• Author / Uploaded
• Pili Sánchez López

Citation preview

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Llengua 6, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Josep Lluís Navarro Peiró DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA

Llengua

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Fotografia de coberta: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín González. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Laura Gil de Tejada Alemany. Correcció: Marta Soriano Gimeno.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN ISBN: 978-84-9058-639-6 CP: 672515 Depòsit legal: M-3817-2015

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Índex Guions didàctics Mapa de continguts...................................................... 6 Unitat 6. Aprenem a reciclar.......................................... 8 Unitat 7. Quants invents!............................................. 24 Unitat 8. Treballem amb altres..................................... 42 Unitat 9. Explorem l’espai........................................... 58 Unitat 10. Un món de llegendes.................................. 76

El llibre Llengua 6, per a sisé curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: Teresa Broseta Fandos Rosa Isabel García de Blas Lluïsa March Soler Empar Tortosa Sanz IL·LUSTRACIÓ ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado) EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.

PRIMÀRIA

Llengua

Mapa de continguts Unitat Unitat

1 1 Visitem Visitem el metge el metge

Competència Competència lectora lectora L’estructura L’estructura de ladenarració la narració

La farmàcia La farmàcia Formació Formació de paraules: de paraules: la prefixació la prefixació

El conflicte El conflicte

Els aliments Els aliments Formació Formació de paraules: de paraules: la sufixació la sufixació

El marc El marc de ladenarració la narració

El taller de pintura El taller de pintura Les Les paraules paraules parònimes parònimes

El desenllaç El desenllaç

El gimnàs El gimnàs Eufemismes Eufemismes i paraules i paraules tabútabú

Estructura Estructura de ladenotícia la notícia

El naixement d’und’un bebé El naixement bebé Les Les paraules paraules onomatopeiques onomatopeiques

Els personatges Els personatges

La planta La planta de reciclatge de reciclatge Precisió Precisió lèxica lèxica

El protagonista El protagonista

La botiga de llums La botiga de llums Paraules individuals Paraules individuals i col·lectives i col·lectives

Els personatges Els personatges secundaris secundaris

L’oficina L’oficina Les Les frases frases fetesfetes i lesi interjeccions les interjeccions

Els diàlegs Els diàlegs en laennarració la narració

La ciència-ficció La ciència-ficció Les Les sigles sigles

Les Les instruccions instruccions

L’escena L’escena d’und’un conte conte Els neologismes Els neologismes

6 6 La medecina La medecina de Serafí de Serafí

2 2 Cuidem Cuidem l’alimentació l’alimentació

22 22 La funció La funció

3 3 Descobrim Descobrim l’artl’art

36 36 AmbAmb els ulls els del ulls cor del cor

4 4 EnsEns mantenim mantenim en en forma forma

52 52 Dóna’m Dóna’m la mà la mà

5 5 La La família família creix creix

66 66 Sorpresa Sorpresa al Biozoo al Biozoo

6 6 Aprenem Aprenem a reciclar a reciclar

82 82 L’alquimista L’alquimista

7 7 Quants Quants invents! invents!

96 96 El somni El somni de Tom de Tom

8 8 Treballem Treballem amb amb altres altres

112112 La màquina La màquina perfecta perfecta

9 9 Explorem Explorem l’espai l’espai

126126 NitsNits sense sense llunalluna

1010UnUn món món de de llegendes llegendes

Vocabulari Vocabulari

142142 ComCom vorevore un trol un (itrol no(imorir no morir en l’intent) en l’intent) L’autor L’autor i el narrador i el narrador

Les Les coves coves Els estrangerismes Els estrangerismes

Tipus Tipus de narradors de narradors

El port El port Els arcaismes Els arcaismes

1111Viatgem al cor de de la Terra Viatgem al cor la Terra156156 La cova La cova delsdels Misteris Misteris 1212UnUn marmar d’aventures d’aventures

172172 Un dia Un de diasort de sort

finAL finAL D’ETApA: D’ETApA: fiTXES fiTXES DE DE COMpETÈnCiA COMpETÈnCiA LECTORA LECTORA

187187

ApÈnDiX ApÈnDiX VERBAL VERBAL

219219

6

Gramàtica Gramàtica

Ortografia Ortografia

Saber fer fer Saber

Literatura Literatura

El grup nominal El grup nominal

de majúscules les majúscules L’úsL’ús de les

Expressió escrita: Els versos: mesura i tipus Expressió escrita: Els versos: mesura i tipus la comparació de dos la comparació de dos llocsllocs relacionats la salut relacionats ambamb la salut

Els demostratius Els demostratius

Repàs d’accentuació Repàs d’accentuació

Expressió Expressió oral:oral: l’explicació d’una recepta l’explicació d’una recepta

Els possessius Els possessius

L’accentuació diacrítica L’accentuació diacrítica

Expressió escrita: Expressió escrita: un treball d’investigació un treball d’investigació

Numerals i indefinits Numerals i indefinits

La dièresi La dièresi

Expressió Expressió oral:oral: un col·loqui sobre l’esport un col·loqui sobre l’esport

L’adverbi. L’adverbi. locucions adverbials Les Les locucions adverbials

El guionet El guionet

Expressió escrita: estrofes Expressió escrita: Les Les estrofes entrada un blog una una entrada per per a unablog

Els enllaços Els enllaços

L’úsL’ús de ladeh la h

Expressió Expressió oral:oral: conferència sobre una una conferència sobre reciclatge reciclatge

El verb (I). Arrel El verb (I). Arrel i desinències. i desinències. Models de conjugació Models de conjugació

detxx,i ig tx i ig L’úsL’ús de x,

Expressió escrita: Els recursos literaris Expressió escrita: Els recursos literaris la descripció objecte la descripció d’und’un objecte

El verb (II). Nombre, El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. persona, temps i mode. Els temps verbals Els temps verbals

L’úsL’ús de xde i ixx i ix

Expressió escrita: Expressió escrita: un fullet publicitari un fullet publicitari

Verbs regulars i irregulars Verbs regulars i irregulars

La partició de paraules La partició de paraules

Expressió escrita: Expressió escrita: un còmic sobre l’espai un còmic sobre l’espai

L’oració. El subjecte L’oració. El subjecte

L’apòstrof i la contracció L’apòstrof i la contracció

Expressió Expressió oral:oral: la narració conte la narració d’und’un conte o una llegenda o una llegenda

El predicat nominal. El predicat nominal. L’atribut L’atribut

El punt i coma El punt i coma els punts suspensius i elsi punts suspensius

Expressió escrita: Expressió escrita: un fullet d’informació un fullet d’informació turística turística

El predicat verbal. El predicat verbal. Els complements Els complements

Els parèntesis, les cometes oral:oral: Els parèntesis, les cometes Expressió Expressió i el guió una una entrevista en directe i el guió entrevista en directe

La rima La rima

El text teatral: diàlegs El text teatral: diàlegs i acotacions i acotacions

L’obra teatral: i escena L’obra teatral: acteacte i escena

7

6

Aprenem a reciclar

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• La planta de reciclatge. • Precisió lèxica.

GRAMÀTICA

• Els enllaços.

ORTOGRAFIA

• L’ús de la h.

COMUNICACIÓ ORAL

• Identificar un mitjà de comunicació a través d’una audició. • Fer un debat sobre el reciclatge.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Llegir en veu alta un text amb dades numèriques. • Llegir i comprendre una narració: L’alquimista.

• Inventar un eslògan. •  Realitzar dictats.

• Una conferència sobre reciclatge.

• Interés per ajudar els altres. • Respecte pel medi ambient.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Valoració de la ciència com a mitjà per a millorar la vida humana. • Predisposició a ensenyar el que sap als altres.

8

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 6: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 6: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 6.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 6: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 6.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina • La planta de reciclatge.

CD Comunicació oral •  Unitat 6: pista 9.

CD Lectures •  Unitat 6: pista 6.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Segon trimestre. Unitat 6.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

9

Propòsits

6

Aprenem a reciclar

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Debatre amb els companys per a trobar la solució a un problema.

• Practicar la lectura de números en veu alta.

• Inventar un eslògan per a una campanya de reciclatge.

• Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos

Escoltar

•  Vídeos sobre el reciclatge http://www.xtec.cat/centres/ b7000408/09-10planaverda/ videos/videos.htm

1

pista 9

Escolta i copia l’opció correcta. En quin mitjà de comunicació s’ha emés el programa? Justifica l’elecció. En la premsa escrita.

2

En la ràdio.

En la televisió.

Escolta i ordena els passos per a fer el llum. Pintar les oueres de cartó i la base de fusta amb pintura acrílica. Apegar les oueres de cartó sobre la base de fusta. Fer forats amb les tisores en la base on descansen els ous. Doblegar les oueres per acoblar-les a la base de fusta i cosir-les amb agulla i fil.

Parlar 3

Feu un debat a classe per buscar solucions als problemes amb què es troben aquestes persones a l’hora de reciclar.

Hi ha coses que no sé a quin contenidor cal tirar-les.

Hi ha pocs contenidors de reciclatge i estan lluny de ma casa.

82

Suggeriments didàctics Feu que els alumnes observen la imatge dels xiquets i pregunteu-los què fan. Raoneu que estan arreplegant i classificant productes usats per a ser reciclats. Sondegeu els coneixements d’anglés dels xiquets preguntant-los què vol dir la frase We recycle (‘Reciclem’) que ix en la safa blava de la fotografia, i en quin idioma està escrita (anglés). Parleu també sobre el símbol del reciclatge, que els resultarà familiar, ja que apareix en els envasos i embolcalls de molts productes que comprem cada dia. Digueu-los que les tres fletxes representen les tres fases del procés del reciclatge: arreplega del material, conversió d’aquest en un nou producte i posada en el mercat del nou producte. El símbol s’usa només en productes que són reciclables o inclouen contingut reciclat.

10

Aviseu els xiquets que en l’activitat 1 escoltaran una audició en què una persona reutilitza productes usats per a construir-ne un de nou. Demaneu-los silenci i reproduïu la pista 9 del CD Comunicació oral. Tot seguit, pregunteu quina és l’opció correcta. A continuació, deixeu-los un minut per a llegir els passos de l’activitat 2 que han d’ordenar. Després, reproduïu de nou l’audició les vegades que calga. Deixeu que conten si alguna vegada han construït alguna cosa amb un producte usat. En l’activitat 3, podeu organitzar la classe en dos grups perquè cada un tracte un tema. Doneu-los uns pocs minuts per a acordar quines solucions aportaran al problema, però no deixeu que escriguen res. A l’hora de començar, nomeneu moderadors que controlen que cada un intervé de manera ordenada i sense interrompre’s.

UNITAT

Llegir Per bon camí

4

L’any 2013, a Espanya es van recollir 1.662.915 tones d’envasos, de les quals van ser reciclades 1.195.001, és a dir, un 71,9%. Això ens situa 17 punts per damunt del 55% que marca la Unió Europea com a objectius mínims. Tot un rècord!

NOTES

Llig i respon. Quin d’aquests gràfics representa el nombre total d’envasos reciclats l’any 2013? Què representa l’altre gràfic? A

6

B

www.ecoembes.com

5

Llig el text anterior en veu alta posant atenció a la lectura correcta de les dades escrites en números.

Escriure 6

Inventa un eslògan per a una campanya que anime la gent a reciclar. Recorda que un bon eslògan ha de ser breu, clar, impactant i fàcil de recordar. Exemple

Si la Terra vols salvar, comença a reciclar!

SABER FER TASCA FINAL

Una conferència sobre reciclatge Què és una conferència? Amb quin objectiu se solen celebrar? A l’hora de fer una conferència, creus que és convenient seguir un guió o que és millor improvisar? Per què? Trobes interessant acompanyar d’altres documents la informació d’una conferència? Justifica la resposta. Al final d’aquesta unitat demostraràs que SAPS FER una conferència sobre el procés de reciclatge. Abans llegiràs un conte sobre la transformació de materials en èpoques antigues, treballaràs vocabulari sobre la planta de reciclatge i aprendràs més coses sobre el valencià.

83

Si comproveu que en l’activitat 5 hi ha alumnes amb problemes per a llegir algun número, tracteu d’atallar-lo escrivint el número en lletres en la pissarra i comprovant on està el problema. Condemneu, si n’hi ha, les burles dels companys, i valoreu l’esforç de l’alumne per fer-ho bé. En l’activitat 6, tracteu que cada eslògan siga diferent. Podeu dir-los que se centren sobre un material o un producte reciclable. L’eslògan pot parlar d’un hàbit recomanable.

Solucions 1   •  En la televisió. RM. Se sap perquè la presentadora demana als televidents que observen com fa les manualitats.

 

4 A representa la quantitat de tones reciclades. B representa el 55% que marca la Unió Europea com a objectius mínims. 5 Activitat de lectura. 6   RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 4 els alumnes milloren aquesta competència practicant la interpretació de gràfics, percentatges i fraccions que han estudiat en l’assignatura de Matemàtiques.

2   2, 4, 1, 3. 3 RL.

11

Competència lectora. ELS PERSONATGES Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Reflexionar sobre el paper dels personatges d’una història.

• Entendre la importància que té la investigació científica per a la cura de malalties.

L’alquimista SABER MÉS Els personatges són un dels elements imprescindibles en una narració. Els personatges poden ser molt variats: n’hi ha que se’ns presenten caracteritzats fins al detall i d’altres dels quals només sabem que són «un xiquet» o «una fada»; n’hi ha que podrien ser reals i d’altres que són fantàstics... Però tots són importants per al desenvolupament de la història.

Efraïm estava acostumat des de ben menut a observar la natura. Era una de les moltes coses que havia aprés de son pare, un metge especialitzat en herbes curatives. Amb ell havia descobert que l’aigua es convertia en vapor quan bullia i en gel si la temperatura baixava massa; que el foc fonia els metalls més durs i convertia la fusta en fum i cendres lleugeres; que els sòlids es convertien en líquids i els líquids en sòlids o en gasos, segons les circumstàncies. En definitiva, que la matèria mai no desapareixia, sinó que es transformava. Amb la mort del pare, Efraïm també va descobrir que, com la matèria, els sentiments tampoc no desapareixien sinó que es transformaven. El pare d’Efraïm havia dedicat els últims anys de la seua vida a buscar un remei contra la pesta que, des de 1348, estenia la mort per tot Europa. Mentre tots fugien i abandonaven els infectats, el pare d’Efraïm es mantenia al seu costat i tractava de curar-los amb ungüents i pocions inventats per ell. Per això, tot el món el considerava un boig i per això, quan es va contagiar de la malaltia, va morir abandonat per tots llevat d’Efraïm. Poc abans de la seua mort, preocupat pel futur del seu fill, que tenia dotze anys aleshores, li va allargar una carta mentre li deia:

84

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els alumnes es fixen en la il·lustració que encapçala la lectura. Demaneu a un alumne que la descriga. Després, pregunteu-los si pensen que la història d’aquest conte succeeix en el temps present, en el passat o en el futur. Hauran de raonar que es deu tractar d’una història del passat, pels objectes que hi apareixen (braser, manxa, ciri…), els materials de què estan fets (fusta, paper, carbó…), i per l’aparença i la forma de vestir dels personatges. Pregunteu-los què li deu passar a l’home que està gitat, i quina deu ser la seua professió, atenent els objectes que hi ha en la cambra. En l’apartat Saber més es pretén que els alumnes reflexionen sobre un element essencial de les narracions: els personatges.

12

Tracteu que ells mateixos definisquen què és un personatge (‘Persona que, sense tindre existència real, intervé en l’acció d’una obra literària’). Relacioneu la paraula personatge amb persona. Digueu-los que els personatges solen ser de dos tipus, segons la importància que tenen en la història, és a dir, si hi apareixen molt sovint, si s’hi conta tot el que fan, etc.: són els personatges principals (o protagonistes) i els personatges secundaris. Deixeu que ells mateixos esmenten personatges principals i secundaris de novel·les, contes o pel·lícules que tots coneguen. Si voleu, com a activitat prèvia a la lectura, reproduïu la pista 6 del CD Lectures per a escoltar l’audició del conte. LECTURA Deixeu als alumnes algun temps per a llegir el conte en silenci. Tot seguit, organitzeu una lectura en veu alta i en ca-

6 –Porta aquesta carta a Pericleu, l’alquimista. Va ser el meu mestre. Ell et cuidarà.

alquimista: persona que, en l’edat mitjana, estudiava les propietats de la matèria per trobar la substància que ho convertira tot en or i allargara la vida indefinidament.

El dolor per la pèrdua del pare, l’única persona que li quedava al món ja que la mare havia mort en el moment que ell va nàixer, es va transformar en ràbia. Ràbia per la injustícia que s’havia comés amb son pare, un home que ho havia sacrificat tot pels altres i que ara era recordat simplement com un boig. I aquesta ràbia es va transformar en ambició: seguiria els passos del pare i trobaria un remei per a la pesta; així demostraria al món sencer que son pare no era un boig.

UNITAT

6

NOTES

saba: allò que alimenta i dóna força i vigor a una cosa, com el líquid que corre per dins de les plantes.

Espentat per aquest objectiu, va buscar Pericleu. Segons va poder saber, l’alquimista vivia més enllà dels boscos que voltaven la muralla de la ciutat. Li va costar molt de temps arribar-hi, però al final ho va aconseguir. Després de llegir la carta que portava el jove, l’ancià va dir:

precursors: persones o fets que van abans d’alguna cosa i li serveixen de base.

–Ton pare em demana que siga el teu mestre. Però... tu què vols fer? –Jo vull aprendre tot el que vosté em puga ensenyar. Mon pare va donar la vida perquè volia curar la pesta i, per això, la gent el va considerar un boig. Jo vull trobar un remei per a la pesta i demostrar al món que mon pare no estava equivocat. Pericleu va somriure. D’ell també deien que era un boig perquè dedicava la seua vida a buscar un remei que aconseguira curar totes les malalties. –D’acord. Seràs el meu aprenent. Però t’advertisc que la saviesa és cosa de treball i de paciència. Des d’aleshores Efraïm va treballar amb l’alquimista. Pericleu li va ensenyar a observar els minerals i les seues propietats. –Són la saba de la Terra –solia dir l’ancià. Efraïm anotava en un llibre tots els experiments que duia a terme el vell alquimista. I així, a poc a poc, amb prudència i paciència, Efraïm va créixer i va convertir-se també en un home savi, com son pare i com el mateix Pericleu. Un dia, Pericleu va caure malalt i ja no es va poder alçar del llit. –Al final no hem aconseguit véncer la pesta, Efraïm –va dir en un xiuxiueig. Efraïm va agafar la mà del vell i li va somriure. –No et preocupes, Pericleu. El nostre treball servirà per a les generacions següents. Efraïm no s’equivocava en absolut. Totes les fórmules i els experiments que ell havia anat anotant en els llibres de Pericleu van servir a altres alquimistes que, amb el temps, es van convertir en els precursors de la farmacèutica i la química modernes.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. bullia objectiu savi

85

dena, en què cada alumne pot llegir el fragment que li pertoque fins al punt i seguit o el punt i a part següent. DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu als alumnes qui és el personatge principal d’aquesta lectura, i per què ho pensen. Feu-los vore que, encara que hi haja un protagonista, els altres personatges són necessaris per al desenvolupament de la història. Demaneu-los que descriguen tot el que sàpien de cada un dels tres personatges del conte L’alquimista, i que diguen si creuen que estan poc o molt caracteritzats. Expliqueu que, malgrat que el conte és fictici, la pesta és una malaltia contagiosa real que, en l’edat mitjana, va provocar la mort de molts europeus, perquè no es coneixia la manera de curar-la. Sondegeu si saben què és una malaltia

 

epidèmica. Digueu-los que una epidèmia ocorre quan una malaltia, generalment infecciosa, es propaga de forma ràpida a un gran nombre de persones d’una zona determinada.

Competències Aprendre a aprendre. En aquesta lectura els xiquets s’adonen de la importància de l’aprenentatge i del treball científic per a fer millor la vida de les persones. Efraïm i son pare són exemples de persones que treballen per a la millora de les condicions de salut de les persones. En el conte, el seu esforç i la seua aportació són importants per a trobar una cura per a la malaltia.

13

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Millorar la lectura en veu alta. •  Valorar la comprensió del conte •  Localitzar cada part de la narració

– Fes un resum del que has llegit al teu company o companya perquè comprove si ho has entés bé.

en la lectura.

•  En la primera activitat, és previsible que els alumnes tinguen dificultats per a llegir correctament a partir d’una certa velocitat. Valoreu l’esforç que fan i tracteu que cada un s’adapte a les seues capacitats.

TREBALL COOPERATIU. Llig durant trenta segons tant de text de la lectura com pugues entenent el que lliges. – Demana a un company o una companya que controle el temps i que anote el nombre de paraules que has llegit.

L’alquimista.

Previsió de dificultats

Treballe expressions del text 7

A Que caminaria darrere seu. B Que es dedicaria a la mateixa professió.

Explique i interprete 8

Completa i resumeix la vida d’Efraïm. En nàixer, . Amb el pare . i va . Als dotze anys, fins que es va Amb Pericleu convertir en un

Comprenc el text 2

Tria la correcta. Què significa que Efraïm seguiria els passos de son pare?

Fixa’t i respon. Quants personatges ixen en la lectura? Quins tenen nom? 9

Quin personatge posa en relació els altres dos?

Digues si estàs d’acord o no amb aquesta afirmació de Pericleu i explica per què.

Què tenen els tres en comú?

NOTES

3

Resumeix a què es dedicava el pare d’Efraïm i què li va passar.

4

Observa i respon.

La saviesa és cosa de treball i de paciència. 10 Escriu alguna semblança i alguna

diferència entre la faena dels alquimistes i la dels químics i farmacèutics actuals.

Per què plora Efraïm? Qui li ha donat aquesta carta?

11 EDUCACIÓ CÍVICA. Valoreu en grup

l’actitud del pare d’Efraïm amb els infectats per la pesta. Creieu que va valdre la pena el sacrifici? Per què?

A qui l’ha de donar Efraïm? Per què? 5

Tria i completa. Què va sentir Efraïm després de la mort del pare? ràbia

dolor

De primer, va sentir

6

ambició

Aprenc a fer comentaris 12 Localitza cada part de la narració en

per

Després, va sentir

per

Més tard, va sentir i demostrar que

per trobar

Explica com va ser la vida d’Efraïm amb Pericleu.

la lectura a partir d’aquestes preguntes. PLANTEJAMENT

On es presenta la situació que ha d’afrontar Efraïm i l’objectiu que pretén?

NUS

On s’explica què fa Efraïm per aconseguir el seu objectiu?

DESENLLAÇ

On s’explica com acaba tot?

86

Solucions 1   Activitat de lectura. 2   • Tres. Efraïm, el protagonista, i Pericleu, l’alquimista. • El pare. • Els tres estudien la manera de curar malalties.

3   RM. Es dedicava a cuidar els malalts de pesta i a buscar una cura contra la malaltia. La va contraure i va morir. 4   • Perquè son pare ha mort. • Son pare. • A Pericleu, l’alquimista. Perquè vol que Pericleu el cuide a partir d’ara.

5   • De primer, va sentir dolor per la pèrdua del pare. • Després, va sentir ràbia per la injustícia que s’havia comés amb ell. • Més tard, va sentir ambició per trobar un remei contra la pesta i demostrar que el pare no era un boig.

6  RL. 7   B Que es dedicaria a la mateixa professió.

14

8  RM. En nàixer, sa mare va morir. Amb el pare va aprendre com es comporta la matèria en la natura. Als dotze anys, son pare va morir i va anar a viure amb Pericleu, un altre alquimista. Amb Pericleu va treballar fins que es va convertir en un home savi. 9  a 11  RL. 12   PLANTEJAMENT ▶ paràgrafs 1 a 5. NUS ▶ 6 a 13. DESENLLAÇ ▶ 14 a fi.

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 11 es pretén que els xiquets aprecien els comportaments solidaris de les persones que es dediquen a ajudar els febles i els malalts, i s’adonen de la satisfacció que això aporta a qui ajuda.

Vocabulari. LA PLANTA DE RECICLATGE 1

2

7 6

Relaciona cada objecte amb el material de què està fet. 1 2 3 4

UNITAT

6

Propòsits paper

vidre

plàstic

llanda

•  Aprendre vocabulari sobre el reciclatge.

•  Expressar-se amb precisió lèxica.

Tria i completa amb la paraula del grup que corresponga segons el codi.

Més recursos

ACCIONS

tritura

aboca

destrien

llava

ELEMENTS

contenidor

camió del fem

depòsit

cinta transportadora

•  Joc de vocabulari del reciclatge http://www.quia.com/hm/544612. html

El procés de reciclatge Saps com es reciclen els residus? De primer, el arreplega les deixalles del . Quan arriba a la planta de reciclatge, . Els operaris el material reciclable i una màquina el fem a la el amb aigua a pressió. Finalment, una altra màquina aquest fins que es reutilitza. Quanta faena! material, que es guarda en un

NOTES

PRECIsIó LèxICa La precisió lèxica consisteix a saber triar la paraula més clara i més adequada per a expressar allò que volem dir en un context determinat. Per exemple, usar triturar en lloc de desfer en el text anterior és un exemple de precisió lèxica.

3

Completa amb la paraula més precisa de cada parell. M’he enganxat en un roser i se m’ha L’ajuntament vol

la camisa.

un poliesportiu municipal.

esgarrat / trencat fer / construir

La iaia

les joies en una capseta de fusta.

guarda / conserva

Li van

el premi al millor projecte de reciclatge.

donar / concedir

UTILITZA EL DICCIONARI 4

Busca en el diccionari les paraules següents i copia el text escrivint-les al lloc adequat. medi mig mitjà

Notícia confirmada Aquell de comunicació ha confirmat que la fàbrica del poble danya de productes químics que hi ha al el ambient.

87

Suggeriments didàctics Expliqueu als alumnes que ser més precís significa ‘ser més exacte, més concret’. Digueu-los que desfer és un verb general, perquè hi ha moltes maneres de desfer. Una d’elles, més concreta, és triturar. En l’activitat 4, per a explicar que medi, mig i mitjà són tres paraules distintes digueu-los que medi es refereix a un espai (medi rural, medi urbà), mig es refereix a la meitat d’una cosa (mig meló) o a un punt concret (estar al mig o enmig) i un mitjà és la manera per a fer una cosa (un camió, per exemple, és un mitjà de transport).

Solucions 1   1 llanda. 2 plàstic. 3 paper. 4 vidre.

2   Saps com es reciclen els residus? De primer, el camió del fem arreplega les deixalles del contenidor. Quan arriba a la planta de reciclatge, aboca el fem a la cinta transportadora. Els operaris destrien el material reciclable i una màquina el llava amb aigua a pressió. Finalment, una altra màquina tritura aquest material, que es guarda en un depòsit fins que es reutilitza. 3   • M’he enganxat en un roser i se m’ha esgarrat la camisa. • L’ajuntament vol construir un poliesportiu municipal. • La iaia guarda les joies en una capseta de fusta. • Li van concedir el premi al millor projecte de reciclatge.

4  Aquell mitjà de comunicació ha confirmat que la fàbrica de productes químics que hi ha al mig del poble danya el medi ambient.

15

Gramàtica. ELS ENLLAÇOS Propòsits

Saps reconéixer un enllaç dins d’un grup de paraules? Demostra-ho!

• Comprendre què són els enllaços. • Distingir entre preposicions i conjuncions. • Classificar les conjuncions segons el tipus de relació que indiquen.

Copia Copia els els grups grups ii encercla’n encercla’n els els enllaços. enllaços. Cadires de de fusta. fusta. Cadires

Prenc cereals cereals sense sense sucre. sucre. Prenc

Un Un café café amb amb llet. llet.

És És lent lent però però segur. segur.

Un Un llapis llapis ii un un bolígraf. bolígraf.

Et Et quedes quedes ací ací oo te’n te’n véns? véns?

Digues Digues en en quin quin dels dels casos casos anteriors anteriors l’enllaç l’enllaç uneix uneix dues dues oracions. oracions.

Previsió de dificultats

Classes d’enllaços

•  Recordar la classificació de conjuncions pot resultar difícil, ja que no trobaran relació entre el nom dels tres tipus (copulatives, disjuntives, adversatives) i el seu significat.

Preposicions Conjuncions Copulatives Disjuntives Adversatives

Més recursos

Els enllaços Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si. Hi ha dues classes d’enllaços: les preposicions i les conjuncions.

Les preposicions Els enllaços que uneixen paraules amb el seu complement s’anomenen preposicions. Per exemple: la porta de fusta, un cel sense núvols. Les preposicions informen de la relació que s’estableix entre les paraules que uneixen. Per exemple, la preposició a indica direcció en el camí a casa. Les preposicions més freqüents són a, amb, cap a, contra, davall, de, des de, en, entre, fins, per, per a, segons, sense, sobre, vora…

•  Què expressen les preposicions A: direcció (Anem a casa), lloc (Estic a València). Amb: companyia (Dinaré amb tu), mitjà (Fes-ho amb el martell), manera (Parlar amb desídia), contingut (Poal amb aigua). De: origen (Ve de Pego), propietat (El gos de Xavi). En: lloc (Deixa-ho en el calaix). Per a: destinació (Un regal per a tu). Per: causa (Ho faig per tu), ruta (Anem pel camí curt), temps (Per Sant Joan es fan fogueres). Sense: absència (Ou sense sal).

Les conjuncions Els enllaços que uneixen paraules o grups de paraules independents dins d’una oració (arena i aigua), o dues oracions entre si (Tu escures i jo eixugue) són les conjuncions. Les conjuncions també expressen el tipus de relació que s’estableix entre els elements que uneixen. Els tres tipus de conjuncions més freqüents són: Les conjuncions copulatives, que expressen suma o acumulació (i, ni...). Les conjuncions disjuntives, que expressen la idea d’opció (o, o bé...) Les conjuncions adversatives, que expressen la idea d’oposició o contrast (però, sinó...)

1

Respon. Quina classe de paraules són els enllaços? Quina és la seua funció? Quines classes d’enllaços hi ha? En què es diferencien?

88

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes què volen dir les paraules i, entre, de, o en. Probablement tindran dificultats per a definir-les. Feulos vore, per mitjà dels exemples de l’activitat de coneixements previs, que el significat d’aquestes paraules s’entén clarament si les ajuntem amb altres paraules (sense expressa la idea d’absència; amb, la de companyia; o, una opció…). Feu que s’adonen que mentre un substantiu (taula) o un verb (menjar) tenen un significat fàcil de definir, aquestes paraules necessiten ajuntar-se i relacionar-se amb altres per a crear un significat concret. Per això es diuen enllaços. Digueu-los que són paraules importantíssimes, perquè les usem a tota hora quan parlem i escrivim.

16

En l’activitat 4, feu vore als xiquets que han convertit dues oracions en una de sola. Recalqueu que, en algun cas, el fet d’unir les oracions per mitjà d’una conjunció o d’una preposició implica fer canvis ortogràfics.

Solucions Activitats de coneixements previs. • Cadires de fusta. • Un café amb llet. • Un llapis i un bolígraf. • Prenc cereals sense sucre. • És lent però segur. • Et quedes ací o te’n véns? / En l’últim cas.

1   • Són paraules invariables. Unir paraules o grups de paraules entre si. • Les preposicions i les conjuncions. Les preposicions uneixen paraules amb el seu complement, i les conjuncions uneixen paraules, grups de paraules independents o oracions.

7 6 2

Localitza sis enllaços diferents en el text següent i classifica’ls.

UNITAT

6

NOTES

Una bona iniciativa Albert i Carme han posat en marxa un taller de reciclatge a l’escola. Ens hi apuntem? Deu ser molt interessant. Podem assistir-hi dimarts o dijous. Però ens hem d’afanyar: ja quasi no queden places! SÓN PREPOSICIONS 3

SÓN CONJUNCIONS

Completa els missatges següents amb preposicions. Ferran,

Mare, He anat fer el treball

casa Lluís ciències.

Tornaré

les sis.

S’ha acabat la llet lactosa. Enric i que en compre dos Parla la taula. litres. Els diners estan Cèlia

Martí

4

Tria la conjunció més adequada i uneix entre si cada parell d’oracions. Manel intentà arribar-hi a l’hora. Va trobar un embús en el camí.

ni o però

No use mai mocadors de paper. Tampoc use gots de plàstic. Vols prendre un suc de llima? Prefereixes un batut de maduixa? 5

Escriu. Una oració que continga dues preposicions i una conjunció copulativa. Dues oracions unides per una conjunció adversativa i cap preposició. Una oració amb una preposició i una conjunció disjuntiva.

ELABORA EL TEU RESUM Què són els enllaços i per a què serveixen? Què són les preposicions?

Què són les conjuncions? Quines són les més freqüents?

Els enllaços són paraules que serveixen per a de paraules entre si. paraules o Les preposicions són el seu

que uneixen paraules amb

que uneixen paraules o grups Les conjuncions són dins d’una oració, o dues entre si. de paraules Les conjuncions més freqüents són les copulatives, i

89

2   PREPOSICIONS ▶ en, a, de. CONJUNCIONS ▶ i, o, però. 3   Mare, He anat a casa de Lluís per a fer el treball de ciències. Tornaré a les sis. / Ferran, S’ha acabat la llet sense lactosa. Parla amb Enric i que en compre dos litres. Els diners estan damunt la taula. 4   • Manel intentà arribar-hi a l’hora, però va trobar un embús en el camí. • No use mai mocadors de paper ni gots de plàstic. • Vols prendre un suc de llima o prefereixes un batut de maduixa? 5   RM. • A la porta de ta casa hi ha un gos i dos gats. • Menjava moltíssim però no s’engreixava. • La llibreta és de Rosa o és teua? Resum. Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si.

Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement. Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules independents dins d’una oració, o dues oracions entre si. Les conjuncions més freqüents són les copulatives, disjuntives i adversatives.

Competències Aprendre a aprendre. La realització de resums com el que es proposa al final de l’apartat és un exercici que obliga els alumnes a tornar sobre els continguts i repassar-los, cosa que els ajuda a interioritzar-los. Demaneu als alumnes que l’enriquisquen aportant-hi exemples de cada cas.

17

Ortografia. L’úS DE LA h Propòsits

Copia les dues afirmacions verdaderes.

Quan s’escriu h? Recorda el que saps!

• Saber quines paraules porten la lletra h. • Reconéixer paraules que en valencià porten h i en castellà no, i viceversa.

S’escriu h en totes les paraules que porten h també en castellà: home, hui, etc. S’escriu h en totes les formes del verb haver. S’escriu h en algunes paraules com home, ahir, hivern, etc.

S’escriu h en els casos següents:

Previsió de dificultats

En totes les formes del verb haver. Exemple: han dit.

• Els alumnes poden tindre dificultats

En paraules que comencen per hum- més vocal. Exemple: humà, humit.

per a retindre la grafia de les paraules amb h que no s’esmenten en el llibre, atés que no es poden guiar per la pronúncia. És important que treballen la memòria gràfica, la lectura i l’escriptura per a recordar les paraules que en porten.

En altres paraules com ara home, hivern, hora, ahir, hui, hort, herba, història… i els seus derivats. Exemple: superhome. Cal tindre en compte que en valencià s’escriuen sense h algunes paraules que en castellà sí que en porten, com ara ous, coet…

1

Més recursos • Paraules amb h aspirada – Interjeccions: ehem!, ha!, hum!. – Estrangerismes: halar, hall, hippy, hobby. – Noms propis no adaptats i derivats: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume; hamiltonià, hegelià, hamletià, hitlerià.

Localitza en la sopa de lletres la paraula corresponent a cada definició.

F

R

T

R

H

I

V

E

R

N

J

O

P

O

A

P

A

E

T

A

E

O

H

O

R

T

A

L

I

S

S

E

S

I

F

X

U M

A

I

C

U

S

D

C

C

A

C

A

U

E

T

S

N

I

O

R

T

E

A

P

A

N

E

S

N

E

N

A

H

O

R

I

T

Z

Ó

A

T

L

I

V

E

R

A

T

S

M R

2

• Cognoms amb h muda final Antich, Blanch, Benlloch, Bosch, Doménech, Estruch, Llach, Lluch, March, Tronch, Vich.

Ratlla on sembla que s’ajunten cel i mar. Beguda feta amb aigua, sucre i xufes. Plantes comestibles cultivades a l’hort. Fruites seques que agraden molt a les mones. Estació freda amb què comença l’any. Cada un dels elements que formen l’esquelet.

Classifica les paraules anteriors. S’ESCRIUEN AMB h

3

DEFINICIONS

S’ESCRIUEN SENSE h

Completa amb hum- o um- segons corresponga i explica com has sabut quina havies de posar. il

bracle

itat

us

bilical

90

Suggeriments didàctics Escriviu en la pissarra la lletra h i aviseu els alumnes que al llarg de la sessió estudiareu en quines paraules cal escriure aquesta lletra. Vigileu que l’anomenen correctament (hac) i que en cap moment ho fan pel nom castellà (hache). Animeu els alumnes a dir totes les paraules que coneguen que porten la lletra h i escriviu-les en la pissarra. Durant l’aportació, és probable que sorgisquen dubtes o que algun alumne diga una paraula que en realitat no du aquesta lletra. Feu que s’adonen que la dificultat per a saber si una paraula porta h es deu al fet que és muda. Per això, no poden guiar-se per la pronúncia, sinó valdre’s de la memòria gràfica. Sense esborrar les paraules que heu escrit en la pissarra, feu notar als alumnes que la lletra h es troba quasi en tots els ca-

18

sos a principi de paraula (harmonia, heura…), i a vegades entre lletres (adhesiu, ahir…). Abordeu tot seguit l’apartat teòric del llibre de l’alumne. A fi d’evitar pronúncies incorrectes, expliqueu el cas dels cognoms valencians que acaben en h precedida de c. Un exemple paradigmàtic que sovint dóna lloc a confusions és March, cognom del famós poeta Ausiàs (vegeu-ne més en l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia). Recalqueu que en aquests casos la h també és muda, i que -ch és una grafia antiga que no han de confondre amb el dígraf ch castellà. Informeu els alumnes de les poques paraules en què la h sí que sona, de forma similar a la j castellana. Vegeu-ne alguns casos en l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia.

7 6 4

Escriu, en cada cas, dues paraules més de la mateixa família. humor

5

hora

hivern

hort

heroi

UNITAT

6

NOTES

història

Transforma el text següent seguint l’exemple. Una bona idea Arnau assisteix a una conferència sobre reciclatge. Allà li expliquen els avantatges de reciclar i li ensenyen a reutilitzar bé els envasos. I queda tan convençut del que sent que decideix conscienciar-ne els companys. Quina idea més bona, veritat? Exemple

6

Arnau ha assistit…

Escriu. Una paraula que s’escriga amb h en valencià i sense h en castellà. Una paraula que s’escriga sense h en valencià i amb h en castellà.

7

PER A PENSAR. Respon. Per què és tan difícil saber quan cal escriure h?

8

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten h. Una feliç coincidència Hèctor s’ha alçat de mal humor aquest matí. Feia un dia d’hivern fred i humit horrible i, a més, hui començava a treballar en la planta de reciclatge amb un nou horari. De segur que no coneixia ningú! En arribar a la planta, encara malhumorat, s’ha posat la careta i els guants higiènics. I aleshores ha vist la seua amiga Hilària i la cara li ha canviat. Quina sort que els haja tocat el mateix torn!

APRÉN COM S’ESCRIU Andreu llig tothora.

Digues quina paraula està ben escrita. A totora

B thotora

C tothora

D totohra

E totorah

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula.

tothora Sempre, contínuament.

N

H

O

A

E

T

A

T

R

B

N

O

Escriu una oració en què utilitzes la paraula tothora.

91

Solucions Activitat de coneixements previs. • S’escriu h en totes les formes del verb haver. • S’escriu h en algunes paraules com home, ahir, hivern, etc.

1   • HORITZÓ (horitzontal, línia 7) • ORXATA (vertical, línia 3) • HORTALISSES (horitzontal, línia 3) • CACAUETS (horitzontal, línia 5) • HIVERN (horitzontal, línia 1). • OS (vertical, línia 11). 2   S’ESCRIUEN AMB H ▶ horitzó, hortalisses, hivern. S’ESCRIUEN SENSE H ▶ orxata, cacauets, os. 3   • humil. • umbracle. • humitat. • humus. • umbilical. RM.

5   Arnau ha assistit a una conferència sobre reciclatge. Allà li han explicat els avantatges de reciclar i li han ensenyat a reutilitzar bé els envasos. I ha quedat tan convençut del que ha sentit que ha decidit conscienciar-ne els companys. Quina idea més bona, veritat? 6   RM. • Harmonia (armonía en castellà). • Ou (huevo en castellà).

7   RM. Perquè generalment no representa cap so. 8   Activitat de dictat.

Ho he sabut perquè darrere de hum- portaven vocal.

Aprén com s’escriu

4   • Humor → humorista, humorístic. • Hora → horari, horada. • Hivern → hivernar, hivernacle. • Hort → hortolà, hortícola. • Heroi → heroïcitat, heroïna. • Història → historiador, històric.

• C (tothora). • TOTHORA / tothora. • RL.

19

SABER FER

Propòsits

Una conferència sobre reciclatge

• Buscar i contrastar informació en Internet.

En aquesta unitat et proposem que faces una conferència sobre reciclatge: la necessitat de reciclar, el procés de reciclatge, els beneficis... Les activitats que realitzaràs en els apartats següents et serviran d’orientació per a preparar la teua exposició com si fores un professional.

•  Parlar en públic. • Fer una conferència sobre reciclatge.

Prepara el teu treball

• Valorar el treball dels companys.

1

USA LES TIC. Busca informació en la biblioteca o en Internet i respon a les preguntes següents.

Previsió de dificultats

Què és la regla de les tres erres?

• Els alumnes poden sentir-se

Quins materials solen ser reciclables?

En què consisteix reciclar?

insegurs i cohibits a l’hora de parlar en públic sobre un tema que no dominen. Si trobeu que pot mitigar la inseguretat, deixeu que facen la conferència asseguts en la cadira del professor.

2

Fes una llista tan extensa i completa com siga possible amb els objectes i materials que es poden tirar a cada contenidor. AL

AL

AL

En el buscador d’envasos de la pàgina web www.ecoembes.com o en www.residuonvas.cat, pots trobar informació sobre el reciclatge de gran quantitat d’objectes i materials quotidians. 3

Ordena el procés mitjançant el qual es reciclen els residus. A la planta de reciclatge es netegen els residus i es classifiquen segons el tipus de material de què estan fets. Els camions recullen els residus de cada contenidor i els transporten a la planta de reciclatge. A casa se separen els residus i es depositen als contenidors corresponents. A les màquines recicladores els diversos objectes es transformen de nou en matèria primera per a elaborar nous objectes.

4

Reflexiona i explica. Creus que el reciclatge contribueix a aconseguir aquests objectius? Reducció de la contaminació.

Estalvi d’aigua i energia.

Reducció del nombre d’abocadors.

Creació de llocs de treball.

92

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest Saber fer els alumnes realitzaran una exposició oral que els ajudarà a millorar la seua expressió oral en un registre formal, i a tindre així més confiança en ells mateixos. Classificar el fem és una pràctica quotidiana en moltes famílies. Els xiquets ja deuen tindre nocions bàsiques de reciclatge, per això, els resultarà fàcil parlar-ne. Comenceu demanant-los què entenen ells per reciclar; arribeu entre tots a una definició, seguida d’alguns exemples. Expliqueu als alumnes que una conferència és una exposició oral sobre un tema que un expert fa a un públic. Plantegeu-los que ells han d’arribar a ser experts en reciclatge i transmetre els seus coneixements a un públic que no en sap

20

res. Motiveu-los a informar-se’n bé per a fer-ho. Tracteu que seguisquen una estructura, partint d’una definició dels conceptes més senzills (introducció), donant exemples (desenvolupament) i arribant a unes idees finals (conclusió). És recomanable que els alumnes guarden el guió de la conferència en el seu dossier d’aprenentatge, tal com s’indica en l’activitat 7. Establiu un temps màxim per a cada conferència. Els alumnes poden assajar la seua intervenció usant un cronòmetre per a tractar de cenyir-se al temps. TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 10 es demana que els alumnes valoren la intervenció dels companys. Organitzeu-los en grups i que cada un avalue un aspecte concret de cada conferència (estructura, volum de la veu…). Per cada aspecte millorable han de dir-ne un altre de positiu.

7 6

Classifica les activitats anteriors segons el punt del reciclatge que tracten. ASPECTES GENERALS

6

6

NOTES

Elabora el teu guió 5

UNITAT

PROCÉS DE RECICLATGE

BENEFICIS

Expressa la teua opinió. Creus que reciclar és important? Per què? Què diries a la gent per convéncer-la de la necessitat de reciclar?

7

8

Organitza la informació per a la teua conferència a partir de l’estructura següent i elabora’n el guió. INTRODUCCIÓ

Digues qui ets i presenta el tema de la conferència parlant-ne dels aspectes generals.

DESENVOLUPAMENT

Explica de manera ordenada el procés de reciclatge i exposa els beneficis que aporta.

CONCLUSIONS

Repassa breument les idees principals de l’exposició i expressa la teua opinió sobre el reciclatge.

Busca o elabora elements que pugues portar a classe i que ajuden a fer més clara i entenedora la teua exposició: exemples, esquemes, gràfics, fotografies, dibuixos... En aquest punt, la pàgina web www.ecoembes.com et pot ser de gran utilitat.

Demostra que ho saps fer 9

Fes la teua conferència davant la resta de la classe. – Parla en veu alta i clara i a una velocitat moderada. – Segueix el guió que has elaborat en l’activitat 7. – Mostra els elements que has aportat en l’activitat 8 en els moments que consideres oportuns.

10 TREBALL COOPERATIU. Demana als companys que valoren

la teua intervenció i que et diguen com podries millorar.

93

Solucions 1  RM. • La regla de les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) pretén promoure hàbits de consum responsable. • Reciclar és transformar un material o un objecte usat perquè puga ser usat de nou. • El paper, el vidre i el plàstic. 2   RM. AL GROC ▶ brics, aerosols, bidons, llandes, suro, paper d’alumini, botelles i envasos de plàstic. AL VERD ▶ flascons, gots i botelles de vidre. AL BLAU ▶ fulls, bosses de paper, rotllos de paper higiènic o de cuina.

3   3, 2, 1, 4. 4  RM. • Reducció de contaminació → Sí, perquè evitem que substàncies perjudicials acaben en la naturalesa. • Reducció del nombre d’abocadors → Sí, perquè en comptes de depositar-hi els materials sobrants, els aprofitem de nou.

• Estalvi d’aigua i energia → Sí, perquè reutilitzant materials evitem tornar a construir-los. • Creació de llocs de treball → Sí, perquè les plantes de reciclatge necessiten personal.

5   Aspectes generals → 1 i 2. Procés de reciclatge → 3. Beneficis → 4. 6  RM. • Sí, és important per a mantindre el planeta net i que tots els éssers vius hi puguem continuar vivint. • Que ells i els seus podran seguir gaudint d’un món net.

7  a 10  RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 1 es pretén que els alumnes busquen de forma crítica en Internet. Demaneu-los que diguen les fonts on han trobat la informació.

21

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

La precisió lèxica consisteix a utilitzar la paraula més determinat. S’escriuen amb h totes les formes del verb més i altres paraules, com ara en

Més recursos

en un

, les paraules que comencen

• Verbs generals i verbs precisos 2

– Baixar → descavalcar, desembarcar, descendir, minvar.

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els enllaços

– Dir → afirmar, assegurar, sostenir, opinar, declarar, anunciar.

Conjuncions

– Eixir → aparéixer, brollar, emergir, sorgir.

a, de, per, sense... Disjuntives

– Menjar → cruspir, devorar, endrapar, rosegar.

i, ni

– Pujar → ascendir, muntar, enfilarse, créixer, augmentar.

3

• Dictat (ús de la h) Hui, a la sala huit del museu d’història, han fet una exposició sobre els avanços de la humanitat en el transport. Horaci i jo hi hem anat. Hi havia maquetes de trens, helicòpters, hidroavions i altres vehicles. Ho hem passat rebé!

substitueix el verb fer pel verb més precís dels proposats en cada cas. Carla es vol fer la disfressa per al carnestoltes a mà.

provocar

4

però, sinó

confeccionar

Ahir Arnau va fer la festa del seu aniversari.

treballar

La humitat va fer que la paret del menjador es clivellara.

celebrar

L’any passat Ferran va fer d’animador al centre comercial.

Localitza els enllaços del text següent i classifica’ls. Canvi de planta Abans, l’ajuntament de la meua localitat duia els residus amb el camió a la planta de reciclatge de Clarià o de Solimar. Però ara han instal·lat una nova planta entre Benipont i Vilapins. Que bé! Saps quant estalviarem en gasolina?

NOTES

CONJUNCIONS

PREPOSICIONS 5

Completa amb h quan calga.

*

a ir 6

*ous

*umorista

*

en orabona

*umbracle

*

co et

Escriu una oració que continga dues formes distintes del verb haver.

94

Solucions 1   • La precisió lèxica consisteix a utilitzar la paraula més clara i adequada en un context determinat. • S’escriuen amb h totes les formes del verb haver, les paraules que comencen en hum- més vocal i altres paraules, com ara home, hivern, hora, ahir, hui, hort, herba, història… i els seus derivats. 2   Els enllaços. Preposicions a, de, per, sense… Conjuncions. Copulatives: i, ni; Disjuntives: o, o bé… Adversatives: però, sinó.

3   • Carla es vol confeccionar la disfressa per al carnestoltes a mà. • Ahir Arnau va celebrar la festa del seu aniversari. • La humitat va provocar que la paret del menjador es clivellara. • L’any passat Ferran va treballar d’animador al centre comercial.

22

4   PREPOSICIONS ▶ de, amb, a, entre, en. CONJUNCIONS ▶ o, però, i.

5   • ahir. • ous. • humorista. • enhorabona. • umbracle.  • coet. 6   RL.

Competències Aprendre a aprendre. Plasmar gràficament la classificació dels enllaços, tal com es demana en l’activitat 2, és un excel·lent exercici per a recordar i diferenciar preposicions de conjuncions.

6

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

La falta d’

en la infantesa sol tindre un

negatiu.

•  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

molt utilitzada

NOTES

Localitza dos adverbis en cada oració i digues de quin tipus són. Francesc condueix prou bé.

Diuen que demà potser plourà.

El poble que visitàrem ahir està lluny.

Tu també vius ací?

A Cèlia no li agrada gens la verdura.

La tortuga es mou molt lentament.

Explica per què s’escriuen amb guionet les paraules següents. para-sol

4

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en unitats anteriors.

costa l’entrada ens ho dirà.

Aquesta d’herba és una en la cuina italiana.

espècia / espècie

3

sàpia

Pere diu que

efecte / afecte

2

Propòsits

Escriu la paraula parònima de cada parell on corresponga i completa les oracions. quan / quant

6

nord-americà

seixanta-cinc

tres-cents

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Una vesprada horrible Elena havia perdut l’humor i les forces. Passar tantes hores al centre comercial hauria d’estar prohibit! Els pares havien comprat de tot: tres para-sols, vint-i-quatre llucets ultracongelats, un para-xocs nou per al cotxe, dos pijames d’hivern, un penja-robes, unes sabates d’home... I encara volien un poal per a reciclar el fem. Quin horror!

L’ús del guionet L’ús de la h

AUTOAVALUACIÓ Escriu sÍ o NO i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 El verb fer és més precís que construir, fabricar, realitzar... 2 Els enllaços que uneixen una paraula amb el seu complement són les conjuncions. 3 Totes les formes del verb haver s’escriuen amb h. 4 Les conjuncions i, ni són conjuncions copulatives. 5 Les paraules humor, humà i humitat s’escriuen amb h perquè comencen en hum- seguida de vocal.

95

Suggeriments didàctics En el dictat de l’activitat 4 es recomana que els alumnes guarden el text corregit en el dossier d’aprenentatge, a fi d’interioritzar l’ús del guionet i de la lletra h.

Solucions 1   • Pere diu que quan sàpia quant costa l’entrada ens ho dirà. • La falta d’afecte en la infantesa sol tindre un efecte negatiu. • Aquesta espècie d’herba és una espècia molt utilitzada en la cuina italiana. 2   • prou (de quantitat); bé (de manera). • ahir (de temps); lluny (de lloc). • no (de negació); gens (de quantitat). • demà (de temps); potser (de dubte). • també (d’afirmació); ací (de lloc) • molt (de quantitat); lentament (de manera).

3   • para-sol → perquè el primer element de la paraula acaba en vocal i el segon comença en s. • nord-americà → perquè el primer element és un punt cardinal. • seixanta-cinc → perquè en els numerals cal posar guionet entre desenes i unitats. • tres-cents → perquè cal posar guionet entre unitats i centenes. 4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 ▶ NO. 2 ▶ NO. 3 ▶ SÍ. 4 ▶ SÍ. 5 ▶ SÍ.

Competències Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoavaluació permeten que l’alumne comprove si ha adquirit els coneixements que es demanen.

23

7

Quants invents!

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Paraules individuals i col·lectives.

GRAMÀTICA

• El verb (I).

ORTOGRAFIA

• L’ús de x, tx i ig.

LITERATURA

• Els recursos literaris.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• La botiga de llums.

LECTURA

ESCRIPTURA

• Identificar un tipus de programa televisiu. • Formular hipòtesis usant el temps condicional.

• Distingir un text escrit en registre formal d’un altre escrit en registre informal. • Llegir i comprendre un conte: El somni de Tom.

• Escriure un text breu sobre les aportacions positives d’un invent. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• La descripció d’un objecte.

• Esforç per expressar-se en registre formal.

SABER SER

• Curiositat per les noves tecnologies. FORMACIÓ EN VALORS

• Actitud emprenedora i de superació davant situacions adverses. • Iniciativa per a usar recursos retòrics en els seus escrits.

24

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 7: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 7: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 7.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 7: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 7.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina •  La botiga de llums.

CD Comunicació oral •  Unitat 7: pistes 10-11.

CD Lectures •  Unitat 7: pista 7.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Segon trimestre. Unitat 7.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

25

Propòsits

7

Quants invents!

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Fer suposicions usant el temps verbal condicional. • Distingir llenguatge col·loquial de llenguatge formal. • Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos • Grans invents de la història 

http://www.authorstream.com/ Presentation/jpinies-112007invents-de-la-prehist-ria-RodaPalanca-lera-Lalfabet-CatapultaScience-Technology-pptpowerpoint/

Escoltar

pistes 10-11

1

Escolta la pista 10 i digues quin tipus de programa és i en què consisteix.

2

Escolta de nou la pista 10 i tria l’opció que consideres correcta en cada cas.

3

PRIMERA PREGUNTA

A El llapis.

B El bolígraf.

C La goma d’esborrar.

SEGONA PREGUNTA

A Thomas A. Edison.

B Ausiàs Marc.

C Marco Polo.

TERCERA PREGUNTA

A El televisor.

B El telèfon.

C El rellotge digital.

Escolta la pista 11 per comprovar quantes respostes has encertat. Quina puntuació has obtingut?

Parlar 4

Tria algun dels invents anomenats en les activitats anteriors o un altre que t’agrade, imagina i formula hipòtesis. Com seria la vida actualment sense aquest invent? Recorda que el temps verbal adequat per a la formulació d’hipòtesis és el condicional: tindria, faltaria, caldria...

96

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que observen la imatge. Pregunteu-los: De quin invent es tracta? Per a què serveix? Quin nom li posaríeu? Com deu funcionar? Quin és l’objecte que porta el xic al front? Deixeu que especulen sobre els usos que es podria donar a aquest aparell volador. Després d’escoltar les diverses respostes dels alumnes podreu guiar-los a la reflexió que els invents no són bons ni roïns per ells mateixos; és l’ús que en fem el que determina si l’invent és útil o no. Així, per exemple, l’aparell de la foto es podria usar per a buscar des de l’aire persones perdudes, però també per a espiar. Després de respondre a les preguntes de l’activitat 2, sondegeu si els alumnes saben qui eren els personatges descartats de la segona pregunta (Ausiàs Marc i Marco Polo).

26

Segons els invents de què els alumnes decidisquen parlar en l’activitat 4, podeu plantejar l’activitat com un debat en què una part es posiciona a favor d’un determinat invent, i l’altra el concep com una cosa innecessària, negativa o perillosa. Feu-los vore que cap invent és imprescindible per a la vida humana, ja que durant milers d’anys els éssers humans han viscut sense la majoria dels invents que hui coneixem. Els invents existeixen per a fer-nos la vida més fàcil, però no sempre en fem un bon ús. Aquesta reflexió pot suscitar un debat molt interessant sobre l’ús del telèfon mòbil. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes s’adonen de la diferència entre el registre formal i l’informal. Demaneu-los que diguen quin és l’equivalent de cada paraula o expressió col· loquial en el text escrit en llenguatge formal. Pregunteu-los

UNITAT

Llegir

5

NOTES

A

B

Les làmpades d’incandescència emeten radiacions lluminoses quan el filament metàl·lic de l’interior pateix una intensa acció tèrmica.

Les bombetes elèctriques fan llum quan el filament de metall que porten dins es calfa molt.

Llig, classifica i explica les diferències posant exemples. En quin tipus de llenguatge està escrit cada text? EN LLENGUATGE FORMAL

EN LLENGUATGE COL·LOQUIAL 6

7

Llig el text A en veu alta intentant pronunciar correctament les paraules difícils.

Escriure 7

Tria un d’aquests invents i escriu un text breu en què expliques quines millores ha aportat a la vida de les persones.

telèfon mòbil

targeta de crèdit

MP4

SABER FER TASCA FINAL

La descripció d’un objecte Alguna vegada has hagut de descriure un objecte? Per a què? Quins aspectes creus que cal destacar quan es descriu un objecte: els comuns amb altres objectes o els diferents? Trobes que és convenient seguir algun tipus d’ordre a l’hora de descriure un objecte? Per què? Al final de la unitat demostraràs que SAPS FER la descripció escrita d’un objecte quotidià ben útil. Però, prèviament, llegiràs un conte sobre la infantesa d’un gran inventor, aprendràs vocabulari relacionat amb l’objecte que descriuràs i treballaràs per millorar la teua ortografia.

97

en quin context convé adoptar un registre o l’altre. Pot ser formal, per exemple, en el fullet d’instruccions de la bombeta, i col·loquial en l’explicació d’un ferreter. A l’hora de fer l’activitat 7, tingueu en compte que, per la seua edat, els alumnes no han viscut certs canvis tecnològics. Per això, pot ser convenient que investiguen en Internet quins aparells o objectes realitzaven funcions similars a les dels invents mostrats abans que existiren (el telèfon fix, els pagarés, els reproductors portàtils de CD o de casset…).

 

2   PRIMERA PREGUNTA ▶ B. SEGONA PREGUNTA ▶ A. TERCERA PREGUNTA ▶ B. 3   i  4   RL. 5   EN LLENGUATGE COL·LOQUIAL ▶ B (bombetes elèc-

triques, fan llum, de metall, es calfa molt…). / EN LLENGUATGE FORMAL ▶ A (làmpades d’incandescència, emeten radiacions lluminoses, metàl·lic, pateix una intensa acció tèrmica…).

6 i 7   RL.

Solucions 1   RM. És un concurs televisiu en què es fan preguntes als participants, que han de triar, entre tres respostes, la correcta.

27

Competència lectora. EL PROTAGONISTA Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Distingir el protagonista d’una història dels personatges secundaris i el narrador.

• Comprendre l’esperit de superació que representa el protagonista del conte.

NOTES

El somni de Tom SABER MÉS En totes les narracions hi ha un personatge principal que és el que ha de superar el conflicte que es planteja en la història. Aquest personatge principal és el protagonista. Generalment, el protagonista sol tindre unes característiques específiques que fan que ens identifiquem amb ell i que vulguem compartir les seues aventures.

Cada dia, a trenc d’alba, Tom eixia de casa sense fer soroll perquè la resta de la família encara dormia. Portava una cistella de vímet quasi més gran que ell i tan pesada que li calia agafar-la amb les dues mans, de manera que no hi havia cap possibilitat de ficar-se-les en les butxaques per més fred que fera. El jovenet caminava tan ràpid com podia amb la pesada càrrega: com més prompte arribara a l’estació, millor! Tom i la seua cistella eren ben coneguts al llarg de tota la línia fèrria entre Port Huron i Detroit. El xic, que encara no havia fet els dotze anys, se’n pujava al primer tren del matí i tornava a casa amb l’últim tren de la vesprada. Al llarg del dia, endolcia el viatge dels passatgers amb fruites i llepolies, els oferia diaris amb què entretindre el temps i, uns dies més i uns altres menys, guanyava uns diners que la seua família necessitava per a tirar endavant. Al principi ho feia d’amagat, fugint de la vigilància incansable dels caps d’estació i dels revisors dels trens, que no volien venedors ambulants per allà. Però un bon dia també ells tingueren necessitat dels serveis de Tom i li compraren un diari o un paquetet de móres aca-

98

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als alumnes que observen el dibuix que encapçala la narració. Llanceu-los algunes preguntes per a animar-los a descriure la imatge i especular sobre el contingut del conte: És una història ambientada en el present, en el passat o en el futur? Per què ho penseu? Quin tipus de tren ix en el dibuix? Què fa el xic vora la via del tren? Per a què deu ser la cistella? És un xic pobre o ric? Per què ho penseu? Deu viatjar a soles o acompanyat? Si voleu, podeu comentar que el tren de la imatge és un tren de vapor, i això indica que és una història ambientada en el passat. Aquest tipus de locomotora va predominar en els ferrocarrils fins que a mitjan segle XX va ser reemplaçada per trens elèctrics o que usaven dièsel.

28

Llegiu la informació de Saber més sobre el protagonista d’una narració, en la pàgina 98. Expliqueu que es tracta del personatge de qui més es parla en una història. Ell apareix en quasi totes les escenes i les seues accions són més importants que les dels altres personatges. Deixeu que els alumnes diguen quines característiques creuen que sol tindre un protagonista. Feu-los notar que sempre és un personatge bo. Parleu-los també de la figura del narrador, que és qui conta la història, i contrasteu-la amb la del protagonista, que és qui la viu. Digueu-los que la forma de vore les coses del narrador sol coincidir amb la del protagonista. En la unitat 12 explicareu que, en algunes històries, el narrador no és una veu que conta la història des de fora (narrador extern), sinó que és el mateix protagonista (narrador en primera persona).

7 bades de collir. I així va ser com, a poc a poc, aquell xiquet espavilat i simpàtic es va guanyar l’estima de tots els que treballaven en la companyia de ferrocarrils, del primer a l’últim.

UNITAT

7

NOTES

a trenc d’alba: quan comença a fer-se de dia. vímet: branca llarga, prima i flexible que s’extrau de l’arbre anomenat vimetera i que s’usa per a fer cistells, paneres, cadires...

Els dies de fred, que eren molts, els caps d’estació el convidaven a entrar a la garita i calfar-se una miqueta a prop del foc. Així va ser com descobriren que Tom no es limitava a vendre els diaris, sinó que els llegia amb entusiasme de la primera a l’última paraula i que es podia parlar amb ell de qualsevol tema d’actualitat.

garita: caseta que serveix per a protegir del fred les persones que fan guàrdia o vigilen alguna cosa.

–És una llàstima que un xicot tan intel·ligent com aquest no tinga l’oportunitat d’estudiar... –es lamentaven tots aquells que coneixien Tom. El tren feia cada dia una parada de sis hores a l’estació de Detroit abans de tornar cap a Port Huron. El cap d’estació de Detroit era un home menut com un cigró a qui li agradava molt xarrar. Un dia de nevada, mentre es calfaven a la vora del foc, aquell home va iniciar una conversa que, sense proposar-s’ho, canvià la vida de Tom per sempre.

sacsejà: mogué cap a un costat i cap a l’altre.

–I a tu, què t’agradaria ser de major? –va preguntar el cap d’estació. Per a la seua sorpresa, el xicon no volia ser ni cap d’estació ni maquinista de tren... Ni tan sols revisor! –A mi m’agradaria ser inventor –va respondre Tom. –Inventor? –se sorprengué l’home–. I què vols inventar? Els ulls de Tom s’il·luminaren. –Moltes coses! Però sobretot, sobretot, una forma de fer llum que siga molt més barata que els ciris... –Una forma de fer llum més barata que els ciris? –repetí l’home–. I per a què vols inventar això? –Per a poder llegir els diaris sense arruïnar-me! –li va explicar Tom. El cap d’estació de Detroit sacsejà el cap mentre somreia. –Això de la llum barata és impossible, criatura. Ara bé, si el que vols és llegir sense arruïnar-te, tens una altra solució... La biblioteca pública no queda lluny de l’estació. Allà podràs llegir tot el que vulgues i gratis! A partir d’aquell dia, tan bon punt s’aturava el tren, el jove Thomas Edison deixava la pesada cistella a la garita del cap d’estació i corria cap a la biblioteca. Allà passava hores i hores llegint llibres de tot tipus que li obrien les portes de mil mons desconeguts. I quan començà a llegir llibres de ciència, descobrí amb una enorme alegria que el cap d’estació s’equivocava completament: la paraula impossible no existia!

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. butxaques espavilat il·luminaren

99

LECTURA Deixeu que els xiquets facen una lectura del text en silenci. Opcionalment, podeu deixar que, abans d’efectuar la lectura en veu alta i en cadena, escolten l’audició del conte, que trobareu en la pista 7 del CD Lectures. DESPRÉS DE LLEGIR Sondegeu si els alumnes coneixien o havien sentit mai el nom de Thomas Edison. Aclariu que es tracta d’un personatge real, que va inventar molts objectes importantíssims, entre altres la bombeta d’incandescència. Pregunteu-los si, segons la història, la infància de Tom degué ser fàcil o dura, i destaqueu que, amb tot, ell era una persona optimista. Pregunteu-los si saben en quin país estan Port Huron i Detroit. Si voleu, podeu mostrar als alumnes un mapa dels Es-

tats Units en què es destaquen les localitzacions de les dues ciutats, que pertanyen a l’estat de Michigan. Quan abordeu el Fitxer ortogràfic convé destacar que but· xaques s’escriu amb u i tx, que espavilat porta v i que il· luminaren porta l·l. Deixeu que els mateixos alumnes verbalitzen quins aspectes gràfics convé recordar de cada paraula.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. El protagonista del conte és un exemple de superació; una persona que malgrat les circumstàncies adverses s’esforça per millorar i aconseguir els seus objectius en la vida. Tracteu que els alumnes valoren l’actitud emprenedora del jove Thomas Edison i que actuen també amb decisió i il·lusió en cada cosa que facen.

29

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Practicar la lectura selectiva. •  Valorar la comprensió del conte •  Entendre l’ensenyament que transmet la història de Tom.

Més recursos •  Biografies de Thomas Edison – http://www.enciclopedia.cat (busqueu-hi Thomas Alva Edison) – https://sites.google.com/site/ narracions/index-narracions/ historia/05-electricitat/08thomas-alba-edison-1847--1931la-bombeta-i-altres-invents

Localitza en la lectura aquestes paraules tan ràpidament com pugues. cistella

El somni de Tom.

