiu polític: la població de les Tretze Colònies estava descontenta perquè pagaven impostos com qualsevol altre súbdit britànic i, no obstant això, no tenien representants al Parlament de Londres. – En un primer moment, a través d’actes de protesta dels colons, com ara el motí del te de Boston (1773), que va representar la ruptura de les relacions comercials amb la metròpoli. La fase militar va començar el 1775. – En primer lloc, la redacció d’una constitució, que promulgava la separació de les funcions estatals. La Constitució de 1787 diferenciava el president, que posseeix el poder executiu i és elegit cada quatre anys pels ciutadans mitjançant sufragi indirecte; el Congrés, que exerceix el poder legislatiu –és l’encarregat d’elaborar les lleis– i també és elegit pels ciutadans, i el poder judicial, format pels jutges independents del poder polític, que vetlla perquè es compleixin les lleis. Perquè va ser el primer que va posar en pràctica els principis teòrics de sobirania nacional i separació de béns.

(Pàg. 33. Activitats) 1. • (Primer pic) a) A la costa oriental d’Amèrica del Nord. b) Massachusetts, New Hampshire, Nova York, Rhode Island, Connecticut, Pensilvània, Nova Jersey, Maryland, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia. • (Segon pic) a) Justificar el desig d’independència dels colons. b) En els drets inalienables que tenen els homes, entre els quals hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; en el fet que, per garantir aquests drets, s’institueixen governs, i en el fet que, si un govern no es preocupa per aconseguir aquests fins, el poble té dret de modificar-lo o d’abolir-lo i d’instituir un nou govern. c) En el desig de garantir la seguretat i la felicitat de tots els ciutadans. • (Tercer pic) a) El Congrés, format per la Cambra de Representants i pel Senat, exercia el poder legislatiu, és a dir, era l’encarregat d’elaborar les lleis. El Tribunal Suprem controlava que les lleis i els actes de governs no vulneressin la Constitució. b) El president posseïa el poder executiu. El Congrés. c) Elegir el President i el Congrés.

(Pàg. 34. Idees clau) – Els Estats Generals eren les corts estamentals franceses. Els memorials de greuges eren els documents que redactava cada estament, abans de la reunió dels Estats Generals, i en què es reflectien les propostes i els problemes de cadascun. Un club polític era un grup en què la burgesia discutia noves idees polítiques i com pensava

conquerir el poder. L’Assemblea Nacional va ser el nom es van assignar el juliol de 1789 els representants del tercer estat o poble, després de la reunió dels Estats Generals, perquè es consideraven els únics amb legitimitat per representar França. L’Assemblea Constituent va ser la denominació que va adquirir l’Assemblea Nacional després de decidir que s’havia de redactar una constitució. – Perquè es mantenia una societat estamental, en què es mantenien els privilegis de la noblesa i el clergat a costa de la resta de la població, i per la crisi econòmica, constant des de 1780, que afectava especialment els preus dels productes bàsics, i que va crear un clima de rebel·lió contra el clergat, enfront del pagament del delme, i la noblesa, a qui el poble acusava d’especular amb el blat. – Perquè per frenar la crisi econòmica, els diferents ministres d’hisenda de Lluís XVI van acabar afirmant que era necessari fer una reforma profunda, perquè els privilegiats paguessin impostos. El rei va intentar convèncer els privilegiats i va convocar el 1787 una assemblea de notables, però els privilegiats es van negar a pagar impostos. La situació de la hisenda es va agreujar i el 1788 es va declarar la fallida. A Lluís XVI no li va quedar altre remei que convocar els Estats Generals, l’assemblea formada per representants dels tres estaments, perquè aprovessin nous impostos i així poder resoldre la crisis financera. – En els Estats Generals els representants del tercer estat defensaven el vot per persona, que els atorgava la majoria, mentre que la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament. Això donava majoria als privilegiats: 2 contra 1. – • La convocatòria dels Estats Generals va ser important perquè no s’havien reunit des de 1614 i perquè van marcar el començament de la Revolució Francesa. En els Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, i això donava la majoria als privilegiats: 2 contra 1, mentre que els representants del tercer estat defensaven el vot per persona, que els atorgava la majoria, ja que Necker, ministre d’hisenda, havia aconseguit doblar el nombre de representants del poble en els Estats Generals en un intent de frenar el poder dels privilegiats. El juliol de 1789 els representants del tercer estat es van declarar en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els únics amb legitimitat per representar França. – • El jurament del Joc de la Pilota és rellevant perquè els diputats del tercer estat, que havien passat a dir-se Assemblea Nacional, van jurar que es mantindrien reunits fins que es redactés una constitució. Per això, l’Assemblea Nacional va passar a dir-se Assemblea Constituent. – • La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 va ser un símbol del triomf de la revolució i del final de l’absolutisme. Davant de l’augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme. A partir d’aleshores, la revolució institucional –o política– i la revolució popular van transcórrer paral·lelament.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

11

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 12

Solucionari (Pàg. 35. Activitats) 2. • (Primer pic) a) És anterior a la Revolució Francesa. b) «Ho és tot, però un tot travat i oprimit». «Un tot lliure i florent». c) No. d) Resposta model. (Sí, expressa el rebuig de la societat estamental, en què es mantenien els privilegis de la noblesa i el clergat, a costa del tercer estat que, a més, no tenia cap mena de poder polític.) • (Segon pic) a) Un document que redacta cada estament, abans de la reunió dels Estats Generals, i en què es reflectien les propostes i problemes de cadascun. b) L’existència de nombrosos impostos que, a més, només pagava el tercer estat, ja que els privilegiats no pagaven impostos.

– Perquè volien canvis més profunds en la societat i en la propietat. La Constitució de 1791 establia la divisió de poders entre el rei, que nomenaria els ministres i dirigiria la política exterior, una assemblea legislativa i els jutges. L’Assemblea votaria les lleis i seria elegida per sufragi censatari, és a dir, només votarien aquells que tinguessin una determinada renda. – Perquè, pressionats pels emigrats i espantats davant de la possibilitat que la revolució s’estengués als seus països, Àustria i Prússia van provocar la declaració de guerra a França. – Va ser la resposta popular a l’amenaça dels aliats, que havien arribat prop de París i advertien el poble en cas que toquessin els reis. El final de la monarquia i l’establiment de la República.

(Pàg. 37. Activitats) 3. • (Primer pic)

c) La supressió dels impostos existents i l’establiment d’un únic impost. Cada província seria lliure per ferne el repartiment i la percepció, i així es faria contribuir també els eclesiàstics i els nobles; també, per pagar el deute de l’Estat, l’apropiació (nacionalització) dels béns de l’Església.

a) La sobirania nacional

d) Al tercer estat. S’explica en el primer paràgraf del text.

(Pàg. 37. Idees clau) – La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, redactada el 26 d’agost de 1789 per l’Assemblea Constituent, va ser un dels primers textos que reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant de la llei i la propietat.

Els drets humans

Article 2n

Les principals llibertats

Article 11è

El principi d’igualtat

Articles 1r i 6è

b) La llibertat, la propietat, la seguretat, la resistència a l’opressió, la igualtat davant de la llei, la llibertat d’expressió i d’opinió, etc. c) Vegeu el quadre de sota. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

L’Àntic Règim El concepte de sobirania

El rei és font de poder.

El principi de qualsevol sobirania és la nació. Es reconeix, per tant, la sobirania nacional.

El principi d’igualtat

No existeix. Era una societat estamental, que dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, i es diferenciaven dels no privilegiats (el poble baix o tercer estat) en el gaudi dels privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot poder cobrar-los), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

Tots els homes neixen iguals.

Els drets humans

No es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans.

Es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans.

Les principals llibertats

No es reconeixen.

Es reconeix, per exemple, la llibertat d’expressió i d’opinió.

• (Segon pic) a) En què la Constitució de 1791 atorgava el poder executiu al rei; el poder legislatiu, a una Assemblea Nacional, i el poder judicial, als tribunals.

12

Article 3r

b) Nomenar els ministres i dirigir la política exterior. Tenia la capacitat de vet sobre les lleis que aprovava l’Assemblea. Sí. Perquè podia impedir la promulgació d’una llei.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 13

(Pàg. 39. Idees clau) – La Convenció Nacional va ser l’assemblea nomenada després de l’assalt del palau reial, les Tulleries, l’agost de 1792; va decretar l’arrest del rei, l’abolició de la monarquia i va proclamar la I República. El Terror fa referència a la dictadura exercida per Robespierre entre juny de 1793 i juliol de 1794. El Directori va ser un òrgan de cinc membres que posseïa el poder executiu després de l’aprovació d’una nova constitució el 1795. – Va ser un dels líders de la Revolució Francesa més coneguts. Va ser un dels membres més influents del Comitè de Salvació Pública, que va governar de facto durant el període en què els revolucionaris van consolidar el seu poder. En general aquesta etapa s’anomena el Terror (1793-1794). Va exercir una dictadura personal, que li va permetre eliminar els seus adversaris polítics. Va ser guillotinat el 28 de juliol de 1794, després del cop d’estat del 9 de termidor (27 de juliol de 1794). Després del cop d’estat del 9 de termidor, el poder executiu de la República es va confiar a un Directori que, per tal d’evitar la dictadura, es va formar amb cinc membres. El poder legislatiu l’exercia una assemblea bicameral. A pesar de la crisi financera, la guerra va prosseguir d’una manera brillant per als francesos, que van obligar Prússia i Espanya a signar tractats de pau (1795). Els èxits de la guerra van donar molt prestigi a l’exèrcit i finalment el poder va ser controlat per un militar, Napoleó Bonaparte, que va portar a terme el cop d’estat de Brumari (1799), va desfer el Directori i va establir un nou règim polític, el Consolat (1799-1804). El 1799, Napoleó va ser nomenat primer cònsol, és a dir, cap de govern durant tres anys. A poc a poc, va imposar un poder cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador, amb el nom de Napoleó I. – Era un govern moderat, que va redactar una nova constitució en què s’establia un règim liberal, basat en la sobirania nacional i la separació de poders. Es va establir un sistema de sufragi censatari, i el poder legislatiu es va dividir en dues càmeres. Un directori format per cinc membres tenia el poder executiu. El grup social que finalment va imposar els seus interessos a la Revolució Francesa va ser l’alta burgesia.

(Pàg. 39. Activitats) 4. • (Primer pic) a) L’autor és Robespierre, un dels líders de la Revolució Francesa més coneguts. Va ser un dels membres més influents del Comitè de Salvació Pública, que va governar de facto durant el període en què els revolucionaris es van consolidar en el poder. Aquesta etapa s’acostuma a anomenar el Terror (1793-1794). Va instaurar un règim basat alhora en la virtut i en el Terror. Segons les seves pròpies paraules, per a ell, els seus enemics eren enemics de França i amb aquest raonament justificava el terror i l’extermini dels

seus adversaris polítics. Va ser guillotinat el 28 de juliol de 1794, després del cop d’estat del 9 de termidor (27 de juliol de 1794). El discurs va dirigit a la Convenció, l’assemblea nomenada després de l’assalt al palau reial, les Tulleries, a l’agost de 1792. La Convenció va decretar l’arrest del rei, l’abolició de la monarquia i va proclamar la I República. b) Perquè per a Robespierre el terror era el principal instrument per reprimir els contrarevolucionaris. c) Eliminar els enemics de la Revolució. El Terror no era altra cosa que la justícia prompta, severa, inflexible; per tant, és una emanació de la virtut. d) Davant la guerra civil i l’amenaça d’invasió exterior, els montagnards, amb Robespierre com a principal dirigent, van manar amb tanta força que el seu govern es coneix com al Terror. En aquest moment la Revolució Francesa va arribar al màxim radicalisme, tant per l’increment de la repressió com per la política que s’hi havia aplicat. Es van multiplicar les execucions a la guillotina, no només dels enemics de la Revolució, com ara la reina Maria Antonieta, sinó també dels simples sospitosos. A més van ser executats els dirigents girondins i alguns montagnards, com Danton, que no estaven d’acord amb Robespierre. Van morir unes 50.000 persones. Finalment, la Convenció, atemorida pels excessos dictatorials de Robespierre, en va ordenar l’arrest i l’execució, que va tenir lloc el 28 de juliol de 1794 (10 de termidor del calendari revolucionari). • (Segon pic) a) Els dos documents assenyalen qui són sospitosos d’estar en contra de la Revolució i, per tant, poden ser detinguts. b) Per una banda, els que per la conducta, per les relacions, pels propòsits que tenien o pels escrits que havien fet, s’han mostrat partidaris de la tirania o del federalisme i enemics de la llibertat; per l’altra, els nobles, els seus familiars i administradors d’emigrats que no s’hagin adherit a la Revolució, i, finalment, els emigrats des de l’1 de juliol de 1789 fins a la publicació del decret del 30 de març de 1792, encara que hagin tornat a França en el termini fixat per aquest decret o anteriorment. c) Va ser la política que va dur a terme Robespierre mentre va exercir una dictadura: qualsevol persona sospitosa de no donar suport a la República va ser guillotinada. Unes 50.000 persones van ser executades.

(Pàg. 40. Idees clau) – El Consolat (1799-1804) va ser el règim polític establert després que Napoleó Bonaparte va executar el cop d’estat del 18 de brumari (1799), que va donar fi al Directori. L’Imperi es va instaurar el 1804 quan Napoleó es va coronar emperador, amb el nom de Napoleó I, i va durar deu anys.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

13

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 14

Solucionari – Va ser un militar molt popular per haver frenat la revolta que pretenia restaurar els reialistes el 1795. 4 anys més tard, amb el suport de l’alta burgesia va fer el cop d’estat del 18 de brumari, es va proclamar cònsol i va eliminar el Directori. A poc a poc, va imposar un poder cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador, amb el nom de Napoleó I. Napoleó a través de la seva política interior pretenia consolidar les conquestes revolucionàries, però volia evitar el retorn de la monarquia i el poder dels radicals. El seu propòsit era crear un estat modern: • Va pacificar la societat francesa: va permetre el retorn dels exiliats i va governar recolzant-se tant en persones que defensaven l’Antic Règim com amb persones que defensaven la revolució. • Va continuar la política de reformes socials: va concentrar l’administració als voltants de París; va inaugurar el Banc de França; va idear un sistema educatiu centralitzat i estatal, des de l’escola primària fins a la universitat; va promulgar un codi civil, que va modernitzar i va simplificar les lleis, i va regularitzar les relacions amb l’Església a través de la signatura d’un concordat amb la Santa Seu. • Va promoure la construcció de nombrosos monuments commemoratius a París, amb la intenció de convertir la capital en una «nova Roma». – Totes les seves reformes van anar acompanyades d’una dura repressió dels seus oponents i la imposició de la censura de premsa. – Va iniciar una sèrie de reformes que van consolidar el liberalisme a França. Va modernitzar les lleis, mitjançant l’elaboració del codi civil, i va reformar l’economia francesa, creant el Banc de França i el codi del comerç. També va promoure l’educació pública.

(Pàg. 41. Activitats) 5. • (Primer pic) a) La convenció: Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, a més de Savoia. Napoleó: Espanya, Itàlia, la Confederació Helvètica, les Províncies Il·líriques, els Països Baixos, la Confederació del Rin, el Gran Ducat de Varsòvia, etc. b) Els principals aliats de França van ser: Prússia, l’Imperi Austríac, Dinamarca i Noruega. Els principals adversaris: la Gran Bretanya, Rússia i Suècia. • (Segon pic) a) El moment en què Napoleó, que ja s’havia autocoronat emperador (com a Napoleó I), corona la seva esposa Josefina, el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre-Dame de París. De l’Antic Règim. Perquè mostra una cerimònia pomposa de caràcter politicoreligiós, a la manera de la tradicional litúrgia de proclamació i exaltació dels reis de França, que durant segles van tenir lloc a la catedral de Reims.

14

d) Perquè Napoleó buscava legitimar el nou ordre que havia establert a França i a Europa, i des de l’antiguitat, l’autoritat religiosa del papat havia legitimat (o no) el poder dels monarques i emperadors. e) El mateix Napoleó. Que el seu poder era absolut i no tenia límits.

(Pàg. 42. Idees clau) – La Restauració va ser l’època de reacció antiliberal que es va iniciar a Europa després de la derrota de Napoleó. El nom ve del fet que en aquella època van tornar al poder els monarques de l’Antic Règim. La Santa Aliança va ser un projecte original del tsar rus Alexandre I, firmat inicialment per Rússia, Àustria i Prússia. Al començament pretenia crear un ordre polític basat en l’aplicació dels principis cristians, però a l’hora de la veritat es va convertir en un instrument per mantenir l’absolutisme. Per exemple, va enviar un exèrcit a Espanya per donar fi al règim liberal implantat el 1820. Per la seva part, la Quàdruple Aliança estava formada per Rússia, Àustria, Prússia i la Gran Bretanya; tenia com a objectiu defensar l’ordre establert en el congrés de Viena. Reconeix el dret diví dels reis i el suport de l’Església a la monarquia. – Perquè, després de la derrota de Napoleó, les potències europees van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau duradora i evités noves revolucions. – Per reduir el nombre d’estats i frenar l’expansió francesa. – Arran del congrés de Viena, les potències europees van decidir reunir-se per discutir els problemes internacionals i solucionar-los mitjançant el diàleg.

(Pàg. 43. Activitats) 6. a) Que va desaparèixer. França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució Francesa. b) El regne d’Holanda va assimilar Bèlgica, i el regne de Piemont va rebre Savoia i Gènova. Aquests dos regnes, considerats estats coixí, per dificultar una possible expansió francesa. c) Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada, perquè cap no adquirís l’hegemonia sobre les altres. d) Que va quedar unit a Suècia. e) Sí, però sota el control del tsar rus. f) Resposta model. (A començaments del segle XIX, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.) 7. a) Prússia, Rússia i Àustria i més tard França.

b) Napoleó, Josefina, el Papa, etc.

b) Trinitat, nació cristiana… Perquè els signants de la Santa Aliança defensaven l’aliança entre el tron i l’altar, és a dir, reconeixien el dret diví dels reis i el suport de l’Església a la monarquia.

c) Perquè es considerava hereu de la concepció imperial carolíngia i, en conseqüència, de l’Imperi Romà d’Occident.

c) Que els signants de la Santa Aliança es comprometen a ajudar-se uns els altres per defensar la monarquia absoluta.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 15

d) Als països que es van veure afectats per la Revolució Francesa i la seva expansió. e) Amb els de responsabilitat i intervenció.

moderat i corrupte de Lluís Felip va ser substituït per la II República. • Que no ha de produir-se necessàriament una altra guerra entre França i els seus veïns europeus.

(Pàg. 45. Idees clau) – El nacionalisme és una ideologia que va sorgir al segle XIX. El seu origen és en l’expansió napoleònica, que havia exacerbat els sentiment de pertinença a una nació. Però els polítics de la Restauració van reorganitzar el mapa d’Europa sense tenir en compte que dividien territoris de llengües, costums i història comuns o que n’unien d’altres de caràcters diferents. Ben aviat alguns pobles van reivindicar la independència, com, per exemple, els magiars que vivien a l’Imperi Austríac. – Pel liberalisme en el cas de França, per les reivindicacions nacionals fora de França. – Encara que hi participessin grans masses de població que, en molts casos, representaven totes les classes socials, la burgesia va protagonitzar les onades revolucionàries de 1820 i 1830. Els obrers van assumir el paper protagonista en les revolucions de 1848. – El liberalisme i el nacionalisme, les revolucions de 1820 i 1830; a més, les de 1848 van tenir un component de revolució social i obrera. – Grècia (1829) i Bèlgica (1831). Van obrir una nova etapa política; d’una banda, hi va haver canvis en l’organització territorial: es van iniciar les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya; de l’altra, es va portar a terme un procés lent cap a la democràcia: es va ampliar de manera progressiva el dret de vot i van sorgir organitzacions pròpies de la classe obrera a través de les internacionals i els partits socialistes.

(Pàg. 45. Activitats) 8. • Perquè s’intenta convèncer les altres potències europees que la proclamació de la II República francesa no és un acte d’agressió contra elles. A la guerra, que va enfrontar els revolucionaris francesos amb altres potències europees en l’època de la Convenció, quan la revolució va entrar en la fase més radical, es va executar el rei i es va proclamar la República. • Que la proclamació de la II República francesa no és un acte d’agressió contra elles. • El 4 de març de 1848. Després del triomf de la revolució de 1848 a França. Quan el règim cada vegada més

(Pàg. 47. Idees clau) – La consciència criolla fa referència a les reivindicacions nacionalistes dels criolls, fills d’espanyols nascuts a Iberoamèrica. (Els criolls coneixien les idees liberals, la Declaració de Independència dels Estats Units i l’ideari de la Revolució Francesa. Per això reclamaven el dret a la sobirania nacional.) – Simón Bolívar, el general San Martín i Agustín de Iturbide van ser alguns dels líders més coneguts de la independència d’Iberoamèrica. Bolívar va ser el promotor de la independència de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, el Perú, Bolívia i Panamà. Agustí de Iturbide va proclamar la independència de Mèxic el 1821. – El descontentament dels criolls que, tot i que controlaven l’economia colonial, veien que els espanyols dirigien la política i la recaptació d’impostos, i perquè el comerç espanyol era monopoli dels ports espanyols. – En dues fases: la primera de 1808 a 1815, i la segona de 1817 a 1824. Després del buit de poder a Espanya per la guerra de la Independència, els criolls van crear Juntes semblants a les espanyoles, van destituir els virreis i els capitans generals i no van acceptar la Junta Central creada a Espanya. Van formar governs sobirans de tipus revolucionari fins que Ferran VII va ocupar el tron el 1814 i va restablir el poder espanyol. Però la repressió espanyola, després de les sublevacions, va consolidar la manera revolucionària d’actuar. El general San Martín va proclamar la independència de les Províncies Unides de Sud-amèrica (la futura Argentina) el 1816 i de Xile (Chacabuco, 1817). Simón Bolívar va aconseguir vèncer Morillo a Angostura (1819) i va crear la República de la Gran Colòmbia (Veneçuela i Colòmbia). El Perú es va independitzar després de la batalla d’Ayacucho (1824). A Mèxic la independència va arribar per part del crioll Agustín de Iturbide. Només Cuba i Puerto Rico van continuar sotmesos a la corona espanyola.

(Pàg. 47. Activitats) 9. • Activitat lliure. • Vegeu el quadre de sota.

Esdeveniment

Any

Lloc

Efectes

Batalla de Chacabuco

1817

Xile

Es va proclamar la independència de Xile.

Congrés de Tucumán

1816

Argentina

Es va proclamar la independència de l’Argentina.

Congrés d’Angostura

1819

Veneçuela

Bolívar va proclamar la formació de la Gran Colòmbia, després de la independència de Colòmbia.

Batalla de Carabobo

1821

Veneçuela

Es va proclamar la independència de Veneçuela.

Batalla d’Ayacucho

1824

Perú

Es va proclamar la independència del Perú.

Pla d’Iguala

1821

Mèxic

El 1821 Agustín de Iturbide va proclamar la independència de Mèxic, seguint els principis del Pla d’Iguala (religió catòlica, igualtat racial i monarquia constitucional).

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

15

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 16

Solucionari (Pàg. 48. Idees clau)

(Pàg. 50. Activitats de repàs)

– Resposta lliure. (Es pot definir romàntic com a sentimental, generós i somiador. Sí, pel fet que el romanticisme té tres característiques fonamentals: una, l’esperit de rebel·lia, ja que els romàntics es van oposar als trets de la cultura predominant: la fe en la raó dels il·lustrats. Ells buscaven la inspiració a l’edat mitjana; dos, una nova actitud cap a la natura. Alguns romàntics es van rebel·lar contra la destrucció del paisatge i, tres, una nova visió del món i de l’ésser humà. Els romàntics van reafirmar la supremacia de la imaginació sobre la raó. I, per damunt de tot, van valorar l’originalitat.) – Enfront de la rigidesa de les normes del neoclassicisme, els romàntics van reclamar la llibertat més absoluta. – Entre els pintors destaquen els francesos Delacroix i Géricault, l’alemany Friedrich i l’anglès Turner. Entre els autors, l’alemany Goethe, els anglesos Lord Byron i Walter Scott i el francès Victor Hugo. Ente els músics, Beethoven va representar la transició entre classicisme i romanticisme. Schubert, Chopin i Brahms són totalment romàntics. – El neoclassicisme es va centrar en els esdeveniments històrics del moment, mentre que el romanticisme va buscar la supremacia de la fantasia i de la creativitat.

(Pàg. 49. Activitats) 10. • La del document 31. La del document 27. Perquè és molt més intimista. • (Segon pic) a) Una nova visió del món i de l’ésser humà. Els romàntics van proclamar la supremacia de la imaginació, de la fantasia, de la creativitat sobre la raó. I, per damunt de tot, van valorar l’originalitat, el geni que és capaç d’expressar alguna cosa nova i diferent. b) El temor, la por de les forces de la natura, del naufragi… 1791

11. a) George Washington va ser el primer president dels Estats Units d’Amèrica. b) Thomas Jefferson va redactar la Declaració d’Independència de les Tretze Colònies (1776) quan es va iniciar la guerra contra la Gran Bretanya. Més endavant va ser president dels Estats Units (1801-1809). c) Lluís XVI regnava a França quan va esclatar la Revolució Francesa. d) Robespierre, un dels líders de la Revolució Francesa. Va ser un dels membres més influents del Comitè de Salvació Pública, que va governar de facto durant el període en què els revolucionaris van consolidar el seu poder, etapa generalment anomenada El Terror (1793-1794). Per a ell, els seus enemics eren els enemics de França i, d’aquesta manera justificava l’extermini dels seus adversaris polítics. Va ser guillotinat el 28 de juliol de 1794, després del cop d’estat del 9 de termidor. e) Napoleó Bonaparte va ser el general que va aconseguir el poder a França després de la Revolució Francesa, i es va coronar emperador el 1804. Va ser enderrocat definitivament a través d’una coalició europea a la batalla de Waterloo el 1815 i desterrat a l’illa de Santa Helena, on va morir. f) Metternich va ser l’organitzador del Congrés de Viena, després del qual es va iniciar l’etapa de la Restauració. g) Simón Bolívar va ser un dels líders més coneguts de la independència d’Iberoamèrica. Va ser el promotor de la independència de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, el Perú, Bolívia i Panamà. h) Lluís Felip d’Orleans va obtenir el poder a França mitjançant la revolució de 1830. No obstant això, després del triomf de la revolució de 1848 a França, el règim cada vegada més moderat i corrupte de Lluís Felip va ser substituït per la II República. 12. Perquè la burgesia es va adonar que per transformar profundament la societat i eliminar l’Antic Règim, abans era necessari assolir el poder polític. 13. • (Primer pic) 1793 (no promulgada)

Any III

Any VIII

Fase històrica

L’Assemblea Constituent

La Convenció dels montagnards

El Directori

El Consolat

Poder legislatiu

L’Assemblea Nacional

A la pràctica no hi havia separació de poders, hi va haver una dictadura de Robespierre

Dues cambres

No hi havia separació de poders

Universal masculí

Censatari

Tipus de govern Sistema de sufragi

Censatari

Un Directori de 5 membres

Censatari

• (Segon pic) a) Bàsicament, en l’existència o no de divisió de poders i en tipus de sufragi. b) La de l’any VIII, perquè no hi havia separació de poders. c) La de 1793, perquè en teoria s’establia la divisió de poders (encara que a la pràctica no n’hi havia) i el sistema de sufragi universal masculí.

16

d) El concepte de sobirania era el de sobirania nacional: el poder és en la nació. Tampoc no va evolucionar el sistema de sufragi, perquè a la pràctica es va mantenir sempre el sufragi censatari, un sufragi restringit a aquelles persones que posseïen una renda.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 17

14. Facció

Classe social

Ideologia

Soberania

Sufragi

Reialistes

La noblesa

Defensors del rei

És el rei

Censatari

Girondins

La burgesia

Republicans moderats

La sobirania nacional

Universal masculí

Montagnards

La burgesia

Republicans radicals

Sans-culottes

El poble (els obrers i els artesans)

15. a) A l’estiu de 1786. A la tardor de 1789. En aquesta darrera època es va produir el començament de la Revolució Francesa. b) Sí. Perquè l’augment del preu de blat afectava especialment el tercer estat o el poble, que culpava la noblesa d’especular-hi. c) Des de 1760 es van succeir les males collites. Això va ser el motiu de l’alça dels preus i el descontentament dels grups populars. A més, es va incrementar la crisi financera per les despeses de la cort i els conflictes bèl·lics.

en dos blocs antagònics, liderats per les dues superpotències: el bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i el bloc comunista, encapçalat per l’ex-URSS. Aquests personatges podrien ser, al segle XXI, George W. Bush, president dels Estats Units, i Vladímir Putin, president rus.)

(Pàg. 53. Comprendre el present) 21. Activitat lliure. 22. Activitat lliure.

16. Activitat lliure.

(Pàg. 51. Continuen les Activitats de repàs) 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure. 19. Activitat lliure.

(Pàg. 52. Saber llegir) 20. • (Primer pic) a) Els tres estaments existents en l’Antic Règim: la noblesa, el clergat i el poble. Perquè, després de la Revolució Francesa, el poble va aconseguir eliminar els privilegis dels altres dos estaments. b) Que l’objectiu dels revolucionaris era donar fi a l’Antic Règim. • (Segon pic) a) Robespierre i altres republicans jacobins. A la política de Robespierre d’eliminar els seus enemics i adversaris polítics. b) Contrària a Robespierre. • (Tercer pic) a) Lluís XVI i la seva família, alguns revolucionaris i un capellà. A la mort del rei a la guillotina. b) Pretén ridiculitzar-los. • (Quart pic) a) Resposta lliure. (S’hi pot reconèixer Napoleó Bonaparte i el primer ministre britànic William Pitt.) b) Es «reparteixen el món». c) Resposta lliure. (Sí, tot i que no de manera tan evident com a la segona meitat del segle XX, durant l’anomenada guerra freda, quan el món estava dividit

UNITAT 3 La Revolució Industrial (Pàg. 55) • L’ús de l’electricitat en la il·luminació o l’enllumenat urbà. (La imatge mostra el palau de l’Electricitat i el castell d’aigua, que es van convertir en la principal atracció de l’Exposició de París de 1879, tot i que la veritable protagonista va ser l’electricitat. Estava situat a l’extrem de l’esplanada del Champs-de-Mars davant de la torre Eiffel, era obra d’Eugène Hénard, arquitecte conegut pels seus projectes de transformació de París, i al vestíbul de ferro i de vidre tenia diverses aplicacions de l’electricitat. El castell d’aigua de l’arquitecte Edmond Paulin feia la funció de façana; era un decorat sorprenent, retallat i aeri: «una diadema, un ventall obert, la cua d’un paó desplegada». Del centre brollava una gran cascada, i al capdamunt hi havia el geni de l’electricitat, una estàtua de sis metres d’alçada.) • A París, a l’Exposició celebrada el juny de 1879. • En contra. «Però dubtem que aquest èxit duri gaire, a causa del cansament extrem que provoca a qualsevol visitant que es vulgui passar “il·luminat” més d’un quart d’hora». «En efecte, de seguida un nota els òrgans visuals lesionats, i tot el sistema nerviós queda torbat. Se sent una mena de vertigen i algunes persones, per tal d’evitar les estranyes sensacions que notaven a l’estómac, no van tenir més remei que sortir precipitadament del recinte» • S’han esmentat anteriorment: cansament, lesions als ulls i al sistema nerviós, vertigen, marejos, mal d’estómac… Són imaginats. • El 1879, Thomas Alva Edison. • Resposta lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

17

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 18

Solucionari (Pàg. 57. Idees clau) – Diem que es va produir una revolució demogràfica perquè la població va començar a créixer a un ritme ràpid. Això va succeir perquè la natalitat es va mantenir alta i, alhora, la mortalitat es va reduir molt gràcies al fet que van començar a remetre les epidèmies de pesta bubònica que havien assolat Europa anteriorment i van aparèixer les primeres vacunes, com la de la verola. Diem que va tenir lloc una revolució agrícola perquè es van introduir innovacions tècniques que van incrementar la productivitat de la terra: es va substituir el guaret per la rotació de cultius i l’arada de fusta per la de ferro. L’augment de la productivitat va tenir dues conseqüències: es va poder alimentar més la població i, per tant, es va garantir el creixement demogràfic; a més, els camperols, arran de la introducció de noves eines i màquines, es van quedar sense feina i va emigrar a les ciutats, on es van convertir en els treballadors de les primeres fàbriques. – L’augment demogràfic va constituir un factor important en el progrés econòmic, ja que, com que hi havia més població, es demanaven més productes i va augmentar el consum. Les fàbriques, per la seva part, van millorar les tècniques per generar una oferta massiva. – El creixement demogràfic va provocar l’increment de la demanda de productes agrícoles. Alhora, l’augment de la productivitat va tenir dues conseqüències: es va poder alimentar més gent. Així, es garantia el creixement de la població. – Defensava que el motor del creixement econòmic era la iniciativa privada. Les persones havien de ser lliures per crear la seva pròpia empresa, la peça clau del nou sistema capitalista, amb l’objectiu d’aconseguir grans beneficis. Per fer productes cada vegada més bons i barats, els empresaris havien d’introduir contínuament innovacions tecnològiques. Perquè era una manera de pensar i actuar més oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cerca del benefici.

(Pàg. 57. Activitats) 1. • (Primer pic) a) En el document 7 del tema 1 els camperols només disposen d’eines molt simples: falçs, dalles i rastells…, mentre que el camperol del document 5 d’aquest tema fa servir una arada de vapor. Són més complexes les eines que apareixen en aquest document. De ferro i fusta. b) En el document 7 del tema 1 apareixen moltes persones que treballen; en aquest, solament dues. En el document del tema 1, sí; en aquest, no. c) En el document del tema 1 es fa servir la tracció animal; en aquest document, la màquina de vapor. d) Amb una arada tirada per bous o mules. No. e) Els rendiments són més grans i la producció més elevada al segle XIX.

18

f) Sí; a causa de la introducció de noves eines i màquines, molts camperols es van quedar sense feina i van emigrar a les ciutats, on es van convertir en els treballadors de les primeres fàbriques. • (Segon pic) a) Sí. b) Resposta lliure. (Per les dades que aporta sobre la productivitat i també les mesures que ha pres per millorar aquesta productivitat: augmentar la superfície cultivable, millorar-ne la qualitat, comprar maquinària, etc.)

(Pàg. 59. Idees clau) – A la Gran Bretanya. Entre 1820 i 1840 es va estendre per Europa. Els països més propers a la Gran Bretanya, com França, Alemanya i Bèlgica, van ser els primers a seguir-li les passes, mentre que, a la resta de països europeus, la industrialització va quedar circumscrita a unes zones concretes (per exemple, la indústria tèxtil cotonera catalana a Espanya). – En primer lloc, una mà d’obra suficient i un mercat ampli per als productes, ja que la població britànica era la que havia experimentat un major creixement al llarg del segle XVIII i posseïa nombroses colònies d’ultramar amb unes rutes comercial defensades per una poderosa flota naval. A més, posseïa jaciments de ferro i abundant carbó mineral, una font d’energia capaç de moure les màquines de vapor que es van utilitzar en la primera fase de la industrialització. Així mateix, la nova mentalitat liberal estava molt estesa i era la base de les lleis que elaborava el Parlament; la burgesia britànica havia anat consolidant una manera de pensar i actuar més oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cerca de benefici. – La màquina de vapor, inventada per James Watt; el carbó, com a font d’energia, i les indústries tèxtil cotonera i siderúrgica. – Hi ha haver dues conseqüències. D’una banda, les activitats industrials es van concentrar en determinats llocs. De l’altra, es va modificar l’organització de la feina: cada obrer es va especialitzar en una única tasca del procés productiu (divisió del treball), tenia un horari fix i havia de treballar al ritme que li imposava la màquina. La divisió del treball va augmentar la productivitat, és a dir, cada obrer era capaç de elaborar un nombre més gran de peces que un artesà en un mateix període de temps. Per això, es van abaratir els costos de fabricació i els preus dels productes van disminuir. Els productes industrials van passar a estar a l’abast de quasi tota la població.

(Pàg. 59. Activitats) 2. • (Primer pic) a) Gran. b) Amb màquines de vapor.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 19

c) Mineral (carbó). A la part inferior dreta. d) En carros moguts per animals. e) Sí. Sí. f) Sí. • Els tallers eren petits, i cada artesà hi feia la peça completa. Des de la darreria del segle XVIII les fàbriques van anar substituint els tallers. S’hi concentrava un gran nombre de màquines i d’obrers, entre els quals hi havia infants i dones més mal pagats que els homes. Cada obrer es va especialitzar en una única tasca. • (Tercer pic) a) Sí. b) Vegetal (cotó). c) Resposta lliure. (Podem suposar que en aquell moment les màquines es devien parar en algun instant, perquè l’electricitat no va aparèixer fins al segle XIX.)

(Pàg. 61. Idees clau) – L’aparició del vaixell de vapor i del ferrocarril. – L’anglès Stephenson va construir la primera locomotora de vapor (1814). El nord-americà Fulton va impulsar la primera línea comercial amb vaixells propulsats per motor de vapor (1807). – Els nous transports van augmentar la velocitat, la seguretat i la capacitat de càrrega. Per una banda, la revolució dels transports va tenir un fort impacte econòmic: les mercaderies europees arribaven a mercats cada vegada més llunyans; es van crear nous llocs de treball, i van augmentar el consum de carbó com a combustible i la producció de ferro per construir vaixells, trens i rails. Per l’altra, aquestes innovacions en el transport van canviar la vida quotidiana: van permetre millorar l’alimentació, ja que es van poder transportar productes peribles, com ara aliments, i van fer més fàcil l’emigració a altres països i continents. Que els mitjans de transport antics no haurien estat capaços de traslladar els productes ràpidament a les zones de venda, ni de garantir l’aprovisionament de les fàbriques.

(Pàg. 61. Activitats) 3. • Activitat lliure. • (Segon pic) a) A la Gran Bretanya. Resposta lliure. (Perquè va ser allà on es va iniciar la Revolució Industrial, i la producció industrial creixia a una velocitat vertiginosa, a més els mitjans de transport antics no eren capaços de traslladar els productes amb rapidesa a les zones de venda.) b) Els de la península Ibèrica (Espanya i Portugal) i la península dels Balcans. No. c) Resposta lliure. (Sí.)

(Pàg. 63. Idees clau) – En una societat anònima el capital d’una empresa es divideix en accions, que es venen i es compren a la borsa. Així, moltes persones reunien els seus capitals i es convertien en propietaris de la mateixa empresa. Un hòlding és un grup format per diverses empreses que volien monopolitzar un sector de la producció i eliminar la competència. El taylorisme fa referència a la idea de l’enginyer Taylor, que va dividir el treball en tasques petites, la durada de les quals es cronometrava amb exactitud. Cada obrer s’especialitzava en una tasca. El fordisme és la idea de l’empresari Henry Ford, que va inventar la cadena de muntatge, que evitava els temps morts entre unes feines i les altres. – A partir de 1870 es van produir noves transformacions en l’economia mundial, que es coneixen com a Segona Revolució Industrial. • Dues noves fonts d’energia van ser la base d’aquesta segona fase industrial: l’electricitat i el petroli, que es va utilitzar massivament al segle XX. • A part de les indústries tradicionals (tèxtil, carbó), que van continuar expandint-se, els nous invents van contribuir, sobretot, al desenvolupament de tres sectors industrials: elèctric, químic i siderúrgic. • Alhora, arran de l’aparició de l’automòbil i de l’avió, que tindrien un desenvolupament més important al segle XX, va tenir lloc un nou canvi transcendental en els mitjans de transport. • Entre el 1865 i 1914, la Gran Bretanya va continuar sent la primera potència comercial del món, però va perdre la supremacia industrial, ja que la indústria britànica, molt lligada al vapor i al carbó, es va adaptar amb dificultat a les innovacions tècniques posteriors. Les noves indústries es van desenvolupar als Estats Units i a Alemanya, de manera que, el 1914, els Estats Units es van convertir en la primera potència agrícola i industrial del món i Alemanya es va col·locar al capdavant de les indústries química i elèctrica. • Van aparèixer nous sistemes de producció. Es va millorar el procés de treball gràcies al taylorisme i al fordisme; amb aquests canvis va augmentar el nombre de productes que elaborava cada operari, i així els preus es van reduir i el consum va augmentar. També es van desenvolupar grans empreses que controlaven els mercats. I, finalment, van canviar les formes de venda: van aparèixer els primers grans magatzems i es va desenvolupar una nova tècnica per promoure la compra de béns: la publicitat. – Perquè l’empresa familiar tenia dificultats per comprar noves màquines i contractar més obrers amb els beneficis que obtenia. Per la necessitat d’inversions cada vegada més grans i el desig de controlar els mercats.

(Pàg. 63. Activitats) 4. • (Primer pic)

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

19

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 20

Solucionari a) «Cap home no ha de fer més d’una cosa; i sempre que sigui possible, cap home no s’ha d’ajupir...». b) Resposta lliure. (La seva feina es va tornar més precisa, però també més mecànica, monòtona i rutinària.) • (Segon pic) a) És una forma d’organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada. Les peces que cal acoblar (en el cas, per exemple, d’una fàbrica d’automòbils) convergeixen ordenadament en una cinta transportadora, que porta el producte d’un obrer a l’altre. Cadascun compleix una funció específica durant el temps reduït en què té l’objecte al davant. b) Respostes model. (Sí, tant en el cas de la indústria de l’automòbil —tot i que cada vegada s’utilitzen més els braços robòtics per instal·lar o acoblar la majoria de peces— com en moltes d’altres, per exemple, la de l’embotellament de cervesa, etc.)

(Pàg. 65. Idees clau) – Pel manteniment d’un nombre elevat de naixements i, alhora, pel fet que la mortalitat va disminuir bruscament. La natalitat es va reduir poc, tot i que en moltes zones ja es van començar a controlar els naixements. La forta caiguda de la mortalitat estava motivada per la millora de l’alimentació gràcies a la revolució agrícola; la higiene més bona (gràcies a millors sistemes de clavegueram i recollida d’escombraries, abastiment d’aigua potable, pasteurització dels aliments), i els avenços mèdics, especialment les vacunes. La mortalitat es va mantenir més elevada entre els grups populars que entre els adinerats, però es va aconseguir reduir significativament la incidència de les epidèmies i la fam. La Revolució Industrial va concentrar gran part de la producció en les ciutats i va accelerar la mecanització de les tasques agrícoles. Molts camperols es van quedar sense feina i se’n van anar a la ciutat per trobar feina, és a dir, es va intensificar l’èxode rural. Però les ciutats no podien absorbir tot l’èxode camperol, i milions d’europeus van emigrar a altres continents. Va tenir lloc, sobretot, una intensa emigració transoceànica. Els nous mitjans de transport van afavorir aquests desplaçaments. – Migracions a les ciutats (èxode rural) i migracions transoceàniques. – Entre 1800 i 1924, uns 60 milions d’europeus van emigrar a altres continents. Un 40 %. – El nombre de ciutats i la seva mida van créixer extraordinàriament: a l’inici del segle XIX no existia cap ciutat al món que superés el milió d’habitants; a les acaballes de segle ja hi havia dotze ciutats «milionàries» Van sorgir ciutats noves que havien crescut al voltant d’una fàbrica: eren les ciutats industrials. Però la majoria de les urbs tenia una llarga història i al costat dels barris antics s’hi van construir barris nous (anomenats «eixamples») que tenien els carrers en forma de quadrícula.

20

També van sorgir nous barris industrial al voltant de les ciutats.

(Pàg. 65. Activitats) 5. a) El document 19 mostra un barri nou (eixample), amb carrers disposats en forma de quadrícula i cases de bona qualitat, a París. El document 20 reflecteix un barri industrial, que s’ha format al voltant de les fàbriques, amb habitatges de baixa qualitat, sense serveis públics (aigua, llum, transport…). Es tracta de cases antigues i petites al centre urbà o als nous barris construïts al voltant de les fàbriques, sense serveis bàsics (com ara enllumenat o transport) i molt contaminats. b) En el primer cas, la burgesia i les classes mitjanes. En el segon cas, els treballadors de les fàbriques. 6. a) Fa referència a la població que vivia a les ciutats. b) Al Regne Unit, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. c) París, Londres, Glasgow, Berlín, Hamburg, Moscou, San Petersburg, Istanbul, Viena, Brussel·les, Amsterdam, Budapest, Milà, Nàpols, Lisboa i Madrid. Sí, Madrid. d) No; la població urbana representava entre el 35 i el 50 %. e) La ciutat de Londres va multiplicar la població gairebé per sis durant el segle XIX, molt més que la de Viena. El fet que la Revolució Industrial comencés a la Gran Bretanya.

(Pàg. 66. Idees clau) – Les classes socials es diferencien per la riquesa, i no pels privilegis, com passava a l’Antic Règim amb els estaments. La nova classe poderosa sorgida de la societat industrial. – La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica: des d’aleshores tots els homes serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals i teòricament podrien accedir als càrrecs públics gràcies els seus mèrits i no per l’origen familiar. Tanmateix, la societat continuava sent desigual. Existien, per exemple, desigualtats de gènere. Les dones estaven subordinades als homes (pares o marits) i no se’ls van reconèixer els drets. Però, a més, hi havia una gran diferència econòmica entre els que tenien propietats i els que no en tenien. Des d’aquest moment, la societat es va dividir en classes socials. – La burgesia. L’aristocràcia. – Al segle XIX l’aristocràcia va perdre part de la seva preeminència social: va perdre els privilegis, és a dir, es van eliminar els seus drets feudals sobre els camperols i va començar a pagar impostos, i va haver de vendre terres per mantenir el seu ritme de vida. Tanmateix, els aristòcrates van continuar ocupant els càrrecs més prestigiosos, com ara la diplomàcia, i la seva forma de vida era el model social que els burgesos intentaven imitar. Els burgesos vivien a les ciutats, als nous barris de l’eixample; donaven molta importància a les aparences;

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 21

anaven als clubs, salons i balls, i es casaven entre ells. Els seus valors van arribar a ser predominants: el culte al treball, l’estalvi i la sobrietat com mitjans per assolir la prosperitat, i l’exaltació de la família i la llar.

que superaven les dotze hores en ambients poc saludables i no tenien seguretat social en cas de malaltia, atur o jubilació. Vivien en cases antigues i petites del centre urbà o en nous barris construïts al voltant de les fàbriques, sense serveis bàsics (per exemple, enllumenat o transport) i molt contaminats. Activitat lliure.

(Pàg. 67. Activitats) 7. • (Primer pic) a) Criades, donzelles, mainaderes, cuineres, institutrius i dides. b) Perquè significava distinció i una bona posició econòmica, un signe de prestigi social. • (Segon pic) a) Són vestits de bona qualitat, mobles elegants, objectes decoratius, etc. b) Resposta lliure. (Es pot respondre que el culte al treball, l’estalvi i la sobrietat com a mitjans per assolir la prosperitat, i l’exaltació de la família i la llar. • (Tercer pic) a) L’alimentació, el vestit, l’allotjament, la calefacció… Els obrers.

– Hi havia grans diferències entre unes regions i les altres. Entre el nord i l’oest d’Europa la majoria dels camperols eren propietaris i van anar incorporant màquines i noves tècniques de cultiu. Al sud d’Europa, a les regions latifundistes (Andalusia, el sud d’Itàlia), els jornalers, camperols que cobraven un sou o jornal escàs i tenien una vida miserable, eren molt nombrosos. En aquestes zones les innovacions de la revolució agrícola van trigar a incorporar-se. Al centre i a l’est d’Europa els camperols patien la pitjor situació i molts van continuar sent serfs fins la segona meitat del segle XX.

(Pàg. 69. Activitats) 8. • (Primer pic) a) Una dona cobrava la meitat que un home, i els nens encara menys, un nen de vuit a dotze anys cobrava menys de la quarta part que un home.

b) Que els obrers gairebé no en tenien. c) Que els obrers no se’ls podien permetre, només els burgesos.

b) Si un home comprava un quilo de pa, li sobraven 1,60 francs. Resposta lliure. (No podia tenir una dieta equilibrada i tampoc una bona casa).

• (Quart pic) a) Els empleats de coll blanc treballaven en bancs i oficines. Els artesans, als tallers. Els jornalers agrícoles treballaven les terres d’altres.

• (Segon pic)

b) Els primers. c) Un burgès (concretament, un empleat de coll blanc) cobrava gairebé nou vegades més que un jornaler. d) Els empleats de coll blanc i els artesans.

LA VIDA DELS OBRERS Durada de la jornada de treball

Normalment de més de 12 hores.

Tipus de contracte

Temporals.

Salaris

Reduïts.

(Pàg. 68. Idees clau) – La classe mitjana o petita burgesia era un grup heterogeni format per artesans que treballaven en tallers (modistes, ferrers, fusters, etc.), petits comerciants i propietaris rurals, empleats públics, professors, etc. Tenien una posició econòmica i un nivell d’instrucció més alts que les classes baixes i més baixos que els burgesos. L’obrer industrial treballava en fàbriques, fent tasques que requerien poca qualificació. Cobrava salaris reduïts (sobretot les dones i els infants), feia jornades laborals de més de dotze hores en ambients malsans i sense seguretat social en cas de malaltia, atur o jubilació. Un jornaler és un camperol que cobrava un sou o jornal escàs i tenia una vida miserable. Un serf és un camperol vinculat al propietari de la terra que treballa, i a qui ha de donar algun tipus de renda en forma de treball o diners a canvi de part de la collita. Un latifundi és un terreny extens propietat d’un sol amo. – Els obrers i obreres treballaven en fàbriques, en tasques que requerien poca qualificació. Cobraven salaris reduïts (sobretot dones i nens), feien jornades laborals

Altres condicions laborals Dieta

Pobra.

Salut

Dolenta, perquè normalment treballaven en ambients poc saludables i no tenien seguretat social en cas de malaltia, atur o jubilació.

Altres aspectes de la vida quotidiana

Vivien en cases antigues i petites al centre urbà o als nous barris construïts al voltant de les fàbriques, sense serveis bàsics (com ara enllumenat o transport) i molt contaminats.

Situació dels nens

Cobraven salaris encara més baixos. A més, la seva feina era més dura.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

21

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 22

Solucionari (Pàg. 71. Idees clau) – Anomenem moviment obrer el conjunt d’iniciatives que els treballadors van portar a terme amb l’objectiu de millorar les seves condicions laborals i polítiques. Va sorgir a la primeria del segle XIX. Perquè al començament de la industrialització, els obrers tenien prohibit formar associacions per defensar els seus interessos. Més endavant, els estats van reconèixer el dret d’associació i es van crear els sindicats. El dret d’associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya (1824). A la resta d’Europa, cap a la segona meitat del segle XIX. – El marxisme i l’anarquisme. S’assemblen perquè els anarquistes rebutgen tota forma d’organització que sigui imposada a les persones, per tant, s’oposen a l’estat i aspiren a substituir-lo per algun tipus d’associació voluntària; per als marxistes, l’estat no tindria raó de ser en la societat comunista, en què no existirien classes socials ni propietat privada, la propietat seria col·lectiva. La diferència és que els anarquistes s’oposen d’entrada a l’existència de l’estat, i per als marxistes les societats estan determinades pel desenvolupament de les seves forces materials i l’existència d’una lluita de classes permanent. Segons ells, aquesta lluita conclouria amb el triomf dels propietaris mitjançant una revolució que liquidaria el capitalisme i, després d’una fase de dictadura del proletariat, establiria el comunisme. També es diferencien pel fet que els marxistes defensen la intervenció de les organitzacions i partits obrers en la lluita política, mentre que els anarquistes rebutgen la política, els partits polítics i la participació en eleccions. – Les principals reivindicacions eren: la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball infantil, la millora de les condicions de treball i la creació d’una assegurança d’atur, malaltia i vellesa. A partir de 1890, els governs van elaborar lleis per eliminar els abusos dels empresaris, lleis que es van centrar en tres temes: el treball de dones i nens, amb la prohibició del treball infantil i els primers permisos de maternitat; els accidents de treball, amb l’obligació dels empresaris de pagar als obrers en cas d’accident. Respostes lliures. (Probablement no.) – La festa del Primer de Maig i l’himne de la Internacional.

(Pàg. 71. Activitats) 9. a) El 1824. El dret dels obrers a formar associacions per defensar els seus interessos. b) Després. Perquè des de les associacions els treballadors tenien més força per pressionar els empresaris. c) El treball de dones i nens, amb la prohibició del treball infantil i els primers permisos de maternitat; els sistemes de seguretat social (1908) i la jornada laboral de vuit hores (1919). 10. a) Un intent d’unir totes les organitzacions obreres del món.

22

b) Coordinar els programes i actuacions de les organitzacions obreres d’ideologia marxista. c) La submissió del treballador al capital. d) Per aconseguir l’emancipació econòmica dels treballadors.

(Pàg. 72. Idees clau) – Un nou corrent cultural que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX, i que va ser l’estil artístic i intel·lectual dominant tant en literatura com en pintura. Defensava la valoració de la capacitat d’observació com la qualitat més important d’un artista, i el desig de ser objectius i d’expressar una visió distanciada i freda de les coses; representava temes de la seva època i relacionats amb la vida quotidiana. Entre els pintors destacats, els francesos Courbert i Millet; en literatura sobresurten Balzac, Flaubert i Stendhal a França; Galdós, Clarín i Emilia Pardo Bazán a Espanya; Dickens a Anglaterra, i Tolstoi i Dostoievski a Rússia. – El desenvolupament d’activitats econòmiques cada vegada més complexes, lligades al comerç, la burocràcia i la gestió de les fàbriques, va fer que calgués formar treballadors amb un alt de capacitació més alt. Els estats van crear escoles primàries i així una bona part de la població, especialment els nois, van aprendre a llegir i a escriure. Tanmateix, l’ensenyament secundari i l’universitari van continuar reservats a les famílies més riques. Al mateix temps que la societat s’alfabetitzava, es va desenvolupar la premsa moderna. La premsa es va convertir en el mitjà a través del qual s’expressaven les diferències d’opinió i els partits polítics. Això va ser possible gràcies al reconeixement de les llibertats d’expressió i d’impremta en les constitucions de l’època. La vida quotidiana va canviar profundament amb la industrialització. D’una banda, van canviar els llocs de relació. Els cafès, els casinos i els clubs es van convertir en llocs de trobada i diversió de moda, on també es debatien qüestions polítiques o culturals (tertúlies). De l’altra, van sorgir formes modernes de lleure. Molts aristòcrates i burgesos van iniciar el costum de l’estiueig: es desplaçaven al camp per fer-hi llargues estades, per ferhi una vida més saludable que la que feien a les grans ciutats industrials, a les platges (per exemple, a Sant Sebastià o Santander), als balnearis i, fins i tot, excepcionalment, a l’estranger. Així mateix, va començar la pràctica massiva dels esports. Les classes altes van començar a practicar el tennis i el golf, mentre que les classes baixes preferien el futbol i el ciclisme. Alhora, les competicions esportives van renéixer a Europa. El 1892 Pierre de Coubertin va promoure la idea de restablir els Jocs Olímpics i, dos anys, després, va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI).

(Pàg. 73. Activitats) 11. • (Primer pic) a) Socials.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 23

b) La gent normal, el poble. c) Sí. No; els artistes romàntics donaven prioritat a la fantasia, a la imaginació… d) Escenes quotidianes. e) No; són obres més aviat malenconioses o, fins i tot, tristes. • (Segon pic) a) La dona s’havia de casar i tenir fills, però amb algú de la seva mateixa posició social. b) No. La situació o posició social del futur cònjuge. Es dedicaven a brodar i a tenir cura del jardí. Resposta lliure. (Potser perquè no es considerava socialment adequat que una noia de bona família sortís sola al carrer.)

