• Author / Uploaded
• beatriz

Citation preview

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Llengua 6, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Josep Lluís Navarro Peiró DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA

Llengua

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Fotografia de coberta: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín González. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Laura Gil de Tejada Alemany. Correcció: Marta Soriano Gimeno.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN ISBN: 978-84-9058-403-3 CP: 672504 Depòsit legal: M-3816-2015

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Índex 6é curs, el final de l’etapa d’educació primària............ 4 Així és el llibre de l’alumne............................................ 6 Així és la guia didàctica............................................... 10

Guions didàctics Mapa de continguts.................................................... 14 Unitat 1. Visitem el metge........................................... 16 Unitat 2. Cuidem l’alimentació.................................... 34 Unitat 3. Descobrim l’art............................................. 50 Unitat 4. Ens mantenim en forma................................ 68 Unitat 5. La família creix.............................................. 84

3

6é curs, el final de l’etapa d’educació primària Tradicionalment, el 6é curs de primària ha tingut una forta personalitat. És l’últim curs d’una etapa i, per això, té un doble caràcter: d’una banda, és un curs terminal i, de l’altra, es percep com un pont cap a l’educació secundària obligatòria. En consonància amb el que s’acaba de dir, en aquest curs el professorat té dos objectius essencials: •  Assegurar que els alumnes han adquirit els coneixements bàsics i les competències clau que s’exigeixen en l’educació primària. •  Proporcionar pautes perquè els alumnes s’inicien en una manera de treballar més adulta i autònoma, a fi de garantir l’èxit en les etapes educatives següents. La implantació d’una avaluació final d’etapa en acabar l’educació primària intensificarà encara més la importància de 6é curs en la vida escolar. En aquesta prova es comprovaran el compliment dels estàndards d’aprenentatge terminals de primària i el grau d’adquisició de les competències clau per part dels alumnes. L’anàlisi dels resultats obtinguts tindrà, d’altra banda, un doble efecte: •  Es plasmarà en un informe individual per a cada alumne, que es tindrà en compte en secundària a l’hora d’establir plans de millora o altres mesures d’atenció a la diversitat. •  En cas que el resultat de les avaluacions finals realitzades en un centre siga desfavorable, es plantejaran plans específics de millora per a aquest centre.

Un curs dividit en tres fases La realització de l’avaluació final determina que en 6é curs hi haja tres temps ben diferenciats: 1. El període comprés entre el setembre i l’abril, dedicat a l’ensenyament i l’aprenentatge dels coneixements i les competències propis del curs. 2. El mes de maig, en el qual és convenient repassar i afermar els coneixements essencials adquirits en primària, de cara a l’avaluació final que es portarà a cap al llarg d’aquest mes. 3.  Les setmanes posteriors a l’avaluació final, que constitueixen el moment oportú per a aprofundir en metodologies i destreses que resultaran molt útils als alumnes en la nova etapa d’educació secundària.  

Continguts de 6é curs

4

Repàs de primària i realització de l’avaluació final

Cap a la secundària

Un projecte editorial adequat a la realitat de 6é curs Per les raons exposades anteriorment, el material de l’alumne del projecte SABER FER té un plantejament especial, que s’adequa a aquesta concepció tripartida del curs.

L’

PRIMÀRIA

L’essencial de Llengua PRIMÀRIA

1.  Un llibre de l’alumne amb menor nombre d’unitats didàctiques, per a fer possible que tots els continguts es desenvolupen abans de realitzar l’avaluació final. En concret, els llibres de Llengua i Matemàtiques s’organitzen essencial en 12 unitats, mentre que els de Ciències de la Naturalesa Llengua i Ciències Socials, àrees amb menor càrrega horària, es distribueixen en 8 unitats.

de

Final d’etapa Competència lectora

PRIMÀRIA

Llengua

Llengua Primer trimestre

PRIMÀRIA

PRIMÀRIA

2. Un material complementari per a cada àrea fonamental, anomenat L’essencial, per a facilitar el repàs de cada matèria abans de l’avaluació final. Aquest material inclou els continguts bàsics que un alumne ha d’haver adquirit per a superar amb èxit la prova externa, així com activitats per a valorar el nivell d’assoliment dels estàndards Llengua d’aprenentatge. La seua concepció, a manera de petit manual, en permet un fàcil maneig.

Primer trimestre

Primer trimestre

3.  Un projecte final d’etapa, amb el qual es tanquen els llibres de cada una de les àrees, concebut com un pont entre la primària i la secundària. Es tracta de projectes molt variats, que permetran consolidar procediments i habilitats importants per al pas a l’etapa de secundària.

El projecte final d’etapa de Llengua

FITXA 5

TEXT PRESCRIPTIU

La compra d’aliments Encertar en la compra d’aliments és el primer pas per a una nutrició correcta. Amb tot, a vegades és difícil fer eleccions adequades. A continuació, t’oferim alguns consells perquè la teua compra siga més saludable.

1. Planifica la compra. Anticipa el menú diari i setmanal perquè els aliments triats cobrisquen les teues necessitats nutricionals.

 Selecció de lectures que presenten les principals tipologies textuals incloses en el currículum d’educació primària de la Comunitat Valenciana.

3. Recorda que el preu no sempre està relacionat amb la qualitat nutricional dels productes. 4. Compra amb temps. 5. Sempre que pugues, tria aliments frescos i de temporada i emmagatzema’ls seguint les normes bàsiques d’higiene i conservació. 6. Comença per les conserves, continua pels productes frescos i acaba pels refrigerats i congelats. Recorda que és important mantindre la cadena del fred. 7. A l’establiment de compra, separa el peix i la carn d’aliments que poden consumir-se crus, com ara fruites i verdures, per evitar que es contaminen. 8. Si és possible, compra després de menjar. Les teues eleccions es desplaçaran a fruites i verdures fresques i a aliments poc calorífics. En canvi, si compres quan tens ganes de menjar, seleccionaràs més embotits i dolços. 9. Llig l’etiqueta dels envasos i revisa’n la data de caducitat. Moltes vegades, les ofertes tenen a vore amb el fet que un producte està a punt de fer-se malbé. Fixa’t en la informació nutricional, compara i tria les opcions més saludables. 10. Rebutja les llandes amb bonys i les que perden líquid, i els congelats amb molt de gel, ja que és molt probable que els aliments que contenen estiguen deteriorats.

198

Busca en el text una paraula de la mateixa família que cada una d’aquestes.

3

Indica quina hora és més adequada per a fer la compra i explica per què.

4

Numera. En quin ordre hem de visitar aquestes seccions en fer la compra?

20:15 La piràmide alimentària La piràmide alimentària t’ajuda a fer la compra en funció de la quantitat d’aliments que necessites i de la freqüència amb què els has de consumir per a cobrir les teues necessitats nutricionals. A la base hi ha els aliments que has de comprar en més quantitat. A la cúspide, els que has comprar en quantitats mínimes.

aliment

13:30

7

refrigerats

conserves

fruiteria

congelats

B

C

D

iogurt carlotes ametles 2 o 3 vegades per setmana

B

C

bacallà

pa refresc ous

Tria l’opció més saludable i justifica l’elecció. A

Classifica aquests aliments segons la freqüència amb què cal consumir-los.

Cada dia

A

16:30

pastís de xocolate

El carro següent t’ajudarà a tindre en compte els aliments de la piràmide alimentària a l’hora de comprar.

Digues quin consell de compra segueixen i per què cal seguir-lo.

consum

8

5

Els dos primers escalons mostren els aliments que has de consumir tots els dies. En el tercer hi ha els que has d’espaiar al llarg de la setmana. En l’escaló més alt hi ha els aliments de consum ocasional.

De tant en tant

9

Explica en què consisteix la «cadena del fred» i què podem fer per no trencar-la.

10 Copia. Quina és la intenció del text?

Explicar un tema: el de l’alimentació. Cereals, arròs, pasta, pa, creïlles, hortalisses, verdures, llegums i fruita. Lactis, peix, carn, ous i fruites seques. Aliments precuinats i rics en sal, greix i sucre; dolços industrials, embotits i refrescos.

Oferir consells sobre l’alimentació. ▲

Compra’n menys

 Proposta d’activitats per a treballar les principals característiques de cada tipologia textual.

2. Tria els aliments en funció de la piràmide o de les guies alimentàries.

Explica per què és important saber comprar bé els aliments.

2

nutrició

Compra’n més

Treballar la competència lectora

1

▼

6

Explica per què no s’ajusten aquestes accions a les recomanacions del text. En cas de dubte, trie el producte més car perquè de segur que és el millor. Cuine la primera cosa que em ve al cap. Prenc aliments en qualsevol època de l’any, sense fixar-me en l’estació de què són propis.

Narrar un esdeveniment relacionat amb l’alimentació. 11 Valora el text que has llegit.

Creus que la informació d’aquest text és útil? Per què? A qui li recomanaries que llegira aquest text?

199

5

Així és el llibre de l’alumne El llibre Llengua 6 consta de 12 unitats pensades per a desenvolupar-se al llarg d’una quinzena, excepte les dues primeres unitats, per a cada una de les quals s’han previst tres setmanes perquè l’alumnat es troba en període d’adaptació després de les vacances. Les unitats es distribueixen en dos trimestres de cinc unitats cada un i un últim trimestre que consta de dues unitats i un projecte final d’etapa dedicat a la competència lectora. Les unitats del llibre s’organitzen d’acord amb una estructura comuna que detallem a continuació.

1

Visitem el metge

Llegir 4

Llig l’anunci i respon.

Si aquest hivern no vols passar ni un sol dia malalt al llit...

Quin tipus de producte s’anuncia? Per a què serveix? Quin nom té? Quin és el seu eslògan?

ATURAFRED

Quina imatge acompanya el text? Quina informació aporta?

5

les pastilles naturals que reforcen les defenses.

ATURAFRED... i adéu als refredats!

Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio. Si vols, pots canviar les dades que t’interessen i fer l’anunci d’un producte diferent.

Escriure 6

Escoltar 1

2

pista 1

Escolta, dedueix i copia’n tres. Què fa la metgessa amb la malalta? Li pren la tensió.

Li pren la temperatura.

L’ausculta.

Li revisa les orelles.

La punxa.

Li revisa la gola.

Inventa i escriu un fullet per a les pastilles de l’anunci anterior que tinga els apartats següents. COMPOSICIÓ. De què estan fetes?

POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?

PROPIETATS. Per a què s’usen?

PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?

SABER FER TASCA FINAL

Dedueix pel context i relaciona. Per a què s’usa cada medicament?

La comparació de dos llocs relacionats amb la salut

Si et cal, torna a escoltar l’audició. 1 expectorant

Per a combatre la tos.

2 antitussigen

Per a rebaixar la febre.

3 antipirètic

Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.

Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil? En què t’has de fixar per a fer una comparació? A l’hora de comparar dos llocs, creus que és necessari seguir algun ordre? Per què?

Parlar 3

Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns continguts essencials del valencià.

Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre. Tinc molt de mal de cap.

Se m’ha unflat l’orella.

Em cou la gola.

Em roda el cap.

No vaig bé al bany.

Tinc ganes de vomitar.

inflamació

migranya

mareig

restrenyiment

nàusees

irritació

6

7

Desenvolupament de les habilitats comunicatives Cada unitat didàctica s’obri amb una imatge que serveix per a determinar el marc global al voltant del qual girarà la unitat. A partir d’aquest tema s’hi proposen diverses activitats que permeten als alumnes treballar algunes microhabilitats relacionades amb els quatre pilars fonamentals de la comunicació: escoltar, parlar, llegir i escriure. Les activitats de l’apartat Escoltar s’han de desenvolupar a partir de les audicions del CD Comunicació oral i se centren tant en la discriminació de sons o trets lingüístics com en l’extracció de dades. Les activitats de l’apartat Parlar proporcionen als alumnes pautes que els permetran desenvolupar la seua capacitat creativa per a expressar-se oralment en les situacions

6

proposades. Les activitats de Llegir parteixen d’un text breu i permeten practicar aspectes com la vocalització, l’entonació, la rapidesa o la lectura selectiva, mentre que les propostes de l’apartat Escriure s’orienten a l’elaboració de textos breus a partir d’un tema relacionat amb el marc general. Aquesta primera pàgina doble acaba amb l’anunci de la tasca final, que els alumnes hauran de fer en l’apartat Saber fer, en acabar la unitat, per a posar en pràctica tots els coneixements i totes les destreses que han anat acumulant durant el desenvolupament d’aquesta.

Competència lectora

Vocabulari. LA FARMàCIA

Millore la lectura

Treballe expressions del text

Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu alta seguint aquestes indicacions.

1

7

1

Explica amb paraules teues què volen dir aquestes expressions de la lectura. La notícia corregué com la pólvora.

–Si arribes a una coma, apuja l’entonació i continua.

No es va sentir ni el vol d’una mosca. Els telèfons tiraren fum.

–Si arribes a un punt, abaixa l’entonació per tancar l’enunciat.

2

1 injecció

2 pastilla

N’hi ha d’efervescents, de masticables...

El prens a cullerades.

3 pomada

4 xarop

Es punxa amb una xeringa.

Es posa sobre la pell.

Completa amb el verb adequat en cada cas. prendre la tensió

Explique i interprete

molt bé la meua Ahir el farmacèutic del poble va iaia. Després de a la bàscula, la iaia li va demanar si li podia perquè es trobava un poc marejada i ho va fer de seguida. I a més va les dades a l’ordinador permirant-lo tindre-lacom controlada. Quanta atenció! Mireia i Toni s’aturaren també, si fóra extraterres-

atendre

8 Relaciona i escriu. ComNARRACIÓ creus que se sent Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA

preocupada 1 Quan anuncia que Serafí està malalt.

tre. Guillem s’explicà: Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és? –Parle de Serafí, caram! Si està malalt dels pulmons, necessita aire pur... No? Aire la mar, la muntanya... expositor / taulell Taula llarga des d’ondes’atén elsde clients.

2 Quan veu la taula plena de flascons i botelles buides.

–I què de vols? –preguntà Mireia, amb una rialleta–. el traguem Part coberta vidres que dóna al carrer. aparador Que / estanteria de l’hospital i el portem d’excursió?

estranyada

La mestra anuncia una mala notícia. Els xiquets duen a terme un pla.

9

Agnés

3

Toni i Mireia

quequejà: parlà interrompent-se i repetint síl·labes. La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula Guillem, ignorant les rialles, només digué: esclatat: expressat un per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre. –Exactament. sentiment de sobte perquè Entre els prefixos més utilitzats destaquen els que expressen negació o idea contrària (increïble, no es pot aguantar més. Una i estona arribaren a casa,com els tres tedesatendre) els quedesprés, indiquen quan situació, tant en l’espai en elcompanys temps (subaquàtic, prehistòric). nien claríssim quin era l’objectiu.

Explica. Quin trobes que és el moment més emocionant de la història? Per què?

10 Expressa la teua opinió.

Amb quin objectiu creus que es du a terme?

Com es diu?

Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà o no? Per què?

En què treballa? Què opinen els xiquets d’ell?

4

Aprenc a fer comentaris

Per què no ha anat a l’escola?

11 Redacta un paràgraf per presentar

breument el text de la lectura.

Tria la correcta. Què preocupa Agnés i els xiquets?

5

A Que ara no hi ha bidell a l’escola.

Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor o l’autora (consulta la font dels textos, al final del llibre) i si es tracta d’una narració, una descripció, etc.

La medecina de Serafí

B Que Serafí no ha vingut a treballar.

Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del pati a la cuina, del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria. Jo també escric Serafí estava ingressat a l’hospital! Resumeix breument el pla de Guillem 12 Escriu un missatge afectuós per animar Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món perquè SerafíMÉS es cure. una persona que està malalta. SABER l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera malalt. I, menys encara, a l’hospital! Les narracions solen

6

–Què... què... és... to-tot això?

Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que donara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix? per ell, el xiquet explicà: ‘per davall de’ 3 interposar 1 extramurs –És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la‘entre’ mestra continuava fent cara de sorpresa, continuà–: És per a Serafí. Tots hem eixit‘abans al 2 preindustrial 4 subíndex ‘fora’ de’ camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de l’hospital...

Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa sense ell...

estructurar-se en tres parts. El plantejament és la part on es presenten els personatges i es descriu la situació en què es troben. El nus o trama és la part on s’explica tot el que fan els personatges per resoldre el problema plantejat. El desenllaç és la part on es conta com acaba la història.

Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’hora de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famíCopialies. substituint paraules destacades contraris els prefixos proposats. I tots ho les aconseguiren, encara queper hi hagué qui formats necessitàamb arribar quasi a les llàgrimes. En espera... imDilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un El malalt estava molt animat. Segons les últimes desespectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni proves era possible curar-se! Els resultats deien el antiquaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per que havia assegurat el metge que passaria amb aquell contracontra, hi havia tota una col·lecció de flascons i de botelles de plàstic tractament natural. No obstant això, calia esperar... i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcertada, quequejà:

UTILITZA EL DICCIONARI

5

C Que Serafí està malalt.

10

flascons: recipients menuts, semblants a les botelles, que contenen líquids o pólvores.

–ComDE que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’exFORMACIÓ PARAULES: LA PREFIxACIÓ cursió a l’hospital?

Què té de bo el pla de Guillem? Observa i respon.

4

bidell: persona que atén la porteria i fa encàrrecs en una escola.

–Al revés –digué Guillem.

3 Quan Guillem li explica per a què són aquells flascons.

Explica qui són i quina relació tenen.

Guillem

pesar-se

emocionada

El pla té èxit.

1 7

enregistrar

Agnés en cada moment?

Digues a quina part (plantejament, nus o desenllaç) del conte La medecina de Serafí correspon cada afirmació.

3

Al llarg del curs els alumnes tindran l’oportunitat de llegir textos narratius i informatius diversos que es podran escoltar també a partir del CD Lectures. Cada lectura va acompanyada de l’apartat Saber més, on s’expliquen les característiques bàsiques del text de la lectura; un vocabulari bàsic amb la definició de les paraules més difícils; i un Fitxer ortogràfic que crida l’atenció sobre els mots que poden representar alguna dificultat.

Un farmacèutic molt amable

Comprenc el text 2

El programa de Competència lectora

1

Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació?

Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca, com si vinguera d’un lloc molt llunyà.

FITXER O RTOGRÀFIC

–És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà!

–Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà.

Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura.

Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del barri, de la ciutat sencera. Serafí havia esclatat en rialles en vore el regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medecina es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que compliria la seua paraula.

La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca. A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà convençut: –Necessita aire pur!

El treball es completa amb la resolució d’un seguit d’activitats que valoren tant la comprensió del text com la reflexió i la creació pròpies.

11

impossible convençut col·lecció

9

8

Competència lectora Millore la lectura 1

El programa de Vocabulari

Vocabulari. LA FARMàCIA Treballe expressions del text

Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu alta seguint aquestes indicacions.

7

Els telèfons tiraren fum.

8

L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda, es pretén ampliar el lèxic dels alumnes en relació amb camps diversos (els aliments, l’oficina, el port…); per a ajudar-vos en aquesta tasca disposeu del suport de la Làmina d’aula corresponent. D’altra banda, s’hi treballen els principals mecanismes de formació de paraules: prefixació, sufixació… i relacions de significat com els eufemismes i les paraules tabú, les frases fetes… El pla té èxit.

La mestra anuncia una mala notícia. Els xiquets duen a terme un pla.

Explica qui són i quina relació tenen.

9

4

Agnés

Toni i Mireia

Observa i respon. Com es diu?

En què treballa?

Què opinen els xiquets d’ell?

5

A Que ara no hi ha bidell a l’escola.

B Que Serafí no ha vingut a treballar.

El prens a cullerades.

Es punxa amb una xeringa.

Es posa sobre la pell.

molt bé la meua Ahir el farmacèutic del poble va a la bàscula, la iaia li va demanar si iaia. Després de perquè es trobava un poc marejada i ho li podia les dades a l’ordinador va fer de seguida. I a més va per tindre-la controlada. Quanta atenció!

atendre pesar-se

preocupada estranyada

3

Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és?

1 Quan anuncia que Serafí està malalt.

Taula llarga des d’on s’atén els clients.

expositor / taulell

2 Quan veu la taula plena de flascons i botelles buides.

Part coberta de vidres que dóna al carrer.

aparador / estanteria

3 Quan Guillem li explica per a què són aquells flascons.

FORMACIÓ DE PARAULES: LA PREFIxACIÓ

Explica. Quin trobes que és el moment més emocionant de la història? Per què?

La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre. Entre els prefixos més utilitzats destaquen els que expressen negació o idea contrària (increïble, desatendre) i els que indiquen situació, tant en l’espai com en el temps (subaquàtic, prehistòric).

10 Expressa la teua opinió.

Què té de bo el pla de Guillem? Amb quin objectiu creus que es du a terme? Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà o no? Per què?

4

Copia substituint les paraules destacades per contraris formats amb els prefixos proposats.

Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor o l’autora (consulta la font dels textos, al final del llibre) i si es tracta d’una narració, una descripció, etc.

C Que Serafí està malalt.

Jo també escric

Resumeix breument el pla de Guillem perquè Serafí es cure.

12 Escriu un missatge afectuós per animar

En espera...

imdesanticontra-

breument el text de la lectura.

Al final d’aquesta pàgina trobarem l’apartat Utilitza el diccionari, on els alumnes s’exercitaran en l’ús d’aquesta eina lingüística i descobriran les múltiples utilitats que té. 6

N’hi ha d’efervescents, de masticables...

4 xarop

enregistrar

emocionada

11 Redacta un paràgraf per presentar

Tria la correcta. Què preocupa Agnés i els xiquets?

2 pastilla

3 pomada

prendre la tensió

Relaciona i escriu. Com creus que se sent Agnés en cada moment?

Aprenc a fer comentaris

Per què no ha anat a l’escola?

1 injecció

Un farmacèutic molt amable

Digues a quina part (plantejament, nus o desenllaç) del conte La medecina de Serafí correspon cada afirmació.

Guillem

Completa amb el verb adequat en cada cas.

Explique i interprete

Comprenc el text

3

2

Explica amb paraules teues què volen dir aquestes expressions de la lectura. No es va sentir ni el vol d’una mosca.

–Si arribes a un punt, abaixa l’entonació per tancar l’enunciat.

2

Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació?

La notícia corregué com la pólvora.

–Si arribes a una coma, apuja l’entonació i continua.

1

1

El malalt estava molt animat. Segons les últimes proves era possible curar-se! Els resultats deien el que havia assegurat el metge que passaria amb aquell tractament natural. No obstant això, calia esperar...

UTILITZA EL DICCIONARI 5

Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix? 1 extramurs

3 interposar

‘entre’

‘per davall de’

2 preindustrial

4 subíndex

‘fora’

‘abans de’

una persona que està malalta.

10

Gramàtica. EL GRUP NOMINAL

1 2

Saps reconéixer els substantius dins d’un grup? Comprovem-ho!

C aquesta jaqueta verda

E ma mare

B els tres amics

D molt fàcilment

F pocs diners

3

El grup nominal El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu formen un grup nominal. Per exemple, la meua llibreta nova és un grup nominal.

Funcions de les paraules del grup nominal

Grup nominal

Nucli

Compl.

aquell

cotxe

roig

la

casa

de la iaia

1

Respon. Al voltant de quina classe de paraula es formen els grups nominals? Quina funció fan els substantius en un grup nominal? I els adjectius?

de

de

llima

teu

nou el

polsera

4

Analitza els grups nominals següents seguint l’exemple. Les cadires de fusta. Aquell xarop per a la tos. Exemple

El substantiu fa la funció de nucli del grup nominal.

Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats del substantiu que acompanyen i que, per tant, en complementen el significat; per això diem que fan la funció de complement. Els adjectius funcionen com a complements tant si van davant com darrere del substantiu. També pot fer la funció de complement un grup nominal precedit de preposició (a, de, en...). Exemple: la casa de Pau.

alguns

dos

Els grups nominals estan formats per diverses classes de paraules: substantius, adjectius, articles, demostratius... Cada una d’aquestes paraules hi realitza una funció determinada. Els articles (el, la, els, les) són paraules que van davant del substantiu i concreten i delimiten el seu significat. La seua funció dins del grup nominal és la de determinants. Altres paraules que poden fer de determinants quan van davant del substantiu són els demostratius (aquest, aquells...), els possessius (meua, vostre...), els numerals (primer, quatre...) i els indefinits (alguna, pocs...).

Ordena les paraules i forma grups nominals que tinguen com a nucli el substantiu corresponent a cada imatge.

aquests

Els grups nominals poden estar formats per una sola paraula (Miquel) o per diverses (aquell cotxe roig; les tres muntanyes). La paraula més important del grup nominal és el substantiu.

Det.

Aquesta pàgina doble s’obri amb una activitat de detecció de coneixements previs sobre el tema que s’hi vol treballar: el grup nominal, els possessius, el predicat verbal… Una vegada fixada la base de què es disposa, el coneixement es construeix aportant la informació de manera clara i precisa, amb el suport d’esquemes i quadres informatius laterals, i complementant-la amb activitats de reflexió sobre els conceptes i d’aplicació a situacions quotidianes.

Un llibre interessant Aina és la meua millor amiga. Viu en una casa antiga amb jardí en una zona residencial fantàstica. La seua afició preferida és passejar per la muntanya i collir plantes de totes les classes. I és que vol preparar un llibre sobre les herbes medicinals de la comarca. Que interessant, no trobes?

Copia els substantius dels grups triats en l’activitat anterior.

Les cadires Det.

5

N.

La nostra amiga anglesa.

Alguns aliments saludables.

Els tres abrics nous de pell.

Un bon plat d’ensalada.

de fusta. Compl.

Llig l’afirmació següent i aporta exemples que demostren que és certa. En un grup nominal, les paraules que funcionen com a determinants i els adjectius que funcionen com a complements concorden en gènere i nombre amb el substantiu que fa de nucli.

ELABORA EL TEU RESUM Què és un grup nominal?

Quina paraula és la més important del grup nominal? Quina funció fa? Quines altres paraules poden formar part d’un grup nominal? Quines funcions fan?

Un grup nominal és un d’un

agrupades al voltant

El és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup . Algunes, com ara , fan la funció de nominal: , i d’altres, com ara , fan la funció de

Quines paraules poden fer de determinants en un grup nominal? 12

El programa de Gramàtica

Subratlla els grups nominals del text següent i encercla’n els nuclis.

Tria. Quins grups tenen un substantiu? A ells van cantar

11

13

Al final de la secció els alumnes completaran de manera guiada un resum dels continguts, activitat que els servirà de pràctica per a l’estudi.

7

El programa d’Ortografia

Ortografia. L’úS DE LES MAjúSCULES

1 3

Aquest programa també parteix, en cada unitat, de la detecció de coneixements previs sobre l’aspecte ortogràfic que s’hi pretén treballar: l’ús de les majúscules, la partició de paraules… Després d’aquesta activitat inicial s’hi formula la norma i s’hi plantegen un seguit d’activitats d’aplicació que permeten interioritzar-la, així com un dictat especialment preparat per a aquesta finalitat.

Resol l’activitat i comprova quantes coses saps sobre l’ús de les majúscules.

Digues quina de les paraules destacades en cada oració s’ha d’escriure amb majúscula inicial i explica per què.

A Els noms propis de persones, animals, llocs...

Al carrer dels tarongers abans hi havia molts camps de tarongers.

B Els noms dels mesos i dels dies de la setmana.

El ferrer del meu poble té per cognom ferrer.

C La primera paraula després d’una coma.

A la meua gossa li vam posar lluna perquè va nàixer una nit de lluna plena.

D La primera paraula d’un text.

Els mariners diuen que l’oceà pacífic de pacífic no en té res.

E La primera paraula després d’un punt. 4

l’aparició en una platja d’alacant del cadàver de drac, l’estimat gos del multimilionari ricard faus, marca l’inici d’un film apassionant ple d’intrigues.

doncs no us perdeu

«a la llum de la lluna»,

Al principi d’un text.

l’última pel·lícula de la directora aramís teri!

Després de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe d’interrogació (?), el signe d’admiració (!), etc. Exemple: Saps on viu el meu amic? Viu en un poble a la vora de la mar.

l’estrena serà demà divendres al cine d’estiu «llumsdor». no hi falteu!

En els noms propis de persones, animals, llocs, etc. Exemple: Diana, Lex, Vilamarxant. En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. Exemple: El gat amb botes, L’edat de gel, La xata merenguera.

Copia aquest anunci escrivint majúscula on calga.

us agrada la intriga?

La lletra inicial d’una paraula s’escriu amb majúscula en els casos següents:

5

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de les majúscules. Un llibre molt natural

1

Fixa’t en les paraules amb majúscula inicial i copia. Després de quins signes de puntuació s’escriu majúscula? Quanta comèdia! Dissabte, els pares van dur el meu germà a cal metge. Tenia de tot: mal de cap, mal de panxa, picor de gola... Però sabeu què va dir el metge? Que eren tot romanços! El meu germà només feia comèdia per no haver d’anar de compres amb els pares. Quina barra!

Per acabar el programa, la secció Aprén com s’escriu posarà l’accent en alguna paraula que, tot i ser d’ús freqüent, planteja dubtes ortogràfics, a fi que els alumnes hi paren atenció i exerciten l’ortografia visual.

2

Després de punt (.).

Després de signe d’interrogació (?).

Després de coma (,).

Després de signe d’admiració (!).

Després de dos punts (:).

Després de punts suspensius (...).

Escriu.

Ahir, en el programa «Personatges singulars» de la televisió local de Benipou, el periodista Miquel Pla va fer una entrevista a la doctora Marina Serrell. La coneixeu? És molt famosa pel llibre «Remeis del món», un recull dels mètodes naturals que utilitzen per a curar diverses malalties alguns pobles d’Àsia, Àfrica, Amèrica... Si teniu ocasió, llegiu-lo. De segur que no us deixa indiferents.

APRÉN COM S’ESCRIU El vaig vore i aleshores em va dir...

aleshores

El títol de l’últim llibre que has llegit i el nom de l’autor o l’autora. El títol de la teua pel·lícula preferida i el nom del protagonista.

En aquell moment, en aquell temps.

Digues quina paraula està ben escrita. A alhesores

B ahlesores

C alesores

D aleshores

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. E

H

O

U

S

V

A

S

R

L

E

F

Escriu una oració en què utilitzes la paraula aleshores.

El títol de la teua cançó preferida i el nom del grup que la canta. 14

15

1 7

SABER FER

Elabora el teu guió

La comparació de dos llocs relacionats amb la salut

4

Compara les respostes que has donat en les activitats anteriors, fixa-t’hi bé i contesta.

5

Tria una d’aquestes maneres d’ordenar la comparació de dos llocs.

Ara descriuràs l’interior de dos llocs semblants comparant-los entre si. La realització de les activitats que et proposem a continuació et permetrà planificar bé la redacció del teu text per tal que pugues resoldre aquesta tasca final amb èxit.

Què tenen en comú els dos establiments? En quins aspectes es diferencien?

Prepara el teu treball 1

A

Observa les imatges i respon per a cada una. B

De primer es parla dels elements que tenen en comú els dos llocs i després s’explica en quins aspectes es diferencien.

DELS ELEMENTS COMUNS A LES DIFERÈNCIES

Es parteix d’un dels llocs i es descriuen els elements un a un comparant-los amb els corresponents de l’altre lloc, si és que n’hi ha.

COMPARACIÓ ELEMENT A ELEMENT

El programa Saber fer

Demostra que ho saps fer 6

Quin tipus d’establiment és? Com ho saps?

– Compara els dos llocs a partir de les respostes que has donat en l’activitat 4 i seguint l’ordre per a fer la comparació que has triat en l’activitat 5.

Té un aspecte antic o modern? En què es nota? Assenyala com es distribueixen els elements en cada imatge. A LA DRETA

AL CENTRE

Redacta el teu text seguint les indicacions següents. – Comença dient quin tipus d’establiment representen les dues imatges.

Què hi ha en primer pla, és a dir, davant de tot? I al fons?

2

– Utilitza paraules i expressions que servisquen per a establir comparacions (tan... com..., més... que..., menys... que..., ... en canvi..., ... per contra...) i d’altres que indiquen la localització dels elements (davant, al fons, a la dreta, a l’esquerra...).

A L’ESQUERRA

IMATGE A IMATGE B 7 3

Digues a quina imatge correspon cada afirmació. Com són els mobles?

TREBALL COOPERATIU. Intercanvia el teu text amb el d’un altre company o companya i corregeix-lo atenent a aquests aspectes. – Que hi ha reflectides tant les semblances com les diferències principals entre els dos llocs.

Els mobles són metàl·lics.

– Que la comparació està organitzada d’una manera lògica seguint l’esquema triat.

Els mobles són de color fosc.

– Que s’han usat de manera adequada paraules i expressions comparatives i que el text és correcte ortogràficament.

Els mobles són de fusta. Els mobles són blancs i verds.

16

17

2 7

SABER FER

L’explicació oral d’una recepta A continuació et convertiràs en el rei o la reina de la cuina i explicaràs oralment com s’elabora la pizza que més t’agrada. Les activitats que et proposem tot seguit t’ajudaran a preparar la teua exposició perquè pugues demostrar, al final, que ets capaç de fer-ho molt bé.

Elabora el teu guió 6

1

Inventa un nom per a la teua pizza i completa una fitxa com la següent a partir de les respostes anteriors.

INGREDIENTS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . UTENSILIS NECESSARIS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Copia la llista correcta. Quins són els tres ingredients bàsics que porta qualsevol pizza?

ELABORACIÓ: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

INGREDIENTS

INGREDIENTS

encisam massa de pizza tomaca natural

massa de pizza salsa de tomaca formatge

2

Afig a la llista anterior almenys tres ingredients que t’agradaria que portara la teua pizza.

3

Ordena els passos d’elaboració de la pizza. Com es fa? A

4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Redacta el guió de la recepta seguint aquestes indicacions. – De primer, presenta el plat que explicaràs: digues el seu nom i destaca’n algunes qualitats (quin sabor té, si és o no saludable, si és fàcil o difícil de fer...). Per a fer-ho, pots usar les paraules del vocabulari de la unitat. – Després, digues els ingredients i els utensilis que necessitaràs per a elaborar-lo. En el cas dels ingredients, intenta especificar quantitats (un bric menut de tomaca, una llanda de tonyina...).

B

– A continuació explica pas a pas què s’ha de fer utilitzant paraules i expressions que indiquen ordre (de primer, després, finalment...). – Per acabar, pensa una oració que servisca de tancament. 8

C

D

USA LES TIC. Grava en vídeo l’elaboració de la pizza o fes una presentació amb diapositives de la recepta pas a pas per acompanyar la teua exposició.

Demostra que ho saps fer 9

4

Explica per escrit què es fa en cada un dels passos anteriors.

5

Pensa i respon. Quins utensilis necessitaràs per a fer la teua pizza? Per a què usaràs cada objecte?

32

L’objectiu d’aquestes pàgines és que els alumnes porten a terme un treball de caràcter competencial relacionat estretament amb el tema general de la unitat. Per a fer-ho, hauran d’aplicar tots els coneixements que han anat adquirint en els diversos programes: les habilitats d’escoltar, parlar, llegir i escriure, el lèxic estudiat, les estructures gramaticals… La finalitat de la secció és que els xiquets apliquen el que han aprés a una situació de la vida quotidiana, a fi que augmenten de manera progressiva la seua destresa comunicativa a tots els nivells, ja que hauran de preparar tant exposicions orals (l’explicació d’una recepta, la narració d’una llegenda, la realització d’una entrevista, d’un col·loqui…) com treballs escrits (un treball d’investigació, un apunt de blog, un fullet publicitari…).

NOM DE LA PIZZA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Prepara el teu treball

8

Tria. Quines paraules s’escriuen amb majúscula inicial?

Explica als companys i companyes la teua recepta seguint el guió elaborat anteriorment acompanyat del vídeo o de les diapositives. Vigila que les imatges del vídeo o de la presentació corresponguen a allò que estàs explicant en cada moment.

10 TREBALL COOPERATIU. Demana als companys i companyes

que valoren la teua intervenció i comenteu entre tots quins aspectes es podrien millorar i com.

33

El programa de Literatura

Literatura. ELS VERSOS: MESURA I TIPUS

La pàgina doble dedicada a aquest programa, que trobarem en les unitats imparelles, permetrà als alumnes conéixer les característiques del llenguatge literari a través de l’anàlisi de textos diversos, així com descobrir els trets definitoris dels textos poètics i teatrals.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

1

d’una paraula

S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els casos següents: d’un text; després de signes que , com ara ; en els al de contes, pel·lícules, de persones, animals, llocs, etc.; i en els cançons, etc.