Treballe expressions del text

estació

– Fixa’t en les primeres quatre lletres de cada paraula.

A Que la llum del sol va pegar directament als ulls de Tom.

– Sense llegir el text, busca les paraules que comencen per aquestes lletres.

B Que els ulls de Tom brillaren a causa de l’alegria i la il·lusió que sentia.

Explique i interprete 7

Comprenc el text

3

Edat:

Per què creus que pensaven això tots els que coneixien Tom?

Lloc on viu:

Trobes que era justa, la seua situació?

Ofici a què es dedica:

Creus que és important que els xiquets puguen estudiar? Per què?

Respon.

8

On anava Tom cada matí? Quin recorregut feia amb el tren?

Quins dels fets que es narren són reals? Quins deu haver inventat l’autora?

Quan tornava cap a casa? 4

Llig i respon.

I què vols inventar?

USA LES TIC. Busca informació en Internet sobre Thomas Edison i respon. Quina relació hi ha entre el que es narra en la lectura i la vida de Thomas Edison?

Què hi portava? Per a què?

NOTES

EDUCACIÓ CÍVICA. Llig, pensa i respon.

És una llàstima que un xicot tan intel·ligent com aquest no tinga l’oportunitat d’estudiar...

Completa la fitxa següent amb les dades del protagonista de la història. Nom:

•  Frases cèlebres de Thomas Edison http://ca.wikiquote.org/wiki/ Thomas_Alva_Edison

Tria la correcta. Què vol dir aquesta oració de la lectura? Els ulls de Tom s’il·luminaren.

venedors

– Anota el temps que tardes a localitzar cada paraula.

2

6

Aprenc a fer comentaris Qui ho diu? A qui ho diu? Què respon aquest? Què aconsella aleshores el cap d’estació?

9

Descriu com és Tom, el protagonista de la lectura, basant la teua descripció en exemples extrets del text.

Jo també escric 10 Escriu una carta al cap de l’estació

5

Escriu el resum de la història explicant què passa abans i què passa després de la conversa anterior.

de Detroit, com si fores Thomas Edison de major, per donar-li les gràcies pel consell que et va donar.

100

Solucions 1   Activitat de lectura. 2   Nom: Tom (Thomas Edison). Edat: 11 anys. Lloc on viu: Port Huron. Ofici a què es dedica: vendre fruites, llepolies i diaris.

3   • A l’estació de tren. • Portava una cistella plena de fruites, llepolies i diaris. Per a vendre’ls. • Feia el recorregut Port Huron – Detroit. • A última hora de la vesprada. 4   • El cap de l’estació de Detroit. • Al jove Tom. • Que vol inventar un llum més barat que els ciris per a poder llegir els diaris sense arruïnar-se. • Que a la biblioteca pública podrà llegir tant com vulga i gratis.

5  RL. 6   B.

30

7  a 10  RL.

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 7 convé guiar els alumnes cap a la reflexió que l’educació és un dret que deu estar garantit per a totes les persones, independentment de la seua situació econòmica. Competència digital. En l’activitat 8 es pretén que els alumnes facen una anàlisi crítica de la informació que troben en Internet, destriant les pàgines poc rigoroses o amb objectius comercials d’aquelles que tenen continguts de qualitat i pretensió informativa i formativa.

Vocabulari. LA bOTIGA dE LLUMS 1

7

Relaciona amb números. De quin tipus de llum parla cada un? 1

És el llum del carrer.

2

Il·lumina els escenaris.

3

El duc a les acampades.

4

UNITAT

Propòsits L’use per a estudiar.

•  Aprendre vocabulari relacionat

focus

amb la llum.

flexo

•  Distingir entre paraules individuals

fanal

i paraules col·lectives.

llanterna 2

parpellejar

Un llum molt potent

encendre

Enric va acabar d’ el llum del sostre i va prémer l’interruptor. La bombeta es va i, després de l’habitació. Quanta claror! dues o tres vegades, va

instal·lar

3

Més recursos

Completa amb el verb que corresponga en cada cas.

il·luminar

•  Verbs relacionats amb la llum Brillar, cegar, centellejar, enlluernar, espurnejar, fosforejar, llambrejar, lluir, pampalluguejar.

•  Cossos que emeten llum

Digues si la llum que produeixen és tènue, intensa o fluorescent. El far que guia els vaixells.

7

El rètol lluminós d’una botiga.

Brases, constel·lació, flama, focus, llum de neó, llamp, lluerna, lava.

Un ciri.

•  Més paraules col·lectives PARAuLEs InDIvIDuALs I CoL·LECTIvEs

Alumnat, aviram, bestiar, bijuteria, camarilla, caterva, cristiandat, documentació, equipatge, fullatge, funcionariat, gentada, gossada, esquadró, llocada, manada, mobiliari, paperassa, pedreria, taulada, trilogia, veïnat, ventrada, vaixella.

Les paraules que en singular anomenen una sola persona, animal o cosa són paraules individuals. Exemple: llum → ‘aparell que serveix per a il·luminar’. Les paraules que en singular anomenen un conjunt de persones, animals o coses són paraules col·lectives. Exemple: enllumenat → ‘conjunt de llums que il·luminen un lloc’.

4

Completa amb la paraula col·lectiva que corresponga en cada cas. Un grup de músics és una

Un grup de peixos és un

eixam

bosc

Un grup de vaixells és una

Un grup d’ocells és una

orquestra

banc

Un grup d’abelles és un

Un grup d’arbres és un

bandada

flota

NOTES

UTILITZA EL DICCIONARI 5

Busca en el diccionari les paraules següents i classifica-les. om

toll

gremi

SÓN INdIVIdUALS

constel·lació

rastell

arxipèlag

SÓN COL·LECTIVES

101

Solucions 1   1 fanal. 2 focus. 3 llanterna. 4 flexo. 2   Enric va acabar d’instal·lar el llum del sostre i va prémer l’interruptor. La bombeta es va encendre i, després de parpellejar dues o tres vegades, va il·luminar l’habitació. Quanta claror! 3   • El far que guia els vaixells → intensa. • El rètol lluminós d’una botiga → fluorescent. • Un ciri → tènue.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

•  Esbrina la paraula. Organitzeu els alumnes per parelles. Per cada parella, escriviu en la pissarra les tres primeres lletres de quatre substantius col·lectius (vegeu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia). Després, llegiu en ordre les definicions de cada substantiu per tal que ells els esbrinen en el menor temps possible.

4   • Un grup de músics és una orquestra. • Un grup de

•  Maneres d’il·luminar. Doneu als alumnes alguns verbs

vaixells és una flota. • Un grup d’abelles és un eixam. • Un grup de peixos és un banc. • Un grup d’ocells és una bandada. • Un grup d’arbres és un bosc.

relacionats amb la llum i una llista de cossos que poden emetre’n (vegeu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia), per tal que relacionen cada substantiu amb el verb més adequat i, després, facen una oració amb cada parell. Milloraran així la precisió lèxica.

5  SÓN INDIVIDUALS ▶ om, toll, rastell. SÓN COL· LECTIVES ▶ constel·lació, gremi, arxipèlag.

31

Gramàtica. EL VERb (I) Propòsits

Reconeixes formes que pertanyen a un mateix verb? Vegem-ho!

• Identificar les formes verbals i separar-ne l’arrel i la desinència. • Saber què és la conjugació verbal i identificar els verbs que pertanyen a cada model de conjugació.

•  Valoreu si convé usar indistintament el mot terminació, juntament amb el de desinència, si trobeu que als alumnes els facilita reconéixer el concepte que expressen.

Més recursos

has connectat connectat has

contava contava

connectà connectà

conviviu conviviu

comptaré comptaré

connectes connectes

cantes cantes

connectaré connectaré

El verb i les seues formes

• Diferenciar entre formes simples, compostes i perifràstiques.

Previsió de dificultats

Copia Copia les les formes formes que que pertanyen pertanyen al al mateix mateix verb verb ii digues digues quin quin verb verb és. és.

RECORDA Les formes verbals compostes es formen amb el verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga (he rist). Les formes verbals perifràstiques es formen amb el verb auxiliar anar i l’infinitiu del verb que es conjuga (vaig riure).

Els verbs són les paraules que expressen accions (il·luminar, collir...) o estats (ser, estar…) i els situen en un temps determinat. La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’infinitiu (il·luminar). Però els verbs tenen moltes altres formes verbals. Segons la seua estructura, les formes verbals poden ser simples (il·luminava), compostes (havia il·luminat) o perifràstiques (va il·luminar).

L’arrel i les desinències verbals Totes les formes verbals consten de dues parts: l’arrel i la desinència. L’arrel és la part invariable del verb i en conté el significat bàsic. S’obté llevant les terminacions -ar, -er, -re o -ir de l’infinitiu. Per exemple, si a illuminar li llevem la terminació -ar de l’infinitiu, n’obtenim l’arrel: il·lumin-. Les desinències són les terminacions que s’afigen a l’arrel per obtindre les distintes formes verbals (il·luminarem, il·lumines…).

•  Diccionari normatiu en línia http://www.avl.gva.es/dnv (inclou la conjugació de tots els verbs)

Els models de conjugació El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de conjugació, segons la terminació de l’infinitiu. Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugació (mirar). Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugació (córrer, encendre). Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugació (descobrir).

1

Respon. Què expressen els verbs? Amb quina forma verbal s’anomenen? Què és l’arrel d’un verb? I la desinència? Com s’obtenen? A quina conjugació pertany el verb batre? I dormir? I jugar?

102

Suggeriments didàctics Comenteu als alumnes que el verb expressa l’acció que fa o que rep un subjecte, i que és l’única paraula imprescindible en una oració. Feu-los vore que moltes vegades podem no dir el subjecte: [Nosaltres] som estudiants. Quan expliqueu els tres tipus de formes verbals, relacioneu la paraula simple amb el fet que una forma simple està constituïda per només una paraula, mentre que les compostes i les perifràstiques en tenen dues (observeu la informació de Recorda). Sobre les formes perifràstiques, destaqueu que sempre designen una acció que ocorre en el passat. En l’activitat 2, demaneu als alumnes que diguen de quina conjugació és cada forma verbal que han trobat, i com ho han sabut. Destaqueu l’infinitiu com el nom del verb.

32

Les activitats 4, 5 i 6 tenen com a objectiu reforçar la capacitat per a identificar les parts del verb: l’arrel i la desinència. Feu-los vore que l’arrel aporta el significat lèxic, és a dir, quina és l’acció (caminar, batre…) mentre que la desinència aporta la informació gramatical (qui fa l’acció, quan la fa…).

Solucions Activitat de coneixements previs. Has connectat, connectes, connectà, connectaré. És el verb connectar.

1   • Accions o estats. • Amb l’infinitiu. • La part invariable, que en conté el significat bàsic. La terminació que s’afig a l’arrel per obtindre les distintes formes verbals. L’arrel s’obté llevant les terminacions -ar, -er, -re, -ir de l’infinitiu. La desinència és el que queda si llevem l’arrel. • A la segona. A la tercera. A la primera.

7 2

Busca en la lectura El somni de Tom sis formes verbals diferents i escriu-ne l’infinitiu.

3

subratlla les formes verbals d’aquest text seguint el codi. FORMA SIMPLE

FORMA COMPOSTA

UNITAT

7

NOTES

FORMA PERIFRÀSTICA

Un acudit molt dolent! Aquella vesprada Miquel va tornar a casa molt satisfet. Havia trobat el llum ideal per al menjador en una botiga que li havien recomanat uns amics. –Mireu quin llum d’aranya més bonic que he comprat –va dir orgullós. –Ui, no sabia que les aranyes fabricaren llums! –va respondre aleshores son pare fent-li l’ullet. 4

5

separa les formes verbals següents en arrel i desinència i digues a quina conjugació pertany cada una. inventaren

transmeten

protegies

rebéreu

defenses

reparava

recarreguem

aconseguiré

Escriu tres formes verbals diferents per a cada una d’aquestes arrels. camin-

6

bat-

corr-

compart-

Escriu una arrel adequada per a cada una d’aquestes desinències. aven

ràs

íem

éreu

ELABORA EL TEU RESUM Què són els verbs?

Com poden ser les formes verbals? de què consten? Què és la conjugació d’un verb? Quantes conjugacions hi ha en valencià?

Els verbs són les paraules que expressen i els situen o Cada verb té moltes formes verbals. Segons l’estructura, , o . les formes verbals poden ser i de Totes les formes verbals consten d’ La conjugació és s’agrupen en de l’

d’un verb. En valencià, els verbs conjugacions, segons l’acabament

103

2  RM. Eixia (eixir), caminava (caminar), volien (voler), tingueren (tindre), compraren (comprar), obrien (obrir).

3   Aquella vesprada Miquel va tornar (forma perifràstica) a casa molt satisfet. Havia trobat (forma composta) el llum ideal per al menjador en una botiga que li havien recomanat (forma composta) uns amics. –Mireu (forma simple) quin llum d’aranya més bonic que he comprat (forma composta) –va dir (forma perifràstica) orgullós. –Ui, no sabia (forma simple) que les aranyes fabricaren (forma simple) llums! –va respondre (forma perifràstica) aleshores son pare fent-li l’ullet.

4   • invent- + -aren (primera). • defens- + -es (primera) • transmet- + -en (segona) • repar- + -ava (primera) • proteg- + -ies (tercera) • recarreg- + -em (primera) • reb- + -éreu (segona) • aconsegu- + -iré (tercera).

5  RM. Camin- → caminí, caminem, caminàreu. Bat- → batré, batia, bat. Corr- → correm, correria, correrà. Compart- → compartíem, compartiran, compartiu. 6   RM. Menjaven, amollaràs, repetíem, vinguéreu. Resum. Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en un temps determinat. Cada verb té moltes formes verbals. Segons l’estructura, les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques. Totes les formes verbals consten d’arrel i de desinència. La conjugació és el conjunt de totes les formes d’un verb. En valencià, els verbs s’agrupen en tres conjugacions, segons l’acabament de l’infinitiu.

33

Ortografia. L’úS dE x, Tx I Ig Propòsits

Recordes quan s’ha d’escriure x, tx o ig per representar el so de la x de xiquet? Comprova-ho!

• Aprendre i aplicar les regles ortogràfiques d’escriptura de les grafies x, tx i ig.

Copia la paraula correcta de cada parell. Després, explica per què és incorrecta l’altra opció.

Previsió de dificultats

xupló / txupló

antxova / anxova

rox / roig

cotxet / coiget

• Per a saber quan els derivats de les paraules acabades en -ig porten j/g o bé tj/tg els alumnes han de recórrer a la memòria gràfica.

El so de la x de xiquet es pot representar amb x, tx o ig. S’escriu x a principi de paraula o després de consonant. Exemple: xupló, anxova. S’escriu tx entre vocals i a final de paraula si els seus derivats també porten tx. Exemple: cotxet, empatx.

Més recursos

S’escriu ig a final de paraula si els seus derivats porten j/g o tj/tg. Exemple: roig.

• Paraules amb x palatal africada sorda després de consonant Canxa, carxofa, clenxa, enxís, ganxo, guerxo, llanxa, enganxar, grenxa, manxa, marxa, inxa, panxa, perxa, planxa, pinxo, ponxo, punxa, ranxo, rínxol, xafarranxo, xanxa, xinxilla, xinxollar.

1

• Paraules amb tx entre vocals Bretxa, caputxa, catxalot, catxap, catxo, despatxar, dutxa, metxa, motxo, pitxer, escabetxar, ratxa, tatxa, totxo. • Paraules amb ig Assaig, bateig, bloqueig, bombeig, busseig, enmig, enuig, escaig, estoig, estiueig, faig, festeig, formigueig, fuig, maig, mareig, mig, ormeig, passeig, puig, raig, rebuig, reig, roig, safareig, torneig, xiuxiueig.

ordena les lletres i escriu paraules amb el so x de xiquet.

ESEIXXNT

OLMIXTA

XTIVdNAS

E I L L G

2

Explica per què el so x de xiquet es representa amb x, tx o ig en cada una de les paraules anteriors.

3

Escriu una paraula que complisca el que diu cada xiquet. A

B

Té el so de la x de xiquet entre vocals.

Té el so de la x de xiquet després de consonant.

C

Té el so de la x de xiquet a final de paraula i els seus derivats s’escriuen amb j i g.

104

Suggeriments didàctics Recalqueu que al llarg de la sessió parlareu d’un sol so que s’escriu de tres formes distintes segons en quina part de la paraula aparega. Després de llegir l’apartat teòric, demaneu als alumnes que diguen paraules que coneguen que continguen el so x de xiquet. Si sorgira alguna paraula amb el so x de Xàtiva, feu-los vore que aquest és un so diferent que estudiareu en la unitat següent. Igualment, si calguera, feu-los vore la diferència amb el so j de Jaume. A propòsit de l’activitat 4, relacioneu els verbs acabats en -ajar, -ejar, -itjar i -utjar amb els substantius corresponents acabats en -ig: assajar/assaig, estiuejar/estiueig, desitjar/desig, rebutjar/rebuig, etc.

34

Si ho trobeu convenient, podeu comentar-los que hi ha unes poques paraules en què el dígraf tx sí que va a principi de paraula: txec, Txèquia, txetxé, Txetxènia, Txaikovski, Txad. Són excepcions, paraules o noms propis que procedeixen d’altres llengües.

Solucions Activitat de coneixements previs. • xupló (en general, no s’escriu tx a principi de paraula). • roig (la x a final de paraula té un so distint: ks). • anxova (tx no s’escriu després de consonant, sinó entre vocals). • cotxet (ig amb el so que estudiem només s’escriu a final de paraula).

1   Xinxetes, sandvitx, milotxa, lleig.

7 4

5

Escriu una paraula de la mateixa família acabada en tx o ig, segons corresponga. assajar

assagista

capritxós

encapritxar-se

bussejador

bussejar

sortejar

sortejat

cartutxera

encartutxar

empatxar

empatxament

7

NOTES

Copia substituint el símbol per x, tx o ig, segons corresponga.

*

L’inventor inés Li Pao abandonarà

*

Si ets un bo dels invents,

* arrada única sobre el seu últim *invent anomenat Capri de llum. * el seu despa per oferir-nos una

* * al passe del Fa * * número 5.

vine demà a la por ada de la Casa de les Pe ines,

6

UNITAT

No t’ho pots perdre!

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de les grafies x, tx i ig. Un capritx molt lleig Ximo anava amb el cotxe roig de camí al despatx. De sobte va vore al passeig una botiga de llums i va parar. Com un boig entrà a la botiga i demanà el llum amb forma de fletxa que hi havia a l’aparador. La veritat és que era un poc lleig, però se n’havia encapritxat com un xiquet. Què havia de fer?

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A acertar

B ensertar

C encertar

D ancertar

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. C

encertar Trobar la solució, el resultat o la manera de fer alguna cosa.

M

E

T

R

A

E

N

S

R

Completa amb les grafies que corresponga aquestes paraules de la família d’encertar.

*nce*t

e

**ertant

*n*er*at 105

2   Xinxetes: perquè va a principi de paraula i després de consonant. Sandvitx: perquè va a final de paraula i els derivats porten tx. Milotxa: perquè va entre vocals. Lleig: perquè va a final de paraula i els derivats porten tj/tg.

3  RM. A fletxa. B carxofa. C raig. 4   • assaig. • busseig. • cartutx. • capritx. • sorteig. • empatx. 5   Si ets un boig dels invents, vine demà a la porxada de la Casa de les Petxines, al passeig del Faig, número 5. L’inventor xinés Li Pao abandonarà el seu despatx per oferir-nos una xarrada única sobre el seu últim invent anomenat Capritx de llum. No t’ho pots perdre! 6   Activitat de dictat.

Aprén com s’escriu • C (encertar). • ENCERTAR / encertar. • encert, encertant, encertat.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

• Un relat amb paraules amb x, tx, ig. Organitzeu grups de tres o quatre alumnes. Cada grup ha de triar sis paraules que porten x (de xiquet), tx i ig. Després intercanvien les llistes, de forma que cada grup es queda una llista que no és la que ha creat. En els quinze minuts següents, cada grup ha de redactar una història breu que continga les sis paraules de la llista, i llegir-la als companys.

35

SABER FER

Propòsits

La descripció d’un objecte

•  Treballar la creativitat. •  Descriure un objecte de forma ordenada i reflexionada.

En aquesta unitat hauràs de descriure per escrit un llum. de primer, realitzaràs una sèrie d’activitats que et permetran treballar els aspectes essencials en la descripció d’objectes a fi que la descripció del teu llum siga tan clara i completa com siga possible.

•  Practicar la redacció.

Prepara el teu treball

•  Fer un dibuix a partir d’una descripció.

1

Més recursos •  Activitats de descripció (cicles inicial, mitjà i superior) – http://www.xtec.cat/serveis/ creda/e3925251/docs_creda/ materials/descripcio.pdf

•  Tipus de bombetes – http://elsguaysdesisea. wikispaces.com/ Tipus+de+bombetes

Tria el llum que t’agradaria descriure i digues quin tipus de llum serà (fanal, focus, llum de peu, llum de sostre, flexo...). Un llum per a la tauleta de nit.

Un llum per al jardí.

Un llum per a la taula d’estudi.

Un llum per al menjador.

2

Dissenya i dibuixa el llum que descriuràs o busca una imatge del tipus de llum que has escollit perquè et servisca de base per a la descripció.

3

observa el llum següent i respon. 1

Quina part del llum assenyala cada número? Relaciona.

2

3 4

base o peu

braç

pantalla

pal

Quins altres components hi ha? de quines parts i components consta el llum que descriuràs?

4

Fes una llista amb els diversos components que formen el teu llum i indica de quin material estan fets. Exemple

Base

→ De fusta.

Pantalla

→ De plàstic.

Pal i braços → D’acer... 5

Escriu. Quin aspecte o aspectes destacaries del llum que descriuràs? Pot ser la mida, la forma, el color, el tipus de llum que fa...

106

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes treballaran la creativitat, la capacitat d’observació i la precisió a l’hora de descriure un objecte. En l’activitat 1, si ho trobeu convenient, podeu deixar que els xiquets donen solta a la imaginació i pensen en un tipus de llum diferent dels proposats: un llum marcador de pàgines, per a la bicicleta, per a l’interior d’un armari, per a un rebost o un calaix, etc. És convenient que no imiten la descripció del llum que es mostra en l’activitat 3, sinó que en creen un model propi. Podeu deixar que busquen en Internet llums en què inspirar-se, però digueu-los que realitzen ells, en tot cas, el dibuix.

36

Podeu proposar als alumnes que redacten la descripció en dos paràgrafs, un per als aspectes generals i un altre per als aspectes particulars. Recomaneu-los que a cada peça o part del llum que descriguen esmenten el color, la forma i la funció que realitza en el conjunt del mecanisme. TREBALL COOPERATIU. L’activitat 9 és la prova de foc per a saber si la descripció del llum ha sigut adequada. L’alumne que dibuixa ha de fer-ho cenyint-se exclusivament a la descripció del company i, en cas que aquell s’haja deixat sense descriure alguna part del llum, ha de fer-li-ho notar per tal que afija aquest detall a la descripció. Igualment, l’alumne que escriu ha de fer notar al que dibuixa si s’ha deixat alguna cosa per dibuixar.

7

7

NOTES

Elabora el teu guió 6

UNITAT

Completa una fitxa com la següent sobre el llum que descriuràs. TIPUS DE LLUM: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MIDA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FORMA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . COLOR: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ELEMENTS QUE EL COMPONEN: .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....................................................................

En l’últim apartat de la fitxa inclou també informació sobre la forma, el color i el material de què està fet cada un dels components del teu llum. 7

Tria una d’aquestes maneres d’ordenar la descripció d’un objecte per fer la teua descripció. dEL GENERAL AL PARTICULAR

de primer es descriu l’aspecte general de l’objecte i després es descriu cada component seguint un ordre espacial (de dalt a baix, d’esquerra a dreta...).

dEL PARTICULAR AL GENERAL

de primer es descriuen els elements que componen l’objecte seguint un ordre espacial (de dalt a baix, d’esquerra a dreta...) i després s’explica quin n’és l’aspecte general.

Demostra que ho saps fer 8

Redacta la descripció del teu llum seguint aquestes indicacions. – Comença amb una oració inicial en què digues quin tipus de llum descriuràs. – descriu el llum a partir de la fitxa de l’activitat 6 i seguint l’ordre de descripció que hages triat en l’activitat 7. – Utilitza paraules i expressions que indiquen la localització de cada element: damunt de, davall de, al centre, al costat, en un extrem...

9

TREBALL COOPERATIU. Intercanvia la teua descripció amb la d’un company o una companya i dibuixeu cada un el llum de l’altre atenent el text. Després, compareu els dibuixos i comproveu si hi ha diferències amb l’original o no i a què són degudes.

107

Solucions

Altres activitats

1  i  2  RL.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

3   • 1 pantalla. 2 braç. 3 pal. 4 base. • Interruptor, cable,

• Fer una promoció del llum. Una manera divertida d’acabar la sessió és proposar a cada parella d’alumnes que han fet junts l’activitat 9 que trien una de les dues descripcions que han fet i que isquen els dos a la pissarra a fer una presentació oral del producte, interpretant els papers del fabricant i del comercial del llum. Prèviament, hauran de repartir-se la informació que conta cada un. Mentre parlen, convé que el dibuix del llum estiga visible als companys i hi facen referència. En acabar totes les intervencions, deixeu que els xiquets opinen sobre quina exposició, sense comptar-hi la seua, els ha paregut més convincent i atractiva.

portabombetes. • RL.

4  a  9  RL.

Competències Consciència i expressió cultural. La realització del dibuix que es demana en l’activitat 2 permet que els xiquets relacionen els continguts lingüístics amb el dibuix, i potencien la seua creativitat i habilitats per a dibuixar.

37

Literatura. ELS RECURSOS LITERARIS Propòsits

Els innocents

•  Conéixer alguns recursos literaris que s’usen en la poesia.

El titot va pel corral orgullós i criant greix. Què et pareix? Com ja té passat Nadal, creu passar Cap d’Any i Reis! Mira tu! Glu, glu, glu, glu, glu, glu!

Més recursos •  Altres recursos literaris Al·literació: sèrie de paraules   amb sons similars (Roda com un carro de guerra). Anàfora: repetició d’una seqüència de paraules al començament de cada vers   (Oh gran dolor, estupefacte incendi. Oh gran dolor, hores sense salpàs…). Metàfora: usar una paraula que expressa literalment una cosa   per a expressar-ne una altra que   s’hi assembla (Les perles de la teua boca). Paradoxa: unir conceptes aparentment contradictoris   per a il·lustrar alguna veritat   (Ser un mort en vida). Sinècdoque: ampliar o restringir el significat d’una paraula (Guanyar-se el pa).

Fa la roda, vanitós, com si fos un senyor ric. Pobre xic! Ell sent dir que està llustrós i qui ho diu, és l’enemic! Mira tu! Glu, glu, glu, glu, glu, glu! Bernat artola

criant greix: fent-se gros.

Els escriptors combinen les paraules i les utilitzen d’una manera diferent de l’habitual per a donar més bellesa i expressivitat als seus textos: repeteixen sons o paraules al llarg del text, comparen uns elements amb uns altres, fan actuar o parlar animals o coses com si foren persones... Tots aquests procediments utilitzats per a fer més bells i expressius els textos s’anomenen recursos literaris.

fa la roda: desplega la cua com si fóra un ventall. llustrós: de molt bon aspecte.

Hi ha molts tipus de recursos literaris: la personificació, el paral·lelisme, la comparació, la hipèrbole...

1

Digues quins quatre dels recursos literaris següents s’utilitzen en el poema Els innocents i justifica-ho amb exemples. PERSONIFICACIÓ

Consisteix a atribuir qualitats o accions humanes a éssers que no són humans.

HIPÈRbATON

Consisteix a trencar l’ordre lògic de l’oració (subjecte + verb + complements).

PARAL·LELISME

Consisteix a repetir una estructura semblant en dos o més versos.

ONOMATOPEIA

Consisteix a representar mitjançant el llenguatge els sons que fan els animals, les coses, etc.

COMPARACIÓ

Consisteix a posar en relació dues idees o conceptes que presenten alguna cosa en comú.

HIPÈRbOLE

Consisteix a exagerar de manera desproporcionada accions, qualitats, etc.

108

Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes què fa que la poesia siga distinta d’altres tipus de textos. Comproveu que recorden aspectes del gènere que han estudiat en unitats anteriors, com ara l’estructuració en versos i estrofes o la rima. Aviseu-los que durant aquesta sessió estudiaran altres tècniques a què recorren els poetes per a fer dels seus poemes textos especials. Abans de fer-ho, demaneu-los que lligen el poema tractant de reconéixer quins altres aspectes del llenguatge del text denoten que es tracta d’un poema. Després que hi hagen dit la seua, demaneu a un alumne que llija en veu alta l’apartat teòric, mentre els altres el segueixen en silenci. Feliciteu els alumnes que hagen notat que la repetició, la musicalitat o l’atribució de trets humans a un animal

38

feien del poema un text original, perquè han sabut intuir un recurs literari. L’activitat 4 pretén fer vore als alumnes que els recursos literaris no es fan servir només en poesia. Digueu-los que, a més d’usar-se en acudits, apareixen també en novel·les, pel· lícules, anuncis publicitaris, i fins i tot en el llenguatge quotidià. Tracteu d’oferir una imatge de la poesia com una cosa divertida i pròxima a ells.

Solucions 1   PERSONIFICACIÓ ▶ va pel corral orgullós; fa la roda vanitós. PARAL·LELISME ▶ Mira tu! COMPARACIÓ ▶ com si fos un senyor ric. ONOMATOPEIA ▶ Glu, glu, glu, glu, glu glu! 2   En el poema de Maria Beneyto s’usa la personificació

7 2

Digues quins dos recursos literaris dels proposats s’han fet servir en cada poema. paral·lelisme

Una fulla a la tardor amb les seues manetes s’abraçava a l’arbre gran i deia «Adéu, germanetes!».

personificació hipèrbaton comparació

UNITAT

7

NOTES

Taronja: forma redona com una faç d’abadessa. Taronja: color bufona com una flameta encesa.

Maria Beneyto

Francesc alMela i ViVes

3

Busca en algun llibre de poemes un exemple de cada un dels recursos estudiats en aquesta unitat i copia els versos on es troben.

4

ARA EXPLORA TU. Llig la informació següent i digues quin recurs literari s’ha utilitzat en cada un dels acudits proposats. de segur que saps un muntó d’acudits, veritat? Però del que possiblement no t’has adonat és del fet que molts d’aquests acudits es basen en recursos literaris. No t’ho creus? Comprova-ho! A Dues olives van pel carrer i, de sobte, una cau a terra: –Ai, ai! –es queixa–. Crec que m’he trencat un os! I l’altra li respon: –Calla, dona! Però si ets d’anxova!

B Era un home tan baixet, tan baixet, tan baixet que el cap li feia olor de peus. C

–Pare, com s’escriu campana? –Com sona. –Aleshores què escric: «ning-nang»?

Demostra el teu talent 5

segueix les instruccions i converteix el text següent en un poema. El cant de la granota ,

!

Rauca la granota. ,

! amb bona veu.

Escriu dues vegades l’onomatopeia de la veu de la granota. Personifica la granota canviant el verb raucar per un altre. Copia el primer vers. Escriu un verb per crear un paral·lelisme amb el segon vers.

I el seu cant, lleuger,

Substitueix lleuger per una comparació amb la paraula ploma.

el vent se l’emporta.

Introdueix un hipèrbaton en el vers.

109

(amb les seues manetes; deia «Adéu germanetes!») i l’hipèrbaton (El subjecte, Una fulla, i el verb, s’abraçava, no van junts). En el poema de Francesc Almela i Vives s’usa el paral· lelisme (repetició de Taronja) i la comparació (com una faç d’abadessa; com una flameta encesa).

3   RL. 4  En A s’ha utilitzat la personificació, en B la hipèrbole, i en C l’onomatopeia.

5  RM.

Rauc, rauc! Canta la granota. Rauc, rauc! Canta amb bona veu. I el seu cant, com una ploma, se l’emporta el vent.

Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes posen en pràctica, de manera guiada, la creació de recursos literaris. D’aquesta forma els interioritzen.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Recursos literaris en la publicitat. Porteu a classe retalls de revistes amb anuncis publicitaris que usen algun dels recursos literaris estudiats (vegeu també l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia), i mostreu-los als alumnes per tal que els reconeguen. Si voleu, podeu ampliar l’activitat proposant-los que ells mateixos creen un anunci que utilitze algun dels recursos estudiats.

39

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. Les paraules individuals anomenen en singular una sola persona, . Les paraules col·lectives anomenen en singular o , i El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies a principi de paraula i . S’escriu entre vocals S’escriu si els derivats . S’escriu ig si els derivats o

Més recursos • Dictat (grafies x, tx, ig) Com a únic incident del torneig de Fórmula 1, cal esmentar el xoc que patí el Ferrari roig del pilot italià contra la tanca de seguretat durant el forceig per a passar davant del Mercedes pistatxo alemany. El cotxe de l’italià va quedar inutilitzat per una bretxa en el xassís. El pilot, per sort, només patí un lleu mareig a causa del sacseig del vehicle.

Els recursos literaris són procediments usats pels autors per a , o recursos literaris són

2

.