(Pàg. 74. Activitats de repàs) 12. Activitat lliure. 13. • (Primer pic) a) El taylorisme fa referència a la idea de l’enginyer Taylor, que va dividir el treball en petites taques, la duració de les quals es cronometrava exactament, i cada obrer s’especialitzava en una tasca. b) El fordisme es refereix a la idea de l’empresari Henry Ford, que va inventar la cadena de muntatge, que evitava els temps morts entre unes tasques i les altres. c) Un trust és un grup format per diverses empreses que cercaven monopolitzar un sector de la producció i eliminar la competència. d) Obrer industrial és com els teòrics marxistes van anomenar els obrers, els qui treballaven a les fàbriques en canvi d’un salari. e) L’emigració transoceànica és la que va tenir lloc des d’Europa a altres continents, bàsicament a Amèrica. • Resposta lliure. 14. a) Marx és el creador del marxisme —i d’aquí li ve el nom—, la teoria socialista més important. b) Proudhon va ser un dels pensadors anarquistes de mitjan segle XIX, defensor dels mitjans d’acció pacífics. c) Stephenson va construir la primera locomotora de vapor (1814). d) Fulton va impulsar la primera línea comercial amb vaixells propulsats per motor de vapor (1807). 15. • A partir de 1825 a la Gran Bretanya. Sí. • A partir de mitjan segle XIX. La millora de les condicions laborals del proletariat. 16. • Els tres factors que van afavorir la primera revolució industrial van ser: el creixement de la població, l’expansió de l’agricultura i un canvi de mentalitat econòmica. El país pioner va ser Gran Bretanya. Perquè disposava, en primer lloc, d’una mà d’obra suficient i d’un mercat ampli per als seus productes, ja que la població britànica

era la que havia experimentat un creixement més gran al llarg del segle XVIII i posseïa nombroses colònies d’ultramar, amb unes rutes comercials defensades per una poderosa flota naval. A més, tenia jaciments de ferro i abundant carbó mineral, una font d’energia capaç de moure les màquines de vapor que es van fer servir en la primera fase de la industrialització. Així mateix, la nova mentalitat liberal estava molt estesa i era la base de les lleis que elaborava el Parlament; la burgesia britànica havia anat consolidant una manera de pensar i actuar més oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cerca del benefici. • Les noves fonts d’energia que van provocar les transformacions econòmiques de la segona revolució industrial van ser el petroli i l’electricitat. Els països que van sortirne beneficiats van ser els Estats Units i Alemanya; les noves indústries es van desenvolupar als Estats Units i a Alemanya, de manera que, el 1914, els Estats Units es van convertir en la primera potència agrícola i industrial del món i Alemanya es va col·locar en primer lloc de la indústria química i elèctrica. La Gran Bretanya va continuar sent la primera potència comercial del món, però va perdre la supremacia industrial, ja que la indústria britànica, estretament lligada al vapor i al carbó, es va adaptar amb dificultat a les innovacions tècniques posteriors. 17. (Primer pic) a) En aquesta època es va produir un fort creixement de la població a causa del manteniment d’un nombre de naixements elevat i, alhora, d’un descens brusc de la mortalitat. La natalitat es va reduir poc, tot i que en moltes zones ja es van començar a controlar els naixements. La forta caiguda de la mortalitat estava causada per la millora de l’alimentació a causa de la revolució agrícola; la millora de la higiene (gràcies a millors sistemes de clavegueram i recollida d’escombraries, abastiment d’aigua potable, i pasteurització dels aliments) i els avenços mèdics, especialment les vacunes. La mortalitat es va mantenir més elevada entre els grups populars que entre els adinerats, però la incidència de les epidèmies i la fam es va aconseguir reduir significativament. b) Abans de la revolució industrial, la major part de la població vivia al camp. Durant el segle XIX el pes de la població rural va disminuir progressivament, tot i que la major part de la població va continuar vivint al camp. La revolució industrial va concentrar gran part de la producció a les ciutats i va accelerar la mecanització de les feines agrícoles. Molts camperols es van quedar sense feina i se’n van anar a la ciutat per trobar feina, és a dir, l’èxode rural es va intensificar. Al segle XIX es va produir un intens procés d’urbanització a Europa. Si el 1800 solament el 10 % dels europeus vivien en ciutats, el 1900 ho feien ja un 40 %. El nombre de ciutats i la mida de les ciutats van créixer extraordinàriament: al principi del segle XIX no existia cap ciutat al món de més d’un milió d’habitants; al final del segle ja hi havia dotze ciutats «milionàries».

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

23

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 24

Solucionari c) En aquesta època diem que va tenir lloc una revolució agrícola perquè es van introduir innovacions tècniques que van incrementar la productivitat de la terra: es va substituir el guaret per la rotació de cultius i l’arada de fusta per la de ferro. L’augment de la productivitat va tenir dues conseqüències: es va poder alimentar més gent, i així es va garantir el creixement demogràfic; i els camperols, arran de la introducció de noves eines i màquines, es van quedar sense feina i van emigrar a les ciutats, on es van convertir en els treballadors de les primeres fàbriques. d) Fins a la Revolució Industrial els productes manufacturats s’elaboraven en petits tallers, en què cada artesà feia la peça completa. Des del final del segle XVIII les fàbriques van anar substituint els tallers. S’hi concentrava un gran nombre de màquines i d’obrers, entre els quals hi havia nens i dones més mal pagats que els homes. Cada obrer es va especialitzar en una única tasca, i així la feina es va fer més monòtona. e) La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica: en endavant tots els homes adults serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals, i podrien accedir als

llocs públics gràcies els seus mèrits, i no per l’origen familiar. Tanmateix, la societat va continuar sent desigual: existien desigualtats de gènere. Les dones van continuar subordinades als homes (pares o marits) i no se’ls van reconèixer els drets. Hi havia una gran diferència econòmica entre els qui tenien propietats i els que no en tenien. Des d’aleshores, la societat va quedar dividida en classes socials, i no en estaments. Les classes socials es diferencien per la capacitat econòmica que tenien i no pels seus privilegis, com en l’Antic Règim. Així es pot distingir entre la classe alta, la classe mitjana i la classe baixa. També era una societat més alfabetitzada. El desenvolupament d’activitats econòmiques cada vegada més complexes, lligades al comerç, la burocràcia i la gestió de les fàbriques, va fer necessari formar treballadors amb un grau de capacitació més elevat. Els estats van crear escoles primàries i així gran part de la població, especialment els homes, van aprendre a llegir i escriure. No obstant això, l’ensenyament secundari i l’universitari va continuar limitats a les famílies més riques. • (Segon pic: taula)

Primera Revolució Industrial

Segona Revolució Industrial

Època

1780-1860.

Des de 1870.

Sectors punta

La indústria tèxtil cotonera i la indústria siderúrgica.

La indústria siderúrgica, la indústria elèctrica i la indústria química.

Fonts d’energia

El carbó.

L’electricitat i el petroli.

Transport

El vaixell de vapor i el ferrocarril.

L’avió i l’automòbil.

Tipus d’empresa

Empreses familiars.

Van sorgir les societats anònimes i diferents formes de concentració empresarial: el càrtel, el trust i el hòlding.

Potències (país)

Gran Bretanya.

Estats Units i Alemanya.

Comunicacions

18. No. Sí que ho seria per part de la burgesia, que tenia una manera de pensar i actuar més aviat oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cerca del benefici, però no per part de l’aristocràcia. 19. • El document 43 reflecteix una clara oposició a l’estat. Mentre que el document 44 afirma que la història de la humanitat és, en el fons, la història de la lluita de classes. • El document 43 va ser escrit per Bakunin, anarquista rus, i el document 44 per Marx, perquè la teoria marxista afirma que les societats estan determinades pel desenvolupament de les seves forces materials i l’existència d’una lluita de classes permanent. A mitjan segle XIX aquesta lluita de classes es concentrava en l’enfrontament entre la burgesia, propietària de les fàbriques i altres mitjans de producció, i els obrers o el proletariat. • Al segle XIX. • Es diferencien perquè els anarquistes d’entrada s’oposen a l’existència de l’estat, mentre que per als marxis-

24

tes les societats estan determinades pel desenvolupament de les seves forces materials i l’existència d’una lluita de classes permanent Aquesta lluita de classes conclouria amb el triomf dels proletaris mitjançant una revolució que liquidaria el capitalisme i, després d’una fase de dictadura del proletariat, s’establiria el comunisme. En la societat comunista, l’estat no tindria sentit perquè no existirien classes socials ni propietat privada, la propietat seria col·lectiva. També es diferencien perquè els marxistes defensen la intervenció de les organitzacions i partits obrers en la lluita política, mentre que els anarquistes rebutgen la política, els partits polítics i la participació en eleccions i ho basen tot en l’acció directa i les decisions assembleàries.

(Pàg. 75. Continuen les Activitats de repàs) 20. • Contaminació atmosfèrica. A les fàbriques. • Les fàbriques. • Contaminació de les aigües, del sòl, etc.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 25

• Perquè ha originat l’increment de la demanda de matèries primeres i, per tant, la pressió sobre el medi ambient, i també la fabricació i l’ús de substàncies contaminants, difícils i cares de controlar i reciclar. Passa el mateix, per exemple, amb la pol·lució atmosfèrica derivada del consum de combustibles fòssils (carbó, hidrocarburs) a la indústria. 21. Activitat lliure.

(Pàg. 76. Saber llegir) 22. • Aspirina, sabó i Coca-cola. • Bayer, l’aspirina, i Coca-cola, la beguda que es diu igual. No. 23. • Reflecteix el lleure i els costums de les classes benestants. • Les dones porten faldilles llargues, jaquetes de cintura ajustada i barret; porten els cabells curts. 24. • Una visió idealitzada. • La burgesia. • Els beneficis que té l’aspirina en la salut, l’aroma del sabó i el gust agradable de la beguda. 25. • Bayer i Coca-cola encara existeixen. • Una visió idealitzada. No. Sí.

viu, creat en el transcurs dels temps, amb una cultura, una llengua i una història comunes, que té el dret d’organitzar-se com a estat sobirà. No obstant això, els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació. La nació es forma per la decisió voluntària d’un conjunt de persones. El que caracteritza els ciutadans d’una nació és compartir unes mateixes lleis, drets i deures, no una cultura. – A processos nacionalistes disgregadors (disgregació d’imperis que englobaven nacionalitats molt diferents, com ara els imperis austrohongarès i turc), i a processos unificadors (és a dir, processos d’unió de poblacions que estaven dividides, per exemple els casos d’Itàlia i Alemanya). – Desenvolupar el sentiment nacional, la cohesió dels seus habitants i el seu orgull patriòtic. Lluitar per convertirse en estats. – Part dels moviments nacionalistes van donar lloc a processos de disgregació d’entitats polítiques (per exemple, Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 i es va convertir en un estat independent), mentre que altres moviments nacionalistes van donar lloc a la unió de poblacions que estaven dividides (van ser els casos d’Itàlia i Alemanya).

• Els valors i estereotips de les classes benestants. Sí.

(Pàg. 82. Idees clau) (Pàg. 77. Investigar) 26. Activitat lliure. 27. Activitat lliure.

UNITAT 4 Nacions i imperis (1850-1914) (Pàg. 79) • De The New York Times. • Fa referència a un altre diari. Al London Telegraph. Perquè el fet que s’explica va tenir lloc en un altre país. • Als Estats Units. A Anglaterra. • L’1 de maig de 1876. A The New York Times, el 15 de maig. • Resposta lliure. (Perquè va trigar a arribar la notícia als Estats Units.) • La proclamació de la reina Victòria d’Anglaterra com a emperadriu de l’Índia. A la reina Victòria. • «El partit oficial va arribar amb un parell de cotxes de cavalls, acompanyats per dos trompeters municipals que tenien com a missió proclamar «silenci» a la manera dels heralds. Després es va fer la lectura del discurs i el senyor Aldeman Knight va concloure l’acte demanant tres hurres per a la reina, cosa que els espectadors van fer harmònicament.»

(Pàg. 81. Idees clau) – No. Els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació. Per a ells, la nació és un ésser

– Perquè l’expansió cap a l’oest va proporcionar terres i va forjar la identitat del poble dels Estats Units. – Tenia una raó econòmica. Els estats del sud la mantenien perquè era la base de les seves grans explotacions de cotó i tabac. – Abraham Lincoln va ser elegit president dels Estats Units el 1860. Era abolicionista, és a dir, partidari d’abolir l’esclavitud, i aquest fet va provocar que onze estats del sud se separessin dels Estats Units i formessin una confederació. El Congrés els va declarar en rebel·lia i la guerra va començar el 1861. La guerra de Secessió es va allargar quatre anys i va provocar mig milió de morts. El nord va vèncer i l’esclavitud va ser abolida. – La seva abolició. Que l’esclavitud va ser abolida. Que en retirar-se l’exèrcit del nord, el sud va suprimir les lleis favorables a la població negra.

(Pàg. 83. Activitats) 1. • (Primer pic) a) Massachusetts, Nou Hampshire, Nova York, Rhode Island, Connecticut, Pensilvània, Nova Jersey, Maryland, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia. b) Cap a l’oest. Activitat lliure. c) Van comprar Louisiana i la Florida a França i Espanya; Anglaterra va cedir Oregon; Texas va decidir incorporar-s’hi, i van guanyar Nou Mèxic i Califòrnia després d’una curta guerra amb Mèxic.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

25

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 26

Solucionari mia, de manera que tant pot treballar un home com una dona, així que la dona ha d’estar investida del mateix poder per poder-se protegir, i aquest poder és el vot.

• (Segon pic) a) Els indis. b) Molts van ser exterminats i la resta, confinats en reserves. 2. • Va experimentar un fort creixement. Per més de 30. • També va augmentar. • Gairebé 370.000 persones. D’Irlanda, Alemanya, la Gran Bretanya, el Canadà, Escandinàvia, Itàlia, Rússia i els Països Bàltics, Polònia i altres. • El 1880 hi van arribar una mica més de 457.000 persones, procedents principalment del Canadà, Alemanya, la Gran Bretanya, Irlanda, Escandinàvia, Itàlia, Rússia i els Països Bàltics, i Polònia. El 1910 van arribar-hi més d’un milió de persones, originàries principalment d’Itàlia, Rússia i els Països Bàltics, la Gran Bretanya, el Canadà, Escandinàvia, Alemanya i Irlanda. • Al començament, els immigrants venien principalment d’Irlanda, Alemanya i sobretot la Gran Bretanya, mentre que el 1910 la majoria venien d’Itàlia i de Rússia i els Països Bàltics.

(Pàg. 84. Idees clau) – Anomenem moviment sufragista les associacions de dones que lluitaven per millorar la seva situació; el sufragi o vot era la seva petició principal. L’estat social és el que garanteix la protecció social, mitjançant drets com ara la sanitat, l’educació, els serveis socials, les pensions de jubilació, etc. – A la Gran Bretanya i França. Perquè es van aprovar el sufragi universal maculí i la llibertat d’expressió i religió; van sorgir partits polítics moderns que s’enfrontaven en eleccions, i es van iniciar polítiques per protegir els desfavorits (subsidis d’atur i pensions). Rússia. Alemanya, perquè es va aprovar una Constitució que creava un parlament (Reichstag) elegit per sufragi universal masculí, però que no podia oposar-se a les decisions de l’emperador i del primer ministre; i perquè es va desenvolupar una política social molt avançada. – No. Per dos motius: en primer lloc, a les dones encara els mancaven molts drets, com ara el dret de vot, i continuaven sotmeses legalment als homes; en segon lloc, per la pràctica generalitzada de la manipulació electoral, que els poderosos utilitzaven per controlar els resultats electorals.

(Pàg. 85. Activitats) 3. • (Primer pic)

26

c) Perquè consideraven que el vot és el símbol de la llibertat i de la igualtat. • (Segon pic) a) Hissar la bandera, llogar un local, concedir entrevistes a la premsa, citar les dones més rellevants de la ciutat, visitar les diverses organitzacions, comunicar a la policia que havien arribat, convocar reunions i, després de fer pintades pels carrers, vendre el diari Votes for women i distribuir fullets… b) Sí, en general. Resposta lliure. c) El cartell que porten. 4. Activitat lliure. 5. a) Sí. b) L’emperador en el cas d’Alemanya; el rei, en el cas de la Gran Bretanya. c) Sí. No. d) El sistema polític alemany. Perquè el Parlament no es podia oposar a les decisions de l’emperador i del primer ministre. e) El sistema britànic. Perquè el Parlament alemany (Reichstag) no podia oposar-se a les decisions de l’emperador i del primer ministre o canceller, mentre que la Cambra dels Comuns britànica tenia la facultat de controlar el govern.

(Pàg. 87. Idees clau) – El terme imperialisme implica l’extensió del domini d’un país sobre altres. Des dels segles XVI, XVII i XVIII existien cinc països europeus amb grans imperis colonials (Espanya, Portugal, Anglaterra, França i Holanda), però, cap al 1870, va sorgir una nova forma d’imperialisme basada en l’intercanvi de manufactures de la metròpoli per matèries primeres de la colònia. Una metròpoli és el país que conquesta. Una colònia és un territori conquerit. – Pretenien obtenir un lloc segur per poder-hi invertir els seus capitals sobrants, una font barata de matèries primeres, un mercat per a les seves produccions i un lloc perquè els seus emigrants s’hi establissin. – La inquietud científica, el sentiment de superioritat i l’ideal de civilitzar pobles que es consideraven endarrerits també van impulsar l’expansió colonial. D’altra banda, els missioners cristians van renovar l’antic impuls evangelitzador a les colònies.

a) Millorar la situació de les dones. El sufragi o vot era la seva petició principal.

– No; s’explica a través de factors econòmics, polítics, demogràfics i ideològics.

b) Com a resultat de la lluita per la igualtat d’oportunitats i a causa de la utilització de la maquinària, ha tingut lloc una gran revolució en el món de l’econo-

– Els emigrants, els exploradors i els missioners. Perquè van ser els que van difondre la civilització europea fora de les seves fronteres.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 27

(Pàg. 87. Activitats)

(Pàg. 88. Idees clau)

6. • (Primer pic)

– El 1830. A partir de 1870.

a) «Barbàrie», «aquest bloc de sorra i cendres, aquesta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle al progrés universal».

– L’imperi britànic. Resposta lliure. (Podríem dir que el 1914 l’imperi britànic reunia el 20 % de la superfície de la Terra i el 25 % de la població mundial. Les seves colònies, repartides per tots els continents, estaven situades en punts estratègics fonamentals —Gibraltar, Suez, Singapur, Hong Kong— que convertien la Gran Bretanya en mestressa de les rutes marítimes mundials. L’Índia va ser la colònia principal a causa de la gran varietat de riqueses que tenia, com ara te, espècies i cotó. Per garantir la ruta cap a l’Índia, els britànics es van apoderar de Suez i Egipte, i per protegir-la davant de l’avanç rus i francès van conquerir territoris a Àsia.) L’imperi francès tenia el segon lloc. Perquè es va incorporar més tard a l’expansió imperialista.

b) Colonitzar-la, construint-hi carreteres, ferrocarrils, ports, etc., enviant-hi població (per tal de reduir els problemes d’atur i malestar a les metròpolis europees), etc. c) El primer paràgraf del text fa referència als factors ideològics que van contribuir a l’imperialisme europeu, concretament al fet que les potències europees pensaven que tenien la missió de civilitzar els pobles que vivien al continent africà, que consideraven endarrerits, i convertir-los al cristianisme.

– L’expansió colonial va crear tensions freqüents entre les potències. Per evitar-ne es va reunir la conferència de Berlín (1885), en què les potències van dur a terme un autèntic repartiment del continent africà.

• (Segon pic) a) La dona que apareix a la il·lustració. Com una gran dona que avança ferma pel continent africà.

– Van augmentar les tensions entre les potències europees i posava en perill la pau entre aquests països.

b) De respecte i temor. c) Una ideologia una mica racista, ja que els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles, que consideraven endarrerits i inferiors. Imperis Britànic

(Pàg. 89. Activitats) 7.

1800 Territoris a l’est d’Amèrica del Nord.

1914 L’Índia, Austràlia, Egipte, el Sudan, la Unió Sud-africana, el Canadà, la Guaiana Britànica, Austràlia, Nova Zelanda… L’Àfrica Occidental Francesa, Madagascar, la Indoxina, Nova Caledònia, la Guaiana Francesa…

Francès Espanyol

Mèxic, l’Amèrica Central i el Carib, i la major part de l’Amèrica del Sud (excepte l’actual Brasil i el sud de l’Argentina i Xile).

El Sàhara Espanyol, les Canàries, la Guinea Espanyola…

Portuguès

Les Açores, Cap Verd, el Brasil, el litoral d’Angola i Moçambic.

Les Açores, Cap Verd, Angola, Moçambic…

Italià

Líbia, Eritrea i Somàlia.

Alemany

L’Àfrica del sud-oest, Tanganyika, el Camerun…

Belga

El Congo belga.

Danès

Groenlàndia, Islàndia.

Holandès

El litoral sud-est de l’actual Sud-àfrica, les Índies Orientals Holandeses.

Les Índies Orientals Holandeses, la Guaiana Holandesa…

Japonès

Corea i Formosa.

Nord-americà

Filipines i Puerto Rico.

(Pàg. 91. Idees clau) – Els dominis es donaven en territoris amb molta població blanca. Tenien autogovern interior però la política exterior depenia de la metròpoli. Una colònia d’explotació estava sotmesa a la sobirania de la potència colonitzadora i era administrada per aquesta potència. Aquesta fórmula implica un control polític per part de la metròpoli: suposa l’annexió territorial i la pèrdua de la sobirania del país colonitzat.

Un exemple d’això va ser el Congo Belga. En una concessió, les potències colonitzadores obtenien avantatges comercials de països que eren independents i que els cedien una sèrie de ports en qualitat de ports francs. Això va passar a la Xina. En un protectorat la potència protectora controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre que les autoritats nadiues controlaven la política interior. Va ser el cas de la Gran Bretanya sobre Egipte o el d’Espanya i França sobre el Marroc.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

27

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 28

Solucionari – Pel que fa la política, la colonització hi va introduir elements de la civilització europea: les bases d’una administració moderna i un model d’organització política. Però es van traçar les fronteres dels imperis sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions autòctones. Per aquest motiu van haver-hi conflictes després de la descolonització. Pel que fa a l’economia, es va imposar una economia basada en l’agricultura de plantació i en l’explotació de les mines. Les companyies privades van desposseir els camperols indígenes de les seves terres i els artesans no van poder resistir la competència dels productors europeus. Pel que fa a la societat, la colonització va provocar el trencament de la societat tradicional. Una burgesia europea es va instal·lar en els nivells més alts de l’escala social i els indígenes, considerats éssers inferiors, van ser marginats: se’ls va obligar a viure en barris separats, se’ls va prohibir l’entrada en certs llocs, etc. Com a dada positiva, la mortalitat va disminuir gràcies a la introducció de les pràctiques sanitàries europees. Quant a la cultura, la imposició de la civilització occidental a les colònies va originar una profunda crisi de les cultures autòctones. A més, les elits indígenes van estudiar en universitats europees i es van occidentalitzar. Curiosament, d’aquesta elit occidentalitzada van sorgir els líders del moviment descolonitzador, com va ser el cas de Gandhi. Resposta lliure. – Efectes positius: les metròpolis van col·locar les bases d’una administració moderna i un model d’organització política, van desenvolupar l’economia de les colònies i van millorar les condicions sanitàries dels seus habitants. Efectes negatius: es van traçar les fronteres dels imperis sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions autòctones. Això va provocar conflictes després de la descolonització; els camperols indígenes van ser desposseïts de les seves terres per les companyies privades i els artesans no van poder resistir la competència dels productes europeus: i es va produir una crisi de la societat tradicional i de la cultura autòctona.

(Pàg. 91. Activitats) 8. a) Una de destructora, i una altra de regeneradora –l’anihilació de la vella societat asiàtica i la col·locació dels fonaments materials de la societat occidental a l’Àsia. b) Extirpant la indústria indígena. c) L’educació dels nadius, que poden convertir-se en una nova classe dotada de les aptituds requerides per al govern i imbuïts de la ciència europea… d) No. Que els europeus anihilen les races que molesten; que oprimeixen els dèbils, i s’enriqueixen amb el seu esforç. e) Perquè Marx considera necessari «anihilar» la vella societat asiàtica, mentre que Tagore no. f) Resposta lliure. (Amb la segona, la visió de Tagore, perquè reflecteix la manera com els britànics van sotmetre els indis.)

28

(Pàg. 92. Idees clau) – Segons l’impressionisme, l’art havia de captar els efectes de la llum sobre els objectes i, sobretot, en els paisatges, tant naturals com urbans. Segons el postimpressionisme, els quadres havien de reflectir els sentiments o la visió pròpia de l’artista de la realitat. L’expressionisme va plasmar en quadres violents i anguniosos els sentiment d’inquietud, temor i por de les persones. El fauvisme es va caracteritzar pels colors brillants i les formes simples i decoratives. El cubisme és una escola encara més audaç; els objectes i les figures hi apareixen observats des de diferents angles, de manera que es distorsiona la realitat. El modernisme és un nou estil arquitectònic molt preocupat per l’estètica dels seus edificis, tant de les façanes, de les línies corbes i ondulants, com dels interiors i el mobiliari. – Rodin va aportar a l’escultura les idees de l’impressionisme: deixava aparentment inacabades les superfícies perquè, quan la llum hi incidís, se’n formés la imatge completa a la retina de l’espectador. Antoni Gaudí va ser un arquitecte modernista. – La Revolució Industrial va tenir efectes intensos en l’arquitectura: d’una banda, van aparèixer nous edificis, per exemple, estacions de ferrocarril; de l’altra, es van començar a utilitzar nous materials vinculats a les innovacions industrials: primer van ser el ferro i el vidre; després l’acer i el formigó armat. Aquests materials permetien edificar de pressa i a preus moderats. El símbol de la nova arquitectura va ser la Torre Eiffel, a París. Així mateix, també es van començar a construir els gratacels després de la invenció de l’ascensor elèctric, que van permetre resoldre el problema de la falta de sòl a les ciutats. Els van projectar els arquitectes nord-americans de l’escola de Chicago i el punt de màxim desenvolupament es va produir d’ençà de 1914.

(Pàg. 93. Activitats) 9. a) El document 33. En l’impressionisme. b) Respostes lliures. (Hem de respondre que no, que la seva intenció era plasmar els seus sentiments o la seva pròpia visió de la realitat.) c) Resposta lliure. A l’expressionisme. 10. a) Un edifici molt decorat. b) Les línies corbes, ondulades. c) A la façana hi predominen les línies corbes i ondulants, que li confereixen sensació de moviment (sembla un mar de pedra). Al terrat, les xemeneies i els ventiladors mostren un tractament escultòric: semblen monstres i misteriosos encaputxats. d) Es preocupaven molt de tota l’estètica de l’edifici, tant dels interiors com dels mobles i detalls. e) Al modernisme.

(Pàg. 94. Activitats de repàs) 11. a) El 1830. b) D’ençà de 1870.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 29

12. a) L’imperi britànic. b) IMPERIS

Àfrica

Àsia

Amèrica

Oceania

Britànic

Egipte, el Sudan, la Unió Sud-africana

L’Índia

El Canadà, la Guaiana Britànica

Austràlia, Nova Zelanda

Francès

L’Àfrica Occidental Francesa, Madagascar

La Indoxina

La Guaiana Francesa

La Indoxina, Nova Caledònia

Espanyol

El Sàhara Espanyol, la Guinea Espanyola

Alemany

L’Àfrica del Sud-oest, Tanganyika, el Camerun

Italià

Líbia, Eritrea i Somàlia

Belga

El Congo Belga

13. • (Primer pic) a) Els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació. Per a ells, la nació és un ésser viu, creat al llarg dels temps, amb una cultura, una llengua i una història comunes, que té el dret d’organitzar-se com a estat sobirà. No obstant això, els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació. La nació es forma per la decisió voluntària d’un conjunt de persones. El que caracteritza els ciutadans d’una nació és compartir unes mateixes lleis, drets i deures, no una cultura. No hi ha acord. b) Moviment de la lluita per convertir-se en estats. c) Part dels moviments nacionalistes van donar lloc a processos de disgregació d’entitats polítiques existents (per exemple, Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 i es va convertir en un estat independent), mentre que altres moviments nacionalistes van provocar la unió de poblacions que estaven dividides (van ser els casos d’Itàlia i Alemanya). • A l’expansió dels Estats Units cap a l’oest. A la primera meitat del segle XIX els Estats Units es van estendre per nous territoris: van comprar la Louisiana i la Florida a França i Espanya; Anglaterra va cedir Oregon; Texas va decidir incorporar-s’hi, i van guanyar Nou Mèxic i Califòrnia després d’una guerra curta amb Mèxic. • En un protectorat. 14. a) Bismarck, canceller alemany, va ser juntament amb el rei de Prússia, Guillem I, el promotor de la unificació alemanya. b) Abraham Lincoln va ser elegit president dels Estats Units el 1860. Era abolicionista, és a dir, partidari d’abolir l’esclavitud, i això va provocar que onze estats del sud se separessin dels Estats Units i formessin una confederació. El Congrés els va declarar en rebel·lia i la guerra va començar el 1861. La guerra de Secessió es va allargar quatre anys i va provocar mig milió de morts. El nord va vèncer i l’esclavitud va ser abolida. 15. Des dels segles XVI, XVII i XVIII existien cinc països europeus amb grans imperis colonials (Espanya, Portugal, Anglaterra, França i Holanda). Però, cap al 1870, va sorgir una no-

va forma d’imperialisme basada en l’intercanvi de manufactures de la metròpoli per matèries primeres de la colònia. 16. a) Sí. b) El nord era industrial i urbà; el sud, agrícola i amb grans explotacions de cotó i tabac en què treballaven esclaus. Resposta lliure. (S’hauria de respondre que sí, perquè els estats del sud volien mantenir l’esclavitud, que era la base de les seves grans explotacions agrícoles.) 17.

Efectes econòmics

Es va imposar una economia basada en l’agricultura de plantació i en l’explotació de les mines.

Efectes polítics

Es van traçar les fronteres dels imperis sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions autòctones.

Efectes socials

Es va produir el trencament de la societat tradicional i la segregació dels indígenes.

Efectes culturals

Es va produir la crisi de les cultures autòctones i l’occidentalització de les elits.

18. a) A la segona meitat del segle XIX. b) Sí. El Piemont en el cas de la unificació italiana i Prússia en el cas de la unificació alemanya. c) En l’existència d’una llengua comuna, en el cas d’Itàlia; en la cooperació econòmica entre els diferents estats, en el cas d’Alemanya. d) Sí. En el cas de la unificació alemanya. e) Sí. 19. • Després de les revolucions liberals, a la segona meitat del segle XIX. No; només podien votar els homes. D’una banda, els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària, ja que els obrers podien votar; de l’altra, els partits van començar a desenvolupar estratègies polítiques modernes (mítings,

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

29

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 30

Solucionari cartells polítics, etc.), ja que ara necessitaven que el seu missatge arribés a tota la població i no solament a una petita elit. • Resposta lliure. (Sí, ja que si es fomentaven les mesures de protecció social dels més desafavorits, es guanyaven els seus vots.) 20. Activitat lliure.

(Pàg. 97. Investigar) 26. Activitat lliure. 27. • (Primer pic) a) El francès, el britànic, el portuguès, l’italià i l’espanyol. b) Per la costa.

(Pàg. 95. Continuen les Activitats de repàs)

• Les de Mungo Park, René Callie, Bath, Clapperton i Lander, Speke i Livingstone. L’Àfrica del nord-est.

21. • Activitat lliure.

• Resposta lliure.

• S’hauria de respondre que al cubisme. • Les figures apareixen observades des de diferents angles, i així es distorsiona la realitat. 22. • (Primer pic) Territoris fora de les seves fronteres. Economia desenvolupada per a la seva època. Domini cultural. • Resposta model. (Posseeix gran poder militar i cultural, i una economia molt desenvolupada.) • (Tercer pic) a) Sí. b) Resposta lliure. (A causa de l’expansió de les seves empreses i productes i de la seva cultura per tot el món.) 23. Activitat lliure.

(Pàg. 96. Saber llegir) 24. • (Primer pic) a) Y. Guyot i G. Clemenceau estan en contra de l’imperialisme; Jules Ferry, el primer ministre francès, hi està a favor. b) En la necessitat d’enviar emigrants, de buscar matèries primeres, d’invertir capitals, de vendre els seus productes, etc.

Espanya i Catalunya en el segle XIX (Pàg. 99) • Un ban de l’exèrcit francès. • Al quarter general de Madrid, el 2 de maig de 1808. • Que se’ls dispararà. • S’havien revoltat i havien arribat a l’assassinat. • Desarmar el poble de Madrid, prohibir les reunions, amenaçar de disparar als qui s’emportessin les armes i d’incendiar els llocs en què s’assassinés un francès, etc. • Resposta lliure. (Perquè en aquesta data, les tropes franceses havien envaït el nostre país. Napoleó volia ocupar Portugal per debilitar els anglesos i el 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Godoy, que li va permetre travessar Espanya en direcció a Portugal i aquarterar les tropes.) • Resposta lliure. (Perquè rebutjaven la invasió francesa i també la imposició d’un rei francès, ja que Napoleó va aprofitar els problemes de la família reial, els va segrestar a Baiona i va els obligar a abdicar a favor del seu germà Josep Bonaparte.) • La causa, el ban del general francès; la conseqüència, el quadre de Goya, Els afusellaments del 3 de maig.

c) Guyot. Que abans és necessari invertir i desenvolupar l’economia pròpia.

• Els afusellats són alguns espanyols revoltats. Els qui afusellen són els soldats francesos.

d) Ferry i Clemenceau. No. El primer parla de l’existència de races superiors i inferiors, i de la missió de les primeres de «civilitzar» les segones. El segon no creu que hi hagi races superiors i inferiors, i que cap nació no té dret a abusar de l’altra justificant-se en la missió de civilitzar-la.

• A Madrid.

e) Als anys vuitanta del segle XIX. Sí. • (Segon pic) a) Perquè ha d’invertir en el desenvolupament propi, que té moltes mancances. b) Que li ha estat imposada, pel fet que el consum europeu està saturat i és necessari buscar noves capes de consumidors. Per justificar l’imperialisme. 25. • Resposta lliure. • Activitat lliure.

30

UNITAT 5

(Pàg. 101. Idees clau) – Constitució és una llei superior a les altres que defineix el marc institucional d’un estat i la regulació dels òrgans de govern per delimitar l’acció dels poders estatals. Junta era una institució creada per garantir el govern d’un país o d’una zona en moments d’emergència, quan no funcionaven els òrgans regulars del l’estat. – Josep Bonaparte va ser coronat rei d’Espanya pel seu germà Napoleó, i va governar el país sotmès als interessos d’ell. Van introduir-se mesures liberals, que perjudicaven l’Església i alguns aristòcrates. Els afrancesats eren els espanyols que recolzaven el rei Josep perquè pensaven que la influència francesa seria beneficiosa per a la modernització del país.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 31

– El poble es va revoltar contra els francesos: el 2 de maig es va produir un motí a Madrid i va començar la guerra del Francès. Els espanyols van fer front als poderosos exèrcits francesos mitjançant les guerrilles, partides de civils armats que atiaven les tropes napoleòniques i n’entorpien el control del territori. L’última fase de la guerra, de 1812 a 1814, va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses, sota el comandament de Wellington, van derrotar els francesos a Arapiles. A l’abril de 1813 es va firmar la pau, per bé que fins al 1814 les tropes franceses no van abandonar Catalunya. Ferran VI va ser reconegut novament com a rei d’Espanya. – Perquè la Constitució de 1812, la primera del nostre país, reflectia els principis del liberalisme polític; posava fi a la monarquia absoluta i va instituir una monarquia limitada, es reconeixia la sobirania nacional: les Corts, elegides pels ciutadans amb dret a vot, tenien el poder legislatiu; el rei conservava el poder executiu, és a dir, el govern, i els jutges independents tenien el poder judicial. Es va posar fi a l’Antic Règim i es va transformar la societat a través d’una sèrie de lleis. Es van abolir els senyorius i els mayorazgos, es van suprimir els gremis i es va imposar la llibertat de contractació, es va abolir la Inquisició i es va prohibir la tortura, es va aprovar la llibertat de premsa, etc. Aquests canvis van obrir el camí per a la formació d’una societat liberal a Espanya.

– La Hisenda espanyola no tenia fons i la pèrdua de l’Imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. Davant d’aquesta situació, el rei va intentar modernitzar el govern mitjançant la creació d’un consell de ministres que substituís la camarilla que fins aleshores li havia donat suport, però això va disgustar els nobles del seu entorn. Per la seva banda, els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments. A aquesta situació s’hi va afegir el problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no podien regnar-hi dones. Al març de 1830, mentre la reina Maria Cristina de Borbó estava embarassada, el rei Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sàlica. Més tard, va néixer la seva filla Isabel, la futura reina. Molts absolutistes no van acceptar aquesta solució i van oferir suport al germà del rei, Carles, negant-se a reconèixer la princesa Isabel com a hereva. – La mort de Ferran VII el 1833 va precipitar la guerra entre els partidaris del seu germà Carles, que es van anomenar carlins, i els partidaris de la reina Isabel. Els partidaris de l’absolutisme (noblesa, clergat, alguns camperols) i la reina, els liberals (gran part de l’exèrcit, la burgesia i les classes populars urbanes) van donar suport a Carles. Els carlins van tenir força al País Basc i Navarra, on hi havia grups d’antiliberals i ultracatòlics, i on també es defensaven dels furs, que perillaven per la política centralista dels liberals. La Primera Guerra Carlina es va desenvolupar entre el 1833 i el 1839 i es va acabar amb la derrota carlina.

(Pàg. 103. Activitats) (Pàg. 101. Activitats) 1. • (Primer pic) a) A l’article 3. Que la sobirania resideix en la nació. b) Els articles 15, 16 i 17. El rei deté el poder executiu; les Corts, el poder legislatiu, i els jutges, el poder judicial. c) Respostes model. (Perquè els reis solien impedir la celebració de les Corts, suspendre-les o dissoldreles, o entorpir-ne les deliberacions, cosa que era una pràctica habitual.) d) La llibertat individual o personal, i la llibertat d’expressió. • Resposta model. (Sí, perquè va posar fi a la monarquia absoluta i va instituir una monarquia limitada: es reconeixia la sobirania nacional; les Corts, elegides pels ciutadans amb dret a vot, tenien el poder legislatiu; el rei conservava el poder executiu, és a dir, el govern, i els jutges independents, el poder judicial.)

(Pàg. 103. Idees clau) – El pronunciament era una forma de revolta militar típica del segle XIX, l’objectiu del qual era canviar un sistema polític determinat. El del coronel Riego. – Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis. Els absolutistes volien que l’abolís i restaurés l’Antic Règim.

2. • (Primer pic) a) Ferran VII. El document 5 al conegut com a Trienni Liberal (1820-1823); el document 6 als últims anys del regnat de Ferran VII, marcats per la crisi de l’absolutisme. b) El pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego el 1820, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). c) Va suposar el retorn a l’absolutisme de Ferran VII, però ja estava molt afectat per la crisi econòmica. • (Segon pic) a) Al fet que la Constitució de 1812 va ser proclamada durant la guerra del Francès. b) No. Perquè estava retingut a Baiona pels francesos. c) El desig dels espanyols que ho faci. Resposta lliure. (No, perquè immediatament, amb el suport dels absolutistes, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra, va restaurar els privilegis del clergat i de la noblesa, i això significava un retorn a l’Antic Règim.) • (Tercer pic) a) Al pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego el 1820, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Ho considera una traïció, una covardia i un desacatament a la seva persona.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

31

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 32

Solucionari b) No. • Resposta lliure. (Atesa l’evolució política de Ferran VII al llarg del seu regnat, probablement el segon document, perquè, quan va poder, va restaurar l’absolutisme.)

(Pàg. 105. Idees clau) – El règim d’Isabel II era liberal perquè va regular-se per un Estatut Reial (1834) i per dues constitucions successives (1837 i 1845). – Perquè, després de la mort de Ferran VII el 1833, es va produir la guerra entre els partidaris del seu germà Carles, als quals es va anomenar carlins, i els partidaris de la reina Isabel. Els partidaris de l’absolutisme (noblesa, clergat, alguns camperols) i la reina, els liberals (gran part de l’exèrcit, la burgesia i les classes populars urbanes) van donar suport a Carles. No va ser perquè Maria Cristina compartís la ideologia liberal. – Els liberals estaven dividits en dos grups: els moderats, partidaris de reforçar la posició del rei i d’aplicar unes reformes limitades, i els progressistes, que defensaven una política de reformes profundes. Van governar més temps els moderats, ja que Maria Cristina va concedir el poder als moderats des de 1833 a 1836 i, més tard, Isabel II va encarregar el govern als moderats durant els deu primers anys del seu regnat (1844-1854). Els liberals van aconseguir el poder en diverses ocasions a través d’aixecaments o pronunciaments militars. Només alguns liberals pretenien democratitzar l’elecció de representants.

(Pàg. 105. Activitats) 3. a) Per als moderats. Perquè, per a ells, les Corts i la Corona compartien la sobirania, mentre que per als progressistes la sobirania era nacional, només residia en les Corts. b) Les classes baixes. Els progressistes s’oposaven al sufragi censatari, és a dir, que el vot es restringia als homes que tenien una renda. c) La llibertat per imprimir qualsevol opinió. Sí. d) La llibertat d’impremta no existeix si hi ha censura. Sí. e) La noblesa i l’alta burgesia. Sí. La noblesa.

(Pàg. 106. Idees clau) – Durant els últims anys del regnat d’Isabel II es va viure una greu crisi. Es van produir revoltes al camp i a les ciutats causades pels problemes econòmics i la fam. Els progressistes, els republicans i els demòcrates van ser exclosos del poder i estaven descontents amb el conservadorisme dels governs. Tant la burgesia com els militars es van distanciar del règim a causa de l’autoritarisme excessiu del govern, que fins i tot va arribar a provocar matances. La reina cada vegada era més impopular; es deia que feia una vida escandalosa i que es preocupava poc pel govern.

32

– El 1866, progressistes, demòcrates i republicans van signar el pacte d’Ostende per destruir la monarquia d’Isabel II. Després de l’expulsió de la reina van assumir la tasca de presidir un govern provisional, dirigit per Serrano, que va convocar unes Corts constituents. – Perquè va ser el primer text democràtic de la història d’Espanya. Promulgava la sobirania nacional i la monarquia constitucional; les Corts posseïen el poder legislatiu; s’hi va incorporar el sufragi universal masculí per a majors de 25 anys i una àmplia declaració de drets i llibertats: premsa, associació, ensenyament, culte, etc. Perquè després es va proclamar la República. – Per l’oposició dels republicans i dels partidaris d’un règim monàrquic no democràtic (aristocràcia, carlins, clergat i burgesia moderada). Una revolta cantonalista que va provocar la creació de repúbliques independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena; l’esclat de la Tercera Guerra Carlina, i les lluites a Cuba contra els independentistes que van provocar la guerra dels Deu Anys (1868-1878).

(Pàg. 107. Activitats) 4. • (Primer pic) a) Diverses persones llegeixen un cartell que diu que «es col·loquen reis». Entre els candidats s’hi pot identificar Isabel II, el petit Alfons XII, el pretendent carlí, el duc de Montpensier (fill de Lluís Felip, rei de França, i cunyat d’Isabel II, ja que estava casat amb la seva germana Lluïsa Ferranda) amb el seu gos. b) Activitat lliure. (Es tracta de la flor de lis, o flor del lliri, símbol dels Borbó, per això la porta el duc de Montpensier.) c) Activitat lliure. d) Perquè després de la revolució de 1868, que va enderrocar Isabel II, les Corts havien d’elegir un nou rei. Correspon al Sexenni Democràtic (1868-1874), concretament als primers anys, abans de la monarquia d’Amadeu de Bavoia (que va ser elegit per les Corts el 16 de novembre de 1870). e) Resposta lliure. (La pugna que existia pel tron d’Espanya després de l’enderrocament d’Isabel II.) • (Segon pic) a) Diverses persones pugen a un tren que està a punt de marxar. Tots els partidaris de la República se’n van. Els monàrquics es queden. Els republicans porten el barret frigi, símbol de la llibertat i de la república. b) Resposta lliure.

(Pàg. 108. Idees clau) – Es coneix com a Restauració dels Borbó l’etapa que comença el 1874, després del pronunciament de Martínez Campos, que va restaurar la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II. Anomenem sistema de torns el canvi en el govern de manera pacífica dels dos

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 33

grans partits polítics que acceptaven la monarquia constitucional: els conservadors i els liberals. Un cacic és un individu poderós, que obliga la població rural a votar a favor del partit que convenia per a la formació del govern. – El monopoli del govern per part de conservadors i liberals va ser possible per l’existència de la corrupció electoral. El rei decidia, en primer lloc, quin partit formaria govern i, després, es convocaven les eleccions que es falsejaven perquè les guanyés el partit en qüestió. A les ciutats, menys influïdes pels cacics, es manipulaven els vots si els resultats electorals no eren els esperats; aquesta pràctica es coneix com amb el nom de topinada. – Tres grups que cada vegada representaven un percentatge més alt de la població: anarquistes, socialistes i regionalistes. Perquè es quedaven sense representació parlamentària i, per tant, fora del sistema polític. Els republicans tenien una representació molt minsa al parlament i tambè s’oposaven al sistema de torns.

– Tots ells van tenir un paper molt destacat per tal de tornar a valorar la cultura pròpia del país. Alguns van ser molt actius en l’aparició del catalanisme polític. La resta de la població va ser clau, perquè conservava genuïnament la llengua, perquè va donar suport massiu a les iniciatives culturals i polítiques i perquè mantenia una cultura popular en llengua catalana molt activa.

(Pàg. 111. Activitats) 6. • (Primer pic) a) Els Jocs Florals se celebraven al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. b) Era un acte públic obert, sobretot, al cercles culturals i intel·lectuals de la ciutat, que s’aplegaven per escoltar els poemes i narracions dels participants. c) Hi apareix representada la burgesia i alguns elements de l’aristocràcia autòctona. • (Segon pic)

(Pág. 109. Activitats) 5. • (Primer pic) a) Es refereix a les persones més importants. Resposta lliure. (Es pot dir que negativa.) b) Oligarques i cacics. A les classes conservadores. c) Que era un sistema corrupte. • (Segon pic) a) No. També la justícia, el servei militar, etc. b) Resposta lliure. • Sí, però estaven falsejades a causa de la corrupció electoral. Al camp, els individus poderosos, els cacics, obligaven la població rural a votar a favor del partit que convenia per a la formació de govern. A les ciutats, menys influïdes pels cacics, es manipulaven els vots si els resultats electorals no eren els esperats; aquesta pràctica es coneix amb el nom de topinada. • Resposta lliure. (Perquè beneficiava els dos grans partits polítics que hi havia al nostre país.)

(Pàg. 110. Idees clau) – La Renaixença va ser un moviment cultural que a mitjans del segle XIX va recuperar la llengua catalana per a la producció literària. El catalanisme, inspirat en part per la recuperació cultural de la Renaixença, pretenia unificar la representació política de Catalunya en un sol grup o partit per reivindicar les aspiracions catalanes d’autogovern davant els poders centrals. Proteccionisme fou el nom que rebé l’actitud dels industrials catalans, defensors de l’aplicació de taxes duaneres a l’entrada a Espanya i les colònies de mercaderies estrangeres que poguessin fer la competència a les produïdes a Catalunya. – La fundació d’associacions catalanistes i la reivindicació de la descentralització de l’estructura estatal. – Perquè la llengua és el principal signe d’identitat del país.

a) En els moments de la Renaixença cultural, el Diari Català significà avançar cap a la formació d’un moviment polític catalanista que trenqués la tendència dels catalans a participar en la política dels partits centralistes. b) Era de caire republicà i catalanista. c) Valentí Almirall. Era republicà i, inicialment, federalista com el seu company de partit Pi i Margall. Després va evolucionar cap a un catalanisme que pretenia aconseguir per a Catalunya un estat propi. El seu catalanisme radical fou després la inspiració d’alguns grups independentistes. 7. • (Primer pic) a) Hi ha uns assistents que ocupen les tribunes frontals i laterals. Deuen ser els organitzadors i els encarregats de dirigir les sessions. La resta, el públic, seu en cadires per tota la sala. Deu ser gent corrent, de classe mitjana, perquè no destaca ningú per vestir robes elegants. b) Destaca l’amplitud de la sala i la gran concentració de representants de tota Catalunya, cosa que ratifica la importància que degué tenir aquest acte de la Unió Catalanista. • (Segon pic) a) La base 6a estableix l’exclusiva del poder executiu a Catalunya en moltes matèries. La 7a regula la formació i funció del poder legislatiu català. b) Vol dir que, en el que es refereix als afers interns, no hi haurà intrusió de cap altre govern diferent al català. c) Seria un sufragi restringit als caps de família, agrupats en sectors «gremials» (per activitat econòmica). 8. Resposta lliure. Però es pot assenyalar que avui Catalunya disposa d’un ampli autogovern amb matèries de legislació i gestió exclusiva, tot i que sense que es pugui considerar sobirana en cap qüestió, ja que s’ha d’amotllar als límits de la Constitució espanyola de 1978. D’altra banda Catalunya també disposa d’un Parlament per legislar en moltes matèries i d’un sistema més democràtic que el proposat per les Bases de Manresa de 1892.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

33

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 34

Solucionari (Pàg. 113. Idees clau) – Ambdós conceptes es refereixen a l’eliminació de les clàusules jurídiques que impedien la venda de béns de mans mortes com les de l’Església, de les corporacions municipals i d’alguns particulars. Així es podien confiscar i posar a la venda. – La indústria tèxtil catalana i la siderúrgia basca i asturiana. Els altres sectors, en general, seguien els mètodes de producció artesanal i estaven molt endarrerits. Era una indústria, en general, poc competitiva i centrada en poques zones. – La principal transformació va ser l’alliberament de terres o desamortització de camps, que van anar a parar a mans de burgesos que estimularen la producció agrària. – El problema de la indústria era la poca competitivitat amb la dels altres països, i l’agricultura uns sistemes de producció tradicionals, poc evolucionats, que la feien també poc productiva.

(Pàg. 113. Activitats) 9. • Mendizábal. Madoz. • Dels ajuntaments, hospitals, escoles i altres institucions. • Amb els deu primers anys del regnat d’Isabel II, que va encarregar el govern als moderats. Resposta lliure. 10. • A la segona meitat del segle XIX, sobretot entre el 1855 i el 1865. • Aquesta etapa també va ser el període en què més es va invertir en aquesta infraestructura. Entre el 1856 i el 1866 a Espanya es van fabricar més de mil quilòmetres de vies l’any. • Resposta lliure. (El desenvolupament del ferrocarril va afavorir el creixement del comerç i també del transport de viatgers.)

– Perquè disposava dels mercats espanyol i colonial per vendre els seus productes, i per la llarga tradició artesanal de molts treballadors en el sector tèxtil. Però les mancances assenyalades feien que els productes catalans fossin més cars i necessitessin lleis proteccionistes.

(Pàg. 115. Activitats) 11. • (Primer pic) a) El port per als vaixells, l’estació per al ferrocarril, carrers i places per a carros tirats per cavalleries. b) La zona industrial de la ciutat era el Raval, entre les Rambles i el Paral·lel. És on es veuen les columnes de fum de les xemeneies de les fàbriques. c) La funció de les muralles havia estat defensiva durant tota l’antiguitat i l’edat mitjana, però a mitjans del segle XIX no complien aquesta funció militar i el que feien era dificultar l’expansió de la ciutat, que quedava aïllada de les seves zones d’expansió natural cap al pla de Barcelona. d) Com que la superfície de la ciutat estava limitada per les muralles, s’aprofitava molt el terreny per fer edificis. Aquests estaven molt atapeïts de veïns, els carrers eren estrets, el fum de les fàbriques entrava a les cases i la olor dels animals de tir s’estenia per tota la ciutat. Com que hi havia molt poca ventilació a causa d’aquesta distribució, l’aire de Barcelona era insà i es propagaven moltes malalties, sobretot pulmonars. • (Segon pic) a) Per aprofitar l’energia hidràulica amb les grans rodes amb pales que movien les màquines. b) Aprofitaven els corrents d’aigua i s’estalviaven el carbó de les màquines de vapor. Establien un sistema de subministrament de productes als obrers de forma que els seus salaris retornaven als empresaris. Mantenien els seus obrers aïllats de la influència dels sindicalistes, que eren més actius a les ciutats. c) El Ter, el Llobregat i els seus afluents.

(Pàg. 114. Idees clau) – Procés d’industrialització és aquell que segueix un territori o estat per dotar-se d’un sistema productiu modern, industrial, amb fàbriques i sistemes de producció en sèrie i ràpids. Competitivitat es refereix a la millora dels sistemes de producció per tenir acabats molts productes, en poc temps i a preus més barats que els altres industrials. Indústria metal·lúrgica és la que es dedica a la producció de metalls de forma industrial a partir del material de les mines. La siderúrgia, o indústria del ferro i de l’acer, n’és el principal exponent. Colònia industrial és una fàbrica que se situava a la vora dels rius per aprofitar l’energia hidràulica. Els edificis de la fàbrica i de les cases dels obrers formaven un petit nucli urbà enmig del camp. – L’alliberament del comerç amb les colònies espanyoles i les lleis proteccionistes que gravaven els teixits estrangers. La va alentir, precisament la falta de competència per modernitzar-se i la crisi del cotó en els anys seixanta. – El tèxtil.

34

d) La part principal era la fàbrica on treballaven obrers, obreres i nens. Acostumava a haver-hi una escola pels més menuts, una botiga per comprar els queviures, les cases dels obrers, la casa de l’amo, una església i una taverna. • (Tercer pic) a) Els obrers de la il·lustració s’exclamen i es posen tristos en veure arribar el cotó anglès. Els anglesos remen per fer arribar el seu cotó a la costa. b) L’acció té lloc al port de Barcelona, perquè hi ha una petita torre de senyals que encara existeix avui dia. c) El Ter, el Llobregat i els seus afluents. d) La importació de teixits britànics era una important competència per a les manufactures catalanes perquè els anglesos, més mecanitzats, podien vendre a millors preus. Això feia perdre mercats als teixits catalans i d’aquesta manera quedaven perjudicats els empresaris, que venien menys, i els treballadors, que es podien quedar sense feina i, per tant, sense el salari imprescindible per viure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 35

12. a) Perquè l’entrada de productes estrangers més barats restaria mercat als productes catalans i hi hauria una crisi (tancament d’empreses, augment de l’atur). b) Estimulava la creació de fàbriques, en poder disposar del mercat espanyol, amb la qual cosa es podia modernitzar la indústria i obtenir productes espanyols més barats, segons la Comissió de Fàbriques de Barcelona. 13. Resposta lliure.

(Pàg. 116. Idees clau) – El manteniment d’una natalitat elevada, davant d’una mortalitat en descens. La població es va concentrar a Catalunya, el País Basc, Astúries, Llevant, Navarra, la Rioja i Madrid. Perquè eren les regions avançades. – L’aristocràcia havia perdut els seus drets senyorials, però conservava una influència social notable. En el fet que l’alta burgesia era mestressa de les fàbriques i de les empreses financeres. Els obrers es van concentrar al voltant de les àrees industrials. Molt baix.

(Pàg. 117. Activitats) 14. • (Primer pic) a) De manera desigual. b) Les províncies situades a la perifèria, sobretot. En el cas de les regions de Catalunya, el País Basc i Astúries, perquè tenien un desenvolupament industrial superior; en el cas de Llevant, Navarra i la Rioja, a causa del desenvolupament de l’agricultura; i en el cas de Madrid, perquè era la capital d’Espanya. c) A l’interior. Perquè les províncies de l’interior estaven menys desenvolupades. d) Barcelona, Biscaia, Guipúscoa i Pontevedra. Eren províncies amb una indústria molt desenvolupada. e) Resposta lliure. (Sí, perquè actualment les regions més densament poblades també són les del litoral.) • (Segon pic) a) Va augmentar de 11,5 milions a 18,6 milions. b) La meitat de segle. c) La reducció de la mortalitat i el manteniment d’una natalitat alta. • (Tercer pic) a) De les principals províncies emissores d’emigrants el 1885. b) A l’interior. Baixa. Resposta lliure. (S’hauria de respondre que sí, que les províncies de l’interior eren les menys poblades perquè estaven menys desenvolupades i, per tant, es van convertir en emissores de població cap a les províncies més desenvolupades, situades generalment a la perifèria.)

i la feina col·lectiva en un territori comú, i el repartiment equitatiu dels fruits: el Comunisme. b) L’entén com l’organització igualitària de l’educació, l’aliment, el vestit, l’habitatge, el mobiliari, el treball, les càrregues de tota mena i també els plaers. c) En aquest fragment de text no es parla de llibertat individual, perquè tracta dels factors de producció adreçats a l’igualitarisme. d) Resposta lliure. Es pot comentar que a mitjans segle XIX les desigualtats eren enormes entre els obrers i els burgesos, i entre camperols i terratinents. Als treballadors els salaris els permetien en prou feines alimentar llurs famílies.

(Pàg. 119. Idees clau) – Per moviment obrer s’entén tot el conjunt d’associacions, sindicats, partits i altres grups que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida dels treballadors i trobar solucions per a les desigualtats econòmiques, socials i culturals. Dret d’associació és aquell que reconeixen els poders públics, a base de lleis i garanties, i que té com a missió garantir a les persones la possibilitat d’associar-se i formar grups amb diverses finalitats. La vaga és una acció generalment feta pels treballadors en defensa dels seus drets civils o econòmics que consisteix a alterar el funcionament dels llocs de treball, ja sigui deixant de treballar, fer-ho restrictivament o incrementant la producció desaforadament. – Compensar els treballadors que perdien la feina, que estaven en vaga, que es jubilaven o als fills orfes dels treballadors. Els sindicats promovien la unitat dels treballadors davant dels abusos dels empresaris i pretenien formar un front comú per tal de forçar la millora dels salaris, les condicions laborals i la reducció de la jornada. Alguns sindicats eren revolucionaris i el que volien era la substitució dels amos pels treballadors en la gestió de les empreses. – Les autoritats liberals van reprimir durament les vagues, van detenir obreristes destacats, en van executar alguns, i van restringir dràsticament el dret d’associació.

(Pàg. 120. Activitats de repàs) 16. • Regnat de Carles IV. Invasió napoleònica (1808-1814). Regnat de Ferran VII (1814-1833). Trienni liberal (18201823). Dècada Ominosa (1823-1833). Regència de Maria Cristina i Guerra Carlina (1833-1840). Regència d’Espartero (1840-1843). Comença el regnat d’Isabel II (1843). Dècada moderada (1844-1854). Bienni Progressista (1854-1856). Unión Liberal (1856-1868). Revolució de 1868. Regnat d’Amadeu de Savoia (1870-1873). Primera República (1873-1874). Dictadura del general Serrano (1874). Restauració de la monarquia amb Alfons XII de Borbó (1874-1931). • a) Proclamació Primera República, 1873.

(Pàg. 119. Activitats)

b) Pragmàtica Sanció, 1833.

