Citation preview

BITLOT VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA GUIA DIDÀCTICA Ximo López, Joan Domènech, Joan Gregori i Francesc Llopis

ISBN 978-84-8345-404-6

9

788483 454046

2 n eso

Telèfon d’atenció al professorat: 902 10 70 72 www.castellnouedivaldigital.com

Direcció editorial: Dolors Rius Coordinació editorial: Esther Fuster

Edició: Beatriu Santonja Correcció lingüística: Alfatara (Serveis lingüístics i editorials) Disseny de la coberta: Trading Media Disseny gràfic interior: Maria Partegàs Coordinació de les activitats TIC: Elena Vinent Maquetació: Isabel Estrada

Primera edició: setembre de 2008 ISBN: 978-84-8345-404-6 Dipòsit legal: xxxxxxx Impressió: xxxxxxx © Ximo López, Joan Domènech, Joan Gregori i Francesc Llopis, 2008, pels textos © Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Editora Valenciana Castellnou Editora Valenciana Salabert, 36 46018 València www.castellnouedivaldigital.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial. Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seua propietat. Aquest llibre ha estat imprés en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable

Índex

PROJECTE 1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 4. TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 5. ELS PRINCIPIS METODOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 6. L’ESTRUCTURA DIDÀCTICA DEL LLIBRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

PROGRAMACIONS PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Consideracions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques . . . . . . . . . 39 Objectius generals de l’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Continguts generals de l’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Continguts de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Criteris d’avaluació de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Continguts de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Criteris d’avaluació de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Continguts de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Criteris d’avaluació de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Continguts de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Criteris d’avaluació de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 PROGRAMACIÓ D’AULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Unitat 1: Les funcions del llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Unitat 2: El discurs oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 3: L’àmbit acadèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Unitat 4: El treball monogràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 5: Els mitjans de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Unitat 6: L’entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Unitat 7: L’article d’opinió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Unitat 8: La conversa quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Unitat 9: Les notes personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Unitat 10: El correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Unitat 11: La carta i l’informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

3

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI Unitat 1: Les funcions del llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 2: El discurs oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Unitat 3: L’àmbit acadèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Unitat 4: El treball monogràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Unitat 5: Els mitjans de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Unitat 6: L’entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 Unitat 7: L’article d’opinió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 Unitat 8: La conversa quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 Unitat 9: Les notes personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 Unitat 10: El correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Unitat 11: La carta i l’informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Unitat +1: Recopilació i síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

AVALUACIONS L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluació contínua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avaluació formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Solucionari Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Solucionari Avaluació contínua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Solucionari Avaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

208 210 220 254 260 262 265 279

ALTRES RECURSOS Activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283 Activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313 Solucionari Activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349 Solucionari Activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365

4

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

GUIA DIDÀCTICA PROJECTE

1. PRESENTACIÓ Benvolgudes companyes i benvolguts companys: Tot seguit, trobareu la guia didàctica dels materials curriculars que hem fet per a segon d’ESO. Per a començar el projecte, podeu llegir la filosofia educativa que ha inspirat aquest material que pretén ser, sobretot, un autèntic llibre de recursos perquè cada membre del professorat hi trobe el que considere més adequat per a impartir les sessions. Cada unitat està formada per tot un seguit de materials inclosos en un quadre que us indicarà el que necessiteu. Tanmateix, heu de tindre present que cada professor/a ha d’escollir l’itinerari que vol seguir. La nostra és una proposta de programació, però no l’única. El material està articulat en diversos nuclis de continguts, que són els que us proposem. A més, cada unitat està articulada en diverses sessions de treball. No obstant això, no hem organitzat el material segons aquests nuclis de continguts, és a dir, segons els continguts a què estem acostumats en els materials de llengua. Hem organitzat el material segons la relació entre els continguts i el treball amb les habilitats lingüístiques, de manera que es pot treballar el contingut quan es considere convenient i dissenyar un itinerari didàctic únic. En aquesta guia trobareu, després de la programació amb la filosofia del projecte, unes orientacions didàctiques que us poden servir també com a reflexió per a treballar cada una de les sessions. Intentem fer aportacions que puguen enriquir, que no constrényer, la proposta. També es fan dues propostes d’avaluació. Una d’avaluació inicial amb una sèrie d’activitats que pretenen descobrir quines són les competències lingüístiques de l’alumnat, i una altra d’avaluació final us permetrà avaluar els coneixements bàsics que heu impartit al llarg del curs. En realitat, són models que poden servir perquè confeccioneu les vostres pròpies avaluacions. Finalment, també hi trobareu les solucions possibles al material que us presentem i que esperem que us resulte profitós per a afrontar les vostres classes en les millors condicions possibles. ELS AUTORS

6

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

2. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE Orientacions pedagògiques Un punt de reflexió Els materials que ara us presentem parteixen de la nostra experiència a les aules de secundària, batxillerat i en diversos «moments» de la formació del professorat. Són fruit, sobretot, de les nostres pròpies necessitats, de les mancances i dels èxits i els fracassos propis i aliens. No obstant això, potser trobareu que hi ha alguna cosa diferent en la formulació (esperem que sí) i volem, amb aquestes paraules, mostrar-vos la nostra idea sobre l’aportació que teniu al davant. Observem amb sorpresa que es proposen materials didàctics que pretenen ser la solució definitiva a totes les aules del mateix nivell de la nostra comunitat. Impossible. No pensem (evidentment, no ho és) que aquest puga ser el lloc idoni per a debatre sobre la didàctica de les llengües i, especialment, d’una llengua com la nostra. Però paga la pena recordar que no hi ha grups idèntics, ni centres idèntics. De fet, aquesta és la tasca del professor: trobar la manera d’arribar a l’alumnat i aconseguir els objectius que aquell grup (un grup concret) puga assolir. La nostra concepció de material curricular, la que us volem aportar, és un llibre de recursos: diversos en quantitat i en qualitat, en expectatives, motivadors… però, sobretot, versàtil i adaptable a les diferents circumstàncies de l’educació. La proposta és oberta, perquè cada contingut es pot treballar independentment, de manera que cada sessió planteja un microobjectiu. Un microobjectiu que formarà part del treball del curs i que, moltes vegades, es reprendrà en moments posteriors, ja que la nostra àrea és, evidentment, sumativa, i no es pot deixar de banda allò que s’ha aprés anteriorment. Per tant, és un material ben definit i dissenyat amb una concepció concreta i, alhora, un autèntic recull de recursos on trobareu tot allò que indica el currículum i molt més, ja que aquesta proposta té present, sobretot, la diversitat de la Comunitat Valenciana i de l’alumnat que cursa aquesta assignatura al qual hem intentat adaptar el material de manera contínua. Hem inclòs fragments d’autors i autores de procedències ben diverses: europeus i americans, clàssics i novells, valencians i catalans… Pensem que ens hem d’aproximar a la literatura des de diversos punts de vista i enriquir, tant com es puga, l’horitzó cultural del nostre alumnat. Considerem que l’autèntic objectiu de l’àrea de llengua i literatura és comunicatiu i educatiu: educar l’alumnat literàriament i lingüísticament. Per a aquesta tasca ingent, tenim entre 32 i 35 setmanes amb 3 hores setmanals. És a dir, tenim aproximadament (si no hi incloem les eixides extraescolars, exàmens, festes locals, dies per a la reflexió…) 90 sessions (més en realitat). Això és, 90 sessions en què ens trobem amb el nostre alumnat per a augmentar-ne la competència lingüisticocomunicativa, perquè entenguen la situació de la nostra llengua, perquè lligen (en el millor dels sentits) textos literaris i puguen produir-ne alguns… Mira que difícil que és això!!! Nosaltres no sols hem intentat que hi trobeu 90 textos, ens agradaria haver-ne posat més, molts més, perquè els llegiu amb els vostres alumnes, que els analitzeu, que els critiqueu, que els corregiu, que els imiteu… Al cap i a la fi, educar en la nostra àrea consisteix, per a nosaltres, a dotar de competència lingüisticocomunicativa l’alumnat i això inclou la competència literària. El treball que ens plantegem, per

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

7

això, s’ha de basar necessàriament en el discurs (entés com a text inserit en un context pragmàtic) i en el treball alternatiu sobre totes les habilitats (o destreses) lingüístiques (tal com marca el currículum actual amb les competències). Per això, trobareu quasi en cada doble pàgina un text i tindreu, així, una antologia de gèneres discursius amb una proposta d’activitats per a rendibilitzar-los en totes les direccions possibles. Coincidim amb les veus que reconeixen els errors conceptuals a què ha dut considerar la tipologia textual (Josep M. Castellà, per exemple) un dels objectius educatius en lloc d’una eina didàctica per al docent de llengües. Així, ens hem centrat en els aspectes pragmàtics i lingüístics que configuren cada gènere discursiu que s’integra o té relació amb una tipologia textual, però hem deixat de banda la necessitat de mostrar les característiques tipològiques i ens hem centrat en les pragmàtiques de cada tipus de document. Com que cada dia observem que als centres educatius les professores i els professors busquen textos (‘moments’ comunicatius adequats a l’edat, als interessos, a les expectatives de l’alumnat…), aquesta proposta n’inclou tot un recull que considerem representatiu d’una gran part dels gèneres discursius presents en la vida discursiva del nostre alumnat. Moltes vegades, el professorat de llengua ens hem resistit a assumir que la nostra és una àrea instrumental. Si observem els objectius generals de la secundària obligatòria, ens adonem que la comprensió i la producció dels discursos és un objectiu fonamental i bàsic de tota l’etapa. És en la nostra àrea on el professorat podem proposar situacions que facilitaran l’assoliment d’aquest objectiu fonamental d’una etapa bàsica i obligatòria, i intervindre, d’aquesta manera, en la formació dels ciutadans i de les ciutadanes del futur perquè entenguen, com a mínim, totes les comunicacions que integren el discurs social que els envolta i puguen participar en societat activament. En relació amb aquesta convicció que la nostra àrea té una funció instrumental (a més d’altres) en el procés educatiu de l’alumnat, hi ha un aspecte del qual es queixa la resta del professorat: l’alumnat no sap llegir, no entén el que llig. No és casualitat que l’últim currículum establisca això com un dels objectius fonamentals no sols de l’àrea de llengua i literatura sinó de tota l’educació secundària obligatòria. Pensem que disposar de multitud de textos i poder orientar la nostra activitat en el sentit que considerem pertinent ens possibilita centrar un dels eixos del treball en la comprensió lectora. És més, més enllà d’aquesta comprensió bàsica significativa de tots els gèneres discursius que proposem, considerem que ha d’intervindre una autèntica perspectiva d’anàlisi del discurs per a formar lectors crítics, informats i formats que puguen analitzar qualsevol tipus de text. Tres són els elements que formen fonamentalment la nostra proposta i que interactuen a l’hora de configurar-la: l’enfocament constructivista basat en la construcció del coneixement de l’alumnat a partir dels coneixements previs i del plantejament i la resolució de conflictes cognitius que els farà assolir els objectius per mitjà del maneig dels continguts actitudinals, procedimentals i conceptuals adequats per al cicle. El que és important ara és el maneig d’aquests continguts, el procés, i aquest procés d’ensenyament-aprenentatge, allò que el professor, prenent un paper actiu, ha de potenciar fonamentalment. El material curricular, doncs, ha de plantejar situacions per a desenvolupar, aplicar o descobrir els continguts nous que es treballen. Així, al principi de la unitat, us proposem un diari d’aula que convida a reflexionar sobre alguns dels continguts que s’hi treballaran. A més, al final de cada unitat, en l’altre diari d’aula, convidem l’alumnat a elaborar, com que hi ha prou continguts, un esquema conceptual breu amb els con-

8

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

tinguts que s’hi han treballat. Aquest treball és una tasca a fer al llarg del curs que pot incidir molt favorablement tant en les tècniques d’estudi bàsiques, com en la possibilitat de retornar sobre tot allò aprés al llarg de cada unitat. Amb el diari d’aula, pretenem fer que l’alumnat, de manera individual i col·lectiva, reflexione sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge. Ens centrem, evidentment, en les classes de llengua i literatura, però si el professorat ho considera convenient pot ampliar aquesta reflexió a les situacions que ho requerisquen, com ara la situació del grup, els conflictes en l’aula, l’empatia o l’assertivitat i totes les situacions educatives que tenen a veure amb l’educació emocional i l’educació crítica. Es tracta de fomentar la creativitat; fins i tot, considerem que hi ha moments en què és convenient passar al format oral i a l’exposició en gran grup. L’enfocament comunicatiu en la didàctica de les llengües significa incidir en la competència comunicativa de l’alumnat, tant des de la llengua que es treballa, com des de les altres. També és tindre en compte la situació especial del valencià a la Comunitat Valenciana, que es presenta amb tota la casuística de les llengües primeres i segones, i del bilingüisme que ens ofereix la sociolingüística. En aquest sentit, la màxima és empírica: conéixer una llengua és usar-la i s’usa per mitjà del seu coneixement i la seua pràctica des de tots els punts de vista que ens ofereixen la lingüística i les disciplines paral·leles (pragmàtica, estètica, sociolingüística, semiòtica…). Les persones es relacionen en actes comunicatius per mitjà de textos i seran aquests el model cognitiu explicitats en els tipus (narració, descripció…), les característiques (adequació, coherència, cohesió i correcció) i les funcions (informar, dramatitzar…). Aquest enfocament comunicatiu no desatén cap de les quatre habilitats, o destreses, lingüístiques: escoltar, parlar, llegir i escriure. És per això que, en cada pàgina, us informem de les destreses que s’hi treballen especialment. No hem bandejat ni la mediació ni la interacció com a destreses, tot i que ens ha semblat poc aclaridor incidir-hi en el manual, ja que cada professor té activitats en què aquests aspectes es poden treballar (consulteu http://www6.gencat.net/llengcat/aprencat/marc.htm). Aquestes habilitats s’han de treballar, al nostre parer, de manera paral·lela en totes les seqüències didàctiques. De res servirà al valencià que l’alumnat no faça faltes d’ortografia si no fa sovint un ús oral de la llengua (i si obviem la qüestió de les actituds). Així, considerem que el treball sobre l’oral formal és fonamental (seguim les teories de Joaquim Dolz en aquest sentit) i proposem la formulació contínua de propostes relacionades directament amb el treball oral a l’aula. Sabem que és difícil trobar propostes per al treball oral des d’un material escrit i, tot i això, proposem reiteradament activitats que es poden formular tant oralment com per escrit i n’apuntem altres que poden servir per a guiar el professorat en direcció a un objectiu fonamental a les nostres aules: que l’alumnat siga capaç d’expressar-se oralment amb correcció i fluïdesa en acabar la secundària obligatòria. A més, s’ha d’assolir això tant en situacions formals com en situacions informals. El tercer element és l’enfocament interdisciplinari que implica l’abandonament de la concepció tradicional de la construcció del saber en departaments estancs i una opció per esquemes mentals conceptuals plens d’interrelacions i relacionats amb la pròpia construcció del coneixement. En la didàctica de la llengua, és fonamental la perspectiva de la didàctica integrada de llengües que implica coneixements comuns lingüístics bàsics (competència subjacent comuna, consulteu la proposta de Vicent Pascual en http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm) que poden ajudar

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

9

l’alumnat en el procés d’aprenentatge. Ací es concreta en el tractament de temes que afectarien altres àrees del coneixement o de temes que, tradicionalment, han quedat fora de l’escola i que ara formen part dels nous coneixements que l’escola ha de fer front. La lectura dels textos seleccionats us mostrarà que també hem tingut molt present la relació important entre el currículum longitudinal i el transversal (conjunt de continguts de rellevància especial per al desenvolupament de la societat durant els últims anys). Encara que, potser, hi ha una tendència sorprenent i continuada a l’assignaturització del saber, considerem que paga la pena continuar formant ciutadans crítics, responsables i lliures des de totes les àrees del currículum. També des de la nostra de llengua i literatura, dues expressions de la cultura, és a dir, de cada manera d’entendre el món. No hem volgut deixar, però, desatés cap dels vessants que integren la formació lingüística i literària: les activitats gramaticals clàssiques, la informació sobre els diferents nivells de llengua o alguns apunts d’història literària. En definitiva, allò que tradicionalment s’ha considerat educació literària i lingüística, tot i que aquests conceptes no s’hagen considerat així. Justament en l’educació lingüística hem optat per bandejar l’aspecte històric, que reprendrem en cursos posteriors, i ens hem centrat en aspectes que tenen a veure amb el plaer de la lectura i amb l’animació lectora, que esperem que serà la peça clau en la formació literària en el futur immediat. Aquest material tampoc no us decebrà en altres sentits: és un material pensat des del punt de vista de l’autoaprenentatge, perquè al cap i a la fi quin aprenentatge no és, en part, autònom? Així, l’alumnat s’hi pot enfrontar i treballar diversos aspectes relacionats, sempre amb la textualitat, perquè aquest és el fil conductor de la nostra proposta: el text, o més aviat, el discurs. Com podreu comprovar, l’eix que articula la nostra proposta és la necessitat de la producció oral i escrita més diversificada (amb tots els passos: planificació, textualització i revisió) com a part fonamental del procés educatiu. L’alumnat llig i s’aproxima als textos, els analitza i en capta les característiques i els mecanismes que usen i, després, les incorpora a les pròpies produccions. O així hauria de ser. En aquest sentit, hi ha algunes propostes tradicionals que ens semblen interessants, com ara el dictat (ens basem en propostes com les de Daniel Cassany «El dictat» dins de la revista Com ensenyar català als adults, 26, febrer de 1992, p. 4-11) o el comentari de textos (vegeu Josep Ballester, L’educació literària, València, 1999). Pel que fa a l’educació audiovisual, que el currículum continua, sorprenentment, deixant de banda pel fet de considerar-la un annex al currículum clàssic, considerem que és el professorat qui ha de decidir com utilitza aquest suport tant per a l’educació lingüística com per a l’educació literària. Tot i que el considerem fonamental, hem de tindre present que la cultura del nostre alumnat és bàsicament audiovisual i, en conseqüència, ens sembla agosarat fer una formació autèntica des de les pàgines del nostre material quan no tots els centres disposen ni dels materials ni de les instal·lacions adequats i quan la cultura audiovisual en valencià estiga ben lluny de gaudir d’una situació normalitzada (consulteu http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/LLIBREBLANC.pdf). Aquest material no resol cap curs: no ho pretén. La solució definitiva de cada grup, de cada curs, de cada moment educatiu només la tenen els alumnes i el professor/a de la situació específica. No obstant això, pensem que el material que teniu a les mans pot ser la base per a acomplir a aquests

10

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

objectius. De fet, la guia didàctica que acompanya el material pretén ser molt més que un solucionari senzill amb una proposta de programació al davant; pretén ser un recull de pistes per a usar el material que us oferim i modificar-lo de la manera que considereu més convenient. Esperem haver aconseguit alguna part del nostre propòsit i que aquest material us anime a continuar amb la tasca que tots compartim.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

11

3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE 3.1 Llibre de l’alumne El llibre de l’alumne de primer té com a eix central dels seus objectius l’adquisició de les anomenades competències bàsiques. Per això, cada unitat presenta els recursos didàctics adequats per adquirir-les: un text de lectura, una proposta específica d’activitats TIC, etc. A més, com a novetat, la seqüenciació del llibre és d’onze unitats didàctiques més una altra de recopilació i síntesi, anomenada +1. Això permet desplegar els continguts de tot el curs d’una manera més real, carregant menys volum de faena en el tercer trimestre, que sempre és més curt que els altres. Aquest llibre va acompanyat d’un CD de recursos digitals. ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE L'ALUMNE

BITLOT

El llibre de Valencià: llengua i literatura de 2n d’ESO s’estructura en 11 unitats didàctiques. A més, al final del llibre s’inclou la unitat +1, una unitat de recopilació i síntesi dels continguts més importants, i un annex.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

LLENGUA I SOCIETAT

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Informació al marge que complementa els continguts de l'apartat. LLENGUA I SOCIETAT · LLENGUA I SOCIETAT

Ximo López, Joan Domènech, Joan Gregori i Francesc Llopis

ESTRUCTURA D'UNA UNITAT

a Busca informació en Internet sobre tot allò que consideres important: localitats més importants, activitat econòmica, espais naturals, espais culturals, població... b Escull els aspectes més destacables i ordena’ls segons consideres que cal introduir-los. Pots fer grups segons els aspectes culturals, l’economia, etc.

Text del pianista

i Espanya, Brasil i Portugal...

es troba: amb els amics, amb la família, en el treball, en un examen, en l’autobús...

2 Llig aquest text i respon les qüestions següents, igual que feres en l’activitat anterior:

Avui en terres de França

Eren les nou del matí del 8 de febrer de 1939. La vespra, a poqueta nit, havia travessat la frontera francesa per la Jonquera. La vespra, per tant, quan vaig lliurar el meu fusell al gendarme que me’l demanà, vaig deixar de ser soldat de la República espanyola per convertir-me en refugiat de guerra. Com que el camp del Voló l’havien habilitat més que res per a dones i xiquets, els meus companys i jo, uns deu o dotze en total, havíem dormit als afores del poble en els bancalets de les últimes cases. Carretera avant, de tot arreu sorgien refugitats i se’ns agregaven. A entrada de fosc, vam arribar a Sant Cebrià de la Marenda i n’érem més de dos-cents. Sense perdre punt, ens van internar en un camp de concentració instal·lat a la platja. No tenia barracons per a dormir i nosaltres mateixos vam improvisar tendes de campanya amb pals, filferros i les nostres mantes. Hi vaig ser un mes. Un mes d’alimentació molt deficient, de diarrea, de sobresaturació humana i de milers i milers de polls que, com si també tinguren por del feixisme, ens havíem acompanyat en l’exili. Manuel Joan i Arinyó, 10.193 Escuma de mar, Perifèric edicions (fragment)

Sergio Dalma, Foc a l’ànima a Digues a quin gènere literari creus que pertany el text anterior: poesia

poesia

a Què creus que vol dir el text? b Què volia dir el pianista amb allò de les tecles negres i blanques?

18

teatre

narrativa

teatre

narrativa

assaig

assaig b Tria una de les opcions següents per a justificar la resposta de l’exercici anterior: 1 Perquè està contant una història d’esdeveniments que tenen entre si una relació temporal (cronològica) amb uns protagonistes i unes accions i escenaris. 2 Perquè parlen directament uns personatges en un intercanvi d’idees constant i sembla que pot ser representat en un escenari. 3 Perquè expressa, en prosa, les idees pròpies sobre temes que tenen a veure amb el coneixement, la ciència, la vida... 4 Perquè és un text fragmentat que sembla que té un ritme, i en algunes ocasions rimen el final dels fragments que l’integren.

1 Perquè està contant una història d’esdeveniments que tenen entre si una relació temporal (cronològica) amb uns protagonistes i unes accions i escenaris. 2 Perquè parlen directament uns personatges en un intercanvi d’idees constant i sembla que pot ser representat en un escenari. 3 Perquè expressa, en prosa, les idees pròpies sobre temes que tenen a veure amb el coneixement, la ciència, la vida... 4 Perquè és un text fragmentat que sembla que té un ritme, i en algunes ocasions rimen el final dels fragments que l’integren.

J. López Melús, Programa Educació en Valors, CAM (fragment adaptat)

▘L’estrat social. Depenent del grup social en què s’organitza la societat, hi

ha parlants que tenen més possibilitats que altres a l’hora de comunicarse; com més cultura, més possibilitats lingüístiques.

1

EDUCACIÓ LITERÀRIA · GÈNERES LITERARIS

a Digues a quin gènere literari creus que pertany el text anterior:

b Tria una de les opcions següents per a justificar la resposta de l’exercici anterior:

És impossible conviure en harmonia social si els blancs i els negres, que físicament estan en la mateixa societat, com les tecles del piano, s’odien o simplement s’ignoren. El bon enteniment, la unió entre els uns i els altres, és condició necessària per a constituir una obra que ens enriquisca a tots».

▘La situació. Cada parlant usa formes diferents segons en quina situació

Índex de continguts

TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS La lectura en veu alta

LLENGUA I SOCIETAT La diversitat lingüística

Sento pànic sense tu, si res ja no m’importa, si ja no puc sommiar, no tenir-te al meu costat, t’has endut la primavera la meva ànima sencera i encara no sé per què.

Si no ets amb mi no tindré control i tot el que m’envolta sentirà el dolor,

«Senyores i senyors, m’he adonat que, al principi, tot just podíeu aguantar la música que us oferia. Ja sé que era un so horrible i probablement heu pensat que us prenia el pèl. Mireu, en el piano hi ha tecles blanques que poden representar els europeus i tecles negres que poden representar els africans. Si toquem únicament les tecles blanques, per molt que ens esforcem, sonarà una música feridora i sense cap harmonia. I el mateix passaria amb les tecles negres. Si es toquen les dos, d’una manera concorde i artística, la música serà meravellosa.

història, així no és igual l’anglés de Shakespeare que l’actual. ▘L’espai. Les llengües es parlen diferent en llocs diferents: Colòmbia

GÈNERES LITERARIS Introducció als gèneres literaris

res no passarà i res no quedarà i no seré més que una roca, si torno a pensar que te n’oblidaràs el foc crema l’ànima dels dos, sé que em rendiré, que ja no tornaré a veure tanta llum mai més.

Només penso com tenir-te, de la pluja vull amagar-te, seure junts sota la lluna i sentir la teva pell i un estel faci del cel un cel en calma, ja no puc quedar-me sol.

Van començar a sonar notes discordants sense harmonia ni cap ritme. El governador estava sufocat i a punt d’alçar-se, quan el professor va fer brollar una melodia, de bellesa incomparable, que va entusiasmar els assistents. Una vegada conclosos els aplaudiments, va dir: Mapa dels subdialectes valencians.

La llengua és diferent segons quatre paràmetres: ▘El temps. Les llengües evolucionen i canvien de forma al llarg de la seua

DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les funcions del llenguatge

LLENGUA I SOCIETAT

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Llig el tex següent i respon les qüestions:

Sento por si tu no hi ets, no sóc res sense calor, la tendresa avui és dolor, és tan fràgil el teu cor i no puc quedar-me sol.

Llig el text següent i contesta les preguntes:

En un país africà el governador general va oferir un sopar de gala en honor d’un professor de color, famós pianista. Al final del sopar, el governador va demanar al professor que tocara alguna peça.

Unitat

Continguts COMUNICACIÓ

EDUCACIÓ LITERÀRIA

TÈCNIQUES DE TREBALL

1

a Parles valencià? I la teua família? b Si parles valencià, quin subdialecte parles: septentrional, castellonenc, meridional, alicantí o central? c Parles igual amb els teus amics que quan escrius un examen? d Parlaven igual els valencians del segle XVI que els valencians actuals? Per què? Parla igual, una persona que tinga molta cultura que una persona que siga, per exemple, analfabeta? Per què? 3

—Allez hop! Allez hop! –Quatre senegalesos muntats a cavall i amb el sabre desembeinat ens van obligar a afegir-nos a la comitiva que comandaven.

AC TIVITAT S

Respon les preguntes següents:

2

Títol d'unitat

1

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Introducció als gèneres literaris Els gèneres literaris són uns formats en què es poden agrupar totes les produccions que anomenem literàries. Es classifiquen en quatre tipus: narrativa, poesia, teatre i assaig.

Digues el que sàpies de la comarca on vius:

1

No tots els valencians parlem igual la nostra llengua. Ja deus saber que hi ha, a més, catalans i mallorquins amb els quals compartim, llengua, cultura i història. El mapa següen et pot donar idea dels llocs on es parla valencià i d’algunes diferències en com es parla.

2n

EDUCACIÓ LITERÀRIA · GÈNERES LITERARIS

AC TI V I TAT S

PÀGINA D'ENTRADA

eso

Introducció a la literatura. 1

LLENGUA I SOCIETAT · LLENGUA I SOCIETAT

La diversitat lingüística La diversitat és real en tots els àmbits de la vida: hi ha diversitat biològica, diversitat de cultures, diversitat de situacions socials, etc. De fet, una cosa que fa diferents els humans de la resta d’espècies del món és que cada persona és diferent de les altres. Quant a les llengües, passa el mateix: hi ha moltes de llengües, cada llengua és diferent i, a més, es manifesta de forma diferent segons diversos paràmetres.

3 Comenta les principals semblances i diferències entre el text de Sergio Dalma i el de Manuel Joan Arinyó.

12

19

13

FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies (I): lletres i dígrafs. Les vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

Foto entrada unitat

GRAMÀTICA L’oració simple LÈXIC La terminologia de la informàtica

diari d’aula Aquesta és la primera unitat del segon curs del llibre de llengua. Escriu una breu redacció on expliques què esperes d’aquest curs: quines coses esperes aprendre, què t’agradaria estudiar, com t’agradaria fer la classe i organitzar-la… Contesta aquesta pregunta: per a què et pot ajudar en la teua vida diària la classe de llengua? En principi, pareix que cada assignatura que es curse en el centre només serveix per a aprovar i, si s’aproven totes, donen un títol. Aleshores, l’únic objectiu del sistema educatiu és expedir títols? L’altra possibilitat és contestar una vaguetat: s’estudia per a aprendre. Però, per a aprendre què? Què és aprendre?

AVALUACIÓ

Objectius Reconéixer les funcions del llenguatge. Conéixer els gèneres literaris. Fer una lectura en veu alta. Saber què és la diversitat lingüística. Conéixer els sons, les grafies. Saber pronunciar les vocals. Saber què és l’oració simple i els seus components. Conéixer la terminologia relacionada amb la informàtica.

Objectius de la unitat

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA Fonètica i ortografia, gramática, lèxic

Fes una redacció que conteste algunes qüestions que, en principi, són ben bàsiques per a afrontar el curs que queda al davant. 8

Aquest apartat inclou els continguts de fonètica i ortografia, gramàtica i lèxic i les seues activitats.

COMUNICACIÓ

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA · FONÈTICA I ORTOGRAFIA

Diari d'aula

Els dígrafs són grups de lletres que representen sons que no es poden representar amb una sola lletra. És per això que, excepte uns pocs, la resta s’han de separar en l’escriptura: ix, l·l, mm, nn, rr, ss, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz. No se separen: qu, gu, ll, ny i ig (a final de paraula).

s

t

u

v

w

ve (baixa)

r

ve doble

q

x

y

i grega

p

ics

o

z

AC T I V I TAT S 1

El sistema d’escriptura romà o llatí és alfabètic i prové del grec a través de l’etrusc. Té l’origen cap al segle vii a. de C. El sentit de l’escriptura és horitzontal i en línies. En principi, s’escrivia de dreta a esquerra, però, finalment, es va consolidar l’escriptura d’esquerra a dreta.

A més, tenim la possibilitat de modificar algunes lletres per a matisar els sons que representen: són la ç, à, é, è, ó, ò, í, ú, ï, ü. COMUNICACIÓ · DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

Les funcions del llenguatge La comunicació és un fenomen complex que es pot sintetitzar en un esquema en què apareixen tots els elements que intervenen en cada acte comunicatiu.

Context (pragmàtica) referent (refencial) emissor (emotiva)

missatge (poètica)

receptor (apel·lativa)

canal (fàtica) codi (metalingüística)

Les funcions bàsiques del llenguatge són les següents: ▘Funció pragmàtica: en un acte de comunicació preval la funció pragmàtiRESPON

ca quan allò més important és el context en què es dóna la comunicació. ▘Funció referencial: se centra en el significat del missatge, el referent. ▘Funció emotiva: quan el més important és l’expressió de l’emissor. ▘Funció poètica: la forma del missatge és essencial per a transmetre

connotacions i imatges. ▘Funció apel·lativa: se centra en el receptor per a persuadir-lo i influir en

la seua conducta. ▘Funció fàtica: té com a finalitat iniciar o mantindre la comunicació entre ▶ Digues quina funció bàsica del

llenguatge representa aquesta imatge. Raona la resposta.

persones. ▘Funció metalingüística: s’usa la llengua per tractar sobre llengua.

AC TI V I TAT S 1 Explica què és un text literari i raona quina és la funció lingüística principal dels textos literaris.

Demanava amb els ulls suplicants que li deixaren romandre allí. El conductor va quedar perplex. Els seus camarades parlaven entre si animadament, relatant casos d’alguns gossos massa vells i inútils per al treball que van morir de tristesa en veure que se’ls separava dels seus arreus. Finalment, commoguts i apesarats, van acordar que ja que Dave havia de morir prompte, morirà almenys enganxat al trineu, amb el cor ple d’alegria en caure en el lloc d’honor. Van tornar a posar-li el corretjam; l’animal, sentint-se orgullós i satisfet, va començar a tirar amb tanta ànima com sempre; però no va poder reprimir els crits d’angoixa que involuntàriament li arrancava el dolor de la ferida interna. I així va saber mantindre’s en el seu lloc, fins que, arribada la nit i estés en el campament, el conductor li va fer lloc al costat de la foguera. Va posar-se en peu fent un esforç enorme i convulsiu, es va trontollar, vacil·lant, i va rodar sobre la neu. Encara intentava avançar amb les potes esteses i sacsant el cos com si volguera caminar a força de convulsions; però el van abandonar les esgotades forces, i quan els seus camarades el van veure per última vegada, jeia sobre la neu, panteixant, febril, ansiós de seguir-los.

L’alfabet romà més antic contenia només 21 lletres i, al principi, com hem dit, s’emprava una direcció d’escriptura de dreta a esquerra. Algunes inscripcions públiques sobre pedra i metall mostraven separació de paraules per mitjà de punts col·locats a mitjana altura.

Els accents obert ( ` ) i tancat ( ´ ) davant de les vocals, indiquen que aquesta és la lletra tònica i que es pronuncia d’aquesta manera. La a és una vocal sempre oberta i la i i la u són sempre tancades, per tant, no hi ha cap dubte sobre l’ús de l’accent.

Promotora española de lingüística (adaptació)

En general, es pronuncien amb o oberta

a Quins altres alfabets coneixes? Amb quines llengües els relaciones? b Hi ha cap alumne del grup que sàpia usar un altre alfabet? c Per què creus que pot ser important que tantes llengües del món compartim un mateix alfabet?

• Davant de síl·laba amb -i- o amb -u-: conveni, fèmur, • Davant de vocal -i- o síl·laba amb -i-: boina, crònic, dimoni. • Davant de vocal -u- o síl·laba amb -u-: bou, mòdul,

ingenu, sèrie. • Davant de -l- o -l·l- o -rr- o -r + consonant-: cel·la,

ploure. • La major part de les esdrúixoles: còlera, dòmino. Però

col·legi, cruel, expert, guerra, vers. • Paraules acabades en -eu i algunes terminacions cultes

fórmula. mal, esòfag, pròleg, torxa.

gènere, mètode. Però església.

3

inclòs, reclòs...

gendre, tendre.

Taules que resumeixen els continguts i que també es poden trobar en el CD.

Respon les preguntes següents: a Què pot passar si no usem accents? Com podem saber quina és la síl·laba tònica? b Quina és la diferència de pronunciació entre una síl·laba tònica i una d’àtona? c Quina és la diferència de pronunciació entre una vocal oberta i una de tancada?

-oig/a (roig); -ol/a (sol, escola); -ort/a (horta); -ossa (brossa); -ost/a (impost); -ot/a (xicot).

• Altres paraules: Josep, Llorenç, Vicent.

Lapis niger. Observa que té uns punts col·locats a mitjana altura per separar paraules..

2 Busca al text de l’activitat 1 les paraules que contenen un dígraf i les que contenen una lletra modificada; després, escriu-les en el teu quadern.

(-ecte/a, epte/a): concepte, correcte, fideu, hereu, preu, • La major part dels termes científics i neologismes: anòtrajecte, recepta.

• La major part de les esdrúixoles: anècdota, clemència, • Participis dels verbs compostos de cloure: desclòs, • En alguns mots amb el grup -ndr-: cendra, divendres, • Les terminacions: -oc/a (groc); -oç (veloç); -of/a (carxofa);

• En algunes paraules acabades en –os, -osa: arròs, mos, llosa, rosa.

20

21

Jack London, La crida salvatge (fragment adaptat) a Digues si aquest fragment et sembla trist o alegre i explica’n les raons. b Fes una breu descripció dels personatges que hi intervenen. c Posa un títol al fragment. d Identifica el protagonista d’aquest fragment i descriu-lo. e Quina es la funció lingüística predominant en aquest text? 3 Fes una llista dels actes comunicatius més importants que fas cada dia i esbrina quina n’és la funció lingüística predominant.

10

TÈCNIQUES DE TREBALL

AVALUACIÓ

11

Tècniques de treball S'hi treballen, principalment, les habilitats lingüístiques.

Activitats Activitats sobre els continguts estudiats

TÈCNIQUES DE TREBALL · TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS

TÈCNIQUES DE TREBALL · TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS

La lectura en veu alta

ample, quasi pla, amb el front molt ixent i el stop profundament accentuat. El seu morro és molt curt, ample, arromangat, amb les foses nasals ben obertes i simètriques; disposa de plecs concèntrics i simètrics que cauen sobre els llavis superiors. La mandíbula és ampla, quadrada i potent. La mandíbula inferior mostra una ampla corba, i acaba davant d’una mandíbula superior. La condició de la dentadura és que els llavis superior i inferior s’unisquen cobrint completament les dents. El seu coll ha de ser curt i arquejat. Els ulls tenen una expressió vivaç de color fosc, prou, grans, redons i ixents, sense mostrar el blanc quan mira de front. De grandària mitjana, les seues orelles són erectes, amples en les bases i arredonides en la punta. El cos s’eleva progressivament fins al nivell del llom inclinant-se cap a la cua. L’esquena és ampla i musculosa, el llom curt i ample, la gropa obliqua, el pit cilíndric i ben profund. La cua és curta, grossa en la base, enroscada i esmolada en la punta. La pell ha de ser suau al tacte, amb una capa de to lleonat, ja siga tigrat o no, i pot tindre taques blanques; el color també pot ser arena, negre o blanc-tigrat. El pes no ha de ser menor a 8 quilos, ni major de 14.

NOSTRA TERRA Els nobles d’Anglaterra, en l’edat mitjana, tenien enormes gossos que utilitzaven en combats contra l’enemic i també per a caçar bous. Com que només els nobles podien gaudir de la companyia d’aquests grans cans, la picaresca del poble va originar un gos tan fort i combatiu com el mastí però de potes curtes: el buldog anglés. La crisi econòmica del segle xix va obligar a emigrar els artesans tèxtils de Nottingham a Calais i s’emportaren les seues mascotes que es distingien per les orelles de petxina. En creuar aquests gossos amb el terrier-boules va aparéixer el buldog francés.

