Citation preview

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA D’AULA

BIOLOGIA I GEOLOGIA 4 Educació secundària obligatòria

1

2

1. La cèl∙lula, unitat de vida I­ Introducció

En  la  primera  unitat  del  quart  curs   d’Educació   secundària  obligatòria  de  Biologia   i Geologia, els alumnes coneixeran els postulats de la teoria cel∙lular i els diferents nivells d’organització de la matèria. També   aprendran   a   distingir  l’estructura   de   les   cèl∙lules   procariotes   i   eucariotes,   a identificar els components del nucli i la seva organització i a reconèixer l’estructura d’un cromosoma. Coneixeran   els   principals   processos   de   la   mitosi   i   la   meiosi   i   el   seu   significat,   i aprendran a distingir els tipus de cicles biològics.

3

II­ Objectius i continguts

Objectius  • Conèixer els postulats de la teoria cel∙lular. • Distingir els diferents nivells d’organització que constitueixen la matèria. • Diferenciar l’estructura de les cèl∙lules procariotes i eucariotes i saber quina és la • • • •

funció dels diversos orgànuls cel∙lulars. Identificar els components del nucli i la seva organització d’acord amb les fases del cicle cel∙lular. Reconèixer l’estructura d’un cromosoma. Conèixer els principals processos que es produeixen en la mitosi i en la meiosi, i el significat biològic que tenen. Distingir els tipus de cicles biològics.

Continguts • • • • • • • • • • • • • •

La teoria cel∙lular. Nivells d’organització de la matèria. Cèl∙lules procariotes i eucariotes. Els cromosomes i la cromatina. Cariotips i cromosomes homòlegs. Mitosi i meiosi. Formació de gàmetes. Cicles biològics. Interpretació d’exemples senzills de cariotips. Interpretació d’esquemes, fotografies i dibuixos de diferents tipus cel∙lulars. Elaboració de quadres comparatius entre els processos de mitosi i meiosi. Observació de mostres biològiques al microscopi. Realització de dibuixos esquemàtics dels cicles cel∙lulars. Valorar les aportacions de la teoria cel∙lular a les ciències biològiques. Desenvolupar l’interès i la curiositat per conèixer els mecanismes de reproducció cel∙lular.

4

Treball amb competències    

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica. Competència social i ciutadana.

Continguts transversals 

Educació per a la salut. 

5

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat per tal que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia   i   Geologia   4   ESO.   Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Grup Promotor / Santillana, SL. 6

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia pdf. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Recursos multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

7

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats El descobriment de la cèl∙lula. La teoria cel∙lular • Fer les experiències de la pàgina 8 del llibre de l’alumne. Els nivells d’organització  • Fer les experiències de la pàgina 9 del llibre de l’alumne. Els tipus d’organització cel∙lular • Fer les experiències de les pàgines 10 i 11 del llibre de l’alumne. El nucli cel∙lular • Fer les experiències de la pàgina 12 del llibre de l’alumne. Els cromosomes • Fer les experiències de la pàgina 13 del llibre de l’alumne. El cariotip • Fer les experiències de la pàgina 14 del llibre de l’alumne. El cicle cel∙lular • Fer les experiències de la pàgina 15 del llibre de l’alumne. La divisió cel∙lular en les cèl∙lules eucariotes • Fer les experiències de la pàgina 16 del llibre de l’alumne. La meiosi • Fer les experiències de la pàgina 17 del llibre de l’alumne. Comparació entre mitosi i meiosi • Fer les experiències de la pàgina 18 del llibre de l’alumne.

8

El significat de la mitosi i la meiosi • Fer les experiències de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 24 del llibre de l’alumne.

Altres activitats A fons • Fer els exercicis de la pàgina 20 del llibre de l’alumne. Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 21 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 25 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic • La secció «Ciència a l’abast», “Observació i interpretació de la divisió cel∙lular en vegetals”,   pàg.   21   del   llibre   de   l’alumne,   permet   observar   cèl∙lules   de   l’àpex radicular de ceba en diferents estadis de les fases de mitosi. També posa de manifest la importància del treball de laboratori.

• «Una anàlisi científica», “L’estudi d’un cariotip”, pàg. 23 del llibre de l’alumne, proposa interpretar un cariotip, diferenciant els cromosomes per la forma i la mida, i determinar el sexe d’un individu mitjançant l’estudi dels cromosomes. Cal aplicar els coneixements que s’han adquirit a la unitat per respondre les preguntes que es plantegen.

• A les activitats 38, 41, 45 i 51, pàgines 22 i 23 del llibre de l’alumne, per resoldre les activitats es requereix la interpretació d’imatges. Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Les activitats 6 i 9, pàgines 9 i 11 del llibre de l’alumne, que remeten a l’annex «Conceptes clau», fomenten la recerca d’informació en el diccionari. 9

• Al llarg de la unitat és necessària la interpretació correcta dels dibuixos com a mitjà per comprendre i interpretar els conceptes que s’han explicat.

• A «El racó de la lectura», “Fills dels bacteris”, pàg. 25 del llibre de l’alumne, la

comprensió lectora és necessària per extreure informació del text amb la finalitat de respondre   les   preguntes   i   trobar   la   relació   entre   el   títol   i   les   idees   que   es desenvolupen en el text.

Competència matemàtica • Les activitats 22 i 46, de les pàgines 16 i 23 del llibre de l’alumne requereixen la utilització d’operacions matemàtiques senzilles per poder­les fer. Competència social i ciutadana • El text  de  la introducció  a la  unitat  remarca  l’aportació  de les  cèl∙lules  HeLa a l’estudi i la investigació del càncer.

• «Ciència a l’abast», pàgina 21 del llibre de l’alumne, afavoreix el treball en grup per a la resolució de les activitats i el treball de laboratori.

Continguts transversals Educació per a la salut • El càncer és una malaltia que bàsicament consisteix en una multiplicació accelerada d’unes determinades cèl∙lules alterades. Aquestes cèl∙lules formen tumors que poden migrar a altres punts, a través del sistema circulatori i limfàtic, i originar metàstasi.

• Les cèl∙lules canceroses es diferencien de les normals pel fet que es divideixen amb

molta   rapidesa,   posseeixen   proteïnes   especials,   presenten   alteracions   de   forma   i tenen tendència a envair els teixits propers.

• El pas  de la cèl∙lula  normal a cancerosa  està relacionat  amb determinats  factors

ambientals  que majoritàriament actuen alterant l’ADN i amb agents cancerígens, com el quitrà, els fumats, els conservants i els colorants artificials. La millor manera de disminuir la incidència del càncer és prevenir­lo fent una vida sana. 

10

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Estudi genètic: anàlisi de cariotips (I) • Veure la pàgina 30 de la guia.

Fitxa 2 Estudi genètic: anàlisi de cariotips (II) • Veure la pàgina 31 de la guia.

Fitxa 3 Mitosi i meiosi • Veure la pàgina 32 de la guia.

Fitxa 4 Diari de la ciència • Veure la pàgina 33 de la guia.

Fitxa 5 Diari de la ciència • Veure la pàgina 34 de la guia.

Fitxa 6 Lectures 11

•

Veure la pàgina 35 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 36 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 37 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 38 de la guia.

12

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • Exposar i comprendre els diferents postulats de la teoria cel∙lular, i les aportacions • • • • • •

que s’hi han fet. Enumerar els diferents nivells d’organització i identificar a quin nivell pertany una matèria determinada. Comparar la cèl∙lula procariota i l’eucariota, l’animal i la vegetal, i reconèixer la funció dels orgànuls cel∙lulars. Anomenar els diferents components del nucli, indicar la funció que fan i diferenciar entre nucli interfàsic i en divisió. Distingir les parts d’un cromosoma i aplicar els conceptes sobre cromosomes en la resolució de problemes senzills. Reconèixer les fases de la mitosi i la meiosi, i saber quines diferències hi ha entre els dos processos i quin és el significat biològic que tenen. Identificar les etapes dels diferents cicles biològics i comparar­los entre ells.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 39 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 40 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 22 i 23 del llibre de l’alumne.

13

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 42 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 41 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: la cèl∙lula • Veure la pàgina 43 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 44 de la guia.

14

2. La informació genètica I­ Introducció

En   la   segona   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes coneixeran els tipus d’àcids nucleics i el procés de replicació de l’ADN, així com la seva identificació de portadora de la informació genètica. Coneixeran les mutacions de l’ADN, entendran el procés d’expressió de la informació genètica i com treballar el codi genètic per transformar seqüències. Aprendran   les   aplicacions   de   la   biotecnologia,  l’enginyeria   genètica   i   la   clonació   i coneixeran les seves implicacions socials.

15

II­ Objectius i continguts

Objectius  • • • • • • • •

Conèixer els tipus d’àcids nucleics i la composició de cadascun. Explicar el procés de replicació de l’ADN. Identificar l’ADN com la molècula portadora de la informació genètica. Conèixer les mutacions i els tipus de mutacions més representatives. Entendre el procés d’expressió de la informació genètica.  Manejar el codi genètic per transformar seqüències d’aminoàcids en seqüències de nucleòtids i a l’inrevés. Reconèixer les aplicacions de la biotecnologia, l’enginyeria genètica i la clonació. Conèixer   i   valorar   les   implicacions   socials   dels   avenços   en   el   camp   de   la biotecnologia, l’enginyeria genètica i la clonació.