15. a) Es planteja el problema de la igualtat en una societat humana. Per aconseguir-ho primer proposa l’educació

c) Principi de la guerra del Francès, 1808. d) Restauració dels Borbó, 1874.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

35

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 36

Solucionari e) Desamortització de Mendizábal, 1836. f) Majoria d’edat d’Isabel II, 1843. g) Pronunciament de Riego, 1820. h) Sistema de torns i caciquisme, 1876. i) Aprovació de la Constitució de Cadis, 1812. • a) Per primera vegada a Espanya s’estableix un govern democràtic sense el poder monàrquic. b) Decret de Ferran VII que anul·lava la Llei Sàlica, que excloïa les dones del tron. Amb això permetia que la seva filla el succeís. c) Les tropes de Napoleó entren pels Pirineus, amb permís del rei, per ocupar Portugal, però el que fan és ocupar Espanya.

• Durant els primers anys del regnat de Ferran VII (18141820) hi va haver una monarquia absoluta. Amb la revolució de 1820 es va imposar una monarquia constitucional, que derivà de nou en absolutisme durant els darrers deu anys del regnat (1823-1833). • Monarquia constitucional moderada (1856-1868), monarquia constitucional democràtica (1869-1873), república democràtica (1873-1874), dictadura militar (1874) i monarquia constitucional (1876-en endavant). 19. a) Ferran VII

– 2) Va abolir la Constitució de 1812

d) Atacada la Primera República pels polítics i militars conservadors, la dictadura de Serrano precedeix el retorn dels borbons a Espanya.

b) General Espartero

– 4) Va ser regent d’Isabel II

e) Per tal d’obtenir ingressos per al govern en la seva lluita contra els carlins, el ministre liberal Mendizábal decreta la desamortització i venda de nombroses propietats de l’Església.

c) Mendizábal

– 1) Va posar en marxa un procés desamortitzador

d) Cánovas

– 3) Va crear el sistema polític del torn de partits

f) Per evitar l’especulació amb el títol de regent, els polítics aconsellen que la infanta Isabel sigui proclamada reina l’any 1843, després de la caiguda del general Espartero. g) El pronunciament del tinent coronel Rafael del Riego va ser l’inici del Trienni Liberal (1820-1823) marcat per la vigència de la Constitució de 1812. h) El sistema de torns i el caciquisme fou el que s’establí durant la Restauració a partir de la Constitució de 1876. Aquesta permetia una forta intervenció del govern en els mètodes electorals i de recompte, de manera que els diputats elegits eren sempre els que havien pactat prèviament el govern i l’oposició (bipartidisme), deixant els altres partits sempre en minoria. i) La invasió napoleònica deixà en mans dels antifrancesos solament alguns reductes del sud de la Península. A Cadis es van reunir representants de tot el país, amb majoria liberal, els quals van pressionar perquè s’elaborés una constitució per quan els francesos abandonessin el país, fou la Constitució de 1812. 17. • El «problema dinàstic» va consistir en què el rei Ferran VII va establir la Pragmàtica Sanció, abolint la Llei Sàlica, que apartava les dones del tron, per tal de permetre que regnés la seva filla Isabel a la seva mort.

20. • Majoria de grups polítics monàrquics al Parlament. La falta d’acord entre els partidaris de la República. Proliferació de conflictes bèl·lics: Guerra Carlina i de Cuba. • Napoleó i Godoy van signar el tractat de Fontainebleau (1807), que va permetre a Napoleó travessar Espanya per envair Portugal i aquarterar les tropes. A causa de les guerres, els deutes van créixer. Es van recaptar impostos dels privilegiats. Sectors de l’Església i de la noblesa veien amb animadversió aquesta política. Ferran, fill de Carles IV, va aprofitar aquest fet per conspirar contra el seu pare i triomfar en el motí d’Aranjuez (1808) amb l’ajut de l’aristocràcia. Ferran VII es va proclamar rei. Napoleó va aprofitar els problemes de la família reial, la va segrestar a Baiona i la va obligar a abdicar a favor del seu germà Josep Bonaparte (abdicacions de Baiona). El poble es va revoltar contra els francesos: el 2 de maig hi va haver un motí a Madrid i va començar la guerra del Francès. • Que la mortalitat va disminuir poc. 21. • (Primer pic) a) Isabel hi va arribar succeint el seu pare Ferran VII, Alfons XII mitjançant el pronunciament militar de Martínez Campos.

d) Regent.

b) La constitució de 1845 no establia la divisió clara de poders i deixava moltes molts afers importants en mans de la corona. La de 1876 era més curosa en la divisió de poders i en les llibertats, però també establia la intervenció reial en moltes àrees del poder.

e) Republicanisme federal.

c) El govern sempre era escollit pel rei.

• a) Constitució. b) Pronunciament. c) Sàlica.

18. • a) En una monarquia absoluta tots els poders emanen del rei, que té la darrera paraula en totes les qüestions legals, polítiques i jurídiques. En una monarquia constitucional els poders estan regulats per una constitució, que és el marc legal que els harmonitza, també les funcions del rei.

36

b) En una república el cap de l’estat és triat pels ciutadans, en una monarquia el cap de l’estat és el rei, i el seu successor ha de ser un membre de la seva família.

d) Les forces polítiques oposades al sistema d’Isabel II eren els liberals progressistes, sempre marginats del poder, i també els republicans, que van sorgir durant aquest període. Els oposats al sistema de la Restauració van ser els republicans, i també els socialistes i anarquistes, que aparegueren en aquell temps.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 37

• Els socialistes utòpics criticaven la societat liberal perquè havia creat un sistema industrial que explotava molt els treballadors, incrementava les diferències de riquesa entre obrers i patrons i condemnava els primers a unes pèssimes condicions de vida. La industrialització, que generava molta producció i beneficis, solament beneficiava a una classe social: la burgesia. Els comunistes cabetians pretenien reorganitzar la societat per tal que els beneficis arribessin prioritàriament als productors de la riquesa.

(Pàg. 122. Saber llegir) 26. • (Primer pic)

(Pàg. 121. Continuen les Activitats de repàs) 22. Es tracta d’una caricatura del moment de la promulgació de la Constitució democràtica de 1869 en què apareixen els diferents personatges del moment dibuixats en diverses postures, com si es tractés d’un circ. 23. Resposta lliure. 24.

Sobirania

Poders

Societat

b) Abans d’Isabel II, el seu pare Ferran VII. Abans d’Alfons XII, la Primera República. c) Isabel II va succeir el seu pare després de la derrota dels carlins a la guerra. Una revolució després del pronunciament dels generals Serrano i Prim la va deposar. Alfons XII va ser proclamat rei després del pronunciament del general Martínez Campos. • (Segon pic) a) L’article 12 de la Constitució de 1845. Les Corts amb el rei. b) Amb la Constitució de 1876 cap, ja que l’article 18 estableix el mateix: les Corts amb el rei. En canvi en la Constitució de 1869 (article 34) s’estableix que el poder legislatiu resideix en les Corts.

Antic Règim

Sistema liberal

a) La sobirania recau en el rei.

b) La sobirania recau en la nació.

d) Els poders concentrats en mans del rei.

c) Els poders separats en institucions.

e) Societat estamental.

f) Societat de classes.

g) Existència de béns h) Desamortització i terres vinculades. de les propietats vinculades. i) Indústria artesanal. j) S’apliquen canvis tecnològics a la indústria.

Economia

a) En el primer cas, Isabel II; en el segon, un Govern Provisional presidit pel general Serrano després de l’enderrocament d’Isabel II; en el tercer cas, Alfons XII.

• (tercer pic) a) A la Constitució de 1869 sí, perquè en els artícles 34,35 i 36 s’estableix que el poder legislatiu correspon a les Corts; el poder executiu al rei i el poder judicial als tribunals. En les Constitucions de 1845 i 1876, més moderades, no hi ha aquesta divisió de poders, ja que la potestat de fer les lleis és compartida per les Corts i el rei. b) En les Constitucions de 1845 i de 1876. Perquè com s’estableix als articles 12 i 43 de la primera, i ens articles 18 i 50 de la segona, el rei comparteix amb les Corts el poder legislatiu i a més la potestat de fer executar les lleis.

25.

• (Quart pic) Resposta lliure.

Cronologia

Guerra i revolució 1808-1814

Forma de govern

monarquia constitucional

monarquia absoluta, i constitucional (1820-23)

carta atorgada i constitució

monarquia constitucional

monarquia constitucional i república

Cap d’estat

Ferran VII i Josep I

Ferran VII

Maria Cristina i Espartero

Isabel II

Serrano, Amadeu I, Alfons XII Figueras, Pi i i Alfons XIII Margall, Salmerón i Castelar.

Constitució

de 1812

durant el Trienni Liberal, la de 1812

Estatut reial de 1834 i Constitució de 1837

de 1845 i la nonnata de 1856

de 1869 i no promulgada de 1873

de 1876

Personatges destacats

Carles IV, Rafael del Riego, Godoy, Carlos María Isidro Napoleó, Josep I

Espartero, Narváez, Prim

Narváez, O’Donnell, Madoz, Prim, Bravo Murillo

Serrano, Topete, Prim, Pi i Margall, Pavía

Cánovas del Castillo, Sagasta, Castelar

Mesures principals

reconeixement de la sobirania nacional

desamortització de Mendizábal

marginació dels progressistes del poder

democràcia i ampli reconeixement de drets

implantació del sistema bipartidista

Ferran VII

Regències

Isabel II

1814-1833

1833-1843

1843-1868

1868-1874

1874-1931 monarquia constitucional

derogació dels la constitució

Sexenni Democràtic

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

Restauració

37

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 38

Solucionari (Pàg. 123. Investigar) 27. a) Vivien en condicions deplorables: espais petits, amuntegament de persones, brutícia i falta de ventilació. b) Encomanament de malalties, falta de privacitat, problemes de relació entre les famílies que ocupaven un mateix habitatge, mals exemples de convivència per als infants. 28. a) Resposta lliure. 29. • Activitats lliures. 30. • Activitats lliures.

UNITAT 6 Tensions i conflictes (1914-1939) (Pàg. 125) • Que els seus adversaris no estan preparats, que ells tenen aliats (Àustria i Itàlia) i que Alemanya ha de resoldre qualsevol conflicte d’interessos mitjançant la guerra. • Que els aliats no han de permetre que Alemanya esclafi França, i alhora que Alemanya no pot permetre que Rússia esclafi Àustria-Hongria, perquè en tots dos casos l’equilibri de forces al continent s’inclinaria cap a un costat o cap a l’altre. (La «teoria de l’equilibri» va caracteritzar la política internacional europea al segle XVIII: cap potència tenia una hegemonia sobre les altres dins d’Europa. La situació es va alterar després de la unificació d’Alemanya. A més, la política exterior de Guillem II es va centrar a aconseguir un imperi colonial.) • Sí. Resposta lliure. • Que a cap dels dos grans bàndols en què es divideixen les grans potències els interessa que esclati la guerra. (En la dècada de 1890 es van assolir pactes que van dividir el continent en dos blocs: la Triple Aliança –Alemanya, l’Imperi austrohongarès i Itàlia– i la Triple Entesa –la Gran Bretanya, França i Rússia.) • Resposta lliure. (Indica certa bel·licositat per part dels alemanys.) • Resposta lliure. (Difícilment, ja que els alemanys estaven decidits a resoldre qualsevol conflicte de manera violenta.)

(Pàg. 127. Idees clau) – Anomenem pau armada el nou període en les relacions internacionals (1890-1940). Un bloc militar és un grup de països que s’alien per defensar-se. (Semblava que els països es preparaven per a la guerra: van augmentar les despeses militars i la durada del servei militar i van fomentar el bel·licisme i la exacerbació del patriotisme nacionalista des de la premsa i les escoles.) – Bismarck va idear un sistema d’aliances entre Alemanya, Àustria i Rússia, al qual també es va associar Itàlia, que pretenia aconseguir dos objectius: un, l’aïllament de França, ja que la pèrdua d’Alsàcia i Lorena després de la guerra de 1870 havia alimentat el seu desig de venjança i convertia França en un adversari; dos, el manteniment de l’equilibri als Balcans: Bismarck sabia que

38

Àustria i Rússia tenien interessos enfrontats als Balcans i que aquestes tensions podrien ser l’origen d’un nou conflicte europeu. Es va tornar més agressiva. Guillem II era partidari d’una política més agressiva a Europa i d’expansió imperialista, que va provocar la destitució de Bismarck (1890). – Els interessos enfrontats a les colònies i als Balcans. Els interessos colonials van jugar un paper cada cop més important en les relacions entre les grans potències; van crear enfrontaments que van contribuir a l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. La «teoria de l’equilibri» va caracteritzar la política internacional europea al segle XVIII: cap potència tenia una hegemonia sobre les altres dins d’Europa. La situació es va alterar després de la unificació d’Alemanya. A més, la política exterior de Guillem II es va centrar a aconseguir un imperi colonial. Anglaterra es va prendre l’actitud alemanya com una amenaça a la seva hegemonia mundial i es va acostar a França. En la dècada de 1890 es van assolir pactes que van dividir el continent en dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, l’Imperi austrohongarès i Itàlia) i la Triple Entesa (la Gran Bretanya, França i Rússia). Semblava que els països es preparaven per a la guerra: van augmentar les despeses militars i la durada del servei militar i van fomentar el bel·licisme i l’exacerbació del patriotisme nacionalista des de la premsa i les escoles. Alhora, van augmentar els conflictes de caràcter limitat (al Mar-roc, als Balcans). L’Imperi d’otomà s’estava esfondrant, i Àustria i Rússia pretenien aprofitar aquesta situació per augmentar el seu poder a la zona. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia i Bulgària) i intentava impedir que caiguessin sota poder austríac. Per la seva banda, Àustria buscava expandir-se a la costa del mar Adriàtic. Entre el 1908 i el 1913 es van produir tres crisis molt greus a la zona. – El 28 de juny de 1914, l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austrohongaresa, va ser assassinat a Sarajevo per un bosnià proserbi. Àustria, que tenia el suport d’Alemanya, va dirigir un ultimàtum a Sèrbia i després li va declarar la guerra. Els bàndols adversaris es van identificar amb els sistemes d’aliances: la Triple Aliança es va trencar per l’abandonament d’Itàlia; tot i això, Turquia i Bulgària van donar suport als imperis centrals. Itàlia, Grècia i Romania es van afegir a l’exèrcit de l’Entesa. Així, el conflicte balcànic va provocar una guerra mundial.

(Pàg. 127. Activitats) 1. • (Primer pic) a) La Triple Aliança (Alemanya, l’Imperi austrohongarès i Itàlia) i la Triple Entesa (la Gran Bretanya, França i Rússia). b) Perquè, després de l’assassinat de l’hereu de la corona austrohongaresa per un bosnià proserbi, Àustria, amb els suport d’Alemanya, va dirigir un ultimàtum a Sèrbia i després li va declarar la guerra. Llavors es va produir una reacció en cadena de declaracions de guerra. Els adversaris es van identificar amb els sistemes d’aliances: la Triple Aliança es va trencar perquè Itàlia la va abandonar; així i tot, Turquia i Bul-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 39

gària van donar suport als imperis centrals. Itàlia, Grècia i Romania es van unir a l’Entesa. • (Segon pic) a) L’Imperi otomà s’estava enfonsant, i Àustria i Rússia pretenien aprofitar la situació per augmentar el seu poder a la zona. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia i Bulgària) i intentava impedir que caiguessin en mans d’Àustria. Per la seva banda, Àustria volia expandir-se a la costa del mar Adriàtic. Entre 1908 i 1913 es van produir tres crisis molt greus a la zona. b) L’emperador austríac, el tsar rus i l’emperador otomà. c) Un tros de roba o paper que representa part de la península Balcànica (Bulgària proclama la seva independència, amb el suport de Rússia, mentre que Àustria s’apodera de Bòsnia-Herzegovina). Que només es quedarà Turquia. d) Va ser un dels motius que enfrontava Àustria i Rússia. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia i Bulgària) i intentava impedir que caiguessin sota poder austríac. Per aquest motiu, quan el 28 de juny de 1914 l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austrohongaresa, va ser assassinat a Sarajevo per un bosnià proserbi, Àustria, amb el suport d’Alemanya, va dirigir un ultimàtum a Sèrbia i després li va declarar la guerra. Es va produir una reacció en cadena de declaracions de guerra. • (Tercer pic) a) Al començament de la Primera Guerra Mundial. b) A la política colonial de França, la política hipòcrita de Rússia i la voluntat brutal d’Àustria. c) Resposta lliure.

(Pàg. 128. Activitats) 2. a) La Primera Guerra Mundial va durar quatre anys i va passar per quatre fases: – La guerra de moviments (1914). Alemanya va optar per la guerra llampec a l’oest per anul·lar França i després concentrar-se en el front oriental. Però aquesta estratègia va fallar per la incorporació ràpida d’Anglaterra a la guerra i per la resistència francesa al Marne, molt a prop de París. El que sí que va aconseguir Alemanya va ser penetrar profundament a Rússia. – La guerra de posicions (1914-1917). A partir de setembre de 1914 els fronts es van estabilitzar i la guerra va adoptar una tàctica defensiva mitjançant trinxeres. La nova tàctica va suposar un cost terrible de pèrdues humanes. Es van succeir batalles sagnants, com les de Verdun i Somme el 1916, però cap bàndol no va aconseguir avançar. – La crisi del 1917. Va ser un any decisiu. El front rus es va enfonsar a causa de la revolució bolxevic, que va suposar la retirada de Rússia del conflicte. Així i tot, el factor més decisiu va ser l’entrada dels Estats Units a la guerra a favor dels aliats, que va proporcionar importants recursos materials i humans i que va decantar la guerra a favor d’aquest bàndol.

– La fi de la guerra. Els alemanys van signar l’armistici de Brest-Litovsk amb Rússia (1918), i això els va permetre traslladar les seves tropes a l’oest. Com a resposta, els francesos van organitzar una ofensiva en tots els fronts, en què es van utilitzar carros de combat i aviació. Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir: en primer lloc, Turquia; després, Àustria, i, finalment, Alemanya, després de després de l’abdicació del kàiser Guillem II. L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici a Rethonder. La guerra s’havia acabat. b) Els imperis centrals van rebre el suport de Turquia i Bulgària. La Triple Entesa va rebre el suport d’Itàlia, que havia abandonat la Triple Aliança, Romania, Grècia i els Estats Units. També hi van intervenir altres estats d’Amèrica i Àsia (com ara la Xina i el Japó), tot i que amb una participació poc activa. c) La batalla del Marne, a França; les derrotes alemanyes a Tannenberg i als llacs Masurians, a Alemanya; les batalles de Verdun i del Somme, a França; la de Gal·lípoli, a la Turquia europea, etc.

(Pàg. 129. Idees clau) – La guerra de moviments fa referència a la guerra llampec, mentre que la guerra de posicions consistia a consolidar els fronts, defensar les posicions assolides, i la guerra submarina, que com el mateix nom indica, es refereix a l’ús de submarins. – Alemanya va optar per la guerra llampec a l’oest per anul·lar França i després poder-se concentrar en el front oriental, contra Rússia. L’estat major alemany havia desenvolupat el pla Schlieffen, que consistia en un atac sorpresa a gran escala sobre França travessant Bèlgica. No; va fracassar a causa de la incorporació molt ràpida d’Anglaterra a la guerra i per la resistència francesa al Marne, molt a prop de París. A causa de l’estabilitat dels fronts principals, els aliats van intentar trencar l’equilibri atacant zones secundàries. – Perquè va proporcionar importants recursos materials i humans (més d’un milió de soldats). – Per la intervenció dels Estats Units a la guerra i també perquè els imperis centrals patien problemes interns molt greus: a Àustria es produïen moviments independentistes i a Alemanya va tenir lloc la revolució espartaquista, de tendència comunista.

(Pàg. 130. Idees clau) – L’economia de guerra és la que van adoptar els països en guerra i implicava tots els sectors: es va fomentar la producció d’armament a les fàbriques, es va reclutar mà d’obra al front (dones, homes de mitjana edat, etc.) i es va racionar el consum d’aliments per no deixar els exèrcits desproveïts. – Submarins, avions de combat, gasos tòxics, tancs, etc. Entre els canvis socials que va provocar la guerra destaca la incorporació de les dones a la feina fora de casa. Com que els homes estaven lluitant al front, les do-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

39

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 40

Solucionari nes van assumir la seva feina a les fàbriques i als camps. La contribució de les dones va ser essencial en el conflicte i va demostrar la seva capacitat per totes les tasques. Per això, quan la guerra es va acabar, molts països van concedir drets polítics a les dones.

(Pàg. 131. Activitats) 3. • (Primer pic) a) França. És un soldat alemany. b) Perquè França era un dels aliats i s’enfrontava a Alemanya. c) Als francesos, és un cartell de propaganda de l’exèrcit francès, publicat durant la Primera Guerra Mundial. (A mesura que les hostilitats es prolongaven, la guerra econòmica va tenir tanta importància com la militar. Per aquest motiu, els estats van intensificar la seva intervenció a l’economia, per garantir l’abastiment de la població i el subministrament de les tropes. El gall representa la República Francesa. El lema «llibertat, igualtat i fraternitat» fa referència a la Revolució Francesa, l’esperit de la qual s’intenta confrontar amb l’imperi autoritari alemany. La moneda fa referència a les aportacions econòmiques de la ciutadania. La intenció del cartell és incitar els ciutadans que lliurin el seu or a l’Estat, segurament a través de la compra de deute públic. Per això se’ls fa veure que la seva aportació resultarà decisiva per a la victòria de França sobre Alemanya a la guerra.) • (Segon pic) a) Resposta lliure. (En la sensació de descoratjament dels soldats francesos al front.) b) Està desanimat. No li importa res, només vol tornar a casa al més aviat possible. c) Perquè el seu deure com a soldat és lluitar amb totes les forces. d) Resposta lliure. • Resposta lliure. La veia com una cosa cruel i terrible.

(Pàg. 132. Activitats) 4.• Abans de l’esclat del conflicte, només va sobreviure l’imperi britànic. Els imperis alemany, austrohongarès, rus i turc van caure com a conseqüència directa de la Primera Guerra Mundial, i els seus territoris van ser dividits en dos nous estats nacionals o annexionats per altres països.

A més de les sancions del tractat de Versalles, es va desposseir Alemanya del seu imperi colonial, que va ser repartit entre altres potències en forma de mandats sota la supervisió de la Societat de Nacions. • Perquè el que es coneix com a Pau de París és el conjunt de tractats firmats pels països vençuts: Versalles (1919), Saint Germain (1919), Neuilly (1919), Trianon (1920) i Sèvres (1920), tractats que van dibuixar un nou mapa d’Europa.

(Pàg. 133. Idees clau) – Les reparacions de la guerra són les quantitats que ha de pagar el país considerat responsable d’una guerra als vençuts. Desmilitaritzar un territori significa que els efectius militars han d’abandonar aquest territori. – Els objectius de la pau de París eren tres: impedir el ressorgiment d’Alemanya; aconseguir un equilibri de poders entre les potències vencedores, particularment entre als Balcans i a les colònies, perquè no fossin font de conflictes; i mantenir Rússia aïllada, on s’havia implantat un règim comunista. Es va crear un «cordó sanitari» per evitar el «contagi» revolucionari. El tractat de Versalles no va ser un acord de pau, sinó una imposició que els alemanys van haver d’acceptar. Reconeixia Alemanya i els seus aliats com a únics responsables de la guerra i la condemnava al pagament de reparacions de pau molt elevades. A més, havia de reduir els seus efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània, que feia frontera amb França. L’objectiu de la Societat de Nacions era reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica. – Alemanya va haver de tornar Alsàcia i Lorena a França, el ducat de Schleswig a Dinamarca i la Posnània i el corredor de Danzig al nou estat polonès. També va haver de pagar unes reparacions de pau molt elevades, reduir els seus efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània, que feia frontera amb França. – Totes les sancions imposades a Alemanya, sobretot la pèrdua d’Alsàcia i Lorena i les reparacions de guerra tan elevades.

(Pàg. 135. Idees clau)

– Alemanya perdia totes les seves colònies i havia de tornar Alsàcia i Lorena a França, el ducat de Schleswig a Dinamarca i la Posnània i el corredor de Danzig al nou estat polonès.

– L’esperit de Locarno fa referència a l’impuls pacifista que va sorgir el 1925, quan Alemanya va reconèixer les seves fronteres i la zona desmilitaritzada quedava sota control britànic i italià.

– L’Imperi austrohongarès es va fraccionar en quatre països: Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia.

– Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia econòmica es va desplaçar des de la Gran Bretanya cap als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial. La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment de l’atur. A partir de 1923 es va produir un creixement de la producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de vida, tot i que menys important que als Estats Units.

– Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània es van independitzar de l’Imperi rus. – Polònia ressorgia, amb territoris de Rússia i Alemanya. – Itàlia s’annexionava els territoris de Trento i Ístria. – L’Imperi otomà va perdre part del seu territori europeu, que va passar a Grècia i a Romania, i es va veu-

40

re obligat a cedir les províncies de Mesopotàmia, Palestina, Síria i Armènia als aliats.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 41

– La crisi econòmica va generar tensions socials greus, i en alguns països es van arribar a produir aixecaments obrers i camperols. A més, entre les classes mitjanes i altes es va estendre la por que es produís una revolució comunista, com la de Rússia. – El 1923 va tenir lloc l’ocupació del Ruhr per part de l’exèrcit francès. Aquesta regió era la zona més rica d’Alemanya, on es concentrava la producció de carbó i acer. La intenció de França era explotar les mines alemanyes i quedar-se’n els beneficis. Però els treballadors alemanys van respondre amb vagues i amb la resistència passiva. Aquest fet encara va augmentar més la crisi econòmica. Per resoldre el problema, els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un préstec dels Estats Units que li permetria pagar les reparacions als seus aliats, els quals, alhora, serien capaços de pagar els deutes als Estats Units.

(Pàg. 135. Activitats) 5. • (Primer pic) a) Una mica més de 2,5 milions d’euros, 2.556.459 euros. b) Resposta lliure. (Per la devaluació del marc alemany en aquella època.) No. • (Segon pic) a) En els anys vint. b) J.M. Keynes va ser un economista britànic, considerat un dels economistes clau del segle XX. Activitat lliure. (John Maynard Keynes va néixer a Cambridge el 1883. Va ser director de l’Economic Journal i secretari de la Royal Economic Society. El 1919 va assistir com a observador a la conferència de pau de Versalles, i va comentar-ne els resultats en el llibre Les conseqüències econòmiques de la pau, en què va afirmar que un càstig greu a Alemanya li provocaria el desig de venjança i, per tant, representaria una amenaça per a la pau a Europa. El 1936 va publicar la seva obra fonamental, Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, en què va formular la tesi que la caiguda de la demanda produeix desocupació i que per evitar-ho l’estat ha d’enfortir el mercat mitjançant la inversió pública. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial va representar el Regne Unit en la conferència de Bretton Woods per a la creació del Fons Monetari Internacional, en què va defensar la creació d’una institució monetària internacional que garantís la flexibilitat dels intercanvis. Va morir a Firle, Sussex, el 1946.) c) Que les potències europees, sobretot França, s’havia d’haver preocupat més de sanejar la seva situació financera que no de destruir Alemanya. (Keynes va participar, com a representant del tresor britànic, en la conferència de pau de París, posterior a la Primera Guerra Mundial, i s’hi va mostrar totalment contrari a les mesures adoptades contra Alemanya. De fet, va vaticinar –amb encert– que aquestes condicions provocarien dificultats molt importants per al país, el conduirien al desordre social i el convertirien en un perill per a Europa.) d) Clemenceau, el ministre francès, més preocupat per destruir Alemanya que per sanejar la situació econò-

mica de França, i els representants dels Estats Units, que no van oferir propostes constructives.

(Pàg. 136. Idees clau) – L’enfonsament de les cotitzacions de la borsa. – L’economia nord-americana tenia un problema molt greu, l’excessiva dependència dels crèdits: les empreses demanaven crèdits per augmentar la producció i els consumidors per comprar productes de consum i, fins i tot, per invertir en la borsa. Les primeres baixades de les accions van provocar pànic entre els inversors, que van vendre les seves accions per pagar els deutes. – El 24 d’octubre, el Dijous Negre, es van oferir 13 milions d’accions i la borsa de Nova York es va enfonsar. – L’enfonsament de la borsa va impedir que molts accionistes tornessin els seus crèdits, la qual cosa va provocar una successió de fallides bancàries. La crisi es va estendre a tota l’economia, perquè moltes empreses i petits propietaris es van arruïnar. Els Estats Units van reduir les importacions per fer front a la situació. Per això, des del 1931 la crisi es va estendre a Europa i la resta del món. – El New Deal del president Roosevelt als Estats Units va consistir a potenciar la protecció social per part de l’Estat i fomentar la creació d’ocupació mitjançant ajudes a la indústria i a l’agricultura i impulsant les obres públiques. – El tancament d’empreses va disparar la desocupació i va empobrir la població. Aquesta situació va durar una bona part de la dècada de 1930.

(Pàg. 137. Activitats) 6. • (Primer pic) a) La venda massiva d’accions, a un preu molt baix, i, com a conseqüència, la ruïna dels inversors. b) Per l’especulació (immobiliària i a la borsa). • (Segon pic) a) Va tenir lloc un descens important de les vendes i un descens de la producció de les indústries. Aquest fet va provocar l’enfonsament de moltes empreses i l’augment de l’atur. b) Al començament de la dècada dels anys trenta. c) Per dos motius. Per una banda, els Estats Units van reduir les importacions, i aquest fet va portar la crisi als països que li subministraven les matèries primeres, especialment als països llatinoamericans. Per l’altra, la banca nord-americana va començar a repatriar els capitals que havia prestat durant el pla Dawes; això va fer que la crisi es difongués per Europa, particularment a Alemanya i Àustria. Des de 1931 la crisi es va estendre a la resta del món. d) En molts països la població es va desencantar del sistema democràtic liberal, al qual consideraven incapaç de resoldre els seus problemes. Es va produir una polarització de les posicions polítiques: gran part dels obrers es van inspirar en el model soviètic i van adoptar posicions revolucionàries, mentre que una

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

41

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 42

Solucionari altra part important de la societat, principalment les classes mitjanes, va defensar l’ar-ribada de governs forts ultranacionalistes i anticomunistes.

(Pàg. 139. Idees clau) – Tres característiques principals. En primer lloc, la creixent participació de la població en la política, gràcies als mitjans de comunicació (premsa i ràdio) i a la generalització del sufragi universal. En segon lloc, l’augment del nivell de vida va suposar l’aparició de la societat de consum. Va millorar l’alimentació de la majoria de la població i en alguns habitatges es va començar a gaudir d’instal·lacions que abans estaven reservades a la classe alta: ascensor, calefacció, cambres de bany, llum elèctrica. I, en tercer lloc, el sorgiment d’una concepció nova de lleure, afavorit per la reducció de la jornada laboral. Van triomfar nous espectacles com ara el cinema. Anomenem societat de consum la societat en què el consum dels ciutadans (demanda) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigències de la indústria i no a la inversa, com passava tradicionalment. – En primer lloc, a causa de la creixent participació de la població en la política, gràcies als mitjans de comunicació (premsa i ràdio) i a la generalització del sufragi universal. En segon lloc, a causa de l’aparició dels partits de masses, que van intentar obtenir vots de grups socials molt amplis. En tercer lloc, a causa de l’augment del nivell de vida, que va suposar l’aparició de la societat de consum (va millorar l’alimentació de la majoria de la població i en alguns habitatges es va començar a gaudir d’instal·lacions que abans estaven reservades a la classe alta: ascensor, calefacció, cambres de bany, llum elèctrica). I, en quart lloc, a causa del sorgiment d’una concepció nova de lleure, afavorit per la reducció de la jornada laboral (van triomfar espectacles nous com ara el cinema, els esports de masses i la música popular). – Un dels canvis socials més significatius va ser l’inici de l’emancipació femenina. En molts països es va concedir el vot a les dones i es va produir un accés massiu de la dona al món laboral. Alhora, les dones van liberalitzar els seus costums. D’una banda, va tenir lloc un gran desenvolupament dels mitjans de comunicació (i de lleure) de masses, principalment de la premsa, la ràdio i el cinema. – Resposta lliure. (L’emancipació de la dona continua progressant a l’actualitat i els mitjans de comunicació i d’oci continuen tenint una gran influència social.)

(Pàg. 140. Idees clau) – El surrealisme feia ressaltar el paper de l’inconscient en l’activitat creadora. L’abstracció va ser un moviment sobretot pictòric, que va significar l’abandonament de la representació de la figura, de la realitat. El color i la composició es van convertir en els protagonistes del quadre, amb la finalitat de provocar sensacions en l’espec-

42

tador. L’estil internacional va ser un estil arquitectònic que buscava crear una arquitectura universal, sense caràcters regionals, i respondre a les noves necessitats de la societat i l’economia modernes, com ara la demanda de blocs més alts o d’edificis d’oficines. – Entre el 1914 i el 1945, la física va continuar desenvolupant-se. Max Planck, amb la teoria dels quàntums, va iniciar una nova disciplina, la física quàntica, que va tenir una gran influència posterior. Poc després, Werner Heisenberg va plantejar el principi d’incertesa, segons el qual és impossible determinar amb exactitud la posició o la velocitat d’un objecte. En el camp de les ciències socials, la psicologia es va desenvolupar molt amb l’obra de Sigmund Freud, que va posar de manifest la importància decisiva de factors no racionals o inconscients en el funcionament de la ment. Amb Freud va començar la psicologia contemporània. – Després de la Primera Guerra Mundial es va produir una expansió i un aprofundiment dels corrents d’avantguarda que havien aparegut abans del conflicte bèl·lic: el cubisme, el fauvisme i, sobretot, l’expressionisme. – L’estil internacional va ser un estil arquitectònic que buscava crear una arquitectura universal, sense caràcters regionals, i respondre a les noves necessitats de la societat i l’economia modernes, com ara la demanda de blocs més alts o d’edificis d’oficines. En aquest estil es feien servir superfícies llises i formes primàries, cúbiques o esfèriques. Al costat d’això, el progrés dels materials, com els nous aliatges o el formigó armat, va permetre una gran amplitud espacial i fer projectes diferents. Sí.

(Pàg. 141. Activitats) 7. • (Primer pic) a) La persistència de la memòria. Els rellotges, que fan pensar en el pas del temps. b) En el surrealisme, perquè s’hi reflecteix el paper de l’inconscient i el món dels somnis, del deliri i de l’obsessió en l’activitat creadora.) c) Activitat lliure. • (Segon pic) a) No. Abstracte. b) Principalment, colors primaris: vermell, blau, groc…, i el blanc. c) Resposta lliure. 8. a) Resposta lliure. (Aquest desig de crear una arquitectura universal, sense caràcters regionals, i respondre a les noves necessitats de la societat i l’economia modernes; i l’ús de superfícies llises i formes primàries, i nous materials com ara el formigó armat, que van permetre una gran amplitud espacial…) b) S’integra perfectament en l’entorn. c) Uns vuitanta anys.

 HISTORIA 4.° ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 43

(Pàg. 142. Activitats de repàs) 9. Activitat lliure. 10. a) Armistici: és la suspensió d’hostilitats entre dos estats o exèrcits bel·ligerants.

d) Les crisis balcàniques: l’Imperi otomà s’estava ensorrant, i Àustria i Rússia pretenien aprofitar la situació per fer augmentar el seu poder a la zona. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia i Bulgària) i intentava impedir que caiguessin en poder austríac. Per la seva banda, Àustria buscava expandir-se a la costa del mar Adriàtic. Entre 1908 i 1913 es van produir tres crisis molt greus a la zona.

h) La societat de masses: es caracteritza pels trets següents: en primer lloc, per la participació creixent de la població en la política, gràcies als mitjans de comunicació (premsa i ràdio) i per la generalització del sufragi universal; en segon lloc, per l’aparició dels partits de masses, que van intentar obtenir vots de grups socials molt amplis; en tercer lloc, per l’augment del nivell de vida, que va suposar l’aparició de la societat de consum (va millorar l’alimentació de la majoria de la població i en alguns habitatges es va començar a gaudir d’instal·lacions que abans estaven reservades a la classe alta: ascensor, calefacció, cambres de bany, llum elèctrica), i, en quart lloc, pel sorgiment d’un concepte nou de lleure, afavorit per la reducció de la jornada laboral (van triomfar nous espectacles com ara el cinema, els esports de masses i la música popular).

e) Entesa: acord concertat entre estats. La Triple Entesa estava formada per la Gran Bretanya, França i Rússia.

i) El surrealisme: moviment artístic que ressaltava el paper de l’inconscient en l’activitat creadora.

b) La pau armada: és el període entre les relacions internacionals que s’estén des de 1890 a 1914. c) El pla Schlieffen: l’estat major alemany havia desenvolupat el pla Schlieffen, que consistia en un atac sorpresa a gran escala sobre França travessant Bèlgica. El pla, tanmateix, va fracassar per la ràpida incorporació d’Anglaterra a la guerra i per la resistència francesa al Marne, molt a prop de París.

f) El tractat de Versalles: no va ser un acord de pau, sinó una imposició que els alemanys van haver d’acceptar. Reconeixia Alemanya i els seus aliats com a únics responsables de la guerra i la condemnava a pagar reparacions de pau molt elevades. A més, va haver de reduir els seus efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània, que feia frontera amb França. 12.

g) El New Deal : va ser formulat pel president Roosevelt als Estats Units. Va ser una política que va consistir a potenciar la protecció social per part de l’Estat i fomentar la creació d’ocupació mitjançant ajuts a la indústria i l’agricultura i impulsant les obres públiques.

Aspecte

Abans dels anys vint

11. • (Primer pic) La solució a la crisi del 1929 als Estats Units va ser el New Deal de Roosevelt. La crisi de la borsa només va ser la manifestació d’un problema econòmic molt més profund. • Resposta lliure. Vegeu les pàgines 126 i 127 del llibre. En els anys vint

Actualment

Grups socials que assisteixen a espectacles

L’aristocràcia i l’alta burgesia

Tots els grups socials

Tots els grups socials

Mitjans de comunicació

La premsa

La premsa, la ràdio, el cinema

La premsa, la ràdio, el cinema, televisió, Internet…

El camp

Les ciutats

Les ciutats

Comerços

El petit comerç

Mercats centrals, grans magatzems…

Grans magatzems, supermercats, centres comercials, etc.

Canvis en l’equipament de les cases

Només la classe alta disposava, per exemple, de cambres de bany, ascensors…

Els edificis d’habitatges van incorporar instal·lacions que abans només estaven a disposició de la classe alta: cambres de bany, ascensors… I va aparèixer la societat de consum.

Encara és una societat de consum, en què la publicitat fa somiar a tots els grups socials amb el nivell de vida que abans estava reservat a les minories afortunades.

Lloc de residència predominant

 HISTORIA 4.° ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

43

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 44

Solucionari a) Els mitjans de comunicació de masses, la societat urbana, la societat de consum… b) Resposta lliure. (Per exemple, veure la televisió, fer servir Internet i anar a un centre comercial, perquè no existien.) 13. a) És la festa nacional de la República francesa: es commemora la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Després del període d’austeritat de la guerra de 19141918, el 14 de juliol de 1919 va ser la gran celebració de la victòria. Perquè se’ls considerava herois de guerra. b) Que els van ferir a la guerra. Amb el vestit militar. Condecoracions. c) El cost humà enorme de la guerra; l’autor oposa la visió tràgica de la guerra a la visió heroica que inspiraven les desfilades de la victòria. A pesar d’haver guanyat la guerra, la sensació era de cansament, d’esgotament i d’angoixa a causa de l’enorme tragèdia que havia viscut la població.

• Resposta lliure. (És necessari que existeixin organitzacions d’aquesta mena per intentar que no es produeixin conflictes internacionals.) 16. Activitat lliure.

(Pàg. 145. Saber llegir) 17. a) El president dels Estats Units, Wilson. En els últims anys de la Primera Guerra Mundial, quan els Estats Units van decidir intervenir en el conflicte. b) Perquè volia dir que els Estats Units estaven en contra d’imposar sancions molt dures a Alemanya, com pretenien França i Bèlgica. Que existís llibertat total per navegar i comerciar. c) En el punt 4. Resposta lliure. (Cap a la fi del segle XX semblava que els països es preparaven per a la guerra: van incrementar les despeses militars i la durada del servei militar i van fomentar el bel·licisme i l’exacerbació del patriotisme nacionalista des de la premsa i les escoles.) d) En els punts 6, 7, 8 i 9.

(Pàg. 143. Continuen les Activitats de repàs) 14. a) A gairebé tots els països europeus existien règims democràtics o parlamentaris. Les úniques excepcions eren l’URSS (s’hi havia implantat un règim comunista el 1917), Hongria i Turquia (on hi havia règims dictatorials). b) Al llarg del període d’entreguerres, a molts països la població es va desencantar del sistema democràtic liberal, que considerava incapaç de resoldre els seus problemes. Es va produir una polarització de les posicions polítiques: gran part dels obrers es va inspirar en el model soviètic i va assumir posicions revolucionàries, mentre que una altra part important de la societat, principalment les classes mitjanes, va defensar l’arribada de governs forts ultranacionalistes i anticomunistes.

18. a) A Versalles (França), el 28 de juny de 1919. La informació apareix al final del document.

15. • L’objectiu de la Societat de Nacions era reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica. Es va fundar arran de la Primera Guerra Mundial.

19. a) Coneixem directament la de Georges Clemenceau i la del president dels Estats Units, Wilson. I, a través d’un memoràndum, la de Lloyd George.

Personatge

44

e) Proposava la creació d’una societat general de les nacions, que oferís garanties recíproques d’independència política i territorial tant als estats petits com als grans. Sí, es va crear la Societat de Nacions, que tenia com a objectiu reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica.

País que representava

b) A Ginebra. c) Fomentar la cooperació entre les nacions i garantir la pau i la seguretat. d) Per unanimitat. Resposta lliure. (Probablement sí.) e) «Se’l considerarà ipso facto com si hagués comès un acte de guerra contra tots els altres membres de la Societat».

b)

Posició

Justificació

Georges Clemenceau

França

A favor d’exigir a Alemanya reparacions materials i morals.

Perquè França havia perdut un milió i mig d’homes i s’havia quedat sense mà d’obra.

Wilson

Els EUA

Partidari de mostrar moderació en les reparacions imposades a Alemanya.

Per no destruir Alemanya i evitar que un dia volgués venjar-se.

Lloyd George

El Regne Unit

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 45

c) – Resposta lliure. (Amb el de Lloyd George i Wilson, perquè el temps va demostrar que, efectivament, les reparacions imposades a Alemanya van ser excessives i, a llarg termini, van contribuir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.)

• Sant Petersburg.

– Resposta model. (No, perquè les reparacions imposades a Alemanya van ser excessives.)

• La primera fotografia mostra el tsar Nicolau II, la tsarina Alexandra i els fills: el tsarevitx Aleix i les grans duquesses Anastàsia, Olga, Maria i Tatiana. La segona imatge mostra un grup de soldats davant la seu de la Duma durant la revolució de febrer de 1917. La segona fotografia.

– Perquè les reparacions imposades a Alemanya van ser excessives i segurament van contribuir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

• Resposta lliure. (El terme aliadòfil significa amic dels aliats i el terme germanòfil vol dir amic dels alemanys.) Com a aliadòfil. Resposta lliure.

– Resposta lliure. (S’hauria d’haver tingut més en compte l’opinió de Lloyd George.)

• Amb alegria, perquè els revolucionaris volien acabar amb la guerra.

(Pàg. 147. Comprendre el present) 20. • Un dels seus principals objectius era aconseguir el vot o sufragi per a les dones, amb el fi d’acabar amb els greuges que patien en el terreny laboral; un altre objectiu important era la igualtat en l’educació, ja que veien que només així la dona aconseguiria ser independent intel·lectualment, políticament i econòmica. L’anomenada Declaració de Seneca Falls –lloc de l’estat de Nova York on es va proclamar el 19 de juliol de 1848– es considera el començament del moviment sufragista. Sí. Resposta lliure. (En general, als països menys desenvolupats econòmicament i políticament d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina, perquè allà, deixant de banda els èxits legals que es van assolir, la lluita contra els prejudicis i els costums, és molt més difícil, ja que la situació cultural i social de les dones continua sent molt més dèbil.) • Pujaven a les teulades amb els seus megàfons, s’encadenaven en públic, boicotejaven els mítings dels partits i feien manifestacions pacífiques. Sí. Sí. • Avui dia les dones espanyoles tenen dret de vot i són iguals que els homes davant la llei, tot i que la igualtat real encara no s’ha aconseguit. Encara no reben un sou igual al d’un home per la mateixa feina… • Resposta lliure. (Han de seguir existint moviments que lluitin per la igualtat de la dona tant al nostre país com a fora.)

UNITAT 7 L’URSS, un nou model d’estat (Pàg. 149) • El triomf de la revolució. • A Rússia. Al març de 1917. • Resposta model. (Sí, el triomf de la revolució russa és una notícia important, ja que va originar una nova societat, la societat comunista, i un nou estat, l’URSS.) • La negativa de la Duma (el parlament) a complir les ordres de dissolució dictades pel tsar, seguint el consell del seu canceller. La fam van motivar els motins a Petrograd. • A la Primera Guerra Mundial.

(Pàg. 150. Idees clau) – A Rússia es mantenia la monarquia absoluta. El monarca, el tsar, concentrava en les seves mans el poder suprem de l’Estat i l’exercia sense límits. Per governar, el tsar es recolzava en la noblesa, l’Església ortodoxa, l’exèrcit i la burocràcia. Tot i que existia un parlament (la Duma), els seus poders eren molt limitats, ja que el tsar podia convocar o dissoldre la Duma quan volgués. Les llibertats polítiques eren inexistents i els opositors eren perseguits per la policia política, que exercia una forta repressió. – El 1905 els revoltats no pretenien destruir el tsarisme, sinó només denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques. La revolució va començar quan masses populars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves peticions (denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques). Però la resposta de les autoritats va ser una repressió violenta, que va produir un gran nombre de morts i ferits. L’onada de protestes va durar uns quants mesos. Els camperols i obrers es van organitzar en soviets (consells o assemblees populars). De primer moment va semblar que aconseguien que es farien algunes reformes. El tsar es va veure obligat a fer algunes concessions; la principal va ser l’elecció per sufragi universal de la Duma. Semblava que Rússia es convertia en una monarquia parlamentària. Però el tsar aviat va incomplir els seus compromisos i va tornar a governar sense comptar amb la Duma. – La revolució de 1905 va començar quan les masses populars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves demandes (denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques). La revolució de febrer de 1917 també es va iniciar després de la manifestació del poble a Sant Petersburg, i el seu lema es resumia en «pau i pa». – Es van convertir en un model d’organització que va tenir molta importància en el futur. – Perquè, després de la revolució, es van crear dos poders enfrontats: un, el govern provisional, dirigit per Kerenski i que tenia el suport dels menxevics (socialistes moderats), i, l’altre, els soviets, dirigits principalment pels bolxevics (socialistes radicals), liderats per Lenin.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

45

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 46

Solucionari (Pàg. 151. Activitats) 1. a) Amb un to suplicant. Preguen. b) El seu dret a expressar-se lliurement, associar-se, manifestar-se, etc. c) Li diuen que ha estat enviat per conduir el poble rus a la felicitat. d) Per mitjà d’una Assemblea Constituent. 2. a) La revolució de 1905 va obligar el tsar a renunciar a una part del seu poder a favor de la Duma (o parlament). Així i tot, poc temps després, Nicolau II va tornar a governar de manera absoluta. A més, l’entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial va evidenciar el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. b) La Rússia tsarista va trobar en la Primera Guerra Mundial la causa definitiva per a la seva crisi. L’assassinat de l’hereu de l’Imperi austrohongarès al juny de 1914 per part un bosnià proserbi va fer que Àustria declarés la guerra a Sèrbia. Rússia, aliada de Sèrbia, la va declarar a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia…, i d’un conflicte local es va passar a una guerra generalitzada. (La intervenció de Rússia a la Primera Guerra Mundial va evidenciar el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Rússia va mobilitzar fins a 13 milions d’homes, però mal equipats i molt mal dirigits; el 1916 ja hi havia dos milions de morts i 4,5 milions de ferits. A més, una mobilització tan important va fer que una gran part dels camps i les fàbriques quedessin inactius, i aquest fet va provocar l’escassetat d’aliments.) c) La promesa de governar comptant amb la Duma. Al febrer de 1917, les masses afamades, agrupades en consells obrers, soldats i camperols, anomenats soviets, van iniciar un moviment revolucionari a Sant Petersburg que va provocar l’abdicació del tsar.

(Pàg. 153. Idees clau) – Com a comunisme de guerra es coneix la política econòmica que va adoptar el govern bolxevic per abastir el front i les ciutats durant la guerra; va consistir en la nacionalització de la indústria, la col·lectivització del camp i les requises de gra als camperols. La dictadura del proletariat va ser el model que va substituir el model d’estat liberal burgès mitjançant la centralització de totes les decisions en mans dels alts òrgans del Partit Comunista. Els altres partits van ser prohibits. – La decisió de continuar en la Primera Guerra Mundial i les derrotes que va continuar patint l’exèrcit rus. – En les anomenades tesis d’abril va establir el programa que calia seguir: retirada de la guerra, redistribució de la terra, control de les fàbriques pels comitès obrers, autonomia per a les nacionalitats i lliurament del poder als soviets. – Els bolxevics van preparar una insurrecció popular al juliol, però van fracassar i Lenin es va haver d’exiliar una

46

altra vegada. A l’octubre, els bolxevics van intentar novament enderrocar el govern i aquesta vegada no van fracassar. La nit del 24 d’octubre, els soviets, controlats pels bolxevics, es van apoderar dels punts estratègics de la capital. La caiguda del govern provisional es va consumar després de l’assalt al Palau d’Hivern el dia 25.

(Pàg. 153. Activitats) 3. a) Polònia, Ucraïna i els territoris bàltics: Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia. b) Francesos, anglesos, polonesos, nord-americans i japonesos. Per donar suport als contrarevolucionaris, per por que l’exemple rus fos imitat als seus països. c) A la regió propera a Moscou i Petrograd, els principals centres urbans i industrials del país. d) Regions senceres: Sibèria, el Caucas, l’Àsia Menor, etc. e) La via fèrria del transsiberià, que es dirigia des de Moscou a Vladivostok, a la costa de l’oceà Pacífic. Resposta lliure. 4. a) El període de transició des de la societat capitalista a la societat comunista. b) Una situació encara més dolenta que l’anterior.

(Pàg. 154. Idees clau) – La Nova Política Econòmica (NEP) es va establir el 1921 amb l’objectiu de reconstruir l’afeblida economia russa. Va ser una barreja d’elements comunistes i capitalistes: es permetia la propietat privada als camperols (els agricultors podien cultivar i vendre lliurement), es va autoritzar el lliure comerç interior i es va permetre la propietat privada de petites i mitjanes indústries, però l’Estat va mantenir controlats els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses industrials. El comunisme de guerra es va abandonar perquè Rússia ja no estava en guerra. – La NEP va aconseguir la recuperació i el creixement de l’economia, però va augmentar les diferències socials. Els propietaris industrials i comercials i els camperols acomodats (els kulaks) es van enriquir. Per aquest motiu la burgesia va ressorgir. Això va provocar fortes tensions i va generar un ampli debat dins del partit. – El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Era una federació de repúbliques, el nombre de les quals es va anar ampliant. Es tractava d’un estat plurinacional i multiètnic, gairebé tan gran com l’antic imperi dels tsars. El 1923 es va elaborar la Constitució, que definia el sistema polític del nou Estat. Les repúbliques tenien autonomia en política interna en matèries com ara l’organització judicial, l’ensenyament, la sanitat, l’ús de les llengües i els costums propis. L’òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem (elegit pels soviets de les repúbliques). El Soviet Suprem nomenava el Presídium, el president del qual era el cap de l’estat, i el Consell de Comissaris del Poble, una mena de consell de ministres.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 47

Però en realitat, l’organització política era controlada pel partit únic (Partit Comunista o PCUS), que tenia com a òrgan principal el Comitè Central, dirigit pel secretari general. – Coneguda també com a Komintern o Internacional Comunista, la Tercera Internacional va ser creada per Lenin el 1919, a fi d’estendre la revolució fora de l’URSS. S’hi van convidar diversos països, amb la intenció de crear-hi partits comunistes.

(Pàg. 155. Activitats) 5. • (Primer pic) a) L’òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem (elegit pels soviets de les repúbliques). El Soviet Suprem nomenava el Presídium, el president del qual era el cap de l’Estat, i el Consell del Comissari del Poble, una mena de consell de ministres. L’organització política estava controlada pel partit únic (Partit Comunista o PCUS), el principal òrgan del qual era el Comitè Central, dirigit pel secretari general. b) De manera indirecta, sí, ja que els soviets (consells d’obrers, soldats i camperols) de les repúbliques eren els que elegien el Soviet Suprem. c) Sí. El principal òrgan del partit únic (Partit Comunista o PCUS) era el Comitè Central, dirigit pel secretari general, i el Comitè Central elegia el Politburó. d) No. Resposta lliure.

tadura personal. Per garantir aquest poder immens es va valer de tres mitjans: el culte a la personalitat, el reforç del poder del Partit Comunista i una política de terror o repressió; també va dur a terme un control absolut de la cultura. (Vegeu el segon subepígraf de l’epígraf 4.) El PCUS va determinar que l’art havia de servir per formar bons comunistes i com a mitjà de propaganda del partit. A partir del 1932, es va començar la persecució dels artistes d’avantguarda, que van ser acusats de ser contrarevolucionaris i burgesos. I es va establir una única tendència oficial: el realisme socialista. Es caracteritzava per un estil tradicional i per les temàtiques, que lloaven la revolució i els seus líders, i els grups que ells consideraven que eren la base de la revolució, com els obrers i els camperols.

(Pàg. 157. Activitats) 7. a) Per fer desaparèixer Trotski i Kamenev. b) De complot o conspiració contra Stalin. c) Havien dirigit el PCUS després de la mort de Lenin el 1924, però les lluites i els enfrontaments entre ells eren continus, ja que tenien punts de vista molt diferents. 8. • Activitat lliure. • Activitat lliure.

(Pàg. 158. Idees clau)

• (Segon pic) a) Una federació de repúbliques. Vol dir que les repúbliques tenien autonomia en política interna, en matèries com l’organització judicial, l’ensenyament, la sanitat i l’ús de llengües i costums propis. b) Rússia, Ucraïna –la part oriental de la República Popular Ucraïnesa havia quedat en mans de Rússia el 1921, després de la guerra entre Rússia i Polònia–, Bielorússia i Transcaucàsia (Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia i Kirguizistan). El 1924 s’hi van unir l’Uzbekistan i el 1929, el Tadjikistan. 6. a) Va disminuir fins al 1921. A partir de llavors es va recuperar. b) Les empreses nacionalitzades, que van aportar més del 92 % de la producció. c) Sí.

(Pàg. 156. Idees clau) – Era la tesi defensada per Stalin. Ell defensava que s’havia d’abandonar la idea de la revolució mundial per la del «socialisme en un sol país», és a dir, s’havien de concentrar tots els esforços a consolidar i enfortir la revolució a l’URSS. – L’objectiu de la política de Stalin era concentrar tots els esforços a consolidar i enfortir la revolució a l’URSS. – Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dic-

– El pla quinquennal era un pla de cinc anys en què es fixaven els objectius econòmics que s’havien d’aconseguir i els recursos que es farien servir per assolir-los. Un kolkhoz era una granja molt gran que funcionava en règim de cooperativa, mentre que un sovkhoz era una granja estatal que utilitzava mà d’obra assalariada. – Els objectius econòmics de Stalin eren industrialitzar l’URSS ràpidament i implantar una economia socialista. Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lectivitzar l’agricultura que es va basar en dues formes de propietat: el sovkhoz, o granja estatal, i el kolkhoz, sistema de propietat col·lectiva controlat per l’Estat. – Per mitjà de la planificació de l’economia feta per l’Estat. Stalin va portar a terme el que coneixem com a «plans quinquennals». La propaganda va tenir un paper molt important en l’augment de la producció; es va encoratjar el treball en dies de descans i el màxim rendiment individual mitjançant el sacrifici desinteressat dels obrers. – El resultat dels plans quinquennals va ser una ràpida industrialització, tot i que l’agricultura va patir un retard considerable perquè estava subordinada a la indústria. – No; els kulaks, camperols acomodats que havien prosperat arran de la NEP, es van resistir a obeir les ordres i van patir una dura repressió. La repressió va provocar el terror en la població camperola, cosa que es va traduir en un descens de la productivitat agrícola i rama-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

47

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 48

Solucionari dera. La producció mai va créixer al ritme previst pels plans quinquennals i la població va patir moments molt durs d’escassetat i fam.

(Pàg. 159. Activitats) 9. a) Per mitjà de dos tipus d’explotacions: els kolkhozos, granges que funcionaven en règim de cooperativa, i els sovkhozos, granges estatals que feien servir mà d’obra assalariada. Per la resistència dels kulaks. b) No. c) La repressió contra els kulaks, camperols acomodats que havien prosperat gràcies a la NEP i que es van resistir a obeir les ordres. La repressió va provocar el terror de la població camperola, i això es va traduir en un descens de la productivitat agrícola i ramadera. La producció no va créixer mai al ritme previst pels plans quinquennals i la població va patir moments molt durs d’escassetat i fam. 10. a) Extreure 102 tones de carbó en un sol torn de sis hores, una quantitat de carbó catorze vegades superior a la fixada per la seva empresa. Van fer una crida a tots els obrers industrials perquè emulessin Stakhanov, a fi d’ajudar a trencar la resistència dels gerents, tècnics i treballadors a la política del Politburó. b) Que gràcies a la modernització de l’agricultura, molta mà d’obra va poder passar a treballar a la indústria. Resposta lliure. c) Sí; l’URSS es va convertir en una potència industrial. Resposta lliure.