Activitats orals

Té un caràcter sociable, viu, juganer, esportiu i entusiasta. No requereix excessivament de les nostres carícies constantment, però sí de companyia permanent. És important prestar atenció a la seua educació mentre encara és jove i mostrar fermesa, castigant-lo immediatament que actua malament i premiant-lo quan fa alguna cosa bé. A aquesta afectuosa raça els encanten els xiquets, juguen amb ells i en gaudixen, però cal controlar fins a quin punt arriben amb el joc, ja que s’emocionen molt i no s’adonen que estan esgotats; com que tenen la tràquea estreta, ja que són molt xatos, tenen dificultats respiratòries, per això ronquen, i si es cansen molt comencen a respirar sufocadament i s’ofeguen i poden arribar a morir. Tot i això, convé traure’ls a passejar, ja que és bo que facen exercici. També són bons per a les persones majors, ja que són molt tranquils i els encanta fer llargues sestes en companyia.

Activitats en grup Activitats de reforç

La gestació dura uns 63 dies. Passat este temps es poden veure els cadells en una ecografia. Si tenen poques pulsacions i la gossa té símptomes de part, cal fer-li la cesària. Els gossets, en este cas, solen eixir quasi morts i cal reanimar-los i llevar-los els líquids dels nas i la boca amb l’ajuda d’una xeringa amb farinetes fins que criden. Una vegada estan bé, cal donar-los calor amb una bombeta roja per exemple. Les buldogs franceses solen ser magnífiques mares, netegen els cadells, paren atenció de no xafar-los i s’estan molt quietes i els alimenten fins que ho consideren necessari.

Activitats d'ampliació

Les atencions que requereix el buldog francés no són molt exagerades, ja que un dels seus avantatges és que té un pelatge curt i només amb raspallar-los el pèl mort és suficient. Segons les condicions de vida, cal llavar-los periòdicament, com a mínim una vegada al mes. També cal netejar les xicotetes arrugues que té en la cara i amb atenció a les orelles sense tirar-hi aigua perquè els podem produir una otitis.

BITLOT

La relació de l’alfabet romà amb l’etrusc apareix ja en el lapis niger (s. vi a. de C.) que és la inscripció romana més antiga, trobada al Fòrum Romà sobre la tomba de Ròmul.

La e i la o poden accentuar-se obertes o tancades: En general, es pronuncien amb e oberta

L’autor Jack London (1876-1916), escriptor estadounidenc autor de grans obres com El fill del bosc, La crida salvatge i Claublanc entre altres.

La caravana es va detindre davant de l’espessor del bosc. El mestís va tornar sobre els seus passos cap al campament que acabaven d’abandonar. Els altres conductors el van seguir. Regnava un silenci trist i absolut. Va sonar un tir. Els homes van tornar precipitadament. Van esclafir els fuets, repicaren alegrement els cascavells, i els trineus van lliscar una vegada més sobre la pista de gel. Però Buck i els altres gossos ho havien comprés tot. El cadàver de l’incansable germà de treball jeia sagnant i immòbil, més enllà de la selva, com una taca de púrpura sobre el sudari de la planura blanca...

etrusc Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics, parlada en l’antiga Etrúria.

Moltes llengües que no tenien sistema propi d’escriptura han adoptat l’alfabet romà o llatí (l’alfabet que ara mateix estàs llegint). El romà, per tant, és l’alfabet més universalment estés.

La dièresi sobre la u indica que aquesta lletra s’ha de sentir (pingüí, qüestió) quan podria esdevenir part d’un dígraf. La dièresi sobre i i u indica bé que és la vocal tònica de la paraula, però no es pot accentuar segons les regles d’accentuació (reüll, roïna), o bé que aquesta lletra no forma diftong amb l’anterior vocal (fluïdesa o suïcidi).

Llig atentament aquest fragment de La crida salvatge de Jack London. Després, resol les qüestions que es plantegen a continuació: 2

Cada un dels elements que intervenen en aquest esquema de la comunicació es pot relacionar amb una funció lingüística. Això és, cada acte comunicatiu té totes les funcions lingüístiques, però segons l’element que predomina en aquell acte comunicatiu, predomina una funció lingüística diferent.

Roman Jakobson, lingüista que va formular l’esquema bàsic de la comunicació.

La ç trencada representa el so de la s davant de a, o, u en algunes ocasions: caça, açò. Les raons són de tradició històrica.

1

COMUNICACIÓ · DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

Llig atentament el text següent i contesta les preguntes:

zeta

hac

n

u

ge

m

te

efa

l

essa

e

k

erra

be (alta)

j

cu

a

de

i

pe

h

o

g

ena

f

ema

e

ela

d

ca

c

jota

b

i (llatina)

a

ce

L’alfabet actual té 26 signes amb els quals es poden expressar infinits missatges. De fet, en cada llengua l’alfabet expressa una realitat fonètica diferent:

S'hi treballen, principalment, les habilitats lingüístiques.

1

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA · FONÈTICA I ORTOGRAFIA

Els sons i les grafies (I): lletres i dígrafs. Vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

Comunicació

Un bon buldog ha de tindre el cap fort, gran, quadrat, amb una plecs i arrugues quasi simètrics; amb un crani

Activitats per a treballar els continguts estudiats en la unitat.

1

AVALUACIÓ

1

S ABIES QUE… Stop és la part del cap del gos on s’uneix el front i el musell.

AC TI V I TAT S 1

Respon les qüestions següents relacionades amb el text anterior:

6

En venien més, i aviat em va voltar un reduït grup de potser vuit o deu d’aquestes criatures exquisides. Una d’elles se’m va adreçar. És estrany: se’m va acudir que la meva veu era massa ruda i profunda per a elles. Per això vaig fer que no amb el cap, vaig assenyalar-me les orelles i vaig tornar a fer que no amb el cap. Va avançar-se un pas, va dubtar i em va tocar la mà. Llavors vaig sentir d’altres tentacles petits i tendres sobre l’esquena i les espatlles. Volien assegurar-se que jo era real. No hi havia res d’alarmant en això. És més, hi havia alguna cosa en aquelles personetes que inspirava confiança –una gentilesa graciosa, un cert assossec de xiquet petit. I, a més, semblaven tan fràgils que vaig poder-me imaginar que els tirava tots per terra com si foren bitlles. Però vaig fer un moviment brusc per a prevenirlos quan vaig veure les seves manetes roses palpant la Màquina del Temps. Per sort, llavors, quan encara no era massa tard, vaig pensar en un perill que fins aleshores havia passat per alt, vaig atènyer les barres de l’aparell, vaig descargolar les petites palanques que l’haurien posat en marxa i me les vaig ficar a la butxaca. I vaig continuar pensant què podia fer per a comunicar-me amb elles. Després, observant els seus trets de més a prop, vaig veure noves peculiaritats en la seva bellesa porcellanenca. Els seus cabells, uniformement arrissats, s’acabaven de sobte al coll i a les galtes; a la cara, no n’hi havia ni rastre, i les orelles eren singularment menudes. Les boques eren petites, amb uns llavis més aviat prims i de color vermell viu, i les barbetes acabaven en punta. Els ulls eren amples i submisos; i –això pot semblar egoista per part meva– fins i tot llavors vaig figurar-me que hi havia una certa manca de l’interès que els hauria pogut suposar.

a Digues de quin tipus de text creus que es tracta i argumenta la resposta. b Explica quin és el tema del text. c Subratlla en el text les paraules que no conegues i busca-les en un diccionari. Pots usar Internet, si ho creus convenient.

Com que no feien cap esforç per comunicar-se amb mi, sinó que simplement s’estaven entorn meu somrient i parlant entre ells amb entonacions suaus i amanyagadores, vaig començar la conversa. Vaig assenyalar la Màquina del Temps i després a mi mateix. Llavors, dubtant un instant sobre com expressar el Temps, vaig assenyalar el sol. Tot seguit, una criatura graciosa i pintoresca amb un vestit de quadres blancs i purpuris va repetir el meu gest i em va sorprendre en imitar el so d’un tro.

3 Per grups, prepareu un fragment del text per a llegir-lo en veu alta. Feu la preparació en veu baixa, marmolant per a no molestar la resta de grups. Després, quan ho indique el professor o professora, llegiu el vostre fragment de manera que es puga entendre per l’entonació, que ha de ser correcta. Per a això, primer, heu d’haver entés bé el significat del text.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

2 Busca en el diccionari el significat de les paraules que no entengues del text La màquina del temps.

LA MÁQUINA DEL TEMPS

2 Fes una lectura atenta del text en veu alta marcant els punts i les comes. És millor que lliges de peus perquè així el diafragma no estarà comprimit i podràs respirar millor. La respiració és, segurament, el més important.

16

H. G. Wells, La màquina del temps, Ed. Empúries (fragment)

17

26

1

AVALUACIÓ

Llig aquest text:

Un moment després, aquesta cosa fràgil del futur i jo estàvem cara a cara. Va venir directament cap a mi i va esclatar a riure. Primer, em va xocar l’absència de qualsevol signe de por en el seu comportament. Es va girar cap als altres dos que el seguien i els va parlar en una llengua estranya, líquida i molt dolça.

L’autor H. G. Wells (1866-1946). Escriptor i filòsof anglés famós per les seues noveles de ficció com ara L’home invisible i La màquina del temps entre altres.

Inma Abad, Nostra Terra (fragment adaptat)

3

Explica si t’ha agradat el text. Raona la resposta.

4 Digues a quin gènere literari pertany el text La màquina del temps i raona la resposta. 5 Busca informació en Internet sobre les llengües al món i les llengües a Europa. Consideres que la diversitat és important o, per contra, és un obstacle per a les relacions personals? 6 Identifica les funcions lingüístiques predominants en cada un dels actes comunicatius següents:

a Parles pel mòbil amb un familiar (però no se sent bé). b Un professor explica els pronoms a un grup de 2n d’ESO. c Expliques a un amic com arribar al cine. d Un poeta llig les seues creacions a un grup d’alumnes. e Una professora fa clase a un grup de 2n d’ESO. 7 Analitza les oracions anteriors buscant el subjecte, el predicat i les funcions sintàctiques principals que contenen (no analitzes el que hi ha entre parèntesis). 8 Busca 10 paraules que pugues relacionar, amb el camp semàntic de l’educació. 9

Respon les preguntes següents: a Quines novel·les t’agrada llegir? b Quines pel·lícules t’agrada veure? De quin tipus són?

10 Fes una redacció on analitzes la relació entre els dos gèneres narratius de l’exercici anterior (novel·la i cinema) i les raons que hi ha a favor o en contra de llegir o de veure pel·lícules. Després, podeu debatre aquestes qüestions en grup.

diari d’aula Has arribat al final de la primera unitat del llibre i podem continuar amb el diari d’aula que hem començat. Aquest diari és una mena de recapitulació i repàs de tot allò que passarà en aquesta classe de llengua i literatura durant el curs. En aquest primer diari pots anotar què t’ha agradat més i què t’ha agradat menys d’aquesta primera unitat. Quines coses consideres que et serviran per a la teua vida quotidiana i quines, en canvi, no veus que tinguen una gran aplicació pràctica en allò que fas i que faràs habitualment.

Pots trobar més informació en el web: 27

www.castellnouedivaldigital.com

7

2n

eso Recursos digitals per a l’alumne

3.2 Guia didàctica La guia didàctica és un conjunt de materials concebut per complementar la planificació que cada docent fa d’aquest curs. Conté el nostre projecte per a l’ESO, les programacions, les orientacions didàctiques, les avaluacions i el solucionari de la matèria de Valencià: llengua i literatura.

12

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

PROJECTE

Projecte Inclou una presentació, la descripció dels nous materials, la referència a les competències bàsiques corresponents, els principis metodològics i l’estructura didàctica d’una unitat.

GUIA DIDÀCTICA PROJECTE

GUIA DIDÀCTICA

Programacions

PROGRAMACIONS

PROGRAMACIONS

Inclouen el currículum oficial de la matèria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris d’avaluació, i la programació específica de la matèria per al curs corresponent.

GUIA DIDÀCTICA ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Orientacions i solucionari Proposen indicacions, suggeriments i comentaris del contingut del llibre de l’alumne i recursos complementaris per al docent. Recopila les solucions de totes les activitats del llibre de l’alumne.

GUIA DIDÀCTICA AVALUACIONS

GUIA DIDÀCTICA ALTRES RECURSOS

AVALUACIONS

Avaluacions Es presenten l’avaluació inicial, l’avaluació sumativa i l’explicació de l’avaluació formativa –relacionada amb els criteris d’avaluació– i inclosa en el CD. L’avaluació formativa està preparada per a ser personalitzada i impresa.

ALTRES RECURSOS

Altres recursos

3.3 CD de la guia didàctica La guia didàctica de Castellnou Editora Valenciana incorpora un CD per cada matèria amb un conjunt de recursos digitals que completen la versió impresa. Guia didàctica Guia didàctica, pròpiament dita, en format PDF Material de suport per a l’avaluació Programacions: • Programació de matèria (en format Word) • Programació d’aula (en format Word)

BITLOT VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

2n

eso

BITLOT VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

Quadres conceptuals. Guia didàctica i recursos digitals per al professor

2n

eso Programacions per al professor

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

13

4. TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mínims de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obligatòria, es fixen les anomenades competències bàsiques que els alumnes han d’haver adquirit al final de l’educació obligatòria. Com tothom sap, la incorporació de les competències bàsiques al currículum deriva de la reflexió sobre l’educació en el segle XXI que s’ha anat fent en l’àmbit dels països de la Unió Europea. La UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissió internacional presidida per l’antic president de la Comissio europea, Jacques Delors, que aplegava experts d’arreu del món, no solament occidentals. L’informe, presentat el 1996 amb el nom Educació: hi ha un tresor amagat a dins –tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors–, estableix els quatre grans pilars de l’educació: 1. Aprendre a conéixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots els mètodes són adequats per aprendre a conéixer i considera que, al capdavall, ha d’haver-hi el plaer de conéixer, comprendre i descobrir. 2. Aprendre a fer. Les persones es formen per a desenvolupar una faena, tot i que, de vegades, no puguen fer-la. En lloc d’assolir una qualificació personal (habilitats), cada vegada és més necessari adquirir competències personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca, és molt important la creativitat. 3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En l’informe, s’afirma que aquest és un dels reptes més importants del segle XXI. En la història de la humanitat, mai no s’ha tingut el poder destructiu que hi ha ara. Davant d’aquesta situació, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar que som diferents, però que, sobretot, som interdependents. A més, per a descobrir els altres, ens hem de conéixer a nosaltres mateixos (quan sàpia qui sóc, sabré plantejar-me la qüestió de l’empatia, entendré que l’altre no pense igual que jo i que les seues raons són tan justes com les meues). En aquest sentit, l’Informe Delors proposa que s’afavorisquen els treballs en comú, que es pare atenció a l’individu com a ésser particular i únic i que es destaque la diversitat com a element necessari i creador. 4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referència al desenvolupament total i màxim de cada persona, a l’educació integral de què s’ha anat parlant des del final del segle XIX i el començament del XX: l’educació del pensament autònom. Es tracta que cada persona siga conscient de la pròpia realitat com a ésser amb capacitat de reflexió i actuació. Cada ésser és una individualitat irrepetible. Cada ésser és important. Cada u ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres éssers, i ha de conrear la capacitat de tindre un pensament propi i una voluntat d’actuació lliure. En el marc de la Unió Europea, els consells europeus d’Estocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002, van adoptar els objectius específics futurs dels sistemes d’educació i formació europeus i un programa de treball (Educació i Formació 2010), que s’han de complir en el transcurs dels anys que falten fins al 2010. Entre els objectius s’inclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat del coneixement i altres de més específics encaminats a promoure l’aprenentatge d’idiomes, desenvolupar l’esperit d’empresa i potenciar la dimensió europea en l’educació general.

14

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

En aquest context de reflexió educativa, la Comissió sobre l’aprenentatge permanent (2001) i la posterior Resolució del consell (27 de juny de 2002) van determinar el caràcter prioritari de «les noves competències bàsiques» i van insistir que l’aprenentatge permanent ha de començar en l’edat preescolar i continuar més enllà de la jubilació. La Llei Orgànica d’Educació (LOE), aprovada el 2006, també s’hi refereix en un dels seus annexos, on apunta que «la incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits. D’ací en ve el caràcter bàsic. Són les competències que un xic o una xica ha d’haver desenvolupat en acabar l’ensenyament obligatori per a assolir la realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bàsiques que sorgeixen dels òrgans institucionals de la Unió Europea, s’han identificat les huit competències bàsiques que s’esmentaven en la Presentació: • Competència en comunicació lingüística. • Competència matemàtica. • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic • Tractament de la informació i competència digital. • Competència social i ciutadana. • Competència cultural i artística. • Competència per a aprendre a aprendre. • Autonomia i iniciativa personal. Cal tindre present que les competències bàsiques no es poden considerar sempre de manera aïllada, perquè sovint s’encavalquen i s’entrellacen: uns aspectes essencials determinats en un àmbit permeten assolir la competència en d’altres. La competència en les capacitats bàsiques de la llengua (lectura i escriptura), el càlcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a l’aprenentatge, mentre que totes les activitats d’aprenentatge se sustenten en la capacitat d’aprendre a aprendre. Hi ha una sèrie d’elements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les huit competències bàsiques: el pensament crític, la creativitat, les capacitats d’iniciativa, la resolució de problemes, l’avaluació del risc, la presa de decisions i la gestió constructiva dels sentiments. En relació estreta amb aquestes huit competències bàsiques, hi ha sis qüestions que mereixen una atenció especial en el context educatiu espanyol. Són les següents: • El foment de la lectura. • El domini d’una llengua estrangera, concretament, l’anglés. • La capacitat per a l’ús i el domini de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. • L’educació en valors. • L’atenció personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada més divers. • La càrrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

15

Des de Castellnou Editora Valenciana, proposem recursos didàctics específics per a tractar cada una d’aquestes sis grans qüestions, que són, alhora, part integrant de les competències bàsiques formulades.

5. ELS PRINCIPIS METODOLÒGICS Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central l’adquisició d’aquestes competències bàsiques. Els recursos didàctics principals que inclou la nostra proposta són aquests:

5.1 Foment de la lectura La lectura és, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els alumnes lligen bé, si tenen una bona comprensió lectora, una bona dicció, un bon ritme i una bona entonació, la lectura es convertirà en un instrument essencial d’aprenentatge, de comprensió de la realitat i d’integració cultural i social. Tanmateix, llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competència exclusiva de la matèria de Llengua. És per això que en el nostre projecte reforcen la lectura de cada unitat d’aquesta matèria amb una altra lectura de caràcter «desescolarització». És a dir, sense el peatge obligat de les activitats adjuntes; és una lectura que estimula a llegir pel plaer de llegir. Pel mateix motiu, proposem lectures en cada unitat de Matemàtiques, de Ciències de la naturalesa, de Geografia i història, perquè saber llegir és saber desxifrar les matemàtiques i és saber comprendre el món.

5.2 Ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació En totes les matèries trobem, en cada unitat didàctica, una proposta d’activitats TIC estretament relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta d’una proposta que preveu la tutorització del professorat i que permet avançar sistemàticament en l’ús i el domini progressiu d’aquestes noves tecnologies. A més, els llibres de Ciències de la naturalesa i de Geografia i història inclouen, en el CD que acompanya la guia didàctica, una galeria d’imatges que el docent pot incorporar a la dinàmica de l’aula en forma de projeccions.

5.3 Proposta didàctica per a l’educació en valors La importància de la transmissió i l’assimilació de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qüestió amb un espai propi en el nostre projecte. Volem fer-hi notar la importància que el treball en equip té com a recurs pedagògic en el tractament de l’educació en valors. En la guia didàctica, dins de l’apartat d’Orientacions didàctiques, trobareu nombroses propostes de treballs en equip o treballs de grup. La importància que, des del punt de vista essencialment educatiu, té el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta intrínsecament un alt contingut d’educació en valors. L’assoliment d’una tasca en comú permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribuïm a fer-los arrelar entre l’alumnat. Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors següents:

16

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

• L’esperit de col·laboració. Moltes iniciatives són més fàcils i més gratificants de dur a terme si es resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per força, la cooperació de diverses persones. • La voluntat de participació. La pràctica constant en faenes de col·laboració i el resultat gratificant que se’n deriva ha de promoure la voluntat de participació dels xiquets i de les xiquetes. • La implicació social. Les qüestions que emanen la intervenció de moltes mans ens fan veure que, sovint, cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per a obtindre solucions o millores o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que són cosa de tots. • Les actituds solidàries. Els problemes que puga tindre qualsevol membre de l’equip en la seua tasca són els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i «inhabilitats». Allà on no hi arriba un, hi pot arribar l’altre, i viceversa. La solidaritat, l’ajut mutu, respon, en el fons, a una idea de relació més justa i més humana. • L’afany de cooperació, en contraposició a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip és un antídot de les actituds individualistes, poc o gens solidàries. • L’aprenentatge col·lectiu autònom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sinó que es construeixen. La col·laboració en una tasca de grup és un bon mitjà per a afavorir la construcció personal d’aprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense saber-ho, com a estímul edificant de la construcció. • L’esperit democràtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions de manera consensuada… En definitiva, el treball en grup conté l’essència de l’organització democràtica. • La transversalitat de l’educació en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar estiguen sempre presents en la dinàmica ordinària de l’aula. El treball en equip té, com acabem de mostrar, unes bondats pedagògiques implícites. Val la pena ser-ne conscients i crear periòdicament situacions de treball cooperatiu. El professorat ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats pròpies del dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no siga un recurs esporàdic sinó, ben al contrari, una manera habitual d’aprendre continguts i, a la vegada, un camí realment efectiu perquè l’alumnat arribe a interioritzar els valors proposats.

5.4 Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat dels xics i de les xiques Cal tindre en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives molt diferents. Bé perquè el seu entorn sociocultural o la seua escolarització prèvia són molt diversos, bé per les característiques individuals de cada u, el fet és que els mètodes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com siga possible a cada estudiant.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

17

Tots els nostres materials per a l’Educació Secundària Obligatòria estan concebuts per a atendre la diversitat de xics i xiques. Cada unitat didàctica inclou material de reforç i d’ampliació que us permetrà crear un itinerari educatiu d’acord amb les necessitats de l’aula o d’alguns alumnes concrets. El material de reforç i d’ampliació que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia didàctica està pensat per a orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. D’una banda, es pot donar, una vegada explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requerisquen. D’altra, sobretot en el cas del material de reforç, pot servir per a començar a explicar la unitat d’una manera més senzilla i pautada si considereu que cal establir bé les bases de tots els alumnes de l’aula abans d’endinsar-nos en un nivell conceptual més alt.

5.5 La càrrega equilibrada de continguts: la seqüenciació 11+1 En totes les àrees, els continguts d’un curs estan organitzats a partir d’una seqüenciació en onze unitats didàctiques. Els nostres projectes trenquen, així, les fórmules tradicionals que conceben un nombre d’unitats divisible per tres, en correspondència amb els tres trimestres que marquen la dinàmica d’un curs escolar. El canvi que proposem en aquest sentit no és gratuït, més aviat al contrari: pretén contribuir a una millor adequació a la realitat i als ritmes escolars determinats pel calendari anual. La nostra proposta de seqüenciació parteix d’un fet que es pot observar fàcilment: el tercer trimestre és sempre més curt que els altres dos. És per això que, a l’hora de distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i només tres per al tercer. A més, no podem oblidar que, a la sobrecàrrega de continguts que té habitualment el tercer trimestre, sovint s’hi afig una activitat escolar una mica frenètica: final de curs, convivències escolars, setmanes culturals, etc. L’abundància de continguts programats per a aquest trimestre produeix de vegades un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difícil poder enllestir tots els temes. Aquesta manera de dividir la programació pretén evitar aquests desajustaments entre el temps disponible i la matèria que s’ha d’impartir. La seqüenciació en onze unitats incorpora un afegit de caràcter innovador que hem anomenat unitat +1. Aquesta unitat final té una extensió molt inferior a la de les onze anteriors i no treballa continguts nous d’aprenentatge. Es tracta d’una unitat de recopilació, reactivació i interrelació del que es considera fonamental de tot el curs. És, per tant, una síntesi, un colofó didàctic que pot ajudar a coronar amb èxit el procés d’aprenentatge dels continguts de cada matèria.

18

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

6. ESTRUCTURA DIDÀCTICA DEL LLIBRE PÀGINA D’ENTRADA

COMUNICACIÓ

Títol de la unitat

COMUNICACIÓ · DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

Número de la unitat

La comunicació és un fenomen complex que es pot sintetitzar en un esquema en què apareixen tots els elements que intervenen en cada acte comunicatiu.

1

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE Continguts COMUNICACIÓ

Cada un dels elements que intervenen en aquest esquema de la comunicació es pot relacionar amb una funció lingüística. Això és, cada acte comunicatiu té totes les funcions lingüístiques, però segons l’element que predomina en aquell acte comunicatiu, predomina una funció lingüística diferent. Context (pragmàtica)

Índex de continguts

Roman Jakobson, lingüista que va formular l’esquema bàsic de la comunicació.

referent (refencial) emissor (emotiva)

missatge (poètica)

receptor (apel·lativa)

DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les funcions del llenguatge

codi (metalingüística)

GÈNERES LITERARIS Introducció als gèneres literaris

Les funcions bàsiques del llenguatge són les següents:

TÈCNIQUES DE TREBALL

▘Funció pragmàtica: en un acte de comunicació preval la funció pragmàti-

TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS La lectura en veu alta

RESPON

ca quan allò més important és el context en què es dóna la comunicació. ▘Funció referencial: se centra en el significat del missatge, el referent.

LLENGUA I SOCIETAT

▘Funció emotiva: quan el més important és l’expressió de l’emissor.

LLENGUA I SOCIETAT La diversitat lingüística

▘Funció poètica: la forma del missatge és essencial per a transmetre

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

connotacions i imatges. ▘Funció apel·lativa: se centra en el receptor per a persuadir-lo i influir en

FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies (I): lletres i dígrafs. Les vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

Foto entrada unitat

2 Llig atentament aquest fragment de La crida salvatge de Jack London. Després, resol les qüestions que es plantegen a continuació:

Demanava amb els ulls suplicants que li deixaren romandre allí. El conductor va quedar perplex. Els seus camarades parlaven entre si animadament, relatant casos d’alguns gossos massa vells i inútils per al treball que van morir de tristesa en veure que se’ls separava dels seus arreus. Finalment, commoguts i apesarats, van acordar que ja que Dave havia de morir prompte, morirà almenys enganxat al trineu, amb el cor ple d’alegria en caure en el lloc d’honor. Van tornar a posar-li el corretjam; l’animal, sentint-se orgullós i satisfet, va començar a tirar amb tanta ànima com sempre; però no va poder reprimir els crits d’angoixa que involuntàriament li arrancava el dolor de la ferida interna.

Jack London, La crida salvatge (fragment adaptat)

la seua conducta.

a Digues si aquest fragment et sembla trist o alegre i explica’n les raons. b Fes una breu descripció dels personatges que hi intervenen. c Posa un títol al fragment. d Identifica el protagonista d’aquest fragment i descriu-lo. e Quina es la funció lingüística predominant en aquest text?

persones.

llenguatge representa aquesta imatge. Raona la resposta.

▘Funció metalingüística: s’usa la llengua per tractar sobre llengua.

LÈXIC La terminologia de la informàtica

diari d’aula

AC TI V I TAT S

AVALUACIÓ

Aquesta és la primera unitat del segon curs del llibre de llengua. Escriu una breu redacció on expliques què esperes d’aquest curs: quines coses esperes aprendre, què t’agradaria estudiar, com t’agradaria fer la classe i organitzar-la…

Objectius Reconéixer les funcions del llenguatge. Conéixer els gèneres literaris. Fer una lectura en veu alta. Saber què és la diversitat lingüística. Conéixer els sons, les grafies. Saber pronunciar les vocals. Saber què és l’oració simple i els seus components. Conéixer la terminologia relacionada amb la informàtica.

Contesta aquesta pregunta: per a què et pot ajudar en la teua vida diària la classe de llengua? En principi, pareix que cada assignatura que es curse en el centre només serveix per a aprovar i, si s’aproven totes, donen un títol. Aleshores, l’únic objectiu del sistema educatiu és expedir títols? L’altra possibilitat és contestar una vaguetat: s’estudia per a aprendre. Però, per a aprendre què? Què és aprendre?

Objectius

Jack London (1876-1916), escriptor estadounidenc autor de grans obres com El fill del bosc, La crida salvatge i Claublanc entre altres.

La caravana es va detindre davant de l’espessor del bosc. El mestís va tornar sobre els seus passos cap al campament que acabaven d’abandonar. Els altres conductors el van seguir. Regnava un silenci trist i absolut. Va sonar un tir. Els homes van tornar precipitadament. Van esclafir els fuets, repicaren alegrement els cascavells, i els trineus van lliscar una vegada més sobre la pista de gel. Però Buck i els altres gossos ho havien comprés tot. El cadàver de l’incansable germà de treball jeia sagnant i immòbil, més enllà de la selva, com una taca de púrpura sobre el sudari de la planura blanca...

▘Funció fàtica: té com a finalitat iniciar o mantindre la comunicació entre ▶ Digues quina funció bàsica del

GRAMÀTICA L’oració simple

L’autor

I així va saber mantindre’s en el seu lloc, fins que, arribada la nit i estés en el campament, el conductor li va fer lloc al costat de la foguera. Va posar-se en peu fent un esforç enorme i convulsiu, es va trontollar, vacil·lant, i va rodar sobre la neu. Encara intentava avançar amb les potes esteses i sacsant el cos com si volguera caminar a força de convulsions; però el van abandonar les esgotades forces, i quan els seus camarades el van veure per última vegada, jeia sobre la neu, panteixant, febril, ansiós de seguir-los.

canal (fàtica)

EDUCACIÓ LITERÀRIA

1

COMUNICACIÓ · DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

Les funcions del llenguatge

1 Explica què és un text literari i raona quina és la funció lingüística principal dels textos literaris.

3 Fes una llista dels actes comunicatius més importants que fas cada dia i esbrina quina n’és la funció lingüística predominant.

10

11

Activitats sobre els continguts estudiats

Fes una redacció que conteste algunes qüestions que, en principi, són ben bàsiques per a afrontar el curs que queda al davant. 8

Diari d’aula inicial TÈCNIQUES DE TREBALL

EDUCACIÓ LITERÀRIA

2 Llig aquest text i respon les qüestions següents, igual que feres en l’activitat anterior:

Els gèneres literaris són uns formats en què es poden agrupar totes les produccions que anomenem literàries. Es classifiquen en quatre tipus: narrativa, poesia, teatre i assaig.

Introducció a la literatura

Eren les nou del matí del 8 de febrer de 1939. La vespra, a poqueta nit, havia travessat la frontera francesa per la Jonquera. La vespra, per tant, quan vaig lliurar el meu fusell al gendarme que me’l demanà, vaig deixar de ser soldat de la República espanyola per convertir-me en refugiat de guerra. Com que el camp del Voló l’havien habilitat més que res per a dones i xiquets, els meus companys i jo, uns deu o dotze en total, havíem dormit als afores del poble en els bancalets de les últimes cases.

Té un caràcter sociable, viu, juganer, esportiu i entusiasta. No requereix excessivament de les nostres carícies constantment, però sí de companyia permanent. És important prestar atenció a la seua educació mentre encara és jove i mostrar fermesa, castigant-lo immediatament que actua malament i premiant-lo quan fa alguna cosa bé. A aquesta afectuosa raça els encanten els xiquets, juguen amb ells i en gaudixen, però cal controlar fins a quin punt arriben amb el joc, ja que s’emocionen molt i no s’adonen que estan esgotats; com que tenen la tràquea estreta, ja que són molt xatos, tenen dificultats respiratòries, per això ronquen, i si es cansen molt comencen a respirar sufocadament i s’ofeguen i poden arribar a morir. Tot i això, convé traure’ls a passejar, ja que és bo que facen exercici. També són bons per a les persones majors, ja que són molt tranquils i els encanta fer llargues sestes en companyia.

Carretera avant, de tot arreu sorgien refugitats i se’ns agregaven. A entrada de fosc, vam arribar a Sant Cebrià de la Marenda i n’érem més de dos-cents. Sense perdre punt, ens van internar en un camp de concentració instal·lat a la platja. No tenia barracons per a dormir i nosaltres mateixos vam improvisar tendes de campanya amb pals, filferros i les nostres mantes.

Sento pànic sense tu, si res ja no m’importa, si ja no puc sommiar, no tenir-te al meu costat, t’has endut la primavera la meva ànima sencera i encara no sé per què.

Hi vaig ser un mes. Un mes d’alimentació molt deficient, de diarrea, de sobresaturació humana i de milers i milers de polls que, com si també tinguren por del feixisme, ens havíem acompanyat en l’exili. Manuel Joan i Arinyó, 10.193 Escuma de mar, Perifèric edicions (fragment)

Sergio Dalma, Foc a l’ànima a Digues a quin gènere literari creus que pertany el text anterior:

La gestació dura uns 63 dies. Passat este temps es poden veure els cadells en una ecografia. Si tenen poques pulsacions i la gossa té símptomes de part, cal fer-li la cesària. Els gossets, en este cas, solen eixir quasi morts i cal reanimar-los i llevar-los els líquids dels nas i la boca amb l’ajuda d’una xeringa amb farinetes fins que criden. Una vegada estan bé, cal donar-los calor amb una bombeta roja per exemple. Les buldogs franceses solen ser magnífiques mares, netegen els cadells, paren atenció de no xafar-los i s’estan molt quietes i els alimenten fins que ho consideren necessari.

a Digues a quin gènere literari creus que pertany el text anterior: poesia

teatre

narrativa

assaig

assaig b Tria una de les opcions següents per a justificar la resposta de l’exercici anterior:

b Tria una de les opcions següents per a justificar la resposta de l’exercici anterior:

1 Perquè està contant una història d’esdeveniments que tenen entre si una relació temporal (cronològica) amb uns protagonistes i unes accions i escenaris. 2 Perquè parlen directament uns personatges en un intercanvi d’idees constant i sembla que pot ser representat en un escenari. 3 Perquè expressa, en prosa, les idees pròpies sobre temes que tenen a veure amb el coneixement, la ciència, la vida... 4 Perquè és un text fragmentat que sembla que té un ritme, i en algunes ocasions rimen el final dels fragments que l’integren.

1 Perquè està contant una història d’esdeveniments que tenen entre si una relació temporal (cronològica) amb uns protagonistes i unes accions i escenaris. 2 Perquè parlen directament uns personatges en un intercanvi d’idees constant i sembla que pot ser representat en un escenari. 3 Perquè expressa, en prosa, les idees pròpies sobre temes que tenen a veure amb el coneixement, la ciència, la vida... 4 Perquè és un text fragmentat que sembla que té un ritme, i en algunes ocasions rimen el final dels fragments que l’integren.

Les atencions que requereix el buldog francés no són molt exagerades, ja que un dels seus avantatges és que té un pelatge curt i només amb raspallar-los el pèl mort és suficient. Segons les condicions de vida, cal llavar-los periòdicament, com a mínim una vegada al mes. També cal netejar les xicotetes arrugues que té en la cara i amb atenció a les orelles sense tirar-hi aigua perquè els podem produir una otitis.

3 Comenta les principals semblances i diferències entre el text de Sergio Dalma i el de Manuel Joan Arinyó.

Un bon buldog ha de tindre el cap fort, gran, quadrat, amb una plecs i arrugues quasi simètrics; amb un crani

12

13

Inma Abad, Nostra Terra (fragment adaptat)

AC TI V I TAT S 1

Respon les qüestions següents relacionades amb el text anterior: a Digues de quin tipus de text creus que es tracta i argumenta la resposta. b Explica quin és el tema del text. c Subratlla en el text les paraules que no conegues i busca-les en un diccionari. Pots usar Internet, si ho creus convenient.

2 Fes una lectura atenta del text en veu alta marcant els punts i les comes. És millor que lliges de peus perquè així el diafragma no estarà comprimit i podràs respirar millor. La respiració és, segurament, el més important. 3 Per grups, prepareu un fragment del text per a llegir-lo en veu alta. Feu la preparació en veu baixa, marmolant per a no molestar la resta de grups. Després, quan ho indique el professor o professora, llegiu el vostre fragment de manera que es puga entendre per l’entonació, que ha de ser correcta. Per a això, primer, heu d’haver entés bé el significat del text.

17

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

LLENGUA I SOCIETAT 1

LLENGUA I SOCIETAT · LLENGUA I SOCIETAT

AC T I V I TAT S Digues el que sàpies de la comarca on vius: a Busca informació en Internet sobre tot allò que consideres important: localitats més importants, activitat econòmica, espais naturals, espais culturals, població... b Escull els aspectes més destacables i ordena’ls segons consideres que cal introduir-los. Pots fer grups segons els aspectes culturals, l’economia, etc. Respon les preguntes següents: a Parles valencià? I la teua família? b Si parles valencià, quin subdialecte parles: septentrional, castellonenc, meridional, alicantí o central? c Parles igual amb els teus amics que quan escrius un examen? d Parlaven igual els valencians del segle XVI que els valencians actuals? Per què? Parla igual, una persona que tinga molta cultura que una persona que siga, per exemple, analfabeta? Per què?

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA · FONÈTICA I ORTOGRAFIA

f

g

h

història, així no és igual l’anglés de Shakespeare que l’actual. ▘L’espai. Les llengües es parlen diferent en llocs diferents: Colòmbia

i Espanya, Brasil i Portugal...

es troba: amb els amics, amb la família, en el treball, en un examen, en l’autobús...

ce

de

e

efa

ge

hac

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

w

x

y

z

a Què creus que vol dir el text? b Què volia dir el pianista amb allò de les tecles negres i blanques?

AC T I V I TAT S 1

Els accents obert ( ` ) i tancat ( ´ ) davant de les vocals, indiquen que aquesta és la lletra tònica i que es pronuncia d’aquesta manera. La a és una vocal sempre oberta i la i i la u són sempre tancades, per tant, no hi ha cap dubte sobre l’ús de l’accent.

J. López Melús, Programa Educació en Valors, CAM (fragment adaptat)

▘L’estrat social. Depenent del grup social en què s’organitza la societat, hi

ha parlants que tenen més possibilitats que altres a l’hora de comunicarse; com més cultura, més possibilitats lingüístiques.

l

La dièresi sobre la u indica que aquesta lletra s’ha de sentir (pingüí, qüestió) quan podria esdevenir part d’un dígraf. La dièresi sobre i i u indica bé que és la vocal tònica de la paraula, però no es pot accentuar segons les regles d’accentuació (reüll, roïna), o bé que aquesta lletra no forma diftong amb l’anterior vocal (fluïdesa o suïcidi).

És impossible conviure en harmonia social si els blancs i els negres, que físicament estan en la mateixa societat, com les tecles del piano, s’odien o simplement s’ignoren. El bon enteniment, la unió entre els uns i els altres, és condició necessària per a constituir una obra que ens enriquisca a tots».