2

Un vers és en què es divideix un . Si tenen més de huit síl·labes ; si en tenen huit o menys són d’ . els versos són d’

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. El grup nominal

colomes: tipus de planta.

3

4

un de

precedit

Encercla els prefixos d’aquestes paraules i classifica’ls segons què expressen. extraradi

infidel

postdata

submarí

antiadherent

asimètric

intravenós

desagraït

Quan es gi ten de nit, ja fa ti ga des, 8 9 10

7

6

5

3 4

2

1

les ciu tats fan pu dor de ga so li na. 1

2

3

5

4

6

7

8 9 10

Aquesta tècnica també és molt usada per a crear les lletres de les cançons. Fixa-t’hi i ho voràs! CANÇONS POPULARS

Mesura els quatre primers versos del poema i tria la resposta correcta.

1

Tenen el mateix nombre de síl·labes?

Sí. / No.

Quantes síl·labes tenen?

5 síl·labes. / 4 síl·labes.

Quin tipus de versos són?

D’art major. / D’art menor.

Si les dues vocals en contacte es pronuncien en una sola síl·laba, es produeix una sinalefa. La llu na in vi si ble 4

Un di a amb boi ri na

5

1

2

3

4

La lluna, la pruna

La xata merenguera

Vers 1

1 2 3 4 5 6 7

La panderola

Cada dia al dematí

Vers 2

1 2 3 4 5 6 7

Escriu el ritme dels dos primers versos d’una de les altres cançons populars.

Demostra el teu talent 6

Tria els versos que corresponga per fer el poema que se’t demana. Tin en compte les sinalefes i les elisions.

El poema ha de ser de quatre versos, un dels quals ha de ser d’art major, dos de 7 síl·labes i un de 4.

La mar, amiga

sinalefa

de misteris,

Una mar plena d’espuma

Les onades, una a una,

i de records.

m’han portat mil bocinets del teu

5

nom.

jo mai t’oblidaré.

→

3

2

Si només es pronuncia una de les vocals en contacte, es produeix una elisió.

→

1

5

Observa què pot passar quan una paraula d’un vers acaba en vocal i la següent comença en vocal o h i digues quin cas es produeix en el poema Floreta blanca.

2

elisió

18

19

Activitats finals i repàs acumulatiu

Un substantiu.

Un pronom personal.

Un adjectiu.

Un article determinat.

Un verb.

Un determinant que no siga article.

SITUACIÓ

Cada unitat incorpora una bateria d’activitats que permeten refermar els continguts treballats al llarg del tema. Entre aquestes activitats figuren un resum i un esquema que els xiquets hauran de completar a partir del que han estudiat.

Completa amb la grafia que corresponga en cada cas. r

rr

*ei

j

g

taron a

z

s

ro er

v

con ent

b

** *elat * om ra *

ca e

*

*

on e

*

*

En ic

*

* * * no etat *

to ada

biolo ia

a udant

*

ca a

oològic

* *

in isi le

Recorda i explica la diferència entre cada parell de conceptes.

4

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.

comunicació verbal

co * *oc col e * ca uderia *

llenguatge literari

llenguatge no literari

D’altra banda, també s’inclouen en cada tema altres activitats preparades per a repassar continguts d’unitats anteriors, a més d’una Autoavaluació, que permetrà als alumnes ser conscients dels seus progressos en l’aprenentatge (els xiquets podran consultar la clau de correcció d’aquestes proves en la pàgina final de cada volum).

Jo també vull! Ahir vaig conéixer el senyor Marcel·lí, un home major que viu al carrer de les Alfàbegues. Sabeu quina edat té? Quasi cent anys! I té una salut de ferro. Segons ell, tot és gràcies al llibre «Viure sa» de la doctora Cecília Moliner, que dóna un fum de consells per a una vida saludable: dur una bona alimentació, fer exercici físic... Hui mateix aniré a comprar-lo. Jo també vull viure cent anys!

Els signes de puntuació Les majúscules

Determinant + Nucli + Complement

Determinant + Nucli

Determinant + Complement + Nucli

Explica per què s’ha utilitzat cada una de les majúscules del text següent. Una pel·lícula genial L’altre dia vaig anar amb l’oncle Enric al cine. Vam vore «Dies d’aventura». L’heu vista? És una pel·lícula molt divertida. Conta les aventures d’una gosseta que es diu Laila que viatja a Egipte per trobar una poció màgica que cure el seu amo. És genial!

6

ARA EXPLORA TU. Llig la informació següent. Després, digues quina de les cançons populars proposades té en els primers versos el ritme indicat en el quadre del costat.

Exemple

Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art major (de més de huit síl·labes) o d’art menor (de huit síl·labes o menys).

Escriu un grup nominal per a cada estructura. Nucli

5

3. Classifica els versos segons que siguen d’art major o d’art menor.

Un dels procediments més utilitzats pels poetes per a crear ritme consisteix a combinar les síl·labes tòniques i àtones de les paraules d’una manera determinada.

Els versos estan formats per un determinat nombre de síl·labes. La mesura d’un vers és el nombre total de síl·labes que té. En valencià, per mesurar els versos, es compta fins a l’última síl·laba tònica de cada vers.

Escriu un exemple de cada tipus de paraula.

comunicació no verbal

possessius

NEGACIÓ O IDEA CONTRàRIA 4

2. Encercla la sinalefa i l’elisió que hi ha.

LLuïsa March

Els textos poètics són textos literaris escrits generalment en vers. Un vers és cada una de les línies en què es divideix un poema.

3

Nucli

articles

1. Mesura cada un dels versos.

Dorm la nit, oculta entre la boira; els estels no deixen de brillar. Dorm la nit i guarda a la memòria els secrets d’un cel il·luminat.

REPÀS ACUMULATIU

La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint una partícula anomenada

2

Floreta blanca de gessamí, dorms i somies damunt el pit de l’estimada? Oh, dolç jardí, floreta blanca de gessamí. carLes saLvador

1 1

Fes les activitats proposades sobre el poema següent. Dorm la nit

Floreta blanca de gessamí, floreta nua, qui t’ha collit? Blanca estreleta la de cinc pics, entre colomes t’han fet el llit.

pics: puntes.

En aquestes pàgines destaca l’activitat denominada Ara explora tu, concebuda perquè els alumnes comproven que el llenguatge literari està present en molts àmbits de la vida quotidiana. També és interessant l’apartat Demostra el teu talent, on aplicaran el que han aprés a la creació d’un text literari, a partir d’unes pautes senzilles.

ACTIVITATS FINALS

1 3

Floreta blanca

AUTOAVALUACIÓ Escriu V (verdader) o F (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 La paraula furgoneta està formada per prefixació. 2 El substantiu és la paraula més important del grup nominal. 3 Després d’un signe d’admiració (!) s’escriu majúscula. 4 Els textos poètics són els que estan escrits en vers. 5 El demostratiu del grup aquestes caixes fa la funció de complement.

Explica com es mesuren les síl·labes d’un vers en valencià.

20

Activitats especials

21

Competència lectora Millore la lectura 1

Al llarg del llibre s’inclouen algunes propostes que, a banda de treballar els continguts dels programes on es troben incloses, faran que els alumnes desenvolupen altres habilitats. Són de diversos tipus:

cistella

estació

6

2

•  Per a pensar: fomenten l’aprenentatge reflexiu.

Per què creus que pensaven això tots els que coneixien Tom?

Lloc on viu:

Trobes que era justa, la seua situació?

Ofici a què es dedica:

Creus que és important que els xiquets puguen estudiar? Per què? 8

Quin recorregut feia amb el tren?

I què vols inventar?

Qui ho diu? A qui ho diu? Què aconsella aleshores el cap d’estació?

9

10 Escriu una carta al cap de l’estació 5

Escriu el resum de la història explicant què passa abans i què passa després de la conversa anterior.

de Detroit, com si fores Thomas Edison de major, per donar-li les gràcies pel consell que et va donar.

tríptic

Quins productes dels que fabrica l’empresa anomenareu? On els anomenareu? Què direu sobre els serveis que ofereix l’empresa? On ho direu? Fareu algun eslògan que cride l’atenció? Quin? On anirà? – Distribuïu-vos la faena segons les vostres capacitats i aptituds: un que s’encarregue de redactar els textos, un altre de dissenyar el fullet, un altre de buscar imatges...

Demostra que ho saps fer 6

Elaboreu el vostre fullet publicitari tenint en compte els aspectes següents. – Heu de ser coherents a l’hora d’adreçar-vos als receptors del fullet: parleu-los de tu o de vosté, però sempre igual. – Utilitzeu lletres de mides, formes o colors diferents per a destacar els apartats del vostre fullet (presentació de l’empresa, productes que fabrica, serveis que ofereix, eslògan).

Descriu com és Tom, el protagonista de la lectura, basant la teua descripció en exemples extrets del text.

Jo també escric

díptic

Què direu com a presentació de l’empresa? En quina part del fullet posareu aquesta informació?

Aprenc a fer comentaris Què respon aquest?

100

full de mà

– Decidiu entre tots l’estructura del vostre fullet publicitari responent a les preguntes següents.

Quins dels fets que es narren són reals? Quins deu haver inventat l’autora?

Quan tornava cap a casa? Llig i respon.

USA LES TIC. Busca informació en Internet sobre Thomas Edison i respon. Quina relació hi ha entre el que es narra en la lectura i la vida de Thomas Edison?

Què hi portava? Per a què?

4

– Trieu el tipus de fullet publicitari que elaborareu.

EDUCACIÓ CÍVICA. Llig, pensa i respon.

Edat:

On anava Tom cada matí?

•  Usa les TIC: ajuden a desenvolupar la competència digital (recerca d’informació, ús de programes…).

– Poseu en comú les respostes a les preguntes de l’apartat Prepara el teu treball i decidiu entre tots quines utilitzareu per a elaborar el contingut del vostre fullet.

És una llàstima que un xicot tan intel·ligent com aquest no tinga l’oportunitat d’estudiar...

Completa la fitxa següent amb les dades del protagonista de la història.

Respon.

TREBALL COOPERATIU. Ajunta’t amb dos o tres companys més i realitzeu les activitats següents.

B Que els ulls de Tom brillaren a causa de l’alegria i la il·lusió que sentia.

Nom:

3

5

Explique i interprete 7

Comprenc el text

Elabora el teu guió

A Que la llum del sol va pegar directament als ulls de Tom.

– Sense llegir el text, busca les paraules que comencen per aquestes lletres. – Anota el temps que tardes a localitzar cada paraula.

Tria la correcta. Què vol dir aquesta oració de la lectura? Els ulls de Tom s’il·luminaren.

venedors

– Fixa’t en les primeres quatre lletres de cada paraula.

•  Educació cívica: permeten treballar els valors.

•  Treball cooperatiu: mostren els avantatges de l’aprenentatge en equip. Trobareu activitats d’aquest tipus tant en el llibre com en la guia didàctica.

7 8 Treballe expressions del text

Localitza en la lectura aquestes paraules tan ràpidament com pugues.

– Procureu que la informació del fullet siga clara i ordenada, i que l’aspecte final resulte atractiu visualment. 7

Presenteu el fullet davant de la resta de la classe perquè el valoren i expliqueu en veu alta com ha sigut per a vosaltres l’experiència de treballar en equip.

123

9

Així és la guia didàctica La guia del professor es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne l’ús, i s’hi reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne. Cada unitat del llibre es correspon amb un guió didàctic que s’organitza tal com figura més avall.

1

Visitem el metge Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat • La farmàcia.

VOCABULARI

Continguts de la unitat.

SABER

• Formació de paraules: la prefixació.

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 1: activitats i recursos.

• El grup nominal.

• Avaluació inicial.

• L’ús de les majúscules.

• Avaluació de continguts. Unitat 1: models B i A.

El joc del saber

Làmina • La farmàcia.

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3.

CD Comunicació oral

• Programa d’ampliació. Unitat 1.

• Unitat 1: pista 1.

Projectes de treball cooperatiu

CD Lectures

• Projecte del primer trimestre.

• Unitat 1: pista 1.

• Llegir un anunci en veu alta imitant l’estil radiofònic.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Llegir i comprendre una narració: La medecina de Serafí.

• Comprensió lectora.

Quadern de l’alumne

• Banc de dictats.

• Primer trimestre. Unitat 1.

• Deduir una informació a partir de l’escolta d’una conversa.

COMUNICACIÓ ORAL

• Explicar amb llenguatge formal els símptomes d’alguna malaltia.

LECTURA

SABER FER

• Taller de teatre.

• Fitxes d’ortografia.

• Escriure el fullet d’instruccions d’un medicament.

ESCRIPTURA

L’essencial de Llengua

• Anàlisi morfològica.

• Realitzar dictats.

Llibre de lectura

Projectes interdisciplinaris

• Pluja de lletres 6.

• Projecte lingüístic.

Nou diccionari d’ús del valencià

• Programa d’educació en valors.

• La comparació de dos llocs relacionats amb la salut.

TASCA FINAL

Relació dels materials i recursos del projecte per a la unitat didàctica.

MATERIAL D’AULA

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 1.

• Els versos: mesura i tipus.

LITERATURA

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

• Interés per la salut i el món mèdic.

SABER SER

• Capacitat per a posar-se en el lloc dels altres.

FORMACIÓ EN VALORS

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

• Iniciativa per a realitzar accions altruistes. • Valoració de la labor necessària que fan els professionals de la sanitat.

Octubre

Setembre

Novembre

* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en període d'adaptació.

16

17

Suggeriment de temporització.

Enumeració dels propòsits didàctics de cada programa.

Propòsits

1

UNITAT

Visitem el metge

Llegir 4

• Practicar la comprensió auditiva

Llig l’anunci i respon. Quin tipus de producte s’anuncia? Per a què serveix?

i l’expressió oral.

Quin nom té? Quin és el seu eslògan?

• Aprendre i usar termes mèdics sobre afeccions i malalties.

ATURAFRED

Quina imatge acompanya el text? Quina informació aporta?

• Practicar la lectura en veu alta.

les pastilles naturals que reforcen les defenses.

• Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

5

ATURAFRED... i adéu als refredats!

Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio. Si vols, pots canviar les dades que t’interessen i fer l’anunci d’un producte diferent.

Previsió de dificultats

Escriure

• A alguns alumnes els pot resultar complicat escriure el fullet d’instruccions d’un medicament si mai n’han llegit un. Per això, podeu portar a classe diversos fullets de medicaments senzills per tal que s’hi familiaritzen. • Si els alumnes no solen escoltar la ràdio, deixeu que escolten algun anunci radiofònic per a prendre’l com a model en l’activitat 5.

6

Escoltar 1

pista 1

Escolta, dedueix i copia’n tres. Què fa la metgessa amb la malalta? Li pren la tensió.

2

• Advertiments dels medicaments – No l’useu en xiquets menors de sis anys. – No l’apliqueu sobre ferides. – Consulteu el metge abans d’usar-lo. – Aquest medicament pot produir somnolència.

L’ausculta.

Li revisa les orelles.

La punxa.

Li revisa la gola.

COMPOSICIÓ. De què estan fetes?

POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?

PROPIETATS. Per a què s’usen?

PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?

SABER FER TASCA FINAL

Dedueix pel context i relaciona. Per a què s’usa cada medicament?

La comparació de dos llocs relacionats amb la salut

1 expectorant

Per a combatre la tos.

2 antitussigen

Per a rebaixar la febre.

3 antipirètic

Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.

Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil? En què t’has de fixar per a fer una comparació? A l’hora de comparar dos llocs, creus que és necessari seguir algun ordre? Per què?

Parlar 3

Inventa i escriu un fullet per a les pastilles de l’anunci anterior que tinga els apartats següents.

Li pren la temperatura.

Si et cal, torna a escoltar l’audició.

Més recursos

Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre. Tinc molt de mal de cap.

Se m’ha unflat l’orella.

Em cou la gola.

Em roda el cap.

No vaig bé al bany.

Tinc ganes de vomitar.

inflamació

migranya

mareig

restrenyiment

nàusees

irritació

Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns continguts essencials del valencià.

6

Suggeriments i comentaris relacionats amb les activitats del llibre de l’alumne.

10

1

NOTES

Si aquest hivern no vols passar ni un sol dia malalt al llit...

Suggeriments didàctics En aquest apartat pretenem potenciar les habilitats lingüístiques bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) des de l’eix temàtic de la visita al metge. Tracteu que els xiquets se senten a gust i tinguen curiositat per aprendre noves formes d’expressar-se en aquest camp. Deixeu que conten, si en tenen, les seues experiències amb el metge. Quan abordeu les activitats 1 i 2, demaneu als alumnes que escolten atentament la pista 1 del CD Comunicació oral. Recordeu-los que el silenci i l’atenció són importants en aquests moments. Reproduïu la pista les vegades que considereu necessàries i, en la darrera escolta, poseu la pausa en els llocs clau. Si els alumnes no coneixen el verb auscultar, relacioneu-lo amb escoltar per tal que el recor-

18

7

den, dient-los que el nou verb vol dir precisament ‘escoltar els sorolls dels òrgans’, especialment el cor i els pulmons. Igualment, podeu mostrar-los la semblança de tussigen amb tossir i expectorant amb pectoral per tal que els siga més fàcil recordar les noves paraules. En l’activitat 5, recordeu als alumnes que l’objectiu de la publicitat és vendre un producte. Per tant, quan lligen l’anunci en veu alta, convé que adopten un to de veu entusiasta i alegre. Feu-los notar que els punts suspensius marquen una pausa que han de respectar, i que té com a objectiu provocar l’atenció de l’oient. Expliqueu que el fet d’usar lletres majúscules en el nom del producte recalca la seua importància, que ells poden marcar elevant el to de veu. Si els alumnes decideixen canviar les dades i inventar l’anunci d’un producte diferent, proposeu-los que siga també un me-

dicament: convé que abans es pregunten quines propietats curatives té, a quines persones podria interessar, de quina manera els podrien animar a comprar-lo, etc. En acabar l’activitat, podeu plantejar una reflexió sobre la diferència entre prevenció i cura: pregunteu-los quines afeccions o malalties (refredat o constipat, mal de panxa…) es poden evitar practicant hàbits saludables (prevenció), cosa que fa innecessari prendre medicaments (cura). Al final de la pàgina 7 s’anuncia la tasca final de la unitat, de l’apartat Saber Fer. Deixeu que responguen oralment a les qüestions plantejades i sondegeu quins llocs relacionats amb la salut coneixen (farmàcia, ambulatori, clínica, hospital…).

Solucions 1 L’ausculta. Li pren la temperatura. Li revisa la gola. 2 1 (expectorant): Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori. 2 (antitussigen): Per a combatre la tos. 3 (antipirètic): Per a rebaixar la febre. 3 • Tinc molt de mal de cap → migranya. • Em cou la gola → irritació. • No vaig bé al bany → restrenyiment. • Se m’ha unflat l’orella → inflamació. • Em roda el cap → mareig. • Tinc ganes de vomitar → nàusees. 4 RM (Resposta model) • Unes pastilles. Per a reforçar les defenses. • Aturafred. «Aturafred... i adéu als refredats!». • Un flascó amb unes manetes amb què diu adéu al refredat. Les fulles de l’etiqueta suggereixen que és un medicament natural. 5 i 6 RL (Resposta lliure).

19

Respostes a les activitats del llibre de l’alumne.

Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ Mireia i Toni s’aturaren també, mirant-lo com si fóra extraterrestre. Guillem s’explicà:

• Llegir un text narratiu amb

–Parle de Serafí, caram! Si està malalt dels pulmons, necessita aire pur... No? Aire de la mar, de la muntanya...

una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

Guillem, ignorant les rialles, només digué:

esclatat: expressat un sentiment de sobte perquè no es pot aguantar més.

–Exactament. Una estona després, quan arribaren a casa, els tres companys tenien claríssim quin era l’objectiu.

• Si no ho saben, aclariu als

Espai per a anotacions personals.

quequejà: parlà interrompent-se i repetint síl·labes.

–Com que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’excursió a l’hospital?

Previsió de dificultats

Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’hora de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famílies. I tots ho aconseguiren, encara que hi hagué qui necessità arribar quasi a les llàgrimes.

alumnes la diferència entre la paraula medecina que ix en el títol del conte (sinònim de ‘medicament’ o ‘fàrmac’) i medicina (‘Ciència i art de curar, alleujar i previndre les malalties del cos humà’).

Dilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un espectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni quaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per contra, hi havia tota una col·lecció de flascons i de botelles de plàstic i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcertada, quequejà:

La medecina de Serafí Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del pati a la cuina, del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria. Serafí estava ingressat a l’hospital! Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera malalt. I, menys encara, a l’hospital!

SABER MÉS Les narracions solen estructurar-se en tres parts. El plantejament és la part on es presenten els personatges i es descriu la situació en què es troben. El nus o trama és la part on s’explica tot el que fan els personatges per resoldre el problema plantejat. El desenllaç és la part on es conta com acaba la història.

Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa sense ell... –Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà. La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca. A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà convençut: –Necessita aire pur!

–Què... què... és... to-tot això? Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que donara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar per ell, el xiquet explicà: –És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la mestra continuava fent cara de sorpresa, continuà–: És per a Serafí. Tots hem eixit al camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de l’hospital... Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca, com si vinguera d’un lloc molt llunyà.

FITXER ORTOGRÀFIC

–És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà!

Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura.

Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del barri, de la ciutat sencera. Serafí havia esclatat en rialles en vore el regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medecina es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que compliria la seua paraula.

impossible convençut col·lecció

8

9

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els alumnes es fixen en el títol i en la il·lustració que encapçala la pàgina i motiveu-los a especular sobre el contingut de la història que llegiran. Anuncieu-los que durant la sessió de hui parlareu de les tres parts en què s’estructuren les narracions: plantejament, nus i desenllaç. Abans de llegir el text al marge que ho explica, podeu demanar si algun és capaç de definir cada una d’aquestes parts amb les seues paraules. Recordeu que abans d’efectuar la lectura de cada unitat, podeu deixar que els alumnes escolten l’audició del text, que trobareu en el CD Lectures (en aquesta unitat, pista 1).

LECTURA Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta de la narració, durant la qual és important que subratllen totes les paraules que no entenguen i que les busquen en el diccionari. Si ho trobeu convenient, podeu animar-los que marquen en el text quin fragment correspon al plantejament, quin al nus i quin al desenllaç. En acabar la lectura atenta, convé que facen la lectura del text en veu alta. Aprofiteu que el text té diàlegs per a assignar als alumnes els papers de Guillem, Mireia, Toni, Agnés i el narradors. DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu si els tons de veu dels alumnes durant la lectura en veu alta s’adeqüen a l’actitud i els sentiments dels personatges, els quals, al llarg de la història, manifesten tristor, sor-

Competències

presa i eufòria. Pregunteu-los com es deu haver sentit el bidell en trobar-se els pots plens d’aire i si pensen que un estat d’ànim positiu pot influir d’alguna manera en la curació d’una malaltia.

Autonomia i iniciativa personal. Valoreu positivament la iniciativa de Guillem, el protagonista de la lectura, per a ajudar el bidell en un moment personal difícil i fer que tots s’hi impliquen. Introduïu als alumnes el concepte d’empatia i recordeu-los que posar-se en el lloc dels altres i tractar d’entendre els seus sentiments per a ajudar-los és un exercici que els fa millors persones.

En la part inferior dreta de la segona pàgina de la lectura trobareu un Fitxer ortogràfic amb paraules d’ús habitual que tenen alguna particularitat ortogràfica que les fa susceptibles de confusió. En el d’aquesta unitat, convé remarcar que impossible s’escriu amb ss, i convençut amb ç, i que es tracta de dues grafies distintes que tenen un so idèntic (s sorda). Igualment, en col·lecció, podeu recordar-los algunes altres paraules començades per col- porten l·l (col·legi, col·lega, col·lecció, col·laborar, col·locar…). Tracteu que els mateixos alumnes intenten reflexionar sobre la particularitat ortogràfica que presenta cada paraula i que han de recordar.

20

21

Orientacions metodològiques aplicables al desenvolupament de la classe.

Suggeriments per al desenvolupament de les competències.

Literatura. LA RIMA

3 7 Observa l’anàlisi l’anàlisi mètrica mètrica d’aquest d’aquest poema poema ii relaciona. relaciona. Què Què indica indica cada cada número? número? 33 Observa

Propòsits

La gavina

•   Conéixer i distingir els dos tipus  de rima: consonant i assonant.

Bancs de paraules i oracions, adreces web, materials de consulta i textos diversos relacionats amb el contingut de la pàgina.

Com roda el port la gavina i es capbussa de valent, tallant el gregal barrina, sembla que la porta el vent.

Més recursos

Volta el far i creua l’ona dient adéu als velers, albira d’allí la lloma i el fossar dels mariners.

•  Poema en rima consonant Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Veles e vents (fragment)

De l’alba al vespre, gavina, vola que vola, volant ara el port té una boirina que no esborra el teu encant. enric soler i GoDes

La La seua seua cara cara pigada pigada

1

La La seua seua cara cara pigada pigada és és una una coca coca de de pésols, pésols, és és una una nit nit estrellada, estrellada, un un pastís pastís de de llavoretes llavoretes ii una una prada prada esguitada esguitada de de floretes floretes xicotetes. xicotetes.

77 aa 77 –– 77 aa

La rima pot ser de dos tipus. La rima és consonant si coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica. Exemple: pomada-daurada. La rima és assonant si només coincideixen les vocals a partir de l’última vocal tònica. Exemple: roda-hora.

7a 7a 7b 7b

Diem que hi ha rima quan els sons finals d’una paraula coincideixen totalment o parcialment amb els sons finals d’una altra paraula a partir de l’última vocal tònica.

fossar: cementeri.

Que les paraules finals d’aquests versos rimen entre si.

3

Que l’última paraula del vers no rima amb cap altra del poema.

7c 7c 7d 7d

B B

7a 7a

7a 7a 7b 7b

7e 7e

7– 7– 7d 7d

7a 7a

C C

7a 7a 7b 7b

7e 7e

7a 7a 7e 7e

7d 7d

7e 7e

7a 7a

7– 7–

7e 7e

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7e 7e

per per aa cada cada solució, solució, comprova comprova si si té té oo no no té té rima rima ii digues digues de de quin quin tipus tipus és. és. Sabies Sabies que que és és més més fàcil fàcil recordar recordar un un text text sisi té té paraules paraules que que rimen rimen que que sisi no no en en té? té? Per Per això, això, molts molts dels dels textos textos que que han han arribat arribat fins fins aa nosaltres nosaltres per per transmissió transmissió oral, oral, com com ara ara les les endevinalles, endevinalles, solen solen contindre contindre algun algun tipus tipus de de rima. rima. Comprovem-ho! Comprovem-ho! l’ou l’ou

el el caragol caragol

la la lluna lluna

la la clau clau

Copia l’última paraula dels quatre primers versos del poema i fes les activitats següents. 2. Fixa’t en les paraules que tenen la mateixa vocal tònica i subratlla les lletres que tenen iguals a partir d’aquesta. 3. Digues si les paraules finals dels quatre primers versos del poema La gavina rimen en consonant o en assonant i justifica-ho.

Demostra el teu talent 6

Tria la paraula adequada per a cada vers tenint en compte l’esquema mètric proposat i completa el poema. Barqueta de vela Barqueta de

Encercla les paraules que rimen amb onada i classifica-les. fada

muralla

platja

moda

mamà

diana

tronada

teulada

EN CONSONANT

5a

que creues la perseguint l’

RIMEN AMB ONADA

El far, des de

EN ASSONANT

et veu mar i de tu, s’

. ,

vela / motor

5–

mar / badia

5b

matinada / aurora

5a

dalt / terra

5–

fons / endins

5b

enamora / enyora

48

49

Suggeriments didàctics

Solucions

Abans de tractar el tema de la rima, podeu organitzar una lectura del poema La gavina. De primer, deixeu que el lligen en silenci. A l’hora de fer-ne la lectura en veu alta, podeu assignar un vers a cada alumne, de manera que dotze xiquets lligen de forma coordinada. Per a fer-ho més divertit, cada alumne pot interpretar amb gestos la situació que es descriu en el vers que li ha pertocat llegir.

1 1. Gavina, valent, barrina, vent. 2. Gavina i barrina, valent i vent. 3. Rimen en consonant, perquè coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica.

Quan abordeu els conceptes de rima consonant i rima assonant, expliqueu-los que la rima consonant es diu també rima absoluta, perquè les paraules rimades acaben absolutament igual. En la rima assonant, en canvi, només coincideixen les vocals. Contrasteu els conceptes de consonant i vocal a fi que ho entenguen millor.

7c 7c 7d 7d

7b 7b

ARA EXPLORA EXPLORA TU. TU. Llig Llig la la informació informació següent. següent. Després, Després, busca busca una una endevinalla endevinalla 55 ARA

1. Encercla la vocal tònica de cada paraula.

2

El nombre de síl·labes de cada vers. 2

77 bb 77 aa 77 bb

7a 7a

SOLuCIONS SOLuCIONS 1

3

Analitza mètricament mètricament el el poema poema La La gavina gavina ii digues digues quin quin d’aquests d’aquests esquemes esquemes lili correspon. correspon. 44 Analitza

un dels recursos utilitzats per a donar sonoritat als poemes és la rima.

albira: veu de lluny.

UNITAT

NOTES

M Maria aria D Dolors olors P Pellicer ellicer

A A barrina: es deixa caure verticalment durant el vol.

Ausiàs MArch

64

1

flascons: recipients menuts, semblants a les botelles, que contenen líquids o pólvores.

–Al revés –digué Guillem.

sol estructurar una narració (plantejament, nus i desenllaç).

UNITAT

NOTES

bidell: persona que atén la porteria i fa encàrrecs en una escola.

–I què vols? –preguntà Mireia, amb una rialleta–. Que el traguem de l’hospital i el portem d’excursió?

• Distingir les parts en què se

Comentaris sobre les dificultats que poden sorgir durant l’exposició dels continguts.

1 7

Propòsits

2 EN CONSONANT: fada, tronada, moda, teulada. EN ASSONANT: platja, muralla, diana. 3 1 El nombre de síl·labes de cada vers. 2 Que l’última paraula del vers no rima amb cap altra del poema. 3 Que les  paraules finals d’aquests versos rimen entre si.

4 Correspon a l’esquema C. 5 RM. L’ou ▶ Una capseta redoneta, / tota blanca i menudeta. / Si m’obris no em pots tancar, / i fregit em pots menjar (rima consonant). El caragol ▶ No té cames i camina, / va carregat dia i nit, / no és cap bou i porta banyes, / no és abe-

lla ni és cabrit (rima assonant). La lluna ▶ Estic sempre de viatge, / sense maleta ni bastó, / a voltes semble un formatge / i a voltes un tros de meló (rima consonant). La clau ▶ És una creu per als lladres, / i t’estalvia els ensurts. / De seguida que li ho manes / entra, encaixa, gira i surt (rima assonant).

6 Barqueta de vela, / que creues la mar, / perseguint l’aurora, / El far des de terra, / et veu mar endins, / i de tu s’enamora.

Competències Competència  matemàtica,  científica  i  tecnològica. L’anàlisi mètrica i el comptatge de síl·labes de l’activitat  4 posa en relació la poesia amb les matemàtiques. Consciència i expressió cultural. L’elecció de versos segons una mètrica determinada que es demana en l’activitat

6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb els recursos de la poesia i a fomentar la seua creativitat.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Crear un poema amb paronomàsia. Un exercici creatiu i motivador per a relacionar els parònims que han estudiat en Vocabulari amb l’estudi de la rima és la composició d’un poema amb parònims. Podeu establir dos nivells de dificultat: en el nivell fàcil, usaran un parònim al final de cada vers, en l’avançat, provaran d’introduir-ne també al llarg d’un vers per a donar més musicalitat al poema. Oferiu-los models en què inspirar-se escrivint en la pissarra alguns versos que continguen parònims: Balla damunt la palla, Visc del vesc que busque al bosc…

Activitats per a reforçar i millorar l’aprenentatge.

65

11

El llibre Llengua 6, per a sisé curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: Teresa Broseta Fandos Rosa Isabel García de Blas Lluïsa March Soler Empar Tortosa Sanz IL·LUSTRACIÓ ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado) EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.

PRIMÀRIA

Llengua

Mapa de continguts Competència Competència lectora lectora

Unitat Unitat

1 1 Visitem Visitem el metge el metge

L’estructura L’estructura de la denarració la narració

La farmàcia La farmàcia Formació Formació de paraules: de paraules: la prefixació la prefixació

El conflicte El conflicte

Els aliments Els aliments Formació Formació de paraules: de paraules: la sufixació la sufixació

El marc El marc de la denarració la narració

El taller El taller de pintura de pintura LesLes paraules paraules parònimes parònimes

El desenllaç El desenllaç

El gimnàs El gimnàs Eufemismes Eufemismes i paraules i paraules tabútabú

Estructura Estructura de la denotícia la notícia

El naixement El naixement d’und’un bebé bebé LesLes paraules paraules onomatopeiques onomatopeiques

Els personatges Els personatges

La planta La planta de reciclatge de reciclatge Precisió Precisió lèxica lèxica

El protagonista El protagonista

La botiga La botiga de llums de llums Paraules Paraules individuals individuals i col·lectives i col·lectives

Els personatges Els personatges secundaris secundaris

L’oficina L’oficina LesLes frases frases fetes fetes i lesi interjeccions les interjeccions

Els diàlegs Els diàlegs en laennarració la narració

La ciència-ficció La ciència-ficció LesLes sigles sigles

LesLes instruccions instruccions

L’escena L’escena d’und’un conte conte Els neologismes Els neologismes

6 6 La medecina La medecina de Serafí de Serafí

2 2 Cuidem Cuidem l’alimentació l’alimentació

22 22 La funció La funció

3 3 Descobrim Descobrim l’art l’art

36 36 AmbAmb els ulls els ulls del cor del cor

4 4 EnsEns mantenim mantenim en en forma forma

52 52 Dóna’m Dóna’m la mà la mà

5 5 La La família família creix creix

66 66 Sorpresa Sorpresa al Biozoo al Biozoo

6 6 Aprenem Aprenem a reciclar a reciclar

82 82 L’alquimista L’alquimista

7 7 Quants Quants invents! invents!

96 96 El somni El somni de Tom de Tom

8 8 Treballem Treballem amb amb altres altres

112112 La màquina La màquina perfecta perfecta

9 9 Explorem Explorem l’espai l’espai

126126 NitsNits sense sense llunalluna

1010UnUn món món dede llegendes llegendes

Vocabulari Vocabulari

142142 ComCom vorevore un trol un trol (i no(i morir no morir en l’intent) en l’intent)

1111Viatgem Viatgem al cor al cor dede la Terra la Terra156156

L’autor L’autor i el narrador i el narrador La cova La cova delsdels Misteris Misteris

LesLes coves coves Els estrangerismes Els estrangerismes

1212UnUn mar mar d’aventures d’aventures

Tipus Tipus de narradors de narradors

El port El port Els arcaismes Els arcaismes

172172 Un dia Un de dia sort de sort

finAL finAL D’ETApA: D’ETApA: fiTXES fiTXES DEDE COMpETÈnCiA COMpETÈnCiA LECTORA LECTORA

187187

ApÈnDiX ApÈnDiX VERBAL VERBAL

219219

2 14

Gramàtica Gramàtica

Ortografia Ortografia

Saber ferfer Saber

Literatura Literatura

El grup nominal El grup nominal

de majúscules les majúscules L’úsL’ús de les

Expressió escrita: Els versos: mesura i tipus Expressió escrita: Els versos: mesura i tipus la comparació de dos la comparació de dos llocsllocs relacionats la salut relacionats ambamb la salut

Els demostratius Els demostratius

Repàs d’accentuació Repàs d’accentuació

Expressió Expressió oral:oral: l’explicació d’una recepta l’explicació d’una recepta

Els possessius Els possessius

L’accentuació diacrítica L’accentuació diacrítica

Expressió escrita: Expressió escrita: un treball d’investigació un treball d’investigació

Numerals i indefinits Numerals i indefinits

La dièresi La dièresi

Expressió Expressió oral:oral: un col·loqui sobre l’esport un col·loqui sobre l’esport

L’adverbi. L’adverbi. locucions adverbials LesLes locucions adverbials

El guionet El guionet

Expressió escrita: estrofes Expressió escrita: LesLes estrofes entrada un blog unauna entrada per per a una blog

Els enllaços Els enllaços

dehla h L’úsL’ús de la

Expressió Expressió oral:oral: conferència sobre unauna conferència sobre reciclatge reciclatge

El verb (I). Arrel El verb (I). Arrel i desinències. i desinències. Models de conjugació Models de conjugació

detxx,i tx L’úsL’ús de x, ig i ig

Expressió escrita: Expressió escrita: la descripció objecte la descripció d’und’un objecte

El verb (II). Nombre, El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. persona, temps i mode. Els temps verbals Els temps verbals

L’úsL’ús de xdei ixx i ix

Expressió escrita: Expressió escrita: un fullet publicitari un fullet publicitari

Verbs regulars i irregulars Verbs regulars i irregulars

La partició de paraules La partició de paraules

Expressió escrita: Expressió escrita: un còmic sobre l’espai un còmic sobre l’espai

L’oració. El subjecte L’oració. El subjecte

L’apòstrof i la contracció L’apòstrof i la contracció

Expressió Expressió oral:oral: la narració conte la narració d’und’un conte o una llegenda o una llegenda

El predicat nominal. El predicat nominal. L’atribut L’atribut

El punt i coma El punt i coma els punts suspensius i elsi punts suspensius

Expressió escrita: Expressió escrita: un fullet d’informació un fullet d’informació turística turística

El predicat verbal. El predicat verbal. Els complements Els complements

Els parèntesis, les cometes Expressió Expressió Els parèntesis, les cometes oral:oral: i el guió entrevista en directe i el guió unauna entrevista en directe

La rima La rima

Els recursos literaris Els recursos literaris

El text teatral: diàlegs El text teatral: diàlegs i acotacions i acotacions

L’obra teatral: i escena L’obra teatral: acteacte i escena

3 15

1

Visitem el metge

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• La farmàcia. • Formació de paraules: la prefixació.