(Pàg. 160. Activitats de repàs)

48

Després de la revolució es van crear dos poders enfrontats: el govern provisional, dirigit per Kerenski i que tenia el suport dels menxevics (socialistes moderats), i els soviets, dirigits principalment pels bolxevics (socialistes radicals), liderats per Lenin. 13. • (Primer pic) Bolxevic: socialista radical. Autocràcia: sistema polític en què un sol governant exerceix el poder sense limitació d’autoritat. Duma: parlament rus. Kulak: camperol acomodat. Realisme socialista: tendència oficial artística, que es caracteritzava per un estil tradicional i per les temàtiques, que lloaven la revolució i els seus líders, i els grups que ells consideraven que eren la base de la revolució, com els obrers i els camperols. • Resposta lliure. 14. • També es coneixia com a Internacional Comunista i va ser creada per Lenin el 1919, a fi d’estendre la revolució fora de l’URSS. S’hi van invitar diversos països, amb la intenció de crear-hi partits comunistes. • Els menxevics (socialistes moderats), i els soviets, dirigits principalment per bolxevics (socialistes radicals). • Un consell d’obrers, soltats i camperols.

Causes profundes

Al principi del segle XX, Rússia estava aturada políticament, social i econòmica en l’Antic Règim. El poder del tsar era absolut. El monarca, el tsar, concentrava a les seves mans el poder suprem de l’Estat i l’exercia sense límits (autocràcia). Per governar, el tsar es recolzava en la noblesa, l’Església ortodoxa, l’exèrcit i la burocràcia. Tot i que existia un parlament (la Duma), tenia uns poders molt limitats, ja que el tsar podia convocar o dissoldre la Duma quan volia. Les llibertats polítiques eren inexistents i els opositors eren perseguits per la policia política, que exercia una repressió molt dura. La producció era fonamentalment agrària i, la societat estava formada per una minoria d’aristòcrates, amos de la terra i la indústria, i una gran massa de camperols sense terres i d’obrers que patien unes condicions de vida molt dures i cobraven salaris baixos (retard econòmic i males condicions de vida).

Antecedents

15. Vegeu el quadre de sota.

El 1905 els revoltats no pretenien destruir el tsarisme, sinó solament denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques. La revolució va començar quan les masses populars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves demandes (denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques). Però la resposta de les autoritats va ser una repressió violenta, que va tenir com a resultat nombrosos morts i ferits. L’onada de protestes va durar diversos mesos (vagues). Els camperols i obrers es van organitzar en soviets (consells o assemblees populars). En un primer moment va semblar que havien aconseguit que es fessin algunes reformes. El tsar es va veure obligat a fer algunes concessions; la principal va ser l’elecció per sufragi universal de la Duma. Semblava que Rússia es convertia en una monarquia parlamentària. Però el tsar va incomplir els seus compromisos i va tornar a governar sense tenir en compte la Duma.

Desencadenants

LA REVOLUCIÓ RUSSA

11. Activitat lliure.

12. La intervenció de Rússia a la Primera Guerra Mundial va posar en evidència el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Pel febrer de 1917, les masses afamades, agrupades en consells d’obrers, soldats i camperols, anomenats soviets, van iniciar un moviment revolucionari a Sant Petersburg que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II.

La causa definitiva que va desencadenar la crisi de la Rússia tsarista es troba en la Primera Guerra Mundial. L’assassinat de l’hereu de l’Imperi austrohongarès el juny de 1914 per un bosnià proserbi, va fer que Àustria declarés la guerra a Sèrbia. Rússia, aliada de Sèrbia, la va declarar a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia…, i d’un conflicte local es va passar a una guerra generalitzada. La intervenció de Rússia en la Primera Guerra Mundial va posar en evidència el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Rússia va mobilitzar fins a 13 milions d’homes, però mal equipats i molt mal dirigits; el 1916 ja hi havia dos milions de morts i 4,5 milions de ferits. A més, una mobilització tan important va fer que una gran part dels camps i les fàbriques quedessin inactius i, en conseqüència, va haver-hi escassetat d’aliments.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

16.

2/10/08

18:19

Página 49

NEP

Plans quinquennals

Mesures

Va consistir en la nacionalització de la indústria, la col·lectivització del camp i les requises de gra als camperols.

Comunisme de guerra

Va ser una barreja d’elements comunistes i capitalistes: es permetia la propietat privada al camp (els agricultors podien cultivar i vendre lliurement), es va autoritzar el lliure comerç interior i es va permetre la propietat privada de petites i mitjanes indústries, però l’Estat va continuar controlant els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses industrials.

Stalin va emprendre els plans quinquennals. Un pla quinquennal era un pla per a cinc anys en què es fixaven els objectius econòmics que s’havien d’aconseguir i els recursos que s’havien d’utilitzar per assolir-los.

Causes

Va ser la política econòmica que va adoptar el govern bolxevic per abastir el front i les ciutats durant la guerra civil que va tenir lloc entre 1918 i 1921.

La necessitat de reconstruir l’afeblida economia russa.

Els objectius econòmics de Stalin eren industrialitzar l’URSS ràpidament i implantar una economia socialista. Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lectivitzar l’agricultura, que va mantenir dos tipus de propietat: el sovkhoz, o granja estatal, i el kolkhoz, sistema de propietat col·lectiva controlat per l’Estat.

Va aconseguir recuperar l’economia i la va fer créixer, però van augmentar les diferències socials. Els propietaris industrials i comercials i els camperols acomodats (els kulaks) es van enriquir, i així va ressorgir la burgesia. Això va provocar fortes tensions i va generar un ampli debat dins del partit.

El resultat dels plans quinquennals va ser una ràpida industrialització, tot i que l’agricultura va patir un retard considerable perquè estava subordinada a la indústria.

Conseqüències

17. • (Primer pic) a) Al camp. Representa la festa de la sega en un kolkhoz. b) Abundància de recursos. c) D’alegria. Alegres. L’harmonia. • (Segon pic) a) Al realisme socialista. b) Es caracteritza per un estil tradicional i per les temàtiques, que enalteixen la revolució i els seus líders i els grups que ells consideraven que eren la base de la revolució, com els obrers i els camperols. c) Mostra una celebració dels camperols d’un kolkhoz. • (Tercer pic) a) 1937. Stalin. b) Un procés de col·lectivització. Va ser un procés violent. Va empitjorar la vida al camp.

tament. Es va exercir la política del terror per mitjà de les purgues –l’eliminació física– dels seus opositors i la reclusió en camps de concentració de qualsevol sospitós d’oposició.)

(Pàg. 161. Continuen les Activitats de repàs) 19. Activitat lliure. 20. Activitat lliure.

(Pàg. 163. Saber llegir) 21. • Servir com a mitjà de propaganda. • Són curts. • Són textos que intenten persuadir qui els llegeix. • Una relació total, ja que es tracta de textos curts, que intenten persuadir qui els llegeix… 22. • (Primer pic)

c) Ofereix una imatge distorsionada de la realitat.

a) Lenin i Stalin.

d) Resposta lliure. (No era realista, ja que el seu objectiu era servir de propaganda del PCUS.)

b) Que Lenin va aconseguir la victòria de la revolució d’octubre de 1917. El gran desenvolupament industrial assolit en l’època de Stalin.

18. • La Federació Russa, la Xina, Cuba, Corea del Nord… Resposta lliure. • Respostes lliures. (Hem de tenir en compte que Stalin va inaugurar un sistema polític totalitari. El Partit Comunista –els antics bolxevics– controlava tots els aspectes de l’Estat i la societat. Stalin va ser enaltit com un líder infalible i qualsevol dissidència va ser reprimida violen-

c) Que és necessari donar suport a Stalin per aconseguir el desenvolupament de l’URSS. • (Segon pic) a) En la part superior del globus terraqüi. Escombra amb una escombra vermella (el roig és el color dels comunistes) els reis, empresaris i clergues del món.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

49

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 50

Solucionari b) Els grups socials més elevats: la noblesa, l’alta burgesia, etc. c) Que Lenin els eliminarà. • (Tercer pic) a) La frase del Manifest comunista de Marx i Engels (1848) «Proletaris de tot el món, uniu-vos». b) Els soldats, els obrers i els camperols. Aquests tres grups. c) Una relació de fraternitat. Amb les paraules «uniuvos». d) Per aconseguir els seus objectius. El text no ho diu explícitament. 23. a) L’admirava perquè era una realitat. b) De manera crítica, negativament. c) Sí. Per la repressió de l’oposició política, la reducció de la classe obrera, la desaparició de la democràcia interna dins del partit comunista… i, en definitiva, per la dictadura personal exercida pel secretari general del partit, Stalin. 24. a) Abans. Després. b) Sí. c) Resposta model. (Sí. Perquè el 1937 va ser capturat per la policia política soviètica a Espanya, durant la Guerra Civil, i després va ser torturat i assassinat per ordre del general Orlov, que actuava contra Stalin.)

UNITAT 8 Feixisme i nazisme (Pàg. 165) • La presentació del nou govern de la República d’Alemanya presidit per l’acabat de nomenar canceller Hitler.

Joseph Paul Goebbels va ser un periodista alemany que, el 1922, va ingressar en el Partit Nacionalsocialista. El 1933 va ser designat per Hitler ministre de Propaganda i Informació, i va arribar a ser un dels homes clau del règim nazi. Va destacar pel seu antisemitisme. Es va suïcidar amb la seva família poc abans de l’entrada dels aliats a Berlín. Herman Wilhelm Göring va ser un militar alemany, que va ingressar en el Partit Nacionalsocialista. Va ser el ministre de l’Aire el 1933 i mariscal del Reich i president del Consell d’Economia de Guerra el 1940, i es va convertir en l’home de confiança de Hitler. Després de la derrota d’Alemanya en la Segona Guerra Mundial, va ser condemnat a mort en els judicis de Nüremberg. Es va suïcidar a la presó el 1946. • Als nazis. Per la seva ideologia. El nazisme partia de la base de la superioritat de la raça ària i del dret que tenia d’imposar-se a les altres races. La manifestació del racisme va tenir l’exponent més gran en l’odi exacerbat contra els jueus, a qui s’acusa de ser els causants de tots els mals interns d’Alemanya.

• A Berlín, a finals de gener de 1933.

• Una desfilada de nazis. Amb la desfilada de les seccions racistes en honor a Hitler pels carrers de Berlín.

• Perquè va ser el moment en què Hitler va aconseguir el poder a Alemanya, i la política exterior de l’Alemanya nazi va acabar provocant la Segona Guerra Mundial el 1939.

• L’àguila imperial, la creu gammada, la mà dreta alçada saludant a la romana, etc. Al Partit Nacionalsocialista.

• Hitler, Göring, Goebbels..., els principals noms del règim nazi. Adolf Hitler era una polític alemany que, entre el 1920 i el 1930, va crear una poderosa força política a Alemanya, el Partit Nacionalsocialista, de tendència d’ultradreta, nacionalista, racista i antibolxevic. Aquest partit, a causa del sentiment de frustració nacional provocat per la derrota en la Primera Guerra Mundial, del descontentament d’amplis sectors de la petita i mitjana burgesia, castigats per la crisi econòmica, o del suport dels industrials que temien l’ascens del comunisme, es va convertir en una de les grans forces polítiques del país i va portar Hitler al poder el 1933. L’incendi de Reichstag, atribuït sense fonaments als comunistes, va ser decisiu perquè el Parlament li atorgués plens poders, que va utilitzar per imposar un règim totalitari de partit únic. El 1934 va crear una policia política, la Gestapo. Amb la proclamació de la supe-

50

rioritat de la raça germànica, va desencadenar una persecució ferotge contra els jueus, al mateix temps que silenciava els partits d’esquerra i els intel·lectuals. Va potenciar la formació d’un exèrcit poderós amb el suport de la indústria bèl·lica i pesada i va desenvolupar una política d’expansió agressiva a l’exterior: annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia), acceptada per les potències en els pactes de Munic, creació del Pacte Anti-Komintern amb el Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mussolini, el suport a l’exèrcit franquista en la Guerra Civil espanyola i la imposició del protectorat a Bohèmia-Moràvia. El 1939 va conquerir Polònia, fet que va provocar la Segona Guerra Mundial. El 1945, davant una derrota inevitable, es va suïcidar en el seu búnquer del Reichstag de Berlín.

• Sí, «el canceller Hitler ha jurat davant el president de la República [...] dient que compliria la Constitució de la República i que governaria lleialment el país». Resposta lliure. (No, perquè poc després va imposar un règim totalitari de partit únic...)

(Pàg. 166. Idees clau) – El feixisme va ser un règim polític amb sis característiques principals: • Una ideologia antidemocràtica i contrària al règim parlamentari, que subordinava qualsevol tipus de llibertat individual al poder de l’estat, dirigit de manera totalitària per un líder totpoderós (el Duce) i que es basava en un partit únic, per tant no hi havia eleccions lliures. • La intervenció de l’estat en l’economia, tot i que també donava suport a l’empresa privada.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 51

• L’estat dominava la societat, sobretot a través del control de l’educació i de la informació, així com de la repressió dels que tenien opinions diferents al règim. • El nacionalisme ferotge i expansionista, que exigia la creació d’un imperi colonial per a Itàlia. • L’anticomunisme, que garantia la repressió de les idees revolucionàries i dissident per mitjà d’una violència exacerbada. • El culte a la violència i al militarisme, ja que no es pretenia convèncer el contrari, sinó eliminar-lo per mitjà de qualsevol mètode. Es van crear grups armats que s’enfrontaven amb els rivals polítics i els obrers i que van adoptar un estil militar: himnes, uniformes (camisa negra), símbols (feix), banderes i grans concentracions. – El 1922 Benito Mussolini, líder del Fasci Italiani di Combattimento, va aconseguir el poder a Itàlia. Aquest país va ser el primer a establir un règim feixista, que, per a molts, es va convertir en el model a seguir. Per la força. (El feixisme va obtenir un fracàs rotund en les eleccions del 1919 i només van aconseguir 35 escons en els comicis del 1921, per això Benito Mussolini va decidir utilitzar la força per accedir al poder. El mitjà utilitzat va ser una concentració massiva de «camises negres» en diverses poblacions del centre d’Itàlia, des d’on van convergir sobre Roma –27 i 28 d’octubre de 1922–, van ocupar els edificis públics i van presentar un ultimàtum al govern. La marxa sobre Roma va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, que va obtenir plens poders.) Es va mantenir en el poder perquè, a poc a poc, Mussolini i els feixistes van anar aconseguint el control de tots els ressorts de l’estat. Van acabar amb el règim parlamentari, van dissoldre els partits polítics i els sindicats, van controlar severament els mitjans de comunicació i van suprimir totes les llibertats individuals. A més, es va imposar un gran control de l’economia amb l’objectiu d’aconseguir l’autosuficiència del país. Aquest objectiu es va posar de manifest, per exemple, en l’intent d’aconseguir l’autoabastiment de cereals i també en la posada en marxa d’una àmplia política hidrogràfica per disminuir la dependència del petroli estranger. – Itàlia va entrar en la Primera Guerra Mundial sense el consentiment parlamentari, i es va oposar així a una opinió pública no intervencionista. Després de la pèrdua d’uns 600.000 homes i amb un deute exterior superior als vint milions de lliures-or, els acords de pau van constituir una gran decepció. Els aliats havien promès a Itàlia els territoris de Dalmàcia, el Fiume i el Trentino, i finalment només li va ser atorgat aquest últim territori. El gran deute exterior va desencadenar una inflació creixent, i la desmobilització de l’exèrcit va produir un augment de l’atur. Els partits polítics tradicionals no van saber fer front a aquesta situació delicada, i la majoria de la població va començar a donar suport a partits extremistes: el Partit Comunista, una escissió del Partit Socialista, i el Fasci Italiani di Combattimento, dirigit per Benito Mussolini. Des del 1919 la crisi econòmica va produir gran tensió social. Alguns pagesos van ocupar

finques i els obrers industrials van prendre algunes fàbriques. Les classes acomodades van tenir por i van començar a donar suport al feixisme i el van considerar el mitjà per frenar el comunisme. – L’estat estava dirigit de manera totalitària per un líder totpoderós (el Duce) i les llibertats individuals es van suprimir; només hi havia un partit (el partit feixista), per això no hi havia eleccions lliures. L’estat intervenia també en l’economia, amb l’objectiu d’aconseguir l’autosuficiència del país; no obstant això, també va donar suport a l’empresa privada. L’estat dominava la societat, sobretot a través del control de l’educació i de la informació, i reprimia els que tenien opinions diferents al règim. Es va imposar un nacionalisme ferotge i expansionista, que exigia la creació d’un imperi colonial per a Itàlia. I es va desenvolupar el culte a la violència i al militarisme, ja que no es pretenia convèncer el contrari, sinó eliminar-lo per mitjà de qualsevol mètode; es van crear grups armats que s’enfrontaven amb els rivals polítics i els obrers i que van adoptar un estil militar: himnes, uniformes (camisa negra), símbols (feix), banderes i grans concentracions.

(Pàg. 167. Activitats) 1. • Les tres imatges. El fascio, l’emblema del poder i l’autoritat dels magistrats en l’imperi romà. • Sí. El fascio era l’emblema del poder i l’autoritat dels magistrats en l’imperi romà. Per l’esplendor d’aquella època passada. 2. • (Primer pic) a) Consistia que un grup de «camises negres» es dirigia en camions fins al lloc objectiu de l’expedició. Un cop hi arribaven, donaven cops a tots aquells que trobaven pel carrer i als que no es descobrien quan passaven per davant seu o que duien una corbata, un mocador o una camisa vermella; i després rebentaven la porta del local, tiraven al carrer tot el que hi havia a dins o fins i tot assassinaven tots els que hi trobaven. b) Perquè era el color dels comunistes. c) Resposta lliure. (Eliminar el contrari.) d) «A la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble.» Contra els obrers. • Resposta lliure. (Els feixistes es consideraven «hereus» de l’imperi romà.) • El document 4. (Que «s’educava» els nens des de petits en la ideologia feixista.)

(Pàg. 168. Idees clau) – La República de Weimar va ser l’etapa de la història d’Alemanya que va començar després de la derrota del país en la Primera Guerra Mundial. Després d’aquesta derrota, l’emperador alemany va abdicar. Una assemblea constituent, reunida a la ciutat de Weimar, va desenvolupar una nova constitució que creava a Alemanya una república governada per un règim democràtic.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

51

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 52

Solucionari – El Partit Socialdemòcrata tenia majoria al Parlament i controlava el govern. S’hi oposaven els grups polítics més extrems: els grups d’extrema esquerra i els grups més conservadors. – Els grups d’extrema esquerra pensaven que el nou règim era molt moderat. Els grups més conservadors opinaven que el nou règim no era legítim, ja que havia traït Alemanya en acceptar les condicions del tractat de Versalles. El 1919 els espartaquistes, que volien imposar a Alemanya un règim comunista similar al rus, van intentar prendre el poder per la força; la insurrecció va provocar una gran violència i el govern va aconseguir el control de la situació després d’un bany de sang. D’altra banda, el 1920, Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialista (NSDAP), al qual algunes d’aquestes persones descontentes es van començar a afiliar; el 1923, Hitler va intentar aconseguir el poder per la força i va fer un cop d’estat (putsch de Munic), que va fracassar. – Perquè, després del principi, va tenir l’oposició dels grups polítics més extrems: els grups d’extrema esquerra i els grups més conservadors.

(Pàg. 169. Activitats) 3. • L’increment intens i continuat dels preus, que podien arribar a augmentar fins i tot cada dia. • Va provocar el caos, perquè van aparèixer els «acaparadors», que compraven queviures als pagesos i després els venien a les ciutats a un preu molt més alt. Els diners no valien res i es va arribar a intercanviar mercaderia per mercaderia. La població es va empobrir encara més. • (Tercer pic) a) Els partits de centre i socialistes. Van anar perdent suport. Resposta lliure. (La situació econòmica va fer augmentar el nombre de persones descontentes. Els tractats de pau van imposar a Alemanya unes condicions econòmiques dures. Per fer front al pagament de les reparacions de guerra, el govern va haver d’imprimir una gran quantitat de bitllets, la qual cosa va provocar una hiperinflació, un increment intens i continu dels preus, que podien arribar a augmentar fins i tot cada dia. Els diners no valien res i la població s’empobria encara més.) b) Els nazis i els nacional alemanys. Resposta lliure. (Arran de la difícil situació econòmica, la població va començar a donar suport als grups polítics més extrems.) • (Quart pic) a) Es diferencien tres etapes: una primera de crisi econòmica, entre els 1919 i el maig de 1924; una segona de creixement, entre el desembre de 1924 i el 1930, i una tercera de crisi, des del 1930 fins al novembre de 1932. b) Els partits de centre i socialistes. Els nazis i els nacional alemanys. 4. • Resposta lliure. • Més extremista. Que comencin a donar suport a partits extremistes.

52

(Pàg. 170. Idees clau) – Mentre que Mussolini va aconseguir el poder a Itàlia per la força (cal recordar que el feixisme va obtenir un fracàs rotund en les eleccions de 1919 i només van aconseguir 35 escons en els comicis de 1921, per això Benito Mussolini va decidir utilitzar la força per accedir al poder. El mitjà utilitzat va ser una massiva concentració de «camises negres» en diverses poblacions del centre d’Itàlia, des d’on van convergir sobre Roma –27 i 28 d’octubre de 1922–, van ocupar els edificis públics i van presentar un ultimàtum al govern. La marxa sobre Roma va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, que va obtenir plens poders), Hitler va arribar al poder democràticament. Les repercussions de la crisi del 1929 van atorgar un suport creixent al partit nazi. Les elits financeres i les classes mitjanes alemanyes van donar un suport massiu al partit nazi, que els prometia reprimir el comunisme i tornar-los el seu antic benestar. El 1933 el president Hindenburg va oferir la cancelleria a Hitler. – Les repercussions de la crisi del 1929 van atorgar un suport creixent al partit nazi. Les elits financeres i les classes mitjanes alemanyes van donar suport massiu al partit nazi, que els prometia reprimir el comunisme i tornar-los el seu antic benestar. El 1933 el president Hindenburg va oferir la cancelleria a Hitler. – Una vegada en el seu càrrec, Hitler va posar en pràctica totes les mesures que havia promès en els anys anteriors. D’una banda, va acabar amb el sistema parlamentari, i va establir un règim totalitari basat en l’obediència absoluta a Hitler. Va acabar de manera violenta amb l’oposició i va crear organismes de coacció, com ara la Gestapo. D’altra banda, va dur a terme una persecució brutal contra els jueus, que va començar amb la seva discriminació legal i amb la confiscació dels seus béns i va derivar cap a l’extermini en camps de concentració. – • La decisió de Hinderburg de nomenar Hitler canceller el gener de 1933 va tenir una gran rellevància, perquè en pocs mesos els nazis van aconseguir tot el poder. • L’incendi de Reichstag el 28 de febrer de 1933 va ser el pretext que van fer servir els nazis per empresonar els comunistes en camps de concentració, i els van acusar d’haver estat els culpables de l’incendi. El govern nazi va aprofitar la situació per il·legalitzar tots els partits i sindicats, excepte el partit nazi. • La nit dels ganivets llargs va tenir lloc el 30 de juny de 1934 quan Hitler va ordenar assassinar els seus adversaris polítics dins del seu partit. D’aquesta manera, va deixar clar el que li passaria a tot aquell que s’oposés als seus desitjos.

(Pàg. 171. Activitats) 5. • (Primer pic) a) La majoria eren obrers i empleats. b) Gairebé la meitat població activa: el 46,3 %. No; els obrers membres del partit nazi eren un 31,5 %.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 53

Que un 14,8 % dels obrers no havien ingressat en el partit nazi. c) Els grups socials que tenien un pes més gran en el partit que el que tenien en la societat eren els empleats i els funcionaris. La resta dels grups socials tenien un pes menor en el partit que el que tenien en la societat, sobretot els obrers i pagesos. d) Els empleats i els funcionaris. Resposta lliure. (La crisi econòmica va incrementar el descontentament i la tensió social. Com que l’atur va afectar les classes mitjanes, moltes d’aquestes persones van començar a votar opcions extremistes.) • (Segon pic) a) Va augmentar enormement. b) Els obrers. • (Tercer pic) a) Un capitalista, un estudiant i un obrer. b) L’estudiant. c) El capitalista. Per poder treballar tranquil·lament. d) L’obrer. Per conservar el seu lloc de treball, ja que els va ordenar «inscriure’s (el sindicat nazi)». • Resposta lliure. (Sí.)

(Pàg. 172. Idees clau) – L’anomenada solució final va ser la deportació de tots els jueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que havien conquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a camps d’extermini. Segons els investigadors, van morir almenys cinc milions de jueus en aquests camps. – El moviment nacionalsocialista tenia unes característiques molt semblants a les del feixisme: era un moviment ultranacionalista, totalitari, antidemocràtic, anticomunista i extremadament violent. A diferència del feixisme, la ideologia nazi afegia una altra faceta fonamental i d’enorme importància en la seva base ideològica, el racisme. La manifestació del racisme va tenir el seu major exponent en l’odi exacerbat contra els jueus, a qui s’acusava de ser els causants de tots els mals interns d’Alemanya. El nazisme partia de la base de la superioritat de la raça ària i del dret d’aquesta raça a imposar-se a la resta. D’aquí deriva una altra de les premisses ideològiques del nazisme, el pangermanisme, moviment que pretenia unificar totes les persones de parla alemanya en un sol país. – Que, segons Hitler, la barreja de races i, especialment la presència de població jueva, explicava la decadència en què havia caigut Alemanya. Contra els gitanos i, sobretot els jueus. Una gran part dels jueus es van exiliar a altres països d’Europa: es calcula que abans del 1932 hi havia 600.000 jueus a Alemanya, però que, en pocs anys, només en van quedar uns 200.000. Però el pitjor va ser que el 1942, en plena Segona Guerra Mundial, Hitler va decidir aplicar l’anomena solució final, la deportació de tots els jueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que havien conquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a camps d’extermini. Segons els inves-

tigadors, van morir almenys cinc milions de jueus en aquests camps.

(Pàg. 173. Activitats) 6. • La raça ària pura, sense barreges. • En el fet que controla «totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivament els fruits del geni creador ari». Resposta lliure. (No.) • (Tercer pic) a) Va ser gradual. Resposta lliure. (Potser per evitar revoltes internes o les represàlies de les potències europees.) b) Tornar la puresa racial a la població. • Es van prohibir els matrimonis entre els jueus i els aris. • Resposta model: Per justificar l’assassinat de tot aquell que es considerava que no era perfecte racialment: els bojos, els discapacitats mentals i físics, i els homosexuals.

(Pàg. 174. Idees clau) – El führer és el líder indiscutible, que pensava que mai no s’equivocava i a qui s’havia d’obeir. La Gestapo era la policia secreta del règim nazi. La Gestapo i les SS, que era una guàrdia personal de Hitler formada per desenes de milers de persones, van implantar un estat policial per controlar la població perseguint tots els opositors i imposant el terror. – Perquè l’estat estava dirigit per un líder indiscutible, el führer, que pensava que mai no s’equivocava i a qui s’havia d’obeir cegament. Es va implantar un aparell policial per intentar controlar la població i perseguir a tot opositor, i també un aparell de propaganda per convèncer la població dels beneficis del règim nazi. Tots els mitjans de comunicació estaven controlats pel partit nazi: la premsa, la ràdio i fins i tot el cinema. L’educació transmetia la ideologia nazi; a més, els joves havien d’ingressar obligatòriament a les Joventuts Hitlerianes, on rebien educació política i militar. – Es va implantar un aparell policial per intentar controlar la població i perseguir tot opositor, i també un aparell de propaganda per convèncer la població dels beneficis del règim nazi. Tots els mitjans de comunicació estaven controlats pel partit nazi: la premsa, la ràdio i fins i tot el cinema. L’educació transmetia la ideologia nazi; a més, els joves havien d’ingressar obligatòriament a les Joventuts Hitlerianes, on rebien educació política i militar. – Resposta lliure.

(Pàg. 175. Activitats) 7. • (Primer pic) a) Servir de propaganda de Hitler. Com un heroi medieval. b) La de la pujada al podi dels guanyadors. Els nazis

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

53

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 54

Solucionari apareixen saludant a la romana. Volien que els Jocs Olímpics servissin per glorificar el país i la raça ària. Resposta lliure. (No, perquè el gran heroi dels Jocs va ser l’atleta Jesse Owens, de raça negra.) c) Resposta lliure. • (Segon pic) a) Perquè amb els joves pretenia «construir un món nou». b) La violència, la crueltat, la força... Respostes lliures. c) Respostes lliures. • (Tercer pic) a) No. «No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que corrompre els joves.»

a Dinamarca, i la Posnània i el corredor de Danzig al nou estat polonès. • El 1938. • Àustria, el març de 1938; la regió dels Sudets (Txecoslovàquia), l’octubre de 1938; el definitiu desmembrament de Txecoslovàquia, el març de 1939. • Pel pangermanisme, és a dir, l’objectiu que totes les poblacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un sol estat; també per la teoria de l’espai vital, segons la qual els aris, una raça superior, tenien dret a conquerir territoris a costa dels esclaus i d’altres races inferiors. 9. • Va baixar molt. A través d’una política de grans obres públiques, que va crear molta ocupació. • (Segon pic)

b) La crema de llibres. Resposta lliure.

a) Sí. També.

c) Respostes lliures. (Sí.)

b) No. Els relacionats amb l’exèrcit.

d) Perquè no els interessa que la població llegeixi aquestes obres, per si se li acut pensar per ella mateixa i qüestionar el règim.

(Pàg. 178. Activitats de repàs) 10. Activitat lliure.

(Pàg. 176. Idees clau) – S’anomena pangermanisme l’objectiu que totes les poblacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un sol estat. La teoria de l’espai vital defensava que els aris, una raça superior, tenien dret a conquerir territori a costa dels esclaus i d’altres races inferiors. – Hitler va posar en pràctica una política d’annexions ter-ritorials. Amb l’excusa d’unir tots els alemanys en un sol país. Alemanya va començar una política exterior agressiva: l’annexió d’Àustria el març de 1938; l’annexió de la regió dels Sudets (Txecoslovàquia) l’octubre de 1938; el definitiu desmembrament de Txecoslovàquia el març de 1939. Al mateix temps, Itàlia va envair Etiòpia (1935) i el Japó es va apoderar de Manxúria, a la Xina (1933). – Durant els primers anys del govern nazi, l’objectiu de la política econòmica va ser posar fi a l’atur, per tal de tenir el suport de la població. Per aconseguir-ho es va posar en marxa una política de grans obres públiques, que va crear molta ocupació. Posteriorment, l’objectiu de la política econòmica va ser la política exterior. L’autarquia es va convertir en el gran objectiu, de manera que es van crear moltes indústries noves, que fabricaven articles que abans s’importaven d’altres països. A més, es va invertir molt en les indústries que estaven relacionades amb l’exèrcit (armament, química, siderometal·lúrgia, etc.). – L’estat definia les grans línies de la política econòmica, però això no significa que deixessin d’existir les empreses privades. De fet, els grans grups industrials (Thyssen, Krupp) van donar suport al règim nazi i van obtenir grans beneficis.

(Pàg. 177. Activitats) 8. • Alemanya va perdre totes les colònies i va haver de tornar Alsàcia i Lorena a França, el ducat de Schleswig

54

11. • Perquè hi havia un líder indiscutible, es van controlar tots els ressorts de l’estat i de la societat, es va imposar una control policial sever i un règim de partit únic... • (Segon pic) a) L’autarquia és la política econòmica que té com a objectiu aconseguir que el país produeixi tot allò que necessita, per tal d’evitar les importacions de l’estranger. b) El antisemitisme és la política contra els jueus. c) La solució final va ser la deportació de tots els jueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que havia conquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a camps d’extermini. Segons els investigadors, van morir almenys 5 milions de jueus en aquests camps. d) El pangermanisme va ser l’objectiu que totes les poblacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un sol estat. e) L’espai vital és la teoria que defensava que els aris, una raça superior, tenien dret a conquerir territoris a costa dels esclaus i d’altres races inferiors. 12. a) Benito Mussolini va fundar el 1919 el partit feixista a Itàlia i va aconseguir el poder a Itàlia per la força. Cal recordar que el feixisme va obtenir un fracàs rotund en les eleccions del 1919 i només van aconseguir 35 escons en els comicis del 1921, per això Benito Mussolini va decidir utilitzar la força per accedir al poder. El mitjà utilitzat va ser una concentració massiva de «camises negres» en diverses poblacions del centre d’Itàlia, des d’on van convergir sobre Roma (27 i 28 d’octubre de 1922), van ocupar els edificis públics i van presentar un ultimàtum al govern. La marxa sobre Roma va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, que va obtenir plens poders. Va guanyar les eleccions del 1924, va adoptar el títol de duce i el 1925 va suprimir les llibertats políti-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 55

ques, i es va convertir en dictador. El 1935 va envair Etiòpia, que va significar com un primer pas en el seu somni de crear un imperi. El 1936 es va aliar amb Hitler, amb qui va establir l’eix Roma-Berlín. El 1940 va declarar la guerra als aliats. El 1943 els mateixos feixistes el van comminar a abandonar el poder, però l’exèrcit alemany va tornar a instal·lar el poder, que ja va quedar reduït a la república de Saló. El 1945, quan intentava abandonar el país, va ser detingut per una partida de partisans, que el van executar. b) Hinderburg va ser el canceller que va dirigir Alemanya, la República de Weimar, després de la derrota en la Primera Guerra Mundial. c) Adolf Hitler era una polític alemany que, entre el 1920 i el 1930, va crear una poderosa força política a Alemanya, el Partit Nacionalsocialista, de tendència d’ultradreta, nacionalista, racista i antibolxevica. Aquest partit, a causa del sentiment de frustració nacional provocat per la derrota en la Primera Guerra Mundial, del descontentament d’amplis sectors de la petita i mitjana burgesia, castigats per la crisi econòmica, o del suport dels industrials que temien l’ascens del comunisme, es va convertir en una de les grans forces polítiques del país i va portar Hitler al poder el 1933. L’incendi de Reichstag, atribuït sense fonaments als comunistes, va ser decisiu perquè el Parlament li atorgués plens poders, que va utilitzar per imposar un règim totalitari de partit únic. El 1934 va crear una policia política, la Gestapo. Amb la proclamació de la superioritat de la raça germànica, va desencadenar una persecució ferotge contra els jueus, al mateix temps que silenciava els partits d’esquerra i els intel·lectuals. Va potenciar la formació d’un exèrcit poderós amb el suport de la indústria bèl·lica i pesada i va desenvolupar una política d’expansió agressiva a l’exterior: annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia), acceptada per les potències en els pactes de Munic, creació del pacte Anti-Komintern amb el Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mussolini, el suport a l’exèrcit franquista en la Guerra Civil espanyola i la imposició del protectorat a Bohèmia-Moràvia. El 1939 va conquerir Polònia, fet que va provocar la Segona Guerra Mundial. El 1945, davant una derrota inevitable, es va suïcidar en el seu búnquer del Reichstag de Berlín. d) Heinrich Himmler va ser un polític alemany, destacat membre del partit nazi, que va crear i assumir la pre-

fectura de les SS el 1929 i de la Gestapo el 1934, al capdavant de les quals va organitzar la persecució polticojudicial que va cimentar l’estabilitat del Tercer Reich. Nomenat ministre de l’Interior el 1943, va ser un dels principals responsables de l’extermini produït als camps de concentració. Destituït per Hitler el 1945 després d’intentar concentrar un armistici amb els aliats, el van detenir els britànics i es va suïcidar abans de ser jutjat. e) Göring va ser un militar alemany que va ingressar en el Partit Nacionalsocialista. Va ser ministre de l’Aire el 1933 i mariscal del Reich i president del Consell d’Economia de Guerra el 1940, i es va convertir en l’home de confiança de Hitler. Després de la derrota d’Alemanya en la Segona Guerra Mundial, va ser condemnat a mort en els judicis de Nuremberg. Es va suïcidar a la presó el 1946. f) Goebbels va ser un periodista alemany que el 1922 va ingressar en el Partit Nacionalsocialista. El 1933 va ser designat per Hitler ministre de Propaganda i Informació, i va arribar a ser un dels homes clau del règim nazi. Va destacar pel seu anisemitisme. Es va suïcidar amb la seva família poc abans de l’entrada dels aliats a Berlín. 13. a) El Fasci Italiani di Combattimento és el partit feixista a Itàlia. b) El NSDAP és el Partit Nacionalsocialista, el partit nazi alemany. c) Les SS era una guàrdia personal de Hitler, formada per desenes de milers de persones. d) La Gestapo era la policia secreta del règim nazi. 14. • (Primer pic) La crisi econòmica. El rebuig del tractat de Versalles. La força dels comunistes. • (Segon pic) Causes immediates La crisi econòmica. La força dels comunistes.

Causes llunyanes El rebuig del tractat de Versalles.

15. • (Primer pic)

República de Weimar

Alemanya nazi

Tipus de règim polític

Una república governada per un règim democràtic.

Un estat totalitari, un règim de partit únic.

Drets i llibertats

S’incloïen en la constitució alguns drets i llibertats.

Van ser suprimits.

Situació de l’oposició

Va tenir l’oposició dels grups polítics més extrems: els grups d’extrema esquerra i els grups més conservadors.

Va ser reprimida durament.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

55

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 56

Solucionari Evolució econòmica

República de Weimar

Alemanya nazi

La situació econòmica va augmentar el nombre de persones descontentes. Els tractats de pau van imposar a Alemanya unes condicions econòmiques dures. Per fer front al pagament de les reparacions de guerra, el govern va haver d’imprimir una gran quantitat de bitllets, la qual cosa va provocar una hiperinflació, un increment intens i continu dels preus, que podien arribar a augmentar fins i tot cada dia. Els diners no valien res i la població s’empobria encara més.

Durant els primers anys del govern nazi, l’objectiu de la política econòmica va ser posar fi a l’atur, per tal de tenir el suport de la població. Per aconseguir-ho es va posar en marxa una política de grans obres públiques, que va crear molta ocupació. Posteriorment, l’objectiu de la política econòmica va ser la política exterior. L’autarquia es va convertir en el gran objectiu, de manera que es van crear moltes indústries noves, que fabricaven articles que abans s’importaven d’altres països. A més, es va invertir molt en les indústries que estaven relacionades amb l’exèrcit (armament, química, siderometal·lúrgia, etc.).

Política exterior

Va desenvolupar una política d’expansió agressiva a l’exterior: annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia), acceptada per les potències en el pacte de Munic, creació del pacte Anti-Komintern amb el Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mussolini, suport a l’exèrcit franquista en la Guerra Civil espanyola i imposició del protectorat a Bohèmia-Moldàvia. El 1939 va envair Polònia, fet que va provocar la Segona Guerra Mundial.

• (Segon pic) a) Sí.

21. • (Primer pic)

b) Resposta lliure. (Econòmicament va millorar, però a costa de la desaparició de la democràcia, de la pèrdua de drets i llibertats fonamentals, etc.) c) Resposta lliure. (No sempre.) 16. • En política exterior, el pangermanisme (objectiu que totes les poblacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un sol estat) i la teoria de l’espai vital (que defensava que els aris, una raça superior, tenien dret a conquerir territoris a costa dels esclaus i d’altres races inferiors). Hitler va posar en marxa una política d’annexions territorials. D’altra banda, en política interior va imposar un partit únic, dirigit pel führer, un estat policial, controlat per les SS i la Gestapo, i la política de propaganda per mantenir el règim. A més, es van crear les Joventuts Hitlerianes per controlar l’educació i el pensament de la joventut. • Les classes acomodades. Fer front a l’avanç del comunisme. • Les minories ètniques, entre d’altres.

(Pàg. 179. Continuen les Activitats de repàs)

a) No. b) Sí. Segons Goldhagen, els alemanys que van criticar aquestes accions ho feien per tres raons: perquè estaven en contra de la violència desenfrenada, perquè se sentien inquiets davant la perspectiva que els jueus es vengessin d’Alemanya o perquè abominaven de la destrucció de tantes propietats. Segons Burleigh, entre les classes mitjana i alta hi havia sentiments de vergonya pel fet que hi pogués haver aquestes barbaritats en una nació civilitzada, i també de por perquè la imatge d’Alemanya a l’exterior pogués quedar perjudicada; d’altra banda, els alemanys catòlics temien que poguessin ser ells els pròxims en la llista de víctimes del nazisme. c) Per Godlhagen, aquestes crítiques no significaven una desaprovació dels sofriments infligits als jueus pel règim nazi. Per Burleigh, sí que hi havia persones que rebutjaven aquests fets basant-se en la simple decència i en l’humanitarisme, però n’hi havia pocs que s’atrevissin a denunciar-ho en públic per por a les represàlies. • (Segon pic)

17. a) A Itàlia. b) En l’època del feixisme. Resposta lliure. (Pels textos que conté.) c) Un jove feixista. De negre. De força i entusiasme. d) El d’una joventut que dóna suport al règim feixista. 18. Activitat lliure. 19. Activitat lliure. 20. Activitat lliure.

56

(Pàg. 180. Saber llegir)

a) No. Sí. (Burleigh cita Ulrich von Hassell, antic ambaixador de Roma; menciona també els informes del SD, el servei d’intel·ligència de les SS.) b) El segon, Burleigh. Goldhagen. c) Resposta lliure. (Burleigh, perquè ofereix una anàlisi detallada.) d) Resposta lliure. (Que no tota la població alemanya donava suport als actes antisemites.)

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 57

(Pàg. 181. Investigar) 22. Activitat lliure. 23. Activitat lliure. 24. Activitat lliure. 25. Activitat lliure.

(Pàg. 183. Comprendre el present) 26. • Que molts jueus van ser torturats i fins i tot exterminats als camps de concentració creats pel règim nazi. En el cas del document 41, Rudolf Hoss, comandant d’Auschwitz, per tant és una informació directa. • La localització dels camps de concentració i d’extermini i la població jueva exterminada per països. A través de les dades de les tropes vencedores en la guerra i també dels supervivents.

• Potser perquè els alemanys no sabien el punt i/o el dia exacte en què s’havia de dur a terme el desembarcament, i per la superioritat material de tot tipus dels aliats. • Resposta lliure. (No; avui tenim més perspectiva a causa del temps transcorregut des de llavors.) • El diari Ya no mostra cap dubte en el domini dels alemanys. La Vanguardia diu que és l’inici d’una sèrie d’operacions, deixa obert que n’hi poden haver en altres llocs, però és prudent i només diu que és «...un moment trascendental, possiblement decisiu...» • Resposta lliure. (Va ser una operació de gran envergadura que va posar fi a la resistència alemanya mitjançant la superioritat material de tot tipus. Després d’establir un cap de pont, les tropes aliades van rebutjar totes les contraofensives de les tropes del Tercer Reich. Des de llavors, els aliats van començar l’alliberament del continent i el 24 d’agost van entrar a París.)

27. • (Primer pic) a) Genocidi: matança sistemàtica dels individus d’un grup social, ètnic, etc., per motius racials, polítics, religiosos o econòmics. Es va tipificar com a delicte contra la humanitat a partir de la Segona Guerra Mundial. b) No. Resposta model: Sí; l’Holocaust ha estat, probablement, el pitjor, però en les últimes dècades hi ha hagut acusacions de genocidi en diversos conflictes armats, per exemple en el de la regió de Lagos, a l’Àfrica, entre Rwanda i Burundi, en l’antiga Iugoslàvia, etc. c) Respostes lliures. • (Segon pic) a) No. Resposta model: Perquè hi ha moltes proves que demostren que, per desgràcia, va ser una realitat.) Per interessos polítics. b) Primer, condemnar qualsevol intent de negar l’Holocaust i, després, celebrar el 27 de gener, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Precisament, per evitar que aquella atrocitat s’oblidi i també perquè mai no torni a succeir res semblant. c) Respostes lliures.

UNITAT 9 La Segona Guerra Mundial (pàg. 185) • Com el desembarcament de Normandia. • Forces britàniques, canadenques i dels Estats Units van desembarcar a la costa de Normandia (França) el 6 de juny de 1944. • Al general Montgomery i a l’almirall Von Runstedt. • El diari Ya comenta la invasió i assenyala que els alemanys estaven preparats des de feia temps, mentre que el diari La vanguardia destaca la importància del desembarcament de les forces britàniques, canadenques i dels Estats Units.

(Pàg. 187. Idees clau) – Es diu que les potències europees van practicar una política d’apaivagament perquè van acceptar totes les exigències d’Alemanya, inclòs el procés d’expansió a Europa. L’Eix Roma-Berlín va néixer l’octubre de 1936 després del pacte entre Itàlia i Alemanya. El pacte Anti-Komintern va ser el pacte firmat el novembre de 1936 entre Hitler i el Japó contra l’URSS, al qual després es va adherir, també, Itàlia. – El Japó, Itàlia i Alemanya. Aquests tres països van iniciar polítiques exteriors més agressives i expansionistes, buscant, tant controlar mercats i matèries primeres bàsiques, com posar fi a la crisi social mitjançant el foment d’un nacionalisme ferotge i l’orgull patriòtic. – El 1931 el Japó va envair Manxúria. La Societat de Nacions, com a càstig, va expulsar el Japó de l’organització el 1933. Aquell mateix any, Hitler havia estat elegit canceller alemany, amb un programa que es basava en el rebuig del tractat de Versalles, l’expansionisme territorial (la teoria de l’espai vital) i el rearmament. L’octubre de 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions, el gener de 1935 va recuperar el Sarre després d’un referèndum i el març de 1936, Hitler va decidir remilitaritzar la regió de Renània, la qual cosa vulnerava el tractat de Versalles. D’altra banda, el 1935 Itàlia va envair Etiòpia, i es va negar a acceptar les sancions imposades per la Societat de Nacions, per la qual cosa en va ser expulsada dos anys més tard. Itàlia va reorientar la seva política cap a l’Alemanya nazi, que sí que estava disposada a reconèixer la conquesta d’Etiòpia, i l’octubre de 1936 va néixer l’Eix Roma-Berlín. El novembre, Hitler també va firmar amb el Japó el pacte Anti-Komintern (contra l’URSS), al qual més endavant es va adherir Itàlia.Enfortida per aquests suports, Alemanya va iniciar el procés d’expansió per Europa. El març de 1938 tropes alemanyes van envair Àustria. El setembre d’aquell any, el primer ministre britànic va acceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia) a canvi que Hitler no fes més demandes territorials. Però el 29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

57

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 58

Solucionari l’entrevista de Munic entre Hitler i els representants del Regne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van acceptar les seves exigències i li van entregar tot Txecoslovàquia el març de 1939. L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret de no-agressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va envair Polònia. Hitler va pensar que les democràcies europees es limitarien a emetre una protesta formal; no obstant això, va ser el principi de la Segona Guerra Mundial. – Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Unit i França van declarar la guerra a Alemanya. D’aquesta manera, es van formar dos bàndols: les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) d’una banda, i els aliats (el Regne Unit, França i altres països més petits) de l’altra.

(Pàg. 187. Activitats) 1. • (Primer pic) a) Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. b) El govern alemany, Von Ribbentrop, i el govern de l’URSS, V. Molotov. c) En virtut del protocol secret del pacte germanosoviètic, la invasió alemanya de Polònia va ser secundada pocs dies després per la Unió Soviètica. En un espai breu de temps, el país va ser conquerit i repartit entre els invasors. d) Perquè els dos països ambicionaven el territori polonès. Alemanya volia recuperar Posen (Podznan) i Danzig (Gdansk), i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics. • El caricaturista ofereix una versió tràgica i sagnant del pacte entre Hitler i Stalin.

(Pàg. 188. Idees clau) – L’anomenada França de Vichy fa referència al territori francès que va estar sota l’òrbita alemanya, era governada pel general Petain. L’Afrikakorps va ser un contingent de tropes alemanyes que van enviar perquè ajudessin els italians al nord de l’Àfrica. El nou ordre es refereix al fet que, després de les ofensives de l’Eix (1939-1941), tota l’Europa oriental i central va quedar subordinada als interessos d’Alemanya. Als territoris ocupats, el govern nazi va implantar una política d’explotació econòmica i de repressió política i va desenvolupar la persecució sistemàtica dels jueus. Els opositors i els jueus van ser tancats en camps de treball, on eren esclaus, i en camps d’extermini, on es va assassinar milions de persones. En els països ocupats pel Japó, es va implantar una política similar. – D’una banda, Alemanya, el Japó i Itàlia; d’una altra, el Regne Unit i França. Més endavant, l’URSS es va incorporar al bàndol aliat, ja que Hitler va envair el seu territori el 1941. Aquell mateix any, van entrar en la guerra,

58

també a favor dels aliats, els Estats Units, després que el Japó ataqués Pearl Harbour, una base dels nord-americans al Pacífic. – Després d’uns mesos de calma tensa, Alemanya va llançar una ofensiva general que es va perllongar dos anys i que va tenir diversos fronts. • El front occidental. L’abril de 1940, les tropes alemanyes van envair Noruega i Dinamarca, dos països neutrals, i al maig l’exèrcit alemany va avançar cap a França a través de Bèlgica i Holanda. Al juny França es va rendir, i el seu territori va quedar dividit entre una part ocupada i el règim de Vichy, sotmès a Alemanya. El Regne Unit era l’únic rival d’Alemanya. Per aquest motiu, Hitler va començar la batalla d’Anglaterra, una ofensiva aèria que va precedir la invasió de l’illa. L’ofensiva es va suspendre per la resistència de l’aviació britànica i per la seva superioritat naval. Aprofitant la situació a Europa, Itàlia va atacar l’imperi colonial britànic al nord de l’Àfrica. Després de successives derrotes dels italians, Alemanya es va veure obligada a intervenir-hi per ajudar-los. No obstant això, a pesar de l’avançament dels alemanys a l’Àfrica, el Regne Unit va aconseguir mantenir les seves posicions a Egipte. Hitler, es va interessar aleshores pels Balcans, que en poc temps, van quedar totalment subordinats a Alemanya. • El front oriental. El juny de 1941, Hitler va trencar el seu pacte amb la Unió Soviètica i la va atacar. En un principi, l’ofensiva dels alemanys va ser fulgurant i l’exèrcit nazi es va situar a només 40 km de Moscou. La resistència de Leningrad i la impossibilitat de prendre Moscou van marcar l’estancament de l’avançament dels nazis. L’arribada de l’hivern, va obligar a interrompre l’avançament fins a la primavera de 1942, amb la qual cosa hi va haver temps per a la reorganització militar i econòmica de l’URSS. – L’estratègia dels alemanys va consistir a atacar un punt de les defenses francobritàniques mitjançant l’ús massiu de carros blindats i avions, i una tàctica nova, la blitzkrieg, que consistia a concentrar tota la força ofensiva en un punt del front, i un cop trencat el front, formacions de carros penetraven per l’obertura, formant bosses d’enemics que, atacades per l’aviació i aïllades, s’acabaven rendint.

(Pàg. 189. Activitats) 2. És una tàctica militar que consisteix a concentrar tota la força ofensiva en un punt del front. Un cop trencat el front, formacions de carros penetren per l’obertura, formant bosses d’enemics que, atacades per l’aviació i aïllades, s’acabaven rendint. Es tractava d’una tàctica nova respecte a la Gran Guerra Mundial (la Primera Guerra Mundial), encara que es fonamentava en la utilització massiva de dues armes ja conegudes: els tancs i els vehicles cuirassats, que servien per ocupar territori enemic amb gran rapidesa, i l’aviació, utilitzada en bombardejos massius a la rereguarda. El més important no era tant el volum d’armes que s’utilitzaven com la concentració en un punt per derrotar l’adversari i explotar posteriorment l’èxit.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 59

3. a) En el context de la guerra al Pacífic, després de l’atac del Japó a Pearl Harbour, base dels nord-americans al Pacífic. b) El president dels Estats Units, Roosevelt. c) Al Japó.

– Els alemanys, escassos de combustible, buscaven les reserves petrolíferes del Caucas. Controlar el petroli de l’Orient Mitjà. – No; el president Truman va argumentar que es tractava de posar fi aviat a la guerra per evitar baixes.

4. a) Alemanya, Itàlia i el Japó. b) El març de 1938 tropes alemanyes van envair Àustria. El setembre d’aquell any, el primer ministre britànic va acceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia) a canvi que Hitler no fes més demandes territorials Però el 29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc l’entrevista de Munic entre Hitler i els representants del Regne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van acceptar les seves exigències i li van entregar tot Txecoslovàquia el març de 1939. L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret de no-agressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va envair Polònia. c) Unir tots els alemanys en un sol país.

(Pàg. 190. Idees clau) – Al Pacífic, l’ofensiva dels japonesos va ser frenada en la batalla de Midway i els Estats Units van començar la reconquesta de les posicions japoneses. La batalla d’ElAlamein va suposar la derrota d’Alemanya al nord de l’Àfrica, des d’on els aliats van llançar la invasió d’Itàlia el 1943. I al front oriental, la derrota alemanya a Stalingrad el gener de 1943 va iniciar l’avançament dels soviètics. – La batalla de Stalingrad. Al front oriental, els alemanys, escassos de combustible, buscaven les reserves petrolíferes del Caucas. Però el gener de 1943, la derrota dels alemanys a Stalingrad, clau per al control del riu Volga, va permetre l’avançament dels soviètics. La batalla d’El-Alamein. L’intent de l’Afrikakorps de conquerir Egipte com a pas previ per controlar el petroli de l’Orient Mitjà va fracassar per la derrota de Romel a El-Alamein. Això va suposar la fi d’Alemanya al nord de l’Àfrica, des d’on els aliats van llançar la invasió d’Itàlia el 1943. La batalla de Midway. Al Pacífic, l’ofensiva japonesa va ser frenada a la batalla de Midway, i els Estats Units van començar la reconquesta de les posicions dels japonesos. El desembarcament de Normandia. Veient que Alemanya no tenia capacitat de resposta, els aliats van desembarcar el 6 de juny de 1944 a les costes franceses. Van aconseguir trencar les defenses alemanyes i van alliberar París el 26 d’agost de 1944. La batalla de Guadalcanal. Al Pacífic els aliats van frenar l’avançament dels japonesos en la batalla de Guadalcanal (febrer de 1943), i van iniciar un atac mitjançant la tàctica dels «salts de granota» del general Mac Arthur. Aquesta tàctica buscava dues coses: avançar creant bases militars que al seu torn permetessin el «salt» següent i aïllar les bases enemigues que, sense subministraments, eren inoperants. La superioritat de la flota de l’almirall Nimitz va permetre als aliats la iniciativa ofensiva contra el Japó.

(Pàg. 191. Activitats) 5. • El document 10. • Al Pacífic els aliats van frenar l’avançament dels japonesos en la batalla de Guadalcanal (febrer de 1943), i van iniciar un atac mitjançant la tàctica dels «salts de granota» del general Mac Arthur. Aquesta tàctica buscava dues coses: avançar creant bases militars que al seu torn permetessin el «salt» següent i aïllar les bases enemigues que, sense subministraments, eren inoperants. La superioritat de la flota de l’almirall Nimitz va permetre als aliats la iniciativa ofensiva contra el Japó. • La batalla del mar del Corall i de Midway, el 1942; i la batalla de Guadalcanal, el 1943. (Al Pacífic, l’ofensiva dels japonesos va ser frenada a la batalla del mar del Corall. Veient la importància dels portaavions supervivents de Pearl Harbuor, els japonesos van intentar atraure’ls cap a una trampa a Midway, però la flota japonesa va ser descoberta i enfonsada, i els Estats Units va començar la reconquesta de les posicions dels japonesos. El febrer de 1943, els aliats van frenar l’avançament dels japonesos en la batalla de Guadalcanal (febrer de 1943), i van iniciar un atac mitjançant la tàctica dels «salts de granota» del general Mac Arthur.) • (Quart pic) a) En els últims dies de la Segona Guerra Mundial. Perquè Berlín havia estat conquerida pels aliats el 2 de maig d’aquell any, i Alemanya s’havia rendit. b) El president dels Estats Units, el president del govern nacional de la República de la Xina i el primer ministre britànic. Que el Japó es rendís. c) Que elimini l’autoritat i la influència d’aquells que van conduir el poble japonès a intentar una empresa de conquesta mundial; que aparti tots els obstacles que puguin impedir el renaixement de les tendències democràtiques i el seu enfortiment, i que instauri la llibertat de paraula, de religió i de pensament, així com el respecte pels drets fonamentals de l’home. d) El llançament de la bomba atòmica, que va destruir les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki el 6 i el 8 d’agost de 1945, respectivament. Resposta lliure. (La importància del text consisteix que semblava que donava una última oportunitat al Japó per rendir-se, per així evitar llançar la bomba atòmica.)