Continguts • • • • • • • • • • • • •

Àcids nucleics, composició, tipus i estructura. La replicació de l’ADN. La informació genètica: els gens i el genoma. Les mutacions i els tipus que hi ha. L’expressió de la informació genètica: transcripció i traducció. El codi genètic. La biotecnologia i l’enginyeria genètica. Elaboració de la seqüència complementària d’una cadena d’ADN. Composició d’una seqüència d’aminoàcids a partir de la seqüència de nucleòtids per mitjà del codi genètic. Utilització d’esquemes per relacionar els processos d’expressió de la informació i la duplicació de l’ADN. Reproducció al laboratori d’un protocol d’extracció de l’ADN. Mostrar interès pels avenços científics en el camp de l’enginyeria genètica. Valorar des d’un punt de vista  ètic  els avenços en el camp de la biotecnologia, l’enginyeria genètica i la clonació.

16

Treball amb competències    

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica. Competència social i ciutadana.

Continguts transversals  

Educació ambiental. Educació per a la salut. 

17

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat per tal que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia   i   Geologia   4   ESO.   Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Grup Promotor / Santillana, SL. 18

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia pdf. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Recursos multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

19

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats Els àcids nucleics • Fer les experiències de les pàgines 28 i 29 del llibre de l’alumne. La replicació de l’ADN • Fer les experiències de la pàgina 30 del llibre de l’alumne. L’ADN, portador de la informació genètica  • Fer les experiències de la pàgina 31 del llibre de l’alumne. El concepte de gen • Fer les experiències de la pàgina 32 del llibre de l’alumne. Les mutacions • Fer les experiències de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. L’expressió de la informació genètica  • Fer les experiències de la pàgina 35 del llibre de l’alumne. La biotecnologia  • Fer les experiències de la pàgina 36 del llibre de l’alumne. L’enginyeria genètica • Fer les experiències de la pàgina 37 del llibre de l’alumne. Aplicacions de l’enginyeria genètica  • Fer les experiències de la pàgina 38 del llibre de l’alumne. Els aliments transgènics • Fer les experiències de la pàgina 39 del llibre de l’alumne.

20

La clonació  • Fer les experiències de la pàgina 40 del llibre de l’alumne. Implicacions dels avenços en biotecnologia • Fer les experiències de la pàgina 41 del llibre de l’alumne. El projecte genoma humà • Fer les experiències de la pàgina 42 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 46 del llibre de l’alumne.

Altres activitats Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 43 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 47 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic • A la secció «Ciència a l’abast», “Extracció del teu ADN”, pàgina 43 del llibre de l’alumne,  s’exposa un protocol  senzill  per extreure  l’ADN de les  cèl∙lules  de la boca. La realització de l’experiència permet observar el material genètic propi. A més,   posa   de   manifest   la   senzillesa   amb   què   es   poden   desenvolupar   tècniques experimentals, utilitzant materials fàcils d’adquirir.

• «Una anàlisi científica», “Clonar vedells”, pàgina 45 del llibre de l’alumne, proposa la realització d’un seguit d’activitats que posen en pràctica una de les aplicacions de l’enginyeria   genètica.  Així   mateix,  fa  falta  aplicar   i  relacionar   els  coneixements adquirits en la unitat per respondre correctament les qüestions que planteja l’apartat.

• En   les   activitats   46   i   52,   de   la   pàgina   44   del   llibre   de   l’alumne,   es   demana   la interpretació d’esquemes i dibuixos per resoldre les activitats.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual 21

• L’activitat 34, de la pàgina 40 del llibre de l’alumne, remet a l’annex «Conceptes clau».   D’aquesta   manera,   es   fomenta   la   cerca   d’informació   al   diccionari.   Altres activitats, com la 1, la 13, la 23 o la 30, de les pàgines 28, 32, 36 i 38 del llibre de l’alumne, afavoreixen la síntesi de conceptes i promouen l’elaboració de respostes i explicacions clares i concises.

• Al llarg de la unitat és necessari interpretar correctament diversos esquemes, entre els quals destaquen els relacionats amb processos biològics i els que mostren les tècniques pròpies de la biotecnologia.

• A «El racó de la lectura», pàgina 47 del llibre de l’alumne, s’inclou un fragment del llibre Cómo fabricar un dinosaurio. 

• El text comenta, amb un estil proper, el procés d’extracció del material genètic que hi ha dins un insecte fossilitzat en ambre. Competència matemàtica • Per fer les activitats 48 i 49, de la pàgina 44 del llibre de l’alumne, cal utilitzar operacions matemàtiques senzilles. Competència social i ciutadana • El text de la introducció a la unitat permet reflexionar sobre el treball científic i la relació entre investigadors. També promou el debat sobre el paper de la dona en la història de la ciència, i com de vegades la feina feta per importants científiques ha quedat eclipsada per altres companys.

• «Ciència a l’abast», pàgina 43 del llibre de l’alumne, promou l’ús de tècniques de treball en equip per desenvolupar un protocol d’actuació al laboratori.

Continguts transversals Educació ambiental • Avui dia, la biotecnologia té repercussions importants, tant positives com negatives. La   introducció   d’organismes   transgènics   pot   provocar   la   pèrdua   de   diversitat genètica. Actualment, l’ús de determinats éssers vius modificats genèticament o no, per a processos de descontaminació, bioremediació i producció d’energia té molta importància.  Educació per a la salut 22

• Els   avenços   de   la   biotecnologia   han   significat   una   revolució   en   el   món   de   la medicina.   Les   teràpies   gèniques   en   desenvolupament   són   cada   vegada   més importants en el tractament d’algunes malalties. 

• El diagnòstic de malalties hereditàries també ha representat un avenç extraordinari en el desenvolupament de la teràpia posterior. 

23

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Motivació • Veure la pàgina 56 de la guia.

Fitxa 2 Banc de dades • Veure la pàgina 57 de la guia.

Fitxa 3 El diari de la ciència • Veure la pàgina 58 de la guia.

Fitxa 4 El diari de la ciència • Veure la pàgina 59 de la guia.

Fitxa 5 Lectures • Veure la pàgina 60 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 61 de la guia. 24

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 62 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 63 de la guia.

25

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • Distingir els diferents àcids nucleics i els seus components. • Descriure la replicació de l’ADN. • Conèixer   que   els   gens   estan   constituïts   per   ADN   i   saber   on   s’ubiquen   en   els • • • •

cromosomes. Reproduir els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic.  Reconèixer el paper de les mutacions en la diversitat genètica. Analitzar les repercussions sanitàries i socials dels avenços en el coneixement del genoma. Valorar   críticament   les   conseqüències   dels   avenços   actuals   en   el   camp   de   la biotecnologia.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 64 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 65 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 44 i 45 del llibre de l’alumne.

26

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 67 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 66 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: les mutacions • Veure la pàgina 68 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 69 de la guia.

27

3. Herència i transmissió de caràcters I­ Introducció

En   la   tercera   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes aprendran a diferenciar els models de reproducció dels éssers vius i els conceptes bàsics de la genètica mendeliana. Aprendran a aplicar les lleis de Mendel, estudiaran l’herència dels caràcters i entendran l’herència del sexe. També aprendran a aplicar els coneixements adquirits sobre l’herència lligada al sexe i coneixeran l’herència d’algunes malalties.

28

II­ Objectius i continguts

Objectius  • • • • • • •

Diferenciar els models de reproducció dels éssers vius. Conèixer els conceptes bàsics de la genètica mendeliana. Aplicar les lleis de Mendel a la resolució de problemes senzills. Estudiar l’herència dels caràcters i interpretar arbres genealògics. Entendre l’herència del sexe. Aplicar els coneixements adquirits sobre l’herència lligada al sexe. Conèixer l’herència d’algunes malalties.

Continguts • Reproducció sexual i asexual. • La   genètica   mendeliana:   gens   i   al∙lels.   Gens   dominants   i   recessius.   Individus • • • • • • • • • • •

homozigòtics i heterozigòtics. Genotip i fenotip. Les lleis de l’herència. La genètica humana. L’herència del sexe. L’herència lligada al sexe. Malalties hereditàries. Diferenciació dels mecanismes de reproducció sexual i asexual. Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel. Aplicació dels diferents tipus d’herència en la resolució del problemes relacionats amb l’espècie humana. Comprensió de l’herència d’alguns caràcters per mitjà de la representació d’arbres genealògics. Reconèixer la importància i la vigència dels primers passos del desenvolupament de la genètica. Entendre la unitat del genoma humà com un aspecte clau per no discriminar les persones.

29

Treball amb competències   

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica.

Continguts transversals 

Educació per a la salut. 

30

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat per tal que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia   i   Geologia   4   ESO.   Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Grup Promotor / Santillana, SL. 31

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia pdf. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Recursos multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

32

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats La reproducció • Fer les experiències de la pàgina 51 del llibre de l’alumne. Les experiències de Mendel • Fer les experiències de la pàgina 53 del llibre de l’alumne. La genètica. Conceptes clau • Fer les experiències de les pàgines 54 i 55 del llibre de l’alumne. Interpretació dels experiments de Mendel • Fer les experiències de la pàgina 57 del llibre de l’alumne. L’herència intermèdia i la codominància • Fer les experiències de la pàgina 59 del llibre de l’alumne. Els arbres genealògics • Fer les experiències de la pàgina 61 del llibre de l’alumne. Un diagnòstic prenatal • Fer les experiències de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. L’herència dels grups sanguinis • Fer les experiències de la pàgina 64 del llibre de l’alumne. La determinació genètica del sexe • Fer les experiències de la pàgina 65 del llibre de l’alumne. La determinació del sexe en l’espècie humana • Fer les experiències de la pàgina 66 del llibre de l’alumne.