GRAMÀTICA

• El grup nominal.

ORTOGRAFIA

• L’ús de les majúscules.

LITERATURA

• Els versos: mesura i tipus.

COMUNICACIÓ ORAL

LECTURA

SABER FER

ESCRIPTURA

• Deduir una informació a partir de l’escolta d’una conversa. • Explicar amb llenguatge formal els símptomes d’alguna malaltia.

• Llegir un anunci en veu alta imitant l’estil radiofònic. • Llegir i comprendre una narració: La medecina de Serafí.

• Escriure el fullet d’instruccions d’un medicament. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• La comparació de dos llocs relacionats amb la salut.

• Interés per la salut i el món mèdic.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Capacitat per a posar-se en el lloc dels altres. • Iniciativa per a realitzar accions altruistes. • Valoració de la labor necessària que fan els professionals de la sanitat.

16

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 1: activitats i recursos.

• Avaluació inicial.

El joc del saber

• Avaluació de continguts. Unitat 1: models B i A. • Avaluació per competències. Prova de la unitat 1.

Ensenyament individualitzat

MATERIAL D’AULA Làmina • La farmàcia.

• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3.

CD Comunicació oral

• Programa d’ampliació. Unitat 1.

•  Unitat 1: pista 1.

Projectes de treball cooperatiu

CD Lectures

• Projecte del primer trimestre.

•  Unitat 1: pista 1.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Taller de teatre. •  Comprensió lectora.

Quadern de l’alumne

• Banc de dictats.

• Primer trimestre. Unitat 1.

• Fitxes d’ortografia.

L’essencial de Llengua

•  Anàlisi morfològica.

Projectes interdisciplinaris • Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura •  Pluja de lletres 6.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Setembre

Octubre

Novembre

* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en període d’adaptació.

17

Propòsits

1

Visitem el metge

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Aprendre i usar termes mèdics sobre afeccions i malalties.

• Practicar la lectura en veu alta. • Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Previsió de dificultats • A alguns alumnes els pot resultar complicat escriure el fullet d’instruccions d’un medicament si mai n’han llegit un. Per això, podeu portar a classe diversos fullets de medicaments senzills per tal que s’hi familiaritzen. • Si els alumnes no solen escoltar la ràdio, deixeu que escolten algun anunci radiofònic per a prendre’l com a model en l’activitat 5.

Escoltar 1

2

pista 1

Escolta, dedueix i copia’n tres. Què fa la metgessa amb la malalta? Li pren la tensió.

Li pren la temperatura.

L’ausculta.

Li revisa les orelles.

La punxa.

Li revisa la gola.

Dedueix pel context i relaciona. Per a què s’usa cada medicament? Si et cal, torna a escoltar l’audició.

Més recursos • Advertiments dels medicaments – No l’useu en xiquets menors de sis anys. – No l’apliqueu sobre ferides. – Consulteu el metge abans d’usar-lo. – Aquest medicament pot produir somnolència.

1 expectorant

Per a combatre la tos.

2 antitussigen

Per a rebaixar la febre.

3 antipirètic

Per a traure fora els mocs de l’aparell respiratori.

Parlar 3

Expressa de manera més formal aquests símptomes usant les paraules del quadre. Tinc molt de mal de cap.

Se m’ha unflat l’orella.

Em cou la gola.

Em roda el cap.

No vaig bé al bany.

Tinc ganes de vomitar.

inflamació

migranya

mareig

restrenyiment

nàusees

irritació

6

Suggeriments didàctics En aquest apartat pretenem potenciar les habilitats lingüístiques bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) des de l’eix temàtic de la visita al metge. Tracteu que els xiquets se senten a gust i tinguen curiositat per aprendre noves formes d’expressar-se en aquest camp. Deixeu que conten, si en tenen, les seues experiències amb el metge. Quan abordeu les activitats 1 i 2, demaneu als alumnes que escolten atentament la pista 1 del CD Comunicació oral. Recordeu‑los que el silenci i l’atenció són importants en aquests moments. Reproduïu la pista les vegades que considereu necessàries i, en la darrera escolta, poseu la pausa en els llocs clau. Si els alumnes no coneixen el verb auscultar, relacioneu-lo amb escoltar per tal que el recor-

18

den, dient-los que el nou verb vol dir precisament ‘escoltar els sorolls dels òrgans’, especialment el cor i els pulmons. Igualment, podeu mostrar-los la semblança de tussigen amb tossir i expectorant amb pectoral per tal que els siga més fàcil recordar les noves paraules. En l’activitat 5, recordeu als alumnes que l’objectiu de la publicitat és vendre un producte. Per tant, quan lligen l’anunci en veu alta, convé que adopten un to de veu entusiasta i alegre. Feu-los notar que els punts suspensius marquen una pausa que han de respectar, i que té com a objectiu provocar l’atenció de l’oient. Expliqueu que el fet d’usar lletres majúscules en el nom del producte recalca la seua importància, que ells poden marcar elevant el to de veu. Si els alumnes decideixen canviar les dades i inventar l’anunci d’un producte diferent, proposeu-los que siga també un me-

UNITAT

Llegir 4

Llig l’anunci i respon.

Quin nom té? Quin és el seu eslògan?

ATURAFRED

Quina imatge acompanya el text? Quina informació aporta?

5

NOTES

Si aquest hivern no vols passar ni un sol dia malalt al llit...

Quin tipus de producte s’anuncia? Per a què serveix?

1

les pastilles naturals que reforcen les defenses.

ATURAFRED... i adéu als refredats!

Llig en veu alta l’anunci anterior com si el retransmeteres per ràdio. Si vols, pots canviar les dades que t’interessen i fer l’anunci d’un producte diferent.

Escriure 6

Inventa i escriu un fullet per a les pastilles de l’anunci anterior que tinga els apartats següents. COMPOSICIÓ. De què estan fetes?

POSOLOGIA. Com i quan s’han de prendre?

PROPIETATS. Per a què s’usen?

PRECAUCIONS. Qui no les ha de prendre? Per què?

SABER FER TASCA FINAL

La comparació de dos llocs relacionats amb la salut Has hagut de descriure alguna vegada un lloc comparant-lo amb un altre? Et va resultar fàcil o difícil? En què t’has de fixar per a fer una comparació? A l’hora de comparar dos llocs, creus que és necessari seguir algun ordre? Per què? Al final d’aquesta unitat podràs comprovar si SAPS FER la comparació de dos llocs per escrit. Abans llegiràs un conte sobre la salut, treballaràs vocabulari sobre la farmàcia que et servirà per a la descripció final i repassaràs alguns continguts essencials del valencià.

7

dicament: convé que abans es pregunten quines propietats curatives té, a quines persones podria interessar, de quina manera els podrien animar a comprar-lo, etc. En acabar l’activitat, podeu plantejar una reflexió sobre la diferència entre prevenció i cura: pregunteu-los quines afeccions o malalties (refredat o constipat, mal de panxa…) es poden evitar practicant hàbits saludables (prevenció), cosa que fa innecessari prendre medicaments (cura). Al final de la pàgina 7 s’anuncia la tasca final de la unitat, de l’apartat Saber Fer. Deixeu que responguen oralment a les qüestions plantejades i sondegeu quins llocs relacionats amb la salut coneixen (farmàcia, ambulatori, clínica, hospital…).

 

Solucions 1   L’ausculta. Li pren la temperatura. Li revisa la gola. 2   1 (expectorant): Per a traure fora els mocs de l’aparell res-

piratori. 2 (antitussigen): Per a combatre la tos. 3 (antipirètic): Per a rebaixar la febre.

3 • Tinc molt de mal de cap → migranya. • Em cou la gola → irritació. • No vaig bé al bany → restrenyiment. • Se m’ha unflat l’orella → inflamació. • Em roda el cap → mareig. • Tinc ganes de vomitar → nàusees. 4 RM (Resposta model) • Unes pastilles. Per a reforçar les defenses. • Aturafred. «Aturafred... i adéu als refredats!». • Un flascó amb unes manetes amb què diu adéu al refredat. Les fulles de l’etiqueta suggereixen que és un medicament natural. 5 i 6 RL (Resposta lliure).

19

Competència lectora. L’ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Distingir les parts en què se sol estructurar una narració (plantejament, nus i desenllaç).

Previsió de dificultats •  Si no ho saben, aclariu als alumnes la diferència entre la paraula medecina que ix en el títol del conte (sinònim de ‘medicament’ o ‘fàrmac’) i medicina (‘Ciència i art de curar, alleujar i previndre les malalties del cos humà’).

La medecina de Serafí Aquell divendres, la notícia corregué com la pólvora del pati a la cuina, del menjador a les aules i del gimnàs a la secretaria. Serafí estava ingressat a l’hospital!

SABER MÉS Les narracions solen estructurar-se en tres parts. El plantejament és la part on es presenten els personatges i es descriu la situació en què es troben. El nus o trama és la part on s’explica tot el que fan els personatges per resoldre el problema plantejat. El desenllaç és la part on es conta com acaba la història.

Serafí era el bidell de l’escola, un home tan simpàtic que tot el món l’adorava i amb tanta energia que semblava impossible que estiguera malalt. I, menys encara, a l’hospital! Els xiquets i les xiquetes de sisé s’amuntonaren immediatament al voltant de la seua tutora. Volien saber com estava Serafí, si podien anar a visitar-lo i, sobretot, quan tornaria. L’escola no era la mateixa sense ell... –Serafí pateix una malaltia respiratòria –els va explicar Agnés, la tutora–. Ni tan sols els metges saben dir-nos quan tornarà. La preocupació i el silenci caigueren sobre la classe de sisé com un mantell de neu i en tot el dia no es va sentir ni el vol d’una mosca. A la vesprada, anant cap a casa, Guillem s’aturà de sobte i exclamà convençut: –Necessita aire pur!

8

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els alumnes es fixen en el títol i en la il·lustració que encapçala la pàgina i motiveu-los a especular sobre el contingut de la història que llegiran. Anuncieu-los que durant la sessió de hui parlareu de les tres parts en què s’estructuren les narracions: plantejament, nus i desenllaç. Abans de llegir el text al marge que ho explica, podeu demanar si algun és capaç de definir cada una d’aquestes parts amb les seues paraules. Recordeu que abans d’efectuar la lectura de cada unitat, podeu deixar que els alumnes escolten l’audició del text, que trobareu en el CD Lectures (en aquesta unitat, pista 1).

20

LECTURA Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta de la narració, durant la qual és important que subratllen totes les paraules que no entenguen i que les busquen en el diccionari. Si ho trobeu convenient, podeu animar-los que marquen en el text quin fragment correspon al plantejament, quin al nus i quin al desenllaç. En acabar la lectura atenta, convé que facen la lectura del text en veu alta. Aprofiteu que el text té diàlegs per a assignar als alumnes els papers de Guillem, Mireia, Toni, Agnés i el narradors. DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu si els tons de veu dels alumnes durant la lectura en veu alta s’adeqüen a l’actitud i els sentiments dels personatges, els quals, al llarg de la història, manifesten tristor, sor-

1 7 Mireia i Toni s’aturaren també, mirant-lo com si fóra extraterrestre. Guillem s’explicà:

1

NOTES

bidell: persona que atén la porteria i fa encàrrecs en una escola.

–Parle de Serafí, caram! Si està malalt dels pulmons, necessita aire pur... No? Aire de la mar, de la muntanya...

UNITAT

flascons: recipients menuts, semblants a les botelles, que contenen líquids o pólvores.

–I què vols? –preguntà Mireia, amb una rialleta–. Que el traguem de l’hospital i el portem d’excursió? –Al revés –digué Guillem.

quequejà: parlà interrompent-se i repetint síl·labes.

–Com que al revés? –se’n rigué Toni–. Què vols? Que portem l’excursió a l’hospital? Guillem, ignorant les rialles, només digué:

esclatat: expressat un sentiment de sobte perquè no es pot aguantar més.

–Exactament. Una estona després, quan arribaren a casa, els tres companys tenien claríssim quin era l’objectiu. Aquella vesprada tiraren fum els telèfons i els ordinadors i, a l’hora de sopar, tota la classe de sisé demanà el mateix a les seues famílies. I tots ho aconseguiren, encara que hi hagué qui necessità arribar quasi a les llàgrimes. Dilluns de matí, a l’hora d’entrar a classe, Agnés es trobà amb un espectacle inesperat. Damunt dels pupitres no hi havia llibres, ni quaderns, ni bolígrafs, ni retoladors... Res del que era habitual! Per contra, hi havia tota una col·lecció de flascons i de botelles de plàstic i de vidre, de totes les mides i de tots els colors. Agnés, desconcertada, quequejà: –Què... què... és... to-tot això? Els ulls de tota la classe es clavaren en Guillem, esperant que donara les explicacions oportunes. Vist que ningú s’animava a parlar per ell, el xiquet explicà: –És aire, Agnés. Aire pur! –Però, com que la mestra continuava fent cara de sorpresa, continuà–: És per a Serafí. Tots hem eixit al camp o a la platja aquest cap de setmana i li hem portat tot l’aire pur que hem pogut. Com que està malalt dels pulmons i no pot eixir de l’hospital... Agnés s’emocionà. Se li notà perquè els ulls se li posaren rojos i perquè, quan aconseguí parlar, la veu li va eixir tremolosa i fosca, com si vinguera d’un lloc molt llunyà. –És una idea fantàstica. Fantàstica de veres! Sabeu què? Li portaré el vostre regal a l’hora de dinar. De segur que li encantarà! Aquella vesprada, la classe de sisé era la més feliç de l’escola, del barri, de la ciutat sencera. Serafí havia esclatat en rialles en vore el regal, havia respirat d’un en un el contingut de totes les botelles i de tots els flascons i, després, havia assegurat que amb aquella medecina es posaria bo en un tres i no res. Els xiquets estaven segurs que compliria la seua paraula.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. impossible convençut col·lecció

9

presa i eufòria. Pregunteu-los com es deu haver sentit el bidell en trobar-se els pots plens d’aire i si pensen que un estat d’ànim positiu pot influir d’alguna manera en la curació d’una malaltia. En la part inferior dreta de la segona pàgina de la lectura trobareu un Fitxer ortogràfic amb paraules d’ús habitual que tenen alguna particularitat ortogràfica que les fa susceptibles de confusió. En el d’aquesta unitat, convé remarcar que impossible s’escriu amb ss, i convençut amb ç, i que es tracta de dues grafies distintes que tenen un so idèntic (s sorda). Igualment, en col·lecció, podeu recordar-los algunes altres paraules començades per col- porten l·l (col·legi, col·lega, col·lecció, col·laborar, col·locar…). Tracteu que els mateixos alumnes intenten reflexionar sobre la particularitat ortogràfica que presenta cada paraula i que han de recordar.

 

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Valoreu positivament la iniciativa de Guillem, el protagonista de la lectura, per a ajudar el bidell en un moment personal difícil i fer que tots s’hi impliquen. Introduïu als alumnes el concepte d’empatia i recordeu-los que posar-se en el lloc dels altres i tractar d’entendre els seus sentiments per a ajudar-los és un exercici que els fa millors persones.

21

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Millorar la lectura en veu alta. •  Valorar la comprensió de la narració La medecina de Serafí.

•  Escriure un missatge afectuós a una persona malalta.

Treballe expressions del text

Llig l’últim paràgraf de la lectura en veu alta seguint aquestes indicacions.

2

•  Alguns alumnes poden dubtar a l’hora d’assignar un moment determinat del text a una de les tres parts de la narració (plantejament, nus i desenllaç), especialment si n’han aprés els noms mecànicament. Per això, raoneu amb ells el significat de cada part: plantejar vol dir presentar una situació, i això sempre es fa al principi; el nus simbolitza els conflictes que vénen després; i el desenllaç es diu així perquè és la part en què els nusos es desfan, és a dir, es resolen.

La notícia corregué com la pólvora.

–Si arribes a un punt, abaixa l’entonació per tancar l’enunciat.

Els telèfons tiraren fum.

No es va sentir ni el vol d’una mosca.

Explique i interprete 8

Digues a quina part (plantejament, nus o desenllaç) del conte La medecina de Serafí correspon cada afirmació.

preocupada estranyada

La mestra anuncia una mala notícia.

1 Quan anuncia que Serafí està malalt. 2 Quan veu la taula plena de flascons i botelles buides.

Els xiquets duen a terme un pla.

3 Quan Guillem li explica per a què són aquells flascons.

Explica qui són i quina relació tenen. 9

Guillem

Relaciona i escriu. Com creus que se sent Agnés en cada moment? emocionada

El pla té èxit.

3

Explica amb paraules teues què volen dir aquestes expressions de la lectura.

–Si arribes a una coma, apuja l’entonació i continua.

Comprenc el text

Previsió de dificultats

7

Agnés

Toni i Mireia

Explica. Quin trobes que és el moment més emocionant de la història? Per què?

10 Expressa la teua opinió.

Què té de bo el pla de Guillem? 4

Amb quin objectiu creus que es du a terme?

Observa i respon. Com es diu?

Trobes que l’objectiu desitjat s’aconseguirà o no? Per què?

En què treballa? Què opinen els xiquets d’ell?

NOTES

Aprenc a fer comentaris

Per què no ha anat a l’escola? 5

11 Redacta un paràgraf per presentar

breument el text de la lectura.

Tria la correcta. Què preocupa Agnés i els xiquets? A Que ara no hi ha bidell a l’escola. B Que Serafí no ha vingut a treballar.

6

Has de dir com es titula el text, qui n’és l’autor o l’autora (consulta la font dels textos, al final del llibre) i si es tracta d’una narració, una descripció, etc.

C Que Serafí està malalt.

Jo també escric

Resumeix breument el pla de Guillem perquè Serafí es cure.

12 Escriu un missatge afectuós per animar

una persona que està malalta.

10

Solucions 1   Activitat de lectura. 2   • El pla té èxit ▶ desenllaç. • La mestra anuncia una mala

7   RM. • En molt poc de temps tot el món sabia el que havia passat. • Hi hagué un silenci total. • Feren moltes telefonades.

notícia ▶ plantejament. • Els xiquets duen a terme un pla ▶ nus.

8   3 emocionada. 1 preocupada. 2 estranyada.

3   • Guillem és l’alumne protagonista de la història, company de Toni i Mireia i alumne d’Agnés. • Agnés és la tutora de Toni, Mireia i Guillem. • Toni i Mireia són alumnes d’Agnés i companys de Guillem.

9  a 12   RL.

4   • Serafí. • És bidell d’escola. • Tots l’adoren. • Perquè està malalt.

5   C Que Serafí està malalt. 6   Portar-li aire fresc de la muntanya i de la platja per tal que respire millor, perquè això hauria d’ajudar a curar-li la malaltia pulmonar que té.

22

Competències Aprendre a aprendre. Amb exercicis com els de l’activitat 11 es pretén que els xiquets aprenguen a revisar els continguts, extraure’n informació i expressar-la amb paraules seues. Això els ajuda a ser més conscients del que han aprés i a interioritzar-ho.

Vocabulari. LA FARMàCIA 1

2

1

Relaciona amb números. A quin medicament fa referència cada informació? 1 injecció

2 pastilla

N’hi ha d’efervescents, de masticables...

El prens a cullerades.

3 pomada

4 xarop

Es punxa amb una xeringa.

Es posa sobre la pell.

•  Conéixer el vocabulari relacionat amb la farmàcia.

•  Comprendre i usar el mecanisme de la prefixació.

Un farmacèutic molt amable molt bé la meua Ahir el farmacèutic del poble va iaia. Després de a la bàscula, la iaia li va demanar si perquè es trobava un poc marejada i ho li podia va fer de seguida. I a més va les dades a l’ordinador per tindre-la controlada. Quanta atenció!

atendre enregistrar pesar-se

3

Més recursos • Productes de la farmàcia Aigua oxigenada, alcohol, aspirina, bolquers, crema, compreses, comprimits, cotó en pèl, esparadrap, gasa, inhalador, mercromina, pomada, pinces, protector labial, raspall de dents, tampons, termòmetre, tiretes, vitamines, xeringa, xampú, xarop, xupló.

Tria la paraula corresponent a cada definició. Quina part de la farmàcia és? Taula llarga des d’on s’atén els clients.

expositor / taulell

Part coberta de vidres que dóna al carrer.

aparador / estanteria

FORMACIÓ DE PARAULES: LA PREFIxACIÓ La prefixació consisteix a afegir una partícula anomenada prefix al principi d’una paraula per formar-ne una altra. Exemple: des- + atendre → desatendre. Entre els prefixos més utilitzats destaquen els que expressen negació o idea contrària (increïble, desatendre) i els que indiquen situació, tant en l’espai com en el temps (subaquàtic, prehistòric).

4

1

Propòsits

Completa amb el verb adequat en cada cas. prendre la tensió

UNITAT

NOTES

Copia substituint les paraules destacades per contraris formats amb els prefixos proposats. En espera...

imdesanticontra-

El malalt estava molt animat. Segons les últimes proves era possible curar-se! Els resultats deien el que havia assegurat el metge que passaria amb aquell tractament natural. No obstant això, calia esperar...

UTILITZA EL DICCIONARI 5

Busca en el diccionari, encercla els prefixos i relaciona. Què significa cada prefix? 1 extramurs

3 interposar

‘entre’

‘per davall de’

2 preindustrial

4 subíndex

‘fora’

‘abans de’

11

Suggeriments didàctics Recordeu als alumnes que el prefix in- de paraules com increïble adopta la forma im- en paraules que comencen amb p. Així, el contrari de prudent és imprudent. Demaneu que paren atenció a l’hora d’escriure aquests prefixos segons el cas. D’altra banda, aprofiteu que heu tractat el vocabulari de la farmàcia per a comentar que el prefix anti- està present en paraules que es refereixen a propietats de medicaments: anticonceptiu, antidepressiu, antihistamínic, antiinflamatori, antipirètic…

Solucions 1   1 Es punxa amb una xeringa. 2 N’hi ha d’efervescents, de masticables… 3 Es posa sobre la pell. 4 El prens a cullerades.

2   Ahir el farmacèutic del poble va atendre molt bé la meua iaia. Després de pesar-se a la bàscula, la iaia li va demanar si li podia prendre la tensió perquè es trobava un poc marejada i ho va fer de seguida. I a més va enregistrar les dades a l’ordinador per tindre-la controlada. Quanta atenció! 3   • taulell. • aparador. 4   Desanimat, impossible, contradeien, antinatural. 5   1 ‘fora’. 2 ‘abans de’. 3 ‘entre’. 4 ‘per davall de’.

Competències Aprendre a aprendre. Inculqueu en els alumnes el costum d’usar el diccionari, tal com es proposa en l’activitat 5. Recalqueu que és una eina molt útil per a resoldre dubtes i aprendre paraules noves.

23

Gramàtica. EL GRUP NOMINAL Propòsits

Saps reconéixer els substantius dins d’un grup? Comprovem-ho!

• Saber què és un grup nominal i les parts que el componen. • Distingir els diferents tipus de determinants (articles, demostratius, possessius, numerals i indefinits).

Tria. Tria. Quins Quins grups grups tenen tenen un un substantiu? substantiu? AA ells ells van van cantar cantar

C C aquesta aquesta jaqueta jaqueta verda verda

EE ma ma mare mare

B B els els tres tres amics amics

D D molt molt fàcilment fàcilment

FF pocs pocs diners diners

Copia Copia els els substantius substantius dels dels grups grups triats triats en en l’activitat l’activitat anterior. anterior.

El grup nominal

Previsió de dificultats

El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu formen un grup nominal. Per exemple, la meua llibreta nova és un grup nominal.

•  Valoreu si en l’explicació del grup nominal convé equiparar les paraules nom i substantiu, que normalment s’usen com a sinònims. Recordeu-los que el substantiu designa un ésser animat o una cosa. Escriviu en la pissarra els grups inacabats Aquell…, El primer…, La meua…, i feu-los vore que falta esmentar «la cosa», és a dir, el substantiu o nom.

Els grups nominals poden estar formats per una sola paraula (Miquel) o per diverses (aquell cotxe roig; les tres muntanyes). La paraula més important del grup nominal és el substantiu.

Funcions de les paraules del grup nominal

Grup nominal

Det.

Nucli

Compl.

aquell

cotxe

roig

casa

de la iaia

la

•  És normal que els alumnes confonguen i no retinguen en la memòria les diverses paraules que s’agrupen dins dels determinants. En les unitats que segueixen tractarem aquestes categories una a una.

Els grups nominals estan formats per diverses classes de paraules: substantius, adjectius, articles, demostratius... Cada una d’aquestes paraules hi realitza una funció determinada. El substantiu fa la funció de nucli del grup nominal. Els articles (el, la, els, les) són paraules que van davant del substantiu i concreten i delimiten el seu significat. La seua funció dins del grup nominal és la de determinants. Altres paraules que poden fer de determinants quan van davant del substantiu són els demostratius (aquest, aquells...), els possessius (meua, vostre...), els numerals (primer, quatre...) i els indefinits (alguna, pocs...). Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats del substantiu que acompanyen i que, per tant, en complementen el significat; per això diem que fan la funció de complement. Els adjectius funcionen com a complements tant si van davant com darrere del substantiu. També pot fer la funció de complement un grup nominal precedit de preposició (a, de, en...). Exemple: la casa de Pau.

1

Respon. Al voltant de quina classe de paraula es formen els grups nominals? Quina funció fan els substantius en un grup nominal? I els adjectius? Quines paraules poden fer de determinants en un grup nominal?

12

Suggeriments didàctics

Solucions

Si ho trobeu convenient, repasseu el concepte de substantiu en contrast amb el de verb i el d’adjectiu. Convé que acareu l’explicació dels membres d’un grup nominal des de les funcions (determinant, nucli i complement) i que després poseu un exemple per a cada possibilitat, és a dir, segons que el determinant siga un article, un demostratiu, un numeral o bé un indefinit, i segons que el complement siga un adjectiu o un grup nominal precedit de preposició. Així els alumnes memoritzaran fàcilment l’estructura del grup nominal, i després els resultarà més senzill reconéixer cada tipus de paraules que pot realitzar aquestes funcions. Quan analitzen grups nominals, recordeu-los que els possessius tònics porten l’article (el meu).

Activitat de coneixements previs. B els tres amics. C aquesta jaqueta verda. E ma mare. F pocs diners.

24

1   • Del substantiu. • De nucli. De complement. • Els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.

2   Aina és la meua millor amiga. Viu en una casa antiga amb jardí en una zona residencial fantàstica. La seua afició preferida és passejar per la muntanya i collir plantes de totes les classes. I és que vol preparar un llibre sobre les herbes medicinals de la comarca. Que interessant, no trobes? 3  Aquests dos cadells. Alguns caramels de llima. El teu rellotge de polsera nou.

1 Subratlla els els grups grups nominals nominals del del text text següent següent ii encercla’n encercla’n els els nuclis. nuclis. 22 Subratlla

UNITAT

1

NOTES

Un Un llibre llibre interessant interessant Aina Aina és és la la meua meua millor millor amiga. amiga. Viu Viu en en una una casa casa antiga antiga amb amb jardí jardí en en una una zona zona residencial residencial fantàstica. fantàstica. La La seua seua afició afició preferida preferida és és passejar passejar per per la la muntanya muntanya ii collir collir plantes plantes de de totes totes les les classes. classes. II és és que que vol vol preparar preparar un un llibre llibre sobre sobre les les herbes herbes medicinals medicinals de de la la comarca. comarca. Que Que interessant, interessant, no no trobes? trobes? Ordena les les paraules paraules ii forma forma grups grups nominals nominals que que tinguen tinguen com com aa nucli nucli el el substantiu substantiu 33 Ordena corresponent corresponent aa cada cada imatge. imatge. alguns alguns

dos dos

de de

de de

llima llima

aquests aquests

teu teu

nou nou el el

polsera polsera

Analitza els els grups grups nominals nominals següents següents seguint seguint l’exemple. l’exemple. 44 Analitza Les Les cadires cadires de de fusta. fusta.

La La nostra nostra amiga amiga anglesa. anglesa.

Alguns Alguns aliments aliments saludables. saludables.

Aquell Aquell xarop xarop per per aa la la tos. tos.

Els Els tres tres abrics abrics nous nous de de pell. pell.

Un Un bon bon plat plat d’ensalada. d’ensalada.

Exemple Exemple

Les Les cadires cadires de de fusta. fusta. Det. Det.

N. N.

Compl. Compl.

Llig l’afirmació l’afirmació següent següent ii aporta aporta exemples exemples que que demostren demostren que que és és certa. certa. 55 Llig En En un un grup grup nominal, nominal, les les paraules paraules que que funcionen funcionen com com aa determinants determinants ii els els adjectius adjectius que que funcionen funcionen com com aa complements complements concorden concorden en en gènere gènere ii nombre nombre amb amb el el substantiu substantiu que que fa fa de de nucli. nucli.

ELABORA EL TEU RESUM Què és un grup nominal?

Quina paraula és la més important del grup nominal? Quina funció fa? Quines altres paraules poden formar part d’un grup nominal? Quines funcions fan?

Un grup nominal és un d’un

agrupades al voltant

és la paraula més important del grup nominal i fa El la funció de Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup . Algunes, com ara , fan la funció de nominal: , i d’altres, com ara , fan la funció de

13

4   • Aquell xarop per a la tos. Det. N. Compl. • La nostra amiga anglesa. Det Det N. Compl. • Els tres abrics nous de pell. Det. Det. N. Compl. Compl. • Alguns aliments saludables. Det. N. Compl. • Un bon plat d’ensalada. Det. Compl. N. Compl.

5   RM. En el grup nominal El gos pelut, on gos és el substantiu, l’article el i l’adjectiu pelut són masculins i estan en singular, igual que el substantiu. En La gossa peluda, l’article la i l’adjectiu peluda són femenins i estan en singular, igual que gossa.

Resum. Un grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu. El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de nucli. Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits, fan la funció de determinants, i d’altres, com ara els adjectius o els grups nominals precedits de preposició, fan la funció de complement.

Competències Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen a repassar el que han aprés. El resum és una tècnica molt útil per a relacionar els continguts i recordar-los millor.

25

Ortografia. L’úS DE LES MAjúSCULES Propòsits

Resol l’activitat i comprova quantes coses saps sobre l’ús de les majúscules.

• Saber en quins casos hem d’usar la lletra majúscula. • Repassar l’ús dels diferents signes de puntuació.

Tria. Quines paraules s’escriuen amb majúscula inicial? A Els noms propis de persones, animals, llocs... B Els noms dels mesos i dels dies de la setmana. C La primera paraula després d’una coma. D La primera paraula d’un text. E La primera paraula després d’un punt.

Previsió de dificultats • És possible que alguns alumnes

La lletra inicial d’una paraula s’escriu amb majúscula en els casos següents:

escriguen el nom dels mesos amb majúscula, per imitació de l’anglés o del castellà. Si ho detecteu, recordeu-los que en valencià sempre els escrivim amb minúscula, llevat que vagen després d’un punt o al començament d’una oració.

Al principi d’un text. Després de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe d’interrogació (?), el signe d’admiració (!), etc. Exemple: Saps on viu el meu amic? Viu en un poble a la vora de la mar. En els noms propis de persones, animals, llocs, etc. Exemple: Diana, Lex, Vilamarxant. En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. Exemple: El gat amb botes, L’edat de gel, La xata merenguera.

1

Fixa’t en les paraules amb majúscula inicial i copia. Després de quins signes de puntuació s’escriu majúscula? Quanta comèdia! Dissabte, els pares van dur el meu germà a cal metge. Tenia de tot: mal de cap, mal de panxa, picor de gola... Però sabeu què va dir el metge? Que eren tot romanços! El meu germà només feia comèdia per no haver d’anar de compres amb els pares. Quina barra!

2

Després de punt (.).

Després de signe d’interrogació (?).

Després de coma (,).

Després de signe d’admiració (!).

Després de dos punts (:).

Després de punts suspensius (...).

Escriu. El títol de l’últim llibre que has llegit i el nom de l’autor o l’autora. El títol de la teua pel·lícula preferida i el nom del protagonista. El títol de la teua cançó preferida i el nom del grup que la canta.

14

Suggeriments didàctics

Solucions

Recordeu als alumnes que les lletres majúscules obeeixen les normes d’accentuació, igual que les minúscules; per tant, han de dur accent o dièresi quan pertoque.

Activitats de coneixements previs. A Els noms propis de persones, animals, llocs… D La primera paraula d’un text. E La primera paraula després d’un punt.

En l’activitat 4, si ho trobeu convenient, comenteu-los que els substantius Lluna, Sol o Terra s’escriuen amb majúscula quan s’usen com a noms propis, perquè són noms d’astres. En canvi, fora de contextos astronòmics, escrivim sol i lluna en minúscula, perquè els usem com a substantius comuns. Per exemple, en expressions com «prendre el sol» o «estar a la lluna».

1   • Després de punt (.). • Després de signe d’interrogació (?). • Després de signe d’admiració (!). • Després de punts suspensius (…).

En la secció Aprén com s’escriu es treballa l’adverbi aleshores. Destaqueu que es tracta d’una sola paraula i parleu-los del seu sinònim llavors.

26

2  RL. 3   • Al carrer dels Tarongers abans hi havia molts camps de tarongers. (Tarongers és un nom propi de lloc i tarongers és un substantiu comú). • El ferrer del meu poble té per cognom Ferrer. (ferrer és un substantiu comú i Ferrer és un nom propi de persona). • A la meua gossa li vam posar Lluna perquè va nàixer una nit de lluna plena. (Lluna és un nom propi

1 3

Digues quina de les paraules destacades en cada oració s’ha d’escriure amb majúscula inicial i explica per què.

UNITAT

1

NOTES

Al carrer dels tarongers abans hi havia molts camps de tarongers. El ferrer del meu poble té per cognom ferrer. A la meua gossa li vam posar lluna perquè va nàixer una nit de lluna plena. Els mariners diuen que l’oceà pacífic de pacífic no en té res. 4

Copia aquest anunci escrivint majúscula on calga.

us agrada la intriga? l’aparició en una platja d’alacant del cadàver de drac, l’estimat gos del multimilionari ricard faus, marca l’inici d’un film apassionant ple d’intrigues.

doncs no us perdeu

«a la llum de la lluna», l’última pel·lícula de la directora aramís teri!

l’estrena serà demà divendres al cine d’estiu «llumsdor». no hi falteu! 5

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en l’ús de les majúscules. Un llibre molt natural Ahir, en el programa «Personatges singulars» de la televisió local de Benipou, el periodista Miquel Pla va fer una entrevista a la doctora Marina Serrell. La coneixeu? És molt famosa pel llibre «Remeis del món», un recull dels mètodes naturals que utilitzen per a curar diverses malalties alguns pobles d’Àsia, Àfrica, Amèrica... Si teniu ocasió, llegiu-lo. De segur que no us deixa indiferents.

APRÉN COM S’ESCRIU El vaig vore i aleshores em va dir...

aleshores En aquell moment, en aquell temps.