(Pàg. 192. Idees clau) – Una conferència de pau era una reunió dels aliats per tractar l’estratègia que calia seguir i les condicions de la pau. Les conferències de Jalta i Postdam.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

59

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 60

Solucionari – El president dels Estats Units, Roosevelt, el president rus, Stalin, i el primer ministre britànic, Churchill. Perquè, sobretot, en el cas dels Estats Units i l’URSS, eren les potències hegemòniques. (La conferència de Jalta va reunir Roosevelt, Churchill i Stalin el febrer de 1945. En aquesta conferència es va acordar definitivament l’elaboració d’una futura Carta de les Nacions Unides, que va ser redactada i aprovada aquell mateix any en la conferència de San Francisco. El juliol de 1945, després de la derrota dels alemanys, es va reunir la conferència de Postdam, en la qual es va acordar el repartiment d’Alemanya en quatre zones d’influència assignades als Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica; i es van decidir les mesures que s’haurien de prendre per evitar que aquell país tornés a amenaçar la pau mundial.) – Stalin es va comprometre a fer eleccions lliures democràtiques a l’Europa de l’Est, però va rebutjar la supervisió occidental, la qual cosa va convertir aquesta promesa en lletra morta. Alemanya va ser dividida en quatre parts administrades per França, el Regne Unit, els Estats Units i l’URSS. L’URSS va incorporar l’est de Polònia, els països bàltics (Estònia, Lituània i Letònia) i part de Finlàndia i Romania. Polònia, com a compensació, va arrabassar Pomerània, Silèsia i Prússia Oriental. Hongria va tornar a les fronteres del 1937. Itàlia va perdre les seves colònies al Dodecanès –a favor de Grècia– i Ístria, que va passar a Iugoslàvia. – Resposta lliure. (Potser a l’URSS, perquè va conservar els territoris que havia incorporat segons el pacte de noagressió firmat amb Hitler el 1939, és a dir, l’est de Polònia, els països bàltics –Estònia, Lituània i Letònia– i part de Finlàndia i Romania.

(Pàg. 193. Activitats) 6. • L’est de Polònia, els països bàltics (Estònia, Lituània i Letònia) i part de Finlàndia i Romania. Que els va conservar després de la guerra. • (Segon pic) a) 2 de maig de 1945. b) En el Reichstag. La presa de Berlín pels soviètics, pel comunisme. c) Que la ciutat de Berlín també va ser, com Alemanya, dividida en quatre parts, una d’aquestes administrada per l’URSS. • (Tercer pic) a) En l’organització de la pau després de la Segona Guerra Mundial, concretament en la conferència de Jalta (febrer de 1945). b) Establir una política comuna per poder superar el període d’inestabilitat que va seguir a la guerra i aconseguir el restabliment de l’ordre i de la democràcia a Europa i la reconstrucció de les economies nacionals. c) Resposta lliure. (Perquè l’exèrcit soviètic havia liderat tota l’Europa de l’Est i es temia que Stalin volgués estendre el sistema i la influència dels soviètics a tots

60

els països, incomplint la promesa que li van arrancar els aliats a Jalta de fer eleccions lliures democràtiques a l’Europa Oriental.) El perill era, per tant, Stalin, és a dir, la política que va acabar adoptant l’URSS. d) Que encara que Stalin es va comprometre a Jalta a fer eleccions lliures democràtiques a l’Europa de l’Est, va rebutjar la supervisió occidental, la qual cosa va convertir aquesta promesa en lletra morta.

(Pàg. 194. Idees clau) – La Segona Guerra Mundial ha estat el conflicte més greu de tota la història de la humanitat. Hi van morir més de 60 milions de persones, dels quals la meitat eren civils (i això sense comptar els que van morir com a resultat indirecte de la guerra), i es calcula que hi va haver 35 milions de ferits i mutilats. Els països que van tenir més pèrdues de població van ser l’URSS, amb setze milions de morts, i Polònia, amb gairebé sis milions. Els supervivents van patir una autèntica crisi moral en ser conscients del grau de crueltat i barbàrie a què s’havia arribat. Els aliats van anar descobrint els camps de concentració nazis, on van morir sis milions de jueus i altres persones perseguides pels nazis en la seva política d’extermini i genocidi (gitanos, disminuïts psíquics...). Però també es va fer evident que els dos bàndols havien utilitzat tàctiques militars destinades a produir una autèntica mortaldat entre la població civil (bombardejos massius damunt de les ciutats, bomba atòmica, etc.), la qual cosa va iniciar un profund debat sobre el comportament que els exèrcits han de tenir en les guerres. Les pèrdues econòmiques va ser, en general, enormes al continent europeu. Al llarg de la Segona Guerra Mundial es va produir una destrucció material molt superior a la de qualsevol conflicte anterior. El 1945, la xarxa de comunicacions havia desaparegut al centre d’Europa, escassejava el petroli i la producció industrial s’havia reduït en una cinquena part respecte a abans de la guerra. (Hi va haver diferències segons els casos. Per als països derrotats i de l’Est va ser un desastre, ja que les seves infraestructures i teixit industrial estaven destruïts i els camps assolats. Les pèrdues materials van ser menors a França i el Regne Unit, encara que les seves economies estaven desarticulades per la guerra. D’altra banda, altres països aliats, com ara els Estats Units, Austràlia i el Canadà van resultar beneficiats econòmicament pel conflicte. La renda nacional dels Estats Units es va duplicar i la seva posició com a centre de l’economia mundial es va consolidar.) Pel que fa als canvis polítics, l’Europa occidental va perdre definitivament l’hegemonia política mundial després de la Segona Guerra Mundial, que va passar a les mans de l’URSS i els EUA. Poc després, les relacions entre les dues potències es van fer més tibants, la qual cosa va derivar en l’anomenada Guerra Freda. – El Fons Monetari Internacional (FM) i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament (després anomenat Banc Mundial). L’organització de les Nacions Unides (ONU).

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 61

(Pàg. 195. Activitats) 7. En termes absoluts, l’URSS, la Xina, Alemanya, Polònia, el Japó i Iugoslàvia; en termes relatius, Polònia, l’URSS, Iugoslàvia i Alemanya. Probablement, com a conseqüència de la mort de milions de persones als camps de concentració nazis, i també de l’ús de tàctiques militars destinades a produir una autèntica mortaldat entre la població civil (bombardejos massius damunt de les ciutats, bomba atòmica, etc.). 8. a) De la Carta fundacional de les Nacions Unides. L’Organització de les Nacions Unides (ONU). b) En les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial. c) Els principis bàsics (o objectius) de l’organització: la defensa dels drets de la persona sense diferències de gènere, raça, religió o estatus econòmic; el manteniment de la pau; la lliure determinació dels pobles, i el foment de la cooperació entre els pobles. d) Respostes lliures. (Sí, perquè el dret a vet dels membres permanents contradiu una mica aquest article 2, que parla del «respecte al principi d’igualtat de drets».)

(Pàg. 196. Activitats de repàs) 9. Activitat lliure. 10. a) L’ONU és l’Organització de les Nacions Unides. Es va fonamentar en quatre principis bàsics, recollits en la seva carta fundacional: la defensa dels drets de la persona sense diferències de gènere, raça, religió o estatus econòmic; el manteniment de la pau entre tots els països membres, que es comprometen a resoldre els seus problemes de manera pacífica; la lliure determinació dels pobles, i la igualtat sobirana de tots els membres de l’organització. b) La Blitzkrieg era una tàctica militar que consistia a concentrar tota la força ofensiva en un punt del front. Un cop trencat el front, formacions de carros blindats penetraven per l’obertura, formant bosses d’enemics que, atacades per l’aviació i aïllades, s’acabaven rendint.

c) El bombardeig estratègic va ser una tàctica dels aliats que consistia en el bombardeig indiscriminat de les ciutats alemanyes. d) El «salt de granota» era una tàctica ideada pel general nord-americà Mac Arthur que buscava dues coses: avançar creant bases militars que al seu torn permetessin el «salt» següent i aïllar les bases enemigues que, sense subministraments, eren inoperants. La superioritat de la flota de l’almirall Nimitz va permetre als aliats la iniciativa ofensiva contra el Japó. 11. a) Winston Churchill era el primer ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial i es va convertir en un dels protagonistes de les conferències de pau que van seguir la guerra. b) Tojo era un militar japonès, primer ministre del Japó en l’època de la Segona Guerra Mundial. Va ser qui va ordenar l’atac contra Pearl Harbour el 1941. c) Rommel va ser un militar alemany al comandament de l’Afrikakorps. La seva derrota a El-Alamein va posar fi a l’intent de l’Afrikakorps de conquerir Egipte com a pas previ per controlar el petroli d’Orient Mitjà. d) F.D. Roosevelt era el president dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i es va convertir en un dels protagonistes de les conferències de pau que van seguir la guerra. e) Neville Chamberlain va ser el primer ministre britànic que va declarar la guerra a Alemanya. El 1940 va ser succeït per Wiston Churchill. f) Douglas Mac Arthur va ser el general que va idear la tàctica del «salt de granota», que van utilitzar aliats en la guerra del Pacífic. Aquesta tàctica buscava dues coses: avançar creant bases militars que al seu torn permetessin el «salt» següent i aïllar les bases enemigues que, sense subministraments, eren inoperants.

12. Causes immediates

Causes profundes

El detonant de la Segona Guerra Mundial va ser la invasió alemanya de Polònia. L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret de no-agressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va envair Polònia. Hitler va pensar que les democràcies europees es limitarien a emetre una protesta formal; no obstant això, va ser el principi de la Segona Guerra Mundial. Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Unit i França van declarar la guerra a Alemanya. D’aquesta manera, es van formar dos bàndols: les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) d’una banda, i els aliats (el Regne Unit, França i altres països més petits) de l’altra.

Després de la crisi del 1929, el Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors més agressives i expansionistes, amb les quals pretenien tant controlar mercats i matèries primeres bàsiques com posar fi a la crisi social mitjançant el foment d’un nacionalisme ferotge i l’orgull patriòtic. El 1931, el Japó va envair Manxúria. La Societat de Nacions, com a càstig va expulsar el Japó de l’organització el 1933. Aquell mateix any, Hitler havia estat elegit canceller alemany, amb un programa que es basava en el rebuig del tractat de Versalles, l’expansionisme territorial (la teoria de l’espai vital) i el rearmament. L’octubre de 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions, el gener de 1935 va recuperar el Sarre després d’un referèndum i el març de 1936, Hitler va decidir remilitaritzar la regió de Renània, la qual cosa vulnerava el tractat de Versalles. D’altra banda, el 1935 Itàlia va envair Etiòpia, i es va negar a acceptar les sancions imposades per la Societat de Nacions, per la qual cosa en va ser expulsada dos anys més tard. Itàlia va reorientar la seva política cap a l’Alemanya nazi, que sí que estava disposada a reconèixer la conquesta d’Etiòpia, i l’octubre de 1936 va néixer l’Eix Roma-Berlín. El novembre, Hitler també va firmar amb el Japó el pacte Anti-Komintern (contra l’URSS), al qual més endavant es va adherir Itàlia. Enfortida per aquests suports, Alemanya va iniciar el procés d’expansió a Europa. El març de 1938 tropes alemanyes van envair Àustria. El setembre d’aquell any, el primer ministre britànic va acceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia) a canvi que Hitler no fes més demandes territorials. Però el 29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc l’entrevista de Munic entre Hitler i els representants del Regne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van acceptar les seves exigències i li van entregar tot Txecoslovàquia el març de 1939.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

61

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 62

Solucionari 13. Aspecte

Abans de la guerra

Després de la guerra

Països hegemònics

Europa, occidental (el Regne Unit, França...)

Els Estats Units i l’URSS

Posició davant el feixisme

A Itàlia, la crisi del 1929, i a Alemanya, el sentiment de frustració nacional provocat per la derrota en la Primera Guerra Mundial, al descontentament d’amplis sectors de la petita i mitjana burgesia, castigats per la crisi econòmica, i pel suport dels industrials temorosos de l’ascens del comunisme, van fer que una gran part de la població donés el seu suport al feixisme.

Una de les preocupacions principals de tots els països que van participar en les conferències de pau després de la guerra va ser evitar el possible ressorgiment dels feixismes i dels nazismes, i aconseguir el restabliment de l’ordre i de la democràcia a Europa.

Països comunistes

L’URSS

L’URSS i els països de l’Europa de l’Est

Organització supranacional

La Societat de les Nacions

L’Organització de les Nacions Unides

Relacions entre els països europeus

L’octubre de 1936, va néixer l’Eix Roma-Berlín. El novembre, Hitler també va firmar amb el Japó el pacte Anti-Komintern (contra l’URSS), al qual més endavant es va adherir Itàlia. L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret de noagressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va envair Polònia. Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Unit i França van declarar la guerra a Alemanya. D’aquesta manera, es van formar dos bàndols: les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) d’una banda, i els aliats (el Regne Unit, França i altres països més petits) de l’altra.

L’Europa occidental va perdre definitivament l’hegemonia política mundial després de la Segona Guerra Mundial, que va passar a les mans de l’URSS i dels Estats Units. Més endavant, els països europeus van perdre els imperis colonials. Veient la disminució del seu pes internacional, els països van començar a pensar en la necessitat de la unificació europea. Poc després, les relacions entre les dues potències (els EUA i l’URSS) es van fer més tibants, la qual cosa va derivar en l’anomenada guerra freda.

a) L’Europa occidental va perdre definitivament l’hegemonia política mundial després de la Segona Guerra Mundial, que va passar a les mans de l’URSS i dels Estats Units. Poc després, les relacions entre les dues potències es van fer més tibants, la qual cosa va derivar en l’anomenada guerra freda. b) Respostes lliures. c) La necessitat de la unificació europea per tenir pes en l’ordre internacional. 14. Activitat lliure.

– El Consell de Seguretat va ser l’encarregat d’assegurar la pau. Format d’entrada per 11 membres, i ampliat posteriorment a 15, cinc d’aquests són permanents (els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, la Xina i França) i la resta, temporals. – El Consell Econòmic i Social té com a funció coordinar les activitats de les agències especialitzades en tasques econòmiques i socials. – El Tribunal Internacional de Justícia resol els casos sotmesos pels països membres de l’organització. – La Secretaria General atén les necessitats dels altres organismes i posa en pràctica les polítiques de l’ONU.

(Pàg. 197. Continuen les Activitats de repàs) 15. • Resposta lliure. (La tàctica dels bombardejos indiscriminats damunt ciutats desperta un gran rebuig.) • Resposta lliure. (Per exemple, el bombardeig de Durango i Guernica, a Biscaia, durant la Guerra Civil espanyola. L’abril de 1937, aquestes poblacions van ser bombardejades per l’aviació alemanya aliada de Franco, la Legió Còndor, la qual cosa va ocasionar nombroses morts entre la població civil. • Resposta lliure. (Sí; només cal recordar la guerra del Golf o la guerra de l’Iraq, així com la de Iugoslàvia).

Posteriorment, es van instaurar tota una sèrie d’agències i organismes especialitzats: OIT (Organització Internacional del Treball), FAO (Organització per l’Agricultura i l’Alimentació), UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura), UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Protecció de la Infància), OMS (Organització Mundial de la Salut), etc. 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure. 19. Activitat lliure.

• Resposta lliure. (Sí.) 16. L’ONU es va organitzar al voltant de cinc institucions clau: – L’Assemblea General és l’òrgan deliberatiu principal. Es reuneixen regularment cada any, o en sessions especials. Les seves resolucions tenen tan sols un caràcter de recomanació.

62

(Pàg. 199. Saber llegir) 20. Activitat lliure. 21. • Els crims de guerra comesos durant la Segona Guerra Mundial.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 63

• Resposta lliure. • Resposta lliure. • Resposta lliure. • Potser perquè els crims dels alemanys van ser més «premeditats» i sistemàtics, per dir-ho així, ja que el 1942, en plena Segona Guerra Mundial, Hitler va decidir aplicar l’anomenada «solució final», la deportació de tots els jueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que havia conquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a camps d’extermini. Segons els investigadors van morir almenys 5 milions de jueus en aquests camps, per això es parla de «genocidi» del poble jueu. (Genocidi es defineix com la matança sistemàtica dels individus d’un grup social, ètnic, etc., per motius racials, polítics, religiosos o econòmics.). Resposta lliure. 22. Resposta lliure. (En les últimes dècades hi ha hagut acusacions de genocidi en diversos conflictes armats, per exemple en el de la regió de Lagos, a l’Àfrica, entre Rwanda i Burundi, a l’antiga Iugoslàvia, etc.)

(Pàg. 201. Comprendre el present) 23. • El projecte científic dels EUA de desenvolupament de la bomba atòmica. • Forçar la rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial, en principi. Però també advertir l’URSS sobre la primacia nuclear. 24. • Una història curta (va començar el 1945), però intensa. • Les bombes d’hidrogen. • Els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina, el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord. 25. • La notícia relata la visita d’inspecció d’una delegació de l’agència nuclear de l’ONU a l’Iran, país sospitós de tenir un programa nuclear clandestí. Resposta lliure. • És l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU: França, el Regne Unit, els Estats Units, Rússia i la Xina, més Alemanya. 26. • Resposta lliure. • Resposta lliure. • Resposta lliure.

UNITAT 10 Espanya i Catalunya (1902-1939) (Pàg. 203) • Explica la proclamació, a Barcelona, de la República Catalana per part de Francesc Macià. • Va tenir lloc a Barcelona el 14 d’abril de 1931. • Va ser un moment cabdal en la història de Catalunya perquè significava l’inici de la recuperació de les llibertats polítiques i socials del país d’ençà 1714, en què

s’havien perdut amb l’arribada dels borbons a Espanya. • Francesc Macià i Lluís Companys. • A l’Ajuntament de Barcelona. • La proclamació de la República Catalana es va produir pacíficament i va ser un fet que tingué lloc com a conseqüència de la victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del dia 12 d’abril. • A la fotografia es recull un moment de l’al·locució pública de Francesc Macià anunciant la proclamació de la República Catalana. • Va tenir una gran importància històrica: Espanya havia tingut des de la seva fundació un sistema monàrquic (excepte durant la Primera República de 1873). La República era sinònim de democràcia i les classes populars i mitjanes confiaven que el sistema es consolidés. Però molts sectors monàrquics, militaristes i eclesiàstics van reaccionar en contra i des dels primers mesos van conspirar per enderrocar-la (conspiració de Sanjurjo en 1932). Finalment els adversaris de la República van aconseguir unir-se a l’entorn dels generals colpistes i, amb l’ajuda de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, van fer un cop d’estat que desembocà en la guerra civil de 19361939.

(Pàg. 205. Idees clau) – El desastre del 98 al·ludeix a la derrota de les forces espanyoles a la guerra de Cuba que havia esclatat el 1895. L’enfronatament amb els independentistes cubans i amb l’exèrcit nordamericà provocà la pèrdua de les darreres colònies americanes (Cuba i Puerto Rico) i del Pacífic (Filipines, Guam, les Marianes). Aquests fets portaren la frustració a la classe política i als intel·lectuals. – Sí. Perquè la Constitució del 1876 va continuar vigent i també es va mantenir el «torn pacífic», tot i que els líders dels partits polítics van canviar: en el partit conservador, Cánovas va ser substituït per Maura, i en el liberal, Sagasta per Canalejas. Aquests nous líders, influïts pel regeneracionisme, van intentar reformar la vida política. Maura va voler posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l’administració local, tot i que no ho va aconseguir. – Entre els anys 1902-1923 hi va haver diverses crisis que, finalment, van acabar amb el sistema de la Restauració. • La Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, va ser el primer conflicte. El malestar que va provocar l’enviament de tropes per a la guerra del Marroc, formades exclusivament per les classes populars, va ser canalitzat per les organitzacions obreres per convocar una vaga general. La vaga va provocar enfrontaments entre la policia i els vaguistes i també es van produir saquejos i incendis a esglésies. Aquests fets van provocar la dimissió de Maura. • La crisi del 1917 va ser la més gran del període i va acabar amb el que quedava del sistema polític de la

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

63

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 64

Solucionari Restauració. La crisi es va centrar en tres sectors: alguns militars professionals es van revelar contra la forma discriminatòria amb què es feien els ascensos; els parlamentaris, especialment els regionalistes catalans, van protestar contra el tancament de les Corts i van demanar la reforma de la Constitució i l’autonomia per a Catalunya; socialistes, republicans, liberals reformistes i anarquistes van convocar una vaga general que, tot i que va fracassar, va mostrar el malestar que hi havia en una part considerable de la població. • A partir del 1917, per fer front a la difícil situació, es van formar governs de concentració, que estaven integrats pels polítics més notables de les diferents tendències, inclosos els nacionalistes catalans. Entre el 1917 i el 1923 hi va haver tres canvis de govern i trenta crisis parcials; la política espanyola semblava que no tingués rumb. En aquests anys van persistir els conflictes socials provocats per la pujada de preus i l’augment de l’atur. A tot això, cal afegir les successives derrotes en la guerra del Marroc, entre les quals va destacar la derrota d’Annual el 1921. Perquè la derrota d’Annual al Marroc havia generat malestar entre els militars, als quals s’exigia responsabilitats; una part de l’exèrcit, per protegir-se, va decidir prendre el poder. El 1923 el general Primo de Rivera va fer un cop d’estat. (A més, l’auge dels nacionalismes basc i català eren vistos amb por entre els sectors més conservadors; el creixement parlamentari de socialistes i republicans també es va contemplar amb recel per amplis sectors de la població; per això, Alfons XIII, davant les contínues crisis polítiques, no va impedir el cop d’estat del general Primo de Rivera. El context internacional, en què els feixismes començaven a tenir força, afavoria també una solució autoritària.) – Els socialistes, alguns intel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset), els republicans i els nacionalistes. Va subscriure el pacte de Sant Sebastià el 1930 per acabar amb la monarquia.

(Pàg. 205. Activitats) 1. • A partir del 1917. • (Segon pic) a) La Unió General de Treballadors (UGT) i la Confederació Nacional del Treball (CNT). b) Demanen «la constitución de un Gobierno provisional que asuma los poderes ejecutivo i moderador, y prepare [...] la celebración de elecciones sinceras de unas Cortes Constituyentes que aborden, en plena libertad, los problemas fundamentales de la Constitución política del país», és a dir, una nova i «verdadera» constitució que posi fi a la corrupció política, al caciquisme. c) Els consideraven «instruments de desordre». Pensaven que havien de sacrificar-se pel bé de tots.

64

(Pàg. 206. Idees clau) – Catalanisme polític: moviment que sorgeix a finals del segle XIX com a conseqüència de la Renaixença i que té com a objectiu la unificació de les forces polítiques catalanes per tal de presentar conjuntament les reivindicacions del país davant les institucions del poder central. Mancomunitat: entitat formada per les quatre diputacions catalanes creada el 1914 que, presidida primer per Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch, desenvolupà una important tasca cultural i en la construcció d’infraestructures. Noucentisme: corrent cultural d’inicis del segle XX que pretenia donar un caire més institucional i pràctic al catalanisme, a través de la Mancomunitat. Reivindicava el paper capdavanter de Catalunya en el món llatí i la recuperació de les formes clàssiques grecorromanes. – Els principals grups polítics catalanistes van ser la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i per Francesc Cambó, i Esquerra Republicana de Catalunya liderada per Francesc Macià i Lluís Companys. – La fundació de la Lliga el 1901, l’atac al Cu-cut! el 1905 i la llei de jurisdiccions l’any següent que provocaren la creació de la Solidaritat Catalana. La Setmana Tràgica (1909) que trencà la Solidaritat Catalana. La creació en 1914 de la Mancomunitat Catalana i la seva dissolució amb la dictadura de Primo de Rivera. El pacte republicà de Sant Sebastià en 1930, la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya i la proclamació de la República (1931), la formació d’un govern català (Generalitat) i la promulgació de l’Estatut (1932).

(Pàg. 207. Activitats) 2. a) Va ser un dels impulsors del catalanisme conservador amb la Lliga Regionalista i el primer presidents de la Mancomunitat Catalana, des d’on es va impulsar la modernització del país en el terreny cultural, d’infraestructures i econòmic. b) Va ser president de la Lliga Regionalista i va escriure La Nacionalitat catalana (1906) que serví d’estímul i de programa al catalanisme, moviment que creixia i s’estructurava aleshores. c) Del catalanisme conservador, La Veu de Catalunya; del catalanisme republicà, El Poble Català. d) Impulsà l’acció del catalanisme, remarcant, sobretot, la tasca cultural. Serví de programa als catalanistes de la Lliga. 3. a) En aquest context, «nacionalitat» es sinònim de «nació», és a dir, un grup de persones que té característiques nacionals pròpies i distintes dels altres com ho són la llengua, la història, les tradicions, la religió, l’ocupació contínua d’un territori i, sobretot, la voluntat de seguir-se mantenint com a nació diferenciada. Normalment les nacions aspiren a tenir un estat propi, però algunes nacions formen part d’estats on altres nacions són majoritàries, i no es poden desenvolupar lliurement (Irlanda dins del Regne Unit; Txetxènia dins Rússia). Altres nacions estan dividides en diferents estats (Cata-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 65

lunya i Euskadi són dins d’Espanya i de França; el Kurdistan dins Turquia i l’Iraq). b) La Mancomunitat va tenir una importància cabdal per al desenvolupament cultural i econòmic de la Catalunya de la seva època. Es va crear la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola del Treball, la d’Arquitectura, la Normal (de mestres) i algunes altres institucions culturals i d’ensenyament igualment eficients i necessàries. Es crearen centres sanitaris com la Maternitat i l’Hospital del Mar. Es van construir infraestructures que facilitaren el comerç i les comunicacions com carreteres comarcals i línies telefòniques. 4. El noucentisme, amb la seva voluntat ordenadora, normalitzadora, va donar cobertura intel·lectual a la tasca de la Mancomunitat i de les seves institucions, que funcionaven com un petit estat dins la monarquia, a escala catalana i desenvolupant la feina que els seus escassos mitjans li permetien. Els noucentistes recolzaren les iniciatives de la Mancomunitat per tal de realitzar alguns dels somnis dels catalanistes, tot i que a petita escala.

(Pàg. 208. Idees clau) – No (la seva àvia, la reina Isabel II, també va abandonar Espanya després de la revolució coneguda com «La Gloriosa» el 1868). Després de l’exili d’Alfons XIII i la caiguda de la monarquia es va formar un govern provisional, integrat pels partits que havien firmat el pacte de Sant Sebastià, i presidit per Niceto Alcalá de Zamora. Al mateix temps van arribar al poder les forces polítiques que el sistema de la Restauració no havia sabut incorporar, com ara socialistes, republicans i nacionalistes catalans. Immediatament, el nou govern va convocar eleccions a Corts constituents per elaborar la constitució. – En les eleccions municipals del 12 d’abril el triomf dels republicans a les ciutats va ser espectacular i Alfons XIII va decidir abandonar Espanya. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República. No, perquè el rei es va exiliar. Tendència política

– Les novetats més destacades eren les següents: • El reconeixement de les llibertats individuals, com la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació. També es reconeixien nous drets, com ara el dret al divorci. • El sufragi universal sense distinció de sexe, és a dir, la concessió del dret de vot a les dones. • La definició d’Espanya com a estat laic, aconfessional, sense «religió oficial», en què es reconeixien la llibertat de consciència i el dret a practicar qualsevol religió i a rebre una educació laica. • L’organització territorial descentralitzada, en què es reconeixia la possibilitat de crear regions autonòmiques i el reconeixement de les llengües particulars de cada regió juntament amb el castellà, considerat l’idioma oficial de la República. • La importància del benestar social. La Constitució permetia que el govern expropiés béns considerats d’utilitat pública i animava a potenciar l’ensenyament públic. No es va aconseguir un ampli consens. Els punts més problemàtics eren: la definició d’Espanya com a estat laic, l’organització territorial descentralitzada i l’expropiació de terres per raons d’utilitat pública.

(Pàg. 209. Activitats) 5. • (Primer pic) a) Els socialistes i els radicals. b) Els monàrquics. Poc temps abans, en les eleccions municipals del 12 d’abril el triomf dels republicans a les ciutats havia estat espectacular i Alfons XIII havia abandonat Espanya i s’havia proclamat la Segona República espanyola el 14 d’abril. c) Un paper important, sobretot Esquerra Republicana de Catalunya i el PNB. • (Segon pic) a) Quadre adjunt: Principals partits (líders)

Dreta

Confederación Española de Derechas Autónomas (José María Gil Robles) Partit Nacionalista Basc (José Antonio Aguirre) (*) Lliga Regionalista de Catalunya (Francesc Cambó) (*) Falange Española de las JONS (José Antonio Primo de Rivera) (1) (*) Regionalista de dreta (1) Extrema dreta

Centredreta

Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) Partir Republicà Conservador (Miquel Maura) Partit Republicà Progressista (Niceto Alcalá Zamora) Partit Republicà Radical Demòcrata (Melquíades Álvarez)

Esquerra

Izquierda Republicana (Manuel Azaña) Partit Republicà Radical Socialista (Félix Gordón de Ordás) (*) Partit Republicà Radical Socialista Independent (Marcel·lí Domingo) Unió Republicana (Diego Martínez Barrio) Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, Lluís Companys) Organització Regional Autonomista Gallega (Santiago Casares Quiroga) Partido Socialista Obrero Español (Indalecio Prieto, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero) Partido Comunista de España (José Díaz, Dolores Ibárruri) Partit Obrer d’Unificació Marxista (Joaquim Maurín, Andreu Nin) (*) Regionalista d’esquerra

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

65

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 66

Solucionari b) Respostes lliures. (Sí.) c) Les tendències d’esquerra. d) A Catalunya, al País Basc i a Galícia. e) Alcalá Zamora, al Partit Republicà Progressista, de centredreta; Azaña, a Izquiera Republicana. f) Activitat lliure. Niceto Alcalá Zamora (1877-1949) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment (1917-18) i de Guerra (1922). Va participar en el pacte de Sant Sebastià i va presidir el primer govern de la Segona República quan va caure la monarquia. Nomenat president el desembre de 1931, va ocupar el càrrec fins a l’abril de 1936, quan el van destituir. Va morir a l’exili. Manuel Azaña (1880-1940). Polític i escriptor espanyol. Va fundar el Partir d’Acció Republicana. Va formar part del govern provisional de la república el 1931, va ocupar el càrrec de ministre de Guerra i va presidir el govern fins a la derrota republicana i socialista el 1933. El maig de 1936 va ser escollit president de la república, càrrec que va conservar fins que, acabada la Guerra Civil, es va refugiar a França i va dimitir. • Activitat lliure. a) Alguns van continuar tenint rellevància (com ara el Partido Socialista Obrero Español, el PNB, Esquerra Republicana de Catalunya...), d’altres no (la Falange Española de las JONS, el Partido Comunista de España...). b) Les mateixes que abans. (En el quadre anterior.)

(Pàg. 210. Idees clau) – Els assumptes que es va proposar el govern d’Azaña eren els següents: • La reforma agrària. Es volia augmentar la productivitat i millorar la vida dels jornalers a través de l’expropiació dels latifundis que no es conreaven i del repartiment de les terres entre els jornalers. • La reforma religiosa. Es va posar en pràctica la Constitució i es van aprovar el matrimoni civil i el divorci. • La reforma militar. Es van eliminar l’excés d’oficials i la ingerència dels militars en política. • Les reformes autonòmiques. Es va aprovar l’Estatut d’Autonomia català. A Andalusia, es van produir les primeres iniciatives per elaborar un estatut d’autonomia. • Les reformes socials. Es van augmentar els salaris per incentivar la demanda de productes i es van dictar lleis de protecció dels treballadors. • Les reformes educatives. Es van construir escoles, perquè a Espanya hi havia llavors més d’un milió de nens sense escolaritzar. – Catalunya, amb l’aprovació de l’Estatut de Núria el 1932 i la creació de la Generalitat. – A l’extrema dreta monàrquica. Van preparar el cop militar d’agost de 1932 i els anarquistes es van revoltar

66

tres vegades durant aquest bienni. El gener de 1933, hi va haver els greus successos de Casas Viejas, a la província de Cadis, on es van alçar un grup de camperols d’inspiració anarquista. Una família va morir cremada a casa seva, que havia estat incendiada per les forces de l’ordre, i 14 camperols van morir afusellats. El setembre de 1933 Manuel Azaña va presentar la dimissió i Alcalá Zamora va convocar noves eleccions per al novembre, en les quals els partits de centre i de dreta van aconseguir un gran èxit. Les dues principals forces en el nou Parlament eren la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i el Partit Radical. El nou cap de govern va ser Lerroux, que va governar en coalició amb la CEDA.

(Pàg. 211. Activitats) 6. • No, perquè no va disposar de prou diners per arribar als objectius que s’havia marcat. Els camperols es van sentir decebuts i va rebrotar la conflictivitat al camp. • (Segon pic) a) El gener de 1933, va tenir lloc els greus successos de Casas Viejas, a la província de Cadis, on es van alçar un grup de camperols d’inspiració anarquista. b) Una família va morir cremada a casa seva, que havia estat incendiada per les forces de l’ordre, i 14 camperols van morir afusellats. c) Que el govern havia respost a la rebel·lió com ho havia de fer, fent ús de la força just en la mesura necessària per restablir l’ordre. d) Molt difícil. Malament: la majoria dels habitants eren jornalers sense treball, i els carrers estaven sense empedrar i plens d’escombraries, no hi havia cap farmàcia, molts nens no podien anar a l’escola, etc. Respostes lliures. (Probablement sí.) e) «Distribuir las tierras en cultivo i roturar las yermas.» Resposta lliure. (Per la lentitud en l’aplicació de la reforma agrària.) Resposta lliure.

(Pàg. 212. Idees clau) – Va suprimir les reformes i les polítiques autonòmiques i socials posades en marxa en el bienni anterior. Va provocar la desconfiança dels grups d’esquerra, que van extremar les posicions. Resposta lliure. – Rellançar les reformes i l’amnistia per als empresonats pels fets de l’octubre de 1934. Al carrer la situació empitjorava cada dia: els grups d’esquerra radical i els falangistes van protagonitzar enfrontament armats, que en molts casos van acabar amb assassinats de militars i polítics del bàndol contrari; hi va haver onades de vagues i els camperols ocupaven les terres dels terratinents. – Alguns militars, dirigits pel general Mola. El 17 de juliol de 1936 va tenir lloc l’alçament de les tropes espanyoles del nord de l’Àfrica, dirigides pel general Franco.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 67

(Pàg. 213. Activitats) 7. • (Primer pic) a) Amb pessimisme. Estan mendicant. b) Una dona amb el seu fill en braços que té el vot a la mà. Un capellà, un home ric, etc. Estiren la dona (probablement volen evitar que voti). c) Les persones mendicant simbolitzen la misèria que portarà el socialisme segons la dreta; la dona amb el vot a la mà simbolitza que les classes altes i l’església no volen que el poble i, en concret, les dones tinguin dret a votar. Amb aquests símbols es vol aconseguir el vot per a la dreta i per a l’esquerra, respectivament. d) Resposta lliure. • (Segon pic) a) Als electors de Madrid i de tot Espanya. Perquè hi havia eleccions el febrer de 1936. b) Perquè les classes mitjanes consideren que les esquerres poden provocar una guerra civil. c) Resposta lliure. d) Com exaltat. Resposta lliure. e) Resposta lliure. (Sí, per exemple, J. A. Primo de Rivera anima a no respectar els resultats electorals si no són els desitjats.)

(Pàg. 214. Idees clau) – L’alçament militar contra la República va començar el 17 de juliol de 1936 a l’Àfrica, on el general Franco va assumir el comandament. Des d’allà es va estendre a la Península el 18 de juliol. Una part de l’exèrcit i els partits carlistes, monàrquics, conservadors i falangistes. – El cop d’estat va dividir Espanya en dues zones. La zona dominada pels insurrectes, que es va autoanomenar «nacional», va controlar les dues Castelles, Galícia, Càceres i l’Andalusia occidental. El bàndol republicà va controlar gran part d’Aragó, el nord d’Espanya, Catalunya, la zona de llevant, Madrid i gairebé tot Andalusia. El règim nacionalista es va organitzar de manera autoritària i conservadora a través de la Junta de Defensa Nacional, amb seu a Burgos i amb Franco al capdavant. El bàndol «nacional» va rebre l’ajuda de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, que van enviar gairebé 200.000 soldats i molt material. El govern de la nació no va ser capaç d’imposar un comandament centralitzat: sindicats i partits obrers van organitzar exèrcits populars i van adoptar mesures revolucionàries, com la col·lectivització d’algunes terres i indústries. La República va tenir el suport d’uns 67.000 soldats de les Brigades Internacionals i d’uns 6.000 soviètics. – La Guerra Civil espanyola va despertar les passions populars a Europa. A tots els països l’opinió pública es va dividir entre defensors del govern legítim de la República i els que donaven suport als colpistes. Per això, el Regne Unit i França van convocar una conferència en què es va signar un acord de no-intervenció per evitar que el conflicte es generalitzés a altres països. No obstant això,

aviat l’acord va ser paper mullat i tots dos bàndols van obtenir ajuda exterior. La República va obtenir l’ajuda de l’URSS, i la va pagar al comptat amb els dipòsits d’or del Banc d’Espanya. Els rebels van rebre armes i soldats de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi, a canvi de concessions mineres. Aquesta ajuda va ser molt superior i efectiva. El bàndol republicà va comptar, a més, amb el suport de molts intel·lectuals, com ara Hemingway, Eisntein i George Orwell; i també amb la simpatia de l’esquerra de tot el món, que interpretava la guerra d’Espanya com un front de lluita contra el feixisme. Milers de voluntaris estrangers van abandonar els seus països i es van allistar a les Brigades Internacionals per lluitar a Espanya a favor de la República.

(Pàg. 215. Activitats) 8. • (Primer pic) a) La idea principal de la cançó és que els milicians han d’anar a defensar Madrid per evitar el pas dels feixistes. La del poema és animar els soldats marroquins a marxar a Espanya amb les tropes de Franco. b) La cançó és antifeixista, perquè es qualifica Franco de traïdor. El poema és dels feixistes, perquè es refereix als republicans com a «rojos». • (Segon pic) a) Feixistes eren anomenats els partidaris de Franco. En dóna una imatge de covards i d’assassins, perquè diu que maten dones, nens i ancians. b) Apareix (Francisco) Franco, que fou un general espanyol format a la guerra del Marroc, liderà el grup de militars que es revoltà contra el govern de la República el 1936. Això donà lloc a la guerra civil de 1936-1939. Posteriorment, Franco es mantingué com a cap de l’exèrcit i de l’estat que van crear –il·legalment- els militars rebels. Beneficiat per la guerra freda posterior a la II Guerra Mundial, pogué mantenir el poder fins a la seva mort, designant en els darrers anys a Juan Carlos de Borbó com a successor seu. c) La cançó recull la defensa de Madrid per part de les tropes republicanes contra l’escomesa dels feixistes. • Resposta lliure. • (Quart pic) a) El feixisme era el sistema impulsat per Benito Mussolini a Itàlia que significava el final de la democràcia i de la llibertat dels obrers per defensar les seves reivindicacions. És una creu gammada, símbol dels nacionalsocialistes alemanys. El peu va calçat amb una espardenya, símbol del poble treballador; era el calçat habitual d’obrers i camperols. b) El personatge central és un soldat (segurament un legionari), que escombra uns ninots que representen el liberalisme, el catalanisme i l’obrerisme. Hi ha la falç i el martell, símbols del marxisme, i un compàs i un escaire, símbols de les lògies maçòniques. La bandera és la monàrquica (roja i groga), que durant la guerra civil va ser l’ensenya dels alçats contra la República.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

67

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 68

Solucionari (Pàg. 216. Idees clau) – A principis d’agost, gràcies a l’ajuda d’avions italians i alemanys, les tropes del Marroc, que eren les més ben preparades de l’exèrcit espanyol, van travessar l’estret de Gibraltar i van arribar a Cadis. De l’Andalusia occidental van passar a Extremadura i Toledo, i a finals d’octubre es van quedar a les portes de Madrid. La presa de Madrid. Perquè era la capital i on hi havia el govern de la República. L’arribada de les primeres Brigades Internacionals i d’avions i tancs soviètics. – Va propiciar la caiguda del País Basc en mans «nacionals». Va suposar un cop dur, ja que els insurrectes es van apoderar dels recursos industrials i miners d’aquesta zona. – L’exèrcit republicà va quedar gairebé totalment destruït. Madrid.

(Pàg. 217. Activitats) 9. • Una gran part d’Aragó, el nord d’Espanya (excepte Navarra), Catalunya, la zona de llevant, Madrid i gairebé tot Andalusia. • Més o menys. Perquè els insurrectes controlaven la majoria de les dues Castelles, Galícia, Càceres, una part d’Andalusia occidental, Navarra, les Balears (excepte Menorca) i Canàries. • En mans republicanes: Madrid, Barcelona, València, Oviedo... En mans «nacionals»: Cadis, Sevilla, Burgos, Saragossa... • El bàndol insurrecte, el bàndol «nacional». Resposta lliure. • La batalla del Jarama (febrer de 1937) i la de Guadalajara (març d’aquell mateix any), en què les tropes franquistes van ser derrotades. La batalla de l’Ebre, a finals de 1937, que va durar més de tres mesos i en què l’exèrcit republicà va quedar gairebé destruït. • Tres fases: la campanya al voltant de Madrid (juliol de 1936- març de 1937), el front del nord (abril-octubre de 1937) i el final de la guerra (octubre 1937abril de 1939). – La campanya al voltant de Madrid. Després del cop d’estat, les tropes del Marroc, que eren les més ben preparades de l’exèrcit espanyol, van travessar l’estret de Gibraltar i van arribar a Cadis. De l’Andalusia occidental van passar a Extremadura i Toledo, i a finals d’octubre es van quedar a les portes de Madrid. L’atac dels rebels per tres fronts contra Madrid, de novembre a març de 1937, va ser infructuós per la dura resistència que van mostrar les milícies populars i el triomf militar republicà a la batalla de Gualadajara (març). – El front del nord. Davant la impossibilitat de prendre la capital, Franco va traslladar l’exèrcit al nord, on, des del març fins a l’octubre de 1937, va anar ocupant amb lentitud el territori adversari sense que els contraatacs republicans en altres fronts (Brunete, Belchite) acon-

68

seguissin impedir-ho. Primer va caure el País Basc (la Legió Còndor va bombardejar Durango i Guernica a l’abril), i més tard, Cantàbria i Astúries (octubre). També van conquerir Màlaga i Granada. – El final de la guerra. Després de prendre Astúries, els «nacionals» van ocupar Saragossa i Terol. Tot i l’intent dels republicans per defensar aquesta àrea (batalla de Terol el desembre de 1937), els «nacionals» van guanyar i van avançar fins a la costa mediterrània. L’abril de 1938 van arribar al Mediterrani per València i van dividir el territori republicà en dues zones, la qual cosa feia més difícil la resistència republicana. Al juliol els republicans van contraatacar i van mantenir oberta una línia de front al riu Ebre. La victòria dels «nacionals» en la dura batalla de l’Ebre, que va tenir lloc de juny a novembre de 1938, va posar de manifest el desgast republicà i va acabar de decidir la guerra. Franco va poder arribar a Catalunya i va ocupar-la totalment el febrer de 1939 sense trobar-hi resistència. Molts republicans es van exiliar a França. La guerra estava gairebé perduda. El 28 de març, Madrid va ser ocupada per Franco, després d’imposar una rendició total als republicans. La guerra havia acabat. El dia 1 d’abril de 1939 Franco va anunciar la victòria de les seves tropes. • Tant les illes Canàries com les Balears (excepte Menorca) van estar sempre en el bàndol «nacional». Menorca. • (Vuitè pic) a) Catalunya. b) El sud de la zona de llevant, Andalusia oriental, la part sud-oriental de Castella-la Manxa i Madrid.

(Pàg. 218. Idees clau) – Els principals problemes van ser la fam i la por. El proveïment d’aliments per a la població va representar un problema greu, sobretot a la zona republicana, ja que els «nacionals» van dominar des del principi els territoris on la producció agrícola era important. El racionament d’aliment va ser una pràctica comuna. La població també tenia por davant els combats ferotges i els bombardejos de les ciutats assetjades. Així mateix, les famílies temien pel reclutament dels fills més joves i per la separació dels membres. Les represàlies anaven dirigides a tots dos bàndols contra els simpatitzants de l’altra zona. La manera més comuna de represàlia practicada per tots dos bàndols van ser els anomenats «passejos»: un grup armat treia del seu domicili una persona i, amb el pretext de «portar-la a fer un passeig», l’allunyaven de la població i l’assassinaven. Molta gent va abandonar casa seva i es van convertir en refugiats. Aquest problema afectava especialment les dones i els fills dels combatents en el bàndol republicà. Uns 30.000 nens van sortir d’Espanya cap a altres països, com ara Mèxic, França i l’URSS. Van ser coneguts com «els nens de la guerra». Molts d’ells no van tornar mai més a casa seva.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 69

(Pàg. 219. Activitats) 10. • (Primer pic) a) Resposta lliure. (Els «nacionals». Als fills de combatents en la guerra.) b) Animar que es deixessin els nens en aquestes residències. L’atenció maternal, l’alimentació, l’estudi, el joc, etc. c) Els avions llançant bombes sobre la població. • D’alegria. Resposta lliure. (Perquè se n’anaven lluny de la guerra.) • (Tercer pic) a) A França. b) Resposta lliure. (Sí. Perquè primer va ser en vaixell, després en tren i llavors en autocar.) c) No. No. • (Quart pic) a) França, sobretot, i també l’URSS, Bèlgica i el Regne Unit. Resposta lliure. (Perquè els governs d’aquests països es van oferir a acollir-los.) b) Resposta lliure. (Perquè la majoria de nens eren fills dels combatents en el bàndol republicà, que patien més i tenien por de les represàlies.)

(Pàg. 220. Idees clau) – Arrel de la proclamació de la República catalana el 14 d’abril de 1931, es van iniciar negociacions amb el govern provisional de Madrid per establir un govern autònom que va recuperar el nom de Generalitat. L’elaboració de l’Estatut d’autonomia per tenir un marc legal, però també la creació d’una xarxa d’escoles d’ensenyament en català, l’Institut-escola i la Universitat Autònoma de Barcelona; reformes socials com la llei de contractes de conreus, i una nova organització del territori. – Després que el president Companys proclamés l’Estat català, el govern espanyol va fer intervenir l’exèrcit, va suspendre l’Estatut i va empresonar el president i el seu govern, de manera que la Generalitat quedava en suspens. – Va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes juntament amb forces sindicals i partits d’esquerra, per tal d’organitzar tot l’operatiu de la guerra.

(Pàg. 221. Activitats) 11. a) El Parlament, el president de la Generalitat i el consell executiu. b) El català a Catalunya i el castellà en les relacions amb el Govern de la República. c) Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. d) Com un Estat autònom. e) Per sufragi universal. f) La de representació de Catalunya.

(Pàg. 222. Idees clau) – Normalització: procés seguit per un moviment, corrent o activitat que arriba a la seva oficialització, reglamentació o institucionalització, superant així la seva fase inicial espontània.

Avantguardes : corrents artístics que promouen noves formes estètiques i nous conceptes filosòfics reaccionant contra el gust dels seus contemporanis, defensant idees revolucionàries i moviments «antiartístics». Edat de plata: conjunt de grups d’escriptors espanyols pertanyents a les generacions literàries de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Generació: grup d’escriptors i artistes coetanis, que comparteixen influències elements estètics i filosòfics comuns pel fet de desenvolupar la seva obra contemporàniament. – La cultura catalana del nou-cents està marcada per la normalització, modernització i influència del noucentisme. Les tres generacions de la cultura espanyola del primer terç del segle XX són la generació del 98, la del 14 i la del 27. – • El desastre del 98 va influir molt en la generació castellana del mateix any. Pretenien analitzar els problemes del país per proposar-ne solucions. • Les avantguardes van estar presents, sobretot en el els artistes de la generació del 27, que a Catalunya van tenir línia directa amb els creadors d’altres ciutats europees i americanes.

(Pàg. 223. Activitats) 14. a) L’horror i la crueltat de la guerra. b) Resposta lliure. (Potser el dolor i la desesperació de totes les mares que van perdre els fills en la guerra.) c) Activitat lliure. d) Resposta lliure. (Per donar una sensació encara més pessimista i tràgica de les conseqüències de la guerra.) e) Resposta lliure. (Tristesa, horror, etc.) 15. • a) Explica la situació d’una dona a la rereguarda durant la guerra. La protagonista se sent desesperada i angoixada perquè vol saber alguna notícia del seu estimat que està al front. Se sent angoixada perquè no sap res d’ell. b) Es dedicaven a cuidar les seves llars i fills, com abans de la guerra, però els era més difícil trobar queviures perquè amb la guerra fallava molt la producció agrària i la distribució d’aliments. A més, moltes havien de treballar a les fàbriques i llocs de treball que els homes deixaven per anar a lluitar als fronts de batalla. • a) Assassinat al principi de la Guerra Civil. Resposta lliure. b) Resposta lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

69

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 70

Solucionari (Pàg. 224. Activitats de repàs) 16. • Etapes: Espanya: Restauració, governs liberals d’Alfons XIII (1902-1923), Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Dictablanda de Berenguer i Aznar (19301931), Segona República (1931-1939), Guerra civil (1936-1939). Catalunya: Fundació de la Lliga Regionalista (1901), atac militar al Cu-cut! (1905), Solidaritat Catalana (1906), Setmana Tràgica (1909), Mancomunitat de Catalunya (1914),Assemblea de parlamentaris catalans (1917), derogació de la Mancomunitat (1925), aixecament a Prats de Molló (1926), fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931), Estatut d’Autonomia (1932), fets del 6 d’octubre (1934), guerra i revolució (19361939), fets de maig (1937), el govern català marxa a l’exili (1939). • a) 1931-1936; b) 1902-1931; c) 1936-1939; d) 19231930; e) 1914-1925; f) 1921; g) 1934; h) 1917.

• 1r. Entrada de les tropes africanes a la península i front de Madrid (1936). 2n. Caiguda de les regions del nord (1937). 3r. Contraofensives republicanes a Brunete, Belchite i Aragó (1937-1938). 4t. Batalla de l’Ebre i desfeta de l’exèrcit republicà (19381939). 17. a) El Front Popular va ser una coalició de les esquerres que es van presentar unides a les eleccions de febrer de 1936. Estava integrat per socialistes, comunistes, partits republicans i algunes forces nacionalistes, més el suport dels anarquistes. b) El noucentisme va ser un corrent de pensament a Catalunya que aplegà molts intel·lectuals a l’entorn del catalanisme per utilitzar les institucions polítiques (Mancomunitat) en favor del desenvolupament econòmic i cultural del país. c) Les Brigades Internacionals eren un grup de voluntaris arribats de tots els països d’Europa per lluitar a favor de la República. d) Pistolerisme: Terme que fa referència a l’onada d’atemptats personal contra dirigents sindicals i membres de la patronal que van tenir lloc a Barcelona entre 1919 i 1923. Van ser duts a terme per grups antagònics: d’una banda, pistolers a sou de la patronal, i de l’altra, grups armats anarquistes. e) Milícia popular: grup armat format sobretot per personal civil, que va agafar les armes per defensar la República.

70

• Una coalició d’esquerres que va unir socialistes, comunistes, nacionalistes i republicans. • La Falange Española era un partit d’extrema dreta fundat per José Antonio Primo de Rivera, mentre que FET y de las JONS va ser el partit únic en el qual es van unir totes les forces polítiques que donaven suport a la insurrecció, Falange Española y las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista i la Comisión Tradicionalista, que era el partit carlista. • L’arribada de voluntaris per lluitar a favor de la República i la internacionalització del conflicte. • ERC era una coalició de partits catalanistes d’esquerra. 20. a) Als insurrectes, és a dir, els «nacionals». b) Una visió negativa: els presenta com una bota que trepitja el nostre país. c) Resposta lliure.

• Activitat lliure.

18.

19. • La CEDA era la Confederación Española de Derechas Autónomas.

Alfons XIII

Segona República

Guerra Civil

a) e) f)

c) d)

b) d)

d) El bàndol republicà. Perquè ofereix una visió negativa d’aquesta intervenció. 21. a) La derrota d’Annual al Marroc havia generat malestar entre els militars, als quals s’exigia responsabilitats; una part de l’exèrcit, per protegir-se, va decidir prendre el poder. El 1923 el general Primo de Rivera va fer un cop d’estat. A més, l’auge dels nacionalismes basc i català eren vistos amb por entre els sectors més conservadors; el creixement parlamentari de socialistes i republicans també es va veure amb recel per amplis sectors de la població; per això, Alfons XIII, davant les contínues crisis polítiques, no va impedir el cop d’estat del general Primo de Rivera. El context internacional, en què els feixismes començaven a tenir força, afavoria també una solució autoritària. b) L’oposició al rei era molt forta, ja que se’l va considerar còmplice de la dictadura. Els socialistes, alguns intel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset), els republicans i els nacionalistes. Va subscriure el pacte de Sant Sebastià el 1930 per acabar amb la monarquia. Davant la incapacitat de tornar a la normalitat, Berenguer va ser substituït, a mitjan febrer de 1931, per l’almirall Aznar, que tenia un govern en què hi havia representats tots els polítics dels partits que seguien fidels a la monarquia. Malgrat tot, van continuar els desordres universitaris i, davant d’això, Aznar va prometre la convocatòria d’eleccions municipals i va establir un calendari electoral. En les eleccions municipals del 12 d’abril el triomf dels republicans en les ciutats va ser espectacular i Alfons XIII va decidir abandonar Espanya. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República. c) El 1936 hi va haver unes noves eleccions i les va guanyar el Front Popular, coalició d’esquerres que va unir socialistes, comunistes, nacionalistes i republicans. El seu programa es basava en el rellançament de les reformes i l’amnistia per als empresonats pels fets de l’octubre de 1934. Al carrer la situació empitjorava ca-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 71

da dia: els grups d’esquerra radical i els falangistes van protagonitzar enfrontament armats, que en molts casos van acabar amb assassinats de militars i polítics del bàndol contrari; hi va haver onades de vagues i els camperols ocupaven les terres dels terratinents. d) El règim nacionalista es va organitzar de manera autoritària i conservadora a través de la Junta de Defensa Nacional, amb seu a Burgos i amb Franco al capdavant. El bàndol «nacional» va rebre l’ajuda de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista (que van enviar gairebé 200.000 soldats i molt material), mentre que el bàndol republicà no va ser capaç d’imposar un comandament centralitzat (sindicats i partits obrers van organitzar exèrcits populars i van adoptar mesures revolucionàries, com la col·lectivització d’algunes terres i indústries), i va tenir menys suport a l’exterior (uns 67.000 soldats de les Brigades Internacionals i d’uns 6.000 soviètics). 22. • En la Segona República. • Un ambient de molta polarització social. Resposta lliure. (Sí.) • De manera negativa, ja que va permetre que es desenvolupés. • Respostes lliures.

b) Activitat lliure. Resposta lliure. (El segon, el de The Times, perquè va ser la Legió Còndor, els avions de l’Alemanya nazi, els que van bombardejar Guernica l’abril de 1937.) c) Als bascos i al món sencer, el primer. A la resta del món, en el cas del segon. Resposta lliure. (Molt pocs, perquè no tenien coneixements d’anglès.)

(Pàg. 227. Continua Saber llegir) 27. • Que «la divisió de la societat s’hagués estès a les Forces Armades», i la idea que la violència estava justificada. • Un, «l’extensió durant la Segona República de [...] la idea que era moralment legítim l’ús de la violència més brutal per imposar el triomf d’un determinat ordre», i, dos, que «la divisió de la societat s’hagués estès a les Forces Armades», en altres paraules, «la divisió en les files de l’exèrcit». • No. • Respostes lliures. (Sí.) • Perquè la funció de l’exèrcit és precisament defensar la legalitat.

(Pàg. 227. Investigar) (Pàg. 225. Continuen les Activitats de repàs)

28. Activitat lliure.

23. • Activitat lliure.

29. Activitat lliure.

a) En la nació.

30. Activitat lliure.

b) Sí. En l’article 3r. c) Sí. Sí. d) Sí. Resposta lliure. e) Sí.

UNITAT 11 La guerra freda (1945-1991) (Pàg. 229)

f) Resposta lliure. (Avançada per a la seva època, per atorgar el vot a les dones, admetre el dret al divorci, etc.) 24. Resposta lliure. 25. Activitat lliure.

(Pàg. 226. Saber llegir) 26. • (Primer pic) a) The Times. b) «Las hordas rojas al servicio criminal de Aguirre, presidente de la república de Euskadi», segons el diari Azul. Un atac aeri dels insurrectes, segons The Times. c) En el segon, el de The Times. Que Guernica estava molt pel darrere de les línies de combat. • (Segon pic) a) El primer text, el del diari Azul. Resposta model: desviar la responsabilitat d’un fet tan horrorós cap als adversaris.

• La construcció del «mur de Berlín». • A Berlín (Alemanya), el 16 d'agost de 1961. • Va ser un esdeveniment important, sobretot des del punt de vista simbòlic, perquè simbolitzava la divisió del món en dos blocs antagònics, liderats per les dues superpotències: el bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i el bloc comunista, encapçalat per l'URSS. • Grans blocs de formigó. • Els membres de l'organització paramilitar de l'Alemanya oriental: «Grups de combat de les fàbriques». • Resposta lliure. • El novembre de 1989. • Resposta lliure. • Resposta lliure.

