• Author / Uploaded
• evamalonda

Citation preview

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Josep Lluís Navarro Peiró EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA

Llengua

Índex Així és el llibre de l’alumne............................................ 4 Així és la guia didàctica................................................. 8

Guions didàctics Mapa de continguts.................................................... 12 Unitat 1. Dia de mudança ........................................... 16 Unitat 2. A la cuina...................................................... 30 Unitat 3. Una estrena de cine ..................................... 46 Unitat 4. Al laboratori de l’escola................................ 60 Unitat 5. El club de lectura.......................................... 76 Audicions del primer trimestre.................................... 90

3

Així és el llibre de l’alumne El llibre Llengua 4 consta de 15 unitats agrupades en tres trimestres i pensades per a desenvolupar-se al llarg d’una quinzena, excepte les dues primeres unitats, per a cada una de les quals s’han previst tres setmanes perquè l’alumnat es troba en període d’adaptació després de les vacances. Les unitats del llibre s’organitzen d’acord amb l’estructura que detallem a continuació.

1

Parlar

Dia de mudança

3

Fixa’t en l’escena anterior i explica. En què consisteix fer una mudança? Com organitzaries els objectes de la teua habitació per traslladar-los a una altra casa?

4

Tria un objecte d’aquesta habitació i dóna pistes perquè els teus companys l’endevinen. Pots descriure’l o explicar la seua utilitat, però no dir-ne el nom. Exemple llum…

5

Hi ha un aparell que serveix per a fer

EDUCACIÓ CÍVICA. Col·labore a casa.

Parleu sobre les activitats de casa en què col·laboreu. Expliqueu si penseu que és important col·laborar-hi i per què. FràgIL FràgIL

Escriure 6

Pensa i escriu una nota breu per adherir-la a la caixa de la làmina on posa FRÀGIL, amb la informació següent. Contingut de la caixa.

Precaucions per a transportar-la.

SABER FER

Escoltar 1

TASCA FINAL

pista 1

Escriure un correu electrònic Què és un correu electrònic? En què s’assembla i en què es diferencia d’una carta o d’una postal?

Escolta amb atenció la gravació i respon. Quantes persones han parlat? Conversen entre elles?

A qui escriuries un correu? Per què? Què necessites per a fer-ho?

Qui deixa el missatge nou? A qui va dirigit? 2

Torna a escoltar el missatge i completa. Joan invita a a la casa nova el . Enric ha de recordar portar . és

. L’adreça

Practicaràs l’escriptura d’un correu electrònic. De segur que tens alguna cosa interessant per a comunicar a algú!

6

7

667884_Unitat 01.indd 6-7

14/01/15 14:25

Desenvolupament de les habilitats comunicatives Cada unitat s’obri amb una il·lustració que mostra diversos personatges en situacions quotidianes: guardant la compra, veient una pel·lícula, estudiant a la biblioteca… Aquestes situacions proporcionen el fil conductor que recorre la unitat. A partir d’aquest tema, es proposen diverses activitats que permeten als alumnes desenvolupar les seues habilitats comunicatives. Les activitats estan classificades en tres apartats. En el primer, anomenat Escoltar, es duran a terme activitats de comprensió auditiva que se centren en la discriminació de sons i l’obtenció de dades a partir de textos gravats en el CD Comunicació oral. En el segon apartat, anomenat Parlar, els alumnes practicaran

4

l’expressió oral per mitjà d’activitats relacionades amb el contingut de la il·lustració principal. A més, s’hi inclou sempre una activitat d’educació cívica relacionada amb el tema. El tercer apartat, anomenat Escriure, està orientat a l’elaboració de textos breus relacionats amb el tema de la unitat. La doble pàgina inicial acaba amb l’anunci de la tasca final que els alumnes hauran de dur a terme en acabar la unitat (apartat Saber fer) i que arreplega destreses i continguts treballats al llarg d’aquesta.

El programa de Competència lectora

Competència lectora 1

Tria’n un i justifica la resposta. En quin d’aquests contes clàssics estan inspirats els personatges de la lectura? La bella i la bèstia

El llibre incorpora textos originals de temàtica variada. Cada text, gravat també en el CD Lectures, va acompanyat dels apartats Dificultats de lectura –amb indicacions per a millorar la lectura en veu alta– i Dificultats d’escriptura –en què es remarquen algunes paraules del text que poden plantejar dubtes ortogràfics. També inclou un vocabulari bàsic amb la definició de les paraules del text que poden resultar difícils.

La bella dorment

La Ventafocs

Competència lectora

2

Explica com estava la casa de la princesa i per què.

3

Respon.

Tria l’escena que representa el final del conte i explica. Què va sentir la princesa en vore el príncep?

Per això el príncep va prendre una decisió heroica. Si hem de ser sincers, pocs homes farien una cosa semblant, només els valents de veritat, els que no tenen por de plorar per l’al·lèrgia ni de fer-se malbé les mans amb el lleixiu. Es llevà la capa, l’arma i la corretja, s’arromangà, agafà aire, es nugà un mocador al cap i es posà a netejar. El plomall del seu barret el va fer servir de granera i la seua pròpia capa, de drap. Va escopir per donar lluentor als vidres de les finestres, s’agenollà per netejar el terra i les parets, amb l’espasa arrancà les teranyines i amb l’alé netejà la superfície dels espills.

A

El príncep fregà, esternudà de tanta pols com alçava, mentre amb els ulls, nadant en llàgrimes, cantava:

Quina va ser la decisió heroica que prengué el príncep? Per què decidí fer-ho? Per a què va utilitzar la capa i l’espasa? Com va agranar el terra? Què feia alhora que netejava? Què deia la cançó? 4

1 ni d’aprendre ni de protestar. La princesa, pobreta, poques coses tenia a contar.

B

finestra

barana teulada

reixa mirador

Cada dia el iaio baixa agarrat de la el correu de la .

Van obrir una 2

a la

claraboia

ximenera

garatge

tanca

Ai, per un bes, per un bes…

La casa abandonada Completa per elaborar un resum del conte. Realment estava feta una porqueria. La casa, no la princesa. La princesa semblava neteta o, almenys, devia El príncep arribà a la casa de la princesa i tindre molt . Aleshores neta la consciència, perquè dormia com un bebé. DIFICULTATS . Al final . va decidir En canvi, la casa era un núvol de pols. Les plantes creixien DE LECTURA lliures pertot arreu, els ocells feien niu dalt dels armaris i les A vegades qu i gu es serps treien el cap pels forats de les parets. Hi podies trobar els companys les companyes. 6 Comenta amb pronuncien com iun qualsevol bestiola, excepte mosques, perquè les aranyes havien únic so (quimono, Què et sembla el comportament del príncep? El qualificaries de valent arribat abans i les seues teles s’estenien com xarxes mortals. guinyol), és a dir, com i heroic o et sembla normal? Per què? Així i tot, la princesa roncava ben a gust, aliena a l’abandó. a dígrafs, i altres Què t’ha agradat més com d’aquesta clàssic? menys?el disgust que s’enduria la princesa El príncep vaI pensar vegades a dos versió del conte 5

sons diferents (quatre, guapo).

10

Localitza en la lectura les paraules amb els grups qu i gu i fixa’t bé si els has de llegir com a dígrafs o no.

667884_Unitat 01.indd 10

quan es despertara i vera aquella casa tan deixada. S’imaginava la princesa de ben menuda, corrent pels passadissos, guardant als calaixos les seues coses secretes o jugant a conillets a amagar darrere dels mobles. Ella ja tenia prou 14/01/15 desgràcia, 12:48 la pobra: mira que quedar encantada sense com va ni com ve per una fada envejosa i amargada, obligada a dormir cent anys sencers, sense suar amb la calor de l’estiu ni tremolar amb el fred de l’hivern. Ella, tan bonica, que a penes havia començat a divertir-se... Ni tan sols havia tingut temps de conéixer el món,

Ai! Per un bes de la meua senyora... Jo donaria el món sencer! I la casa cantava amb ell. Quan la princesa va obrir els ulls després de sentir cosquerelles als llavis, va vore, entre la resplendor de la casa acabadeta de netejar, un xicot amb els cabells desordenats. Li agradà aquella pell bruta, la ronya d’aquelles ungles, aquell descosit en la roba tacada... El xicot li somreia i mirava al seu voltant, satisfet. Ella va comprendre de seguida la seua gesta. Davant un príncep així no és gens estrany que la princesa sentira l’amor per primera vegada.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

con ciència

*

passadi os

* *

hi ern esc pir

8

9

que eixir al

, no oblides tancar la

L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda, es pretén ampliar el lèxic dels alumnes sobre camps diversos (la casa, la cuina, el cine…). De l’altra, s’hi treballen els principals fenòmens lèxics i semàntics: sinonímia, antonímia, polisèmia…

.

de l’entrada.

de la casa perquè hi entrara més llum.

Digues el nom de tres estances distintes de l’interior d’una casa.

El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus significats. En el diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament.

3

Ordena aquestes paraules tal com figuren en el diccionari.

4

Pensa i relaciona. Amb quina forma estan aquestes paraules en el diccionari?

terrat

tanca

corredor

1 Adjectius

En infinitiu.

2 Verbs

En masculí singular.

3 Substantius

En singular.

claraboia

Al final d’aquesta pàgina trobarem l’apartat Amplie el vocabulari, on els alumnes aprofundiran en el fenomen lèxic que han estudiat en l’apartat i treballaran, a més, algunes expressions i frases fetes.

AMPLIE EL VOCABULARI 5

14/01/15 12:48

El programa de Vocabulari

bústia

EL DICCIONARI

cabanya

gesta: acció pròpia dels herois, dels valents.

balcó

de l’escala a arreplegar

Adela prefereix mirar el paisatge des de la Quan entres el cotxe al

alé: aire que es fa quan es respira.

1

LA CASA

Tria i completa amb la paraula que corresponga seguint el codi de colors.

porta

plomall: conjunt de plomes.

Per un bes de la somiadora…

667884_Unitat 01.indd 8-9

1

lleixiu: líquid que s’utilitza per a llavar la roba i deixar-la més blanca.

–Ai, què donaria per un bes de la dorment…

El treball es completa amb la resolució d’un seguit d’activitats que valoren tant la comprensió del text com la reflexió i la creació pròpies.

Vocabulari.

aliena: sense notar-ho, sense sentir que en forma part.

Explica el significat de les expressions destacades. Va fer una festa i tirà la casa per la finestra. Ferran ix molt: no para en torreta. Fa tres dies que no isc i em cau la casa damunt.

11

667884_Unitat 01.indd 11

14/01/15 12:49

Gramàtica.

1

LES LLENGÜES D’ESPANYA. EL VALENCIÀ

Les llengües d’Espanya

2

Escriu les paraules valencianes equivalents a aquestes castellanes.

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües. Per exemple, a la Comunitat Valenciana parlem en valencià, a Galícia parlen en gallec, al País Basc parlen en èuscar o basc...

3

Localitza en els textos almenys una diferència de cada tipus entre el valencià i el castellà.

EN CASTELLÀ

Entre el valencià i la resta de llengües procedents del llatí, com el castellà o el gallec, hi ha semblances, però també algunes diferències que afecten els sons, les lletres i les paraules. Per exemple, la j no sona igual en castellà que en valencià; la lletra ç del valencià no existeix ni en castellà ni en gallec; la paraula cadira en castellà es diu silla i en gallec cadeira, etc.

tejado

cuchara

ratón

VALENCIÀ

Hi ha un gat a la teulada.

GALLEC

Hai un gato no tellado.

CASTELLÀ

Hay un gato en el tejado.

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla en valencià. Llevat de l’èuscar o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí. El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta de llengües d’Espanya procedents del llatí.

SONS 4

LLETRES

PARAULES

Resol les endevinalles següents. Quines llengües són? Després, localitza en un mapa d’Espanya on es parla cada idioma. Ben prop del golf de Biscaia una llengua antiga hi ha que amb Egun on diu «Bon dia» i amb zorionak, «felicitats».

?

Una llengua de llegenda queda al nord de Portugal. Quan tenen por tenen medo i falen per parlar.

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

Llig el diàleg i respon. Quina paraula de les que es diuen és incorrecta en valencià? A quina llengua pertany aquesta paraula?

1

Fixa’t en el text que figura en l’envàs d’aquest producte i respon. Quantes llengües s’hi han utilitzat? Quin d’aquests enunciats està en èuscar? Quines llengües s’assemblen més entre si? A què creus que és degut?

12

667884_Unitat 01.indd 12-13

Durant el curs, els alumnes estudiaran les diferents categories lèxiques (substantiu, determinant, adjectiu…) i els elements que componen l’oració (subjecte i predicat). La informació facilitada és clara i precisa i s’organitza en blocs breus, amb un resum final destacat en la pàgina perquè siga més fàcil de trobar.

pelota

Había una vez una casa tan pequeñita, tan pequeñita que, cuando entraba el sol, tenían que salir todos a la calle.

Hi havia una vegada una casa tan xicoteta, tan xicoteta que, quan hi entrava el sol, havien d’eixir tots al carrer.

El valencià

teulada

horno

EN VALENCIÀ

Totes les llengües que es parlen a Espanya, llevat de l’èuscar, provenen de la mateixa llengua: el llatí.

tellado

llave

6 xEaDo DE amoRoDo hELaDo DE FREsa gELat DE maDuixa izozkia maRRubi

Has tancat bé el grifo del bany? Vols dir l’aixeta!

Copia substituint les paraules destacades per les equivalents valencianes. L’alfombra està bruta.

La bombilla s’ha fos.

Hui dinarem al comedor.

El pasillo de casa és llarg.

El programa de Gramàtica

13

14/01/15 12:49

Una vegada acabada l’exposició teòrica, trobarem diverses activitats de fixació i pràctica, i també la secció Em fixe en la llengua, amb activitats que requereixen la reflexió dels alumnes per a aplicar a situacions quotidianes la teoria que han estudiat.

5

El programa d’Ortografia Ortografia.

Aquest programa permetrà als alumnes fixar les regles bàsiques per a escriure correctament: ús de les grafies, accentuació, puntuació…

Representa el mateix so la lletra c de cara que la c de cendra?

3

Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit.

Sons

Lletres

Ús de cada lletra

g i gu

g davant de a, o, u / gu davant de e, i.

So K de casa c i qu

c davant de a, o, u / qu davant de e, i.

So R forta de rus

rr entre vocals (serra) / r a l’inici de paraula i després de consonant (roda, enreixat).

r i rr

Completa amb la grafia que corresponga. Recorda que ç/c i j/g s’usen seguint les mateixes normes que c/qu i g/gu.

Hi ha sons que es representen amb una sola lletra (p, t, m...) i d’altres que poden ser representats per més d’una lletra.

So G de gol

A partir de la formulació de la norma, destacada en la pàgina, els xiquets duran a terme diverses activitats de fixació, així com un dictat preparat especialment per a treballar el contingut de la pàgina.

1

SONS I GRAFIES

4

ç/c

eri ó

*

*istella

j/g

*irafa

pi ama

*

*

ca adora

*

*eba

*

*uliol

for ut

*

con elador

pen oll

Copia les paraules que tenen dígraf i encercla’l. Canvies de casa o de despatx?

Visita’ns al carrer de Picanya número quinze.

Transports EL MUSSOL, ho traslladem tot a molt bon preu!

T’esperem!

A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents (la s de sabata i la s de rosa; la g de got i la g de gerro...). Altres vegades dues lletres juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx...

5

PER A PENSAR. Pensa i respon. Quina lletra no representa cap so en valencià? Posa’n exemples.

6

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en quina grafia representa cada so.

1

Llig les paraules següents i marca la casella que corresponga per a cada lletra. rosa

portalada

sabata p

Per acabar el programa, la secció Aprenc a escriure millor ofereix una activitat d’ortografia visual en què es treballen homòfons, parònims i altres paraules que, per la seua similitud, poden suscitar confusió. Va acompanyada del segell «Excel·lent», atés que suposa un major grau de dificultat.

tap o

bola r

a

Obres de rehabilitació

tassó s

t

REPRESENTA UN ÚNIC SO REPRESENTA MÉS D’UN SO 2

Localitza en el text tres paraules amb cada so i escriu-les on corresponga.

L’ajuntament s’ha quedat una casa senyorial molt antiga del carrer Major. Segons sembla, volen rehabilitar-la i convertir-la en el centre cultural municipal. Si tot va bé, les obres començaran l’onze d’octubre i finalitzaran el dèsset de gener. Quines ganes que tinc que la inauguren!

APRENC A ESCRIURE MILLOR

Quin dilema! El pares de Raquel li han comprat unes caixes de plàstic perquè hi guarde els joguets que ja no vulga. Raquel no sap si posar-hi la cuineta, el carret de les nines, el robot de peces enroscades, el gos de peluix o els guinyols. Que difícil! PARAULES AMB EL SO K DE CASA

PARAULES AMB EL SO G DE GOL

ORTOGRAFIA VISUAL bola

vola

maça

massa

cent

sent

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Si et cal, consulta el diccionari. Mira com

aquell ocell!

Aquest estant està El iaio no 8

alt.

bé el que dius.

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.

14

15

667884_Unitat 01.indd 14-15

14/01/15 12:50

El programa de Literatura Literatura.

2

ELS TEXTOS NARRATIUS. L’ESPAI I EL TEMPS

El llaurador i els pastissos

2

Això era una vegada un llaurador molt llépol que va anar a la ciutat per arrancar-se un queixal. Anant a cal dentista, va passar per davant d’una pastisseria i, mort de gana com estava, va quedar bocabadat mirant-ne l’aparador.

Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre l’espai i el temps del conte El llaurador i els pastissos. La història es desenvolupa al camp. L’acció transcorre en un temps passat. Entre el principi i el final de la història passen dies.

Dos estudiants, en vore’l, van voler burlar-se d’ell: –Tenen bona pinta, eh? Quants te’n menjaries d’un colp?

3

–D’un colp...? –va fer el llaurador–. Cinc-cents! –Cinc-cents? –van riure els estudiants–. Impossible!

Identifica l’espai i el temps en què se situa l’acció en cada fragment i digues si són determinats o indeterminats. A

–Convideu-me i vos ho demostraré. I si no complisc la meua paraula, podeu arrancar-me aquest queixal d’ací –va dir assenyalant el queixal que li feia mal.

B

Conta una antiga llegenda que l’any 1238, en un poblet situat enmig d’una serra...

Fa un bon grapat d’anys, a la ciutat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria...

El llaurador va menjar tants pastissos com volgué i quan ja n’estava fart, va dir: –Xicons, ja no puc més. M’haureu d’arrancar el queixal.

4

Els joves el van portar a cal dentista morts de riure de pensar que aquell home s’havia deixat arrancar un queixal per una aposta absurda. Però al llaurador li havia eixit la jugada redona: s’havia afartat de pastissos i, a més, li havien llevat el queixal que tant de mal li feia. I tot gratis!

PER A PENSAR. Llig aquest començament de conte i tria. Quina xiqueta deu ser Li Mei? Justifica la resposta.

llépol: que li agraden molt els dolços.

El somni de Li Mei

A

Fa molt de temps vivia en un poblet de la Xina una xiqueta que es deia Li Mei. El destí de Li Mei era treballar al camp, com havien fet els seus pares i abans els seus iaios. Però el seu somni era un altre: fer-se exploradora i conéixer tots aquells llocs increïbles de què parlaven els llibres que llegia cada nit.

bocabadat: amb la boca oberta.

PoPular

Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges s’anomenen textos narratius.

B

C

En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps. L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets. El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta.

Conec la literatura universal

L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982, a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà).

5

Busca en la biblioteca o en Internet un d’aquests contes, llig-lo i respon breument a les preguntes següents. El gegant egoista d’Òscar Wilde

On passen els fets? Passen en el present o en el passat?

Llig el text El llaurador i els pastissos i respon.

1

La princesa i el pésol de H.C. Andersen

El text El llaurador i els pastissos és un text narratiu? Per què?

Quins fets s’expliquen?

Quins fets s’expliquen en la lectura? Fes-ne un resum. 28

29

667884_Unitat 02.indd 28-29

14/01/15 12:53

Trobarem la doble pàgina dedicada a la literatura en les unitats alternes de cada volum del llibre (en les unitats 2, 4, 7, 9, 12 i 14). En aquest apartat, els alumnes aprofundiran en les característiques del llenguatge literari a través de l’anàlisi de textos narratius (espai i temps narratiu, narrador i personatges), poètics (mesura, tipus de versos, recursos retòrics) i teatrals (diàleg i acotacions, acte i escena). En aquestes pàgines destaca l’activitat Conec la literatura universal, en què els alumnes treballen el tema de l’apartat a través d’investigacions breus que els permeten adquirir un coneixement bàsic de la literatura creada en altres parts del món.

SABER FER

Escriure un correu electrònic

Prepara el teu treball

1

Estimada cosina, Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos? Una abraçada. Adrià

Els alumnes duran a terme, en cada unitat, la tasca final que s’anunciava al començament del tema. Es tracta d’un treball de tipus competencial que es relaciona estretament amb el marc general de la unitat.

Relaciona amb números. Què hi ha en cada apartat del correu electrònic? salutació

destinatari

tema del text

firma

comiat

text del missatge

1 2

Per a: [email protected] Assumpte: A la nova casa

3

Estimada cosina,

4

Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos?

5

El Saber fer

Per a: [email protected] Assumpte: A la nova casa

Un correu electrònic és un tipus de text semblant a la carta, però que s’escriu a l’ordinador i s’envia a través d’Internet. Et proposem escriure un correu en què contes la tornada a l’escola després de les vacances. Saps com fer-ho?

L’objectiu de la secció és que els xiquets apliquen els conceptes i les destreses que han aprés durant la unitat a una situació de la vida quotidiana, de manera que augmenten la seua destresa comunicativa a tots els nivells. Hauran de preparar tant exposicions orals (elaborar un anunci radiofònic, fer una entrevista, participar en un debat…) com treballs escrits (correus electrònics, descripcions, articles d’opinió…).

Una abraçada. Adrià

6

2

Tria la persona a qui escriuràs el correu electrònic i demana-li l’adreça.

3

Pensa què contaràs en el correu. Li pots contar alguna anècdota del primer dia d’escola: Què vas fer? Com et vas sentir? Com és la nova aula? Quins mestres tens?…

Demostra que ho saps fer

4

USA LES TIC. Escriu el missatge a la persona No oblides completar cap apartat dels treballats triada per contar-li la tornada a l’escola. en l’activitat 1. Abans d’enviar-lo, revisa i corregeix el que has escrit: S’entén bé el que vols dir?

16

667884_Unitat 01.indd 16

6

14/01/15 12:51

Les Activitats finals

1 ACTIVITATS FINALS 1

Explica. Què són aquests elements de la casa i on es troben? balcó

Al final de cada unitat es proporcionen algunes activitats per a refermar els continguts treballats i també recordar el que s’ha aprés en unitats anteriors (Repàs acumulatiu).

2

tanca

5

ximenera

Digues quins sons representen les lletres destacades. Un ratolí passà corrent per damunt de la barana.

Tria. Amb quina de les tres formes es troba cada paraula en el diccionari? germanes - germà - germans

La pomera de l’horta ens ha donat només una cistella de pomes aquest any.

estrets - estreta - estret escollint - esculls - escollir 3

Busca les paraules següents en el diccionari i copia’n la definició.

4

Digues en quina llengua està escrit cada missatge i escriu-lo en valencià.

escala

poltre

REPÀS ACUMULATIU

cirerer 6

És important remarcar l’objectiu de la secció Demostra el teu talent, amb activitats en què l’alumne haurà de posar en pràctica la imaginació i la creativitat per a reescriure un text, elaborar un mural, redactar l’etiqueta d’un producte inventat…

castellà

èuscar o basc

Escriu cada paraula on corresponga segons la forma de l’article. cotxe

porta

escola

gallec

BenvIDOs B I e n v e n I DO s O n g I e tO r r I

Està prohibit aparcar el de l’ . a la

7

Escriu tres substantius i digues en quin gènere i nombre estan.

Demostra el teu talent 8

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Investiga, amb l’ajuda d’Internet i d’un adult, com se saluden i s’acomiaden les persones en basc i en gallec. B. Juga amb els companys a inventar paraules amb el so K i amb el so G. Escriviu-les i definiu-les com si formaren part d’un diccionari.

17

667884_Unitat 01.indd 17

14/01/15 12:51

1 3

són els signes amb què representem

Completa amb la grafia que corresponga. Recorda que ç/c i j/g s’usen seguint les mateixes normes que c/qu i g/gu.

representen amb una sola lletra (p, t, m...) n ser representats per més d’una lletra.

es

Ús de cada lletra

u

g davant de a, o, u / gu davant de e, i.

u

c davant de a, o, u / qu davant de e, i.

4

rr entre vocals (serra) / r a l’inici de paraula i després de consonant (roda, enreixat).

ç/c

eri ó

*

*istella

j/g

*irafa

pi ama

*

*

ca adora

Visita’ns al carrer de Picanya número quinze. 3 Observa la làmina i respon. T’esperem! Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha? Què fa la mare? I la xiqueta?

5

ella que corresponga per a cada lletra. bola a

PER A PENSAR. Pensa i respon. Quina lletra no representa cap so en valencià? Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres. Posa’n exemples. 4 Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. als companys que facen preguntes per endevinar de quin es tracta. Fixa’t en quina grafia representa cada so.

t

5

L’ajuntament s’ha quedat una casa senyorial molt antiga del carrer Major. Segons sembla, volen rehabilitar-la i convertir-la en el centre cultural municipal. Si tot va bé, les obres començaran l’onze d’octubre i finalitzaran el dèsset de gener. Quines ganes que tinc que la inauguren!

SABER FER

Al llarg del llibre s’inclouen algunes propostes que, a banda de treballar els continguts dels programes on es troben incloses, faran que els alumnes desenvolupen altres habilitats. Són de diversos tipus:

Només podràs respondre sí, no o no és important.

Obres de rehabilitació

tassó s

Activitats especials

Parlar

Canvies de casa o de despatx?

6

r

*uliol

Copia les paraules que tenen dígraf i encercla’l.

Transports EL MUSSOL, ho traslladem tot a molt bon preu!

s lletres juntes representen un únic so. etres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx...

tap

*eba

*

pen oll

eixa lletra pot representar sons diferents s de rosa; la g de got i la g de gerro...).

o

*

for ut

*

con elador

EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.

Comenteu entre tots i poseu-ne exemples. Creus que alguns anuncis de publicitat exageren les qualitats dels productes que presenten? Per què?

Descriure l’escenari d’una pel·lícula

A l’hora de contar l’argument d’una pel·lícula, a vegades convé Escriure APRENC MILLOR donar detalls del lloc on transcorre l’acció:AunESCRIURE parc, un poble... Sabries descriure l’escenari d’una pel·lícula? 6 Escriu parell. en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit. 7 Completa amb la paraula corresponent de cada ORTOGRAFIA Si et cal, consulta el diccionari. VISUAL 1 Tria l’escenari de la pel·lícula que vols Prepara De primer, cal . A continuació, . Mira com aquell ocell! el teu treball descriure i vola respon. bola Finalment, . Aquest estant està alt. Si vols, pots triar-ne un d’aquests. maça massa El iaio no bé el que dius. PARAULES AMB EL SO G DE GOL cent sent 8 Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat. SABER FER

da so i escriu-les on corresponga.

 Educació cívica: permet treballar els valors.

•

caixes de plàstic ga. Raquel no sap s, el robot de peces s. Que difícil!

TASCA FINAL

15

 Dossier d’aprenentatge : pretenen que l’alumne faça una avaluació i reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge.

•

Detergent L’aixeta: per una roba ben neta.

Un anunci radiofònic Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió 14/01/15 12:50 que t’agrade? De què tracta? Per a quin tipus de pel·lícula és l’escenari triat: d’aventures, de ciència-ficció, d’història...?

Com creus que es prepara un anunci de ràdio? En què es diferencia d’un anunci de televisió?

Què representa l’escenari: una ciutat, un paisatge de muntanya, una platja, l’espai...?

 Per a pensar: fomenten l’aprenentatge reflexiu.

Al final de la unitat crearàs un anunci per a la ràdio. De segur que et resulta divertit!

Què hi ha davant de tot, és a dir, en primer pla? I al fons?

• 4 19

Demostra que ho saps fer

2

Descriu l’escenari triat seguint aquestes indicacions.

3

Torna a llegir la lectura Tres, dos, un... zero! d’aquesta unitat i escriu V si és verdader o F si és fals. 667884_Unitat 02.indd 19

– De primer digues què representa l’escenari i per a quina pel·lícula és. – Després, descriu els elements que hi ha en primer pla i, si n’hi ha més d’un, indica la posició en què es troben (a la dreta, enmig, a l’esquerra...). – Finalment, descriu els elements que hi ha al fons indicant-ne també la posició, si cal. 3

4

En la lectura Tres, dos, un... zero! només hi ha tres personatges. La protagonista de la lectura Tres, dos, un... zero! es diu Begonya.

 Treball cooperatiu: mostren els avantatges del treball en equip i desenvolupen propostes d’aprenentatge socialitzat. S’ofereixen activitats d’aquest tipus tant en el llibre com en la guia didàctica.

•

Relaciona amb números. Quina història podria protagonitzar cada personatge? Justifica la resposta.

TREBALL COOPERATIU. Llig la teua descripció en 1 veu alta i anota els comentaris dels companys que et servisquen per a millorar-la.

2

3

Una història de pirates. Una història de l’espai. Una història de cavallers i princeses.

42

667884_Unitat 03.indd 42

5

 Usa les TIC: ajuden a millorar la competència digital (recerca d’informació, ús de programes…).

•

14/01/15 14:06

El narrador de la lectura Tres, dos, un... zero! és també un personatge de la història.

14/01/15 12:54

Escriu el fragment següent com si el narrador no fóra el protagonista de la història.

Una gran troballa Vaig convertir el garatge en taller experimental i hi passava les hores mortes fins que em vaig trobar amb una màquina del temps. Vaig buscar una faena en el futur. Treballava sis hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que em vaig fer ric en poc de temps. PeP AlbAnell

Conec la literatura universal 6

USA LES TIC. Busca en Internet informació sobre aquests personatges de la literatura universal i respon per a cada un. Com s’anomena l’escriptor que el va crear?

Pinotxo

Gulliver

Mowgli

Com es diu l’obra que protagonitza?

55

667884_Unitat 04.indd 55

14/01/15 14:07

7

Així és la guia didàctica La guia del professor es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne l’ús, i s’hi reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne. Cada unitat del llibre es correspon amb un guió didàctic que s’organitza tal com figura més avall.

2

A la cuina

EIX TEMÀTIC. LA CUINA

Continguts de la unitat.

VOCABULARI

• La cuina.

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

Llibremèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 2: activitats i recursos.

El joc del saber MATERIAL D’AULA

GRAMÀTICA

• El grup nominal.

• Avaluació de continguts. Unitat 2: models B i A.

ORTOGRAFIA

• L’ús de x, tx i ig.

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 2.

SABER

Làmina

Ensenyament individualitzat LITERATURA

• Els textos narratius. L’espai i el temps.

• La cuina.

• Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3.

CD Comunicació oral

• Programa d’ampliació. Unitat 2.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

Relació dels materials i recursos del projecte per a la unitat didàctica.

Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat

• Entendre la recomanació d’un anunci radiofònic.

Projectes de treball cooperatiu

• Discriminar paraules amb o oberta.

• Projecte del primer trimestre.

• Descriure un objecte de la cuina perquè els companys l’endevinen.

Recursos complementaris

• Debatre sobre les estratègies dels anuncis publicitaris.

• Taller de teatre.

• Llegir i comprendre un text: Tinc un blog.

LECTURA

• Redactar les instruccions de l’elaboració d’un entrepà.

ESCRIPTURA

• Realitzar dictats.

• Unitat 2: pistes 2 i 3.

CD Lectures • Unitat 2: pista 2.

• Recursos literaris.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

• Programa d’educació emocional.

• Primer trimestre. Unitat 2.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

• Pluja de lletres 4.

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

Nou diccionari d’ús del valencià

• Programa d’educació en valors. TASCA FINAL

• Elaborar un anunci radiofònic.

Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

• Esperit crític per a ser un consumidor responsable.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Predisposició a col·laborar en les faenes domèstiques.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

• Valoració positiva de les activitats en família. Setembre

Octubre

Novembre

30

31

Suggeriment de temporització.

UNITAT

Propòsits

Enumeració dels propòsits didàctics de cada programa.

Bancs de paraules i oracions, adreces web, materials de consulta i textos diversos relacionats amb el contingut de la pàgina.

8

•   Millorar la comprensió auditiva  

2

NOTES 3

Observa la làmina i respon.

 

Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha?

i l’expressió oral.

Què fa la mare? I la xiqueta?

•  Descriure oralment l’escena  

Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres.

d’una cuina.

•   Escoltar i distingir paraules amb  

4

o oberta. 

•   Reflexionar sobre les bones i les 

Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa als companys que et facen preguntes per endevinar de quin es tracta. Només podràs respondre sí, no o no és important.

males pràctiques dels anuncis  publicitaris.