Digues quina paraula està ben escrita. A alhesores

B ahlesores

C alesores

D aleshores

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. E

H

O

U

S

V

A

S

R

L

E

F

Escriu una oració en què utilitzes la paraula aleshores.

15

d’animal i lluna és un substantiu comú). • Els mariners diuen que l’oceà Pacífic de pacífic no en té res. (Pacífic és un nom propi de lloc i pacífic és un adjectiu).

4   Us agrada la intriga? Doncs no us perdeu «A la llum de la lluna», l’última pel·lícula de la directora Aramís Teri! L’aparició en una platja d’Alacant del cadàver de Drac, l’estimat gos del multimilionari Ricard Faus, marca l’inici d’un film apassionant ple d’intrigues. L’estrena serà demà divendres al cine d’estiu «Llumsdor». No hi falteu!

Competències Consciència i expressió cultural. A propòsit de l’activitat 2, valoreu en els alumnes l’interés per participar en la vida cultural i deixeu que comenten els seus gustos musicals, literaris i fílmics.

5   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • D (aleshores). • ALESHORES / aleshores. • RL.

27

SABER FER

Propòsits

La comparació de dos llocs relacionats amb la salut

•  Analitzar els elements que componen una imatge.

Ara descriuràs l’interior de dos llocs semblants comparant-los entre si. La realització de les activitats que et proposem a continuació et permetrà planificar bé la redacció del teu text per tal que pugues resoldre aquesta tasca final amb èxit.

•  Aprendre a descriure un lloc. •  Fer comparacions.

Prepara el teu treball

•  Treballar en equip.

1

Més recursos

A

Observa les imatges i respon per a cada una. B

•  Vocabulari de l’establiment farmacèutic Albarel, aparador, bàscula, bata, caixa registradora, calaixera, datàfon, estand, estanteria, expositor, farmacèutic, fàrmac, flascó, medecina, medicament, rebotiga, recepta, taulell.

Quin tipus d’establiment és? Com ho saps? Què hi ha en primer pla, és a dir, davant de tot? I al fons? Té un aspecte antic o modern? En què es nota? 2

Assenyala com es distribueixen els elements en cada imatge. A LA DRETA

AL CENTRE

A L’ESQUERRA

IMATGE A IMATGE B

3

Digues a quina imatge correspon cada afirmació. Com són els mobles? Els mobles són metàl·lics. Els mobles són de color fosc. Els mobles són de fusta. Els mobles són blancs i verds.

16

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes potenciaran la capacitat d’anàlisi i de descripció d’una imatge, i practicaran el vocabulari sobre la farmàcia i la salut que han vist al llarg de la unitat. Raoneu sobre l’objectiu de l’activitat per mitjà de la definició de comparar: ‘Examinar dos o més persones o coses per a descobrir la relació que hi ha entre elles, per a determinar-ne les semblances o les diferències’. En l’activitat 3, els alumnes han de fixar-se en la superfície dels objectes. Tracteu que es fixen i anomenen els matisos i les tonalitats dels colors (verd pastel, color terrós…; brillant o lluent, mat…), i que imaginen com deuen ser les textures dels objectes (aspre, llis, rugós…) D’aquesta manera els motiveu

28

a traure tot el suc possible al dibuix. A més, podeu fer-los reflexionar sobre els diferents materials que han predominat en cada etapa de la història (antigament la fusta, el vidre i el metall; en l’actualitat el plàstic) i deixar que s’aventuren a dir quina època representa cada dibuix. En l’activitat 4, raoneu que l’expressió «tindre en comú» és sinònima de coincidir, i s’usa molt amb les persones quan parlem de gustos o situacions iguals. Animeu-los, escrivint-lo en la pissarra, a usar també aquest verb i altres verbs o expressions similars, com ara semblar-se, paréixer-se, ser similar o paregut… Igualment, podeu comentar-los que diferenciar-se té com a sinònim diferir. En l’activitat 5, parleu amb els alumnes sobre la utilitat de cada manera d’abordar la descripció. La primera podria constituir el passatge d’un conte, que descriu com un lloc ha

1 7

1

NOTES

Elabora el teu guió 4

UNITAT

Compara les respostes que has donat en les activitats anteriors, fixa-t’hi bé i contesta. Què tenen en comú els dos establiments? En quins aspectes es diferencien?

5

Tria una d’aquestes maneres d’ordenar la comparació de dos llocs. DELS ELEMENTS COMUNS A LES DIFERÈNCIES

COMPARACIÓ ELEMENT A ELEMENT

De primer es parla dels elements que tenen en comú els dos llocs i després s’explica en quins aspectes es diferencien. Es parteix d’un dels llocs i es descriuen els elements un a un comparant-los amb els corresponents de l’altre lloc, si és que n’hi ha.

Demostra que ho saps fer 6

Redacta el teu text seguint les indicacions següents. – Comença dient quin tipus d’establiment representen les dues imatges. – Compara els dos llocs a partir de les respostes que has donat en l’activitat 4 i seguint l’ordre per a fer la comparació que has triat en l’activitat 5. – Utilitza paraules i expressions que servisquen per a establir comparacions (tan... com..., més... que..., menys... que..., ... en canvi..., ... per contra...) i d’altres que indiquen la localització dels elements (davant, al fons, a la dreta, a l’esquerra...).

7

TREBALL COOPERATIU. Intercanvia el teu text amb el d’un altre company o companya i corregeix-lo atenent a aquests aspectes. – Que hi ha reflectides tant les semblances com les diferències principals entre els dos llocs. – Que la comparació està organitzada d’una manera lògica seguint l’esquema triat. – Que s’han usat de manera adequada paraules i expressions comparatives i que el text és correcte ortogràficament.

17

canviat al llarg de la història; la segona pot ser adequada per a redactar una llista de característiques diferents i debatre sobre els avantatges de les unes sobre les altres (per exemple, els flascons de vidre davant dels de plàstic, la caixa registradora manual davant de l’ordinador, etc.).

d’acord amb tres aspectes. Digueu-los que hi esmenten tant els punts que cal millorar com els que destaquen per estar ben fets. Aquest exercici facilitarà l’aprenentatge dels qui valoren i dels qui són valorats.

En l’activitat 6, podeu aprofitar per a parlar de les diferències entre una farmàcia, una parafarmàcia i una herboristeria segons els productes que s’hi venen. En el llibre, aquesta activitat està acompanyada per la icona d’una carpeta, fet que indica que l’alumne ha d’incloure en el dossier d’aprenentatge personal la redacció que es demana, així com les correccions corresponents, a fi de tindre-les en compte per a millorar la seua redacció.

Solucions

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 7, es demana que el treball de cada alumne siga avaluat per un company

1  a  7  RL.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 2, els alumnes analitzen la distribució dels elements en la imatge atenent la tridimensionalitat: en primer pla, davant de tot; en segon pla, just darrere; i al fons, darrere del tot.

29

Literatura. ELS VERSOS: MESURA I TIPUS Propòsits

Floreta blanca

•  Recordar què és un vers.

Floreta blanca de gessamí, floreta nua, qui t’ha collit? Blanca estreleta la de cinc pics, entre colomes t’han fet el llit.

•  Aprendre a mesurar els versos   d’un poema. •  Distingir entre versos d’art menor   i versos d’art major. pics: puntes.

Previsió de dificultats

carLes saLvador

colomes: tipus de planta.

•  El comptatge de síl·labes d’un vers pot presentar als alumnes alguna dificultat. Ells estan acostumats   a comptar les síl·labes sense   tindre en compte fenòmens   com la sinalefa o l’elisió. Per això,   insistiu-los que es fixen en el final   de cada paraula. A més,   recordeu-los que si la darrera síl·laba del vers és àtona,   no es compta.

Floreta blanca de gessamí, dorms i somies damunt el pit de l’estimada? Oh, dolç jardí, floreta blanca de gessamí.

Els textos poètics són textos literaris escrits generalment en vers. Un vers és cada una de les línies en què es divideix un poema. Els versos estan formats per un determinat nombre de síl·labes. La mesura d’un vers és el nombre total de síl·labes que té. En valencià, per mesurar els versos, es compta fins a l’última síl·laba tònica de cada vers. Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser d’art major (de més de huit síl·labes) o d’art menor (de huit síl·labes o menys).

2

Mesura els quatre primers versos del poema i tria la resposta correcta. Tenen el mateix nombre de síl·labes?

Sí. / No.

Quantes síl·labes tenen?

5 síl·labes. / 4 síl·labes.

Quin tipus de versos són?

D’art major. / D’art menor.

Observa què pot passar quan una paraula d’un vers acaba en vocal i la següent comença en vocal o h i digues quin cas es produeix en el poema Floreta blanca.

Si les dues vocals en contacte es pronuncien en una sola síl·laba, es produeix una sinalefa. La llu na in vi si ble 2

3

4

→

1

sinalefa

5

Si només es pronuncia una de les vocals en contacte, es produeix una elisió. Un di a amb boi ri na 1

2

3

4

5

→

1

elisió

18

Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que lligen el poema Floreta blanca en silenci. Després, dos d’ells poden llegir-lo en veu alta, cada un una estrofa. En acabant, deixeu que diguen què els ha paregut. Comenteu-los que el gessamí és una planta olorosa que s’usa en perfumeria; i que l’autor del poema, Carles Salvador, va ser un important poeta i gramàtic valencià. Aviseu els alumnes que dedicareu la sessió a parlar de la forma especial en què les paraules es disposen en els poemes. Abans de llegir l’apartat teòric, sondegeu què saben ells sobre les característiques de la poesia (estrofes, versos, rima…). La investigació que es proposa en l’activitat 4 farà millorar l’actitud crítica i reflexiva dels alumnes a l’hora de valorar informació. Demaneu-los que contrasten diverses pàgines web,

30

perquè hi pot haver variacions en les lletres. Recordeu-los, si cal, els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona.

Solucions 1   • Tenen el mateix nombre de síl·labes? ▶ Sí. • Quantes síl·labes tenen? ▶ 4 síl·labes. • Quin tipus de versos són? ▶ D’art menor. 2   Es produeix una sinalefa en el vers 5: Blanca estreleta. 3   1. Primer vers: 9 síl·labes. Segon vers: 3 síl·labes. Tercer vers: 6 síl·labes Quart vers: 9 síl·labes. Cinqué vers: 3 síl· labes. Sisé vers: 6 síl·labes. 2. Sinalefa: Dorm la nit, oculta entre la boira. Elisió: Dorm la nit i guarda a la memòria. 3. Versos d’art major: primer i quart. Versos d’art menor: segon, tercer, cinqué i sisé.

1 Fes les les activitats activitats proposades proposades sobre sobre el el poema poema següent. següent. 33 Fes

UNITAT

1

NOTES

Dorm Dorm la la nit nit 1. Mesura cada un dels versos.

Dorm Dorm la la nit, nit, oculta oculta entre entre la la boira; boira; els els estels estels no no deixen deixen de de brillar. brillar. Dorm Dorm la la nit nit ii guarda guarda aa la la memòria memòria els els secrets secrets d’un d’un cel cel il·luminat. il·luminat.

2. Encercla la sinalefa i l’elisió que hi ha. 3. Classifica els versos segons que siguen d’art major o d’art menor.

LLLuïsa Luïsa M March arch ARA EXPLORA EXPLORA TU. TU. Llig Llig la la informació informació següent. següent. Després, Després, digues digues quina quina de de les les cançons cançons 44 ARA populars populars proposades proposades té té en en els els primers primers versos versos el el ritme ritme indicat indicat en en el el quadre quadre del del costat. costat. Un Un dels dels procediments procediments més més utilitzats utilitzats pels pels poetes poetes per per aa crear crear ritme ritme consisteix consisteix aa combinar combinar les les síl·labes síl·labes tòniques tòniques ii àtones àtones de de les les paraules paraules d’una d’una manera manera determinada. determinada. Exemple Exemple

Quan Quan es es gi gi ten ten de de nit, nit, ja ja fa fa titi ga ga des, des, 55

33 44

22

11

66

10 77 88 99 10

les les ciu ciu tats tats fan fan pu pu dor dor de de ga ga so so lili na. na. 11

22

33

44

55

66

77

88 99 10 10

Aquesta Aquesta tècnica tècnica també també és és molt molt usada usada per per aa crear crear les les lletres lletres de de les les cançons. cançons. Fixa-t’hi Fixa-t’hi ii ho ho voràs! voràs! CANÇONS CANÇONS POPULARS POPULARS La lluna, lluna, la la pruna pruna La La panderola panderola La

La xata xata merenguera merenguera La

Vers 1

1 2 3 4 5 6 7

Cada dia dia al al dematí dematí Cada

Vers 2

1 2 3 4 5 6 7

Escriu el el ritme ritme dels dels dos dos primers primers versos versos d’una d’una de de les les altres altres cançons cançons populars. populars. 55 Escriu

Demostra el teu talent 6

Tria els versos que corresponga per fer el poema que se’t demana. Tin en compte les sinalefes i les elisions.

El poema ha de ser de quatre versos, un dels quals ha de ser d’art major, dos de 7 síl·labes i un de 4.

a de misteris,

La mar, amig

Una mar plena d’espuma

i de records.

,

Les onades, una a una

m’han portat mil bocinets del teu

nom.

jo mai t’oblidaré.

19

4   La cançó és Cada dia al dematí: Cada dia al dematí, / canta el gall: quiquiriquic.

5   RM. El ritme de La lluna, la pruna és 1 2 3 4 5: La lluna, la pruna / vestida de dol / sa mare la crida / son pare no vol. 6   Una mar plena d’espuma / i de records. / Les onades, una a una, / m’han portat mil bocinets del teu nom.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 3, l’anàlisi de la mètrica del poema per mitjà del comptatge de síl·labes farà conscients els alumnes de la relació que hi ha entre la poesia i les matemàtiques.

tat 6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb el llenguatge literari i a desenvolupar la seua creativitat.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Inventar un poema. Proposeu als alumnes que inventen un poema sobre un lloc bonic del seu poble, ciutat o comarca. Deixeu que ells mateixos trien el nombre d’estrofes i versos, així com les síl·labes de cada vers. Quan l’hauran escrit, cada alumne pot llegir el seu poema en veu alta a la classe, escriure’l en la pissarra i deixar que els companys n’analitzen la mètrica, tal com han fet en les activitats.

Consciència i expressió cultural. La composició d’un poema segons una mètrica donada que es proposa en l’activi-

31

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint una partícula anomenada

d’una paraula

S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els casos següents: d’un text; després de signes que , com ara ; en els al de contes, pel·lícules, de persones, animals, llocs, etc.; i en els cançons, etc.

Més recursos •  Paraules amb altres prefixos Infra-: infrahumà, infraestructura, infraroig, infrautilitzar, infravalorar. Im-: imparable, imperdible, impermeable, impersonal, impopular. Pre-: preescolar, preestrena, prefabricat, prenatal, preromà. Re-: recarregar, recaure, refer, rellegir, reprendre. Sub-: subcampió, subdesenvolupat, subdirector, subestimar, subterrani. Super-: superposar, supermercat, superpoblació, superpotència. Tele-: telecadira, teleconferència, teledirigit, teleespectador, televisió.

Un vers és en què es divideix un . Si tenen més de huit síl·labes ; si en tenen huit o menys són d’ . els versos són d’

2

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. El grup nominal

Nucli

articles

3

possessius

un de

Encercla els prefixos d’aquestes paraules i classifica’ls segons què expressen. extraradi

infidel

postdata

submarí

antiadherent

asimètric

intravenós

desagraït

SITUACIÓ

NEGACIÓ O IDEA CONTRàRIA

NOTES

4

5

precedit

Escriu un grup nominal per a cada estructura. Nucli

Determinant + Nucli + Complement

Determinant + Nucli

Determinant + Complement + Nucli

Explica per què s’ha utilitzat cada una de les majúscules del text següent. Una pel·lícula genial L’altre dia vaig anar amb l’oncle Enric al cine. Vam vore «Dies d’aventura». L’heu vista? És una pel·lícula molt divertida. Conta les aventures d’una gosseta que es diu Laila que viatja a Egipte per trobar una poció màgica que cure el seu amo. És genial!

6

Explica com es mesuren les síl·labes d’un vers en valencià.

20

Solucions 1   • La prefixació consisteix a formar paraules noves afegint al principi d’una paraula una partícula anomenada prefix.  • S’escriu amb majúscula la lletra inicial d’una paraula en els casos següents: al principi d’un text; després de signes que tanquen oracions, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) o el signe d’admiració (!); en els noms propis de persones, animals, llocs, etc.; i en els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. • Un vers és cada una de les línies en què es divideix un poema. Si tenen més de huit síl·labes els versos són d’art major; si en tenen huit o menys són d’art menor.

2   El grup nominal. Determinants: articles, demostratius, possessius, numerals, indefinits. Nucli: substantiu. Complements: adjectius, un grup nominal precedit de preposició.

32

3   NEGACIÓ O IDEA CONTRÀRIA ▶ antiadherent, infidel, asimètric, desagraït. SITUACIÓ ▶ extraradi, postdata, intravenós, submarí. 4   RM. • Nucli ▶ casa. • Determinant + Nucli ▶ ma casa.  • Determinant + Nucli + Complement ▶ ma casa del poble. • Determinant + Complement + Nucli ▶ l’antiga casa.

5   • L’altre → principi del text. • Enric → nom propi. • Vam → després de punt. • Dies → títol d’una obra. • L’heu → després de punt. • És → després de signe d’interrogació. • Conta → després de punt. • Laila → nom propi. • Egipte → nom propi. • És → després de punt. 6   RM. Es compta fins a l’última síl·laba tònica de cada vers, tenint en compte si hi ha sinalefes o elisions.

1

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

2

3

Un substantiu.

Un pronom personal.

Un adjectiu.

Un article determinat.

Un verb.

Un determinant que no siga article.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en els cursos anteriors.

NOTES

Completa amb la grafia que corresponga en cada cas. rr

*ei

**

j

g

taron a

z

s

ro er

b

v

con ent

*

*

*

*

ca e

En ic

*

elat

biolo ia

* om ra *

*oològic in isi le * *

on e

*

* a udant * ca a * no etat *

to ada

co

*

*

oc

* *

col e ca uderia

Recorda i explica la diferència entre cada parell de conceptes. comunicació no verbal

4

Propòsits

Escriu un exemple de cada tipus de paraula.

r

1

comunicació verbal

llenguatge literari

llenguatge no literari

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Jo també vull! Ahir vaig conéixer el senyor Marcel·lí, un home major que viu al carrer de les Alfàbegues. Sabeu quina edat té? Quasi cent anys! I té una salut de ferro. Segons ell, tot és gràcies al llibre «Viure sa» de la doctora Cecília Moliner, que dóna un fum de consells per a una vida saludable: dur una bona alimentació, fer exercici físic... Hui mateix aniré a comprar-lo. Jo també vull viure cent anys!

Els signes de puntuació Les majúscules

AUTOAVALUACIÓ Escriu V (verdader) o F (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 La paraula furgoneta està formada per prefixació. 2 El substantiu és la paraula més important del grup nominal. 3 Després d’un signe d’admiració (!) s’escriu majúscula. 4 Els textos poètics són els que estan escrits en vers. 5 El demostratiu del grup aquestes caixes fa la funció de complement.

21

Suggeriments didàctics Noteu que en el dictat de l’activitat 4 hi ha la icona que indica la conveniència de guardar l’activitat corregida en el dossier d’aprenentatge de l’alumne.

Solucions 1   RM. • estoig. • astut. • estendre. • ell. • la. • aquell. 2   • r/rr ▶ rei, carrer, Enric, torrada, cor. • j/g ▶ taronja, gelat, biologia, ajudant, joc. • z/s ▶ roser, onze, zoològic, casa, colze. • b/v ▶ convent, ombra, invisible, novetat, cabuderia.

3   RM. • La comunicació és el procés mitjançant el qual transmetem i rebem informació. Quan ens comuniquem usant el llenguatge la comunicació és verbal. Quan ens comuniquem d’altres maneres (amb gestos, senyals visuals, sons) la comu-

nicació és no verbal. • El llenguatge no literari és el que usem quan parlem i escrivim normalment. El llenguatge literari és el que s’usa en textos que expliquen les coses amb l’objectiu de crear bellesa i despertar determinades emocions en el lector.

4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 ▶ F. 2 ▶ V. 3 ▶ V. 4 ▶ V. 5 ▶ F.

Competències Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoavaluació permeten testar l’assoliment dels continguts més representatius de la unitat. És l’alumne mateix qui valora si necessita aclarir alguna qüestió abans de passar avant. Aquesta pràctica li serà útil al llarg del seu aprenentatge.

33

2

Cuidem l’alimentació

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Formació de paraules: la sufixació.

GRAMÀTICA

• Els demostratius.

ORTOGRAFIA

• Repàs d’accentuació.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• Els aliments.

LECTURA

ESCRIPTURA

• Identificar dades concretes d’una conversa. • Elaborar l’endevinalla d’una fruita a partir de la seua descripció.

• Llegir un text breu en veu alta acompanyant-lo de gestos. • Llegir i comprendre un text: La funció.

• Escriure la conclusió d’un text sobre els aliments. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• L’explicació oral d’una recepta.

• Interés per cuidar l’alimentació.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Valoració de l’humor com a eina per a divertir-se. • Empatia pels companys que tenen problemes. • Curiositat per la gastronomia.

34

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 2: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 2: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 2.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 2.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina •  Els aliments.

CD Comunicació oral •  Unitat 2: pista 2.

CD Lectures •  Unitat 2: pista 2.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Primer trimestre. Unitat 2.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Setembre

Octubre

Novembre

* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a l’anterior, ja que després de les vacances els xiquets es troben en període d’adaptació.

35

Propòsits

2

Cuidem l’alimentació

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Plantejar una endevinalla. • Llegir un acudit amb l’entonació adequada.

• Redactar la conclusió d’un text. • Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos • Acudits sobre fruites – D  os grans de raïm estan xarrant en la nevera, un de color verd i l’altre morat. El gra verd li diu al morat: «Respira!», i el morat li contesta al verd «I tu madura!».

Escoltar 1

pista 2

Escolta l’audició i escriu V si és verdader o F si és fals. La clienta compra quatre peces de fruita.

– A  ixò és una poma que cau d’un arbre. Les altres pomes de l’arbre comencen a riure i a burlar-se de la que ha caigut, i ella respon: «No rigueu, immadures!»

La fruita que vol comprar la clienta es cultiva a València. El venedor ven aquesta fruita des de fa poc de temps. 2

Digues quina d’aquestes fruites correspon a la descripció que en fa la clienta. Si et cal, torna a escoltar l’audició.

– Q  uè és una tomaca amb una capa? Supertomaca. I què és un plàtan amb una capa? Un plàtan disfressat de Supertomaca.

kiwano

pitahaya

mangostà

pomelo

Parlar

– H  i ha dues taronges en una fruitera, i una li diu a l’altra: «Quina hora és?» I aquella respon, espantada: «Ai! Una taronja que parla!»

3

Descriu una de les fruites anteriors o una altra que t’agrade perquè els companys l’endevinen. – De primer, explica com és per fora (color, gruix de la pell, mida...). – Després, digues com és per dins (color, si està o no dividida i com, si té llavors...).

22

Suggeriments didàctics Aviseu els xiquets que l’eix temàtic d’aquesta unitat serà l’alimentació. Feu que es fixen en la imatge inicial i deixeu que la descriguen. Animeu-los a dir el nom de totes les fruites i verdures que vegen en la fotografia (bròquil, carxofes, pimentons, tomaques, cireres…). A l’hora d’abordar l’activitat 1, demaneu als alumnes que lligen les tres afirmacions abans d’escoltar l’audició. Així sabran en quins aspectes han de fixar-se. Tot seguit, reproduïu la pista 2 del CD de Comunicació oral i digueu-los que simplement escolten, sense apuntar res. En una segona escolta, poden tractar de resoldre l’activitat. Una vegada resolta, podeu afegir-hi dificultat preguntant als alumnes sobre altres detalls de l’audició: On va tastar el client la frui-

36

ta per primera vegada? De quina part del món prové la fruita que vol? Quantes peces se n’emporta al final? Per a fer l’activitat 2, reproduïu de nou la pista 2 del CD Comunicació oral. Si ho trobeu convenient, podeu anar apuntant en la pissarra cada una de les característiques de la fruita que s’hi descriu, o bé encomanar a un alumne que ho faça. Així faciliteu la resolució de l’activitat i alhora feu que interioritzen un vocabulari que després, en l’activitat 3, poden utilitzar ells mateixos en la descripció de la seua fruita. En l’activitat 4, feu vore als alumnes que els acudits solen plantejar situacions absurdes, és a dir, que no tenen sentit. Altres dues característiques dels acudits són l’efecte sorpresa i els jocs de paraules. Expliqueu que els jocs de paraules es basen en el doble sentit d’una paraula o en la utilització

UNITAT

Llegir NOTES

A

B

Un plàtan arriba a una parada d’autobús i pregunta: –Perdone, fa molt de temps que espera? –Jo? Mai! Sempre he sigut poma!

Un plàtan arriba a una parada d’autobús i pregunta: –Perdone, fa molt de temps que espera? –Uns vint minuts –respon una poma.

4

Llig i digues quin dels dos textos és un acudit. Justifica l’elecció.

5

Llig l’acudit en veu alta acompanyant-lo dels gestos i les entonacions adequades.

2

Escriure 6

Afig unes línies al text següent que servisquen de conclusió. Els llegums, les fruites i les verdures són aliments que aporten grans beneficis a l’organisme i que, per tant, ajuden a mantindre’l sa. La dieta mediterrània es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix i oli d’oliva com a greix essencial.

SABER FER TASCA FINAL

L’explicació oral d’una recepta Has vist alguna vegada en la televisió un programa de cuina? En què consistia? Quina informació necessites per a poder cuinar un plat? Quines paraules o expressions serveixen per a indicar l’ordre en què s’han de fer els passos d’una recepta? Al final d’aquesta unitat demostraràs que SAPS FER l’explicació oral de la recepta d’un plat senzill. Abans llegiràs un conte sobre els perills d’uns mals hàbits alimentaris, treballaràs vocabulari sobre els aliments i aprendràs algunes coses més sobre el funcionament del valencià.

23

de paraules que sonen de manera semblant, per a aconseguir un efecte divertit. Si algun alumne coneix algun acudit, podeu deixar que el conte a la classe i, després, analitzar entre tots on està l’element còmic (vegeu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia). Si observeu que algun alumne té vergonya o por de fer el ridícul, podeu plantejar-li que conte un acudit en què hi haja un diàleg, i així pot acompanyar-lo un company. Aplaudiu-los i feliciteu-los després de la seua actuació, a fi que reben un reforç positiu. En l’activitat 6, si cal, aconselleu els alumnes sobre el tipus d’informació que pot incloure el paràgraf final. Per exemple, les quantitats recomanades de cada aliment per setmana, els nutrients que ens aporta cada aliment, o els plats en què solem usar-los. En acabant, cada alumne pot llegir en veu alta el seu text. Una vegada corregit, convé que guarden

 

l’activitat en el dossier d’aprenentatge, tal com s’indica en el llibre de l’alumne amb la icona de la carpeta.

Solucions 1   •  V. •  F. •  V. 2   Mangostà. 3 RL. 4 A. Perquè la poma respon una cosa distinta del que li pregunta el plàtan; i fa un joc de paraules entre espera i és pera. 5 i 6   RL.

37

Competència lectora. EL CONFLICTE Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Reconéixer, en un conte, el conflicte que cal solucionar i que fa que l’acció es desenvolupe.

Més recursos • Guia per a educadors en la prevenció dels trastorns del comportament alimentari http://www.xtec.cat/monografics/ edsalut/anorexia.pdf

NOTES

La funció SABER MÉS Generalment, a l’inici dels contes, els personatges es troben en una situació determinada que han d’afrontar per intentar superar-la. Aquesta situació inicial que fa que es desenvolupe tota l’acció és el que s’anomena conflicte. Els conflictes poden ser molt variats: haver de trobar alguna cosa, enfrontar-se a algun personatge que vol fer mal al protagonista...

Núria i Sofia estaven molt emocionades esperant que Pere, el tutor, pronunciara el nom de la protagonista del musical que l’escola representaria al final del trimestre. Tots els anys era el mateix, Grease, però aquest any tenia d’especial que el protagonista masculí era Miquel, el xicot més guapo de tota l’escola. –I l’afortunada és... –Pere va fer una pausa–... Núria! Sofia va felicitar de tot cor la seua amiga. –Enhorabona, Núria! Ara hauràs de provar-te el vestit. El vestuari cada any era el mateix: aquest era un dels avantatges de repetir sempre el mateix musical. Sofia va esperar fora, a la porta del bany de les xiques, perquè no hi entrara ningú. Al cap d’una bona estona va eixir Núria. –Ei, no m’has ensenyat com et va el vestit! –es va queixar Sofia. –És que em va perfecte –va dir Núria sense més. A l’hora del pati, tots amb l’entrepà a la mà feien rogle al costat de la feliç parella protagonista. –I el teu entrepà? –va preguntar Sofia a Núria. –Me l’he menjat abans d’entrar a classe.

24

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Llegiu el quadre que defineix què és un conflicte dins d’una història. Expliqueu-los que sense un conflicte una història no tindria interés, perquè sense cap repte a assolir ni cap problema a solucionar no passaria res d’especial. Expliqueu-los que en obres de teatre, novel·les, pel·lícules… sempre hi ha conflictes per resoldre. Deixeu que els alumnes parlen de pel·lícules que hagen vist recentment i que comenten quin era el conflicte en cada una i com es resol. Tot seguit, demaneu als alumnes que es fixen en el dibuix que encapçala la lectura. Deixeu que especulen sobre quin pot ser el conflicte de la història. Pregunteu-los què diferencia la xica del centre de la imatge de la resta de personatges.

38

LECTURA Com que en el conte hi ha molt de diàleg, podeu plantejar la lectura en veu alta de la manera següent: assigneu els papers de Pere, Sofia, Núria i Miquel a quatre alumnes que lligen les seues intervencions, mentre que un cinqué alumne pot llegir la part del narrador. Recomaneu-los que adopten un to adequat al que lligen. Per a fer-ho, a més de ser conscients de l’acció que ocorre, poden guiar-se pels signes de puntuació (exclamacions, interrogacions, punts suspensius…) ja que aquests donen informació sobre el to de veu i els sentiments del personatge que parla. DESPRÉS DE LLEGIR Demaneu a un alumne que explique quin creu que és el conflicte d’aquesta història. Feu que prenguen consciència que

2 De sobte, Pere va interrompre la conversa. –Núria, has vist el teu vestit? Ha desaparegut. –No –va respondre la xiqueta. Entre tots van passar el matí buscant-lo sense èxit. Al menjador no es parlava d’una altra cosa. –No dines, Núria? –es va preocupar Sofia. –No tinc gana. –No et disgustes, dona, que de segur que trobem el vestit –va dir Sofia per animar-la. L’endemà, la directora va reunir tots els alumnes al saló d’actes. Si havia sigut una broma, havia arribat massa lluny. –No ho entenc. Per a què pot voler ningú un vestit passat de moda? –es preguntava Sofia mentre feia un bon mos a l’entrepà de pernil–. Hui també t’has menjat l’esmorzar abans d’entrar a classe? Això són els nervis. Núria no va dir res. Però al migdia tampoc va dinar i això va despertar totes les alarmes de Sofia. –Has de menjar alguna cosa. –No patisques, Sofia. Ja ho has dit tu abans: són tot nervis –va dir ella mentre s’alçava de taula. En arribar a classe, de colp li va rodar el cap i va caure a terra. Un muntó de gent la va envoltar, preocupada per saber què li havia passat. –Voleu deixar-la respirar! –va cridar Sofia mentre buscava en la motxilla de Núria alguna cosa per fer-li aire. De sobte va vore que un tros de tela eixia entre els llibres. El va estirar, i no podia creure’s el que estava veient: era el vestit de la funció! Núria va tornar en si a la infermeria i entre sanglots ho va confessar tot. –No ho he fet amb cap mala intenció. El vestit m’anava estret i he pensat que fent una miqueta de règim... A més tenia por que em llevàreu el paper per estar massa grossa. –No menjar no és fer règim! –la va bonegar la directora. –Quines animalades que dius! Si el vestit no t’escau, l’arreglem. De fet, l’any passat el vam haver d’entrar moltíssim perquè la protagonista estava massa prima –va dir Pere. –I si vols aprimar-te, només has de menjar més fruita i verdura i menys llepolies, i fer un poc més d’exercici –li va recomanar Sofia. En aquell moment va entrar Miquel tot preocupat. –Què t’ha passat, Núria? Estàs bé? –Encara que jo pense que Miquel et troba estupenda... –li va dir Sofia a l’orella fent-li l’ullet. Núria es va recuperar ràpidament i li van fer un vestit nou. La funció va ser tot un èxit; tant, que fins i tot va ser notícia en el diari local.

UNITAT

2

sanglots: respiracions curtes i sorolloses que es fan quan es plora fort. bonegar: renyar, dir a algú que ha dit o ha fet una cosa malament. t’escau: et va bé, és adequat per a tu.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. avantatges esmorzar infermeria

25

en totes les històries hi ha un conflicte, i que el que fa entretinguda una història és, precisament, el procés de resolució d’aquest problema. Deixeu que imaginen i comenten desenllaços alternatius al que han llegit en el conte La funció. El tema del conte és ideal per a portar a col·lació la importància de la cura per a la salut: aconselleu als alumnes que quan no es troben bé, demanen ajuda als pares, amics o professors i no prenguen decisions sobre temes que no coneixen, ja que això els pot fer malbé la salut. Parlant amb les persones que els volen i que saben més que ells podran trobar més fàcilment la solució al seu problema. Detingueu-vos a analitzar amb els alumnes les paraules del Fitxer ortogràfic. De la paraula avantatge, convé que destaqueu el dígraf tg. Feu-los vore que usem aquesta grafia en totes les paraules acabades en -atge (aterratge, viatge,

 

coratge, paisatge…). Animeu-los a dir-ne algunes i escriviu-les en la pissarra. Sobre esmorzar, convé recalcar la lletra z i recordar que representa el so s sonora. En infermeria, cal recordar que comença en una i, ja que hi pot haver alguna interferència de la paraula equivalent en castellà.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. La història que es conta en La funció pot aprofitar per a recordar als alumnes que la funció de nutrició, que ja han estudiat en l’assignatura de Ciències de la Naturalesa, és necessària per al manteniment dels éssers vius. Els humans, com qualsevol ésser viu, necessitem alimentar-nos per a viure.

39

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Practicar la lectura selectiva. •  Valorar la comprensió del conte La funció.

Treballe expressions del text

Localitza en el menor temps possible quantes vegades ix cada nom al llarg de la lectura i completa el quadre. Núria

7

Digues en quin dels dos dibuixos Núria confessa entre sanglots. A

B

Sofia

Vegades que ix

•  Sintetitzar en una oració l’argument

Temps que has tardat

del conte.

Comprenc el text 2

NOTES

8

Tria la correcta. Quan sorgeix el conflicte?

Copia. Què significa que Sofia felicita de tot cor la seua amiga? Que la felicita sincerament.

A Quan trien Núria com a protagonista del musical.

Que la felicita d’amagades.

B Quan Sofia felicita Núria. C Quan Núria es prova el vestit i s’adona que li va estret.

Explique i interprete 9

3

Digues quin paper té cada personatge.

Sofia

Pere

Núria

Miquel

Dels dos problemes que té la protagonista, indica quin és un problema important i digues per què. A Núria, el vestit li va massa estret. Núria ha deixat de menjar.

10 Explica quina diferència hi ha entre

4

el que creu Núria i la realitat. Ella creu que el vestit . no li val perquè

Observa i respon. Què li passa?

En realitat, passa que

Quan li passa? Per què li ha passat?

11 Opina. 5

Resumeix les explicacions de Núria a la infermeria. Per què ha deixat de menjar?

6

Completa les recomanacions que fa Sofia a Núria per a aprimar-se. Menjar més i fer

i menys

,

Trobes que Núria va actuar bé? Per què? Què creus que hauria d’haver fet?

Aprenc a fer comentaris 12 Explica en una oració de què tracta

la lectura La funció. Procura esmentar el conflicte però no revelar com se soluciona.

26

Solucions 1   Activitat de lectura (Núria 13 vegades. Sofia 12 vegades). 2   C Quan Núria es prova el vestit i s’adona que li va estret. 3   • Sofia és l’amiga de Núria; el seu paper és preocupar-se per Núria i descobrir que ella amaga el vestit. • Núria és la protagonista de la història i del musical. El seu complex físic i les seues conseqüències són el conflicte de la història. • Pere és el tutor de Núria; anuncia que ella serà la protagonista del musical. • Miquel és el xic més guapo de l’escola, protagonista del musical. El seu paper és secundari.