33

L’herència lligada al sexe • Fer les experiències de la pàgina 67 del llibre de l’alumne. Herència lligada al cromosoma X en l’ésser humà • Fer les experiències de la pàgina 68 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 72 del llibre de l’alumne.

Altres activitats Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 69 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 73 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic • La secció «Ciència a l’abast», “Obtenció de les lleis de Mendel”, pàg. 69 del llibre de l’alumne, invita a fer una simulació de les experiències que va dur a terme aquest botànic. Per grups, els alumnes hauran d’escollir un caràcter per a un vegetal, amb dues variacions, i decidir quina de les dues serà dominant i quina recessiva. Després hauran d’establir quina és la generació parental i fer encreuaments aleatoris dels gàmetes.  •

Amb   els   resultats   dels   encreuaments,   han   d’emplenar   una   taula   de   resultats fenotípics que haurà d’interpretar un altre grup.

•

«Una   anàlisi   científica»,   pàg.   71   del   llibre   de   l’alumne,   posa   en   pràctica   els coneixements adquirits en la unitat per interpretar un arbre genealògic d’una família que té una malaltia  hereditària.  Per identificar  de quina manera es  transmet una malaltia en una família durant diverses generacions, cal seguir un ordre i unes regles.

•

Les   preguntes   que   cal   respondre   fan   referència   a   l’esquema   proposat,   que exemplifica la major part de les situacions possibles. 34

Competència comunicativa lingüística i audiovisual • L’activitat 20, de la pàgina 61 del llibre de l’alumne, remet a l’annex de «Conceptes clau», de manera que es fomenta la recerca d’informació al diccionari. En altres activitats, com ara la 3 i la 5, de les pàgines 53 i 54 del llibre de l’alumne, cal fer una explicació concreta de cada concepte.  •

Al   llarg   de   la   unitat,   és   imprescindible   que   els   alumnes   interpretin   diversos esquemes i dibuixos, entre els quals destaquen els desenvolupaments de les lleis de Mendel, o els de l’herència de diversos caràcters, tant en vegetals com en animals; es tracta amb més profunditat els que fan referència a l’espècie humana.

•

A «El racó de la lectura», “La fàbrica de vida”, pàg. 73 del llibre de l’alumne, es mostra un fragment del llibre  Híbridos  que reflexiona sobre la capacitat de l’ésser humà per controlar els mecanismes de l’herència i els possibles usos de l’enginyeria genètica. 

•

A partir d’aquesta lectura es poden identificar i valorar d’una manera crítica certes implicacions ètiques relacionades amb la utilització d’aquestes tècniques; alhora, es pot acabar fent una reflexió sobre els límits de la ciència.

Competència matemàtica • En   general,   les   activitats   d’aquesta   unitat   requereixen   utilitzar   operacions matemàtiques senzilles, com ara els càlculs percentuals o de freqüències.  •

A més, cal comprendre el procés aleatori que comporta l’herència dels caràcters.

Continguts transversals Educació per a la salut • El coneixement dels mecanismes genètics que regulen l’expressió dels nostres gens ens ha permès avançar en el tractament de moltes malalties. Actualment s’apliquen algunes teràpies en estats avançats del fetus; aquesta mena de teràpies només són possibles amb els mètodes moderns de diagnòstic per la imatge i amb les anàlisis de cariotips. •

El  coneixement  dels  mecanismes  genètics   ens  permet   saber, en  certa   mesura,  la probabilitat   que   els   nostres   descendents   pateixin   alguna   malaltia   que   es   pugui heretar. 

35

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Caràcters poligènics en l’espècie humana (I) • Veure la pàgina 80 de la guia.

Fitxa 2 Caràcters poligènics en l’espècie humana (II) • Veure la pàgina 81 de la guia.

Fitxa 3 Caràcters poligènics en l’espècie humana (III) • Veure la pàgina 82 de la guia.

Fitxa 4 Caràcters poligènics en l’espècie humana (VI) • Veure la pàgina 83 de la guia.

Fitxa 5 Banc de dades. Localització dels cromosomes d’algunes malalties hereditàries • Veure la pàgina 84 de la guia.

Fitxa 6 Banc de dades. Malalties metabòliques hereditàries (I) 36

•

Veure la pàgina 85 de la guia.

Fitxa 7 Banc de dades. Malalties metabòliques hereditàries (II) • Veure la pàgina 86 de la guia.

Fitxa 8 Malalties hereditàries amb tests diagnòstics disponibles • Veure la pàgina 87 de la guia.

Fitxa 9 Banc de dades • Veure la pàgina 88 de la guia.

Fitxa 10 Banc de dades • Veure la pàgina 89 de la guia.

Fitxa 11 Resoldre problemes de genètica (I) • Veure la pàgina 90 de la guia.

Fitxa 12 Resoldre problemes de genètica (II) • Veure la pàgina 91 de la guia.

37

Fitxa 13 Diari de la ciència • Veure la pàgina 92 de la guia.

Fitxa 14 Lectures • Veure la pàgina 93 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 94 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 95 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 96 de la guia.

38

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • • • • • • •

Diferenciar les formes de reproducció dels éssers vius. Conèixer els conceptes bàsics de genètica. Resoldre problemes pràctics d’un i de dos caràcters utilitzant els encreuaments de les lleis de Mendel. Obtenir informació sobre la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie per mitjà de la resolució de problemes. Calcular percentatges i freqüències dels genotips i fenotips de la descendència d’una parella. Resoldre problemes pràctics d’herència i d’herència lligada al sexe.  Reconèixer l’aplicació dels conceptes de la genètica mendeliana per al coneixement de l’herència en algunes malalties.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 97 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 98 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 70 i 71 del llibre de l’alumne.

39

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 100 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 99 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: conceptes bàsics de genètica • Veure la pàgina 101 de la guia. Fitxa 2: lleis de Mendel (I) • Veure la pàgina 102 de la guia. Fitxa 3: lleis de Mendel (II) • Veure la pàgina 103 de la guia. Fitxa 4: cromosomes i gens • Veure la pàgina 104 de la guia. Fitxa 5: genètica humana • Veure la pàgina 105 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 106 de la guia. 40

41

4. Origen i evolució dels éssers vius I­ Introducció

En   la   quarta   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes  coneixeran  les  diverses  interpretacions  de l’origen de la vida existents i analitzaran les principals teories sobre l’evolució de les espècies. Aprendran   les   línies   bàsiques   i   les   proves   que   demostren   l’evolució,   així   com   els mecanismes de la selecció natural; coneixeran l’evolució dels homínids i valoraran la importància dels avenços científics.

42

II­ Objectius i continguts

Objectius  • • • • • •

Conèixer les diverses interpretacions de l’origen de la vida i el treball realitzat pels científics al llarg del temps. Analitzar les principals teories sobre l’evolució de les espècies. Explicar les línies bàsiques i les proves que demostren l’evolució de les espècies. Descriure els mecanismes de la selecció natural, l’especiació i l’adaptació al medi. Conèixer l’evolució dels homínids i les característiques bàsiques de cada espècie. Reconèixer i valorar la importància dels avenços científics i la seva influència en el pensament i la societat.

Continguts • • • • • • • • • • • • •

Origen de la vida. Principals teories. Fixisme. Evolucionisme: lamarckisme, darwinisme, neodarwinisme i equilibri puntuat. Proves de l’evolució. Variabilitat, selecció natural, pressió de selecció i adaptació. Mecanismes d’aparició de noves espècies. Evolució dels homínids. Ús adequat dels continguts per ratificar o rebutjar diferents hipòtesis. Interpretació dels mecanismes de l’evolució a partir de diferents espècies. Elaboració d’esquemes sobre les diferents teories i els mecanismes de l’evolució. Construcció d’un esquema evolutiu amb les diferents espècies d’homínids. Interès pel procés evolutiu dels éssers vius. Valoració del treball científic en el desenvolupament de les hipòtesis sobre l’origen i l’evolució de la vida. 

Treball amb competències 

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 43

 

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Continguts transversals 

Educació mediambiental. 

44

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat per tal que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia   i   Geologia   4   ESO.   Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Grup Promotor / Santillana, SL. 45

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia pdf. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Recursos multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

46

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats L’origen de la vida • Fer les experiències de la pàgina 76 del llibre de l’alumne. Les principals hipòtesis sobre l’origen de la vida • Fer les experiències de la pàgina 77 del llibre de l’alumne. L’evolució biològica. L’origen de la biodiversitat • Fer les experiències de la pàgina 78 del llibre de l’alumne. El lamarckisme • Fer les experiències de la pàgina 79 del llibre de l’alumne. La teoria de l’evolució de Darwin i Wallace • Fer les experiències de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. L’origen de la variabilitat • Fer les experiències de la pàgina 82 del llibre de l’alumne. La pressió de selecció i l’adaptació • Fer les experiències de la pàgina 83 del llibre de l’alumne. Les proves de l’evolució • Fer les experiències de les pàgines 85 i 86 del llibre de l’alumne. Estat actual de les teories de l’evolució • Fer les experiències de les pàgines 88 i 89 del llibre de l’alumne. Les espècies i l’especiació • Fer les experiències de la pàgina 90 del llibre de l’alumne.