▘La situació. Cada parlant usa formes diferents segons en quina situació

k

La ç trencada representa el so de la s davant de a, o, u en algunes ocasions: caça, açò. Les raons són de tradició històrica.

Mireu, en el piano hi ha tecles blanques que poden representar els europeus i tecles negres que poden representar els africans. Si toquem únicament les tecles blanques, per molt que ens esforcem, sonarà una música feridora i sense cap harmonia. I el mateix passaria amb les tecles negres. Si es toquen les dos, d’una manera concorde i artística, la música serà meravellosa.

▘El temps. Les llengües evolucionen i canvien de forma al llarg de la seua

j

A més, tenim la possibilitat de modificar algunes lletres per a matisar els sons que representen: són la ç, à, é, è, ó, ò, í, ú, ï, ü.

«Senyores i senyors, m’he adonat que, al principi, tot just podíeu aguantar la música que us oferia. Ja sé que era un so horrible i probablement heu pensat que us prenia el pèl.

La llengua és diferent segons quatre paràmetres:

i

i grega

e

Els dígrafs són grups de lletres que representen sons que no es poden representar amb una sola lletra. És per això que, excepte uns pocs, la resta s’han de separar en l’escriptura: ix, l·l, mm, nn, rr, ss, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz. No se separen: qu, gu, ll, ny i ig (a final de paraula).

En general, es pronuncien amb e oberta

19

Moltes llengües que no tenien sistema propi d’escriptura han adoptat l’alfabet romà o llatí (l’alfabet que ara mateix estàs llegint). El romà, per tant, és l’alfabet més universalment estés. La relació de l’alfabet romà amb l’etrusc apareix ja en el lapis niger (s. vi a. de C.) que és la inscripció romana més antiga, trobada al Fòrum Romà sobre la tomba de Ròmul. L’alfabet romà més antic contenia només 21 lletres i, al principi, com hem dit, s’emprava una direcció d’escriptura de dreta a esquerra. Algunes inscripcions públiques sobre pedra i metall mostraven separació de paraules per mitjà de punts col·locats a mitjana altura. Promotora española de lingüística (adaptació)

En general, es pronuncien amb o oberta

ingenu, sèrie. col·legi, cruel, expert, guerra, vers. • Paraules acabades en -eu i algunes terminacions cultes

• Davant de vocal -u- o síl·laba amb -u-: bou, mòdul, ploure. • La major part de les esdrúixoles: còlera, dòmino. Però fórmula.

(-ecte/a, epte/a): concepte, correcte, fideu, hereu, preu, • La major part dels termes científics i neologismes: anòtrajecte, recepta.

mal, esòfag, pròleg, torxa.

• La major part de les esdrúixoles: anècdota, clemència, • Participis dels verbs compostos de cloure: desclòs, gènere, mètode. Però església.

inclòs, reclòs...

• En alguns mots amb el grup -ndr-: cendra, divendres, • Les terminacions: -oc/a (groc); -oç (veloç); -of/a (carxofa); gendre, tendre. • Altres paraules: Josep, Llorenç, Vicent.

-oig/a (roig); -ol/a (sol, escola); -ort/a (horta); -ossa (brossa); -ost/a (impost); -ot/a (xicot). • En algunes paraules acabades en –os, -osa: arròs, mos, llosa, rosa.

AVALUACIÓ

Lapis niger. Observa que té uns punts col·locats a mitjana altura per separar paraules..

a Quins altres alfabets coneixes? Amb quines llengües els relaciones? b Hi ha cap alumne del grup que sàpia usar un altre alfabet? c Per què creus que pot ser important que tantes llengües del món compartim un mateix alfabet?

• Davant de síl·laba amb -i- o amb -u-: conveni, fèmur, • Davant de vocal -i- o síl·laba amb -i-: boina, crònic, dimoni. • Davant de -l- o -l·l- o -rr- o -r + consonant-: cel·la,

etrusc Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics, parlada en l’antiga Etrúria.

El sistema d’escriptura romà o llatí és alfabètic i prové del grec a través de l’etrusc. Té l’origen cap al segle vii a. de C. El sentit de l’escriptura és horitzontal i en línies. En principi, s’escrivia de dreta a esquerra, però, finalment, es va consolidar l’escriptura d’esquerra a dreta.

La e i la o poden accentuar-se obertes o tancades:

18

Llig atentament el text següent i contesta les preguntes:

zeta

d

ics

c

ve (baixa)

b

ve doble

a

be (alta)

Van començar a sonar notes discordants sense harmonia ni cap ritme. El governador estava sufocat i a punt d’alçar-se, quan el professor va fer brollar una melodia, de bellesa incomparable, que va entusiasmar els assistents. Una vegada conclosos els aplaudiments, va dir: Mapa dels subdialectes valencians.

a

En un país africà el governador general va oferir un sopar de gala en honor d’un professor de color, famós pianista. Al final del sopar, el governador va demanar al professor que tocara alguna peça.

u

L’alfabet actual té 26 signes amb els quals es poden expressar infinits missatges. De fet, en cada llengua l’alfabet expressa una realitat fonètica diferent:

Text del pianista

1

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA · FONÈTICA I ORTOGRAFIA

Els sons i les grafies (I): lletres i dígrafs. Vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

Llig el text següent i contesta les preguntes:

te

3

essa

2

Aquest apartat inclou els continguts de fonètica i ortografia, gramàtica i lèxic i les seues activitats

erra

No tots els valencians parlem igual la nostra llengua. Ja deus saber que hi ha, a més, catalans i mallorquins amb els quals compartim, llengua, cultura i història. El mapa següen et pot donar idea dels llocs on es parla valencià i d’algunes diferències en com es parla.

Es treballa la relació que s’estableix entre la llengua i la societat

cu

1

pe

La diversitat és real en tots els àmbits de la vida: hi ha diversitat biològica, diversitat de cultures, diversitat de situacions socials, etc. De fet, una cosa que fa diferents els humans de la resta d’espècies del món és que cada persona és diferent de les altres. Quant a les llengües, passa el mateix: hi ha moltes de llengües, cada llengua és diferent i, a més, es manifesta de forma diferent segons diversos paràmetres.

o

La diversitat lingüística

ena

LLENGUA I SOCIETAT · LLENGUA I SOCIETAT

S ABIES QUE… Stop és la part del cap del gos on s’uneix el front i el musell.

16

ema

narrativa

ela

teatre

ca

poesia

jota

Si no ets amb mi no tindré control i tot el que m’envolta sentirà el dolor,

ample, quasi pla, amb el front molt ixent i el stop profundament accentuat. El seu morro és molt curt, ample, arromangat, amb les foses nasals ben obertes i simètriques; disposa de plecs concèntrics i simètrics que cauen sobre els llavis superiors. La mandíbula és ampla, quadrada i potent. La mandíbula inferior mostra una ampla corba, i acaba davant d’una mandíbula superior. La condició de la dentadura és que els llavis superior i inferior s’unisquen cobrint completament les dents. El seu coll ha de ser curt i arquejat. Els ulls tenen una expressió vivaç de color fosc, prou, grans, redons i ixents, sense mostrar el blanc quan mira de front. De grandària mitjana, les seues orelles són erectes, amples en les bases i arredonides en la punta. El cos s’eleva progressivament fins al nivell del llom inclinant-se cap a la cua. L’esquena és ampla i musculosa, el llom curt i ample, la gropa obliqua, el pit cilíndric i ben profund. La cua és curta, grossa en la base, enroscada i esmolada en la punta. La pell ha de ser suau al tacte, amb una capa de to lleonat, ja siga tigrat o no, i pot tindre taques blanques; el color també pot ser arena, negre o blanc-tigrat. El pes no ha de ser menor a 8 quilos, ni major de 14.

Els nobles d’Anglaterra, en l’edat mitjana, tenien enormes gossos que utilitzaven en combats contra l’enemic i també per a caçar bous. Com que només els nobles podien gaudir de la companyia d’aquests grans cans, la picaresca del poble va originar un gos tan fort i combatiu com el mastí però de potes curtes: el buldog anglés. La crisi econòmica del segle xix va obligar a emigrar els artesans tèxtils de Nottingham a Calais i s’emportaren les seues mascotes que es distingien per les orelles de petxina. En creuar aquests gossos amb el terrier-boules va aparéixer el buldog francés.

—Allez hop! Allez hop! –Quatre senegalesos muntats a cavall i amb el sabre desembeinat ens van obligar a afegir-nos a la comitiva que comandaven.

res no passarà i res no quedarà i no seré més que una roca, si torno a pensar que te n’oblidaràs el foc crema l’ànima dels dos, sé que em rendiré, que ja no tornaré a veure tanta llum mai més.

Només penso com tenir-te, de la pluja vull amagar-te, seure junts sota la lluna i sentir la teva pell i un estel faci del cel un cel en calma, ja no puc quedar-me sol.

TÈCNIQUES DE TREBALL · TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS

La lectura en veu alta

Avui en terres de França

Llig el tex següent i respon les qüestions:

Sento por si tu no hi ets, no sóc res sense calor, la tendresa avui és dolor, és tan fràgil el teu cor i no puc quedar-me sol.

1

TÈCNIQUES DE TREBALL · TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS

NOSTRA TERRA

AC T I V I TAT S 1

1

EDUCACIÓ LITERÀRIA · GÈNERES LITERARIS

Introducció als gèneres literaris

i (llatina)

EDUCACIÓ LITERÀRIA · GÈNERES LITERARIS

Busca al text de l’activitat 1 les paraules que contenen un dígraf i les que contenen una lletra modificada; després, escriu-les en el teu quadern. 2

3

Respon les preguntes següents: a Què pot passar si no usem accents? Com podem saber quina és la síl·laba tònica? b Quina és la diferència de pronunciació entre una síl·laba tònica i una d’àtona? c Quina és la diferència de pronunciació entre una vocal oberta i una de tancada?

20

AVALUACIÓ

1

Llig aquest text:

2 Busca en el diccionari el significat de les paraules que no entengues del text La màquina del temps.

LA MÁQUINA DEL TEMPS Un moment després, aquesta cosa fràgil del futur i jo estàvem cara a cara. Va venir directament cap a mi i va esclatar a riure. Primer, em va xocar l’absència de qualsevol signe de por en el seu comportament. Es va girar cap als altres dos que el seguien i els va parlar en una llengua estranya, líquida i molt dolça.

L’autor H. G. Wells (1866-1946). Escriptor i filòsof anglés famós per les seues noveles de ficció com ara L’home invisible i La màquina del temps entre altres.

En venien més, i aviat em va voltar un reduït grup de potser vuit o deu d’aquestes criatures exquisides. Una d’elles se’m va adreçar. És estrany: se’m va acudir que la meva veu era massa ruda i profunda per a elles. Per això vaig fer que no amb el cap, vaig assenyalar-me les orelles i vaig tornar a fer que no amb el cap. Va avançar-se un pas, va dubtar i em va tocar la mà. Llavors vaig sentir d’altres tentacles petits i tendres sobre l’esquena i les espatlles. Volien assegurar-se que jo era real. No hi havia res d’alarmant en això. És més, hi havia alguna cosa en aquelles personetes que inspirava confiança –una gentilesa graciosa, un cert assossec de xiquet petit. I, a més, semblaven tan fràgils que vaig poder-me imaginar que els tirava tots per terra com si foren bitlles. Però vaig fer un moviment brusc per a prevenirlos quan vaig veure les seves manetes roses palpant la Màquina del Temps. Per sort, llavors, quan encara no era massa tard, vaig pensar en un perill que fins aleshores havia passat per alt, vaig atènyer les barres de l’aparell, vaig descargolar les petites palanques que l’haurien posat en marxa i me les vaig ficar a la butxaca. I vaig continuar pensant què podia fer per a comunicar-me amb elles. Després, observant els seus trets de més a prop, vaig veure noves peculiaritats en la seva bellesa porcellanenca. Els seus cabells, uniformement arrissats, s’acabaven de sobte al coll i a les galtes; a la cara, no n’hi havia ni rastre, i les orelles eren singularment menudes. Les boques eren petites, amb uns llavis més aviat prims i de color vermell viu, i les barbetes acabaven en punta. Els ulls eren amples i submisos; i –això pot semblar egoista per part meva– fins i tot llavors vaig figurar-me que hi havia una certa manca de l’interès que els hauria pogut suposar. Com que no feien cap esforç per comunicar-se amb mi, sinó que simplement s’estaven entorn meu somrient i parlant entre ells amb entonacions suaus i amanyagadores, vaig començar la conversa. Vaig assenyalar la Màquina del Temps i després a mi mateix. Llavors, dubtant un instant sobre com expressar el Temps, vaig assenyalar el sol. Tot seguit, una criatura graciosa i pintoresca amb un vestit de quadres blancs i purpuris va repetir el meu gest i em va sorprendre en imitar el so d’un tro. H. G. Wells, La màquina del temps, Ed. Empúries (fragment)

26

1

AVALUACIÓ

3

Explica si t’ha agradat el text. Raona la resposta.

4 Digues a quin gènere literari pertany el text La màquina del temps i raona la resposta. 5 Busca informació en Internet sobre les llengües al món i les llengües a Europa. Consideres que la diversitat és important o, per contra, és un obstacle per a les relacions personals? 6 Identifica les funcions lingüístiques predominants en cada un dels actes comunicatius següents:

a Parles pel mòbil amb un familiar (però no se sent bé). b Un professor explica els pronoms a un grup de 2n d’ESO. c Expliques a un amic com arribar al cine. d Un poeta llig les seues creacions a un grup d’alumnes. e Una professora fa clase a un grup de 2n d’ESO.

CD de recursos digitals (inclou els quadres gramaticals)

Analitza les oracions anteriors buscant el subjecte, el predicat i les funcions sintàctiques principals que contenen (no analitzes el que hi ha entre parèntesis). 7

8 Busca 10 paraules que pugues relacionar, amb el camp semàntic de l’educació. 9

21

Activitats per a treballar els continguts estudiats

Respon les preguntes següents: a Quines novel·les t’agrada llegir? b Quines pel·lícules t’agrada veure? De quin tipus són?

10 Fes una redacció on analitzes la relació entre els dos gèneres narratius de l’exercici anterior (novel·la i cinema) i les raons que hi ha a favor o en contra de llegir o de veure pel·lícules. Després, podeu debatre aquestes qüestions en grup.

diari d’aula

BITLOT VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

2n

eso Recursos digitals per a l’alumne

Diari d’aula final

Has arribat al final de la primera unitat del llibre i podem continuar amb el diari d’aula que hem començat. Aquest diari és una mena de recapitulació i repàs de tot allò que passarà en aquesta classe de llengua i literatura durant el curs. En aquest primer diari pots anotar què t’ha agradat més i què t’ha agradat menys d’aquesta primera unitat. Quines coses consideres que et serviran per a la teua vida quotidiana i quines, en canvi, no veus que tinguen una gran aplicació pràctica en allò que fas i que faràs habitualment. 27

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

19

GUIA DIDÀCTICA PROGRAMACIONS

Programació de matèria DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV).

CONSIDERACIONS GENERALS La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. Un component fonamental d’aquest desenvolupament és l’educació lingüística i literària. La primera s’entén com la capacitat per a usar la llengua en les esferes de l’activitat social –incloses l’adquisició i la transmissió del coneixement– i la segona, com el conjunt d’habilitats i destreses necessàries per a llegir de manera competent els textos literaris significatius del nostre àmbit cultural. A més, la millora de la competència en les habilitats lingüístiques és un factor determinant per a assolir els objectius específics de cada àrea no lingüística. L’objectiu d’aquesta matèria és, com en Educació Primària, desenvolupar la competència comunicativa en les dues llengües oficials, és a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments d’ús necessaris per a interactuar satisfactòriament en els diferents àmbits socials. Aquests sabers es refereixen als principis i normes socials que són necessaris per a interactuar satisfactòriament en els àmbits socials. Aquests sabers fan referència als principis i a les normes socials que presideixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintàctiques que possibiliten la construcció d’enunciats amb sentit i gramaticalment acceptables i a les normes ortogràfiques. L’educació literària forma part del conjunt d’aprenentatges anteriors, però implica unes competències específiques que obeeixen a les característiques especials de la comunicació literària, a les convencions pròpies de l’ús literari de la llengua i a les relacions del text literari amb el context cultural corresponent. Els objectius de l’àrea de Llengua i literatura en aquesta etapa marquen una progressió respecte dels establits per a l’educació Primària, dels quals cal partir. Aquesta progressió comporta ampliar la diversitat de pràctiques discursives i fer-les més complexes, incrementar la importància de l’ús de la llengua en l’àmbit acadèmic, subratllar el paper de les convencions literàries i del context històric en la comprensió dels textos literaris, donar un paper més rellevant a la reflexió sobre el funcionament de la llengua, sobre les normes d’ús i la variació d’aquesta –al mateix temps que se’n consideren també l’ús social i les actituds que se’n generen, i la sistematització dels coneixements lingüístics explícits. Per tant, la consideració del llenguatge com una activitat les funcions bàsiques de la qual són la comunicació i la representació de la realitat física i social ha de guiar l’educació ligüística i literària. El llenguatge s’adquireix i es desenvolupa a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. Així, el llenguatge té una arrel comunicativa i la funció primària n’és la comunicació. Tanmateix, el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món. Aquestes dues funcions estan relacionades entre si: la comunicació es produeix per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat i, a més, en l’intercanvi comunicatiu es creen representacions compartides de manera intersubjectiva.

22

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de les operacions cognoscitives que constitueixen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informació, elaborem projectes i emprenem processos de decisió. En suma, regulem i orientem la nostra activitat. D’altra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l’activitat de les altres persones, alhora que aquestes influeixen sobre nosaltres, regulen i orienten la nostra activitat. En aquest sentit, el llenguatge du a terme una funció de representació i de regulació del pensament i de l’acció. Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d’un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que aquests transmeten, i, amb aquests significats, de les maneres com les persones de l’entorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribueix d’aquesta manera a construir una representació del món socialment compartida i comunicable, i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. Alguns d’aquests significats culturals adquirits en el procés de l’aprenentatge lingüístic estan formats per prejuís respecte del gènere social, als grups ètnics, a la religió, a la procedència social…, i també respecte de les llengües i a les maneres d’usar-les. L’escola té la responsabilitat, en el procés d’aprenentatge de les llengües, de fomentar l’anàlisi crítica de les formes per mitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona aquests prejuís i aquestes imatges estereotipades del món, i contribuir, així, a eradicar els usos discriminatoris i a fomentar actituds de respecte cap a la varietat cultural i lingüística. En aquest sentit, l’educació ha d’afavorir el coneixement i la valoració positiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i d’Europa, i també la integració de l’alumnat immigrant. Com que el llenguatge és un mitjà de comunicació i representació, l’educació lingüística s’ha de dirigir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o a la competència comunicativa. Aquesta competència comprén no sols el coneixement del sistema d’unitats i regles d’una llengua, és a dir, la gramàtica, sinó també la capacitat per a conduir el discurs en la situació i per a adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el nucli de l’objecte d’aprenentatge són les destreses discursives (conversa i diàleg, comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les quals requereix l’aprenentatge de procediments i coneixements explícits sobre el funcionament del llenguatge en els plànols següents: relació dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre aquests, finalitats…) que es produeixen, planificació i estructuració dels textos segons esquemes convencionals, articulació dels enunciats per mitjà de procediments de cohesió lèxica i gramatical; organització de les oracions d’acord amb regles lexicosintàctiques. Les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s’ensenyen i s’aprenen des d’una llengua determinada, però no es refereixen exclusivament a saber usar aquesta llengua concreta, sinó a una competència sobre l’ús del llenguatge en general. Aquesta característica de l’aprenentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context educatiu, en què s’aprenen les dues llengües oficials juntament amb una llengua estrangera a partir del primer cicle de Primària. Situar l’aprenentatge en l’àmbit de la competència comunicativa significa que els aprenentatges d’una llengua són transferibles a l’aprenentatge d’altres, el coneixement de les quals contribueix, al mateix temps, a millorar aquesta competència comunicativa o competència sobre l’ús del llenguatge general. Totes les àrees lingüístiques han de participar, per tant, d’un marc de referència comú

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

23

Programació de matèria i adoptar acords bàsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didàctics, etc., coherents i respectuosos amb l’especificitat de cada disciplina. L’educació lingüística entesa com a desenvolupament de la competència comunicativa requereix la pràctica sistemàtica de producció i interpretació de textos pertanyents als diversos àmbits d’us. Aquest treball es refereix tant al discurs oral com a l’escrit. La comunicació oral i l’escrita s’oposen, sobretot, per la naturalesa dels signes i el canal utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l’intercanvi, la qual cosa afecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca, o no, el context espacial i temporal. Aquestes diferències reclamen estratègies específiques en l’ensenyança i l’aprenentatge d’un ús i l’altre. Tanmateix, en un nivell formal i planificat, l’ús oral i l’escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard…). A més, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen els dos usos, per exemple: una exposició oral que es basa en un guió o les conclusions d’un debat que es fixen per escrit. Aquests aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar els dos aprenentatges i basar l’un en l’altre. En l’Educació Secundària Obligatòria els continguts relatius a l’ús oral es refereixen al nivell formal i planificat. L’aprenentatge d’aquest nivell formal s’ha d’assolir, òbviament, dins de les situacions d’interacció comunicativa que ofereix el context de l’aula i el del centre escolar en general. L’ús oral informal –l’ús espontani entre interlocutors amb tracte freqüent i familiar– s’observarà i s’analitzarà per a reconéixer les normes sociocomunicatives que regeixen l’intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies que fan servir els parlants a fi de comunicar-se de manera satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i els prejuís, tant socials com sociolingüístics. Quant a l’ús escrit, l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, que s’ha d’haver iniciat i desenvolupat en etapes anteriors, continua en l’Educació Secundària Obligatòria i cal buscar nivells de complexitat més alts en la planificació i l’estructuració dels textos i una diversificació més àmplia quant als contextos en què se situa el discurs que es produeix o s’interpreta. En l’Educació Secundària Obligatòria, adquireix rellevància el discurs acadèmic, és a dir, l’usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos… És un tipus de discurs que requereix –a més de les estratègies habituals de l’expressió escrita– un conjunt d’habilitats especials, com ara saber recopilar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents d’explicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris o d’Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte dels estudis obtinguts (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades… A més, s’ha de consolidar el domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina. Aquest vessant de l’educació lingüística –l’ús i la producció de textos amb funció predominantment documental, o l’aproximació a un text des d’aquesta perspectiva– té una gran importància en el currículum, ja que l’ús de la llengua per a adquirir i organitzar coneixements està estretament vinculat a les activitats d’ensenyança-aprenentatge en totes les àrees. Per això, cal garantir a la llengua minoritzada aquest àmbit d’ús, que tradicionalment s’hi ha negat, com a únic camí per a assolir un tractament adequat dels continguts d’aquest tipus.

24

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria Adquireix relleu en aquesta etapa, en relació amb les activitats de producció i interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge: els factors del context a què s’ha d’adequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que serveixen de model tant per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funcionament de certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del text, les regularitats lexicosintàctiques de l’oració i els mecanismes per a la formació de paraules. Aquesta reflexió sobre el llenguatge i les seues condicions d’ús ha de desembocar en l’estructuració dels coneixements en un sistema conceptual bàsic i d’un metallenguatge que facilita la comunicació en l’aula dins del procés d’aprenentatge i que servisca de suport per a l’aprenentatge d’altres llengües. L’estudi de les unitats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d’ús –en la relació del text amb el context, en l’estructuració i cohesió del text, i en la construcció d’oracions i paraules– és un requisit imprescindible per a incorporar l’avaluació i la correcció de les produccions pròpies al procés d’escriptura, per a afavorir l’aprenentatge autònom. La lectura i la interpretació de textos literaris requereixen el desenvolupament d’unes competències específiques, ja que la comunicació en què intervé el discurs literari té característiques diferents de la comunicació habitual. L’obra literària està destinada al gaudi, és a dir, a produir en el lector un plaer buscat de manera conscient i activa. Aquesta finalitat del text se satisfà si es crea una situació de comunicació en què la lectora o el lector acudeix a la trobada de l’obra i –allunyat del context espacial, temporal i cultural en què l’obra es va escriure– crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats individuals i socioculturals. En etapes anteriors, s’ha propiciat en l’alumnat experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris, sobretot per mitjà dels jocs verbals oferits per la literatura –embarbussaments, rimes, dramatització d’un text narratiu, etc. Aquest objectiu ha de continuar actuant com a eix de l’Educació Secundària Obligatòria. Tanmateix, en aquesta etapa, a més, la literatura ha d’atraure pel poder que té per a representar i interpretar simbòlicament tant l’experiència interior com la col·lectiva. L’alumnat s’aficionarà a la literatura si descobreix en les obres més destacades –i fins i tot si exploren en les seues pròpies produccions– aquesta capacitat per a simbolitzar les experiències personals. Per a això, cal desenvolupar en les alumnes i els alumnes una competència literària que els proporcione instruments específics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitjà de la lectura activa i la producció de textos. Aquests instruments es refereixen, d’una banda, al coneixement de les convencions literàries –estructures de gènere i procediments retòrics– i, d’una altra, a l’aplicació d’informacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què s’han produït les obres literàries, sempre que aquestes dades siguen significatives per a la interpretació del text i d’acord amb les expectatives d’una lectora o d’un lector d’aquesta etapa escolar. A més, s’ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer i interpretar críticament l’experiència col·lectiva, la qual cosa afavoreix la inserció de l’individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el coneixement de la literatura produïda en la pròpia llengua i relacionada amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què es pertany actua com un mitjà de socialització poderós. L’educació literària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de factors externs a l’obra que condicionen la seua recepció: els prejuís quant al gènere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crítica, la publicitat, les formes, etc.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

25

Programació de matèria En conclusió, el desenvolupament de la competència literària té uns objectius i uns aprenentatges específics, però requereix, d’altra banda, el desenvolupament de la competència lingüística i discursiva, objecte d’aprenentatge en el conjunt de l’àrea. Alhora, la interpretació reflexiva del discurs literari potencia l’aprenentatge lingüístic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat de situacions de comunicació, d’actes de parla, de registres, de tons i d’estils, i impliquen una anàlisi del llenguatge en l’acte mateix de funcionament. En qualsevol situació d’intercanvi comunicatiu estan presents els prejuís, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incideixen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. La institució escolar en conjunt, i l’àrea de llengua i literatura en concret, han de ser sensibles a qualsevol discriminació, i especialment a la discriminació per motiu de gènere, ja que se superposa a totes les altres i deixa una empremta en el fet lingüístic. Quant a la valoració discriminatòria cap a les llengües i, per tant, cap als parlants, i quant a les actituds que aquesta valoració comporta, una educació lingüística satisfactòria ha de contribuir a valorar tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comunicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els prejuís lingüístics i les actituds discriminatòries procedeixen d’una realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació de conflicte, d’una llengua minoritzada i d’una altra més prestigiada socialment, amb un repartiment desigual d’usos i funcions, a l’escola i en la societat. Els prejuís sociolingüístics generats per aquesta situació poden ser un obstacle important per a l’aprenentatge i eradicar-los no depén únicament de la tasca que es faça en aquesta àrea, sinó que requereix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal i s’utilitze com a instrument d’aprenentatge en les diferents disciplines del currículum, i, en definitiva, que impregne tots els àmbits de l’activitat escolar. Una altra font important de prejuís i d’actituds discriminatòries la constitueixen la variació geogràfica i els usos socials menys valorats culturalment. Si aquesta valoració discriminadora d’uns usos sobre uns altres es produeix en l’àmbit escolar, el resultat n’és l’aparició de barreres sociolingüístiques entre l’alumnat i el sistema educatiu. El punt de partida per a l’educació lingüística ha de ser l’ús de la llengua que l’alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcionalment adequada per a l’intercanvi en aquest context. A més, hem de tindre en compte que, de vegades, aquesta educació lingüística s’ha d’impartir a alumnat de procedència molt diversa, fet que comporta, d’entrada, unes competències desiguals respecte de les llengües que configuren el currículum. Es tracta d’alumnat que arriba als centres educatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en les interaccions amb altres parlants, a casa o a l’entorn immediat. Així mateix, poden tindre un coneixement en potència sobre els diferents tipus de discursos o textos, diferent en cada cas, segons hagen tingut més o menys contacte amb l’alfabetització o amb els mitjans de comunicació en l’entorn social de procedència. Així, podem trobar alumnes monolingües, bilingües i plurilingües, nascuts a la nostra comunitat o procedents de territoris amb llengües o cultures diferents. El paper de l’escola en l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria consisteix a ampliar la competència lingüística i comunicativa dels estudiants en les dues llengües oficials perquè puguen interactuar en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos, i preparar-los perquè puguen

26

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria participar de manera activa en un procés de canvi continu de la realitat social i sociolingüística. Per a fer-ho, s’ampliaran els usos de la llengua minoritzada de manera efectiva, perquè assolisca una normalitat plena. Tanmateix, a més, en el cas de l’alumnat nouvingut, cal ampliar-ne la competència lingüística i comunicativa inicial perquè siguen capaços d’interactuar, també, en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos. D’aquests, s’han de seleccionar els que es consideren més apropiats per al context escolar: el de les relacions socials que formen la vida quotidiana a l’aula i al centre, el dels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l’àmbit acadèmic. En aquests àmbits, s’interpreten i produeixen els diversos textos i és on cal desenvolupar les habilitats lingüístiques. Per tant, els objectius de l’aprenentatge de llengües, propis de l’educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, amb independència de la procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílies. D’aquesta manera, el respecte per la diversitat d’usos és compatible amb el component normatiu necessari en l’ensenyança de la llengua pel fet que les alumnes i els alumnes han d’aprendre a comunicar-se en la llengua estàndard, perquè és l’apropiada socialment per a tractar certs temes en situacions determinades. En resum, l’eix de l’educació lingüística ha d’estar constituït pels procediments que encaminen al desenvolupament de les capacitats d’expressió i comprensió oral i escrita, en les dues llengües oficials, en contextos socials significatius, i també en l’àmbit de la comunicació literària. Aquests procediments requereixen una reflexió planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la llengua l’ús de la qual s’està aprenent, coneixement que s’organitza en forma de conceptes gramaticals. A més, l’aprenentatge de la llengua implica l’aprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingüístiques que requereixen el desenvolupament d’actituds crítiques sobre la manera com el llenguatge els transmet i sanciona. Per tant, l’objecte d’aprenentatge en l’àrea de Llengua i literatura en l’Educació Secundària Obligatòria comprén el conjunt dels components del procés comunicatiu: a L’apropiació pel parlant dels factors del context físic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, i les regles comunicatives per mitjà de les quals s’adequa el discurs al context. b El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa al nivell oracional i al textual i atenent les realitzacions orals i escrites. c Actitud afavoridora d’una comunicació satisfactòria, i desenvolupament d’actituds crítiques respecte de les formes amb les quals el llenguatge reflecteix prejuís i estereotips socials i sociolingüístics. L’objecte d’aprenentatge definit així orientarà la selecció de continguts per a l’ensenyança i l’aprenentatge de les dues llengües incloses en l’àrea de Llengua i literatura en aquesta etapa educativa. Al mateix temps, estableix un marc per a l’aprenentatge comú amb les etapes anteriors de la mateixa àrea i amb l’àrea de Llengües Estrangeres. Aquest marc comú aconsella adoptar una orientació didàctica igualment compartida.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

27

Programació de matèria COMPETÈNCIES BÀSIQUES La incorporació de competències bàsiques en el currículum permet posar l’èmfasi en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. D’ací el seu caràcter bàsic. Són les competències que ha d’haver desenvolupat el jove o la jove en finalitzar l’ensenyança obligatòria per a poder assolir la realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té diverses finalitats. En primer lloc, integrar els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els informals i no formals. En segon lloc, permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan els necessiten en diferents situacions i contextos. Finalment, orientar l’ensenyança, ja que permeten identificar els continguts i els criteris d’avaluació que tenen caràcter imprescindible i, en general, inspirar les decisions relatives al procés d’ensenyança i d’aprenentatge. Amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els alumnes i les alumnes assolisquen els objectius educatius i, conseqüentment, adquirisquen també les competències bàsiques. Tanmateix, no hi ha una relació unívoca entre l’ensenyança de determinades àrees o matèries i el desenvolupament de certes competències. Cada una de les àrees contribueix a desenvolupar diferents competències i, al seu torn, cada una de les competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries. El treball en les àrees i les matèries del currículum per a contribuir a desenvolupar les competències bàsiques ha de complementar-se amb diverses mesures organitzatives i funcionals, imprescindibles per al seu desenvolupament. Així, l’organització i el funcionament dels centres i les aules, la participació de l’alumnat, les normes de règim intern, l’ús de determinades metodologies i recursos didàctics, o la concepció, l’organització i el funcionament de la biblioteca escolar, entre altres aspectes, poden afavorir o dificultar el desenvolupament de competències associades a la comunicació, l’anàlisi de l’entorn físic, la creació, la convivència i la ciutadania, o l’alfabetització digital. Igualment, l’acció tutorial permanent pot contribuir de manera decisiva a adquirir competències relacionades amb la regulació dels aprenentatges, el desenvolupament emocional o les habilitats socials. A l’últim, la planificació de les activitats complementàries i extraescolars pot reforçar el desenvolupament del conjunt de les competències bàsiques. En el marc de la proposta feta per la Unió Europea i d’acord amb les consideracions que s’acaben d’exposar, s’han identificat huit competències bàsiques: 1. Competència en comunicació lingüística 2. Competència matemàtica 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència social i ciutadana

28

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria 6. Competència cultural i artística 7. Competència per a aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal En aquest document, es recullen la descripció, la finalitat i els aspectes distintius d’aquestes competències i s’hi posa de manifest el nivell considerat bàsic que ha d’assolir tot l’alumnat. Si bé es refereixen al final de l’etapa d’Educació obligatòria, cal que el desenvolupament se n’inicie des del començament de l’escolarització, de manera que s’adquirisca de manera progressiva i coherent. Per això, l’Educació Primària ha d’adoptar com a referent les competències que s’estableixen ací i expliciten les metes que tot l’alumnat ha d’assolir. Tot i que hi ha aspectes en la caracterització de les competències l’adquisició dels quals no és específica d’aquesta etapa, convé conéixer-los per a assentar les bases amb què es puga produir amb èxit aquest desenvolupament posterior. El currículum s’estructura al voltant d’àrees de coneixement; en aquestes s’han de buscar els referents que permetran el desenvolupament de les competències en aquesta etapa. Així doncs, en cada àrea se n’inclouen referències explícites sobre la contribució a les competències bàsiques a les quals s’orienta més. D’altra banda, tant els objectius com la mateixa selecció dels continguts busquen garantir el desenvolupament de totes aquestes. Els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el progrés en l’adquisició de les competències esmentades.

1. Competència en comunicació lingüística Aquesta competència fa referència a utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Els coneixements, les destreses pròpies i les actituds personals d’aquesta competència permeten expressar pensaments, emocions, vivències i opinions, i també dialogar, formar-se un juí crític i ètic, generar idees, estructurar el coneixement, donar coherència i cohesió al discurs i a les pròpies accions i tasques, adoptar decisions, i gaudir escoltant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita; tot això contribueix, a més, a desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix. Comunicar-se i conversar són accions que impliquen habilitats per a establir vincles i relacions constructives amb els altres i amb l’entorn, i acostar-se a noves cultures, que adquireixen consideració i respecte a mesura que es coneixen. Per això, la competència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes. El llenguatge, com a eina de comprensió i representació de la realitat, ha de ser un instrument per a la igualtat, la construcció de relacions iguals entre homes i dones, l’eliminació d’estereotips i expressions sexistes. La comunicació lingüística ha de ser el motor de la resolució pacífica de conflictes en la comunitat escolar. Escoltar, exposar i dialogar implica ser conscient dels tipus principals d’interacció verbal, ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses i adaptar la comunicació al context. Implica també la utilització activa i efectiva de codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i de les regles pròpies de

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

29

Programació de matèria l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions, per a produir textos orals adequats a cada situació de comunicació. Llegir i escriure són accions que impliquen i reforcen les habilitats que permeten buscar, recopilar i processar informació, i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i fer servir diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita interpretar i comprendre el codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a més, font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber; tot això contribueix, al seu torn, a conservar i millorar la competència comunicativa. L’habilitat per a seleccionar i aplicar propòsits o objectius determinats a les accions pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg, la lectura, l’escriptura, etc.) està vinculada a alguns trets fonamentals d’aquesta competència, com ara les habilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l’acció al mateix temps que els dotem amb coherència. Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que s’han de basar en el coneixement reflexiu sobre el funcionament del llenguatge i les seues normes d’ús, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. Expressar i interpretar diferents tipus de discurs d’acord amb la situació comunicativa en diferents contextos socials i culturals implica conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratègies necessàries per a interactuar en l’àmbit lingüístic correctament. Disposar d’aquesta competència implica tindre consciència de les convencions socials, dels valors i aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge d’acord amb el context i la intenció comunicativa. Implica la capacitat empàtica de posar-se en el lloc d’altres persones; de llegir, escoltar, analitzar i tindre en compte opinions diferents de la personal, amb sensibilitat i esperit crític; d’expressar adequadament –en fons i forma– les pròpies idees i emocions, i d’acceptar i fer crítiques amb esperit constructiu. Amb diferent nivell de domini i formalització –especialment en llengua escrita– aquesta competència significa, en el cas de les llengües estrangeres, poder comunicar-se en algunes d’aquestes i, amb això, enriquir les relacions socials i moure’s amb resolució en contextos diferents de l’habitual. Així mateix, s’afavoreix l’accés a més i diferents fonts d’informació, comunicació i aprenentatge. En resum, el desenvolupament de la competència lingüística al final de l’educació obligatòria implica el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l’ús funcional d’una llengua estrangera com a mínim.