5

•   Explicar com s’elabora un entrepà.

EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.

Comenteu entre tots i poseu-ne exemples. Creus que alguns anuncis de publicitat exageren les qualitats dels productes que presenten? Per què?

Més recursos •   Verbs culinaris Abocar, afegir, arrebossar, barrejar,  batre, buidar, bollir (bullir), calfar,  cobrir, coure, quallar, cuinar,  desossar, emmotlar, emplatar,  estofar, farcir, fondre, fornejar,   fregir, liquar, mesclar, moldre,  omplir, pastar, picar, ratllar,  refrigerar, rostir, saltar, sofregir,   tallar, triturar, trossejar. 

Escriure 6

Escriu en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit. De primer, cal Finalment,

Escoltar

. A continuació,

SABER FER pistes 2 i 3

Escolta la pista 2 i tria. Què recomana l’anunci? A Comprar molta fruita i verdura.

2

.

.

TASCA FINAL 1

B Menjar fruita i verdura cada dia.

Escolta la pista 3 i classifica. Quina o sona? taronja

poma

carlota

SONA O OBERTA

meló

fesol

col

SONA O TANCADA

Un anunci radiofònic

Detergent L’aixeta: per una roba ben neta.

Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió que t’agrade? De què tracta? Com creus que es prepara un anunci de ràdio? En què es diferencia d’un anunci de televisió? Al final de la unitat crearàs un anunci per a la ràdio. De segur que et resulta divertit!

18

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que observen la imatge de la làmina i  feu que la descriguen. Pregunteu-los què fa cada un i si coneixen algun plat que tinga com a ingredient algun dels aliments que hi apareixen. Feu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i pregunteu-los quina és la diferència entre les dues recomanacions  que hi ha. A continuació reproduïu la pista 2 del CD Comunicació oral i demaneu-los que escolten l’anunci atentament.  Una vegada hauran justificat la resposta, feu-los vore que  aquest anunci no pretén vendre un producte, sinó inculcar un  hàbit. Digueu-los que l’anunci té diferents parts, i reproduïu-lo  de nou perquè les detecten. Expliqueu-los que la frase que  s’escolta al començament i al final es diu eslògan; els eslò-

32

2

Parlar

A la cuina

19

gans són fàcils de recordar, a vegades rimen i s’usen en la  publicitat perquè els oients no obliden l’anunci.  Amb l’activitat 2 es pretén que els xiquets discriminen i pronuncien correctament la o oberta. Reproduïu la pista 3 del CD  Comunicació oral i deixeu-los uns minuts per a classificar les  paraules. En acabant, feu que diguen en veu alta les que tenen o oberta. De primer, deixeu que ho facen a l’uníson, i  després trieu alumnes de forma aleatòria perquè pronuncien  individualment. Així comprovareu si tots ho fan bé. Finalment,  feu-los raonar que la taronja, el meló i la poma són fruites, els  fesols són llegums, i la carlota i la col són verdures. En l’activitat 3 aneu apuntant en la pissarra els noms dels  electrodomèstics que els alumnes vagen dient. Si ho trobeu  convenient, comenteu que el lloc on es couen els aliments és 

el foguer, que pot ser de gas o elèctric (vitroceràmica).  En l’activitat 5 expliqueu que l’objectiu de les empreses que  fabriquen i anuncien un producte és vendre’l i guanyar diners.  Per a cridar l’atenció dels consumidors, a vegades exageren  les qualitats positives del producte. Per això, els consumidors  no hem de creure tot allò que diuen els anuncis. Una vegada haureu corregit l’activitat 6, convé que els alumnes la guarden en el seu dossier d’aprenentatge. 

 

3   • Moderna. Llavadora, llavaplats, torradora, espremedora,  ràdio, microones, forn, vitroceràmica, extractor, frigorífic. • La  mare talla xoriço a rodanxes. La xiqueta fica peces de fruita en  el fruiter. • RM. Poma, meló, pastís, ous, llet, suc, iogurts… 4   i  5   RL. 6   RM. De primer, cal tallar a rodanxes la tomata, la ceba i el formatge i afegir fulles d’encisam. A continuació, cal obrir per la meitat una barra de pa. Finalment, s’ha de ficar dins del pa tota la mescla.

Solucions 1   Cal triar l’opció B (Menjar fruita i verdura cada dia). 2   SONA O OBERTA ▶ taronja, fesol, col. SONA O TANCADA ▶ meló, poma, carlota. 

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén fomentar en els alumnes l’esperit crític davant de la pressió  consumista de la publicitat. 

33

Respostes a les activitats del llibre de l’alumne.

Competència lectora

1 2

Propòsits •  Llegir un text narratiu amb una  pronunciació clara i amb l’entonació  adequada.

•  Practicar la lectura parant atenció   a les pauses que indiquen els  signes de puntuació.

•  Saber què és un blog i conéixer   les possibilitats comunicatives   que té.

Previsió de dificultats • Potser convé explicar als alumnes  que un llibre o una carta anònims  són els que no van firmats per   cap autor i, per tant, no sabem   de qui són. Comenteu-los que,   en l’àmbit d’Internet i les xarxes  socials, anomenem anònim tant   un missatge o comentari anònim   com la persona desconeguda   que l’ha escrit.

Tinc un blog

DIFICULTATS DE LECTURA En la lectura d’una oració llarga és important saber on cal fer les pauses per agafar aire perquè l’oració no perda el sentit.

La mare ha fet un blog sobre el seu hort urbà i, com que té tauleta, sempre està penjant fotos de les seues tomaqueres i dels seus encisams. Ho sé perquè l’he buscat en Internet, que ella no em vol donar l’enllaç. Jo crec que li fa vergonya per Anònim, un seguidor que sempre li fa comentaris sobre les verdures, però també sobre l’amor i tot això. Hehehe! Jo no tinc tauleta, ni nóvio, eh? Però blog sí. L’hem fet entre la meua iaia i jo. I a la mare no li n’hem donat l’adreça tampoc, ha! És un blog de receptes, perquè som les dues molt aficionades a la cuina. Hui mateix n’he penjat una.

Tan prompte com he publicat la recepta, la iaia n’ha fet un comentari. Per això m’agrada el blog, perquè ella viu molt lluny i, gràcies a la nostra passió per la cuina, és com si estiguérem sempre juntes. –Marta, per què hi poses neula? –Perquè es pot menjar. Mentre responia al comentari, ha entrat la mare. –Estàs preparant una nova recepta, Marta? –ha mirat l’ordinador–. Me l’ensenyes? Jo he tapat ràpidament la pantalla. –Però filla, si acabaré posant-ho jo al forn. Ja sé que al final ho vorà, però de moment es quedarà sense mirar el blog, que ella tampoc m’explica res d’Anònim. La iaia ha enviat un altre comentari: –Pots penjar fotos dels panellets per vore com t’han quedat? Ja m’agradaria penjar fotos, però és que no tinc tauleta i així és un rotllo! De sobte he tingut una idea. –Mare, em deixes la tauleta per fer fotos a la recepta? –Això depén! –De què depén? –he dit sorpresa, jo que m’esperava un no com una catedral. –De si em deixes visitar el vostre blog o no. –Això està fet! –Ah? Sí? –ha posat la mateixa cara de sorpresa que jo. –Sí. I, per cert, a la iaia i a mi també ens agrada l’hort. Podríem enllaçar els blogs, no? La cuina i l’hort fan molt bona parella. Com les nétes i les iaies o... les mares i els Anònims! I li he tancat l’ullet. Ella m’ha mirat un poc de gaidó, però ha fet bona cara. Sí, crec que hui coneixerem aquest Anònim.

 

Espai per a anotacions personals.

mòlta: triturada fins a convertir-la en pols. corfa: pell d’algunes fruites, com la taronja o la llima. neula: full prim de pasta de farina que serveix de base per a alguns dolços. de gaidó: de costat.

✔ Mig quilo d’ametla mòlta. ✔ Mig quilo de sucre. ✔ 150 grams de moniato. ✔ 1 ou. ✔ Corfa de llima ratllada. ✔ Paper de neula.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

Com es fa? Bulliu els moniatos durant uns 20 minuts. Després, peleu-los i xafeu-los. Mescleu l’ametla, el sucre, la corfa de llima i l’ou. Afegiu-hi el moniato i pasteu-ho tot. Feu-ne boles i poseu-les al forn amb paper de neula.

*

vergo a

*

*

adre a

*

rece tes

ro llo

21

20

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els xiquets observen i descriguen el dibuix que encapçala el conte. Pregunteu-los què té la dona de la dreta a  les mans (una tauleta) i per a què la deu estar usant (per a fer  una fotografia d’una tomaquera). Feu que es fixen en el títol  del conte; comproveu que saben què és un blog i pregunteu-los quina relació pot tindre amb el dibuix.  Deixeu que dos alumnes lligen en veu alta la informació del  marge esquerre de la pàgina 20 (Dificultats de lectura). Pregunteu-los com marquem en un text els moments en què cal fer  una pausa (amb la coma, el punt i coma, el punt…) i aneu escrivint els signes gràfics en la pissarra a mesura que els diuen. 

2

Ingredients

Llig el primer paràgraf de la lectura posant atenció a les pauses a l’hora de llegir les oracions llargues.

Orientacions metodològiques aplicables al desenvolupament de la classe.

UNITAT

NOTES

blog: pàgina web personal que presenta informació i opinions ordenades en el temps.

Per tal que comproven com de necessaris són la coma i el  punt, el professor pot llegir en veu alta les oracions del primer  paràgraf de la narració sense fer cap pausa. Així comprovaran  que costa molt llegir oracions llargues sense fer pauses, i que  és difícil per a qui escolta entendre el sentit del que es diu. LECTURA Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta  del conte. Opcionalment, poden llegir en silenci alhora que  escolten el conte gravat, que trobareu en la pista 2 del CD  Lectures. En cas que reproduïu l’audició del conte, demaneu-los que es fixen en les pauses que fa la veu lectora. En  acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena.

 

Deixeu uns minuts als xiquets per a completar l’exercici de Dificultats d’escriptura, en la pàgina 21. Llegiu-les en veu alta i   comproveu que ells les pronuncien correctament. És convenient que els expliqueu en la pissarra el canvi de ç a c que es  produeix en el plural d’adreça (adreces), i que els digueu que  la t de rotllo no es pronuncia.

DESPRÉS DE LLEGIR Una vegada hauran llegit, demaneu a un xiquet que conte de  què tracta el text que han llegit. Comproveu que tots comprenen el significat de paraules i conceptes clau per a la comprensió del conte, com ara blog, seguidor, tauleta o enllaç.  Noteu que al marge dret de la segona pàgina de la lectura  disposeu de la definició d’algunes paraules i expressions que  poden resultar desconegudes als xiquets. 

Competències

A fi de comprovar que els alumnes han estat atents a la història, pregunteu-los: Quins personatges de la història tenen un blog? Sobre quin tema escriu la mare? I la iaia i Marta? Es veuen sovint la iaia i la néta? Per què? Com es comuniquen? Quin personatge de la història és Anònim? Per què penseu que la mare i la filla no es donen els enllaços dels seus blogs?

Competència digital. Amb la lectura del text Tinc un blog els  alumnes milloren aquesta competència, per tal com aprenen  les possibilitats comunicatives que ofereixen els blogs, les  tauletes i Internet en general.

34

35

Suggeriment per al desenvolupament de les competències.

Gramàtica. Propòsits •  Saber què és el grup nominal.  •  Conéixer l’ordre dels elements   del grup nominal. •  Distingir l’article determinat   de l’article indeterminat. •  Relacionar verbs amb substantius  derivats per a crear grups nominals.

Comentaris sobre les dificultats que poden sorgir durant l’exposició dels continguts.

Previsió de dificultats

2 1

EL GRUP NOMINAL 3

El grup nominal El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu és un grup nominal. Per exemple els tres amics, arròs negre o un menú deliciós són grups nominals formats al voltant dels substantius amics, arròs i menú, respectivament.

El grup nominal pot estar format per una o per diverses paraules. Exemple: ensalada, els tres amics, un menú deliciós. La paraula més important del grup nominal és sempre el substantiu.

•  Per a abordar l’explicació sobre   el grup nominal és convenient  assegurar-se que tots els alumnes  saben reconéixer un substantiu.  Expliqueu-los que pot ser un ésser  (persona o animal) o un objecte   o cosa. Poseu-los-en exemples. 

Un plat especial

 

GRUP NOMINAL

GRUP NOMINAL

GRUP NOMINAL

arròs negre i ensalada substantiu

article

substantiu

article

substantiu

adjectiu

Un menú deliciós per només 6 euros!

El substantiu sol portar davant paraules que determinen i concreten el seu significat. Aquestes paraules s’anomenen determinants. El determinant més freqüent és l’article, tant determinat (el, la, l’, els, les) com indeterminat (un, una, uns, unes).

4

Relaciona i escriu els grups nominals corresponents a cada dibuix. una

El substantiu també pot anar acompanyat d’altres paraules que ens diuen com és o com està. Aquestes paraules són els adjectius. Exemple: arròs negre.

El grup nominal és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu. La paraula més important del grup nominal és el substantiu. A més d’aquest, també poden formar part del grup nominal els determinants i els adjectius.

rellotge

grogues

uns

flors

antic

el

aranya

frescos

les

ous

peluda

1

2

3

4

EM FIXE EN LA LLENGUA 1

Digues quins dels títols següents estan formats per grups nominals. A

B Un menú diari

5

Les recepTes TradicionaLs

es Ven pa

6

2

Observa de quines dues maneres es pot dir el mateix i respon.

C com podem aLimenTar-nos Bé

Encercla els substantius en els títols anteriors i subratlla les paraules que els acompanyen.

Venda de pa

Quin cartell expressa la idea amb una oració? Com l’expressa l’altre? A partir de quina paraula s’ha format el substantiu venda?

Converteix les oracions següents en grups nominals seguint l’exemple anterior. S’elaboren dolços.

Es compren cotxes usats.

24

Suggeriments didàctics

Suggeriments i comentaris relacionats amb les activitats del llibre de l’alumne.

2

Artur vol ser cuiner. Per això sempre ajuda els pares en la cuina. Hui ha aprés a fer unes postres delicioses. S’anomenen les taronges imperials. T’agradaria saber com es fan?

Bar

Els tres amics HUI

Paraules que formen el grup nominal

UNITAT

NOTES

Localitza sis grups nominals i escriu-los on corresponga. Com estan formats?

Llegiu amb els alumnes la informació teòrica i feu referència al  dibuix del cuiner i la pissarra. Feu que els alumnes hi localitzen  els substantius i els grups nominals. En acabant mostreu-los,  per mitjà d’exemples, quina informació donen els articles sobre els substantius que acompanyen: ens permeten saber si  la cosa de què parlem és masculina (el, els, un, uns) o femenina (la, les, una, unes), si es parla d’una cosa (el, la, un, una)  o d’unes quantes (els, les, uns, unes) o si es tracta d’una  cosa que sabíem que existia (el, la, els, les) o que encara no  coneixíem (un, una, uns, unes). Després d’aquesta explicació,  pregunteu als alumnes quina informació aporten els adjectius  sobre els substantius o nuclis del grup nominal. Concloeu que  els qualifiquen, és a dir, ens diuen com són. 

38

Es repara calcer.

25

En l’activitat 1, feu vore als xiquets que en un grup nominal  mai hi ha un verb. La paraula principal és el substantiu, que  pot anar acompanyat o no de determinants i adjectius. En l’activitat 2 es pretén que els alumnes distingisquen els  substantius dels altres membres del grup nominal. Feu que  diguen quins són articles i quins adjectius. Comenteu-los que  els articles sempre apareixen davant del substantiu, i els adjectius, generalment, darrere.  En l’activitat 3, podeu aconsellar als alumnes que abans de  tot localitzen els substantius i, una vegada els hagen trobat,  es fixen en les paraules que hi ha al voltant per tal de fer la  classificació correcta.  En l’activitat 4, feu-los vore que tots els elements del grup  nominal estan en el mateix gènere i nombre que el substantiu. 

En les activitats de l’apartat Em fixe en la llengua es requereix dels alumnes un major grau de reflexió i implicació. Digueu-los, si cal, que en l’activitat 6 han de transformar els  verbs en substantius, ja que el grup nominal no té mai verb. 

Solucions 1   Cal triar els títols A i C. 2   Un menú diari. Les receptes tradicionals.  3   Substantiu → Artur; cuiner. Article + substantiu → els pares; la cuina. Article + substantiu + adjectiu → unes postres delicioses.  4   1 el rellotge antic. 2 una aranya peluda. 3 uns ous frescos. 4 les flors grogues. 

 

5   • El primer cartell (Es ven pa) és el que expressa la idea  amb una oració. L’altre (Venda de pa) l’expressa amb un grup  nominal. • A partir del verb vendre. 6   • Elaboració de dolços. • Compra de cotxes usats. • Reparació de calcer.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Crear grups nominals a partir de verbs. Proporcioneu als  alumnes verbs a partir dels quals puguen formar fàcilment un  substantiu. Després, han d’inventar grups nominals amb ells.  Per exemple: cantar → cançó → una cançó bonica; inventarinvenció, actuar-actuació, alimentar-alimentació, etc.

39

Activitats per a millorar l’aprenentatge o ampliar-lo.

9

El llibre Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: Àngela Carril Caldelas Llum Cures Vázquez Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro IL·LUSTRACIÓ Tatio Viana Miguel del Cerro EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.

PRIMÀRIA

Llengua

Mapa de continguts Unitat Unitat

Comunicació Comunicació oral oral

Competència Competència lectora lectora

Vocabulari Vocabulari

Extraure Extraure informació informació d’un d’un missatge missatge telefònic telefònic Donar Donar pistes pistes

La La casa casa abandonada abandonada

La La casa casa El diccionari El diccionari

Identificar Identificar l’objectiu l’objectiu d’un d’un anunci anunci FerFer preguntes preguntes

Tinc Tinc un un blog blog

La La cuina cuina ElsEls sinònims sinònims

Deduir Deduir informació informació Recomanar Recomanar unauna pel·lícula pel·lícula

Càmera... Càmera... acció! acció!

El cine El cine ElsEls antònims antònims

Ordenar Ordenar unauna seqüència seqüència Donar Donar consells consells

Tres, Tres, dos, dos, un... un... zero! zero!

El laboratori El laboratori LesLes paraules paraules polisèmiques polisèmiques

5858

Identificar Identificar tipus tipus de de textos textos Recitar Recitar un un poema poema

El país El país dels dels somnis somnis

La La biblioteca biblioteca LesLes paraules paraules parònimes parònimes

La festa festa dede Sant Sant 6 6 La 7070 Antoni Antoni

Reconéixer Reconéixer informacions informacions falses falses Descriure Descriure animals animals

Muixerangueta Muixerangueta meua meua

LesLes festes festes LesLes paraules paraules homòfones homòfones

7 7 Cap Cap onon anem? anem?

Localitzar Localitzar llocs llocs en en un un plànol plànol La La nostra nostra Rateta Rateta Explicar Explicar un un viatge viatge

La La carretera carretera LesLes paraules paraules derivades derivades

Completar Completar informacions informacions Menja’t Menja’t el món! el món! Dramatitzar Dramatitzar unauna conversa conversa

El turisme El turisme LesLes paraules paraules compostes compostes

Completar Completar un un horari horari Anunciar Anunciar unauna activitat activitat

Sense Sense Internet! Internet!

La La tecnologia tecnologia ElsEls diminutius diminutius i els i els augmentatius augmentatius

Identificar Identificar l’emissor l’emissor de de diversos diversos missatges missatges Expressar Expressar unauna opinió opinió

PerPer quèquè Amsterdam Amsterdam és és la ciutat la ciutat de de lesles bicicletes? bicicletes?

La La bicicleta bicicleta La La família família de de paraules paraules

Distingir Distingir fetsfets i opinions i opinions Presentar Presentar un un espectacle espectacle

El Gran El Gran Circ Circ de de lesles Puces Puces ha ha arribat arribat al poble al poble

El circ El circ LesLes paraules paraules onomatopeiques onomatopeiques

146 146

Identificar Identificar la informació la informació principal principal d’un d’un texttext Descriure Descriure unauna imatge imatge

DiaDia Mundial Mundial de de l’Aigua l’Aigua

L’ecologia L’ecologia LesLes sigles sigles

UnUn premi premi inesperat inesperat

160 160

Deduir Deduir informació informació Donar Donar informació informació

El viatge El viatge amb amb tren tren LesLes variants variants lèxiques lèxiques

1 1 Dia Dia dede mudança mudança 2 2 A Ala lacuina cuina

6 6

1818

Una Una estrena estrena

3 3 dedecine cine

Al laboratori laboratori 4 4 Al dede l’escola l’escola

5 5 ElElclub club dede lectura lectura

3232

4444

8282

8 8 DeDeviatge viatge pel pel món món 9696 Una fira fira dede 9 9 Una la la tecnologia tecnologia Marxa del del Dia Dia 1010 Marxa dede la la Bicicleta Bicicleta

108 108

122 122

Models Models dede conjugació conjugació verbal verbal

1111 UnUncirc circ diferent diferent Tots amb amb 1212 Tots el el planeta planeta

1313 Viatge Viatge amb amb tren tren

134 134

1414 Jornada Jornada d’assaig d’assaig 172 172 Espectacle 1515 Espectacle al al carrer carrer 2 12

186 186

Identificar Identificar variants variants dialectals dialectals UnUn cascas benben curiós curiós Explicar Explicar unauna notícia notícia en en directe directe

L’escola L’escola de de música música LesLes frases frases fetes fetes

Reconstruir Reconstruir missatges missatges Comentar Comentar un un espectacle espectacle

ElsEls sentiments sentiments ElsEls refranys refranys

M’he M’he enamorat! enamorat!

Gramàtica Gramàtica

Ortografia Ortografia

LesLes llengües llengües d’Espanya. d’Espanya. El valencià El valencià

Sons Sons i grafies i grafies

El grup El grup nominal nominal

de de x, tx x, tx i igi ig L’ús L’ús

El substantiu. El substantiu. Classes Classes de de substantius substantius

de de x i xixi ix L’ús L’ús

El gènere El gènere i eli nombre el nombre deldel substantiu substantiu

L’ús L’ús de de v v

Literatura Literatura

Saber Saber ferfer Escriure Escriure un un correu correu electrònic electrònic

ElsEls textos textos narratius. narratius. L’espai L’espai i eli temps el temps

Elaborar Elaborar un un anunci anunci radiofònic radiofònic Descriure Descriure l’escenari l’escenari d’una d’una pel·lícula pel·lícula

El narrador El narrador i els i els personatges personatges Donar Donar instruccions instruccions orals orals perper a fer a fer un un experiment experiment

ElsEls determinants determinants (I). (I). L’article, L’article, La La partició partició de de paraules paraules elsels possessius possessius i elsi els demostratius demostratius

Elaborar Elaborar un un àlbum àlbum il·lustrat il·lustrat

L’accentuació ElsEls determinants determinants (II).(II). Numerals, Numerals, L’accentuació indefinits, indefinits, interrogatius interrogatius i exclamatius i exclamatius

Explicar Explicar un un jocjoc tradicional tradicional

L’adjectiu. L’adjectiu. ElsEls graus graus de de l’adjectiu l’adjectiu

gràfic gràfic L’accent L’accent en en lesles paraules paraules agudes agudes

ElsEls textos textos poètics. poètics. El vers El vers

Descriure Descriure un un lloclloc a partir a partir d’un d’un plànol plànol

El verb. El verb. Arrel Arrel i desinències i desinències

L’accent L’accent gràfic gràfic en en lesles paraules paraules planes planes

El verb. El verb. Nombre Nombre i persona i persona

L’accent L’accent gràfic gràfic en en lesles paraules paraules esdrúixoles esdrúixoles

El verb. El verb. Temps Temps i mode i mode

La La dièresi dièresi

Escriure Escriure un un article article d’opinió d’opinió

ElsEls pronoms pronoms personals personals

L’ús L’ús deldel guionet guionet

Escriure Escriure unauna notícia notícia

L’adverbi L’adverbi

a final de de paraula paraula P iPb iabfinal

L’oració. L’oració. Subjecte Subjecte i predicat i predicat

a final de de paraula paraula T i Td iadfinal

Classes Classes d’oracions d’oracions

C iCg iagfinal a final de de paraula paraula

L’oració, L’oració, el paràgraf el paràgraf i eli text el text

ElsEls punts punts suspensius suspensius

FerFer unauna exposició exposició oraloral

ElsEls recursos recursos literaris literaris

El text El text teatral. teatral. Diàlegs Diàlegs i acotacions i acotacions

FerFer unauna entrevista entrevista

FerFer un un debat debat

Escriure Escriure un un texttext predictiu predictiu

L’obra L’obra teatral. teatral. Acte Acte i escena i escena

Descriure Descriure unauna persona persona

Contar Contar un un acudit acudit

3 13

El teu llibre de Llengua Cada dia parles, escoltes, lliges, escrius... És a dir, utilitzes la llengua per a comunicar-te. Aquest llibre et descobrirà la manera de fer-ho cada vegada millor. Estàs a punt per a començar a treballar? Amb les teues ganes d’aprendre i tot el que t’oferim en aquest llibre, dominar la llengua et resultarà més fàcil i divertit del que penses!

Llegiràs i comprendràs En el llibre que tens a les mans trobaràs textos de molts tipus. • Llegiràs contes actuals i entretinguts, que et despertaran el gust per la lectura. • Coneixeràs aspectes curiosos i interessants del món que t’envolta a través de la lectura de textos informatius. • Gaudiràs amb la lectura de textos literaris (narracions, poemes, obres teatrals...) i descobriràs alguns dels seus principals secrets.

Escoltaràs i parlaràs Escoltaràs textos orals ben diversos (anuncis, notícies, instruccions, avisos...) que posaran a prova la teua atenció. De segur que ho entens tot! També parlaràs sobre un muntó de coses amb els companys i les companyes: descriuràs animals, contaràs anècdotes i acudits, expressaràs opinions... Voràs que bé que ho fas!

Escriuràs Al llarg del curs hauràs d’escriure textos molt variats: correus electrònics, instruccions, descripcions, articles d’opinió... Segueix les nostres indicacions i voràs que és més fàcil del que sembla! A més, en l’apartat d’Ortografia aprendràs algunes normes que t’ajudaran a escriure sense faltes.

A més… Coneixeràs paraules noves i descobriràs moltes coses sobre el funcionament de la llengua en els apartats de Vocabulari i Gramàtica. Al final de cada unitat podràs posar a prova tot el que has aprés resolent les activitats finals i tindràs l’oportunitat de demostrar el teu talent lingüístic triant l’activitat que més t’agrade de l’apartat Demostra el teu talent. I perquè pugues comprovar com millores al llarg del curs, et proposem guardar corregides les activitats marcades amb la icona i respondre a aquestes preguntes: • T’ha resultat fàcil o difícil de fer l’activitat? • Quins passos has seguit per a fer-la? • En què necessites millorar? Així t’adonaràs que cada vegada en saps més!

5

15

1

Dia de mudança

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA CASA

VOCABULARI

SABER

• La casa. • El diccionari.

GRAMÀTICA

• Les llengües d’Espanya. El valencià.

ORTOGRAFIA

•  Sons i grafies.

• Distingir els interlocutors en una audició i determinar l’objectiu comunicatiu de cada un. COMUNICACIÓ ORAL

• Fer la descripció d’un objecte perquè els companys l’endevinen. • Reflexionar sobre la seua col·laboració en les faenes de la casa.

SABER FER LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Llegir i comprendre un conte: La casa abandonada

• Redactar una nota breu. •  Realitzar dictats.

• Escriure un correu electrònic.

• Iniciativa per a col·laborar en les activitats col·lectives.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Consciència de la responsabilitat compartida de l’home i la dona en les faenes de la casa. • Respecte i curiositat per les diverses llengües d’Espanya. • Interés per usar les noves tecnologies.

16

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 1: activitats i recursos.

• Avaluació inicial.

El joc del saber

• Avaluació de continguts. Unitat 1: models B i A. • Avaluació per competències. Prova de la unitat 1.

Ensenyament individualitzat

MATERIAL D’AULA Làmina • La casa.

• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3.

CD Comunicació oral

• Programa d’ampliació. Unitat 1.

•  Unitat 1: pista 1.

Projectes de treball cooperatiu

CD Lectures

• Projecte del primer trimestre.

•  Unitat 1: pista 1.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Recursos literaris. •  Taller de teatre.

Quadern de l’alumne

• Fitxes per a l’ús del diccionari.

• Primer trimestre. Unitat 1.

•  Programa d’educació emocional.

Llibre de teatre

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de lectura

Projectes interdisciplinaris • Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors.

•  Pluja de lletres 4.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Setembre

Octubre

Novembre

* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en període d'adaptació.

17

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

1

Dia de mudança

•  Parlar sobre les mudances. •  Descriure un objecte sense dir-ne   el nom. •  Reflexionar sobre la importància   de col·laborar en les activitats domèstiques. •  Escriure una nota breu.

Previsió de dificultats •  En les activitats orals, és possible que els alumnes més extravertits acaparen l’atenció, en detriment   de la participació dels xiquets més reservats. Procureu que hi haja una participació equilibrada animant   els més tímids a parlar.

fràgil fràgil

Escoltar 1

pista 1

Escolta amb atenció la gravació i respon. Quantes persones han parlat? Conversen entre elles? Qui deixa el missatge nou? A qui va dirigit?

2

Torna a escoltar el missatge i completa. Joan invita a a la casa nova el . Enric ha de recordar portar . és

. L’adreça

6

667884_Unitat 01.indd 6

Suggeriments didàctics Demaneu als xiquets que lligen el títol de la unitat i que observen la làmina. Comproveu que tots saben què és fer una mudança i, després, animeu-los a comentar què fan els personatges, on estan, si sabrien dir qui està treballant i com ho saben (possiblement esmentaran l’uniforme dels xicots). A l’hora de descriure el dibuix, és convenient que els alumnes usen expressions localitzadores com ara dins, fora, damunt de, davall de, prop de, al centre, al fons, a la dreta de, a l’esquerra de, etc. (podeu escriure-les en la pissarra). Per a dur a terme les activitats 1 i 2 reproduïu la pista 1 del CD Comunicació oral i demaneu als xiquets que escolten sense anotar res. A continuació, que responguen a les preguntes de la primera activitat. Si cal, poseu la pista de nou.

18

13/01/15 10:40

Abans de reproduir l’audició per fer la segona activitat, convé que tinguen clar què han de buscar-hi; així podran fixar-se en les dades que se’ls demana. En l’activitat 5, tracteu de fomentar la reflexió sobre la importància d’assumir responsabilitats individuals i de col·laborar en les faenes de casa. Els alumnes ja tenen edat per a col· laborar-hi, parant i desparant taula, ordenant la seua habitació… A més, vigileu que no identifiquen el treball domèstic com un treball exclusivament femení. Durant el col·loqui, recordeu-los que han d’escoltar les opinions dels altres i respectar els torns de paraula. En totes les unitats del llibre, al final d’aquesta doble pàgina inicial trobareu l’apartat Saber fer, en què s’anuncia la tasca que es realitzarà al final de la unitat. En aquest cas, es tracta

UNITAT

Parlar 3

1

NOTES

Fixa’t en l’escena anterior i explica. En què consisteix fer una mudança? Com organitzaries els objectes de la teua habitació per traslladar-los a una altra casa?

4

Tria un objecte d’aquesta habitació i dóna pistes perquè els teus companys l’endevinen. Pots descriure’l o explicar la seua utilitat, però no dir-ne el nom. Exemple llum…

5

Hi ha un aparell que serveix per a fer

EDUCACIÓ CÍVICA. Col·labore a casa.

Parleu sobre les activitats de casa en què col·laboreu. Expliqueu si penseu que és important col·laborar-hi i per què.

Escriure 6

Pensa i escriu una nota breu per adherir-la a la caixa de la làmina on posa FRÀGIL, amb la informació següent. Contingut de la caixa.

Precaucions per a transportar-la.

SABER FER TASCA FINAL Escriure un correu electrònic Què és un correu electrònic? En què s’assembla i en què es diferencia d’una carta o d’una postal? A qui escriuries un correu? Per què? Què necessites per a fer-ho? Practicaràs l’escriptura d’un correu electrònic. De segur que tens alguna cosa interessant per a comunicar a algú!

 

7

667884_Unitat 01.indd 7

d’escriure un correu electrònic. Comproveu que són capaços d’explicar les diferències bàsiques entre els correus electrònics, les postals i les cartes, a partir de la seua experiència.

Solucions

13/01/15 10:42

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes es consciencien de la importància de col·laborar en les faenes de la casa, com també de la igualtat entre homes i dones en l’àmbit domèstic.

1   • Han parlat dues persones. No conversen entre elles.

• El missatge nou el deixa Joan. Va dirigit a Enric. 2   Joan invita Enric a jugar a la casa nova el dissabte a la vesprada. L’adreça és carrer del Xúquer, número 8. Enric ha de recordar portar el seu parxís. 3   • Resposta model (RM). Canviar-se de casa i portar a la

nova casa tots els mobles de la vella. • Resposta lliure (RL). 4  a  6   RL.