4   • S’ha marejat i ha caigut. • En arribar a classe. • Perquè fa més d’un dia que no ha menjat res.

5   RM. Pensava que així s’aprimaria i podria dur el vestit. Tenia por que li llevaren el paper de protagonista del ball.

40

6   Menjar més fruites i verdures i menys llepolies, i fer esport. 7   En el dibuix A. 8   Que la felicita sincerament. 9   • Núria ha deixat de menjar → perquè alimentar-se és bàsic per a viure, i deixar de fer-ho posa en greu perill la salut.

10   Ella creu que el vestit no li val perquè està grossa. En realitat, passa que l’any anterior entraren el vestit perquè la protagonista estava molt prima. 11   RM. • No va actuar bé, perquè mentí a tot el món i posà en perill la seua salut. • Hauria d’haver confiat en el professor i en els seus pares i haver parlat amb ells per a solucionar el problema del vestit.  12  RL.

Vocabulari. ELS ALIMENTS 1

2 7

Digues quin tipus d’aliment ha comprat cada un i posa’n un exemple. TIPUS D’ALIMENTS

Quan arribe a casa només he de calfar-lo i menjar-me’l.

L’he de menjar prompte, si no es farà malbé.

precuinat fresc congelat

•  Aprendre vocabulari dels aliments. •  Comprendre i usar el mecanisme de la sufixació.

D

B

L’he de posar de seguida a la nevera.

He de procurar conservar-lo per davall de zero graus.

refrigerat

2

Propòsits

C

A

UNITAT

Previsió de dificultats •  En alguns casos, la creació

2

Explica en què es diferencien un bric d’una capsa i una malla d’una bossa.

3

Escriu el nom d’un aliment per a cada qualitat. dolç

saludable

greixós

de paraules amb sufixos comporta canvis ortogràfics (dolç-dolcesa; tros-trossejar; coratge-coratjós…). Demaneu als alumnes que hi estiguen atents.

picant

FORMACIÓ DE PARAULES: LA SUFIxACIÓ

NOTES

La sufixació consisteix a afegir una partícula anomenada sufix al final d’una paraula per formar-ne una altra. Exemple: dolç + -or → dolçor. La majoria de sufixos aporten un significat nou a la paraula a la qual s’afigen i, moltes vegades, fins i tot fan que canvie de classe. Exemple: dolç (adjectiu) → dolçor (substantiu).

4

Localitza en les activitats anteriors dues paraules amb sufix i encercla’l.

5

Forma paraules derivades d’aquestes amb els sufixos proposats. SUFIXOS

6

-ejar

-ança

gota

esperar

dèbil

capritx

-ment

-ós

calor

assegurar

clar

amable

Digues quina classe de paraula (substantiu, verb, adjectiu...) és cada paraula d’origen i cada paraula resultant de l’activitat anterior.

UTILITZA EL DICCIONARI 7

Busca aquestes paraules en el diccionari i digues quin significat aporta el sufix -era. tomaquera

carxofera

esparreguera

fesolera

27

Suggeriments didàctics Feu vore als alumnes que per a formar adverbis amb el sufix -ment, agafem sempre la forma femenina de l’adjectiu: clarament, dolçament, obertament, estupendament, etc.

Solucions 1   A fresc. B congelat. C precuinat. D refrigerat. 2  i  3  RL. 4  Saludable, greixós. 5   • gota, gotejar. • calor, calorós. • esperar, esperança. • assegurar, assegurança. • dèbil, dèbilment. • clar, clarejar, clarament. • capritx, capritxós. • amable, amablement.

gurar (verb), assegurança (substantiu), dèbil (adjectiu), dèbilment (adverbi), clar (adjectiu), clarejar (verb), clarament (adverbi), capritx (substantiu), capritxós (adjectiu), amable (adjectiu), amablement (adverbi).

7   RM. Significa ‘planta que dóna el fruit de’.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 1, els alumnes desenvolupen la competència científica aprenent o recordant els distints mètodes de conservació d’aliments que existeixen. Podeu proposar-los que diguen aliments o plats que típicament es conserven amb cada un (congelem els gelats, refrigerem els iogurts, etc.).

6   gota (substantiu), gotejar (verb), calor (substantiu), calorós (adjectiu), esperar (verb), esperança (substantiu), asse-

41

Gramàtica. ELS DEMOSTRATIUS Propòsits

Recordes què és un demostratiu? Resol l’activitat proposada i comprova-ho!

• Saber què són i per a què serveixen els demostratius.

Més recursos •  Oracions per a completar amb demostratius – Amb […] caixa que tinc ací, […] que tens al costat i […] que hi ha al racó, en tenim prou per a carregar tots els llibres. – M’ha fet molta gràcia […] comentari que acabes de fer. – A pesar dels anys que havien passat, no havia oblidat […] dia. – […] arracades em paren bé? […] que dus tu m’agraden més. – […] illa que es veu en l’horitzó és Eivissa. – […] matí m’he dutxat amb aigua freda. – […] llibre que tens l’ha llegit el meu germà.

Copia Copia els els grups grups que que tenen tenen algun algun demostratiu demostratiu ii encercla’l. encercla’l. aqueixos daus daus aqueixos

aquella casa casa aquella

el teu teu veí veí el

deu deu avions avions

moltes moltes botes botes

aqueixa aqueixa xica xica

aquest aquest barri barri

aquestes aquestes flors flors

aquells aquells gots gots

Els demostratius Algunes paraules assenyalen els éssers o els objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla: aquesta vaca, aquells xiquets, aqueix triangle... Aquestes paraules són els demostratius.

Formes dels demostratius Els demostratius varien en gènere i en nombre i es classifiquen en tres grans grups segons la distància que indiquen. PLURAL

SINGULAR MASCULí

FEMENí

MASCULí

FEMENí

PROXIMITAT

aquest / este

aquesta / esta

aquests / estos

aquestes / estes

DISTÀNCIA MITJANA

aqueix / eixe

aqueixa / eixa

aqueixos / eixos

aqueixes / eixes

LLUNyANIA

aquell

aquella

aquells

aquelles

Funcions dels demostratius Els demostratius poden realitzar diverses funcions dins del grup nominal. Davant del substantiu fan la funció de determinant. Exemple: aquest niu. Darrere del substantiu fan la funció de complement. Exemple: el dia aquell. Si van en el lloc del substantiu actuen com a pronoms i, per tant, fan la funció de nucli. Exemple: aqueix és mon pare.

1

Respon. Què indiquen els demostratius sobre l’ésser o l’objecte que assenyalen? Quan fan els demostratius la funció de determinants? I de complements? Posa un exemple de cada cas.

28

Suggeriments didàctics Expliqueu als alumnes que els demostratius també indiquen la distància temporal entre un fet i el moment en què parlem. Ho podeu fer amb dos exemples: diem Què ha sigut aqueix soroll?, si el fet ha ocorregut fa poc; i Aquell soroll ens va espantar, si el fet va ocórrer fa més temps. Feu-los notar que, quan un demostratiu fa de nucli, sobreentenem un substantiu. Per exemple, en l’oració Aquell és mon pare, se sobreentén la idea d’«home» (Aquell [home] és mon pare); si algú diu que ha vist una pel·lícula i un altre respon Aqueixa no l’he vista, se sobreentén la idea de «pel· lícula». En abordar la taula dels demostratius, expliqueu que les formes este, eixe i derivats s’usen predominantment en el va-

42

lencià oral, mentre que en l’escrit i en altres varietats de la llengua s’usen també les formes aquest i aqueix. Per a resoldre les activitats és preferible usar les formes reforçades.

Solucions Activitat de coneixements previs. • aqueixos daus. • aquest barri. • aquella casa. • aquestes flors. • aqueixa xica. • aquells gots.

1   • La distància entre la persona que parla i l’ésser o l’objecte a què es refereix. • Quan van davant de substantiu. RM: aquesta nit. Quan hi van darrere. RM: l’home aquell. 2   PROXIMITAT ▶ aquestes, aquest, aquesta. DISTÀNCIA MITJANA ▶ aqueixes, aqueix, aqueixos. LLUNYANIA ▶ aquell, aquells, aquelles.

2 7 2

Localitza els demostratius d’aquest text i classifica’ls segons la distància que expressen.

UNITAT

2

NOTES

Un dia molt enfaenat Hui he començat a treballar a la fruiteria del poble. –De primer organitzarem la fruita i la verdura d’aquestes caixes –m’ha dit el botiguer–. Col·loca les taronges aqueixes en aquell caixó; els plàtans aquells, en aqueix; i aquelles albergínies, en aquest. I després, ordena aquesta estanteria i els expositors aqueixos. Quanta faena per ser el primer dia! DISTÀNCIA MITJANA

PROXIMITAT

LLUNyANIA

3

Digues quina funció realitza cada un dels demostratius del text anterior.

4

PER A PENSAR. Relaciona i respon. Qui diu cada cosa? Com ho has sabut? 1

2

Jo he portat aquest gerro i aqueix peluix. I jo aqueixos llibres i aquell quadre.

5

Completa aquestes oracions amb el demostratiu que corresponga segons el codi. PROXIMITAT DISTÀNCIA MITJANA LLUNyANIA

Passarem Posa en Vull Des d’

estiu amb revister sabates,

xica a la casa revistes i

vestit i

finestra es veuen

.

diaris. camisetes.

arbres i

turons.

ELABORA EL TEU RESUM Què són els demostratius? Què indiquen?

En quins tres grups es classifiquen? Quines funcions poden fer?

Els demostratius són les paraules que els éssers que hi ha entre i o els objectes i indiquen Els demostratius es classifiquen en tres grans grups segons , distància o que indiquen Els demostratius poden fer la funció de dins del grup nominal. o de

, de

29

3   Aquestes caixes → determinant. Taronges aqueixes → complement. Aquell caixó → determinant. Els plàtans aquells → complement. En aqueix → nucli. Aquelles albergínies → determinant. En aquest → nucli. Aquesta estanteria → determinant. Els expositors aqueixos → complement.

4   2 Jo he portat aquest gerro i aqueix peluix. 1 I jo aqueixos llibres i aquell quadre. / Se sap per la distància que hi ha entre els parlants i els objectes de què parlen. 5   • Passarem aquest / este estiu amb aqueixa / eixa xica a la casa aquella. • Posa en aquell revister aqueixes / eixes revistes i aquests / estos diaris. • Vull aquestes / estes sabates, aqueix / eixe vestit i aquelles camisetes. • Des d’aquesta / esta finestra es veuen aqueixos / eixos arbres i aquells turons.

Resum. Els demostratius són les paraules que serveixen per a assenyalar els éssers o els objectes i indiquen la distància que hi ha entre la persona que parla i l’ésser o l’objecte a què es refereix. Els demostratius es classifiquen en tres grans grups segons que indiquen proximitat, distància mitjana o llunyania. Els demostratius poden fer la funció de determinant, de complement o de nucli dins del grup nominal.

Competències Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen a repassar el que han aprés. Digueu-los que el resum que es proposa al final de l’apartat de Gramàtica és una tècnica molt útil per a relacionar els continguts, comprendre’ls i recordar-los millor.

43

Ortografia. REPÀS D’ACCENTUACIó Propòsits

Quan s’han d’accentuar gràficament les paraules? Fes memòria i resol l’activitat!

• Repassar les regles d’accentuació.

Previsió de dificultats

Relaciona amb números. Per què porten accent gràfic? 1 berenàveu

Perquè és aguda i acaba en vocal.

2 pràctica

Perquè és plana i acaba en diftong.

3 meló

Perquè és esdrúixola.

• En aquest nivell, tots els alumnes haurien de recordar i entendre els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona per a poder aplicar-los a les regles d’accentuació. Assegureu-vos que no hi tenen dubtes.

Recorda els principis d’accentuació: Les paraules agudes tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba. Les paraules agudes s’accentuen gràficament quan acaben en vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in. Exemple: meló, cabàs, aprén. Les paraules planes tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba. Les paraules planes s’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in. Exemple: plàtan, berenàveu.

Més recursos • Oracions amb paraules distintes segons l’accent – Pep té un bon record de quan baté el rècord de velocitat. – Si s’acosta més a la vora, vorà les barques pescant. – Enguany estudiarem els angles i els polígons en anglés. – Si fóra per mi, hauríem sopat fora, a la fresca. – El serraller portà la caixa d’eines per a arreglar la porta. – Tu practica amb la guitarra, que la pràctica fa mestres. – Demà jugareu al mateix joc a què jugàreu ahir?

Les paraules esdrúixoles tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba. Les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament sempre. Exemple: pràctica.

1

2

Escriu accent gràfic a les paraules agudes següents que el necessiten. traduccio

menu

espanyol

fesols

ciutat

Berlin

arros

angles

Completa amb les paraules de l’activitat anterior que corresponga tenint en compte el codi. Paraula aguda amb accent

BAR PAU

VIATGES PERIS

DEL DIA amb

VIATGE A

i naps

una

3

ESCOLA LINGUA

,

alemanya encantadora

Oferim la de tot tipus de textos de l’

per 300 euros!

5 euros

Paraula aguda sense accent

a l’

Escriu una paraula plana en cada cas. Que acabe en vocal.

Que acabe en -n i porte accent gràfic.

30

Suggeriments didàctics En l’activitat 3, recordeu-los que les paraules que escriguen han de ser diferents de les que apareixen en les dues primeres activitats. Durant la correcció de l’activitat 4, aprofiteu per a recordar que les formes verbals originals del text són del perifràstic, mentre que en el text resultant el temps verbal és el passat simple. Expliqueu-los que poden usar indiferentment l’un o l’altre temps verbal, ja que són equivalents. Comenteu, encara que no estiga marcada en negreta, que la forma perifràstica va ser té l’equivalent fou (o fon) en el passat simple. Més avant, en la unitat 9, aprofundireu en les formes dels verbs irregulars com ara ser.

44

En la secció Aprén com s’escriu es treballa el verb triomfar. Parleu-los d’altres paraules amb el grup -mf-, com ara pamflet, amfibi, amfiteatre o èmfasi i demaneu-los que hi facen oracions o bé que tracten de crear un text en què les utilitzen totes.

Solucions Activitat de coneixements previs. 1 (berenàveu) Perquè és plana i acaba en diftong. 2 (pràctica) Perquè és esdrúixola. 3 (meló) Perquè és aguda i acaba en vocal.

1   • traducció. • menú. • Berlín. • arròs. • anglés. 2   • BAR PAU. MENÚ DEL DIA. Arròs amb fesols i naps. 5 euros. • VIATGES PERIS. VIATGE A BERLÍN, una ciutat alemanya encantadora. Per 300 euros! • ESCOLA LINGUA.

2 7 4

Copia aquest text canviant les formes verbals destacades com en l’exemple.

UNITAT

2

NOTES

Un salmó deliciós Ahir Òscar i jo vam anar al restaurant on vau dinar vosaltres dijous. De tots els plats que vam menjar, el que més ens va agradar va ser el salmó a la taronja. Vosaltres el vau tastar? És deliciós! Exemple 5

Ahir Òscar i jo anàrem al restaurant...

Explica per què s’accentuen o no gràficament les paraules següents. número

6

pilota

violí

PER A PENSAR. Lleva l’accent gràfic a aquestes paraules, reflexiona i respon. Per què cal accentuar bé gràficament les paraules? fàbrica

7

plàtan

rècord

cantàreu

portà

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten accent gràfic. Un menú per a llepar-se’n els dits Rubén, el cosí de Fàtima, acaba d’arribar de París de fer un curs de cuina. Ahir ens convidà a Àngel i a mi a sopar per posar en pràctica tot el que hi havia aprés. Sabeu quin va ser el menú? De primer, sopa de meló amb pólvores de pernil; de segon, confit d’ànec; i per a postres, pastís de plàtan. Si ens haguéreu vist... No deixàrem res en el plat! I és que estava tot per a llepar-se’n els dits...

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A trionfar

B triumfar

C triomfar

D tiomfrar

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. R

triomfar Aconseguir la victòria, guanyar.

N

I

T

U

F

M

A

R

O

D

Completa amb les grafies que corresponga aquestes paraules de la família de triomfar.

**f

tri

**

t i mfal

*

trio fador

* *

tri m ant

31

Oferim la traducció de tot tipus de textos de l’anglés a l’espanyol.

3   RM. • Que acabe en vocal → poma. • Que acabe en -n i porte accent gràfic → plàtan.

4   Ahir Òscar i jo anàrem al restaurant on dinàreu vosaltres dijous. De tots els plats que menjàrem, el que més ens agradà va ser el salmó a la taronja. Vosaltres el tastàreu? És deliciós! 5   • Número → perquè és esdrúixola i totes les paraules esdrúixoles s’accentuen. • Plàtan → perquè és una paraula plana que acaba en consonant. • Pilota → perquè és una paraula plana que acaba en vocal. • Violí → perquè és una paraula aguda que acaba en vocal.

6   RM. Perquè posant accents reconeixem immediatament una paraula, mentre que si no en posàrem, ens resultaria més difícil diferenciar una paraula d’altres que tenen una forma similar, i podríem confondre’ns. Per exemple, hem d’escriure l’accent en cantàreu perquè el lector sàpia que parlem del passat i no del futur (cantareu), o escriure accent en rècord (que vol dir ‘resultat que supera tots els anteriors’) per a diferenciar-lo de record (‘cosa que es recorda’).

7   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • C (triomfar). • TRIOMFAR / triomfar. • triomf, triomfal, triomfador, triomfant.

45

SABER FER

Propòsits

L’explicació oral d’una recepta

•  Escriure una recepta.

A continuació et convertiràs en el rei o la reina de la cuina i explicaràs oralment com s’elabora la pizza que més t’agrada. Les activitats que et proposem tot seguit t’ajudaran a preparar la teua exposició perquè pugues demostrar, al final, que ets capaç de fer-ho molt bé.

•  Fer un vídeo o una presentació   amb diapositives. •  Fer una exposició oral davant   dels companys.

Prepara el teu treball 1

Copia la llista correcta. Quins són els tres ingredients bàsics que porta qualsevol pizza?

Més recursos

INGREDIENTS

•  Verbs culinaris Afegir, amanir, amassar, cobrir, coure, decorar, emplatar, enfornar, escampar, pelar, ratllar, tallar, trossejar.

INGREDIENTS

encisam massa de pizza tomaca natural

•  Ingredients de pizza Albergínia, alfàbega, anxoves, bacó carabasseta, carn picada, ceba, cogombret, espàrrecs, espinacs, formatge, gambes, massa, mozzarella, olives, orenga, ou, pernil, pimentó, pinya, pollastre, ruca, sal, sobrassada, tomaca, tonyina, xampinyons, xoriço.

massa de pizza salsa de tomaca formatge

2

Afig a la llista anterior almenys tres ingredients que t’agradaria que portara la teua pizza.

3

Ordena els passos d’elaboració de la pizza. Com es fa? A

B

C

D

4

Explica per escrit què es fa en cada un dels passos anteriors.

5

Pensa i respon. Quins utensilis necessitaràs per a fer la teua pizza? Per a què usaràs cada objecte?

32

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes milloren la competència lingüística realitzant un discurs oral de tipus expositiu davant dels companys i posant en pràctica vocabulari culinari i dels aliments que han treballat al llarg de la unitat. A més, durant la realització de les activitats desenvolupen altres habilitats, com ara aprendre a ordenar les parts d’un procés i utilitzar les noves tecnologies. Pregunteu als alumnes si els agrada la pizza, quins tipus de pizzes prefereixen menjar i si saben com es cuina aquest plat. Després que cada u haja dit les seues preferències, animeu-los dient-los que amb aquesta tasca aprendran a fer pizza ells mateixos.

46

Podeu deixar que els alumnes resolguen oralment i entre tots les tres primeres activitats. En l’activitat 1, deixeu que argumenten per què trien una columna i no l’altra. Hauran de raonar que en la primera hi ha un ingredient poc habitual en la pizza, l’encisam o lletuga, que no se sol coure, sinó que es menja fresc i en ensalada. En l’activitat 3, digueu als alumnes que hi ha uns passos previs que no mostren els dibuixos. Així, deixeu que deduïsquen que prèviament s’ha de fer la massa de la pizza, tallar el salami i fregir la tomaca. Podeu animar-los a buscar els ingredients de la massa de pizza (aigua, farina, llevat, oli, sal) i dir-los que n’incorporen l’explicació en l’exposició final. Igualment, en l’activitat 5, digueu-los que es fixen en els atifells que hi ha en les imatges i pregunteu-los quins altres utensilis necessitarien per a la seua recepta.

2 7

2

NOTES

Elabora el teu guió 6

UNITAT

Inventa un nom per a la teua pizza i completa una fitxa com la següent a partir de les respostes anteriors. NOM DE LA PIZZA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . INGREDIENTS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . UTENSILIS NECESSARIS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ELABORACIÓ: 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Redacta el guió de la recepta seguint aquestes indicacions. – De primer, presenta el plat que explicaràs: digues el seu nom i destaca’n algunes qualitats (quin sabor té, si és o no saludable, si és fàcil o difícil de fer...). Per a fer-ho, pots usar les paraules del vocabulari de la unitat. – Després, digues els ingredients i els utensilis que necessitaràs per a elaborar-lo. En el cas dels ingredients, intenta especificar quantitats (un bric menut de tomaca, una llanda de tonyina...). – A continuació explica pas a pas què s’ha de fer utilitzant paraules i expressions que indiquen ordre (de primer, després, finalment...). – Per acabar, pensa una oració que servisca de tancament.

8

USA LES TIC. Grava en vídeo l’elaboració de la pizza o fes una presentació amb diapositives de la recepta pas a pas per acompanyar la teua exposició.

Demostra que ho saps fer 9

Explica als companys i companyes la teua recepta seguint el guió elaborat anteriorment acompanyat del vídeo o de les diapositives. Vigila que les imatges del vídeo o de la presentació corresponguen a allò que estàs explicant en cada moment.

10 TREBALL COOPERATIU. Demana als companys i companyes

que valoren la teua intervenció i comenteu entre tots quins aspectes es podrien millorar i com.

33

Per a l’activitat 8, en què es demana que graven o fotografien el procés de preparació de la pizza, serà necessària l’ajuda dels pares. Insistiu que no toquen el foc ni cap utensili sense la supervisió d’un adult.

Solucions

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 10, es demana que siguen els mateixos alumnes els qui valoren el treball dels companys. Seleccioneu un grup d’alumnes i digueu-los que faran de jurat. Repartiu a cada un l’aspecte de la intervenció del company que haurà d’avaluar. Per exemple, un membre del jurat es fixa en el volum i el to de veu, un altre en la qualitat de les imatges, un altre en la claredat i l’ordre dels passos del procés, etc. Finalment, hauran de posar en comú cada opinió per a fer-ne una avaluació completa. Aquesta reflexió facilitarà l’aprenentatge dels qui valoren i dels qui són valorats.

3   B, C, D, A.

1   La llista correcta és la de la dreta. 2  RL. 4   Estenem la tomaca fregida en la massa. Hi afegim la carn i la verdura tallada a trossets. Ratllem formatge i l’hi aboquem per damunt. Fiquem la pizza en el forn.

5  a  10  RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 8, els alumnes poden aplicar una tecnologia que coneixen, com és el telèfon mòbil, per a fer fotografies i gravar vídeo per a una activitat escolar.

47

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

La sufixació consisteix a formar paraules noves afegint una partícula anomenada

d’una paraula

Les paraules tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba i s’accentuen . Les paraules planes tenen com a síl·laba gràficament quan acaben en tònica i s’accentuen gràficament quan acaben en . Les paraules tenen com a síl·laba tònica i s’accentuen gràficament

Més recursos •  Altres sufixos -or: aspror, negror, verdor, tristor.  -esa: acidesa, delicadesa, malesa, timidesa. -ia: bugaderia, carnisseria, fusteria, pastisseria. -ós/-osa: fangós, gustós, oliós, verdós. -itzar: estabilitzar, eternitzar, mobilitzar, utilitzar. -isme: anglicisme, egoisme, exotisme, socialisme.

2

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els demostratius

Tipus

De 3

NOTES

4

De llunyania

De

Determinant

Encercla els sufixos i digues de quina paraula provenen les paraules de cada grup.

pastisset

pomera

cuiner

pastisseria

pomiua

cuinar

peixàs

pastisser

pomerar

cuinota

peixater

peixera

Subratlla els demostratius de les oracions següents i analitza’ls com en l’exemple. M’agrada aqueixa camisa.

Vam quedar al final del carrer aquell.

Aquells xics són companys nostres.

El millor plat del menú és aquest.

Exemple

5

Funcions

M’agrada aqueixa camisa → aqueixa: demostratiu femení singular de distància mitjana en funció de determinant.

Digues quina paraula sobra en cada grup i a quin grup hauria d’anar. PARAULES AGUDES

tobogan

tambor

oxigen

cartó

PARAULES PLANES

cadira

cartell

arbre

telèfon

PARAULES ESDRÚIXOLES

matemàtiques

fórmula

pàgina

festival

créixer

afores síl·laba

34

Solucions 1   • La sufixació consisteix a formar paraules noves afegint al final d’una paraula una partícula anomenada sufix. • Les paraules agudes tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba i s’accentuen gràficament quan acaben en vocal, en vocal seguida de -s, en en o en in. Les paraules planes tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba i s’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in. Les paraules esdrúixoles tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba i s’accentuen gràficament sempre. 2   Els demostratius. Tipus. De proximitat. De distància mitjana. De llunyania. Funcions. Determinant. Complement. Nucli.

48

3   Pastís → pastisset, pastisseria, pastisser. Poma → pomera, pomiua, pomerar. Cuina → cuiner, cuinar, cuinota. Peix → peixera, peixàs, peixater. 4   • Aquells xics són companys nostres → aquells: demostratiu masculí plural de llunyania en funció de determinant. • Vam quedar al final del carrer aquell → aquell: demostratiu masculí singular de llunyania; complement. • El millor plat del menú és aquest → aquest: demostratiu masculí singular de proximitat; nucli.

5   AGUDES ▶ hi sobra oxigen (és plana). PLANES ▶ hi sobra cartell (és aguda). ESDRÚIXOLES ▶ hi sobra créixer (és plana).

2

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

precuinat

supermercat

entreacte

artista

cartejar

taronger

suburbà

NOTES

Relaciona cada títol amb l’estructura de grup nominal que presenta. 1

3

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en les unitats anteriors.

PER SUFIXACIó

PER PREFIXACIó 2

Propòsits

Classifica les paraules següents segons com s’hagen format. menjador

2

2

El meu cavall negre

3

Aquell rellotge antic

Les sabates roges de festa

4

Els bons amics

Determinant + Nucli + Complement

Determinant + Determinant + Nucli + Complement

Determinant + Complement + Nucli

Determinant + Nucli + Complement + Complement

Escriu. El nom del teu millor amic o amiga. El nom d’un lloc on t’agradaria anar. Un nom per a una mascota.

4

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Una oferta irresistible A la urbanització «Les alfàbegues» han obert un supermercat nou. Es diu «Pràctic» i té unes ofertes fantàstiques. Ahir l’oncle Artur i jo hi vam comprar un quilo de plàtans, un paquet d’arròs, un paquet de café i tres pots d’espècies. Sabeu quant ens va costar tot? Sis euros amb cinquanta cèntims! Veritat que és baratíssim?

Les normes d’accentuació. Les majúscules.

AUTOAVALUACIÓ Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 La paraula peixot s’ha format per...

a) prefixació.

b) sufixació.

2 El demostratiu aqueix indica...

a) llunyania.

b) distància mitjana.

3 La paraula autobús és...

a) aguda.

b) plana.

4 Els demostratius fan de determinants...

a) sempre.

b) davant del substantiu.

5 La paraula número s’accentua perquè...

a) és esdrúixola.

b) acaba en vocal.

35

Suggeriments didàctics En el dictat de l’activitat 4 trobareu la icona que recomana guardar la correcció d’aquesta activitat en el dossier d’aprenentatge de l’alumne. Comproveu que els alumnes han assimilat els continguts ortogràfics treballats fins ara, és a dir, les normes d’accentuació i l’ús de les majúscules.

Solucions 1   PREFIXACIÓ ▶ precuinat, supermercat, entreacte, suburbà. SUFIXACIÓ ▶ menjador, artista, cartejar, taronger. 2   1 Determinant + Determinant + Nucli + Complement. 2 Determinant + Nucli + Complement. 3 Determinant + Nucli + Complement + Complement. 4 Determinant + Complement + Nucli.

3   RL. 4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 b). 2 b). 3 a). 4 b). 5. a).

Competències Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoavaluació permeten testar ràpidament l’assoliment dels continguts més representatius de la unitat. Així, és l’alumne mateix qui pot valorar si hi ha alguna qüestió que li cal aclarir abans de passar avant, una pràctica que li serà molt útil al llarg del seu aprenentatge.

49

3

Descobrim l’art

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Les paraules parònimes.

GRAMÀTICA

• Els possessius.

ORTOGRAFIA

• L’accentuació diacrítica.

LITERATURA

• La rima.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• El taller de pintura.

LECTURA

ESCRIPTURA

• Extraure dades d’una exposició oral. • Fer una exposició breu sobre les belles arts.

• Llegir un text descriptiu breu i reconéixer l’objecte descrit. • Llegir i comprendre un conte: Amb els ulls del cor.

• Escriure una fitxa sobre una obra d’art. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Un treball d’investigació.

• Gust per les arts plàstiques.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Solidaritat amb les persones que pateixen alguna discapacitat física o psicològica. • Iniciativa per a la investigació. • Interés per l’expressió de sentiments a través de la poesia.

50

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 3: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 3: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 3.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 3: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 3.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina •  El taller de pintura.

CD Comunicació oral •  Unitat 3: pista 3.

CD Lectures •  Unitat 3: pista 3.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Primer trimestre. Unitat 3.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

51

Propòsits

3

Descobrim l’art

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Fer una exposició oral breu. • Redactar la fitxa d’una obra d’art. • Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos • Activitats en línia «Mira quins quadres» http://www.xtec.cat/~dabizand/ quadres/quadres.html •  ‘Art project’, museu virtual de més de 40.000 obres d’art https://www.google.com/ culturalinstitute/project/art-project

Escoltar 1

•  Museu de Belles Arts de València http://museobellasartesvalencia. gva.es/index.php?lang=ca

2

pista 3

Escolta l’audició dues vegades seguint les instruccions següents sense anotar cap dada. PRIMERA VEGADA

Fixa’t en el nombre de sales que hi ha i el nombre de pintors que exposen en cada sala.

SEGONA VEGADA

Memoritza el nom de cada sala i el nom dels pintors que hi exposen.

TREBALL COOPERATIU. Per parelles, feu-vos preguntes per comprovar si heu memoritzat correctament les dades anteriors.

Parlar 3

Fes una exposició breu sobre les belles arts a partir d’aquest esquema. Les belles arts

Arts espacials

arquitectura pintura

escultura fotografia

Arts temporals literatura

música

Arts espaciotemporals dansa

teatre

cine

36

Suggeriments didàctics Aviseu els alumnes que en aquest apartat i al llarg de la unitat parlareu de l’art, amb una atenció especial a la pintura. Sondegeu quina idea tenen ells del concepte d’art i raoneu que es tracta de la representació d’éssers, objectes o idees que es fa amb la intenció de crear bellesa. Són art, per exemple, la pintura, l’escultura, la música i la literatura. Pregunteu-los quin és el seu art preferit. Demaneu-los que observen la fotografia i pregunteu-los si han estat mai en un museu, què hi van vore i per què pensen que era considerat com a art. Informeu-los que en l’activitat 1 escoltaran una audició en què un guia fa una explicació d’un museu, que hauran d’escoltar atentament. Convé que, abans, lligen la informació que se’ls demana.

52

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 2, cada alumne pot escriure almenys cinc preguntes amb la resposta que ell creu que és la correcta. Després, es posen tots els alumnes en parelles i cada un planteja al company que li ha tocat les mateixes preguntes i anota les seues respostes. Per últim, reproduïu de nou l’audició i els demaneu que posen els resultats en comú. En l’activitat 3, expliqueu-los prèviament, si ho considereu convenient, que són considerades belles arts aquelles que tenen com a objectiu principal l’expressió de la bellesa d’una manera creativa mitjançant la forma, el color, el moviment, el so o el llenguatge. També podeu demanar-los que es fixen en la classificació que es fa de les distintes belles arts i que intenten explicar-ne les diferències (les arts espacials corresponen a les arts visuals, les que veiem ocupant un espai; les

UNITAT

Llegir NOTES

Home mirant l’horitzó

4

Escultura feta en bronze de la jove artista castellonenca Henar Gila. Representa la figura d’un home dret, amb el tronc inclinat cap avant i una cama avançada, que contempla l’horitzó amb la mà dreta sobre els ulls.

5

3

Llig i tria. De quina escultura es parla? A

B

Copia i justifica la resposta. On creus que seria més fàcil trobar el text anterior? En l’anunci publicitari d’una botiga.

En el fullet explicatiu d’una exposició.

Escriure 6

Tria el títol que més t’agrade per a una obra i escriu una fitxa com l’anterior inventant-ne totes les dades (nom i origen de l’artista, tipus d’obra que és, què representa, etc.). Dona davall de la pluja.

Gat mirant la lluna.

Tempesta a la mar.

SABER FER TASCA FINAL

Un treball d’investigació Quan has de buscar informació sobre un tema, com ho fas? Per què creus que és important consultar diverses fonts d’informació quan es fa un treball d’investigació? En un treball d’investigació, quina informació aporta l’índex? Saps què és la bibliografia d’un treball? Al final d’aquesta unitat demostraràs que SAPS FER un treball d’investigació sobre un quadre molt important. Abans llegiràs un conte on descobriràs una altra manera d’acostar-se a l’art, aprendràs vocabulari sobre el taller de pintura i treballaràs aspectes que milloraran la teua ortografia.

37

arts temporals necessiten el temps per a desenvolupar-se i no ocupen un espai (feu-los notar que els llibres i els discos no són en si obres d’art, sinó els continents d’aquestes); les arts espaciotemporals són arts visuals que es desenvolupen al llarg del temps. En l’activitat 5, feu notar als alumnes que el text fa una explicació detallada de les característiques de l’escultura, tret típic dels fullets explicatius. Els anuncis publicitaris, en canvi, solen ser més breus i contindre un eslògan que convida a comprar el producte. En l’activitat 6, podeu proposar-los que acompanyen la seua fitxa d’un dibuix de l’obra tal com l’han imaginada. Després poden llegir el text de la fitxa a un company perquè ell en faça el dibuix i, en acabant, comparar els resultats.

 

Solucions 1   PRIMERA VEGADA ▶ Hi ha tres sales. En una exposen dos pintors, en una altra dos pintors i en una altra un pintor. SEGONA VEGADA ▶ Els noms de les sales són «Pintors de sempre», «Primeres avantguardes» i «Art modern». En la primera exposen Joaquim Sorolla i Josep Benlliure; en la segona, Salvador Dalí i Joan Miró; i en la tercera, Rafael Solbes. 2   i  3   RL. 4 De l’escultura B. 5   En el fullet explicatiu d’una exposició. RM. Perquè la descriu de forma objectiva, no anima a comprar-la ni li posa un preu. 6   RL.

53

Competència lectora. EL MARC DE LA NARRACIÓ Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Saber què és el marc d’una narració.

• Entendre l’ensenyament que transmet la història.

Més recursos • Resolució de conflictes i acceptació de les diferències http://blocs.xtec.cat/recursosee/ resolucio-de-conflictes/

NOTES

Amb els ulls del cor SABER MÉS Els contes poden passar en llocs reals o en llocs imaginaris, i situar-se en una època passada, en el moment actual o en el futur. El lloc i el temps determinats en què transcorre una història és el que s’anomena marc de la narració. El marc de la narració ajuda el lector a fer-se una idea dels personatges i de l’ambient en què es desenvoluparà l’acció.

Era l’hora d’esmorzar. Arnau parlava distret amb Enric i Laia al pati de l’escola quan de sobte una pilota de futbol li va pegar al cap. Instintivament, les seues mans la van agafar i amb cura van recórrer tota la seua forma esfèrica. –Torna’ns la pilota! –va cridar des de lluny una veu coneguda. Era Miquel, un company de classe amb qui a penes havia bescanviat unes quantes paraules. –Podries disculpar-te –li va dir Laia. –Ho has fet a posta, que t’he vist –ara era Enric qui s’hi enfrontava. Arnau no deia res, no li havia fet mal. –Vols la pilota? Doncs, agafa-la! –va reptar Laia a Miquel mentre eixia disparada amb ella. Miquel la seguia sense massa èxit. Arnau reia per les butxaques mentre Enric li anava explicant amb tots els detalls el que anava passant. –No l’agafarà mai, és molt bona esportista i corre molt –va dir Enric. –I tu? –li va preguntar Arnau.