2. Competència matemàtica Consisteix en l’habilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per a produir i interpretar diferents tipus d’informació com per a ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

30

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria Forma part de la competència matemàtica l’habilitat per a interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions, fet que augmenta la possibilitat real de continuar aprenent al llarg de la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic com fora d’aquest, i afavoreix la participació efectiva en la vida social. Així mateix, aquesta competència implica el coneixement i el maneig dels elements matemàtics bàsics (diferents tipus de nombres, mides, símbols, elements geomètrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i la posada en pràctica de processos de raonament que solucionen els problemes o obtinguen informació. Aquests processos permeten aplicar aquesta informació a una varietat més gran de situacions i contextos, seguir cadenes argumentals que identifiquen les idees fonamentals, i estimar i enjudiciar la lògica i validesa d’argumentacions i informacions. En conseqüència, la competència matemàtica representa l’habilitat per a seguir uns processos de pensament determinats (com la inducció i la deducció, entre d’altres) i aplicar alguns algoritmes de càlcul o elements de la lògica, la qual cosa condueix a identificar la validesa dels raonaments i a valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vàlids. La competència matemàtica implica una disposició favorable i de seguretat i confiança progressiva cap a la informació i les situacions (problemes, incògnites, etc.) que contenen elements o suports matemàtics, i també cap a la seua utilització quan la situació ho requereix, basades en el respecte i el gust per la certesa i en la seua cerca per mitjà del raonament. Aquesta competència cobra realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemàtics s’utilitzen per a enfrontar-se a les situacions quotidianes que els requereixen. Per tant, la identificació d’aquestes situacions, l’aplicació d’estratègies per a resoldre problemes, i la selecció de les tècniques adequades per a calcular, representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible hi estan incloses. En definitiva, la possibilitat real de fer servir l’activitat matemàtica en contextos tan variats com siga possible. Per això, el seu desenvolupament en l’educació obligatòria s’assolirà en la mesura que els coneixements matemàtics s’apliquen de manera espontània a una àmplia varietat de situacions, que provenen d’altres camps de coneixement i de la vida quotidiana. El desenvolupament de la competència matemàtica al final de l’educació obligatòria implica utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i social– els elements i raonaments matemàtics per a interpretar i produir informació, per a resoldre problemes que provenen de situacions quotidianes i per a prendre-hi decisions. En definitiva, és aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, amb les eines de suport adequades, alhora que s’integra el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per a donar una resposta millor a les situacions de la vida amb un nivell de complexitat diferent.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic És l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a millorar i preservar les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En definitiva, incorpora habilitats per a moure’s amb reso-

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

31

Programació de matèria lució adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits molt diversos de la vida i del coneixement (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per a interpretar el món, la qual cosa exigeix aplicar els conceptes i principis bàsics que permeten analitzar els fenòmens des dels diferents camps de coneixement científic involucrats. Així, forma part d’aquesta competència la percepció adequada de l’espai físic on es desenvolupen la vida i l’activitat humana, tant a gran escala com en l’entorn immediat, i l’habilitat per a interactuar amb l’espai circumdant: moure-s’hi i resoldre problemes en què intervinguen els objectes i la posició d’aquests. Així mateix, la competència d’interactuar amb l’espai físic du implícit el fet de ser conscient de la influència que té la presència de les persones en l’espai, el seu assentament, la seua activitat, les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, i també de la importància que tots els éssers humans se’n beneficien del desenvolupament i que aquests procuren conservar els recursos i la diversitat natural, i es mantinga la solidaritat global i intergeneracional. Implica, així mateix, demostrar esperit crític a l’hora d’observar la realitat i analitzar els missatges informatius i publicitaris, i uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana. Aquesta competència, i partint del coneixement del cos humà, de la naturalesa i de la interacció dels homes i de les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqüències d’unes o d’altres formes de vida, i adoptar una disposició a una vida física i mental saludable en un entorn natural i social també saludable. Així mateix, implica considerar la doble dimensió –individual i col·lectiva– de la salut, i mostrar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix. Amb aquesta competència, es poden identificar preguntes o problemes i obtindre’n conclusions basades en proves, per a comprendre i prendre decisions sobre el món físic i sobre els canvis que l’activitat humana produeix sobre el medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les persones. Comporta l’aplicació d’aquests coneixements i procediments per a respondre a allò que es percep com a demandes o necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient. També incorpora l’aplicació d’algunes nocions, conceptes científics i tècnics, i de teories científiques bàsiques prèviament compreses. Això implica l’habilitat progressiva per a posar en pràctica els processos i les actituds propis de l’anàlisi sistemàtica i d’indagació científica: identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes amb consciència del marc teòric o interpretatiu que les dirigeix; formular preguntes; localitzar, obtindre, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa; plantejar i contrastar solucions temptatives o hipòtesis; fer prediccions i inferències amb diferent nivell de complexitat; i identificar el coneixement disponible, (teòric i empíric) necessari per a respondre a les preguntes científiques, i per a obtindre, interpretar, avaluar i comunicar conclusions en diversos contextos (acadèmic, personal i social). Així mateix, significa reconéixer la naturalesa, les fortaleses i els límits de l’activitat investigadora com a construcció social del coneixement al llarg de la història. Aquesta competència proporciona, a més, destreses associades a la planificació i el maneig de solucions tècniques, seguint criteris d’economia i eficàcia, per a satisfer les necessitats de la vida quotidiana i del món laboral.

32

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria En definitiva, aquesta competència implica desplegar i aplicar el pensament cientificotècnic per a interpretar la informació que es rep i per a predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal en un món on els avanços que es van produint en els àmbits científic i tecnològic tenen una influència decisiva en la vida personal, la societat i el món natural. Així mateix, implica la diferenciació i valoració del coneixement científic juntament amb altres formes de coneixement, i l’ús de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic. En coherència amb les habilitats i destreses relacionades fins ací, són part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, el respecte del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

4. Tractament de la informació i competència digital Aquesta competència consisteix a tindre habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió d’aquesta en diferents suports una vegada tractada, també la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Està associada amb la recerca, la selecció, el registre i el tractament o l’anàlisi de la informació, fent servir diverses tècniques i estratègies per a accedir-hi segons la font a què es vaja i el suport que es faça servir (oral, imprés, audiovisual, digital o multimèdia). Requereix dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i pautes de descodificació i transferència, i també aplicar en diferents situacions i contextos el coneixement dels tipus d’informació, les fonts, les possibilitats i la localització, i els llenguatges i suports més freqüents amb què se sol expressar. Disposar d’informació no produeix coneixement de manera automàtica. Transformar la informació en coneixement exigeix destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer-ne inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, així mateix, comunicar la informació i els coneixements adquirits amb recursos expressius que incorporen, no sols diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Ser competent en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual inclou utilitzar-les en la seua doble funció de transmissores i generadores d’informació i coneixement. La funció generadora fa referència a quan es fan servir, per exemple, com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. Així mateix, aquesta competència permet processar i gestionar informació abundant i complexa de manera adequada, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per a participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives. La competència digital inclou utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació alhora que se n’extrau el màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i del mode d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

33

Programació de matèria aquests canvis tenen en el món personal i sociolaboral. Així mateix, implica fer servir estratègies per a identificar i resoldre els problemes habituals de programari i maquinari que sorgisquen. Igualment, permet aprofitar la informació que proporcionen i analitzar-la de manera crítica per mitjà del treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en un vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials cada vegada més amplis. També és fer-les com a eina per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la per a acomplir objectius i finalitats d’aprenentatge, treball i oci prèviament establits. En definitiva, la competència digital és fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per a resoldre problemes reals de manera eficient. Al mateix temps, possibilita avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mesura que van apareixent, d’acord amb la seua utilitat per a escometre tasques o objectius específics. En resum, el tractament de la informació i la competència digital impliquen ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva a l’hora de seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les fonts, i també les diferents eines tecnològiques; també adoptar una actitud crítica i reflexiva a l’hora de valorar la informació disponible, contrastar-la quan és necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació i les fonts en els diferents suports.

5. Competència social i ciutadana Gràcies a aquesta competència, es pot comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, a més de comprometre’s a contribuir-ne a la millora. Hi estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, elegir la manera com comportar-se en unes situacions determinades i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Globalment, és tindre en compte, per a moure’s amb resolució en la societat, el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, i també utilitzar el juí moral per a elegir i prendre decisions, i exercir de manera activa i responsable els drets i deures de la ciutadania. Aquesta competència afavoreix la comprensió de la realitat històrica i social del món, l’evolució d’aquesta, els èxits i els problemes. La comprensió crítica de la realitat exigeix experiència, coneixements i consciència de l’existència de diverses perspectives a l’hora d’analitzar aquesta realitat. És recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmic per a enjudiciar els fets i problemes socials i històrics i per a reflexionar sobre aquests de manera global i crítica, i també fer raonaments crítics i lògicament vàlids sobre situacions reals, i dialogar per a millorar la comprensió de la realitat col·lectivament. Significa també entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el caràcter evolutiu d’aquesta, i també demostrar comprensió a l’aportació que han fet les diferents cultures a l’evolució i al progrés de la humanitat, i tindre un sentiment comú de pertinença a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local. Així mateix, formen part fonamental d’aquesta competència les habilitats socials que permeten saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència, resoldre’ls amb actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat

34

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria com una escala de valors construïda per mitjà de la reflexió crítica i el diàleg en el marc dels patrons culturals bàsics de cada regió, país o comunitat. La dimensió ètica de la competència social i ciutadana comporta ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los de manera afectiva i racional per a crear progressivament un sistema propi de valors i comportar-se en coherència amb aquest a l’hora d’afrontar una decisió o un conflicte. Això implica entendre que no tota posició personal és ètica si no està basada en el respecte a principis o valors universals com els inclosos en la Declaració dels Drets Humans. En conseqüència, d’aquesta competència destaquen habilitats com ara conéixer-se i valorar-se, saber comunicar-se en diferents contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les idees dels altres, ser capaç de posar-se al lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista encara que siga diferent del nostre, i prendre decisions en els diferents nivells de la vida comunitària, valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup. A més, implica valorar les diferències al mateix temps que es reconeix la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones. També, la pràctica del diàleg i de la negociació per a arribar a acords com a manera de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit personal com en el social. A l’últim, forma part d’aquesta competència l’exercici d’una ciutadania activa i integradora que exigeix el coneixement i la comprensió dels valors a partir dels quals s’assenten els estats i les societats democràtiques, dels seus fonaments, modes d’organització i funcionament. Aquesta competència permet reflexionar críticament sobre els conceptes de democràcia, llibertat, igualtat, solidaritat, coresponsabilitat, participació i ciutadania, amb particular atenció als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constitució espanyola i en la legislació autonòmica; l’aplicació d’aquests per part de les institucions; mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics i, a més, disposar d’habilitats com la presa de consciència dels pensaments, valors, sentiments i accions de cada u, controlar-los i autoregular-los. En definitiva, l’exercici de la ciutadania és tindre habilitats per a participar en la vida cívica de manera activa i plena. Significa construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics, exercitar els drets, llibertats, responsabilitats i deures cívics, i defendre els drets dels altres. En resum, aquesta competència és comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el juí ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuar amb criteri propi, contribuir a construir la pau i la democràcia, i mantindre una actitud constructiva, solidària i responsable davant del compliment dels drets i de les obligacions cíviques.

6. Competència cultural i artística Aquesta competència implica conéixer, comprendre, apreciar i valorar les manifestacions culturals i artístiques d’una manera crítica, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, du implícit disposar de les habilitats i actituds que permeten accedir-ne a les diferents manifestacions, i habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les. Aquesta competència és posar en joc habilitats de pensament divergent

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

35

Programació de matèria i convergent, ja que comporta reelaborar idees i sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i llocs de comprensió i expressió; planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per a acomplir uns resultats, ja siga en l’àmbit personal o acadèmic. Es tracta, per tant, d’una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura. Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per a expressar-se per mitjà de codis artístics i, com que les activitats culturals i artístiques són moltes vegades un treball col·lectiu, cal tindre habilitats de cooperació per a contribuir a assolir un resultat final, i tindre consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions dels altres. La competència artística incorpora, així mateix, el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural. A més, implica identificar les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat –la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es creen–, o amb la persona o col·lectivitat que les crea. Això també significa adquirir consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, les modes i els gustos, i de la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han exercit i exerceixen en la vida quotidiana de la persona i de les societats. Suposa igualment una actitud d’estima cap a la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics, com ara la música, la literatura, les arts visuals i escèniques, o cap a les diferents formes que adquireixen les anomenades arts populars. Requereix, així mateix, valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i viure experiències artístiques compartides. En resum, el conjunt de destreses que configuren aquesta competència es refereix tant a l’habilitat per a apreciar i gaudir amb l’art i altres manifestacions culturals, com a les habilitats relacionades amb l’ús d’alguns recursos de l’expressió artística per a fer creacions pròpies; implica un coneixement bàsic de les manifestacions culturals i artístiques, l’aplicació d’habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu, una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals, el desig i la voluntat de cultivar una capacitat estètica i creadora pròpies, i un interés per participar en la vida cultural i per a contribuir conservar el patrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’altres comunitats.

7. Competència per a aprendre a aprendre Aprendre a aprendre és adquirir habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i les necessitats individual. Aquesta competència té dos dimensions fonamentals. D’una banda, l’adquisició de la consciència de les capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per a desenvolupar-les, i també del que pot fer un mateix i del que es pot fer amb ajuda d’altres persones o recursos. D’altra banda, tindre un sentiment de competència personal, que redunda en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre. Significa ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen els processos

36

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria d’aprenentatge de manera eficaç, optimitzar-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Requereix conéixer les potencialitats i carències de cada u, aprofitar les primeres i tindre motivació i voluntat per a superar les segones des d’una expectativa d’èxit; per a fer-ho, cal augmentar progressivament la seguretat per a afrontar reptes nous d’aprenentatge. Per això, comporta tindre consciència de les capacitats que entren en joc en l’aprenentatge, com ara l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística o la motivació d’èxit, entre d’altres, i obtindre’n un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de diferents estratègies i tècniques: d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions, de treball cooperatiu i per projectes, de resolució de problemes, de planificació i organització d’activitats i temps de manera efectiva, o del coneixement sobre els diferents recursos i fonts per a recopilar, seleccionar i tractar la informació, inclosos els recursos tecnològics. Implica, així mateix, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i aprofitar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o problema fent servir diverses estratègies i metodologies que permeten afrontar la presa de decisions, de manera racional i crítica, amb la informació disponible. Inclou, a més, habilitats per a obtindre informació –siga individualment o en col·laboració– i, sobretot, per a transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència personal pròpia i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos. D’altra banda, aquesta competència requereix plantejar-se metes que es poden assolir a curt, mig i llarg termini i acomplir-les; per a fer-ho, cal considerar els objectius d’aprenentatge de manera progressiva i realista. Fa necessària també la perseverança en l’aprenentatge, des de la valoració com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix. Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar l’esforç, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres. En resum, aprendre a aprendre implica la consciència, la gestió i el control de les capacitats de cada u i els coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i l’ús eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual; tot això es desenvolupa per mitjà d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives.

8. Autonomia i iniciativa personal Aquesta competència fa referència, tant a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades com a la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. D’altra banda, remet a la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i de dur a terme les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els projectes personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius– responsabilitzant-s’hi, tant en l’àmbit personal, com en el social i laboral. Comporta poder transformar les idees en accions; és a dir, proposar-se objectius, planificar i dur a terme

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

37

Programació de matèria projectes. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar idees noves, buscar solucions i posar-les en la pràctica. A més, analitzar possibilitats i limitacions, conéixer les fases de desenvolupament d’un projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar allò que es fa i autoavaluar-se, extraure conclusions i valorar les possibilitats de millora. Exigeix, per tot això, una visió estratègica dels reptes i de les oportunitats que ajude a identificar i a acomplir objectius i a mantindre la motivació per a assolir l’èxit en les tasques iniciades, amb una sana ambició personal, acadèmica i professional. Igualment, ser capaç de relacionar l’oferta acadèmica, laboral o d’oci disponible amb les capacitats, desitjos i projectes personals. A més, comporta una actitud positiva cap al canvi i la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments, de manera que es puguen entendre els canvis esmentats com a oportunitats, adaptar-s’hi críticament i constructivament, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s’emprenen. Sempre que l’autonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta competència obliga a adquirir habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc d’una altra persona, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, l’assertivitat per a comunicar les decisions pròpies als altres d’una manera adequada, i treballar de manera cooperativa i flexible. Una altra dimensió important d’aquesta competència, molt relacionada amb aquest vessant més social, està constituïda per les habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l’empatia, l’esperit de superació, les habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organització del temps i de les tasques, la capacitat d’afirmar i defendre drets o l’assumpció de riscos. En resum, l’autonomia i la iniciativa personal comporten ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

38

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES El currículum d’aquesta matèria, com que té la meta de desenvolupar la capacitat per a interactuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i les estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d’observació, tot i que s’adquireixen des d’una llengua, es transfereixen i apliquen a l’aprenentatge d’altres. Aquest aprenentatge millora, al seu torn, aquesta competència sobre l’ús del llenguatge en general. S’aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua recopilen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l’ús conscient de certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l’enunciat per d’altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua. D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. S’aprén a analitzar i resoldre problemes, fer projectes i iniciar processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb autonomia progressiva. La matèria contribueix al tractament de la informació i competència digital, ja que una de les metes n’és proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i selecció d’informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, i per a la reutilització d’aquesta en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i selecció de moltes d’aquestes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques i l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació. La recerca guiada constituirà un mitjà per a desenvolupar la competència digital. A això contribueix també el fet que el currículum inclou l’ús de suports electrònics en la composició de textos de manera que es tracten més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constitueixen un dels continguts bàsics d’aquesta matèria. També poden contribuir al desenvolupament d’aquesta competència l’ús en aquesta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixements. L’aprenentatge de la llengua concebut com a desenvolupament de la competència comunicativa contribueix decisivament a desenvolupar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

39

Programació de matèria persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. També s’aporta des de la matèria a aquesta competència en la mesura que s’analitzen els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, per a contribuir a eradicar els usos discriminatoris del llenguatge. Dins d’aquesta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixen de manera rellevant a desenvolupar una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials de l’ésser humà. L’aportació en serà més rellevant en tant que es relacione l’estimació de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribueix a aquesta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència del literari en la premsa) adquirisca sentit per a l’alumnat.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA L’objectiu de l’ensenyança de la llengua i la literatura en aquesta etapa, tant en valencià com en castellà, és contribuir al desenvolupament de les capacitats següents en l’alumnat: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta. 3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents funcions i situacions de comunicació, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperació. 4. Reconéixer les classes de textos escrits, també les estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, privades i de la vida laboral, i ser capaç d’emprar-los. 5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir coneixements nous, i per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic. 6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte a les comunitats bilingües. 7. Apreciar les extraordinàries possibilitats que ofereix el castellà com a llengua comuna per a tots els espanyols i per als ciutadans dels països hispànics, en tant que vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.

40

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria 8. Conéixer les manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma. 9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes. 11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 13. Aplicar amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a millorar la producció personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. 16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els trets característics i els autors i obres més representatius. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. 18. Aprendre i fer servir tècniques de la informació senzilles d’usar: recerca, elaboració i presentació, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. 19. Utilitzar amb autonomia progressiva els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

CONTINGUTS GENERALS DE L’ETAPA L’eix del currículum són les habilitats i les estratègies per a parlar i escoltar –incloent-hi la interacció, escriure i llegir en àmbits significatius de l’activitat social. Aquests aprenentatges s’arrepleguen en tres dels blocs de continguts del currículum: 1. Comunicació. 4. Educació literària. 5. Tècniques de treball. En relació amb aquests, els blocs 2. Llengua i societat i 3. Coneixement de la llengua

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

41

Programació de matèria reuneixen els continguts que fan referència a la capacitat dels alumnes per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar amb aquesta, als coneixements explícits sobre la llengua i les formes d’ús derivades de la diversitat geogràfica, social i d’estil i de les actituds adoptades pels usuaris de les llengües oficials. La finalitat de l’organització dels continguts del currículum en aquests blocs és establir l’ordre i l’organització de les activitats d’aprenentatge a l’aula. Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educació lingüística i literària, i assenyalen els nivells que es poden assolir en cada curs. Així, per exemple, en el bloc 1. Comunicació, a més d’aspectes com els elements de la comunicació, les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, es distingeixen els continguts referits a l’ús oral i escrit en subapartats diferents per a exposar amb més claredat els aprenentatges específics dels dos àmbits. Els gèneres orals i escrits són diferents, i responen a funcions socials diferents, raó per la qual requereixen estratègies específiques d’aprenentatge per a percebre’ls i produir-los. Tanmateix, la necessitat d’exposar d’una manera diferenciada els continguts no ha d’ocultar la interconnexió que hi ha entre l’ús oral formal i l’escrit i la interrelació que hi ha en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: s’escriu l’ordre del dia d’una reunió; s’estén acta d’una sessió; s’escriu el guió d’un programa de ràdio o d’una exposició oral; etc. Per això, sembla oportú integrar els aprenentatges dels dos blocs quan s’elaboren les programacions i es porten a l’aula les seqüències d’activitats. Els mòduls de continguts dedicats a les habilitats lingüístiques –escoltar, parlar i conversar, llegir i escriure– situen aquests aprenentatges en diversos àmbits d’ús de cada una de les dues llengües oficials: el de les relacions interpersonals i, dins de les institucions, el dels mitjans de comunicació i l’àmbit acadèmic. La concreció de les habilitats lingüístiques en diferents àmbits d’ús obeeix al fet que la comprensió i la composició de textos –orals i escrits– requereixen habilitats i estratègies específiques segons la classe d’intercanvi comunicatiu, l’àmbit social en què aquest es du a terme i la classe de text que fa servir. En el cas de l’escriptura, s’han distingit els continguts referits a la comprensió –llegir– i a la composició –escriure–, ja que impliquen habilitats i estratègies diferents. Tot i això, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual que llegir i escriure, són moltes vegades activitats interrelacionades: es busca informació per a elaborar un treball acadèmic; es rellig un text propi per a revisar-lo; es prenen notes d’una conferència per a escriure’n una crònica, etc. Aquesta interrelació indica, de nou, la conveniència d’integrar elements dels dos vessants de l’ús lingüístic, la comprensió i la producció, en la seqüència d’activitats d’aprenentatge. La gradació dels aprenentatges d’aquests mòduls al llarg dels quatre cursos de l’etapa es basa en aquests criteris: més o menys proximitat de les pràctiques discursives a l’experiència lingüística i cultural dels alumnes; més o menys complexitat dels textos quant a l’organització interna; progressió en la recerca d’un nivell òptim de competència lingüística en valencià i castellà; diversificació de les finalitats que s’assignen a la recepció o composició dels textos. El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts –aplicables al valencià i al castellà– relatius a la variació i els factors que expliquen dialectes, registres i usos socials, la relació de l’ús de la llengua amb l’entorn social de l’alumnat, que ha de ser capaç d’apreciar les diferents varietats lingüístiques i observar els trets característics de la resta de llengües constitucionals. En aquest sentit, l’educació

42

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria ha d’afavorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilingüe i pluricultural de la societat espanyola, així com la identificació de la modalitat lingüística pròpia i la de l’alumnat d’altres procedències geogràfiques. També convé valorar de manera positiva el plurilingüisme en l’entorn pluricultural d’Europa. L’aprenentatge de la llengua ha de considerar, a més, la reflexió sobre els fenòmens derivats del contacte entre les llengües, que inclouen la presència de prejuís i actituds discriminatòries. D’altra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la reflexió sobre la llengua i amb l’adquisició d’uns conceptes i d’una terminologia gramatical. La presència d’aquest bloc es justifica pel fet que l’adquisició de les habilitats lingüisticocomunicatives implica l’ús reflexiu sobre diferents aspectes de la llengua: les formes lingüístiques que indiquen en el text la presència dels factors del context; els procediments que contribueixen a cohesionar el text; les diverses possibilitats sintàctiques utilitzables per a expressar un mateix contingut; els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la formació de paraules; la norma gramatical i ortogràfica, etc. La interrelació d’aquest bloc amb els altres obliga a justificar la programació de les activitats relacionades amb el seu contingut des del punt de vista de la rellevància per a millorar les habilitats en l’ús de les llengües. Així mateix, aquest criteri ha de guiar l’establiment del grau de complexitat amb què es tracten els continguts. Els continguts relacionats amb l’educació literària s’agrupen en el bloc 4. La lectura i la interpretació de textos literaris requereixen uns aprenentatges específics que s’han iniciat en l’Educació Primària amb el recitat, la pràctica de jocs retòrics, l’escolta de textos propis de la literatura oral o les dramatitzacions. D’aquesta manera, s’ha aconseguit un primer contacte amb les convencions literàries bàsiques i amb les relacions entre les obres i el context històric en la mesura que aquestes dades siguen significatives per a interpretar el text. Juntament amb tot això, s’han afavorit experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris. Aquesta orientació de l’educació literària continua durant l’Educació Secundària Obligatòria, de manera que es consoliden els hàbits de lectura, s’amplien les experiències en els camps de la lectura i la recreació de textos, i s’adeqüen a les necessitats noves de simbolització de l’experiència i de l’expressió dels sentiments, se sistematitzen les observacions sobre les convencions literàries i s’estableix, de manera més sistemàtica també, la relació entre les obres i els contextos històrics. En el bloc 5, dedicat a les Tècniques de treball, s’integren i sistematitzen les estratègies necessàries que consoliden el domini de les diferents habilitats. Es destaca l’ús i el maneig del diccionari, les tècniques de lectura comprensiva, d’anàlisi i síntesi de la informació, i dels procediments per a la presentació d’escrits i treballs acadèmics i l’adquisició d’hàbits que manifesten actituds d’interés per a presentar els textos escrits d’una manera adequada i correcta. Les tecnologies de la informació i la comunicació s’incorporen a l’aula com a instrument vàlid per al desenvolupament dels continguts i eina útil per a buscar informació i presentar treballs, a més d’estratègia motivadora per a l’alumnat i valorada positivament per la societat actual. En resum, l’eix del currículum en la matèria Llengua i literatura són els procediments encaminats a desenvolupar les habilitats lingüisticocomunicatives, és a dir, per a l’expressió i la comprensió oral i escrita en contextos socials significatius, i en l’àmbit de la comunicació literària. L’adquisició i el

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

43

Programació de matèria desenvolupament d’aquestes habilitats implica reflexionar sobre els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions d’ús i l’adquisició d’una terminologia que permeta la comunicació sobre la llengua. Així mateix, l’educació literària implica aplicar coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i interpretar textos literaris. La relació de continguts està diferenciada per a les àrees de Valencià i Castellà, per a atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant això, la distribució dels continguts en cada bloc permet l’enfocament integrat de l’aprenentatge lingüístic i literari de l’alumnat.

CONTINGUTS DE PRIMER CURS Bloc 1. Comunicació n n

n

n

Elements de la comunicació. Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar. Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.

1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar n

n

n n

n

n n

44

Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat, procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic atenent, especialment, la presentació de tasques i instruccions per a fer-les, a breus exposicions orals i a l’obtenció d’informacions de documentals dels mitjans de comunicació. Exposició d’informacions d’actualitat dels mitjans de comunicació. Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb descripcions senzilles i sentiments i valoracions relacionats amb allò exposat, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, sobretot en la petició d’aclariments d’una instrucció, en propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats que s’han dut a terme, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. Coneixement i ús de les estratègies i normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participar-hi, fer-hi aportacions controlant els impulsos, emetre un comentari oral i un juí personal i respectar les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, amb atenció a les fórmules de cortesia.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la pròpia conducta.

1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits n

n

n

n

Comprensió de textos de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, atenent a l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i als elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i la informació de fets. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, atenent especialment als de caràcter expositiu i explicatiu, a les instruccions per a dur a terme tasques, a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com enciclopèdies i pàgines web educatives. Actitud reflexiva i crítica pel que fa a la informació de missatges que comporten qualsevol tipus de discriminació, també la manifestació de prejuís lingüístics.

1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits n

n

n

n

Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara cartes, notes i avisos. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, sobretot notícies, destinats a un suport imprés i digital. Composició, en suport paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, sobretot resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats. Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat n n n n

n

n

n

n

La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua. Els usos discriminatoris de la llengua. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enriquiment personal i col·lectiu. Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

45

Programació de matèria n

n

n

Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere i contra estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els parlants d’aquestes. Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com a manifestació enriquidora a què s’aporta i de què es participa; condició necessària per a la integració correcta de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia n n n n

Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades. La síl·laba. Esquemes sil·làbics principals. Diftongs, triftongs i hiats. Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciar-ne el valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua n

n n

n n

Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en diferents àmbits socials. Reconeixement de les principals normes fonètiques. Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el gènere i el nombre. Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. Lèxic: barbarismes i vulgarismes.

3c. Gramàtica n

n n

n

n

46

Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. Estructura de l’oració simple. La concordança. Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat, identificar-ne el subjecte i els complements del verb, constatar l’existència de complements necessaris o argumentals davant dels no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants. Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb atenció especial als temporals, explicatius i d’ordre, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsi).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

n

n

n

Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el pretèrit perfet simple i el pretèrit perfet perifràstic. Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu. Distinció entre paraules flexives i no flexives i reconeixement de les diferents categories gramaticals. Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.

3d. Lèxic n n

Estructura de la paraula. Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del «guionet».

Bloc 4. Educació literària n

n n

n n

n

n

n

n

Desenvolupament de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià. Lectura de diverses obres adequades a l’edat. Introducció als gèneres literaris per mitjà de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels trets més característics. El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari. Lectura comentada, recitat de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconéixer els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants. Lectura comentada de relats breus, també mites i llegendes de diferents cultures, reconéixer els elements del relat literari i la funcionalitat d’aquests. Lectura comentada de «rondalles», reconéixer la funció i les característiques de les narracions orals. Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, reconéixer els aspectes formals del text teatral. Contacte, per mitjà de la lectura, amb els autors i les autores de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autors i autores que facen visites al centre, lectura de ressenyes i participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibre-fòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar les preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.

Bloc 5. Tècniques de treball n

Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies, correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

47

Programació de matèria Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, sobretot sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia…) i normativa. Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a prendre anotacions. Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. Utilització guiada de la biblioteca del centre, de biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació i de models per a la composició escrita. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

n

n n n

n n

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE PRIMER CURS 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i nivell de formalització, reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada en cada situació de comunicació. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectar les normes de la comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. 6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les estructures formals d’aquests. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconéixer diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i la revisió guiada dels textos propis d’aquest curs. 8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a dur a terme tasques d’aprenentatge. 9. Fer narracions orals d’experiències viscudes d’una manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un esborrany o guió previ, seguint un ordre lògic a l’hora de presentar informacions

48

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria i arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i mantindre l’atenció del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundàries, reconéixer incoherències o ambigüitats possibles en el contingut i aportar-ne una opinió personal. 11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista personal. 12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització d’idees com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. 13. Narrar, exposar i resumir, en suport paper i digital, amb el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica i valorar la importància de planificar i revisar el text. 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. 15. Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses. 16. Conéixer i emprar les normes lingüístiques, amb atenció especial a les ortogràfiques. 17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. 18. Conéixer i comprendre les formes i gèneres principals de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. 19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconéixer el gènere i l’estructura global i valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb la pròpia experiència. 20. Utilitzar els coneixements literaris a l’hora de comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent als temes i motius de la tradició, a les característiques bàsiques del gènere, als elements bàsics del ritme i a l’ús del llenguatge, amb atenció especial a les figures semàntiques més generals.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

49

Programació de matèria CONTINGUTS DE SEGON CURS Bloc 1. Comunicació n n

n n

n

Funcions del llenguatge. Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis. Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració. Mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral, amb resums de la mateixa llengua, quan l’interlocutor no comprén el missatge original. Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversació i diàleg.

1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar n n

n

n

n

n n

n

Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic atenent, especialment, la presentació de tasques i instruccions per a fer-les, breus exposicions orals i l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius i documentals. Exposició d’informacions preses de diversos mitjans de comunicació i posar en relleu les diferències observades en la manera de presentar els mateixos fets. Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés de l’alumnat de manera ordenada i clara, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques dutes a terme. Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlant els impulsos, emetre un comentari oral i un juí personal i respectar les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, parar atenció a les fórmules de cortesia. Ús de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta individual.

1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits n

n

n

50

Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre fets, notícies i cròniques, atenent a l’estructura del periòdic, en suport paper i digital, (seccions i gèneres) i als elements paratextuals. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, atenent especialment als expositius i explicatius, a les instruccions per a fer tasques, a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

Actitud reflexiva i crítica pel que fa a la informació de missatges que comporten qualsevol tipus de discriminació, també la manifestació de prejuís lingüístics.

1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits n

n

n

n

Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a vídeo. Composició, en suport paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat n n n

n

n

n

n

n

n

La variació geogràfica, social i estilística. L’estàndard. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere i contra estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com a manifestació enriquidora a què s’aporta i de què es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia n n

Sons i grafies. Normes fonètiques i ortogràfiques principals (I). Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

51

Programació de matèria n

n

La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del «guionet», la ratlla, les cometes i el parèntesi. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciar-ne el valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua n

n n n n

n

Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en diferents àmbits socials i valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa. Pronunciació dels grups cultes. Pronoms personals tònics i àtons. Interrogatius. Lectura en veu alta: paràgrafs de diferent estructura. Funció distintiva de la dicció, l’entonació, la intensitat i la pausa. Lèxic: dialectalismes.

3c. Gramàtica n n

n

n

n

n

L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions. Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del significat; identificar el subjecte i els complements del verb, distingir entre argumentals i no argumentals; transformar oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); ús d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’ordre, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret. Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als diferents valors del present d’indicatiu. Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció explicativa d’expressions i l’ús de construccions de participi i de gerundi. Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.

3d. Lèxic n

Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

Bloc 4. Educació literària n

n

52

Desenvolupament de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures. Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels subgèneres literaris principals per mitjà de la lectura comentada d’algunes obres adequades a l’edat.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

n

n

n

n

n

La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitat de poemes, parar atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic, al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent dels procediments de la versificació i valorar la funció de tots aquests elements en el poema. La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenvolupament cronològic, desenllaços… El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals, reconéixer alguns subgèneres i parar atenció a l’estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral. Composició de textos d’intenció literària amb alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades. Contacte, per mitjà de la lectura, amb els autors i les autores de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autors i autores que fan visites al centre, lectura de ressenyes i participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibre-fòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar les preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.

Bloc 5. Tècniques de treball n

n

n n n

n n

Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, sobretot sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia…) i sobre normativa. Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a prendre anotacions. Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. Utilització autònoma de les biblioteques de manera progressiva (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació i de models per a la composició escrita. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

53

Programació de matèria CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies i respectar les normes de la comunicació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge. 5. Fer ús de la mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, amb resums de la mateixa llengua, quan l’interlocutor no comprén el missatge original. 6. Reconéixer les diferents funcions del llenguatge en un text. 7. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests. 8. Reconéixer, juntament amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a dur a terme tasques d’aprenentatge de manera autònoma. 9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes d’interés per a l’alumnat i pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida. Ajustar-se a un esborrany o guió previ, a partir d’un ordre lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a la situació comunicativa i mantindre l’atenció del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundàries, reconéixer-ne incoherències o ambigüitats possibles en el contingut i aportar-ne una opinió personal. 11. Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut i reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats com el punt de vista personal.

54

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria 13. Extraure’n informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions d’una certa extensió en processos poc complexos; identificar-ne el tema general i els temes secundaris i distingir la manera com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. 14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques i valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica. 15. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. 16. Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses. 17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les relacions de significat principals. 18. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal. 19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris. 20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconéixer l’estructura de l’obra i els elements del gènere; valorar l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb l’experiència personal. 21. Utilitzar els coneixements literaris a l’hora de comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent als temes i motius de la tradició, a la caracterització dels subgèneres literaris, a la versificació, a l’ús del llenguatge i a la funcionalitat dels recursos retòrics en el text. 22. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats a l’aula o fer-ne algunes transformacions. Conéixer el procés que condueix el text dramàtic a la representació teatral. 23. Aprendre i fer servir tècniques senzilles de tractament de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Manipular els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació i utilitzar els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

55

Programació de matèria 24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

CONTINGUTS DE TERCER CURS Bloc 1 Comunicació n n

Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius). Mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, com també saber fer resums i paràfrasis de la mateixa llengua quan l’interlocutor no comprén el missatge original.

1a. Estructures formals del text n n n n

Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.). Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.). Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.). Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).

1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar n

n

n

n

n

n

n

56

Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic atenent especialment a la presentació de tasques i instruccions per a fer-les, a exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. Exposició de la informació agafada d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat i respectar les normes que regeixen la interacció oral. Explicacions orals senzilles de manera ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural d’interés per a l’alumnat, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i l’exposició d’informes sobre les tasques dutes a terme. Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què són adequats cada un d’aquests. Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

n

Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlar els impulsos, emetre un comentari oral i un juí personal i respectar les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, parar atenció a les fórmules de cortesia. Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta personal.

1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits n

n

n

n

Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com ara convocatòries i ordres del dia, actes de reunions i reglaments. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconéixer les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, atenent especialment a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació. Actitud reflexiva i crítica pel que fa a la informació de missatges que comporten qualsevol tipus de discriminació, també la manifestació de prejuís lingüístics.

1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits n

n

n

n

Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o entrevistes destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo. Composició, en suport paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, com també l’elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges. Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat n n n n n

n

n

n

Origen i evolució del valencià. Introducció breu a la història de les llengües constitucionals. El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana. Els fenòmens de contacte de llengües. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

57

Programació de matèria n

n

n

Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere i contra estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com a manifestació enriquidora a què s’aporta i de què es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia n n

n

Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). L’accentuació diacrítica. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, estimar-ne el valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua n

n

n n n n

Identificació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en diferents àmbits socials i valoració de la importància d’usar el registre adequat, segons les circumstàncies de la situació comunicativa. Qüestions morfològiques i sintàctiques: El substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). El verb. Les perífrasis verbals. Les preposicions. Les conjuncions. Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa. Lèxic: neologismes.

3c. Gramàtica n

n

n

n

n

58

Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, com també coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb atenció especial als valors aspectuals de perífrasis verbals. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, sobretot sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal. Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

n

n n

n

Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb atenció especial als distributius, d’ordre, contrast, explicació i causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com ara «fenomen», «element» o «característica». Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels complements verbals, incloent entre aquestes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials) i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. L’oració composta: coordinació i subordinació. Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d’oracions independents, coordinades o juxtaposades en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s’expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicional i concessives. Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos…), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.

3d. Lèxic n n

Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.

Bloc 4. Educació literària n

n n n n

n

n

n

Desenvolupament de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres èpoques i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental. Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats. Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures. Contacte, per mitjà de la lectura, amb els autors i les autores de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autors i autores que facen visites al centre, lectura de ressenyes i participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibre-fòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar les preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’edat mitjana fins el segle XVIII i acostament a alguns autors i obres rellevants. Lectura comentada i recitat de poemes, comparar el tractament d’alguns temes recurrents, en diferents períodes literaris, i valorar la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

59

Programació de matèria Lectura comentada de relats, observar la transformació de la narrativa des de les primeres produccions literàries medievals fins a la narració moderna en prosa, i de l’heroi al personatge de novel·la. Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i fragments representatius del teatre dels segles XVI al XVIII, reconéixer algunes característiques temàtiques i formals. La literatura medieval. Característiques generals. La lírica. La poesia trobadoresca. La prosa. Les Cròniques. El teatre. El Misteri d’Elx. El segle d’or. Característiques generals. La lírica. Ausiàs March. La prosa humanista. La novel·la. Tirant lo Blanc. Roís de Corella. La literatura de l’edat moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

n

n

n n n n n n n n n n

Bloc 5. Tècniques de treball Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en suports nous (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). n Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, sobretot sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. n Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació. n Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a localitzar, seleccionar i organitzar la informació. n Ús autònom de diccionari i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. n Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). n

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE TERCER CURS 1. Captar les idees essencials de textos orals de diferent tipus i diferent nivell de formalització, reproduir-ne el contingut en textos escrits. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de manera dirigida els textos propis d’aquest curs.