19

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

• Practicar la lectura en veu alta de paraules del text que contenen els grups qu i gu.

• Desenvolupar microhabilitats de comprensió textual a través de l’escriptura.

• Acceptar la igualtat entre l’home i la dona en la realització de les tasques domèstiques.

Previsió de dificultats

La casa abandonada

• Convé vigilar si algun alumne té dificultats en la lectura en veu alta o en la comprensió d’algun fragment del text. Suggeriu que facen la seua lectura individual seguint la proposta expressiva de l’audició del CD Lectures (pista 1) o la que els feu en veu alta.

DIFICULTATS DE LECTURA A vegades qu i gu es pronuncien com un únic so (quimono, guinyol), és a dir, com a dígrafs, i altres vegades com a dos sons diferents (quatre, guapo). Localitza en la lectura les paraules amb els grups qu i gu i fixa’t bé si els has de llegir com a dígrafs o no.

Realment estava feta una porqueria. La casa, no la princesa. La princesa semblava neteta o, almenys, devia tindre molt neta la consciència, perquè dormia com un bebé. En canvi, la casa era un núvol de pols. Les plantes creixien lliures pertot arreu, els ocells feien niu dalt dels armaris i les serps treien el cap pels forats de les parets. Hi podies trobar qualsevol bestiola, excepte mosques, perquè les aranyes havien arribat abans i les seues teles s’estenien com xarxes mortals. Així i tot, la princesa roncava ben a gust, aliena a l’abandó. El príncep va pensar el disgust que s’enduria la princesa quan es despertara i vera aquella casa tan deixada. S’imaginava la princesa de ben menuda, corrent pels passadissos, guardant als calaixos les seues coses secretes o jugant a conillets a amagar darrere dels mobles. Ella ja tenia prou desgràcia, la pobra: mira que quedar encantada sense com va ni com ve per una fada envejosa i amargada, obligada a dormir cent anys sencers, sense suar amb la calor de l’estiu ni tremolar amb el fred de l’hivern. Ella, tan bonica, que a penes havia començat a divertir-se... Ni tan sols havia tingut temps de conéixer el món,

8

667884_Unitat 01.indd 8

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Aprofiteu aquesta primera lectura del curs per a preguntar als alumnes si els agrada llegir i quin tipus de textos els agraden (contes, novel·les, còmics…). Dialogueu amb la classe i interesseu-vos pels seus hàbits lectors. Llegiu en veu alta el títol del text i inviteu els alumnes a observar el dibuix. Demaneu-los que el descriguen i pregunteu-los quin creuen que pot ser el motiu d’aquest abandó i deixadesa. En totes les unitats, al marge esquerre de la primera pàgina de Competència lectora, trobareu l’apartat Dificultats de lectura. Conté un programa de microhabilitats de lectura que té per objectiu ajudar els alumnes a superar les dificultats que

20

13/01/15 10:45

se’ls poden presentar durant la lectura d’un text en veu alta. La idea és que els xiquets es fixen en l’aspecte que s’hi tracta i que el posen en pràctica quan lligen. LECTURA Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta del conte. Insistiu-los que han de llegir en silenci per a no molestar els companys, que també estan llegint. Opcionalment, poden realitzar la lectura atenta mentre es reprodueix el conte gravat, que trobareu en la pista 1 del CD Lectures. En tot cas, recordeu-los que han de parar atenció a les paraules amb les grafies comentades en Dificultats de lectura, que poden subratllar amb llapis. A continuació, organitzeu la lectura en veu alta i en cadena i recordeu-los que han de seguir en silenci la lectura del company que estiga llegint.

1 ni d’aprendre ni de protestar. La princesa, pobreta, poques coses tenia a contar. Per això el príncep va prendre una decisió heroica. Si hem de ser sincers, pocs homes farien una cosa semblant, només els valents de veritat, els que no tenen por de plorar per l’al·lèrgia ni de fer-se malbé les mans amb el lleixiu. Es llevà la capa, l’arma i la corretja, s’arromangà, agafà aire, es nugà un mocador al cap i es posà a netejar. El plomall del seu barret el va fer servir de granera i la seua pròpia capa, de drap. Va escopir per donar lluentor als vidres de les finestres, s’agenollà per netejar el terra i les parets, amb l’espasa arrancà les teranyines i amb l’alé netejà la superfície dels espills. El príncep fregà, esternudà de tanta pols com alçava, mentre amb els ulls, nadant en llàgrimes, cantava:

UNITAT

1

NOTES

aliena: sense notar-ho, sense sentir que en forma part. lleixiu: líquid que s’utilitza per a llavar la roba i deixar-la més blanca. plomall: conjunt de plomes. alé: aire que es fa quan es respira. gesta: acció pròpia dels herois, dels valents.

–Ai, què donaria per un bes de la dorment… Per un bes de la somiadora… Ai, per un bes, per un bes… Ai! Per un bes de la meua senyora... Jo donaria el món sencer! I la casa cantava amb ell. Quan la princesa va obrir els ulls després de sentir cosquerelles als llavis, va vore, entre la resplendor de la casa acabadeta de netejar, un xicot amb els cabells desordenats. Li agradà aquella pell bruta, la ronya d’aquelles ungles, aquell descosit en la roba tacada... El xicot li somreia i mirava al seu voltant, satisfet. Ella va comprendre de seguida la seua gesta. Davant un príncep així no és gens estrany que la princesa sentira l’amor per primera vegada.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

con ciència

*

passadi os

* *

hi ern esc pir

 

9

667884_Unitat 01.indd 9

DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu-los si els ha agradat el conte i si la història s’ha desenvolupat com havien imaginat abans de llegir-la. A continuació, comproveu si s’han fixat en les indicacions sobre els grups gu i qu demanant-los que localitzen en el text exemples de paraules que continguen cada un dels casos proposats. Les paraules que s’han destacat en roig en el text del conte poden resultar desconegudes per a alguns alumnes. Crideu-los l’atenció sobre elles i feu que lligen les definicions corresponents, que estan al marge dret de la pàgina 9. Al final de la lectura de cada unitat trobareu un apartat anomenat Dificultats d’escriptura, que té per objectiu que els alumnes interioritzen la grafia d’algunes paraules que han eixit

13/01/15 10:45

en el text (en aquest cas consciència, passadissos, hivern i escopir). L’aspecte gràfic que es pretén treballar en cada paraula apareix amagat per un asterisc. Els alumnes han de copiar les paraules amb totes les lletres en el seu quadern. Sempre és convenient que, al final, les escrigueu en la pissarra i comproveu que ells són conscients de l’aspecte gràfic treballat i que pronuncien aquestes paraules correctament.

Competències Competència social i cívica. Per mitjà de la lectura La casa abandonada es promou la igualtat entre l’home i la dona en la realització de les faenes domèstiques. A més, s’hi fomenten característiques positives dels personatges diferents de la bellesa física que sol predominar en els contes tradicionals.

21

Competència lectora Propòsits

1

• Valorar la comprensió general del conte La casa abandonada.

Tria’n un i justifica la resposta. En quin d’aquests contes clàssics estan inspirats els personatges de la lectura? La bella i la bèstia

La bella dorment

La Ventafocs

• Escriure un resum breu del conte. • Opinar sobre el comportament d’un personatge.

Previsió de dificultats • Potser és convenient explicar als alumnes que els contes clàssics són aquells que des de fa segles són popularment coneguts, en diferents variants o versions, en la cultura europea i occidental. Esmenteu alguns contes clàssics que deuen conéixer, com ara Blancaneu, L’aneguet lleig, Caputxeta Roja, Els tres porquets o El flautista d’Hamelin. Feu-los vore que molts han sigut adaptats al cine i a sèries de dibuixos.

2

Explica com estava la casa de la princesa i per què.

3

Respon. Quina va ser la decisió heroica que prengué el príncep? Per què decidí fer-ho? Per a què va utilitzar la capa i l’espasa? Com va agranar el terra? Què feia alhora que netejava? Què deia la cançó?

4

Tria l’escena que representa el final del conte i explica. Què va sentir la princesa en vore el príncep? A

B

Més recursos • Contes clàssics en línia http://ca.tales.land/contes-classics

5

Completa per elaborar un resum del conte. El príncep arribà a la casa de la princesa i va decidir . Al final .

6

. Aleshores

Comenta amb els companys i les companyes. Què et sembla el comportament del príncep? El qualificaries de valent i heroic o et sembla normal? Per què? Què t’ha agradat més d’aquesta versió del conte clàssic? I menys?

10

667884_Unitat 01.indd 10

Suggeriments didàctics Atés que aquesta és la primera unitat del llibre, podeu realitzar oralment amb els alumnes les activitats de comprensió abans de proposar-los que les facen per escrit; així podreu proporcionar-los les pautes per a unitats posteriors.

Solucions 1  En La bella dorment. RM. Se sap perquè hi ha una princesa adormida per un encanteri i un príncep que la desperta. 2   RM. La casa de la princesa estava bruta i desordenada

perquè ningú se n’havia ocupat en molt de temps. Ella no podia perquè estava adormida per l’encanteri d’una fada envejosa.

22

13/01/15 10:45

3   • Netejar la casa. Perquè li feia llàstima que la princesa,

quan es despertara, s’enduguera un disgust en trobar la casa tan deixada. • La capa la va utilitzar per a netejar com si fóra un drap, i l’espasa per a arrancar teranyines. Va agranar amb el plomall del seu barret. • Cantava una cançó. Deia que per un bes de la somiadora donaria el món sencer. 4   Cal triar l’escena B. La princesa va sentir l’amor per pri-

mera vegada. 5   RM. El príncep arribà a la casa de la princesa i la trobà bruta i desordenada, i la princesa adormida per un encanteri. Aleshores va decidir posar-se a netejar. Al final la princesa es va despertar i, en vore el que havia fet el príncep, es va enamorar d’ell. 6  RL.

Vocabulari. 1

1

LA CASA

porta

barana teulada

reixa mirador

claraboia

ximenera

garatge

tanca

1

Propòsits

Tria i completa amb la paraula que corresponga seguint el codi de colors. finestra

UNITAT

• Ampliar el vocabulari sobre

bústia

la casa.

• Utilitzar bé el diccionari.

balcó

• Comprendre i explicar el significat Cada dia el iaio baixa agarrat de la el correu de la .

de l’escala a arreplegar

Adela prefereix mirar el paisatge des de la Quan entres el cotxe al Van obrir una 2

a la

que eixir al

, no oblides tancar la

d’algunes frases fetes. .

Més recursos

de l’entrada.

• Banc d’expressions amb casa En casa del sabater, sabates de paper (‘Allà on és més natural o fàcil trobar o aconseguir alguna cosa, és sovint on sol faltar’). / D’anar per casa (‘Que no té valor ni pretensions, que és còmode i senzill’). / De la casa (‘En restaurants i bars, menjars i begudes que són especialitat de l’establiment o s’hi serveixen habitualment’). / Ser de casa (‘Ser de confiança, com de la família’).

de la casa perquè hi entrara més llum.

Digues el nom de tres estances distintes de l’interior d’una casa.

EL DICCIONARI El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus significats. En el diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament.

3

Ordena aquestes paraules tal com figuren en el diccionari. cabanya

4

terrat

tanca

corredor

claraboia

Pensa i relaciona. Amb quina forma estan aquestes paraules en el diccionari? 1 Adjectius

En infinitiu.

2 Verbs

En masculí singular.

3 Substantius

En singular.

NOTES

AMPLIE EL VOCABULARI 5

Explica el significat de les expressions destacades. Va fer una festa i tirà la casa per la finestra. Ferran ix molt: no para en torreta. Fa tres dies que no isc i em cau la casa damunt.

11

667884_Unitat 01.indd 11

Suggeriments didàctics Assegureu-vos que els alumnes entenen el significat de totes les paraules de l’activitat 1. Pregunteu-los si alguna els genera dubtes i anoteu-la en la pissarra. Podeu aprofitar l’explicació sobre el diccionari per a demanar-los que les hi busquen i que en lligen en veu alta les definicions. També podeu distribuir-los el dibuix d’una casa per a situar-hi tots els termes possibles.

Solucions

13/01/15 10:45

• Van obrir una claraboia a la teulada de la casa perquè hi entrara més llum. 2   RM. Menjador, cuina, dormitori. 3   1 cabanya. 2 claraboia. 3 corredor. 4 tanca. 5 terrat. 4   1 (Adjectius) En masculí singular. 2 (Verbs) En infinitiu. 3 (Substantius) En singular. 5   RM. • «Tirar la casa per la finestra»: Gastar molt, especi-

alment en una celebració. • «No parar en torreta»: Ser molt actiu, no parar de moure’s d’un lloc a un altre. • «Caure la casa damunt»: Fer-se-li (a algú) insuportable estar en casa.

1   • Cada dia el iaio baixa agarrat de la barana de l’escala a arreplegar el correu de la bústia. • Adela prefereix mirar el paisatge des de la finestra que eixir al balcó. • Quan entres el cotxe al garatge, no oblides tancar la porta de l’entrada.

23

Gramàtica.

LES LLENGÜES D’ESPANYA. EL VALENCIÀ

Propòsits

Les llengües d’Espanya

• Ser conscient que a Espanya es parlen diverses llengües.

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües. Per exemple, a la Comunitat Valenciana parlem en valencià, a Galícia parlen en gallec, al País Basc parlen en èuscar o basc...

• Saber que les llengües d’Espanya, excepte l’èuscar o basc, provenen del llatí. • Reconéixer les comunitats bilingües i les llengües que es parlen en cada una. • Identificar i corregir castellanismes comuns en valencià.

Previsió de dificultats • És possible que es donen en classe manifestacions contràries a la pluralitat de llengües, o comentaris negatius sobre algun idioma o els seus parlants. Neutralitzeu aquesta repulsió amb idees positives: en primer lloc, feu-los vore que les llengües són eines que uneixen persones, perquè fan que es comuniquen; en segon lloc, digueu-los que cada idioma representa una forma especial d’explicar el món. Quant al valencià, oferiu una imatge inclusiva de la nostra llengua, com a eina que ells poden usar per a comunicar-se, i que ens singularitza dins de la diversitat de pobles d’Espanya i d’Europa.

Totes les llengües que es parlen a Espanya, llevat de l’èuscar, provenen de la mateixa llengua: el llatí.

El valencià Entre el valencià i la resta de llengües procedents del llatí, com el castellà o el gallec, hi ha semblances, però també algunes diferències que afecten els sons, les lletres i les paraules. Per exemple, la j no sona igual en castellà que en valencià; la lletra ç del valencià no existeix ni en castellà ni en gallec; la paraula cadira en castellà es diu silla i en gallec cadeira, etc.

tellado

teulada

tejado

VALENCIÀ

Hi ha un gat a la teulada.

GALLEC

Hai un gato no tellado.

CASTELLÀ

Hay un gato en el tejado.

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla en valencià. Llevat de l’èuscar o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí. El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta de llengües d’Espanya procedents del llatí.

1

Fixa’t en el text que figura en l’envàs d’aquest producte i respon. Quantes llengües s’hi han utilitzat? Quin d’aquests enunciats està en èuscar? Quines llengües s’assemblen més entre si? A què creus que és degut?

xeado de amorodo helado de Fresa gelat de maduixa izozkia marrubi

12

667884_Unitat 01.indd 12

Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes quantes llengües parlen. Feu-los vore que les persones podem conéixer diferents llengües i en diferents graus; per exemple, podem saber molt bé el valencià o el castellà perquè els hem aprés a casa i els parlem cada dia, i també tindre coneixements d’anglés perquè l’estudiem i l’aprenem de la televisió, la música… A més, els companys de classe d’origen estranger poden saber parlar també la llengua dels pares. Insistiu en la idea que no hi ha llengües més vàlides que altres i que totes serveixen igual per a comunicar-se. Comenteu-los que hi ha països o regions on quasi tot el món parla la mateixa llengua (com ara el portugués a Portugal) i n’hi ha d’altres on se’n parlen majoritàriament dues. Aquest és el cas de la Comunitat Valenciana, on es parla valencià i castellà.

24

13/01/15 10:46

Si ho trobeu convenient, introduïu-los el concepte de «llengua oficial» d’un territori: la llengua que està reconeguda en la llei i que els habitants tenen dret a usar en qualsevol àmbit. En aquest sentit, inculqueu-los que, a la Comunitat Valenciana, els parlants de valencià o de castellà tenen dret a expressar-se en la seua llengua i no poden ser discriminats per això. Quan abordeu la part de la teoria en què s’esmenta la procedència llatina de les llengües d’Espanya, recordeu-los que el llatí és la llengua que portaren els romans a la Península fa més de vint segles, que a poc a poc va anar adquirint característiques particulars en cada territori fins que es va separar en idiomes diferents que, hui dia, tenen moltes semblances entre ells. Les activitats 1, 2 i 3 estan plantejades perquè els alumnes s’adonen d’aquest origen comú, així com de les semblances i les diferències.

1 2

llave

horno

cuchara

ratón

1

NOTES

Escriu les paraules valencianes equivalents a aquestes castellanes. EN CASTELLÀ

UNITAT

pelota

EN VALENCIÀ 3

Localitza en els textos almenys una diferència de cada tipus entre el valencià i el castellà.

Había una vez una casa tan pequeñita, tan pequeñita que, cuando entraba el sol, tenían que salir todos a la calle.

Hi havia una vegada una casa tan xicoteta, tan xicoteta que, quan hi entrava el sol, havien d’eixir tots al carrer.

SONS 4

LLETRES

PARAULES

Resol les endevinalles següents. Quines llengües són? Després, localitza en un mapa d’Espanya on es parla cada idioma.

?

Ben prop del golf de Biscaia una llengua antiga hi ha que amb Egun on diu «Bon dia» i amb zorionak, «felicitats».

Una llengua de llegenda queda al nord de Portugal. Quan tenen por tenen medo i falen per parlar.

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

Llig el diàleg i respon. Quina paraula de les que es diuen és incorrecta en valencià? A quina llengua pertany aquesta paraula?

6

Has tancat bé el grifo del bany? Vols dir l’aixeta!

Copia substituint les paraules destacades per les equivalents valencianes. L’alfombra està bruta.

La bombilla s’ha fos.

Hui dinarem al comedor.

El pasillo de casa és llarg.

13

667884_Unitat 01.indd 13

En la secció Em fixe en la llengua els alumnes esdevenen conscients de la pressió i la influència que té el castellà sobre el valencià. Valoreu la importància d’usar amb correcció el valencià i evitar paraules innecessàries d’altres llengües. Convideu-los a fixar-se en la correcció lingüística quan escolten les persones del seu entorn i a anotar els castellanismes, comentar-los a l’aula i evitar-los quan parlen i escriguen.

Solucions 1   • S’hi han utilitzat quatre llengües distintes: gallec, castellà, valencià i basc. • L’enunciat de baix (Izozkia marrubi). • El gallec, el castellà i el valencià. S’assemblen perquè provenen del llatí.

 

13/01/15 10:46

3   RM. SONS ▶ La paraula casa en valencià es pronuncia

amb s sonora, i en castellà amb s sorda. LLETRES ▶ En castellà s’usa la lletra ñ, que no existeix en valencià. PARAULES ▶ La paraula carrer es diu calle en castellà. 4   La primera és l’èuscar o basc. La segona és el gallec.

Resposta gràfica (RG): en un mapa d’Espanya, han de localitzar els territoris del País Basc i el nord de Navarra per a l’èuscar, i Galícia per al gallec. 5   • La paraula grifo. • Pertany al castellà. 6   • La catifa / L’estora està bruta. • Hui dinarem al menjador. • La bombeta / pereta s’ha fos. • El corredor / passadís de casa és llarg.

2   clau / forn / cullera / ratolí / pilota.

25

Ortografia. Propòsits •  Comprendre que hi ha sons que es representen amb més d’una grafia.

Representa el mateix so la lletra c de cara que la c de cendra?

•  Comprendre que hi ha grafies que representen més d’un so.

SONS I GRAFIES

Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit. Hi ha sons que es representen amb una sola lletra (p, t, m...) i d’altres que poden ser representats per més d’una lletra. Sons

Lletres

Ús de cada lletra

•  Conéixer els dígrafs en valencià.

So G de gol

g i gu

g davant de a, o, u / gu davant de e, i.

•  Conéixer les grafies amb què es representen els sons G, K, R forta,   S sonora, S sorda i el de la g   de gerro.

So K de casa c i qu

c davant de a, o, u / qu davant de e, i.

So R forta de rus

rr entre vocals (serra) / r a l’inici de paraula i després de consonant (roda, enreixat).

r i rr

A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents (la s de sabata i la s de rosa; la g de got i la g de gerro...).

Més recursos

Altres vegades dues lletres juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx...

•  Verbs amb canvi j/g  Menjar (menja - menges…);  menejar (meneja - meneges…);  penjar (penja - penges…);   pujar (puja - puges…).

1

•  Substantius amb canvi g/gu  Alga - algues;   alfàbega - alfàbegues,   argelaga - argelagues;   arruga - arrugues;   col·lega - col·legues;   càrrega - càrregues;   figa - figues.

Llig les paraules següents i marca la casella que corresponga per a cada lletra. rosa

portalada

sabata p

tap o

bola r

a

tassó s

t

REPRESENTA UN ÚNIC SO REPRESENTA MÉS D’UN SO 2

Localitza en el text tres paraules amb cada so i escriu-les on corresponga.

Quin dilema!

•  Substantius amb canvi c/qu  Beca - beques; oca - oques;   coca - coques; barca - barques; bajoca - bajoques; boca - boques; branca - branques; placa - plaques; finca - finques; pica - piques;   roca - roques; vaca - vaques.

El pares de Raquel li han comprat unes caixes de plàstic perquè hi guarde els joguets que ja no vulga. Raquel no sap si posar-hi la cuineta, el carret de les nines, el robot de peces enroscades, el gos de peluix o els guinyols. Que difícil! PARAULES AMB EL SO K DE CASA

PARAULES AMB EL SO G DE GOL

14

667884_Unitat 01.indd 14

Suggeriments didàctics En primer lloc, introduïu el tema de la lliçó de hui copiant les paraules cara i cendra, proposades en el llibre, en la pissarra. Feu-los vore així que una mateixa lletra (c) pot representar dos sons distints. Després demaneu-los que observen la taula de sons i lletres. Cada alumne pot llegir en veu alta un dels sons representats i els companys poden proposar exemples de paraules que el continguen. Copieu aquests exemples a manera de taula de classificació en la pissarra per tal de reforçar la identificació i l’anàlisi de cada cas. Col·loqueu malament alguna de les paraules i comproveu que ells detecten la incorrecció i indiquen en quina columna hauria d’anar. Comprovareu així el grau d’assimilació de la norma. Comenteu que la lletra k solament s’usa en valencià en unes poques paraules d’origen estranger, com ara kiwi o karaoke.

26

13/01/15 10:46

Quan corregiu l’activitat 1, insistiu en la diferència entre la o tancada (bola, tassó) i la o oberta (rosa) i entre la s sorda (sabata) i la s sonora (rosa). Assegureu-vos que els alumnes distingeixen aquests sons i saben pronunciar bé la o oberta i la s sonora. Amb les activitats encapçalades per l’etiqueta Per a pensar, com l’activitat 5, es pretén fer reflexionar els alumnes i induir-los a expressar ells mateixos una norma lingüística. En aquest cas, s’esforçaran a identificar la lletra que no sona, la h. En l’activitat 6 es proposa un dictat. Amb aquest tipus d’activitat es pretén que apliquen les normes que ja coneixen, a més de les que han treballat en la unitat (l’ús de g, gu, c, qu, r, rr). Primer de tot, deixeu que els alumnes lligen atentament el text en silenci. Una vegada l’haureu dictat, una opció per a traure més profit de l’activitat és que cada alumne deixe vore

1 33

UNITAT

1

NOTES

Completa amb amb la la grafia grafia que que corresponga. corresponga. Completa Recorda que que ç/c ç/c ii j/g j/g s’usen s’usen seguint seguint les les mateixes mateixes normes normes que que c/qu c/qu ii g/gu. g/gu. Recorda

44

ç/c

eri óó eri

*

istella *istella

j/g

irafa *irafa

pi ama ama pi

*

*

*

ca adora adora ca

for ut ut for

*

*

con elador elador con

pen oll oll pen

eba *eba uliol *uliol

Copia les les paraules paraules que que tenen tenen dígraf dígraf ii encercla’l. encercla’l. Copia Canvies de casa o de despatx?

Visita’ns al carrer de Picanya número quinze.

Transports EL MUSSOL, ho traslladem tot a molt bon preu!

T’esperem!

55

PER AA PENSAR. PENSAR. Pensa Pensa ii respon. respon. Quina Quina lletra lletra no no representa representa cap cap so so en en valencià? valencià? PER Posa’n exemples. exemples. Posa’n

66

DICTAT. Prepara Prepara el el dictat dictat per per fer-lo fer-lo en en el el quadern. quadern. DICTAT. Fixa’t en en quina quina grafia grafia representa representa cada cada so. so. Fixa’t

Obres Obres de de rehabilitació rehabilitació L’ajuntament L’ajuntament s’ha s’ha quedat quedat una una casa casa senyorial senyorial molt molt antiga antiga del carrer carrer Major. Major. Segons Segons sembla, sembla, volen volen rehabilitar-la rehabilitar-la del ii convertir-la convertir-la en en el el centre centre cultural cultural municipal. municipal. Si Si tot tot va va bé, bé, les les obres obres començaran començaran l’onze l’onze d’octubre d’octubre ii finalitzaran finalitzaran el el dèsset dèsset de de gener. gener. Quines Quines ganes ganes que que tinc tinc que que la la inauguren! inauguren!

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL bola

vola

maça

massa

cent

sent

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Si et cal, consulta el diccionari. Mira com

aquell ocell!

Aquest estant està El iaio no 8

alt.

bé el que dius.

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.

15

667884_Unitat 01.indd 15

el seu dictat a un company perquè li’l revise. Després, el professor pot efectuar la correcció habitual davant de tota la classe. Finalment, és convenient que l’alumne copie el dictat corregit en el seu dossier d’aprenentatge, tal com s’indica amb la icona de la carpeta blava que hi ha al costat de l’enunciat.

Solucions 1   REPRESENTA UN ÚNIC SO → p, a, t. REPRESENTA

MÉS D’UN SO → o, r, s. 2   RM. PARAULES AMB EL SO K DE CASA ▶ Raquel,

comprat, caixes. PARAULES AMB EL SO G DE GOL ▶ guarde, vulga, gos. 3   ç / c ▶ eriçó, cistella, caçadora, forçut, ceba. j / g ▶ girafa, pijama, congelador, penjoll, juliol.

 

13/01/15 10:46

4  Despatx, mussol, traslladem, carrer, Picanya, quinze. 5   La lletra h, generalment. RM. Per exemple: haver, hui,

ahir… 6   Activitat de dictat.  7   • Mira com vola aquell ocell! • Aquell estant està massa alt. • El iaio no sent bé el que dius. 8  RL.

Competències Aprendre a aprendre. Contextualitzar les paraules apreses en oracions i exemples, com es fa amb les paraules homòfones de les activitats 7 i 8, és un exercici ben útil per a aprendre-les i interioritzar-les.

27

SABER FER

Propòsits

Escriure un correu electrònic

• Identificar les parts de què consta un correu electrònic.

Per a: [email protected] Assumpte: A la nova casa

Un correu electrònic és un tipus de text semblant a la carta, però que s’escriu a l’ordinador i s’envia a través d’Internet. Et proposem escriure un correu en què contes la tornada a l’escola després de les vacances. Saps com fer-ho?

• Planificar i escriure un correu electrònic. • Usar fórmules de salutació i comiat adequades al destinatari.

Prepara el teu treball

Més recursos • Expressions de salutació Bon dia, / Benvolgut amic, / Benvolgut cosí, • Expressions de comiat Una salutació. / Salutacions cordials. / Una abraçada. / Fins prompte!

1

Estimada cosina, Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos? Una abraçada. Adrià

Relaciona amb números. Què hi ha en cada apartat del correu electrònic? salutació

destinatari

tema del text

firma

comiat

text del missatge

1 2

Per a: [email protected] Assumpte: A la nova casa

3

Estimada cosina,

4

Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos?

5

Una abraçada. Adrià

6

NOTES 2

Tria la persona a qui escriuràs el correu electrònic i demana-li l’adreça.

3

Pensa què contaràs en el correu. Li pots contar alguna anècdota del primer dia d’escola: Què vas fer? Com et vas sentir? Com és la nova aula? Quins mestres tens?…

Demostra que ho saps fer

4

USA LES TIC. Escriu el missatge a la persona triada per contar-li la tornada a l’escola. No oblides completar cap apartat dels treballats en l’activitat 1. Abans d’enviar-lo, revisa i corregeix el que has escrit: S’entén bé el que vols dir?

16

667884_Unitat 01.indd 16

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Comproveu si els alumnes tenen clara la diferència entre carta, postal i correu electrònic. Comenteu-los que la diferència principal radica en el canal que s’usa per a transmetre el missatge: el paper en els dos primers casos i el suport digital en el cas del correu electrònic. Destaqueu també que el correu electrònic és quasi immediat, és a dir, es rep pràcticament al mateix temps que s’envia, contràriament a la carta i la postal, que es reben molt més tard. Si els xiquets no tenen un compte de correu electrònic, poden fer l’activitat a l’aula d’informàtica i crear-se’n un expressament. Aclariu-los, en l’activitat 1, que el símbol @ es llig arrova i sempre ix en les adreces de correu electrònic.

28

13/01/15 10:47

Solucions 1   1 destinatari. 2 tema del text. 3 salutació. 4 text del missatge. 5 comiat. 6 firma. 2   a  4   RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 4 es pretén que els alumnes escriguen un correu en l’ordinador usant un programa de missatgeria electrònica. Ajudeu-los en aquesta tasca, si cal, a fi que adquirisquen soltesa en l’ús de les TIC. Assegureu-vos que usen el correu electrònic de forma responsable.

1

UNITAT

1

ACTIVITATS FINALS 1

Explica. Què són aquests elements de la casa i on es troben? balcó

2

tanca

5

ximenera

Propòsits

Digues quins sons representen les lletres destacades.

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i de cursos anteriors.

Un ratolí passà corrent per damunt de la barana.

Tria. Amb quina de les tres formes es troba cada paraula en el diccionari?

Més recursos • Dictat (j i g) Diu la mare que Jaume i Roger, els xics de la mudança, són molt diligents. En poc de temps han menejat tots els mobles, s’han endut les caixes, ho han pujat tot al camió i ho han descarregat en la nova casa. A més, han tractat amb delicadesa els seus quadres, que són molt fràgils. Fins i tot l’han ajudada a penjar-los on ella volia!

germanes - germà - germans La pomera de l’horta ens ha donat només una cistella de pomes aquest any.

estrets - estreta - estret escollint - esculls - escollir 3

Busca les paraules següents en el diccionari i copia’n la definició. escala

poltre

REPÀS ACUMULATIU

cirerer 6

4

Digues en quina llengua està escrit cada missatge i escriu-lo en valencià. castellà

èuscar o basc

Escriu cada paraula on corresponga segons la forma de l’article. cotxe

porta

escola

gallec

BenvIDOs B I e n v e n I DO s O n g I e tO r r I

NOTES

Està prohibit aparcar el a la de l’ .

7

Escriu tres substantius i digues en quin gènere i nombre estan.

Demostra el teu talent 8

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Investiga, amb l’ajuda d’Internet i d’un adult, com se saluden i s’acomiaden les persones en basc i en gallec. B. Juga amb els companys a inventar paraules amb el so K i amb el so G. Escriviu-les i definiu-les com si formaren part d’un diccionari.

17

667884_Unitat 01.indd 17

Solucions 1   RM. • balcó: obertura de l’alçada d’una porta, feta en el

mur d’un edifici per a ventilar-lo i il·luminar-lo. • tanca: reixa, bardissa o paret que es col·loca al voltant d’un lloc per protegir-lo i perquè no hi entre ningú. • ximenera: conducte vertical per on ix fora de la casa el fum de la cuina o la llar. 2   germà / estret / escollir. 3   • escala: conjunt d’escalons que serveix per a pujar i baixar i per a comunicar pisos i nivells. • poltre: cavall o egua joves, que no passen de quatre anys i mig. • cirerer: arbre fruiter que té el tronc llis, les fulles en forma de llança i les flors blanques i que dóna la fruita anomenada cirera. 4   • Benvidos → gallec. • Bienvenidos → castellà. • Ongi etorri → èuscar o basc. En valencià es diu Benvinguts.

 

13/01/15 10:47

5   ratolí → R forta. / passà → s de sabata (sorda). / corrent

→ K de casa. / barana → R suau. / horta → h no representa cap so. / cistella → s de sabata (sorda) i ll de lluna. / pomes → o tancada. / aquest → K de casa. / any → ny de canya. 6   Està prohibit aparcar el cotxe a la porta de l’escola. 7  RM. Llibre (masculí singular), telèfons (masculí plural), ra-

quetes (femení plural). 8  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 8 els alumnes exerciten aquesta competència, ja que ells mateixos trien la tasca que volen fer i la realitzen de manera menys dirigida.