. Alguns

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els verbs

Estructura

Arrel

Tipus de formes

Simples -aré

Conjugacions

Perifràstiques he cantat

Primera córrer/perdre

NOTES 3

Classifica les paraules següents en individuals i col·lectives. plomatge

carta

garroferar

brúixola

SÓN INdIVIdUALS

arxipèlag

eixam

satèl·lit

llibreta

SÓN COL·LECTIVES

4

Escriu la paraula individual que correspon a cada paraula col·lectiva anterior.

5

Digues si les formes verbals d’aquestes oracions són simples, compostes o perifràstiques. Anit vam sopar al restaurant on treballa Jaume.

Enric ha dit que ahir no el vas saludar.

Si haguéreu vingut, sabríeu el que va fer.

Han tancat la botiga on tu compraves.

SIMPLES

COMPOSTES

PERIFRÀSTIQUES

6

separa les formes verbals simples de les oracions anteriors en arrel i desinència.

7

Explica per què s’escriuen amb les lletres destacades les paraules següents. passeig

xinxeta

despatx

cotxe

110

Solucions 1   • Les paraules individuals anomenen en singular una sola persona, animal o cosa. Les paraules col·lectives anomenen en singular un conjunt de persones, animals o coses. • El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx i ig. S’escriu x a principi de paraula i després de consonant. S’escriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats també porten tx. S’escriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg. • Els recursos literaris són procediments usats pels autors per a donar més bellesa i expressivitat als seus textos. Alguns recursos literaris són la personificació, la comparació o la hipèrbole.

2   Els verbs. Estructura: Arrel: cant-; Desinència: -aré. Tipus de formes: Simples: cante; Compostes: he cantat; Pe-

40

rifràstiques: vaig cantar. Conjugacions: Primera: cantar; Segona: córrer/perdre; Tercera competir.

3   INDIVIDUALS ▶ carta, satèl·lit, brúixola, llibreta. COL· LECTIVES ▶ plomatge, arxipèlag, eixam, garroferar.

4   Plomatge → ploma. Arxipèlag → illa. Eixam → abella. Garroferar → garrofera.

5   SIMPLES ▶ treballa, sabríeu, compraves. COMPOSTES ▶ haguéreu vingut, ha dit, han tancat. PERIFRÀSTIQUES ▶ vam sopar, va fer, vas saludar. 6   • treball- + -a. • sab- + -ríeu. • compr- + -aves. 7   • passeig → els seus derivats porten j/g. • xinxeta → s’escriu x a principi de paraula i després de consonant.  • despatx → els seus derivats també porten tx. • cotxe → va entre vocals.

7

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

2

des del jardí se sentia

4

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en les unitats anteriors.

una granota al lluny.

xiular

Les monedes van

xipollejar

M’encanta sentir el iaio

en caure a terra.

raucar

Els xiquets van

•  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

aquesta melodia.

una bona estona a la vora del riu.

Escriu una oració en cada cas.

NOTES

Que continga dues preposicions. 3

Propòsits

Completa les oracions amb la paraula onomatopeica que corresponga en cada cas. dringar

7

Que continga una conjunció copulativa.

Completa amb la paraula que corresponga de cada parell. ós / os

L’

que van trobar a la cova era d’

té / te

El

verd

nét / net

El

de la senyora Matilde és molt

propietats molt beneficioses per a la salut.

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Un xic afortunat Al final del passeig dels Oms hi ha una botiga on venen de tot. El xic que hi despatxa es diu Ximo i sempre està de molt bon humor. Ahir hi vam anar Meritxell i jo a comprar una bombeta per al llum del despatx de casa, que s’havia fos, i vam trobar Ximo cridant com si estiguera boig. I és que li havien tocat dues nits d’hotel a Menorca en un sorteig. Quina alegria!

L’ús de la majúscula L’ús de la h L’ús de x, tx i ig

AUTOAVALUACIÓ Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Orquestra és una paraula...

a) individual.

b) col·lectiva.

2 La part invariable d’una forma verbal s’anomena...

a) arrel.

b) desinència.

3 El so de la x de xiquet es representa entre vocals...

a) amb x.

b) amb tx.

4 La forma verbal vau arribar és una forma...

a) composta.

b) perifràstica.

5 Roig acaba en ig perquè els derivats porten...

a) j/g o tg/tj.

b) ig.

111

Suggeriments didàctics En l’activitat 4, la icona de la carpeta suggereix que els alumnes guarden la correcció del dictat en el dossier d’aprenentatge, a fi que siguen conscients de la seua evolució. En corregir-lo, feu que els xiquets raonen el perquè de portar majúscula inicial, h, x, tx o bé ig en cada cas. Si no en saben el motiu, deixeu-los uns quants minuts per a buscar la regla ortogràfica en aquesta unitat o en les anteriors. Si ho trobeu convenient, tres alumnes poden eixir a la pissarra a explicar amb paraules seues cada un dels tres aspectes que s’hi treballen. En la secció Autoavaluació, proposeu als xiquets que escriguen en el quadern més exemples de cada aspecte treballat, que siguen diferents dels que hi ha en el llibre.

Solucions 1   • Des del jardí se sentia raucar una granota al lluny. • Les monedes van dringar en caure a terra. • M’encanta sentir el iaio xiular aquesta melodia. • Els xiquets van xipollejar una bona estona a la vora del riu.

2   RM. • Vull tornar a casa sense presses. • M’agrada la poma i la pera. 3   • L’os que van trobar a la cova era d’ós. • El te verd té propietats molt beneficioses per a la salut. • El nét de la senyora Matilde és molt net.

4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 b), 2 a), 3 b), 4 b), 5 a)

41

8

Treballem amb altres

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Les frases fetes i les interjeccions.

GRAMÀTICA

• El verb (II).

ORTOGRAFIA

• L’ús de x i ix.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• L’oficina.

LECTURA

• Identificar característiques de diferents varietats del valencià en una audició. • Presentar un company destacant les seues característiques positives.

• Llegir correctament dos textos que es diferencien únicament en la puntuació. • Llegir i comprendre un conte: La màquina perfecta.

ESCRIPTURA

• Reescriure un text informal en llenguatge formal. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Un fullet publicitari.

• Actitud dialogant a l’hora de resoldre conflictes.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Iniciativa per a treballar en grup. • Curiositat per treballar amb les noves tecnologies.

42

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 8: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 8: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 8.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 8: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 8.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina • L’oficina.

CD Comunicació oral •  Unitat 8: pistes 12-13.

CD Lectures •  Unitat 8: pista 8.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Segon trimestre. Unitat 8.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

43

Propòsits

8

Treballem amb altres

• Reconéixer els trets més característics d’algunes varietats del valencià.

• Presentar un company destacant les seues qualitats positives.

• Entendre la importància de la puntuació per al significat.

• Distingir entre registre formal i registre informal.

• Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos

Escoltar

• Mapa de les varietats del valencià http://ca.wikipedia.org/wiki/ Fitxer:Subdialectes_del_ valenci%C3%A0.svg

1

• L’harmonia vocàlica http://ca.wikipedia.org/wiki/ Harmonia_voc%C3%A0lica

pistes 12-13

Llig la característica donada de cada varietat del valencià, escolta la pista 12 i completa. Quina varietat parla cada un? SEPTENTRIONAL

Fa la primera persona del singular del present acabada en -o (jo canto).

APITXAT

Fa sordes les s sonores i pronuncia com a tx les grafies j/g, tj/tg.

MERIDIONAL

Fa harmonia vocàlica, és a dir, pronuncia com a e o o obertes la a final de paraules com terra, dona...

Jaume parla valencià

2

, Rosa parla valencià

i Fermí parla valencià

Escolta la pista 13 i digues com pronuncia Rosa les paraules següents. parlar

ordinador

serra

modern

Parlar 3

Presenta el company o la companya que seu a la teua dreta a classe a la resta de companys. No oblides dir-ne el nom, l’edat i d’on és, i explicar com és destacant-ne les qualitats positives.

112

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que observen la imatge i diguen què és per a ells treballar en equip. Deixeu que diguen què els agrada més de treballar amb altres i quines actituds creuen que són necessàries per a dur a bon port la faena en comú. En l’activitat 1, aviseu-los que escoltaran una conversa entre tres persones de diferents indrets del territori valencià, i que per això cada una parla de forma un poc distinta. Deixeu que lligen les característiques de cada varietat abans de reproduir la pista 12 del CD Comunicació oral. Amb aquesta activitat i la següent, es pretén que els alumnes reconeguen les característiques fonètiques més significatives de tres varietats del valencià: del septentrional es destaca la terminació en -o de la primera persona del present d’indicatiu; del cen-

44

tral o apitxat, l’ensordiment; del meridional, l’harmonia vocàlica. Comenteu-los, preferiblement amb un mapa davant, que el primer es parla en la zona nord de la Comunitat Valenciana, l’apitxat o central en la zona central (que inclou la ciutat de València), i el meridional al sud. Tracteu de contagiar als alumnes l’estima, el respecte i la curiositat per totes les maneres de parlar la nostra llengua. Si ho trobeu convenient, en l’activitat 3, podeu fer eixir a la pissarra l’alumne que descriu i l’alumne descrit. En les activitats 4 i 5 es pretén que paren atenció a un aspecte que a vegades descuiden: la puntuació. A fi que entenguen la importància de puntuar bé, raoneu quantes vegades, quan escrivim missatges amb el telèfon mòbil, s’originen malentesos per haver descuidat un punt, una coma, o una interrogació.

UNITAT

Llegir

8

NOTES

A

B

Marina, La directora ha dit que cal instal·lar la nova impressora làser. Enric sap fer-ho. Pots demanar-li-ho?

Marina, la directora, ha dit que cal instal·lar la nova impressora làser. Enric sap fer-ho? Pots demanar-li-ho...

4

Llig en veu alta els textos proposats posant atenció als signes de puntuació.

5

Llig de nou i respon. En què s’assemblen formalment el text A i el text B? En què es diferencien? Signifiquen exactament el mateix els dos textos? A què són degudes les diferències? Demostra-ho amb exemples.

Escriure 6

Reescriu el text proposat com si hagueres d’enviar-lo al director de la teua empresa. Per fer-ho, substitueix les paraules col·loquials per altres de formals i utilitza el tractament de vosté.

Col·lega, Ja he despatxat el curro que m’havies endossat. Pots donar-me més canya quan vulgues.

SABER FER TASCA FINAL

Un fullet publicitari Has vist alguna vegada un fullet publicitari? Què anunciava? Quin tipus d’informació pots trobar en un fullet publicitari? Creus que l’aspecte visual (disseny, mida, imatges...) és important en un fullet publicitari? Per què? En acabar aquesta unitat et posaràs a prova per vore si SAPS FER el fullet publicitari d’una empresa. Abans llegiràs un conte sobre un taller molt especial, treballaràs vocabulari relacionat amb l’oficina que et servirà per a la tasca final i descobriràs més coses sobre la nostra llengua.

113

L’activitat 6 no té una única solució. Escriviu en la pissarra, en columna, les paraules col·loquials del text i deixeu que els alumnes proposen diverses paraules formals equivalents (despatxar pot ser acabar, finalitzar, enllestir; curro pot ser tasca, labor, encàrrec, projecte, etc.). Recordeu-los que el tractament de vosté l’usem amb persones adultes amb qui no tenim confiança.

Solucions 1   Jaume parla valencià septentrional, Rosa parla valencià meridional i Fermí parla valencià apitxat. 2   • parlar: parlà (caiguda de la r final). • ordinador: or-

dinaó (caiguda de la d intervocàlica i de la r final). • serra: serre (harmonia vocàlica: la segona e sona igual que la primera). • modern: moern (caiguda de la d intervocàlica).

 

3 RL. 4 Activitat de lectura. 5 • S’assemblen perquè tenen les mateixes paraules; es diferencien en la puntuació. • No. En A, Marina és la destinatària del text, i la directora és una altra persona. Qui escriu pregunta a Marina si pot parlar amb Enric. En B, Marina és la directora i no sabem qui és el destinatari del text. Qui escriu suggereix al destinatari que parle amb Enric. Les diferències estan en «la directora», que en el segon text apareix entre comes, i en el signe al final de cada text (? en el primer i … en el segon). 6 RM. Senyor Valls, Ja he enllestit la tasca que em va encomanar. Estic a la seua disposició.

45

Competència lectora. ELS PERSONATGES SECUNDARIS Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Reconéixer els personatges secundaris en una narració.

Previsió de dificultats •  És possible que alguns alumnes prenguen Roser com la protagonista de la història, perquè hi té un paper rellevant i perquè ix en primer pla en el dibuix. Feu-los vore que el protagonista és Nicolau, ja que la història comença des del seu punt de vista (la porta del taller) i el narrador parla més sovint dels seus sentiments i sensacions. Roser, en canvi, hi té un paper típic dels personatges secundaris: tractar d’impedir que el protagonista assolisca el seu objectiu (construir la màquina).

La màquina perfecta SABER MÉS Generalment, en els contes intervenen diversos personatges que o bé ajuden el protagonista en el seu objectiu o bé li posen dificultats per a aconseguir-lo. Aquests personatges són els personatges secundaris. Alguns personatges secundaris intervenen molt poc en l’acció; d’altres, en canvi, acompanyen el protagonista quasi al llarg de tota la història.

Nicolau anava cap al taller a les huit en punt del matí, com cada dia, amb la roba de faena tacada de greix. A la porta del taller, encara tancada, l’esperaven ja amb cara de son Pilar i Miquel, els seus ajudants. Des de feia mesos, Nicolau i els seus ajudants treballaven sense descans, i sense èxit, en la construcció de la màquina que Nicolau havia desitjat tota la vida: la màquina que resoldria tots els seus problemes... La màquina perfecta! Però no sabien ben bé per què, la màquina no acabava d’estar mai a punt. Era com si tot el treball que feien de dia el desferen els donyets de nit, al revés del que passa en els contes! Aquell matí, quan anava a posar la clau al pany, Nicolau es parà de sobte i es féu blanc com la paret. –No ho sentiu? –murmurà als seus ajudants. Pilar i Miquel van parar l’orella i, a l’instant, es van posar tan blancs com estava el mateix Nicolau. De dins del taller, un taller que havia d’estar buit per força, eixia un soroll metàl·lic que no tenia explicació, un soroll com de claus i de caragols rodant per terra.

114

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Recordeu als alumnes que en la lectura de la unitat anterior parlàreu sobre els personatges principals, i digueu-los que hui ho fareu sobre els personatges secundaris. Feu que expliquen amb paraules seues què entenen ells per personatge secundari. Deixeu que esmenten personatges secundaris de pel·lícules o novel·les que tots coneguen. Tot seguit, podeu llegir la informació de Saber més. Després, demaneu-los que observen el dibuix que encapçala el conte. Pregunteu-los: Què passa en l’escena? De què penseu que tracta la història? Qui deu ser el personatge principal o protagonista? Per què? I els secundaris? Tracteu que es fixen en les actituds, les postures i els gestos dels personatges.

46

LECTURA Deixeu als alumnes uns quants minuts per a llegir la història en silenci. Després, podeu organitzar una lectura en veu alta i en cadena. Tot seguit, si voleu, podeu reproduir l’audició del conte, que trobareu en la pista 8 del CD Lectures. Destaqueu als alumnes les paraules del text que ixen en color roig. Pregunteu-los si les coneixien. Feu que en lligen en veu alta la definició, i deixeu que en diguen sinònims o que diguen paraules amb un significat similar (per exemple, sabotejar i boicotejar; tornavís i descaragolador; gemegar i somicar, plorar o queixar-se; arraulir-se i encongir-se…). D’aquesta manera es detenen a fixar-se en el lèxic nou, a explicar-se’l amb el vocabulari que ja coneixen, i com a conseqüència d’aquest procés, a entendre’l millor i a interioritzar-lo.

8 –La màquina! –s’espantà Nicolau, sempre en veu baixa–. Estan sabotejant la màquina!

8

NOTES

sabotejant: fent accions perquè alguna cosa no funcione bé.

Sense pensar-s’ho gens, furiós com no havia estat mai de la vida, Nicolau Tavella va fer rodar la clau en el pany i obrí la porta del taller d’una revolada.

UNITAT

d’una revolada: amb un moviment ràpid i inesperat.

–Quedeu detinguts! –cridà mentre entrava, oblidant que era un mecànic i no un policia.

tornavís: ferramenta formada per un mànec i una tija de ferro que serveix per a caragolar i descaragolar caragols o visos.

–Nicolau! –féu una veu ben coneguda i molt espantada–. Que sóc jo! Per a sorpresa del mecànic, qui estava al costat de la màquina amb un tornavís a la mà no era ni un lladre ni un sabotejador sinó... la seua pròpia dona!

gemegà: es queixà, cridà amb dolor o pena. arraulir-se: encongir-se, posar els braços i les cames ben junts amb el cos per protegir-se del fred o d’un perill.

–Però Roser! –gemegà Nicolau–. Què fas amb la meua màquina? Els ajudants, que també havien reconegut la veu, s’animaren a entrar i es creuaren de braços esperant una explicació. –No res –digué Roser molt tranquil·la–. Llevar-li un caragol d’ací i un altre d’allà... Com vaig fent des de fa sis mesos. –Què? –Nicolau s’agafà el cap amb les mans–. Vols dir que eres tu qui desfeia cada nit el nostre treball? T’has tornat boja o què? –Boja, jo? –contestà Roser, sense deixar el tornavís–. Si algú s’ha tornat boig ets tu, Nicolau. I els teus ajudants, és clar! –Escolte! –protestà Pilar. –Senyora! –protestà Miquel. –Què? –digué Roser–. Voleu dir-me que no és una bogeria voler fer una màquina que ens lleve la necessitat de dormir? –Dormir ens lleva temps, Roser –explicà Nicolau–. Temps per a treballar, per a llegir, per a estar amb la família... La meua màquina posarà fi a aquesta esclavitud i aleshores... Aleshores tindrem tot el temps del món! Roser sospirà. –Ai, Nicolau! La teua màquina ens donarà temps, sí, però ens llevarà altres coses: el plaer d’arraulir-se al llit quan fa fred, el plaer de quedar-se cinc minuts més quan ja ha sonat el despertador i sobretot, sobretot, el plaer de somiar. I jo no vull viure sense somiar! Nicolau, emocionat, abraçà la seua dona. Pilar i Miquel, amb un punt de vergonya, s’abraçaren també. Mira que no haver pensat una cosa tan bàsica com aquella! Una estona després, quan deixaren el taller per anar-se’n a esmorzar, ja havien decidit reconvertir la màquina de Nicolau en un robot de neteja. Si es tractava de guanyar temps, de segur que no tindria rival!

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. desitjat metàl·lic vergonya

115

DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu que els alumnes hagen fet una lectura fluida i que, en els diàlegs, hagen sabut imprimir a la seua veu l’expressivitat deguda, atenent els signes d’exclamació i d’interrogació. Si cal, torneu a reproduir l’audició. Repreneu la pregunta que els havíeu fet al principi de la sessió: Qui en deu ser el personatge principal o protagonista? Qui en són els secundaris? Deixeu que expliquen què els havia dut a pensar que era Roser o, per contra, que era Nicolau. Concloeu que el personatge de Roser és un personatge secundari, però és importantíssim en la història. Pilar i Miquel són també personatges secundaris, però tenen una importància molt menor que Roser: a penes intervenen en els diàlegs i en l’acció. Torneu, si cal, a llegir la in-

 

formació de Saber més per tal que els alumnes vegen quin personatge del conte encaixa en cada tipus descrit. Deixeu que els mateixos alumnes diguen quines grafies de les que hi ha en les paraules del Fitxer ortogràfic creuen que els convé recordar (tj en desitjar, l·l en metàl·lic i ny en vergonya).

Competències Competència social i cívica. En el conte La màquina perfecta es mostra un exemple de com a través del diàleg es pot arribar a una entesa en un conflicte. En aquest cas, Roser obri els ulls a Nicolau i als ajudants fent-los vore que el seu invent no seria positiu, i ells decideixen fer-ne un altre.

47

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Millorar la lectura en veu alta. •  Valorar la comprensió del conte

Llig en veu alta la intervenció d’algun personatge de la lectura al teu company o companya. Intenta transmetre l’emoció o el sentiment corresponent al moment de la intervenció i demana al company o companya que endevine quin personatge és i en quin moment de la narració parla.

La màquina perfecta.

•  Reflexionar sobre la utilitat dels invents.

Previsió de dificultats

5

Treballe expressions del text 6

2

Digues quina d’aquestes expressions significa el mateix que d’una revolada. a la babalà

7

de colp

de cua d’ull

Tria. Què significa parar l’orella? A Netejar-se les orelles.

Comprenc el text

•  Alguns alumnes poden tindre dificultats per a llegir expressant emocions o sentiments, com es demana en la primera activitat. Si és necessari, feu vosaltres la lectura d’algun fragment per tal que us prenguen com a model. Propicieu un ambient distés i lúdic perquè se senten segurs i còmodes, i valoreu tots els seus esforços.

Digues quina màquina vol construir al final Nicolau i explica per què.

Classifica els personatges de la lectura i digues quina relació tenen els secundaris amb el protagonista.

B Escoltar amb atenció.

Explique i interprete 8

Nicolau

Roser

Explica quin és per a tu i justifica-ho. El moment de més intriga en la lectura. El moment de més tensió entre els personatges.

Pilar

Miquel 9

PROTAGONISTA PERSONATGES SECUNDARIS 3

A qui diu això Nicolau?

sorprés

emocionat

Per a Nicolau Dormir és...

En quin moment ho diu? A quina màquina es refereix?

4

enfadat

10 Completa amb els diferents punts de vista.

Llig i respon.

Estan sabotejant la màquina!

NOTES

Digues en quins moments de la lectura Nicolau se sent així.

Escriu V (verdader) o F (fals).

Per a Roser Per a tu

Aprenc a fer comentaris 11 Analitza el conflicte de la lectura

responent a les preguntes següents.

La màquina que volia fer Nicolau servia per a resoldre problemes.

Quin és l’objectiu del protagonista? Qui l’ajuda en el seu objectiu?

A Roser no li agradava la màquina que volia construir el seu home.

Quin problema té el protagonista? Quin personatge n’és el responsable?

Cada nit Roser desfeia la faena que Nicolau feia de dia. Al final, Nicolau construeix la màquina perfecta que volia.

Jo també escric 12 Escriu el text de l’anunci que faries per

a la màquina que volia inventar Nicolau.

116

Solucions 1   Activitat de lectura.

8  RL. 9   RM. Nicolau se sent enfadat quan sent soroll dins del

2  PROTAGONISTA ▶ Nicolau. PERSONATGES SECUN-

taller i sospita que algú està sabotejant la màquina; se sent

DARIS ▶ Pilar, Miquel i Roser. RM. Roser és la dona del protagonista i Pilar i Miquel són els seus ajudants.

sorprés quan s’adona que qui està sabotejant-la és Roser,

3   • Als seus ajudants. • En el moment que anava a obrir

la màquina per a no dormir els privaria del plaer de somiar.

el taller, quan sent un soroll de claus i caragols que ve de dins, on no hi hauria d’haver ningú. • A la que estan construint, una màquina que lleve la necessitat de dormir.

que podríem invertir en altres coses. Per a Roser ▶ un pla-

48

la seua dona; se sent emocionat quan Roser li fa vore que

10  Per a Nicolau ▶ Un destorb, perquè ens lleva temps er. Per a tu ▶ (RL).

4   F, V, V, F.

11   • Construir una màquina que faça innecessari dormir.

5   Un robot de neteja. Perquè també fa guanyar temps.

L’ajuden Pilar i Miquel, treballadors seus. • Que algú està

6   De colp.

sabotejant el seu treball. És Roser, la seua dona.

7   B Escoltar amb atenció.

12  RL.

Vocabulari. L’OFICINA 1

2

7 8

Classifica les paraules següents segons el que anomenen. ordinador

missatger

cap

secretari

ANOMENEN PERSONES

escàner

informàtic

telèfon

impressora

ANOMENEN APARELLS

tàctil sense fil metàl·lica

•  Aprendre vocabulari sobre l’oficina. •  Conéixer i utilitzar frases fetes i interjeccions.

Un regal al·lucinant

Més recursos

Per la compra d’un televisor de pantalla de pantalla m’han regalat un telèfon amb una carcassa brillant preciosa. Que bé!

•  Interjeccions i estat d’ànim – Sorpresa o admiració: oh, ah, apa, ai, eu, ui, xe, ah sí?, vaja, ausades… – Contrarietat, indignació: xe, la mare que va… – Dolor, desgrat, por: ah, ai, oh, ui, uh… – Cansament: uf, buf… – Fàstic: ecs, uix… – Lament: ai, oooh, llàstima… – Incredulitat, reticència, menyspreu: ca, apa, ha, hum, sí home, i ara… – Indiferència, resignació: pse, umm, bé, bo… –A  legria: oh, ui, xe, visca, bravo…

LEs FRAsEs FETEs I LEs INTERJECCIONs Les frases fetes són expressions que tenen un significat diferent, en conjunt, del que tindrien si sumàrem els significats de cada una de les paraules que les componen. Per exemple, pagar en metàl·lic no vol dir ‘pagar amb un objecte de metall’, sinó ‘pagar amb bitllets i monedes’. Les interjeccions són paraules o grups de paraules que presenten sempre la mateixa forma i que s’usen per a expressar emocions, establir comunicació entre el parlant i l’oient, etc. Per exemple, eh! o per descomptat! funcionen com a interjeccions.

3

4

8

Propòsits

Completa amb la qualitat més adequada en cada cas.

plana

UNITAT

Relaciona la frase feta destacada en cada oració amb el seu significat. 1 Has de tocar de peus a terra a l’hora de fixar les dates d’entrega.

va callar

2 Miquel es va mossegar la llengua perquè era un tema confidencial.

ajudar

3 Òscar sempre sol donar un colp de mà a Enric en la faena si fa falta.

ser realista

Localitza una interjecció en cada oració i digues per a què s’ha usat. Oh, que bonic!

Mare meua! Tot açò és per a mi?

Ei, espera’m!

NOTES

UTILITZA EL DICCIONARI 5

Busca en el diccionari cada paraula i copia la frase feta corresponent a cada significat. cap

Cedir, sense protestar, a la voluntat dels altres.

hora

Just a temps, en l’últim moment, quasi fent tard.

117

Solucions 1  ANOMENEN PERSONES ▶ missatger, informàtic, cap, secretari. ANOMENEN APARELLS ▶ ordinador, escàner, telèfon, impressora. 2   Per la compra d’un televisor de pantalla plana m’han regalat un telèfon sense fil de pantalla tàctil amb una carcassa metàl·lica brillant preciosa. Que bé!

3   Has de ser realista a l’hora de fixar les dates d’entrega. Miquel va callar perquè era un tema confidencial. Òscar sempre sol ajudar Enric en la faena si fa falta. 4   • Oh, que bonic! (s’ha usat per a expressar alegria). • Mare meua! Tot açò és per a mi? (s’ha usat per a expressar sorpresa). • Ei, espera’m! (s’ha usat per a cridar l’atenció d’algú).

5   Abaixar (o acatxar) el cap ▶ Cedir, sense protestar, a la voluntat dels altres. A hora horada ▶ Just a temps, en l’últim moment, quasi fent tard.

Competències Aprendre a aprendre. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes descobrisquen una utilitat avançada del diccionari. Projecteu en la pissarra una entrada d’un diccionari en línia i mostreu-los com s’estructura. De primer, ix la paraula buscada, i després, encapçalades amb un número en negreta, cada una de les distintes accepcions o significats que té, on s’indica també la categoria (substantiu, adjectiu…) i el gènere si és un substantiu. Tot seguit es mostren locucions o frases fetes que contenen el mot, amb l’explicació consegüent.

49

Gramàtica. EL VERB (II) Propòsits •  Reconéixer el nombre i la persona en una forma verbal. •  Distingir entre formes verbals personals i no personals. •  Conéixer els tres modes i quina actitud del parlant indiquen.

– Escolta la cançó → M’agradaria que escoltares la cançó. – Vine a la festa. → Vull que… – Abraça’m. → Tant de bo… – Assistiu a la reunió. → Seria convenient que…

nadem nadem

portàveu portàveu

faràs faràs

vindré vindré

tancaren tancaren

viatge viatge

Digues Digues si si les les formes formes anteriors anteriors estan estan en en passat, passat, present present oo futur. futur.

Nombre i persona en els verbs Les formes verbals expressen nombre i persona.

Més recursos •  De l’imperatiu al subjuntiu: de ‘manar’ a ‘desitjar’

Escriu Escriu ss si si la la forma forma verbal verbal està està en en singular singular ii PP si si està està en en plural. plural.

Quines característiques saps reconéixer en una forma verbal? Fes les activitats i ho sabràs.

RECORDA

Segons el nombre de persones que realitzen l’acció, les formes verbals poden estar en singular (treballe) o en plural (treballeu).

El conjunt de formes verbals que situen l’acció en el mateix temps i el mateix mode s’agrupen en un mateix temps verbal.

Segons la persona que realitza l’acció, les formes verbals poden estar en primera persona, si l’acció la realitza la persona que parla (treballe, treballem); en segona persona, si l’acció la realitza la persona que escolta (treballes, treballeu); o en tercera persona, si l’acció la realitza una altra persona (treballa, treballen).

Segons el moment en què situen l’acció, els temps verbals poden ser pretèrits (cantà), presents (canta) o futurs (cantarà).

Algunes formes verbals no expressen persona, per això s’anomenen formes no personals. Les formes no personals són l’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat, parlada, parlats, parlades).

Segons les paraules que componen les formes, els temps verbals poden ser simples (canta), compostos (ha cantat) o perifràstics (va cantar).

– Estudia més. → Convé que… – Compreneu la meua situació. → Voldria que… – Somriu una miqueta. → M’encantaria que…

Segons que presenten l’acció com a acabada o com a inacabada, els temps verbals poden ser perfets (cantà, ha cantat) o imperfets (canta, cantava).

– Confirma que véns. → Espere que… – Respon al meu missatge. →

Temps i mode en els verbs Les formes verbals també informen sobre el temps i el mode de l’acció. El temps indica el moment concret en què se situa l’acció, prenent com a referència el moment en què es parla. Segons el temps, les formes verbals poden estar en present (puge), en passat (vaig pujar) o en futur (pujaré). El mode informa de l’actitud del parlant davant de l’acció verbal. Les formes verbals poden estar en mode indicatiu, si expressen accions reals (Hui jo matinaré); en mode subjuntiu, si expressen fets no reals, com ara desitjos, possibilitats… (Tant de bo ploguera) o donen ordres negatives (No vingues!); i en mode imperatiu, si expressen ordres afirmatives (Vine!).

Espere que… 1

Respon. Què indica el nombre d’una forma verbal? I la persona? Què són les formes no personals d’un verb? Quines són? Quin mode verbal utilitzaries per a dir a algú que tanque la porta? I per a dir-li que no ho faça?

118

Suggeriments didàctics

Solucions

Abans d’abordar la teoria, podeu demanar als alumnes que lligen la informació de Recorda, que resumeix els continguts gramaticals que ja saben. Aclariu-los, si cal, que pretèrit significa ‘passat’. Si hi ha dubtes sobre algun aspecte, resoleu-los abans de seguir avant.

Activitats de coneixements previs. • nadem ▶ P (present). • vindré ▶ S (futur). • portàveu ▶ P (passat). • tancaren ▶ P (passat). • faràs ▶ S (futur). • viatge ▶ S (present).

Quan corregiu l’activitat 2, feu vore als alumnes que en una oració com Nosaltres tenim gana, encara que no diguem el pronom personal o subjecte nosaltres, la mateixa forma verbal ens informa de quina persona és: tenim només pot ser primera persona del plural. En canvi, les formes no personals, per elles mateixes, no es refereixen a cap persona (per exemple, menjant).

1   • El nombre de persones que fan l’acció. Si l’acció la fa qui parla, qui escolta o una altra persona. • Les que no expressen persona. L’infinitiu, el gerundi i el participi. • El mode imperatiu. El mode subjuntiu. 2   Tenen (plural, 3a p.); visitem (plural, 1a p.); demane (singular, 1a p.); ensenyeu (plural, 2a p.); diu (singular, 3a p.); fas (singular, 2a p.); és (singular, 3a p.); besem (plural, 1a p.); faries (singular, 2a p.). 3   A cantàrem, perquè està en passat, i la resta estan en futur. B fareu, perquè està en futur, i la resta estan en pas-

50

7 8 2

Digues en quin nombre i en quina persona estan les formes verbals d’aquest text.

UNITAT

8

NOTES

Una col·lecció molt original L’oncle Joan i la tia Pilar tenen una col·lecció de màquines d’escriure preciosa. Quan el meu germà i jo els visitem, jo sempre els demane: «Oncles, ens ensenyeu la col·lecció?». Aleshores l’oncle Joan diu fent l’ullet a la tia Pilar: «Si ens fas un bes tu i un el teu germà». I és clar: sempre els besem. Que tu no ho faries? 3

Localitza la forma verbal intrusa en cada grup i digues en quin temps (present, passat o futur) estan la resta de les formes. A

4

5

vindreu sabré cantàrem diran

B

dormia cridà fareu escollírem

C

dinem escriuran contemples condueix

Classifica la forma verbal de cada oració segons el mode en què es troba. Calla, per favor!

Tant de bo guanyàrem!

INDICATIU

Roser ha perdut el llapis.

Ordena l’habitació!

SUBJUNTIU

Pau t’envia aquest llibre.

No tanques la porta!

IMPERATIU

Completa cada oració amb la forma no personal que corresponga i digues quina forma és. Aquest local estarà els dilluns.

Està prohibit fotos amb flaix.

Silenci, hi ha ! bebés

ELABORA EL TEU RESUM Com poden ser les formes verbals?