(Pàg. 230. Idees clau) – Un bloc és un grup de països liderat per una superpotència. El teló d’acer descrivia la creixent influència so-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

71

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 72

Solucionari viètica sobre els països del centre d'Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s'estava trencant. La política de contenció o doctrina Truman va consistir a donar suport als anticomunistes en qualsevol part del món amb l’objectiu d’evitar que els comunistes prenguessin el poder. – Winston Churchill era el primer ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial (el 1940 va succeir en el càrrec Neville Chamberlain, que va ser el que va declarar la guerra a Alemanya), i es va convertir en un dels protagonistes de les conferències de pau que van seguir la guerra. El 1946 va denunciar en un discurs famós que havia caigut sobre el continent europeu un «teló d’acer». Amb aquesta expressió descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant. Harry S. Truman era el vicepresident dels Estats Units el 1944 i va passar a ocupar la presidència quan va morir Roosevelt (1945). Va ser qui va ordenar el llançament de la bomba atòmica sobre el Japó (1945) i va posar en marxa el pla Marshall d’ajuda econòmica a Europa (1947). La política de contenció o doctrina Truman va consistir a donar suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món amb l’objectiu d’evitar que els comunistes aconseguissin el poder. – Anomenem guerra freda el sistema de relacions internacionals que va des del 1947 fins al 1991. Aquest sistema es va caracteritzar per l’enfrontament entre dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, i la divisió del món en dos blocs, cada un d’ells liderat per una superpotència, amb sistemes econòmics, polítics i socials oposats. Els Estats Units i l’URSS van emmagatzemar una gran quantitat d’armament, fins i tot nuclear, per amenaçar el contrari amb la destrucció total. Per això, els enfrontaments es van resoldre per mitjà de conflictes locals en diversos punts de la Terra i es va evitar una guerra directa entre les potències. La guerra freda va marcar també l’organització interna dels diferents països del món. Els governs de les dues superpotències van difondre un conjunt de valors que enaltien el seu sistema i rebutjaven frontalment el contrari. El control social i polític va provocar en tots dos blocs la repressió de les opinions crítiques, tot i que aquesta repressió va ser molt més generalitzada en el bloc soviètic. – El 1946 Winston Churchil va denunciar en un discurs famós que havia caigut sobre el continent europeu un «teló d’acer». Amb aquesta expressió descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant. El pas següent cap a la guerra freda es va produir a Grècia, on comunistes i monàrquics es disputaven el poder en una guerra civil. El president nord-americà Truman va decidir donar suport als monàrquics grecs per impedir que els comunistes prenguessin el poder. Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia

72

coneguda com política de contenció o doctrina Truman. Després d’aquestes primeres desavinences, els Estats Units i l’URSS van reforçar les seves àrees d’influència. Així, els americans van dur a terme el pla Marshall el 1947, que era un programa d’ajudes per reconstruir l’economia europea. Aquest projecte va ser rebutjat per l’URSS, que va obligar a rebutjar també el pla Marshall als països de l’Europa oriental. Al cap d’un temps, l’URSS va crear el Kominform per coordinar el suport a la seva política dels partits comunistes de tot el món.

(Pàg. 231. Activitats) 1. • Els documents 2 i 3. • Descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant. • «Que els pobles de parla anglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos qualsevol temptativa de cobdícia o aventura.» • Bulgària, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i Hongria. • Sofia, Varsòvia, Bucarest, Praga i Budapest. 2. • Que els Estats Units han de ser ferms i han de vigilar la contenció de les tendències russes a l’expansió. • Contenir l’expansió de l’URSS. • Té en comú la seva afirmació que l’URSS pretén estendre la seva influència per una gran part del continent europeu. Els diferencia l’estratègia per fer front a aquesta política soviètica. • Reflecteix la divisió d’Europa en aquell moment.

(Pàg. 232. Idees clau) – El bloqueig de Berlín i la guerra de Corea. (El 1948 els Estats Units, el Regne Unit i França van unir els seus sectors i van crear la República Federal d’Alemanya (RFA). La Unió Soviètica no ho va acceptar i va bloquejar Berlín occidental, que estava rodejat per la zona soviètica. El bloqueig va fracassar perquè els aliats van abastir per aire la ciutat. Com a resposta, en la seva zona, l’URSS va crear la República Democràtica Alemanya (RDA). Pel que fa a la guerra de Corea, després de la derrota del Japó, Corea havia estat dividida en una zona nord comunista i una zona sud capitalista. El 1950 el govern comunista va envair Corea del Sud. L’ONU va condemnar la invasió va aprovar una intervenció liderada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xina va donar suport militar a Corea del Nord. El 1953 es va firmar la pau i es van mantenir les fronteres del 1950.) – El bloqueig va fracassar perquè els aliats van abastir per aire la ciutat. Com a resposta, a la seva zona, l’URSS va crear la República Democràtica Alemanya (RDA). No. L’ONU va condemnar la invasió de Corea i va aprovar una intervenció liderada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xina va donar suport militar a Corea del Nord. El 1953 es va firmar la pau i es van mantenir les fronteres del 1950. Sí.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 73

– En l’època de la Segona Guerra Mundial, l’Europa occidental tenia l’hegemonia mundial, mentre que durant la guerra freda les potències hegemòniques eren els Estats Units i l’URSS. En la Segona Guerra Mundial, l’URSS era l’únic país comunista; en la guerra freda, el comunistes s’havien estès primer als països de l’Europa de l’Est i, després, a la Xina, Corea, Cuba, etc. En la Segona Guerra Mundial l’organisme supranacional encarregat de vetllar per la pau era la Societat de Nacions; després de la guerra va ser substituïda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

(Pàg. 233. Activitats) 3. a) França (el sector SO), Regne Unit (el NO), els Estats Units (el SE) i la URRS (el NE). b) Els sectors francès, britànic i estatunidenc van formar la República Federal Alemanya (RFA), mentre que el sector soviètic es va transformar en la República Democràtica Alemanya (RDA). 4. a) Per a Jdanov, per un costat hi havia el bàndol imperialista i antidemocràtic (els Estats Units) amb el suport del Regne Unit i França), i, per un altre costat, el bàndol antiimperialista, antifeixista i democràtic (l’URSS, Rumania, Hongria, Finlàndia, Indoxina, Vietnam, etc.). Per a Truman, per un costat hi ha els EUA i els països democràtics, i per l’altre els països antidemocràtics. b) Per a Jdanov, el seu bloc és l’antiimperialista i democràtic. També per a Truman el seu bloc és el democràtic. c) Per a Jdanov, el bàndol contrari és el bàndol imperialista i antidemocràtic. Per a Truman, el bloc contrari també és l’antidemocràtic. d) Per a Jdanov, l’enfortiment del moviment antifeixista, és a dir, del comunisme. Per a Truman, els Estats Units han «d’ajudar els pobles lliures a complir els seus propis destins de la manera que ells mateixos decideixin. Crec que la nostra ajuda ha de ser principalment econòmica i financera, que és essencial per a l’estabilitat econòmica i política».

(Pàg. 234. Idees clau) – Impedir la implantació del comunisme més enllà de l’àrea d’influència soviètica a Europa. – A l’Europa occidental, aquesta tàctica va comportar una ajuda econòmica (el Pla Marshall) i la creació d’una organització militar: l’OTAN (Organizació del Tractat de l’Atlàntic Nord). Fora d’Europa, els Estats Units van signar el Tractat de Rio (1947) amb l’Amèrica llatina, la SEATO (1954) amb els estats del sudest asiàtic i el Pacte de Bagdad (1955) amb els pobles de l’Orient mitjà, a més de pactes bilaterials amb determinats estats, com ara Espanya i el Japó. A l’Europa occidental, l’Amèrica llatina, el sudest asiàtic i l’Orient mitjà, fonamentalment. Un sistema democràtic i una economia capitalista. – En el terreny polític, un sistema democràtic amb sepa-

ració de poders i llibertats i drets, i en el terreny econòmic, un sistema capitalista. – En el terreny polític, la democràcia va quedar limitada, perquè els Estats Units van tolerar l’existència de dictadures al sud d’Europa i en van fomentar la implantació a l’Amèrica llatina, l’Àsia i l’Àfrica quan va convenir als governs dels EUA. En el terreny econòmic, la principal novetat va ser la intensificació de l’intervencionalisme de l’estat; molts governs occidentals van començar a controlar els sectors econòmics bàsics.

(Pàg. 235. Activitats) 5. • (Primer pic) a) Perquè ajudar a reconstruir l’economia europea és contribuir a l’aparició de sistemes democràtics. b) Evitar que la ruïna de la postguerra provoqués el descontentament social i arrossegués els països de l’Europa occidental cap a l’òrbita comunista, és a dir, impedir la implantació del comunisme més enllà de l’àrea d’influència soviètica a Europa. c) Sembla que en principi es feia extensió a tots els països europeus. • (Segon pic) a) El Regne Unit, França, RFA, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suècia, Suïssa, Irlanda i Portugal. b) Activitat lliure. • Resposta lliure. (Per exemple, l’URSS va obligar a rebutjar el pla Marshall als països de l’Europa oriental.) • (Document 13) Pel pla Marshall. Cooperació intereuropea per un nivell de vida més elevat. (Document 14) Els americans a Amèrica. No, França no serà un país colonitzat! • Que l’ajuda nord-americana es destina a reconstruir l’economia nacional i, per tant, a millorar el nivell de vida dels francesos. • El Partit Comunista Francès. Resposta lliure. (Perquè estava finançat pels Estats Units, la superpotència que encapçalava el bloc capitalista.)

(Pàg. 237. Idees clau) – Una democràcia popular es caracteritzava per tenir uns principis comuns: en primer lloc, era un sistema de partit únic, ja que després de la presa del poder pels comunistes la resta dels partits van ser prohibits, per això, tot i que hi havia el sufragi universal, els votants no podien escollir entre diferents candidats; en segon lloc, en aquest sistema no hi havia una divisió del poder polític entre diferents institucions, sinó que el partit comunista tenia tot el poder a les mans; a més, hi havia una absència total de llibertats: els ciutadans no tenien llibertat d’expressió o de reunió, per exemple. Per això, els governs comunistes eren unes dictadures duríssimes que reprimien qualsevol dissidència.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

73

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 74

Solucionari – L’URSS va replicar el pla Marshall amb l’organització del COMECON (Consell d’Ajuda Econòmica Mútua) l’any 1949; tenia l’objectiu de coordinar les economies dels països europeus que estaven sota hegemonia soviètica. Els soviètics van respondre a l’OTAN amb la creació del pacte de Varsòvia, una aliança miliar creada el 1955 amb els seus països satèl·lit. – El bloc soviètic es va instaurar a l’Europa oriental al mateix temps que s’organitzava el bloc occidental. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, els soviètics van acceptar que a la seva zona d’influència (Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Romania i Bulgària) es formessin governs de coalició amb totes les forces polítiques. Tanmateix, els partits comunistes controlaven els ministeris més importants i, impulsats per Stalin, van acaparar tot el poder entre el 1946 i el 1948 i van establir dictadures comunistes. – El sistema polític que es va implantar a Europa sota el patrocini de l’URSS s’autoanomenava «democràcies populars». Una democràcia popular es caracteritzava per tenir uns principis comuns: en primer lloc, era un sistema de partit únic, ja que després de la presa del poder pels comunistes la resta dels partits van ser prohibits, per això, tot i que hi havia el sufragi universal, els votants no podien escollir entre diferents candidats; en segon lloc, en aquest sistema no hi havia una divisió del poder polític entre diferents institucions, sinó que el partit comunista tenia tot el poder a les mans; a més, hi havia una absència total de llibertats: els ciutadans no tenien llibertat d’expressió o de reunió, per exemple. Per això, els governs comunistes eren unes dictadures duríssimes que reprimien qualsevol dissidència. En l’àmbit econòmic, després de la presa del poder pels comunistes, als països de l’Europa oriental es va establir una economia estalinista basada en els principis marxistes. Segons aquesta ideologia, les empreses havien de ser propietat estatal i estar administrades per l’estat per posar fi a l’explotació dels treballadors pels capitalistes. Per això, quan van aconseguir el poder, els comunistes van expropiar empreses industrials, comercials i financeres, que van passar a ser propietat de l’estat. Llavors, els dirigents polítics van començar a gestionar l’economia: van establir plans quinquennals que fixaven la producció industrial i agrícola; van determinar el valor de la moneda per decret i van controlar el comerç exterior. Amb això van acabar amb la llibertat de comerç en aquests països.

d) Resposta lliure. (Que els EUA pretenien «rodejar-la» i evitar l’extensió del comunisme pels països veïns.)

(Pàg. 238. Idees clau) – Es coneix com cursa armamentística la competència que es va iniciar entre les dues superpotències en acabar la Segona Guerra Mundial, en què tots dos països van construir una quantitat immensa d’armes de tot tipus per intentar superar el contrari: armes nuclears, míssils teledirigits, bombarders a reacció, avions supersònics, etc. Es va anomenar equilibri del terror una situació de paritat d’armaments entre els dos blocs, que impedia el desencadenament d’una guerra entre ells, per por a la destrucció total. La cursa espacial fa referència a la rivalitat entre les dues superpotències per posar en marxa missions espacials. – A més de la cursa armamentística i la cursa espacial, la rivalitat entre les dues superpotències per construir més armaments i més variats i per posar en marxa missions espacials, els Estats Units i l’URSS van desenvolupar una política destinada a contenir els avenços de l’adversari, però evitaven enfrontar-se directament; els enfrontaments es resolien en conflictes de baixa intensitat, conflictes de caràcter regional que no posaven en perill la pau mundial, però en els quals es resolia la pertinença dels contendents a un o altre bloc. D’una banda, els blocs van practicar el control ideològic de la població per evitar l’expansió de l’enemic. Els Estats Units van donar suport a cops d’estat per implantar dictadures que impedissin el triomf de govern comunistes a Europa. En els mateixos Estats Units el senador McCarthy va dur a terme una «caça de bruixes» els anys cinquanta, en què molts artistes i intel·lectuals van ser acusats de ser comunistes. El control en el bloc soviètic va ser més dur: es va reprimir tota dissidència amb la condemna dels oponents a llargues penes de presó. D’altra banda, tots dos blocs van buscar l’afebliment del bàndol contrari mitjançant el suport als desafectes. Així, l’URSS va patrocinar econòmicament els partits comunistes occidentals, mentre que els occidentals van donar suport als dissidents anticomunistes. – Per intentar superar el contrari es van construir armes nuclears, míssils teledirigits, bombarders a reacció, avions supersònics, etc.

(Pàg. 239. Activitats) 7. • (Primer pic)

(Pàg. 237. Activitats)

b) Activitat lliure.

6. a) L’URSS. b) Els països de l’Europa occidental (excepte Espanya, Suècia, Finlàndia, Suïssa, Àustria...), Turquia, Iran, Pakistan, Myanmar, Austràlia, Nova Zelanda. Filipines, el Japó... c) Prop de l’URSS i dels seus satèl·lits.

74

a) Activitat lliure.

• (Segon pic) a) A l’alça. b) A principis dels anys cinquanta i a finals dels anys seixanta. A mitjan anys cinquanta, a principis dels seixanta i, sobretot, a finals dels setanta.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 75

• (Tercer pic) a) Amèrica

Europa

Àfrica

Àsia

Estats Units Canadà Hondures Panamà

Islàndia Regne Unit Espanya i Portugal Alemanya Bèlgica Països Baixos Luxemburg Dinamarca Noruega Itàlia i Grècia Dinamarca Noruega

Egipte Marroc Sàhara Senegal Somàlia

Turquia Israel Jordània Aràbia Saudita Oman Emirats Àrabs Units Japó Corea del Sud Tailàndia Filipines

Oceania

Austràlia

b) A Europa. Resposta lliure. (Probablement pel pla Marshall.)

(Pàg. 241. Activitats) 8. • Activitat lliure. (El Checkpoint Charlie va ser un dels passos fronterers del mur de Berlín; concretament, era el pas del sector nord-americà al soviètic. Va ser l’escenari de molts intents de fugida de Berlín est. Avui dia, és el pas més conegut; es conserva una caseta dels vigilant i hi ha també un museu.) Resposta lliure. • Avisar que per aquest pas se sortia de la zona nord-americana i s’entrava a Berlín est. 9. Evitar la fugida massiva de la població de Berlín est a Berlín oest. 10. a) Perquè els comunistes va haver de construir un mur per evitar que la població fugís. b) Perquè el mur era un símbol de la divisió del món en dos blocs i de la falta de llibertat dels alemanys. c) Que era un ciutadà de Berlín i indicar la seva solidaritat amb els berlinesos. («Sóc un berlinès» o «Jo sóc un ciutadà de Berlín» és una famosa cita feta pel president dels Estats Units John F. Kennedy el 26 de juny de 1963 a Berlín occidental amb motiu del quinzè aniversari del bloc de Berlín imposat per la Unió Soviètica, que va portar com a conseqüència que s’aixequés el mur de Berlín el 13 d’agost de 1961.) d) Resposta lliure. (A Berlín oest, perquè era la zona controlada pels aliats.)

(Pàg. 243. Idees clau) – Es coneix com distensió l’etapa que va començar el 1956, en què totes dues potències van iniciar un període de diàleg, tot i que va continuar havent-hi conflictes. – En l’etapa de màxima tensió (1947-1956), van destacar dues crisis: la crisi de Berlín i la guerra de Corea. En l’e-

tapa de la coexistència pacífica (1956-1977), van destacar la construcció del mur de Berlín el 1961, la crisi dels míssils a Cuba (1962) i la guerra del Vietnam. En la rebrotada i el final de la guerra freda (1977-1991), sobresurt la intervenció soviètica a Etiòpia, Angola, Moçambic i l’Afganistan, mentre que els EUA van dissenyar el Projecte de Defensa Estratègica o «guerra de les galàxies». John F. Kennedy es va convertir en president dels Estats Units el 1960. Amb la seva arribada, hi va haver un canvi en la manera de governar, que va facilitar l’apropament entre les superpotències. Es va començar així una nova etapa, que s’anomena distensió o coexistència pacífica. Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic que va ser escollit secretari general del Partit Comunista quan va morir Stalin (1953). Khruixtxov, en política interior, va començar un procés de desestalinització. El 1956 va convocar el XX Congrés del PCUS i va denunciar el culte a la personalitat i els crims de Stalin: l’assetjament als comunistes discrepants, la intolerància política i les deportacions massives de població. En el congrés es va imposar als seus rivals, els quals va apartar del poder sense prendre represàlies i va alliberar molts presos polítics. En política exterior, el seu nou estil es va materialitzar en la coexistència pacífica amb els Estats Units. Richard Nixon es va convertir en president dels Estats Units el 1968, per l’oposició de molts ciutadans a la guerra del Vietnam. Es va veure obligat a dimitir el 1973 pel cas Watergate, un escàndol d’espionatge al partit demòcrata. – Ronald Reagan va accedir a la presidència d’Estats Units el 1980, després de Jimmy Carter. En la política exterior destaca la seva voluntat de frenar l’expansionisme soviètic i per això va rellançar la cursa armamentista, convertida en una pugna tecnològica i va desenvolupar el Projecte de Defensa Estratègica (conegut com «guerra de les galàxies»). L’URSS no va suportar econòmicament aquesta despesa. La guerra del Vietnam va començar quan la guerrilla procomunista (vietcong) va voler incorporar al país Vietnam del Nord. El 1962 els Estats Units van intervenir en la guerra. L’enfonsament del bloc soviètic el 1989 i la desintegració de l’URSS el 1991 van suposar el final de la guerra freda. – La primera etapa de la guerra freda (1947-1956) va ser una època de màxima tensió, mentre que en l’etapa de la distensió o coexistència pacífica (1956-1977) totes dues potències van iniciar una etapa de diàleg, tot i que hi va haver conflictes.

(Pàg. 243. Activitats) 11. • En la segona guerra freda (1977-1991). • Des del 1977 l’URSS va desplegar míssils nuclears a les seves zones d’influència a Europa i Àsia, i va augmentar la seva presència al Tercer Món intervenint a Etiòpia, Angola, Moçambic i l’Afganistan. Per la seva part, els Es-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

75

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 76

Solucionari tats Units van desplegar míssils a l’Europa occidental i va dissenyar el Projecte de Defensa Estratègica o «guerra de les galàxies». L’enfonsament del bloc comunista a partir del 1989 va suposar el final de la guerra freda, que es va proclamar en la cimera de Malta del 1989 i es va confirmar amb la desmembrament de l’URSS i la dissolució del pacte de Varsòvia el 1991. • En contra de la instal·lació dels euromíssils. • Que es produís una guerra nuclear. Resposta lliure.

(Pàg. 244. Activitats de repàs) 12. Activitat lliure. 13. Activitat lliure. 14. a) Teló d’acer: descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d'Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s'estava trencant. b) Pla Marshall: pla dissenyat pels Estats Units quan va acabar la Segona Guerra Mundial per ajudar els països europeus a reconstruir l’economia, amb l’objectiu d’impedir la implantació del comunisme més enllà de l’àrea d’influència soviètica.

15. a) OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord): organització militar creada pels Estats Units i els seus aliats a l’Europa occidental. b) Pacte de Varsòvia: aliança militar creada el 1955 per l’URSS amb els seus països satèl·lit. c) SEATO: aliança firmada entre els Estats Units i els estats del sud-est asiàtic el 1954. d) Kominform: COMECON, o Consell d’Ajuda Econòmica Mútua, creada l’any 1949; el seu objectiu era coordinar les economies dels països europeus que estaven sota hegemonia soviètica. 16. a) John F. Kennedy es va convertir en president dels Estats Units el 1960. Amb la seva arribada, hi va haver un canvi en la manera de governar, que va facilitar l’apropament entre les superpotències. Es va començar així una nova etapa, que s’anomena distensió o coexistència pacífica.

c) Democràcia popular: es caracteritzava per tenir uns principis comuns: en primer lloc, era un sistema de partit únic, ja que després de la presa del poder pels comunistes la resta dels partits van ser prohibits, per això, tot i que hi havia el sufragi universal, els votants no podien escollir entre diferents candidats; en segon lloc, en aquest sistema no hi havia una divisió del poder polític entre diferents institucions, sinó que el partit comunista tenia tot el poder a les mans; a més, hi havia una absència total de llibertats: els ciutadans no tenien llibertat d’expressió o de reunió, per exemple.

b) Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic que va ser escollit secretari general del Partit Comunista quan va morir Stalin (1953). Khruixtxov, en política interior, va començar un procés de desestalinització. El 1956 va convocar el XX Congrés del PCUS i va denunciar el culte a la personalitat i els crims de Stalin: l’assetjament als comunistes discrepants, la intolerància política i les deportacions massives de població. En el congrés es va imposar als seus rivals, els quals va apartar del poder sense prendre represàlies i va alliberar molts presos polítics. En política exterior, el seu nou estil es va materialitzar en la coexistència pacífica amb els Estats Units.

d) Plans quinquennals: plans dissenyats cada cinc anys a l’URSS durant el mandat de Stalin, en què es fixaven els objectius econòmics que calia aconseguir durant aquest període i els recursos que es farien servir per aconseguir-los.

c) Richard Nixon es va convertir en president dels Estats Units el 1968, per l’oposició de molts ciutadans a la guerra del Vietnam. Es va veure obligat a dimitir el 1973 pel cas Watergate, un escàndol d’espionatge al partit demòcrata.

e) Cursa armamentista: es coneix així la competència que va començar entre les dues superpotències quan va acabar la Segona Guerra Mundial, en què tots dos països van construir una gran quantitat d’armes de tot tipus per intentar superar el contrari: armes nuclears, míssils teledirigits, bombarders a reacció, avions supersònics, etc.

d) Leonid Breznev va ser el nou líder del Partit Comunista de l’URSS després que el 1964 l’aparell burocràtic del PCUS, la nomenclatura, obligués a dimitir Khruixtxov, i posés fi a totes les reformes iniciades en el període anterior.

f) Coexistència pacífica: o distensió, és l’etapa que va començar el 1956, en què totes dues potències van iniciar una etapa de diàleg i distensió, tot i que hi va haver conflictes. g) Conflictes de baixa intensitat: conflictes de caràcter regional que no posaven en perill la pau mundial, però en els quals es resolia la pertinença dels contendents a un o altre bloc. h) Equilibri del terror: es va anomenar així una situació de paritat d’armaments entre els dos blocs, que impedia el desencadenament d’una guerra entre ells, per por a la destrucció total.

76

i) Telèfon vermell: un teletip que es va dissenyar en l’època de distensió perquè els presidents dels Estats Units i de la Unió Soviètica poguessin connectar-se directament en cas de crisi.

e) Harry S. Truman era el vicepresident dels Estats Units el 1944 i va passar a ocupar la presidència quan va morir Roosevelt (1945). Va ser qui va ordenar el llançament de la bomba atòmica sobre el Japó (1945) i va posar en marxa el pla Marshall d’ajuda econòmica a Europa (1947). La política de contenció o doctrina Truman va consistir a donar suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món amb l’objectiu d’evitar que els comunistes aconseguissin el poder. f) Mikhail Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Es va convertir en president el 1985. Per intentar sortir de la greu crisi econòmica i social en què estava immers el país, Gorbatxov va posar en marxa una política reformista i oberturista: la perestroika («reestructuració») va

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 77

ser un programa de reformes econòmiques, i la glasnot («transparència») va ser un programa de reformes en els assumptes polítics i culturals. 17. • El bloc occidental, liderat pels Estats Units i reforçat pels seus aliats de l’Europa occidental, es caracteritzava, en general, per sistemes polítics democràtics i economies capitalistes, mentre que en el bloc comunista, que encapçalava l’URSS, secundada pels seus aliats d’Europa oriental, es van crear democràcies populars i economies estalinistes basades en els principis marxistes. (Esdeveniments que van conduir a l’esclat de la guerra freda.) El 1946 Winston Churchill va denunciar en un discurs famós que havia caigut sobre el continent europeu un «teló d’acer». Amb aquesta expressió descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant. El pas següent cap a la Guerra Freda es va produir a Grècia, on comunistes i monàrquics es disputaven el poder en una guerra civil. El president nord-americà Truman va decidir donar suport als monàrquics grecs per impedir que els comunistes prenguessin el poder. Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia coneguda com política de contenció o doctrina Truman. Després d’aquestes primeres desavinences, els Estats Units i l’URSS van reforçar les seves àrees d’influència. Així, els americans van dur a terme el pla Marshall el 1947, que era un programa d’ajudes per reconstruir l’economia europea. Aquest projecte va ser rebutjat per l’URSS, que va obligar a rebutjar també el pla Marshall als països de l’Europa oriental. Al cap d’un temps, l’URSS va crear el Kominform per coordinar el suport a la seva política dels partits comunistes de tot el món.

18. • En la primera etapa de la guerra freda (1947-1956), una època de màxima tensió, les dues superpotències van practicar l’anomenat «equilibri del terror»; es va anomenar així una situació de paritat d’armaments entre els dos blocs, que impedia el desencadenament d’una guerra entre ells, per por a la destrucció total. En l’etapa de la distensió o coexistència pacífica (19561977), totes dues potències van iniciar una etapa de diàleg i distensió, tot i que hi va haver conflictes de baixa intensitat, és a dir, conflictes de caràcter regional que no posaven en perill la pau mundial, però en els quals es resolia la pertinença dels contendents a un o altre bloc. • Finalitzada l’etapa de distensió i diàleg, hi va haver una rebrotada de la guerra freda, motivada en principi per una política soviètica més agressiva. Des del 1977 l’URSS va desplegar míssils nuclears a les seves zones d’influència a Europa i Àsia, i va augmentar la seva presència al Tercer Món intervenint a Etiòpia, Angola, Moçambic i l’Afganistan. Per la seva part, els Estats Units van desplegar míssils a l’Europa occidental i va dissenyar el Projecte de Defensa Estratègica o «guerra de les galàxies». 19. • Resposta lliure. • Resposta lliure. 20. • Resposta model. No, perquè ja no existeix una divisió del món en dos blocs antagònics. L’enfonsament del bloc comunista a partir del 1989 va suposar el final de la guerra freda, que es va proclamar en la cimera de Malta del 1989 i es va confirmar amb la desmembrament de l’URSS i la dissolució del pacte de Varsòvia el 1991. • Respostes lliures.

• (Segon pic) Crisis

Motius

Crisi dels míssils a Cuba

El 1962 els Estats Units van descobrir que s’estaven instal·lant míssils soviètics a Cuba, i van decretar el bloqueig naval de l’illa per impedir l’arribada dels míssils. Finalment, per evitar la guerra, l’URSS va accedir a desmantellar les bases. El perill va ser tan alt que es van començar converses i el 1968 es van firmar els primers acords de no proliferació nuclear.

Bloqueig de Berlín

El 1948 els Estats Units, el Regne Unit i França van unir els seus sectors i van crear la República Federal d’Alemanya (RFA). La Unió Soviètica no ho va acceptar i va bloquejar Berlín occidental, que estava rodejat per la zona soviètica. El bloqueig va fracassar perquè els aliats van abastir per aire la ciutat. Com a resposta, en la seva zona, l’URSS va crear la República Democràtica Alemanya (RDA).

Construcció del mur de Berlín

El 1961 el govern de Berlín oriental va construir un mur (el famós mur de Berlín) per evitar la fugida massiva de la població cap a la zona occidental.

Guerra del Vietnam

El Vietnam estava dividit en dos estats des de la seva independència de França el 1954: Vietnam del Nord, amb un govern comunista, i Vietnam del Sud, que tenia un règim anticomunista. En aquest últim havia sorgit una guerrilla procomunista (el Vietcong) que pretenia incorporar el país a Vietnam del Nord. Els Estats Units van intervenir el 1962, quan Kennedy va enviar consellers militars a Vietnam del Sud per evitar la caiguda del govern. Temien que, si el Vietnam es reunificava sota un règim comunista, molts altres països serien absorbits pel bloc soviètic. En els anys següents, el president Johnson va desplegar molts soldats al Vietnam, que van arribar al mig milió el 1968. La pressió de l’opinió pública va obligar als Estats Units a retirar-se el 1974.

Guerra de Corea

Pel que fa a la guerra de Corea, després de la derrota del Japó, Corea havia estat dividida en una zona nord comunista i una zona sud capitalista. El 1950 el govern comunista va envair Corea del Sud. L’ONU va condemnar la invasió va aprovar una intervenció liderada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xina va donar suport militar a Corea del Nord. El 1953 es va firmar la pau i es van mantenir les fronteres de 1950.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

77

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 78

Solucionari (Pàg. 245. Continuen les Activitats de repàs)

UNITAT 12

21. • (Primer pic) a) A un grup de vietnamites, principalment nens, fugint dels bombardejos amb napalm. b) Resposta lliure. (Horror, ràbia...) c) Resposta lliure. (Probablement, explicar al món l’horror i la barbàrie d’aquella guerra.) • (Segon pic)

La descolonització (Pàg. 249) • Que 29 països de l’Àfrica i l’Àsia debaten sobre el colonialisme en la conferència de Bandung. (Hi van acudir 23 països asiàtics, dels quals 14 eren de l’Àsia oriental, i sis africans, dels quals quatre eren de l’Àfrica negra.)

a) En la guerra de Vietnam.

• A la ciutat indonèsia de Bandung, l’abril de 1955.

b) Entre el 1962 i el 1974.

• Perquè va ser la primera gran trobada de països del Tercer Món sense la presència dels Estats Units, la Unió Soviètica i Europa. Els països descolonitzats es van reunir per intentar no alinear-se amb cap dels dos blocs que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial. (La persona que va impulsar la conferència va ser Nehru. El líder hindú assistia espantat a la difusió de la guerra freda a l’Àsia després de la guerra de Corea i volia evitar tant sí com no que el continent asiàtic es dividís en dos blocs, tal com la formació de la SEATO o l’aliança xinesa i soviètica semblava vaticinar.

c) Vietnam del Sud i els Estats Units, fonamentalment, tot i que el conflicte va acabar estenent-se a altres països veïns, com ara Laos i Cambotja. d) La pressió de l’opinió pública va obligar els Estats Units a retirar-se el 1974, després de moltes baixes. 22. Activitat lliure. 23. Activitat lliure. 24. Activitat lliure. 25. Activitat lliure.

(Pàg. 246. Saber llegir) 26. • (Primer pic) a) Va anunciar les seves intencions d’augmentar les despeses militars per arribar a la immunitat del territori nord-americà davant les armes soviètiques. b) Es tractava, no d’augmentar les armes nuclears nordamericanes, sinó de buscar els camins de retre les armes nuclears soviètiques. c) Reduir el perill d’una guerra nuclear. d) Perquè «durant vint anys l’URSS ha anat acumulant una enorme força militar». • (Segon pic) a) Que se sentiran més segurs. b) Que no se sentirien segurs, viurien sota l’amenaça d’un possible atac soviètic... • (Tercer pic) a) A l’època de la distensió o coexistència pacífica. Expressa un judici negatiu sobre aquell període. b) La superioritat militar o els avantatges polítics. Buscar camins per reduir el perill d’una guerra nuclear. • (Quart pic) a) Resposta lliure.

(Pàg. 247. Investigar) 27. Activitat lliure.

• Els cinc primers països descolonitzats a l’Àsia: el Pakistan, l’Índia, Indonèsia, Ceilan i Birmània. • La denúncia del colonialisme i la segregació i discriminació racials, i el suport als principis fonamentals dels drets humans tal com els especifica la Carta de les Nacions Unides. • S’insta França a concedir la independència dels seus territoris nord-africans; els Països Baixos a reprendre amb Indonèsia negociacions sobre el futur de la Nova Guinea Occidental- que la Conferència considera que pertany a Indonèsia- i el Regne Unit a cedir les pretensions del Iemen sobre Aden. Que entrin en vigor les resolucions de les Nacions Unides sobre el tema. • És un mural de l’època de la revolució indonèsia. El mural està dividit en dues parts: a la part dreta, es veu un grup de persones que s’han revoltat armats i un parell de persones a terra, que sembla que representin l’imperialisme occidental, amb trets racistes; a la part esquerra, un altre grup de persones, de diferents races i ètnies (xinesos, àrabs, mexicans, negres, etc.), miren les persones que hi ha a la dreta del mural, amb so de pau, algunes porten flors a la mà, i es distingeix el líder de la independència indonèsia, Ahmed Sukarno. • No. (Però hi ha encara una vintena de «territoris no autònoms», com és el cas de les illes Bermudes, Gibraltar, Guam, les illes Caiman, les illes Maldives, etc.; molts altres territoris han arribat a la lliure determinació mitjançant l’associació política amb altres estats independents o a través de la integració amb altres estats.)

28. Activitat lliure.

78

29. Activitat lliure.

(Pàg. 250. Activitats)

30. Activitat lliure.

1. • A l’Àsia i l’Àfrica.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 79

• (Segon pic) Imperis

Àfrica

Britànic

Egipte, Sudan, Índia, Pakistan, República Sud-africana Bangla Deshh

Àsia

Francès

Marroc, Algèria, Madagascar

Espanyol

Guinea espanyola

Alemany

Namíbia, Tanganyica, Camerun

Italià

Líbia, Eritrea, Somàlia

Belga

Zaire

Països Baixos

Indonèsia

Vietnam, Laos, Cambodja

– L’ONU hi va jugar un paper molt important. Un dels principis en els quals es basava la nova organització era el dret a l’autodeterminació dels pobles dominats pels imperis. Si fins als anys vint els europeus s’enorgullien de posseir imperis i l’explotació de colònies augmentava l’orgull nacional, després de la Segona Guerra Mundial aquestes situacions resultaven vergonyants i cap govern desitjava ser qualificat d’«imperialista». Els Estats Units i l’URSS, les dues grans superpotències que van sortir de la guerra, no tenien colònies en el sentit tradicional, però necessitaven ajuts per a la disputa per l’hegemonia mundial. Per això, van propiciar el ressorgiment de moviments independentistes, amb la finalitat de substituir la influència europea per la seva a tot el món. – La independència dels territoris que van estar dominats pels grans imperis europeus.

• (Tercer pic) Àfrica

Àsia

Abans del 1950

Egipte, Libèria, República Sudafricana, Etiòpia

Índia, Pakistan, Bangla Desh, Indonèsia, Iran, Iraq...

Anys cinquanta

Sudan, Marroc, Líbia, Tunísia...

Vietnam, Laos, Oman, Cambodja, Malàisia

Anys seixanta

Algèria, Madagascar, Guinea espanyola, Somàlia, Camerun, Zaire, Zàmbia...

Iemen del Sud, Kuwait

Després del 1970

Eritrea, Namíbia, Tanganyica, Angola…

Brunei

(Pàg. 251. Idees clau) – Les causes del procés són molt variades: • La Segona Guerra Mundial va significar el final de l’hegemonia econòmica i militar europea al món. Per tant, els països europeus no tenien la capacitat per mantenir imperis colonials. • Els emergents moviments nacionalistes de les colònies es van veure reforçats per la Carta de les Nacions Unides, que considerava bàsic el dret d’autodeterminació dels pobles. • També hi va influir el començament de la guerra freda. Els Estats Units i la Unió Soviètica van donar suport als moviments independentistes per guanyar influència entre els nous governs i entre la població dels països sorgits de la descolonització, i atreure’ls als respectius blocs. – El començament de la descolonització se sol situar el 1946, any en què Filipines es va independitzar dels Estats Units i Transjordània, del Regne Unit. La major part del procés es va produir els anys cinquanta, seixanta i la primera meitat dels setanta del segle XX. El procés va variar bastant. En general va ser pacífic en el cas de les colònies britàniques. Però en el cas francès va ser el resultat de dures guerres.

(Pàg. 253. Idees clau) – D’una banda, Ghandi i Nehru lideraven el Partit del Congrés, a l’Índia, un dels dos partits que es disputaven l’hegemonia política a l’Índia. Estava format per hindús i era partidari de crear un únic estat. D’altra banda, el partit de la Lliga Musulmana, d’A. Jinnah, pretenia la constitució d’un estat propi musulmà. Davant la impossibilitat de mantenir la unió, finalment es van crear dues repúbliques. La Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana. Del govern de l’Índia se’n va ocupar Nehru, i del del Pakistan, Jinnah. Ho Chi Minh era el dirigent màxim de la Lliga per a la Independència del Vietnam, i líder de les forces nacionalistes. Els japonesos es van retirar després de la Segona Guerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar la independència del país el setembre de 1945. Però França no va voler reconèixer la independència, per la qual cosa aviat va esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54) i que a partir del 1950 va adquirir dimensions internacionals. Les milícies del Vietminh van rebre el suport de la República Popular de la Xina, mentre que els francesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, que intentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954, l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Després de la retirada francesa, es va optar per la divisió de la península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. Ahmed Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi, que va lluitar contra el domini japonès. Al cap de dos dies de la rendició japonesa, Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia. Els Països Baixos no van acceptar aquesta situació i la van controlar amb l’ajuda del Regne Unit. Entre el 1947 i el 1948 la guerra va presidir l’escenari indonesi i el resultat final va ser l’abandonament d’aquest territori per part dels Països Baixos. El 16 de desembre de 1949 Sukarno va ser escollit per unanimitat president dels Estats Units d’Indonèsia. El seu govern es va caracteritzar per la imposició gradual d’una dictadura personal de connotacions nacionalistes, militaristes

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

79

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:40

Página 80

Solucionari i socialistes, mentre que en el pla internacional es convertia en un dels líders del moviment tercermundista. El 1965 una revolta militar de caràcter prooccidental encapçalada pels generals Suharto i Kasution va situar el primer en el poder. Progressivament es van reduir els poders de Sukarno fins que va ser destituït el 1967. – • L’ocupació japonesa d’Indonèsia va influir decisivament en la descolonització, perquè va fer possible concebre la independència. Ahmed Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi, que va lluitar contra el domini japonès. Al cap de dos dies de la rendició japonesa, Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia. • La batalla de Dien Bien Phu el 1954 va suposar la derrota de l’exèrcit francès al Vietnam. Després de la retirada francesa, es va optar per la divisió de la península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. – El Partit del Congrés era partidari de crear un únic estat. Contràriament, el partit de la Lliga Musulmana pretenia la constitució d’un estat propi musulmà a la península de l’Hindustan. – La independència de la península de l’Hindustan va ser pacífica i acceptada pel Regne Unit, i va donar lloc a dos països, l’Índia i el Pakistan, i posteriorment un tercer, Bangla Desh. Altres països van haver de patir guerres d’alliberament per obtenir la independència: va ser el cas de la Indoxina francesa, de la qual van sorgir el Vietnam, Laos i Cambodja; o d’Indonèsia, que es va independitzar dels Països Baixos. El procés de descolonització de l’Índia es va desenvolupar per la via de la negociació i en poc temps. Progressivament, es va anar dotant l’Índia d’una constitució, un parlament, un servei públic propi i altres concessions d’autogovern. Dos partits es disputaven l’hegemonia política. D’una banda, Gandhi i Nehru lideraven el Partit del Congrés, un dels dos partits que es disputaven l’hegemonia política a l’Índia. Estava format per hindús i era partidari de crear un únic estat. D’altra banda, el partit de la Lliga Musulmana, d’A. Jinnah, pretenia la constitució d’un estat propi musulmà. Davant la impossibilitat de mantenir la unió, finalment es van crear dues repúbliques: la Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana. Del govern de l’Índia se’n va ocupar Nehru, i del del Pakistan, Jinnah. Ho Chi Minh era el màxim dirigent de la Lliga per a la Independència del Vietnam, i líder de les forces nacionalistes. Els japonesos es van retirar després de la Segona Guerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar la independència del país el setembre de 1945. Però França no va voler reconèixer la independència, per la qual cosa aviat va esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54) i que a partir del 1950 va adquirir dimensions internacionals. Les milícies del Vietminh van rebre el suport de la República Popular de la Xina, mentre que els francesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, que intentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954, l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Després de la retirada francesa, es va optar per la divisió de

80

la península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi, que va lluitar contra el domini japonès. Al cap de dos dies de la rendició japonesa, Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia. Els Països Baixos no van acceptar aquesta situació i la van controlar amb l’ajuda del Regne Unit. Entre el 1947 i el 1948 la guerra va presidir l’escenari indonesi i el resultat final va ser l’abandonament d’aquest territori per part dels Països Baixos. El 16 de desembre de 1949 Sukarno va ser escollit per unanimitat president dels Estats Units d’Indonèsia. El seu govern es va caracteritzar per la imposició progressiva d’una dictadura personal de connotacions nacionalistes, militaristes i socialistes, mentre que en el pla internacional es convertia en un dels líders del moviment tercermundista. El 1965 una revolta militar de caràcter prooccidental encapçalada pels generals Suharto i Kasution va situar el primer en el poder. Progressivament es van reduir els poders de Sukarno fins que va ser destituït el 1967.

(Pàg. 253. Activitats) 2. • L’Índia i el Pakistan. En dos territoris, a l’est i a l’oest de l’Índia. El 1971, el territori oriental de l’inicial estat pakistanès es va independitzar i va prendre el nom de Bangla Desh. 3. • Només té dues opcions: o fer servir la força o restablir l’amistat i la confiança. Que França va fer servir la força perquè no va voler reconèixer la seva independència, per la qual cosa aviat va esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54) i que a partir de 1950 va adquirir dimensions internacionals. (Les milícies del Vietminh van rebre el suport de la República Popular de la Xina, mentre que els francesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, que intentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954, l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Després de la retirada francesa, es va optar per la divisió de la península Indoxina en tres estats, Laos, Camodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud.) • Resposta lliure.

(Pàg. 255. Idees clau) – Els pobles de l’Àfrica subsahariana no havien desenvolupat moviments nacionalistes, a diferència del que havia passat a l’Àsia i a l’Àfrica del Nord, i els processos d’independència van ser iniciats per minories de les classes europeïtzades, de les quals havien sorgit els líders de la independència (com ara Senghor, Obote, Boigny, Lumumba, Nkrumah...), i en algunes ocasions pels mateixos colons blancs, mentre que la gran massa de la població va restar aliena al canvi. En els països del nord i nord-est de l’Àfrica, de cultura musulmana, es va desenvolupar durant el període d’entreguerres la consciència nacional, tot i que va ser després de la Segona Guerra Mundial quan es va generalit-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 81

zar. En tots aquests països hi havia un partit independentista que, mitjançant negociacions (excepte el cas d’Algèria), va arrencar de les metròpolis creixents quotes d’autogovern. La independència d’aquests països va tenir el suport d’un extens moviment religiosocultural: el panarabisme. El panarabisme promovia la solidaritat entre els països de llengua àrab i civilització musulmana, s’oposava al colonialisme i animava a fomentar tota mena de relacions entre els estats musulmans, tractant de construir un nou bloc de països de projecció mundial. – Perquè en tots els països on hi havia un partit independentista, va ser aquest, mitjançant negociacions (excepte el cas d’Algèria), qui va arrencar de les metròpolis creixents quotes d’autogovern. – En tots els països del nord i el nord-est de l’Àfrica hi havia un partit independentista que, mitjançant negociacions (excepte el cas d’Algèria), va arrencar de les metròpolis creixents quotes d’autogovern. Per exemple, a Tunísia, el partit Neo-Destur, dirigit per Habib Bourguiba. A l’Àfrica subsahariana no s’havien desenvolupat moviments nacionalistes, i els processos d’independència van ser iniciats per minories de les classes europeïtzades, de les quals havien sorgit els líders de la independència (com ara Senghor, Obote, Boigny, Lumumba, Nkrumah...). – Hi va haver diferències. Al nord del continent va destacar el cas d’Algèria, que es va enfrontar a França en una sagnant guerra d’alliberament. A l’Àfrica negra la independència dels nous estats va ser generalment pacífica i pactada, tot i que el traçat de fronteres, que no va tenir en compte les divisions tribals, va donar lloc a molts problemes posteriors per les lluites entre ètnies.

(Pàg. 255. Activitats) 4. • (Primer pic) a) Egipte, Etiòpia, Libèria i la República Sud-africana. b) Entre el 1969 i el 1974. c) Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Angola, Namíbia, Moçambic, Eritrea, Comores, Seychelles... Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Angola i Moçambic, a l’imperi portuguès; Comores, a l’imperi francès; Namíbia, a l’imperi alemany; Eritrea, a l’imperi italià, i Seychelles, a l’imperi britànic. d) El Sàhara occidental. • (Segon pic) a) Dahomey és avui Benín, l’Alt Volta és Burkina Faso; la República Malgaixa és Madagascar; Malawi és Tanzània; Rhodèsia és Zimbabwe, i Zaire és la República Democràtica del Congo. b) Cap.

(Pàg. 257. Idees clau) – Sionisme es és el moviment polític i ideològic aparegut a Europa a finals del segle XIX. El seu principal teòric

va ser Theodor Herzl. El sionisme afirma el dret dels jueus a retornar a Palestina i reclama la creació d’un estat jueu. L’ANP és l’Autoritat Nacional Palestina, que va ser creada el 1994 i ocupava la franja de Gaza, Jericó i els voltants, i Cisjordània. L’OAP és l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, va néixer el 1964 i el principal líder va ser Yasser Arafat. – En el context de la Primera Guerra Mundial, el ministre d’Afers Estrangers britànic, el conservador lord Balfour, va portar a terme el que es coneix com a Declaració Balfour (1917), en què el Regne Unit va donar suport a les tesis sionistes i es va comprometre a afavorir la creació d’una «llar nacional jueva a Palestina». Això va fer que creixés a ritme incessant l’establiment de jueus en aquest territori. La immigració jueva a Palestina es va intensificar en els anys trenta, ja que molts jueus fugien de la persecució a la qual eren sotmesos pel règim nazi. Si el 1931 vivien a Palestina 174.000 jueus, el 1935 el nombre va pujar a 335.000, i el 1945 habitaven ja a Palestina uns 600.000 jueus. Llavors, els jueus van començar a oposar-se a la presència britànica a Palestina, fins i tot van cometre atemptats terroristes. El 1947 l’ONU va aprovar una resolució que establia la retirada britànica i la partició de Palestina en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab. En principi, es van portar a terme atemptats terroristes contra Israel, tant a Palestina com a tot el món. A partir dels anys vuitanta del segle XX els palestins van posar en marxa tàctiques de guerrilla urbana contra l’exèrcit israelià als territoris que aquest havia ocupat el 1967 (Gaza, Cisjordània...); és el que es coneix amb el nom d’Intifada. – La Declaració de Balfour (1917), en què el Regne Unit va donar suport a les tesis sionistes i es va comprometre a afavorir la creació d’una «llar nacional jueva a Palestina». Això va fer que creixés a un ritme incessant l’establiment de jueus en aquest territori. La immigració jueva a Palestina es va intensificar els anys trenta, ja que molts jueus fugien de la persecució a la qual eren sotmesos pel règim nazi. Si el 1931 vivien a Palestina 174.000 jueus, el 1935 el nombre va pujar a 335.000, i el 1945 habitaven ja a Palestina uns 600.000 jueus. Llavors, els jueus van començar a oposar-se a la presència britànica a Palestina, fins i tot van cometre atemptats terroristes. El 1947 l’ONU va aprovar una resolució que establia la retirada britànica i la partició de Palestina en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab. El 14 de maig de 1948 David Ben Gurion va proclamar l’Estat d’Israel. El mandat britànic es va acabar el 14 de maig de 1948, i aquest mateix dia David Ben Gurion va proclamar l’estat d’Israel. L’endemà, els països àrabs de la zona van enviar les tropes contra el nou estat, fet que va desencadenar la primera guerra araboisraeliana. Israel va sorprendre el món amb una fulgurant victòria militar. Com a conseqüència de la guerra, Israel va ampliar el seu territori més enllà del que l’ONU li havia assignat. Per l’acord Gaza i Jericó, firmat el 1994, Israel va reconèixer l’autogovern palestí. Es va crear l’Autoritat Nacional Palestina, que ocupava la franja de Gaza, Jericó i

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

81

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 82

Solucionari els voltants, i Cisjordània. Yasser Arafat va ser-ne el primer president, càrrec que va ocupar fins que va morir (2004). – El sionisme defensava el dret dels jueus a retornar a Palestina i reclamava la creació d’un estat jueu. L’OAP, l’alliberament de Palestina. – Perquè tant uns com els altres van recórrer a mètodes terroristes per aconseguir els seus objectius.

(Pàg. 259. Idees clau) – El Moviment de Països No Alineats va néixer en la conferència de Bandung (1955) i el seu nom prové del desig dels nous estats de no integrar-se ni en el bloc comunista ni en el bloc capitalista. Es diu que el neocolonialisme econòmic va substituir el colonialisme polític perquè les excolònies es van veure obligades a continuar comprant els productes manufacturats dels països desenvolupats, als quals venien els seus recursos naturals. El Tercer Món agrupa una gran part dels nous estats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans), un espai que no pertanyia ni al món comunista ni al capitalista, i que es va caracteritzar per la inestabilitat política i el subdesenvolupament. – La conferència de Bandung (1955) va ser important perquè va ser l’origen del Moviment de Països No Alineats, el nom del qual prové del desig dels nous estats de no integrar-se ni en el bloc comunista ni en el bloc capitalista. – Perquè molts es van veure obligats a continuar comprant productes manufacturats dels països desenvolupats, als quals venien els seus recursos naturals. – No integrar-se ni en el bloc comunista ni en el bloc capitalista. – No. (El Moviment de Països No Alineats va fracassar per diverses raons. Els governs d’aquests països no van complir les expectatives de desenvolupament econòmic ni es van mantenir lluny dels blocs, ja que la realitat va ser que el Tercer Món es va convertir en un camp de batalla de totes dues potències per guanyar influència. I la presència d’alguns països clarament alineats en algun bloc, com, per exemple, Cuba, va restar credibilitat al moviment.)

(Pàg. 259. Activitats)

(Pàg. 260. Activitats de repàs) 6. Activitat lliure. 7. Activitat lliure. 8. • El panarabisme promovia la solidaritat entre els països de llengua àrab i civilització musulmana, s’oposava al colonialisme i animava a fomentar tota mena de relacions entre els estats musulmans. El panafricanisme és el desig de reafirmar els llaços entre els països africans. Suposava la unió d’aquests països per construir un nou bloc de projecció mundial. • (Segon pic) a) La descolonització és la independència dels territoris que van estar dominats pels grans imperis europeus. b) El Tercer Món agrupa gran part dels nous estats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans), un espai que no pertanyia ni al món comunista ni al capitalista, i que es va caracteritzar per la inestabilitat política i el subdesenvolupament. c) El Moviment dels Països No Alineats va néixer en la conferència de Bandung (1955) i el nom prové del desig dels nous estats de no integrar-se ni en el bloc comunista ni en el capitalista. d) El sionisme és el moviment polític i ideològic aparegut a Europa a finals del segle XIX. El principal teòric va ser Theodor Herzl. El sionisme afirma el dret dels jueus a tornar a Palestina i reclama la creació d’un estat jueu. e) La Negritud és el conjunt dels valors culturals i espirituals dels negres. 9. a) Yasser Arafat va ser el líder de l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) i el primer president de l’ANP (Autoritat Nacional Palestina), creada per l’acord Gaza i Jericó, firmat el 1994, pel qual Israel reconeixia l’autogovern palestí. L’ANP ocupava la franja de Gaza, Jericó i els voltants, i Cisjordània. Va ocupar aquest càrrec fins que va morir el 2004.

• Es va decidir exigir el dret a la independència i l’autodeterminació de tots els pobles inclosos els territoris colonitzats; es va criticar l’apartheid sud-africà; es va demanar el desarmament i la prohibició de les armes nuclears; es van adoptar resolucions sobre Berlín i Palestina, i es va donar suport a l’entrada de la República Popular de la Xina a l’ONU.

b) Patrice Émery Lumumba va ser el líder de la descolonització del Congo Belga, educat en una escola de missioners suecs, va ser periodista i membre del Partit Liberal Belga i més tard creà el Moviment Nacional Congolès (MNC), de caire independentista, cosa que el portarà a la presó. Esdevé primer ministre després que Bèlgica concedís la independència a el Congo. Arran del conflicte de la separació de la regió de Katanga, Lumumba és destituït del càrrec mentre que el coronel Mobutu fa un cop d’estat. Arrestat i fugit, torna a ser detingut i és assassinat pels rivals de Katanga en 1961.

• Sí. Perquè els governs d’aquests països no van complir les expectatives de desenvolupament econòmic ni es

c) Charles de Gaulle era un militar i polític francès, que es va convertir en president de la República (1959) fran-

5. • La conferència de Bandung. Vint-i-nou països: 23 d’asiàtics i 6 d’africans. El document 18. • Sí, la conferència d’Alger (1973) i la de Belgrad (1998).

82

van mantenir allunyats dels blocs, ja que la realitat va ser que el Tercer Món es va convertir en un camp de batalla de les dues potències per guanyar influència. I la presència d’alguns països clarament alineats en algun bloc, com, per exemple, Cuba, va restar credibilitat al moviment.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 83

cesa en l’època de la crisi d’Algèria, i va portar a terme una política de descolonització. d) Ahmed Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi, que va lluitar contra el domini japonès. Dos dies després de la rendició japonesa, Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia. Els Països Baixos no van acceptar aquesta situació i la van controlar amb l’ajuda del Regne Unit. Entre el 1947 i el 1948 la guerra va presidir l’escenari indonesi i el resultat final va ser l’abandonament d’aquest territori per part dels Països Baixos. El 16 de desembre de 1949 Sukarno va ser escollit per unanimitat president dels Estats Units d’Indonèsia. El seu govern es va caracteritzar per la imposició progressiva d’una dictadura personal de connotacions nacionalistes, militaristes i socialistes, mentre que en el pla internacional es convertia en un dels líders del moviment tercermundista. El 1965 una revolta militar de caràcter prooccidental encapçalada pels generals Suharto i Kasution va situar el primer en el poder. Progressivament es van reduir els poders de Sukarno fins que va ser destituït el 1967. e) Ali Jinnah era el líder del partit de la Lliga Musulmana, que pretenia la construcció d’un estat propi musulmà. Davant la impossibilitat de mantenir la unió, finalment es van crear dues repúbliques: la Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana, Jinnah es va ocupar del govern del Pakistan. f) Jawaharlal Nehru liderava, juntament amb Gandhi, el Partit del Congrés, un dels dos partits que es disputaven l’hegemonia política a l’Índia. Estava format per hindús i era partidari de crear un únic estat. Després de la creació de dues repúbliques: la Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana, Nehru es va ocupar del govern de l’Índia. g) Ho Chi Minh era el màxim dirigent de la Lliga per a la Independència del Vietnam, i líder de les forces nacionalistes. Els japonesos es van retirar després de la Segona Guerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar la independència del país el setembre de 1945. Però França no va voler reconèixer la independència, per la qual cosa aviat va esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54) i que a partir de 1950 va adquirir dimensions internacionals. Les milícies del Vietminh van rebre el suport de la República Popular de la Xina, mentre que els francesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, que intentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954, l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Després de la retirada francesa, es va optar per la divisió de la península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. 10. a) La Lliga Musulmana creada el 1906 per defensar els interessos dels musulmans a l’Índia. Després de la independència el 1947 i dirigida per A. Jinnah, pretenia crear un estat propi musulmà. Al final es van crear dues repúbliques: la Unió Índia i el Pakistan, aquesta última governada per Jinnah. b) L’OAP és l’Organització per a l’Alliberament de Palestina. Va ser creada el 1964 i el líder va ser Yasser Arafat fins que va morir el 2004.

11. Causes immediates de la descolonització Ocupació japonesa d’Indonèsia i d’Indoxina. L’acció de guerrilles. L’actuació dels líders populars. Causes llunyanes de la descolonització Moviments nacionalistes. El paper jugat per les dues superpotències. La tasca exercida per l’ONU.

12. • El poder de les potències europees es va reduir enormement en perdre els imperis colonials, a causa dels seus problemes interns. • a) La major part d’aquests països han patit una forta inestabilitat política, amb freqüents guerres civils, cops d’estat i dictadures militars, que han acabat amb els drets i les llibertats. • b) Les economies d’aquests països mantenien encara una forta dependència exterior i estaven desarticulades. Això els va impedir posar en marxa processos de desenvolupament, i la seva situació econòmica va anar empitjorant progressivament en la majoria de casos. • c) La majoria d’aquests països han passat a formar part del Tercer Món i van intentar mostrar-se neutrals, no alinear-se en cap dels dos blocs que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial. 13. • La creació d’un estat jueu a Palestina. • Resposta lliure. L’Organització per a l’Alliberament de Palestina. La Intifada. 14. a) Nehru i Gandhi. Van exercir un paper essencial en la independència de l’Índia. El primer de caràcter més polític i el segon, pacifista. b) Perquè volien alliberar-se de la dominació britànica. c) Nehru es va ocupar del govern de l’Índia.

(Pàg. 261. Continuen les Activitats de repàs) 15. • Activitat lliure. • Al Carib (Amèrica) i a l’oceà Pacífic (Oceania), sobretot. D’una mida molt reduïda. • Principalment, un interès estratègic. 16. Activitat lliure.