29

2

A la cuina

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA CUINA

VOCABULARI

SABER

• La cuina. • Els sinònims.

GRAMÀTICA

• El grup nominal.

ORTOGRAFIA

•  L’ús de x, tx i ig.

LITERATURA

•  Els textos narratius. L’espai i el temps.

• Entendre la recomanació d’un anunci radiofònic. • Discriminar paraules amb o oberta. COMUNICACIÓ ORAL

• Descriure un objecte de la cuina perquè els companys l’endevinen. • Debatre sobre les estratègies dels anuncis publicitaris.

SABER FER

LECTURA

• Llegir i comprendre un conte: Tinc un blog.

ESCRIPTURA

• Redactar les instruccions de l’elaboració d’un entrepà. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Elaborar un anunci radiofònic.

• Esperit crític per a ser un consumidor responsable.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Predisposició a col·laborar en les faenes domèstiques. • Valoració positiva de les activitats en família.

30

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 2: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 2: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 2.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 2.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • La cuina.

CD Comunicació oral •  Unitat 2: pistes 2 i 3.

CD Lectures •  Unitat 2: pista 2.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Primer trimestre. Unitat 2.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

31

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva  

2

A la cuina

i l’expressió oral.

•  Descriure oralment l’escena   d’una cuina.

•  Escoltar i distingir paraules amb   o oberta.

•  Reflexionar sobre les bones i les males pràctiques dels anuncis publicitaris.

•  Explicar com s’elabora un entrepà.

Més recursos •  Verbs culinaris Abocar, afegir, arrebossar, barrejar, batre, buidar, bullir, calfar, cobrir, coure, quallar, cuinar, desossar, emmotlar, emplatar, estofar, farcir, fondre, fornejar, fregir, liquar, mesclar, moldre, omplir, pastar, picar, ratllar, refrigerar, rostir,   saltar, sofregir, tallar, torrar,   triturar, trossejar. 

Escoltar 1

pistes 2 i 3

Escolta la pista 2 i tria. Què recomana l’anunci? A Comprar molta fruita i verdura.

2

B Menjar fruita i verdura cada dia.

Escolta la pista 3 i classifica. Quina o sona? taronja

poma

carlota

SONA O OBERTA

meló

fesol

col

SONA O TANCADA

18

667884_Unitat 02.indd 18

26/01/15 09:18

Suggeriments didàctics

gans són fàcils de recordar, a vegades rimen i s’usen en la publicitat perquè els oients no obliden l’anunci.

Demaneu als alumnes que observen la imatge de la làmina i feu que la descriguen. Pregunteu-los què fa cada un i si coneixen algun plat que tinga com a ingredient algun dels aliments que hi ixen.

Amb l’activitat 2 es pretén que els xiquets discriminen i pronuncien correctament la o oberta. Reproduïu la pista 3 del CD Comunicació oral i deixeu-los uns quants minuts per a classificar les paraules. En acabant, feu que diguen en veu alta les que tenen o oberta. De primer, deixeu que ho facen a l’uníson, i després trieu alumnes de forma aleatòria perquè pronuncien individualment. Així comprovareu si tots ho fan bé. Finalment, feu-los raonar que la taronja, el meló i la poma són fruites, els fesols són llegums, i la carlota i la col són verdures.

Feu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i pregunteu-los quina és la diferència entre les dues recomanacions que hi ha. A continuació reproduïu la pista 2 del CD Comunicació oral i demaneu-los que escolten l’anunci atentament. Una vegada hauran justificat la resposta, feu-los vore que aquest anunci no pretén vendre un producte, sinó inculcar un hàbit. Digueu-los que l’anunci té diferents parts i reproduïu-lo de nou perquè les detecten. Expliqueu-los que la frase que s’escolta al començament i al final es diu eslògan; els eslò-

32

En l’activitat 3 aneu apuntant en la pissarra els noms dels electrodomèstics que els alumnes vagen dient. Si ho trobeu convenient, comenteu que el lloc on es couen els aliments és el foguer, que pot ser de gas o elèctric (vitroceràmica).

UNITAT

2

Parlar NOTES 3

Observa la làmina i respon. Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha? Què fa la mare? I la xiqueta? Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres.

4

Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa als companys que et facen preguntes per endevinar de quin es tracta. Només podràs respondre sí, no o no és important.

5

EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.

Comenteu entre tots i poseu-ne exemples. Creus que alguns anuncis de publicitat exageren les qualitats dels productes que presenten? Per què?

Escriure 6

Escriu en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit. De primer, cal Finalment,

. A continuació,

.

.

SABER FER TASCA FINAL Un anunci radiofònic

Detergent L’aixeta: per una roba ben neta.

Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió que t’agrade? De què tracta? Com creus que es prepara un anunci de ràdio? En què es diferencia d’un anunci de televisió? Al final de la unitat crearàs un anunci per a la ràdio. De segur que et resulta divertit!

19

667884_Unitat 02.indd 19

 

26/01/15 09:18

En l’activitat 5 expliqueu que l’objectiu de les empreses que fabriquen i anuncien un producte és vendre’l i guanyar diners. Per cridar l’atenció dels consumidors, a vegades exageren les qualitats positives del producte. Per això, els consumidors no hem de creure tot allò que diuen els anuncis.

frigorífic. • La mare talla xoriço a rodanxes. La xiqueta fica peces de fruita en la fruitera. • RM. Poma, meló, formatge, ous, llet, suc, iogurts…

Una vegada haureu corregit l’activitat 6, convé que els alumnes la guarden en el seu dossier d’aprenentatge.

i el formatge i afegir fulles d’encisam. A continuació, cal obrir per la meitat el pa. Finalment, s’ha de ficar dins del pa tota la mescla.

Solucions

4  i  5   RL. 6   RM. De primer, cal tallar a rodanxes la tomaca, la ceba

1   Cal triar l’opció B (Menjar fruita i verdura cada dia).

Competències

2  SONA O OBERTA ▶ taronja, fesol, col. SONA O TANCA-

Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén fomentar en els alumnes l’esperit crític davant de la pressió consumista de la publicitat.

DA ▶ meló, poma, carlota. 3   • Moderna. Llavadora, llavaplats, torradora, espremedora, ràdio, batedora, microones, forn, vitroceràmica, extractor,

33

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

• Practicar la lectura parant atenció a les pauses que indiquen els signes de puntuació.

• Saber què és un blog i conéixer les possibilitats comunicatives que té.

Previsió de dificultats • Potser convé explicar als alumnes que un llibre o una carta anònims són els que no van firmats per cap autor i, per tant, no sabem de qui són. Comenteu-los que, en l’àmbit d’Internet i les xarxes socials, anomenem anònim tant un missatge o comentari anònim com la persona desconeguda que l’ha escrit.

Tinc un blog

DIFICULTATS DE LECTURA En la lectura d’una oració llarga és important saber on cal fer les pauses per agafar aire perquè l’oració no perda el sentit.

La mare ha fet un blog sobre el seu hort urbà i, com que té tauleta, sempre està penjant fotos de les seues tomaqueres i dels seus encisams. Ho sé perquè l’he buscat en Internet, que ella no em vol donar l’enllaç. Jo crec que li fa vergonya per Anònim, un seguidor que sempre li fa comentaris sobre les verdures, però també sobre l’amor i tot això. Hehehe! Jo no tinc tauleta, ni nóvio, eh? Però blog sí. L’hem fet entre la meua iaia i jo. I a la mare no li n’hem donat l’adreça tampoc, ha! És un blog de receptes, perquè som les dues molt aficionades a la cuina. Hui mateix n’he penjat una. Ingredients ✔ Mig quilo d’ametla mòlta. ✔ Mig quilo de sucre. ✔ 150 grams de moniato. ✔ 1 ou. ✔ Corfa de llima ratllada. ✔ Paper de neula.

Llig el primer paràgraf de la lectura posant atenció a les pauses a l’hora de llegir les oracions llargues.

Com es fa? Bulliu els moniatos durant uns 20 minuts. Després, peleu-los i xafeu-los. Mescleu l’ametla, el sucre, la corfa de llima i l’ou. Afegiu-hi el moniato i pasteu-ho tot. Feu-ne boles i poseu-les al forn amb paper de neula.

20

667884_Unitat 02.indd 20

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els xiquets observen i descriguen el dibuix que encapçala el conte. Pregunteu-los què té la dona de la dreta a les mans (una tauleta) i per a què la deu estar usant (per a fer una fotografia d’una tomaquera). Feu que es fixen en el títol del conte; comproveu que saben què és un blog i pregunteu-los quina relació pot tindre amb el dibuix. Deixeu que dos alumnes lligen en veu alta la informació del marge esquerre de la pàgina 20 (Dificultats de lectura). Pregunteu-los com marquem en un text els moments en què cal fer una pausa (amb la coma, el punt i coma, el punt…) i aneu escrivint els signes gràfics en la pissarra a mesura que els diuen.

34

26/01/15 09:18

Per tal que comproven com de necessaris són la coma i el punt, podeu llegir en veu alta les oracions del primer paràgraf de la narració sense fer cap pausa. Així comprovaran que costa molt llegir oracions llargues sense fer pauses i que és difícil per a qui escolta entendre el sentit del que es diu. LECTURA Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta del conte. Opcionalment, poden llegir en silenci alhora que escolten el conte gravat, que trobareu en la pista 2 del CD Lectures. En cas que reproduïu l’audició del conte, demaneu-los que es fixen en les pauses que fa la veu lectora. En acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena.

1 2 Tan prompte com he publicat la recepta, la iaia n’ha fet un comentari. Per això m’agrada el blog, perquè ella viu molt lluny i, gràcies a la nostra passió per la cuina, és com si estiguérem sempre juntes. –Marta, per què hi poses neula? –Perquè es pot menjar. Mentre responia al comentari, ha entrat la mare. –Estàs preparant una nova recepta, Marta? –ha mirat l’ordinador–. Me l’ensenyes? Jo he tapat ràpidament la pantalla. –Però filla, si acabaré posant-ho jo al forn. Ja sé que al final ho vorà, però de moment es quedarà sense mirar el blog, que ella tampoc m’explica res d’Anònim. La iaia ha enviat un altre comentari: –Pots penjar fotos dels panellets per vore com t’han quedat? Ja m’agradaria penjar fotos, però és que no tinc tauleta i així és un rotllo! De sobte he tingut una idea. –Mare, em deixes la tauleta per fer fotos a la recepta? –Això depén! –De què depén? –he dit sorpresa, jo que m’esperava un no com una catedral. –De si em deixes visitar el vostre blog o no. –Això està fet! –Ah? Sí? –ha posat la mateixa cara de sorpresa que jo. –Sí. I, per cert, a la iaia i a mi també ens agrada l’hort. Podríem enllaçar els blogs, no? La cuina i l’hort fan molt bona parella. Com les nétes i les iaies o... les mares i els Anònims! I li he tancat l’ullet. Ella m’ha mirat un poc de gaidó, però ha fet bona cara. Sí, crec que hui coneixerem aquest Anònim.

UNITAT

2

NOTES

blog: pàgina web personal que presenta informació i opinions ordenades en el temps. mòlta: triturada fins a convertir-la en pols. corfa: pell d’algunes fruites, com la taronja o la llima. neula: full prim de pasta de farina que serveix de base per a alguns dolços. de gaidó: de costat.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

vergo a

*

rece tes

*

adre a

*

ro llo

21

667884_Unitat 02.indd 21

DESPRÉS DE LLEGIR Una vegada hauran llegit, demaneu a un xiquet que explique de què tracta el text. Comproveu que tots comprenen el significat de paraules i conceptes clau per a la comprensió del conte, com ara blog, seguidor, tauleta o enllaç. Noteu que al marge dret de la segona pàgina de la lectura disposeu de la definició d’algunes paraules i expressions que poden resultar desconegudes als xiquets. A fi de comprovar que els alumnes han estat atents a la història, pregunteu-los: Quins personatges de la història tenen un blog? Sobre quin tema escriu la mare? I la iaia i Marta? Es veuen sovint la iaia i la néta? Per què? Com es comuniquen? Quin personatge de la història és Anònim? Per què penseu que la mare i la filla no es donen els enllaços dels seus blogs?

 

26/01/15 09:18

Deixeu alguns minuts als xiquets per a completar l’exercici de Dificultats d’escriptura, en la pàgina 21. Llegiu-les en veu alta i comproveu que ells les pronuncien correctament. És convenient que els expliqueu en la pissarra el canvi de ç a c que es produeix en el plural d’adreça (adreces), i que els digueu que la t de rotllo no es pronuncia.

Competències Competència digital. Amb la lectura del text Tinc un blog els alumnes milloren aquesta competència, per tal com aprenen les possibilitats comunicatives que ofereixen els blogs, les tauletes i Internet en general.

35

Competència lectora Propòsits

1

Tria. De quins dos blogs es parla en la lectura? A

• Valorar la comprensió general del text Tinc un blog.

B

C

D

• Parlar amb els companys sobre els propis interessos i aficions.

Previsió de dificultats 2

• És possible que alguns alumnes copien literalment fragments del conte per respondre a les activitats de comprensió. Procureu que hi responguen amb paraules seues, independentment del fet que indiquen el fragment del conte on han localitzat la informació.

Digues quin blog té cada personatge.

La mare

3

Marta i la iaia

Respon. Què penja la mare de Marta en el seu blog? Com ho sap Marta? Per què creu Marta que sa mare no vol donar-li l’enllaç del seu blog? Per què li agrada a Marta compartir el blog amb la seua iaia?

4

Ordena els passos de la recepta que ha pujat Marta al seu blog. Què cal fer?

NOTES

Mesclar l’ametla, el sucre, la corfa de llima ratllada i l’ou. Fer boletes amb la pasta i posar-les al forn amb paper de neula. Bullir els moniatos durant 20 minuts. Afegir-hi el moniato i pastar-ho bé tot junt. Pelar i xafar els moniatos ja bullits. 5

Escriu V si és verdader o F si és fals. La iaia de Marta no escriu mai comentaris en el blog. Marta no penja fotos de les receptes en el blog perquè no té tauleta. Marta demana la tauleta a sa mare per fer fotos als panellets.

6

Completa. A quin acord arriben Marta i sa mare finalment? Al final, la mare deixa a Marta

7

i Marta deixa que la mare

.

Comenta amb els companys quin blog t’agradaria tindre i per què.

22

667884_Unitat 02.indd 22

Suggeriments didàctics En l’activitat 7, fomenteu que els alumnes gaudisquen contant els seus interessos i aficions. Animeu-los a buscar en Internet un blog que parle sobre aquests temes. Plantegeu-vos la creació d’un blog sobre les activitats i les experiències de l’aula, en què els alumnes participen amb els seus comentaris.

Solucions 1   Cal marcar els dibuixos B i C. 2   La mare ▶ Blog sobre un hort urbà (C). Marta i la iaia ▶ Blog sobre receptes de cuina (B). 3   • Fotos del seu hort urbà. Ho sap perquè l’ha buscat en Internet. • Perquè creu que a sa mare li fa vergonya que llija

36

26/01/15 09:18

els comentaris d’un seguidor que li parla d’amor. • Perquè la iaia viu lluny i és a través del blog que estan en contacte. 4   3, 5, 1, 4, 2. 5   F, V, V. 6   Al final, la mare deixa a Marta la tauleta per fer fotos a la recepta i Marta deixa que la mare visite el seu blog. 7   RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 4, els alumnes posen en pràctica l’ordenació lògica de les fases d’un procés, en aquest cas l’elaboració d’una recepta.

Vocabulari.

2 1

LA CUINA

setrill

nevera

cullerot

ganivet

escumadora

fruitera

rentaplats

cassola

torradora

microones

APARELLS

RECIPIENTS

• Ampliar el vocabulari de l’àmbit de la cuina. • Saber què són els sinònims i usar-ne.

UTENSILIS

Més recursos

Completa el text amb les paraules que hi falten.

2

batedora

forn

espremedora

bol

• Sinònims d’objectes de la cuina Boix – mà de morter Escumadora – desbromadora Colador – escorredora Forqueta – forquilla Llavaplats – rentaplats Llavadora – rentadora Pitxer – gerro Portaviandes – carmanyola Setrill – oliera Tassó – bol Torcaboques – tovalló Torcamans – eixugamans

motle

Bescuit de llima Posem en un farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet. Ho batem tot amb la . Ratllem la corfa de les llimes i els traiem . Ho tornem a batre tot i ho posem en un el suc amb l’ que ficarem al a 200 graus. I ara a esperar!

ELS SINÒNIMS Dues paraules són sinònimes entre si quan tenen el mateix significat. Per exemple, les paraules nevera i frigorífic són sinònimes.

Tria i substitueix la paraula destacada pel sinònim corresponent.

3

2

Propòsits

Classifica les paraules següents relacionades amb la cuina. Què són?

1

UNITAT

En aquell forn fan uns dolços boníssims.

pastissos / caramels

Al meu cosí Arnau li encanta cuinar.

pastar / guisar

La crema de clòtxines és saborosa.

amarga / gustosa

NOTES

AMPLIE EL VOCABULARI 44

Busca Busca en en un un diccionari diccionari de de sinònims sinònims cada cada paraula paraula ii digues digues quines quines són són sinònimes. sinònimes.

SAFATA

plata

perol

plàtera

planxa

OLLA

calder

paella

font

marmita

23

667884_Unitat 02.indd 23

Suggeriments didàctics Quan llegiu la informació sobre els sinònims, podeu esmentar-ne altres de l’àmbit de la cuina (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia didàctica).

Solucions 1   APARELLS ▶ nevera, rentaplats, torradora, microones.

RECIPIENTS ▶ setrill, fruitera, cassola. UTENSILIS ▶ cullerot, ganivet, escumadora. 2   Posem en un bol farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet. Ho batem tot amb la batedora. Ratllem la corfa de les llimes i els traiem el suc amb l’espremedora. Ho tornem a batre tot i ho posem en un motle que ficarem al forn a 200 graus. I ara a esperar!

26/01/15 09:18

3   • En aquell forn fan uns pastissos boníssims. • Al meu

cosí Arnau li encanta guisar. • La crema de clòtxines és gustosa. 4   SAFATA: plata, plàtera. OLLA: calder, marmita.

Competències Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes s’adonen que consultar el diccionari permet no només aprendre paraules noves, sinó també saber amb exactitud la diferència entre paraules que designen objectes semblants.

37

Gramàtica. Propòsits • Saber què és el grup nominal. • Conéixer l’ordre dels elements del grup nominal. • Distingir l’article determinat de l’article indeterminat. • Relacionar verbs amb substantius derivats per crear grups nominals.

Previsió de dificultats

EL GRUP NOMINAL

El grup nominal El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu és un grup nominal. Per exemple els tres amics, arròs negre o un menú deliciós són grups nominals formats al voltant dels substantius amics, arròs i menú, respectivament.

Bar

Els tres amics HUI

Paraules que formen el grup nominal El grup nominal pot estar format per una o per diverses paraules. Exemple: ensalada, els tres amics, un menú deliciós. La paraula més important del grup nominal és sempre el substantiu.

• Per a abordar l’explicació sobre el grup nominal és convenient assegurar-se que tots els alumnes saben reconéixer un substantiu. Expliqueu-los que pot ser un ésser (persona o animal) o un objecte o cosa. Poseu-los-en exemples.

arròs negre i ensalada

Un menú deliciós per només 6 euros!

El substantiu sol portar davant paraules que determinen i concreten el seu significat. Aquestes paraules s’anomenen determinants. El determinant més freqüent és l’article, tant determinat (el, la, l’, els, les) com indeterminat (un, una, uns, unes). El substantiu també pot anar acompanyat d’altres paraules que ens diuen com és o com està. Aquestes paraules són els adjectius. Exemple: arròs negre.

El grup nominal és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu. La paraula més important del grup nominal és el substantiu. A més d’aquest, també poden formar part del grup nominal els determinants i els adjectius.

1

Digues quins dels títols següents estan formats per grups nominals. A

B Un menú diari

2

C com podem aLimenTar-nos Bé

Les recepTes TradicionaLs

Encercla els substantius en els títols anteriors i subratlla les paraules que els acompanyen.

24

667884_Unitat 02.indd 24

Suggeriments didàctics Llegiu amb els alumnes la informació teòrica i feu referència al dibuix del cuiner i la pissarra. Feu que els alumnes hi localitzen els substantius i els grups nominals. En acabant mostreu-los, per mitjà d’exemples, quina informació donen els articles sobre els substantius que acompanyen: ens permeten saber si la cosa de què parlem és masculina (el, els, un, uns) o femenina (la, les, una, unes), si es parla d’una cosa (el, la, un, una) o d’unes quantes (els, les, uns, unes) o si es tracta d’una cosa que sabíem que existia (el, la, els, les) o que encara no coneixíem (un, una, uns, unes). Després d’aquesta explicació, pregunteu als alumnes quina informació aporten els adjectius sobre els substantius o nuclis del grup nominal. Concloeu que els qualifiquen, és a dir, ens diuen com són.

38

26/01/15 09:18

En l’activitat 1, feu vore als xiquets que en un grup nominal mai hi ha un verb. La paraula principal és el substantiu, que pot anar acompanyat o no de determinants i adjectius. En l’activitat 2 es pretén que els alumnes distingisquen els substantius dels altres membres del grup nominal. Feu que diguen quins són articles i quins adjectius. Comenteu-los que els articles sempre es troben davant del substantiu, i els adjectius, generalment, darrere. En l’activitat 3, podeu aconsellar als alumnes que abans de tot localitzen els substantius i, una vegada els hagen trobat, es fixen en les paraules que hi ha al voltant per tal de fer la classificació correcta. En l’activitat 4, feu-los vore que tots els elements del grup nominal estan en el mateix gènere i nombre que el substantiu.

2 1 3

UNITAT

2

NOTES

Localitza sis grups nominals i escriu-los on corresponga. Com estan formats?

Un plat especial Artur vol ser cuiner. Per això sempre ajuda els pares en la cuina. Hui ha aprés a fer unes postres delicioses. S’anomenen les taronges imperials. T’agradaria saber com es fan? GRUP NOMINAL

GRUP NOMINAL

substantiu

4

article

substantiu

GRUP NOMINAL

article

substantiu

adjectiu

Relaciona i escriu els grups nominals corresponents a cada dibuix. una

rellotge

grogues

uns

flors

antic

el

aranya

frescos

les

ous

peluda

1

2

3

4

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

Observa de quines dues maneres es pot dir el mateix i respon.

es Ven pa

6

Venda de pa

Quin cartell expressa la idea amb una oració? Com l’expressa l’altre? A partir de quina paraula s’ha format el substantiu venda?

Converteix les oracions següents en grups nominals seguint l’exemple anterior. S’elaboren dolços.

Es compren cotxes usats.

Es repara calcer.

25

667884_Unitat 02.indd 25

En les activitats de l’apartat Em fixe en la llengua es requereix dels alumnes un major grau de reflexió i implicació. Digueu-los, si cal, que en l’activitat 6 han de transformar els verbs en substantius, ja que el grup nominal no té mai verb.

Solucions

 

26/01/15 09:18

5   • El primer cartell (Es ven pa) és el que expressa la idea

amb una oració. L’altre (Venda de pa) l’expressa amb un grup nominal. • A partir del verb vendre. 6   • Elaboració de dolços. • Compra de cotxes usats. • Reparació de calcer.

1   Cal triar els títols A i C.

Altres activitats

2   Un menú diari. Les receptes tradicionals.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

3  Substantiu → Artur; cuiner. Article + substantiu → els pa-

Crear grups nominals a partir de verbs. Proporcioneu als alumnes verbs a partir dels quals puguen formar fàcilment un substantiu. Després, han d’inventar-hi grups nominals. Per exemple: cantar → cançó → una cançó bonica; inventar-invenció, actuar-actuació, alimentar-alimentació, etc.

res; la cuina. Article + substantiu + adjectiu → unes postres delicioses; les taronges imperials. 4   1 el rellotge antic. 2 una aranya peluda. 3 uns ous frescos. 4 les flors grogues.

39

Ortografia. Propòsits

L’ÚS DE X, TX I IG

Digues tres paraules que tinguen el so de la x de xiquet.

•  Conéixer les tres grafies amb què   es pot representar el so de la x de xiquet.

El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. S’escriu x a principi de paraula i després de consonant. Exemple: xiquet, panxa.

•  Saber en quines posicions s’usen les grafies x, tx i ig dins de la paraula.

S’escriu tx entre vocals. Exemple: dutxa. S’escriu ig a final de paraula. Exemple: enuig.

•  Aprendre el canvi ortogràfic i fonètic entre paraules acabades en -ig i els seus derivats (passeig, passejar). 1

•  Distingir paraules homòfones.

Localitza en la sopa de lletres les paraules corresponents a cada pista. F

Més recursos • Paraules amb x (de xiquet) inicial  Xafarder, xarrar, xat, xaval, xe, xef, xic, xip, xocar, xop, xuplar, xutar. • Paraules amb x després de consonant  Arxiu, clenxa, guerxo, marxa, panxa, perxa, planxa, punxar, ranxo, torxa.

U

F

L

L

E

I

L M

I

S P

L

T O F G R

E

E

X

A N D A

T

X O Q M

I

X

I

N U H

L O R N O T

T

I

A P

2

R A

3

L

S O

L

V

X

L O T

X

A

G U

F

U A

PISTES És el vestit per a fer esport. La fem volar per Pasqua. Sols prendre-la amb fartons. Al maig, cada dia un... Es llança amb l’arc. És el contrari de bonic.

Classifica les paraules anteriors segons com s’escriu el so de la x de xiquet. S’ESCRIU AMB X

• Paraules amb tx  Catxap, cotxera, cartutxera, cautxú, empatxar-se, encapritxar-se, metxa, ratxa, tatxa.

G E

S’ESCRIU AMB TX

S’ESCRIU AMB IG

Completa les oracions substituint els dibuixos per paraules. Totes contenen el so de la x de xiquet.

• Paraules amb ig  Assaig, bateig, boig, caboteig, enuig, estiueig, faig, fuig, goig, llebeig, lleig, maneig, puig, raig, rebuig, torneig, vaig.

No oblides amagar l’

dins de la

Enric s’ha clavat dues

al peu.

El clàxon d’aquell

de color

.

sona com un

.

26

667884_Unitat 02.indd 26

Suggeriments didàctics En primer lloc, potser convé recordar als alumnes que la lletra x es llig ics (tingueu present que també es pot dir xeix). Vigileu, sobretot, que els xiquets no en diuen el nom en castellà. Dividiu la pissarra en quatre columnes i escriviu, respectivament, les paraules xiquet, panxa, dutxa i enuig que hi ha en l’apartat teòric del llibre. Encercleu-hi les grafies x, tx i ig i recalqueu que, a pesar de les diferències en l’escriptura, el so és el mateix tot el temps. Tot seguit, pregunteu als alumnes si coneixen més paraules que continguen aquest so. A mesura que les diguen, apunteu-les en la pissarra en les columnes respectives. Col·loqueu-ne alguna malament a fi de comprovar si els alumnes estan atents. Llegiu la informació del llibre sobre l’ús d’una grafia o d’una altra segons la posició

40

26/01/15 09:18

en la paraula, i feu vore als alumnes, per mitjà dels exemples de la pissarra, que la norma es compleix. És convenient detindre’s en els grups tx i ig. Recordeu-los que, tal com han estudiat en la unitat anterior, a vegades dues lletres juntes representen un únic so. En l’activitat 4 es treballa el canvi gràfic en els verbs formats a partir de substantius acabats en -ig. Escriviu les paraules passejar i passeig en la pissarra i destaqueu, encerclant-les o subratllant-les, les grafies j i -ig. Tot seguit feu-los vore que, a més de la grafia, també canvia el so, perquè -ig és sord i j és sonor. Mostreu-los que passa igual en el plural dels substantius de l’activitat: passeig-passejos, mareig-marejos…

2 1 4

passeig

solfejar 5

assajar

marejar

bussejar

estiuejar

balancejar

escanejar

Completa amb x, tx o ig, segons corresponga.

ESPECIALITATS Restaurant El fa ro

* *

6

2

NOTES

Forma paraules acabades en ig seguint l’exemple. passejar

UNITAT

*

An oves del Cantàbric

*

Clò ines al vapor

*

*

Cucuru o de antillí

Escriu. Una paraula que tinga el so de la x de xiquet després de consonant. Una paraula que tinga el so de la x de xiquet entre vocals.

7

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de x, tx i ig.

Un restaurant amb molt de gust El maig passat van inaugurar al final del passeig el restaurant «El pitxer». En el menú hi ha de tot: xulles al forn, sardines escabetxades, clòtxines al vapor, xampinyons a la planxa, anxoves amb un raig d’oli... Però el millor de tot és el pastís de xocolate banyat amb orxata de xufa. És deliciós!

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL baca

vaca

botar

votar

signe

cigne

8

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Posa l’equipatge a la La pilota va Va fer el

9

del cotxe.

molt alt. de la victòria amb la mà.

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.

27

667884_Unitat 02.indd 27

Solucions 1   • XANDALL (horitzontal, línia 3). • MILOTXA (horitzontal,

línia 4). • ORXATA (vertical, línia 11). • RAIG (horitzontal, línia 6). • FLETXA (vertical, línia 1). • LLEIG (horitzontal, línia 1). 2   S’ESCRIU AMB X ▶ xandall, orxata. S’ESCRIU AMB TX ▶ milotxa, fletxa. S’ESCRIU AMB IG ▶ raig, lleig. 3   • No oblides amagar l’estoig dins de la motxilla. • Enric s’ha clavat dues xinxetes al peu. • El clàxon d’aquell cotxe de color roig sona com un xiulet. 4   • solfejar ▶ solfeig. • assajar ▶ assaig. • estiuejar ▶ esti-

ueig. • marejar ▶ mareig. • balancejar ▶ balanceig. • bussejar ▶ busseig. • escanejar ▶ escaneig.

 

26/01/15 09:18

5   ESPECIALITATS. Restaurant El faig roig. Anxoves del

Cantàbric. Clòtxines al vapor. Cucurutxo de xantillí. 6   RM. • marxa, planxa, clenxa. • pitxer, babutxa, tatxa. 7   Activitat de dictat. 8   • Posa l’equipatge a la baca del cotxe. • La pilota va botar molt alt. • Va fer el signe de la victòria amb la mà. 9   RL.

Competències Aprendre a aprendre. L’ús en context de paraules que es proposa en les activitats 8 i 9 és una excel·lent eina d’aprenentatge de vocabulari que ajuda que l’interioritzen millor.

41

Literatura. Propòsits • Llegir i comprendre un conte. • Identificar l’espai i el temps en una narració.

ELS TEXTOS NARRATIUS. L’ESPAI I EL TEMPS

el llaurador i els pastissos Això era una vegada un llaurador molt llépol que va anar a la ciutat per arrancar-se un queixal. Anant a cal dentista, va passar per davant d’una pastisseria i, mort de gana com estava, va quedar bocabadat mirant-ne l’aparador.

• Llegir dos contes de la literatura universal.

Dos estudiants, en vore’l, van voler burlar-se d’ell:

Més recursos

–Cinc-cents? –van riure els estudiants–. Impossible!

• Contes populars valencians –  Enric Valor (2004) Rondalles valencianes. 8 volums. Edicions del Bullent. • Racó de contes http://www.xtec.cat/web/recursos/ racodecontes.

–Tenen bona pinta, eh? Quants te’n menjaries d’un colp? –D’un colp...? –va fer el llaurador–. Cinc-cents! –Convideu-me i vos ho demostraré. I si no complisc la meua paraula, podeu arrancar-me aquest queixal d’ací –va dir assenyalant el queixal que li feia mal. El llaurador va menjar tants pastissos com volgué i quan ja n’estava fart, va dir: –Xicons, ja no puc més. M’haureu d’arrancar el queixal. Els joves el van portar a cal dentista morts de riure de pensar que aquell home s’havia deixat arrancar un queixal per una aposta absurda. Però al llaurador li havia eixit la jugada redona: s’havia afartat de pastissos i, a més, li havien llevat el queixal que tant de mal li feia. I tot gratis! PoPular

llépol: que li agraden molt els dolços. bocabadat: amb la boca oberta.

Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges s’anomenen textos narratius. En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps. L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets. El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta. L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982, a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà).

1

Llig el text El llaurador i els pastissos i respon. El text El llaurador i els pastissos és un text narratiu? Per què? Quins fets s’expliquen en la lectura? Fes-ne un resum.