60

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria 3. Participar en situacions de comunicació dirigides o espontànies i respectar les normes de la comunicació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, com també saber fer resums i paràfrasis de la mateixa llengua quan l’interlocutor no comprén el missatge original. 6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenvolupament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-lo a manera d’esquema i resum. 7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats de diferent tipus (també els propis de la premsa escrita) i diferent nivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar-ne una opinió personal. 8. Fer explicacions orals senzilles de manera ordenada, ajustant-se a un esborrany o guió previ sobre fets d’actualitat social, política o cultural d’interés per a l’alumnat, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, adequar el tema a la situació comunicativa i mantindre l’atenció del receptor. 9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants. 10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar-ne el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d’aprenentatge de certa complexitat; inferir el tema general i temes secundaris; distingir com s’organitza la informació. 11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats), en suport paper i digital, adequar-ne el registre a la situació comunicativa i utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat, enllaçar-ne els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat i respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista personal. 13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les diferents llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

61

Programació de matèria 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana i valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes. 15. Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses. 16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a reflectir sobre l’ús. 17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de manera progressiva i autònoma els textos. 18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el context i amb la pròpia experiència. 19. Utilitzar els coneixements literaris per a comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent a la presència de certs temes recurrents, al valor simbòlic del llenguatge poètic i a l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils. 20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen i els autors més rellevants de la història de la literatura, fent un treball personal d’informació i de síntesi o d’imitació i recreació, en suport paper i digital. 21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, emetre’n una opinió personal. Utilitzar aquests coneixements per a produir textos d’intenció literària. 22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura fins el segle XVIII –inclosos els de les llengües constitucionals– i els elements més destacats del context cultural, social i històric que apareixen. 23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació tant en suports tradicionals, per mitjà del maneig d’índexs, fitxes i altres sistemes de classificació de fonts, com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Manipular els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). 24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes. 25. Identificar els recursos principals utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

62

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria CONTINGUTS DE QUART CURS Bloc 1. Comunicació n n

Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres argumentatius). Mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, com també saber fer resums i paràfrasis de la mateixa llengua quan l’interlocutor no comprén el missatge original. Utilització dels elements no verbals de la comunicació per a comprendre perfectament qualsevol interlocutor.

1a. Estructures formals del text n

n

n

n

Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, correu electrònic, disposicions legals, contractes, correspondència institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, columna d’opinió, debat, correspondència comercial, etc.). Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu. Identificació i ús de les variacions que adopten les formes díctiques en relació amb les situacions de comunicació.

1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar n

n

n

n

n

n n

Comprendre textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara debats en ràdio o televisió i opinions dels oients. Comprensió de presentacions, exposicions o conferències de l’àmbit acadèmic relacionades amb continguts de diferents matèries. Exposició de la informació agafada de diversos mitjans de comunicació sobre un mateix tema d’actualitat, contrastar els diferents punts de vista i les opinions expressades per aquests mitjans i respectar les normes que regeixen la interacció oral. Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural que admeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre aquests, utilitzar el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, sobretot en les propostes de planificació de les activitats i en la presentació d’informes de seguiment i avaluació de les tasques. Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlant els impulsos, emetre un comentari oral i juí personal i respectar les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres i parar atenció a les fórmules de cortesia.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

63

Programació de matèria n

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta personal.

1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits n

n

n

n

Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondència institucional i comercial. Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb atenció especial als gèneres d’opinió, com ara editorials o columnes. Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris, i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives, també fragments d’assajos. Actitud reflexiva i crítica pel que fa a la informació de missatges que comporten qualsevol tipus de discriminació, també la manifestació de prejuís lingüístics.

1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits n

n

n

n

Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae i fullets. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cartes al director i articles d’opinió com ara editorials i columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. Composició, en suport paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, sobretot textos expositius, explicatius i argumentatius elaborats a partir de la informació obtinguda en diverses fonts i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, com també l’elaboració de projectes d’aprenentatge i informes sobre tasques. Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat n n n n

n

n

n

n

64

Coneixement de la diversitat lingüística d’Espanya (llengües i dialectes). Situació actual del valencià. Trets principals de les varietats geogràfiques. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. Respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria n

n

Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere i contra estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com a manifestació enriquidora a què s’aporta i de què es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia n n n

Abreviatures, acrònims i sigles. Ús reflexiu de les normes ortogràfiques. Coneixement de les normes ortogràfiques, emprar els termes apropiats en l’explicació sobre l’ús (síl·laba tònica, accent diacrític, etc.) i estimar-ne el valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua n

n

n n n

Coneixement dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en diferents àmbits socials i valoració de la importància d’usar el registre adequat, segons les circumstàncies de la situació comunicativa. Principals problemes sintàctics i morfològics. Els relatius. Combinació de pronoms personals àtons (II). La concordança i l’ordre. Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat. Lèxic: préstecs.

3c. Gramàtica n n

n

n

Text i discurs. Ús dels marcadors principals. Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració, construcció i transformació d’enunciats d’acord amb aquests esquemes i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració impersonal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. Identificació i ús reflexiu de diferents procediments de connexió en els textos, amb atenció especial a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi, i dels mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna, afavorir l’autonomia en la revisió dels propis textos. Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació d’oracions i en el discurs relatat (pas d’estil directe a indirecte).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

65

Programació de matèria n

Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i ús dels termes següents: aposició; adjectiu i oracions explicatives de relatiu; construcció de participi i de gerundi; oració coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva.

3d. Lèxic n n n

Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i frases fetes. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris de la llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i normativa).

Bloc 4. Educació literària n

n n

n

n

n

n

n

n

n n n n n n n n n n

66

Desenvolupament de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer i de coneixement d’altres móns, èpoques i cultures. Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental. Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des del segle XIX fins a l’actualitat. Acostament a alguns autors rellevants de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX fins a l’actualitat. Lectura comentada i recitat de poemes contemporanis, amb atenció especial a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge poètic, valorar la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX fins a l’actualitat, que oferisquen diferents estructures i veus narratives. Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals contemporànies breus, o de fragments, de caràcter divers i constatar algunes innovacions en els temes i les formes. Contacte, per mitjà de la lectura, amb els autors i les autores de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autors i autores que facen visites al centre, lectura de ressenyes i participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibre-fòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar les preferències personals, amb sentit crític, en la selecció de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs sobre lectures. La literatura del segle XIX: Romanticisme i Realisme. Característiques generals i particulars. La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. Constant Llombart. La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante El segle XX. Característiques generals i particulars. Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme. La poesia. Vicent Andrés Estellés. L’evolució en la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre. Text i espectacle. L’assaig. Joan Fuster.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria Bloc 5. Tècniques de treball n

n

n n n

Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en suports nous (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilització de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a localitzar, seleccionar i organitzar la informació. Ús amb autonomia de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (IV). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS 1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals de diversos tipus i diferent nivell de formalització, com ara presentacions d’una certa extensió o conferències no molt extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits. 2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de manera autònoma els textos. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies i respectar-ne les normes de la comunicació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge. 5. Fer ús de la mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, com també saber fer resums i paràfrasis de la mateixa llengua quan l’interlocutor no comprén el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a comprendre perfectament qualsevol interlocutor. 6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diversos tipus i diferent nivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer incoherències o ambigüitats possibles en el contingut i aportar-ne una opinió personal. 7. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut i reflectir sobre els arguments principals i punts de vista dels participants.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

67

Programació de matèria 8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades sobre temes relacionats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural que admeten diferents punts de vista, amb l’ajuda mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, ajustar-se a un pla o guió previ, seguir un ordre lògic en la presentació de les informacions i arguments, adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contingut i mantindre l’atenció del receptor. 9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l’àmbit públic i dels mitjans de comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos d’aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i jutjar l’eficàcia dels procediments lingüístics usats. 10. Elaborar missatges en què s’integren el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparant els procediments expressius d’aquests llenguatges. 11. Identificar, en textos orals i escrits de diferents tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), explorar alternatives que n’eviten l’ús i utilitzar aquestes alternatives en les produccions pròpies. 12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema amb la finalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista personal. 13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport paper i digital, adequar el registre a la situació comunicativa i utilitzar-ne l’estructura organitzativa, per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat i respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text. 14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana i valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del castellà (també l’espanyol d’Amèrica) i del valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals. 15. Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses. 16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobre l’ús. 17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si escau, la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma. 18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics, emetre’n una opinió personal i utilitzar aquests coneixements per a produir textos d’intenció literària.

68

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació de matèria 19. Utilitzar els coneixements literaris per a comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent especialment les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània. 20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’extensió determinada i novel·les des del segle XIX fins a l’actualitat; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge, el punt de vista i l’ofici de l’autor; relacionar el sentit de l’obra amb el context i amb l’experiència personal. 21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari en què apareixen i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l’actualitat. Fer un treball personal d’informació i de síntesi que consisteix en una exposició d’una valoració personal, o d’imitació i recreació, en suport paper i digital. 22. Utilitzar els coneixements literaris per a comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània. 23. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –inclosos els de les llengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen. 24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació, per mitjà de l’ús d’índexs, fitxes i diferents sistemes de classificació de fonts, amb mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació en el marc de treballs d’investigació. Manejar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). 25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes. 26. Identificar els recursos principals utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

69

Programació d’aula

UNITAT

1. Les funcions del llenguatge

COMUNICACIÓ

EDUCACIÓ LITERÀRIA

TÈCNIQUES DE TREBALL

DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES

GÈNERES LITERARIS

TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS

Les funcions del llenguatge

Introducció als gèneres literaris

La lectura en veu alta

La comunicació oral i escrita. El context comunicatiu en l’àmbit acadèmic

La poesia

Parlar per a informar

La llengua formal en l’àmbit acadèmic. Els gèneres textuals en l’àmbit acadèmic: les exposicions

La poesia popular tradicional. La mètrica

Els diccionaris escolars

Les normes, els avisos i les comunicacions. Els gèneres textuals en l’àmbit acadèmic: el treball monogràfic

La lírica de tradició culta

Els dicionaris especialitzats

Les notícies i les cròniques

La narrativa. Els subgèneres novel·lístics

Els correctors ortogràfics

L’entrevista

La narrativa

El tractament informàtic de textos

Els articles d’opinió

La lectura comentada de relats

L’anàlisi (l’esquema)

La conversa quotidiana. Les converses teclejades: els xats

El teatre (I)

El resum

Les notes personals. Els mòbils

El teatre (II)

La síntesi de textos

La carta i el correu electrònic

El teatre (III)

Les biblioteques

La carta formal. L’informe

L’assaig

Els resums orals

8

2. El discurs oral

30

3. L’àmbit acadèmic

50

4. El treball monogràfic 80

5. Els mitjans de comunicació 108

6. L’entrevista 128

7. L’article d’opinió 150

8. La conversa quotidiana 168

9. El conte 188

10. El correu 210

11. La carta i l’informe 230

+1. Recopilació i síntesi

Activitats de recopilació i síntesi dels continguts més importants treballats durant el curs

250

Annex

Conjugació dels verbs regulars: 1a conjugació (mirar), 2a conjugació (perdre), 3a conjugació (polir i dormir) 258

70

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula LLENGUA I SOCIETAT LLENGUA I SOCIETAT

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA FONÈTICA I ORTOGRAFIA

GRAMÀTICA

LÈXIC

La diversistat lingüística

Els sons i les grafies (I): lletres i dígrafs. Les vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

L’oració simple

La terminologia de la informàtica

Els registres lingüístics

Els sons i les grafies (II): les grafies dels sons palatals i dels dentals

El verb i els seus complements

Els doblets lèxics

La varietat estàndard d’una llengua Els sons i les grafies (III): les grafies dels sons alveolars

La veu passiva i els seus arguments

Els barbarismes

El valencià

Els sons i les grafies (IV): les grafies dels sons bilabials, velars i nasals

Les modalitats de l’oració

Els dialectalismes

El multilingüisme

L’accent i la dièresi

Els valors del present d’indicatiu

El camp semàntic. La família lèxica

La intercomprensió romànica

El guionet i els guions

Els connectors textuals d’ordre

La sinonímia

La recuperació cultural i la normalitat lingüística

Les cometes

Els connectors textuals lògics

Els hiperònims

Les actituds lingüístiques: el respecte pels parlants d’altres llengües

Els signes de puntuació en el teatre (I): els punts suspensius, la interrogació i l’exclamació

Les construccions de participi i les de gerundi

L’antonímia

Els prejudicis lingüístics

Els signes de puntuació en el teatre (II): la coma i el punt

La dixi personal, temporal i espacial

La polisèmia

El llenguatge no discriminatori

Els signes de puntuació (III): el punt i coma i els dos punts

Els pronoms personals

La variació lèxica

La consciència positiva de la varietat lingüística i cultural

La pronunciació dels grups cultes: els òrgans de fonació

Els interrogatius

L’homonímia i la polisèmia

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

71

Programació d’aula Unitat 1 Les funcions del llenguatge OBJECTIUS n

Reconéixer les funcions del llenguatge.

n

Conéixer el generes literaris.

n

Fer un alectura en veu alta.

n

Saber què és la diversitat lingüística.

n

Conéixer els sons, les grafies.

n

Saber pronunciar les vocals.

n

Saber què és l’oració simple i els seus components.

n

Conéixer la terminologia relacionada amb la informàtica.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les funcions del llenguatge EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS Introducció als gèneres literaris TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS La lectura en veu alta LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT La diversitat lingüística CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies. Les vocals: obertes, tancades i neutralitzacions

72

n

GRAMÀTICA L’oració simple

n

LÈXIC La terminologia de la informàtica

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: conéixer els elements que intervenen en un acte comunicatiu; saber distingir les vocals obertes de les tancades.

n

Competència social i ciutadana: aprendre que la llengua és diferent segons els paràmetres del temps, l’espai, la situació i l’estrat social.

n

Competència per a aprendre a aprendre: la lectura en veu alta.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n n

n

Reconéixer les diferents funcions del llenguatge en un text. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

73

Programació d’aula Unitat 2 El discurs oral OBJECTIUS n

Conéixer algunes especificitats de la comunicació oral.

n

Reconéixer els trets del context en l’àmbit acadèmic.

n

Saber què és i què no és la poesia.

n

Representar els fonemes palatals.

n

Conéixer alguns complements dels verb.

n

Saber què són els doblets verbals.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES La comunicació oral i escrita El context comunicatiu en l’àmbit acadèmic EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La poesia TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Parlar per a informar LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT Els registres lingüístics CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies (II): les grafies dels sons palatals i les dentals

74

n

GRAMÀTICA El verb i els seus complements

n

LÈXIC Els doblets lèxics

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: conéixer els textos expositius; saber quins són els sons i les grafies palatals i dentals.

n

Competència cultural i artística: aprendre la classificació de la poesia.

n

Competència d’aprendre a aprendre: conéixer les tècniques per a expressar-se correctament de manera oral.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies i respectar les normes de la comunicació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

n

Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificarne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundàries, reconéixer-ne incoherències o ambigüitats possibles en el contingut i aportar-ne una opinió personal.

n

Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques i valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.

n

Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

75

Programació d’aula Unitat 3 L’àmbit acadèmic OBJECTIUS n

Reconéixer els trets de les exposicions en l’àmbit acadèmic.

n

Conéixer la poesia popular.

n

Conéixer aspectes de mètrica.

n

Usar els diccionaris escolars d’una llengua.

n

Representar els fonemes alveolars.

n

Conéixer la veu passiva.

n

Reconéixer alguns barbarismes.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES La llengua formal en l’àmbit acadèmic Els gèneres textuals en l’àmbit acadèmic: les exposicions EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La poesia popular tradicional La mètrica TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Els diccionaris escolars LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT La varietat estàndard d’una llengua CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies (III): les grafies dels sons alveolars

76

n

GRAMÀTICA La veu passiva i els seus arguments

n

LÈXIC Els barbarismes

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: conéixer la llengua formal i les exposicions; saber distingir les grafies dels sons alveolars; aprendre a usar la veu passiva i distingir els barbarismes.

n

Competència cultural i artística: conéixer les característiques de la poesia popular tradicional.

n

Competència d’aprendre a aprendre: saber usar els diccionaris escolars.

n

Autonomia i iniciativa personal: saber fer exposicions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

n

Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Fer exposicions orals senzilles sobre temes d’interés per a l’alumnat i pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida.

n

Ajustar-se a un esborrany o guió previ, a partir d’un ordre lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a la situació comunicativa i mantindre l’atenció del receptor.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

77

Programació d’aula Unitat 4 El treball monogràfic OBJECTIUS n

Saber en què consisteixen documents diversos de l’àmbit acadèmic.

n

Conéixer la lírica culta.

n

Saber usar els diccionaris especialitzats.

n

Representar sons bilabials, velars i nasals.

n

Saber què són els dialectalismes.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les normes d’ús, els avisos i les comunicacions Els gèneres textuals en l’àmbit acadèmic: el treball monogràfic EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La lírica de tradició culta TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Els diccionaris especialitzats LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT El valencià CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els sons i les grafies (IV): les grafies dels sons bilabials, velars i nasals

78

n

GRAMÀTICA Les modalitats de l’oració

n

LÈXIC Els dialectalismes

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: aprendre a fer un treball monogràfic; saber distingir els sons bilabials, velars i nasals.

n

Competència cultural i artística: conéixer la lírica de tradició culta.

n

Competència per a aprendre a aprendre: saber usar els diccionaris especialitzats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

n

Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests

n

Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats com el punt de vista personal.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

79

Programació d’aula Unitat 5 Els mitjants de comunicació OBJECTIUS n

Saber què és una notícia i una crònica.

n

Conéixer algunes característiques de la novel·la.

n

Saber usar alguns correctors ortogràfics.

n

Saber què és el multilingüisme.

n

Saber usar l’accent i la dièresi.

n

Conéixer alguns valors del present d’indicatiu.

n

Distingir entre camp semàntic i família lèxica.

n

Saber què és un sinònim.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les notícies i les cròniques EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La narrativa Els subgèneres novel·lístics TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Els correctors ortogràfics LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT El multilingüisme CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA L’accent i la dièresi n

80

GRAMÀTICA Els valors del present d’indicatiu

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula n

LÈXIC El camp semàntic La família semàntica

COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: aprendre a usar l’accent i la dièresi; saber quins són els valors del present d’indicatiu; aprendre a diferenciar els discursos i les cròniques.

n

Competència cultural i artística: saber què és la narrativa.

n

Tractament de la informació i competència digital: saber utilitzar els correctors ortogràfics.

n

Competència social i ciutadana: saber que s’entén per multilingüisme.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Reconéixer, juntament amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a dur a terme tasques d’aprenentatge de manera autònoma.

n

Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix a tots i totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

n

Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

81

Programació d’aula Unitat 6 L’entrevista OBJECTIUS n

Saber com es fa una entrevista.

n

Conéixer els elements principals de la narrativa literària.

n

Saber usar un processador de textos.

n

Conéixer el fenomen de la intercomprensió romànica.

n

Saber usar el guionet i els guions:

n

Conéixer l’ús dels connectors textuals d’ordre.

n

Saber què és la sinonímia.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES L’entrevista EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La narrativa TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS El tractament informàtic de textos LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT La intercomprensió romànica CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA El guionet i els guions

82

n

GRAMÀTICA Els connectors textuals d’ordre

n

LÈXIC La sinonímia

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: saber com es fa una entrevista; aprendre a utilitzar el guionet i els guions; saber què és la sinonímia.

n

Tractament de la informació i competència digital: conéixer el processador de textos.

n

Competència cultural i artística: conéixer els textos novel·lístics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

n

Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

n

Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

n

Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques i valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

83

Programació d’aula Unitat 7 L’article d’opinió OBJECTIUS n

Conéixer les característiques dels articles d’opinió

n

Saber com es fa una lectura comentada.

n

Conéixer les tècniques de l’anàlisi i de l’esquema.

n

Saber en què consisteix la recuperació cultural i la normalitat lingüística.

n

Saber com s’usen les cometes.

n

Conéixer alguns connectors textuals lògics.

n

Saber què és la hiperonímia.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Els articles d’opinió EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS La lectura comentada de relats TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS L’anàlisi (l’esquema) LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT La recuperació cultural i la normalitat lingüística CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Les cometes

84

n

GRAMÀTICA Els connectors textuals lògics

n

LÈXIC Els hiperònims

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: saber usar les cometes i els connectors textuals d’ordre; saber en què consisteix la hiperonímia; reconéixer un article d’opinió.

n

Competència social i ciutadana: aprendre què és la recuperació i la normalització lingüística.

n

Competència per a aprendre a aprendre: saber fer anàlisis i esquemes.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

n

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies i respectar les normes de la comunicació: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Reconéixer, juntament amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a dur a terme tasques d’aprenentatge de manera autònoma.

n

Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut i reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

85

Programació d’aula Unitat 8 La conversa quotidiana OBJECTIUS n

Saber com funcionen les converses quotidianes i les teclejades.

n

Conéixer alguns trets del teatre.

n

Saber com es fa un resum.

n

Conéixer algunes actituds lingüístiques.

n

Saber com s’usen els signes de puntuació en el text teatral.

n

Saber usar les construccions de participi.

n

Saber què són els antònims.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES La conversa quotidiana Les converses teclejades: els xats EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS El teatre (I) TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS El resum LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT Les actituds lingüístiques. El respecte pels parlants d’altres llengües CONEIXEMENT DE LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els signes de puntuació en el teatre (I)

86

n

GRAMÀTICA Les construccions de participi i les de gerundi

n

LÈXIC L’antonímia

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: aprendre a usar els signes de puntuació i les construccions de participi i de gerundi; saber què és l’antonímia; conéixer les característiques d’un text teatral.

n

Competència social i ciutadana: saber què és una actitud lingüística i respectar els parlants d’altres llengües.

n

Competència per a aprendre a aprendre: saber fer un resum.

n

Tractament de la informació i competència digital: saber elaborar un resum amb el processador de textos.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Reconéixer, juntament amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a dur a terme tasques d’aprenentatge de manera autònoma.

n

Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut i reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.

n

Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.

n

Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les relacions de significat principals.

n

Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

87

Programació d’aula Unitat 9 Les notes personals OBJECTIUS n

Conéixer algunes característiques del llenguatge de les notes personals i dels móbils.

n

Conéixer alguns elements teatrals.

n

Saber com es fa una síntesi textual.

n

Saber què són els prejudicis lingüístics.

n

Saber usar els signes de puntuació de textos dramàtics.

n

Conèixer el fenomen de la dixi espacial, personal i temporal.

n

Saber què és la polisèmia.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Les notes personals Els mòbils EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS El teatre (II) TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS La síntesi de textos LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT Els prejudicis lingüístics CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els signes de puntuació en el teatre (II)

88

n

GRAMÀTICA La dixi personal, espacial i temporal

n

LÈXIC La polisèmia

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació: aprendre a escriure notes i missatges; aprendre a utilitzar els signes de puntuació; saber què són la dixi i la polisèmia.

n

Tractament de la informació i competència digital: saber redactar notes personals mitjançant el processador de textos.

n

Competència cultural i artística: conèixer el teatre i l’estructura d’una obra teatral.

n

Competència d’aprendre a aprendre: aprendre a resumir diversos textos en un.

n

Competència social i ciutadana: conéixer el comportament d’abandó d’una llengua i evitar-lo.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Utilitzar els coneixements literaris a l’hora de comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent als temes i motius de la tradició, a la caracterització dels subgèneres literaris, a la versificació, a l’ús del llenguatge i a la funcionalitat dels recursos retòrics en el text.

n

Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats com el punt de vista personal.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Fer ús de la mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, amb resums de la mateixa llengua, quan l’interlocutor no comprén el missatge original.

n

Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

89

Programació d’aula Unitat 10 El correu OBJECTIUS n

Conéixer les característiques de la carta i del correu electrònic.

n

Conéixer alguns trets del teatre.

n

Saber com es pot usar una biblioteca.

n

Saber què és el llenguatge discriminatori.

n

Conéixer alguns usos del signes de puntuació.

n

Saber usar els pronoms personals.

n

Saber com funciona la variació lèxica.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES La carta i el correu electrònic EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS El teatre (III) TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS La biblioteca LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT El llenguatge no discriminatori CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA Els signes de puntuació (III)

90

n

GRAMÀTICA Els pronoms personals

n

LÈXIC La variació lèxica

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació lingüística: aprendre com es redacta una carta i un correu electrònic; conéixer els signes de puntuació; saber usar els pronoms febles.

n

Tractament de la informació i competència digital: conéixer les biblioteques virtuals.

n

Competència cultural i artística: saber fer lectures dramatitzades.

n

Competència social i ciutadana: aprendre a utilitzar un llenguatge no discriminatori.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autònoma els textos propis d’aquest curs.

n

Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals d’aquests.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

n

Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

91

Programació d’aula Unitat 11 La carta i l’informe OBJECTIUS n

Conéixer alguns gèneres quotidians com la carta formal.

n

Saber com es fa un informe.

n

Conéixer alguns trets de l’assaig.

n

Saber com es fa un resum oral.

n

Valorar positivament la variació lingüística i cultural.

n

Saber com es pronuncien alguns grups cultes.

n

Saber usar els interrogatius.

n

Saber què són els homònims i els mots polisèmics.

CONTINGUTS COMUNICACIÓ n DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES La carta formal L’informe EDUCACIÓ LITERÀRIA n GÈNERES LITERARIS L’assaig TÈCNIQUES DE TREBALL n TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Els resums orals LLENGUA I SOCIETAT n LLENGUA I SOCIETAT La consciència positiva de la variació lingüística i cultural CONEIXEMENT DE LA LLENGUA n FONÈTICA I ORTOGRAFIA La pronunciació dels grups cultes: els òrgans de fonació

92

n

GRAMÀTICA Els interrogatius

n

LÈXIC L’homonímia i la polisèmia

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Programació d’aula COMPETÈNCIES BÀSIQUES n

Competència en comunicació: saber escriure una carta formal i un informe; aprendre a pronunciar els grups cultes; saber què són l’homonímia i la polisèmia.

n

Competència cultural i artística: saber què és un assaig i els assagistes principals.

n

Competència social i ciutadana: aprendre a tindre una consciència positiva de la variació lingüística i cultural.

n

Competència per a aprendre a aprendre: saber fer resums orals a partir de l’anàlisi de l’estructura temàtica, de l’elaboració d’un guió i de la pràctica oral.

CRITERIS D’AVALUACIÓ n

Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell de formalització i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

n

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua, sobretot en l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

n

Fer ús de la mediació per a garantir l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, amb resums de la mateixa llengua, quan l’interlocutor no comprén el missatge original.

n

Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificarne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundàries, reconéixer-ne possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar-ne una opinió personal.

n

Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut i reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.

n

Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques i valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.

n

Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes.

n

Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

n

Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit per complet, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre’n una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

93

Programació d’aula TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.

94

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 1 El mundo de la comunicación

GUIA DIDÀCTICA ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1 Les funcions del llenguatge DOBLE PÀGINA D’ENTRADA A LA UNITAT Pàgines 8 i 9 La porta del Senat romà pot servir per a un comentari sobre molts aspectes que es poden relacionar amb la llengua. Podem relacionar la paraula senador no només amb el més vell sinó també amb aquell que té més seny, més enteniment. No obstant això, el valor d’allò antic ha canviat molt. Hi ha construccions antigues o restes d’elements antics allò on viuen els alumnes. Quin sentit tenen per a ells? El Diari d’aula funciona en aquest sentit i, com en primer, ha de ser un element per a fer reflexionar l’alumnat a través de l’escriptura. És un inici possible i factible. En aquest sentit la llengua ha estat un element fonamental en la història de la humanitat. Sense l’escriptura no estaríem on estem i quan pensem en la noves tecnologies hem de pensar que la major part de la informació que aporta continua sent escrita. Cal que l’alumnat reflexione, doncs, sobre la utilitat de la classe de llengua i literatura en la seua formació.

COMUNICACIÓ: DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Pàgines 10 i 11 Respon La funció és la poètica: és a dir, el que hi preval és l’interés per la forma més enllà del contingut (del referent) o d’altres funcions que també hi apareixen. Una altra vegada l’esquema de la comunicació i les funcions del llenguatge. Per què tantes vegades? Doncs, senzillament, perquè és el model que ens permet aproximar-nos al complexíssim fet comunicatiu amb possibilitats d’entendre’l. Fer veure a l’alumnat que aquest model és important implica passar de la memorització a la constatació que cada dia, l’acció que més vegades fan té a veure amb aquest model d’estudi. La diferència amb primer és que introduïm el concepte de referent: el significat textual. La crida salvatge és un clàssic de la literatura, també de la juvenil. Llegir algun fragment impressionant com aquest pot convidar a la lectura alguns dels nostres alumnes. Una possible activitat pot ser la de reflexionar sobre els seus costums comunicatius en veu alta. Com, quan, per què, per a què... Del contrast i del debat es poden adonar que, efectivament, usen en cada moment aquest esquema comunicatiu.

96

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 1 Les funcions del llenguatge Solucionari: 1 Tot els actes comunicatius poden tindre totes les funcions, però els literaris presenten la singularitat que allò més important és el propi missatge, en principi. No obstant això, ningú no sap què és la literatura però sembla que és allò que es fa i es llig amb intenció literària (o estètica o de gaudi). La funció és l’estètica o poètica, doncs. 2 a Resposta oberta però és ben trist. b i c Resposta oberta. d Tot i que Buck és el protagonista de la novel·la, Dave és el protagonista d’aquest fragment. e La poètica. 3 Resposta oberta

EDUCACIÓ LITERÀRIA: GÈNERES LITERARIS Pàgines 12 a 15 Literatura i interessos (pre)adolescents. De vegades semblen incompatibles però res més lluny de la veritat. La major part dels nostres alumnes ho tenen tot quant a necessitats bàsiques i, per tant, poden aspirar al gaudi, però també a l’intel·lectual. Si substituïm la novel·la pel tafaneig o per les telenovel·les, la poesia per la música i el teatre pel cinema o pels jocs de rol, resulta que estan immersos en arts que, potser des d’un punt de vista clàssic es poden criticar, però estan en disposició d’accedir a l’art tradicional. Posar la cançó de Sergio Dalma pot obrir un món de noves possibilitats per a la llengua. En té unes quantes en català ben boniques. Pot ser un bona manera d’eliminar la barrera entre vida real i escola. No tot el que passa dins de l’aula ha d’estar ben lluny dels seus interessos. Fer llegir en veu alta les seues produccions, corregir-les, canviar-les... Produir textos orals o escrits amb intenció literària ha de començar a ser una de les línies d’actuació fonamentals en les sessions. Per què no elaborar el bloc (informàtic) del curs? L’abundància de textos per a destriar els gèneres literaris (respectem la més clàssica de les classificacions perquè realment als alumnes no els en cal una altra) pot donar peu a tot tipus d’intervencions de recepció i de producció. Solucionari: 1 a Poesia, evidentment. Perquè té aquest format peculiar i la intenció és, evidentment, estètica. Ens agrada escoltar aquestes paraules tant si ens fan riure, somriue o plorar. b La 4 sembla la més pròxima, però no és completa. 2 a Narrativa. b La 1.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

97

Unitat 1 Les funcions del llenguatge 3 Resposta oberta però ha de tindre relació amb la forma i també amb la necessitat de contar d’una manera o d’expressar emocions amb imatges. 4 a Teatre. b 2. 5 a Assaig. b 3. 6 Una pel·lícula de cinema: teatre i també narrativa (o poesia); un documental de televisió amb l’assaig; una cançó de rock amb la poesia (de vegades amb la representació teatral o amb la narrativa); una sèrie de televisió, amb la narrativa i també amb el teatre.

TÈCNIQUES DE TREBALL: TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Pàgines 16 i 17 Qui no sap llegir en veu alta, no sap llegir. Però, a més, mai no aprendrà a parlar en públic, un dels objectius bàsics de l’educació obligatòria i un dels oblits de la didàctica tradicional. La comprensió lectora és un dels referents de la didàctica europea. Tothom està d’acord que qui no sap llegir, no coneix el món i que aquest món de la informació i de la comunicació necessita lectors (oients, espectadors... ciutadans en definitiva) que entenguen què passa al seu voltant. Proposem un text llarg però senzill i que convida a ser fragmentat per a ser interpretat per diverses veus. Primer proposem una activitat de comprensió lectora bàsica per a passar després a dos activitats sobre lectura en què intentem, breument, donar unes senzilles aportacions per a la lectura en veu alta. Considerem que cal dedicar-li tot el temps necessari. Una activitat ben profitosa és llegir els textos dels alumnes. Poden intercanviar-los o llegir-ne el propi. Solucionari: 1 a Explicatiu. b El buldog francés. c Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta.

98

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 1 Les funcions del llenguatge LLENGUA I SOCIETAT Pàgines 18 i 19 Tema fonamental: la diversitat. Aclarim de principi aquest tema i passem a coses més importants. No obstant això, el treballem des del punt de vista de la sociolingüística i oferim els paràmetres adients perquè l’alumnat entenga que sempre usem una varietat i mai no «la» varietat autèntica o important o única. Cal treballar alhora, sempre, els temes dels prejudicis, i més en el cas dels valencians. Ens sembla fonamental, en aquest sentit, la informació que tenen sobre el lloc on viuen. Això els demostrarà que no ho saben tot, i tampoc sobre la llengua dels valencians. Les preguntes són de resposta oberta perquè els alumens s’adonen que saben més del que pensen sobre la nostra realitat lingüística. Solucionari: 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 a Resposta oberta. b Que tots som necessaris per a fer el món en què vivim. Un piano sense tecles negres és possible, però no sonarà igual. Un món sense negres o sense multitud de llengües també és possible, però serà un món menys ric.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA Pàgines 20 i 21 L’alfabet és la base de l’escriptura. Una mancança habitual és no entendre que, tot i que totes les llengües del nostre entorn compartim el llatí, no totes les grafies tenen relació amb els mateixos sons en cada llengua, perquè cada una té un inventari de sons i grafies (en realitat de fonemes). Així en valencià tenim e i o obertes: un nou so que fins i tot alguns valencianoparlants no acaben d’entendre. En aquesta primera unitat volem activar els coneixements previs de l’alumnat, com ja hem vist. De manera que abusem de les respostes obertes per incitar l’alumnat que parle, que escriga, que participe, efectivament, en la construcció del propi coneixement. El professorat ha de reconduir per a assentar les bases, sobretot, quant a les actituds davant la llengua (les llengües) i la seua representació. Solucionari: 1 a Resposta oberta.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO

99

Unitat 1 Les funcions del llenguatge b Resposta oberta. c Això ha facilitat l’intercanvi multicultural i multilingüístic. 2 Lletres modificades: alfabètic, direcció, és, estàs, estés, fòrum, inscripció, línies, llatí, llengües, més, mitjà, només, però, prové, públiques, relació, romà, ròmul, separació, té, través. Dígrafs: apareix, col·locats, esquerra, horitzontal, llatí, llegint, llengües, lletres, metall, mitjà, mitjana, públiques. 3 a No ho podríem saber excepte com en altres llengües, de memòria. b La intensitat més gran amb què pronunciem la tònica. c L’obertura dels òrgans de fonació.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA Pàgines 22 i 23 Un altre punt fonamental que ens ha d’ajudar a introduir tots els temes de morfosintaxi: l’estructura de l’oració simple. Cal anar a poc a poc amb els temes de morfosintaxi assegurant que, realment s’han entés els temes que seran la base dels següents. Solucionari: 1 a Els nobles d’Anglaterra tenien enormes gossos en l’edat mitjana. S Pred b Els utilitzaven contra l’enemic. Pred c També els utilitzaven per a caçar bous. Pred d Només els nobles podien gaudir d’aquesta companyia. Pred S Pred e La picaresca del poble va originar el buldog anglés. S Pred f El buldog anglés és un gos fort i combatiu com el mastí. S Pred 2 El subjecte elidit de tot el paràgraf és el buldog francés. Per tant, sempre es tracta de predicats. 3 Substantiu: carícies; adjectiu: sociable; verb: té; pronom: -lo; adverbi: no; preposició: de; conjunció: i. 4 a b c d e f g

predicativa impersonal atributiva predicativa impersonal predicativa impersonal

100 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 1 Les funcions del llenguatge 5 Complement directe: xicotetes arrugues. Complement predicatiu: tranquil. Complement indirecte: dels gossos. Atribut: el seu pelatge curt. Complement circumstancial: una vegada al mes. Complement de règim verbal: de gossos.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC Pàgines 24 i 25 Aprofitem aquestes pàgines per a introduir dos temes que ens semblen fonamentals: l’augment de la disponibilitat lèxica dels estudiants a través del treballs sobre camps semàntics determinats i l’ús de la informàtica com a eina educativa. A més, el camp semàntic que hi treballem té una forta relació amb la llengua que s’ha convertit en un adstrat (superestrat per a alguns) universal: l’anglés. Unes altres possibilitats poden ser les relacionades amb l’explotació dels conceptes previs que tenen sobre unes paraules determinades que usem habitualment en anglés o en altres llengües i la necessitat d’eradicar l’ús de barbarismes de l’anglés i, sobretot, del castellà. Solucionari: 1 a Una narració sobre un adolescent que usa la tecnologia. b Resposta oberta, però pot ser perquè tenen relació amb la tecnologia. c Un camp semàntic és un grup de paraules que es relacionen pel seu significat i fan referència a una àrea del coneixement o a una activitat concreta. Pertanyen al camp de la informàtica. 2 Resposta oberta. 3 Ordenador, messenger, programari, maquinari, RAM, placa base, perifèrics, portàtil, gràfics, correus electrònics, descarregar, disc virtual, rebotaven, abaixar, zip, mp3, pdf, esborrar, MP3, jpg, buscador, multi, Campus Party. 4 Resposta oberta. No hi ha llengües més o menys importants.