38

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als alumnes que es fixen en la il·lustració que encapçala la lectura. Si voleu, un xiquet pot descriure-la oralment als companys. Després, plantegeu-los algunes preguntes per tal que especulen sobre el contingut del text: On es troben els personatges? Penseu que estan jugant a bàsquet? De qui deu ser la pilota? Per què li la deu haver furtada? Què fan els altres personatges del dibuix? Tracteu que deduïsquen la relació entre el títol de la lectura i el dibuix; és a dir, «els ulls del cor» amb el xiquet invident que hi ha a la porta del centre. Llegiu l’apartat Saber més, en què s’explica el concepte de marc de la narració. Insistiu que engloba dues idees, el

54

temps i el lloc en què ocorren els fets d’una narració. Podeu escriure-ho en forma d’esquema en la pissarra. Feu-los vore que quan entre els amics es conten una pel·lícula o un llibre, una de les primeres coses que es conten n’és el marc, és a dir, on i quan passa la història. Demaneu-los que tracten d’endevinar quin deu ser el marc del conte que estan a punt de llegir (una escola en l’època actual). LECTURA Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta del text. Aconselleu-los que subratllen les paraules que no entenguen i que consulten, si cal, el diccionari. Recordeu-los que també poden acudir al quadre de vocabulari del marge de la pàgina, que els servirà per a aclarir-los el significat d’algunes paraules i ajudar-los així a comprendre millor el text.

3 –No, a mi no m’agrada l’esport. A mi m’agraden els jocs de taula. Sóc tot un cap. El meu cervell és quasi tan gros com la meua panxa.

UNITAT

3

bescanviat: intercanviat, dit l’un a l’altre.

–Tens molta panxa?

reptar: desafiar, provocar algú a competir.

–Prou. –La puc tocar?

amollar: dir de colp.

–Què dius?

infrarojos: tipus de rajos que permeten vore-hi enmig de la foscor.

–Vinga, Enric. És l’única manera de fer-me una idea de quina pinta fas –va demanar Arnau. A Enric no li feia molta gràcia que li tocaren la panxa i va accedir de mala gana. Arnau a poc a poc va recórrer amb les mans el cos, i després va passar a la cara, els cabells i les orelles. De sobte, va dibuixar un ampli somriure.

poca-solta: persona poc seriosa, que diu o fa bestieses i ximpleries.

–Es pot saber per què rius? –va preguntar Enric estranyat. –Tens els cabells rulls. No ho sabia –va respondre Arnau, i tot seguit li va amollar–: T’assembles a un personatge d’un dels quadres de l’exposició que vaig visitar l’altre dia a un museu de València. –Tu vas als museus? –Sí, m’encanta. –I com veus els quadres? –va preguntar Enric realment sorprés. –Doncs em pose unes ulleres especials que tenen infrarojos. –Que fort! I per què no les dus a escola? –Mira que ets poca-solta, que no veus que t’estic prenent el pèl! –va riure Arnau davant la innocència del seu amic. –No et burles de mi, que no fa gens de gràcia –es va queixar Enric. –Ho sent. Però és veritat que m’agrada molt visitar els museus. Generalment, escolte atentament les explicacions del guia i m’imagine tot allò que diu. Però en l’exposició de l’altre dia va ser fantàstic, perquè hi havia quadres reproduïts en 3D que podia tocar i, per a mi, va ser com vore’ls de veritat. –Laia és molt guapa, prima, alta i vesteix molt bé –va dir de sobte Enric canviant de tema. –Ja ho sé –va dir l’Arnau. –Com? Si no l’has vista! –es va estranyar Enric. El timbre va interrompre la conversa i els dos van tornar a classe. Arnau no va respondre a aquesta pregunta. No comprenia les persones que s’hi veien, potser perquè ell era cec de naixement. A ell no li feia falta vore ningú per saber com era. Allò important eren el to de veu, l’olor, la confiança, l’amistat, tot un seguit de coses que implicaven tots els sentits, no només el de la vista. Les persones són moltes més coses que l’aparença externa. I per a ell, Enric era una gran persona. Ell el mirava amb els ulls del cor ben igual que a Laia.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. cervell innocència interrompre

39

Una vegada hagen fet la lectura en silenci, podeu organitzar la lectura en veu alta. Aprofiteu l’abundància de diàlegs per a repartir el paper de narrador i personatges (Laia, Enric i Arnau) entre els alumnes i que facen una lectura coordinada. Practicaran així la dramatització de diàlegs que es proposa de forma més concreta en la primera activitat de l’apartat Competència lectora. Recordeu-los que han d’entonar les frases segons les sensacions que mostre el personatge que representen: seguretat, curiositat, sorpresa, etc. DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu als alumnes si els ha agradat la història que han llegit i quin creuen que és el missatge que s’hi tracta de transmetre. Deixeu que diguen el seu parer sobre el comporta-

 

ment de Miquel amb Arnau (cruel) i el de Laia (solidari). Pregunteu-los què ha aprés cada un dels personatges al final de la història. En el Fitxer ortogràfic deixeu que els mateixos alumnes reconeguen i verbalitzen quina particularitat de cada paraula els convé recordar. Per exemple, que cervell comença en c, porta una v i acaba en ll; que innocència porta dues n; o que interrompre s’escriu amb dues r.

Competències Competència social i cívica. La lectura del conte ensenya als alumnes exemples de comportaments que afavoreixen la integració de companys que pateixen alguna discapacitat física o psíquica, i que a voltes són objecte de burles i vexacions.

55

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Llegir un diàleg interpretant sentiments.

7

Digues per què aquests objectes no tenen forma esfèrica. plat

–Llegiu diverses vegades el diàleg sencer en silenci, intentant entendre com se senten els personatges en cada intervenció.

Amb els ulls del cor.

8

–Prepareu la part de diàleg del vostre personatge procurant transmetre el que sent cada vegada.

•  Escriure un resum d’una història.

•  En la primera activitat, alguns alumnes poden tindre vergonya o altres dificultats per a llegir interpretant sentiments. Recordeu-los que els signes d’exclamació i d’interrogació són una guia per a saber quin to de veu cal posar. Ajudeu-los llegint-los-en algun exemple i animeu-los a imitar-vos.

Llig en veu alta amb un company o una companya el diàleg entre Arnau i Enric. –Decidiu qui farà d’Enric i qui farà d’Arnau.

•  Valorar la comprensió del text

Previsió de dificultats

Treballe expressions del text

9

Copia l’expressió equivalent a aquesta de la lectura. Arnau reia per les butxaques.

LLOC

Arnau reia molt a gust.

TEMPS 3

Pensa i respon.

Quan es pren el pèl a algú?

Completa el marc de la història que has llegit de la manera més precisa possible. MARC

anell

Quan es diu que una cosa està feta a posta?

Comprenc el text 2

disc

Arnau reia sense fer soroll.

Observa i respon.

Explique i interprete Qui és el xic pèl-roig?

10 Digues en quin punt exacte de la història

t’has adonat que Arnau era cec i com.

Què fa? Per què ho fa?

11 Respon.

Creus que el títol de la lectura, Amb els ulls del cor, és encertat? Per què?

NOTES

4

Escriu una qualitat positiva de cada personatge.

Quin altre títol li hauries posat tu? Escriu-lo.

ARNAu

12 EDUCACIÓ CÍVICA. Reflexiona sobre

aquesta idea i escriu un text breu en què expresses la teua opinió. ENRIC Les persones són moltes més coses que l’aparença externa. LAIA

5

6

Explica què passa a l’hora del pati amb Miquel.

Aprenc a fer comentaris

Respon. En quines coses es fixa Arnau per saber com és una persona?

13 Escriu el resum de la lectura en tres

oracions: una per al plantejament, una altra per al nus i una altra per al desenllaç.

40

Suggeriments didàctics

7   RM. No tenen forma esfèrica, tenen forma circular. 8   • Quan es fa deliberadament, expressament, amb un

TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 1, el treball d’interpretació ha de ser conjunt. Cada membre de la parella ha d’ajudar l’altre a assajar i millorar la seua interpretació.

objectiu. • Quan se l’enganya per a riure’s d’ell.

Solucions

10   RM. Quan es diu que Enric ha d’explicar a Arnau tot el que anava passant, ja que Arnau no ho pot vore.

1   Activitat de lectura. 2  LLOC ▶ Pati de l’escola. TEMPS ▶ L’hora d’esmorzar. 3   • Arnau. • Toca la cara a Enric. • Per a fer-se una idea de com és, ja que no el pot vore perquè és cec. 4   RM. Arnau ▶ sensible. Enric ▶ innocent. Laia ▶ decidida. 5   RM. Miquel li tira una pilota al cap a Arnau. 6   En el to de veu, l’olor, la confiança i l’amistat.

56

9   Arnau reia molt a gust.

11  a  13  RL.

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 12 es pretén que els xiquets s’adonen que hem de valorar les persones no només per l’aparença física (si ens agraden o no), sinó per la seua bondat, simpatia, etc.

Vocabulari. EL TALLER DE PINTuRA 1

3 7

Completa amb la paraula del quadre que corresponga segons el codi. OBJECTES

pinzell

paleta

llenç

cavallet

ACCIONS

esbossar

acolorir

esborrar

retocar

3

Propòsits •  Aprendre vocabulari del món de la pintura.

•  Saber què són els parònims.

Un pintor amb molta traça De primer, el pintor va col·locar el sobre el . Després, el dibuix. Quan va comprovar que no calia amb el llapis, va cap línia amb la goma, va mesclar les pintures sobre la , hi va sucar i va el dibuix. Potser caldria algun detallet al final però, el en principi, el quadre li estava quedant preciós. 2

UNITAT

Més recursos •  Accions de la pintura

realista

tacat

Assecar, aglutinar, compondre, dibuixar, difuminar, dissoldre, envernissar, esborrar, esbossar, esmaltar, lacar, pigmentar, plasmar, representar, retratar, traçar, tacar.

abstracte

ratllat

•  Objectes de la pintura

Tria la qualitat adequada a cada dibuix. A

B

Aiguarràs, aglutinant, aquarel·la, bata, cavallet, esmalt, espàtula, esponja, esprai, estoig, laca, llapis, llenç, marc, paleta, pinzell, quadre, tint, tinta, vernís.

LEs PARAuLEs PARòniMEs Hi ha paraules que s’assemblen tant en la forma o que es pronuncien d’una manera tan semblant que es poden confondre. Exemple: cavallet i cavaller. Aquestes paraules s’anomenen paraules parònimes.

NOTES 3

Completa les oracions amb el parònim que corresponga en cada cas. Marta té molt bones

per a la pintura.

Eren amics i sentien molt d’ A la masia hi havia dos Va canviar el sofà

l’un per l’altre. i tres cavalls.

per un de nou.

actituds / aptituds afecte / efecte asos / ases bell / vell

UTILITZA EL DICCIONARI 4

Busca aquests parònims en el diccionari i copia el que té el significat proposat. gurmet grumet

Persona a qui li agrada el bon menjar.

velar vetlar

Passar la nit sense dormir.

41

Suggeriments didàctics En l’activitat 2, expliqueu que la pintura realista tracta d’imitar la realitat, mentre que la pintura abstracta consisteix en la creació de formes suggeridores, i no en la imitació d’objectes. Convé tindre en compte que l’objectiu final de tractar els parònims no és tant memoritzar el concepte lingüístic en si com fixar-se en paraules similars i saber distingir-les i escriure-les correctament.

Solucions 1   De primer, el pintor va col·locar el llenç sobre el cavallet. Després, amb el llapis, va esbossar el dibuix. Quan va comprovar que no calia esborrar cap línia amb la goma, va mesclar les pintures sobre la paleta, hi va sucar el pinzell i

va acolorir el dibuix. Potser caldria retocar algun detallet al final però, en principi, el quadre li estava quedant preciós.

2   A abstracte. B tacat. 3   • Marta té molt bones aptituds per a la pintura. • Eren amics i sentien molt d’afecte l’un per l’altre. • A la masia hi havia dos ases i tres cavalls. • Va canviar el sofà vell per un de nou. 4   Gurmet. Vetlar.

Competències Aprendre a aprendre. Inculqueu en els xiquets el costum d’usar el diccionari, tal com es proposa en l’activitat 4. Recalqueu que és una eina bàsica per a resoldre dubtes i aprendre paraules noves.

57

Gramàtica. ELS POSSESSIuS Propòsits

De segur que saps identificar els possessius. Comprovem-ho!

• Conéixer i distingir els possessius. • Conéixer les distintes funcions que poden exercir els possessius en l’oració.

Previsió de dificultats

Copia Copia els els grups grups que que tenen tenen algun algun possessiu possessiu ii encercla’l. encercla’l. deu colors colors deu

el vostre vostre amic amic el

els tres tres arbres arbres els

el el meu meu pot pot

vosaltres vosaltres dos dos

la la seua seua jaqueta jaqueta

Observa Observa ii respon. respon. Quina Quina paraula paraula porten porten davant davant els els possessius? possessius?

Els possessius

•  Pot ser convenient que aclariu als alumnes que el posseïdor és la persona que posseeix o té alguna cosa. Per a trobar la persona gramatical en el possessiu, han de preguntar-li «de qui?».

Algunes paraules expressen que un ésser o un objecte pertany a algú que anomenem posseïdor: la nostra casa, els seus companys... Aquestes paraules són els possessius.

Formes dels possessius Els possessius presenten diverses formes segons que l’ésser o objecte que assenyalen pertanya a la persona que parla (1a persona), a la que escolta (2a persona) o a una altra que ni parla ni escolta (3a persona), i que pertanya a un posseïdor (el meu cotxe) o a diversos (el nostre cotxe). També varien en gènere i nombre per concordar amb el substantiu que acompanyen. PLuRAL

SINGuLAR

1a persona uN POSSEÏDOR

DIVERSOS POSSEÏDORS

MASCuLí

FEMENí

MASCuLí

FEMENí

meu

meua

meus

meues

2a persona

teu

teua

teus

teues

3a persona

seu

seua

seus

seues

1a persona

nostre

nostra

nostres

nostres

2a persona

vostre

vostra

vostres

vostres

3a persona

seu

seua

seus

seues

Funcions dels possessius Els possessius poden realitzar diverses funcions dins del grup nominal. Davant del substantiu fan la funció de determinants. Exemple: els meus llibres. Darrere del substantiu fan de complement. Exemple: un oncle seu. Sols, en el lloc del substantiu, actuen com a pronoms i, per tant, fan la funció de nucli. Exemple: El meu és l’abric blau. 42

Suggeriments didàctics Quan abordeu la taula dels possessius, feu vore als alumnes que el possessiu de tercera persona té la mateixa forma si es refereix a un únic posseïdor que si es refereix a diversos posseïdors: el seu poble, per exemple, pot tindre el valor del ‘poble d’ell (o d’ella)’ o el valor del ‘poble d’ells’. En el llibre de l’alumne s’estudien els possessius tònics. Convé que parleu també dels possessius àtons (mon, ma, mos, mes; ton, ta, tos, tes; son, sa, sos, ses). La majoria resultaran ben familiars als alumnes, ja que s’usen davant de noms de parentiu i de paraules d’ús comú com casa i vida. Segons les comarques, els pronoms àtons s’usen amb uns pocs parentius (mon pare, sa mare, ta tia) o bé també amb uns altres (sa germana, ton fill, mos iaios). Valoreu i promoveu l’ús d’aquests

58

possessius segons l’ús de la vostra zona. Recalqueu que els possessius àtons, a diferència dels tònics, no porten l’article davant, i només poden realitzar la funció de determinant, i no la de complement ni la de pronom.

Solucions Activitats de coneixements previs. • el meu pot. • el vostre amic. • la seua jaqueta. / Porten un article.

1   • Que un ésser o objecte pertany a algú. En funció del posseïdor i del gènere i nombre del substantiu que acompanyen. • Fa la funció de nucli. RM. Per exemple: El seu és més gros. 2   • Maria i jo hem deixat les vostres motxilles a l’armari. • Ahir vaig passar la vesprada amb els teus cosins. • Totes aquestes sabates són de la meua germana.

3 7 1

Respon.

UNITAT

3

NOTES

Què expressen els possessius? En funció de què varien les seues formes? Quina funció fa el possessiu quan actua com a pronom? Posa’n algun exemple. 2

Tria i completa amb el possessiu adequat en cada cas. motxilles a l’armari.

Maria i jo hem deixat les

cosins.

Ahir vaig passar la vesprada amb els

seues / teus

germana.

Totes aquestes sabates són de la 3

nostra / vostres meua / nostre

Localitza els possessius del text i analitza’ls com en el quadre proposat. Una inauguració molt animada Els meus germans i jo vam visitar ahir la nostra cosina Andrea, que és pintora. Te’n recordes? És amiga del teu germà i l’estiu passat va anar un dia al vostre apartament de la platja. Demà exposarà alguns quadres al local d’una amiga seua. I Raül, Laia i els seus amics músics tocaran en la inauguració. Vindràs? Exemple meus

4

CLASSE DE PARAuLA

PERSONA

POSSEÏDORS

GÈNERE

NOMBRE

possessiu

primera

un

masculí

plural

Encercla els possessius de les oracions següents i digues quina funció fan. S’han menjat els vostres entrepans.

Les sabates blaves són les seues.

Heu de vindre a la nostra exposició.

Hui he conegut un amic teu.

Si he de triar un dibuix, em quede el seu.

Marta és veïna meua del poble.

ELABORA EL TEU RESUM Què són els possessius?

Els possessius són les paraules que expressen que un ésser a algú que anomenem o un objecte

Què indiquen els possessius?

gramatical (primera, Els possessius indiquen la ) a què pertany l’ésser o l’objecte assenyalat i si hi ha o un o diversos

Quines funcions poden desenvolupar?

Els possessius poden fer la funció de dins del grup nominal. o de

, de

43

3   Nostra ▶ possessiu, primera, diversos, femení, singular. Teu ▶ possessiu, segona, un, masculí, singular. Vostre ▶ possessiu, segona, diversos, masculí, singular. Seua ▶ possessiu, tercera, un, femení, singular. Seus ▶ possessiu, tercera, diversos, masculí, plural.

4   • S’han menjat els vostres entrepans (determinant). • Heu de vindre a la nostra exposició (determinant). • Si he de triar un dibuix, em quede el seu (nucli). • Les sabates blaves són les seues (nucli). • Hui he conegut un amic teu (complement). • Marta és veïna meua del poble (complement). Resum. Els possessius són les paraules que expressen que un ésser o un objecte pertanyen a algú que anomenem posseïdor.

Els possessius indiquen la persona gramatical (primera, segona o tercera) a què pertany l’ésser o l’objecte assenyalat i si hi ha un o diversos posseïdors. Els possessius poden fer la funció de determinant, de complement o de nucli dins del grup nominal.

Competències Aprendre a aprendre. Convé que els xiquets s’acostumen a repassar el que han aprés. Digueu-los que el resum que es proposa al final de l’apartat de Gramàtica és una tècnica molt útil per a relacionar els continguts, comprendre’ls i recordar-los millor.

59

Ortografia. L’ACCENTuACIÓ DIACRíTICA Propòsits

Saps reconéixer quan no es compleixen les regles d’accentuació? Comprova-ho!

• Saber què són els accents diacrítics. • Conéixer alguns parells de paraules que es diferencien amb un accent diacrític.

Copia les paraules que no compleixen les regles generals d’accentuació. móra

mòlt

fira

dóna

bota

nét

semàfor

rosa

plàtan

porta

camió

sòl

A vegades, l’accent gràfic s’utilitza per a diferenciar entre si dues paraules que tenen la mateixa forma però significats diferents. Aquest tipus d’accent s’anomena accent diacrític i no segueix les regles generals d’accentuació. Exemple:

Previsió de dificultats • Memoritzar les paraules que porten accent diacrític.

PORTEN ACCENT DIACRíTIC

• Saber quina de les dues paraules

→ Verb ser

és

que tenen la mateixa forma porta accent diacrític i quina no.

Més recursos • Paraules amb accent diacrític – si (conjunció) i sí (adverbi) – sol (‘astre’) i sòl (‘terreny’) – us (pronom) i ús (‘utilització’) – vens, venen (vendre) i véns, vénen (vindre) – feu (‘territori’) i féu (fer) – vos (pronom) i vós (pronom fort) – tos (‘afecció’) i tòs (‘nuca’) – seu (possessiu) i sèu (‘greix’) – res (‘cap cosa’) i rés (‘oració’)

1

NO PORTEN ACCENT DIACRíTIC

es

→ Pronom personal

què → Pronom interrogatiu

que → Conjunció

mà → Part del cos

ma → Possessiu

més → Major quantitat d’una cosa

mes → Part de l’any

pèl → Cabell

pel

→ Contracció de per + el

té

→ Verb tindre

te

→ Infusió

bé

→ De bona manera

be

→ Lletra b / Ovella

Copia substituint el codi per la paraula de cada parell que corresponga.

* *

és

es

té

te

* *

mà ma

* què que * més mes

bé be

Una bona decisió

*

*

**

*

mare una amiga diu Sara i mestra de dibuix. Com tots diuen tinc molta per a la pintura, mare vol que vaja a classes amb ella perquè n’aprenga . Si tot va ve. us sembla? fantàstic, veritat? començaré el

*

*

** *

2

*

*

*

*

*

Busca en el diccionari les paraules següents i digues quina paraula correspon a cada definició. Crit del gat.

mèu / meu

Tipus de calçat.

bóta / bota

Nou més un.

déu / deu

Planeta Terra.

món / mon

44

Suggeriments didàctics En aquest apartat, és important recalcar que els accents diacrítics són excepcions a la regla que ja coneixen. Procureu no traslladar-los la sensació de confusió o caos en l’accentuació, i tracteu que l’estudi dels diacrítics servisca per a repassar i assentar el que ja saben i per a anar un pas avant en l’ortografia. En l’activitat de coneixements previs, demaneu als alumnes en cada cas que diguen per què les paraules que duen accent no compleixen les regles d’accentuació. D’aquesta manera, aprofiten per a repassar-les (poden consultar-les en l’apartat Ortografia de la unitat anterior). Concloeu que no haurien de portar-ne perquè són paraules monosíl·labes o planes acabades en vocal. Insistiu llavors que només en

60

porten per a diferenciar-se d’altres paraules que s’escriuen igual. Una vegada hàgeu llegit la llista de diacrítics que ofereix el llibre, feu-los vore que, a pesar de ser excepcions, hi ha paraules amb accent diacrític que usem molt sovint (és, són, té, què…). Per això és important recordar-les. Feu vore als alumnes que l’accent diacrític també els ajuda a pronunciar, ja que els indica si la vocal en què recau és oberta (pèl, mèu) o tancada (ós, móra). Si bé és cert que hi ha alguna excepció (què). Aprofiteu per a repassar la pronunciació de les vocals obertes si és necessari. En l’activitat 3, feu que els alumnes noten que les paraules que es diferencien per l’accent pertanyen, a més, a distintes categories gramaticals. Animeu-los a dir a quina categoria pertany cada membre de la parella.

3 7 3

4

Llig i completa el quadre amb les paraules destacades en cada oració. Aquella dona sempre em dóna caramels.

Mira si sóc despistada que he perdut un soc.

Si jo fóra l’amo de la casa no deixaria el gos fora.

No sé si Carles i Andreu encara se saluden.

Verb donar

Persona de sexe femení

Verb ser

Calçat de fusta

Verb ser

Contrari de dins

Verb saber

Pronom personal

6

3

NOTES

Digues què signifiquen les paraules sense accent diacrític corresponents a les següents. ós

5

UNITAT

nét

móra

sòl

Posa accent diacrític a les paraules destacades que calga. Algun dia mon pare farà la volta al mon.

La teua neta va sempre molt neta.

El mes que ve tindré mes temps lliure.

Aquells ossos eren d’uns ossos.

son les dotze i encara no tinc son.

Aquell meu el va fer el meu gat.

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten accent diacrític. Una afició un poc cara Sabeu què és el que més m’agrada del món? La pintura. En sóc un apassionat! Una de les meues pintores preferides és Mar Tista. No sé per què, però té una manera de pintar que m’encanta. Els meus quadres preferits són «La néta del mariner» i «L’ós bru». Però sabeu quant valen? Més de mil euros! Ai, si fóra ric...

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A valiós

valuós Que té molt de valor o que és molt car.

B valuós

C baluós

D vaulós

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. B

Ç

I

L

u

S

Ó

A

V

O

D

Escriu una oració en què utilitzes la paraula valuós.

45

Solucions Activitat de coneixements previs. Móra, mòlt, nét, dóna, sòl.

1   Ma mare té una amiga que es diu Sara i és mestra de dibuix. Com que tots diuen que tinc molta mà per a la pintura, ma mare vol que vaja a classes amb ella perquè n’aprenga més. Si tot va bé començaré el mes que ve. Què us sembla? És fantàstic, veritat?

2   • Crit del gat. ▶ mèu. • Nou més un. ▶ deu. • Tipus de calçat. ▶ bota. • Planeta Terra. ▶ món. 3  Dóna ▶ Verb donar. Dona ▶ Persona de sexe femení. Sóc ▶ Verb ser. Soc ▶ Calçat de fusta. Fóra ▶ Verb ser. Fora ▶ Contrari de dins. Sé ▶ Verb saber. Se ▶ Pronom personal.

4  RM. Os: Cadascuna de les parts dures i de color blanquinós que configuren l’esquelet del cos de l’home i dels animals vertebrats. Net: Que no té cap taca, que està acabat de llavar. Mora: Dona magribina. Sol: Cinquena nota de l’escala musical / Que no està amb altres persones o coses / Astre celeste. 5   • Algun dia mon pare farà la volta al món. • El mes que ve tindré més temps lliure. • Són les dotze i encara no tinc son. • La teua néta va sempre molt neta. • Aquells ossos eren d’uns óssos. • Aquell mèu el va fer el meu gat. 6   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • B (valuós). • VALUÓS / valuós. • RL.

61

SABER FER

Propòsits

Un treball d’investigació

•  Trobar informació en Internet.

En aquesta unitat et proposem dur a terme un treball d’investigació sobre una obra del gran pintor Picasso. Amb les activitats que faràs a continuació, aprendràs a obtindre i a organitzar la informació des de diverses fonts per fer un treball d’investigació fantàstic sobre l’obra.

•  Redactar un treball d’investigació.

Més recursos

Prepara el teu treball

• Pàgines per a investigar – www.enciclopedia.cat  –http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada – http://www.uoc.edu/humfil/ digithum/digithum1/jcampas/ mvelaA.html – http://www.picasso.fr/es/ picasso_pagina_index.php – http://www.museupicasso.bcn. cat/es/ – http://www.bcn.cat/ museupicasso/es/coleccion/ mpb70-433.html

1

Observa el quadre i respon. Com es titula el quadre? Qui n’és l’autor? Què representa? Ho fa d’una manera abstracta o realista? Quins colors hi predominen? I formes? La infanta Margarita María, de Pablo Ruiz Picasso.

2

USA LES TIC. Busca informació en internet sobre el quadre anterior i ompli una fitxa com la següent. Si vols, pots consultar l’adreça web següent: http://www.bcn.cat/ museupicasso/ca/colleccio/mpb70-459.html TÍTOL DEL QUADRE: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . LLOC I ANY DE CREACIÓ: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . TIPUS DE PINTURA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SÈRIE PICTÒRICA A LA QUAL PERTANY: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . LLOC ON ES TROBA ACTUALMENT: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3

Esbrina quin quadre, de quin pintor i de quina època va inspirar la sèrie a què pertany La infanta Margarita María de Picasso.

4

USA LES TIC. Busca informació en internet o en alguna enciclopèdia en paper sobre Pablo Ruiz Picasso i extrau les dades principals de la seua vida i de la seua obra.

46

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes treballen, d’una banda, les habilitats d’investigar, llegir, contrastar i sintetitzar informació; i de l’altra, l’organització i la redacció d’un text expositiu. Motiveu-los dient-los que, en acabar el seu treball d’investigació, l’han de donar a llegir a una persona que no sap res de Pablo Picasso. Per tant, un objectiu que es poden marcar és que el lector acabe coneixent el personatge i la seua obra. En l’activitat 2, aclariu als alumnes que una sèrie pictòrica és el conjunt d’obres que un autor ha pintat en un període de temps i que segueixen una mateixa temàtica. L’activitat 3 informa que aquesta obra de Picasso s’inspira en una d’anterior. Si ho trobeu convenient, mostreu als alumnes

62

l’original de Las Meninas de Velázquez i deixeu que comenten les diferències entre una pintura i l’altra. Contrasteu així trets de la pintura realista amb trets de la pintura abstracta. A l’hora d’abordar l’activitat 6, digueu als xiquets que la forma en què ordenen i presenten la informació en un treball és sempre important, segons quin aspecte els interesse destacar. En l’activitat 7 es demana als alumnes formes alternatives i visuals de presentar la informació distintes del text pla. Aconselleu-los que observen i prenguen com a model l’estructuració dels esquemes que han treballat al llarg del llibre. En l’activitat 8 pot ser convenient que aclariu als alumnes quin tipus d’informació s’inclou en un índex (llista de continguts d’un document) i una bibliografia (llista d’obres que s’han consultat). Mostreu-los-en exemples per tal que els prenguen com a model per al seu treball.

3 7

Classifica les informacions següents, obtingudes en les activitats anteriors, en el bloc que corresponga. Fets importants de la seua vida.

Etapes i obres principals.

Origen de la sèrie pictòrica.

Trets destacats del quadre.

L’ARTISTA

6

3

NOTES

Elabora el teu guió 5

UNITAT

LA SÈRIE PICTÒRICA

EL QuADRE

Fes l’esborrany del teu treball seguint les indicacions següents. – Pensa com organitzaràs els blocs d’informació del teu treball. Ací tens diverses opcions: MODEL A

1. L’artista

MODEL B

1. El quadre 2. La sèrie pictòrica

MODEL C

1. L’artista

2. La sèrie pictòrica

2. El quadre

3. El quadre 3. L’artista

3. La sèrie pictòrica

– Pensa en quin ordre explicaràs la informació que conté cada bloc: de què parlaràs abans?, què explicaràs després? – Redacta la informació obtinguda en les activitats 1 a 4 de manera clara i ordenada. – Recull en un full les adreces web i els llibres que has utilitzat en l’elaboració del teu treball per a fer la bibliografia. 7

Pensa quins recursos podries utilitzar per a acompanyar les teues explicacions (fotografies, línies del temps, esquemes...) i elabora’ls o busca’ls.

Demostra que ho saps fer 8

Passa el teu treball a l’ordinador i inclou on corresponga els recursos que has pensat en l’activitat anterior. No oblides fer la portada ni incloure l’índex i la bibliografia.

9

Abans d’imprimir el treball, revisa’n la redacció i l’ortografia i comprova que tot està bé.

47

En acabar el treball, convé que el guarden en el seu dossier d’aprenentatge, amb les correccions pertinents del professor.

Solucions 1 RM. • La infanta Margarita María. Pablo Ruiz Picasso. • Un membre de la reialesa espanyola. De manera abstracta. • Els colors groc i negre, i les línies rectes i polígons.

2   RM. TÍTOL DEL QUADRE: La infanta Margarita María. LLOC I ANY DE CREACIÓ: Canes, 1957. TIPUS DE PINTURA: Oli sobre tela. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: Té una mida de 100 x 81 centímetres. Està compost de plans juxtaposats i acolorits. Té les mides distorsionades. SÈRIE PICTÒRICA A LA QUAL PERTANY: Sèrie Las Meninas. LLOC ON ES TROBA ACTUALMENT: Museu Picasso de Barcelona.

3  RM. De Las Meninas de Velázquez, pintor del segle XVII, de l’època coneguda com el Segle d’Or espanyol.

4  RL. 5   L’ARTISTA ▶ Fets importants de la seua vida. Etapes i obres principals. LA SÈRIE PICTÒRICA ▶ Origen de la sèrie pictòrica. EL QUADRE ▶ Trets destacats del quadre.

6  a  9  RL.

Competències Competència digital. El treball que els alumnes duen a terme en aquest apartat requereix treballar especialment la competència digital, mitjançant la busca d’informació en Internet i l’ús d’un processador de textos.

63

Literatura. LA RIMA Propòsits

La gavina

•  Conéixer i distingir els dos tipus   de rima: consonant i assonant.

Com roda el port la gavina i es capbussa de valent, tallant el gregal barrina, sembla que la porta el vent.

Més recursos

Volta el far i creua l’ona dient adéu als velers, albira d’allí la lloma i el fossar dels mariners.

•  Poema en rima consonant Veles e vents han mos desigs complir, 

De l’alba al vespre, gavina, vola que vola, volant ara el port té una boirina que no esborra el teu encant. enric soler i GoDes

faent camins dubtosos per la mar.  Mestre i ponent contra d’ells veig armar;  xaloc, llevant, los deuen subvenir  ab llurs amics lo grec e lo migjorn,  fent humils precs al vent tramuntanal  que en son bufar los sia parcial  e que tots cinc complesquen mon retorn. Veles e vents (fragment)

barrina: es deixa caure verticalment durant el vol.

un dels recursos utilitzats per a donar sonoritat als poemes és la rima. Diem que hi ha rima quan els sons finals d’una paraula coincideixen totalment o parcialment amb els sons finals d’una altra paraula a partir de l’última vocal tònica.

albira: veu de lluny. fossar: cementeri.

La rima pot ser de dos tipus. La rima és consonant si coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica. Exemple: pomada-daurada.

Ausiàs March

La rima és assonant si només coincideixen les vocals a partir de l’última vocal tònica. Exemple: roda-hora.

1

Copia l’última paraula dels quatre primers versos del poema i fes les activitats següents. 1. Encercla la vocal tònica de cada paraula. 2. Fixa’t en les paraules que tenen la mateixa vocal tònica i subratlla les lletres que tenen iguals a partir d’aquesta. 3. Digues si les paraules finals dels quatre primers versos del poema La gavina rimen en consonant o en assonant i justifica-ho.

2

Encercla les paraules que rimen amb onada i classifica-les. fada

muralla

platja

moda

mamà

diana

tronada

teulada

RIMEN AMB ONADA EN CONSONANT

EN ASSONANT

48

Suggeriments didàctics

Solucions

Abans de tractar el tema de la rima, podeu organitzar una lectura del poema La gavina. De primer, deixeu que el lligen en silenci. A l’hora de fer-ne la lectura en veu alta, podeu assignar un vers a cada alumne, de manera que dotze xiquets lligen de forma coordinada. Per a fer-ho més divertit, cada alumne pot interpretar amb gestos la situació que es descriu en el vers que li ha pertocat llegir.

1   1. Gavina, valent, barrina, vent. 2. Gavina i barrina, valent i vent. 3. Rimen en consonant, perquè coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica.

Quan abordeu els conceptes de rima consonant i rima assonant, expliqueu-los que la rima consonant es diu també rima absoluta, perquè les paraules rimades acaben absolutament igual. En la rima assonant, en canvi, només coincideixen les vocals. Contrasteu els conceptes de consonant i vocal a fi que ho entenguen millor.

64

2   EN CONSONANT: fada, tronada, teulada. EN ASSONANT: platja, muralla, diana.

3   1 El nombre de síl·labes de cada vers. 2 Que l’última paraula del vers no rima amb cap altra del poema. 3 Que les paraules finals d’aquests versos rimen entre si. 4   Correspon a l’esquema C. 5   RM. L’ou ▶ Una capseta redoneta, / tota blanca i menudeta. / Si m’obris no em pots tancar, / i fregit em pots menjar (rima consonant). El caragol ▶ No té cames i camina, / va carregat dia i nit, / no és cap bou i porta banyes, / no és abe-

3 7 Observa l’anàlisi l’anàlisi mètrica mètrica d’aquest d’aquest poema poema ii relaciona. relaciona. Què Què indica indica cada cada número? número? 33 Observa La La seua seua cara cara pigada pigada

1

La La seua seua cara cara pigada pigada és és una una coca coca de de pésols, pésols, és és una una nit nit estrellada, estrellada, un un pastís pastís de de llavoretes llavoretes ii una una prada prada esguitada esguitada de de floretes floretes xicotetes. xicotetes.