28

667884_Unitat 02.indd 28

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que lligen el conte El llaurador i els pastissos en silenci. En acabant, podeu demanar a un alumne que el resumisca oralment als companys. Aclariu els dubtes de comprensió que hagen pogut sorgir i crideu-los l’atenció sobre les paraules destacades en roig. Feu que en lligen la definició. Relacioneu llépol amb llepolies preguntant-los Què menja el llépol? Sobre bocabadat, podeu explicar-los que badar significa ‘obrir-se per un clavill’. Poseu-los-en alguns exemples: badar la boca, badar un vidre, badar-se una magrana quan es fa malbé… Abans de llegir la informació teòrica, podeu llançar als alumnes la pregunta En quin temps i espai ocorre la història? Sondegeu així si intueixen què volen dir aquests conceptes apli-

42

26/01/15 09:18

cats a una narració. Tot seguit, feu que lligen en veu alta i en cadena la teoria. Per a explicar els conceptes d’espai i temps, convé que poseu exemples d’històries que tots coneguen.

Solucions 1   • Sí. Perquè s’hi conten uns fets que els passen a uns personatges. • RM. Un llaurador molt llépol va a la ciutat a traure’s un queixal. Passa per una pastisseria i es queda bocabadat mirant l’aparador. Uns estudiants li pregunten quants pastissos es menjaria i ell respon que cinc-cents. Com ells no el creuen, el llaurador aposta que si no aconsegueix menjar-se’n cinc-cents, poden arrancar-li un queixal. Ells accepten l’aposta i el llaurador es menja tants pastissos com vol sense aplegar a cinc-cents. Com que ha perdut l’aposta, els estudi-

8

2 2

UNITAT

2

NOTES

Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre l’espai i el temps del conte El llaurador i els pastissos. La història es desenvolupa al camp. L’acció transcorre en un temps passat. Entre el principi i el final de la història passen dies.

3

Identifica l’espai i el temps en què se situa l’acció en cada fragment i digues si són determinats o indeterminats. A

4

B

Conta una antiga llegenda que l’any 1238, en un poblet situat enmig d’una serra...

Fa un bon grapat d’anys, a la ciutat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria...

PER A PENSAR. Llig aquest començament de conte i tria. Quina xiqueta deu ser Li Mei? Justifica la resposta.

el somni de Li mei

A

Fa molt de temps vivia en un poblet de la Xina una xiqueta que es deia Li Mei. El destí de Li Mei era treballar al camp, com havien fet els seus pares i abans els seus iaios. Però el seu somni era un altre: fer-se exploradora i conéixer tots aquells llocs increïbles de què parlaven els llibres que llegia cada nit.

B

C

Conec la literatura universal 5

Busca en la biblioteca o en Internet un d’aquests contes, llig-lo i respon breument a les preguntes següents. El gegant egoista d’Òscar Wilde

On passen els fets? Passen en el present o en el passat?

La princesa i el pésol de H.C. Andersen

Quins fets s’expliquen?

29

667884_Unitat 02.indd 29

ants el porten a cal dentista i li paguen l’arrancada del queixal que li feia mal. Així el llaurador aconsegueix que li isca gratis. 2  F, V, F. 3   En A l’espai és «un poblet situat enmig d’una serra» i és

indeterminat; el temps és «l’any 1238» i és determinat. En B l’espai és Llíria i és determinat; el temps és «fa un bon grapat d’anys» i és indeterminat. 4   Deu ser la xiqueta del dibuix C, perquè porta la vestimen-

ta d’una camperola. 5   • En El gegant egoista passen al jardí d’un gegant. En La princesa i el pésol passen en un castell. • Tant en El gegant egoista com en La princesa i el pésol els fets passen en el passat. • En El gegant egoista s’explica que un gegant impedí que els xiquets que jugaven al seu jardí continuaren fent-

 

26/01/15 09:18

ho; com a conseqüència, el jardí s’entristí i a partir d’aquell moment va ser sempre hivern allí. En La princesa i el pésol s’explica que un príncep volia casar-se, però no trobava cap princesa de veritat. Un dia una jove s’allotjà al castell i la posaren a prova: feren que dormira damunt de molts matalafs apilats i li posaren davall del primer un pésol. L’endemà, ella digué que havia dormit malament perquè alguna cosa se li clavava en l’esquena. Això provava que era una verdadera princesa, perquè només elles tenen la pell tan sensible.

Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5, els alumnes milloren aquesta competència llegint i analitzant dos contes de la literatura universal.

43

SABER FER

Propòsits

Elaborar un anunci radiofònic

• Inventar un producte i un eslògan per publicitar-lo.

La publicitat de la ràdio és molt diferent de la que es fa en la televisió. En poc de temps, i sense utilitzar imatges, l’anunci ha d’atraure l’atenció dels oients. Us animeu a fer-ne un?

• Familiaritzar-se amb el llenguatge publicitari radiofònic. • Elaborar un anunci radiofònic.

Prepara el teu treball

Previsió de dificultats

1

Tria el producte sobre el qual faràs l’anunci radiofònic. Ací tens algunes idees.

• Per a garantir l’èxit de l’activitat és convenient que els alumnes assagen moltes vegades el seu anunci i el graven per adonar-se dels encerts i dels aspectes que han de millorar.

bombons

NOTES

sabó

un joguet

2

Escriu dues o tres qualitats que destacaries del producte.

3

Inventa un nom original per al producte.

4

Elabora un eslògan que intente fer atractiu el producte. L’eslògan ha de ser breu i fàcil de recordar, i ha d’animar la gent a comprar el producte. Exemple

Demostra que ho saps fer

Si vols estar ben net, llava’t amb Sabonet; Bombons Dolçor, per endolcir-te la vida...

5

Escolta en la ràdio exemples d’anuncis i elabora el guió del teu anunci seguint-ne el model.

6

Anuncia el teu producte davant la resta de la classe. – Presenta el producte i destaca’n les qualitats positives. – Utilitza tons de veu diferents per a mantindre l’atenció dels qui t’escolten. – Repeteix el nom i l’eslògan del producte diverses vegades perquè els companys el recorden.

  30

667884_Unitat 02.indd 30

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Amb la realització d’aquesta tasca els alumnes potenciaran la creativitat i practicaran i milloraran la llengua oral. Es pot dur a terme tant individualment com en parelles o en grup. En tot cas, totes les persones que hi participen han d’intervindre-hi amb la seua veu. És important escoltar amb ells anuncis radiofònics per tal que es familiaritzen amb el llenguatge publicitari. Feu-los vore que solen ser breus (a penes uns segons) i que consten d’unes poques oracions dites amb un to de veu alegre i convincent, amb l’objectiu que els oients s’interessen pel producte. És molt important que vocalitzen bé. En l’activitat 1 es proposen tres productes, però podeu deixar que els alumnes en trien un altre. En les activitats 2 i 3, di-

44

26/01/15 09:18

gueu-los que les qualitats i el nom del producte han de remetre a característiques positives. En l’activitat 4, recordeu-los que els eslògans solen rimar, perquè així els oients els retenen en la memòria temps després d’haver escoltat l’anunci. L’activitat 6 es pot dur a terme de dues formes. La primera és que els alumnes graven l’anunci amb l’ordinador, una gravadora o un telèfon mòbil. En aquest cas, a casa i amb l’ajuda d’un adult, poden introduir una música a l’inici i al final de l’anunci. La segona opció és que els alumnes lligen l’anunci radiofònic «en directe» davant de la classe.

Solucions 1  a  6  RL.

2

UNITAT

2

ACTIVITATS FINALS 1

Localitza-hi el nom de cinc objectes que pots trobar en una cuina.

5

Propòsits

Escriu la lletra següent en l’abecedari i descobreix els noms.

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i de les unitats anteriors.

BZQWNEZ

E S P R E M E D O R A

• Escriure una recepta o reescriure un text usant sinònims.

H C B A T E D O R A X U G A N

I

S F C U L

V E T

L O E

EHSWDR

L E R O T P

Més recursos

R S U X M T O C F A R E S C U M A D O R A A

2

Copia la paraula sinònima en cada cas. BAÜL

TRIAR

cofre

amollar

tauleta

escollir

• Dictat (x, tx i ig) Dissabte vaig dinar amb els pares en un restaurant. El pare va encapritxar-se per l’especialitat del xef, xulles de corder a la planxa. La mare deia que no volia empatxar-se, així que demanà una ensalada variada que feia goig de mirar-la. Jo vaig menjar uns macarrons amb xoriço que estaven per a xuplar-se els dits. Acabàrem satisfets i amb la panxa plena.

RNQSDHF

6

Explica per què s’escriu amb x, tx o ig cada una de les paraules anteriors.

REPÀS ACUMULATIU 7

Escriu dues paraules en cada cas que s’escriguen amb grafies diferents.

3

Explica què és un grup nominal.

4

Escriu un grup nominal per a cada estructura.

Amb R forta

Substantiu

Amb el so G

Article + Substantiu Article + Substantiu + Adjectiu

Amb el so K

8

NOTES

Escriu el nom de tres llengües que es parlen a Espanya.

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Escriu la recepta del teu menjar preferit seguint el model que hi ha en la lectura Tinc un blog. B. Torna a escriure l’últim paràgraf del relat El llaurador i els pastissos substituint totes les paraules que pugues per unes altres que siguen sinònimes.

31

667884_Unitat 02.indd 31

Solucions 1   ESPREMEDORA (horitzontal, línia 1), BATEDORA (horitzontal, línia 2), GANIVET (horitzontal, línia 3), CULLEROT (horitzontal, línia 4), ESCUMADORA (horitzontal, línia 6). 2  BAÜL → cofre. TRIAR → escollir. 3   RM. Un grup nominal és el conjunt de paraules que

s’agrupen al voltant d’un substantiu. 4   RM. Substantiu ▶ muntanya. Article + substantiu ▶ La

muntanya. Article + substantiu + adjectiu ▶ La muntanya nevada. 5   Carxofa / Fitxes / Sorteig. 6  RM. Carxofa s’escriu amb x perquè té el so de la x de xiquet després de consonant. Fitxes s’escriu amb tx perquè té

 

26/01/15 09:18

el so de la x de xiquet entre vocals. Sorteig s’escriu amb ig perquè té el so de la x de xiquet a final de paraula. 7   RM. • Amb R forta ▶ rastell, arrap. • Amb el so K ▶ calma, forqueta. • Amb el so G ▶ agafar, esguitar. 8   RM. Valencià, castellà i gallec. 9  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Amb propostes com les de l’activitat 9, menys dirigides pel professor i més exigents per als alumnes, es fomenta la iniciativa i la creativitat. Procureu transmetre als xiquets un reforç positiu quan avalueu aquestes activitats.

45

3

Una estrena de cine

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. EL CINE

VOCABULARI

SABER

• El cine. • Els antònims.

GRAMÀTICA

• El substantiu. Classes de substantius.

ORTOGRAFIA

•  L’ús de x i ix.

• Identificar un gènere cinematogràfic a partir de l’escolta d’un tràiler. • Extraure informació d’una audició. COMUNICACIÓ ORAL

• Recomanar als companys una pel·lícula raonant per què val la pena. • Raonar sobre les normes de comportament que cal complir en un cine.

SABER FER LECTURA

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un conte: Càmera… acció!

• Inventar títols per a pel·lícules imaginàries. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Descriure l’escenari d’una pel·lícula.

• Curiositat per l’art cinematogràfic.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Respecte per les normes de comportament cívic. • Iniciativa per a mamprendre projectes artístics i creatius.

46

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 3: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 3: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 3.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 3: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 3.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • El cine.

CD Comunicació oral •  Unitat 3: pista 4.

CD Lectures •  Unitat 3: pista 3.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Primer trimestre. Unitat 3.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

47

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

3

Una estrena de cine

•  Descriure oralment l’escena   d’una sala de cine. •  Identificar un gènere cinematogràfic a partir de l’escolta del tràiler d’una pel·lícula. •  Raonar sobre els comportaments adequats en llocs públics. •  Inventar el títol d’una pel·lícula usant un grup nominal.

Més recursos •  Cine per a estudiants http://www.cinemaperaestudiants. cat/cat/recursos-xarxa/ •  Guies didàctiques de pel·lícules http://www.grupiref.org/cat/ claqueta-pensar-amb-cinema.htm

Escoltar 1

2

pista 4

Escolta i tria. Quin tipus de pel·lícula s’hi presenta? Justifica-ho. A Una pel·lícula de pirates.

C Una pel·lícula de fantasmes.

B Una pel·lícula de ciència-ficció.

D Una pel·lícula d’animals.

Completa les lletres que falten en el títol de la pel·lícula. E

** *IGI*A*T* *E *A *A*À*IA *N *A *ISS*Ó

*

G 3

32

667884_Unitat 03.indd 32

Suggeriments didàctics Llegiu als alumnes el títol de la unitat: Una estrena de cine. Relacioneu el substantiu estrena amb el verb estrenar (‘usar per primera vegada alguna cosa’). Expliqueu-los que l’estrena d’una pel·lícula és la primera projecció que se’n fa; recalqueu que és un substantiu femení (en contrast a l’equivalent castellà, que és masculí). Pregunteu-los si els agrada anar al cine, on prefereixen seure, les diferències entre vore una pel· lícula a casa i fer-ho al cine… Tot seguit, feu que es fixen en el dibuix i que el descriguen. Per a motivar-los, formuleu-los preguntes com aquestes: Penseu que és una sala gran o xicoteta? Quantes files té? Hi ha molta gent? Per què estan drets els tres xics de l’esquerra? Quin paper mira el de la gorra? Què apareix en pantalla? Quin tipus de pel·lícula deu ser?

48

26/01/15 09:31

Per a fer l’activitat 1, demaneu als alumnes que guarden silenci i reproduïu l’audició (pista 4 del CD Comunicació oral). Abans, poden llegir les quatre opcions donades. Finalment, deixeu que els alumnes definisquen amb paraules seues la ciència-ficció. Feu-los vore que les pel·lícules de ciència-ficció solen situar l’acció en un temps futur en què les innovacions tècniques i científiques permeten als personatges fer coses que hui dia són impossibles. Reproduïu de nou la pista 4 del CD Comunicació oral i deixeu uns quants minuts als alumnes per a fer l’activitat 2. Quan hauran respost, feu-los vore que amb unes poques lletres som capaços de deduir el contingut d’un text. Si voleu, sondegeu si saben què és una galàxia (un conjunt d’estreles i planetes). Digueu-los el nom de la nostra galàxia: la Via Làctia.

UNITAT

3

Parlar NOTES 3

Observa la làmina i respon. Creus que la pel·lícula que veuen correspon a la de l’audició? Per què? Com són les ulleres que porten els espectadors? Per a què s’usen?

4

Recomana als companys una pel·lícula que t’agrade molt. – Primerament, dis-ne el títol i relata de forma breu de què tracta la pel·lícula. – Després dóna dues o tres raons per les quals val la pena vore-la.

5

EDUCACIÓ CÍVICA. Sabem comportar-nos al cine.

Contesta. Quines normes de comportament segueixes quan vas al cine? Per què és important complir aquestes normes? Quines persones de la làmina no es comporten de forma adequada al cine? Què els diries?

Escriure 6

Inventa i escriu un títol divertit per a una pel·lícula d’aventures i per a una protagonitzada per animals. No inclogues en el títol cap forma verbal.

SABER FER TASCA FINAL Descriure l’escenari d’una pel·lícula Recordes algun escenari d’una pel·lícula que t’haja agradat especialment? Què hi havia? Creus que cal seguir un ordre a l’hora de descriure un lloc? Per què? Al final de la unitat descriuràs un escenari de pel·lícula. De segur que ho faràs molt bé!

  33

667884_Unitat 03.indd 33

En el títol inventat que es demana en l’activitat 6, els alumnes no hi poden incloure cap forma verbal. Si els costa, recordeu-los que en la unitat anterior han vist que a partir de verbs poden deduir substantius de la família (conquistar–conquista, nàixer–naixement, actuar–actuació…).

Solucions 1   Cal triar l’opció B (Una pel·lícula de ciència-ficció). 2   ELS VIGILANTS DE LA GALÀXIA EN LA MISSIÓ GZ3. 3   • RM. Sí que hi correspon. Perquè hi ixen éssers humans

que es troben amb extraterrestres en l’espai exterior. • Són ulleres 3D. S’usen per a vore imatges en tres dimensions. 

26/01/15 09:31

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes es consciencien de la importància de comportar-se de forma adequada en llocs públics. Guieu la reflexió cap a la conclusió que no han de fer als altres allò que no els agradaria que els feren a ells. En la situació que es tracta, concretament, han d’estar en silenci mentre es projecta la pel· lícula, no han de fer soroll ni obstaculitzar la visió dels altres espectadors i tampoc poden fer altres coses que embruten les instal·lacions, com ara posar els peus sobre els seients o llançar coses per terra.

4   a  6  RL.

49

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

• Fer, durant la lectura en veu alta, la pausa adequada que indica cada signe de puntuació.

• Memoritzar l’escriptura d’algunes paraules del text que poden plantejar dubtes ortogràfics.

Previsió de dificultats • És convenient explicar als alumnes la referència als víkings que es fa en el conte. Expliqueu-los que eren un antic poble escandinau de navegants i guerrers. Els víkings es feren famosos pels seus atacs a territoris europeus; no eren cristians, sinó que adoraven diversos déus (Odin, Thor, Frei…). Feu-los notar que víking s’escriu amb k, perquè és una paraula d’origen estranger, i té l’accent en la primera síl·laba.

Càmera... acció!

DIFICULTATS DE LECTURA No fer pausa després d’un signe de puntuació o fer-la massa llarga pot dificultar la comprensió del text. Llig el text comptant dos després dels signes (.), (?), (!) i un després dels signes (,), (:), (...).

Aquell dissabte, en despertar-se, Jaume es va endur una bona sorpresa. La porta de l’habitació es va obrir de colp i entraren el seu gosset Dentoles, coixejant i lladrant, i darrere d’aquest els pares. –Saps què, Jaume? –li van dir misteriosos–. Hui fan en un cine nou de València la pel·lícula Com entrenar el teu drac. Què et sembla si anem a vore-la aquesta vesprada? Jaume s’emocionà. Feia tant de temps que no anava al cine! A més, tenia unes ganes boges de vore aquella pel·lícula perquè li havien dit que era molt divertida. En arribar al cine aquella vesprada Jaume va quedar al·lucinat: era enorme, amb un muntó de sales i de pel·lícules! Compraren roses i aigua, i abans d’entrar a la sala on feien Com entrenar el teu drac, un home els donà unes ulleres amb un vidre blau i l’altre roig per vore la pel·lícula en 3D. L’interior de la sala també el va impressionar: era com una escala amb butaques grandíssimes i comodíssimes. A ell, que sempre havia anat a cines menudets, allò el va deixar bocabadat. Quan es va fer fosc i va començar la pel·lícula amb una batalla entre víkings i dracs, Jaume imaginà que era un

34

667884_Unitat 03.indd 34

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als xiquets que observen el dibuix alguns segons i pregunteu-los: Quants personatges hi ha en el dibuix? Què du el xiquet al cap i lligat al coll? De què penseu que va disfressat? Qui deu ser la dona de la dreta? Què agafa amb les mans? Per a què usa la tauleta? Què du el gos a l’esquena? Penseu que vola en realitat? Tot seguit, feu que observen el títol del conte i copieu-lo en la pissarra. Sondegeu si saben què significa. Expliqueu-los que, en la gravació d’una pel·lícula, aquestes paraules es diuen per avisar que està a punt de començar la gravació d’una escena. Després, llegiu l’expressió sense fer cap pausa i amb un to de veu apagat i pregunteu-los si ho heu fet bé. Probable-

50

26/01/15 09:31

ment diran que no. Encercleu els punts suspensius i el signe d’exclamació final, pregunteu-los-en el nom i llegiu després l’expressió amb la pausa i l’entonació adequades. Introduïu així l’explicació sobre les pauses que indiquen els signes de puntuació que es troba al marge esquerre de la pàgina. Abans de començar la lectura del conte, si ho trobeu convenient, podeu contrastar la pausa curta amb la pausa llarga escrivint exemples d’oracions en la pissarra. LECTURA Demaneu als alumnes que lligen en silenci el conte. Tingueu en compte que també poden escoltar-ne la gravació (CD Lectures, pista 3) simultàniament. Després, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena, insistint en la indicació sobre les pauses curtes i llargues que heu comentat prèviament.

1 3 d’aquells valents guerrers. De fet, es va sentir molt identificat amb el protagonista, un xiquet anomenat Singlot. Singlot escrivia amb l’esquerra i Jaume també. Singlot era amic d’un drac que havia perdut un tros de cua i no podia volar. I Jaume era molt amic de Dentoles, un gosset coix que van trobar abandonat al carrer i que van adoptar. Quantes coincidències! Jaume no perdé detall del que passà en la pantalla. Va riure, va plorar, s’agafava fort a la butaca quan Singlot volava amb el drac... Quan acabà estava tan emocionat que decidí fer una pel·lícula d’aventures com aquella en arribar a casa, amb ell i Dentoles com a protagonistes. L’endemà, Jaume es posà un casc de víking, enganxà a Dentoles les ales d’una disfressa d’angelet perquè semblara un drac i demanà a la mare que els filmara. –Càmera... acció! –cridà la mare. Aleshores començà una persecució desbaratada: Dentoles corria intentant llevar-se les ales que el molestaven, Jaume l’acaçava i la mare anava darrere gravant-ho tot. Recorregueren tres voltes la casa, xocaren amb la taula del menjador, patinaren pel passadís, isqueren al jardí i cridaren com si foren bojos divertits. Però, quan veren les imatges... quina decepció! Allò no s’assemblava gens a una pel·lícula d’aventures. Pareixia més un documental de carnestoltes! Aleshores, la mare començà a riure i el seu riure es va encomanar al xiquet que, acompanyat de Dentoles, començà a rebolcar-se per terra agafant-se la panxa. En acabar, Jaume se sentia molt content i orgullós: ell i Dentoles eren els protagonistes d’una pel·lícula d’humor fantàstica!

UNITAT

3

NOTES

desbaratada: absurda, sense sentit. acaçava: perseguia amb insistència. encomanar: contagiar, transmetre a una altra persona. rebolcar-se: fer voltes per damunt d’una cosa.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

* pe ícula *

co ejant

*

arri ar

*

impre ionar

35

667884_Unitat 03.indd 35

DESPRÉS DE LLEGIR Aclariu els dubtes que hagen pogut sorgir durant la lectura. Crideu l’atenció dels alumnes sobre les paraules del text que hi ha definides al marge dret de la pàgina 35, i feu-los vore que per a definir una paraula sovint utilitzem sinònims (desbaratat–absurd, acaçar–perseguir…). Després, pregunteu-los quin tipus de pel·lícula va vore Jaume; concloeu que es tractava d’una pel·lícula d’aventures fantàstica, ja que hi havia batalles de víkings i elements fantàstics com els dracs. Deixeu que escriguen en el quadern les paraules de Dificultats d’escriptura (coixejant, pel·lícula, arribar i impressionar). Quan les haureu corregides en la pissarra, podeu proposar-los que facen una oració amb la paraula que haja suscitat més dubtes.

 

26/01/15 09:31

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Valoreu la iniciativa de Jaume per a realitzar la seua pròpia pel·lícula. Procureu motivar sempre els alumnes, per mitjà de reforços positius, a donar solta a la seua imaginació i la seua creativitat.

Altres activitats PER A AMPLIAR Explicar un dia de cine. Demaneu als alumnes que recorden algun dia que hagen anat al cine i que expliquen l’experiència en una redacció (com era la sala, l’argument de la pel·lícula que veren, per què els agradà…). Podeu posar com a condició que hi usen algunes paraules de Dificultats d’escriptura.

51

Competència lectora Propòsits

1

Escriu. Qui són?

2

Completa. Què va passar aquell dia?

• Valorar la comprensió general del conte Càmera… acció!

• Parlar amb els companys sobre les seues preferències cinematogràfiques.

Aquell dissabte Jaume es va endur una

NOTES

anar a un

3

nou de

.

Tria. Com era el cine on va anar Jaume aquell dia? A

4

. Els pares li van proposar

per vore la pel·lícula

B

C

Respon. De què tractava la pel·lícula que va vore Jaume? Com s’anomenava el protagonista de la pel·lícula? En què s’assemblaven Jaume i el protagonista de la pel·lícula?

5

Tria i completa. Jaume va voler fer una pel·lícula d’ Jaume va posar a Dentoles les perquè semblara un drac. La

 

a casa. d’una disfressa

va ser l’encarregada de filmar la pel·lícula.

intriga / aventures ales / escames tia / mare

6

Explica el final de la història. Quin tipus de pel·lícula va fer Jaume al final? En què consistia?

7

Comenta amb els companys quin tipus de pel·lícula t’agradaria fer a tu i què hi contaries.

36

667884_Unitat 03.indd 36

Suggeriments didàctics En l’activitat 3 expliqueu que els seients de la sala s’organitzen com una grada: cada fila està un poc per damunt de l’anterior. Podeu mostrar als alumnes les formes circulars dels teatres ro· mans, o les ovalades dels amfiteatres. També els camps de fut· bol o els pavellons esportius tenen grades per al públic.

Solucions 1   Jaume. / Dentoles. / Els pares. 2   Aquell dissabte Jaume es va endur una bona sorpresa. Els pares li van proposar anar a un cine nou de València per vore la pel·lícula Com entrenar el teu drac. 3   Cal triar el dibuix C.

52

26/01/15 09:31

4   • Era una pel·lícula d’aventures amb víkings, dracs… • Sin·

glot. • El protagonista de la pel·lícula era amic d’un drac que havia perdut un tros de cua i Jaume era amic d’un gos coix. A més tots dos escrivien amb la mà esquerra. 5   • Jaume va voler fer una pel·lícula d’aventures a casa.

• Jaume va posar a Dentoles les ales d’una disfressa perquè semblara un drac. • La mare va ser l’encarregada de filmar la pel·lícula. 6   RM. Quan Jaume tornà a casa volgué gravar la seua prò· pia pel·lícula; ell es disfressà de víking i el seu gos (Dentoles) de drac; corregueren per tota la casa mentre la mare de Jaume els gravava amb la tauleta. Però al final, en comptes d’una pel· lícula d’aventures els va eixir una pel·lícula d’humor fantàstica. 7   RL.

Vocabulari. 1

3 1

EL CINE

ciència-ficció

estrena

3

Propòsits

Completa el text amb les paraules adequades. sessió

UNITAT

espectadors

• Aprendre vocabulari sobre el cine.

entrades

• Saber què són els antònims i usar-ne.

Amb un poc de sort...

• Aprendre algunes frases fetes.

Demà el cine Microfilms sortejarà sis entre tots de la de les deu de la nit per a l’ mundial els de la pel·lícula de Allunatge forçat, que tindrà lloc el pròxim vint de novembre. A vore si ens toca! 2

• Banc d’adjectius antònims millor – pitjor; òptim – pèssim; màxim – mínim; major – menor; inferior – superior; inicial – final.

Ratlla i explica per què. Quina paraula sobra en cada grup? projector

3

Més recursos

pantalla

pel·lícula

fila

teatre

cantant

càmera

butaca

• Banc de frases fetes Fer el paperot (‘Fer comèdia, fingir una cosa per obtindre un profit’); Portar a la pantalla gran (‘Adaptar al cine una història’); Fer taquilla (‘Vendre moltes entrades’).

Escriu el verb que correspon a cada substantiu. rodatge

acomodador

actor

projector

ELS ANTÒNIMS

• Tipus de cine Cine mut (‘Cine sense so’); En tres dimensions (‘Amb imatges que sobreïxen de la pantalla’); Cine en versió original (‘En l’idioma original’).

Dues paraules són antònimes si tenen significats contraris. Per exemple bo i roín són antònims.

4

Copia aquestes oracions canviant la paraula destacada per un antònim. Aquella actriu és famosa al seu país. Hui el cine del centre de la ciutat estava buit.

NOTES

Les pel·lícules que duren més de dues hores m’avorreixen. L’heroi de la pel·lícula entrà en un lloc fosc.

AMPLIE EL VOCABULARI 5

Explica en quina situació usaries les expressions destacades. Ahir ens ho vam passar de cine.

 

No em contes pel·lícules i fes-ho ja!

37

667884_Unitat 03.indd 37

Suggeriments didàctics En l’activitat 3 és interessant comentar els prefixos -atge i -or o -dor, característics dels substantius, i els verbs amb què es relacionen (equipar–equipatge, pescar–pescador…).

 

26/01/15 09:31

2   En el primer grup sobra teatre i en el segon, cantant, per-

què no són paraules relacionades amb el cine. 3   • rodatge → rodar. • acomodador → acomodar. • actor → actuar. • projector → projectar.

En l’activitat 5 comproveu si els alumnes coneixen altres maneres de dir les expressions populars de l’activitat (passar-s’ho de categoria, contar romanços…).

4   RM. • Aquella actriu és desconeguda al seu país. • Hui el cine del centre de la ciutat estava ple. • Les pel·lícules que duren més de dues hores em diverteixen. • L’heroi de la pel· lícula entrà en un lloc lluminós.

Solucions

5   RM. • Ahir ens ho vam passar de cine → en una situació en què m’ho he passat molt bé amb algú. • No em contes pel·lícules → en una situació en què algú em diu excuses per evitar o ajornar fer una cosa que li he manat.

1   Demà el cine Microfilms sortejarà sis entrades entre tots els espectadors de la sessió de les deu de la nit per a l’estrena mundial de la pel·lícula de ciència-ficció Allunatge forçat, que tindrà lloc el pròxim vint de novembre. A vore si ens toca!

53

Gramàtica.

EL SUBSTANTIU. CLASSES DE SUBSTANTIUS

Propòsits

El substantiu

• Recordar què és un substantiu.

Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals o les coses. Per exemple, les paraules actor, tortuga o càmera són substantius.

• Reconéixer si un substantiu designa una persona, un animal o una cosa. • Distingir entre substantius comuns i propis i entre substantius individuals i col·lectius.

actor

Classes de substantius Segons el que anomenen, hi ha diverses classes de substantius. tortuga

Els substantius poden ser comuns o propis.

• Adonar-se de l’ús col·lectiu que es fa d’alguns substantius individuals.

Els substantius comuns anomenen qualsevol persona, animal o cosa sense distingir-los de la resta d’elements de la seua classe. Per exemple: xiqueta, poble.

Més recursos

Els substantius propis anomenen una persona, animal o cosa concrets, distingint-los de la resta dels de la seua classe. Sempre s’escriuen amb majúscula inicial. Per exemple: Aldaia, Josep.

• Substantius col·lectius – Derivats: albereda (àlber), alumnat (alumne), arbreda (arbre), cavalleria (cavall), clientela (client), dentadura (dent), fageda (faig), flora (flor), gentada (gent), fullatge (fulla), gossada (gos), oliverar (olivera), pineda (pi), professorat (professor), roureda (roure).

Els substantius també poden ser individuals o col·lectius.

càmera

Els substantius individuals són els que en singular anomenen una sola persona, animal o cosa. Per exemple: músic, ocell. Els substantius col·lectius són els que en singular anomenen un conjunt d’éssers o d’objectes. Per exemple: orquestra, bandada.

Els substantius són les paraules que anomenen persones, animals o coses. Segons el que anomenen, els substantius poden ser comuns o propis i individuals o col·lectius.

– No derivats: abecedari (lletres), clan (persones), caterva (persones o coses), constel·lació (estreles), exèrcit (militars), equip (jugadors), fauna (espècies d’animals), bandada (animals), població (persones), tropa (soldats), vaixella (plats i gots).

1

Localitza en el text següent tres substantius de cada tipus i classifica’ls.

Canvi de plans Dissabte passat els pares van agafar el cotxe i van dur el meu germanet i dos amics al cine. En principi volien vore la comèdia Com gat i gos. Però no quedaven entrades i van haver d’entrar a la pel·lícula de dibuixos animats Lluc, el lloro xarrador. Sort que era divertidíssima! ANOMENEN PERSONES

ANOMENEN ANIMALS

ANOMENEN COSES

38

667884_Unitat 03.indd 38

Suggeriments didàctics Quan expliqueu les classes de substantius, feu vore als alumnes que podem classificar coses de diferents maneres, és a dir, segons diverses característiques. Per exemple, podem classificar els animals segons que siguen mamífers, rèptils, amfibis o ocells, però també segons la quantitat de potes (bípede, quadrúpede...) o segons que siguen vertebrats o invertebrats. Digueu-los que amb els substantius passa igual: els podem classificar segons que designen persones, animals o coses (com en l’activitat 1), segons que siguen comuns o propis (com en l’activitat 2) o bé individuals o col·lectius (com en les activitats 3, 4 i 5). Durant la resolució de les activitats, podeu preguntar als alumnes el lloc que ocupa cada substantiu en cada una de les classificacions estudiades.

54

26/01/15 09:31

En l’activitat 2, recordeu als xiquets que els noms propis s’escriuen sempre amb lletra inicial majúscula. En acabar l’activitat 4, expliqueu que a voltes els substantius col·lectius s’assemblen als seus substantius individuals perquè en deriven (veïnat i veí); a voltes, en canvi, l’individual i el respectiu col·lectiu no s’assemblen gens (illa i arxipèlag). En l’activitat 5, comenteu que els substantius home, rosa i gos usats com a individuals es refereixen a ‘un home’, ‘una rosa’ i ‘un gos’ concrets; usats com a col·lectius, en canvi, es refereixen als homes, les roses i els gossos en general.