(Pàg. 262. Investigar) 17. Activitat lliure. 18. Activitat lliure. 19. Activitat lliure. 20. Activitat lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

83

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 84

Solucionari (Pàg. 263. Comprendre el present) 21. • (Primer pic) a) Resposta lliure. (La majoria dels països de l’Àfrica subsahariana, per exemple, Zaire, Moçambic, Madagascar, Angola, etc.) b) Sí. Per exemple, els països del nord de l’Àfrica, la República Sud-africana, etc. • No. Són molts els factors que expliquen la situació d’aïllament i pobresa en què es troben molts països del món. Alguns són factors externs, com el pes del llegat colonial o l’actual configuració del comerç internacional. Però també tenen gran pes els factors interns, com el nivell sanitari i educatiu, l’elevada natalitat, l’endarreriment tecnològic i la corrupció i mala gestió dels governs. En definitiva, en ocasions, són les mateixes característiques del subdesenvolupament les que són, a la vegada, causes d’aquesta situació. • Activitat lliure. 22. • En general, han evolucionat de manera positiva. • Resposta lliure. (Que encara existeix una gran desigualtat de gènere, és a dir, que les nenes i les dones són les menys beneficiades del progrés.) • Resposta lliure.

UNITAT 13 El món de la guerra freda (Pàg. 265) • Un enfrontament entre els estudiants i la policia, que va acabar amb sis-cents setanta-cinc ferits. • Al Barri Llatí de París, el 8 de maig de 1968. • Al lloc on va ocórrer l’enfrontament, quant va durar, quins mètodes van utilitzar els agents de la policia per reprimir els desordres, el nombre de ferits... Resposta lliure. (No.) • Es diu que van reprimir els desordres per mitjà de gasos lacrimògens i d’enèrgiques càrregues. Els estudiants havien provocat desordres. Els policies. Resposta lliure. (Els estudiants.) • D’Espanya. Era una dictadura (la del general Franco). Resposta model: Sí, perquè evidentment es culpava dels desordres els estudiants. • Resposta lliure. • Resposta lliure.

(Pàg. 267. Idees clau) – Es denomina política neoliberal aquella que disminueix la intervenció de l’estat en l’economia i flexibilitza el mercat laboral. Es coneix com a societat de consum la societat en la qual el consum dels ciutadans (demanda) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigències de la indústria i no a la inversa, com havia passat tradicionalment. – En quatre elements o factors: l’augment de la productivitat, el baix preu de les matèries primeres i de les fonts

84

d’energia, la intervenció de l’estat en l’economia i la fundació d’institucions econòmiques internacionals. • L’augment de la productivitat, gràcies a la difusió de la producció en cadena, va permetre elaborar més productes en el mateix temps. Això va fer possible abaixar els preus, amb la qual cosa es va ampliar el consum. • El baix preu de les matèries primeres i de les fonts d’energia també van permetre augmentar la producció i reduir els preus. • La intervenció de l’estat en l’economia. Després de la Segona Guerra Mundial es van aplicar les doctrines de l’economista J. M. Keynes. Keynes defensava que l’estat havia d’impulsar l’economia, creant empreses en sectors estratègics i invertint en infraestructures i investigació, i havia de redistribuir la renda des dels més rics fins als més pobres a través dels impostos, per augmentar la capacitat de consum de tota la població. • La fundació d’institucions econòmiques internacionals. El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) van organitzar el sistema financer internacional, i acords com el GATT van liberalitzar el comerç. Aquest context va afavorir l’aparició d’empreses multinacionals, que es van expandir per tot el món. – El 1973, en la festa jueva del Yom Kippur (el 6 d’octubre), Egipte i Síria van atacar de sorpresa Israel. L’exèrcit israelià va contraatacar i, amb l’ajuda dels Estats Units, no només va recuperar el terreny perdut, sinó que va avançar fins al canal de Suez. Els països àrabs van decidir prendre represàlies per l’ajuda occidental a Israel. Per això, el desembre de 1973, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va anunciar una pujada en el preu del barril de cru. En poc temps, el petroli va passar de 2,5 dòlars per barril a més de 10 dòlars; es va quadruplicar el preu. – Malgrat la millora en el nivell de vida, en les societats occidentals seguien existint profunds problemes i desigualtats. Per això van sorgir una sèrie de moviments socials de protesta. • En els anys cinquanta i seixanta va sorgir el moviment pels drets civils als Estats Units. La població negra va iniciar la lluita per aconseguir igualar els seus drets civils amb els dels blanc. El principal representant d’aquest moviment va ser Martin Luther King, que va propugnar la protesta no violenta com a mitjà d’oposició a la discriminació. La lluita va ser llarga i les desigualtats van persistir malgrat que, durant els anys seixanta, els presidents Kennedy i Johnson van aprovar una legislació no discriminatòria. • Durant la dècada dels seixanta van sorgir els moviments feministes, l’objectiu principal dels quals era reclamar la igualtat legal i laboral entre els sexes. Algunes de les principals reivindicacions eren el dret al divorci, a l’avortament, la igualtat salarial o la nodiscriminació per raons de sexe.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:41

Página 85

• Des dels anys seixanta del segle passat van sorgir també nombrosos grups organitzats o espontanis les protestes dels quals tenien una motivació social o política. Els més importants van ser: als Estats Units, l’oposició a la participació a la guerra del Vietnam; a Europa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar a França el maig de 1968, i a tot Occident, els moviments pacifistes, en contra de la guerra i la carrera d’armaments. Com a conseqüència de la crisi del petroli, l’increment dels costos energètics va tocar una de les bases del creixement occidental: l’energia i les matèries primeres barates i abundants. Per això, van augmentar els costos de producció, fet que va tenir conseqüències negatives; va augmentar la inflació i van disminuir els beneficis empresarials. Per aquesta raó van tancar moltes empreses i va augmentar l’atur, especialment a Europa, un fet gairebé desconegut des dels anys cinquanta. A partir de llavors, els governs occidentals van veure la necessitat de fomentar l’estalvi de combustibles i l’ús d’altres energies, fonamentalment la nuclear. Des dels anys vuitanta, es van aplicar polítiques neoliberals, que disminuïen la intervenció de l’estat en l’economia i flexibilitzaven el mercat laboral. A més a més, la indústria tradicional va entrar en crisi i el sector serveis va anar guanyant importància respecte del total de l’economia. – El moviment pels drets civils als Estats Units, els moviments feministes, l’oposició (als EUA) contra la participació a la guerra del Vietnam, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar el maig de 1968 a França, els moviments pacifistes, etc.

(Pàg. 267. Activitats) 1. • Els documents 3 i 5. Els documents 4 i 5. • (Segon pic) a) Una fase de creixement fins a principi dels setanta, quan es va produir la crisi del petroli, i una altra de reactivació a partir dels anys vuitanta. b) El Japó va ser el país que més va créixer. Els Estats Units i la R. F. Alemanya van créixer menys. • (Tercer pic) a) El 1975. b) Sí. La pujada del preu del petroli va disminuir els beneficis i va elevar la inflació, ja que el petroli es pagava més car. Moltes empreses van tancar i, per això, va augmentar l’atur. • La desocupació ha evolucionat a l’alça, malgrat les oscil·lacions, de la crisi del petroli i fins a mitjan anys vuitanta (en el cas dels Estats Units i la R. F. Alemanya) o principis dels noranta (cas de França).

(Pàg. 268. Idees clau) – Franklin D. Roosevelt (demòcrata), Harry Truman (demòcrata), Dwight Eisenhower (republicà), John F. Ken-

nedy (demòcrata), Lyndon B. Johnson (demòcrata), Richard Nixon (republicà), Gerald Ford (republicà), Jimmy Carter (demòcrata) i Ronald Reagan (republicà). – La participació dels Estats Units en la guerra del Vietnam, que va suscitar l’oposició de molts ciutadans i la victòria electoral dels republicans l’any 1968. La dimissió de Richard Nixon el 1973 va estar motivada pel cas Watergate, un escàndol d’espionatge al partit demòcrata. – Per la competència entre Estats Units i l’URSS per la supremacia militar i política.

(Pàg. 269. Activitats) 2. • (Primer pic) a) La «caça de bruixes», protagonitzada pel senador McCarthy, va consistir en la persecució de sospitosos de comunisme. Va començar el 1950. Resposta lliure. (Com a conseqüència de la guerra freda.) b) Des de 1940 els estrangers estaven obligats a declarar les seves inclinacions polítiques. El 1947, alguns actors de Hollywood van ser perseguits pel Comitè d’Activitats Antiamericanes, creat, en principi, per impedir la penetració de la ideologia nazi. El 1950 el senador catòlic McCarthy va denunciar una conspiració marxista dins del departament d’Estat dels Estats Units, i va difondre una llista de suposats comunistes treballadors de ràdio i televisió. El 1952 el Congrés va aprovar una relació de 342 persones a les quals es qualificava d’«antiamericanes» per tal que se’ls negués la feina. El 1953 McCarthy va intentar realitzar una depuració en les forces armades, fet que va causar gran malestar en l’exèrcit i el govern. Finalment, el 1954 McCarthy va ser censurat al Senat, fet que va suposar el final de la seva carrera política. c) Els actors i els treballadors de ràdio i televisió. d) El 1954. Perquè McCarthy, després d’haver intentat realitzar una depuració a les forces armades, va ser censurat al Senat, fet que va suposar el final de la seva carrera política. • (Segon pic) a) Els negres havien, per exemple, de cedir el seient a l’autobús als blancs, els nens blancs i negres assistien a escoles diferents, etc. La creació el 1957 de la Conferència de líders cristians del sud, que donava suport a la lluita contra la segregació racial; la «Marxa sobre Washington» el 1963, liderada per Martin Luther King, la concessió del Premi Nobel de la Pau a Luther King el 1964... b) La igualtat de blancs i negres. Per la seva lluita a favor dels drets civils de la població negra. Va ser molt important, perquè va liderar el moviment pels drets civils de la població negra als Estats Units. • El cas Watergate va ser l’escàndol que va esclatar el 1972 quan es van detenir cinc homes escorcollant la seu elec-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

85

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 86

Solucionari toral del Partit Demòcrata. Nixon va ser acusat d’espiar els rivals polítics i va haver de dimitir.

(Pàg. 271. Idees clau) – Després de la Segona Guerra Mundial, els governants europeus van prendre consciència de dues coses: en primer lloc, que s’havia d’evitar que els països europeus s’embranquessin en una altra guerra; en segon lloc, que cada estat per si sol era incapaç de competir amb les dues grans superpotències que havien sorgit després de la guerra. Per això era necessari que els països europeus cooperessin entre ells, a fi d’evitar nous enfrontaments i recuperar la prosperitat. – Els primers passos en aquesta direcció van ser la creació del Benelux (unió duanera entre els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, acordat el 1948) i la Confederació Europea del Carbó i l’Acer, firmada per França, Itàlia, l’Alemanya Federal i el Benelux el 1951. El 1957 es va firmar el tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Estava formada per sis membres, els mateixos que la CECA. – La CEE es va fundar amb els objectius següents: un, crear un mercat comú entre els països membres (es pretenia que els productes, capitals i persones circulessin lliurement entre aquests països, sense cap trava ni impost especial; no obstant això, sí que s’imposaria un aranzel als productes dels països no membres); i dos, desenvolupar polítiques econòmiques i institucions comunes. – A l’Europa occidental, després de la guerra, es van establir sistemes polítics democràtics. Eren sistemes pluripartidistes, tot i que durant la guerra freda els comunistes no van aconseguir participar en el govern; els partits hegemònics eren els conservadors i democratacristians, per la dreta, i els socialistes, per l’esquerra. Els governs van reconèixer moltes conquestes socials. Els països europeus van establir salaris mínims, subsidis d’atur, sistemes d’assistència sanitària i educació gratuïts, etc. La despesa social es va convertir en la partida més important de la despesa pública (en alguns països va arribar al 60% del pressupost) i es va constituir el que es va anomenar «estat del benestar». – Espanya, Portugal i Grècia van constituir les excepcions a l’Europa occidental, ja que en aquests tres països la democràcia no va arribar fins als anys setanta.

(Pàg. 271. Activitats) 3. • «Promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú, el desenvolupament de les activitats econòmiques en el conjunt de la comunitat, una expansió contínua i equilibrada, una estabilitat creixent, una elevació accelerada del nivell de vida i relacions més estretes entre els estats que hi participen». Resposta lliure. (Sí.) • Sis països: França, Itàlia, Alemanya Federal, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. En els anys setanta, concretament el 1973, s’hi van unir el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. Els anys vuitanta s’hi van adherir Grècia (1981) i Espanya i Portugal (1986).

86

• La Comissió, el Consell de Ministres, el Parlament, el Tribunal de Justícia, el Comitè Econòmic i Social. Sí.

(Pàg. 272. Idees clau) – Un miracle econòmic és la ràpida recuperació de l’economia d’un país en un espai breu de temps. Perquè el Japó va iniciar el seu creixement econòmic els anys cinquanta i durant vint anys l’economia japonesa va créixer a un ritme més ràpid que la de la resta de països, va superar el 8 % anual, de manera que a finals dels anys seixanta el Japó s’havia convertit en la tercera potència econòmica. El model asiàtic de desenvolupament econòmic és el que segueixen alguns països del sud-est de l’Àsia, els anomenats «tigres o dragons asiàtics» (Corea, Taiwan, Hong Kong i Singapur), països amb una mà d’obra barata i que elaboren productes per exportar als mercats occidentals. – Quatre factors expliquen el miracle econòmic japonès: • El Japó no havia perdut la infraestructura industrial, malgrat la derrota en la guerra. • El suport dels Estats Units, que estaven interessats a enfortir el seu aliat a l’Àsia. • La limitació a les importacions de manufactures i el suport a la inversió en educació i investigació tecnològica. • Els acords entre empreses i empleats. Al Japó, les companyies es comprometien a garantir estabilitat als treballadors durant tota la vida laboral, i aquests van acceptar sacrificis com a contrapartida: salaris reduïts, jornades llargues i períodes de vacances curts. Això va permetre produir a preu baix i mantenir l’estabilitat social.

(Pàg. 273. Activitats) 4. • L’evolució (a l’alça) de l’ingrés per càpita al Japó entre el 1960 i el 1980. • (Segon pic) a) La participació japonesa en la producció mundial entre 1960 i 1973 va experimentar un fort creixement. Els sectors més destacats van ser el químic, el navilier, el transport i l’electrònica. b) El comerç exterior japonès també va créixer. Les importacions. Perquè el Japó necessitava importar manufactures. Que les exportacions van superar les importacions, perquè aquestes últimes es van limitar a les manufactures. 5. El suport absolut de l’estat a l’empresa, l’estratègia d’empresa sobre un període de deu anys, l’austeritat i l’esperit corporatiu dels japonesos. Resposta lliure. 6. Al litoral sud-oriental de l’illa de Shikoku, Tokio, Osaka, Kobe, Kioto, Nagoya, etc.

(Pàg. 275. Idees clau) – Es denomina desestalinització la nova línia política que es va imposar a l’URSS després de la mort de Stalin

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 87

(1953), després que Nikita Khruixtxov obtingués el poder i convoqués el 1956 el XX Congrés del PCUS, en què es van denunciar els crims i abusos comesos per l’estalinisme. – Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic, escollit secretari general del Partit Comunista quan va morir Stalin (1953). Leonid Brejnev va ser el nou líder del Partit Comunista de l’URSS després que el 1964 l’aparell burocràtic del PCUS, la nomenclatura, obligués a dimitir a Khruixtxov i posés fi a totes les reformes iniciades en el període anterior. Khruixtxov, en política interior, va iniciar el procés de desestalinització. El 1956 va convocar el XX Congrés del PCUS i va denunciar el culte a la personalitat i els crims de Stalin: l’assetjament als comunistes discrepants, la intolerància política i les deportacions massives de població. En el congrés es va imposar als rivals, als quals va apartar del poder sense prendre represàlies i va alliberar nombrosos presos polítics. En política exterior, el nou estil es va materialitzar en la coexistència pacífica amb els Estats Units. Brejnev va governar de manera immobilista durant vint anys, fins que va morir el 1982. – Quan es va produir la desestalinització a l’URSS, a molts països de l’Est es van aixecar crítiques contra els governs comunistes, i fins i tot es van produir desordres a Alemanya i Polònia. Però les revoltes més importants van tenir lloc a Hongria i Txecoslovàquia. • A Hongria va esclatar el 1956 un moviment reformista que englobava tant l’oposició al comunisme com al sector no estalinista del partit. En aquest cas, el Partit Comunista hongarès va optar per acceptar i dirigir les reformes, però l’exèrcit soviètic va intervenir per esclafar la revolta. • A Txecoslovàquia, quan Alexander Dubcek va ocupar el poder va posar en pràctica un programa reformista, l’anomenada primavera de Praga. A l’agost les tropes del pacte de Varsòvia van envair el país i van reprimir la revolta.

(Pàg. 275. Activitats) 7. • (Primer pic) a) Va experimentar un retrocés. Tots o gairebé tots els indicadors van evolucionar a la baixa; la producció industrial, la producció agrària, el comerç exterior, la productivitat del treball, els ingressos per habitant... b) No. Únicament el transport de mercaderies va créixer entre el 1971 i el 1975, però llavors va continuar descendint. • (Segon pic) a) Era molt inferior a les principals potències del món. b) De manera negativa, augmentant el retard econòmic de l’URSS respecte a aquestes potències. • (Tercer pic)

a) Originalment era una llista de feines o càrrecs amb altes responsabilitats, els ocupants dels quals havien de ser aprovats pel Partit Comunista de l’URSS. Més tard, englobava no només els màxims amos del poder, sinó tota la xarxa que va dirigir el partit únic, els serveis i les empreses estatals, l’exèrcit, els sindicats, etc. b) L’ambició pel poder i els privilegis i, com a conseqüència, el manteniment del sistema, el rebuig de qualsevol canvi i la liquidació de qualsevol forma d’oposició. c) Sí. Perquè s’oposaven a qualsevol canvi.

(Pàg. 276. Idees clau) – Una comuna era un centre autosuficient en què es combinava l’agricultura i la indústria, i en què tots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat. Es coneix com el Gran Salt Endavant la política que Mao va posar en marxa a partir del 1958: la població va ser integrada en comunes, centres autosuficients en què es combinava l’agricultura i la indústria, i en què tots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat. La Revolució Cultural va ser la política que va posar en marxa Mao el 1966; era una política basada en les masses que pretenia instaurar un igualitarisme rigorós i posar fi a les crítiques a Mao. En aquest període es van realitzar purgues en la direcció del partit i es va perseguir nombrosos intel·lectuals, fet que va provocar el caos al país. – A principis del segle XX, la Xina estava governada per un emperador, però aquest no controlava alguns territoris, que estaven sota el poder de les potències occidentals. L’economia estava endarrerida: una agricultura antiquada era la base de l’economia, i el desenvolupament industrial era gairebé nul. La terra estava en mans d’uns pocs i era treballada per una massa de camperols que vivien en un règim de tipus feudal. – En els primers anys, la Xina va seguir el model soviètic. Es va col·lectivitzar la terra i es va donar prioritat al desenvolupament de la indústria pesada. Com que els resultats no van ser els que s’esperaven, Mao va decidir desenvolupar un model propi a partir del 1956, i va llançar la política anomenada «Gran Salt Endavant» (1958). La població va ser integrada en comunes, centres autosuficients en què es combinava l’agricultura i la indústria, i en què tots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat. Aquesta política va ser desastrosa i va provocar fam i la mort de milions de persones. A través de la Revolució Cultural, la política que va posar en marxa Mao el 1966; era una política basada en les masses que pretenia instaurar un igualitarisme rigorós i posar fi a les crítiques a Mao. En aquest període es van realitzar purgues a la direcció del partit i es va perseguir nombrosos intel·lectuals, fet que va provocar el caos al país. – No.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

87

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:41

Página 88

Solucionari (Pàg. 277. Activitats) 8. • (Primer pic) a) Liquidar la ideologia burgesa, establir la ideologia proletària, transformar l’home des del més profund, realitzar la seva conversió ideològica a la revolució...

c) Sí. Perquè assenyala que «l’Islam eliminarà un darrere l’altre tots els obstacles, tant dins com fora de les seves fronteres, i que acabarà conquerint els principals bastions del món».

b) Els professors.

d) Els Estats Units.

c) Se’ls obligava a portar una gorra i un gran cartell penjant del coll en què hi havia frases escrites com ara: «Sóc un monstre»; compareixien per torns davant les classes, on se’ls insultava i se’ls assetjava amb consignes, acusacions i ordres de reformar-se; se’ls obligava a netejar lavabos; etc. • (Segon pic) a) Entre el 1966 i el 1976. b) Mao Zedong i Jiang Quing, la seva dona. Les víctimes més conegudes van ser Liou Chao Shi, president de la República, i Deng Xiaoping (secretari del Partit Comunista). • (Tercer pic) a) Aquell en què recopilaven totes les directrius de Mao, que tot bon comunista havia de seguir. Resposta lliure. (Que patien les represàlies.) b) Una actitud d’entusiasme. Resposta lliure.

(Pàg. 279. Idees clau) – Fidel Castro i el Che Guevara. L’aiatol·là Khomeyni va aprofitar el descontentament d’una gran part de la població iraniana amb la monarquia del xa i va fer un cop d’estat el 1979, i va establir un règim teocràtic, basat en la interpretació estricta de l’Alcorà i en la concentració del poder polític en mans dels religiosos. Va ser la primera victòria del fonamentalisme islàmic. – En nombrosos països de l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i l’Àsia. Per mitjà de l’aparició de guerrilles comunistes en molts països llatinoamericans, de la influència de la ideologia comunista en alguns governs africans i asiàtics, i de la presència de tropes cubanes en certes guerres civils i de l’establiment de bases i aliances militars de l’URSS al continent africà. – Per evitar que el comunisme s’estengués per Amèrica. Resposta lliure.

(Pàg. 279. Activitats) 9. • (Primer pic) a) «Desautoritzar els pagans és el preludi de la lluita i organització dels soldats de Déu contra les forces de Satanàs [...]. El nostre lema, ni Est ni Oest, és el lema fonamental de la revolució islàmica entre els pobres i els afamats. Aquest lema defineix la veritable política [...] de tots aquells països que acceptaran l’Islam com l’única escola possible de salvació, amb l’ajuda de Déu [...].»

88

b) S’oposa als dos blocs: «El nostre lema, ni Est ni Oest, és el lema fonamental de la revolució islàmica».

• (Segon pic) a) La figura que apareix a dalt. Com un aiatol·là, amb túnica, turbant al cap... b) Al xa. Caigut. c) Un personatge vestit amb els colors de la bandera dels Estats Units. d) Resposta lliure. (Representa la realitat històrica des de la perspectiva del fonamentalisme islàmic.)

(Pàg. 280. Activitats de repàs) 10. Activitat lliure. 11. Activitat lliure. 12. • Bipartidisme significa que existeixen dos partits polítics, mentre que pluripartidisme fa referència a l’existència de diversos partits. Resposta lliure. • Resposta lliure. • a) Societat de consum: es coneix com a societat de consum la societat en què el consum dels ciutadans (demanda) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigències de la indústria i no a la inversa, com havia passat tradicionalment. b) Estat del benestar: significa que l’estat finança molts serveis amb la finalitat de garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans. c) Comuna: era un centre autosuficient en què es combinava l’agricultura i la indústria, i en què tots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat. d) Zaibatsu: conglomerat d’empreses del Japó, lligades entre si per consellers comuns. e) Tigres asiàtics: Corea, Taiwan, Hong Kong i Singapur, països amb una mà d’obra barata i que elaboraven productes per exportar a Occident. 13. a) Fidel Castro va ser el líder de la Revolució Cubana, que va triomfar el gener de 1959. Les primeres mesures van ser reformistes i no continuïstes. No obstant això, els Estats Units van considerar perilloses les polítiques castristes i es van mostrar hostils al règim. La Unió Soviètica va aprofitar això per acostar-se a Castro i Cuba es va incorporar plenament al bloc comunista. Des del 1962 el règim cubà va adoptar el model soviètic: es van nacionalitzar la terra i les grans empreses, i l’estat va planificar l’economia. No obstant això, després de la caiguda de l’URSS el 1991, la situació econòmica i social de Cuba ha anat empitjorant progressivament. b) Mao Zedong era un polític i escriptor xinès que el 1921 va participar en la creació del Partit Comunista Xinès.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 89

Després de la victòria dels comunistes en la guerra civil i la creació de la República Popular Xina, es va convertir en el president del país. c) Martin Luther King va ser el principal líder del moviment pels drets civils de la població negra als Estats Units a partir dels anys cinquanta. Va liderar l’anomenada «Marxa sobre Washington». Va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1964 i va ser assassinat l’any següent. d) J. M. Keynes va ser un economista britànic, considerat un dels economistes clau del passat segle XX. Va néixer a Cambridge el 1833. Va ser director de l’Economic Journal i secretari de la Royal Economic Society. El 1919 va assistir com a observador a la conferència de pau de Versalles, els resultats de la qual va comentar en el llibre Les conseqüències econòmiques de la pau, en el qual va sostenir que un greu càstig econòmic a Alemanya provocaria el seu desig de venjança i representaria per tant una amenaça per a la pau a Europa. El 1936 va publicar la seva obra fonamental, Teoria general del treball, l’interès i els diners, on va formular la tesi que la caiguda de la demanda produeix desocupació i que per evitar-lo l’estat ha de enfortir el mercat mitjançant la inversió pública. Al final de la Segona Guerra Mundial va representar el Regne Unit en la conferència de Bretton Woods per a la creació del FMI, on va defensar la creació d’una institució monetària que garantís la flexibilitat dels intercanvis. Va morir a Firle, Sussex, el 1946. 14. a) El FMI és el Fons Monetari Internacional. b) El BM és el Banc Mundial. c) L’OPEP és l’Organització de Països Exportadors de Petroli. d) La CEE és la Comunitat Econòmica Europea. 15. • La guerra de Yom Kippur i la pujada del preu dels carburants. • El 1973, en la festa jueva del Yom Kippur (el 6 d’octubre), Egipte i Síria van atacar de sorpresa Israel. L’exèrcit israelià va contraatacar i, amb l’ajuda dels Estats Units, no només va recuperar el terreny perdut, sinó que va avançar fins al canal de Suez. Els països àrabs van decidir prendre represàlies per l’ajuda occidental a Israel. Per això, el desembre de 1973, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va anunciar una pujada en el preu del barril de cru. En poc temps, el petroli va passar de 2,5 dòlars per barril a més de 10 dòlars; es va quadruplicar el preu. 16. • La situació va canviar radicalment. Stalin es va desfer dels seus rivals polítics, assassinant-los o enviant-los a l’exili; Khruixtxov es va imposar als rivals polítics i els va apartar del poder sense prendre represàlies. • A principis del segle XX, la Xina estava governada per un emperador, però aquest no controlava alguns territoris, que estaven sota el poder de les potències occidentals. L’economia estava endarrerida: una agricultura antiquada era la base de l’economia, i el desenvolupament industrial era gairebé nul. La terra estava en mans d’uns pocs i era treballada per una massa de camperols que vivien en un règim de tipus feudal.

En els primers anys de la República Popular Xina, el país va seguir el model soviètic. Es va col·lectivitzar la terra i es va donar prioritat al desenvolupament de la indústria pesada. Com que els resultats no van ser els que s’esperaven, Mao va decidir desenvolupar un model propi a partir del 1956, i va llançar la política anomenada «Gran Salt Endavant» (1958). La població va ser integrada en comunes, centres autosuficients en què es combinava l’agricultura i la indústria, i en què tots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat. Aquesta política va ser desastrosa i va provocar fam i la mort de milions de persones. Els canvis socials van tenir lloc a través de la Revolució Popular, la política que va posar en marxa Mao el 1966; era una política basada en les masses que pretenia instaurar un igualitarisme rigorós i posar fi a les crítiques a Mao. En aquest període es van realitzar purgues a la direcció del partit i es va perseguir nombrosos intel·lectuals, fet que va provocar el caos al país. 17. En els anys cinquanta i seixanta va sorgir el moviment pels drets civils als Estats Units. La població negra va iniciar la lluita per aconseguir igualar els seus drets civils amb els dels blanc. El principal representant d’aquest moviment va ser Martin Luther King, que va propugnar la protesta no violenta com a mitjà d’oposició a la discriminació. La lluita va ser llarga i les desigualtats van persistir malgrat que, durant els anys seixanta, els presidents Kennedy i Johnson van aprovar una legislació no discriminatòria. Durant la dècada dels seixanta van sorgir els moviments feministes, l’objectiu principal dels quals era reclamar la igualtat legal i laboral entre els sexes. Algunes de les principals reivindicacions eren el dret al divorci, a l’avortament, la igualtat salarial o la no-discriminació per raons de sexe. Des dels anys seixanta del segle passat van sorgir també nombrosos grups organitzats o espontanis les protestes dels quals tenien una motivació social o política. Els més importants van ser: als Estats Units, l’oposició a la participació a la guerra del Vietnam; a Europa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar a França el maig de 1968, i a tot Occident, els moviments pacifistes, en contra de la guerra i la carrera d’armaments.

(Pàg. 281. Continuen les Activitats de Repàs) 18. a) És una senyora de mitjana edat i una mica grassa, amb els rul·los al cap, que empeny un carro de supermercat ple fins a dalt de tot. b) L’excessiu consumisme de la societat actual. c) La principal és que el consum dels ciutadans (demanda) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigències de la indústria i no a la inversa, com havia succeït tradicionalment. 19. • Sí. També. • Resposta lliure. • El terrorisme islàmic, per exemple. • No. 20. Activitat lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

89

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 90

Solucionari (Pàg. 282. Comprendre el present) 21. • Fa referència a la crisi en el model tradicional de família. Els anys seixanta i setanta. Sí. • La invenció de la televisió. Sí. 22. • En la segona meitat del segle XX, especialment els anys seixanta. • Resposta lliure. • Resposta lliure. • Resposta lliure. • Resposta lliure.

(Pàg. 283. Investigar) 23. Activitat lliure. 24. Activitat lliure. 25. Activitat lliure.

UNITAT 14 La dictadura de Franco (Pàg. 285) • La victòria dels insurrectes en la Guerra Civil espanyola. • Resposta lliure. (L’1 d’abril de 1939. Perquè el 28 de març Madrid era ocupada per Franco, després d’imposar una rendició total als republicans, fet que va suposar el final de la guerra, i l’1 d’abril de 1939 Franco va anunciar la victòria de les seves tropes.) • A Madrid. Resposta lliure. (Perquè el text es dirigeix als «madrileños, españoles».) • Perquè representa el principi de la dictadura franquista, que va durar gairebé quaranta anys: des del 1939 fins al 1975. • S’ofereix el perdó a les persones que van col·laborar amb el bàndol republicà. Així es diu en l’últim paràgraf del text: «Hacemos una España para todos; vengan a nuestro campo los que arrepentidos de corazón quieran colaborar con su grandeza». • Deurien tenir por de les represàlies, malgrat l’aparent oferta de perdó. • Amb «aquella tiranía» es refereix a la invasió de les tropes franceses a principi del segle XIX, fet que va motivar la guerra de la Independència. La frase «si pecaron ayer, no esperen que les demos el espaldarazo mientras no se hayan redimido con sus obras», sembla voler dir que el «perdón» a les persones que van donar suport als republicans no seria gratuït, sinó que haurien de guanyar-se’l. • La tribuna presidencial, amb el general Franco i els principals comandaments de les tropes «nacionals». Serveix de marc al discurs de la victòria.

(Pàg. 286. Idees clau) – En primer lloc, Franco va assumir tots els poders: era el cap de l’estat,cap del govern, cap del Movimiento i cap

90

dels exèrcits (es va proclamar Generalísimo); tot i que existien Corts, van ser constituïdes per procuradors afins al règim, i tenien només una funció consultiva, ja que les lleis les aprovava el mateix Franco. En segon lloc, existia un partit únic legal, FET y de las JONS; la resta de partits polítics van ser prohibits. En tercer lloc, es van suprimir els drets i deures individuals. I, finalment, es va refusar tota manifestació nacionalista, per la qual cosa es van abolir els estatus d’autonomia de Catalunya i el País Basc. – Censura: dictamen o judici que es fa o es dóna respecte d’alguna obra o escrit. Nota, reprovació o correcció d’alguna cosa. – Franco va assumir tots els poders: era el cap de l’estat, cap del govern, cap del Movimiento i cap dels exèrcits (es va proclamar Caudillo de España i Generalísimo de los ejércitos). – Gràcies al suport d’importants grups socials, els mateixos que havien donat suport als insurrectes en la Guerra Civil. La victòria va consolidar la seva situació i els va donar gran poder i influència: • L’exèrcit es va encarregar de la seguretat de l’estat i va ser el principal pilar del règim durant tota la seva existència. Nombrosos militars van ocupar càrrecs polítics importants. • L’Església catòlica va considerar que el règim franquista estava inspirat per les doctrines cristianes i que defensava els privilegis eclesiàstics. L’Església va gaudir d’un enorme poder; la xarxa de centres educatius va créixer i les matèries religioses eren d’ensenyament obligatori; controlava els usos i costums socials (matrimoni religiós, prohibició del divorci, censura de les publicacions i espectacles), i a més va disposar d’un ampli suport econòmic estatal i la restauració gratuïta de part de les seves propietats. • Els grans terratinents i grans empresaris van consolidar el seu domini. La burgesia agrària es va beneficiar de la supressió de la reforma agrària, i la burgesia industrial, de la inexistència de sindicats. • A més, el franquisme va tenir el suport de part de la classe mitjana, que tenia una mentalitat conservadora i desitjava la pau. – Moltes persones van haver d’exiliar-se al final de la Guerra Civil per por de ser víctimes de la repressió dels vencedors. Entre els exiliats hi havia líders republicans, intel·lectuals i persones anònimes. Aquesta emigració forçada va suposar una enorme pèrdua humana i cultural per al país.

(Pàg. 287. Activitats) 1. • Els documents 2 i 4, que fan referència al suport de l’Església catòlica i també dels falangistes, defensors d’un règim feixista. El suport de l’exèrcit i dels grans terratinents i grans empresaris. L’alta burgesia i també part de la classe mitjana. • Al fet que Franco controlava tots el poders; era el cap de l’estat i fiscalitzava els poders executiu, legislatiu i

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 91

judicial (a més de tenir el comandament suprem de l’exèrcit).

socials, i l’OJE (Organización Juvenil de España), que organitzava activitats recreatives per captar la joventut.

• A Espanya, s’hi refereix com a «esta madre, esta mujer, esta hija suya», a Franco li diu «caudillo nuestro, padre de España» i als republicans, els qualifica de «canallas y sabandijas del mundo». De rancúnia.

Per aconseguir l’autoabastament del país es van crear el Servicio Nacional del Trigo, que controlava la producció i distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de Industria (INI), l’objectiu del qual era estimular la industrialització. No; van fracassar, l’economia espanyola no va ser capaç de cobrir les necessitats de la població.

• Presos polítics de la Guerra Civil. Resposta lliure. (Podria ser amb el suport de l’esglèsia, amb la repressió…) 2. • Respostes lliures. (No; tampoc. És més desitjable l’actitud actual.) • Resposta lliure. (Per exemple, el Congrés dels Diputats, el Tribunal Constitucional, etc.) • Respostes lliures. (Es podrien conservar com a part de la història, amb la finalitat d’aprendre dels errors del passat per no repetir-los en el futur.)

(Pàg. 288. Idees clau) – Es coneixia com a maquis les partides de guerrillers que lluitaven en serres aïllades fins a finals dels anys quaranta. L’estraperlo és el mercat negre, on es poden adquirir mercaderies a preus elevats. – En la primera fase els falangistes defensors d’un règim feixista, van tenir gran influència i van orientar el règim segons les doctrines del feixisme. Així: • En economia es va imposar l’autarquia, que aspirava a l’autosuficiència del país. • Per controlar els ciutadans es va enquadrar la població en nombroses organitzacions que depenien de la FET y de las JONS. • També es van implantar símbols feixistes, com la salutació a la romana. • En aquests anys la repressió va ser molt dura. Desenes de milers de persones van ser condemnades a treballs forçats o a la pena de mort. – Les indústries, les infraestructures i els camps espanyols van quedar assolats després de la Guerra Civil. Per a la reconstrucció Franco va posar com a objectiu l’autarquia, seguint el model econòmic del feixisme italià. Per aquesta raó es va dissenyar una economia caracteritzada per l’intervencionisme de l’estat l’objectiu del qual era produir a Espanya tots els productes bàsics per al país. En aquest model econòmic, l’estat fixava els preus, regulava la importació i l’exportació, afavoria certs sectors industrials, etc. Aquesta política va ser incapaç de reactivar l’economia espanyola: fins al 1953 la renda per càpita no va arribar a la del 1936. El retrocés econòmic va fer que els anys quaranta estiguessin marcats pel desproveïment de productes, com ara aliments, roba i combustible; per aprovisionar la població, l’estat va establir el racionament dels aliments, que en el cas d’alguns béns es va mantenir fins al 1952. – Per adoctrinar la població, se la va enquadrar en nombroses organitzacions que depenien de la FET y de las JONS. Les principals van ser la Central Nacional Sindicalista, que va incorporar els obrers i els empresaris; la Sección Femenina, que agrupava les dones per fer tasques

– Fins al 1942 l’estat franquista va donar suport a les potències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial, tot i que no es va implicar directament en la guerra. L’única excepció va ser l’enviament de la División Azul el 1941 (18.000 voluntaris que van lluitar a favor d’Alemanya al front soviètic). El 1942, l’avanç dels aliats va induir Franco a declarar-se neutral.

(Pàg. 289. Activitats) 3. • En el document 7 es resumeixen les normes de representació teatral. Es diu, per exemple, que han de presentar-se en doble exemplar el llibret de l’obra i els figurins de la mateixa; que s’han de duplicar els dissenys dels decorats de l’obra; que s’ha de presentar la relació dels artistes que intervindran en la representació, i que un cop autoritzada l’obra, serà sotmesa al visat de l’assaig general, dos dies abans de l’estrena. En el document 10 s’estableixen les normes per al bany. Així, es diu que està prohibit banyar-se sense portar la peça adequada (els senyors, pantalons d’esport, i les senyores, vestit sencer amb faldilla), i que es detindrà els infractors. En el document 11 es parla de la repressió de la maçoneria i el comunisme. S’estableix que és delicte pertànyer a la maçoneria, al comunisme [...], i que aquells que hi hagin pertangut en el passat estan obligats a fer una declaració de retractació en el termini de dos mesos, i si no ho fan, quedaran separats definitivament de qualsevol càrrec de l’estat i podran rebre una sanció econòmica. • El gràfic mostra l’evolució (a la baixa) del nombre de presos polítics a Espanya entre 1939 i 1950. • Respostes model. Sí. Perquè denunciava l’execució de nombrosos presos. • El document 7 reprimeix la creació cultural; el document 10, els costums, i el document 11, les opinions polítiques. • Resposta lliure. (No.) • Activitat lliure.

(Pàg. 290. Idees clau) – Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats no van acceptar que Espanya ingressés a l’ONU adduint que hi havia un règim feixista i antidemocràtic. Però a la dècada del 1950, a causa de la guerra freda, va finalitzar l’aïllament internacional del règim, ja que els Estats Units van considerar el règim franquista un aliat vàlid pel seu anticomunisme. El 1953, en un dels moments més tensos de la política internacional (estava acabant la guerra de Corea), Espanya va firmar tractats amb els Estats Units: es permetia la construcció de bases mili-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

91

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 92

Solucionari tars nord-americanes en sòl espanyol a canvi d’ajuda econòmica. Aquest mateix any es va firmar un concordat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetre l’ingrés d’Espanya a l’ONU i els països europeus hi van començar a mantenir relacions diplomàtiques i econòmiques. – La Llei de principis fonamentals del Movimiento (1958) va eliminar els aspectes més feixistes del règim. FET y de las JONS va passar a anomenar-se Movimiento Nacional i es va regular el sistema polític, que es va definir com una democràcia orgànica. Malgrat tot, es va mantenir una fèrria dictadura basada en el rebuig de la democràcia i de la llibertat d’expressió. – L’abandonament de la política autàrquica i l’arribada de crèdits occidentals després del final de l’aïllament. – A finals dels anys cinquanta, van arribar al govern persones vinculades al grup catòlic Opus Dei que van aportar criteris tècnics per desenvolupar l’economia, per la qual cosa se’ls coneix com a «tecnòcrates». Els nous dirigents van elaborar un pla d’estabilització el 1959, i van facilitar la creació d’empreses privades i l’entrada d’inversions estrangeres. També van reduir els aranzels que encarien els productes estrangers, amb la qual cosa es va abandonar l’autarquia i l’economia espanyola es va aproximar al sistema capitalista.

(Pàg. 291. Activitats) 4. • (Primer pic) a) Es refereix a la Segona Guerra Mundial, en concret, desitja la victòria de l’Alemanya nazi. Resposta lliure. (Sembla dir que Franco estava disposat a ajudar-lo.) b) Elogiosa. • Espanya autoritza el govern dels Estats Units a desenvolupar, mantenir i utilitzar per a finalitats militars aquelles zones i instal·lacions en territori sota jurisdicció espanyola que es convingui, i també a preparar i millorar les zones convingudes per a ús militar, i a emmagatzemar i custodiar provisions, abastaments, equips i material. Els Estats Units, a canvi, es comprometen a donar-li ajuda econòmica. Resposta lliure. (Els Estats Units.) • El 29 de setembre de 1953, Espanya va firmar un acord amb els Estats Units. Aquest mateix any es va firmar un concordat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetre l’ingrés d’Espanya a l’ONU. El 1958 va entrar provisionalment en el FMI i el BM. El 1959 va entrar de ple en l’OECE i el 1963 en el GATT. L’any següent, per la seva banda, a l’UNCTAD. 5. • Els documents 13 i 15 poden il·lustrar el contingut del document 14. El document 18 podria il·lustrar el contingut del document 17. • El document 14 en el context de la Segona Guerra Mundial. El document 17 en el de la guerra freda.

(Pàg. 292. Idees clau) • Sobre tot la indústria, la producció de la qual va arribar a augmentar a un ritme superior al 7 % durant alguns

92

anys; i els serveis, especialment del turisme, que es va convertir en una de les principals activitats econòmiques del país. L’agricultura també es va modernitzar gràcies a la mecanització, que va permetre augmentar la producció agrària,al mateix temps que es reduïa la mà d’obra. • Es demanava una major llibertat, la dona va començar a incorporar-se al món laboral i es va reduir la influència de l’Església catòlica en la vida quotidiana. • El canvi econòmic va produir un fort augment de la població, que va créixer en tres milions i mig d’habitants. Aquest augment va ser conseqüència del baby boom i d’una mortalitat en descens. – El creixement econòmic va ser possible per les moltes inversions estrangeres, atretes pels baixos sous i els reduïts impostos. També van arribar moltes divises, procedents del turisme i dels enviaments que feien els emigrants.

(Pàg. 293. Activitats) 6. • (Primer pic) a) L’evolució de la renda per càpita des del 1940 fins al 1970, l’evolució de la urbanització des del 1940 fins al 1981 i l’evolució de l’entrada de turistes des del 1920 fins al 1973. b) La renda per càpita i l’entrada de turistes van evolucionar a l’alça; la urbanització va augmentar fins al 1970 i va baixar en el període 1970-81. c) Rural. La població urbana s’havia duplicat (però encara suposava una mica menys d’un terç de la població total). • (Segon pic) a) Al percentatge de llars sense aigua corrent i el percentatge de caps de família analfabets en diferents províncies espanyoles. b) Sí. Hi havia moltes llars sense aigua i l’analfabetisme era del 25%. c) Resposta lliure. (A França la majoria de llars disposaven de televisió o electrodomèstics.) d) Encara no. S’estava modernitzant. 7. • Resposta lliure. (Societat moderna, urbanitzada, alfabetitzada, oberta a altres països, etc.) • L’Espanya franquista els anys seixanta va experimentar grans canvis. La societat es va modernitzar, les ciutats van créixer ràpidament, la societat va començar a estar més ben educada i oberta a altres països. • Resposta lliure. (Sí, el canvi econòmic i social dels anys seixanta es va reflectir en un augment de l’oposició al franquisme.)

(Pàg. 294. Idees clau) – La crisi del petroli va afectar durament Espanya. La inflació, per la pujada del petroli, el tancament d’empreses i l’atur van ser-ne les manifestacions principals. A Espanya, a més, es va reduir l’entrada de turistes i de

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 93

divises dels emigrants que, sense feina als països on havien emigrat, tornaven a Espanya. – • L’oposició al franquisme va augmentar i, a més, van néixer noves formes d’oposició (el moviment veïnal als barris, el moviment estudiantil a la universitat, el moviment sindical i també una oposició terrorista, caracteritzada pels mètodes violents). Pels canvis econòmics i socials dels anys seixanta. • La crisi econòmica va augmentar el descontentament social. Les vagues, liderades pels sindicats clandestins, van augmentar molt, malgrat que estaven prohibides. • El règim va reaccionar amb la repressió: va decretar estats d’excepció en diverses ocasions i va augmentar les detencions i condemnes a mort, que van afectar membres d’ETA, el FRAP i anarquistes. • Va enfortir les activitats de l’oposició. – Associacions com ara la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica, que organitzaven l’oposició. – Resposta lliure.

(Pàg. 295. Activitats) 8. • Oposició: acció i efecte d’oposar o oposar-se; grups o partits que en un país s’oposen a la política del govern. Volem expressar que està en contra d’aquest règim polític. • L’organització d’associacions, la manifestació i la vaga. Respostes lliures. • Perquè estaven organitzades pels sindicats clandestins i estaven prohibides, però eren una manera de mostrar el descontentament de la societat. • L’establiment de la democràcia i el respecte dels drets i llibertats de les persones a Espanya. • Respostes lliures. (Sí, perquè es criticava de manera satírica el règim.) Potser va patir alguna represàlia o amenaça, o fins i tot va ser detingut.

(Pàg. 296. Idees clau) – Arran de l’ocupació franquista de Catalunya, les institucions polítiques i culturals van ser desmantellades, la llengua va ser prohibida en els àmbits públics i oficials i la societat sotmesa a un control policial permanent. – El primer període va ser el de l’autarquia, amb una repressió més dura i sistemàtica; els anys seixanta de fort creixement econòmic i demogràfic; i els anys setanta marcats pel final del franquisme i la crisi econòmica. – L’organització de l’oposició al franquisme va ser clandestina. Políticament va destacar el Front Nacional de Catalunya en els anys 40. La resistència cultural es va bastir a l’entorn dels Estudis Universitaris Catalans. En la via políticosindical destacà l’acció del PSUC, de CC.OO. i dels diferents grups anarquistes, alguns practicants de la lluita armada. A partir de 1971 les diferents forces de l’oposició crearen l’Assemblea de Catalunya.

(Pàg. 297. Activitats) 9. a) Volia transmetre el missatge que amb les tropes nacionals va arribar una certa concepció d’Espanya (hi ha de fons la bandera monàrquica) que anul·lava l’Espanya democràtica de la República. Aquesta Espanya dels vencedors s’identificava amb el militarisme (hi apareix un soldat) i amb el feixisme italià (hi ha una figura que fa la salutació feixista). Vol simbolitzar el final de la guerra (apareixen coloms blancs). A més, adoptava l’escut i l’àliga dels Reis Catòlics com a símbol d’unitat de l’Estat (sense ser conscient que l’Espanya del Reis Catòlics era d’estructura confederal). b) A l’inici de l’ocupació franquista de Barcelona. c) Resposta lliure. (Pot voler dir que a Catalunya se li nega totalment la identitat pròpia amb l’arribada del franquisme: la suspensió de l’Estatut d’autonomia, la repressió contra els militants dels sindicats, dels partits i de tota persona que s’hagués adherit a la República; la persecució de la llengua i dels símbols culturals catalans. La repressió significà la presó i la pena de mort per a milers de persones. No. 10. • La principal oposició va ser organitzada des de França, amb guerrillers anarquistes i comunistes que feien accions de sabotatge (els maquis). Després van animar accions de protesta el Front Nacional de Catalunya, el PSUC, alguns grups estudiantils, obrers i certs sectors de l’Església catalana. Els partits, amb mínima implantació social, formaren l’any 1971 la clandestina Assemblea de Catalunya. Alguns intel·lectuals van promoure des de 1942 els clandestins Estudis Universitaris Catalans. • Des de finals dels anys cinquanta les publicacions en català van tenir una gran importància perquè permetien als catalans conscients rebre i emetre informació cultural –que no política- en la seva llengua. Facilitaven el manteniment i conreu de la llengua com a vehicle cultural viu. • (Tercer pic) a) L’any 1971 b) Els partits i grups polític antifranquistes clandestins. c) Aconseguir l’amnistia dels presos i exiliats polítics, llibertats democràtiques, restabliment de l’Estatut de 1932 i coordinació de la lluita democràtica amb els altres pobles peninsulars. d) Establir la coordinació de l’acció amb els altres pobles de la península en la lluita per la democràcia. 11. • L’oposició antifranquista a Catalunya i Espanya va ser molt feble i no va aconseguir una presencia significativa entre la ciutadania. Un cop mort el dictador els partits de l’Assemblea de Catalunya van reorganitzar-se per aprofitar la progressiva recuperació de les llibertats que es produia a Espanya. Tanmateix, van ser les forces franquistes i el rei Juan Carlos les que van permetre l’apertura i democratització del règim franquista. En el context català els partits democràtics i la majoria de la població (1976-77) reclamaven la llibertat política, l’amnistia per als presos polítics i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

93

936611 _ 0001-0108.qxd

8/10/08

15:41

Página 94

Solucionari (Pàg. 298. Activitats de repàs) 12. • Postguerra (1939-1945); Consolidació del règim (19451958); Desenvolupisme (1958-1970); Final del règim (1970-1975). • Retirada dels ambaixadors (1945). Vaga de tramvies (1951). Signatura del Concordat amb la Santa Seu (1953) Signatura del Tractat d’Amistat hispanonorteamericà (1953). Entrada d’Espanya a l’ONU (1955). Pla d’Estabilització (1959). Llei de premsa (1966). Joan Carles és designat successor de Franco (1969). Assassinat de Luís Carrero Blanco (1973). 13. a) Es va denominar tecnòcrates al grup de polítics i càrrecs superiors de l’administració franquista que ocuparen el poder a finals dels anys cinquanta. Molts d’ells pertanyien al grup catòlic de l’Opus Dei i fixaren una política econòmica liberal per estimular la modernització agrària i industrial. Van governar durant l’època desenvolupista. b) El nom de maquis procedia dels guerrillers que lluitaren a Europa, durant la II Guerra Mundial, contra el nazisme i el feixisme. Molts d’aquests guerrillers eren antics soldats republicans que, un cop alliberada França, passaren a exercir les seves accions armades contra l’Espanya franquista. Aquests guerrillers eren d’ideologia anarquista i comunista. Actuaren durant la postguerra i la consolidació del règim. 14. a) Franco va ser el cap dels militars rebels que es van aixecar contra el govern de la República. Després es va mantenir com a cap d’estat fins a la seva mort, dominant tots els instruments del poder. b) Joan Carles de Borbó era el fill de Joan de Borbó, hereu legítim de la corona espanyola, però a qui Franco no va permetre ser rei. Joan Carles va ser proclamat per les corts hereu del cap de l’estat amb el títol de rei el 1969. c) Carrero Blanco era almirall de l’armada i fidel col·laborador de Franco. Aquest el va nomenar cap del govern a principis dels setanta per assegurar la pervivència del règim dictatorial més enllà de la mort de Franco, però un atemptat terrorista va acabar amb la seva vida, i va estroncar en certa manera els plans del dictador. 15. • El nom que va rebre el partit únic en els primers moments. El nom que va rebre el partit únic els anys cinquanta. • Les principals van ser la Central Nacional Sindicalista, que va incorporar els obrers i els empresaris; la Sección Femenina, que agrupava les dones per fer tasques socials, i l’OJE (Organización Juvenil de España), que organitzava activitats recreatives per captar la joventut. 16. • En primer lloc, tot i que existien Corts, van ser constituïdes per procuradors afins al règim, i tenien només una funció consultiva, ja que les lleis les aprovava el mateix Franco. En segon lloc, existia un partit únic legal; els altres partits polítics van ser prohibits. En tercer lloc, es van suprimir els drets i deures individuals. I, finalment, es va rebutjar tota manifestació nacionalista, per la qual cosa es van abolir els estatus d’autonomia de Catalunya i el País Basc. • Perquè Franco controlava tots o gairebé tots els poders (en els últims anys en va haver de delegar algun, entre ells la direcció del govern), les Corts tenien només una

94

funció consultiva, ja que les lleis les aprovava al mateix Franco; existia un partit únic legal (els altres partits polítics van ser prohibits), i es van suprimir els drets i deures individuals. 17. • (Primer pic) Suports interns Els mateixos que havien donat suport als insurrectes en la Guerra Civil. La victòria va consolidar la situació i els va donar gran poder i influència: • L’exèrcit es va encarregar de la seguretat de l’estat i va ser el principal pilar del règim durant tota la seva existència. Nombrosos militars van ocupar càrrecs polítics importants. • L’Església catòlica va considerar que el règim franquista estava inspirat per les doctrines cristianes i que defensava els privilegis eclesiàstics. L’Església va tenir un enorme poder: la seva xarxa de centres educatius va créixer i les matèries religioses eren d’ensenyament obligatori; controlava els usos i costums socials (matrimoni religiós, prohibició del divorci, censura de les publicacions i espectacles), i a més a més va disposar d’un ampli suport econòmic estatal i la restauració gratuïta de part de les seves propietats. • Els grans terratinents i grans empresaris van consolidar el seu domini. La burgesia agrària es va beneficiar de la supressió de la reforma agrària, i la burgesia industrial, de la inexistència de sindicats. A més, el franquisme va tenir el suport de part de la classe mitjana, que tenia una mentalitat conservadora i desitjava la pau.

Situació internacional Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats no van acceptar que Espanya ingressés a l’ONU adduint que tenia un règim feixista i antidemocràtic. Però en la dècada de 1950, degut a la guerra freda, va finalitzar l’aïllament internacional del règim. El 1953, en un dels moments més tensos de la política internacional (estava acabant la guerra de Corea), Espanya va firmar tractats amb els Estats Units: es permetia la construcció de bases militars nord-americanes en sòl espanyol a canvi d’ajuda econòmica. Aquest mateix any es va firmar un concordat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetre l’ingrés d’Espanya a l’ONU i els països europeus hi van començar a mantenir relacions diplomàtiques i econòmiques.

Política interior del règim Per adoctrinar la població se la va enquadrar en nombroses organitzacions que depenien de la FET y de las JONS. Les principals van ser la Central Nacional Sindicalista, que va incorporar els obrers i els empresaris; la Sección Femenina, que agrupava les dones per fer tasques socials, i l’OJE (Organización Juvenil de España), que organitzava activitats recreatives per captar la joventut. Per reconstruir l’economia, Franco va posar en marxa una política autàrquica. Per arribar a l’autoabastament del país es van crear el Servicio Nacional del Trigo, que controlava la producció i distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de Industria (INI), l’objectiu del qual era estimular la industrialització. A finals dels anys cinquanta, van arribar al govern persones vinculades al grup catòlic Opus Dei que van aportar criteris tècnics per desenvolupar l’economia, per la qual cosa se’ls coneix com a «tecnòcrates». Els nous dirigents van elaborar un pla d’estabilització el 1959, i van facilitar la creació d’empreses privades i l’entrada d’inversions estrangeres. També van reduir els aranzels que encarien els productes estrangers, amb la qual cosa es va abandonar l’autarquia i l’economia espanyola es va aproximar al sistema capitalista dels països del voltant.

• Activitat lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 95

18. Des del 1939 fins al 1959 Líder

Des del 1960 fins al 1975

Franco.

Règim polític

Dictadura.

Grup polític hegemònic

El partit únic, oficial

Política econòmica

Per reconstruir l’economia, Franco va posar en marxa una política autàrquica. Per arribar a l’autoabastament del país es van crear el Servicio Nacional del Trigo, que controlava la producció i distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de Industria (INI), l’objectiu del qual era estimular la industrialització.

A finals dels anys cinquanta, van arribar al govern persones vinculades al grup catòlic Opus Dei que van aportar criteris tècnics per desenvolupar l’economia, per la qual cosa se’ls coneix com a «tecnòcrates». Els nous dirigents van elaborar un pla d’estabilització el 1959, i van facilitar la creació d’empreses privades i l’entrada d’inversions estrangeres. També van reduir els aranzels que encarien els productes estrangers, amb la qual cosa es va abandonar l’autarquia i l’economia espanyola es va aproximar al sistema capitalista dels països del voltant.

Creixement o crisi econòmica

Crisi econòmica.

Creixement econòmic.

Intensitat de la repressió

Molt forta.

Menor.

Societat

Societat tradicional, rural.

Societat més moderna, urbanitzada, més ben educada, de consum.

19. • Demandes de més llibertat i la disminució de la influència moral de l’Església. • Resposta model: perquè era una dictadura.

(Pàg. 299. Continuen les Activitats de repàs) 20. a) La de la dreta, a les primeres dècades del franquisme. La de l’esquerra als anys seixanta i setanta, ja hi ha una nevera a la casa. b) A la classe mitjana. c) Resposta lliure. 21. • Resposta lliure. (Encara hi ha partidaris del franquisme que enalteixen aspectes de control, seguretat, repressió...) • Sí, la Falange, per exemple. No. Resposta lliure (tot i que es pot pensar que no seria una democràcia). • Respostes lliures. • Respostes lliures. • Resposta lliure. • Va significar la pèrdua de les institucions en alguns casos o la seva clandestinitat en altres. Resposta lliure. 22. Activitat lliure. 23. Activitat lliure.