47

L’origen i l’evolució de l’espècie humana • Fer les experiències de la pàgina 91 del llibre de l’alumne. L’evolució dels homínids • Fer les experiències de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 98 del llibre de l’alumne.

Altres activitats A fons • Fer els exercicis de la pàgina 94 del llibre de l’alumne. Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 95 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 99 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic • La secció «Ciència a l’abast», “Paleobiogeografia”, pàg. 95 del llibre de l’alumne, convida a comprendre com es va produir la distribució geogràfica de les diverses espècies humanes. •

En aquest apartat, es pot apreciar la importància que té la relació entre les diferents parcel∙les   del   coneixement   científic   (paleogeografia,   antropologia,   etcètera)   per poder   obtenir   conclusions   sobre   com   i   sota   quines   condicions   es   va   produir l’expansió de les espècies humanes pel món.

•

«Una   anàlisi   científica»,   pàg.   97   del   llibre   de   l’alumne,   posa   en   pràctica   els coneixements   adquirits   en   la   unitat   per   analitzar   un   cas   de   canvi   de   pressió   de selecció a través de l’exemple de la papallona del bedoll, Biston betularia. Aquesta activitat ens permet aplicar els conceptes vistos en la unitat en un exemple real.

48

•

En les activitats 45 i 48, de les pàgines 96 i 97 del llibre de l’alumne, es requereix la interpretació   d’imatges   per   diferenciar   i   comprendre   els   mecanismes   evolutius   i realitzar correctament les activitats.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Les activitats 19 i 30, de les pàgines 85 i 91 del llibre de l’alumne, remeten a l’annex «Conceptes   clau»,   i   l’activitat   49   de   la   pàgina   97   del   llibre   de   l’alumne,   al diccionari; d’aquesta manera es fomenta la recerca d’informació al diccionari. •

Per poder interpretar i descriure el procés evolutiu, entendre com es va produir i diferenciar les diferents idees que s’han desenvolupat en la unitat, és imprescindible la interpretació  d’esquemes i dibuixos, entre els quals destaquen els experiments desenvolupats  o l’explicació  de les  diverses  teories  evolucionistes. Els  esquemes clars i concrets sobre l’evolució dels homínids també són molt importants.

«El   racó   de   la   lectura»,   “L’ascendència   de   l’ésser   humà”,   pàg.   99   del   llibre   de l’alumne,  reflexiona   sobre   la  capacitat  dels   humans   per  colonitzar   i  envair  nous territoris i la seva relació amb el desenvolupament d’eines.  El text permet reflexionar sobre la importància dels avenços tecnològics per satisfer les nostres necessitats. •

Competència d’autonomia i iniciativa personal • Aquesta  unitat  requereix  l’aplicació  i la  interpretació  dels  continguts  per valorar críticament   el   desenvolupament   científic.   A   més,   els   permetrà   tenir   un   criteri objectiu  per diferenciar  les teories  sobre l’origen  de la vida  i de l’evolució  dels éssers vius. •

De   la   mateixa   manera,   promou   la   curiositat   i   l’interès   davant   dels   nous descobriments   que   sobre   l’evolució   humana   afegeixen   excavacions   com   la d’Atapuerca   i   que,   a   poc   a   poc,   fan   avançar   el   coneixement   que   tenim   sobre l’evolució de la nostra pròpia espècie.

Continguts transversals Educació mediambiental • Des de l’origen de la vida fins als nostres dies, els éssers vius hem participat en molts   dels   canvis   que   s’han   produït   en   el   medi.   Alguns,   com   el   canvi   d’una atmosfera reductora a oxidant, van ser catastròfics, però van permetre als éssers vius  de colonitzar nous medis. Actualment, com a resultat del procés evolutiu, la vida està present en pràcticament tots els medis. Molts dels canvis que actualment provoquem les 49

persones en el medi, com a resultat de determinats processos, tenen clares influències negatives   en   l’entorn   (destrucció   i   fragmentació   d’hàbitats,   contaminació,   canvi climàtic,   etc.).  Algunes  d’aquestes  alteracions   són  tan  ràpides   que  no podem  predir realment   les   conseqüències   que   poden   tenir.   Cal   adoptar   una   consciència   ecològica global que valori la importància de tenir cura del nostre planeta.

50

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Coneixements previs • Veure la pàgina 124 de la guia.

Fitxa 2 Motivació • Veure la pàgina 125 de la guia.

Fitxa 3 Banc de dades. Dates i personatges clau en l’origen de la vida i l’evolució (I) • Veure la pàgina 126 de la guia.

Fitxa 4 Banc de dades. Dates i personatges clau en l’origen de la vida i l’evolució (II) • Veure la pàgina 127 de la guia.

Fitxa 5 Evolució dels cinc regnes • Veure la pàgina 128 de la guia.

Fitxa 6 Al voltant de l’evolució 51

•

Veure la pàgina 129 de la guia.

Fitxa 7 Estudi de la sèrie filogenètica del cavall (I) • Veure la pàgina 130 de la guia.

Fitxa 8 Estudi de la sèrie filogenètica del cavall (II) • Veure la pàgina 131 de la guia.

Fitxa 9 Estudi de l’extremitat tipus quiridi (I) • Veure la pàgina 132 de la guia.

Fitxa 10 Estudi de l’extremitat tipus quiridi (II) • Veure la pàgina 133 de la guia.

Fitxa 11 Diari de la ciència (I) • Veure la pàgina 134 de la guia.

Fitxa 12 Diari de la ciència (II) • Veure la pàgina 135 de la guia.

52

Fitxa 13 Lectures • Veure la pàgina 136 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 137 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 138 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 139 de la guia.

53

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • • • • • • •

Descriure les teories que miren d’explicar l’origen de la vida. Conèixer i diferenciar els aspectes principals de la teoria fixista i les evolucionistes. Explicar les proves que avalen l’evolució de les espècies. Conèixer els mecanismes que intervenen en l’evolució de les espècies. Comprendre l’origen de les diferents espècies. Conèixer les característiques bàsiques del procés d’hominització. Compondre diferents esquemes que expliquin els continguts de la unitat.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 140 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 141 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 96 i 97 del llibre de l’alumne.

54

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 143 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 142 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: proves de l’evolució • Veure la pàgina 144 de la guia. Fitxa 2: teoria de Lamarck • Veure la pàgina 145 de la guia. Fitxa 3: teoria de Darwin­Wallance • Veure la pàgina 146 de la guia. Fitxa 4: teoria actual de l’evolució • Veure la pàgina 147 de la guia. Fitxa 5: l’especiació • Veure la pàgina 148 de la guia. Fitxa 6: síntesi • Veure la pàgina 149 de la guia. Fitxa 7: síntesi 55

• Veure la pàgina 150 de la guia. Multiculturalitat • Veure la pàgina 151 de la guia.

56

5. El relleu i el modelat I­ Introducció

En la cinquena unitat del quart curs d’Educació secundària obligatòria de Biologia i Geologia, els alumnes coneixeran els conceptes de relleu i paisatge, observaran l’acció dels agents geològics externs sobre els materials i les seves etapes.  Aprendran les principals formes de relleu terrestre segons el procés que els va originar, a analitzar els diversos factors que condicionen el modelat del paisatge i a interpretar diferents tipus de representació gràfica del relleu. Coneixeran   els   relleus   de   les   diferents   zones   d’Espanya   i   Catalunya   i   aprendran   a fomentar   l’actitud   crítica   i   constructiva   respecte   a   la   intervenció   de   les   activitats humanes en el medi.

57

II­ Objectius i continguts

Objectius  • • • • • • • • • •

Conèixer els conceptes de relleu i paisatge relacionant­los amb la seva naturalesa canviant. Observar l’acció dels agents geològics externs sobre els materials superficials per interpretar el modelat del paisatge. Descriure   les   etapes   dels   processos   geològics   externs   i   la   seva   relació   amb   les formes del relleu. Estudiar les principals formes de relleu terrestre. Entendre els diferents relleus segons el procés que els va originar. Analitzar els diversos factors que condicionen el modelat del paisatge. Interpretar diferents tipus de representació gràfica del relleu. Relacionar els diversos factors que intervenen en el modelat del relleu. Conèixer els relleus de les diferents zones d’Espanya i Catalunya. Fomentar l’actitud crítica i constructiva respecte a la intervenció de les activitats humanes en el medi.

Continguts • • • • • • • • • • •

Relleu i paisatge. Processos geològics externs. Meteorització, erosió, transport i sedimentació. Conques sedimentàries. Principals relleus terrestres. Modelat. Fluvial i torrencial, eòlic, litoral, glacial i càrstic. Factors que condicionen el modelat. Interpretació   de   fotografies,   esquemes   i   mapes   que   mostren   diversos   tipus   de modelat. Relació dels diversos factors, agents i processos implicats en el modelat d’un relleu. Apreciar la varietat de paisatges d’Espanya i Catalunya. Valorar   positivament   les   activitats   humanes   que   minimitzen   els   efectes   de   la contaminació i la degradació del medi. Adoptar una posició crítica enfront de totes les actuacions que produeixen impactes sobre el paisatge. 58

Treball amb competències   

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència cultural i artística.

Continguts transversals 

Educació ambiental. 