Solucions 1  PERSONES ▶ pares, germanet, amics. ANIMALS ▶ gat,

gos, lloro. COSES ▶ RM. cotxe, entrades, dibuixos.

3 1 2

La meua

SUBSTANTIU PROPI

viu en un

és el nom de la

que es diu

d’aquell

Durant les vacances viatjaré amb els 3

3

NOTES

Completa les oracions amb un substantiu comú o propi adequat segons el codi. SUBSTANTIU COMÚ

UNITAT

.

de 4t B. a

i

.

Localitza en la sopa de lletres els substantius col·lectius corresponents a cada substantiu individual i completa en cada cas. A F

U

F

L O T

A G E

B M X

A M A

V O F G R

A

X

E

I

A M A

N X O Q F

I

L

D O T

C B A N D A D A O R Q U E

L

S

T

S O V

peix

A

ovella

C

D

ocell

X M

abella

Z O A

R A U

B

E

T

F vaixell músic

Un grup de / d’ 4

formen un / una

.

Digues a quin substantiu individual es refereix cada substantiu col·lectiu. Si et cal, consulta el diccionari. ram

veïnat

arxipèlag

xicalla

bosc

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

A vegades, alguns substantius individuals s’utilitzen per a referir-se a col·lectivitats. Llig, compara i respon. En quina oració de cada parell el substantiu individual destacat es refereix a una col·lectivitat? A Aquell és l’home de què et parle. /

B L’home és un animal racional.

A La rosa és la flor del roser.

/

B M’han regalat una rosa roja.

A El meu gos és molt tranquil.

/

B El gos és el millor amic de les persones.

39

667884_Unitat 03.indd 39

2   RM. • La meua cosina Carme viu en un poble que es diu

Llutxent. • Antònia és el nom de la mare d’aquell xiquet de 4t B. • Durant les vacances viatjaré amb els pares a Eivissa i Formentera. 3   A BANC (vertical, línia 1). B RAMAT (vertical, línia 11). C

BANDADA (horitzontal, línia 5). D EIXAM (horitzontal, línia 3). E ORQUESTRA (horitzontal, línia 6). F FLOTA (horitzontal, línia 1). Un grup de peixos formen un banc. Un grup d’ovelles formen un ramat. Un grup d’ocells formen una bandada. Un grup d’abelles formen un eixam. Un grup de músics formen una orquestra. Un grup de vaixells formen una flota. 4   • ram → flor. • veïnat → veí. • arxipèlag → illa. • xicalla → xiquet. • bosc → arbre.

 

26/01/15 09:31

5   B (L’home és un animal racional), A (La rosa és la flor del

roser), B (El gos és el millor amic de les persones).

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE • Esbrinar substantius col·lectius. Organitzeu els alumnes per parelles i doneu a cada parella una targeta amb un substantiu individual que tinga un substantiu col·lectiu derivat (consulteu l’apartat Més recursos de la pàgina anterior de la Guia). Doneu-los temps per a esbrinar el substantiu col·lectiu i feu que isquen a la pissarra a explicar el significat dels dos.

55

Ortografia. Propòsits

L’ÚS DE X I IX

Digues alguna paraula que tinga el so de la x de Xàtiva al final.

•  Conéixer les grafies amb què es representa el so de la x de Xàtiva.

El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies x o ix.

•  Distingir les paraules en què x   es llig africada (xiquet) d’aquelles   en què es llig fricativa (Xàtiva).

S’escriu x a principi de paraula. Exemple: Xeraco. S’escriu ix entre vocals i a final de paraula. Exemple: coixí, encaix.

Més recursos • Dictat Ahir Xavier estava molt eixut. Feia mala cara i parlava baixet i amb frases molt curtes. Pareixia que estava enfadat amb tots. Com   que som amics, jo no vaig voler deixar-ho córrer, així que a l’eixida de classe li vaig preguntar què li passava. Ell em va reconéixer que   li feia mal un queixal i no volia que ningú ho sabera perquè li feia por anar al dentista.

1

Copia la paraula de cada grup que conté el so de la x de Xàtiva. A

2

B

xiulet

panxa

C

milotxa

D

vaixella

xancleta

calaix

porxada

punxa

Xúquer

text

xampú

xupló

xocolate

taxi

flaix

examen

Ordena les lletres i escriu els noms. Totes les paraules contenen el so de la x de Xàtiva.

 

P X A R O

I X E P R A E

D A M I X E U S

Ò L X I O N F

F R E I X S

U L E I X P

   

3

Classifica les paraules anteriors segons com s’escriuen. S’ESCRIUEN AMB X

S’ESCRIUEN AMB IX

40

667884_Unitat 03.indd 40

Suggeriments didàctics Informeu els alumnes del so que treballareu en la sessió de hui; pronuncieu una paraula que el continga, com ara Xàtiva. Feu que repetisquen la paraula i comproveu que ningú té problemes per a pronunciar el so de la x. Tot seguit, demaneu a dos alumnes que lligen en veu alta l’apartat teòric. Insistiu que el so que estudieu es representa per escrit amb una x, que quan no va a principi de paraula va precedida de la vocal i (ix). Feu-los vore que moltes paraules habituals en valencià porten aquesta grafia: baix, peix, caixa, deixar, paréixer, els verbs incoatius (parteix, existeix…), etc. Tingueu en compte que el so de la x de Xàtiva a principi de paraula es dóna en un menor nombre de paraules, la majoria en noms de poblacions i en els gentilicis respectius (Xeresa, xeresà, etc.), cosa que els

56

26/01/15 09:31

alumnes podran comprovar en les activitats 4 i 5. Comenteu-los que la x a principi de paraula representa també un altre so, l’africat sord de xiquet, que han estudiat en la unitat anterior. Els xiquets s’adonaran dels dos sons que representa x en la resolució de l’activitat 1, en què es contrasten paraules amb el so africat sord (x de xiquet) i fricatiu sord (x de Xàtiva). Quan corregiu l’activitat 5, podeu comentar que els sufixos -enc i -er són habituals, juntament amb -í o -eny, per a designar el nom dels habitants d’un lloc (gandienc, siller, alacantí, alzireny…). Si ho trobeu convenient, digueu-los que aquest tipus de paraules es diuen gentilicis, perquè indiquen el nom de la gent d’un territori.

3 1 4

5

V A D E X À B I A D C A T O

X E F O X S X I X O N A R G

R A T X E R E S A O P U A D

U R T A X E R A C O A X A R

Respon amb el nom de la ciutat valenciana anterior que corresponga. D’on són aquests habitants? xixonencs

xeresans

xabians

xeraquers

Completa amb x o ix, segons corresponga.

* al *erés. He fet un dibu d’una bru a. * *

*arop fa gust de madu*a. Ale és ativí perquè va nà er allí. * * *

M’agrada molt el pe

7

3

NOTES

Localitza en cada requadre el nom d’una ciutat valenciana.

NOM DELS HABITANTS 6

UNITAT

Aquest

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de x i ix.

Una invitació molt abellidora A l’eixida del poble, anant cap a Xàtiva, han posat un autocine que es diu Xaloc. Ahir Xavier i jo vam conéixer els amos. Es diuen Aleix i Ximena i són de Carcaixent. I ens han dit que, si els pares ens deixen, ens conviden a vore gratis una pel·lícula sobre la vida dels xerpes. Això és fantàstic, veritat?

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL a

ha

bell

vell

contar

comptar

8

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Robert

llegit molt bé.

Aquest home és

però sembla jove.

El meu germanet ja sap 9

fins a cent.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

  41

667884_Unitat 03.indd 41

Solucions 1   A Xúquer. B calaix. C flaix. D vaixella. 2   Xarop, maduixes, xifres, peixera, xilòfon, peluix. 3   S’ESCRIUEN AMB X ▶ xarop, xifres, xilòfon. S’ESCRI-

UEN AMB IX ▶ maduixes, peixera, peluix. 4   Xàbia, Xeresa, Xixona, Xeraco. 5  Xixonencs → Xixona. Xeresans → Xeresa. Xabians → Xà-

bia. Xeraquers → Xeraco. 6   • M’agrada molt el peix al xerés. • He fet un dibuix d’una bruixa. • Aquest xarop fa gust de maduixa. • Aleix és xativí perquè va nàixer allí. 7   Activitat de dictat.

26/01/15 09:31

8   • Robert ha llegit molt bé. • Aquest home és vell però

sembla jove. • El meu germanet ja sap comptar fins a cent. 9   RM. Robert se’n va a sa casa. / El paisatge dels Pirineus és molt bell. / Mon pare ens va contar la història de la família.

Competències Aprendre a aprendre. Classificar paraules segons la grafia amb què s’escriuen, com es fa en l’activitat 3, és un exercici útil per a retindre’n l’escriptura. La posada en context i l’exemplificació de paraules semblants, tal com es fa en les activitats 8 i 9, ajuda a diferenciar aquestes paraules.

57

SABER FER

Propòsits

Descriure l’escenari d’una pel·lícula

• Observar i analitzar dues imatges.

A l’hora de contar l’argument d’una pel·lícula, a vegades convé donar detalls del lloc on transcorre l’acció: un parc, un poble... Sabries descriure l’escenari d’una pel·lícula?

• Relacionar un paisatge amb un gènere cinematogràfic. • Redactar la descripció d’un paisatge i llegir-la en veu alta.

Prepara el teu treball

1

Més recursos

Tria l’escenari de la pel·lícula que vols descriure i respon. Si vols, pots triar-ne un d’aquests.

• Expressions localitzadores A la dreta; a l’esquerra; a un costat; a la vora de; tocant; enmig; més amunt; més avall; més avant; més arrere; dalt; baix; entre; davant de; darrere de; en primer pla; en segon pla; al fons.

Per a quin tipus de pel·lícula és l’escenari triat: d’aventures, de ciència-ficció, d’història...? Què representa l’escenari: una ciutat, un paisatge de muntanya, una platja, l’espai...?

NOTES

Què hi ha davant de tot, és a dir, en primer pla? I al fons?

Demostra que ho saps fer

2

Descriu l’escenari triat seguint aquestes indicacions. – De primer digues què representa l’escenari i per a quina pel·lícula és. – Després, descriu els elements que hi ha en primer pla i, si n’hi ha més d’un, indica la posició en què es troben (a la dreta, enmig, a l’esquerra...). – Finalment, descriu els elements que hi ha al fons i indica’n també la posició, si cal.

3

TREBALL COOPERATIU. Llig la teua descripció en veu alta i anota els comentaris dels companys que et servisquen per a millorar-la.

42

667884_Unitat 03.indd 42

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes demostraran la seua capacitat d’observació, anàlisi i descripció d’una imatge. Es pretén que usen en la descripció substantius i adjectius precisos i posen en pràctica expressions localitzadores. Convé que guarden la descripció de l’activitat 2, ja corregida, en el dossier d’aprenentatge. Procureu sempre que siguen conscients dels errors i dels encerts, i que de tant en tant donen una ullada als treballs fets i comproven com han millorat. TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 3 es pretén que els alumnes s’impliquen en la millora del treball dels companys. Assigneu a alguns xiquets el paper d’avaluadors de les presentacions orals. Cada un es pot fixar en un aspecte, per

58

26/01/15 09:31

exemple: l’adequació de la descripció amb la imatge, la relació entre la imatge i el gènere cinematogràfic triat, l’ús d’expressions adequades per a ubicar-hi els elements…

Solucions 1   RM. • En la primera imatge l’escenari pot ser per a una

pel·lícula d’aventures o de ciència-ficció; en la segona pot ser per a una pel·lícula d’història. • El primer escenari representa una enorme nau damunt de l’aigua i uns aparells voladors al voltant; el segon representa una població d’alta muntanya vora un llac. • En la primera imatge hi ha, en primer pla, una nau en l’aigua, i al fons, el sol i els núvols; en la segona, en primer pla hi ha un poble i al fons una gran muntanya nevada. 2  i  3  RL.

3

UNITAT

3

ACTIVITATS FINALS 1

Pensa i completa les paraules d’aquesta entrada. Després explica què anomena cada una.

4

ENTRADA DE CINE A

S

S

02 F

Ó 18:30

A

B

09

A

Substitueix cada paraula destacada per un antònim.

COL·LECTIUS

arbre

arxipèlag

illa

eixam

abella

bosc

• Elaborar un mural o descriure un lloc.

NOTES

La pel·lícula és llarga i molt avorrida. A més, els efectes especials són roïníssims. No sé qui l’ha dirigida però crec que serà un fracàs segur.

Completa aquesta regla ortogràfica. El so de la x de Xàtiva s’escriu i amb ix amb x i . Exemples:

Una opinió

3

INDIVIDUALS

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors.

20 5

2

Propòsits

Relaciona cada substantiu individual amb el seu substantiu col·lectiu.

REPÀS ACUMULATIU

Encercla el substantiu de cada oració i digues si anomena una persona, un animal o una cosa. On has deixat les sabates noves?

6

Explica amb exemples com es representa el so de la x de xiquet.

7

Escriu un grup nominal amb el nom de cada dibuix.

Aquells pallassos ens van fer riure moltíssim. M’agraden molt els hàmsters.

Demostra el teu talent 8

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Elabora un mural per explicar què són els substantius i de quines classes poden ser. B. Pensa en algun lloc de la teua localitat que podria ser escenari d’una pel·lícula i descriu-lo.

43

667884_Unitat 03.indd 43

Solucions 1   SALA 02. SESSIÓ 18:30. FILA 09. BUTACA 20. / RL. 2   La pel·lícula és curta i molt divertida. A més, els efectes

especials són boníssims. No sé qui l’ha dirigida però crec que serà un èxit segur. 3   • On has deixat les sabates (cosa) noves? • Aquells pa-

llassos (persona) ens van fer riure moltíssim. • M’agraden molt els hàmsters (animal). 4  arbre → bosc. / illa → arxipèlag. / abella → eixam. 5   El so de la x de Xàtiva s’escriu amb x a principi de parau-

la i amb ix entre vocals i a final de paraula. Exemples: Xavier, caixa, baix.

 

26/01/15 09:31

tx entre vocals (metxa, cotxe) i amb ig a final de paraula (faig, vaig, fuig). 7   RM. El rei barbut. / El catxap poruc. / Una gorra nova. 8  RL.

Competències Aprendre a aprendre. Redactar de nou les regles ortogràfiques, com es demana en l’activitat 5, és útil per a interioritzar-les. Procureu que ho facen sense consultar el llibre. Iniciativa i actitud emprenedora. L’activitat 8 demana dels alumnes més implicació i creativitat. Animeu-los sempre donant-los un reforç positiu.

6   RM. El so de la x de xiquet es representa amb x a principi de paraula i després de consonant (xafar, enganxar), amb

59

4

Al laboratori de l’escola

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. EL LABORATORI

VOCABULARI

SABER

• El laboratori. • Les paraules polisèmiques.

GRAMÀTICA

• El gènere i el nombre del substantiu.

ORTOGRAFIA

•  L’ús de v.

LITERATURA

•  El narrador i els personatges.

• Escoltar la descripció d’un experiment i ordenar-ne les fases. COMUNICACIÓ ORAL

• Proposar consells per a treballar en un laboratori. • Explicar per a què serveixen la farmaciola i l’extintor.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un conte: Tres, dos, un… zero!

• Redactar una advertència d’ús per a un producte químic. •  Realitzar dictats.

 

SABER SER

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Donar instruccions orals per a fer un experiment.

• Responsabilitat i prudència a l’hora de manipular objectes perillosos. • Interés i curiositat per la ciència. • Predisposició a treballar en equip.

60

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 4: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 4: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 4.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 4: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 4.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • El laboratori.

CD Comunicació oral •  Unitat 4: pista 5.

CD Lectures •  Unitat 4: pista 4.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Primer trimestre. Unitat 4.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

61

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva  i l’expressió oral.

4

Al laboratori de l’escola

•  Descriure oralment l’escena   d’un laboratori. •  Ordenar els passos d’un procés   a partir de l’escolta d’una audició. •  Donar consells i normes de seguretat en un laboratori. •  Escriure advertències d’ús   de productes perillosos.

NOTES

Escoltar 1

2

pista 5

Escolta i numera. En quin ordre es fa? Dirigir la llum de la llanterna cap a l’espill.

Afegir aigua a la safata.

Col·locar i fixar l’espill a la safata.

Apagar el llum.

Digues quins dos elements no s’han utilitzat en l’experiment. aigua

microscopi

espill

comptagotes

llanterna

44

667884_Unitat 04.indd 44

Suggeriments didàctics Feu que els alumnes lligen el títol de la unitat i sondegeu si saben què es fa en un laboratori. Deixeu que ho expliquen amb les seues paraules. Tot seguit, inciteu-los a descriure el dibuix. Cada alumne pot descriure els elements que hi ha en una part de la imatge: damunt de la taula, darrere de la professora, darrere dels tres alumnes, darrere del xiquet que aboca l’aigua… Pregunteu-los per a què serveixen els experiments i en què pensen que consisteix l’experiment de la làmina. Abans de reproduir l’audició (pista 5 del CD Comunicació oral), deixeu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i els quatre passos que han de numerar. Aclariu-los que es refereixen a l’experiment de la làmina.

62

26/01/15 09:32

A l’hora de realitzar les activitats 4 i 6, podeu comentar als alumnes que els consells, normes o advertències se solen escriure en segona persona del plural; és a dir, adreçant-nos a vosaltres.

Solucions 1   1 Col·locar i fixar l’espill a la safata. 2 Afegir aigua a la safata. 3 Apagar el llum. 4 Dirigir la llum de la llanterna cap a l’espill. 2   No s’han utilitzat el microscopi i el comptagotes. 3   • El moment en què aboquen l’aigua a la safata. • RM. Hi

ha un microscopi, que s’usa per a observar objectes o substàncies molt menuts i invisibles a simple vista; una balança i una bàscula, que s’usen per a pesar objectes; pots amb pro-

UNITAT

4

Parlar 3

Observa la làmina i respon. Quin moment de l’experiment es representa en l’escena? Quins objectes del laboratori reconeixes en la làmina? Per a què s’usen?

4

Proposa consells per a treballar al laboratori a partir d’aquests verbs.

utilitzar 5

anotar

ordenar

manejar

EDUCACIÓ CÍVICA. Coneixem normes de prevenció d’accidents.

Explica per què creus que hi ha una farmaciola i un extintor al laboratori.

Escriure 6

Escriu una advertència per a cada pot utilitzant una exclamació i un adjectiu com els que es proposen. EXCLAMACIONS

Atenció! Compte! Alerta! Perill!

ADJECTIUS

tòxic, verinós, inflamable, perjudicial…

SABER FER TASCA FINAL Instruccions per a realitzar un experiment En quines situacions solen donar-se instruccions? Posa’n exemples. Per què és fonamental seguir un ordre a l’hora de donar instruccions? Aquesta vegada explicaràs oralment els passos que s’han de seguir per a realitzar un experiment. T’atreveixes?

45

667884_Unitat 04.indd 45

ductes químics per a experimentar, provetes per a contindre líquids i un embut per a passar líquids d’un recipient a un altre; ulleres, guants i màscara per a protegir-se, etc. 4   RM. Utilitzeu la bata i els guants per a protegir-vos dels

esguits. / Anoteu els passos dels experiments que realitzeu i tots els productes que useu. / Ordeneu el material quan haureu acabat d’usar-lo. / Manegeu amb cura els utensilis del laboratori. 5   RM. Hi ha una farmaciola per si algun alumne es fa algu-

na ferida manipulant el material. Hi ha un extintor per si accidentalment es produïra un incendi dins del laboratori. 

 

26/01/15 09:32

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 1, els alumnes esdevenen conscients que en ciència és importantíssim seguir un ordre per a dur a bon port el procés d’una investigació. Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes es consciencien que és obligatori i necessari seguir els consells i les normes de seguretat en llocs potencialment perillosos com els laboratoris. Feu que se senten responsables de la seua seguretat i la dels altres.

6   RM. Alerta! Producte tòxic. En cas d’ingestió accidental, acudiu immediatament a un hospital. / Perill! Producte altament inflamable. No l’acosteu a cap font de calor.

63

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. • Relacionar els signes de puntuació d’un diàleg amb el to de veu i les emocions que expressen. • Apreciar la ciència com a instrument per a resoldre problemes.

Més recursos • Taller d’experiments de quart de primària http://www.xtec.cat/~jgurrera/ exp/4/index.htm

Tres, dos, un... zero! DIFICULTATS DE LECTURA Llegir els diàlegs expressant el que deuen sentir els personatges ajuda a comprendre millor el text. Fixa’t en la situació en què es troba cada personatge quan parla i llig cada intervenció intentant expressar el que deu sentir.

Jugàvem a futbol al pati de l’escola i vam xutar tan fort que la pilota quedà enganxada al pi de darrere de la porteria. És un arbre altíssim, tant que fins i tot a Spiderman li costaria escalar-lo. –Per a arribar al baló necessitaríeu un camió de bombers –va assegurar Carmina, la nostra mestra, quan li explicàrem el que havia passat–. L’arbre fa catorze metres! –Catorze metres és molt? –vaig preguntar. –Com un edifici de cinc pisos! –respongué Carmina. –I què podem fer? –preguntà aleshores Begonya. –Anar al laboratori i buscar una solució –proposà la mestra. Quan escoltàrem la paraula laboratori hi vam córrer impacients. És tan impressionant! Està pleníssim de tot el que pugueu imaginar: tubs de plàstic, taps de suro, plastilina, botelles buides, globus, imants, plats, gots, palletes, cordes… Coses sense importància que es poden convertir en invents meravellosos. També hi ha bàscules, balances, metres, recipients per a mesurar líquids... Ah! I una aixeta i una pica per a rentar-nos. El laboratori és senzill d’utilitzar i pots tocar tot el que vulgues. A l’estant on diu AIGUA trobes fitxes i materials per a construir

46

667884_Unitat 04.indd 46

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Llegiu la frase que dóna nom al conte (Tres, dos, un… zero!). Expliqueu als xiquets que es diu «compte arrere» el fet de comptar al revés fins a zero per a indicar el moment d’un llançament o el començament d’una carrera. Feu que observen el dibuix i pregunteu-los a què pot fer referència. Demaneu a dos alumnes que lligen en veu alta la informació de Dificultats de lectura, que parla sobre la interpretació i l’expressió dels sentiments dels personatges del conte. Digueu-los que els signes de puntuació dels diàlegs ens donen una pista sobre els seus sentiments. Així, si apareix un signe d’interrogació (?) potser la persona estarà indecisa, amb curiositat per saber; si apareix un signe d’exclamació (!) deu es-

64

26/01/15 09:32

tar sorpresa, contenta o fins i tot enfadada; si apareixen punts suspensius (…) pot dubtar o tindre por. LECTURA Digueu als alumnes que facen una lectura atenta del conte. També podeu fer que escolten la pista 4 del CD Lectures i seguisquen la lectura al mateix temps, en silenci. Comenteu que al marge dret de la pàgina 47 trobaran la definició de les paraules destacades en roig en el text. Permeteu que subratllen en llapis les paraules que no coneguen. En acabar la lectura atenta, organitzeu una lectura del text en veu alta. Una manera de fer-ho és que cinc alumnes lligen el conte, interpretant, respectivament, el paper de la narradora protagonista (Maria) i els de Carmina, Begonya, Andreu i Núria.

1 4 des de fonts fins a submarins. On posa AIRE hi ha mil objectes amb els quals pots convertir un globus en un vehicle o un assecador de cabells en un llançador de pilotetes de ping-pong. També hi pots experimentar amb la llum, les plantes, els metalls... Carmina ens va reunir al voltant de la taula gran i va dir: –Està clar que no podem pujar a l’arbre per agafar la pilota. Així és que haurem de pensar una altra manera de fer-la baixar. –I si sacsejàrem el tronc? –va suggerir Andreu. –Ni es mouria –respongué Carmina. –I no podem utilitzar un helicòpter teledirigit? –va dir Núria. –O un coet –vaig afegir jo–. Els de sisé en van fer un l’any passat... On deu estar? –No ho sé, Maria. Però, si voleu, podem construir el nostre propi coet –va proposar Carmina. Perfecte! Consultàrem les fitxes, estudiàrem les fotos i ens posàrem mans a l’obra. Resultava senzill de fer. Agafàrem una botella de plàstic buida i li posàrem quatre dits d’aigua. Li canviàrem el tap per un de suro i, sostenint-la cap per avall, li apegàrem aletes perquè pujara recte. Després, travessàrem el suro amb un tub de plàstic, el connectàrem a una manxa... i en no res tinguérem el nostre coet a punt! Tot seguit el vam traure al pati i vam introduir aire al seu interior mentre cridàvem: –Deu, nou, huit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un... zero! I plaf!, el coet volà directe cap a la capçada de l’arbre, xocà amb la pilota i la féu caure com una fruita madura. Visca! Estem contents perquè ja hem recuperat el baló, però ara el coet s’ha quedat enganxat allà, entre les branques, a catorze metres! Trobe que haurem de tornar al laboratori.

suro: material bla i lleuger, de color marró, que es trau de l’arbre de la surera i s’usa per a fer taps, taulers, etc.

UNITAT

4

NOTES

pica: recipient on cau l’aigua d’una aixeta i que s’usa per a llavar coses, rentar-se les mans, etc. sacsejàrem: moguérem bruscament d’un costat a un altre. manxa: aparell que s’usa per a unflar pneumàtics. capçada: part més alta d’un arbre.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

* *

cator e

ales ores

*

sug erir

ob ectes

47

667884_Unitat 04.indd 47

DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu el grau d’èxit de la lectura fixant-vos especialment en l’expressivitat en la lectura dels diàlegs. Després, demaneu a algun alumne que resumisca el conte. Vigileu que explique el conflicte de la història, això és, que una pilota s’ha encalat en un arbre. Destaqueu el verb encalar (‘Llançar una cosa a un lloc alt on queda retinguda, fora de l’abast’), que els xiquets deuen conéixer. Quant a la resolució, l’alumne haurà d’explicar el mecanisme de l’invent de la botella. Doneu als xiquets uns quants minuts per a copiar i completar les paraules de Dificultats d’escriptura (catorze, objectes, aleshores, suggerir), i copiar-les en el quadern. Comenteu-los que la z de catorze i la s d’aleshores tenen el mateix so sonor.

 

26/01/15 09:32

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Amb la lectura del conte Tres, dos, un… zero! els alumnes milloren aquesta competència per tal com s’adonen que amb enginy i uns pocs materials es poden fabricar objectes que solucionen problemes. Efectueu un paral·lelisme entre la resolució del conflicte que aconsegueixen els xiquets i la investigació científica en laboratoris i universitats, que es du a terme per millorar la vida de les persones.

65

Competència lectora Propòsits

1

• Valorar la comprensió general del conte Tres, dos un… zero!

Localitza en la lectura i escriu. Com es diuen? La xiqueta que conta la història.

2

• Opinar sobre la manera de resoldre

La mestra.

Respon. A què jugaven aquell dia els xiquets i les xiquetes al pati de l’escola?

el conflicte de la història.

Què els va passar? Era fàcil poder recuperar la pilota? Per què?

NOTES 3

Llig i tria la bafarada correcta. Què respon la mestra?

I què podem fer?

Avisar els bombers perquè vinguen amb el camió.

A

B

4

Anar al laboratori i buscar una solució.

Escriu tres objectes en cada cas. Què hi ha al laboratori de la lectura? PER A MESURAR

PER A FER INVENTS 5

Respon. Què decideixen fer per baixar la pilota de l’arbre?

6

Ordena els passos. Com van construir el coet? A

B

C

7

Explica el final de la història. Què va passar amb la pilota i el coet?

8

Comenta amb els companys.

D

Creieu que la solució del coet va ser bona? Per què? De quina altra manera s’hauria pogut baixar la pilota de l’arbre? 48

667884_Unitat 04.indd 48

Solucions 1   • La xiqueta que conta la història ▶ Maria. • La mestra ▶

Carmina. 2   • Jugaven a futbol. • Van xutar amb molta força i la pilota

va quedar enganxada en un pi. • No. Perquè l’arbre era molt alt; feia catorze metres d’alçària. 3   Cal triar la bafarada B. 4   PER A FER INVENTS ▶ tubs de plàstic, taps de suro,

plastilina, botelles buides, globus, imants, plats, gots, palletes, cordes… PER A MESURAR ▶ bàscules, balances, metres, recipients per a mesurar líquids. 5   RM. Decideixen fabricar un coet i disparar-lo perquè xoque contra la pilota i la faça caure.

66

26/01/15 09:32

6   B, D, A, C. 7   Van aconseguir recuperar la pilota però el coet es va que-

dar enganxat entre les branques. 8   RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 6, els alumnes aprenen a ordenar les fases d’un procés usant les lletres de l’alfabet.

Vocabulari.

4 1

EL LABORATORI

remenar

comptagotes

calfar

El químic va

• Aprendre vocabulari de l’àmbit del laboratori.

Utensilis

Accions afegir

agitador

dues gotes de colorant amb el L’investigador va

La biòloga va

calfador

• Saber què són les paraules polisèmiques i usar-ne.

.

la mescla amb l’

el líquid a 100 ºC amb el

Més recursos

.

• Banc de paraules polisèmiques

.

–Banc: ‘seient’, ‘institució econòmica’, ‘conjunt de peixos’. –Bessó: ‘germà igual’, ‘múscul’. –Carta: ‘part d’una baralla’, ‘comunicació escrita’. –Cua: ‘part posterior d’un animal’, ‘filera de persones’. –Granota: ‘animal amfibi’, ‘peça de vestir’. –Salsa: ‘condiment’, ‘tipus de ball’. –Terra: ‘paviment’, ‘territori’, ‘planeta’.

Copia el nom de l’objecte del laboratori representat en cada dibuix.

2

4

Propòsits

Completa les oracions següents seguint el codi de colors.

1

UNITAT

embut

balança

pinces

colador

bàscula

tisores

LES PARAULES POLISÈMIQUES Són polisèmiques les paraules que tenen més d’un significat. Per exemple, pinça pot ser un instrument per a agafar coses, un plec de la roba, una part del cos dels carrancs…

Escriu el número que corresponga. Quin significat té caragol en cada oració?

3

caragol 1. Mol·lusc amb closca en forma d’espiral. 2. Clau amb rosca. 3. Conjunt de cabells enrotllats.

NOTES

Cal enroscar bé el caragol de l’estanteria. Ahir vam vore un caragol pujant per la paret. A Clàudia se li fa un caragol al front.

AMPLIE EL VOCABULARI 44

Busca Busca en en el el diccionari diccionari aquestes aquestes paraules paraules ii digues digues quines quines són són polisèmiques. polisèmiques. Després Després escriu escriu una una oració oració amb amb dos dos significats significats diferents diferents de de cada cada paraula paraula polisèmica. polisèmica. laboratori laboratori

tub tub

imant imant

clor clor

agulla agulla

49

667884_Unitat 04.indd 49

26/01/15 09:32

Solucions

Competències

1   • El químic va afegir dues gotes de colorant amb el comptagotes. • L’investigador va remenar la mescla amb l’agitador. • La biòloga va calfar el líquid a 100 ºC amb el calfador.

Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes aprenen les possibilitats de consulta que ofereixen els diccionaris. Si ho trobeu convenient, digueu-los que cada una de les definicions numerades d’una paraula n’és una accepció.

2   Embut, balança, pinces. 3   1 Ahir vam vore un caragol pujant per la paret. 2 Cal en-

roscar bé el caragol de l’estanteria. 3 A Clàudia se li fa un caragol al front. 4   Són polisèmiques tub i agulla. RM. • El tub d’escapament

del camió tira molt de fum. / Aquest tub de pomada ja està buit. • La mare s’ha punxat amb l’agulla mentre cosia. / Demà farem una excursió senderista per les agulles de Santa Àgueda.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Demaneu als alumnes que busquen en el diccionari una paraula polisèmica que tinga més de tres significats diferents i que facen un dibuix que represente cada significat. Després, per parelles, s’intercanvien els dibuixos i cada alumne tracta d’esbrinar quina paraula ha treballat el company.

67

Gramàtica.

EL GÈNERE I EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU

Propòsits

El substantiu: gènere i nombre

• Entendre els conceptes de gènere i nombre.

Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins. Els substantius masculins poden anar precedits de el / els, un / uns, aquest / aquests, etc.

• Reconéixer substantius masculins i femenins. • Saber les maneres de formar el plural dels substantius. • Comprendre la relació de concordança entre el substantiu i els determinants i adjectius que l’acompanyen.

Previsió de dificultats • Els conceptes de gènere i nombre poden resultar complexos per a alguns alumnes. Assegureu-vos que relacionen sense problemes el gènere amb les característiques masculí i femení, el nombre amb la quantitat (singular i plural), i el verb concordar amb el fet de tindre els mateixos gènere i nombre.