77 aa 77 ––

UNITAT

3

NOTES

El nombre de síl·labes de cada vers. 2

77 aa 77 bb

Que les paraules finals d’aquests versos rimen entre si.

3

Que l’última paraula del vers no rima amb cap altra del poema.

77 aa 77 bb

M Maria aria D Dolors olors P Pellicer ellicer Analitza mètricament mètricament el el poema poema La La gavina gavina ii digues digues quin quin d’aquests d’aquests esquemes esquemes lili correspon. correspon. 44 Analitza A A

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7e 7e

B B

7a 7a

7– 7–

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7e 7e

C C

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7e 7e

7b 7b

7d 7d

7e 7e

7a 7a

7– 7–

7e 7e

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7a 7a

7c 7c

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7a 7a

7b 7b

7d 7d

7e 7e

Llig la la informació informació següent. següent. Després, Després, busca busca una una endevinalla endevinalla ARA EXPLORA EXPLORA TU. TU. Llig 55 ARA per per aa cada cada solució, solució, comprova comprova si si té té oo no no té té rima rima ii digues digues de de quin quin tipus tipus és. és. Sabies Sabies que que és és més més fàcil fàcil recordar recordar un un text text sisi té té paraules paraules que que rimen rimen que que sisi no no en en té? té? Per Per això, això, molts molts dels dels textos textos que que han han arribat arribat fins fins aa nosaltres nosaltres per per transmissió transmissió oral, oral, com com ara ara les les endevinalles, endevinalles, solen solen contindre contindre algun algun tipus tipus de de rima. rima. Comprovem-ho! Comprovem-ho! SOLuCIONS SOLuCIONS

l’ou l’ou

el el caragol caragol

la la lluna lluna

la la clau clau

Demostra el teu talent 6

Tria la paraula adequada per a cada vers tenint en compte l’esquema mètric proposat i completa el poema. Barqueta de vela Barqueta de

5a

vela / motor

que creues la

5–

mar / badia

5b

matinada / aurora

5a

dalt / terra

et veu mar

5–

fons / endins

i de tu, s’

5b

enamora / enyora

perseguint l’ El far, des de

. ,

49

lla ni és cabrit (rima assonant). La lluna ▶ Estic sempre de viatge, / sense maleta ni bastó, / a voltes semble un formatge / i a voltes un tros de meló (rima consonant). La clau ▶ És una creu per als lladres / i t’estalvia els ensurts. / De seguida que li ho manes / entra, encaixa, gira i surt (rima assonant).

6   Barqueta de vela / que creues la mar / perseguint l’aurora. / El far, des de terra, / et veu mar endins / i de tu, s’enyora.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. L’anàlisi mètrica i el comptatge de síl·labes de l’activitat 4 posa en relació la poesia amb les matemàtiques. Consciència i expressió cultural. L’elecció de versos segons una mètrica determinada que es demana en l’activitat

6 ajudarà els alumnes a familiaritzar-se amb els recursos de la poesia i a fomentar la seua creativitat.

Altres activitats PER A AMPLIAR •  Crear un poema amb paronomàsia. Un exercici creatiu i motivador per a relacionar els parònims que han estudiat en Vocabulari amb l’estudi de la rima és la composició d’un poema amb parònims. Podeu establir dos nivells de dificultat: en el nivell fàcil, usaran un parònim al final de cada vers, en l’avançat, provaran d’introduir-ne també al llarg d’un vers per a donar més musicalitat al poema. Oferiu-los models en què inspirar-se escrivint en la pissarra alguns versos que continguen parònims: Balla damunt la palla, Visc del vesc que busque al bosc…

65

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. Les paraules parònimes són paraules que que pronuncien

tant en la forma o que es

paraules que tenen L’accent diacrític s’utilitza per a els principis generals d’accentuació. L’accent diacrític

Més recursos

però

.

Dues paraules rimen entre si quan coincideixen els a partir . La rima és si coincideixen tots els sons i de l’última si coincideixen només

• Paraules parònimes manejar – menejar;   bellesa – vellesa;  vull – bull;   calavera – caravel·la;   apressar – adreçar;   acte – apte;   accessible – assequible;   bou – pou;   abella – ovella;   adaptar – adoptar;   emetre – ometre;   perjuí – prejuí.

2

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Els possessius

Funcions

Formes variables segons...

Nucli el gènere

la persona

el nombre el meu llibre

del substantiu 3

NOTES 4

del

Copia la paraula parònima de cada parell que anomena l’objecte dibuixat. vena

espècie

canelons

alvocat

bena

espècia

canalons

advocat

Completa substituint el text entre parèntesis per la forma de possessiu que corresponga. Mare, Ha telefonat la (2a Persona, un PosseïDor) amiga Marta i ha dit que un amic (3a Persona, un PosseïDor) vol llogar el (1a Persona, Diversos PosseïDors) apartament de la platja, que ho comentes amb el pare i que espera la (2a Persona, Diversos PosseïDors) resposta. Miquel

5

Escriu una oració en cada cas. Que tinga dues paraules diferents amb accent diacrític. Que tinga dues paraules que es diferencien l’una de l’altra per l’accent diacrític.

50

Solucions 1   • Les paraules parònimes són paraules que s’assemblen tant en la forma o que es pronuncien d’una manera tan semblant que es poden confondre. • L’accent diacrític s’utilitza per a diferenciar entre si paraules que tenen la mateixa forma però significats diferents. L’accent diacrític no segueix els principis generals d’accentuació. • Dues paraules rimen entre si quan coincideixen els sons finals a partir de l’última vocal tònica. La rima és consonant si coincideixen tots els sons i assonant si coincideixen només les vocals.

3   Bena, espècia, canelons, alvocat. 4   Mare, Ha telefonat la teua amiga Marta i ha dit que un amic seu vol llogar el nostre apartament de la platja, que ho comentes amb el pare i que espera la vostra resposta. Miquel.

5   RM. • «El teu nét menut es comporta com si fóra un home». • «La dona de l’alcalde dóna sang tots els anys».

Competències

2   Els possessius. Formes variables segons… el gènere /

Aprendre a aprendre. Plasmar gràficament els conceptes

el nombre del substantiu; la persona / el nombre del posseïdor. Funcions: Determinant, el meu llibre; Nucli, La meua és millor; Complement, un capritx seu.

que han aprés al llarg de la unitat, com es fa en l’activitat 2,

66

suposa als alumnes un exercici d’abstracció molt útil per a entendre el que han estudiat prèviament.

3

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

2

clar

fàcil

córrer

pensar

gol

carn

pobre

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en unitats anteriors. •  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

Completa amb les paraules de l’activitat anterior. PARAuLA DERIVADA

PARAuLA PRIMITIVA

CLASSE DE PARAuLA

3

Propòsits

Escriu una paraula derivada per sufixació de cada una de les següents i subratlla’n el sufix. perill

perill

perillós

substantiu

adjectiu

3

NOTES

Analitza els grups nominals següents com en l’exemple. Els nostres mocadors blancs de paper.

La cadira blava aquella.

Aquestes amigues teues.

El seu vestit negre de cerimònia.

una milotxa preciosa.

Aqueixos llibres antics d’història.

Exemple

Els nostres mocadors blancs de paper Det.

Nucli

Compl.

Compl.

4

Explica quan s’accentuen gràficament les paraules planes i posa’n exemples.

5

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Un artista en la família El meu germà Agustí és tot un artista. Sabeu què ha fet hui en classe d’informàtica? Un dibuix fantàstic sobre les piràmides egípcies! Tot el món n’ha quedat encantat. I, com que té tan bona mà, el mestre li ha demanat que faça el cartell per al pròxim festival de l’escola. Que bé!

Les normes d’accentuació L’accent diacrític

AUTOAVALUACIÓ Escriu sÍ o nO i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Les paraules parònimes s’escriuen exactament igual. 2 Els possessius concorden en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. 3 La paraula mòbil porta accent diacrític. 4 El possessiu vostre és de diversos posseïdors. 5 En Aquest cotxe és el meu, el possessiu fa la funció de nucli.

51

Solucions 1   Perillós, pensarós, clarament, golejar, fàcilment, carnívor, corredor, pobresa. 2   • pensar (verb), pensarós (adjectiu). • clar (adjectiu), clarament (adverbi), • gol (substantiu), golejar (verb). • fàcil (adjectiu), fàcilment (adverbi). • carn (substantiu), carnívor (adjectiu) • córrer (verb), corredor (substantiu). • pobre (adjectiu), pobresa (substantiu). 3   • Aquestes amigues teues. Det. Nucli Compl. • Una milotxa preciosa. Det. Nucli Compl.

• El seu vestit negre de cerimònia. Det. Det. Nucli Compl. Compl. • Aqueixos llibres antics d’història. Det. Nucli Compl. Compl.

4   RM. Les paraules planes s’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in. Exemples: clàxon, còncau, correguérem, exàmens, fenòmens, nèctar, préstec, portàveu, vindríeu… 5   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 ▶ NO. 2 ▶ SÍ. 3 ▶ NO. 4 ▶ SÍ. 5 ▶ SÍ.

• La cadira blava aquella. Det. Nucli Compl. Compl.

67

4

Ens mantenim en forma

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Eufemismes i paraules tabú.

GRAMÀTICA

• Numerals i indefinits.

ORTOGRAFIA

• La dièresi.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• El gimnàs.

LECTURA

ESCRIPTURA

• Extraure informació de la retransmissió d’un mitjà de comunicació oral. • Definir conceptes relacionats amb els esports.

• Llegir una notícia breu i localitzar els estrangerismes que conté. • Llegir i comprendre un conte: Dóna’m la mà.

• Escriure un text amb activitats per a mantindre’s en forma. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Un col·loqui sobre l’esport.

• Consciència dels beneficis que aporta fer esport.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Empatia amb les persones que pateixen una malaltia. • Consciència de la importància de cuidar els més dèbils. • Respecte a les opinions distintes de la pròpia.

68

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 4: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 4: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 4.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 4: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 4.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris • Taller de teatre.

Làmina • El gimnàs.

CD Comunicació oral •  Unitat 4: pistes 4-7.

CD Lectures •  Unitat 4: pista 4.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Comprensió lectora. • Banc de dictats.

Quadern de l’alumne

• Fitxes d’ortografia.

• Primer trimestre. Unitat 4.

•  Anàlisi morfològica.

L’essencial de Llengua

Projectes interdisciplinaris

Llibre de lectura

• Projecte lingüístic.

•  Pluja de lletres 6.

• Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

69

Propòsits

4

Ens mantenim en forma

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Definir oralment paraules relacionades amb l’esport.

• Detectar estrangerismes en un text. • Escriure un text personal sobre la pràctica d’esport.

• Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos • Centre de terminologia Termcat http://www.termcat.cat/ (àrea temàtica «Esports»)

Escoltar

• Vocabulari del futbol i de la

1

pilota valenciana http://www.avl.gva.es/va/ publicacions.html (dins de la col·lecció «Vocabularis»)

2

pistes 4-7

Escolta i escriu 1, 2, 3 i 4. En quin ordre es fa? Es dóna una notícia.

Es retransmet un esdeveniment en directe.

S’anuncia una promoció.

Es presenten els continguts d’un programa.

Intenta recordar la informació de cada audició i completa. La corredora Elsa Batilla ha entrat en

posició a la meta.

El gimnàs Marató ofereix entrenament personalitzat per

euros mensuals.

en la secció d’esports tradicionals.

En el programa Esportviu parlaran de Ahir es va celebrar la final del campionat de

entre Els Rocs i Els Estels.

Parlar 3

Defineix amb paraules teues aquests o altres conceptes relacionats amb els esports. Si et cal, busca abans les paraules en el diccionari. servei

esprintar

driblatge

crol

contrarellotge

52

Suggeriments didàctics Aprofiteu el títol de la unitat per a preguntar als alumnes què entenen ells per «mantindre’s en forma». Raoneu que no es tracta d’«estar prim» o «ser guapo», sinó d’estar sans gràcies a una bona alimentació i a la pràctica regular d’esport.

A continuació, anuncieu-los que en les activitats 1 i 2 escoltaran quatre audicions distintes en què periodistes esportius i presentadors parlaran sobre esports. Abans de reproduir les pistes, convé que lligen què es demana en cada activitat. En la primera, aprofiteu per a parlar de les diferències entre una notícia, una promoció i un programa.

La fotografia dels corredors de la pàgina 52 pot servir d’estímul als xiquets per a parlar sobre aquest esport cada vegada més de moda, o bé sobre qualsevol altre que practiquen ells o els seus familiars. Deixeu que conten amb quanta regularitat el practiquen, si segueixen un entrenament o participen en competicions, quina roba específica s’hi utilitza, etc. Parleu dels beneficis que l’esport aporta al cos i a la ment a qualsevol edat, i deixeu que ells mateixos conten la quantitat d’amics que es poden fer gràcies a l’esport.

En l’activitat 3, demaneu als alumnes que practiquen algun esport que diguen als companys algunes paraules típiques que s’hi usen i que n’expliquen el significat. Tant en aquesta activitat com en l’activitat 4, promoveu l’ús del diccionari per a trobar les paraules adequades en valencià, tenint en compte la influència que el castellà i sobretot l’anglés tenen en el vocabulari esportiu. A l’hora de fer l’activitat 5, el diccionari els aprofitarà per a distingir el significat de les paraules adequades del de les paraules que cal descartar.

70

UNITAT

Llegir 4

Llig aquesta notícia breu i localitza-hi dues paraules en cada llengua.

NOTES

Victòria en l’últim sospir La tenista Sara Queta va aconseguir ahir el pase a la final de tenis després de guanyar el primer match ball de què va gaudir en el tie-break disputat en l’últim set contra la russa Olga Ivanova. Aquesta victòria, a més, li permet adelantar una posició en la classificació general.

EN CASTELLÀ

EN ANGLÉS

5

4

Tria l’opció correcta en cada cas i llig de nou el text substituint les paraules i expressions en anglés i en castellà per les corresponents en valencià. passada / classificació

desempat / servei

punt de set / pilota de partit

anticipar / avançar

Escriure 6

Escriu un text breu en què expliques què fas tu per mantindre’t en forma.

SABER FER TASCA FINAL

Un col·loqui sobre l’esport Has vist en la televisió algun programa en què després d’un documental o una pel·lícula diverses persones en parlen? Saps com s’anomena aquest tipus de conversa? És necessària la presència d’un moderador en una conversa d’aquest tipus? Per què? En acabar aquesta unitat comprovaràs si SAPS FER de participant o de moderador en un col·loqui. Abans llegiràs un conte sobre uns gimnasos a l’aire lliure molt especials, treballaràs vocabulari relacionat amb l’esport i aprofundiràs una miqueta més en el coneixement de la nostra llengua.

53

Solucions 1   1 Es retransmet un esdeveniment en directe. 2 S’anuncia una promoció. 3 Es presenten els continguts d’un programa. 4 Es dóna una notícia. 2   • La corredora Elsa Batilla ha entrat en primera posició a la meta. • El gimnàs Marató ofereix entrenament personalitzat per 150 euros mensuals. • En el programa Esportviu parlaran de pilota valenciana en la secció d’esports tradicionals. • Ahir es va celebrar la final del campionat de voleibol entre Els Rocs i Els Estels. 3 RM. • Servei: Acció de posar la pilota o el volant en joc. • Esprintar: En una carrera, augmentar (un esportista) la velocitat al màxim durant un curt espai de temps, en el qual intenta avançar la resta de competidors, generalment quan es

 

troba pròxim a la meta. • Driblatge: Acció de regatejar en el futbol i en altres esports. • Crol: Estil de natació que s’executa amb el cos en posició horitzontal ben paral·lel a la superfície de l’aigua, i que consisteix a moure les cames constantment amunt i avall i cada braç alternativament amb un moviment circular. • Contrarellotge: Modalitat de prova ciclista de fons que consisteix a recórrer l’etapa en el temps més curt possible.

4   EN CASTELLÀ ▶ pase, adelantar. EN ANGLÉS ▶ match ball, tie-break. 5   • classificació (substitueix pase). • pilota de partit (substitueix match ball). • desempat (substitueix tie-break). • avançar (substitueix adelantar). 6   RL.

71

Competència lectora. EL DESENLLAÇ Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Conéixer el concepte de desenllaç i els tipus de desenllaç que pot tindre una història.

• Entendre i empatitzar amb les persones majors que pateixen alzheimer o demència.

Més recursos •  Arrugues, de Paco Roca (Ed. Astiberri). Còmic que explica la història d’un antic executiu que aprén a conviure amb l’alzheimer.

Dóna’m la mà

•  Web sobre la versió cinematogràfica d’Arrugues: http://www.arrugaslapelicula.com/es

•  La tardor de l’àvia: la meva àvia té Alzheimer, de Mueller, Dagmar H.; Ballhaus, Verena. (Ed. La Desclosa). Conte il·lustrat que explica de forma didàctica la malaltia de l’alzheimer i els canvis que produeix a través de la història d’una xiqueta que nota que la seua iaia ho oblida tot.

SABER MÉS El final del conte o desenllaç és un element molt important de la narració. En aquesta part és on sabem si les accions que han dut a terme els protagonistes de la història han servit per a resoldre el conflicte que afrontaven o no. Els desenllaços poden ser molt variats. Hi ha finals que deixen la història ben acabada i d’altres que deixen oberta a la imaginació del lector la interpretació del final.

Quan jo era xicotet, el iaio em venia a buscar a l’eixida de l’escola. Em portava el berenar, sempre el mateix: pa amb xocolate, que era i és el que més m’agrada. M’agafava ben fort per la mà i per la vorera anàvem al parc que hi ha al costat de ma casa. A mi m’agradava molt tirar-me del tobogan i, sobretot, pujar a l’agrunsador i que el iaio m’espentara ben i ben fort com si poguera arribar fins als núvols. Algunes vegades, el iaio també jugava amb els meus amics i amb mi, a futbol o a conillets a amagar. La veritat és que ens ho passàvem molt bé amb ell i jo me’n sentia molt orgullós. Ara ja tinc onze anys. Han passat uns quants anys i el iaio ja no em ve a buscar a l’escola. Està malalt. S’ha envellit tant com els agrunsadors i el tobogan que hi havia abans al parc. Un dia, uns homes se’ls van endur no se sap on i, al seu lloc, van posar un muntó d’aparells estranys que després vam saber que servien perquè les persones majors feren exercici. Així és que ara, a més d’un parc infantil a la part baixa, han posat a la part de dalt un parc saludable que, segons que ens va explicar l’alcaldessa el dia de la inauguració, tenen l’origen a la Xina i estan inspirats en la filosofia oriental basa-

54

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Pregunteu als alumnes què és el desenllaç d’una història. Després d’obtindre algunes respostes, feu que un o diversos alumnes lligen en veu alta l’explicació de la columna Saber més. Recordeu-los l’estructura plantejament, nus i desenllaç que ja han estudiat en la unitat 1, i relacioneu el desenllaç amb la resolució de problemes, amb el fet de desfer el nus o llaç que representa els conflictes d’una història. Pregunteu-los quins tipus de desenllaç existeixen; probablement els alumnes distingiran entre final feliç i final trist. Feu-los vore que, independentment del fet que siga positiu o negatiu per als protagonistes, un desenllaç o final pot ser obert o tancat. Ho podeu exemplificar amb el final

72

d’alguna pel·lícula que forme part d’una trilogia cinematogràfica coneguda (El Senyor dels anells o les darreres entregues d’El planeta dels simis, per exemple), que dóna a entendre que la història continuarà en una nova entrega. Deixeu que ells mateixos posen exemples de desenllaços oberts i tancats en pel·lícules que hagen vist o en novel·les que hagen llegit. A continuació, digueu-los que observen el dibuix que encapçala la lectura. Poden descriure’l oralment i raonar després si els pareix un desenllaç obert o tancat. LECTURA Deixeu als alumnes uns quants minuts per a llegir en silenci el conte. Pregunteu-los si ho han comprés tot. En acabant, organitzeu-ne una lectura en veu alta i en cadena.

4 da en l’admiració i el respecte pels nostres majors. Segons deia, aquest tipus de parcs faciliten la millora de la qualitat de vida de la gent gran, es converteixen en llocs de trobada i diversió per a tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de l’edat, i fomenten l’activitat a les zones verdes.

agrunsador: aparell que hi ha als parcs infantils que està format per dues cordes o cadenes enganxades a una barra de les quals penja un seient.

L’altre dia, els meus amics i jo vam passar bona part de la vesprada al parc fent exercici. Al principi ens ho vam prendre de broma però, quan ja portàvem una estona, semblava ben bé que ens trobàvem en un gimnàs a l’aire lliure. Jugant jugant, vam suar la camiseta de veritat!

UNITAT

4

NOTES

enyorar: trobar a faltar algú. estendre: posar la roba llavada o banyada penjada d’una corda perquè s’eixugue.

I de sobte vaig enyorar molt el meu iaio. És que les coses han canviat molt des de fa temps, concretament des que pateix la malaltia de l’oblit.

palplantat: dret, com si esperara algú, sense fer res.

–Imagina que un dia et despertes per fer una passejada i descobreixes que no recordes el camí de tornada. Que et trobes amb un amic que et convida a berenar i després no saps on has estat. Que no recordes les paraules encara que les tens a la punta de la llengua –intenta explicar-me el iaio perquè em faça una idea de com se sent–. És com si caigueres en un pou de llet. Imagina que tractes d’estendre la roba llavada o de llegir el diari i tot es torna un problema sense solució. Que no saps lligar-te els cordons de les sabates... És horrible! A mi em fa molta ràbia i molta pena alhora. Tot i que encara es troba prou bé i només té alguns oblits sense importància, ell no se sent igual. Ara no li agrada eixir de casa i passa moltes hores mirant la televisió. Sovint no recorda on ha deixat les claus o la cartera. O fa coses un poc còmiques, com ara guardar el rellotge a la sucrera o el raspall de dents dins d’una sabata. Allà, enmig d’aquell parc saludable, em van entrar de colp moltíssimes ganes de vore’l. Vaig pensar que aquells aparells nous eren molt bons per a ell i que ens aniria bé una miqueta d’exercici a l’aire lliure als dos. Sense pensar-m’ho gens, em vaig acomiadar dels meus amics, vaig tornar a casa i vaig preparar dos entrepans de xocolate. I quan ho vaig tindre tot a punt, me’n vaig anar corrent a buscar-lo. Quan el iaio em va vore allà, palplantat amb els dos entrepans a la porta de sa casa, em va fer un gran somriure i, intuint quina era la meua intenció, va agafar el comandament a distància i va apagar el televisor. –Dóna’m la mà –li vaig dir aleshores. I tots dos vam fer cap al parc per la vorera, ben contents. En aquells moments, jo em vaig sentir molt orgullós del meu iaio, tant com en els vells temps.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. respecte oblit rellotge

55

DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu-los si saben el nom de la malaltia que pateix el iaio del protagonista. Digueu-los que l’alzheimer és una malaltia que generalment pateixen les persones majors, per la qual el cervell s’atrofia i fa que els qui la pateixen perden la memòria, tinguen confusió mental, es desorienten, i obliden fins les habilitats més bàsiques. Si ho trobeu convenient, distingiu-la de la demència senil, que és la pèrdua de facultats mentals a conseqüència de la vellesa. Deixeu que els alumnes diguen quines atencions pensen que pot necessitar un malalt d’alzheimer o un ancià amb demència senil. Si ho trobeu adequat, deixeu que expliquen alguna situació real que coneguen similar a la del conte. Afavoriu que els xiquets parlen de la seua relació amb els seus iaios.

 

En les definicions del marge dret de la pàgina 55 trobareu la d’una paraula important en la història: agrunsador. Tracteu que els alumnes la interioritzen i l’usen (en aquesta forma o bé en la variant engrunsadora), i que desterren de la seua parla, si l’usen, el castellanisme columpio.

Competències Competència social i cívica. Aquesta lectura ensenya als alumnes a comprendre la situació de persones majors que pateixen malalties degeneratives o senils, i a mostrar-los empatia. Es consciencien així de la importància d’iniciatives com les dels parcs saludables, que milloren la qualitat de vida dels malalts i de les persones sanes.

73

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Millorar el reconeixement de les lletres i la soltesa en la lectura.

Llig el primer paràgraf de la lectura seguint les indicacions següents. –Tapa amb un paper la part baixa de cada línia, de manera que solament veges la part superior de les lletres.

•  Valorar la comprensió del conte Dóna’m la mà.

–Llig esforçant-te a imaginar les lletres completes.

•  Escriure expressant sentiments.

Previsió de dificultats

Treballe expressions del text

Comprenc el text 2

•  Els alumnes poden trobar dificultats per a reconéixer les lletres quan posen en pràctica la tècnica lectora que es demana en l’activitat 1. Animeu-los a fer l’esforç i expliqueu-los que així milloraran l’atenció i el reconeixement de les lletres quan lligen de forma normal.

Tria la correcta. Quina classe de desenllaç té el relat Dóna’m la mà? A Un desenllaç tancat perquè veiem la solució del problema.

6

PARC SALUDABLE

7

Pensa i respon. Per què creus que l’autora ha posat aquest títol a la lectura?

8

Escriu SÍ o NO. Què sent el protagonista pel seu iaio?

9

Quants anys té? Què feia quan era xicotet? Amb qui ho feia? 4

ACTIVITAT SALUDABLE

afecte

tendresa

orgull

comprensió

odi

indiferència

Respon. Qui conta la història?

NOTES

MENJAR SALUDABLE

Explique i interprete

B Un desenllaç obert perquè no dóna la història per acabada. 3

Explica i posa’n exemples. Què entenem quan sentim aquestes expressions?

Descriu en què han canviat al llarg dels últims anys. El parc

ABANS

EDUCACIÓ CÍVICA. Opina. Com creus que ens hem de comportar amb les persones majors? Per què? Quines coses ens poden oferir les persones majors a nosaltres? I nosaltres a elles? Posa’n exemples.

Aprenc a fer comentaris

ARA 10 Tria i completa sobre la lectura.

El iaio

5

ABANS ARA

Observa i respon. Quin moment de la lectura és?

primera persona

que viu

tercera persona

que li han contat

El relat està escrit en perquè es conta el protagonista de la una experiència història.

On va ara el xiquet? Per què?

Jo també escric

Com acabarà tot al final?

11 Escriu un text breu als teus iaios o a

alguna altra persona major que t’estimes en què li expliques què sents per ella.

56

Solucions 1   Activitat de lectura. 2   B. 3   • La conta el protagonista. • Onze. • Anar al parc a jugar. Amb el seu iaio. 4  El parc. ABANS ▶ Tenia agrunsadors per als xiquets. ARA ▶ També hi ha un parc saludable. / El iaio. ABANS ▶ Passava la vesprada amb ell. ARA ▶ Està vell i malalt i es queda a casa.

5   • Quan s’acomiada dels amics i se’n va del parc. • A buscar el iaio. Perquè vol estar amb ell en el nou parc. • Els dos van camí del parc, molt feliços.

6   RM. Que són coses bones per a la salut. És saludable, per exemple, menjar verdura, beure aigua i fer esport.

74

7   RL. 8  SÍ ▶ afecte, orgull, tendresa, comprensió. NO ▶ odi, indiferència. 9   RL. 10   • …primera persona… • …que viu… 11   RL.

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 9 es tracta que els mateixos xiquets verbalitzen els comportaments respectuosos i afectuosos que cal tindre amb els majors. Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 11, de caràcter creatiu, l’alumne expressa lliurement els seus sentiments.

Vocabulari. EL GIMNÀS 1

Escriu cada verb on corresponga. suar

fer estiraments

3

gimnàs.

•  Saber què són els eufemismes i les paraules tabú.

Relaciona amb números. A quin objecte del gimnàs fa referència cada oració? 1 S’usa per a fer volantins al terra.

espatlera

Previsió de dificultats

2 T’hi recolzes amb les mans per a saltar-lo.

matalàs

•  Alguns xiquets poden tindre

3 Serveix per a fer estiraments per a l’esquena.

anelles

4 N’agafes una amb cada mà.

poltre

dificultats per a distingir entre eufemismes i paraules tabú, ja que a la seua edat no tenen tan clars com els adults els nivells de formalitat del llenguatge.

Explica quina diferència hi ha. Entre ser àgil i ser flexible.

4

•  Aprendre vocabulari sobre el

Abans de fer qualsevol exercici: pesos, en la bicicleta, etc., cal córrer, per a evitar possibles lesions. Així podràs la camiseta de valent sense fer-te mal.

pedalejar

UNITAT

Propòsits

Un consell molt útil

alçar

2

4 7

Entre ser prim o musculós.

NOTES

EufEmISmES I PARAuLES TAbú Algunes paraules ens resulten ofensives o poc elegants; per això les substituïm per altres que considerem més respectuoses o boniques. Així, per exemple, en lloc de dir que una persona està grossa, diem que està pleneta, perquè ens sembla menys ofensiu. Els eufemismes són les paraules o expressions que utilitzem per a substituir les paraules o expressions ofensives o poc elegants, anomenades paraules tabú.

4

5

Digues en quin quadre hi ha els eufemismes i en quin les paraules tabú i forma parelles. defunció

conflicte bèl·lic

guerra

boig

dement

desocupat

aturat

mort

Substitueix les paraules tabú destacades d’aquestes oracions per eufemismes. Aquesta agència organitza viatges per als vells.

Per favor, on està el vàter?

El cotxe té el capot ple de cagarrutes de coloms.

L’egua acaba de parir.

UTILITZA EL DICCIONARI 6

busca en el diccionari l’adjectiu discapacitat i posa exemples en què s’utilitze com a eufemisme tot i assenyalant la paraula tabú que substitueix.

57

Suggeriments didàctics En l’activitat 5, mostreu-los que una mateixa paraula es pot expressar amb diversos eufemismes, sinònims entre ells. Feu-los vore que no hi ha una solució única a l’activitat.

Solucions 1   Abans de fer qualsevol exercici: alçar pesos, córrer, pedalejar en la bicicleta, etc., cal fer estiraments per a evitar possibles lesions. Així podràs suar la camiseta de valent sense fer-te mal. 2   1 matalàs. 2 poltre. 3 espatlera. 4 anelles. 3  RL. 4  Hi ha eufemismes en el primer. Defunció ▶ mort. De-

5   • Aquesta agència organitza viatges per a la tercera edat. • El cotxe té el capot ple de femta de coloms. • Per favor, on està el lavabo? L’egua acaba de donar a llum. 6   RM. «Que té un defecte físic o mental, congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de l’activitat». Pot substituir paraules tabú com retardat, sord o cec.

Competències Aprendre a aprendre. Amb l’activitat 6 els xiquets s’adonen de la utilitat del diccionari per a buscar no només el significat de les paraules, sinó també per a trobar paraules sinònimes més adequades al context en què s’han d’expressar.

ment ▶ boig. Conflicte bèl·lic ▶ guerra. Desocupat ▶ aturat.

75

Gramàtica. NUMERALS I INDEFINITS Propòsits

Saps reconéixer paraules que indiquen quantitat? Comprova-ho!

• Saber què són els numerals i distingir entre ordinals i cardinals. • Saber què són els indefinits i distingir entre variables i invariables. • Distingir les funcions que realitzen en l’oració els numerals i els indefinits.

Previsió de dificultats •  La diversitat de numerals i indefinits i les seues diverses funcions poden provocar que els continguts de l’apartat resulten difícils d’interioritzar per a alguns alumnes. Expliqueu cada tipus de paraula a un ritme que els permeta entendre-ho, i feu-los participar en les activitats posant-ne exemples.

RECORDA Els numerals ordinals, llevat dels quatre primers, es formen afegint -é / -ena al numeral cardinal. Exemple cinc → cinqué, cinquena vint-i-dos → vint-i-dosé, vint-i-dosena…

Subratlla Subratlla en en cada cada oració oració dues dues paraules paraules que que indiquen indiquen una una quantitat. quantitat. Diversos xiquets xiquets de de classe classe han han llegit llegit dos dos llibres llibres aquest aquest mes. mes. Diversos Necessitem Necessitem tres tres cartolines cartolines blanques blanques ii algunes algunes ceres ceres de de colors. colors. Digues Digues quines quines paraules paraules de de les les anteriors anteriors expressen expressen una una quantitat quantitat exacta. exacta.

Els numerals. Formes i funcions Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen numerals. Poden ser cardinals o ordinals. Els numerals cardinals indiquen quantitat exacta (un, dos, tres…). Els numerals ordinals indiquen el lloc exacte que ocupa un objecte o un ésser en un grup ordenat (primer, segon, tercer…). Els numerals poden realitzar distintes funcions dins del grup nominal. Davant del substantiu funcionen com a determinant (set passos). Darrere del substantiu funcionen com a complement (la planta tercera). Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli (Tens l’onze).

Els indefinits. Formes i funcions Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa són els indefinits (pocs amics, certa persona...). Alguns indefinits canvien de gènere i de nombre segons el substantiu que acompanyen (algun, alguna, alguns, algunes...), altres només canvien de nombre (bastant, bastants) i altres són invariables (massa, prou, més...). Els indefinits poden realitzar distintes funcions dins del grup nominal. Davant del substantiu fan de determinant (certa preocupació). Darrere del substantiu fan de complement (una nit qualsevol). Com a pronoms, en el lloc del substantiu, fan la funció de nucli (Marxaren tots).

1

Respon. Quins tipus de numerals coneixes? Què expressa cada un? Tots els indefinits canvien de forma segons el substantiu que acompanyen? Posa exemples de cada cas. Quines funcions poden desenvolupar els numerals? I els indefinits?

58

Suggeriments didàctics

1   • Els cardinals i els ordinals. La quantitat exacta d’una cosa i el lloc exacte d’un objecte o ésser. • No. N’hi ha que són invariables, com massa, prou i més. • Ambdós poden fer de determinants, de complements o de nuclis.

És recomanable que al llarg de la sessió destaqueu la idea que totes les paraules que estudieu en aquest apartat expressen una quantitat. Els numerals indiquen una quantitat exacta, i els indefinits, inexacta. Una vegada tots els alumnes tinguen clar aquest aspecte semàntic, podeu passar a parlar de les funcions, que tenen a vore amb la sintaxi. Aconselleu-los que, per a saber la funció d’un numeral o un indefinit, es fixen en la posició respecte al substantiu.

dosena Carrera Popular del Barri. Inscriu-t’hi a partir de la quarta setmana d’octubre. • Aprofita les segones rebaixes de la botiga d’esports de la planta huitena. Ofertes de tres per dos en la majoria d’articles!

Solucions

3   CARDINALS ▶ vint-i-cinc, díhuit, tres, dos. / ORDINALS ▶ vint-i-dosena, quarta, segones, huitena.

Activitats de coneixements previs. • Diversos xiquets de classe han llegit dos llibres aquest mes. • Necessitem tres cartolines blanques i algunes ceres de colors. / Dos, tres.

4   • Has posat massa llet en la tassa (invariable). • No he trobat cap conegut al bus (invariable). • Cada alumne agafarà el seu material (invariable). • Dins d’aquest calaix hi ha bas-

76

2   • El vint-i-cinc de novembre a les díhuit hores. Vint-i-

4 7 2

Copia expressant les xifres que hi ha en cada cartell amb el numeral corresponent. El 25 de novembre a les 18.00 hores

Aprofita les 2es

Inscriu-t’hi a partir de la 4a setmana d’octubre.

5

rebaixes

icles!

Classifica els numerals que has escrit en els cartells anteriors. NUMERALS ORDINALS

Localitza un indefinit en cada oració i digues si és variable o invariable. Has posat massa llet en la tassa.

Dins d’aquest calaix hi ha bastants coses.

No he trobat cap conegut al bus.

Aquesta bossa conté poques taronges.

Cada alumne agafarà el seu material.

La jaqueta tenia algunes taques de tinta.

Escriu indefinits i forma grups nominals. amic

6

NOTES

Ofertes de 3 per 2 en la majoria d’art

NUMERALS CARDINALS 4

4

de la botiga d’esports de la planta 8a.

22a Carrera Popular del barri

3

UNITAT

bancs

notícia

persones

fixa’t en el grup nominal subratllat en cada oració, digues si conté un numeral o un indefinit i quina funció hi fa. Algú ha tocat al timbre.

En la llista ets el segon.

No el preocupa res.

Ja he llegit el capítol quatre.

S’emprovà set jerseis.

No vull tanta sopa.

Exemple

Algú: indefinit, funciona com a nucli.

ELABORA EL TEU RESUM Què diferencia un numeral d’un indefinit?

Els numerals són paraules que indiquen o de forma , mentre que els indefinits expressen algú o alguna cosa de forma o

Quines funcions realitzen els indefinits i els numerals en el grup nominal?