Les formes verbals poden ser personals, si varien en nombre ,i , si no ho fan. L’ , el i el i són les formes no personals del verb. i el

Quines altres informacions aporten les formes verbals?

Les formes verbals també informen sobre el de l’acció.

En quins temps poden estar les formes verbals?

Segons el moment en què situen l’acció, les formes verbals , en o en poden estar en

En quins modes poden estar les formes verbals?

Segons l’actitud del parlant davant de l’acció, les formes , o verbals poden estar en

119

sat. C escriuran, perquè està en futur, i la resta estan en present.

Segons l’actitud del parlant davant de l’acció, les formes verbals poden estar en mode indicatiu, subjuntiu o imperatiu.

4  INDICATIU ▶ ha perdut, t’envia. SUBJUNTIU ▶ guanyàrem, tanques. IMPERATIU ▶ calla, ordena.

Competències

5   Aquest local estarà tancat els dilluns (participi). Està prohibit fer fotos amb flaix (infinitiu). Silenci, hi ha bebés dormint! (gerundi). Resum. Les formes verbals poden ser personals, si varien en nombre i persona, i no personals, si no ho fan. L’infinitiu, el gerundi i el participi són les formes no personals del verb. Les formes verbals també informen sobre el temps i el mode de l’acció. Segons el moment en què situen l’acció, les formes verbals poden estar en passat, en present, o en futur.

Aprendre a aprendre. La realització de resums com el que es demana en aquest apartat de Gramàtica és molt útil per a interioritzar els conceptes apresos. Demaneu als alumnes que enriquisquen el resum amb exemples propis.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE La forma intrusa. Prenent com a model l’activitat 3, po•  deu plantejar als alumnes més exercicis de discriminació de la forma verbal intrusa dins d’un grup, atenent, segons trobeu més necessari, el nombre, la persona o el mode.

51

Ortografia. L’úS DE x I Ix Propòsits

Resol l’activitat i recorda com es representa el so de la x de Xàtiva en cada posició.

• Aprendre a representar gràficament el so x de Xàtiva.

Copia les tres paraules que tenen el so de la x de Xàtiva i escriu. Com es representa aquest so en cada posició: amb x o amb ix? Xavier guarda una caixa plena de xinxetes al calaix de dalt.

Previsió de dificultats

A PRINCIPI DE PARAULA

• La principal dificultat amb què es poden trobar els alumnes és la pronúncia de paraules desconegudes que comencen en x. És previsible que no sàpien si l’han de pronunciar com la x de xiquet o com la x de Xàtiva.

A FINAL DE PARAULA

ENTRE VOCALS

El so de la x de Xàtiva es pot representar amb x o ix. S’escriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms propis de persona i de lloc. Exemple: Xavier. S’escriu ix entre vocals i a final de paraula. Exemple: caixa, calaix.

Més recursos

Completa amb la paraula de cada parell que té el so de la x de Xàtiva.

1

• Dictat (x de Xàtiva) Contra tot pronòstic, la partida de hui s’ha capgirat a favor del tenista David Ferrer. En els últims jocs el xabienc estava fluix i, fins i tot, coixejava. Totes les pilotes acabaven en la xàrcia. Tanmateix, animat pel públic, s’ha encoratjat fins a deixar a tots atònits. Sense deixar que el rival encaixara el seu servei, l’ha vençut en només uns pocs minuts. Després de l’última esmaixada, pantaixant de valent, Ferrer s’ha deixat caure de genollons en la pista, emocionat. Acaba així la seua temporada més reeixida.

M’encanta el gelat de

xocolate / maduixa

La camisa de Pere és de color

beix / roig

Miquel té família a

Xeraco / l’Orxa

Núria ha pres un

per berenar.

Localitza en la sopa de lletres les sis paraules amb el so de la x de Xàtiva corresponents a cada definició.

2

S

O

X

I

F

R

A

A

C

X

I

R

D

X

A

R

C

X

U M R

X

ú

B

N

A

C

R

B

P

E

I

X

B

I

Q

N

A

X

D

O

T

U

S

X

Z

F

E

U

B

X

D

A

P

U

E

I

X

A

M

T

E

I

D

A

V

N

O

I

P

S

T

E

S

R

A

F

T

R

S

E

I

X

A

N

T

A

E

T

A

3

brioix / xurro

G

DEFINICIONS Cinquanta més deu. Medecina líquida per a la tos. Grup d’abelles. Riu més llarg de la Comunitat Valenciana. El salmó n’és un. Una altra manera de dir número.

Classifica les paraules anteriors segons com s’escriguen. S’ESCRIUEN AMB x

S’ESCRIUEN AMB Ix

120

Suggeriments didàctics Recordeu als alumnes que en la unitat anterior havien treballat el so x de xiquet. Digueu-los que la lletra x representa també un altre so, el so x de Xàtiva. Comproveu que tots els alumnes el saben pronunciar correctament. A l’hora de posar exemples de paraules amb x inicial, tingueu en compte que hi ha paraules que en altres varietats de la llengua es pronuncien amb x de Xàtiva, però en valencià amb x de xiquet. Per exemple, xarrar, xampú o xiclet. Encara que el grup ix no és, en rigor, un dígraf (a diferència de tj, tg o ny, que representen un únic so consonàntic), presentem les dues lletres juntes perquè això facilita l’aprenentatge als alumnes, ja que és darrere de i el context en què més sovint trobem el so palatal fricatiu sord en valencià. Amb

52

tot, tingueu en compte que en alguns parlars aquesta i s’emmudeix (caixa – ca[i]xa). Si és el cas dels vostres alumnes, considereu correcta aquesta pronúncia.

Solucions Activitat de coneixements previs. A PRINCIPI DE PARAULA ▶ Xavier. A FINAL DE PARAULA ▶ calaix. ENTRE VOCALS ▶ caixa.

1   • maduixa. • beix. • Xeraco. • brioix. 2   SEIXANTA (horitzontal, línia 7); XAROP (vertical, línia 3); EIXAM (horitzontal, línia 5); XÚQUER (vertical, línia 11), PEIX (horitzontal, línia 3); XIFRA (horitzontal, línia 1). 3  S’ESCRIUEN AMB X ▶ xarop, Xúquer, xifra. S’ESCRIUEN AMB IX ▶ seixanta, eixam, peix.

7 8 4

Copia substituint el símbol per x o ix, segons corresponga. Gaude

les reba es *a ladebotiga *

L’ENCA

*

6

* *

*

*ILòFON

*

*

*

Escriu les oracions següents posant formes amb ix dels verbs entre parèntesis. Tu (CONDUIR) molt bé.

Arnau i Clara (PATIR) molt si et veuen trist.

El professor (ACLARIR) els dubtes.

Cristina (ASSISTIR) a tots els concerts.

Escriu una paraula en cada cas. si et cal, consulta el diccionari. Que comence en b i acabe en ix.

7

EL

Vine a eraco i descobre el nostre deliciós pe al arop de erés.

No et creuràs les ifres que voràs en els preus dels te its.

5

8

NOTES Restaurant

*

UNITAT

Que tinga tres síl·labes i la x de Xàtiva a principi de paraula.

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de les grafies x i ix. Peluixos per a tots! A l’eixida de Xàbia, hi ha una fàbrica de peluixos que es diu Xaloc. La coneixeu? Allà treballen com a dibuixants els pares d’Aleix i Ximena des del mateix dia que la inauguraren. A vegades porten caixes plenes d’óssos, peixos, tortugues o maduixes de peluix per als nostres germans menuts. Quina sort que tenen, no us pareix?

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A colaborar

B col·lavorar

C collavorar

D col·laborar

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. C

col·laborar Treballar amb altres persones en una tasca comuna; ajudar.

R

O

L·L

R

A

O

A

S

B

Completa amb les grafies que corresponga aquestes paraules de la família de col·laborar.

*o*a*oració

*o*a*orador

*o*a*oracionista 121

4   Gaudeix de les rebaixes a la botiga L’ENCAIX. No et creuràs les xifres que voràs en els preus dels teixits. / Restaurant EL XILÒFON. Vine a Xeraco i descobreix el nostre deliciós peix al xarop de xerés.

5   • Tu condueixes molt bé. • El professor aclareix els dubtes. • Arnau i Clara pateixen molt si et veuen trist. • Cristina assisteix a tots els concerts. 6   RM. • baix, boix, bleix. • xeresà, xenòfob, xixonenc.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE • Escriviu en la pissarra els grups de lletres aix, eix, oix, uix. Dividiu els alumnes per grups i doneu-los algun temps per a escriure el major nombre de paraules possible que els continguen. Si voleu afegir-hi dificultat, podeu demanar-los que les paraules siguen només verbs, substantius o adjectius.

7   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • D (col·laborar). • COL·LABORAR / col·laborar. • col·laboració, col·laborador, col·laboracionista.

53

SABER FER

Propòsits

Un fullet publicitari

•  Treballar en grup. •  Usar les tecnologies de la informació i la comunicació.

La tasca que et proposem a continuació és la creació i l’elaboració, juntament amb altres companys, del fullet publicitari d’una empresa. Les activitats següents us ajudaran a planificar i preparar el treball a fi que el vostre fullet quede fantàstic.

•  Crear un fullet publicitari.

Prepara el teu treball 1

Més recursos

Llig la situació següent i respon com vulgues. Ofimàquina és una nova empresa dedicada a la fabricació, repartiment i reparació de maquinària d’oficina: ordinadors, telèfons, escàners, impressores, etc. De moment té molt pocs clients. Per això ha decidit donar-se a conéixer a més gent amb un fullet publicitari.

•  Com fer un fullet amb Office o Word (en anglés) http://www.wikihow.com/MakeBrochures-on-Microsoft-Word

A qui creus que hauria d’anar dirigit el fullet publicitari: només a empreses o a tot el públic en general? Per què? Trobes que en el fullet caldria fer referència únicament als productes que fabriquen o parlar també dels serveis de reparació i de repartiment que ofereixen? 2

Tria’n tres. Quins aspectes destacaries en el fullet publicitari sobre la maquinària que fabrica l’empresa Ofimàquina? Són màquines amb un disseny bonic. Estan a molt bon preu. Tenen una garantia de cinc anys. Són fàcils de manejar. Tenen una gran quantitat de prestacions. Són ecològiques.

3

Pensa i escriu. Quan creus que els consumidors estan contents amb aquests serveis que ofereixen algunes empreses? SERVEI DE REPARACIÓ

4

SERVEI DE REPARTIMENT

Imagina i descriu les qualitats que destacaries de l’empresa Ofimàquina.

122

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En la tasca d’aquest Saber fer els alumnes posen la llengua al servei d’un objectiu: crear un missatge atractiu. Practiquen així la descripció i la síntesi d’informació, i aprenen a combinar de forma creativa llengua escrita amb dibuix i color. En l’activitat 1, demaneu a un alumne que llija la informació del requadre en veu alta. A continuació, podeu deixar que responguen oralment a les dues preguntes. Tingueu en compte que el nom Ofimàquina és una proposta; per al seu fullet, els alumnes poden inventar-ne un altre. Igualment, en l’activitat 2, poden triar tres dels aspectes oferits sobre la maquinària, o bé, si volen, inventar-los ells, segons l’aspecte del producte que els interesse destacar.

54

En l’activitat 3, parleu-los dels noms dels diversos serveis que pot oferir una empresa (servei d’atenció al client, servei postvenda, servei d’assistència…). Aclariu que la distribució fa referència al trasllat i enviament de productes a un destí. En l’activitat 4, tracteu que els alumnes cavil·len quins aspectes poden fer que una empresa siga distinta i innovadora. Per exemple, que envie els productes a casa sense despeses d’enviament, que siga activa en les xarxes socials, etc. A l’hora de col·locar les imatges del fullet, recomaneu als alumnes que òbriguen un navegador, entren en un buscador i, amb l’opció de buscar imatges activada, escriguen un a un el noms dels productes que volen que isquen en el fullet. Després hauran de descarregar les imatges i inserir-les en el document. Opcionalment, poden dibuixar ells mateixos els productes, escanejar-los i inserir-los en el document.

7 8

8

NOTES

Elabora el teu guió 5

UNITAT

TREBALL COOPERATIU. Ajunta’t amb dos o tres companys més i realitzeu les activitats següents. – Poseu en comú les respostes a les preguntes de l’apartat Prepara el teu treball i decidiu entre tots quines utilitzareu per a elaborar el contingut del vostre fullet. – Trieu el tipus de fullet publicitari que elaborareu.

full de mà

díptic

tríptic

– Decidiu entre tots l’estructura del vostre fullet publicitari responent a les preguntes següents. Què direu com a presentació de l’empresa? En quina part del fullet posareu aquesta informació? Quins productes dels que fabrica l’empresa anomenareu? On els anomenareu? Què direu sobre els serveis que ofereix l’empresa? On ho direu? Fareu algun eslògan que cride l’atenció? Quin? On anirà? – Distribuïu-vos la faena segons les vostres capacitats i aptituds: un que s’encarregue de redactar els textos, un altre de dissenyar el fullet, un altre de buscar imatges...

Demostra que ho saps fer 6

Elaboreu el vostre fullet publicitari tenint en compte els aspectes següents. – Heu de ser coherents a l’hora d’adreçar-vos als receptors del fullet: parleu-los de tu o de vosté, però sempre igual. – Utilitzeu lletres de mides, formes o colors diferents per a destacar els apartats del vostre fullet (presentació de l’empresa, productes que fabrica, serveis que ofereix, eslògan). – Procureu que la informació del fullet siga clara i ordenada, i que l’aspecte final resulte atractiu visualment.

7

Presenteu el fullet davant de la resta de la classe perquè el valoren i expliqueu en veu alta com ha sigut per a vosaltres l’experiència de treballar en equip.

123

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 5, els alumnes hauran d’acordar el plantejament del fullet, ja que cada un haurà respost de forma distinta a les activitats anteriors. Convé que cada grup tinga en compte el parer de tots els membres, i que en el projecte es veja reflectida almenys una part del que cada membre ha proposat.

3   RM. SERVEI DE REPARACIÓ ▶ Quan se’ns fa malbé un producte i ens l’arreglen en poc de temps. SERVEI DE REPARTIMENT ▶ Quan comprem un producte i ens el duen a casa en poc de temps.

TREBALL COOPERATIU. En l’exposició que es demana en l’activitat 7, cada alumne pot referir-se a la part que ell ha realitzat, o bé presentar la que ha fet un altre company. En ambdós casos, convé que expliquen les qualitats positives i també els aspectes que més esforç els ha suposat.

Competències

Solucions 1  i  2  RL.

4  a  7   RL.

Competència digital. En l’edició del fullet publicitari amb l’ordinador, els alumnes treballen aquesta competència. Per a elaborar-lo, hauran de familiaritzar-se amb el programa d’edició de textos o imatges que useu. És probable que els alumnes necessiten ajuda de pares, germans o professor per a elaborar qualsevol dels tres formats de presentació que s’hi proposen.

55

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

Les frases fetes són expressions que tenen un del que tindrien si sumàrem els significats de les paraules que les componen. Les interjeccions són i s’usen per a paraules o grups de paraules que presenten sempre

Més recursos

i El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies a de paraula, sobretot en alguns noms de S’escriu entre vocals i de paraula. S’escriu

• Dictat (x de Xàtiva)  Després d’haver rebut algunes queixes, l’associació musical   «El Teix» ha decidit eixamplar a seixanta el nombre de places per als cursos d’enguany. Entre altres, s’ofereixen cursos de guitarra, baix, contrabaix i percussió. El mateix president, Xavier Aleixandre, ha declarat que el nostre poble mereix una oferta musical al mateix nivell que altres pobles de la comarca.

2

. .

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els verbs

Persona

Singular 3

NOTES

Temps

Tercera

Passat

Indicatiu

Imperatiu

substitueix la frase feta destacada en cada oració per l’expressió equivalent. Ahir no vam eixir perquè plovia a bots i barrals.

una miqueta / molt intensament

Aquesta pel·lícula no té ni cap ni peus.

no està acabada / no té sentit

Raül sempre ha donat la cara per Clara.

ha sigut amable / ha defensat

4

Escriu dues oracions que continguen alguna interjecció.

5

Analitza les formes verbals del text següent seguint l’exemple. Un nou company Ahir la mare ens va presentar el nou company de l’oficina. Es diu Manel i ajudarà la mare amb tot el que calga. És molt simpàtic. Abans que la mare apagara l’ordinador, ja ens havíem fet amics. Demà el convidarem a dinar a casa. Veniu vosaltres també i el coneixereu. Us encantarà! Exemple va presentar

6

VERB

PERSONA

NOMBRE

TEMPS

MODE

presentar

tercera

singular

passat

indicatiu

Explica com es pot representar el so de la x de Xàtiva posant dos exemples per cada cas.

124

Solucions 1   • Les frases fetes són expressions que tenen un significat diferent del que tindrien si sumàrem els significats de les paraules que les componen. Les interjeccions són paraules o grups de paraules que presenten sempre la mateixa forma i s’usen per a expressar emocions, establir comunicació entre el parlant i l’oient, etc. • El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies x i ix. S’escriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de persona i de lloc. S’escriu ix entre vocals i a final de paraula. 2   Els verbs. Nombre: Singular, Plural. Persona: Primera, Segona, Tercera. Temps: Passat, Present, Futur. Mode: Indicatiu, Subjuntiu, Imperatiu. 3   • Ahir no vam eixir perquè plovia molt intensament. 

56

• Aquesta pel·lícula no té sentit. • Raül sempre ha defensat Clara.

4   RL. 5   • Diu → dir, tercera, singular, present, indicatiu. • Ajudarà → ajudar, tercera, singular, futur, indicatiu. • Calga → caldre, tercera, singular, present, subjuntiu. • És → ser, tercera, singular, present, indicatiu. • Apagara → apagar, tercera, singular, passat, subjuntiu. • Havíem fet → fer, primera, plural, passat, indicatiu. • Convidarem → convidar, primera, plural, futur, indicatiu. • Veniu → vindre, segona, plural, imperatiu. • Coneixereu → conéixer, segona, plural, futur, indicatiu. • Encantarà → encantar, tercera, singular, futur, indicatiu.

6   RM. A principi de paraula (Xàbia, Xeresa) i en el grup ix entre vocals (lleixiu, reixa) i a final de paraula (baix, fluix).

8

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

Propòsits

Escriu la paraula col·lectiva representada en cada dibuix. A

B

8

C

D

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en les unitats anteriors. •  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

2

Explica amb paraules teues què és un eufemisme i posa’n exemples.

3

Construeix formes verbals afegint a cada arrel tres desinències diferents. perd-

mir-

lleg-

4

Digues a quina conjugació pertany cada verb de l’activitat anterior.

5

Escriu una paraula en cada cas. Que tinga tx a final de paraula.

6

NOTES

Que tinga ig a final de paraula.

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Un empatx inoportú Xavier es despertà queixós, angoixat i xop de suor. Li feien un mal terrible la panxa i els queixals. La nit d’abans li havia entrat un sobtat desig de xocolate i, mos a mos, s’havia menjat la caixa de bombons sencera. Empatxat com estava, es dutxà, agafà el cotxe i marxà al despatx. El director no podia faltar el dia de la inauguració de les noves oficines!

L’ús de x, tx i ig L’ús de x i ix

AUTOAVALUACIÓ Escriu V (verdader) o F (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 L’expressió trencar-se-li a algú el cor és una frase feta. 2 Si l’acció la realitza qui escolta, el verb està en primera persona. 3 El so de la x de Xàtiva s’escriu amb ix a principi i a final de paraula. 4 La forma cantàrem està en primera persona del plural. 5 El mode que expressa accions reals és el mode indicatiu.

125

Suggeriments didàctics Convé que els alumnes guarden corregit el dictat en el seu dossier d’aprenentatge. Així podran comparar el nombre de faltes respecte a dictats anteriors i posteriors i comprovar si han millorat, especialment en les grafies de la palatal africada sorda (x, tx, ig) i la fricativa sorda (x i ix).

Solucions 1   A bandada. B flota. C ramat. D arxipèlag. 2   RM. Paraula que usem per a substituir-ne una altra considerada socialment més dura, inconvenient o desagradable.

3   RM. Perdria, perdem, perdrà. Mira, mireu, miràrem. Llegiu, llegiríeu, llegia.

4   Perdre a la segona, mirar a la primera i llegir a la tercera. 5   RM. • Que tinga tx a final de paraula ▶ escabetx, despatx. • Que tinga ig a final de paraula ▶ mig, goig, mareig. 6   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 ▶ V. 2 ▶ F. 3 ▶ F. 4 ▶ V. 5 ▶ V.

Competències Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoavaluació permeten testar que els alumnes han interioritzat els continguts estudiats. Una activitat motivadora pot ser que ells mateixos creen un test a partir de continguts del llibre i el passen a un company perquè el resolga.

57

9

Explorem l’espai

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Les sigles.

GRAMÀTICA

• Verbs regulars i irregulars.

ORTOGRAFIA

• La partició de paraules.

LITERATURA

• El text teatral: diàlegs i acotacions.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• La ciència-ficció.

LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Identificar auditivament diferents programes televisius. • Expressar una opinió amb arguments.

• Localitzar informació en un text amb una ullada ràpida. • Llegir i comprendre una narració: Nits sense lluna.

• Escriure un text predictiu. •  Realitzar dictats.

• Un còmic sobre l’espai.

• Interés pels descobriments i els avanços en la ciència astronòmica.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Gust per la interpretació de personatges. • Inquietud per expressar-se per mitjà del dibuix i la pintura.

58

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 9: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 9: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 9.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 9: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 9.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina • La ciència-ficció.

CD Comunicació oral •  Unitat 9: pistes 14-15.

CD Lectures •  Unitat 9: pista 9.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Segon trimestre. Unitat 9.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Febrer

Març

Abril

59

Propòsits

9

Explorem l’espai

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Distingir auditivament diferents tipus de programes televisius.

• Aprendre a basar una opinió en arguments.

• Localitzar paraules en un text a simple vista.

• Escriure un text predictiu breu.

Més recursos • Expressions de possibilitat – Potser + futur → Potser viatjarem a altres planetes. – Pot ser que + present de subjuntiu → Pot ser que tinga raó. – Tal vegada → Tal vegada vindrà demà.

Escoltar 1

Escolta la pista 14 i tria. Quins tres programes se senten? Justifica la resposta. A Un concurs.

2

• Expressions de probabilitat – És probable que + present de subjuntiu → És probable que ploga. – Segurament → Segurament la tecnologia haurà avançat molt.

pistes 14-15

B Una pel·lícula.

C Un debat.

D Un noticiari.

E Un documental.

Escolta la pista 15 i respon. A quin dels programes anteriors fa referència l’anunci? Com es titula? En quin canal s’emet? A quina hora? De què tracta?

Parlar

• Teories de la conspiració dels allunatges del programa Apollo http://ca.wikipedia.org/wiki/Teories_ de_la_conspiraci%C3%B3_dels_ allunatges_del_Programa_Apollo

3

Llig i expressa la teua opinió. Estàs d’acord amb aquestes teories? Aporta arguments que servisquen per a recolzar la teua opinió. Algunes teories afirmen que l’arribada de l’home a la Lluna en 1969 no es va produir mai i que tot va ser només un muntatge dels Estats Units fet en un estudi cinematogràfic.

126

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que observen la imatge de dalt i deixeu que la descriguen. Sondegeu si saben de quina pel·lícula s’ha extret (Star Wars, en valencià La guerra de les galàxies). Pregunteu-los a quin d’aquests gèneres pensen que pertany el film: comèdia, pel·lícula històrica, drama o ciència-ficció. Procureu que justifiquen la resposta. Per a realitzar l’activitat 1, demaneu-los que escolten atentament la pista 14 del CD Comunicació oral. Aviseu-los que en la mateixa audició escoltaran diferents fragments d’àudio, i cada un d’un tipus de programa televisiu. A l’hora de corregir, deixeu que justifiquen oralment la tria. En acabant, si ho trobeu convenient, podeu demanar a cinc alumnes que descriguen quines són les característiques que parti-

60

cularitzen cada un dels cinc tipus de programes televisius que es mostren. Abans de reproduir la pista 15, corresponent a l’activitat 2, demaneu-los que lligen les preguntes a què han de respondre, per a saber en quins aspectes s’han de fixar més. Podeu plantejar l’activitat 3 com un debat entre dos parers: un grup donarà credibilitat a les teories que afirmen que aquell allunatge va ser un muntatge, i l’altre exposarà arguments que demostren que va ser real. Nomeneu un alumne moderador. Per a dur a terme el debat, caldrà que deixeu algun temps als xiquets per a buscar proves que fonamenten una posició i l’altra. Noteu que en l’activitat 6, els alumnes poden utilitzar el temps futur o bé el condicional. Tracteu que, quan escriguen,

UNITAT

Llegir 4

El cometa Halley va ser visible des de la Terra per última vegada l’any 1986. Segons determinen els estudis de l’astrònom anglés Edmond Halley, a qui deu el seu nom, no podrem tornar a vore a simple vista aquest cometa fins l’any 2062. Quant de temps!

Un nom de planeta. Un any del segle xxi. Un nom de persona. Una professió. Un any del segle xx.

5

NOTES

El cometa Halley

Localitza en el text sense llegir-lo les dades següents i anota el temps que tardes.

9

Llig el text anterior, calcula i completa. El cometa Halley és visible des de la Terra cada

anys.

Escriure 6

Tria, imagina i escriu un text predictiu breu. Què passarà en un futur si...? Es descobreix que hi ha vida en altres planetes.

Comença a apagar-se el Sol.

SABER FER TASCA FINAL

Un còmic sobre l’espai Com explicaries tu què és un còmic? Quins elements componen un còmic? Quina informació aporta cada un? De quina manera s’expressen els sorolls, els moviments, els sentiments, etc. en els còmics? En acabar aquesta unitat comprovaràs si SAPS FER un còmic sobre l’espai. Abans llegiràs un conte sobre les nits sense lluna, treballaràs vocabulari relacionat amb la ciència-ficció que et resultarà útil per a la realització del teu còmic i ampliaràs els teus coneixements sobre el valencià i el seu ús.

127

siguen sempre conscients del temps verbal que fan servir, i sàpien el motiu d’usar-ne un o un altre. En acabar les activitats, feu que lligen les preguntes sobre la tasca final i que les responguen oralment. Esbrineu si mai han dibuixat cap còmic i si els il·lusiona fer-ho.

Solucions 1   B Una pel·lícula (se senten les veus de dos personatges).

C Un debat (ix un tertulià opinant i s’esmenta una moderadora). E Un documental (una veu amb to uniforme informa sobre les característiques d’un planeta).

2   • A la pel·lícula. Guerra entre les estrelles. • En el canal dèsset. A les deu de la nit. • De l’atac d’uns invasors als habitants d’una estació espacial.

 

3 RL. 4 • Terra. • 2062. • Edmond Halley. • astrònom. • 1986. 5 El cometa Halley és visible des de la Terra cada 76 (setanta-sis) anys. 6   RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 5, els xiquets milloren aquesta competència esbrinant els dos elements d’un problema i trobant-ne la solució per mitjà d’una resta. Treballen, a més, un tema relacionat amb l’assignatura de Ciències de la naturalesa.

61

Competència lectora. ELS DIÀLEGS EN LA NARRACIÓ Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Reconéixer els diàlegs en una narració.

Previsió de dificultats •  Per tal que l’entenguen millor, potser és convenient que relacioneu el substantiu diàleg amb el verb dialogar i digueu als alumnes que és un sinònim de conversar.

Nits sense lluna SABER MÉS En quasi tots els contes hi ha moments en què els personatges parlen, és a dir, expressen amb paraules seues el que pensen, el que senten, etc. Aquestes intervencions directes dels personatges enmig de la narració són els diàlegs. L’ús de diàlegs en la narració fa que aquesta es desenvolupe d’una manera més àgil i amena.

Tina, amagant el cap darrere del pupitre, badallà per enèsima vegada aquell matí. Abdel, el seu company de classe, li preguntà en veu baixa: –Un altre badall, Tina? Què et passa? Que no has dormit aquesta nit? En el mateix to de veu, Tina contestà: –No badalle de son, sinó de fam... Després t’ho explicaré! El final de la classe arribà després de tres o quatre badalls més. Quan, per fi, sonà la sirena que indicava que era l’hora d’eixir al pati a esmorzar, Tina es llançà sobre l’entrepà com si li anara la vida, se’l menjà en dos mossos i, després, mirà amb ànsia el d’Abdel, tan gran com sempre. –Te’l menjaràs tot? –preguntà tímidament. Abdel, amb un somriure, li allargà un bon tros del seu entrepà de tonyina mentre deia: –Què passa, Tina? Que no t’has desdejunat? –Sí, però poquet... És que no he tingut temps –s’excusà Tina. –Però això com pot ser? Has de desdejunar-te bé, Tina! –protestà

128

Suggeriments sobre la lectura

ment del xic? Com es diu això que li ix del cap al xic de la dreta? (bafarada) De quin tipus de llibres és típic? (dels còmics).

ABANS DE LLEGIR

Feu que es fixen en el títol, Nits sense lluna, i pregunteu-los quin tipus de nits són aquestes, i què deu tindre a vore això amb el dibuix i la història que ara llegiran.

Anuncieu als alumnes l’aspecte de les narracions que treballareu en la sessió de hui: els diàlegs. Tracteu que ells mateixos facen una definició de diàleg amb paraules seues, i pregunteu-los de quina manera reconeixem un diàleg en un conte o una novel·la. Feu-los vore que, normalment, les paraules dels personatges van encapçalades per un guió llarg. Algunes voltes, en canvi, van entre cometes (« »). Insistiu que aquests signes indiquen que parlen ells, i no el narrador. Demaneu als alumnes que observen la imatge i llanceu-los algunes preguntes: On deuen estar els dos personatges? Per què ho penseu? On està assenyalant la xica? Ocorre aquesta escena en realitat? Com sabeu que és un pensa-

62

LECTURA Deixeu que els alumnes facen una lectura atenta del text, en silenci. Posteriorment, és convenient que reproduïu l’audició del conte, que trobareu en la pista 9 del CD Lectures. Abans d’escoltar-la, demaneu-los que es fixen especialment en els fragments en què parlen els personatges. En acabant, organitzeu una lectura en veu alta. Especialment en aquest cas, convé que l’alumne o alumnes que fan de narrador siguen distints dels que lligen la part dels personatges. Aquesta part

9 Abdel–. El desdejuni és una de les menjades més importants del dia i, si no la fas bé, podries caure malalta. –Ja ho sé, Abdel –contestà Tina amb la boca plena–. Però això no és el pitjor. El pitjor és que anit no vaig sopar. –Què? –s’espantà el xiquet, que sempre estava famolenc–. Per què? Et trobaves malament? –No. És que anit era nit sense lluna! Quan Abdel estava a punt de preguntar-li què tenia a vore la lluna amb el sopar, sonà de nou el timbre i no tingueren més remei que tornar a classe. Tina, amb la panxa plena, es concentrà sense dificultats en els problemes de matemàtiques. Abdel, per contra, picat de curiositat, no n’encertà ni un. A l’hora de dinar, li va faltar temps per fer la pregunta que li cremava a la llengua des de l’hora de l’esmorzar. –Què té a vore que anit no hi haguera lluna perquè tu no sopares? –És que els meus pares són astrònoms –explicà Tina–. I les nits sense lluna són les millors per a observar el cel. Ho sabies? Com que no molesta la seua llum, es veuen perfectament les estrelles... Abdel assegurà que li agradaven les estrelles i que trobava la professió d’astrònom molt interessant, però que no entenia per què era necessari saltar-se el sopar per observar les estrelles. Tina, amb un sospir, li digué que en realitat no s’havien saltat el sopar, però havien sopat tan prompte per poder mirar les estrelles amb el telescopi com més temps millor, que era com si no hagueren sopat. Abdel la mirà com si fóra extraterrestre. –Quina família més rara que tens! –i després afegí–: Saps? Venint de la família que véns, no hauries de dir-te Tina. –Ah, no? –se sorprengué Tina–. I com hauria de dir-me? –No ho sé... –dubtà Abdel–. Lluna, Estel... coses així. Noms espacials! Tina és massa normal. Tina esclatà en rialles. –Tina és un diminutiu. En realitat, el meu nom és Valentina: el nom de la primera dona astronauta! –digué orgullosa. Els ulls d’Abdel s’obriren com dues taronges. Qui era aquella dona astronauta? No l’havia sentida anomenar mai... Tot seguit Tina li parlà amb entusiasme de Valentina Tereshkova, l’astronauta russa de la qual portava el nom, i també dels planetes i les constel·lacions que havia vist tantes vegades a través del telescopi. Quan, al cap d’una estona, Abdel s’atreví a dir que li agradaria molt mirar alguna vegada el cel com ho feia ella, Tina va proposar: –Vine-te’n aquesta nit! Hui tampoc hi haurà lluna. Abdel, agraït i emocionat, només va dir una cosa: –Perfecte. Però portaré quatre entrepans, que jo preferisc sopar quan toca i no passar fam l’endemà!

badallà: obrí molt la boca sense voler, per fam o per son.