Els substantius femenins poden anar precedits de la / les, una / unes, aquesta / aquestes, etc.

científic

científica

Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural. En singular, els substantius anomenen un sol ésser o objecte (el jugador, el pot). En plural, els substantius anomenen més d’un ésser o objecte (els jugadors, els pots).

tub

tubs

La concordança El gènere i el nombre del substantiu determina el gènere i el nombre de les paraules que l’acompanyen en el grup nominal. Així, per exemple, si canviem el gènere del substantiu gat en el grup nominal Un gat negre, automàticament canviarà el gènere de l’article i de l’adjectiu que l’acompanyen: Una gata negra. Aquesta relació de dependència entre el substantiu i els determinants i els adjectius que l’acompanyen en el grup nominal s’anomena concordança.

Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins. Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural. Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius que l’acompanyen en el grup nominal.

1

Encercla els substantius d’aquest text i indica el seu gènere.

Un bac dolorós El meu cosí va caure a l’escola i el mestre el va dur a l’hospital. La doctora que el va atendre li va dir que tenia un esquinç. L’infermer li va posar una bena a la cama i l’envià a casa. Esperem que es recuperarà prompte! 50

667884_Unitat 04.indd 50

Suggeriments didàctics Feu que els alumnes lligen el primer apartat de la informació teòrica. Tot seguit, pregunteu-los quants gèneres hi ha i comproveu si saben que n’hi ha dos: el masculí i el femení. Feu el mateix amb el nombre (singular i plural). Potser serà útil aclarir-los que l’expressió anar precedit de vol dir ‘portar davant’. Il·lustreu cada cas amb exemples en la pissarra. Quan abordeu el tema de la concordança, expliqueu que concordar significa ‘tindre els mateixos gènere i nombre’. En l’activitat 1, feu-los vore que al voltant de cada substantiu hi ha articles que concorden amb ell. De fet, segons que porten el, els o bé la, les podem saber si el substantiu és masculí o femení; amb l’excepció dels articles apostrofats, que tenen la mateixa forma en els dos gèneres: l’.

68

26/01/15 09:32

Quan facen l’activitat 3, comenteu-los que hi ha substantius que tenen una forma totalment diferent per al masculí i per al femení. Feu-los vore que es tracta de paraules que designen animals o persones amb un sexe distint. Per a explicar-ho podeu usar les paraules mascle i femella. Quan corregiu l’activitat 4, és convenient que escrigueu en la pissarra la forma de cada substantiu en singular i al costat la forma en plural corresponent. En l’activitat 6, comenteu-los que en casos com aquests és l’article el que ens dóna la pista per a saber en quin gènere està la paraula i, per tant, quin significat té. També podeu dir-los que clau té encara una altra accepció en masculí: ‘dent punteguda que hi ha a cada costat de les incisives’ (ullal).

4 1 2

Canvien la -e del masculí per -a

cuiner

xiquet

gat

mestre

sogre

pediatre

elefant

conill

fill

alumne

ministre

arquitecte

Ordena les lletres i escriu els substantius femenins resultants on corresponga. C A A V

4

4

NOTES

Forma el femení dels substantius proposats seguint la regla corresponent. Afigen -a al masculí

3

UNITAT

E A U G

A E RM

El femení d’home és

.

El femení de bou és

El femení de pare és

.

El femení de cavall és

N OA D . .

Localitza els substantius en plural i classifica’ls. Com formen el plural?

Ets un boig dels tubs d’assaig i de les provetes? Doncs, posa’t mans a l’obra i participa en el II CONCURS ESCOLAR D’EXPERIMENTS CIENTÍFICS! Inscripcions obertes a totes les escoles de la localitat

AFIGEN -S 5

AFIGEN -NS

CANVIEN -A PER -ES

Explica amb exemples en què consisteix la concordança entre el substantiu i els determinants i els adjectius que l’acompanyen en el grup nominal.

EM FIXE EN LA LLENGUA 6

Alguns substantius tenen significats diferents en masculí i en femení. Escriu el o la segons corresponga tenint en compte el significat.

clau

clau

llum

 

llum

51

667884_Unitat 04.indd 51

Solucions 1   Cosí (masculí), escola (femení), mestre (masculí), hospital

(masculí), doctora (femení), esquinç (masculí), infermer (masculí), bena (femení), cama (femení), casa (femení). En el títol trobem el substantiu bac (masculí). 2   • Afigen -a al masculí ▶ cuinera, elefanta, xiqueta, conilla, gata, filla. • Canvien la -e del masculí per -a ▶ mestra, alumna, sogra, ministra, pediatra, arquitecta. 3   • El femení d’home és dona. • El femení de pare és

mare. • El femení de bou és vaca. • El femení de cavall és egua.

26/01/15 09:32

5   RM. La concordança entre els substantius i els determi-

nants i els adjectius que l’acompanyen consisteix en una relació de dependència segons la qual determinants i adjectius han d’estar en el mateix gènere i nombre que el substantiu. Per exemple, si en la frase El xic llest canviem el gènere masculí (xic) pel femení (xica), automàticament hem de fer concordar l’article i l’adjectiu amb el substantiu: La xica llesta. Igualment, si canviàrem el nombre del substantiu xica (a xiques), canviarien també l’article i l’adjectiu a aquest nombre: Les xiques llestes. 6   El clau; la clau. La llum; el llum.

4   • AFIGEN -S ▶ tubs, experiments, científics. • AFIGEN -NS ▶ mans, inscripcions. • CANVIEN -A PER -ES ▶ provetes, escoles.

69

Ortografia. Propòsits •  Aprendre regles que guien en l’ús de la v i interioritzar-les amb exercicis pràctics.

L’ÚS DE V

Sabries dir dues paraules que tinguen v en valencià?

En valencià s’escriu v en els casos següents: Darrere de n. Exemple: convertir. En les formes del verb haver que tenen aquest so. Exemple: havent, havíem.

•  Distingir paraules homòfones.

En les formes acabades en -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu i -aven dels verbs de la primera conjugació (saltar, ballar, cantar...). Exemple: saltava, ballàvem, cantaves.

Previsió de dificultats •  És possible que, per interferència del castellà, els alumnes incórreguen amb freqüència en l’error d’usar la b en les formes del verb haver i en l’imperfet dels verbs de la primera conjugació. Insistiu en aquesta diferència entre les dues llengües.

1

Copia les paraules amb v i explica. Quina regla de l’ús de v segueixen?

Canvi de plans Pau i jo havíem quedat dissabte passat per anar al cine. Però quan passàvem pel carrer Major ens trobàrem amb un muntó de gent que entrava i eixia de la Casa de la Cultura. I és que hi havia una exposició d’invents curiosos. Així és que canviàrem de plans. Allò era molt més interessant!

Més recursos •  Paraules amb v darrere de n Canviar, convéncer, convencional, convenient, convent, conviure, convidar, convit, convulsió, envair, envejar, envellir, enverinar, enviar, innovar, invasió, invencible, invent, investigar, invitar, minvar.

2

Ordena les lletres i completa les oracions amb paraules amb v. Miquel no ha rebut encara la

per a la festa.

L’organització va donar la

als assistents.

El missatge estava escrit amb tinta 3

.

N I V T A I I C Ó V I B E A N U N D G S I B E L N I V I

Completa aquestes formes del verb haver i escriu les que calga on corresponga.

*

*

ha ia

ha ies

*

ha ia

Jo t’ dit que Rubén i Clara telefonat per vore si Pere reservat i tu ja el viatge?

*

ha íem

*

ha íeu

*

ha ien

Com m’ho de dir si tu i jo no parlat encara?

52

667884_Unitat 04.indd 52

Suggeriments didàctics Quan corregiu l’activitat 3, escriviu en la pissarra les formes verbals del requadre, amb els pronoms personals davant, i feu-los vore que la primera i la tercera persones són idèntiques: jo (o ell) havia. Digueu-los que aquest temps es diu imperfet i que expressa una acció de passat. Així mateix, si ho trobeu convenient, podeu comentar que també s’usa la v en les formes del present d’indicatiu havem i haveu, que signifiquen el mateix que hem i heu. En l’activitat 5, expliqueu als alumnes per què les paraules ambient i invencible porten b. Sobre ambient, feu-los vore que abans de b hi ha una m i digueu-los que aquestes lletres solen anar juntes en moltes paraules (ambulància, bomber, tomba…). Sobre invencible, crideu la seua atenció so-

70

26/01/15 09:32

bre la terminació -ble, també present en moltes paraules com ara amable, estable, comestible, horrible, imperdible, possible… És convenient que els alumnes guarden el dictat corregit de l’activitat 6 en el seu dossier d’aprenentatge. Això els permetrà fer un seguiment de la seua evolució i millora en l’ortografia.

Solucions 1   Havíem (la segona regla: és una forma del verb haver), passàvem (la tercera regla: acaba en -àvem), entrava (la tercera regla: acaba en -ava), havia (la segona regla: és una forma del verb haver), invents (la primera regla: davant hi ha una n), canviàrem (la primera regla: davant hi ha una n).

4 1 44

UNITAT

4

NOTES

Copia les les oracions oracions següents següents canviant canviant els els verbs verbs destacats destacats com com en en l’exemple. l’exemple. Copia El meu meu amic amic Pere Pere canta canta en en el el cor. cor. El Felip ii tu tu aneu aneu aa classe classe amb amb el el meu meu amic amic Arnau? Arnau? Felip Tu portes portes els els cabells cabells sempre sempre molt molt ben ben pentinats. pentinats. Tu Cèlia ii Enric Enric preparen preparen els els entrepans entrepans mentre mentre Robert Robert ii jo jo parem parem taula. taula. Cèlia Exemple Exemple

55

El meu meu amic amic Pere Pere canta canta en en el el cor. cor. → → El El meu meu amic amic Pere Pere cantava cantava en en el el cor. cor. El

Escriu vv on on corresponga corresponga ii bb en en la la resta resta de de casos. casos. Escriu

*

*

*

Pensa es que ja s’ha ia in entat tot per al reciclatge?

*

*

*

*

Per un medi am ient més net!

66

*

Nous en asos recicla les L’in enci le

DICTAT. Prepara Prepara el el dictat dictat per per fer-lo fer-lo en en el el quadern. quadern. DICTAT. Fixa’t en en l’ús l’ús de de v. v. Fixa’t

Un descobriment descobriment d’envergadura d’envergadura Un La investigadora investigadora convocà convocà una una reunió reunió d’urgència d’urgència al al laboratori. laboratori. La Semblava que que les les seues seues investigacions investigacions per per fifi havien havien donat donat fruit. fruit. Semblava si era era així, així, estava estava convençuda convençuda que que el el seu seu descobriment descobriment havia havia de de II si convertir-se en en el el motor motor del del canvi canvi de de gran gran envergadura envergadura que que tots tots convertir-se desitjaven en en el el món món de de la la medicina. medicina. Que Que bé! bé! desitjaven

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL vall

ball

o

ho

sec

cec

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. El riu travessa la Víctor no Va quedar

8

. sap, això. d’un ull en un accident.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

53

667884_Unitat 04.indd 53

2   • Miquel no ha rebut encara la invitació per a la festa.

• L’organització va donar benvinguda als assistents. • El missatge estava escrit amb tinta invisible. 3  Havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien.

• Jo t’havia dit que Rubén i Clara havien telefonat per vore si Pere i tu ja havíeu reservat el viatge? • Com m’ho havies de dir si tu i jo no havíem parlat encara? 4   • Felip i tu anàveu a classe amb el meu amic Arnau? • Tu portaves els cabells sempre molt ben pentinats. • Cèlia i Enric preparaven els entrepans mentre Robert i jo paràvem taula. 5  Pensaves que ja s’havia inventat tot per al reciclatge? Nous envasos reciclables L’invencible. Per un medi ambient més net!

 

26/01/15 09:32

6   Activitat de dictat. 7   • El riu travessa la vall. • Víctor no ho sap, això. • Va que-

dar cec d’un ull en un accident. 8   RM. • El ball preferit dels pares és la salsa. • No sé si ha guanyat l’equip local o el visitant. • L’arbre està sec perquè enguany no ha plogut.

Competències Aprendre a aprendre. En les activitats 7 i 8, de l’apartat Aprenc a escriure millor, els alumnes aprenen estratègies d’aprenentatge com la discriminació i l’exemplificació. Podeu completar l’exercici demanant-los que facen una definició de les paraules treballades.

71

Literatura. Propòsits

Una nova missió El fetiller –també li deien el bruixot– rematà el cerimonial fent quatre salts, remenant les dues carabasses seques que duia entre mans i trepitjant amb ganes la cendra de la foguera. A continuació, des de dalt de la pedra màgica i més estirat que un garrot, assenyalà amb el dit la direcció que havia de seguir un dels guerrers, anomenat Ur.

• Distingir i reconéixer el narrador, els personatges i el protagonista d’una narració. • Detectar si el narrador d’una història és intern o extern. • Reescriure un text canviant el tipus de narrador.

–Per què m’ha d’enviar sempre als llocs desconeguts i potser perillosos? –murmurà entre dents el guerrer.

• Buscar informació sobre personatges de la literatura universal.

Més recursos • Algunes obres d’Enric Lluch Quatre soques fan un pont (Ed. Alfaguara-Voramar); El faraó Totun-nas (Ed. Bruño); Eugeni: un geni mal geni (Ed. Marjal); La faraona barbuda (Ed. Bruño); El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola (Ed. Bromera).

EL NARRADOR I ELS PERSONATGES

Però era una pregunta sense resposta, perquè les ordres del fetiller no s’havien de discutir.

fetiller: bruixot, persona que fa màgia i dirigeix rituals. trepitjant: xafant.

Així doncs, el guerrer Ur engolí el coll entre els muscles, es posà les sandàlies més noves que tenia i s’acomiadà de la família. Una estona després, Ur començà a caminar sense girar-se una sola vegada. Enric LLuch

En un text narratiu, el narrador és qui explica la història i els personatges són les persones, animals, éssers fantàstics, etc., inventats per l’escriptor, a qui els passen els fets que s’expliquen en la narració. El personatge a qui li passen més coses i que, per tant, té un paper més important en la narració és el protagonista.

1

Llig Una nova missió i tria l’opció correcta. Com conta els fets el narrador? A El narrador conta els fets com si fóra un personatge més de la història. B El narrador conta els fets com si els observara des de fora.

2

Respon sobre els personatges del text Una nova missió. Quin personatge ix al principi del fragment? Saps com es diu? Quin personatge apareix després? Com es diu? Quin dels dos personatges deu ser el protagonista de la història? Per què?

54

667884_Unitat 04.indd 54

Suggeriments didàctics Informeu els alumnes que el text que estan a punt de llegir és el fragment d’una història més llarga. En acabar la lectura, pregunteu-los si pensen que pertany al començament de la història o al final, i per què ho pensen. Llegiu després la informació teòrica sobre narrador i personatges. En l’activitat 1, pregunteu-los com se sap si un narrador participa en la història que conta. Expliqueu que s’han de fixar en els verbs i vore si parla en primera persona (jo o nosaltres). En l’activitat 3, convé que els alumnes justifiquen les respostes. Feu que expliquen quins fragments de la lectura els han permés saber si eren verdaderes o falses. A propòsit de l’activitat 4, expliqueu-los què és caracteritzar un personatge: ‘dir-ne les característiques o les qualitats pe-

72

26/01/15 09:32

culiars’. En els còmics, per exemple, se’ls caracteritza pel dibuix de la roba, la figura, l’expressió, etc.; en la literatura, se’ls caracteritza amb la descripció que en fa el narrador. Abans de dur a terme la reescriptura que es demana en l’activitat 5, potser convé aclarir que si volem transformar el text de manera que el narrador no visca els fets, aquest els haurà de contar com si li passaren a una altra persona, és a dir, un ell o ella. Quan hauran reescrit el text, feu-los vore que no ha sigut necessari fer molts canvis perquè les formes de la primera i la tercera persona del singular de l’imperfet són les mateixes (cobrava pot tindre com a subjecte tant jo com ell). Feu que expliquen quines paraules ha calgut canviar i per què: les formes perifràstiques de primera persona (vaig convertir) a la tercera (va convertir) i el pronom de primera persona (em) pel de tercera (es).

2

4 3

UNITAT

4

NOTES

Torna a llegir la lectura Tres, dos, un... zero! d’aquesta unitat i escriu V si és verdader o F si és fals. El narrador de la lectura Tres, dos, un... zero! és també un personatge de la història. En la lectura Tres, dos, un... zero! només hi ha tres personatges. La protagonista de la lectura Tres, dos, un... zero! es diu Begonya.

4

Relaciona amb números. Quina història podria protagonitzar cada personatge? Justifica la resposta. 1

2

3

Una història de pirates. Una història de l’espai. Una història de cavallers i princeses.

5

Escriu el fragment següent com si el narrador no fóra el protagonista de la història.

Una gran troballa Vaig convertir el garatge en taller experimental i hi passava les hores mortes fins que em vaig trobar amb una màquina del temps. Vaig buscar una faena en el futur. Treballava sis hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que em vaig fer ric en poc de temps. PEP ALbAnELL

Conec la literatura universal 6

USA LES TIC. Busca en Internet informació sobre aquests personatges de la literatura universal i respon per a cada un. Com s’anomena l’escriptor que el va crear?

Pinotxo

Gulliver

Mowgli

Com es diu l’obra que protagonitza?

55

667884_Unitat 04.indd 55

Solucions 1   Cal triar l’opció B. 2   • Ix un fetiller o bruixot. No se sap com es diu. • Després

apareix un guerrer. Es diu Ur. • RM. Deu ser Ur, perquè és un guerrer i sembla que el fetiller l’envia a un lloc desconegut i perillós. Suposem que a continuació s’explicaran les seues aventures durant aquest viatge. 3  V, F, F. 4   1 Una història de cavallers i princeses. 2 Una història de

l’espai. 3 Una història de pirates. 5   RM. Va convertir el garatge en taller experimental i hi pas-

sava les hores mortes fins que es va trobar amb una màquina del temps. Va buscar una faena en el futur. Treballava sis

 

26/01/15 09:32

hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que es va fer ric en poc de temps. 6   • Pinotxo va ser creat per Carlo Collodi; Gulliver va ser creat per Jonathan Swift; Mowgli va ser creat per Rudyard Kipling. • Pinotxo protagonitza l’obra Les aventures de Pinotxo; Gulliver protagonitza l’obra Els viatges de Gulliver; i Mowgli protagonitza l’obra El llibre de la selva.

Competències Competència digital. En l’activitat 6 els alumnes milloren aquesta competència perquè usen Internet per a investigar sobre autors i obres literàries. Digueu-los que copien els enllaços on han trobat la informació i que la contrasten sempre amb la d’una altra pàgina.

73

SABER FER

Propòsits

Donar instruccions orals per a fer un experiment

• Comprendre un experiment a partir d’una seqüència d’imatges i explicar-ne el resultat.

Per realitzar un experiment amb èxit, convé disposar d’instruccions clares que ens guien en el procés. Tot seguit exposaràs oralment als companys les instruccions per a realitzar un experiment. Avant!

• Donar instruccions de manera ordenada.

Prepara el teu treball

• Fer una exposició oral davant dels companys.

1

Observa els passos de l’experiment següent, llig les explicacions i respon.

NOTES El ciri s’apaga després de consumir tot l’oxigen de l’interior del got. L’oxigen que hi ha fora del got espenta l’aigua i fa que hi entre. Quins materials calen per a aquest experiment? En quants passos es realitza? Què passa en cada un? Quin és el resultat final? Per què passa això? 2

Elabora un guió per a la teua explicació que continga els punts següents. Presentació

Demostra que ho saps fer

3

Material

Passos

Resultat

Explica als companys com es realitza l’experiment fent-lo tu mateix. – Mostra els materials a mesura que els anomenes. – Explica els passos mentre els realitzes. Utilitza expressions que indiquen ordre, com ara de primer, a continuació, tot seguit, per acabar…

4

TREBALL COOPERATIU. Pregunta als companys si les instruccions han sigut clares i demana’ls que et suggerisquen com millorar-les.

56

667884_Unitat 04.indd 56

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest Saber fer els alumnes milloren la capacitat de comprensió i ordenació d’un procés, treballen el vocabulari precís (substantius que designen el material i verbs per a cada acció) i practiquen la llengua oral formal. Per a guiar-los en l’exposició, tingueu en compte que les instruccions se solen donar en segona persona del plural (vosaltres). Tanmateix, valoreu altres fórmules com la perífrasi cal + [verb] (Cal posar…), l’impersonal es + [verb] (Es posa…) o la primera persona del plural (Posem…), adequada si l’alumne realitza l’experiment mentre l’explica. TREBALL COOPERATIU. A més de la valoració del treball dels altres que es proposa en l’activitat 4, una forma interes-

74

26/01/15 09:32

sant de treball cooperatiu pot ser que els alumnes preparen l’exposició per parelles. Segons pacten ells mateixos, s’alternaran dues tasques: l’exposició oral i la manipulació dels materials per a fer l’experiment alhora que el company explica.

Solucions 1   • Un plat, un ciri, un got d’aigua i una mistera. • En quatre passos. 1: Enceneu un ciri i poseu-lo al centre d’un plat. 2: Aboqueu un dit d’aigua en el plat sense arribar a cobrir el ciri. 3: Tapeu el ciri amb un got boca per avall. 4: Espereu que el ciri s’apague. • El ciri s’apaga i l’aigua entra dins del got. Això passa perquè s’acaba l’oxigen que el foc necessita i l’oxigen que hi ha fora del got espenta l’aigua i fa que hi entre. 2   a  4   RL.

4

UNITAT

4

ACTIVITATS FINALS 1

Escriu el seu nom. Quin utensili de laboratori és necessari en cada cas?

4

Per a calfar líquids.

mestre

forner

mag

Per a afegir gotes d’un líquid a un altre.

pintor

pediatre

sogre

5

Per a remenar els components d’una mescla.

Propòsits

Escriu el femení dels substantius masculins següents i explica com els has format.

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar una etiqueta o contar un conte des del punt de vista del protagonista.

Escriu dos exemples de substantius que facen el plural de cada manera.

Més recursos

Afegint -s 2

Explica. És polisèmica la paraula destacada en aquestes oracions? Per què?

Afegint -ns

La fulla del ganivet està oxidada.

6

Aquell arbre no té ni una fulla.

Digues en quin gènere i en quin nombre estan els substantius següents.

gelat

marietes

Explica. Per què s’escriuen amb v les paraules següents? contava

La porta és de dues fulles. 3

• Dictat (ús de v) De xiquet adorava l’hivern perquè passàvem les vacances de Nadal esquiant en família. M’encantava pujar a les pistes en el telecadira i davallar després amb els esquís el vessant nevat de la muntanya.

Canviant -a per -es

invent

havent

REPÀS ACUMULATIU

caramels

7

Digues què és un substantiu col·lectiu i posa’n algun exemple.

8

Indica si aquests parells de paraules són sinònimes o antònimes. dur / blanet

NOTES

acabar / rematar

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Imagina que inventes un producte molt perillós. Elabora l’etiqueta que posaries a l’envàs amb el text d’advertència i amb el símbol corresponent. B. Conta als companys algun conte que t’agrade com si tu fores el protagonista de la història.

57

667884_Unitat 04.indd 57

Solucions 1   • Per a calfar líquids ▶ calfador. • Per a afegir gotes d’un

líquid a un altre ▶ comptagotes. • Per a remenar els components d’una mescla ▶ agitador. 2   Sí, perquè té significats diferents: la part que talla d’un ga-

nivet, una part d’una planta i una part d’una porta. 3   Gelat: masculí singular. Marietes: femení plural. Caramels:

masculí plural. 4   • mestra (canviant la -e del masculí per -a). • pintora (afe-

gint -a al masculí). • fornera (afegint -a al masculí). • pediatra (canviant la -e del masculí per -a). • maga (afegint -a al masculí). • sogra (canviant la -e del masculí per -a). 5   RM. • Afegint -s ▶ plat, suc. • Afegint -ns ▶ cançó, mà. • Canviant -a per -es ▶ porta, botella.

26/01/15 09:32

6   • Perquè és un verb de la primera conjugació acabat en

-ava. • Perquè abans hi ha la lletra n. • Perquè és una forma del verb haver. 7   RM. És un substantiu que en singular anomena un conjunt d’éssers o objectes. Exemples: batalló, bandada. 8   • Dur i blanet són antònimes. • Acabar i rematar són sinònimes. 9  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els alumnes trien quina de les dues activitats proposades volen fer segons les seues aptituds.

75

5

El club de lectura

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA BIBLIOTECA

VOCABULARI

SABER

• La biblioteca. • Les paraules parònimes.

GRAMÀTICA

• Els determinants (I).

ORTOGRAFIA

•  La partició de paraules.

• Reconéixer diferents tipus de llibres a partir de l’escolta de fragments. • Escoltar i resoldre una endevinalla. COMUNICACIÓ ORAL

•  Memoritzar i recitar un poema. • Explicar les conseqüències positives de participar en un club de lectura.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un conte: El país dels somnis.

• Escriure eslògans per a promoure la lectura. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Elaborar un àlbum il·lustrat.

• Predisposició a participar en activitats socials.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Valoració positiva de la cultura i els espais culturals com llibreries i biblioteques. • Interés i gust per llegir i dibuixar.

76

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 5: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 5: models B i A. Avaluació del 1r trimestre: models B, A i E.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 5.

Làmina

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 5: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 5.

Projectes de treball cooperatiu

MATERIAL D’AULA

• La biblioteca

CD Comunicació oral •  Unitat 5: pistes 6 i 7.

CD Lectures •  Unitat 5: pista 5.

• Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Recursos literaris.

Quadern de l’alumne

•  Taller de teatre.

• Primer trimestre. Unitat 5.

• Fitxes per a l’ús del diccionari. •  Programa d’educació emocional.

Llibre de teatre

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de lectura

Projectes interdisciplinaris

Nou diccionari d’ús del valencià

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors.

•  Pluja de lletres 4.

Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

77

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva  

5

El club de lectura

i l’expressió oral.

•  Descriure oralment una escena en una biblioteca.

•  Distingir tipus de llibres a partir   de l’escolta d’un fragment.

•  Memoritzar i recitar un poema. •  Reflexionar sobre les aportacions positives d’un club de lectura.

•  Escriure l’eslògan per a una campanya per la lectura.

Més recursos •  «Música de poetes» (poemes musicats)  http://www.musicadepoetes.cat/ app/musicadepoetes/servlet/org. uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici 

Escoltar 1

2

pistes 6 i 7

Escolta la pista 6 i escriu 1, 2, 3 o 4. A quin llibre pot pertànyer cada fragment? A un llibre sobre animals.

A un diccionari.

A un llibre d’endevinalles.

A un llibre de contes.

Escolta la pista 7 i tria. Quina és la solució de l’endevinalla? A Les sabates.

B El sol.

C El rellotge.

D El vent.

58

667884_Unitat 05.indd 58

Suggeriments didàctics Llegiu el títol de la unitat i sondegeu si els alumnes saben què és un club. Concloeu que és un grup de persones amb els mateixos interessos que s’ajunten per fer una activitat. Expliqueu que en els clubs de lectura els membres es reuneixen per llegir o per parlar d’una lectura que tots han fet. Demaneu als xiquets que descriguen la làmina oralment. Després, podeu fer amb ells una pluja d’idees de tots els tipus de llibre que coneguen. Aneu apuntant cada tipus en la pissarra o bé feu que els mateixos alumnes els hi escriguen. En l’activitat 1, aviseu-los que estan a punt d’escoltar una audició en què es lligen fragments solts de diferents llibres. Feu que lligen els quatre tipus que hi ha. Després, reproduïu la pista 6 del CD Comunicació oral. Deixeu-los uns quants mi-

78

26/01/15 09:33

nuts per a respondre. Si cal, torneu a reproduir la pista i recordeu-los que cada fragment llegit porta un número. Comproveu quins detalls de la informació sobre cada tipus de llibre han retingut demanant-los que justifiquen les respostes. En l’activitat 2, després d’escoltar l’endevinalla (pista 7 del CD Comunicació oral), podeu demanar-los si coneixen endevinalles sobre els altres elements esmentats, o bé sobre altres coses, perquè les ensenyen als companys. Per a fer l’activitat 4, trieu un moment de la sessió en què els alumnes estiguen descansats i receptius. Llegiu-los el poema a un ritme pausat, amb entusiasme i expressivitat, detenint-vos en la sonoritat de cada paraula. Afavoriu així que ells evoquen les imatges i us prenguen com a model de lectura. Després aclariu, si cal, els significats de l’adjectiu arrenglerats (‘posats l’un al costat de l’altre’) i del verb badar (‘obrir-se al-

UNITAT

Parlar

NOTES

3

Tria un dels personatges de la làmina i explica què fa.

4

Memoritza aquest poema i recita’l davant dels companys. – Intenta marcar les pauses després de cada vers, recitar en un to alegre i marcar bé el ritme i l’entonació.

Els llibres Arrenglerats en els prestatges semblen soldats o personatges tots enrampats.

– Acompanya la recitació amb gestos que reforcen el que dius.

5

5

Dintre la mà seran un món que es badarà com una rosa. Joana Raspall

Si en prens algun veuràs que són una altra cosa.

EDUCACIÓ CÍVICA. Valore les activitats culturals.

Digues quines coses positives pot aportar participar en un club de lectura.

Escriure 6

Escriu eslògans per a animar les persones a llegir. Llegir és un viatge

.

La lectura ens fa

.

...

SABER FER TASCA FINAL Elaborar un àlbum il·lustrat Què entens per àlbum il·lustrat? Com són els textos en aquest tipus de llibres: llargs o breus? Per què? En aquesta unitat elaboraràs un àlbum il·lustrat. De segur que et queda ben bonic!

59

667884_Unitat 05.indd 59

guna cosa per una fissura’). Amb vista a la memorització del poema, podeu fer que treballen per parelles: mentre un recita, l’altre comprova que el sap bé. És recomanable que l’aprenguen estrofa a estrofa. Decidiu quins versos demanen una pausa més llarga i aconselleu-los que en llegir-los, compten u interiorment per a «obligar-se» a fer una pausa. Feu que els alumnes lligen la informació sobre la tasca final de la unitat. Expliqueu-los que il·lustració és sinònim de dibuix.

Solucions 1   1 A un llibre d’endevinalles. 2 A un llibre sobre animals.

3 A un llibre de contes. 4 A un diccionari.

 

26/01/15 09:33

3  a  5   RL. 6   RM. • Llegir és un viatge trepidant / fantàstic. • La lectura ens fa / millors / saber més / somiar. • I tu què lliges?

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 els alumnes faciliten la millora de les seues habilitats socials reflexionant sobre les conseqüències positives de realitzar activitats en grup i participatives. Guieu la reflexió cap a la conclusió que sempre és bo aprendre dels coneixements i les opinions dels altres.

2   Cal triar l’opció C (El rellotge).

79

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

• Acostumar els alumnes a llegir sense l’ajuda del dit.

• Inculcar en els alumnes el gust per la lectura.

Previsió de dificultats • És possible que hi haja xiquets que tinguen dificultats per a llegir sense servir-se del dit. En aquests casos, podeu permetre l’ús d’un cartó plastificat, que pot confeccionar el xiquet mateix, i que situarà davall de la línia del text que llija en cada moment. Això farà que es puga reincorporar a la lectura en cas de tindre una distracció.

El país dels somnis DIFICULTATS DE LECTURA Llegir seguint les línies d’un text amb l’ajuda del dit per no perdre’s fa que la lectura siga lenta. Intenta llegir el text sense l’ajuda del dit. Per fer-ho, abans recorre cada línia amb la mirada fixant-te en quina paraula comença i en quina acaba.

El dia del meu aniversari es presentava enguany sense gens de gràcia. La mare estava fora, en un viatge de treball. Els iaios tenien la grip i no podien eixir de casa. I, per acabar-ho de rematar, a l’escola tocaven llentilles i control de matemàtiques. Un panorama terrorífic! De bon matí, després de felicitar-me amb un grapat de besos, mon pare intentà animar-me: –No faces aquesta cara, Laura! La setmana que ve celebrarem com cal el teu aniversari. Farem festa gran! –Ja, però hui serà un dia normal i corrent... –vaig protestar disgustada. El dia passà com havia de passar, lent com un caragol reumàtic. M’alegraren un poc les felicitacions dels companys, em va anar prou bé en matemàtiques i em vaig menjar les llentilles sense protestar. Només faltava que em renyaren el dia del meu aniversari! En eixir d’escola, mon pare m’esperava amb les claus del cotxe a la mà i un somriure misteriós als llavis. –Preparada per a una sorpresa? –I tant que sí! –vaig cridar–. On anem? –Al país dels somnis... I podràs triar-ne un –contestà–. Però no preguntes més o no serà una sorpresa!

60

667884_Unitat 05.indd 60

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els alumnes observen el dibuix que encapçala el conte. Fomenteu que el descriguen oralment llançant-los algunes preguntes: On estan els personatges? Què hi ha a les parets? Què són les figures que pengen del sostre? Per què la xiqueta està tan alta? Penseu que està trista o contenta? Per què ho penseu? Què porta a la mà? Llegiu el títol del conte i pregunteu-los per què pensen que es diu El país dels somnis. Llegiu als alumnes el requadre Dificultats de lectura, en el qual se’ls anima a abandonar el costum de servir-se del dit quan lligen. Per tal d’assegurar-se que mantindran l’atenció en el text, aquesta vegada podeu aclarir-los el significat de les paraules destacades en roig abans d’efectuar la lectura.