59

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat per tal que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia   i   Geologia   4   ESO.   Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Grup Promotor / Santillana, SL. 60

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia pdf. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Recursos multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

61

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats El paisatge i el relleu • Fer les experiències de la pàgina 102 del llibre de l’alumne. Els processos geològics externs. Meteorització i erosió • Fer les experiències de les pàgines 104 i 105 del llibre de l’alumne. Els processos geològics externs. Transport i sedimentació • Fer les experiències de la pàgina 107 del llibre de l’alumne. Les conques i els ambients sedimentaris • Fer les experiències de la pàgina 108 del llibre de l’alumne. El vent. Modelat eòlic • Fer les experiències de la pàgina 111 del llibre de l’alumne. Les glaceres. Modelat glacial • Fer les experiències de la pàgina 113 del llibre de l’alumne. El modelat càrstic • Fer les experiències de la pàgina 114 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 120 del llibre de l’alumne.

Altres activitats A fons • Fer els exercicis de la pàgina 116 del llibre de l’alumne. 62

Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 117 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 121 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic • «Una anàlisi científica», pàg. 119 del llibre de l’alumne, explica la situació dels diferents deserts que hi ha sobre la superfície terrestre. Introdueix un tema important per a la formació del relleu, com és el dels sistemes morfoclimàtics, que relaciona directament el modelat del relleu amb el clima de la zona on es troba. •

La secció «Ciència a l’abast», “Reelaboració d’un dipòsit torrencial per l’onatge”, pàg. 117 del llibre de l’alumne, proposa fer una experiència al laboratori que simuli les condicions a què són exposats els materials d’un dipòsit torrencial, en aquest cas davant l’acció de l’agent geològic litoral. És una manera fàcil de simular el rentat dels sediments produït per l’acció de l’aigua en moviment. Les preguntes que es proposen són útils per posar en pràctica tant els continguts de la unitat com els que es poden deduir amb la pròpia experiència adquirida a partir d’observacions. També és important la interpretació que es fa d’una imatge real d’un dipòsit torrencial.

•

A les  activitats  31, 33, 34, 35 i 40, de la pàgina 119 del llibre  de l’alumne,  es requereix la interpretació de fotografies i dibuixos. Les activitats d’aquesta unitat potencien l’aprenentatge significatiu dels continguts.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Les diverses maneres de formular els enunciats de les activitats desenvolupen en els alumnes   la   capacitat   de   saber   analitzar   i   expressar   els   continguts   de   maneres diferents. Moltes de les activitats, com la 2, la 25, la 27 i la 47, de les pàgines 102, 118 i 120 del llibre de l’alumne, requereixen que l’alumne justifiqui les respostes. •

La   interpretació   de   dibuixos   i   esquemes   és   imprescindible   per   comprendre   els continguts que es refereixen al modelat del relleu.

•

«El racó de la lectura», “El país de la terra groga”, pàg. 121 del llibre de l’alumne, ens apropa a un paisatge allunyat del nostre entorn, com és l’originat per dipòsits de loess.  63

•

En les activitats es treballa, en certa manera, la capacitat de diferenciar les hipòtesis dels  fets,  exercici   que  pot   ser  complementari  d’altres   qüestions  sobre  el   mètode científic.

Competència cultural i artística • Els   apartats   que   mostren   els   diversos   tipus   de   modelats   permetran   als   alumnes percebre, apreciar i comprendre la bellesa dels paisatges i la dinàmica dels relleus.  •

Els   paisatges   també   es   poden   analitzar   amb   criteris   estètics   propis,   encara   que aquesta unitat es refereix a l’origen que tenen i a la possible evolució que faran.

Continguts transversals Educació mediambiental • Amb aquesta unitat els alumnes comprendran els canvis continus que hi ha en el relleu i els paisatges. Aquests canvis poden tenir un origen natural o antròpic.  •

Les activitats humanes poden canviar, per exemple, la dinàmica dels rius amb la construcció d’embassaments, frenar l’erosió de les aigües salvatges amb talussos, o bé l’erosió que generen les ones amb dics.

•

El   coneixement   dels   factors   que   condicionen   el   relleu   i   els   processos   que s’esdevenen   ens   permetrà   fer   una   interpretació   correcta   del   paisatge.   Moltes catàstrofes es podrien haver evitat amb un coneixement profund d’alguns processos geològics,   com   els   relacionats,   per   exemple,   amb   la   construcció   d’habitatges   i d’obres públiques en zones amb risc d’inundacions o d’allaus.

64

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Coneixements previs • Veure la pàgina 164 de la guia.

Fitxa 2 Motivació • Veure la pàgina 165 de la guia.

Fitxa 3 Banc de dades (I) • Veure la pàgina 166 de la guia.

Fitxa 4 Banc de dades (II) • Veure la pàgina 167 de la guia.

Fitxa 5 Banc de dades (III) • Veure la pàgina 168 de la guia.

Fitxa 6 El modelat del relleu 65

•

Veure la pàgina 169 de la guia.

Fitxa 7 Interpretació de paisatges (I) • Veure la pàgina 170 de la guia.

Fitxa 8 Interpretació de paisatges (II) • Veure la pàgina 171 de la guia.

Fitxa 9 Interpretació de paisatges (III) • Veure la pàgina 172 de la guia.

Fitxa 10 Interpretació de paisatges (IV) • Veure la pàgina 173 de la guia.

Fitxa 11 Interpretació de paisatges (V) • Veure la pàgina 174 de la guia.

Fitxa 12 Interpretació de climogrames (I) • Veure la pàgina 175 de la guia.

66

Fitxa 13 Interpretació de climogrames (II) • Veure la pàgina 176 de la guia.

Fitxa 14 Elaboració de climogrames • Veure la pàgina 177 de la guia.

Fitxa 15 Simulació dels efectes erosius d’un riu • Veure la pàgina 178 de la guia.

Fitxa 16 Diari de la ciència • Veure la pàgina 179 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 180 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 181 de la guia.

Esquema mut 3 •

Veure la pàgina 182 de la guia.

67

Suggeriments •

Veure la pàgina 183 de la guia.

68

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • • • • •

Comprendre   les   diferències   que   hi   ha   entre   relleu   i   paisatge   i   la   seva   condició dinàmica. Diferenciar els conceptes de meteorització, erosió, transport i sedimentació. Reconèixer en els relleus els efectes produïts pels diferents agents geològics externs. Reconèixer i descriure les diverses formes del relleu, associant­les amb el modelat característic. Conèixer els factors que condicionen el modelat del relleu

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 184 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 185 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 118 i 119 del llibre de l’alumne.

69

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 188 de la guia. Fitxa de reforç 2 • Veure la pàgina 189 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 186 de la guia. Fitxa d’ampliació 2 • Veure la pàgina 187 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: el relleu • Veure la pàgina 190 de la guia. Fitxa 2: la formació del paisatge • Veure la pàgina 191 de la guia. Fitxa 3: estudi del sòl • Veure la pàgina 192 de la guia. Fitxa 4: aigües salvatges, torrents i rius • Veure la pàgina 193 de la guia. Fitxa 5: les aigües marines 70

• Veure la pàgina 194 de la guia. Fitxa 6: el vent i els éssers vius • Veure la pàgina 195 de la guia. Fitxa 7: els modelats càrstic i glacial • Veure la pàgina 196 de la guia. Fitxa 8: els sistemes morfoclimàtics • Veure la pàgina 197 de la guia. Fitxa 9: síntesi • Veure la pàgina 198 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 199 de la guia.

71

6. Estructura i dinàmica de la Terra I­ Introducció

En   la   sisena   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes aprendran a analitzar  la composició i l’estructura interna de la Terra, a estudiar el cicle de les roques i les diverses teories que expliquen l’origen dels relleus. Coneixeran   les   evidències   de   la   deriva   continental   aportades   per   Wegener,   sabran descriure les evidències  i les  hipòtesis  que van originar la teoria  de la tectònica  de plaques i la seva composició i moviments. Comprendran   els   fenòmens   associats   al   contacte   entre   les   plaques,   sabran   valorar l’avenç   científic   en   aquest   camp   i   interpretar   representacions   gràfiques   relacionades amb la tectònica de plaques.

72

II­ Objectius i continguts

Objectius  • Analitzar la composició i l’estructura interna de la Terra. • Estudiar el cicle de les roques i saber quines predominen a les diferents capes de la • • • • • • •

Terra. Conèixer les diverses teories que expliquen l’origen dels relleus. Conèixer les evidències de la deriva continental aportades per Wegener. Descriure les evidències i les hipòtesis que van originar la teoria de la tectònica de plaques. Descriure la composició de les plaques litosfèriques i els seus moviments relatius. Comprendre els fenòmens associats al contacte entre les plaques. Valorar l’avenç científic, reconeixent la provisionalitat de les teories científiques. Interpretar   diferents   representacions   gràfiques   relacionades   amb   la   tectònica   de plaques.

Continguts • • • • • • • • • • • • •

Estructura, característiques i composició interna de la Terra. El cicle de les roques. Teories fixistes i mobilistes. La deriva continental de Wegener. La teoria de la tectònica de plaques: desenvolupament i conseqüències. Proves de la tectònica de plaques. Les plaques litosfèriques. Vores constructives, passives, destructives i de col∙lisió. Fenòmens i estructures associats a les vores de placa. Observació   i   anàlisi   de   diversos   mapes   i   esquemes   relacionats   amb   processos tectònics. Interpretació de la distribució actual dels continents des de la tectònica de plaques. Curiositat   per   l’efecte   que   produeix   la   dinàmica   interna   de   la   Terra   sobre   la superfície. Reconèixer   la   provisionalitat   de   les   teories   científiques   en   el   marc   del desenvolupament científic. 73

• Mostrar interès per l’origen, les causes i els efectes dels terratrèmols i els volcans. Treball amb competències   

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència social i ciutadana.