UNITAT

9

NOTES

enèsima: que ja s’ha repetit moltes vegades.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. desdejuni pitjor constel·lacions

129

la poden llegir dos alumnes que interpreten, respectivament, les intervencions de Tina i Abdel. Crideu-los l’atenció sobre els signes d’exclamació i d’interrogació, que els donen una pista sobre el to de veu que han d’adoptar. DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu l’adequació de la lectura. Tingueu en compte que, encara que no ho hagen fet del tot bé, en el pròxim apartat del llibre de l’alumne es reprendrà la lectura dels diàlegs d’aquesta narració, i llavors podreu insistir-hi. Comproveu que els xiquets han estat atents a la història: Què passa les nits sense lluna? Es veuen pitjor o millor les estrelles? Per quin motiu? Després, pregunteu-los què pensen que pot ser la contaminació lluminosa. Deixeu que diguen les seues opinions i, en acabant, expliqueu-los que és un feno-

 

men pel qual el cel nocturn, en lloc de ser fosc, té una llum dispersa que procedeix de la il·luminació artificial de les ciutats i que no deixa vore bé el firmament. Expliqueu que la contaminació lluminosa es dóna en les zones molt poblades. Parleu amb els alumnes de la importància de fer totes les menjades diàries per a tindre energia i estar sa. No fer-ho suposa un risc greu per a la salut.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En la lectura Nits sense lluna, els alumnes milloren aquesta competència, ja que les fases de la Lluna (que s’estudien en Ciències de la naturalesa) són un element clau per a entendre la història.

63

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Llegir en veu alta expressant emocions. Nit sense lluna.

7

Copia substituint cada expressió destacada per la paraula de les proposades que significa el mateix. Tina es llançà sobre l’entrepà com si li anara la vida i se’l menjà en dos mossos.

– Llig el diàleg en veu alta donant l’emoció adequada a les paraules dels personatges i un to més neutre a les paraules del narrador.

•  Fer un col·loqui sobre l’alimentació.

•  Si en l’última activitat alguns alumnes tenen problemes per a justificar amb exemples la temporització de la narració, aconselleu-los que busquen noms de lloc (la classe…) i expressions que indiquen temps, com ara parts del dia o noms de menjades (aquell matí, al cap d’una estona, a l’hora de dinar…).

Llig en veu alta el diàleg que mantenen Tina i Abdel a l’hora del pati seguint aquestes indicacions. – Fixa’t en les indicacions del narrador sobre les emocions de cada personatge en cada intervenció.

•  Valorar la comprensió de la narració

Previsió de dificultats

Treballe expressions del text

Comprenc el text 2

8

Observa i tria. Quin signe indica que parlen els personatges en una narració?

ràpidament

desesperada

lentament

Explica amb paraules teues què significa saltar-se el sopar.

Explique i interprete

A El punt (.). B Els punts suspensius (...). C La ratlla (–). 3

contenta

Observa i respon.

9

Relaciona amb números i respon. En quina fase de la lluna observen Tina i els pares les estrelles? 1

2

3

Qui és? Què fa? Quan ho fa? Per què ho fa?

lluna plena

lluna creixent

lluna nova

10 Digues què es pot confirmar i què no

NOTES

4

Recorda i completa.

a partir de la lectura.

A l’hora d’ Tina tenia molta bé perquè aquell matí no molt prompte la nit anterior. i 5

Corregeix els errors de les afirmacions següents sobre la lectura. Els pares de Tina són astròlegs. Les nits amb lluna són les millors per a observar les estrelles.

Tina comparteix amb els pares la seua passió per les estrelles. De major, Tina serà astrònoma. Abdel mira les estrelles amb Tina aquella nit. Abdel accepta la invitació de Tina per a vore les estrelles aquella nit. 11 EDUCACIÓ CÍVICA. Feu un breu col·loqui

sobre la importància de desdejunar-se bé abans d’anar a escola cada dia.

Tina i els pares no sopen les nits sense lluna. Tina convida Abdel a anar a vore amb ella el cel de nit la setmana pròxima.

Aprenc a fer comentaris 12 Digues quan, durant quant de temps

6

Explica d’on prové el nom de Tina i en homenatge a qui li’l van posar els pares.

i on passa la història de la lectura aportant exemples del text.

130

Solucions 1 2 3 4 5

  Activitat de lectura.   C.   • Tina. • Badallar. • A l’hora de classe. • Perquè té fam.   esmorzar / fam / s’havia desdejunat / havia sopat.   • Els pares de Tina són astrònoms. • Les nits sense lluna són les millors per a observar les estrelles. • Tina i els pares sopen prompte les nits sense lluna. • Tina convida Abdel a anar a vore amb ella el cel de nit aquell mateix dia. 6  De Valentina. Li’l van posar en homenatge a la primera dona astronauta, la russa Valentina Tereshkova. 7   Tina es llançà sobre l’entrepà desesperada i se’l menjà ràpidament.

8   RM. Significa no sopar un dia.

64

9   1 lluna creixent. 2 lluna nova. 3 lluna plena. En lluna nova. 10   Es poden confirmar la primera i la quarta afirmació: • Tina comparteix amb els pares la seua passió per les estrelles. • Abdel accepta la invitació de Tina per a vore les estrelles aquella nit. 11  i  12  RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Amb l’activitat 9 els alumnes repassen continguts relacionats amb l’assignatura de Ciències de la naturalesa. Competència social i cívica. En l’activitat 11 es pretén que els alumnes es consciencien de la importància que té per a la nostra salut que fem totes les menjades diàries.

Vocabulari. LA CIèNCIA-FICCIÓ 1

Escriu el nom de cada personatge on corresponga. extraterrestre científic astronauta robot

2

Aquell

El protagonista era un

Han premiat el

i la ciència-ficció.

•  Saber què són les sigles.

que va analitzar les restes d’aquell meteorit.

Més recursos

Tria en cada cas. A quin aparell es refereix cada un? coet plat volador

Ens envia informació des de l’espai.

radar

•  Sigles que es lletregen ADN (àcid desoxiribonucleic) AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) IPC (índex de preus de consum) FMI (Fons Monetari Internacional) RCP (reanimació cardiopulmonar) TDT (televisió digital terrestre) TSJ (Tribunal Superior de Justícia).

satèl·lit artificial

Escriu el nom d’un objecte que tinga la forma proposada en cada cas. ovalada

quadrada

redona

punxeguda

LEs sigLEs Hi ha paraules que s’han format a partir de la unió de les lletres inicials de diverses paraules. Per exemple, la paraula ovni està formada a partir de les inicials de les paraules objecte volador no identificat. Aquest tipus de paraules s’anomenen sigles.

4

•  Acrònims AMPA (associació de mares i pares d’alumnes) AVE (alta velocitat espanyola) COI (Comité Olímpic Internacional) OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) PIB (producte interior brut).

substitueix les paraules subratllades per la sigla que corresponga en cada cas. Aquest autobús pertany a l’Empresa Municipal de Transports. L’Agència Espacial Europea ha llançat un nou satèl·lit a l’espai.

AEE

DOCV

Vaig llegir la informació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

EMT

NIF

Necessite el teu número d’identificació fiscal per a fer la reclamació. 5

9

•  Aprendre vocabulari de l’espai

que provenia del planeta XZ350.

esperava impacient el moment d’enlairar-se cap a la Lluna.

L’

UNITAT

Propòsits

estava dissenyat per a recollir informació sobre Mart.

És la nau dels extraterrestres.

3

7 9

Escriu en sigles els noms de les institucions següents. Institut Valencià d’Art Modern.

Organització de Consumidors i Usuaris.

Organització de les Nacions Unides.

Universitat d’Alacant.

NOTES

UTILITZA EL DICCIONARI 6

Busca en un diccionari de sigles cada sigla proposada i anota’n el significat. ONG

DNI

UCI

IES

131

Suggeriments didàctics Feu notar als alumnes que hi ha sigles que es lligen lletra a lletra (ONG, TDT) i n’hi ha que es poden llegir com una paraula ordinària (OTAN, IVA). Aquestes últimes es diuen acrònims. Pregunteu-los quines de les sigles que ixen en l’apartat es poden llegir com una paraula normal.

Solucions 1   • Aquell robot estava dissenyat per a recollir informació sobre Mart. • El protagonista era un extraterrestre que provenia del planeta XZ350. • L’astronauta esperava impacient el moment d’enlairar-se cap a la Lluna. • Han premiat el científic que va analitzar les restes d’aquell meteorit. 2   Plat volador. Satèl·lit artificial.

3   RM. • ovalada → meló de tot l’any. • quadrada → taulell. • redona → disc. • punxeguda → agulla.

4   • EMT. • AEE. • DOCV. • NIF. 5   • IVAM. • ONU. • OCU. • UA. 6  ONG: organització no governamental. DNI: document nacional d’identitat. UCI: unitat de cures intensives. IES: institut d’educació secundària.

Competències Aprendre a aprendre. L’activitat 6 ensenya una nova utilitat dels diccionaris. Tingueu en compte que només s’hi solen incloure les sigles més conegudes. Aprofiteu per a diferenciar diccionaris escolars de diccionaris especialitzats i enciclopèdies.

65

Gramàtica. VERBS REGULARS I IRREGULARS Propòsits

Recordes què és un verb irregular? Comprova-ho amb aquesta activitat.

• Conéixer els verbs model de cada conjugació. • Diferenciar verbs regulars de verbs irregulars.

Copia Copia les les afirmacions afirmacions verdaderes. verdaderes. Quan Quan és és irregular irregular un un verb? verb? Un verb verb és és irregular irregular quan quan presenta presenta canvis canvis en en l’arrel. l’arrel. Un Un Un verb verb és és irregular irregular quan quan manté manté l’arrel l’arrel invariable invariable en en tota tota la la conjugació. conjugació. Un Un verb verb és és irregular irregular quan quan segueix segueix la la conjugació conjugació del del verb verb model. model. Un Un verb verb és és irregular irregular quan quan pren pren desinències desinències diferents diferents de de les les del del verb verb model. model.

• Conéixer les principals irregularitats dels verbs valencians. Verbs regulars i verbs irregulars

Més recursos •  Verb model de la primera conjugació – Cantar → cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten •  Verbs model de la segona conjugació – Batre → batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran – Témer → temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran

RECORDA Per a saber si un verb és regular o irregular, només cal conjugar el present d’indicatiu, el passat simple i el futur. Si el verb es conjuga com el corresponent verb model en aquests temps i no presenta canvis en l’arrel, és regular en tota la conjugació; en cas contrari és irregular.

Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació. Els verbs regulars mantenen l’arrel invariable en totes les formes de la conjugació i prenen sempre les mateixes desinències que el verb que els serveix de model: parlar, témer, batre, sentir o patir. Per exemple, cantar és un verb regular (cante, cantaré, cantí, cantava...) que segueix el model de parlar (parle, parlaré, parlí, parlava...). També són regulars els verbs que tenen l’arrel acabada en c, g, ç o j i que, tot i pronunciar-se igual al llarg de tota la conjugació, presenten algunes variacions ortogràfiques. Per exemple tancar (tanca, tanquí), jugar (jugà, jugueu), caçar (caça, cacen) o menjar (menjà, mengí). Els verbs irregulars presenten canvis en l’arrel (vaig, anem), no utilitzen les mateixes desinències que les del verb model corresponent (estic) o les dues coses alhora (sàpia). Alguns verbs com anar, fer o ser són irregulars.

irregularitats en els verbs valencians La majoria dels verbs irregulars presenten canvis sobretot en l’arrel. Aquests canvis poden ser bàsicament de dos tipus:

•  Verbs model de la tercera conjugació

En alguns verbs, com beure o viure, la vocal final de l’arrel es converteix en una consonant o una altra segons la forma verbal conjugada. Exemple: bec, bevem; visc, viviu.

–S  entir → sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten

En altres verbs, com poder o collir, el que canvia en l’arrel és la vocal. Exemple: puc, pots; cull, collim.

– Partir → partisc, parteixes, parteix, partim, partiu, parteixen

1

Respon. Què és més fàcil de conjugar: un verb regular o un d’irregular? Per què? Quins verbs amb variacions en l’arrel es consideren regulars? On solen presentar majoritàriament irregularitats els verbs valencians?

132

Suggeriments didàctics Llegiu amb els alumnes la informació teòrica a poc a poc i procureu que els queden clars els conceptes arrel (variable o invariable), desinència i verb model. Introduïu-los en la conjugació regular escrivint en la pissarra cada verb model (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia). Feu-los vore que la primera conjugació té un sol model, la segona en té dos (que es poden distingir conjugant el futur simple) i la tercera dos també (que es poden distingir conjugant el present). Animeu-los a comprovar quins verbs dels que coneixen segueixen algun dels models (són regulars) i quins, en canvi, varien en l’arrel o en la desinència (són irregulars). A propòsit de l’activitat 1, digueu als alumnes que la majoria dels verbs de la segona conjugació es consideren irregulars.

66

Quan expliqueu els verbs regulars que tenen canvis en l’arrel, és convenient fer-los vore que es tracta simplement d’una variació ortogràfica que ja coneixen (ca, que / ga, gue / ça, ce / ja, ge). L’arrel és, quant al so, la mateixa: pronunciem la mateixa k en tanca i en tanquem.

Solucions Activitat de coneixements previs. • Un verb és irregular quan presenta canvis en l’arrel. • Un verb és irregular quan pren desinències diferents de les del verb model.

1   • Un verb regular. Perquè manté l’arrel invariable al llarg de tota la conjugació i pren les mateixes desinències que el verb model. • Els que tenen l’arrel acabada en c, g, ç o j. • En l’arrel.

7 9 2

Localitza el verb irregular de cada grup tenint en compte el verb model que segueix i digues si presenta la irregularitat en l’arrel o en la desinència. VERB MODEL PARLAR

3

vaig

espremé

pertanyia

pressentim

dorms

cantaré

balle

córrec

prems

ajupiràs

òmplic

conviure

voler

carregar

Tria i completa els textos següents amb les formes verbals irregulars.

Pastadent, perquè

Fes que les plantes

(APUNTEU-VOS / SUBSCRIVIU-VOS)

(CRESQUEN / FLORISQUEN)

a Galàxia , la millor revista sobre l’espai.

sanes amb Vitalplanta.

(BADALLES / SOMRIGUES)

sense complexos.

5

– Canvis en la vocal de l’arrel: cuses (cosir), afiges (afegir), tus (tossir), vull (voler).

Digues quins d’aquests verbs que presenten variacions en l’arrel són regulars i per què. véncer

9

• Principals irregularitats dels verbs valencians – Canvis en l’última lletra de l’arrel: dec, dega, devem (deure) parec, parega, pareix (paréixer), viu, visc (viure).

VERB MODEL SENTIR

somiava

bussejar 4

VERB MODEL TÉMER

UNITAT

NOTES

Escriu la primera persona del singular dels temps proposats d’indicatiu d’aquests verbs irregulars i explica en què consisteix la seua irregularitat. ESCRIURE

MOURE

RECOLLIR

PRESENT PASSAT SIMPLE FUTUR

6

Consulta la conjugació dels verbs ser i anar al final d’aquest llibre i digues alguna de les irregularitats que presenten.

ELABORA EL TEU RESUM En què es diferencien els verbs regulars dels irregulars?

Els verbs regulars mantenen invariable i prenen . Els verbs irregulars, per contra, presenten del verb que en l’arrel, utilitzen desinències de les del verb model o

Quines irregularitats presenten la majoria dels verbs irregulars valencians?

La majoria dels verbs irregulars valencians presenten canvis . En alguns, com beure o viure, la vocal final de l’arrel en . En altres verbs, com poder o collir, es converteix en el que canvia és

133

2   VERB MODEL PARLAR → vaig (verb anar). Irregularitat en l’arrel. VERB MODEL TÉMER → córrec (verb córrer). Irregularitat en la desinència. VERB MODEL SENTIR → òmplic (verb omplir). Irregularitat en la desinència. 3   Són regulars bussejar i carregar. El canvi en l’arrel és estrictament ortogràfic: hi ha el mateix so j de Jaume en bussege i en busseja, i g de gat en carregue i en carrega.

4   Pastadent, perquè somrigues sense complexos. / Fes que les plantes cresquen sanes amb Vitalplanta. / Subscriviu-vos a Galàxia, la millor revista sobre l’espai. 5   ESCRIURE → escric, escriguí, escriuré (la vocal final u de l’arrel canvia en c o g). MOURE → moc, moguí, mouré (la vocal final u de l’arrel canvia en c o g). RECOLLIR → recull, recollí, recolliré (en el canvi de vocal de l’arrel: u > o).

6   RM. Ser → canvis en l’arrel, especialment en el passat simple (fui, fórem…). Anar → canvis en l’arrel en el present d’indicatiu (vaig…), en el de subjuntiu (vaja…) i en l’imperatiu (vés…). Resum. Els verbs regulars mantenen l’arrel invariable i prenen sempre les mateixes desinències del verb que els serveix de model. Els verbs irregulars, per contra, presenten canvis en l’arrel, utilitzen desinències distintes de les del verb model o les dues coses alhora. La majoria dels verbs irregulars valencians presenten canvis en l’arrel. En alguns, com beure o viure, la vocal final de l’arrel es converteix en una consonant o una altra segons la forma verbal conjugada. En altres verbs, com poder o collir, el que canvia és la vocal de l’arrel.

67

Ortografia. LA PARTICIÓ DE PARAULES Propòsits

Recordes com s’han de partir les paraules a final de línia? Comprova-ho resolent l’activitat.

• Realitzar correctament la separació de paraules a final de línia.

Copia la partició correcta de cada paraula i justifica l’elecció.

Previsió de dificultats • És possible que per a assegurar que tots els alumnes comprenen les regles de partició de paraules, hàgeu d’explicar de nou conceptes com ara diftong o dígraf. També caldrà vigilar que els alumnes separen correctament les paraules en síl·labes.

univers

astronauta

estrella

univ-ers

astronau-ta

estrel-la

uni-vers

astrona-uta

estre-lla

Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-) i en continuem l’escriptura en la línia següent. Per a fer-ho correctament cal tindre en compte aquestes normes: No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa síl·laba. Exemple: càp-sula i no cà-psula. No es poden separar els diftongs. Exemple: enlai-rar i no enla-irar. Cal separar els dígrafs en síl·labes diferents, excepte gu, qu, ll, ny i ig. Exemple: car-ro però llu-nyà.

Més recursos

No s’ha de deixar cap lletra sola ni a final ni a començament de línia. Exemple: amis-tat i no a-mistat.

• Diccionari de divisió sil·làbica en línia http://ca.oslin.org/syllables.php 1

Tria i copia. Per a quina paraula seria correcta la partició a final de línia proposada en cada cas? cor-

corall / corbata

oce-

oceà / oceànic

mil-

mil·ligram / milla

ca-

camaleó / caiman

2

Digues en quina norma de partició de paraules t’has fixat per triar cada paraula de l’activitat anterior.

3

Escriu paraules per exemplificar el que diu cada xiquet.

Els dígrafs rr, ss, tx, l·l, ix, tj i tg es parteixen en síl·labes diferents a final de línia.

En canvi, els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig no es parteixen mai.

134

Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes: Què feu quan, escrivint, noteu que l’última paraula de la línia no hi cap sencera? Com es diu el signe que usem per a partir-la? Recordeu-los el guió o ratlla per a introduir diàlegs que han vist a l’inici de la unitat i digueu-los que el guionet per a partir paraules és més curt. Deixeu que facen l’activitat de coneixements previs i tracteu que deduïsquen ells mateixos si una paraula es pot partir per qualsevol lloc o, en canvi, cal seguir unes regles. Tot seguit, demaneu a quatre alumnes que lligen, cada un, un punt de la teoria per a esbrinar per on es poden partir les paraules. En aquest apartat d’Ortografia és especialment convenient que feu la correcció de les activitats sempre en la pissarra, ja que és de forma visual que els alumnes retindran els contin-

68

guts i les regles, comparant les respostes correctes amb les incorrectes. Deixeu que en l’activitat 6, Per a pensar, siguen ells mateixos els que isquen a escriure les paraules en la pissarra, justificant la resposta triada. En la secció Aprén com s’escriu, aprofiteu per a recordar als alumnes que assenyalar i senyalar són paraules similars en la forma, però tenen un significat diferent. Mentre que la primera significa ‘Mostrar una persona o una cosa als altres amb un gest o senyal, especialment amb el dit’, senyalar és ‘Fer o posar un senyal en una cosa’. Per exemple, es pot senyalar amb el bolígraf el punt per on s’ha de tallar un full, o senyalar amb balises fluorescents un lloc d’una carretera on hi ha hagut un accident de trànsit. Podeu insistir en la diferència dient-los que quan assenyalem indiquem sense tocar, mentre que quan senyalem toquem i deixem una marca en allò que toquem.

7 9 4

Corregeix la partició a final de línia de les paraules que calga tenint en compte els diftongs. DIFTONGS

5

ai

au

qua

gua

ei

eu

qüe

güe

oi

iu

qüi

güi

ui

ou

quo

guo

parau-la

pa-isatge

piragü-ista

aqü-educte

boi-na

quo-ta

te-ulada

actu-ació

llengu-atge

llu-erna

NOTES

avioneta

constel·lació

pallasso

PER A PENSAR. Digues quines tres de les paraules següents no podries partir mai a final de línia i explica per què. arbre

7

ci-utat

9

Parteix de totes les maneres possibles aquestes paraules com si anaren a final de línia.

paraigüer 6

ci-ència

UNITAT

cua

idea

poal

via

iaio

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t bé en les paraules que hages de partir a final de línia. Exigències del guió Des de menut, Miquel havia somiat ser astronauta, recórrer l’univers de cap a peus i conéixer en primera persona galàxies, satèl·lits i constel·lacions. El que no havia imaginat mai és tindre com a acompanyant en els seus viatges espacials un extraterrestre d’un planeta allunyadíssim. Però això és el que deia el guió de la pel·lícula que protagonitzava. Què havia de fer?

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A acenyalar

B assenyalar

C aseynalar

D aseñalar

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. L

assenyalar Mostrar una persona o una cosa als altres amb un gest o senyal.

A

NY

R

A

A

V

S

S

E

Completa amb les grafies que corresponga aquestes paraules de la família d’assenyalar.

**

a e alat

*sse*alador

**enyalament 135

Solucions Activitat de coneixements previs. Uni-vers (v i e pertanyen a la mateixa síl·laba); astronau-ta (nau és una sola síl·laba); estre-lla (no es pot partir el dígraf ll).

1   Corbata, mil·ligram, oceànic, camaleó.

4   • cièn-cia. • pai-satge. • ciu-tat. • piragüis-ta. • llenguatge. • aqüe-ducte. • teu-lada.

5   Paraigüer → pa-raigüer, parai-güer. Avioneta → avi-oneta, avio-neta, avione-ta. Constel·lació → cons-tel·lació, constel-lació, constel·la-ció. Pallasso → pa-llasso, pallas-so.

2   Cor-bata (no cor-all) → No es poden separar les lletres

6   Cua (perquè deixaria una lletra sola a principi de línia),

que formen part de la mateixa síl·laba. Mil-ligram (no mil-la) → Cal separar els dígrafs en síl·labes diferents, excepte ll. Oce-ànic (no oce-à) → No s’ha de deixar cap lletra solta ni a final ni a començament de línia. Ca-maleó (no ca-iman) → No es poden separar els diftongs.

idea (perquè deixaria una lletra sola a principi o a final de línia), via (perquè deixaria una lletra sola a final de línia).

3  RM. Xar-rar, acces-sible, empat-xat, paral-lelisme, deixadesa, hostat-jaríem, prestat-geria. Re-queriment, esguellar, caramu-llava, apa-nyaríem, cabo-teig.

• B (assenyalar). • ASSENYALAR / assenyalar. • assenyalat, assenyalador, assenyalament.

7   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu

69

SABER FER

Propòsits

Un còmic sobre l’espai

•  Conéixer els recursos gràfics   i narratius del còmic.

En aquesta unitat posaràs a prova els teus dots artístics i elaboraràs un còmic ambientat en l’espai. Les activitats que et proposem a continuació t’ajudaran a preparar amb tot detall aquesta tasca a fi que n’obtingues un resultat espectacular.

•  Crear un còmic propi a partir   d’una història inventada.

Prepara el teu treball 1

Previsió de dificultats

Tria l’element que preferisques en cada cas per al teu còmic. LLOC DE L’ACCIÓ

•  És possible que alguns alumnes mostren rebuig quan plantegeu   la tasca de dibuixar, si pensen   que hi tenen poca habilitat. Animeu-los dient-los que l’important no és tant el dibuix   sinó el fet que hi utilitzen els recursos del gènere (bafarades, cartutxos, etc.) i que gaudisquen amb la creació d’una història.

Una estació espacial.

La Lluna.

Un planeta desconegut.

La Terra.

PROTAGONISTA

2

Un astronauta.

Un robot.

Un extraterrestre.

Un científic.

imagina i respon com vulgues. Quin problema tindrà el teu protagonista? Què farà per solucionar el seu problema? Amb qui s’enfrontarà? Qui l’ajudarà? Com acabarà tot al final?

Més recursos

3

• El llenguatge del còmic http://www.xtec.cat/~pribas/ projecte/projecte.htm

Relaciona cada element del còmic amb el seu ús i posa’n exemples. 1 CARTUTX

2 BAFARADES

3 ONOMATOPEIES

Per a representar sorolls. Per a introduir la veu del narrador, quan és necessari.

• Catàleg de còmics http://www.grupelsisards.cat/ comic/index.htm

Per a introduir la veu o els pensaments dels personatges. 4

• Revista Camacuc http://www.camacuc.com/inici.html

Digues què representa cada un d’aquests elements d’un còmic. A

B

C

D

E

F

! PAM

FFIIU U!!

136

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquesta tasca de Saber fer, els alumnes combinaran les habilitats lingüístiques amb els recursos gràfics i aprendran, des de la creació pròpia, com és l’art de contar històries en un nou gènere: el còmic. A propòsit de l’activitat 2, recordeu-los que, com en totes les històries, en el còmic hi ha un conflicte que cal resoldre, un personatge principal que intenta fer-ho, uns personatges secundaris que l’ajuden i uns altres que li ho posen difícil. Quan corregiu l’activitat 4, podeu mostrar als alumnes un recurs molt habitual en el còmic: les línies cinètiques. Són les línies que es posen al voltant d’una figura per a indicar que està en moviment.

70

En l’activitat 3, feu-los vore que el cartutx serveix per a contextualitzar una escena, dient el lloc on passa, si hi ha hagut un salt en el temps respecte a la vinyeta anterior, etc. Una vegada els alumnes hagen fet les activitats de Prepara el teu treball, feu-los notar que en aquesta unitat ja han vist dues formes distintes de contar una història, segons dos gèneres distints: el conte i el còmic (i encara en voran una tercera forma, el teatre). Feu que comparen com mostra cada un la veu dels personatges (amb guionets o dins de bafarades), la del narrador (en el còmic, dins del cartutx) i la disposició de l’escena (paraules enfront de dibuix i tipus de plans). Pregunteu-los quin dels dos gèneres els agrada més i per què. Si voleu, en l’activitat 6 podeu guiar els xiquets proporcionant-los recursos web que estiguen en valencià (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia).

9

9

NOTES

Elabora el teu guió 5

UNITAT

Escriu l’argument de la història que contaràs en el teu còmic. Per a fer-ho, utilitza les respostes que has donat en les activitats 1 i 2 de la pàgina anterior.

6

USA LES TIC. Busca en internet diversos models de còmics i fixa’t en les característiques següents. L’extensió dels textos escrits. La distribució dels elements en la vinyeta. Els recursos usats per a indicar moviment, velocitat, to de veu...

7

Prepara el guió del teu còmic a partir de les preguntes següents. Com serà l’escenari on passarà l’acció? I els personatges? En quantes vinyetes pots dividir la història? Què dibuixaràs en cada vinyeta? Quin tipus de bafarades utilitzaràs en cada vinyeta? Quin text hi posaràs? Hi haurà algun cartutx? On? Quina informació contindrà? Quins altres recursos utilitzaràs (signes d’interrogació i exclamació, onomatopeies, línies de moviment...)?

Demostra que ho saps fer 8

Elabora el teu còmic seguint aquestes indicacions. – Agafa un full i divideix-lo en tantes parts com vinyetes hages previst per a contar la teua història. Decideix la mida de cada vinyeta tenint en compte l’espai que necessitaràs segons els elements, els recursos, etc. que vulgues incloure-hi. – Fes els esbossos de cada vinyeta deixant lloc per a les bafarades, els cartutxos o els altres recursos que hages d’utilitzar-hi. – Escriu els textos de cada vinyeta on corresponga. – Abans de passar en net el còmic, comprova que els dibuixos expliquen la història, que els textos estan correctament escrits i que els elements de cada vinyeta estan ben distribuïts.

9

Trieu entre tots els tres millors còmics de la classe tenint en compte tant la història que s’hi conta com la presentació.

137

Solucions 1  i  2  RL. 3   1 Per a introduir la veu del narrador, quan és necessari. 2 Per a introduir la veu o els pensaments dels personatges. 3 Per a representar sorolls.

4   A Veu alta, alarma. B Pensament. C Veu baixa. D Portada (colp fort). E Sorpresa, alarma. F Moviment ràpid.

5  a  9  RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 6, els alumnes treballen aquesta competència fent una investigació pròpia de còmics en Internet. Valoreu que les webs aporten informació útil.

Consciència i expressió cultural. En l’activitat 8, els alumnes treballen a fons la creativitat artística. És convenient que guarden la seua creació en el dossier d’aprenentatge per a valorar críticament la faena feta.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Adaptar al còmic. Si als alumnes els ha agradat l’experiència de crear un còmic, podeu proposar-los que adapten al còmic el conte inicial de la unitat, Nits sense lluna, o bé el fragment teatral que voran en el pròxim apartat: La reconciliació. A més de gaudir del fet de dibuixar, interioritzaran molt millor les formes de mostrar l’acció, el diàleg, etc., de cada gènere.

71

Literatura. EL TEXT TEATRAL: DIÀLEGS I ACOTACIONS Propòsits

La reconciliació

•  Distingir diàlegs i acotacions en un text teatral.

(TATXA i CARMETA, sols al pati de l’escola, es miren a certa distància. Ell, vigilant que no el veja ningú, se li acosta.)

•  Adaptar un acudit a un text teatral.

TATXA (darrere d’ella. Amable). Carmeta, perdona’m. Jo no volia furtar-li la consola a Clara.

•  Interpretar un text teatral.

CARMETA (sense mirar-lo). Per què has de ser tan bèstia?

Més recursos

CARMETA. Les meues amigues diuen que estic eixint amb Godzilla.

TATXA (abraçant-la per darrere). Sempre no sóc així. TATXA (soltant-la. Enfadat). Qui ha dit això? Dis-m’ho i li faré un nuc als budells que no podrà anar al vàter en tres setmanes.

•  «Fem teatre!» (proposta   per a treballar les habilitats comunicatives) http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/ workspace/SpacesStore/ a5ea3abb-504d-4082-873c0be973ec20da/teatre_guia_ didactica.pdf.

CARMETA. Ho veus? TATXA (burleta). Però, què vols? Que em passe les hores dient paraules boniques com el Romeu eixe? CARMETA. Doncs sí. budells: parts en què es divideix l’intestí.

TATXA. Això està tirat. (CARMETA el mira esperant la seua demostració.) Carles alberola i roberto GarCía

•  «Racó del teatre» http://xtec.cat/crp-badalona/ recursos/teatre/teatre.html

Els textos teatrals són textos literaris pensats per a ser representats davant d’un públic. En els textos teatrals es pot diferenciar entre els diàlegs i les acotacions. Els diàlegs són els fragments de text on es reprodueixen les paraules dels personatges. Són la part més important del text teatral, ja que és a través d’aquests que avança l’acció. Les acotacions són les indicacions que fa l’autor sobre el vestuari, el decorat, els moviments i gestos dels personatges, etc., que s’han de tindre en compte en el moment de la representació.

1

Observa el fragment teatral anterior, tria i completa. lletra normal

cursiva i entre parèntesis

majúscula

En els textos teatrals els noms dels personatges s’escriuen , les paraules que diuen els personatges s’escriuen en i les acotacions en en

138

Suggeriments didàctics

Solucions

Demaneu als alumnes que observen, sense llegir-lo, el text La reconciliació, i pregunteu-los de quin tipus de text literari es tracta. Deixeu que ells mateixos justifiquen per quines característiques han reconegut, a simple vista, que es tracta d’un text teatral. Llegiu després la informació teòrica.

1   En els textos teatrals els noms dels personatges s’escriuen en majúscula, les paraules que diuen els personatges s’escriuen en lletra normal i les acotacions en cursiva i entre parèntesis.

Feu una lectura en cadena i en veu alta del fragment teatral. Després, feu eixir dos alumnes a la pissarra, cada un amb el text a la mà, i disposeu-los davant de la classe com els dos personatges de l’obra. Cada un llegirà el seu paper, i el professor els detindrà en cada acotació a fi que adapten bé el to de veu i l’actitud a les indicacions que s’hi donen. La resta de companys farà de públic. En acabant, feliciteu la parella per la seua interpretació amb un aplaudiment.

72

2   • El lloc on passa l’acció. • El moviment dels personatges. • L’actitud dels personatges. • El to de veu dels personatges. 3   • Narrador → En La reconciliació no hi ha narrador, sinó acotacions de l’autor mateix. • Diàlegs → En Nits sense lluna els diàlegs són la menor part del text, en La reconciliació els diàlegs són pràcticament tot el text. • Acció → En Nits sense lluna l’acció la conta el narrador, en La reconciliació l’acció la veiem a través del diàleg dels personatges. • Personatges →

7 9 2

3

Copia. Quina informació donen les acotacions del fragment La reconciliació? El lloc on passa l’acció.

Els elements del decorat.

El vestuari dels personatges.

L’actitud dels personatges.

Els moviments dels personatges.

El to de veu dels personatges.