80

26/01/15 09:33

LECTURA Demaneu als xiquets que facen una lectura atenta del conte. Comproveu que els alumnes fan l’esforç de no usar el dit per a seguir la lectura. Després, si voleu, podeu reproduir l’audició del conte (pista 5 del CD Lectures) a fi d’assegurar-vos que el comprenen bé. En acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena, procurant que cada alumne llija un fragment del text. DESPRÉS DE LLEGIR Comproveu que els alumnes han comprés la història que han llegit. Pregunteu-los si els ha agradat i si els faria il·lusió que el dia del seu aniversari els passara una cosa pareguda a la que li passa a Laura, la protagonista de la història.

5 1 Com si fóra fàcil no preguntar res després d’una resposta com aquella! Al cotxe no vaig parar de demanar-li explicacions. Però ell no me’n donà ni una, ni mitja ni cap. Al cap d’una estona, aparcà en un carrer que m’era desconegut i em va fer baixar del cotxe. Agafant-me de la mà, digué: –Tanca els ulls un moment, Laura. Sense trampes! A cegues, ben agafada de la seua mà, vaig fer uns quants passos i vaig creuar una porta. –Ja pots obrir-los –em digué el pare. Impacient, vaig obrir els ulls i vaig amollar un crit: –Mare meua! Em trobava enmig de la llibreria més gran que havia vist en ma vida! A dreta i esquerra, des del pis fins al sostre, llibres i més llibres omplien de gom a gom les estanteries. Ací i allà, unes escales multicolors permetien pujar fins als estants més alts, d’on penjaven ninots de personatges de conte: bruixes i fades, donyets i ogres, princeses i llops, dracs i sirenes, pirates i cavallers... Mon pare tenia raó: allò era el país dels somnis! Vaig passar una vesprada increïble pujant i baixant escales, mirant per ací i per allà, ficant el nas en un fum d’històries extraordinàries i gaudint d’un bon grapat d’il·lustracions fantàstiques. Era molt difícil triar només un llibre entre tots els llibres, una història entre totes les històries, una aventura entre totes les aventures... –Ai, Laura! –rigué mon pare en sentir les meues queixes–. Està bé: que siguen dos! Quan vam eixir de la llibreria, mon pare em preguntà, burleta: –Què, Laura? Ha sigut un dia normal i corrent? D’un bot, em vaig penjar del seu coll i li vaig dir: –Al contrari: ha sigut un dia genial!

UNITAT

5

NOTES

rematar: posar fi a alguna cosa. renyaren: digueren que havia fet alguna cosa malament. amollar: dir de colp. gaudint: sentint plaer o alegria, traient profit d’alguna cosa.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

engua

*

se mana

*

persona es

*

ca allers

61

667884_Unitat 05.indd 61

Abordeu l’apartat Dificultats d’escriptura i feu que els alumnes copien en el quadern les paraules enguany, setmana, personatges i cavaller. Tot seguit, un alumne les pot escriure en la pissarra. Demaneu que les lligen en veu alta a l’uníson. Comproveu que ningú té problemes per a pronunciar el grup ny en posició final de la paraula enguany. Sobre la paraula setmana, els alumnes poden tendir a pronunciar la t; corregiu aquest ortografisme i recordeu-los que la t s’escriu però no s’ha de pronunciar.

Competències Consciència i expressió cultural. Amb aquesta lectura es transmet als alumnes el missatge que llegir és una activitat divertida, i els llibres un objecte il·lusionant.

 

26/01/15 09:33

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Lectura de textos fraccionats. Una estratègia per a millorar la coordinació ocular dels alumnes i ajudar-los a abandonar progressivament el costum de llegir amb el dit és la lectura de textos fraccionats. Es tracta de textos en què l’espaiat entre paraules és molt gran, de manera que cada línia conté només quatre o cinc paraules. L’objectiu és que el xiquet habitue els ulls a seguir l’horitzontalitat de la línia. Podeu adaptar els textos que desitgeu a aquest format i fer que els xiquets amb més problemes lectors en lligen un cada dia.

81

Competència lectora Propòsits

1

Respon. Qui conta la història de la lectura?

• Valorar la comprensió general del conte El país dels somnis.

Què celebra la protagonista aquest dia?

• Parlar sobre preferències literàries.

2

• Contar l’argument d’un llibre llegit.

Completa. Per què el dia de l’aniversari de Laura es presentava aquell any sense gens de gràcia? Aquell any l’aniversari de Laura es presentava sense gens de , els iaios i a l’escola gràcia perquè la mare

NOTES

3

.

Escriu V si és verdader o F si és fals. Els companys de l’escola es van recordar de felicitar Laura. La mestra va renyar Laura per protestar mentre es menjava les llentilles. A l’eixida de l’escola el pare esperava Laura per donar-li una sorpresa. El pare va explicar a Laura amb tot detall en què consistia la sorpresa.

4

Tria la imatge correcta. A quin lloc van anar Laura i el pare? A

5

B

C

Localitza l’error en cada una d’aquestes afirmacions sobre la lectura i corregeix-lo. A Laura no li va agradar gens la sorpresa del pare. La llibreria on van anar era molt menuda i estava plena de llibres. Al final, el pare va deixar que Laura triara tres llibres.

6

Comenta amb els companys. T’agrada llegir? Quin tipus de lectures prefereixes: d’aventures, de màgia, de por, de riure…? Quin és el llibre que més t’ha agradat últimament? De què tracta?

 

62

667884_Unitat 05.indd 62

Suggeriments didàctics En l’activitat 3, feu que els alumnes expliquen per què les afirmacions falses ho són. Si ho trobeu convenient, demaneu-los que ho justifiquen amb un fragment de la lectura.

Solucions 1   • La protagonista, Laura. • El seu aniversari. 2   Aquell any l’aniversari de Laura es presentava sense gens

de gràcia perquè la mare estava fora, en un viatge de treball, els iaios tenien la grip i no podien eixir de casa i a l’escola tocaven llentilles i control de matemàtiques. 3   V, F, V, F. 4   Cal triar la imatge B.

82

26/01/15 09:33

5   • A Laura no li va agradar gens li va agradar molt la sor-

presa del pare. • La llibreria on van anar era molt menuda gran i estava plena de llibres. • Al final, el pare va deixar que Laura triara tres dos llibres. 6   RL.

Altres activitats PER A AMPLIAR Elaborar una fitxa de lectura. Com a activitat complementària a l’última de l’apartat, demaneu als alumnes que elaboren una fitxa de lectura sobre el llibre que més els haja agradat últimament. Pot contindre les dades següents: Títol / Nom de l’autor / Editorial / Nombre de pàgines / Personatges / Argument.

Vocabulari. 1

5 1

LA BIBLIOTECA

2 4

3

5

Propòsits

Relaciona amb números. Com s’anomena cada part del llibre? 1

UNITAT

pàgines

coberta

llom

solapa

• Aprendre vocabulari de l’àmbit de la biblioteca.

• Saber què són les paraules parònimes i usar-ne.

2

Digues quins llibres són de lectura i quins de consulta. conte

3

àlbum il·lustrat

enciclopèdia

diccionari

Més recursos

còmic

• Paraules parònimes manejar – menejar; calavera – caravel·la; acte – apte; accessible – assequible; bou – pou; abella – ovella; emetre – ometre; repte – recte.

Completa les oracions amb les paraules apropiades seguint el codi. fullejar

triar

consultar

Mireia va un de la biblioteca. A mi m’agrada

volum llibre electrònic arxiu

equivocat perquè no va

bé l’

els llibres en paper, per això no m’acostume al

.

NOTES

LES PARAULES PARÒNIMES Són parònimes les paraules que tenen una forma tan semblant que es poden confondre. Per exemple, les paraules actitud i aptitud són parònimes.

4

Completa cada oració amb la paraula corresponent. Per fer la pel·lícula de Harry Potter van Si vols fer un regal

el llibre.

adoptar / adaptar

a Andrea, regala-li un còmic.

Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’

espacial / especial .

afecte / efecte

AMPLIE EL VOCABULARI 5

Completa aquesta expressió amb el final adequat i explica amb paraules teues què significa.

TA C

A

A TA C TA C A

… un llibre sencer. Parlar com...

… un llibre vell.



… un llibre obert.

63

667884_Unitat 05.indd 63

Suggeriments didàctics En l’activitat 2, expliqueu que els llibres de lectura són els que llegim des de la primera fins a l’última pàgina i normalment ens conten alguna història (contes, novel·les…); els de consulta, en canvi, solen ensenyar alguna cosa i només consultem una pàgina concreta cada vegada que tenim un dubte o ens interessa saber alguna cosa. En l’activitat 3, expliqueu que a vegades les obres molt llargues es divideixen en diversos llibres, cada un dels quals es diu volum i porta un número que el distingeix dels altres. Convé tindre en compte que l’objectiu final de tractar els parònims no és tant memoritzar el concepte lingüístic en si, sinó que es fixen en paraules similars i sàpien distingir-les, i les escriguen correctament.

26/01/15 09:33

Solucions 1   1 coberta. 2 solapa. 3 llom. 4 pàgines. 2   Llibres de lectura: conte, àlbum il·lustrat, còmic. Llibres de consulta: enciclopèdia, diccionari. 3   • Mireia va triar un volum equivocat perquè no va con-

sultar bé l’arxiu de la biblioteca. • A mi m’agrada fullejar els llibres en paper, per això no m’acostume al llibre electrònic. 4   • Per fer la pel·lícula de Harry Potter van adaptar el llibre. • Si vols fer un regal especial a Andrea, regala-li un còmic. • Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’afecte. 5   Parlar com un llibre obert. RM: ‘Parlar clarament, raona-

dament, sàviament’.

83

Gramàtica. Propòsits • Saber què són els determinants i els diferents tipus de determinants que hi ha. • Distingir entre article determinat i article indeterminat. • Conéixer els possessius tònics.

ELS DETERMINANTS (I)

Els determinants són les paraules que van davant del substantiu en el grup nominal i que concreten o determinen el seu significat. Els determinants van sempre en el mateix gènere i nombre que el substantiu que acompanyen. Poden fer de determinants l’article, els possessius, els demostratius, els numerals, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.

L’article. Formes Els articles són paraules que van davant dels substantius i els concreten o determinen. Els articles poden ser determinats o indeterminats. Exemple: la llibreta, uns llapis.

• Distingir els tres graus dels demostratius i usar-los bé.

Singular

Més recursos •  Oracions per a completar amb demostratius – Per a carregar els llibres usarem […] caixa que tinc ací, […] que tens al costat i […] del racó. – Havien passat molts anys, però ell no havia oblidat […] dia. – […] arracades em paren bé? – […] matí m’he alçat més tard. – […] llibre que tens l’ha llegit el meu germà.

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Articles determinats

el

la

els

les

Articles indeterminats

un

una

uns

unes

Els possessius. Formes Els possessius són les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones pertany un ésser o un objecte. Solen portar l’article davant. Exemple: la meua nina. Singular

Plural

Masculí

meu, teu, seu, nostre, vostre, seu

Femení

meua, teua, seua, nostra, vostra, seua

Masculí

meus, teus, seus, nostres, vostres, seus

Femení

meues, teues, seues, nostres, vostres, seues

Els demostratius. Formes Els demostratius són les paraules que indiquen la distància que hi ha, en l’espai o en el temps, entre la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix. Exemple: aquests joguets, aqueix robot, aquella carta. Singular

Plural

Masculí

Femení

Masculí

Femení

Proximitat

aquest /este

aquesta / esta

aquests / estos

aquestes / estes

Distància mitjana

aqueix / eixe

aqueixa / eixa

aqueixos / eixos

aqueixes / eixes

Llunyania

aquell

aquella

aquells

aquelles

64

667884_Unitat 05.indd 64

Suggeriments didàctics En el primer paràgraf de la teoria, recordeu als alumnes els conceptes de concordar i concordança, que ja han vist en la unitat anterior. Si l’article i l’adjectiu concordaven amb el substantiu en gènere i nombre, feu-los vore que els possessius i els demostratius també ho fan. Quant als articles, comenteu que usem l’article determinat davant d’una cosa que coneixem o de la qual hem parlat ja; per exemple, la casa o l’escola; en canvi, posem l’indeterminat davant d’un substantiu del qual fins ara no havíem parlat: una casa o una escola. Recordeu-los, com a regla general, que els articles el i la s’apostrofen (l’) davant d’una paraula començada per vocal (a, e, i, o, u) o h.

84

26/01/15 09:33

Si ho trobeu convenient, podeu mostrar als alumnes alguns exemples de possessius que van darrere del substantiu i no porten article: Ha vingut un amic meu; La motxilla és seua; Anava darrere seu. Si el nivell de la classe ho permet, podeu fer notar als alumnes que a vegades usem un demostratiu tot sol, sense substantiu, si tots sabem de què estem parlant. Per exemple, si algú diu que ha vist una pel·lícula i un altre respon Aqueixa no l’he vista, se sobreentén la idea de «pel·lícula». En la correcció de l’activitat 2, feu que els alumnes expliquen per què no es poden usar els possessius descartats de cada parell (perquè no concorden en gènere o en nombre amb el substantiu).

5 1 1

UNITAT

5

NOTES

Classifica els articles del text i digues quin substantiu acompanyen.

Torneig d’escacs La setmana que ve tindrà lloc un torneig escolar d’escacs. El mestre ha deixat una llista prop de la pissarra perquè els xiquets i les xiquetes que vulguen s’hi apunten. Hi haurà un premi sorpresa: uns llibres signats per unes grans campiones d’escacs! ARTICLES INDETERMINATS

ARTICLES DETERMINATS 2

Completa cada oració amb la forma del possessiu que corresponga tenint en compte el gènere i el nombre del substantiu. Aquest llibre de contes és de la Els El

professor viu prop de l’ajuntament.

Saps on estan les 3

germana.

amics Raül i Pau vindran hui al teatre.

teu / meua vostres / seues seu / nostra

llibretes?

seus / meues

PER A PENSAR. Indica com es diu cada gat i explica com ho has sabut.

Aquesta gata es diu Lua. Aqueix gat és Coco. I aquell es diu Gris.

A

B

C

EM FIXE EN LA LLENGUA 4

Davant d’algunes paraules, com ara vida, casa, pare, mare, tia, germà..., habitualment s’utilitzen unes altres formes de possessius. Localitza en cada oració dues d’aquestes formes diferents de possessius i digues a quines formes de les que coneixes equivalen. Ma mare i son pare són cosins. Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics. Mon pare i ta tia Carme treballen junts.

65

667884_Unitat 05.indd 65

En l’activitat 3, expliqueu que quan el que parla està tocant l’objecte de què parla usem el demostratiu de primera distància (aquest / este). Si està a una certa distància, en canvi, usem el de segona distància (aqueix / eixe). En l’activitat 4 es pretén que els alumnes treballen els possessius àtons de manera deductiva. Escriviu-los tots en la pissarra al costat d’algun substantiu (mon pare, ma tia, ton pare, ta tia, son pare, sa tia, mos pares, mes ties, sos pares, tes ties). Feu-los vore que no duen article i que els usem sobretot davant de noms de parents.

Solucions 1   ARTICLES DETERMINATS ▶ la setmana, el mestre, la pissarra, els xiquets, les xiquetes. ARTICLES INDETERMI-

 

26/01/15 09:33

NATS ▶ un torneig, una llista, un premi, uns llibres, unes [grans] campiones. 2   • Aquest llibre de contes és de la meua germana. • Els vostres amics Raül i Pau vindran hui al teatre. • El seu professor viu prop de l’ajuntament. • Saps on estan les meues llibretes? 3   A Lua. B Coco. C Gris. RM. Se sap perquè Lua està amb qui parla (per això cal aquesta), Coco està a una certa distància (per això cal aqueix) i Gris està lluny (per això cal aquell). 4   • Ma mare i son pare són cosins (ma = la meua; son = el

seu). • Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics (sa = la seua; ton = el teu). • Mon pare i ta tia Carme treballen junts (mon = la meua; ta = la teua).

85

Ortografia. Propòsits

LA PARTICIÓ DE PARAULES

Pots partir la paraula llibre a final de línia així: llib-re? Per què?

•  Aprendre a partir paraules a final   de línia.

Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-) i en continuem l’escriptura en la línia següent. Per a fer-ho correctament, cal tindre en compte les normes següents:

•  Repassar els conceptes de síl·laba, diftong, hiat i dígraf.

No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba. Exemple: ro-bot i no rob-ot. No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba (cui-na), però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents (pi-ano).

Previsió de dificultats •  Per a poder fer la partició de paraules correctament és necessari que els alumnes tinguen clars els conceptes de diftong (‘dues vocals que es diuen en un mateix colp de veu’) i hiat, el seu contrari. Vigileu que els dominen abans d’abordar les activitats de l’apartat. Convé llegir-los en veu alta el quadre   de diftongs de l’activitat 2.

Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar (car-rer, cot-xe). En canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no se separen (àgui-la, lle-nya).

1

Digues quines paraules estan mal partides a final de línia i explica per què. A

•  És probable que els alumnes tinguen dificultats per a recordar   quins dígrafs se separen i quins   no en la partició de les paraules. Poseu-ne tants exemples com   siga necessari.

2

B

cantimplora

C

retolador

vesprada

D

biblioteca

Classifica les paraules següents segons que les síl·labes subratllades es puguen separar o no a final de línia. Per fer-ho, fixa’t bé si les vocals en contacte formen diftong o hiat. DIFTONgS

Més recursos 3

almoina

centpeus

ai

ei

oi

ui

taula

graella

marieta

au

eu

iu

ou

caiman

anuari

ciutadà

ES PODEN SEPARAR

• Comptar síl·labes  http://www.edu365.cat/primaria/ muds/catala/sillabes/index.htm#

coet

NO ES PODEN SEPARAR

Copia la partició correcta a final de línia de cada paraula tenint en compte els dígrafs. pin-ya

babu-txa

bambo-lles

pi-nya

babut-xa

bambol-les

66

667884_Unitat 05.indd 66

Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes què podem fer quan, escrivint un text, no ens cap una paraula en una línia. Probablement sabran que cal partir-la amb un guionet. Tot seguit, pregunteu-los: Podem partir una paraula per qualsevol lloc? Escriviu en la pissarra la paraula llibre amb la partició incorrecta que es proposa en el llibre i pregunteu-los si està ben partida. Feu-los comprendre que, quan partim paraules, les síl·labes han de quedar intactes i no pot sobrar cap lletra solta. Llegiu el quadre que encapçala la pàgina per reforçar aquesta idea i aprofundir en la norma. Pel que fa a les paraules amb diftong, poseu-los-en alguns exemples en la pissarra perquè vegen que aquests no se separen: pausa, coure, neula… Feu la mateixa operació amb paraules que porten els dígrafs rr, ss, l·l i tx. En

86

26/01/15 09:33

aquest sentit, és convenient recalcar que si separem una paraula pel dígraf l·l, el punt volat es converteix en un guionet. Durant la correcció de les activitats, és aconsellable que escrigueu cada paraula en la pissarra, dividint-les en síl·labes separades per una barra. Per exemple: ves / pra / da. En l’activitat 2, aclariu que les lletres subratllades a vegades són una sola síl·laba i a vegades més d’una. Ells han de saber quin és cada cas. Digueu-los que, abans de classificar-les, es diguen cada paraula amb colps de veu i les copien separant-ne les síl·labes en el quadern. Pel que fa al dictat de l’activitat 6, és convenient que els alumnes guarden el seu text en el dossier d’aprenentatge, una vegada corregit. Comprovar el seu progrés en el domini de la llengua els farà agafar confiança en ells mateixos.

5 1 44

UNITAT

5

NOTES

Separa les les paraules paraules que que calga calga d’aquest d’aquest text text tenint tenint en en compte compte que que la la ratlla ratlla Separa roja marca marca el el final final de de línia. línia. roja Hola Xavi, T’escric perquè la setmana que ve inauguraran la nova biblioteca municipal i faran una festa espectacular amb contacontes, pallassos i un muntó d’activitats més. Si vols, pots dir-ho als teus amics i anirem tots junts a la inauguració. Una abraçada, Llúcia

55

Explica. Per Per què què no no són són correctes correctes aquestes aquestes particions particions aa final final de de línia? línia? Explica. astrona-uta astrona-uta

66

cart-olina cart-olina

ca-rrossa ca-rrossa

àg-uila àg-uila

DICTAT. Prepara Prepara el el dictat dictat per per fer-lo fer-lo en en el el quadern. quadern. DICTAT. Fixa’t bé bé si si has has de de partir partir alguna alguna paraula paraula aa final final de de línia. línia. Fixa’t

Regal d’inauguració d’inauguració Regal Ahir Ahir Guillem Guillem ii jo jo assistírem assistírem aa la la inauguració inauguració de de la la nova nova llibreria llibreria que han han instal·lat instal·lat en en el el número número quinze quinze del del carrer carrer de de l’Església. l’Església. que II com com que que vam vam arribar arribar entre entre els els cent cent primers, primers, ens ens van van regalar regalar un un llibre llibre aa cada cada un. un. Guillem Guillem va va agafar agafar una una novel·la novel·la per per aa xiquets xiquets ii jo jo un un àlbum àlbum il·lustrat il·lustrat preciós. preciós. Ja Ja us us l’ensenyaré! l’ensenyaré!

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOgRAFIA VISUAL em

hem

sesta

sexta

caça

casa

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Marià i jo sempre Helena ha fet la Visc en una

8

fet els deures junts. després de dinar. als afores del poble.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

67

667884_Unitat 05.indd 67

Solucions 1   B i C. Perquè no es poden separar lletres que pertanyen

a la mateixa síl·laba (-la- en retolador i ves- en vesprada). 2   ES PODEN SEPARAR ▶ coet, graella, anuari, marieta.

NO ES PODEN SEPARAR ▶ taula, caiman, almoina, centpeus, ciutadà. 3   • pi-nya. • babut-xa. • bambo-lles. 4   Biblio-teca; pallas-sos; inau-guració. 5   • Perquè no es poden separar les vocals d’un diftong

(au). • Perquè no es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba (to). • Perquè el dígraf rr es pot separar. • Perquè el dígraf gu no se separa. 6   Activitat de dictat.

 

26/01/15 09:33

7   • Maria i jo sempre hem fet els deures junts. • Helena ha

fet la sesta després de dinar. • Visc en una casa als afores del poble. 8   RM. • No cal que em dones les gràcies. • L’escriptora Guida Martí publica hui la seua sexta novel·la infantil. • Les activitats de pesca i caça només es permeten en determinades èpoques de l’any.

Competències Aprendre a aprendre. En les activitats 7 i 8 els alumnes comproven que la millor manera de distingir paraules que tenen una forma semblant és posar-les en context. En definitiva, aprenen que assimilar la teoria es fa fàcil quan es posa en pràctica.

87

SABER FER

Propòsits

Elaborar un àlbum il·lustrat

• Descriure les accions que es mostren en una seqüència d’imatges.

L’àlbum il·lustrat és un llibre que conta una història basant-se en imatges. Ara posaràs text a una història amb imatges per elaborar el teu àlbum il·lustrat. Ànim!

• Inventar el final d’una història. Prepara el teu treball

• Dibuixar un xicotet àlbum il·lustrat.

1

Observa la seqüència i explica què passa en cada escena amb una o dues oracions com a màxim. Si vols, pots posar nom a la protagonista.

NOTES

Demostra que ho saps fer

2

Inventa un final per a la història anterior. Com acabarà tot?

3

Elabora el teu àlbum il·lustrat amb la història anterior. Fes-ho així: – Prepara quatre fulls i numera’ls. – A la meitat superior de cada full, copia el dibuix de cada escena per ordre i, a la inferior, escriu el que hi passa. No oblides afegir-hi l’escena final que has inventat. – Fes la coberta del teu àlbum il·lustrat. Ha d’incloure un dibuix, un títol per a la història i el teu nom. – Ordena els fulls i grapa’ls per un lateral.

4

Comparteix el teu àlbum il·lustrat amb els companys. Compareu els diferents finals que us heu inventat per tancar la història.

  68

667884_Unitat 05.indd 68

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En la tasca d’aquest Saber fer, els alumnes milloren la competència lingüística per mitjà de la descripció de diverses escenes que formen una història. En l’activitat 1, feu que els alumnes es plantegen de quina manera prefereixen descriure l’escena: en passat o en present, en primera o en tercera persona. Tracteu que reflexionen sobre què és rellevant per a la història (per exemple, el pot de galetes) i què no ho és (per exemple, el color de la roba). En l’activitat 2, digueu als alumnes que han de pensar un final que siguen capaços de representar també amb dibuixos, com la resta de la història.

88

26/01/15 09:33

Solucions 1   RM. Primera escena: Marta es posa de puntetes per intentar agafar el pot de galetes de l’estant. Segona escena: aconsegueix agafar el pot però en traure’l cau per accident el flascó que hi havia al costat. Tercera escena: del flascó trencat ix un geni que diu que li concedeix tres desitjos. 2   a  4   RL.

Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 3, els alumnes milloren aquesta competència perquè conjuguen l’expressió lingüística amb l’expressió artística i figurativa.

5

UNITAT

5

ACTIVITATS FINALS 1

Explica. Quina part del llibre s’anomena llom?

2

Copia la paraula parònima que corresponga a cada dibuix.

4

C

alvocat /advocat 3

5

Explica què indiquen els possessius i posa’n exemples.

6

Parteix de totes les maneres possibles aquestes paraules com si anaren a final de línia.

bol / vol D

compte /conte

Indeterminat

M’he comprat camisa a botiga que em vas dir. Marc té amics que tenen xalet prop d’ bosc. He guardat noves en

llibres i caixes.

NOTES

pallasso boirina

Completa amb la forma de l’article que corresponga segons el codi. Determinat

• Elaborar un àlbum il·lustrat o recomanar un llibre als companys.

Has llegit aquest llibre? És fantàstic! Me’l van recomanar aqueixos xiquets. Si el vols llegir, està en aquella estanteria d’allà. Val la pena!

B

canalons /canelons

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors.

Bona recomanació

Si et cal, consulta el diccionari. A

Propòsits

Localitza els demostratius en el text i indica quina distància expressen.

REPÀS ACUMULATIU 7

Escriu un exemple per a cada una de les normes d’ús de v.

8

Escriu en plural aquests substantius i explica com l’han format.

llibretes

germà

carta

escriptor

Demostra el teu talent 9

Tria i resol una de les activitats següents. A. Elabora un àlbum il·lustrat a partir de la lectura d’aquest llibre que preferisques. B. Dóna raons als companys i les companyes perquè s’animen a llegir algun llibre que t’haja agradat.

69

667884_Unitat 05.indd 69

Solucions 1   RM. És la part lateral del llibre on s’uneixen els fulls. 2   A canelons. B bol. C alvocat. D conte. 3   •  M’he comprat una camisa a la botiga que em vas dir.

• Marc té uns amics que tenen el xalet prop d’un bosc. • He guardat els llibres i les llibretes noves en unes caixes. 4   Has llegit aquest (proximitat) llibre? És fantàstic! Me’l van

recomanar aqueixos (distància mitjana) xiquets. Si el vols llegir, està en aquella (llunyania) estanteria d’allà. Val la pena! 5   RM. Els possessius indiquen a quina persona o a quines

persones pertany un objecte o un ésser. Per exemple: el meu estoig, ma mare, els seus patins, la nostra mestra. 6   • pallasso ▶ pa-llasso / pallas-so. • boirina ▶ boi-rina / boiri-na.

 

26/01/15 09:33

7   RM. • Darrere de n: canvi. • En formes del verb haver: ha-

víem. • En verbs de la primera conjugació acabats en -ava, -aves: pensava. 8   • germans: s’ha format afegint -ns al singular. • cartes: s’ha format canviant -a per -es. • escriptors: s’ha format afegint -s. 9  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els alumnes milloren aquesta competència per mitjà d’activitats creatives en què poden treballar amb més llibertat i de forma menys guiada.

89

AUDICIONS DEL PRIMER TRIMESTRE

UNITAT 1 PISTA 1 –Has telefonat a casa de la família Pons Vendrell. Ara no et podem atendre. Deixa el teu missatge després del senyal i et telefonarem tan prompte com podrem. Gràcies. –Hola. Sóc Joan, l’amic d’Enric. És per dir-li que ja m’he instal·lat a la casa nova i que el volia convidar a jugar dissabte a la vesprada. També vindran Aitana i Pere. L’adreça és: carrer del Xúquer, número 8. Per cert, Enric, si pots, porta el teu parxís. He perdut el meu en la mudança i no l’he trobat encara. Una abraçada. Fins dissabte. UNITAT 2 PISTA 2 –Multiplica per cent la teua energia, menjant fruita i verdura cada dia. Les fruites i les verdures són molt importants per al teu desenvolupament. Amb cinc peces diàries, obtindràs les vitamines i els minerals fonamentals per a créixer sa i fort. Jo menge fruita i verdura cada dia. I tu? Recorda: –Multiplica per cent la teua energia, menjant fruita i verdura cada dia. PISTA 3 taronja poma carlota meló fesol col UNITAT 3 PISTA 4 –Temps aproximat per a orbitar GZ3: 10 minuts, 36 segons… Un viatge cap a un lloc desconegut. Una missió que canviarà el destí de la humanitat. 90

–Control de Missió, parla la comandant Tornell. Iniciem aproximació a GZ3. –Entesos, comandant. Entrem en el sector A22. Acostant-nos al punt de destinació. Però el destí té plans inesperats per a la humanitat. –Comandant, comandant! No sé què passa! Els sistemes de navegació han deixat de respondre. Alguna cosa està interferint en el sistema. Sol·licite permís per fer una exploració fora de la nau. –Permís concedit, capità Reixart. Avant! La increïble història d’un descobriment inesperat. –Mare meua! Què és això? Semblen... Però... No, no pot ser! Vénen per nosaltres... Ajuda, aju...! Prepara’t per viure una gran aventura. Pròximament: Els vigilants de la galàxia en la missió GZ3. UNITAT 4 PISTA 5 –Veniu, acosteu-vos a la taula, per favor. Hui farem un experiment molt interessant. A vore, Àlex, digues… Què hi ha damunt de la taula? –Doncs hi ha una llanterna, una safata fonda, una espècie de pot amb aigua i un espill. –Per a què necessitem l’espill, mestra? Que ens hem de pentinar? –No, Enric, l’espill serà molt important en el nostre experiment. Però ara ho voràs... Fixeu-vos-hi bé. En primer lloc, col·locarem l’espill dins de la safata, recolzat en un lateral i formant angle. Perquè no caiga, li posarem un poc de cinta adhesiva. A continuació, abocarem aigua dins de la safata. Raül, agafa el pot i tira l’aigua que hi ha dins de la safata fins a omplir-la almenys per la meitat. Laura, posa’t ací davant i quan jo t’ho diga enfoca la llum de la llanterna cap a l’espill. Però, de primer, Núria, apaga el llum perquè estiga ben fosc. Ara sí, Laura, encén la llanterna i mireu a la paret d’enfront de l’espill. Què hi veieu? –L’arc de Sant Martí!!! –Sabeu per què ha passat? Perquè la llum no és blanca, sinó que en realitat està composta per diversos colors…. Qui sabria dir-me’ls?

UNITAT 5 PISTA 6 1 Passe la vida fent voltes caminant a poc a poc i a cada pas marque el ritme: tic i tac i tic i toc. Però per més que camine sempre estic al mateix lloc. 2 La grua és un ocell de plomatge gris cendrós amb el coll negre i una falsa cua formada per les plomes de les ales. Habita a Europa i Àsia, i a l’hivern, migra cap al sud buscant la calor. Una de les seues característiques més curioses són els seus balls en grup que... 3 Hi havia una vegada un pardalet que tenia una ala ferida. Per això, quan va arribar l’hivern, no va poder volar amb els companys a buscar llocs més càlids. –Ai, ara què faré? Em moriré de fred! –es lamentava el pardalet. De sobte se li va acudir una idea... LLIBRE. Conjunt de fulls escrits o impresos units 4  per un extrem i enquadernats. EXPRESSIONS. Llibre de butxaca. Llibre menut i

senzill que es pot dur a la butxaca. Llibre de família. Llibret on hi ha anotades les dades del matrimoni i dels seus fills. Llibre de text. Llibre escolar que serveix per a estudiar una matèria o assignatura. FAMÍLIA DE PARAULES. Llibreria, llibret, llibreta, lli-

breter, llibresc. PISTA 7 Passe la vida fent voltes caminant a poc a poc i a cada pas marque el ritme: tic i tac i tic i toc. Però per més que camine sempre estic al mateix lloc.

91

NOTES

92

NOTES

93

NOTES

94

NOTES

95

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Fotografia de coberta: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín González. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte. Correcció: Claudia de Val del Amo i Empar Tortosa Sanz.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

ISBN: 978-84-9058-412-5 Depòsit legal: M-7754-2015 CP: 671174

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.