Continguts transversals  

Educació ambiental.  Educació per a la salut.

74

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat de manera que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia i Geologia 4 ESO. Biblioteca del professorat. Solucionari. Grup Promotor / Santillana, SL. 75

• Biblioteca   del   professorat.   Guia   i   recursos.  Biologia   i   Geologia   4   ESO.  Grup Promotor / Santillana, SL. Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia digital. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curricular i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

76

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats El temps i els processos geològics • Fer les experiències de la pàgina 124 del llibre de l’alumne. El cicle de les roques • Fer les experiències de la pàgina 125 del llibre de l’alumne. El gradient geotèrmic i la calor interna de la Terra • Fer les experiències de la pàgina 126 del llibre de l’alumne. Composició i estructura de la terra • Fer les experiències de la pàgina 127 del llibre de l’alumne. Les discontinuïtats sísmiques. La litosfera • Fer les experiències de la pàgina 128 del llibre de l’alumne. L’origen dels relleus i el fixisme • Fer les experiències de la pàgina 129 del llibre de l’alumne. Els moviments verticals. L’astenosfera • Fer les experiències de la pàgina 130 del llibre de l’alumne. L’expansió del fons oceànic • Fer les experiències de les pàgines 132 i 133 del llibre de l’alumne. La tectònica de plaques • Fer les experiències de la pàgina 134 del llibre de l’alumne. Los plaques litosfèriques • Fer les experiències de la pàgina 136 i 137 del llibre de l’alumne.

77

Els processos geològics a les vores de les plaques • Fer les experiències de la pàgina 139 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 144 del llibre de l’alumne.

Altres A fons • Fer els exercicis de la pàgina 140 del llibre de l’alumne. Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 145 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic • La secció «Ciència a l’abast», “Reconstrucció de la Pangea”, pàg. 141 del llibre de l’alumne, ens permet desenvolupar una pràctica que intuïtivament podia haver servit per desacreditar les teories fixistes que van prevaler en l’entorn científic durant tants anys. Aquest apartat permet observar el passat dels nostres continents quan estaven units formant la Pangea.

• «Una   anàlisi   científica»,  “El  neocatastrofisme”,  pàg.   143  del  llibre  de   l’alumne,

introdueix un tema científic d’actualitat que, com molts altres, va quedar gairebé oblidat i que ara, amb les noves tècniques d’investigació i els nous recursos que els geòlegs tenen a disposició, ha estat rescatat amb una nova visió més actualitzada. L’apartat   relaciona   el   terme  neocatastrofisme  amb   d’altres   que   expliquen   noves hipòtesis relatives al procés evolutiu dels éssers vius; les preguntes fan reflexionar els alumnes sobre el caràcter multidisciplinari amb què, des de la ciència, es pretén explicar la realitat.

• La resolució de moltes de les activitats d’aquesta unitat requereix la interpretació de mapes, dibuixos i esquemes. Per fer aquesta interpretació, s’ha d’extrapolar i deduir l’evolució dels esdeveniments geològics per mitjà de les figures del text.

78

Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Les activitats 6 i 11, pàgines 127 i 130 del llibre de l’alumne, que remeten a l’annex «Conceptes clau», fomenten la recerca d’informació al diccionari.

• Al   llarg   de   la   unitat   és   necessari   fer   dibuixos   i   esquemes   com   a   mitjà   per comprendre els conceptes, tal com es demana a les activitats 7 i 9, pàgines 128 i 129 del llibre de l’alumne.

• A «El  racó  de la lectura»,  “En trineu  pel  fons  del mar”,  pàg. 145 del  llibre  de l’alumne, la comprensió lectora és necessària per treure informació del text amb la finalitat de respondre les preguntes i trobar la relació entre el títol que es proposa a l’activitat 55, pàgina 145 del llibre de l’alumne, i les idees que es desenvolupen en el text. Competència social i ciutadana • El   text   de   la   introducció   a   la   unitat   destaca   el   caràcter   imprevisible   dels esdeveniments   provocats   per   la   dinàmica   interna.   Dionisio   Pulido   narra   com   va començar una erupció volcànica al seu propi camp de blat de moro. Actualment els terratrèmols   i   les   erupcions   volcàniques   continuen   provocant   greus   catàstrofes humanitàries en molts països.

• És important prendre consciència que la col∙laboració ciutadana i l’ajut internacional són fonamentals quan es produeixen aquests fets sobtats.

Continguts transversals Educació ambiental • La dinàmica  interna  es  caracteritza  per la magnitud  dels  efectes  que té sobre la superfície terrestre. 

• En   molts   casos,   les   erupcions   volcàniques   o   els   efectes   que   els   terratrèmols produeixen sobre el medi tenen un gran impacte, que ens permet comprendre la provisionalitat del relleu i del paisatge.  Educació per a la salut • A l’Estat espanyol els riscos sísmics són escassos, si bé algunes comunitats com Andalusia solen patir terratrèmols de baixa intensitat. Els alumnes han de conèixer les normes bàsiques de protecció  en cas de catàstrofe i les tècniques de primers auxilis o els protocols d’evacuació en llocs públics. 79

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Coneixements previs • Veure la pàgina 212 de la guia.

Fitxa 2 Banc de dades. Cronologies de les investigacions relacionades amb la tectònica de plaques • Veure la pàgina 213 de la guia.

Fitxa 3 Banc de dades. Plaques i fosses oceàniques • Veure la pàgina 214 de la guia.

Fitxa 4 Banc de dades. L’interior terrestre • Veure la pàgina 215 de la guia.

Fitxa 5 Llocs actius del món (I) • Veure la pàgina 216 de la guia.

Fitxa 6 80

Llocs actius del món (II) • Veure la pàgina 217 de la guia.

Fitxa 7 Llocs actius del món (III) • Veure la pàgina 218 de la guia.

Fitxa 8 Llocs actius del món (IV) • Veure la pàgina 219 de la guia.

Fitxa 9 Diari de la ciència • Veure la pàgina 220 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 221 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 222 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 223 de la guia.

81

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • Relacionar les característiques internes de la Terra amb la seva repercussió sobre els • • • • • •

fenòmens superficials. Conèixer les teories fixistes i mobilistes. Conèixer la teoria de la deriva continental i els arguments que es van aportar a favor seu. Comprendre els principis i les proves de la tectònica de plaques. Definir i classificar les plaques litosfèriques i els moviments relatius. Relacionar el moviment de les plaques amb els processos geològics que produeixen. Conèixer   i   valorar   l’avenç   que   va   significar   la   consolidació   de   la   tectònica   de plaques entre els científics.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 224 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 225 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 142 i 143 del llibre de l’alumne.

82

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 228 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 226 de la guia. Fitxa d’ampliació 2 • Veure la pàgina 227 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: l’interior del planeta • Veure la pàgina 229 de la guia. Fitxa 2: la litosfera es mou • Veure la pàgina 230 de la guia. Fitxa 3: qui mou les plaques? • Veure la pàgina 231 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 232 de la guia.

83

7.   Manifestacions   de   la   dinàmica terrestre I­ Introducció

En   la   setena   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes coneixeran  l’estructura interna de la Terra i la seva dinàmica, aprendran a establir la relació entre l’ascens convectiu del magma i les manifestacions superficials i les característiques i els processos associats a la subducció de les plaques litosfèriques. Coneixeran l’origen de les grans serralades, dels arcs d’illes  i dels orògens tèrmics, estudiaran les deformacions de les roques en el marc de la tectònica de plaques i la formació   i   l’evolució   del   paisatge   i   sabran   interpretar   els   riscos   geològics,   la   seva prevenció i les mesures possibles.

84

II­ Objectius i continguts

Objectius  • Conèixer l’estructura interna de la Terra i les manifestacions relacionades amb la • • • • • •

seva dinàmica. Establir   la   relació   entre   l’ascens   convectiu   del   magma   i   les   manifestacions superficials. Explicar les característiques i els processos associats a la subducció de les plaques litosfèriques. Conèixer l’origen de les grans serralades, dels arcs d’illes i dels orògens tèrmics. Estudiar l’origen de les deformacions de les roques en el marc de la tectònica de plaques. Comprendre que la formació i l’evolució del paisatge és resultat de la interacció entre la dinàmica interna i externa. Saber interpretar els riscos geològics, la seva prevenció i les mesures adoptades per pal∙liar­ne els efectes.

Continguts • • • • • • • • • • • •

La dinàmica interna: moviments convectius. Plomalls tèrmics i punts calents. Fenòmens associats a les dorsals oceàniques. Fenòmens associats a les zones de subducció. Orògens i arcs d’illes. Deformació de les roques. Classificació. Evolució del relleu. Processos interns i externs. Riscos geològics. Mesures de previsió, prevenció i predicció. Relació   dels   moviments   convectius   amb   les   seves   manifestacions   sobre   la superfície. Explicació del comportament de les roques davant d’un tipus d’esforç. Diferenciació dels diferents tipus de deformacions: plecs, diàclasis, falles i mantells de corriment. Interpretació   d’esquemes   relacionats   amb   l’estructura   de   la   litosfera   i   els   riscos geològics associats. 85

• Interès  per   l’estudi  dels   riscos   geològics  naturals  com   a  manera  de  prevenir  les •

catàstrofes volcàniques i sísmiques. Interès pels avenços científics que desenvolupen l’estudi de l’interior de la Terra.