9

NOTES

Explica breument les diferències entre aquest fragment i la lectura de la unitat, Nits sense lluna, utilitzant les paraules següents. narrador

4

UNITAT

diàlegs

acció

personatges

ARA EXPLORA TU. Llig la informació següent. Després, digues quina de les acotacions proposades sobre la mateixa escena creus que pertany a un guió cinematogràfic i quina a un text teatral i explica per què. Els guions cinematogràfics són els textos a partir dels quals es realitzen les pel·lícules. Encara que són molt semblants als textos teatrals, presenten algunes característiques especials, sobretot en les acotacions. Les descobrim? A (Primer pla frontal de GRACE fent un crit d’espant. Després queda en silenci, amb els ulls enrogits molt oberts, respirant profundament. A poc a poc la visió s’allunya i descobrim que està gitada. Gotes de suor sobre el front.) B (GRACE, gitada sobre el llit, es desperta fent un crit d’espant. Després queda en silenci respirant profundament.)

Demostra el teu talent 5

Busca un acudit que t’agrade i converteix-lo en un text teatral. Fes-ho així: 1. Selecciona la informació que posaràs en les acotacions: lloc on passa l’acció, gestos, moviments, emocions o actituds dels personatges, etc.

Per a poder-ho fer bé, en l’acudit ha d’haver-hi almenys un diàleg entre dos personatges.

2. Escriu el teu text teatral diferenciant diàlegs, acotacions i noms de personatges com has aprés. 6

Representa amb altres companys i companyes el text teatral que has escrit.

139

En La reconciliació són ells els qui fan avançar l’acció. En Nits sense lluna això ho fa, sobretot, el narrador.

4  RM. A pertany a un guió cinematogràfic perquè, a més d’informació sobre els gestos dels personatges i el decorat, hi ha informació sobre el tipus de pla i els moviments que fa la càmera que grava l’escena. B, en canvi, té les característiques típiques de l’acotació d’un text teatral. 5  i  6   RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 5 els alumnes realitzen una tasca més independent i menys dirigida, triant ells mateixos un acudit en què basar el seu text teatral.

Consciència i expressió cultural. Per mitjà de l’activitat 6 els alumnes treballen i milloren els seus dots per a la interpretació, posant-se en la pell dels personatges que ells mateixos han creat.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Acudir a representacions teatrals per a xiquets. Procureu assistir regularment a representacions teatrals amb els alumnes. Aquesta activitat acompleix diverses funcions educatives: acostuma els alumnes a assistir a actes públics, on s’han de respectar unes normes de comportament; els acosta a una forma d’art que uneix literatura, espectacle visual i, fins i tot, música; fomenta la imaginació; i fa que aprecien el treball en equip dels artistes.

73

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

Les sigles són paraules que s’han format a partir de la unió de de diverses paraules. . Per a partir-les Les paraules es parteixen a final de línia amb un correctament cal tindre en compte les normes següents: no es poden separar ni els ; cal separar els en síl·labes diferents, ni les lletres ; i no s’ha de deixar cap lletra sola ni a ni a final de línia. excepte

Més recursos • Altres irregularitats dels verbs valencians –A  fegiment de vocal de suport: Corre (córrer), obri (obrir), ompli (omplir).

En els textos teatrals hi ha els , que és on es reprodueixen les paraules , i les , que són les indicacions que fa l’autor sobre dels

2

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent.

–A  fegiment d’una d a l’arrel davant de r: moldré (moldre) però mol, pondré (pondre) però pon.

Classes de verbs

–T  erminació distinta en el participi: permés (permetre). Sense variacions ortogràfiques

NOTES 3

4

Amb canvis en

Amb diferents del model.

Amb les dues coses alhora.

Localitza la sigla que hi ha en cada oració i copia l’opció correcta. Què anomena? En el preu d’açò està inclòs l’IVA.

Impost sobre el valor afegit / Impost afegit al valor

Has vist la nova campanya de la DGT?

Direcció de Trànsit / Direcció General de Trànsit

La germana de Marta estudia a la UV.

Comunitat Valenciana / Universitat de València

Fes les comprovacions que calga i classifica els verbs següents en regulars i irregulars. passejar

traure

ballar

voler

partir

SÓN REGULARS

convéncer

escollir

dormir

saber

anar

SÓN IRREGULARS

5

Tria un dels verbs irregulars anteriors i explica en què consisteixen les seues irregularitats.

6

Explica per què són incorrectes aquestes particions a final de línia. floristeria

paracaigudes

motxilla

astronauta

140

Solucions 1   • Les sigles són paraules que s’han format a partir de la unió de les lletres inicials de diverses paraules. • Les paraules es parteixen a final de línia amb un guionet. Per a partir-les correctament cal tindre en compte les normes següents: no es poden separar ni les lletres que formen part de la mateixa síl·laba ni els diftongs; cal separar els dígrafs en síl· labes diferents, excepte gu, qu, ll, ny i ig, i no s’ha de deixar cap lletra sola ni a començament ni a final de línia. • En els textos teatrals hi ha els diàlegs, que és on es reprodueixen les paraules dels personatges, i les acotacions, que són les indicacions que fa l’autor sobre el vestuari, el decorat, els moviments i gestos dels personatges, etc.

74

2   Classes de verbs. Regulars: Sense variacions ortogràfiques; Amb variacions ortogràfiques. Irregulars: Amb canvis en l’arrel; Amb desinències diferents del model; Amb les dues coses alhora. 3   IVA ▶ Impost sobre el valor afegit. DGT ▶ Direcció General de Trànsit. UV ▶ Universitat de València. 4   SÓN REGULARS ▶ passejar, ballar, dormir, partir. SÓN IRREGULARS ▶ convéncer, traure, escollir, voler, saber, anar.

5   RM. Anar té canvis en l’arrel (vaig, anem…) i desinències diferents de les del verb model.

6   Floristeri-a → No es pot deixar una lletra solta a principi de línia (a). Paraca-igudes → No es pot partir un diftong (ai). mo-txilla → El dígraf tx s’ha de partir. Astron-auta → El guionet no ha de partir una síl·laba (nau).

9

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

Propòsits

Localitza una interjecció en cada bafarada. A

B

Ostres! M’he deixat els deures a casa!

Si vas a escola en bici, compte!

9

C

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en les unitats anteriors. •  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

Què dius! Clara i jo no som germanes!

NOTES 2

Escriu oracions en què les paraules i expressions anteriors no estiguen usades com a interjeccions.

3

Relaciona cada forma verbal amb la seua anàlisi. 1 menjarem

Segona persona del plural de temps de passat en mode indicatiu.

2 dorma

Primera persona del plural de temps de futur en mode indicatiu.

3 teméreu

Tercera persona del singular de temps de present en mode subjuntiu.

4

Explica com es representa el so de la x de Xàtiva i posa’n exemples.

5

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Una vesprada fantàstica A Xavier i a Ximena aquella vesprada de dissabte els va paréixer fantàstica. Els pares els van deixar anar amb els amics a l’estrena de l’última pel·lícula de ciència-ficció del director Aleix Càmera i, després, a l’eixida del cine, els van convidar a un gelat de plàtan amb xarop de maduixa deliciós. Què més es podia demanar?

L’ús de x i ix L’accentuació

AUTOAVALUACIÓ Escriu sÍ o NO i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Les sigles es formen amb les síl·labes inicials de diverses paraules. 2 Els verbs regulars prenen sempre les desinències dels verbs model. 3 Tots els dígrafs es parteixen a final de línia. 4 Els verbs anar, collir i beure són irregulars. 5 A final de línia es poden separar les lletres d’una mateixa síl·laba.

141

Suggeriments didàctics En l’activitat 5, la icona de la carpeta recomana que els alumnes guarden el dictat corregit en el seu dossier d’aprenentatge, a fi que siguen conscients del nombre de faltes que han comés, i comparen els resultats presents amb els anteriors i els futurs.

B Has d’anar amb compte quan circules en bicicleta. C No sent bé què dius. Per favor, parla més alt.

3   1 (menjarem) Primera persona del plural de temps de futur en mode indicatiu. 2 (dorma) Tercera persona del singular de temps de present en mode subjuntiu. 3 (teméreu) Segona persona del plural de temps de passat en mode indicatiu.

És convenient que en l’activitat d’Autoavaluació els xiquets posen exemples de cada aspecte que s’hi tracta. A propòsit de la tercera pregunta, feu-los recordar quins dígrafs no es parteixen a final de línia.

co), i amb el grup ix entre vocals (aixada, bruixa) i a final de

Solucions

Autoavaluació

1   A Ostres! B compte! C Què dius!

4   RM. Es representa x a principi de paraula (Xeresa, Xeraparaula (moix, baix).

5   Activitat de dictat. 1 ▶ NO. 2 ▶ SÍ. 3 ▶ NO. 4 ▶ SÍ. 5 ▶ NO.

2   RM. A A mon pare li encanta menjar ostres per Nadal.

75

10

Un món de llegendes

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• L’escena d’un conte. • Els neologismes.

GRAMÀTICA

• L’oració. El subjecte.

ORTOGRAFIA

• L’apòstrof i la contracció.

COMUNICACIÓ ORAL

• Diferenciar fets d’opinions en un debat. • Presentar-se caracteritzant un personatge típic de les llegendes.

• Llegir el fragment d’una llegenda i reconéixer-la. LECTURA

SABER FER

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un text instructiu: Com vore un trol (i no morir en l’intent).

• Escriure un relat breu per a explicar un fenomen natural. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• La narració oral d’un conte o una llegenda.

• Interés per la cultura popular pròpia.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Curiositat per la cultura d’altres països. • Respecte per les opinions dels altres. • Predisposició a superar-se i millorar les habilitats lingüístiques orals.

76

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 10: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 10: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació del segon trimestre: models B, A i E.

MATERIAL D’AULA

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 10.

Làmina

Ensenyament individualitzat

CD Comunicació oral

• Pla de millora. Unitat 10: fitxes 1, 2 i 3.

•  Unitat 10: pistes 16-17.

• Programa d’ampliació. Unitat 10.

Projectes de treball cooperatiu

• L’escena d’un conte.

CD Lectures •  Unitat 10: pista 10.

• Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Taller de teatre.

Quadern de l’alumne

•  Comprensió lectora.

• Segon trimestre. Unitat 10.

• Banc de dictats. • Fitxes d’ortografia. •  Anàlisi morfològica.

Projectes interdisciplinaris • Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors.

L’essencial de Llengua Llibre de lectura •  Pluja de lletres 6.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Febrer

Març

Abril

*La temporització d’aquesta unitat i de les següents pot variar en funció de les dates de Setmana Santa.

77

Propòsits

10

Un món de llegendes

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Caracteritzar amb la veu un personatge típic de les llegendes.

• Representar amb un company una escena de Dràcula.

• Escriure un relat per a explicar un fenomen natural.

Més recursos •  Informació sobre Dràcula, de Bram Stoker http://ca.wikipedia.org/wiki/ Dr%C3%A0cula

Escoltar

•  Personatges medievals Bisbe, botxí, bufó, burgés, camperol, comte, donzella, drac, esclau, faune, frare, joglar, malabarista, mercader, monjo, monstre, noble, ogre, patge, príncep, princesa, rei, reina, servent, sacerdot, soldat, trobador.

1

pistes 16-17

Escolta la pista 16 i respon. Quin tipus de programa és? De què s’hi parla? Quantes persones hi participen? Què defensa cada una?

2

Escolta les afirmacions de la pista 17 sobre l’audició anterior i digues quines són fets i quines són opinions dels participants. SÓN FETS

SÓN OPINIONS DELS PARTICIPANTS

Parlar 3

Tria un d’aquests personatges típics de les llegendes i presenta’t com si fores ell. Caracteritza el teu personatge imitant la veu, les postures, els gestos, etc., que creus que faria. una bruixa

un donyet

un cavaller

142

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que observen la imatge del castell enmig del llac. Pregunteu-los si creuen que representa un paisatge del passat, del present o del futur. Sondegeu què entenen ells per llegenda. Expliqueu-los que és una història que es conta de generació en generació i que, sovint, presenta fets meravellosos com a explicació d’esdeveniments històrics verdaders. Deixeu que els xiquets esmenten i conten alguna llegenda que coneguen. Llegiu les preguntes de l’activitat 1 i demaneu-los que escolten atentament la pista 16 del CD Comunicació oral. Una vegada hagen respost, podeu apujar el nivell de dificultat i preguntar-los quins són els noms i les professions dels participants en el debat. Si cal, reproduïu de nou l’audició.

78

Amb l’activitat 2 es pretén que els alumnes diferencien fets d’opinions. Feu-los vore que moltes vegades expressem una opinió com un fet, perquè hi creiem fermament o pensem que tenim raó. Tanmateix, convé educar l’esperit crític i aplicar-nos-el també nosaltres mateixos, i tractar de distingir una cosa de l’altra. Deixeu que els alumnes conten algun cas en què hagen presentat una opinió pròpia com un fet, i després s’hagen adonat que anaven errats. Doneu alguns minuts als alumnes per a triar el personatge i preparar la presentació que demana l’activitat 3. Feu que isquen un a un a la pissarra a presentar-se. Si voleu afegir un component lúdic a l’activitat, demaneu-los que no diguen qui són per tal que els companys endevinen, per mitjà de la veu i del que conten, quin personatge estan representant.

UNITAT

Llegir Coneixent el comte Dràcula

4

L’home vell em féu passar, tot dient en un excel·lent anglés:

5

L’home féu una gran reverència, alhora que contestava: –Jo sóc Dràcula i li done la benvinguda a ma casa, senyor Harker. Passe; l’aire de la nit és gelat i li cal menjar i descansar. Bram Stoker (adaptació)

NOTES

Llig el títol del text i explica qui és el personatge que s’hi anomena. Si no saps qui és, pots buscar informació sobre ell en enciclopèdies en paper o en línia.

–Benvingut a ma casa. Entre lliurement i per pròpia voluntat. –El comte Dràcula? –vaig preguntar per assegurar-me’n.

10

Llig el text i respon. Qui conta la història? Quin moment de la novel·la deu ser? Per què ho creus?

6

Representa l’escena amb un company o una companya.

Escriure 7

Inventa i escriu un relat breu que servisca per a explicar un d’aquests fenòmens naturals. Les estacions de l’any.

Els terratrémols.

Les ones del mar.

SABER FER TASCA FINAL

La narració oral d’un conte o una llegenda En una narració oral, creus que és important mantindre l’atenció del públic? Per què? Quins recursos solen utilitzar els contacontes, els humoristes, etc. per a mantindre l’atenció del públic? En què trobes que s’assembla una narració oral a una representació teatral? En acabar la unitat demostraràs que SAPS FER la narració oral d’un conte o una llegenda. Abans coneixeràs uns personatges llegendaris molt curiosos, aprendràs vocabulari sobre els contes i les llegendes, i treballaràs per expressar-te millor en valencià.

143

A l’hora d’elaborar el relat breu que es demana en l’activitat 7, proposeu-los que donen solta a la imaginació i expliquen el fenomen natural no amb arguments científics (que potser coneixen de l’assignatura de Ciències de la naturalesa), sinó amb una història fantàstica. Una vegada escrit i corregit pel professor, demaneu-los que guarden el relat en el seu dossier d’aprenentatge. Anuncieu als alumnes la tasca Saber fer que realitzaran al final de la unitat. Deixeu que responguen oralment a les tres preguntes plantejades.

Solucions 1   •  És un debat televisiu. De l’estrena d’una adaptació al

gènere musical de la llegenda del rei Artur. •  Hi participen dues persones: Emma Grada i Carles Riu. Emma pensa que l’obra serà un gran èxit, i Carles que serà un fracàs.

 

2   SÓN FETS ▶ Excàlibur és una adaptació al gènere musical de la llegenda del rei Artur. L’estrena del musical Excalibur es farà al teatre Romeu. Albert Henor i Marisa Guts participaran en el musical Excàlibur. SÓN OPINIONS DELS PARTICIPANTS ▶ L’estrena d’Excàlibur serà tot un èxit. El públic no entendrà l’adaptació que s’ha fet en el musical de la llegenda artúrica. Albert Henor i Marisa Guts són dues de les millors veus del panorama musical actual. 3 RL. 4 RM. El vampir protagonista d’una novel·la de Bram Stoker. 5 • La conta un dels personatges, el senyor Harker. • RM. És el començament. Perquè s’hi conta l’arribada al castell de la víctima del comte Dràcula. 6 i 7   RL.

79

Competència lectora. LES INSTRUCCIONS Propòsits • Llegir un text amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

Com vore un trol (i no morir en l’intent)

•  Conéixer alguns recursos dels

Heu sentit a parlar alguna vegada dels trols? Segons les llegendes populars, es tracta d’unes criatures enormes i peludes, que tenen molta força i molt poca intel·ligència i que viuen als boscos del nord d’Europa, concretament a Noruega, Suècia i Finlàndia.

textos instructius.

Més recursos •  Mitologia popular valenciana – Llegendes valencianes. Criatures mítiques de la tradició oral, Víctor Labrado (Ed. Bromera). – Llegendes de la ciutat de València. Víctor Labrado (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

Molta gent pensa que són éssers de mentida. Però, si visiteu algun d’aquests països i pregunteu als habitants dels pobles pròxims a les zones on viuen, de segur que trobareu algú que haja vist un o més trols durant alguna passejada nocturna pels boscos del voltant. Ara bé, si el que voleu és anar als boscos escandinaus per comprovar amb els vostres propis ulls l’existència d’aquestes increïbles criatures, seguiu al peu de la lletra les instruccions següents. Només així aconseguireu vore’ls sense posar-vos en perill.

•  Trols en la literatura moderna  l senyor dels anells, – E J. R. R. Tolkien. – Discworld, Terry Pratchett. – Harry Potter, J. K. Rowling. – La història interminable, Michael Ende.

SABER MÉS Hi ha textos en què s’explica com s’han de fer les coses per a obtindre un resultat determinat, és a dir, es donen instruccions. En aquests textos se solen utilitzar verbs en segona persona, singular o plural, de l’imperatiu o bé perífrasis d’obligació com cal + infinitiu, cal que..., s’ha de..., etc.

1. De primer, cal que prepareu una bosseta amb un bon muntó de monedes i objectes com més brillants millor. Aquests objectes brillants us serviran d’esquer per a atraure els trols a la posició on us trobeu. I és que si hi ha alguna cosa que realment faça tornar bojos els trols són els tresors. Segons diuen, les seues coves estan plenes d’or i de pedres precioses que han anat acumulant al llarg del temps. Però els trols no en tenen mai prou i, si veuen alguna cosa brillar enmig de la foscor, de segur que s’hi acosten per comprovar si es tracta d’un nou tresor. 2. Després, rebolqueu-vos entre fem i brutícia fins que feu una olor com més repugnant millor. Sí, ja sé que fa una miqueta de fàstic, però és l’única manera d’evitar que un trol us detecte. Els trols tenen un sentit de l’olfacte molt fi i desenvolupat i són capaços d’ensumar a centenars de metres de distància la presència d’un humà. Però si feu la mateixa pudor que ells, us confondran i estareu fora de perill.

144

Suggeriments sobre la lectura

de Noruega, Suècia i Finlàndia. Digueu-los que es tracta de països amb cultures molt similars.

ABANS DE LLEGIR

LECTURA

A continuació, demaneu a un alumne que llija la informació de Saber més, que explica les característiques dels textos instructius. Expliqueu que les instruccions són regles o recomanacions que es donen per a fer alguna cosa, utilitzar un producte o instal·lar un aparell. Per exemple, són instruccions la informació del fullet que acompanya qualsevol electrodomèstic o els passos que cal seguir per a donar-se d’alta en una xarxa social.

Reproduïu la pista 10 del CD Lectures i demaneu als xiquets que seguisquen la lectura en silenci. Atureu la reproducció quan s’acaben els tres primers paràgrafs. Llavors, si ho trobeu convenient, informeu els xiquets d’on es troben els boscos escandinaus assenyalant en un mapa d’Europa la zona

Deixeu que els xiquets posen exemples, si en saben, de textos amb instruccions. Raoneu que usar l’imperatiu o les perífrasis d’obligació respon al fet que el lector ha de realitzar les actuacions que li demana el text, amb un fi. Digueu-los que ara llegireu un text instructiu un poc especial.

Deixeu que els alumnes observen el títol i el dibuix que acompanya el text. Formuleu-los aquestes preguntes: Sabeu què és un trol? On i quan heu sentit parlar de trols? Penseu que els trols existeixen en la realitat? Què fa el trol del dibuix? Per què s’acosta a la cassola d’or?

80

10 3. A continuació, abrigueu-vos tant com pugueu utilitzant, sobretot, roba amb molt de pèl. D’aquesta manera aconseguireu, d’una banda, protegir-vos del fred (teniu en compte que en aquests països les temperatures a voltes no superen els zero graus) i, de l’altra, passar desapercebuts als ulls dels trols. I és que aquestes criatures extraordinàries, com que viuen en coves d’allò més fosques, són capaces de vore enmig de la negror més absoluta i us descobririen en un dir Jesús. Però camuflats entre tant de pèl, pensaran que sou un dels seus i us deixaran tranquils. 4. Quan arribeu al bosc, deixeu la bosseta amb els objectes brillants prop d’alguna de les coves on us diguen que s’han vist trols i amagueu-vos entre els matolls o les roques dels voltants. Ara només caldrà esperar que els trols es decidisquen a eixir de les seues coves per prendre banys de lluna, que és una altra de les seues activitats preferides, i descobrisquen el tresor que els heu dut. D’aquesta manera, amb una miqueta de sort, els podreu contemplar de ben prop sense córrer cap risc.

5. No obstant això, si a pesar de totes les precaucions, us descobreix algun trol mentre l’observeu, teniu dues alternatives per poder eixir de la trobada amb vida: o espantar-lo fent la carassa més horrorosa que pugueu (els trols consideren que som uns éssers horribles i no suporten vore’ns de massa prop) o córrer més ràpid que ell fins que es faça de dia, ja que si un raig de sol el toca, el convertirà en pedra i el farà esclatar. Així és que ja ho sabeu, amics: si us animeu a vore trols, feu-ho però amb molt de compte. No siga cosa que acabeu sent el plat principal d’un dels seus fastigosos banquets...

esquer: menjar o objecte que s’usa per a atraure ocells, peixos, etc. i atrapar-los.

UNITAT

10

NOTES

fàstic: sensació desagradable que ens provoca una cosa que no volem vore ni tocar perquè és lletja, bruta, etc. ensumar: olorar amb força. risc: perill. carassa: cara lletja.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. increïbles olfacte compte

145

 

Deixeu que els alumnes lligen en silenci els cinc punts restants del text, més el paràgraf final. També ho podeu fer deixant continuar la reproducció de la pista 10 per on l’havíeu deixada, i que els alumnes seguisquen la lectura. A continuació, si no han sorgit dubtes, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena.

Feu vore als alumnes que, aprofitant el format i les característiques d’un tipus de text seriós com són les instruccions, s’ha creat un text fantàstic i divertit. Digueu-los que d’això se’n diu sentit de l’humor.

DESPRÉS DE LLEGIR

Consciència i expressió cultural. Amb la lectura d’aquest text els alumnes coneixeran algunes nocions de la mitologia i les llegendes populars d’altres cultures, com és l’escandinava. Parleu de les similituds i les diferències amb la nostra cultura quant a la creació de personatges fantàstics.

Pregunteu als alumnes si creuen que aquest era un text d’instruccions «normal» i pregunteu-los si els ha agradat. Feu-los raonar que té una part explicativa o expositiva, perquè ens informa de característiques dels trols, però és també instructiu, perquè ens prescriu com actuar davant d’ells. Deixeu que diguen, amb exemples del text, en quins moments el text informa i quan, en canvi, dóna instruccions.

Competències

81

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Perfeccionar la lectura en veu alta. •  Valorar la comprensió del text

TREBALL COOPERATIU. Per parelles, perfeccioneu la lectura en veu alta.

6

– De primer, un de vosaltres llig en veu alta un paràgraf de la lectura i l’altre hi està atent per corregir possibles problemes d’entonació, pronúncia, dicció, etc.

Com vore un trol (i no morir en l’intent).

2

•  Expressions de finalitat

emmalalteixen

precís

Justifica amb exemples del text aquestes característiques dels textos instructius.

S’usen verbs en imperatiu o perífrasis d’obligació. 3

Completa una fitxa com aquesta sobre els trols amb dades de la lectura.

7

Sentits més destacats: Gustos:

4

Classifica les accions següents. Quin objectiu tenen? A Abrigar-se amb roba amb molt de pèl. B Posar objectes brillants prop de la cova dels trols.

8

9

Tria tres adjectius que descriguen els trols i justifica-ho amb exemples del text. espavilats

avariciosos

bruts

babaus

envejosos

valents

Reflexiona i respon. Creus que els trols són éssers reals o fantàstics? Per què deuen dir els habitants del voltant que els han vist?

10 EDUCACIÓ CÍVICA. Expressa la teua

opinió sobre l’afirmació següent. Les llegendes i les tradicions d’un poble ens ajuden a conéixer-lo millor.

C Rebolcar-se entre el fem i la brutícia.

Aprenc a fer comentaris

ATRAURE ELS TROLS

11 Escriu un text breu que responga

PROTEGIR-SE DELS TROLS 5

Escriu una oració amb l’expressió en un dir Jesús.

Explique i interprete

Lloc on habiten: Aspecte físic:

delicat

Tenen un olfacte molt fi.

Nom:

NOTES

encanten

Les coses brillants els fan tornar bojos.

Es diu l’ordre en què s’han de fer les coses.

–P  erquè + subjuntiu → T’ho dic perquè li ho faces saber. – A fi que / Per tal que + subjuntiu → El vam bonegar a fi que corregira la seua conducta. – A fi de / Per tal de + infinitiu → Anirem a la reunió a fi d’exposar la nostra proposta.

mentiders

Els trols són éssers de mentida.

Comprenc el text

Més recursos

Substitueix cada paraula o expressió destacada per l’equivalent. fantàstics

– Després, canvieu els papers.

•  Conéixer les característiques dels textos instructius.

Treballe expressions del text

Explica què pots fer si et descobreix un trol i què s’aconsegueix amb cada acció.

a aquestes preguntes. Quin tipus de text és la lectura de la unitat? En quina persona estan la majoria de verbs? De quin mode: indicatiu o imperatiu?

146

Suggeriments didàctics TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 1, els mateixos alumnes s’avaluen i s’ajuden a millorar la seua dicció.

Solucions 1   Activitat de lectura. 2   • Les instruccions estan numerades. • Cal que prepa-

5   Fer-li una carassa per a espantar-lo o córrer fins que es faça de dia i la llum del sol el convertisca en pedra i el faça esclatar. 6   • Els trols són éssers fantàstics. • Les coses brillants els encanten. • Tenen un olfacte molt precís. 7   RM. «Els caramels s’acabaren en un dir Jesús». 8   Babaus (tenen molt poca intel·ligència), avariciosos (no en tenen mai prou), bruts (si feu la mateixa pudor que ells).

reu… rebolqueu-vos… abrigueu-vos… deixeu…

9  i  10   RL.

3   Nom: trol. Lloc on habiten: coves i boscos del nord d’Europa. Aspecte físic: enorme i pelut. Sentits més destacats: olfacte i vista. Gustos: guardar objectes brillants, prendre banys de lluna.

11  • Un text instructiu. • 2a persona del plural. • Imperatiu.

4   ATRAURE ELS TROLS ▶ B. PROTEGIR-SE DELS TROLS ▶ A, C.

82

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 10 es pretén inculcar en els xiquets l’hàbit d’argumentar sempre que donen una opinió.

Vocabulari. L’ESCENA D’UN CONTE 1

10 7

Relaciona cada personatge de conte amb allò que el caracteritza. drac

gnom

fada

donyet

3

•  Aprendre vocabulari sobre els contes.

2 Fa encanteris per ajudar les persones.

•  Saber què són els neologismes.

4 Té cua i escates i tira foc per la boca.

Més recursos

Ordena les peces i escriu el nom de cada lloc del bosc. Part del bosc on no hi ha arbres.

A

NA

RI

Bassa d’aigua on viuen les granotes.

LL

A

TO

Forat on s’amaguen els conills, les raboses...

U

C

A

Cau dels óssos, els ratpenats...

O

V

A

•  Més neologismes

CLA

– Autofoto: Foto que es fa un mateix amb el telèfon mòbil. – Bandana: Mocador estampat que es du al cap o al coll. – Barranquisme: Esport de descens de barrancs. – Caiac: Tipus de piragua. – Clicar: Accionar un botó del ratolí. – Espot: Espai publicitari breu. – Falàfel: Pilota de pasta de cigrons amb espècies. – Pàdel: Esport semblant al tenis. – Tuit: Missatge curt en un microblog. – Trol: Qui publica missatges provocatius en les xarxes socials. – Top: Peça de vestir femenina que cobreix el bust. – Pilates: Mètode d’entrenament físic.

C

Observa i completa amb les paraules del quadre. Què hi ha en cada dibuix? Hi ha la

a d’un arbre.

matoll

molsa

soca

bolet

Hi ha un peus d’un

als

ELS NEOLOGISMES Els neologismes són les paraules que es creen per poder anomenar coses, accions, professions, etc. que abans no existien. Per exemple, la paraula contacontes és un neologisme més o menys recent, creat per a anomenar les persones que narren o lligen contes davant d’un públic.

4

Localitza un neologisme en cada oració i classifica’l. A quin camp pertany? Marina s’ha posat un implant dental.

Miquel ha demanat un microcrèdit per fer un viatge.

No em funciona bé la càmera web.

Ma tia s’ha fet una liposucció a les cames.

El meu germà Andreu és mileurista.

M’han regalat una tauleta tàctil fantàstica!

NOVES TECNOLOGIES

ECONOMIA

MEDICINA

UTILITZA EL DICCIONARI 5

10

Propòsits

1 És molt menut però molt savi i viu al bosc.

3 Té les orelles punxegudes i és molt entremaliat.

2

UNITAT

Busca en el diccionari en línia del Termcat el significat de les paraules següents relacionades amb la informàtica i Internet i escriu una oració amb cada una. microblog

piulada

pirata

cibercafé

Wi-Fi

147

Solucions 1   1 (gnom) És molt menut però molt savi i viu al bosc. 2 (fada) Fa encanteris per ajudar les persones. 3 (donyet) Té les orelles punxegudes i és molt entremaliat. 4 (drac) Té cua i escates i tira foc per la boca. 2   • Part del bosc on no hi ha arbres ▶ clariana. • Bassa d’aigua on viuen les granotes ▶ tolla. • Forat on s’amaguen els conills, les raboses… ▶ cau. • Cau dels óssos, els ratpenats… ▶ cova.

3   Hi ha molsa a la soca d’un arbre. Hi ha un bolet als peus d’un matoll. 4   ECONOMIA ▶ El meu germà Andreu és mileurista. Miquel ha demanat un microcrèdit per fer un viatge. NOVES TECNOLOGIES ▶ No em funciona bé la càmera web.

M’han regalat una tauleta tàctil fantàstica! MEDICINA ▶ Marina s’ha posat un implant dental. Ma tia s’ha fet una liposucció a les cames.

5   • microblog: Blog els apunts del qual tenen un nombre reduït i limitat de caràcters. • piulada: Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog. • pirata: Persona que s’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de traure’n un profit. • cibercafé: Establiment comercial que, a més de servir generalment menjar i begudes, posa a la disposició dels clients ordinadors amb connexió a Internet a un preu preestablit. • Wi-Fi: Ubicació geogràfica específica en la qual s’ofereix accés públic a una xarxa de serveis mòbils de banda ampla, sense fil. RL.

83

Gramàtica. L’ORACIÓ. EL SUBJECTE Propòsits

Què recordes sobre l’oració? Fes les activitats següents i ho sabràs.

• Distingir entre frases i oracions. • Reconéixer el subjecte lèxic i el subjecte gramatical en una oració.

Miquel dibuixa bé.

La casa té.

Sol i núvols.

No allí va.

Ha guanyat Isabel!

De nit, el gos lladra.

Respon. Qui realitza l’acció en cada una de les oracions anteriors?

• Saber les parts en què es pot estructurar el subjecte.

Els enunciats: frases i oracions

Previsió de dificultats

Quan ens comuniquem a través del llenguatge, ho fem mitjançant enunciats. Els enunciats són agrupacions ordenades de paraules que tenen sentit complet. Els enunciats poden ser frases, si no tenen cap verb en forma personal (Que divertit!), o oracions, si contenen almenys una forma verbal conjugada (Lluís entra a l’edifici).

•  En aquest apartat s’esmenten diverses categories gramaticals (substantius, determinants…). Convé assegurar-se que els alumnes no tenen problemes per a reconéixer-les i distingir-les. •  Els alumnes poden interpretar, erròniament, una frase (per exemple, Menjant pomes) com una oració només perquè conté una forma verbal. Caldrà, per tant, insistir en la diferència entre les formes personals, que estan conjugades, i les no personals (infinitiu, gerundi i participi).

Copia només les oracions.

Parts de l’oració: subjecte i predicat Les oracions s’estructuren en dues parts: subjecte i predicat.

RECORDA

El subjecte és la persona, l’animal o la cosa que realitza o pateix l’acció verbal. Hi ha dues classes de subjecte: – El subjecte lèxic és la paraula o el grup de paraules que fa la funció de subjecte dins de l’oració. Per exemple, en l’oració La mare llig, el subjecte lèxic és La mare.

La funció de determinant la solen realitzar els articles, els demostratius, els possessius, etc., quan van davant del substantiu. La funció de complement la poden realitzar els demostratius, els possessius, etc., quan van darrere del substantiu; els adjectius, tant si van davant com darrere del substantiu; o un grup nominal precedit de preposició.