AVALUACIÓ Pàgines 26 i 27 La pàgina d’avaluació sempre té la mateixa funció: fer un retorn sobre alguns continguts, els principals, de cada unitat. Té, però, també un sentit d’autoavaluació, ja que es poden lliurar les respostes i pot ajudar a la qualificació de l’alumnat. No obstant això, moltes vegades les usem per a retornar sobre continguts genèrics de diverses unitats d’una manera recursiva.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 101

Unitat 1 Les funcions del llenguatge El text de Wells és un clàssic de la literatura que ha donat peu a multitud de reinterpretacions. Podem aprofitar-lo per a fer llegir el llibre o, simplement, contar la història i relacionar-la amb pel·lícules o històries semblants. Hem intentat que aquesta avaluació fera retornar constantment sobre els continguts que s’han treballat en la unitat, però sense cap intenció de tornar a memoritzar. De fet, la major part dels continguts ja s’han treballat en cursos anteriors. El diari d’aula final demana una reflexió sobre la unitat i sobre el sentit del treball en la classe de llengua i literatura. Pot constituir un bon moment per a fer una reflexió col·lectiva sobre què es fa i què no es fa en una classe de llengua. Ens sembla fonamental aquest treball que demana creativitat per part de l’alumnat. Hi ha moltes possibilitats per a aquest diari que es pot quedar sense fer o simplement esdevenir un breu treball més o anar molt més enllà. Tots sabem que els humans tendim a la llei del mínim esforç però que, alhora, tots som creatius. Dependrà de l’interés que posem en aquests apartat més creatius perquè els nostres alumnes ens acompanyen en aquest viatge o, senzillament, vegen aquestes situacions com entrebancs a passar. Per exemple: per què no fer un bloc (digital) amb els millors diaris d’aula del grup? Solucionari: 1 Lectura. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Narrativa, perquè conta una història en passat amb un narrador en primera persona. 5 Resposta oberta. 6 a b c d e

fàtica metalingüística referencial o pragmàtica poètica referencial

7 a Parles pel mòbil amb un familiar. CC CI . Pred

b Un professor explica els pronoms a un grup de 2n d’ESO. Subj CD CI . Pred

102 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 1 Les funcions del llenguatge c Expliques a un amic com arribar al cine. CI . Pred d Un poeta llig les seues creacions a un grup d’alumnes. Subj CD CI . Pred e Una professora fa classe a un grup de 2n d’ESO. Subj CD CI . Pred 8 Alumne, professor, aula, ensenyament, pissarra, avaluació, llibre de text, departament, centre, assignatura, coneixements, procediments, actituds... 9 a Resposta oberta. b Resposta oberta. 10 Resposta oberta.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 103

Unitat 2 El discurs oral DOBLE PÀGINA D’ENTRADA A LA UNITAT Pàgines 28 i 29 Encetem la unitat destinada a fer conscient l’alumnat de la diversitat de condicionants que afecten la llengua escrita i la llengua oral. Podem partir d’unes qüestions clàssiques: Què es plantegen cada vegada que han d’escriure un text per a un destinatari? Actuen igual quan s’hi adrecen oralment? Quins avantatges presenta, al seu parer, la llengua oral? I l’escrita? Quins elements de l’oral és impossible transmetre per escrit? Fixem-nos en la il·lustració de les pàgines 28-29. Representa un orador en acció davant el senat romà. Com ens imaginem la llengua del que intervé? Podem interpretar els gestos dels senadors asseguts? Què volen dir? Són capaços de reconéixer aquesta gestualitat en situacions actuals? En quines ocasions davant d’una intervenció oral l’alumnat fa una certa preparació del discurs?

COMUNICACIÓ: DISCURSOS I DESTRESES LINGÜÍSTIQUES Solucionari:

Pàgines 30 i 31 Intentarem que la racionalització del procés de la comunicació per part dels alumnes els faça conscients que hi ha mecanismes per a adequar la llengua a les diverses situacions. 1 emissor

canal

missatge

codi

receptor

a

Internauta d’Austràlia.

Internet. Visual. En directe sense compartir espai, emissor i receptor.

El contingut de les intervencions dels internautes.

Lingüístic: la llengua que usen, codificada i després descodificada digitalment. Visual: si usen emoticones per a acompanyar el que escriuen. Llengua espontània.

Internauta de Xàtiva.

b

(Autor) (Director) (Companyia)

Auditiu. En directe en el mateix espai.

Contingut de la comèdia, complementat amb el significat d’escenografia, indumentària, etc.

Lingüístic: la llengua en què representen els actors. Visual: convencions relatives a la indumentària, els llums, els escenaris, etc. Musical: si hi ha música. Llengua elaborada: literatura.

Públic assistant.

104 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 2 El discurs oral c

Auditiu. En directe o en diferit.

(Agència de notícies) (Empresa propietària del canal) (Presentador o presentadora del programa)

Contingut de les notícies

Lingüístic. Visual. Llengua elaborada: periodisme.

Televidents.

2 Una proposta de més a menys de preparació: c Lectura de les notícies en un informatiu de televisió. a Comentari oral d’una enquesta a partir de l’informe dels resultats. d Respostes a una prova oral sobre un llibre que has llegit. e Retransmissió d’una partida de pilota valenciana per la ràdio. b Presentació improvisada de tu mateix en un campament d’estiu. f Conversa a l’ascensor amb un veí. 3

comunicació oral

comunicació escrita

a Canal auditiu.

a Canal visual.

b Espontània.

b Elaborada.

c Immediata.

c Diferida en el temps.

d Ús freqüent de pronuncies dialectals.

d Predomini de formes estàndard.

e Grau de formalitat més baix.

e Grau de formalitat mes elevat.

f Presència de repeticions, canvis inesperats de tema i informació sobrant o secundària.

f Tendència a seleccionar la informació i evitar redundàncies.

g Tendència a usar oracions simples.

g Més presència de coordinació i sobretot de subordinació.

h Hi ha interacció amb l’oient i, per tant, l’estructura pot modificar-se durant l’emissió i

Importància de la informació no verbal (expressions oculars i facials, gestos amb les mans).

j Importància de context extralingüístic, de vegades imprescindible per a completar el significat del missatge oral.

h No sol haver-hi interacció durant la comunicació. El text escrit és inalterable mentre dura la recepció. i

La informació no verbal es limita als aspectes gràfics del suport (disposició en la pàgina o la pantalla, tipografia, etc.).

j Importància relativa del context extralingüístic: pot ser determinant en literatura, per exemple.

4 a Resposta oberta. b El text a. El guió llarg inicial indica convencionalment que es tracta d’una intervenció en estil directe en 1a persona del singular. El text sembla voler transmetre l’espontaneïtat de l’oral: marques d’exclamació i d’admiració, frases interrompudes o anacoluts (Jo em pensava que no... però entonces va ser quan... No això va vindre després d’anar-se’n ella.), incorreccions pròpies d’una situació d’informalitat, predomini d’oracions breus i de la coordinació. c Resposta oberta. Fem reflexionar sobre com el mitjà escrit és capaç de transmetre tant un cert distanciament, fredor o formalitat unes vegades i més intimitat en unes altres. d Resposta oberta. La qüestió servirà per a introduir els apartats dedicats a la importància del context comunicatiu (pàg. 32) i als registres (pàg. 38).

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 105

Unitat 2 El discurs oral Pàgines 32 i 33 Solucionari: 1 àmbit

finalitat

a acadèmic

1 donar o obtindre informació

b mitjans de comunicació

1 i 2 donar o obtindre informació; orientar l’opinió de les persones

c publicitari c publicitari

2 orientar l’opinió de les persones

d polític

2 orientar l’opinió de les persones

e administratiu

3 regular la vida social

f literari

4 entretindre i provocar plaer estètic

2 L’objectiu de l’activitat és que l’alumnat reflexione en veu alta sobre les qüestions, plantege diverses possibilitats i hi descobrisca encerts i inconvenients en cada opció. De fet, cap de les activitat s’ajusta perfectament a les finalitats descrites. Una proposta: activitat

finalitat

a Llegir una revista que t’agrada.

Obtindre informació, entretindre, experimentar plaer estètic.

b Fer una lectura obligatòria.

Obtindre informació per a donar-la al professorat; entretindre i provocar plaer estètic.

c Recordar les normes del bàsquet al descans.

Orientar l’activitat de les persones en un àmbit específic de la vida: l’esport.

d Canviar la lletra d’una cançó coneguda.

Entretindre i provocar plaer estètic.

3 a Text a Fragment d’un diari personal. Àmbit personal. Text b Fragment de la novel·la Senyoria de Jaume Cabré. Àmbit literari. Text c Fragment d’un llibre de text. Àmbit acadèmic. Text d Fragment del currículum ESO de la Comunitat Valenciana. Àmbit administratiu. b Resposta oberta. Les diverses activitats que l’alumnat du a terme en relació amb els seus estudis i altres que coneixen per altres vies (família, cine, lectures, etc.). 4 Resposta oberta.

106 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Unitat 2 El discurs oral EDUCACIÓ LITERÀRIA: GÈNERES LITERARIS Pàgines 34 i 35 Solucionari: Després de la inicial i clàssica divisió entre poesia popular tradicional i poesia culta, que parteix dels coneixements implícits de l’alumnat, les activitats d’aquesta secció tenen com a objectiu fomentar la reflexió i la intervenció espontània sobre un tema poc habitual per a ells i elles. Aquesta primera divisió ens dóna peu posteriorment a fonamentar la interpretació de poemes en altres unitats i a contextualitzar alguns tòpics literaris. 1 a Resposta oberta. b Resposta oberta. c Resposta oberta. 2 L’exercici pot fer-se en grups i acabar amb una exposició oral estructurada i fins i tot amb una imitació del poema. Abans de respondre les qüestions de l’enunciat s’imposa una lectura comentada amb l’alumnat. Es tracta d’arribar a la conclusió que el tema del poema de Martí i Pol és la llibertat, lema que usa l’anunci de Bancaixa per a proporcionar l’ús d’una targeta de crèdit. El poema representa la funció poètica; l’anunci, l’apel·lativa. La comparació de la forma dels dos textos ens pot dur a posar en contrast el vers del poema amb la diversitat tipogràfica, la disposició del text i el suport gràfic de l’anunci.

TÈCNIQUES DE TREBALL: TÈCNIQUES I NOUS DISCURSOS Pàgines 36 i 37 1 a Com a proposta, serveix el títol del capítol d’on hem extret el fragment: La fàbrica de les emocions. O més explícit: El cervell, fàbrica de les emocions. b Una activitat perquè l’alumne pose en pràctica la seua autonomia i use els recursos de què disposa amb una finalitat ben clara. 2 Resposta oberta. Recordem a l’alumnat la conveniència de seguir les etapes exposades en la pàg. 36. El grup pot avaluar alguna de les exposicions. Adaptem una plantilla de control proposada per D. Cassany (1993), Ensenyar llengua, Barcelona, Graó, pàgines 182 i 183:

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 107

Unitat 2 El discurs oral PLANTILLA DE CONTROL

Puntuació

EXPOSICIÓ ORAL Aspectes extralingüístics Manteniment de l’atenció: .............................................................

1-2-3-4-5

Volum de la veu: ...........................................................................

1-2-3-4-5

Ritme i fluïdesa: ............................................................................

1-2-3-4-5

Entonació expressiva: ....................................................................

1-2-3-4-5

Gesticulació adequada: ..................................................................

1-2-3-4-5

Contingut Informació suficient: .....................................................................

1-2-3-4-5

Idees ordenades: ............................................................................

1-2-3-4-5

Claredat de les idees: .....................................................................

1-2-3-4-5

Correcció lingüística Pronunciació:...................................................................................

1-2-3-4-5

Lèxic (castellanismes, precisió):.....................................................

1-2-3-4-5

Morfosintaxi (gènere i nombre, verbs, pronoms):……………….

1-2-3-4-5

Adequació al destinatari i a la situació (nivell de formalitat):........

1-2-3-4-5 Total: ....................... Puntuació: >20 40 L i, per tant, P > E Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya [en línia] a Creus que és un text propi de l’àmbit acadèmic? Per què? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Segueix un estil demostratiu o un estil informatiu? Per què? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Presenta el text les parts típiques d’una exposició acadèmica? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 289

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Millora aquestes frases de manera que resulten més adequades a l’àmbit acadèmic: a Colom arriba a Amèrica i només hi troba salvatges. ............................................................................................................................................................................................

b L’Univers és molt gran i va aparéixer fa molt de temps. ............................................................................................................................................................................................

c L’aritmètica és fer sumes i restes i operacions aritmètiques. ............................................................................................................................................................................................

d Un text acadèmic té tres parts: la primera, la del mig i l’última. ............................................................................................................................................................................................

3 Escriu una quarteta sobre el tema del refrany: Hostes vindran que de casa ens trauran. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Escriu en llengua estàndard l’article de la paraula gos que podria contindre un diccionari escolar: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 Explica per què no és certa l’afirmació següent: L’estàndard vol dir que tots hem de parlar sempre igual. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

290 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 El sufix -esa, pronunciat -ea en alguns llocs, permet crear substantius a partir d’adjectius. Crea els substantius corresponents a: a aspre b bell c dolç d feble

………………………… ………………………… ………………………… …………………………

e mut f peresós g sord h vell

………………………… ………………………… ………………………… …………………………

7 Escriu en passiva pronominal les oracions següents: a Els veïns del meu xalet venen el cotxe. ............................................................................................................................................................................................

b El llibre, l’han perdut entre tots. ............................................................................................................................................................................................

8 Posa un titular amb una oració passiva a aquesta notícia breu: ............................................................................................................................................................................................

Després dels aldarulls provocats durant la nit de dissabte pels grups d’extrema dreta, la policia i els equips de neteja de l’Ajuntament han retirat 8 tones de mobiliari urbà destruït o deteriorat. 9 Reflexiona: Per què no són valencianes les paraules bandeja i delantal? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 291

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 4 1 Redacta les normes que ha de respectar qualsevol persona que entre a la teua habitació: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 En parelles, i visiteu la biblioteca si cal, prepareu el guió inicial d’un treball sobre un monument o un edifici que us agrade especialment. Dividiu-lo en apartats i subapartats. 3 Uneix els versos següents amb la figura literària que representen: a Com es plany el silenci dels meus ulls. (JOAN MARGARIT) b Ens ompliren d’espases la sintaxi. (VICENT ANDRÉS ESTELLÉS) c Petita barca / damunt la mar / corre fortuna / llevantejant. (SALVADOR ESPRIU) d L’udol vermell travessa la foresta. (JOAN VINYOLI) e A poc a poc, […] les vísceres floreixen entre les cendres. (Susanna Rafart)

1 metàfora 2 visió 3 sinestèsia 4 personificació 5 símbol

4 Escriu una oració amb la forma correcta de cada parella: a huitaus / vuitens ............................................................................................................................................................................................

b uníson / unissó ............................................................................................................................................................................................

c centigraus / centígrads ............................................................................................................................................................................................

d vianants / peatons ............................................................................................................................................................................................

5 Escriu la primera i la tercera persona singular dels presents d’indicatiu i de subjuntiu: pujar Indicatiu Subjuntiu

1a 3a 1a 3a

292 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

decidir

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Crea paraules derivades de les següents amb els prefixos con-/com-, en-/em-, in-/im-: a voltar:

…………………………

f pitjor:

b peresa:

…………………………

g paréixer: …………………………

c portar:

…………………………

h quiet:

…………………………

d formal:

…………………………

i noble:

…………………………

e brut:

…………………………

j beure:

…………………………

…………………………

7 Escriu els substantius abstractes corresponents a aquests adjectius: quiet:

quietud

a virtuós

…………………………

d net

…………………………

b ple

…………………………

e fals

…………………………

c bo

…………………………

f sol

…………………………

8 Digues la modalitat d’aquestes oracions: a Escriu els substantius abstractes corresponent a aquests adjectius. ………………………… b Devien ser les deu quan hi van arribar. ………………………… c No van arribar-hi a temps i es van quedar en terra. ………………………… d Voldria saber qui vindrà a l’aniversari. ………………………… e Fa sol. ………………………… 9 Numera aquestes situacions de més (1) a menys (4) en funció de la quantitat de dialectalismes que hi poden aparéixer: Dos parlants de Maó conversen al tren sobre futbol. Una actriu de doblatge de Vinaròs posa veu en català / valencià al personatge d’una pel·lícula americana. Una professora universitària valenciana fa una conferència a la Universitat de Girona. Un parlant d’Elx presenta en valencià un programa a la ràdio local.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 293

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 5 1 Completa la graella amb paraules de la mateixa família lèxica. Segueix les indicacions: a b c d e f

a Múscul del cos dels homes i dels animals. b Que és de carn. c Que menja preferentment carn. d Que té carn abundant. e Període de divertiments públics. Carnestoltes. f Persona que ven carn. 2 Posa els accents que hi falten: a L’exercit frances vence l’angles. b El tecnic de televisio no pogue reparar l’avaria. c El campanar de l’esglesia es de color groc. d La dona jove dona maduixes al vei. f Maria es molt aficionada a les pel·licules de terror. 3 Posa les dièresis que hi falten: a Raul és molt egoista i no agraix cap regal. b Conduir sense respectar els senyals de trànsit no és cap heroicitat. c El que has traduit et portarà greus consequències. d No mires de reull Lluisa. e El traidor és el cosí de la meua veina. 4 Escriu cinc mots pertanyents als camps semàntics següents: a cos humà: ................................................................................................................................................................. b motociclisme: .......................................................................................................................................................... c muntanya: ................................................................................................................................................................. d vaixell: .........................................................................................................................................................................

294 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 6 1 Llig l’entrevista a l’escriptor Josep Franco i contesta les preguntes: El prolífic autor suecà, dedicat també a l’ensenyament a l’Escola d’Adults d’Algemesí, és dels qui pensa que el valencià corre un perill d’extinció greu. La polèmica sobre la llengua el referma en les seues postures. Sense tallar-se ni un pèl, parla clar i ras sobre la realitat sociolingüística valenciana i les conseqüències possibles de l’enèsim enfrontament per l’idioma autòcton… Hi ha cap relació entre la literatura i la conflictivitat que s’ha instal·lat novament al voltant de la llengua? La relació entre el conflicte i la literatura, afortunadament, és inexistent, perquè la polèmica que ara ha sorgit és interessada. Als pocs o molts lectors que hi ha en valencià no els importa este tema, perquè estan conscienciats, una diferència que jo trobe, per exemple, amb molta de la gent que anà a la manifestació del 27 de novembre passat. Només cal veure qui donava suport a la convocatòria: una confraria, les penyes del València… Com afecta, l’idioma, el revifament de la polèmica? Qui més afecta és els docents, perquè poden trobar-se amb la situació que els apleguen pares amb tota la bona fe que els diguen que què és el que estan ensenyant als seus fills, que si estan col·laborant a furtar-nos la llengua… Se’l veu molt enfadat… Home, jo entenc que políticament és molt legítim defensar les postures que alguns estan mantenint, però m’indigna tota aquesta situació, perquè els catalanoparlants del País Valencià som els primers que hem sofert onades d’immigrants i els hem rebut molt dignament: els hem fet fallers, fins i tot presidents de la Generalitat!, i això ha acabat convertint-nos en una minoria que és dominada per una majoria castellanoparlant. Part dels intel·lectuals del que vosté anomena minoria han entrat a formar part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, veu encertat aqueix pas? Ho crec absolutament innecessari, com la mateixa existència de l’AVL. Si jo estiguera dins no elaboraria cap normativa, perquè ja en tenim una, que és la que va fer Pompeu Fabra. Hi ha una tradició literària que han seguit la practica totalitat dels escriptors, com per exemple el mateix Xavier Casp fins que va decidir crear una llengua híbrida per als que parlen castellà. Fa la sensació que veu una amenaça en l’Acadèmia. Si se segueix així, sí. Podria fins i tot donar-se el mateix cas del gallec i el portugués, una mateixa llengua amb dues normatives, però tinga per segur que jo seguiria publicant amb les normes de l’IEC. Però quin és el problema, si l’AVL no sembla que qüestione la unitat de la llengua? És una maniobra dirigida per alguns polítics per a trencar les relacions entre el dialecte valencià, el català i el mallorquí. En tres generacions podria posar-se en perill la unitat lingüística.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 295

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Hi té cap solució? La meua solució depén dels vots dels valencians. Caldria reformar la Constitució i l’Estatut perquè es reconega explícitament la unitat de la llengua. A més caldria fer una altra política lingüística que hauria de començar per les empreses públiques, que, lluny de protegir la llengua, moltes vegades ajuden a arraconar-la. No són solucions de hui per a demà, però poden ser factibles. a Assenyala les parts de l’entrevista. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Quina opinió hi vessa Josep Franco sobre la identitat del valencià? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Estàs d’acord amb el que diu Josep Franco? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Completa les oracions amb la paraula adequada de cada sèrie de sinònims parcials: a útil / beneficiós L’esport és ………………………… per a la salut. No és gens ………………………… tirar els vidres, cal reciclar-los. b ampolla / botella El metge m’ha posat una ………………………… perquè m’he tallat la mà amb una ………………………… de vi trencada. c posar / pondre Els astres ja s’han ………………………… i els obrers encara no han ………………………… una rajola. d nombre/número El ………………………… d’alumnes de l’aula ………………………… 6B és inferior al de l’aula 4C.

296 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 7 1 Llig el text i contesta les preguntes: Quan Guillem de la Farga va rebentar d’una portada la porta de ca l’Adil, ningú, dels pocs que restaven a la moreria, no gosà dir-li res. Prengué uns calçons d’Adil i els féu ensumar pels gossos, després els va fer olorar la màrfega on dormia. No va fer cas de les altres coses que podia trobar en aquella petita casa, Guillem volia l’home, no un botí de guerra tan magre com el que oferien aquelles quatre parets. Fuetejà amb una corda un gos que grunyia les gallines que es veien, a través d’un canyís que feia de porta, al corral i que escatainaven esglaiades. Aplegats els gossos que recorrien l’estança al seu voltant, sortí de la moreria i s’encaminà al lloc on havien mort Jaume. El seu cos eixut i fibrós estava tens, com un arc a punt de disparar una sageta. El caçador buscava una presa, tots els sentits estaven pendents d’un rastre, d’un senyal, del clapir d’un gos, de la mostra d’un altre. Quan els gossos van flairar el rastre d’Adil, Guillem va fer una carassa de satisfacció. Sabia que altres el buscaven pel pla, pels aiguamolls, vora el pinar verd, pel camí de Cabanes i cap a la Pobla. Sabia que el temps jugava en contra seu, com més temps passava més difícil trobar aquell escurçó. Pocs havien previst l’astúcia d’aquell fill del diable en prendre el camí contrari al que Jaume havia decidit prendre. Els gossos emprengueren una lleugera carrera neguitosos per portar l’amo a la presa, delerosos de la recompensa que tindrien si feien bé el seu treball. Així els havien ensinistrat. Quan van arribar a l’hortal de Guillamó Cifré botaren la paret i s’encaminaren a la font per entre els arbres i les hortalisses sembrades en aquell petit verger. Els gossos i Guillem es refrescaren. Els ulls de Guillem escorcollaven l’entorn. Una petjada en la terra assaonada del bancal i la sarsaparrella que s’arrapava a la paret regirada féu comprendre Guillem que la percaça continuava per allí uns instants després que els gossos ja havien saltat la paret. Era un home a qui encalçava, però era la lluita per la vida del seu fill la que li donava aquella força que el movia. Mai els seus sentits no havien estat tan alerta ni el seu cos tan animat per escometre d’aquella manera cap caça. Quan arribaren a aquell camí que menava cap a la devesa de Moró i el barranc on era el molí dels senyors de la vila, Guillem va arrufar el nas. El camí menava per la part més ombrívola i feréstega del terme. Tant si aquell maleït marrec s’endinsava en el carrascar com si fugia pel camí volent allunyar-se com més aviat millor, els gossos el trobarien i l’acorralarien; ell, però, no tindria cap posició dominant per a apuntar-lo amb la ballesta. J. J. MIRALLES, Matinada de llops, Edicions del Bullent (fragment)

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 297

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

a Per quins llocs busquen Adil? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Qui perseguia Adil i per què? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Amb quina arma volen matar Adil? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Hi apareix el nom del poble de Cabanes; saps on està situat? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

e Què feren en arribar a l’hort de Guillamó? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

f Sabries dir-ne en quina època se situa la història? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

298 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 8 1 Llig aquesta conversa i resol les qüestions: MARIA: Hola! ENRIC: Bon dia, com va? MARIA: Ara que et veig, Enric, voldria demanar-te un favor… ENRIC: Demana per eixa boqueta de pinyons el que vulgues que… MARIA: Mira, demà no tinc bicicleta per a anar a l’excursió i… ENRIC: Maria, me l’acabe de comprar i… MARIA: Xe!, Enric. Va, enrotllat… ENRIC: Eres una pelma, tia! Per què no la demanes a Pep? Ell també en té una i és el teu «col·lega»? MARIA: Ostres!, és que la teua és més nova. ENRIC: D’acord!, bé, esta vesprada de la duré al parc. MARIA: Gràcies, Enric. Ja t’ho recompensaré… ENRIC: Això espere. Ja ens vorem. MARIA: Adéu. a Digues qui són els interlocutors en aquest text. ............................................................................................................................................................................................

b Quines parts hi distingeixes? ............................................................................................................................................................................................

c Explica la relació que hi ha entre els interlocutors. ............................................................................................................................................................................................

d Com afecta, aquesta relació, la manera de parlar? ............................................................................................................................................................................................

e Quin és el tema de què parlen? És general o específic? ............................................................................................................................................................................................

f Quina és la finalitat o el propòsit de la conversa? ............................................................................................................................................................................................

g És una conversa preparada o espontània? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

h Quina és la forma de parlar de Maria i Enric? ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 299

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Escriu les exclamacions, les interrogacions i els punts suspensius que falten en aquest fragment de text teatral: Escena 2 UN TRONC QUE PARLA SRA. CIRERA: I no vull que lliges aquestes històries al nostre nét…… CIRERA: Però, si jo no li conte res…… SRA. CIRERA: No…… I qui li ha contat l’estupidesa aquesta d’un tronc que parla i es queixa quan el tallen…… CIRERA: Doncs … SRA. CIRERA: Prou…… Si no arregles la taula ara mateix no hi ha dinar…… CIRERA: Però si no tenim fusta. Ningú no ens fia i el magatzem està buit. (Ix el Tronc de fusta rodant.) SRA. CIRERA: I això què és…… (Agafa el Tronc i li’l mostra.) Pi blanc…… (El tira a terra. El Tronc és queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) Ja t’ho he dit: fins que no apanyes la taula, no hi ha dinar…… I no contes romanços al nostre nét…… (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) Un tronc que parla…… (Se’n va pel fons dreta.) CIRERA: D’on deu haver eixit aquest tronc…… Maleïts diners…… (Li pega un puntelló al Tronc.) TRONC: Ai, Ai… Quina potada…… CIRERA: (Molt sorprés.) Què has dit…… VICENT VILA, Pinotxo. Història d’un titella que volia ser xiquet, Edicions Bromera (fragment) 3 Subratlla les acotacions del text anterior i digues de quin tipus són: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Respon verdader o fals: V a Hi ha llengües més aptes que no altres per a uns usos determinats. b Totes les llengües són igual d’aptes per a expressar sentiments. c Les llengües d’Espanya diferents del castellà són un problema. d El valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. e En valencià, les matemàtiques són més difícils.

300 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

F

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Llig el text següent i digues quins errors tenen els resums que se n’han fet:

Generalment, les ciutats tenen grans dificultats per a destruir les grans quantitats de fems que generen cada dia els seus habitants. D’una banda, poden anar acumulant tots els fems en certs llocs, que reben el nom d’abocadors. Però aquests abocadors arriben, després d’un període d’activitat, a estar plens del tot, per la qual cosa cal cobrir-los i buscar un altre lloc com a abocador futur. D’altra banda, poden cremar-se els fems, com es fa en moltes ciutats, però els gasos que es desprenen durant la incineració poden contaminar l’atmosfera, per la qual cosa el remei sol ser pitjor que la malaltia. En altres ciutats estan intentant reciclar els fems, és a dir, transformar-los i tornar a usar després els seus productes. Per exemple, els fems orgànics (com les restes dels menjars i els residus alimentaris) poden transformar-se en adobs per a l’agricultura. Però entre els fems també hi ha altres productes com papers, cartons, etc., que es transformen en matèries primeres per a tornar a fabricar paper (l’anomenat paper reciclat). No obstant això, per a assolir aquests objectius cal establir un sistema que permeta al ciutadà separar els seus fems: els que són reciclables, com els esmentats abans, i els que no ho són, com els plàstics. La Vanguardia Resum A Les ciutats tenen grans dificultats per a destruir les grans quantitats de fem que generen cada dia els seus habitants. Els fems es poden acumular en els abocadors, que tenen una duració limitada, ja que quan estan plens cal buscar-ne uns altres. També poden cremar-se els fems, però els gasos que es desprenen de la incineració poden contaminar l’atmosfera. També es poden reciclar els fems, és a dir, transformar-los en adobs per a l’agricultura o en matèries primeres per a fabricar altres productes. Però perquè el reciclatge siga possible cal establir un sistema que permeta al ciutadà separar els seus fems: els que són reciclables i els que no ho són. Resum B Grans quantitats de fem. Necessitat de la seua eliminació. Procediments existents: acumular el fem en abocadors, però prompte s’omplin, buscar-ne uns altres. Un altre sistema: cremar el fem, però pot contaminar l’atmosfera. El millor: reciclar els fems per a adobs o per a crear matèria primera: nous productes. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Escriu el resum correcte: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 301

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

7 Ompli la graella següent amb les formes de participi corresponents:

infinitiu

participi masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

aprendre dur dormir ser/ésser beure resoldre imprimir deure conduir cantar

8 Escriu les formes de gerundi corresponents als infinitius següents: a escriure: b beure: c conéixer: d ploure:

e moure: f creure: g ser/ésser: h prendre:

………………………… ………………………… ………………………… …………………………

………………………… ………………………… ………………………… …………………………

9 Tradueix al valencià les frases següents: a Hemos terminado el curso. ............................................................................................................................................................................................

b Viendo la playa he pensado en ti. ............................................................................................................................................................................................

c Cantando bajo la lluvia. ............................................................................................................................................................................................

d Está llamando urgentemente a María. ............................................................................................................................................................................................

e Nos ha sorprendido la lluvia. ............................................................................................................................................................................................

10 Escriu els antònims dels verbs següents: a empobrir

e eixir

i oblidar

b odiar

f tancar

j aprovar

c pujar

g apegar

k parlar

d dormir

h embrutar

l millorar

302 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 9 1 Escriu un avís per a cada una d’aquestes situacions: a Anul·lació de la festa de final de curs. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b S’ha trencat la part de dalt de la finestra de l’aula i pot provocar un accident. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Redacta la nota que escriuries en cada situació: a Un secretari informa la seua cap que li ha telefonat el seu marit a les 11.30 h. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Una xica comunica al seu pare que tornarà a les 2 de la matinada. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 303

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Fixa’t en els taulers d’anuncis de l’institut i copia els avisos que hi trobes. Analitza’ls per a comprovar com hi apareix distribuïda la informació (l’estructura). ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Escriu aquests textos en el llenguatge dels SMS: a Jo comence dijous –emoticona de traure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de vore’t –emoticona de picar l’ullet i riure– Marc. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta nit? Per cert, Roger no vindrà. Tin –emoticona d’un bes– perquè et cures. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 Detecta les errades que hi ha en aquesta nota. Torna-la a escriure correctament: Titi, Eixiré, un poc més tard, de casa, tu comença a fer el sopar. Ací se n’acaba d’anar Isabel i em diu adéu. Hi ha bistecs, de vedella de 12 euros el quilo al frigorífic. Ei, mira de tindre-ho tot a punt. Acabe de llegir en el diari que m’he comprat de matí que demà plourà. Desitjant que la meua petició siga atesa, el saluda molt atentament, Sofia ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

304 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Llig aquest fragment de text teatral i respon a les qüestions: (Els FOLLETS fan que el sol escalfe més.) KAY: Gràcies, follets, per haver-me eixugat la roba! ARTÚS: Que espavilat! LACELOT: Bé, espereu-me ací. Veuré si trobe el camí. GINEBRA: Mira on xafes, Lancelot! ARTÚS: Per què no vas amb ell, Kay? KAY: Jo? ARTÚS: Per favor, Kay… KAY: Però… Bé, d’acord. Però me’n deus una. (Ix.) ARTÚS: Per fi estem a soles, Ginebra. FOLLETS: Ginebra, Ginebra, Ginebra… GINEBRA: Tant com a soles… ARTÚS: Heu llegit la carta? (S’acosta a ella.) CARLES PONS, Merlí i el jove Artús a En quin moment de la trama (plantejament, nus o desenllaç) creus que es pot inserir el fragment? Raona la Resposta. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Explica quina funció té aquest fragment (anticipar l’acció, crear intriga, presentar un personatge o desenvolupar l’acció). Com avança l’acció? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Escriu una continuació del fragment. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 305

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

7 Escriu els signes de puntuació que hi vagen bé: Estimada Ann: Faig 2n d’ESO a l’institut i tinc uns pits molt grans, i ja faig servir la copa C…… Això em deprimeix de vegades…… perquè les xiques creuen que sóc una perduda i diuen que els faig destacar…… cosa que no és certa…… ja que no ho puc evitar…… i els xics se n’aprofiten i creuen que sóc fàcil…… cosa que tampoc és certa…… Sovint em grapegen els pits i això em molesta molt. Què hi puc fer…… Ajuda per favor…… Una jove de 14 anys…… Estimada «Jove amb pits considerablement grans»: Em sembla que les teues amigues et tenen molta enveja…… La major part dels maltractaments són deguts a gent envejosa d’altres perquè s’hi troben molt inferiors…… M’entren igual quantitat de missatges de xiques queixantse de pits massa petits com de xiques que diuen que tenen pits massa grans…… Pel que fa als xics que et grapegen…… això és totalment inacceptable…… Lleva’ls les mans desficioses i digues-los que se les fiquen a les butxaques o li ho contaràs al professor…… AIDAN MACFARLAINE & ANN MCPHERSON, Bullying. Quan els joves són víctimes i agressors 8 Extrau del fragment anterior una paraula polisèmica. Digues quin significat té en el text. Després escriu una frase on aquest mot tinga un altre valor. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

9 Consulta l’apartat del llibre Llengua i societat i explica per què s’afirma que els prejudicis suposen un fre per a l’ús del valencià? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

10 Torna a llegir el fragment de Merlí i el jove Artús. Extrau-ne els elements díctics i digues de quin tipus són: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

306 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 10 1 Llig el text següent i resol les qüestions:

A El cas és que enguany, des de començament de curs, hi ha alguns xics a classe que es fiquen amb mi sense parar. Tot va començar quan a causa del nombre de repetidors de l’any anterior, van haver de separar els companys de la meua classe de l’any anterior. En la classe nova, els xics majors tenen com una espècie de colla que es fica amb tots aquells que no els cauen bé, especialment amb mi. Em diuen «conill» (a causa de l’aparell de la boca) i altres coses pitjors. De tant en tant em furten l’estoig i me l’amaguen, o em canvien la carpeta de lloc, o em llancen la jaqueta per la finestra al pati, i fins i tot han arribat a amenaçar-me i pegar-me. B Rebeu una forta abraçada. C Tinc tretze anys i estudie segon d’ESO. Sóc una estudiant normal, que aprova i suspén de vegades i que, com tots els xics i xiques de la meua edat, està en ple període de canvis: el meu cos està creixent, alguna que altra vegada em surt un gra a la cara i els meus pares han hagut de dur-me a visitar el dentista perquè em faça una ortodòncia que em pose les dents al seu lloc. D Hola! E Em trobe millor des que ho he contat i vull dir-vos una cosa: si us passen alguns fets semblants, no us ho guardeu. Conteu-ho als vostres amics, a les vostres famílies, als vostres profes i monitors… De segur que ells us podran ajudar! F No sabia què fer, em trobava sola i aïllada, i finalment vaig decidir contar-ho tot a un educador de joventut i als meus pares. L’educador em va dir que allò era «acaçament escolar», em va informar d’algunes coses que podia fer per a començar a trobar solucions. Els meus pares parlaren de seguida amb la cap d’estudis de l’institut, amb la meua tutora i, … les coses han començat a canviar. La tutora ens ha explicat la manera solucionar els conflictes a l’aula i note que els professors i els meus companys estan més pendents del que fa la colla de la qual us parlava al començament. G Maria H Jo no els faig res, així que no entenc per què em tracten així. Les poques amigues del curs passat amb qui he coincidit enguany en classe prefereixen no ficar-s’hi, perquè tenen por que també els ho facen a elles. A poc a poc, fins i tot, alguna participa en les burles, perquè així intenten caure’ls bé a ells, encara que em facen mal a mi. I València, 16 de maig de 2009

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 307

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

a Identifica en aquesta carta la salutació, la introducció, l’exposició de fets, la conclusió, el comiat, la signatura i la data. A: B: C: D: E:

F: G: H: I:

……………………………… ……………………………… ……………………………… ………………………………

……………………………… ……………………………… ……………………………… ………………………………

………………………………

b Ordena els paràgrafs i situa’ls en el lloc correcte. ............................................................................................................................................................................................

c Identifica els usos sexistes de la llengua que s’hi han fet. Proposa en el teu quadern una rectificació que no siga discriminatòria cap a les dones. 2 Escriu un correu electrònic a Maria. 3 Relaciona les emoticones amb el significat corresponent: a :-P b :-)) c :-( d ;-) e :-O f 8-) g @-`-,---h >-{ i :~( j :-)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Deprimit Somric Badalle Porte ulleres Estic enfadat/dat T’envie una rosa Trac la llengua Tanque l’ullet Somric molt Estic trist

4 Imagina que has d’escriure una carta a aquests destinataris. Escriu les fórmules de salutació i de comiat més adequades en cada cas: salutació Una carta al director o la directora de l’institut. Una carta a la teua mare o al teu pare Una carta d’amor a la persona que estimes

308 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

comiat

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Torna a escriure aquestes frases perquè no s’hi faça un ús sexista del llenguatge: a S’avisa als alumnes que l’horari de tutoria és d’11.00 a 12.15 h. ............................................................................................................................................................................................

b Tots seran afectats per aquesta mesura. ............................................................................................................................................................................................

c Els aprovats faran l’examen per a pujar nota. ............................................................................................................................................................................................

e Els interessats en l’excursió hauran d’apuntar-s’hi abans del dia 15. ............................................................................................................................................................................................

g Els xiquets aprenen a través dels jocs. ............................................................................................................................................................................................