Treball amb competències    

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica. Competència en autonomia i iniciativa personal

Continguts transversals 

Educació ambiental. 

86

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat de manera que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia i Geologia 4 ESO. Biblioteca del professorat. Solucionari. Grup Promotor / Santillana, SL. 87

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia digital. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curricular i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

88

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats La dinàmica interna de la Terra • Fer les experiències de la pàgina 148 del llibre de l’alumne. La convecció del mantell i els relleus • Fer les experiències de les pàgines 150 i 151 del llibre de l’alumne. Els arxipèlags volcànics • Fer les experiències de la pàgina 152 del llibre de l’alumne. La subducció • Fer les experiències de la pàgina 153 del llibre de l’alumne. La formació de les serralades. Els orògens • Fer les experiències de les pàgines 154 i 155 del llibre de l’alumne. La tectònica. Deformacions de les roques • Fer les experiències de les pàgines 158 i 159 del llibre de l’alumne. La interacció entre processos interns i externs • Fer les experiències de la pàgina 162 del llibre de l’alumne. Els riscos geològics • Fer les experiències de la pàgina 163 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 168 del llibre de l’alumne.

Altres 89

A fons • Fer els exercicis de la pàgina 164 del llibre de l’alumne. Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 165 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 169 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic • «Una anàlisi científica», pàg. 167 del llibre de l’alumne, ens permet conèixer els primers   objectius   que tenia   encomanats   la  missió  Viking.  La  recerca  de  vida  al planeta Mart ha estat un dels reptes de la ciència. A més, se cita la idea que va desenvolupar   James   Lovelock   amb   relació   a   l’atmosfera.   Això   ens   permetrà reflexionar i debatre des d’un punt de vista objectiu, així com posar en pràctica els coneixements que s’han adquirit a la unitat sobre els processos interns del nostre planeta i l’extrapolació a les condicions de Mart. 

• La secció «Ciència a l’abast», “Formació d’un plomall tèrmic”, pàg. 165 del llibre

de   l’alumne,   proposa   simular   al   laboratori   els   corrents   de   convecció   que   es produeixen   al   mantell.   Aquesta   experiència   permet   explicar   els   fenòmens   que s’esdevenen des del moment que els materials parteixen del mantell fins que arriben a la base de la litosfera.

• Per fer correctament les activitats 18, 19, 26, 31 i 33, pàgines 165 a 167 del llibre de l’alumne, es requereix saber fer la interpretació d’imatges.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual • L’activitat 15 remet a l’annex «Conceptes clau». D’aquesta manera, es fomenta la recerca d’informació en el diccionari. Altres activitats, com la 4, la 5, la 7 i la 8, de les   pàgines   151   a   154   del   llibre   de   l’alumne,   requereixen   saber   interpretar correctament   els   esquemes,   ja   que   els   alumnes   han   d’explicar   el   perquè   de determinats fets.

• En aquesta unitat s’han d’interpretar diversos esquemes i dibuixos, entre els quals destaquen els que fan referència als fenòmens convectius, la formació dels orògens o   les   explicacions   sobre   els   tipus   de   deformacions   que   poden   experimentar   les roques. 90

• A «El racó de la lectura», “El plomall gegant”, pàg. 169 del llibre de l’alumne, es

proposa una lectura en què es reflexiona sobre els efectes de l’ascens de magma a les zones marines. Amb el text es poden identificar i valorar fets com els que hi va haver el 1986 a l’estret Juan de Fuca i treure conclusions entre el que és la realitat d’un procés geològic i la interpretació que se’n dóna en una novel∙la de ficció.

Competència matemàtica • Algunes activitats, com la 1 i la 37, de les pàgines 148 i 167 del llibre de l’alumne, requereixen la interpretació de gràfiques senzilles. Competència en autonomia i iniciativa personal • Amb l’activitat proposada a l’apartat «Ciència a l’abast», pàgina 165 del llibre de l’alumne, es posa en pràctica una experiència que es pot fer en equip.

Continguts transversals Educació ambiental • Al   llarg   de   les   últimes   dècades   s’han   desenvolupat   un   conjunt   de   mesures   de predicció que ens permeten saber amb la màxima antelació possible el moment i el lloc en què es pot produir una catàstrofe a causa de manifestacions de processos interns, com ara terratrèmols, tsunamis o erupcions volcàniques. 

• Els sistemes d’alerta primerenca (en castellà, sistema de alerta temprana, SAT) han augmentat la seguretat a les zones en què es pateixen amb més freqüència els efectes derivats de la dinàmica interna i externa.

• Encara que els riscos geològics afecten més unes zones que unes altres, tots hem de saber les normes bàsiques d’actuació i de comportament davant d’una emergència. En el centre s’han de potenciar les activitats que fan simulacres d’evacuació davant de qualsevol emergència. 

91

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Coneixements previs • Veure la pàgina 246 de la guia.

Fitxa 2 Motivació • Veure la pàgina 247 de la guia.

Fitxa 3 Banc de dades. Terratrèmols i tsunamis • Veure la pàgina 248 de la guia.

Fitxa 4 Banc de dades. Volcans • Veure la pàgina 249 de la guia.

Fitxa 5 Plecs • Veure la pàgina 250 de la guia.

Fitxa 6 Falles 92

•

Veure la pàgina 251 de la guia.

Fitxa 7 Erupció del Vesubi, any 79 • Veure la pàgina 252 de la guia.

Fitxa 8 Models de falles i plecs • Veure la pàgina 253 de la guia.

Fitxa 9 Diari de la ciència • Veure la pàgina 254 de la guia.

Fitxa 10 Zona de subducció (I) • Veure la pàgina 255 de la guia.

Fitxa 11 Zona de subducció (II) • Veure la pàgina 256 de la guia.

Fitxa 12 Zona de subducció (III) • Veure la pàgina 257 de la guia.

93

Fitxa 13 Lectures • Veure la pàgina 258 de la guia.

Fitxa 14 Lectures • Veure la pàgina 259 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 260 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 261 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 262 de la guia.

94

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • Comprendre com es produeixen els fenòmens propis de la dinàmica interna de la • • • • •

Terra. Relacionar   els   fenòmens   convectius   i   les   seves   manifestacions   sobre   l’escorça terrestre. Explicar la formació dels relleus associats a la tectònica de plaques. Reconèixer els elements i els tipus de deformacions que afecten les roques. Analitzar   l’evolució   del   paisatge   des   de   la   influència   de   la   dinàmica   interna   i externa. Conèixer   els   riscos   geològics   i   les   mesures   que   ens   ajuden   a   disminuir­ne   els efectes.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 263 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 264 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 166 i 167 del llibre de l’alumne.

95

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 266 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 265 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: els plecs i les falles • Veure la pàgina 267 de la guia. Fitxa 2: síntesi • Veure la pàgina 268 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 269 de la guia.

96

8. La història del nostre planeta I­ Introducció

En   la   vuitena   unitat   del   quart   curs   d’Educació   secundària   obligatòria   de   Biologia   i Geologia, els alumnes coneixeran les diverses teories que expliquen els canvis geològics i   entendran   el   significat   del   temps   geològic   i   les   diferències   entre   geocronologia absoluta i relativa. Aprendran a resoldre problemes senzills de datació relativa, reconeixeran el significat dels fòssils i coneixeran l’escala de temps geològic. També aprendran els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han ocorregut   al   llarg   de   la   història   de   la   Terra,   reconeixeran   alguns   animals   i   plantes característics   de   cada   era   i   coneixeran   els   principals   esdeveniments   de   la   història geològica d’Espanya.

97

II­ Objectius i continguts

Objectius  • Conèixer les diverses teories que expliquen els canvis geològics. • Entendre   el   significat   del   temps   geològic   i   les   diferències   entre   geocronologia • • • • • •

absoluta i relativa. Resoldre problemes senzills de datació relativa aplicant els principis de superposició d’estrats, de superposició de processos i de correlació. Reconèixer el significat dels fòssils en l’explicació del passat geològic de la Terra. Conèixer   l’escala   de   temps   geològic,   com   també   els   criteris   que   s’utilitzen   per establir les divisions en la història del nostre planeta. Explicar   els   principals   esdeveniments   geològics,   climàtics   i   biològics   que   han ocorregut al llarg de la història de la Terra. Reconèixer alguns dels animals i plantes característics de cada era. Conèixer els principals esdeveniments de la història geològica d’Espanya.

Continguts • • • • • • • • • • • • •

L’edat de la Terra. Actualisme i uniformitarisme. Datació absoluta i relativa. Principis de geocronologia relativa. Fòssils. El procés de fossilització. Escala de temps geològic. Els eons, les eres i els períodes de la història del planeta. Les eres. Esdeveniments geològics, climàtics i biològics. Les eres. Característiques de la vegetació i de la fauna. Interpretació de dibuixos i esquemes de fòssils, de sèries estratigràfiques i d’escales de temps geològic. Diferenciació dels mètodes de datació, i aplicació que se’n fa en paleontologia. Observació dels grans canvis que han tingut lloc al llarg de la història. Relació entre els diversos ambients del passat i els éssers que els habitaven. Interès pel coneixement de la història i dels fenòmens que han ocorregut a la Terra.