(Pàg. 300. Saber llegir)

d) De reconstruir un pont sobre l’Avernó (afluent de l’Anoia). Els van donar un tracte amistós. • (Segon pic) a) Contra els partidaris de la República i contra els qui s’identificaven amb certes classes i regions. b) «Alliberar Espanya dels sistemes i les ideologies que n’havien “corrumput” la “veritable identitat”. Entre aquests sistemes destacava la democràcia, l’ateisme i, al menys en els primers anys del règim, el capitalisme pel que fa al sistema liberal de mercat». • (Tercer pic) a) El document 35. El document 34. b) Resposta model: Per tenir més informació i més contrastada.

(Pàg. 301. Investigar) 25. Activitat lliure. 26. Activitat lliure. 27. Activitat lliure. 28. Activitat lliure.

(Pàg. 303. Comprendre el present) 29. • Migracions internacionals ( altres països d’Europa) i migracions internes (entre Comunitats)

a) Estava a la presó Model de Barcelona i el van destinar a Sant Sadurní d’Anoia.

• Galícia, les dues Castelles, Extremadura i Andalusia. Els emigrans van anar sobretot a Alemanya, França i Suïssa, però també al Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica.

b) Per a treballar com a peons i paletes en la construcció d’obres públiques.

• La pressió demogràfica i, per tant, «fugir d’unes condicions de vida miserables i de la manca d’expectatives».

c) Resposta lliure. (Segons el text la feina no era adequada donat que els presoners no tenien experiència).

• Va disminuir la pressió demogràfica. A més, les remeses enviades pels emigrants van suposar una font d’in-

24. • (Primer pic)

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

95

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 96

Solucionari gressos addicionals amb què es va poder compensar el dèficit de la balança comercial. • El dolor i la tristesa per abandonar casa seva, i els problemes que troben en els països de destí: el racisme i la xenofòbia. 30. • Respostes lliures. • Els emigrants actuals procedeixen sobretot d’Iberoamèrica, del Nord d’Àfrica, del golf de Guinea i del sud-est asiàtic. Els principals territoris de destí d’aquests emigrants són Amèrica del Nord, Europa Occidental i Austràlia i Nova Zelanda. • Respostes lliures.

UNITAT 15 El món a principi del segle XXI (Pàg. 305) • La decisió de la República Democràtica Alemanya (RDA) d’obrir les fronteres amb l’Alemanya occidental, fet que va significar la «caiguda» del mur de Berlín. • A Berlín, el 9 de novembre de 1989. • El 1961 el govern de Berlín oriental va construir un mur (el famós mur de Berlín) per evitar la fugida massiva de la població a la zona occidental. Vint-i-vuit anys, aproximadament. • La pressió popular i la possible unificació alemanya. • L’anunci d’eleccions lliures, amb transparència de premsa i reconeixement dels moviments opositors. • Una democràcia popular. Una democràcia. • Al bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i al bloc comunista, encapçalat per l’URSS. En el bloc comunista. • Perquè en certa manera va simbolitzar també la desaparició de l’ordre internacional que havia regit el món després de la Segona Guerra Mundial, és a dir, el final de la guerra freda. • Per Alemanya va suposar el primer pas per a la reunificació. Per Europa va suposar també el principi del final de la divisió del continent en l’Europa occidental i l’Europa oriental.

(Pàg. 307. Idees clau) – La perestroika («reestructuració») va ser un programa de reformes econòmiques, i la glasnot («transparència») va ser un programa de reformes en els assumptes polítics i culturals. – Mikhaïl Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Es va convertir en president el 1985. Per intentar sortir de la greu crisi econòmica i social en què estava sumit el país, Gorbatxov va posar en marxa una política reformista i oberturista. – En el pla polític es va iniciar el procés de democratització, amb la celebració de les primeres eleccions lliures el 1989, i es va atorgar més autonomia a les quinze repúbliques que formaven l’URSS. Aquesta política ober-

96

turista, unida a les revoltes populars del 89 a l’Europa oriental, van significar el final de l’URSS i també del bloc comunista. – Primer Polònia i Hongria i, mesos després, a la República Democràtica Alemanya (RDA), Txecoslovàquia, Bulgària i Romania. Perquè en els anys vuitanta, els països de l’Europa oriental també patien una profunda crisi econòmica, fet que provocava un fort malestar social i l’augment del rebuig a la subordinació a l’URSS; a més, la política oberturista de Mikhaïl Gorbatxov va permetre als moviments d’oposició organitzar-se i manifestar obertament les crítiques als vells dirigents comunistes. El resultat va ser la caiguda del comunisme. (A Polònia es van celebrar les primeres eleccions lliures, amb la victòria del sindicat anticomunista Solidaritat. A Hongria i Bulgària, va desaparèixer el sistema de partit únic. A Txecoslovàquia, el líder anticomunista Vaclav Havel va ser elegit president de la República. A Romania, un cop d’estat va posar fi a la dictadura de Ceaucescu. I a la República Democràtica Alemanya, es van produir els dos esdeveniments més representatius d’aquest període: la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i la reunificació alemanya, el 1990. El procés seguit per aquestes repúbliques va impulsar també Iugoslàvia i Albània a abandonar el comunisme.) – El desembre de 1991. Perquè va desaparèixer l’estat creat el 1917 i es va posar fi a uns quaranta anys de divisió del món en dos grans blocs: el bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i el bloc comunista, encapçalat per l’URSS. – La situació és molt diferent. En la majoria existeixen règims autoritaris; les seves economies es troben més endarrerides que les dels països de la Unió Europea, per exemple; i estan sotmeses a la pressió de Rússia, que intenta mantenir aquests territoris dins la seva esfera d’influència.

(Pàg. 307. Activitats) 1. • La Federació de Rússia, Letònia, Lituània, Estònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizistan i Uzbekistan. • La reunificació d’Alemanya el 1990. 2. a) Una política d’obertura, de més llibertat tant pel que fa a l’economia com a la política, per intentar sortir de la crisi en què estava sumida l’URSS. b) Posar fi a la guerra freda, i detenir la carrera armamentística i la militarització del país, que estava deformant i posant fi a l’economia i la moral soviètiques. c) El desmembrament de l’URSS.

(Pàg. 309. Idees clau) – La potència dels Estats Units es manifesta en tots els camps.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 97

• Els Estats Units continua sent el motor de l’economia mundial, encara que el domini econòmic ha disminuït a causa del creixement de la Xina i l’Índia. Genera el 20 % del valor de la producció mundial, lidera el comerç mundial de mercaderies i serveis, disposa del major nombre de multinacionals, la borsa de Nova York és la principal institució financera i el dòlar és la divisa de referència. • El seu lideratge científic i tecnològic es deu a les grans inversions que dedica a la investigació i al desenvolupament de nous productes. • El poder polític i diplomàtic es manifesta en què és l’únic país capaç d’intervenir en qualsevol assumpte mundial i en la gran influència que exerceix sobre els altres països i les organitzacions internacionals. • El domini militar és clar. Els Estats Units posseeixen el major exèrcit del món i un impressionant arsenal nuclear i espacial. Gràcies als tractats militars firmats amb altres països, disposa de bases militars a tots els continents. • El domini cultural. L’anglès és la llengua internacional, els seus mitjans de comunicació són els dominants, les investigacions de les universitats i les empreses marquen els nous rumbs i la seva forma de vida s’ha estès a tot el món. – La política dels últims presidents ha estat marcada, a l’exterior, per la intervenció en diversos conflictes, algunes vegades com a mitjancer per arribar a acords de pau entre països enfrontats i, altres vegades, per liderar coalicions internacionals en operacions militars. – A l’Orient Mitjà. El 1991, els Estats Units van intervenir en l’anomenada guerra del Golf, liderant una coalició internacional, amb el suport de l’ONU, per expulsar les tropes iraquianes que havien envaït Kuwait. Deu anys després, el 2001, després dels atemptats de l’11-S, els Estats Units van dirigir l’ofensiva contra el govern talibà de l’Afganistan, al qual consideraven aliat de l’organització terrorista Al-Qaida. I el 2003 van liderar la guerra de l’Iraq, aquesta vegada sense l’aprovació de l’ONU i amb la justificació que aquest país tenia armes de destrucció massiva, cosa que més tard van reconèixer que no era certa. Aquesta intervenció va significar el derrocament del president de l’Iraq, Saddam Hussein, i l’inici d’un període d’inestabilitat, caracteritzat per continuats atemptats contra la presència estrangera i el nou govern. – L’ONU va donar suport a la guerra del Golf, l’ofensiva de l’Afganistan, però no a l’última intervenció a l’Iraq.

(Pàg. 309. Activitats) 3. a) Dues guerres. (A l’Afganistan el 2001 i a l’Iraq el 2003.) b) Resposta lliure. c) Sí. Perquè alguns països, aliats tradicionals dels Estats Units, ara en desconfien. «Fa cinc anys Occident estava darrere dels Estats Units. Ara es troba dividit: una enquesta rere l’altra reflecteixen una profunda

desconfiança entre els aliats tradicionals dels Estats Units». d) Resposta lliure.

(Pàg. 311. Idees clau) – El tractat de la Unió Europea, també conegut com el tractat de Maastricht. A la ciutat holandesa de Maastricht, el 7 de febrer de 1992. Es pot considerar una continuació, perquè per aquest tractat la CEE va passar a denominar-se «Unió Europea» (UE) i es van ratificar les bases per a la consecució de la unió econòmica i política. – El tractat de la UE recull els objectius següents: • L’establiment de la moneda única per als països membres, l’euro (que es va posar en circulació l’1 de gener de 2002). • La lliure circulació de mercaderies, capitals i persones. • La cohesió econòmica i social, és a dir, el desenvolupament equilibrat de totes les regions de la Unió, enfortint les polítiques d’ajuda. • La compatibilitat entre creixement econòmic i respecte del medi ambient. • Una política internacional i de defensa comuna, i la cooperació en assumptes de justícia i seguretat interior. • Major poder de les institucions europees supranacionals, com ara el Parlament Europeu, respecte de les institucions nacionals. • La creació d’una ciutadania de la UE amb iguals drets en tots els països el símbol dels quals és el passaport de la Unió Europea. El tractat de Lisboa (2007) ha creat una política internacional i de defensa comunes i ha reconegut una carta de drets fonamentals per a tothom. – La unió econòmica és la que més ha prosperat. Els països membres comparteixen unes polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). Les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement pel territori de la UE. I l’1 de gener de 2002 es va posar en circulació la moneda única, l’euro, tot i que no tots els països l’han adoptat. La unió política està més endarrerida. S’ha creat una ciutadania de la UE i s’ha reforçat la cooperació judicial i en matèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007) ha creat una política internacional i de defensa comunes i ha reconegut una carta de drets fonamentals per a tothom. – La inversió de la UE destinada a investigació i innovació és molt menor que la que realitzen altres grans potències econòmiques. Per aquest motiu, la indústria dels països comunitaris està més endarrerida en sectors capdavanters com ara la biotecnologia i la informàtica, i la productivitat de les empreses és més baixa que als Estats Units o al Japó.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

97

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 98

Solucionari Per altra banda, la UE s’enfronta a la creixent competència dels nous països industrialitzats d’Àsia. Per mantenir el lideratge, Europa ha de diferenciar-se amb articles innovadors, de més qualitat, més avançats tecnològicament i amb un disseny més atractiu. Que la UE exerceix una escassa influència en l’escenari polític mundial.

4. • (Primer pic) a) Països membres i any d’adhesió Suècia (1995), Finlàndia (1995), Estònia (2004), Letònia (2004), Lituània (2004), Polònia (2004), República Txeca (2004), Eslovàquia (2004), Hongria (2004) Eslovènia (2004), Xipre (2004), Malta (2004), Romania (2007), Bulgària (2007).

Països candidats Croàcia, Turquia i Macedònia. Països zona euro França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Irlanda, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia, Eslovènia, Malta, Xipre.

b) Activitat lliure. (La falta de llibertats polítiques i socials en aquest país...) • (Segon pic)

– La nova política xinesa va permetre l’entrada de capital estranger, l’establiment de les seves indústries en el territori i un comerç més obert a Occident, que va culminar el 2001 amb l’ingrés de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç. Una economia mixta –la que combina la planificació estatal amb el lliure mercat– dins del mercat internacional. Com a conseqüència, en poc més de dues dècades la Xina ha passat de ser un país econòmicament aïllat a convertir-se en una gran potència industrial i en un dels principals motors de l’economia mundial. No obstant això, el benefici del creixement econòmic xinès s’ha centrat a les grans ciutats costaneres, amb economies molt dinàmiques i una creixent classe mitjana, mentre que la Xina rural, on viu la major part de la població, presenta els trets propis del subdesenvolupament. – No. La Xina continua sent una dictadura comunista, on no es respecten els drets humans i els interessos individuals se sotmeten als de la col·lectivitat.

(Pàg. 313. Activitats) 6. a) Principalment els següents: la divisió de poders, la sobirania popular (materialitzada en la convocació periòdica d’eleccions lliures), la defensa de les llibertats i els drets i deures fonamentals, i el pluralisme polític.

a) Que hi ha grans desigualtats en el si de la Unió Europea.

b) Les eleccions lliures, els governs representatius i la llibertat de premsa.

b) Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia són els països més potents, mentre que els països de l’Est tenen unes economies menys desenvolupades. Molt inferiors.

c) No.

5. • Les imatges que il·lustren els apartats són el congrés que va donar lloc al Tractat de Maastricht i les escales del PIB total per països i per càpìta. • S’emmarquen en el procés de creació de la Unió Europea.

(Pàg. 312. Idees clau) – De règim autoritari i centralista. Perquè s’han reprimit amb duresa els moviments independentistes d’algunes regions, com per exemple Txetxènia... – Com una situació de crisi econòmica i social i d’inestabilitat política durant el mandat de Borís Ieltsin. No ha estat la mateixa. Durant el govern de Putin alguns con-

98

– La corrupció. Els abusos de la minoria en el poder els van permetre amassar grans fortunes, sovint amb el suport de grups mafiosos, mentre la pobresa es va apoderar de la gran majoria de la població. La recuperació de l’economia durant la presidència de Putin es deu en gran part a les exportacions de petroli i gas natural, dos recursos molt abundants a Rússia i que aquesta utilitza com a arma política per imposar els seus interessos sobre els països als quals abasteix.

(Pàg. 311. Activitats)

Bèlgica (1958), Països Baixos (1958), Luxemburg (1958), Alemanya (RFA) (1958), França (1958), Itàlia (1958), Regne Unit (1973), Irlanda (1973), Dinamarca (1973), Grècia (1981), Espanya (1986), Portugal (1986), Alemanya (RDA) (1990), Àustria (1995),

flictes perduren, com ara el de Txetxènia, però l’economia es recupera i la influència de Rússia a l’estranger augmenta.

d) De règim autoritari i corrupte. e) Per «restaurar la governabilitat de Rússia, molt danyada després dels anys dels seu antecessor, Borís Ieltsin, en els quals el Kremlin no va deixar de perdre competències sobre les repúbliques i regions i enfront d’altres grups no tan formals, com ara les oligarquies econòmiques i les màfies. Putin aspirava a alliberar Rússia del descontrol i la fragmentació a través de tornar a concentrar el poder a les seves mans». 7. a) Entorn a un 8 % o fins i tot més en alguns casos. Molt menor que el de la Xina. b) Els contrastos de riquesa a la Xina. En les zones del litoral. Una gran diferència. 8. Activitat lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 99

(Pàg. 314. Idees clau)

• Resposta lliure. (Sobretot a l’Orient Mitjà.)

– És el moviment religiós que aplica el contingut dels llibres sagrats per regular la vida política, econòmica i social. – Al nord i el nord-est d’Àfrica, a Àsia central, al sud-est i el sud-oest asiàtic, i en alguns països europeus situats a la península dels Balcans. – En tres branques: sunnites, xiïtes i kharigites. – En primer lloc, en la majoria d’aquests països hi ha governs autoritaris que tenen el suport de l’exèrcit; alguns països són teocràcies, on les lleis es basen en l’Alcorà i els religiosos ocupen el govern. En no existir autèntiques democràcies, no es respecten les llibertats ni els drets fonamentals de les persones, sobretot els d’alguns col·lectius, com ara el de les dones. Altres problemes són: l’endarreriment de les economies dels països que no són rics en petroli i gas, i els grans contrastos socials entre una majoria amb escassos recursos socials i una minoria molt rica, lligada als llocs de poder. A més a més, en aquests països hi ha una població jove molt nombrosa, que normalment demana canvis, fet que propicia la inestabilitat política i social.

(Pàg. 315. Activitats) 9. • El règim iranià és una teocràcia: les lleis es basen en l’Alcorà i els religiosos ocupen el govern. A l’Aràbia Saudita les dones: no poden votar, no poden conduir un cotxe, no poden caminar soles pel carrer o menjar soles en un restaurant, han de cobrir-se el cos sencer i la cara amb una llarga túnica negra...; cada una té un tutor: que és qui ha d’autoritzar-la perquè pugui treballar o viatjar. • L’escàs desenvolupament econòmic dels països islàmics. • Respostes lliures.

(Pàg. 316. Activitats) 10. • (Primer pic) Causes

Conseqüències

El desig d’independència de les repúbliques que formaven Iugoslàvia, un país amb una gran diversitat ètnica i religiosa.

La independència de les sis repúbliques va suposar en molts casos milers de morts, ferits i atrocitats.

Guerres a l’Àfrica subsahariana

Es tracta de conflictes civils provocats per diferències ètniques, econòmiques i territorials.

Milions de morts i desplaçats, la utilització de nens soldat.

Guerres a l’Orient Mitjà

El conflicte entre Israel i Palestina, la intervenció dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan.

Governs dèbils i creixement del fonamentalisme.

Guerres balcàniques

• Resposta lliure. (La independència de Kosovo el 2008 i a Kenya, els conflictes pels resultat electorals.)

(Pàg. 319. Idees clau) – En l’actualitat, les relacions econòmiques entre uns llocs del món i altres són molt intenses: el capital d’un país s’inverteix a l’estranger gairebé sense problemes; els béns i els serveis s’intercanvien també amb força llibertat, i han augmentat els moviments de persones. El terme globalització fa referència a escala mundial a aquests fenòmens. La globalització es manifesta en: • Un increment del comerç internacional de béns i serveis, al qual ha contribuït la millora i l’abaratiment dels transports. • Més acords comercials entre els països. Molts estats s’uneixen per crear àrees de lliure comerç, i, en general, es camina lentament cap a la formació d’un mercat únic mundial. • Una nova organització de la producció. Els processos productius se separen i es desenvolupa cada un d’ells on resulta més avantatjós, sense importar la distància. • Intensos fluxos financers. Cada dia es mouen al món més d’un bilió de dòlars, amb els quals es paguen béns i serveis, però sobretot es realitzen operacions especulatives, com ara la compra i venda d’accions a la borsa. – La revolució de les comunicacions i, en particular, Internet, que permet conèixer de manera gairebé immediata el que passa a qualsevol lloc del món. Això és fonamental per controlar l’activitat de les filials de les empreses multinacionals, per realitzar inversions en qualsevol borsa financera del món, etc. – Els centres tradicionals de l’economia mundial són els Estats Units, la Unió Europea i el Japó. No obstant això, recentment han sorgit altres focus a l’est i el sud-est asiàtic. En aquestes regions, les economies dels anomenats «dragons asiàtics» (Hong Kong, Singapur, Corea del Sud i Taiwan), i sobretot les de la Xina i l’Índia, creixen molt per sobre de les dels països més desenvolupats. – La globalització crea riquesa i ha permès a diversos països superar la situació de subdesenvolupament i, en alguns casos, com ara a la Xina i l’Índia, convertirse en els nous centres de l’economia mundial. Però no ha aconseguit posar fi a la situació de subdesenvolupament, perquè els països més pobres es queden al marge del procés de globalització: la seva participació en el comerç mundial és inferior a l’1 %, l’endarreriment tecnològic els impedeix augmentar la productivitat i ser competitius, i la seva veu amb prou feines es fa sentir en les organitzacions econòmiques internacionals.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

99

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 100

Solucionari (Pàg. 319. Activitats)

(Pàg. 321. Activitats)

11. • Segons la seva opinió té més avantatges que inconvenients, malgrat tot. Balko assenyala que pot ser l’única manera que sobrevisquin moltes famílies al Tercer Món; diu, fins i tot, que en molts països el treball infantil pot salvar molts nens de destins encara pitjors: la fam, la prostitució o el crim.

12. • Alguns països d’Amèrica Llatina (Mèxic, Amèrica Central i el Carib, Colòmbia, l’Equador, el Perú, Bolívia i el Paraguai), Àfrica del nord, Àfrica central i austral, la península de l’Hindustan i el sud-est asiàtic. Els països d’Amèrica del Nord (els Estats Units i Canadà), d’Europa occidental, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i els països del Golf, fonamentalment. Capitalistes en els receptors, subdesenvolupades en els emissors.

• (Segon pic) a) Resposta lliure. b) No. c) Sí. Resposta lliure. • Horaris i ritmes extenuants, càstigs corporals, acomiadaments massius, repressió policial en cas d’activitat sindical i el treball infantil. Les lleis permissives d’aquests països.

(Pàg. 321. Idees clau) – Els països més urbanitzats són els desenvolupats: un 75 % dels habitants viuen en ciutats. No; les que creixen més són les ciutats del Tercer Món. – Perquè en aquests països el sector terciari o de serveis dóna feina al 70 % de la població activa i contribueix amb un percentatge similar a la riquesa nacional. – L’extraordinari augment dels moviments migratoris. – Les dones han anat adquirint un nou paper en la societat. Des dels anys setanta del segle XX es reconeix la igualtat legal entre homes i dones; aquestes s’han incorporat progressivament al mercat laboral, i la seva presència i influència en la vida política i social és cada vegada més gran. No. Només als països desenvolupats. En els països menys desenvolupats no ha canviat la situació de la dona; en alguns, les dones no tenen ni tan sols drets i llibertats fonamentals. – La presa de consciència de moltes persones de les societats desenvolupades dels problemes que afecten el nostre món i el desig de contribuir a solucionar-los ha donat lloc a la proliferació d’organitzacions no governamentals (ONG). Les ONG són entitats privades creades amb fins no lucratius, que amb la seva feina pretenen cobrir les necessitats que no són satisfetes pels governs i els organismes internacionals. L’àmbit en el qual actuen pot ser local, regional, nacional o internacional, i els seus objectius són molt diversos: estendre els drets humans, prestar ajuda humanitària en conflictes, impulsar el desenvolupament als països més pobres, etc. Així mateix, la preocupació pel medi ambient ha donat lloc als països desenvolupats a l’aparició d’organitzacions ecologistes i fins i tot partits verds. I les desigualtats entre els països han originat moviments antiglobalització, que tenen un fi comú: lluitar contra la globalització, perquè consideren que només beneficia els països més poderosos en detriment dels pobres, als quals la globalització fa encara més vulnerables.

100

• De l’Amèrica andina, el nord d’Àfrica, el golf de Guinea, Turquia, la península de l’Hindustan i el sud-est asiàtic. A l’Amèrica del Nord. Els emigrants que arriben a Europa ho fan per motius principalment econòmics: trobar feina, i, en determinats països, fugen de conflictes violents, per por de ser perseguits o fins i tot assassinats. Els europeus que emigren als Estats Units i Canadà ho fan per millorar la feina.

(Pàg. 323. Idees clau) – Significa que la cultura es destina a la majoria de la població. Perquè molts béns culturals es «fabriquen» d’una manera industrial i estandarditzada, condicionats pels vaivens de la moda i la rendibilitat de la comercialització en un mercat que supera les fronteres nacionals. – En el camp de l’enginyeria genètica, els avenços s’han aplicat a l’agricultura (cultius transgènics), la indústria (fabricació de compostos biodegradables, vitamines, etc.) i la medicina (per exemple, la manipulació de gens individuals com ara els oncògens, responsables del càncers). L’avenç més important es va produir el 2003, quan es va completar la identificació de tots els gens de l’ésser humà, i es va obrir la porta a la curació d’un gran nombre de malalties. En l’estudi del canvi climàtic, el descobriment que l’augment alarmant de les emissions de gasos d’efecte hivernacle està provocant el canvi en el clima del planeta a un ritme accelerat, s’ha convertit en una de les principals preocupacions actuals. Les conseqüències immediates i a mitjà termini d’aquest canvi han reafirmat la necessitat de col·laborar tots els països per alentir el procés. En la conquesta de l’espai, des que va arribar el primer home a la Lluna, el 1969, la carrera per explorar l’espai no ha parat. L’Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha enviat a Mart dos robots d’última generació, que han confirmat que en el passat va existir aigua al planeta veí, i que, per tant, va poder contenir vida. I en unes dècades s’espera enviar-hi la primera nau tripulada. – Són les tecnologies de la informació i la comunicació. Ens permeten accedir de manera gairebé immediata, i a un cost molt baix, a quantitats ingents de dades; crear informació i compartir-la a través d’Internet, i comunicar-nos amb persones que es troben a qualsevol lloc del planeta. Així, s’ha minimitzat l’obstacle tradicional del temps, les distàncies es difuminen i el món es converteix en l’espai de referència.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 101

(Pàg. 323. Activitats) 13. Per tres raons: perquè no disposen dels mitjans tècnics i econòmics necessaris; perquè no saben què fer amb la tecnologia, quin profit treure’n, i perquè no tenen cap interès en la tecnologia 14. Resposta lliure. 15. Respostes lliures. 16. • La «bretxa digital» fa referència a l’existència de països i persones que no tenen accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). • Als països subdesenvolupats. 17. Activitat lliure.

(Pàg. 324. Activitats de repàs) 18. Activitat lliure. 19. • No només és això. Sí. Els països membres comparteixen unes polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). Les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement pel territori de la UE. I l’1 de gener de 2002 es va posar en circulació la moneda única, l’euro, tot i que no tots els països l’han adoptat. S’ha creat una ciutadania de la UE i s’ha reforçat la cooperació judicial i en matèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007) ha creat una política internacional i de defensa comunes i ha reconegut una carta de drets fonamentals per a tothom. • Sí. Perquè les lleis es basen en l’Alcorà i els religiosos ocupen el govern. • (Tercer pic) a) Economia de mercat; economia capitalista. b) Multinacional: és una societat industrial, comercial o financera que té empreses filials repartides en diferents estats del món. c) Deslocalització de la producció: significa que els processos productius se separen i cada un es desenvolupa on resulta més avantatjós, sense que importi la distància. d) Societat jerarquitzada: en ella, el sector terciari o de serveis dóna feina a la majoria de la població activa i contribueix amb un percentatge molt elevat a la riquesa nacional. e) Moviment antiglobalització: és el terme que utilitzen els mitjans de comunicació per referir-se a les mobilitzacions massives en contra de la globalització, en què participen grups amb motius molt diferents. Algunes denuncien, per exemple, que la globalització fa encara més vulnerables les economies dels països subdesenvolupats i facilita que les empreses s’instal·lin en països on les lleis mediambientals, fiscals i laborals són menys restrictives.

f) Bretxa digital: fa referència a l’existència de països i persones que no tenen accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). • Resposta lliure. 20. a) Mikhaïl Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Es va convertir en president el 1985. Per intentar sortir de la greu crisi econòmica i social en què estava sumit el país, Gorbatxov va posar en marxa una política reformista i oberturista: la perestroika («reestructuració») va ser un programa de reformes econòmiques, i la glasnost («transparència») va ser un programa de reformes en els assumptes polítics i culturals. b) Slobodan Milosevic era el president de l’antiga Iugoslàvia quan el 1991 van començar els moviments independentistes en aquest país, format per sis repúbliques. El 2000 va deixar la presidència del país, i l’any següent va ser entregat al Tribunal Penal de l’Haia, i va morir allà l’any 2006. c) Deng Xiaoping va iniciar una nova política econòmica a la Xina; es va permetre l’entrada de capital estranger, l’establiment de les seves indústries al territori i un comerç més obert a Occident, que va culminar el 2001 amb l’ingrés de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç. d) Vladimir Putin va ocupar la presidència després de la dimissió de Ieltsin el 1999 fins el maig del 2008. Durant el seu govern han perdurat conflictes com el de Txetxènia, però l’economia s’ha començat a recuperar i ha augmentat la influència de Rússia a l’exterior. 21. a) Al-Qaida: organització terrorista islàmica. b) ONG: organització no governamental. 22. • El rebuig a la subordinació de l’URSS i l’auge dels nacionalismes. • La revolució de les comunicacions i, en particular, Internet, que permet conèixer de manera gairebé immediata el que passa en qualsevol lloc del món. Això és fonamental per controlar l’activitat de les filials de les empreses multinacionals, per realitzar inversions en qualsevol borsa financera del món, etc. La globalització es manifesta en: – Un increment del comerç internacional de béns i serveis, al qual ha contribuït la millora i l’abaratiment dels transports. – Més acords comercials entre els països. Molts estats s’uneixen per crear àrees de lliure comerç, on els seus productes es venen lliurement, i, en general, es camina lentament cap a la formació d’un únic mercat mundial. – Una nova organització de la producció. Els processos productius se separen i es desenvolupa cada un d’ells on resulta més avantatjós, sense que importi la distància. És el que s’anomena deslocalització de la producció. – Intensos fluxos financers. Cada dia es mouen al món

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

101

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 102

Solucionari més d’un bilió de dòlars, amb els quals es paguen béns i serveis, però sobretot es realitzen operacions especulatives, com ara la compra i venda d’accions a la borsa.

han donat lloc a la proliferació d’organitzacions no governamentals (ONG). Les ONG són entitats privades creades amb finalitats no lucratives, que amb la seva feina pretenen cobrir les necessitats que no són satisfetes pels governs i els organismes internacionals. L’àmbit en què actuen pot ser local, regional, nacional o internacional, i els seus objectius són molt diversos: estendre els drets humans, prestar ajuda humanitària en conflictes, impulsar el desenvolupament als països més pobres, etc.

23. Ens permeten accedir de manera gairebé immediata, i a un cost molt baix, a quantitats ingents de dades; crear informació i compartir-la a través d’Internet, i comunicar-nos amb persones que es troben a qualsevol lloc del planeta. Així, s’ha minimitzat l’obstacle tradicional del temps, les distàncies es difuminen i el món es converteix en l’espai de referència.

Així mateix, la preocupació pel medi ambient ha donat lloc als països desenvolupats a l’aparició d’organitzacions ecologistes i fins i tot de partits verds. I les desigualtats entre els països han originat moviments antiglobalització, perquè consideren que només beneficia els països més poderosos en detriment dels pobres, als quals la globalització fa encara més vulnerables.

24. • (Primer pic) a) El 1990. b) La Federació de Rússia, Letònia, Lituània, Estònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, l’Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizistan i Uzbekistan. Pacífics. c) Un sistema polític democràtic i un sistema econòmic capitalista, l’economia de mercat. • (Segon pic)

(Pàg. 325. Continuen les Activitats de repàs) 26. a) No s’indica en el gràfic. Resposta lliure. (L’evolució del creixement econòmic anual des de 1980 per regions i països.)

CEE

La UE avui

Països membres

Països fundadors: Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya (RFA), França i Itàlia.

Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre, Malta, Romania, Bulgària.

Avenços econòmics i reptes

Es va crear un mercat comú, que buscava la lliure circulació de productes, capitals i persones. No obstant això, es va imposar un aranzel als països no-membres.

Els països membres comparteixen unes polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). Les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement pel territori de la UE. I l’1 de gener de 2002 es va posar en circulació la moneda única, l’euro, tot i que no tots els països l’han adoptat.

Avenços polítics i reptes

Gairebé no hi va haver desenvolupament polític en aquesta època, tot i que es van crear les institucions que després va heretar la UE.

La unió política està més endarrerida. S’ha creat una ciutadania de la UE i s’ha reforçat la cooperació judicial i en matèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007) ha creat una política internacional i de defensa comunes i ha reconegut una carta de drets fonamentals per a tothom.

25. • (Primer pic) a) En els països desenvolupats, les dones han anat adquirint un nou paper en la societat. Des dels anys setanta del segle XX es reconeix la igualtat legal entre homes i dones; aquestes s’han incorporat progressivament al mercat laboral, i la seva presència i influència en la vida política i social és cada vegada més gran. Resposta lliure.

c) La Xina i l’Índia. Al fet que s’han beneficiat del procés de globalització. d) Subdesenvolupats. Resposta lliure.

b) Posar fi a la discriminació existent encara en els països subdesenvolupats en el terreny laboral i també en la família.

27. Activitat lliure.

c) No. Només en els països desenvolupats. En els països menys desenvolupats no ha canviat la situació de la dona; en alguns, les dones no tenen ni tan sols drets i llibertats fonamentals.

(Pàg. 326. Saber llegir)

• La presa de consciència de moltes persones de les societats desenvolupades dels problemes que afecten el nostre món i el seu desig de contribuir a solucionar-los

102

b) Els Estats Units, la Unió Europea i el Japó són potències tradicionals. Els «dragons asiàtics» i, sobretot, la Xina i l’Índia són potències recents.

28. Activitat lliure.

29. • (Primer pic) a) La democràcia, el feixisme i el comunisme. b) Sí. Perquè tot i que amb alts i baixos, la democràcia ha retornat amb força i s’ha acabat imposant al feixisme i al comunisme durant el segle XX.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 103

c) En el racisme que encara avui manifesten algunes societats europees. d) Els Estats Units esperaven que amb la independència dels països colonitzats, aquests serien més rics per l’explotació de les seves riqueses naturals. e) Han calculat malament els efectes, bons i dolents, que produiria la independència de les colònies, tant les potències colonials, com les descolonitzadores. • Amb el liberalisme. • (Tercer pic) a) Respostes lliures.

• Uns mesos abans, el 15 de juny, s’havien produït les primeres eleccions lliures a Espanya des de febrer de 1936. Molts dels parlamentaris elegits per les circunscripcions catalanes van ser presents en la manifestació popular. • Per unitària s’entén que, malgrat que els parlamentaris i part dels manifestants formaven part de diferents partits, la manifestació no va ser convocada per una part d’ells, sinó per tots els que tenien representació a les Corts, i per alguns que no en tenien. • Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana a l’exili. • Es trobava exiliat a França.

b) Respostes lliures.

(Pàg. 333. Idees clau) (Pàg. 327. Investigar) 30. Activitat lliure. 31. Activitat lliure. 32. Activitat lliure.

(Pàg. 329. Comprendre el present) 33. • (Primer pic) a) Tot just proclamar-se el nou estat d’Israel (1984). b) El rebuig dels palestins i, en general, dels països àrabs al nou estat, que, a més, va ocupar més territori de l’assignat per l’ONU el 1947. c) Es coneix així la manera de defensar-se inicialment els palestins, tirant pedres als soldats israelians. • La barrera traçada per Israel a Cisjordània. Sí. Garantir la seguretat. Ha multiplicat la distància entre la ciutat i els pobles, ha agreujat la crisi econòmica, s’han confiscat molts pous d’aigua subterrània, etc. • Des del punt de vista de la seguretat dels israelians. 34. • Activitat lliure. • Resposta lliure. (No.) • Per afavorir els productes (i els agricultors) propis.

– Al procés de canvi de règim polític de la dictadura franquista a la democràcia. Es va iniciar després de la mort de Franco, el 1975, i va finalitzar el 1982, amb la primera alternança política en el govern. – La Unión de Centro Democrático (UCD), el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), el Partit Comunista (PCE), Alianza Popular (AP) i els partits nacionalistes català i basc (PNB). Continuen existint tots menys la UCD. Alianza Popular ha canviat de nom: ara és l’actual Partit Popular (PP). – Respostes lliures. (Els fets més destacats en el procés de democratització d’Espanya són els següents: les eleccions del 1977 i el fracàs del cop d’estat del 23 de febrer de 1981.)

(Pàg. 333. Activitats) 1. • (Primer pic) a) Un grup de guàrdies civils al comandament del tinent coronel Antonio Tejero. Resposta lliure. b) Demanar a tothom mantenir l’ordre constitucional. c) No van donar suport al cop d’estat. Tampoc ho van fer. Manifestant-se hores després de l’intent. d) Probablement s’hauria instaurat un altre règim dictatorial. • Activitat lliure.

UNITAT 16

(Pàg. 335. Idees clau)

Espanya: transició i democràcia (Pàg. 331) • La notícia es refereix a la manifestació a Barcelona de l’11 de setembre de 1977 on es va aplegar vora d’un milió de persones en favor de l’amnistia, les llibertats cíviques i l’autonomia política. • La imatge central mostra una part dels manifestants amb banderes catalanes i alguna pancarta. • Aquesta manifestació va ser la primera des dels temps de la República en què es permetia que el poble lliurement demostrés el desig d’un canvi polític i la recuperació de les llibertats nacionals catalanes. • El text assenyala que més d’un milió.

– El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) i el Partit Popular (PP). El PSOE va governar del 1982 al 1996 i des del 2004; el PP va governar del 1996 al 2004. – Els líders del PSOE van ser: Felipe González del 1982 al 1996, i José Luis Rodríguez Zapatero, des del 2004. El líder del PP fins al 2004 va ser José María Aznar. – Els triomfs més destacats de la primera fase socialista van ser: l’ampliació de l’estat del benestar, la realització de nombroses obres públiques, la millora de la seguretat pública i la reforma de l’economia; pel que fa al govern de Zapatero, destaca l’elaboració de la Llei de dependència i la reforma de diversos estatus d’autonomia. Els triomfs més destacats del govern del PP van ser: la

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

103

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 104

Solucionari millora de l’economia i la reducció de l’atur, l’elaboració de la Llei de partits polítics i la Llei d’estrangeria. – Al govern de Felipe González, l’empitjorament de la situació econòmica, l’augment de l’atur i, sobretot, els escàndols de corrupció política en què es van veure envoltades personalitats del PSOE o pròximes al partit, i a l’escàndol dels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament), destinats a combatre ETA amb els mateixos mètodes, i en què es van veure implicats membres de les forces de seguretat i del govern socialista. Al govern de José María Aznar, algunes mesures que van despertar el descontentament d’una part dels sectors afectats i, sobretot, la intervenció militar a l’Iraq el 2003. – El PSOE. Respostes lliures. (D’esquerra, perquè ha ampliat els drets d’alguns col·lectius, com el dels homosexuals, i ha potenciat el sistema de protecció social amb mesures com ara la Llei de dependència, que beneficia les persones amb discapacitat.)

(Pàg. 335. Activitats) 2. • (Primer pic) a) Ha augmentat des de 1990. El 1993. El 2001. b) Europa destina un major percentatge de la despesa a protecció social. • (Segon pic) a) A pensions. Perquè el percentatge de persones majors de 65 anys és gran. b) No.

(Pàg. 336. Idees clau) – La Constitució és la base del nostre sistema polític. Estableix l’organització de l’estat i recull una sèrie de drets i llibertats, així com l’organització territorial (com a estat de les autonomies). L’estatut d’autonomia regula les competències i funcionament de cada comunitat autònoma. – Segons la Constitució del 1978, la nostra llei suprema, Espanya és un estat social i democràtic de dret. Es diu que és un estat social perquè ha d’intervenir per aconseguir una societat més justa; que és democràtic perquè la sobirania nacional resideix en el poble, i que és un estat de dret perquè les lleis expressen la voluntat general i obliguen a tots els espanyols, també a les autoritats. – Les principals institucions de l’estat són les següents: • La corona. El cap d’estat espanyol és el rei, perquè la forma política de l’estat espanyol és la monarquia parlamentària. Una de les funcions del rei és representar el país en les relacions internacionals. • Les Corts generals o Parlament. Les Corts generals representen el poble espanyol i estan formades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts exerceixen el poder legislatiu, és a dir, ela-

104

boren les lleis; també aproven els pressupostos de l’estat, i controlen l’acció del govern i escullen el president del govern. • El govern. Exerceix el poder executiu, és a dir, governa d’acord amb el que estableixen les lleis. El govern està format pel president, els vicepresidents i els ministres. • El poder judicial. És l’encarregat de fer complir les lleis i l’integren els jutges i magistrats. El Tribunal Suprem té jurisdicció a tot el territori nacional. El Tribunal Constitucional interpreta la Constitució en cas que hi hagi conflictes sobre el seu significat. – Amb el govern d’Adolfo Suárez. Catalunya, el País Basc i Galícia. Sí. S’enfronten el govern i les institucions autonòmiques, que desitgen augmentar les seves competències i finançament; però també s’enfronten les comunitats entre elles, per les diferències entre els estatuts i, sobretot, pel temor de les comunitats més pobres que les riques no compleixin amb el principi constitucional de solidaritat entre les regions.

Pàg. 337. Activitats) 3. • (Primer pic) a) Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc, La Rioja, Ceuta i Melilla. b) Sevilla, Saragossa, Oviedo, Palma, Sta. Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, Santander, Valladolid, Toledo, Barcelona, València, Mèrida, Santiago de Compostela, Madrid, Múrcia, Pamplona, Vitòria, Logronyo, Ceuta i Melilla. c) Les primeres País Basc, Catalunya i Galícia, les darreres Ceuta i Melilla. • (Segon pic) a) A les províncies que siguin limítrofs, amb característiques culturals, històriques i econòmiques comunes, als territoris insulars i a les províncies amb entitat regional històrica. b) Són províncies que en el passat hagin tingut una entitat política pròpia, o que tinguin trets culturals comuns com una llengua diferenciada, o que per les relacions econòmiques entre elles, tinguin molts lligams mutus. • Resposta lliure. • (Quart pic) a) Es genera més riquesa, sobre el total espanyol, a Catalunya, Madrid i Andalusia i menys a Ceuta i Melilla. b) Les comunitats de renda més alta són Madrid, el País Basc, Navarra i Catalunya. És més baixa a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia. c) No sempre l’indicador de la renda per càpita vol dir més qualitat de vida. Depèn del repartiment de la riquesa. Caldria veure les estadístiques dels nivells de renda per veure la quantitat de persones que te-

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 105

nen unes rendes dignes. Altres elements a tenir en compte són els de sanitat (pacients per metge), escolarització (nombre d’alumnes per professor), grau d’endeutament de les famílies, enquesta de població activa i pressupostos familiars.

(Pàg. 338. Idees clau) – El 1982. El 1986. – El govern d’Adolfo Suárez va ampliar els contactes diplomàtics amb altres estats perquè Espanya entrés a formar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Però la incorporació del país a la CEE semblava exigir també l’annexió a l’aliança defensiva de l’OTAN. Suárez va manifestar el desig d’incorporació a les dues organitzacions, però durant el seu mandat es van fer pocs passos efectius, ja que es va donar prioritat a la política interior. L’arribada de Calvo Sotelo al poder va suposar l’inici del procés d’incorporació d’Espanya a l’OTAN, que va culminar el 30 de maig de 1982 enmig d’una gran oposició popular encoratjada pel PSOE, partidari de mantenir la neutralitat del país i de sotmetre la decisió a referèndum. No obstant això, l’experiència de govern va fer que el PSOE considerés convenient per als interessos nacionals continuar a l’OTAN. El 1986 va complir la promesa electoral de sotmetre la permanència d’Espanya a l’OTAN a una consulta popular, però va donar suport al vot afirmatiu tot i que amb condicions. El PSOE va aconseguir el suport popular, tot i que per un marge escàs. Pel que fa al a CEE, quan els socialistes van arribar al poder el 1982, el procés per a la incorporació d’Espanya a aquesta organització estava estancat. El PSOE va decidir llavors estrènyer llaços amb els països que poguessin afavorir la seva entrada a la CEE, que eren principalment França, Alemanya i el Regne Unit. Al mateix temps, va adoptar dures mesures per sanejar l’economia i fer-la més competitiva, ajustant-la a la de la resta de països membres, que en general tenien un major nivell de desenvolupament. Com a resultat d’aquestes dues polítiques, el 12 de juny de 1985 Espanya va firmar el tractat d’adhesió, que va entrar en vigor l’1 de gener de 1986.

(Pàg. 339. Activitats) 4. • La incorporació d’Espanya a la UE ha estat un motor primordial en la transformació experimentada pel país en aquest procés. Resposta lliure. • Respostes lliures. 5. Activitat lliure.

(Pàg. 341. Idees clau) – Sí. Perquè l’estat finança molts serveis amb la finalitat de garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans.

– Va provocar una elevada inflació, la disminució del turisme, la retirada de les inversions estrangeres i el tancament d’empreses, fet que va incrementar la desocupació i el descontentament dels treballadors davant la precària situació laboral que es va traduir en nombroses vagues. – Un pla de reforma econòmica, acordat el 27 d’octubre de 1977 per totes les forces parlamentàries per sortir de la crisi que va provocar la crisi del petroli. Durant la primera etapa socialista es va posar en marxa una severa política de reconversió industrial, que va tancar moltes fàbriques obsoletes, i es van privatitzar empreses públiques poc rendibles. Després de l’adhesió a la CEE, Espanya va rebre importants ajudes de l’organització, destinades sobretot a modernitzar les infraestructures i a projectes empresarials a les regions més endarrerides. Amb els governs del PP es va intensificar la privatització del sector públic i es van sanejar les finances de l’estat, i es va aconseguir disminuir el dèficit públic. Les reformes econòmiques i el boom de la construcció van permetre superar la inflació i l’atur.

(Pàg. 341. Activitats) 6. • Ha crescut enormement. Haurà contribuït a millorar el seu nivell de vida. Respostes lliures. • (Segon pic) a) Sí. No. Perquè l’any 1975 encara tenien molt de pes els sectors primari i secundari, en canvi en el 2005 el sector terciari és molt superior als altres dos. b) Gran. Que contribuirà a la crisi, perquè augmentarà l’atur en aquest sector i disminuirà la seva participació en la producció. • La desocupació va augmentar els anys setanta, després de la crisi del petroli, i va baixar a partir del 1996. • L’augment dels preus dels productes. Resposta lliures.

(Pàg. 343. Idees clau) – En primer lloc, el descens dels naixements des dels anys vuitanta ha estat vertiginós; avui, la taxa de fecunditat és de només 1,3 fills per dona. En segon lloc, el descens de la natalitat, unit a l’augment de l’esperança de vida, que és una de les més altes del món, explica l’envelliment de la població espanyola: un 17 % dels espanyols tenen 65 anys o més. I, finalment, la immigració ha crescut extraordinàriament, més que en cap altre país de la UE: la població estrangera suposa ja més del 10 %. – Va suposar la igualtat legal amb els homes. No. – Han aconseguit elevar notablement el nivell educatiu dels espanyols. Avui, gairebé el 100 % dels nens majors de 3 anys assisteixen a escola, l’analfabetisme afecta el 2,5 % de la població (la majoria persones grans), la meitat dels espanyols han acabat els estudis mitjans o de formació professional i un 14% tenen estudis superiors.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

105

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 106

Solucionari (Pàg. 343. Activitats) 7. • Intentar que la maternitat no sigui un obstacle per a la vida laboral de la dona. La paritat laboral. Perquè encara no és real.

cionalitats ha fet que s’adopti el castellà, i no el català, com a llengua franca, excepte en els pobles i ciutats de la Catalunya interior.

(Pàg. 346. Activitats de repàs)

• Resposta lliure. 11. • Línia del temps de Catalunya: • Resposta lliure. • Respostes lliures.

(Pàg. 344. Idees clau) – La Generalitat engloba els òrgans de poder polític autònom de Catalunya i està formada per la Presidència, el Consell executiu i el Parlament català. Un govern de coalició és aquell format per representants de més d’un partit polític. – Les reivindicacions polítiques dels partits catalans a l’inici de la transició van centrar-se en l’amnistia política, la recuperació de les llibertats cíviques i de les institucions d’autogovern. L’única institució republicana present en la transició va ser la Generalitat, representada pel seu president Josep Tarradellas. – L’autonomia es va recuperar amb el restabliment provisional de la Generalitat amb l’arribada de Tarradellas el 23 d’octubre de 1977. Després es va redactar un nou estatut d’autonomia, aprovat el 1979, i uns mesos més tard es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, que iniciava la seva activitat legislativa regulada per l’estatut.

(Pàg. 345. Activitats) 8. a) Segons el text, la llengua catalana és un element fonamental del país i símbol de la unitat cultural amb profundes arrels històriques.

Línia del temps d’Espanya: 1. – Carlos Arias Navarro (1973-1976); 2.- Adolfo Suárez (1976-1981); 3.- La UCD (1977-1982); 4.- El PSOE (1982-1996); 5.- El PP (1996-2004) • a) 1978; b) 1977; c) 1982; d) 2002; e) 1977; f) 1977; g) 1981; h) 1979; i) 1986 • Activitat lliure 12. Activitat lliure. 13. a) Transició espanyola. Període de temps que va de la mort de Franco a 1982 en què es va canviar el sistema dictatorial per un de democràtic. b) Transferència de competències. Traspàs que fa el govern de l’Estat a les comunitats autònomes de competències administratives i polítiques que abans eren del govern central. c) Majoria absoluta. Quan del resultat d’unes eleccions, un dels partits obté la meitat més un dels escons (o més) i pot governar sense haver de pactar amb altres partits. d) Un Estat que té cura de les necessitats de tota la població (social), que el seu poder legislatiu i executiu depèn de les urnes (democràtic) i on tothom queda obligat a respectar les lleis (de dret).

b) Diu que es troba des de fa anys en una situació precària per l’escadussera presència en els àmbits oficials, en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.

e) Estatut d’autonomia. Llei orgànica de l’Estat a partir de la qual es regulen les institucions del poder autonòmic descentralitzat, les seves competències polítiques i el finançament del seu govern.

c) Es proposa superar la desigualtat lingüística amb el castellà, promovent-ne l’ús.

f) Estat del benestar. Sistema d’organització d’un poder estatal en pel qual la prioritat és garantir a la població alguns aspectes que conformen el benestar social com ara la sanitat, l’educació i la seguretat.

9. a) Les vies de normalització del català són l’ensenyament, l’ús en instàncies oficials i en els mitjans de comunicació. b) La via més efectiva, per aconseguir que la població aprengui i utilitzi el català, és la de l’ensenyament. c) Resposta lliure, però es pot apuntar la conscienciació dels catalans, de fer servir sempre la seva llengua en totes les circumstàncies, i exigir que a Catalunya el català no sigui marginat de les administracions oficials com la justícia, la policia, hisenda, etc. 10. Resposta lliure, però es pot suggerir que la situació no ha canviat molt. Solament pel que fa a l’administració de la Generalitat, l’ús del català és general. L’arribada d’immigració massiva i formació de nuclis tancats de diverses na-

106

1. – Josep Tarradellas (1977-1980); 2.- Convergència i Unió (1980-2003); 3.- PSC-PSOE (2003-...)

g) S’entén per vot diferencial el d’aquelles persones que no sempre voten al mateix partit, o que ho fan de forma diferent en funció del nivell institucional que es triï: municipals, autonòmiques, estatals, europees... 14. Leopoldo Calvo Sotelo (UDC) (1981-1982) Felipe González (PSOE) (1982-1996) José María Aznar (PP) (1996-2004) José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE) (2004-2008) 15. a) ETA: organització terrorista basca, d’ideologia separatista, sorgida el 1959.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 107

b) GRAPO: organització terrorista (Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre), l’origen del qual es remunta a la dècada dels seixanta. c) GAL: Grups Antiterroristes d’Alliberament, destinats a combatre ETA amb els mateixos mètodes, i en què es van veure implicats membres de les forces de seguretat i del govern socialista. 16. a) Llei per a la reforma política. Va ser el pas per portar a terme una sèrie de reformes que van posar fi al règim franquista i van obrir el camí cap a un sistema democràtic. Aprovada per la població espanyola en referèndum el 15 de desembre de 1976, va implicar la legalització dels partits polítics, fins i tot el comunista, i la convocatòria d’eleccions a Corts constituents el juny de 1977. b) Pactes de la Moncloa. La gravíssima crisi econòmica va portar els partits i forces socials a firmar els pactes de la Moncloa (1977), un acord sobre la política econòmica i una treva en les reivindicacions socials dels sindicats fins a l’elaboració d’una constitució.

18. a) La dona ha anat adquirint un nou paper en la societat. Des dels anys setanta del segle XX, s’ha incorporat progressivament al mercat laboral, i la seva presència i influència en la vida política i social és cada vegada més gran. El model de família ha canviat. Respostes lliures. b) L’envelliment de la població espanyola: un 17% dels espanyols tenen 65 anys o més. Respostes lliures. c) Respostes lliures. 19. Respostes lliures. 20. a) ETA i Al-Qaida. b) Respostes lliures. c) Respostes lliures. 21. Activitat lliure.

(Pàg. 348. Saber llegir) 22. • (Primer pic)

c) La Llei d’estrangeria (2000) es va promulgar per intentar resoldre l’entrada il·legal d’immigrants. d) La Llei de partits polítics (2002). Declarava il·legals aquells partits que no condemnessin la violència. e) La Llei de dependència (2006) es va promulgar per beneficiar les persones amb discapacitat. f) La Llei d’igualtat efectiva (2007) es va promulgar per intenta posar fi a la desigualtat de gènere al nostre país. g) El Pacte del Tinell el van signar el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds per tal de formar un govern de coalició que deixava CiU fora del govern per primer cop des del restabliment de la Generalitat, tot i ser la primera força política.

a) En el document 32 apareix el rei «coronant» el lleó del Congrés dels Diputats. En el document 33 apareix Tejero en el moment del cop d’estat del 23-F (1981) i després aixafat per les urnes electorals. Simbolitzen el triomf de la sobirania popular i la democràcia a Espanya. b) La sobirania nacional i la democràcia. Resposta lliure. (Simbolitzen el triomf de la sobirania popular, de la monarquia parlamentària i de la democràcia.) c) Resposta lliure. (La primera, potser el 1978, quan es va aprovar la Constitució, i la segona, després del fracàs del cop d’estat del 23 de febrer de 1981.) d) L’aprovació de la Constitució del 1978, en el primer cas, el fracàs del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, en el segon. • (Segon pic) a) El document 34 mostra un polític menystenint les opinions dels seus adversaris polítics i amb més crítica que programa. En el document 35 es veu una

• Respostes lliures. 17. • (Primer pic) Reformes i altres èxits

Problemes pendents

Primera fase socialista

L’ampliació de l’estat del benestar, la realització de nombroses obres públiques, la millora de la seguretat pública i la reforma de l’economia.

L’empitjorament de la situació econòmica, l’augment de l’atur i, sobretot, els escàndols de corrupció política en què es van veure envoltades personalitats del PSOE o pròximes al partit, i l’escàndol dels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament), destinats a combatre ETA amb els mateixos mètodes, i en què es van veure implicats membres de les forces de seguretat i del govern socialista.

Govern dels populars

La millora de l’economia i la reducció de l’atur, l’elaboració de la Llei de partits polítics i la Llei d’estrangeria.

Algunes mesures que van despertar el descontentament d’una part dels sectors afectats i, sobretot, la intervenció militar a l’Iraq el 2003.

Segona fase socialista

L’elaboració de la Llei de dependència i la reforma de diversos estatuts d’autonomia.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 

107

936611 _ 0001-0108.qxd

2/10/08

18:19

Página 108

Solucionari dona netejant el que ha embrutat un pintor en escriure un cartell que, paradoxalment, subratlla el «Dia internacional de la dona». Els humoristes critiquen l’escàs sentit democràtic d’alguns polítics i la situació «real» de les dones. b) Les escenes es poden situar en el període de la transició i posterior. 23. Activitat lliure.

(Pàg. 349. Continua Saber llegir) 24. Activitat lliure.

27. Resposta lliure. 28. Resposta lliure.

(Pàg. 351. Comprendre el present) 29. • (Primer pic) a) En l’acceptació de la monarquia i la democràcia. b) La monarquia havien d’acceptar-la els partits antifranquistes i la democràcia els polítics provinents de la dictadura. • (Segon pic) a) Resposta lliure.

(Pàg. 349. Investigar) 25. Respostes lliures. 26. • Arribada del president Tarradellas (1977); Govern provisional de Josep Tarradellas (1977-1980); Estatut d’Autonomia (1979); Governs de Convergència i Unió (19802003); Governs del PSC-PSOE (2003-actualitat); Estatut de 2006. • a) Inserir un mapa de les províncies espanyoles. b) Inserir un mapa amb les comarques catalanes i les seves capitals. c) Catalunya limita al nord amb les comarques catalanes de França i amb l’estat d’Andorra, a l’oest amb Aragó i al sud amb el País Valencià (Comunitat Valenciana) amb qui comparteix llengua i molts trets culturals. En el passat, Aragó, València i Catalunya (juntament amb altres territoris mediterranis) formaven la Corona d’Aragó o Corona catalanoaragonesa, que tenia una estructura política federal (cada estat era lliure, però compartien el mateix rei).

108

b) El consens va ser l’actitud dels partits majoritaris envers els canvis que s’havien d’introduir en l’aparell polític, per tal que es fes sense grans exigències i gradualment, fent concessions uns i altres. c) Va ser útil per fer front a la crisi econòmica, per donar estabilitat al nou sistema i per reeixir en la redacció de la Constitució. d) El consens va provocar una gran desmobilització social després dels primers anys de la transició i un desencís en molts ciutadans que no veien en l’actitud dels seus polítics projectes engrescadors per al país. Algunes aspiracions polítiques i socials van quedar de banda, davant el nou sistema de partits. e) L’estructura territorial (autonomies), l’ensenyament i el paper de l’Església, les forces armades, el tancament patronal i la llei electoral. • Respostes lliures. 30. Respostes lliures. 31. Resposta lliure.

 HISTÒRIA 4t ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.