6 Col·loca els punts que falten en aquest fragment de text teatral: MERLÍ: És pròxim el dia que una mà vigorosa alçarà l’espasa sobre la desgràcia i portarà la felicitat a la nostra terra Així està escrit en el destí El nom d’aqueixa espasa invencible és EXCÀLIBUR i romandrà custodiada en la catedral de Canterbury incrustada en una pedra de marbre Només un entre vosaltres podrà extraure l’espasa Cada dia se celebraran tornejos i els guanyadors podran intentar-ho Però l’espasa coneix la mà del futur rei I no li oferirà cap resistència Només EXCÀLIBUR decidirà qui i quan Jo us assegure que Anglaterra tindrà rei abans de l’any nou 7 Subratlla els pronoms forts i febles del text anterior i digues amb quin element mantenen la referència: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 309

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

8 Llig aquest text i assenyala-hi els mecanismes de variació lèxica: MOROS I CRISTIANS Els Moros i Cristians s’han convertit en una de les festes més generalitzades a les províncies d’Alacant i València i que oferixen un major atractiu visual, ja que en ella confluïxen elements tan peculiars del caràcter del poble com el gust per la farsa, la disfressa o la vestimenta especial, la música i la pólvora. L’arrel de la lluita entre els seguidors de la creu i la mitja lluna es remunta a la batalla de Lepant, quan la seua representació va ser joc palatí, que transcendiria posteriorment als carrers i places. Aquell fet es va transformar en part de la història local, convertint en protagonista de la victòria o «miracle» al sant patró. A les comarques de l’interior, el segrest de la imatge i la conversió dels moros és la clau argumental, mentres que al sud, irradiant Alcoi, la batalla rememora un passatge de la Reconquista o de la defensa contra la invasió barbaresca, si bé és a Sant Jordi a qui es dedica realment la festa. www.comunitat-valenciana.com ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

310 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 11 1 Indica les parts de la carta formal: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Què és un informe? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

3 Com es diu el gènere literari, escrit en prosa, que intenta fer una reflexió sobre algun aspecte de la cultura o de l’experiència humana? ............................................................................................................................................................................................

4 Prepara un resum oral sobre el que has fet el cap de setmana. Escriu-ne, prèviament, un esquema breu. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 311

Activitats de reforç Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Defineix, breument, la teua competència lingüística en totes les llengües que parles a partir del quadre que t’oferim: M Malament - R regular - B Bé escoltar

parlar

llegir

escriure

valencià castellà anglés francés

6 En què es diferencia una vocal d’una consonant quant a la pronunciació? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

7 Fes una llista amb els interrogatius que coneixes. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

8 Busca els significats de les paraules següents: a Taula b Gràcia c Fi d Pols ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

312 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 1 1 Indica els elements que intervenen en un acte comunicatiu i posa un exemple de cada un: ………………………………

………………………………

………………………………

………………………………

………………………………

………………………………

............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Indica quins són els quatre gèneres literaris i les característiques principals de cada un: • ...............................: ....................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................

• ...............................: ....................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................

• ...............................: ....................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................

• ...............................: ....................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................

3 Escriu una escena teatral breu que represente el moment que demanes als teus pares anar a la festa d’aniversari d’un amic o d’una amiga: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 313

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Què és la variació lingüística i quins paràmetres la marquen? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 Creus que la diversitat lingüística és positiva o negativa? Per què? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Escriu les grafies que formen l’alfabet del valencià: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

7 Com es diu l’alfabet que usem nosaltres per a escriure? Coneixes uns altres alfabets? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

8 Analitza tan com pugues aquesta oració i indica la categoria gramatical de les paraules que la formen i quin tipus d’oració és sintàcticament: De sobte, ja estic content. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

314 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 2 1 Enregistra una conversa breu en valencià d’uns 3 minuts i intenta posar-la per escrit sense deixar-te res del que es diu. Anota quins problemes has tingut i què no has pogut traslladar al paper. Comenteu a classe amb el professor o la professora a què es deuen aquestes dificultats: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Escriu un text en què expliques a un membre de la teua família quines característiques tenen els intercanvis comunicatius en l’àmbit acadèmic: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 315

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Localitza un poema que, a parer teu, tracte sobre les experiències interiors de què parla el text d’Àlex Susanna. Copia’l en el quadern i escriu al costat què et fan sentir els versos que t’agraden més. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Visita la biblioteca del centre i anota els llibres que consultaries per a documentar-te si hagueres de preparar una exposició sobre la història de la teua ciutat. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

316 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 A continuació tens un text cientificotècnic adaptat a l’àmbit acadèmic amb la intenció de facilitar la comprensió del contingut. Llig-lo atentament i resol les qüestions: La neurona és la cèl·lula del sistema nerviós i els éssers humans en tenim una quantitat inimaginable. Les neurones tenen un llarg conducte anomenat axó, amb el qual realitzen la sinapsi. Aquesta paraula designa el contacte entre dos neurones de manera que el senyal passa d’una a la següent i pot seguir i propagar-se fins que arriba al cervell, al múscul o a la glàndula que rebrà una ordre. Així, el sistema nerviós es transforma en una gegantina xarxa per on circulen alhora milions i milions d’ordres en totes direccions. És com una autopista de substàncies químiques, els neurotransmissors, que activen, desactiven, transmeten missatges o els bloquegen i que responen a impulsos externs o a ordres del propi organisme. Les neurociències han permés resseguir alguns camins, entendre com actuen aquestes substàncies i intervindre per tal de provocar alteracions o regular disfuncions. XAVIER DURAN, El cervell polièdric (adaptació) a Indica el vocabulari tècnic o específic de l’especialitat (la part de la medicina que estudia el sistema nerviós): ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Indica amb quins recursos l’autor intenta facilitar la comprensió del contingut: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Reescriu aquest fragment col·loquial en una llengua més formal: —Sí, ahir, que era dimarts, no ho sé, devien ser les 11, perquè jo tornava de la classe de ioga amb Teresa. Quan passava per davant de la pescateria que hi ha al carrer de Pepita, la d’Amparo..., pues hi havia un camió nevera i uns hòmens estaven descarregant un peixot de lo menos 20 quilos. Vaig sentir que deien que l’havien pescat al port de Gandia, que era un atun o una bacoreta, que són pareguts. No havia vist mai un peix tan gran, era més llarg que jo i molt bonico. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 317

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

7 Dictat: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

8 Indica el subjecte i els complements de les oracions següents: a Localitza el subjecte i els complements en les oracions següents. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Quan arriba l’estiu, Rosa sempre viatja a països llunyans. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c El verb eixamorar significa «llevar la humitat d’una cosa». ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Escrivim la lletra x a principi de paraula. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

e Digueu a la professora set paraules amb consonants nasals. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

9 Consulta un diccionari i anota el significat dels doblets: a pujar / apujar

b servei / servici

c addició / addicció

d bastant / prou

a ........................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b

.......................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................

c ........................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d

.......................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................

318 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 3 1 A continuació tens la ressenya d’una novel·la. Completa el quadre amb la informació que proporciona: ROALD DAHL, Charlie i la fàbrica de xocolata, Barcelona, RBA (2005) Es compleixen 40 anys de la primera edició del clàssic de l’autor anglés Roald Dahl (19161990). La fàbrica de Willy Wonka ha estat coneguda per milers de lectors des d’aleshores, se n’han fet dos versions cinematogràfiques, la primera el 1971, i la segona, el 2005, amb Johnny Depp en el paper del senyor Wonka. Charlie i la fàbrica de xocolata és un dels llibres més venuts de la literatura per a joves. La novel·la explica la història d’un xiquet que viu amb la seua família en una cabana, prop de la indústria xocolatera de Wonka. La família de Charlie no es pot permetre comprar xocolata més que un dia l’any, pel seu aniversari, però tot canvia quan Wonka fa una promoció amb loteria per a visitar la fàbrica que habitualment està tancada al públic i Charlie és un dels afortunats amb el premi. Dins de la fàbrica misteriosa ell i els altres quatre afortunats descobreixen les receptes i noves especialitats de Wonka. També coneix els Oompa Loompas, éssers que treballen per a Wonka a canvi de llavors de xocolata. Al final de la història se’ns conta que la loteria era una tàctica del propietari per a escollir el seu successor, l’únic xiquet que no ha comés cap error durant la visita. La història reflecteix part de la vida del mateix Roald Dahl que, a 13 anys, va treballar en una fàbrica de xocolata on va conéixer l’espionatge entre empreses rivals per a copiar les fórmules de la xocolata. En opinió de l’autor l’èxit dels seus llibres era degut al fet que els infants hi conspiren contra els adults. Referència bibliogràfica

1a part Presentació

2a part Cos

3a part Tancament

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 319

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Escriu la ressenya de l’últim llibre que has llegit. Aconsegueix una mínima informació sobre l’autor i acaba-la amb una valoració sobre el públic a qui pot agradar l’obra: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

3 Prepara una exposició oral en llengua estàndard sobre el contingut d’aquest esquema expositiu: Éssers vivents L’ecosistema del bosc

a) animals

b) vegetals

c) Éssers inerts

- definició d’ecosistema

- vertebrats - invertebrats

- plantes - fongs

- minerals

4 Creeu entre tots un Diccionari de coses inexistents. Inventa un objecte, un vegetal o un animal inexistents, anota’n les característiques, la utilitat, les frases en què s’usa, etc., i escriu un article per a un diccionari escolar: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

320 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Dictat: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Escriu titulars periodístics en passiva com en l’exemple: Tennista valencià / superar / els favorits americans. Els favorits americans van ser superats pel tennista valencià. a Un dofí / salvar / un nadó de sis mesos. ............................................................................................................................................................................................

b El Vila-real / aixafar /l’equip blanc de Madrid. ............................................................................................................................................................................................

7 En parelles feu un treball d’investigació breu. Quin és el barbarisme més habitual entre els professors que et fan les classes en valencià? Feu-ne una llista al llarg d’una setmana i, durant la següent, marqueu quins són els que més diuen.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 321

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 4 1 Imagina que has decidit anul·lar la subscripció a una revista especialitzada. Redacta la carta amb què ho comunicaràs. Hauràs d’inventar tant el nom i el tema de la publicació com el motiu pel qual demanes la baixa. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Prepara un treball monogràfic breu sobre la varietat de valencià del lloc on vius. Hi hauràs de considerar, com a mínim, un apartat destinat a la història i un altre a la descripció de les característiques de la pronunciació, de les formes dels demostratius i els possessius i del lèxic o les expressions més representatives.

322 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Llig atentament el poema de Miquel Martí i Pol i resol les qüestions: Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir.

esdevenir: ser renou: soroll ensordidor deus: fonts vulnerar: ferir, lesionar

I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d’ara mateix, el càntic que commou, l’àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d’amarar l’eixut. Tot serà poc, i l’heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud. Crònica de demà, Edicions 62 a Quin és el tema de les dos primeres estrofes? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Què signifiquen les metàfores «el foc d’ahir» i «el fosc renou / d’ara mateix»? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c De quin tipus de composició es tracta? Justifica-ho amb la mètrica. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Posa-hi un títol relacionat amb el tema. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 323

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Visita el web www.termcat.cat i comprova quantes accepcions en diverses matèries té el terme caragol. A continuació, localitza la paraula en un diccionari general o escolar i compara el nombre de significats: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 Dictat: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Identifica la modalitat d’aquestes oracions i la intenció de l’emissor en pronunciar-les: modalitat Busca un desert i perd-t’hi! Jo us declare units en matrimoni De veritat, m’hi acompanyaries? Tant de bo tinguera vacances!

324 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

intenció

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

7 Llig aquest article del Diccionari Català-Valencià-Balear. Després, uneix amb una línia sobre un mapa les comarques o les localitats on s’usa la paraula granera i esbrina com es coneix la granera en la resta del territori. GRANERA || 1. Utensili compost d’un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l’extrem d’un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar d’en terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia (Conca de Tremp, Urgell, Lleida, Fraga, Segarra, Camp de Tarragona, Priorat, Calaceit, Ribera d’Ebre, Maestrat, Castelló, València, Pego, Alcoi, Elx, Mallorca, Menorca, Eivissa). ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 325

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 5 1 Completa els buits amb els mots següents, tots inclosos en el camp semàntic de viatjar: viatge, recorregut, itinerari, trajecte, excursió i expedició. a Enguany volem fer un …………………… de quinze dies per la Bretanya francesa. b L’…………………… a l’Everest ha sofert un contratemps a causa d’una allau de neu. c El …………………… en tren de Xàtiva a València es fa molt llarg i pesat. d La volta ciclista a la Marina ha canviat el …………………… per problemes de trànsit. e Els alumnes de 2n d’ESO volen anar d’…………………… al Fondó d’Elx. f L’Ajuntament de València ha preparat un …………………… molt interessant de la València medieval. 2 Emprant els mots següents, redacta una narració breu: Jordi (home d’uns 50 anys), Ca la Font (casa de camp envoltada de xiprers), Mireia (filla de Jordi i Isabel), troncmòbil (cotxe-furgoneta molt vell), Vilagran (poblet xicotet a les muntanyes) i Boira (gos encreuat de catorze races). ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

326 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Escriu cinc mots de la mateixa família lèxica de les paraules següents: a carbó: ......................................................................................................................................................................... b estampa: ................................................................................................................................................................... c llum: ............................................................................................................................................................................. d pell: .............................................................................................................................................................................. 4 Digues quin tipus de present no actual hi ha en les frases següents: a Dilluns que ve marxem a Elx. ............................................................................................................................................................................................

b Joan Fuster escriu sobre l’ésser humà en els seus assajos. ............................................................................................................................................................................................

c Juli Cèsar travessa l’Eufrates. ............................................................................................................................................................................................

d Tal vegada despús-demà dine macarrons. ............................................................................................................................................................................................

5 Escriu els accents i les dièresis que hi falten: a Beure llet despres de menjar taronja pot ser una contraindicacio. b A l’hivern em pose peucs per no congelar-me com els pinguins. c El delinquent l’han atrapat perque ha esvarat amb un gra de raim. d El vei i les veines de Lluis son de Suissa. e Les aigues del riu Xuquer baixen molt brutes per la pol·lucio. f Les ruines del castell de Sagunt son consequencia d’haver destruit el subsol.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 327

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 6 1 Escriu les preguntes que ha fet l’entrevistador (P) a partir de les contestacions de l’entrevistat (R): P: ...................................................................................................................................................................................... R: Nosaltres, quan preparem un disc, necessitem com a mínim dos anys i moltes hores de faena. P: ...................................................................................................................................................................................... R: Doncs, que les cançons parlen de coses que han passat de veritat a nosaltres o a una altra gent. P: ...................................................................................................................................................................................... R: Aquest disc presenta temes més arrelats al nostre territori; per contra, l’anterior era més multiètnic. P: ...................................................................................................................................................................................... R: Amb els peus a terra, perquè l’èxit sol ser efímer. P: ...................................................................................................................................................................................... R: Secret?, no en tenim cap: treballar a gust en allò que t’agrada. P: ...................................................................................................................................................................................... R: No ho sabem, depén de molts factors, però principalment del públic. Mentre el públic ens seguisca i el cos aguante, aguantarem. 2 Classifica aquestes paraules de manera que formen grups de sinònims: ardu sol costerós grup

indicar conjunt ensenyar atípic

equip complex quadrilla agrest

singular original palesar exposar

a colla: ............................................................................................................................................................................ b difícil: ........................................................................................................................................................................... c únic: ............................................................................................................................................................................. d mostrar: .....................................................................................................................................................................

328 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Llig el text. Torna’l a escriure i posa els guionets que hi calga: El bar no era tancat. Ben al contrari, en aquella nit de dissabte, era més ple que mai de fum, d’escalfor, de gent, de veus i d’enrenou de dòmino. Aquestes són hores d’arribar? Em va preguntar el meu pare, agafat a les palanques de la màquina de café. On has estat? Jugant, amb els meus amics vaig dir, encara més sol i més comprés que abans. Has sopat? féu la mare, que era a la cuina sucant llesques de pa amb tomàquet. Encara no. Fes-te una truita, doncs. Jo tinc molta feina. La Pili estava asseguda al bar, menjant un polo i tractant d’entendre el final de la pel·lícula de la tele, malgrat la fressa que hi havia al seu voltant. ANDREU MARTÍN I JAUME RIBERA, No demanis llobarro fora de temporada, Edicions de la Magrana ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 329

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 7 1 Assenyala en l’article d’opinió següent les característiques típiques d’aquest gènere textual. Després, contesta les preguntes: No busqueu excuses Això és el que va deixar dit Pekka-Eric Auvinen, el jove de divuit anys que fa uns dies va matar vuit persones a l’institut de secundària Jokela, de la localitat finesa de Tuusula, i que a continuació es va acomiadar d’aquest món per la via de fotre’s un tret al cap. Com s’ha divulgat prou, el tal Pekka havia avisat de les seves intencions amb diversos vídeos que tenia penjats a YouTube, i fins i tot havia deixat allò que ell en deia un testament polític. Deixem de banda ara la qüestió de l’evident necessitat de desplegar mitjans de control sobre els continguts d’Internet, i fixem-nos en el susdit testament polític. El document és esfereïdor: «Ja n’he tingut prou, no vull formar part d’aquesta merda de societat», es presentava l’angelet, i després explicitava els seus plans: «Estic preparat per a lluitar i morir per la meva causa. Jo, com un selector natural, eliminaré tots aquells que consideri incapacitats, vergonyes de la raça humana i fracassos de la selecció natural.» A continuació, la criatura dolcíssima s’autodefinia: «Sóc un existencialista cínic, un humanista antihumà, un darwinista antisocial.» I arribava a una conclusió: «Sóc la llei, el jutge i el botxí. No hi ha cap autoritat més alta que jo.» Fins aquí res de nou, més enllà de la típica empanada mental d’un adolescent amb ínfules intel·lectualoides. Però el que de veritat em va impressionar és l’advertiment final: «No busqueu excuses. Direu que sóc un boig o qualsevol merda d’aquestes, o intentareu explicar els motius dels meus actes a partir dels llibres que llegeixo, la música que escolto o les pel·lícules que m’agraden. Fareu tot això, però no us servirà de res.» Molt aclaridor. En efecte, la tendència a intentar explicar comportaments de violència extrema a partir de suposades influències externes, que gairebé sempre es concreten en la televisió, i, més subsidiàriament, en el cinema o els llibres, sembla tan inevitable com estèril. I, encara més, una forma d’esquivar la vertadera qüestió, que no és sinó la natural tendència humana al mal. L’home és bo per naturalesa, va sentenciar Rousseau, i és cert: però també ho és la frase contrària, simultàniament i amb la mateixa intensitat. El mal, com sembla que vulguem imaginar per consolar-nos, no és una cosa extemporània que de sobte ens cau a sobre no se sap d’on, sinó que el fem nosaltres. Saber-ho no crec que pugui ajudar gaire a evitar tragèdies com la de Tuusula, però sí que ens pot permetre de treure’ns de sobre el llast dels eufemismes i els subterfugis. SEBASTIÀ ALZAMORA, El Temps, 26-11-2007

330 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

a El llenguatge emprat és clar o complicat? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Trobes que el tema és actual? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Comenta els usos de les cometes en el text. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Fes oracions emprant els connectors que tens a continuació: Doncs: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Tanmateix: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Ja que: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Tot i que: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Segons: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 331

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 8 1 Llig aquesta conversa i, a continuació, resol les qüestions: SARA: joaaaaaaaaan JOAN: keeeeeeeeeee SARA: olaaaaaaaaaaa SARA: es este disabte lo del xalet¿? JOAN: a les 11:30 JOAN: fins les 7:30 SARA: ok SARA: jo anire a les 12 SARA: ok¿? JOAN: ok SARA: sk tiiinc k fer un es coses x el mati

SARA: ....¡! SARA: ni ha que durte regaleeeeeeeet¿? JOAN: nkara tns lm mapa¿? JOAN: no kal SARA: k mapa¿? JOAN: no s l meu aniver sari ni res SARA: ome si el dia 12 dagoooost JOAN: pro si t fa ilusio durm regal... SARA: jans vorem!!!!! B7s JOAN: A10

a Quines característiques específiques té la conversa escrita? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Digues qui són els interlocutors. ............................................................................................................................................................................................

c Explica la relació que hi ha entre els interlocutors. ............................................................................................................................................................................................

d Com afecta, aquesta relació, la manera de parlar? ............................................................................................................................................................................................

e Quines parts hi distingeixes? ............................................................................................................................................................................................

f Quin és el tema de què parlen? És general o específic? ............................................................................................................................................................................................

g Quina n’és la finalitat o propòsit? ............................................................................................................................................................................................

h És una conversa preparada o espontània? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................................

i Quina és la forma de parlar de Sara i de Joan? ............................................................................................................................................................................................

332 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Segurament deus haver sentit, i fins i tot utilitzat alguna vegada, paraules com tragèdia, comèdia o drama, referides no al teatre, sinó a situacions de la vida quotidiana. Descriu aquestes situacions i digues què poden significar aquestes paraules: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

3 Aquest fragment de text teatral s’ha desordenat. Torna’l a escriure amb l’ordre que ha de tindre: SARA: Què? Com has entrat? DAVID: No? DAVID: Ho he fet, però com anaves discutint amb una mare... DAVID: Ah, sí, ara discutir es diu parlar. DAVID: Per la porta. SARA: Però no discutíem. SARA: Per què no has trucat abans d’entrar? SARA: No. SARA: Només parlàvem. MANUEL MOLINS, Monopatins (skaters), Edicions Bromera (fragment) ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 333

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Continua el fragment i introdueix-hi les acotacions de to, d’acció i de caracterització que cregues que poden anar bé en el fragment de text teatral anterior: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 Escriu les formes de participi dels verbs següents: a qualificar: ................................................................................................................................................................... b fugir: ............................................................................................................................................................................ c nàixer: ......................................................................................................................................................................... d prendre: ..................................................................................................................................................................... e haver: .......................................................................................................................................................................... 6 Ompli els espais buits amb les formes de gerundi dels verbs que hi ha entre parèntesis: a El futbolista s’ha anat ……………………… (entrenar) a poc a poc. b S’ha passat la vida ……………………… (explicar) i ……………………… (fer) classe. c Va ……………………… (conduir) el seu cotxe amb molta velocitat. d Els delegats i les delegades estan ……………………… (debatre) les normes de classe. e S’està ……………………… (submergir) en l’aigua. 7 Indica les formes de gerundi correctes i incorrectes de les frases següents: a Va obrir el diari d’aula, tornant a escriure el que li havia passat. ............................................................................................................................................................................................

b Anant a l’institut m’he trobat Pilar amb el gos. ............................................................................................................................................................................................

c Hem vist Ferran agafant el tren a l’estació del Nord. ............................................................................................................................................................................................

d Va conduir cometent una infracció. ............................................................................................................................................................................................

e Ve al nostre costat acompanyant-nos. ............................................................................................................................................................................................

334 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

8 Llig aquest text i torna’l a escriure, però ara amb els antònims de les paraules subratllades: Uns científics troben un nou paradís terrenal a Nova Guinea Acostumats a parlar de la desaparició d’espècies, la notícia que encara hi ha zones de la Terra inexplorades amb desenes d’animals desconeguts per l’home no deixa de ser una sorpresa. És el que va passar al començament del mes de febrer, quan un grup de científics va informar del descobriment d’un petit paradís terrenal a les muntanyes de Foja, una illa de 300.000 hectàrees de selva densa i muntanyes escarpades de la província indonèsia de Papua Occidental, a l’illa de Nova Guinea. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 335

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 9 1 Llig aquests textos i escriu de quin tipus són i quines en són les característiques principals: Text a Mare, me n’he hagut d’anar més prompte i no he pogut anar a comprar el pa. Ho faré quan torne. Joan

Text b ALUMNAT DE 2n d’ESO ASSUMPTE: festa de final de curs DIA: dimecres, 13 de maig HORA: 13.05 h LLOC: biblioteca

............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

336 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Torna a escriure el text b de l’activitat anterior, però ara redacta’l amb un estil més cohesionat. Hauràs de deixar-hi constància de la data completa i de qui l’ha escrit. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

3 Has comprat un regal a una amiga amb qui has discutit. Ets conscient que no tenies raó i vols fer les paus. Redacta la nota que acompanyarà l’obsequi. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Relaciona els adverbis que usem per a indicar temps amb la definició del costat: ara, llavors, abans, demà, enguany, alhora, anit, després, hui Expressa una acció referida a un moment immediatament anterior a aquell en què ens trobem. Situa una acció determinada en un temps passat. Sinònim de l’adverbi aleshores. Al mateix temps, a la vegada. Denota posterioritat en el temps. S’oposa a abans. Pot referir-se tant a la nit de hui com a la d’ahir. Indica el dia en què estem. Situa l’acció en el dia que segueix immediatament al de hui. Moment actual, en aquest moment. Expressa l’any en què estem.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 337

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Escriu les comes i els punts i seguit que hi calga: David un home de 36 anys veí de Sant Adrià del Besòs s’ho pensarà dues vegades abans de tornar a deixar constància públicament de l’obsessió que sent encara per la seva exparella Noe la policia local de Calella va enxampar-lo fa uns dies com a autor de nombroses pintades algunes de grans dimensions amb un missatge clar i directe: Te kiero, Noe l’explícita frase es podia llegir des de la meitat del mes de maig en diferents parets de la ciutat al paviment de l’accés a una urbanització en fulls enganxats a senyals de trànsit i fins i tot en un dels costats del pont de l’autopista la lletra i la pintura utilitzades de color rosa és clar van fer sospitar els agents que es tractava del mateix enamorat impulsiu El Punt ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

6 Analitza els elements díctics personals del text i digues quin valor tenen: ARTÚS: Qui m’ha espentat? Kay…! KAY: Jo no m’he mogut! Deuen haver sigut els follets! LANCELOT: És Estrany! Els cascos se senten tan a prop que hauríem de veure el cavaller… Eh! La meua espasa! Qui s’emporta la meua espasa? ARTÚS: Va sola per l’aire, ens ataca… LANCELOT: Dóna’m la mitja espasa que et queda, Kay! (Es defensen com poden.) ARTÚS: Quin encantament és aquest? KAY: És cosa del dimoni! MORDRED: (Disfressant la veu i el riure.) No és cap encantament. Sóc el cavaller invisible i heu envaït els meus dominis. Així que, en pagament per la vostra falta, m’enduré la donzella i la faré meua. CARLES PONS, Merlí i el jove Artús, Edicions Bromera (fragment) ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

338 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

7 Amb l’ajuda del professor o de la professora, redacta un text en què expliques quines característiques tenen els nou estils de comunicació escrita derivats de la relació entre l’escriptura i els mitjans electrònics: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

8 Llig el fragment següent i resol les qüestions: (1) L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava a l’hort de casa seva amb el cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que pegaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir: —Què us ha fet? I ells van contestar: —No el volem amb nosaltres perquè és negre. —I si s’ofega? I ells es van arronsar les espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis. MANUEL DE PEDROLO, El mecanoscrit del segon origen, Edicions 62 (fragment) a A quin tipus de prejudicis es refereix el text? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Extrau del text tres paraules polisèmiques. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Explica quin significat tenen en el text. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Escriu dos frases en què les paraules tinguen un significat diferent. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 339

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

9 Consulta la Declaració Universal de Drets Lingüístics (http://www.linguistic-declaration.org/index.htm) i resol les qüestions següents: a Quants articles té? ............................................................................................................................................................................................

b Esbrina quina relació té amb la Declaració de Drets Humans del 1948? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Copia alguns dels motius que, segons el preàmbul, són la causa que justifica la necessitat de la Declaració: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Copia 5 articles de la Declaració i digues quins prejudicis combaten: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

340 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 10 1 Llig el correu electrònic següent i respon a les qüestions: De: [email protected] Per a: [email protected] Enviat: dilluns, 8 de novembre 2004 22:35 Assumpte: Ei, què expliques?? Ja veus que et contesto ràpid. Vols saber com em va per l’insti. Força bé. En Sapo està una mica pesat, però el torejo com puc. De noies noves maques, res. Tinc moltes ganes que sigui l’estiu (sí, sí, ja sé que som al novembre!!!!!). Però l’altre dia els teus pares deien als meus que podria pujar una setmana o dues a casa vostra, l’estiu que ve. S’hi està bé, a la muntanya? No trobes a faltar això d’aquí baix? Bé, et deixo que demà hi ha classe (he). DOLORS GARCIA CORNELLÀ, La por que no s’acaba mai a Quina relació hi ha entre els participants? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Com és el tipus d’expressió? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c Tema (o temes) i finalitat. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d De quin tipus és aquest correu? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

e Quina expressió de text es refereix a una de les diferències entre el correu electrònic i una carta postal? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 341

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

2 Per un error informàtic s’han barrejat dos cartes que anaves a enviar a través del correu electrònic a dos persones diferents. Separa-les i escriu-les correctament: París, 15 de febrer de 2009 Hola, Neus!! Distingida senyora, Li escric aquesta carta amb la finalitat de saludar-la. Ei, què fas? Últimament no m’has enviat ni una taca de tinta, ja n’hi ha prou! No? A vore si et poses a funcionar! Fa molt de temps que no rep notícies seues i espere que es trobe bé. Jo m’ho estic passat estupendament ací a París. He conegut gent molt guai. Aquesta ciutat és una autèntica passada. Sempre hi ha coses noves a vore. Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de París en companyia de la família. Estem fets malbé perquè no parem ni de dia ni de nit. Aquesta ciutat té molts atractius: els monuments, els museus, les passejades a peu. Que si hui anem al teatre, que si després anem a un concert, en fi, això és massa per a la carabassa! Quan es fa fosc, ens trobem cansats, però al mateix temps delerosos de gaudir dels concerts i les representacions teatrals. Bé, xiqueta, supose que t’estàs morint d’enveja, veritat que sí? Molt sovint pensem en vosté i ens agradaria tindre-la amb nosaltres. Reba una cordial abraçada. Vinga, va! Et deixe. Molts muamuamuaaaaaaa! Anna ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

342 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Llig el text següent: La president Ana El meu astorament va ser majúscul quan, navegant per Internet, vaig anar a parar a la fundació que presideix una eminent empresària de les finances espanyoles. En la salutació inicial, a banda dels formalismes habituals i una aferrissada defensa de la importància dels objectius de la fundació, la totpoderosa dona de negocis rubrica la missiva escrivint «la Presidente». Inaudit. Una dona ben posicionada en el món empresarial (beneïda excepció) recorre al masculí per reafirmar el seu poder. El que, tanmateix, no m’hauria d’estranyar si penso en l’agressivitat masculinitzada de la qual moltes dones fan gala (erròniament) per sobreviure en la jungla del mascle que és el món de l’empresa. La brillant ocurrència de doña Ana, signant com una masclofemella (la femení, president masculí, Ana femení), m’ha tornat a la memòria arran de la controvèrsia sobre el vocable miembra, usat, recentment, per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído. […] Miembra, certament, és d’una fonètica estranya, propícia a la conyeta fàcil. Una conyeta que, tanmateix, també feien quan alguna insensata es va atrevir a autodenominar-se diputada (en lloc de diputat), metgessa (en lloc de metge) o advocada (en lloc d’advocat). Aído, entonant el miembra, no l’ha errat. O almenys no tant com la doña presidente, la qual ningú gosa contradir. MAR JIMÉNEZ, [email protected], Avui, 13-06-2008 a Quin és el tema del text? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Quina és la finalitat del text? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

c En quins exemples es basa? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

d Hi ha en el text cap ús sexista de la llengua? Quin? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

e Per què el llenguatge és discriminatori per a les dones? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

f Escriu un correu electrònic en què expresses la teua opinió. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 343

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Ací tens uns enunciats escrits amb un llenguatge sexista. Torna’ls a escriure sense sexisme: a Uns quaranta representants d’associacions de pares i mares d’alumnes guardaren dos minuts de silenci. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

b Que els ciutadans sàpien que la crisi econòmica ha finalitzat. ............................................................................................................................................................................................

c Les teràpies antisida actuen de manera diferent segons l’estat del pacient. ............................................................................................................................................................................................

d A l’escola de Parcent hi ha 15 professors i 75 alumnes. ............................................................................................................................................................................................

e Els valencians protesten contra la violència contra les dones. ............................................................................................................................................................................................

5 Torna a escriure en el teu quadern el text següent posant tots els signes de puntuació que hi vagen bé (hi ha dos punts i a part). Vés alerta amb les majúscules. què són les Falles l’origen de la festa de les Falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat que en vespres de la festa del seu patró Sant Josep cremaven enfront dels seus tallers als carrers i places públiques els trastos inservibles junt amb els artefactes de fusta que empraven per a elevar els cresols que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d’hivern per eixe motiu el dia de la cremà (moment en què cremen els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia 19 Festivitat de Sant Josep en el segle XVIII les falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i cremaven a poqueta nit de la vespra de Sant Josep estes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el Carnestoltes i les Falles esta pressió va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions típiques atorgant la revista La Traca premis als millors monuments fallers este fet va provocar la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla artística on no desapareixia la crítica però predominava la preocupació estètica en 1929, es va crear el primer concurs de cartells per a fer promoció a la festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera va ser en estos anys quan les falles es van convertir en la festa major de la Comunitat Valenciana arribant en l’actualitat a cremar-se més de set-centes falles entre grans i xicotetes només a la ciutat de València. www.comunitat-valenciana.com

344 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Llig el text i substitueix les paraules entre parèntesis pels pronoms febles que hi corresponga: Ja ………… he fet (això, el que t’he dit). Ja està. Ja he donat la càmera digital a la Soler i al director i ………… he dit (a ella i a ell) d’on ………… havia tret (la càmera). Ara ja no sé pas què passarà ni ………… vull saber (això), tampoc. La mama ha dit (a mi) que no és cosa meva. Està enfadada pel que he fet sense dir ………… res (a ells). El papa i la iaia, no. El papa i la iaia han dit (a mi) que havia fet molt ben fet, encara que potser hauria estat millor parlar amb ells primer. Però jo tenia por que, si ………… ………… deia (a ells) (això), no ………… ………… deixessin fer (a mi) (això) i les coses quedessin com estaven, que estaven molt malament. A la tarda he esperat Joel en sortir de l’institut. ………… he preguntat (a Joel) si volia anar a fer un volt. ………… ha dit (a mi) que sí. ………… ………… he explicat tot (a Joel) (això). ………… ha passat (a mi) la mà pels cabells. Jo ………… pensava (a mi mateix) que ………… faria un petó (a mi mateix). Però no. Potser ………… ………… farà demà (a mi) (el petó). I jo ………… explicaré (això) a la Tània, que en Joel ha fet (a mi) un petó, i es morirà d’enveja, perquè, en el fons, penso (a mi mateix) que sí que ………… agrada (a ella). DOLORS GARCIA CORNELLÀ, La por que no s’acaba mai 7 Assenyala els principals mecanismes de variació lèxica que trobes en el text sobre la festa de les Falles. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 345

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Unitat 11 1 Fes una carta formal i indica’n les parts que té habitualment. Demana a la Direcció del centre que facen un lloc per a aparcar amb seguretat les bicicletes: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

2 Elabora un informe sobre algun aspecte del centre que creus que es podria millorar: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

346 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Elabora un esquema per a fer un esquema oral sobre els continguts que s’han treballat en aquesta unitat: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

4 Indica en què es diferencia, en la pronunciació, una oclusiva d’una fricativa. I una bilabial, d’una labiodental. ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

5 En què es diferencia una vocal d’una consonant quant a la pronunciació? ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 347

Activitats d’ampliació Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Elabora preguntes que comencen amb un d’aquests interrogatius: Qui: ............................................................................................................................................................................................

Què: ............................................................................................................................................................................................

Quan: ............................................................................................................................................................................................

On: ............................................................................................................................................................................................

Com: ............................................................................................................................................................................................

Quant: ............................................................................................................................................................................................

Quin: ............................................................................................................................................................................................

7 Elabora dos oracions amb cada una de les paraules següents on s’observe els significats diferents que pot adoptar: Moc: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Clau: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Taula: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Pols: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Truita: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

Fi: ............................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................

348 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 1 1 Emissor; Missatge; Receptor; Referent; Canal; Codi. 2 Assaig; Poesia; Narrativa; Teatre. 3 Resposta oberta. 4 Temps; Espai; Situació; Estrat social. 5 Resposta oberta. 6 La teoria per a solucionar aquesta pregunta està en les pàgines 20 i 21 del llibre de text Bitlot. 7 Llatí. 8 Sí. Resposta oberta. 9 Subjecte: Joan. Predicat: és un bon estudiant. És una oració atributiva. 10 substantiu: Joan, estudiant; verb: és; article: un; adjectiu: bon.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 349

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 2 1 Emissor: es tracta d’una conversa en què segurament durà la iniciativa el pediatre, però en tot cas caldrà fer notar a l’alumnat que emissor i receptor són canviants. De vegades, fins i tot, el metge o la metgessa preguntarà a la nena i respondrà el pare. Canal: auditiu, però en presència dels interlocutors i amb importància, per tant, d’elements no lingüístics. Missatge: el contingut de la conversa, amb l’exposició del problema per part del pare i la xiqueta, l’exploració, l’exposició del diagnòstic i la prescripció per part del metge o de la metgessa. Codi: la llengua que usen els interlocutors. Receptor: complementàriament al que hem comentat pel que fa a l’emissor, el receptor serà també canviant. 2 Les reflexions sobre l’activitat anterior han d’ajudar l’alumnat a respondre a aquesta qüestió. 3 Resposta oberta. 4 a corregir un examen b fer una pintada contra les corregudes de bous c traduir de l’anglés la lletra d’una cançó que t’agrada d redactar els estatuts d’una comunitat de veïns e preparar una xulla per a un examen

1 donar o obtindre informació 2 orientar l’opinió de les persones 4 entretindre i provocar plaer estètic 3 regular la vida social 1 donar o obtindre informació

5 Es tracta de poesia lírica. El poeta, el jo líric, se situa al centre del discurs i expressa els seus sentiments. És un discurs introspectiu, molt sovint evocatiu, com és aquest cas, o desideratiu. 6 Resposta oberta. 7 Resposta oberta a partir de la informació de la pàgina 36 del llibre de text. 8 a • Relació entre emissor i receptor: no hi ha presència de l’emissor ni del destinatari del text, neutralitat. • Situació formal o informal: hi ha un cert grau de formalitat en el text. • Tema general o especialitzat: es pot dir que el tema, pel tipus d’aproximació, és general. El/la periodista transmet el contingut de l’exposició divulgativa de Vinton Gray Cerf. • Propòsit o intenció del text: informar de les declaracions recents d’un dels pares d’Internet durant un acte acadèmic a Saragossa. • Canal de transmissió: visual, escrit sobre paper o en suport digital. b • Relació entre emissor i receptor: els destinataris són presents en el text en la referència al col·lectiu el personal. L’emissor, l’Administració, manifesta amb l’ús del futur (es concediran) la potestat de qui té la capacitat de decisió amb una expressió de neutralitat aparent (es concediran).