98

Treball amb competències  

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Continguts transversals 

Educació ambiental. 

99

III­ Metodologia

Procés d’ensenyament­aprenentatge El material per al quart curs de Biologia i Geologia d’Educació secundària obligatòria està estructurat de manera que els continguts a treballar arribin a l’alumnat de manera clara i engrescadora. Així doncs, l’exposició de cada tema s’inicia amb una doble pàgina on es presenta un pla de treball amb els punts centrals d’interès, un text d’introducció que explica un fet històric   que   està   relacionat   amb   el   contingut   de   la   unitat   i   un   seguit   de   preguntes dirigides a recordar allò que ja se sap sobre el tema, i una darrera destinada a estimular la curiositat de l’alumnat. A continuació, els continguts que s’han d’estudiar pròpiament dits es presenten també en   dobles   pàgines   i   es   desenvolupen   en   epígrafs   estructurats,   amb   alguns   de   més desenvolupats   a   fons   i   una   estructuració   de   les   idees   fonamentals,   acompanyades d’activitats. Després, es presenta una pàgina completa per a un contingut desenvolupat a fons i una altra on es proposa una experiència per mitjà de la qual l’alumnat no solament coneix alguna cosa més sobre el tema,  sinó que aprèn, unitat  a unitat,  els  diferents passos i tècniques del mètode científic. Més endavant, s’ofereix una doble pàgina amb activitats perquè l’alumnat pugui adonar­ se de què ha après i què li cal repassar i, per acabar, un resum estructurat per tal que, en una sola pàgina, es tinguin localitzats  els  punts essencials  de la unitat i un racó de lectura   –al   qual   es   dedica   una   pàgina   sencera–   amb   informació   d’interès   i recomanacions  de llibres, revistes, pel∙lícules, documentals o llocs web on es poden ampliar coneixements.

Recursos i mitjans Impresos • Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • Biologia i Geologia 4 ESO. Biblioteca del professorat. Solucionari. Grup Promotor / Santillana, SL. 100

Materials TIC • CD. Gestor d’avaluació. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Guia digital. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Multimèdia. Biologia i Geologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL. • CD. Documents curricular i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, SL.

101

IV­ Activitats d’aprenentatge

Activitats L’edat de la Terra • Fer les experiències de les pàgines 172 i 173 del llibre de l’alumne. Geocronologia absoluta i relativa • Fer les experiències de les pàgines 174 i 177 del llibre de l’alumne. L’actualisme com a mètode de treball • Fer les experiències de la pàgina 178 del llibre de l’alumne. Els fòssils • Fer les experiències de la pàgina 179 del llibre de l’alumne. El Precambrià • Fer les experiències de les pàgines 182 i 183 del llibre de l’alumne. El Paleozoic. La diversitat de la vida  • Fer les experiències de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. El Mesozoic. L’era dels rèptils • Fer les experiències de la pàgina 186 del llibre de l’alumne. El Cenozoic. L’era dels mamífers • Fer les experiències de les pàgines 188 i 189 del llibre de l’alumne. Resum • Fer les experiències de la pàgina 194 del llibre de l’alumne.

Altres 102

A fons • Fer els exercicis de les pàgines 181 i 190 del llibre de l’alumne. Ciència a l’abast • Fer els exercicis de la pàgina 191 del llibre de l’alumne. El racó de la lectura • Fer els exercicis de la pàgina 195 del llibre de l’alumne.

Treball amb competències Competència en el coneixement i interacció amb el medi físic • La secció «Ciència a l’abast», “Elaboració d’una col∙lecció de rèpliques de fòssils”, pàg. 191 del llibre de l’alumne, ensenya als alumnes un procediment senzill per fer rèpliques   de   fòssils.   Amb   aquestes   activitats   s’adquireixen   els   mecanismes   i   la metodologia   necessària   per   catalogar   correctament   les   diferents   espècies   fòssils; d’altra banda, s’orienta en l’elecció del millor mètode per fer la rèplica: per mitjà d’un motlle o bé pel mètode del calc.

• «Una anàlisi científica», “Com van començar a volar els ocells?”, pàg. 193 del llibre de l’alumne, tracta un tema interessant que suscitarà la curiositat dels alumnes. Per analitzar i resoldre les activitats, cal que coneguin i relacionin els continguts que s’han vist en la unitat i que facin servir alguns dels coneixements adquirits al llarg del curs, principalment els relacionats amb la unitat 4.

• En algunes activitats, cal que interpretin dibuixos que mostren els ambients en les diverses eres, per identificar­hi les espècies més característiques que han habitat la Terra al llarg de la història. A l’activitat 29, de la pàgina 192 del llibre de l’alumne, han d’interpretar i ordenar esdeveniments del passat a partir d’un tall geològic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual • Les  activitats  5,  10  i  12,  de   les   pàgines  174,  182  i   183  del  llibre   de  l’alumne, remeten a l’annex «Conceptes clau». Així es fomenta la recerca d’informació al diccionari.

• Aquesta unitat desenvolupa la capacitat d’expressió i el tractament de diverses fonts

d’informació, necessàries per fer una interpretació global dels esdeveniments que van ocórrer en el passat. 

103

• Els esquemes i les figures ajuden a comprendre millor la seqüència de la història de la Terra.

• «El   racó   de   la   lectura»,   “El   descobriment   del   temps”,   pàg.   195   del   llibre   de

l’alumne, parla sobre les diferents espècies que han habitat la Terra en el passat, les relacions que han mantingut i la seva influència sobre el medi. El text reflexiona sobre   l’evolució   de   la   Terra   per   mitjà   del   paper   que   hi   han   tingut   les   diverses espècies.

Continguts transversals Educació ambiental • La  fractura  i   el  moviment   dels  continents  han   comportat  canvis   mediambientals importants al llarg de la història. L’aparició d’espècies noves ha estat una de les conseqüències més importants.

• El coneixement del passat del nostre planeta s’ha fonamentat en l’estudi de diferents

processos geològics i biològics. L’anàlisi de determinats sediments ens ha aportat informació sobre els ambients i els climes del passat, i l’estudi dels fòssils ens ha permès conèixer millor els éssers que van habitar en els diferents ecosistemes.

• Saber la història de la Terra ens fa prendre consciència de la nostra pròpia espècie. Fa molt poc temps que habitem el planeta i, això no obstant, hi hem provocat canvis profunds. 

• És important reflexionar sobre la nostra capacitat per influir en la natura. 

104

V­ Orientacions i recursos

Fitxa 1 Guia de camp dels fòssils (I) • Veure la pàgina 280 de la guia.

Fitxa 2 Guia de camp dels fòssils (II) • Veure la pàgina 281 de la guia.

Fitxa 3 Guia de camp dels fòssils (III) • Veure la pàgina 282 de la guia.

Fitxa 4 Dinosaures amb nom i cognoms • Veure la pàgina 283 de la guia.

Fitxa 5 Exploració del passat de la terra • Veure la pàgina 284 de la guia.

Fitxa 6 L’escala cronoestratigràfica 105

•

Veure la pàgina 285 de la guia.

Fitxa 7 El diari de la ciència • Veure la pàgina 286 de la guia.

Esquema mut 1 •

Veure la pàgina 287 de la guia.

Esquema mut 2 •

Veure la pàgina 288 de la guia.

Suggeriments •

Veure la pàgina 289 de la guia.

106

VI­ Avaluació

Criteris d’avaluació • • • • • • •

Explicar les diferents teories sobre l’estudi dels processos geològics en el passat. Diferenciar   les   característiques   i   els   principis   dels   sistemes   de   datació geocronològica. Analitzar el procés de fossilització i el valor dels fòssils en el coneixement de la història de la Terra. Saber la divisió del temps en la història de la Terra.  Descriure els processos geològics més importants de la història de la Terra. Estudiar les espècies animals i vegetals més importants en les diferents divisions de la història de la Terra. Analitzar els esdeveniments més destacats de la història geològica d’Espanya.

Prova d’avaluació 1 • Veure la pàgina 290 de la guia. Prova d’avaluació 2 • Veure la pàgina 291 de la guia. Activitats •

Veure les pàgines 192 i 193 del llibre de l’alumne.

107

VII­ Atenció a la diversitat

Activitats de reforç  Fitxa de reforç 1 • Veure la pàgina 294 de la guia. Fitxa de reforç 2 • Veure la pàgina 295 de la guia.

Activitats d’ampliació  Fitxa d’ampliació 1 • Veure la pàgina 292 de la guia. Fitxa d’ampliació 2 • Veure la pàgina 293 de la guia.

Propostes d’adaptació curricular Fitxa 1: el temps geològic (I) • Veure la pàgina 296 de la guia. Fitxa 2: el temps geològic (II) • Veure la pàgina 297 de la guia. Fitxa 3: l’era precambriana • Veure la pàgina 298 de la guia. Fitxa 4: estudi del paleozoic • Veure la pàgina 299 de la guia. Fitxa 5: l’era secundària o mesozoica 108

• Veure la pàgina 300 de la guia. Fitxa 6: repàs del cenozoic • Veure la pàgina 301 de la guia. Fitxa 7: síntesi • Veure la pàgina 302 de la guia.

Multiculturalitat • Veure la pàgina 303 de la guia.

109