– El subjecte gramatical està format pel nombre i la persona que expressa la forma verbal. Per exemple, en l’oració Espere un amic, el subjecte gramatical és la primera persona del singular (jo). El predicat és allò que es diu del subjecte. El seu nucli sempre és un verb.

L’estructura del subjecte Les oracions solen tindre com a subjecte lèxic un grup nominal. El nucli del subjecte, per tant, sol ser un substantiu o un pronom (El cantant xiula. / Ell xiula). Aquest nucli pot anar acompanyat o no d’una o més paraules en funció de determinant (la meua cartera) i d’un o més complements (la meua cartera roja de pell).

1

Respon. Què tenen en comú les frases i les oracions? En què es diferencien? Què és el subjecte lèxic d’una oració? I el subjecte gramatical?

148

Suggeriments didàctics

Solucions

Insistiu als alumnes que per a saber si estan davant d’una frase o d’una oració han de buscar un verb en l’enunciat, concretament, un verb en forma personal. Si no n’hi ha, es tracta d’una frase, i si n’hi ha almenys un, es tracta d’una oració.

Activitats de coneixements previs. • Miquel dibuixa bé. • Ha guanyat Isabel. • De nit, el gos lladra. / Les accions les realitzen Miquel, Isabel i el gos (els subjectes).

Expliqueu als xiquets que, per a reconéixer el subjecte, han de preguntar al verb qui o què fa l’acció que indica. Quan expliqueu el subjecte gramatical, aclariu-los que el subjecte a vegades pot eixir clarament en l’oració (Nosaltres som amics) i a vegades no. Quan no ix explícit, l’han de deduir de la forma del verb. Il·lustreu-ho amb un exemple: en l’oració Som amics la forma som indica que el subjecte gramatical és la primera persona del plural: nosaltres; en Sou amics, la segona persona del plural; en És amic, la tercera del singular (ell o ella), etc.

84

1   • Que ambdues són enunciats. Les frases no tenen cap verb en forma personal, i les oracions sí. • És la paraula o grup de paraules que designen la persona, animal o cosa que fa o pateix l’acció. És el nombre i la persona que expressa la forma verbal. 2   A El suc costa un euro. B Quin conte més entretingut! C Per molts anys, Clàudia! D Anirem demà al teatre. 3   SÓN FRASES ▶ B, C. / SÓN ORACIONS ▶ A, D. 4   RM. Sí. Totes les oracions tenen almenys una forma verbal conjugada, i aquesta té sempre una persona i un nombre.

10 7 2

Ordena les paraules i forma enunciats. A

3

conte més quin entretingut!

D

anys, per Clàudia! molts

al anirem demà teatre.

Classifica els enunciats anteriors i afig un exemple més a cada grup. SÓN ORACIONS

SÓN FRASES 4

10

NOTES B

el un suc costa euro.

C

UNITAT

PER A PENSAR. Digues si estàs d’acord o no amb l’afirmació següent i explica per què. Totes les oracions tenen sempre subjecte gramatical; si no, no són oracions.

5

Analitza el subjecte gramatical d’aquestes oracions. Després escriu un subjecte lèxic adequat per a cada una. Dorm al pis de dalt.

6

7

Vindreu a la festa?

Hem llegit aquest llibre.

Separa les oracions següents en subjecte i predicat. El vell rellotge de la plaça no funciona.

En la cova vivia un drac ferotge.

Una forta ràfega de vent va tombar l’arbre.

La meua amiga de Benissanó té cotxe nou.

Ahir Oriol estudià anglés a la biblioteca.

Abriga molt aquest jersei de llana.

Analitza els subjectes de les oracions anteriors seguint l’exemple. Exemple

el

vell

rellotge

Det. Compl.

N.

de la plaça Compl.

ELABORA EL TEU RESUM Què són els enunciats? Quines classes d’enunciats hi ha? Què caracteritza les oracions?

Com s’estructura el subjecte lèxic?

Els enunciats són agrupacions . Els enunciats poden ser

de paraules que tenen o

Les oracions són enunciats que contenen almenys (que pot ser i que s’estructuren en dues parts: un ) i un lèxic o El subjecte lèxic consta sempre d’un i de acompanyat o no de

que pot anar

149

5   • Dorm al pis de dalt → jo (primera persona del singular) o ell (tercera). • Vindreu a la festa? → vosaltres (segona persona del plural). • Hem llegit aquest llibre → nosaltres (primera persona del plural). RM. Enric, Blai i tu, Pep i jo.

6   • El vell rellotge de la plaça (subj.) no funciona (pred.). • Una forta ràfega de vent (subj.) va tombar l’arbre (pred.). • Ahir Oriol (subj.) estudià anglés a la biblioteca (pred.). • En la cova vivia (pred.) un drac ferotge (subj.). • La meua amiga de Benissanó (subj.) té cotxe nou (pred.). • Abriga molt (pred.) aquest jersei de llana (subj.). 7   • Una

forta ràfega de vent.

Det. Compl. • Oriol Nucli

N.

Compl.

• un drac ferotge. Det. N. Compl. • La meua amiga de Benissanó Det. Det. N. Compl. • aquest jersei de llana. Det. N. Compl. Resum. Els enunciats són agrupacions ordenades de paraules que tenen sentit complet. Els enunciats poden ser frases o oracions. Les oracions són enunciats que contenen almenys una forma verbal conjugada i que s’estructuren en dues parts: un subjecte (que pot ser lèxic o gramatical) i un predicat. El subjecte lèxic consta sempre d’un nucli que pot anar acompanyat o no de determinant i de complements.

85

Ortografia. L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ Propòsits

Què recordes de l’ús de l’apòstrof i de les contraccions? Comprova-ho!

• Conéixer i aplicar les regles ortogràfiques de l’apostrof i la contracció.

Escriu V si és verdader o F si és fals. S’apostrofen els articles el i la i la conjunció que. L’article la no s’apostrofa davant i, hi, u, hu àtones. Les contraccions es produeixen quan entren en contacte les preposicions a, de i per amb els articles el i els.

Previsió de dificultats • És possible que alguns alumnes no comprenguen què significa que i, hi, u, hu poden fer de consonant a principi de paraula. Feu-los vore que si apostrofen l’article davant de paraules com huit o ioga i lligen el resultat, comprovaran que és incomprensible, tal com passaria si apostrofaren l’article davant d’una paraula començada en consonant.

Més recursos

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen (l’, d’) generalment davant de les paraules que comencen en vocal o en h. Exemple: l’aigua, l’hort, d’oli. Ni el ni la ni de s’apostrofen davant de les paraules que comencen en i, hi, u, hu quan aquestes fan de consonant i no de vocal. Exemple: el iot, la hiena, de huit. L’article la tampoc s’apostrofa davant de les paraules que comencen en i, hi, u, hu àtones ni davant del nom de les lletres. En aquest últim cas tampoc s’apostrofa la preposició de. Exemple: la història, la erra, de ema.

SABER MÉS També s’apostrofen alguns pronoms febles quan van davant de verb començat en vocal o darrere de verb acabat en vocal que no siga u: t’acompanye, parla’ns.

• Altres contraccions Ca + el: cal metge Ca + els: cals iaios Ca + en: Can Pere

Els articles el i els en contacte amb les preposicions a, de i per donen lloc a les contraccions al, als, del, dels, pel, pels. Exemple: al parc, dels amics, pel camí. En cas que l’article el es puga apostrofar amb la paraula següent, no es fa la contracció. Exemple: a l’aeroport.

1

2

Digues quina paraula de cada grup no podria anar darrere de la forma proposada i explica per què. el

pastís

l’

ungla

d’

una

huit

iogurt

hora

imatge

humitat

helicòpter amiga

animals

rei hamaca

olives

essa

Completa amb el, la o l’, segons corresponga. Un conte al·lucinant

*

* *

*

altre dia iaio em va dur de biblioteca un conte que es diu « nàufrag de illa perduda». història passa enmig de oceà Pacífic i és al·lucinant. No veig hora de llegir-ne la segona part!

*

* *

*

150

Suggeriments didàctics Els alumnes tenen bones nocions de què són l’apòstrof i la contracció, que ja han estudiat en cursos anteriors. Quant a l’apòstrof, ara és convenient recordar-los que, partint de la regla general (apostrofar davant de vocal o h), l’article la té tres excepcions i la preposició de, dues. Els alumnes deuen tindre ben interioritzades les contraccions al i del, atés que les han estudiades també en l’assignatura de llengua castellana. És doncs, convenient, insistir en les altres contraccions (als, dels, pel, pels), com també en els casos en què la contracció es veu anul·lada per la necessitat d’apostrofar (a l’atzar, de l’aire, per l’home). Tracteu que abans d’escriure una contracció, els alumnes es fixen sempre en la paraula que hi ha darrere.

86

És pertinent insistir en la contracció de per quan darrere hi ha l’article masculí (pel), atesa la tendència d’alguns parlars a no fer-la (*per el carrer, *per lo carrer). En la informació de Saber més s’esmenta l’apostrofació dels pronoms febles. Poseu-los-en exemples, tant d’apostrofació davant de verb (s’allarga, m’alce) com darrere (canta’m, porta’l). En la secció Aprén com s’escriu s’estudia la paraula disfressa. Inquiriu als alumnes sobre quins aspectes de la paraula convé recordar. De la grafia, hauran d’esmentar el dígraf ss i la consegüent pronunciació amb s sorda. Sobre el gènere del substantiu convé destacar que disfressa és un substantiu femení (la disfressa, les disfresses), a diferència de la paraula equivalent en castellà, que és masculina. Vigileu, per tant, que no s’hi produïsquen interferències.

10 7 3

Copia les contraccions del cartell següent i explica com s’ha format cada una.

Del quinze al vint d’abril, als baixos del Centre Social municipal, s’impartirà el curs

10

NOTES

Impartit pel famós contacontes Artur Nou i patrocinat pels Amics de l’Art

La narració oral: dels orígens a l’actualitat

4

UNITAT

Completa les oracions següents amb la combinació adequada en cada cas. Comprova abans si cal apostrofar o fer la contracció. Raquel i Lluís van pujar (A + EL) autobús que els havia de dur (DE + EL) aeroport (A + EL) centre de la ciutat (PER + ELS) pèls. Martina viu (A + ELS) afores (DE + EL) poble, prop de la casa (DE + ELS) meus oncles. M’encanta vindre a aquesta cala (PER + EL) aire pur que s’hi respira i (PER + EL) mar.

5

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t bé en l’ús de l’apòstrof i de la contracció. Un bosc de llegenda El meu poble és conegut arreu del món pel Bosc de l’Encantada. Segons l’antiga llegenda que tots al poble sabem de memòria, l’esperit d’una jove princesa, convertida en papallona per l’encanteri d’un malvat bruixot, vaga pels voltants del bosc buscant qui la torne de nou al seu món. Per això jo no passege mai sol pels afores del poble. No per por de la princesa, sinó del bruixot!

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A disfresa

B disfrassa

C disfressa

D disfreza

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. E

disfressa Vestit que et poses per semblar una altra persona, un animal o una cosa.

F

A

O

S

S

I

R

Ç

D

Completa amb les grafies que corresponga aquestes paraules de la família de disfressa.

*

disfr ssar

* *

d sfre ats

* **es

di fr

151

Solucions Activitat de coneixements previs. F, V, V.

1   • el ▶ helicòpter. Caldria apostrofar l’article. • l’ ▶ imatge. La no s’apostrofa davant de paraula començada en i àtona. • d’ ▶ essa. De no s’apostrofa davant de nom de lletra.

2   L’altre dia el iaio em va dur de la biblioteca un conte que es diu «El nàufrag de l’illa perduda». La història passa enmig de l’oceà Pacífic i és al·lucinant. No veig l’hora de llegir-ne la segona part!

3   Del (de + el), al (a + el), als (a + els), dels (de + els), pel (per

• M’encanta vindre a aquesta cala per l’aire pur que s’hi respira i pel mar.

5   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • C (disfressa). • DISFRESSA / disfressa. • disfressar, disfressats, disfresses.

Altres activitats

+ el), pels (per + els).

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

4   • Raquel i Lluís van pujar a l’autobús que els havia de dur de l’aeroport al centre de la ciutat pels pèls. • Martina viu als afores del poble, prop de la casa dels meus oncles.

• Inventar un dictat. Animeu els xiquets a crear un text breu, d’una extensió semblant a la del dictat, en què facen servir les formes de la contracció que han estudiat.

87

SABER FER

Propòsits

La narració oral d’un conte o una llegenda

•  Buscar, resumir i adaptar textos escrits a la llengua oral.

Com a tancament d’unitat et proposem que expliques oralment als teus companys un conte o una llegenda. La realització de les activitats prèvies t’ajudarà a preparar la teua intervenció per tal que la narració oral que en faces deixe tot el món bocabadat.

•  Usar els recursos del llenguatge   no verbal en una interpretació.

Prepara el teu treball

•  Millorar la llengua oral per mitjà d’una narració.

1

Tria el conte o la llegenda que vulgues i escriu-ne un resum. Pots triar-ne un d’aquests o un altre que t’agrade.

•  Avaluar el treball realitzat   de manera crítica i en grup.

La llegenda del drac del patriarca

La llegenda de l’Encantada

Previsió de dificultats •  És possible que alguns alumnes   senten incomoditat o vergonya   per a fer de contacontes davant dels companys. Valoreu   donar-los l’opció de gravar   la interpretació final en vídeo   per a projectar-la en classe.

2

Polzet La caseta de xocolate

...

Llig el resum del conte o la llegenda triats, pensa i respon. En quins moments de la narració podries afegir algun diàleg? Busca’n almenys dos. Quins personatges parlaran en cada cas? Què dirà cada un? Escriu els diàlegs complets.

3

Classifica els recursos següents, que solen utilitzar-se en les narracions orals, segons la funció que creus que tenen.

Més recursos

A Parlar amb una veu distinta per a cada personatge.

•  Contes i llegendes valencians h  ttp://www.llegirenvalencia.org/

C Utilitzar onomatopeies per a imitar sorolls d’objectes, accions, etc. de la narració.

B Fer preguntes al públic en determinats moments.

D Fer un silenci un poc més llarg en moments clau de la narració.

llegir2011   (S’hi inclouen El misteri d’Elx, L’illa de Benidorm, El miracle de Morella, La delicada de Gandia, Les bruixes de Planes, Les desgràcies de Camot, L’oroneta i el rei Jaume,   El capellà de Favara, Els assotalloques, Catarroja descoberta!)

PER A CREAR INTRIGA PER A FER PARTICIPAR L’OIENT PER A FER MÉS AMENA LA NARRACIÓ 4

USA LES TIC. Busca en Internet l’actuació d’algun contacontes i anota altres recursos que pugues utilitzar per a atraure i mantindre l’atenció dels companys durant la narració. Si escrius contacontes en el cercador de www.youtube.com, en podràs visualitzar uns quants.

152

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística

efectivament, l’alumne ha resumit ell mateix el text, si aquest li mostra el text en què s’ha basat, convenientment subratllat.

En aquest apartat els alumnes aprenen a reconéixer la informació més rellevant d’un text amb l’objectiu de fer-ne un resum; reflexionen sobre els recursos del llenguatge no verbal i investiguen de manera crítica en Internet. A més, practiquen la redacció i milloren la llengua oral per mitjà de la interpretació.

A fi que els alumnes reconeguen els recursos de les narracions orals que s’esmenten en l’activitat 3, pot ser positiu si visualitzeu amb ells l’actuació d’un contacontes. En l’activitat 4, demaneu als alumnes que copien en un document de text les adreces dels vídeos en què s’han basat i apunten quins recursos han aprofitat de cada un.

La realització d’algunes de les activitats implica una inversió de temps important. Feu una previsió de la temporització total de la tasca, així com de la conveniència de realitzar unes activitats en classe i deixar-ne d’altres per a casa, tenint en compte la dificultat de cada una i les seues característiques.

Si els alumnes opten per gravar en vídeo els assajos de la seua intervenció, tal com suggereix l’activitat 7, pot ser una bona idea que el professor en faça un seguiment, i els aconselle, a cada nova versió, què han de millorar.

En l’activitat 1 es demana als alumnes que facen un resum del conte que han trobat. El professor pot comprovar que,

Amb vista a fer l’activitat 8, establiu un temps aproximat per a la intervenció de cada alumne, però no sigueu severs si no

88

10

10

NOTES

Elabora el teu guió 5

UNITAT

Escriu l’esborrany del conte o la llegenda que narraràs oralment seguint aquestes indicacions. – Pensa i escriu un paràgraf breu que servisca per a introduir la teua narració. Exemple

A Planes hi ha un paratge natural molt bonic que s’anomena el Barranc de l’Encantada. Sabeu per què es diu així? Doncs perquè fa molt de temps...

– Redacta el text del teu conte o llegenda afegint en els moments que calga els diàlegs que has elaborat en l’activitat 2. 6

Selecciona els recursos de les activitats 3 i 4 que trobes més adequats i assenyala en l’esborrany el moment en què els introduiràs. Intenta que hi haja almenys un recurs de cada un dels tipus esmentats en l’activitat 3.

7

Assaja diverses vegades la teua narració tenint en compte les recomanacions següents. – Varia el to de veu segons la situació, els personatges, etc. – Comprova que els recursos que has triat per atraure i mantindre l’atenció en l’activitat anterior no interrompen massa el fil de la narració. – Acompanya la narració i les intervencions dels personatges amb gestos i moviments adequats a cada moment. Si vols, pots gravar-te en vídeo per vore en què has de millorar.

Demostra que ho saps fer 8

Explica oralment el conte o la llegenda que has escollit a la resta de la classe.

9

TREBALL COOPERATIU. Després de la teua intervenció, pregunta als companys i les companyes. Quins recursos dels que he usat per a atraure i mantindre la vostra atenció han funcionat millor? I pitjor? Per què? Us ha resultat amena i entenedora la meua narració? En quins aspectes creieu que la podria millorar? Què és el que valoreu més de la meua narració?

153

arriben als minuts estipulats o se’n passen una miqueta. En tot cas, és imprescindible que els alumnes sàpien contar el conte o la llegenda sense recórrer al suport escrit. Digueu-los que, durant els assajos, poden servir-se del text, però gradualment han d’anar prescindint-ne, fins a la interpretació final. Tranquil·litzeu-los dient-los que no han de dir tot el que hi ha en el text paraula per paraula. No és greu si obliden algun detall que és irrellevant per a la comprensió de la història. TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 9, els alumnes han d’avaluar-se entre ells. Podeu fer que cada alumne o grup d’alumnes, a manera de jurat, es fixen en un aspecte concret de cada exposició. És convenient que en destaquen tant els aspectes millorables com els positius. A més, cada alumne ha de ser crític amb la pròpia intervenció.

Solucions 1  i  2  RL. 3   PER A CREAR INTRIGA ▶ D. PER A FER PARTICIPAR L’OIENT ▶ B. PER A FER MÉS AMENA LA NARRACIÓ ▶ A, C.

4  a  9  RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 4, els alumnes desenvolupen aquesta competència fent servir una xarxa social amb objectius didàctics. Caldrà que mostren esperit crític i sàpien destriar els continguts útils dels sobrers.

89

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

Els neologismes són les paraules que professions, etc. que

per poder anomenar coses, accions,

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen generalment davant de les paraules o . No obstant això, ni el ni la ni de s’apostrofen que comencen en quan fan de i no de vocal. davant de paraules que comencen amb tampoc s’apostrofa davant de paraules començades amb L’article , cas en què tampoc s’apostrofa la preposició de. ni davant del nom de

Més recursos • Dictats breus (apostrofació) Diuen que al bosc viu un trol   que si t’agafa, se’t menja   i t’assimila lentament.

Les preposicions , i formen les contraccions següents:

Anaren a l’hort pel camí dels xops de can Roig.

2

en contacte amb els articles i . En cas que no es fa la contracció.

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els enunciats

L’aigua s’emportà una flor que anava surant d’una banda a l’altra del riu.

Oracions

A hores d’ara l’ajuntament   i l’església d’aquell poble abandonat ja s’han afonat.

Quin dia més bonic!

Anant d’una fulla a l’altra, l’aranya teixia una teranyina d’argent.

lèxic 3

Relaciona cada objecte amb el neologisme que l’anomena i explica què és cada cosa. 1

NOTES

2

3

4

tauleta tàctil memòria USB consola de joc MP3

4

Digues quin d’aquests grups de paraules no és un enunciat i explica per què. Silenci, per favor!

Divertit llibre més quin!

Ahir el meu amic anglés jugà a tenis.

5

Indica quin és el subjecte lèxic i quin el subjecte gramatical de l’única oració de l’activitat anterior.

6

Escriu una oració en cada cas. Que tinga dues contraccions.

Que tinga tres paraules apostrofades.

154

Solucions 1   • Els neologismes són les paraules que es creen per poder anomenar coses, accions, professions, etc., que abans no existien. • Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen generalment davant de les paraules que comencen en vocal o h. No obstant això, ni el ni la ni de s’apostrofen davant de paraules que comencen amb i, hi, u, hu quan fan de consonant i no de vocal. L’article la tampoc s’apostrofa davant de paraules començades amb i, hi, u, hu àtones ni davant del nom de les lletres, cas en què tampoc s’apostrofa la preposició de. • Les preposicions a, de i per en contacte amb els articles el i els formen les contraccions següents: al, als, del, dels, pel, pels. En cas que l’article el es puga apostrofar no es fa la contracció.

90

2   Els enunciats. Frases: Quin dia més bonic! Oracions: Subjecte: lèxic, gramatical. Predicat. 3   1 MP3: reproductor de fitxers d’àudio. 2 consola de joc: aparell per a jugar a videojocs. 3 tauleta tàctil: aparell amb pantalla tàctil i funcions similars a les d’un ordinador. 4 memòria USB: dispositiu portàtil per a emmagatzemar dades.

4   No ho és Divertit llibre més quin!, perquè les paraules hi estan desordenades i, per tant, no tenen sentit.

5   Subjecte lèxic → el meu amic anglés. Subjecte gramatical → tercera persona del singular (ell).

6   RM. Que tinga dues contraccions ▶ «Demà aniré al poble dels iaios». Que tinga tres paraules apostrofades ▶ «El frare m’explicà que s’alçava a l’hora en què cantava el gall».

10

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

Propòsits

Substitueix els grups de paraules subratllats en cada oració per la sigla corresponent.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en les unitats anteriors.

França és un dels països fundadors de la Unió Europea. La nova llei ha eixit publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat. El número d’identificació fiscal de mon pare comença per tres. 2

10

•  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

Comprova si els verbs següents són regulars o irregulars. Recorda que per a saber-ho només cal conjugar el present d’indicatiu, el passat simple i el futur.

3

NOTES

PASSEJAR

Tria les paraules que estan ben partides a final de línia. Justifica cada resposta. A

paraigua

B

E

4

COSIR

DORMIR

CÓRRER

C

paraigua

sabates

F

carabassa

D

G

sabates

carabassa

orquídia

H

orquídia

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. De visita a cals iaios Al meu germà Cèsar i a mi ens encanta anar a cals iaios. A l’estiu, perquè podem córrer i jugar al nostre aire pels carrers. A la primavera, perquè el camp està preciós ple de flors. A la tardor, perquè anem d’excursió al bosc a buscar bolets. I a l’hivern, perquè podem patinar per l’estany gelat i escoltar les històries llegendàries que conten els iaios a la vora del foc. Són fantàstiques!

L’accentuació L’apòstrof La contracció

AUTOAVALUACIÓ Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Un exemple de neologisme és la paraula...

a) cadira.

b) microxip.

2 Els enunciats que tenen un verb en forma personal són...

a) frases.

b) oracions.

3 L’article la no s’apostrofa davant de i, hi, u, hu...

a) àtones.

b) tòniques.

4 El subjecte format pel nombre i la persona del verb és...

a) lèxic.

b) gramatical.

5 Les contraccions es formen amb a, de i per més...

a) el, els.

b) el, les.

155

Suggeriments didàctics Demaneu als xiquets que incloguen el dictat de l’activitat 4, corregit, en el seu dossier d’aprenentatge. Podran comparar així el resultat amb els de dictats anteriors i posteriors.

Solucions

nia. E Perquè no es pot partir una síl·laba. H perquè no pot haver-hi una lletra solta a principi o final de línia.

4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 b) 2 b) 3 a) 4 b) 5 a)

1   • UE. • BOE. • NIF.

Competències

2   RM. Córrer és irregular; afig una consonant en la primera

Aprendre a aprendre. La realització de tests com el que es proposa en Autoavaluació és un mitjà excel·lent per a comprovar que els alumnes han assolit els coneixements. Una bona forma d’aprofitar aquesta eina és encomanar als alumnes que, basant-se en els continguts de la unitat, elaboren ells mateixos un test i el passen a un company.

persona del present d’indicatiu (córrec). Dormir és regular. Cosir és irregular; canvia la vocal de l’arrel (cus, cosim). Passejar és regular, a pesar del canvi ortogràfic passeja - passeges.

3   A Perquè no es pot partir un diftong. D Perquè el dígraf ss es parteix pel mig, no es pot deixar a principi o final de lí-

91

Fonts delsDEL textos AUDICIONS SEGON AUDICIONS DEL SEGONTRIMESTRE TRIMESTRE UNITAT 6 PISTA 9 Bon dia, amics i amigues del Racó de les mil i una idees. Us agrada el llum nou que m’han regalat? És molt original, veritat? Doncs, vosaltres en podeu fer un d’igual. Voleu saber com? Només necessitareu un parell d’oueres de cartó, una base de fusta amb un portabombetes i una bombeta, tisores, cola, agulla, fil i pintura acrílica. De primer, amb les tisores heu de fer forats en la base on descansen els ous. Fixeu-vos bé com ho faig jo. Ho veieu? Així permetrem que isca la llum de la bombeta. Una vegada fets tots els forats, podeu pintar la base de fusta i les oueres per les dues bandes amb pintura acrílica del color que vulgueu. Com que a mi m’agrada el roig, ho pintaré tot d’aquest color. Mireu, mireu que bé que m’està quedant. I ara, a deixar-ho assecar tot. Quan la pintura s’haja assecat, doblegueu les oueres perquè agafen la forma de la base de fusta i cosiu els costats amb agulla i fil del mateix color. Així... mireu!

Opció A. El llapis. Opció B. El bolígraf. Opció C. La goma d’esborrar. Vinga, a vore si l’encerteu... Ho teniu ja? Passem, aleshores, a la segona pregunta: Quin d’aquests personatges va ser un gran inventor? Atents a les opcions: A. Thomas Alva Edison. B. Ausiàs Marc. C. Marco Polo. Aneu triant la resposta... Ja heu contestat tots? Doncs, aquesta és la tercera i última pregunta: Quin invent té més de cent anys? Com a opció A tenim el televisor; com a opció B, el telèfon; i com a opció C, el rellotge digital. Teniu clara la resposta? Doncs escriviu-la en el quadern! D’ací a uns moments comprovarem quantes respostes heu encertat i quina puntuació heu obtingut. Fins ara! PISTA 11

Per acabar, apegueu les oueres sobre la base de fusta, connecteu al corrent i... ja teniu el vostre llum reciclat! Ha sigut fàcil, veritat? Doncs la setmana pròxima us ensenyaré a fer un marc de fotos impressionant amb paper de revista. No us ho perdeu! Ens vorem dimecres que ve! Adéu!

Hola de nou, amics i amigues de Les sé totes! Imagine que esteu impacients per saber les respostes, veritat? Doncs no us faré esperar més.

UNITAT 7

En la segona pregunta, l’opció correcta és la A, Thomas Alva Edison. Edison va inventar i patentar més de mil invents al llarg de la seua vida, entre els quals destaca la bombeta.

PISTA 10 Bona vesprada i benvinguts a Les sé totes!, un programa on haureu de posar a prova els vostres coneixements. El tema de hui són els invents. Com sempre, us faré tres preguntes i us donaré tres opcions de resposta per a cada una. Recordeu que cada resposta correcta val 5 punts i que els qui aconseguiu respondre a les tres preguntes correctament, podreu participar en el sorteig d’un fantàstic viatge als Estats Units. 92

Esteu a punt? Doncs comencem amb la primera pregunta: Quin d’aquests invents és més recent?

En la primera pregunta, l’opció correcta és la B, el bolígraf, que va ser inventat en 1938. El llapis i la goma d’esborrar es van inventar uns quants segles abans.

I per acabar, en la tercera pregunta, l’opció correcta és la B, el telèfon, que va ser inventat per Alexander Graham Bell l’any 1876. Què? Com ha anat? Bé? Doncs si heu aconseguit la màxima puntuació envieu les vostres dades a [email protected] i participareu en el sorteig d’un viatge increïble als Estats Units. I si no l’heu aconseguida, no patiu. Tindreu l’ocasió de tornar-ho a intentar en el pròxim programa.

Moltes gràcies per la vostra atenció i fins la setmana que ve! UNITAT 8 PISTA 12 –Hola. Bon dia. Em dic Rosa i sóc la nova tècnica en informàtica. La directora de recursos humans em va dir que havia de parlar amb Fermí. –Hola, Rosa; sóc Fermí. Benvinguda a Roger i Associats. Segons que em va dir Àngela, la directora de recursos humans, treballaràs amb Jaume. Vine amb mi i te’l presentaré. Jaume, et presente Rosa, la teua nova companya. –Hola, Rosa. Encantat. –Igualment, Jaume. –Aquesta és la teua taula i aquest, el teu ordinador. Si vols, et presento la resta de la gent i després, t’explico com funciona tot, et sembla bé? –Per mi, perfecte. Tinc moltes ganes de conéixer la gent i de saber com es treballa en una oficina tan moderna. –Doncs, Jaume t’ho explicarà tot la mar de bé, ja ho voràs. No debades és un dels treballadors més veterans que tenim. –Ei, no et passes, que això de treballador t’ho accepto, però això de veterà...

–Capità, li parla la comandant en cap Llum Estel·lar. Acabem de travessar la constel·lació d’Andròmeda i no hi ha cap rastre dels invasors. Sembla que se’ls haja engolit un forat negre. –D’acord, comandant Llum Estel·lar, ordene la retirada de la flota i tornen tan prompte com puguen a l’estació. Els radars ultrasònics detecten un moviment estrany prop del Planeta Gris i temem que siga una emboscada dels invasors. –A les seues ordres, capità. Iniciem la retirada. ▼▼▼

–A mi m’agradaria que el senyor Garcia, que afirma amb tanta seguretat que l’home no va xafar la lluna en 1969, a pesar dels nombrosos documents i informes aportats per la NASA, ens proporcionara alguna prova que recolzara la seua hipòtesi. –Per al·lusions, senyor Garcia, té vosté la paraula. –Moltes gràcies, senyora moderadora. PISTA 15 Els habitants de l’estació espacial Cassiopea són atacats per uns estranys invasors procedents d’una galàxia desconeguda. Podran el capità Orió i la comandant Llum Estel·lar salvar el seu poble d’aquest atac inesperat?

–Adéu, Fermí!

Hui, a les deu de la nit, estrena mundial de Guerra entre les estrelles, la pel·lícula de ciència-ficció més vista dels últims temps. Només en Canal Dèsset, la teua cadena.

PISTA 13

UNITAT 10

parlar / ordinador / serra / modern

PISTA 16

UNITAT 9

–Bona nit, senyors espectadors de Tot sobre la taula. Com bé saben, demà s’estrenarà al teatre Romeu Excàlibur, una adaptació de la llegenda del rei Artur al gènere musical que ha generat una forta polèmica entre els professionals. Per a parlar del tema, tenim amb nosaltres Emma Grada, directora dels musicals de més èxit al nostre país. Bona nit, Emma.

–Vinga, que és broma. Us deixe. Adéu!

PISTA 14 Mart és també anomenat el Planeta Roig per la gran quantitat de minerals de ferro que conté el seu sòl, que fan que el vegem d’un color marró ataronjat. Les últimes imatges rebudes pel Curiosity, el vehicle tot terreny que va enviar la NASA al planeta veí a l’agost de 2012, aporten algunes dades interessants. ▼▼▼

–Bona nit, Carme. –I a Carles Riu, crític teatral de fama internacional. Benvingut, Carles.

93

–Gràcies, Carme. –La pregunta és directa. Què esperen de l’estrena d’Excàlibur? –Jo, sincerament, espere que serà un gran èxit. És una proposta arriscada, però el fet de comptar amb dues de les millors veus del panorama musical actual, com Albert Henor i Marisa Guts, crec que és una garantia. –Doncs, jo sent molt no estar d’acord amb tu, Emma. Crec que l’adaptació és massa lliure, que no respecta en absolut els elements bàsics de la llegenda artúrica i que això, el públic no ho entendrà. De fet, ni les veus d’Albert Henor i Marisa Guts, que al meu parer tampoc no són res de l’altre món, crec que puguen salvar l’obra del fracàs. –Doncs, bé. Aquestes són les primeres impressions dels nostres experts sobre el musical Excàlibur. En tornar de la publicitat, continuarem el debat. No se’n vagen! PISTA 17 PRIMERA AFIRMACIÓ: Excàlibur és una adaptació al gènere musical de la llegenda del rei Artur. SEGONA AFIRMACIÓ: L’estrena del musical Excàlibur es farà al teatre Romeu. TERCERA AFIRMACIÓ: L’estrena d’Excàlibur serà tot un èxit. QUARTA AFIRMACIÓ: El públic no entendrà l’adaptació que s’ha fet en el musical de la llegenda artúrica. CINQUENA AFIRMACIÓ: Albert Henor i Marisa Guts participaran en el musical Excàlibur. SISENA AFIRMACIÓ: Albert Henor i Marisa Guts són dues de les millors veus del panorama musical actual.

94

NOTES

95

NOTES

96