350 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

• Situació formal o informal: formal, el text és una disposició legal (Decret) publicada en un diari oficial. • Tema general o especialitzat: tema especialitzat (relacions laborals, drets dels treballadors i treballadores). • Propòsit o intenció del text: regular l’activitat del col·lectiu de personal d’un servei de l’administració. • Canal de transmissió: visual, escrit sobre paper o en suport digital. 9 avui: CC de temps del verb ha manifestat. la informació: CD del verb s’ha de seguir buscant. al personal: CI del verb Es concediran. 10 Unitat lèxica presa d’una llengua clàssica, normalment el llatí i el grec, que no experimenta les transformacions fonètiques pròpies de la llengua receptora. Per exemple, l’adjectiu mèdic. Contrasta amb mot hereditari o mot patrimonial. MANUEL PÉREZ SALDANYA i altres, Diccionari de lingüística, Colomar editors

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 351

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 3 1 a Es tracta d’un text expositiu propi de l’àmbit acadèmic, com ho demostren el tema, l’enfocament i el llenguatge. b El text segueix un estil demostratiu, amb la formulació d’una hipòtesi al començament que és demostrada a continuació. Per tancar, el fragment acaba amb un resum de les manifestacions del principi amb dos fórmules. c El text presenta les parts típiques d’una exposició acadèmica de tipus inductiu: enunciació de la hipòtesi a manera d’introducció, cos de la demostració amb arguments de tipus experimental i tancament amb unes fórmules que resumeixen el contingut de l’exposició i la manifestació del principi. 2 Propostes: a Colom arriba a Amèrica i hi entra en contacte amb els pobles nadius. b L’Univers és immens i es va formar fa uns 200 milions d’anys. c L’aritmètica és la branca de la matemàtica que s’ocupa de les operacions amb nombres. d Un text acadèmic expositiu té tres parts: la presentació del tema, el cos o ampliació i el tancament. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. L’alumnat pot partir del model de les pàgines 60 i 61 del llibre de text. 5 L’estàndard és la varietat que garanteix la cohesió sociocultural i la comunicació en el nivell mitjà de formalitat (mitjans de comunicació, ensenyament). És present en les obres literàries que imiten situacions col·loquials, per exemple, però no necessàriament en aquestes situacions de la vida quotidiana. 6 a aspresa b bellesa c dolcesa d feblesa

e mudesa f peresa g sordesa h vellesa

7 a Es ven un cotxe prop del meu xalet. b S’ha perdut el llibre. 8 Proposta: 8 Tones de mobiliari urbà destruït o deteriorat han sigut retirades per la policia i els equips de neteja de l’Ajuntament 9 Bandeja conté un fonema estrany a la nostra llengua. Delantal és un mot derivat de l’adverbi castellà delante.

352 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 4 1 Resposta oberta a partir de les indicacions de les pàgines 76 i 77. L’alumnat ha de reflexionar sobre el tractament que donarà als destinataris i la fórmula verbal amb què els exhortarà. 2 Resposta oberta. 3 a Com es plany el silenci dels meus ulls. (JOAN MARGARIT) b Ens ompliren d’espases la sintaxi. (VICENT ANDRÉS ESTELLÉS) c Petita barca / damunt la mar / corre fortuna / llevantejant. (SALVADOR ESPRIU) d L’udol vermell travessa la foresta. (JOAN VINYOLI) e A poc a poc, […] les vísceres floreixen entre les cendres. (Susanna Rafart)

4 personificació 1 metàfora 5 símbol 3 sinestèsia 2 visió

4 Resposta oberta amb les formes correctes: a vuitens b uníson c centígrads d vianants 5

pujar Indicatiu Subjuntiu

decidir

1a

puge

decidisc / decideixo

3a

puja

decidix / decideix

1a

puge

decidisca / decideixi

3a

puge

decidisca / decideixi

6 a voltar: envoltar b peresa: emperesir c portar: comportar d formal: informal e brut: embrutar f pitjor: empitjorar g paréixer: comparéixer h quiet: inquietar i noble: ennoblir j beure: imbevible 7 a virtuós: virtut b ple: plenitud c bo: bondat d net: netedat e fals: falsedat f sol: soledat/solitud

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 353

Activitats de reforç

Solucionari

8 a Escriu els substantius abstractes corresponents a aquests adjectius: imperativa b Devien ser les deu quan hi van arribar: dubitativa c No van arribar-hi a temps i es van quedar en terra: declarativa d Voldria saber qui vindrà a l’aniversari: desiderativa e Fa sol: declarativa 9 Proposta: 1 Dos parlants de Maó conversen al tren sobre futbol. 4 Una actriu de doblatge de Vinaròs posa veu en català/valencià al personatge d’una pel·lícula americana. 3 Una professora universitària valenciana fa una conferència a la Universitat de Girona. 2 Un parlant d’Elx presenta en valencià un programa a la ràdio local.

354 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 5 1

a

C

A

R

N

b

C

A

R

N

I

c

C

A

R

N

E

R

d

C

A

R

N

O

S

A

e

C

A

R

N

A

V

A

L

f

C

A

R

N

I

S

S

E

R

2 a exèrcit, francés, vencé, anglés b tècnic, televisió, pogué c església, és d dóna (la segona), veí e és, pel·lícules 3 a Raül, agraïx b heroïcitat c traduït, conseqüències d reüll, Lluïsa e traïdor, veïna 4 a cos humà: maluc, dit, peu, cama, clatell, cap… b motociclisme: casc, moto, cursa, pòdium, cilindrada… c muntanya: alpinisme, Alps, Pirineus, refugi, piolet… d vaixell: arjau, trinquet, mar, mariner, vela…

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 355

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 6 1 a El primer paràgraf és la presentació, la resta és el nucli i podríem interpretar com a tancament l’última pregunta. b Que és la mateixa llengua que parlen mallorquins, catalans i valencians. c Resposta oberta. 2 a beneficiós, útil b ampolla, botella c post, posat d nombre, número

356 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 7 1 a Pel pla, els aiguamolls, el pinar verd, el camí de Cabanes i prop de la Pobla. b Guillem de la Farga, perquè volia que pagara pel que havia fet, o se suposava. c Amb un arc i una sageta. d A la Plana Alta (Castelló). e Saltar la paret i encaminar-se cap a la font. f Medieval, quan els moros vivien encara a la Comunitat Valenciana.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 357

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 8 1 a Maria i Enric. b Salutació. Introducció del tema. Desenvolupament del tema. Comiat. c Són amics. d La relació dels interlocutors fa que la conversa tinga un to informal. e Maria necessita una bicicleta per a anar a l’excursió. El tema és general. f Maria vol convéncer Enric que li deixe la bicicleta. g És una conversa en què els temes de què es parla no s’han preparat prèviament. h Manera de parlar col·loquial. 2

Escena 2 UN TRONC QUE PARLA Sra. Cirera: I no vull que lliges aquestes històries al nostre nét! Cirera: Però, si jo no li conte res! Sra. Cirera: No? I qui li ha contat l’estupidesa aquesta d’un tronc que parla i es queixa quan el tallen? Cirera: Doncs… Sra. Cirera: Prou! Si no arregles la taula ara mateix no hi ha dinar! Cirera: Però si no tenim fusta. Ningú no ens fia i el magatzem està buit (Ix el Tronc de fusta rodant.) Sra. Cirera: I això què és? (Agafa el Tronc i li’l mostra.) Pi blanc! (El tira a terra. El Tronc és queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) Ja t’ho he dit: fins que no apanyes la taula, no hi ha dinar! I no contes romanços al nostre nét! (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) Un tronc que parla! (Se’n va pel fons dreta.) Cirera: D’on deu haver eixit aquest tronc? Maleïts diners! (Li pega un puntelló al Tronc.) Tronc: Ai, Ai… Quina potada! Cirera: (Molt sorprés.) Què has dit?

3 Acotacions d’acció: (Ix el Tronc de fusta rodant.) (Agafa el Tronc i li’l mostra.) (El tira a terra. El Tronc és queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) (Se’n va pel fons dreta.) (Li pega un puntelló al Tronc.) Acotacions de caracterització: (Molt sorprés.) 4 aF bV cF dV eF

358 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

5 Resum A: Hi ha fragments copiats literalment del text. Resum B: Les frases són molt breus i sense cohesió. Falta informació important. 6 Possible solució: Els fems poden acumular-se en abocadors o poden cremar-se; però ambdós procediments presenten inconvenients, que poden obviar-se si es reciclen per a produir abonaments o matèries primeres per a produir nous materials, encara que aquest procediment exigeix que els ciutadans separen els fems reciclables dels que no ho són. 7 infinitiu

participi masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

aprendre

aprés

apresa

apresos

apreses

dur

dut

duta

duts

dutes

dormir

dormit

dormida

dormits

dormides

ser/ésser

sigut

siguda

siguts

sigudes

beure

begut

beguda

beguts

begudes

resoldre

resolt

resolta

resolts

resoltes

imprimir

imprés

impresa

impresos

impreses

deure

degut

deguda

deguts

degudes

conduir

conduït

conduïda

conduïts

conduïdes

cantar

cantat

cantada

cantats

cantades

8 a escrivint b bevent c coneixent d plovent

e movent f creient/creent g sent h prenent

9 a Hem acabat el curs. b Veient la platja he pensat en tu. c Cantant davall/sota la pluja. d Està cridant urgentment Maria. e Ens ha sorprés la pluja. 10

a empobrir enriquir

e eixir

entrar

i oblidar

recordar

b odiar

estimar

f tancar

obrir

j aprovar

suspendre

c pujar

baixar

g apegar

desapegar

k parlar

callar

d dormir

desvetlar

h embrutar netejar

l millorar

empitjorar

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 359

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 9 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 La referència al receptor (Titi) marca un grau de formalitat baix que no es manté al llarg de tot el text (errors d’adequació: al final el text adopta un to massa formal). Hi ha informació innecessària en relació al propòsit de la nota (errors de coherència: per exemple, quin sentit té dir que Isabel se n’ha anant i li ha dit adéu, que els bistecs valen 12 euros o que acaba de llegir el diari?). També hi ha errors de cohesió, sobretot en l’ús de les comes. Solució possible de millora: Titi, Eixiré un poc més tard de casa, tu comença a fer el sopar. Hi ha bistecs de vedella al frigorífic. Besets. Sofia 6 a En el nus de l’obra. El fragment pertany a una escena en què es desenvolupa l’acció de l’obra a través dels diàlegs dels personatges. b Aquest fragment té la funció de desenvolupar l’acció. L’acció avança a través del diàleg dels personatges. c Resposta oberta. 7 Estimada Ann: Faig 2n d’ESO a l’institut i tinc uns pits molt grans, i ja faig servir la copa C. Això em deprimeix de vegades, perquè les xiques creuen que sóc una perduda i diuen que els faig destacar, cosa que no és certa, ja que no ho puc evitar, i els xics se n’aprofiten i creuen que sóc fàcil, cosa que tampoc és certa. Sovint em grapegen els pits, i això em molesta molt. Què hi puc fer? Ajuda, per favor. Una jove de 14 anys. Estimada “Jove amb pits considerablement grans”: Em sembla que les teues amigues et tenen molta enveja. La major part dels maltractaments són deguts a gent envejosa d’altres perquè s’hi troben molt inferiors. M’entren igual quantitat de missatges de xiques queixant-se de pits massa petits com de xiques que diuen que tenen pits massa grans. Pel que fa als xics que et grapegen, això és totalment inacceptable. Lleva’ls les mans desficioses i digues-los que se les fiquen a les butxaques o li ho contaràs al professor. 8 La paraula amb un valor més polisèmic és «la copa». En el text fa referència a la talla dels sostenidors. Respecte als altres significats i les frases on aquest s’explicite, la resposta és oberta. 9 Resposta oberta.

360 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

10 Dixi personal El pronom fort de primera persona del singular: Jo. El pronom feble de primera persona del singular: haver-me, espereu-me, me’n deus. La primera persona del singular dels verbs veure (veuré), trobar (trobe). La primera persona del plural del verb estar: estem. La segona persona del singular del verb anar (vas), deure (deus), mirar (mira). La segona persona del plural dels verbs esperar (espereu), llegir (heu llegit). Dixi espacial Adverbi demostratiu de lloc (1r grau de proximitat): ací. Dixi temporal Encara que en aquest fragment no apareixen adverbis de temps, sí que podem comentar a l’alumnat més avançat el valor díctic dels verbs: Verbs relacionats amb el moment de simultani en què s’està produint l’acció (ara): espereume, trobe, mira, vas, deus, estem, heu llegit.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 361

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 10 1 aib D (salutació); C, A, H i F (exposició de fets); E (conclusió); B (comiat); G (data); I (signatura). Atenció: la data pot anar també a l’inici de la carta. Hola! Tinc tretze anys i estudie segon d’ESO. Sóc una estudiant normal, que aprova i suspén de vegades i que, com tots els xics i xiques de la meua edat, està en ple període de canvis: el meu cos està creixent, alguna que altra vegada em surt un gra a la cara i els meus pares han hagut de dur-me a visitar el dentista perquè em faça una ortodòncia que em pose les dents al seu lloc. El cas és que enguany, des de començament de curs, hi ha alguns xics a classe que es fiquen amb mi sense parar. Tot va començar quan a causa del nombre de repetidors de l’any anterior, van haver de separar els companys de la meua classe de l’any anterior. En la classe nova, els xics majors tenen com una espècie de colla que es fica amb tots aquells que no els cauen bé, especialment amb mi. Em diuen «conill» (a causa de l’aparell de la boca) i altres coses pitjors. De tant en tant em furten l’estoig i me l’amaguen, o em canvien la carpeta de lloc, o em llancen la jaqueta per la finestra al pati, i fins i tot han arribat a amenaçar-me i pegar-me. Jo no els faig res, així que no entenc per què em tracten així. Les poques amigues del curs passat amb qui he coincidit enguany en classe prefereixen no ficar-s’hi, perquè tenen por que també els ho facen a elles. A poc a poc, fins i tot, alguna participa en les burles, perquè així intenten caure’ls bé a ells, encara que em facen mal a mi. No sabia què fer, em trobava sola i aïllada, i finalment vaig decidir contar-ho tot a un educador de joventut i als meus pares. L’educador em va dir que allò era «acaçament escolar», em va informar d’algunes coses que podia fer per a començar a trobar solucions. Els meus pares parlaren de seguida amb la cap d’estudis de l’institut, amb la meua tutora i, … les coses han començat a canviar. La tutora ens ha explicat la manera de solucionar els conflictes a l’aula i note que els professors i els meus companys estan més pendents del que fa la colla de la qual us parlava al començament. Em trobe millor des que ho he contat i vull dir-vos una cosa: si us passen alguns fets pareguts, no us ho guardeu. Conteu-ho als vostres amics, a les vostres famílies, als vostres profes i monitors… De segur que ells us podran ajudar! Rebeu una forta abraçada València, 16 de maig de 2009 Maria c En el text podem identificar els següents usos discriminatoris del llenguatge: • nombre de repetidors de l’any anterior (nombre d’alumnat que repeteix) • van haver de separar els companys de la meua classe (les persones que tenien una amistat) • i note que els professors i els meus companys estan més pendents (el professorat i la gent de classe) • conteu-ho als vostres amics (a les amistats) • als vostres profes i monitors (al professorat i als monitors o les monitores)

362 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats de reforç

Solucionari

2 Resposta oberta. 3 a 7; b 9; c 10; d 8; e 3; f 4; g 6; h 5; i 1; j 2. 4 Resposta possible: salutació

comiat

Una carta al director o la directora de l’institut.

Distingit senyor: / Distingida senyora:

Atentament,

Una carta a la teua mare o al teu pare

Estimada mare:

Una forta abraçada,

Una carta d’amor a la persona que estimes

Ei, xato!

Un besot,

5 a S’avisa a l’alumnat que l’horari de tutoria és d’11.00 a 12.15 h. b Tothom serà afectat per aquesta mesura. c Les persones que aproven faran l’examen per a pujar nota. e Qui tinga interés en l’excursió haurà d’apuntar-s’hi abans del dia 15. g Els xiquets i les xiquetes aprenen a través dels jocs. 6 MERLÍ: És pròxim el dia que una mà vigorosa alçarà l’espasa sobre la desgràcia i portarà la felicitat a la nostra terra. Així està escrit en el destí. El nom d’aqueixa espasa invencible és EXCÀLIBUR i romandrà custodiada en la catedral de Canterbury incrustada en una pedra de marbre. Només un entre vosaltres podrà extraure l’espasa. Cada dia se celebraran tornejos i els guanyadors podran intentar-ho. Però l’espasa coneix la mà del futur rei. I no li oferirà cap resistència. Només EXCÀLIBUR decidirà qui i quan. Jo us assegure que Anglaterra tindrà rei abans de l’any nou. 7 Pronoms forts: vosaltres (la gent que escolta), ella (l’espasa); jo (Merlí). Pronoms febles: intentar-ho (això, extraure l’espasa); no li oferirà (al rei). 8 Els mecanismes principals de variació lèxica són els següents: Ús de la sinonímia: Moros i cristians / festes. Sinonímia referencial: Cristians / seguidors de la creu. Moros / seguidors de la mitja lluna. Sant patró / sant Jordi. Hiperonímia / hiponímia: hiperònim: província; hipònims: d’Alacant, de València; hiperònim: caràcter del poble; hipònims: el gust per la farsa, la disfressa o la vestimenta especial, la música i la pólvora. Pronoms demostratius: aquell fet / la batalla de Lepant Repetició: batalla

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 363

Activitats de reforç

Solucionari

Unitat 11 1 Salutació, cos de la carta, comiat, firma o signatura, data. Atenció: la data pot anar també a l’inici de la carta. 2 És un document que explica, de manera molt breu, una realitat o una informació tan objectivament com siga possible. 3 Assaig. 4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. 6 Les vocals es poden pronunciar a soles perquè l’aire ix lliurement quan es pronuncien. A les consonants, per a ser pronunciades, els cal el suport d’una vocal. 7 Qui, què, quan, on, com, quant, quin… 8 Resposta oberta.

364 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 1 1 emissor; receptor; codi; context; canal; referent. Resposta oberta. 2 Assaig, poesia, narrativa i teatre. Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 La variació lingüística és el fenomen que ens permet atendre la diversitat dins d’una mateixa llengua. Aquesta es manifesta de diferent manera i adopta formats diferents, segons quatre paràmetres que són: temps, espai, situació i estrat social. 5 Resposta oberta. 6 abcdefghijklmnopqrstuvwxyz a, be (alta), ce, de, e, efa, ge, hac, i (llatina), jota, ca, ela, ema, ena, o, pe, cu, erra, essa, te, u, ve (baixa), ve doble, ics, i grega, zeta 7 Alfabet llatí. L’àrab, el xinés, el japonés, els jeroglífics egipcis, etc. 8 Oració atributiva. Tota és predicat, perquè el subjecte hi està elidit. Preposició: de; adverbis: sobte, ja; verb: estic; adjectiu: content.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 365

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 2 1 Resposta oberta, per a comprovar la importància d’elements paralingüístics en l’expressió oral. 2 Resposta oberta a partir de la informació de la pàgina 32. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. L’activitat demana la supervisió del professorat, per exemple, per a fer notar a l’alumne la presència de redundàncies o de buits en la selecció bibliogràfica que ha elaborat. 5 a Neurona, cèl·lula, sistema nerviós, axó, sinapsi, cervell, múscul, glàndula, neurotransmissors, organisme, neurociències, alteracions, disfuncions. b Ús de cursives en les paraules clau, sintaxi funcional (ordre recte dels elements de l’oració), comparacions i metàfores aclaridores (autopista, xarxa, missatges), una certa imprecisió (una quantitat inimaginable, un llarg conducte), definició de termes (La neurona és la cèl·lula del sistema nerviós, Aquesta paraula designa el contacte entre dos neurones de manera que el senyal passa d’una a la següent...). 6 Una proposta: Una barca que opera al port de Gandia va pescar ahir una tonyina d’aproximadament 20 quilos de pes. El peix va ser adquirit per una pescateria de València, on va arribar vora les 11 del matí. 7 Proposta de dictat: Quan arriba l’estiu, Rosa sempre viatja a països llunyans. De joveneta ja la burxava la idea d’anar-se’n a viure a algun lloc d’Àsia, a Tailàndia, a l’Índia o millor al Tibet. Després solia parlar d’un amic malgaix que havia conegut en un passeig per la muntanya i això despertava l’enveja de tota la colla. D’ell va aprendre a preparar un escabetx de tortuga que no podeu menjar fora de Madagascar. És una menja exquisida, si no teniu cap aprensió, però ingerir-la us deixa la panxa ocupada en la digestió durant 24 hores. Amb els primers treballs com a psicòloga va començar a viatjar: no era capritx, cada 16 de juliol deixava el gos amb un cosí germà que vivia al camp i el cotxe al garatge, tancava el despatx i desapareixia. Si la buscàveu, tant podíeu localitzar-la en una platja exòtica com en una muntanya argentada per la neu. 8 a S: 2a pers. sing. CD: el subjecte i els complements. CC lloc: en les oracions següents. b S: Rosa. CC temps: Quan arriba l’estiu. CC de temps: sempre. CC de lloc: a països llunyans. c S: El verb eixamorar. CD: «llevar la humitat d’una cosa». d S: 1a pers. pl. CD: la lletra x. CC de lloc: a principi de paraula. e S. 2a pers. pl. CI: a la professora. CD: set paraules amb consonants nasals.

366 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

9 Proposta: a pujar: anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat en un nivell més alt. Pujar dalt d’una muntanya. apujar: fer que (un preu, un sou, etc.) siga més alt. Apujar les taxes, el jornal. b servei: acció de servir o de ser útil a algú o a algun ús. Esta màquina ens ha fet un gran servici a l’hora d’acabar la faena. servici: servei. c addició: acció d’afegir. addicció: dependència psicològica i fisiològica d’una substància o d’una pràctica. Addicció a una droga. d bastant: en una quantitat o en un nombre regular. Tindre bastant de dificultat per a expressar-se. prou: en quantitat suficient, tant com cal. És prou intel·ligent per a comprendre-ho.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 367

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 3 1 Referència bibliogràfica

ROALD DAHL, Charlie i la fàbrica de xocolata, Barcelona, RBA, 2005

1a part Presentació

Data de la 1a edició i de les adaptacions cinematogràfiques. Dades biogràfiques de l’autor i èxit de la novel·la.

2a part Cos

Resum de la novel·la.

3a part Tancament

Relació de la novel·la amb la biografia de l’autor. Opinió de l’autor sobre la seua obra en general.

2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 Proposta de dictat: Què és un fòssil? No hi ha una definició gaire precisa per a establir si una resta és un fòssil o no. L’origen de la paraula indica que es tracta d’objectes provinents del subsòl. En línies generals estan petrificats, però també es consideren fòssils restes que no ho estan. El procés de petrificació és una substitució química d’uns elements determinats, que respecta la forma de l’objecte i el transforma progressivament en pedra. Si es filtren solucions salines a través d’un residu orgànic que pertanyia a un ésser viu, es poden dipositar cristalls de sals de calci o de silicats que substitueixen els components orgànics, fins que l’organisme esdevé com la pedra. LUCA I FRANCESCO CAVALLI-SFORZA, Qui som. Història de la diversitat humana, 1996 (fragment adaptat) 6 a Un nadó de sis mesos és salvat per un dofí. b L’equip blanc de Madrid és aixafat pel Vila-real. 7 Resposta oberta.

368 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 4 1 Resposta oberta. L’alumnat hi ha de reflexionar sobre la formalitat adequada i les formes lingüístiques més escaients per a transmetre-la. 2 Resposta oberta a partir de la informació de les pàgines 90-91. Convé que en el primer apartat l’alumnat faça referència a l’origen del valencià en el lloc on viu (fundació i repoblació, etc.). Pel que fa als altres apartats, n’hi haurà prou si contrasta la parla del seu lloc amb les característiques de les pàgines esmentades. Posem l’accent en l’adequació del treball a les orientacions treballades més que en l’exhaustivitat o la precisió de les informacions. 3 a Aquestes estrofes són una variació sobre el tema de la labilitat del present. Ací es presenta, però, des d’un punt de vista esperançat: el present, volàtil com és, conté la llavor d’un futur que serà de plenitud i de realització. b «el foc d’ahir»: les preocupacions o les satisfaccions del passat. «el fosc renou / d’ara mateix»: la confusió actual. c El poema és un sonet que s’ajusta la mètrica descrita en la pàgina 83. d Resposta oberta. 4 El Termcat recull més de 200 accepcions terminològiques per a caragol. El diccionari valencià del SALT, consultat a www.diccionarisvalencia.es, en recull 10. 5 Dictat lliure segons criteri del professorat. 6

modalitat

intenció

Busca un desert i perd-t’hi!

Imperativa.

Fer que algú se’n vaja.

Jo us declare units en matrimoni

Declarativa. Hom ha parlat de la funció factiva o performativa, que es refereix a la facultat que té la llengua d’interaccionar amb el món i de modificar-lo en el sentit que plantejà Austin. (DD. AA., Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció, Barcelona, 2003, Eumo Editorial).

Crear un vincle legal entre dos persones.

De veritat, m’hi acompanyaries?

Dubitativa.

Mostrar sorpresa i satisfacció davant d’una proposta.

Tant de bo tinguera vacances!

Desiderativa.

Manifestar el desig d’una cosa.

6 Resposta oberta. L’alumnat ha de dibuixar primer sobre un mapa del domini lingüístic els punts que indiquen aquests topònims.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 369

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 5 1 a viatge b expedició c trajecte d recorregut e excursió f itinerari 2 Resposta oberta. 3 a carbó: carbogen, carbonada, carbonar, carbonari, carboner... b estampa: estampació, estampada, estampador, estampar, estamper... c llum: llumí, llumener, llumeneta, lluminós, lluminositat... d pell: pellaire, pelleter, pellissaire, peller, pelleteria... 4 a valor de futur b atemporal c històric d valor de futur 5 a després, contraindicació b peücs, pingüins c delinqüent, perquè, raïm d veí, veïnes, son, Suïssa e aigües, Xúquer, pol·lució f ruïnes, són, conseqüència destruït subsòl

370 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 6 1 Proposta: P: S’ha fet esperar molt el nou disc. Com ha estat la gravació? P: Què voleu dir amb això de la sinceritat? P: Quines diferències hi ha entre aquest disc i l’anterior? P: Com esteu vivint aquest moment, el més reeixit de la vostra llarga carrera? P: Quin és el vostre secret per a continuar en el món de la música després de 25 anys? P: Per acabar, quants anys espereu continuar en actiu? 2 a colla: equip, conjunt, quadrilla, grup b difícil: ardu, complex, costerós, agrest c únic: sol, singular, original, atípic d mostrar: indicar, ensenyar, palesar, exposar 3 El bar no era tancat. Ben al contrari, en aquella nit de dissabte, era més ple que mai de fum, d’escalfor, de gent, de veus i d’enrenou de dòmino. —Aquestes són hores d’arribar? –Em va preguntar el meu pare, agafat a les palanques de la màquina de café–. On has estat? —Jugant, amb els meus amics –vaig dir, encara més sol i més comprés que abans. —Has sopat? –féu la mare, que era a la cuina sucant llesques de pa amb tomàquet. —Encara no. —Fes-te una truita, doncs. Jo tinc molta feina. La Pili estava asseguda al bar, menjant un polo i tractant d’entendre el final de la pel·lícula de la tele, malgrat la fressa que hi havia al seu voltant.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 371

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 7 1 Signatura, autor un escriptor col·laborador habitual al mitjà, referència de la publicació, arguments d’autoritat (Rousseau i el mateix autor), etc. a Ni molt clar ni molt complicat, un terme mitjà. Hi ha seqüències amb un llenguatge clar, com per exemple l’inici del tercer paràgraf, i unes altres de més complicades (per exemple, el final del segon paràgraf). b Sí. c Discurs citat, estil directe. 2 Resposta oberta.

372 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 8 1 a La conversa es manté a través de l’ordinador. És per tant una conversa «teleclejada», en què els interlocutors no comparteixen l’espai. Això té unes conseqüències en el text amb tot el seguit de recursos que intenten reproduir el to de la veu, els gestos... b Joan i Sara. c Són amics. d Mantenen una conversa amb un to informal. e salutació/desenvolupament de la conversa/comiat f Anar a passar un dia d’estiu a casa de Joan. És general. g Confirmar la data d’una trobada amb els companys i les companyes. h Espontània. i Col·loquial. 2 Resposta oberta. 3 SARA: Què? Com has entrat? DAVID: Per la porta. SARA: Per què no has trucat abans d’entrar? DAVID: Ho he fet, però com anaves discutint amb una mare... SARA: Només parlàvem. DAVID: Ah, sí, ara discutir es diu parlar. SARA: Però no discutíem. DAVID: No? SARA: No. MANUEL MOLINS, Monopatins (skaters), Edicions Bromera (fragment) 4 Resposta oberta. 5 a qualificat/qualificada/qualificats/qualificades b fugit/fugida/fugits/fugides c nascut/nascuda/nascuts/nascudes d pres/presa/presos/preses e hagut/haguda/haguts/hagudes 6 a entrenant b explicant i fent c conduint d debatent e submergint 7 a (incorrecta) Va obrir el diari d’aula i va tornar a escriure el que li havia passat. b (correcta) c (correcta) d (incorrecta) Conduint va cometre una infracció. e (correcta)

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 373

Activitats d’ampliació

Solucionari

8 Uns científics perden un vell/antic infern celestial a Nova Guinea Acostumats a callar de la descoberta/aparició d’espècies, la notícia que encara hi ha zones de la Terra explorades amb desenes d’animals coneguts per l’home no deixa de ser una sorpresa. És el que va passar al final del mes de febrer, quan un grup de científics va callar/silenciar el descobriment d’un gran infern celestial a les planures de Foja, una illa de 300.000 hectàrees de selva clara i muntanyes aplanades de la província indonèsia de Papua Occidental, a l’illa de Nova Guinea.

374 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 9 1 Text a: una nota Text b: un avís Són dos tipus de text que tenen diverses possibilitats de realització. De vegades es fa difícil distingir-los. No obstant això, l’avís sempre va adreçat a un grup o un col·lectiu de persones (alumnat, professorat…) amb la finalitat de comunicar una informació d’interés per al receptor. Per aquest motiu, l’emissor vol assegurar-se que al receptor li arriba la informació de l’avís i per això generalment es penja al tauler d’anuncis. En l’avís el llenguatge és formal i estàndard. La nota, en canvi, va adreçada a una persona concreta. Segons la confiança que es té amb el destinatari, el tipus de llengua és més col·loquial. 2 Resposta possible:

AVÍS Es convoca l’alumnat de 2n d’ESO de l’IES Berenguer Mercader a la reunió per a la preparació de la festa de final de curs. La reunió tindrà lloc a la biblioteca del centre el dia 13 de maig de 2009 a les 13.05. València, 6 de maig de 2009 El delegat

3 Resposta oberta. 4 abans

Expressa una acció referida a un moment immediatament anterior a aquell en què ens trobem.

llavors

Situa una acció determinada en un temps passat. Sinònim de l’adverbi aleshores.

alhora

Al mateix temps, a la vegada.

després

Denota posterioritat en el temps. S’oposa a abans.

anit

Pot referir-se tant a la nit de hui com a la d’ahir.

hui

Indica el dia en què estem.

demà

Situa l’acció en el dia que segueix immediatament al de hui.

ara

Moment actual, en aquest moment.

enguany

Expressa l’any en què estem.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 375

Activitats d’ampliació

Solucionari

5 David, un home de 36 anys veí de Sant Adrià del Besòs, s’ho pensarà dues vegades abans de tornar a deixar constància públicament de l’obsessió que sent encara per la seva exparella, Noe. La policia local de Calella va enxampar-lo fa uns dies com a autor de nombroses pintades, algunes de grans dimensions, amb un missatge clar i directe: Te kiero, Noe. L’explícita frase es podia llegir des de la meitat del mes de maig en diferents parets de la ciutat, al paviment de l’accés a una urbanització, en fulls enganxats a senyals de trànsit i, fins i tot, en un dels costats del pont de l’autopista. La lletra i la pintura utilitzades, de color rosa, és clar, van fer sospitar els agents que es tractava del mateix enamorat impulsiu. 6 Dixi personal: Pronom fort de primera persona del singular: Jo. Pronoms febles de primera persona del singular: m’ha espentat, m’he mogut, dóna’m, m’enduré. Pronoms febles de primera persona plural: ens ataca. Verbs en primera persona del singular i del plural: he mogut, havíem, sóc, enduré, faré. Possessius de primera persona: meua espasa, meus dominis, la faré meua. Pronoms febles de segona persona del singular: et queda. Verbs en segona persona del singular i del plural: dóna’m, et queda, heu envaït. Possessiu de segona persona plural: vostra. 7 Resposta oberta. 8 a Prejudicis racistes. b Verge, coll, negre. c Verge: que Alba encara no ha tingut relacions sexuals. Coll: part de la figa que la uneix amb la branca de la figuera d’on l’ha collida. Negre: color de la pell de Dídac. d Verge: La platja on ens banyàrem era verge. Aquest jersei és de pura llana verge. Coll: Em fa molt de mal el coll. Aquesta camisa té el coll brut. Negre: Quan anàrem a la Vall d’Aran travessàrem un túnel molt negre. Van ser el moment més negre de la meua vida. 9 a 52 articles b En el preàmbul la Declaració afirma la «fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana i en la igualtat de drets d’homes i dones»; i que en l’article segon estableix que «tothom té tots els drets i totes les llibertats» sense distinció de «raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició». c Resposta oberta. La tria la fa l’alumnat. d Resposta oberta.

376 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 10 1 a Relació personal, són amics. b Col·loquial, espontània, expressiva i amb característiques pròpies de l’oral. c S’hi tracten diversos temes: l’institut, les xiques, les vacances. La finalitat és mantindre les relacions socials, de contacte i d’expressió afectiva. d És un correu de resposta a un d’anterior. e La immediatesa (Ja veus que et contesto ràpid). 2 Hola, Neus!! Ei, què fas? Últimament no m’has enviat ni una taca de tinta, ja n’hi ha prou! No? Jo m’ho estic passat estupendament ací a París. Aquesta ciutat és una autèntica passada. Sempre hi ha coses noves a vore. Que si hui anem al teatre, que si després anem a un concert, en fi, això és massa per a la carabassa!. Estem fets malbé perquè no parem ni de dia ni de nit. He conegut gent molt guai. A vore si et poses a funcionar! Bé, xiqueta, supose que t’estàs morint d’enveja, veritat que sí? Vinga, va! Et deixe. Molts muamuamuaaaaaaa! Anna París, 15 de febrer de 2009 Distingida senyora, Li escric aquesta carta amb la finalitat de saludar-la. Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de París en companyia de la família. Aquesta ciutat té molts atractius: els monuments, els museus, les passejades a peu. Quan es fa fosc, ens trobem cansats, però al mateix temps delerosos de gaudir dels concerts i les representacions teatrals. Fa molt de temps que no rep notícies seues i espere que es trobe bé. Molt sovint pensem en vosté i ens agradaria tindre-la amb nosaltres. Reba una cordial abraçada. 3 a El llenguatge sexista. b Fer pensar el lector que les formes que anomenen el sexe femení han hagut de fer-se un lloc en la societat a contra corrent. c En la controvèrsia sobre el vocable miembra i en l’ús de la salutació inicial d’una fundació presidida per una dona (la presidente). d Sí: ... propícia a la conyeta fàcil. Una conyeta... e Resposta oberta. f Resposta oberta.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 377

Activitats d’ampliació

Solucionari

4 a Una quarantena de representants de mares i pares d’alumnat… b Que la població sàpia, que la ciutadania, que els ciutadans i les ciutadanes… c …segons l’estat dels malalts o de les malaltes, de les persones malaltes. d El nombre de professorat que hi ha a l’escola de Parcent és de 15, i el d’alumnat, 75. El personal docent és de 15 i hi ha 75 alumnes. e Els valencians i les valencianes, el poble valencià, la Comunitat Valenciana… 5 Què són les Falles? L’origen de la festa de les Falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró, Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i places públiques, els trastos inservibles junt amb els artefactes de fusta que empraven per a elevar els cresols que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d’hivern. Per eixe motiu el dia de la cremà (moment en què cremen els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia 19, festivitat de Sant Josep. En el segle XVIII, les falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i cremaven a poqueta nit de la vespra de Sant Josep. Estes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables. Sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el Carnestoltes i les Falles. Esta pressió va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions típiques, atorgant la revista La Traca premis als millors monuments fallers. Este fet va provocar la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla artística, on no desapareixia la crítica, però predominava la preocupació estètica. En 1929, es va crear el primer concurs de cartells per a fer promoció a la festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera. Va ser en estos anys quan les falles es van convertir en la festa major de la Comunitat Valenciana, arribant en l’actualitat a cremar-se més de set-centes falles entre grans i xicotetes, només a la ciutat de València. 6 Ja ho he fet. Ja està. Ja he donat la càmera digital a la Soler i al director i els he dit d’on l’havia tret. Ara ja no sé pas què passarà ni ho vull saber, tampoc. La mama m’ha dit que no és cosa meva. Està enfadada pel que he fet sense dir-los res. El papa i la iaia, no. El papa i la iaia m’han dit que havia fet molt ben fet, encara que potser hauria estat millor parlar amb ells primer. Però jo tenia por que, si els ho deia, no m’ho deixessin fer i les coses quedessin com estaven, que estaven molt malament. A la tarda he esperat Joel en sortir de l’institut. Li he preguntat si volia anar a fer un volt. M’ha dit que sí. Li ho he explicat tot. M’ha passat la mà pels cabells. Jo em pensava que em faria un petó. Però no. Potser me’l farà demà. I jo ho explicaré a la Tània, que en Joel m’ha fet un petó, i es morirà d’enveja, perquè, en el fons, em penso que sí que li agrada.

378 Valencià: llengua i literatura 2n ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

7 Repeticions: Festa, falles, falla, Sant Josep. Fusta, fusters. Sinonímia: Trastos inservibles/pires de materials combustibles. Sentit crític i irònic/la crítica. Hiperonímia / hiponímia: Festejos populars: carnestoltes i les Falles.

Valencià: llengua i literatura 2n ESO 379

Activitats d’ampliació

Solucionari

Unitat 11 1 salutació cos de la carta comiat firma data 2 Resposta oberta. 3 La carta formal L’informe L’assaig Els resums orals La consciència positiva de la variació lingüística i cultural La pronunciació dels grups cultes: els òrgans de fonació Els interrogatius L’homonímia i la polisèmia 4 En una oclusiva hi ha un moment en què els òrgans de fonació es tanquen mentre que en les fricatives l’aire frega els òrgans de fonació que no arriben a tancar-se. Una bilabial es pronuncia quan es toquen els dos llavis; en una labiodental es toquen les dents superiors amb el llavi inferiors. 5 Les vocals es poden pronunciar soles, perquè l’aire ix lliurement quan es pronuncien. A les consonants, per a ser pronunciades, moltes vegades, els cal el suport d’una vocal. 6 Resposta oberta. 7 Resposta oberta.

380 Valencià: llengua i literatura 2n ESO