En el grup nominal, tant els indefinits com els numerals poden exercir tres funcions distintes: quan van davant quan van darrere del substantiu i del substantiu, si substitueixen el substantiu.

59

tants coses (variable en nombre). • Aquesta bossa conté poques taronges (variable en gènere i nombre). • La jaqueta tenia algunes taques de tinta (variable en gènere i nombre).

5   RM. • Un amic. • Prou bancs. • Cap notícia. • Certes persones. 6   • res → indefinit, funciona com a nucli. • set jerseis →

En el grup nominal, tant els indefinits com els numerals poden exercir tres funcions distintes: determinant quan van davant del substantiu, complement quan van darrere del substantiu i nucli si substitueixen el substantiu.

Competències

numeral, funciona com a determinant. • el segon → numeral, funciona com a nucli. • el capítol quatre → numeral, funciona com a complement. • tanta sopa → indefinit, funciona com a determinant.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 2, els alumnes relacionen l’escriptura dels números tant amb xifres com amb lletres, i practiquen l’escriptura dels numerals.

Resum. Els numerals són paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa, mentre que els indefinits expressen quantitat o identifiquen algú o alguna cosa de forma imprecisa.

Aprendre a aprendre. Amb la realització de resums com el que es proposa al final de l’apartat, els alumnes aprenen a sintetitzar la informació important del que han estudiat, i la interioritzen millor.

77

Ortografia. LA DIèRESI Propòsits

Recordes què és la dièresi? I per a què s’usa? Comprova-ho!

•  Recordar què és la dièresi, per a què serveix i quan s’utilitza. •  Comprendre i aplicar els dos usos de la dièresi.

Copia les paraules que tenen dièresi. coques

següent

àguila

lingüista

aqüífer

pasqües

quiosc

antigues

Respon. Què passaria si no posàrem dièresi a les paraules anteriors?

Previsió de dificultats

La dièresi (¨) és un signe gràfic que s’utilitza en els casos següents:

•  Entendre per què algunes paraules

Per a indicar que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia. Exemple: següent, aqüífer.

porten accent i unes altres dièresi. Davant del dubte, expliqueu que «manen» les normes d’accentuació, i que la dièresi s’usa per dos motius concrets: indicar la pronúncia d’una u i el hiat.

Per a indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior. Exemple: Raül, veïna. Quan la i o la u han de portar accent gràfic segons les normes d’accentuació, no s’utilitza la dièresi. Exemple: veí i no *veï.

1

Més recursos

Classifica les paraules amb dièresi del text següent. Què indica la dièresi en cada cas? Ment sana en un cos sa

•  Paraules amb dièresi en el sufix -ible Atribuïble, construïble, deduïble, distribuïble, fruïble, influïble, produïble, reproduïble, retribuïble, seduïble, substituïble, traduïble.

Eloïsa va al gimnàs amb freqüència, ha reduït els greixos de la dieta i només beu aigües minerals. A més, ara s’ho cura tot amb infusions i ungüents naturals: de saüc, de marialluïsa, de romer… I sabeu què? Que està més contenta que unes pasqües! QUE S’HA DE PRONUNCIAR LA u QUE I I u NO FORMEN DIFTONG

• Paraules amb dièresi en el sufix -itat Assiduïtat, contemporaneïtat, continuïtat, deïtat, espontaneïtat, femineïtat, fluïditat, homogeneïtat, idoneïtat, ingenuïtat, instantaneïtat, simultaneïtat, vel·leïtat, viduïtat.

2

3

Ordena les lletres i escriu la paraula amb dièresi corresponent. Portava l’aigua a les ciutats dels romans.

EDCAQEÜUT

És un ocell que no sap volar i viu al pol Sud.

Ü Í I P N G

Hi deixes el paraigua quan arribes a casa.

R E G A I Ü R A P

Se’n diu del globus que representa la Terra.

I Ü Q A R R E T

Escriu en plural les paraules següents. fixa’t bé si han de dur dièresi o no. amiga

piragua

llengua

mànega

pasqua

alfàbega

egua

obliqua

60

Suggeriments didàctics Al llarg de tota la sessió, insistiu en la idea que la dièresi és un signe molt útil, perquè ens ajuda a saber com es pronuncien les paraules. Quan poseu exemples de paraules amb dièresi, compareu la forma en què els pronunciem amb la pronúncia que faríem si no portaren dièresi. Els alumnes s’adonaran així del sentit que té aquest signe gràfic. En l’activitat 1 es treballen els dos usos de la dièresi (per a indicar que la u es pronuncia o per a indicar que no hi ha diftong). Una forma de comprovar que els alumnes els han interioritzat és demanar-los que tanquen el llibre i fer-ne eixir algun a la pissarra a explicar-ho. Digueu a l’alumne elegit que pose exemples de cada cas que siguen diferents dels del llibre. Si no se li n’acudeix cap, els companys el poden ajudar sense obrir el llibre.

78

En l’activitat 2, convé recordar-los que les paraules en majúscules obeeixen igualment les regles d’accentuació. Després de fer l’activitat 3, pregunteu als alumnes quina regla poden extraure’n (que les paraules que en singular acaben en -gua i -qua porten dièresi en plural: -gües, -qües). Doneu-los alguns minuts perquè la deduïsquen i la redacten. És important que els alumnes interioritzen els casos en què la dièresi apareix en la conjugació verbal. A propòsit de l’activitat 6, feu-los vore en la pissarra que els verbs acabats en -air o -uir (agrair, conduir, deduir, intuir, pair, produir, reduir, traduir…) porten dièresi la 1a, 4a i 5a persones del present d’indicatiu (conduïsc, conduïm, conduïu) totes les persones del present del subjuntiu (conduïsca, conduïsques, conduïsca, conduïm, conduïu, conduïsquen) i el participi (conduït). En tots aquests casos, la dièresi indica que no hi ha diftong.

4 7 4

Completa el quadre seguint el model. Masculí singular

UNITAT

4

NOTES

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

veí roïns beduïna suïsses

5

Explica per què, en les paraules anteriors, el masculí singular no porta dièresi.

6

Copia les oracions següents posant accent o dièresi a les formes verbals destacades, segons corresponga. Marina no obeia mai l’entrenador, en canvi vosaltres l’obeieu sempre. Abans nosaltres conduiem camions i ara conduim autobusos. Han demanat a l’ajuntament que reconstruisca l’edifici que destrui el terratrémol. Al final, la fàbrica de Pol no produia tant com intuieu vosaltres.

7

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten dièresi. Una veïna plurilingüe La meua veïna Lluïsa és piragüista professional. Durant molts anys, s’ha entrenat en el descens d’aigües ràpides en països com Suïssa i Ucraïna. Allà ha conegut piragüistes de tot el món i, en conseqüència, ha aprés a parlar un muntó de llengües. Per això, freqüentment, quan parla mescla paraules d’unes llengües i d’altres i no hi ha qui l’entenga!

APRÉN COM S’ESCRIU Digues quina paraula està ben escrita. A arossegar

arrossegar Moure una cosa estirant-la, sense alçar-la de terra.

B arrosegar

C arrossegar

D arosegar

Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula. A

G

I

R

R

C

O

E

R

S

S

H

A

Escriu una oració en què utilitzes la paraula arrossegar.

61

En l’apartat Aprén com s’escriu es treballa l’escriptura del verb arrossegar. Recalqueu que s’escriu amb ss (s sorda) ja que es poden produir confusions amb el verb rosegar, amb significat distint però una forma molt similar, que du una sola s, sonora. També podeu parlar-los de la locució anar a ròssec, que vol dir ‘fer com els altres’, ‘dependre dels altres’.

Solucions Activitats de coneixements previs. Aqüífer, següent, pasqües, lingüista. / Que no pronunciaríem la u.

1   QUE S’HA DE PRONUNCIAR LA U ▶ freqüència, aigües, ungüents, pasqües. QUE I I U NO FORMEN DIFTONG ▶ Eloïsa, reduït, saüc, marialluïsa.

2   • AQÜEDUCTE. • PINGÜÍ. • PARAIGÜER. • TERRAQÜI.

3   • amigues. • pasqües. • piragües. • alfàbegues. • llengües. • egües. • mànegues. • obliqües. 4   Veí, veïna, veïns, veïnes. Roín/roí, roïna, roïns, roïnes. Beduí, beduïna, beduïns, beduïnes. Suís, suïssa, suïssos, suïsses. 5   Perquè han de portar accent gràfic segons les normes d’accentuació (són paraules agudes acabades en vocal, en vocal seguida de s o en -in). 6   • obeïa, obeíeu. • conduíem, conduïm. • reconstruïsca, destruí. • produïa, intuíeu.

7   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • C (arrossegar). • ARROSSEGAR / arrossegar. • RL.

79

SABER FER

Propòsits

Un col·loqui sobre l’esport

•  Aprendre a opinar argumentant   i amb educació. •  Treballar en grup.

La proposta d’aquesta unitat consisteix a participar, amb altres companys i companyes, en un col·loqui sobre l’esport. Abans, però, hauràs de resoldre una sèrie d’activitats que t’ajudaran a preparar les teues intervencions perquè siguen ben útils i interessants.

•  Fer un col·loqui amb els companys.

Prepara el teu treball 1

Previsió de dificultats

Llig la situació següent i respon. Des de la televisió municipal t’han convidat a participar en el col·loqui que faran després de passar el documental Entrenar-se el cos, on es parla dels aspectes següents:

•  Els alumnes poden tendir   a interrompre’s els uns als altres   o a defendre la seua opinió   amb una vehemència excessiva. Caldrà vigilar que parlen sempre amb respecte, i transmetre’ls   la idea que l’objectiu del col·loqui   és sumar i aportar, i aprendre   de les intervencions dels altres.

–Beneficis de l’esport per a la salut. –Tipus d’entrenaments. –El paper dels gimnasos. Quin dels aspectes que es tracten en el documental et resulta més interessant? Per què? De quin aspecte saps més coses? I menys? 2

fes una llista amb els beneficis per a la salut que pot aportar la pràctica d’algun esport.

3

USA LES TIC. busca en Internet en què consisteixen l’entrenament aeròbic i l’entrenament anaeròbic i tria. Quin tipus d’entrenament consideres més adequat per a cada objectiu?



Per a perdre pes. Per a guanyar massa muscular. Per a tindre més potència. Per a adquirir més agilitat i flexibilitat. 4

Pensa i explica. Quina informació creus que s’exposarà en el documental quan es parle del paper dels gimnasos?

5

Ajunta’t amb un mínim de tres companys i un màxim de cinc i, a partir de les respostes anteriors, elaboreu entre tots un resum del contingut del documental sobre el qual fareu el col·loqui. Després, decidiu qui farà de moderador o moderadora.

62

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquesta tasca de Saber fer, els alumnes milloraran la llengua oral formal i posaran en marxa l’assertivitat a l’hora d’opinar. Convé vigilar que s’expressen amb educació i cortesia, sense interrompre’s els uns als altres. Potser convé aclarir als alumnes què és un col·loqui: un intercanvi d’opinions que es fa al final d’una conferència, d’una sessió de cine o, en aquest cas, d’un documental. Aviseu-los que ells hauran de fer-ne un sobre un hipotètic documental sobre els esports. Però abans, hauran de preparar què hi han de dir i emetre opinions argumentades. Demaneu a un alumne que llija en veu alta el text de l’activitat 1. Deixeu que entre tots responguen oralment a les

80

dues preguntes i facen una pluja d’idees d’aspectes interessants. Més avant, aquests aspectes els serviran per a triar el tema de cada ronda d’intervenció. Realitzeu també de forma oral i en grup gran l’activitat 2. En les activitats 4 i 5, els alumnes han de donar solta a la imaginació per a inventar el contingut del documental a què es referiran en el col·loqui. Si convé, poden recuperar algun dels temes de què hagen parlat a l’inici de la unitat. En l’activitat 5, el mateix professor pot organitzar els grups, de forma que en cada un hi haja almenys un alumne molt participatiu (que haja aportat més idees en les dues primeres activitats) en companyia d’altres que hi hagen participat menys o hagen guardat silenci. Busquem així l’equilibri entre grups i que tots tinguen coses a dir.

4 7

4

NOTES

Elabora el teu guió 6

UNITAT

Escriu un guió breu amb el que t’agradaria dir en el col·loqui sobre el documental. Les preguntes proposades et poden servir d’orientació. SI ETS EL MODERADOR O LA MODERADORA Què diries per presentar el col·loqui? I els participants? Quines qüestions trobes que pot ser interessant plantejar als convidats a partir del documental? De quina manera tancaries el col·loqui? Com acomiadaries els participants? SI ETS UN DELS PARTICIPANTS Què opines del contingut del documental en general? Quins aspectes trobes més interessants? I menys? Què podries dir sobre cada un dels aspectes que s’hi tracten?

7

Decideix amb els companys i companyes del teu grup les qüestions següents. – Com organitzareu el col·loqui: quantes rondes d’intervenció fareu, de què parlareu en cada ronda, quant de temps durarà cada intervenció, si intenvindreu seguint un ordre determinat o ho fareu lliurement demanant el torn de paraula... – Quines normes de comportament seguireu durant el col·loqui i què fareu en cas que no es complisquen.

Demostra que ho saps fer 8

Realitzeu el col·loqui en el vostre grup. – El moderador o la moderadora presentarà i tancarà el col·loqui i vigilarà que es complisca tot el que hàgeu decidit en l’activitat 7. – Els participants intenvindran seguint les indicacions del moderador o la moderadora i tenint en compte el que diuen els companys per no repetir-se i poder mostrar-hi acord o desacord.

9

TREBALL COOPERATIU. Valoreu en grup l’activitat i decidiu entre tots què heu fet molt bé i en quins aspectes penseu que caldria millorar tant com a grup com individualment.

63

En l’activitat 6, expliqueu que en un col·loqui el moderador és qui presenta les persones que hi parlen, i també el qui dóna o lleva la paraula a cada participant. La seua funció no és opinar, sinó assegurar-se que tots tenen l’oportunitat d’expressar el seu parer, i controlar que no es produeix cap falta de respecte entre els contertulians. En l’activitat 7, són els mateixos alumnes els qui estableixen els temps d’intervenció de cada un. Proposeu-los que cada ronda se centre en un tema, i vigileu, si el moderador es despista, que es respecten els temps i es parla en cada ronda del tema que pertoca. TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 9 es demana que els alumnes facen una valoració crítica de la faena feta, destacant-ne tant els aspectes positius com els negatius. Vigileu que la valoració no es convertisca en un ball de recriminaci-

ons, i feu que per cada comentari negatiu en facen un de positiu. A més, tots els alumnes hauran de fer un comentari crític sobre la seua pròpia intervenció, amb vista a millorar en el futur.

Solucions 1  a  9  RL.

Competències Competència digital. En l’activitat 3 els alumnes milloren aquesta competència per mitjà d’una cerca en Internet. Hauran de contrastar la informació en diverses pàgines i distingir quines pàgines tenen voluntat informativa i quines, per contra, objectius comercials.

81

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. Els eufemismes són les paraules o expressions que utilitzem per a , anomenades paraules o expressions és un signe gràfic que s’utilitza per a indicar que sona la u dels grups , o que la i la no formen amb la vocal anterior. , no s’usa la dièresi. En cas que la i o la u hagen de portar La

Més recursos • Paraules amb dièresi que indica que la u es pronuncia –q  üe: delinqüent, eloqüent, eqüestre, qüestió, seqüela, seqüència. –g  üe: aigüera, bilingüe, llengüeta, saragüells. –q  üi: aqüicultura, obliqüitat, ubiqüitat. – güi: lingüística, ambigüitat, contigüitat.

2

ESQUEMA. Copia i completa els esquemes següents. Tipus de numerals

Tipus d’indefinits

Variables

Ordinals (dos, cinc...)

(massa, prou...)

3

Explica amb exemples les funcions que poden fer els numerals i els indefinits.

4

Localitza un eufemisme en cada titular i indica quina paraula tabú substitueix.

NOTES

Un conductor ebri provoca un accident

5

Inauguren un nou centre per a discapacitats visuals

Noves ajudes per a la tercera edat

Classifica els numerals i els indefinits del text següent i afig un exemple més a cada grup. Un objectiu ben clar Des de fa cinc setmanes, Rubén ix a córrer dues hores totes les vesprades amb alguns amics. I és que s’està entrenant per participar en el Seté Campionat d’Atletisme Municipal. L’any passat va quedar en novena posició, però enguany hi ha menys participants i vol intentar guanyar. Jo no tinc cap dubte que ho aconseguirà. I tu? NUMERALS CARDINALS

6

INDEFINITS ORDINALS

VARIABLES

INVARIABLES

Explica per què porten o no porten dièresi les paraules següents. aqüeducte

país

guinyol

raïm

piragüista

64

Solucions 1   • Els eufemismes són les paraules o expressions que utilitzem per a substituir paraules o expressions ofensives o poc elegants , anomenades paraules tabú. • La dièresi és un signe gràfic que s’utilitza per a indicar que sona la u dels grups güe, güi, qüe, qüi, o que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. En cas que la i o la u hagen de portar accent gràfic, no s’usa la dièresi. 2   Tipus de numerals. Cardinals (dos, cinc…); Ordinals (segon, nové…). Tipus d’indefinits. Variables (algun, diversos); Invariables (massa, prou…).

3   RM. Cardinal determinant → deu anys. Cardinal complement → la pàgina set. Cardinal nucli → el nou és festiu. Ordinal determinant → tercer curs. Ordinal complement → Felip

82

sisé. Ordinal nucli → Sóc el primer. Indefinit determinant → algunes coses. Indefinit complement → Un dia qualsevol. Indefinit nucli → Tots assistiran.

4   • Ebri → borratxo. • Discapacitats visuals → cecs.  • Tercera edat → vells. 5   Numerals cardinals: cinc, dues. RM: huit. Numerals ordinals: seté, novena. RM: huité. Indefinits variables: totes, alguns. RM: bastant. Indefinits invariables: menys, cap. RM: massa.

6   • aqüeducte: En porta per a indicar que la u es pronuncia. • país: No en porta perquè necessita accent, ja que és una paraula aguda acabada en vocal + s. • guinyol: No en porta perquè la u no es pronuncia. • raïm: En porta perquè no hi ha diftong. • piragüista: En porta perquè la u es pronuncia.

4

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

Propòsits

Copia el text escrivint en cada cas la paraula parònima que corresponga.

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en unitats anteriors.

Un futur prometedor La meua germaneta Agnés té unes (aptituds / actituds) boníssimes per a l’esport, (espacialment / especialment) per al bàsquet. Ja de menuda feia (votar / botar) la pilota amb molta (tassa / traça). Si no se li passa l’(aflicció / afició), jo crec que arribarà molt (juny / lluny). Qui sap! 2

3

Una famosa actriu de teatre.

La tercera corredora australiana.

Els teus companys d’escola.

Aquells preciosos cavalls.

Algunes camises blaves.

Quinze països diferents.

Una

famosa

actriu

de teatre.

Det.

Compl.

Nucli

Compl.

NOTES

Tria i completa amb la paraula correcta en cada cas. L’oncle de Miquel ha fet la volta al A aquella El

4

•  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

Analitza els grups nominals següents seguint l’exemple.

Exemple

4

en vaixell.

major li ha tocat una televisió en un sorteig.

que ve aniré de viatge amb els pares a Londres.

mon / món dona / dóna mes / més

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Una veïna molt forçuda La dona més forçuda que conec és una veïna del meu barri que es diu Eloïsa. Segons sembla, la seua força és qüestió de genètica, ja que és néta d’un campió olímpic d’halterofília. Al barri estem tots molt agraïts amb ella. Sabeu per què? Doncs perquè aparta els cotxes mal aparcats sense necessitat d’avisar la grua. És la nostra heroïna!

L’accent gràfic L’accent diacrític La dièresi

AUTOAVALUACIÓ Escriu V (verdader) o f (fals) i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Els eufemismes són paraules o expressions poc respectuoses. 2 Els numerals indiquen quantitat o ordre de manera precisa. 3 La dièresi indica que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi. 4 Els indefinits massa, menys i prou varien en gènere i nombre. 5 El singular de veïns no porta dièresi perquè du accent gràfic.

65

Suggeriments didàctics En l’activitat 1, tracteu que els alumnes expliquen amb paraules seues què volen dir tant les paraules adequades al text com les que han descartat. Digueu-los que facen una oració amb cada una. A més, proposeu-los que guarden en el dossier d’aprenentatge el dictat corregit de l’activitat 4.

Solucions 1   La meua germaneta Agnés té unes aptituds boníssimes per a l’esport, especialment per al bàsquet. Ja de menuda feia botar la pilota amb molta traça. Si no se li passa l’afició, jo crec que arribarà molt lluny. Qui sap!

2   • Els teus companys d’escola. Det. Det.

Nucli

Compl.

• Algunes camises blaves. Det. Nucli Compl. • La tercera corredora australiana. Det. Det. Nucli Compl. • Aquells preciosos cavalls. Det. Compl. Nucli • Quinze països diferents. Det. Nucli Compl.

3   • L’oncle de Miquel ha fet la volta al món en vaixell. • A aquella dona major li ha tocat una televisió en un sorteig. • El mes que ve aniré de viatge amb els pares a Londres. 4   Activitat de dictat. Autoavaluació 1 ▶ F. 2 ▶ V. 3 ▶ V. 4 ▶ F. 5 ▶ V.

83

5

La família creix

Continguts de la unitat VOCABULARI

SABER

• Les paraules onomatopeiques.

GRAMÀTICA

• L’adverbi. Les locucions adverbials.

ORTOGRAFIA

• El guionet.

LITERATURA

• Les estrofes.

COMUNICACIÓ ORAL

SABER FER

• El naixement d’un bebé.

LECTURA

ESCRIPTURA

• Identificar paraules amb sentit figurat en una conversa informal. • Representar una conversa telefònica.

• Llegir un poema en veu alta amb l’entonació adequada. • Llegir i comprendre una notícia: Sorpresa al Biozoo.

• Escriure un text descriptiu breu sobre la pròpia família. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Una entrada per a un blog.

• Afecte i estima per la família.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Interés per aprofundir en el coneixement de la poesia. • Iniciativa per a l’escriptura creativa. • Curiositat per l’ús de les xarxes socials.

84

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 5: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 5: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació del primer trimestre: models B, A i E.

MATERIAL D’AULA

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 5.

Làmina

Ensenyament individualitzat

CD Comunicació oral

• Pla de millora. Unitat 5: fitxes 1, 2 i 3.

•  Unitat 5: pista 8.

• Programa d’ampliació. Unitat 5.

Projectes de treball cooperatiu

• El naixement d’un bebé.

CD Lectures •  Unitat 5: pista 5.

• Projecte del primer trimestre.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Taller de teatre.

Quadern de l’alumne

•  Comprensió lectora.

• Primer trimestre. Unitat 5.

• Banc de dictats. • Fitxes d’ortografia. •  Anàlisi morfològica.

Projectes interdisciplinaris • Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors.

L’essencial de Llengua Llibre de lectura •  Pluja de lletres 6.

Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 6. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

85

Propòsits

5

La família creix

• Practicar la comprensió auditiva i l’expressió oral.

• Inventar i representar una conversa telefònica.

• Llegir poesia en veu alta. • Escriure sobre la família. • Detectar els coneixements previs dels alumnes per a la realització de la tasca final de la unitat.

Més recursos • Paraules amb sentit figurat – Atzucac: Conflicte o situació difícil de resoldre. – Clau: Essencial, indispensable. – Corcó: Persona insistent i obstinada. – Escurçó: Persona amb males intencions. – Estrela: Actor molt popular. – Fideu: Persona molt prima. – Guinda: Allò que remata o culmina alguna cosa. – Sol: Persona extraordinària per la seua bellesa o les seues qualitats.

Escoltar 1

pista 8

Escolta atenent als senyals i tria. Quines d’aquestes paraules tenen en l’audició un significat diferent de l’habitual? A notícia

B plorar

C joia

D tortuga

E cantar

F dormir

G formiguer

2

Explica el significat habitual de les paraules anteriors i el que tenen en l’audició.

3

Recorda la conversa o escolta-la de nou i respon.

H volar

Qui ha telefonat a qui? Com ho saps? Li ha telefonat al telèfon fix o al telèfon mòbil? Què t’ha donat la pista? Quin ha sigut el motiu de la telefonada?

Parlar 4

Tria una situació i representa’n la conversa amb un company o una companya. Telefones a un amic per dir-li que tindràs un germanet.

Telefones a l’hospital per saber l’habitació d’uns familiars teus que han tingut un fill.

66

Suggeriments didàctics Feu que els xiquets observen i descriguen la fotografia que encapçala l’apartat. Aviseu-los que ara escoltareu una audició relacionada amb el tema del naixement d’un bebé. A propòsit de les activitats 1 i 2, feu vore als xiquets que hi ha paraules que poden tindre un doble sentit: d’una banda l’habitual (o literal), i de l’altra un de secundari, anomenat «sentit figurat», que s’usa en situacions comunicatives concretes. Per exemple, si conversant amb els amics de forma informal diem que algú és un màquina, voldrem dir que és una ‘persona amb una gran resistència física i molta capacitat de treball’, i no que és un ‘conjunt de peces que funcionen juntes per a realitzar un treball’, que és el sentit literal del mot. El sentit figurat també s’usa en el llenguatge periodístic,

86

que tractareu en el pròxim apartat. Així, si una notícia sobre política parla de «paper banyat» no es refereix a un paper que ha caigut a l’aigua, sinó a una informació, promesa o decisió que no té valor ni efecte. Per mitjà dels exemples de l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia, podeu fer vore als alumnes que el sentit figurat d’una paraula sol tindre alguna relació de significat amb el sentit literal, i és pel context que distingim si estem davant d’un sentit o de l’altre. En l’activitat 4, podeu deixar als alumnes alguns minuts per a planificar la conversa. Tanmateix, no interessa que escriguen cada paraula que diran, ni menys encara que lligen. Digueu-los que pacten com començarà i com acabarà la conversa, i deixeu que apunten tan sols un guió o croquis del que dirà cada un. En acabar les activitats 5 i 6, podeu demanar-los que analitzen els poemes pel nombre de síl·labes i la rima.

UNITAT

Llegir A

B

Mareta bonica que dolceta que ets les teues besades són caramelets Quan no estàs t’enyore i trobe a faltar la tendra carícia de les teues mans

5

NOTES

Adorm-te, perleta, adorm-te, cor meu, que tots els teus somnis jo te’ls guardaré. Adorm-te i somia, que has de descansar, i quan et despertes, amb tu em trobaràs. LLuïsa March

Eva Dénia

5

Llig els poemes i digues quin dels dos es titula «Cançó de bressol». Justifica l’elecció.

6

Llig en veu alta el poema d’Eva Dénia seguint aquestes indicacions. – De primer, pensa quins signes de puntuació caldria posar i en quins llocs. – Després, llig el poema tenint en compte els signes de puntuació que has posat, marcant el final dels versos i posant l’emoció i l’entonació adequades en cada cas.

Escriure 7

Descriu breument la teua família: quants membres sou, com us dieu, quina relació teniu entre vosaltres, amb qui et portes millor...

SABER FER TASCA FINAL

Una entrada per a un blog En quin d’aquests mitjans de comunicació pots trobar un blog: en la premsa escrita, en la televisió o en Internet? Has visitat alguna vegada un blog? Quina informació contenia? Creus que les entrades d’un blog han d’estar ben redactades i ser correctes ortogràficament? Per què? Al final d’aquesta unitat et posaràs a prova per vore si SAPS FER una entrada per a un blog personal. Prèviament llegiràs una notícia sobre un naixement molt especial, aprendràs vocabulari relacionat amb els bebés i ampliaràs els teus coneixements sobre el valencià.

67

Solucions 1   Tenen un significat diferent de l’habitual, B (plorar), C (joia), G (formiguer) i H (volar). 2   Plorar: Habitualment, ‘Vessar llàgrimes’; en l’audició, ‘queixar-se’. Joia: Habitualment, ‘Objecte valuós fet amb metalls nobles i pedres precioses, usat com a ornament personal’; en l’audició, ‘persona d’un valor extraordinari, digna d’una gran estima’. Formiguer: Habitualment, ‘Forat que excaven les formigues en terra, en els arbres i en altres llocs, on viuen i es reprodueixen’; en l’audició, ‘Lloc on hi ha molta gent en moviment’. Volar: Habitualment, ‘Moure’s d’un lloc a un altre, un animal, sostenint-se amb les ales’; en l’audició, ‘Anar extremadament de pressa’.

 

3 • Ada ha telefonat a Enric. Se sap perquè ell és el primer que parla, i vol saber qui telefona preguntant «Sí?». • Al telèfon mòbil. La pista la dóna Enric quan diu a Ada que s’espere que tornen a casa. • Donar a Enric l’enhorabona pel fill que acaba de tindre. 4 RL. 5 Es titula «Cançó de bressol» el poema B. RM. Perquè parla una mare a la seua filla dient-li que s’adorma. En el poema A, en canvi, una filla parla a sa mare. 6 Activitat de lectura. 7 RL.

87

Competència lectora. ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA

Sorpresa al Biozoo

Propòsits • Llegir un text narratiu amb una

Després de més de tres mesos d’espera, Reina, la jove tigressa del Biozoo de Beniponent, dóna a llum un ligre.

pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

•  Saber i reconéixer la informació que aporta una notícia.

• Saber i reconéixer les parts en què

ADA TORRENS. Beniponent

12 de desembre de 2016

s’estructura una notícia.

CIÈNCIA I NATURALESA Cap a les cinc de la vesprada d’ahir, Reina, la tigressa més jove del Biozoo de Beniponent, es posava de part. En principi semblava un part normal, però ben prompte els veterinaris que l’assistien s’adonaren que la cria que eixia del ventre de la jove tigressa no era un cadell de tigre sinó de ligre, un animal híbrid, fruit de la mescla entre un lleó mascle i una tigressa.

Més recursos •  La notícia a l’aula (documents per a professor i alumne) – http://apliense.xtec.cat/arc/ node/29683 – http://apliense.xtec.cat/arc/sites/ default/files/DD_noticia_aula_2. pdf SABER MÉS La notícia és un tipus de text que explica de manera objectiva algun fet actual que es considera interessant per a la societat. Els textos de les notícies solen respondre a les preguntes què, qui, on, quan i per què.

«En cap moment vam tindre dubtes sobre qui era el pare de la criatura» declara entre somriures un dels cuidadors del parc. «El que no entenem és com van superar totes les mesures de seguretat i van aconseguir empare-

l l a r- s e s e n s e q u e n i n g ú s e n’adonara». I és que, segons sembla, aquest cadell de ligre és el fruit inevitable d’una història d’amor animal. Segons ens explica Arlet Cabanes, directora del Biozoo, Reina va arribar procedent d’un zoològic de l’Índia en companyia de Bantú, el lleó presumpte pare de la criatura, unes quantes setmanes abans que el parc estiguera convenientment condicionat. Mentre s’acabaven de preparar les respectives instal·lacions, el lleó i la tigressa, junt amb altres exemplars de la mateixa espècie, van haver de conviure en un mateix espai. «Des del principi es

Generalment, les notícies estructuren el seu contingut en tres parts: el títol o capçalera; l’entrada, on s’introdueix breument la notícia; i el cos de la notícia, on s’explica amb detall el fet. A l’esquerra Bantú, el presumpte pare del ligre.

68

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Com a activitat prèvia a la lectura, llanceu preguntes als alumnes i sondegeu què saben sobre les notícies: Què és una notícia? Què solen contar les notícies? On podem trobar-ne? Quina professió té la persona que escriu notícies? I la que conta notícies oralment? Veieu les notícies de la televisió? Lligen els pares notícies del periòdic en paper? En lligen també per Internet? Després que hagen contat el que en saben, demaneu atenció i que un alumne llija la columna de Saber més, en què s’explica la informació que ha d’aportar una notícia i les parts en què s’estructura. Porteu a col·lació alguna notícia recent que tots els alumnes coneguen, i apunteu en la pissarra quin seria el què, el qui, el com, l’on, el quan

88

i el per què, per tal que aprenguen a trobar-los en qualsevol notícia. Després, deixeu que donen una ullada ràpida al text Sorpresa al Biozoo, sense arribar a llegir atentament, i que intenten reconéixer-hi la capçalera, l’entrada i el cos. LECTURA Procediu a organitzar la lectura en veu alta. Com que es tracta d’un text extens, podeu repartir cada paràgraf entre dos o tres alumnes, o bé fer que cada un llija una oració fins al punt. Si voleu que tots mantinguen l’atenció, trieu els alumnes aleatòriament, de forma que no sàpien quan els pertoca llegir. DESPRÉS DE LLEGIR En acabar la lectura, demaneu a un alumne que en faça un resum. Els companys que pensen que se n’ha deixat alguna cosa important per dir poden alçar la mà i demanar permís

5 notava que entre els dos hi havia una relació especial» confessa la directora. «Passaven tot el dia junts jugant, corrent o estirats al sol, sense fer cas dels altres animals del recinte. Era estrany, sí, però no li vam donar més importància». Quan, al cap de tres setmanes, van haver de separar els tigres dels lleons, Reina i Bantú es van posar molt agressius. Per sort, l’experiència i la destresa dels cuidadors van impedir que hi haguera cap dany personal i, al final, lleó i tigressa van haver d’acceptar viure lluny l’un de l’altre. «Feia molta pena sentir-los rugir amb tanta tristesa constantment» recorda un altre cuidador del parc. «T’entraven ganes de desobeir les ordres i de posar-los junts al mateix recinte». I això és el que tracta d’esbrinar ara mateix una comissió d’investigació al Biozoo: si algun dels treballadors va facilitar les trobades entre ambdós animals o si

van ser els animals tots sols els qui van trobar la manera d’estar junts, amb la qual cosa caldria revisar a consciència les installacions del parc i els sistemes de seguretat. No obstant això, tant la direcció del parc com els treballadors estan molt contents amb el naixement del nou ligre, al qual ja han batejat com a Misteri, en honor a les secretes circumstàncies en què s’ha produït el seu engendrament. «És clar que el ligre necessitarà unes atencions especials i que no serà fàcil treballar amb ell quan arribe a mesurar els vora 4 metres de longitud i a pesar els quasi 400 quilos a què poden arribar aquestes espècies en l’edat adulta», reconeix la directora Arlet Cabanes, «però també és cert que la seua presència atraurà l’arribada de més visitants curiosos i ajudarà a difondre el nom del Biozoo de Beniponent per tot el món».

híbrid: que resulta de la unió de dues espècies diferents.

UNITAT

5

NOTES

presumpte: que se suposa que és, però no se sap amb seguretat. destresa: habilitat; capacitat o facilitat per a fer bé una cosa. engendrament: moment en què es comença a formar un fill.

Esperem que serà així.

F ITXER ORTOGRÀFIC Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules de la lectura. setmanes Els ligres són animals poc habituals en la naturalesa.

instal·lacions acceptar

69

per a afegir al resum la informació que hi falta. Deixeu que parlen lliurement sobre la impressió que els ha causat la notícia, i que conten les seues experiències amb animals exòtics en zoos o viatges. Tracteu que diguen oralment la informació que respon al què, el qui, el quan, etc., que han aprés adés. Feu que observen el vocabulari destacat en roig. Sobre híbrid, pregunteu-los si coneixen animals, plantes o fruits híbrids: per exemple, el mul o matxo (fill de l’ase i l’egua o del cavall i la somera) o la clementina (híbrid entre mandarina i taronja agra). Feu-los vore que l’adjectiu híbrid s’usa també amb alguns objectes: un «vehicle híbrid» (que usa més d’una font d’energia) o una «bicicleta híbrida» (amb trets de bici urbana i bici de muntanya). Sobre presumpte, apunteu en la pissarra els sintagmes presumpte lladre o presumpte assassí i deixeu que un alumne explique què signifiquen.

 

Competències Competència digital. Amb la lectura de la notícia Sorpresa al Biozoo els alumnes esdevenen conscients de la manera de tractar i organitzar la informació en un text segons l’objectiu que es persegueix: en el cas de la notícia, informar sobre un fet real.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE •  Analitzar notícies. Porteu a classe diverses notícies breus per tal que els alumnes hi reconeguen les parts en què es divideixen i que hi localitzen els fragments que responen a les preguntes què, qui, com, on, quan i per què.

89

Competència lectora Propòsits

Millore la lectura 1

•  Millorar la lectura en veu alta. •  Valorar la comprensió de la notícia

Llig el primer paràgraf de la notícia en veu alta com si la retransmeteres per ràdio.

7

•  Inventar i escriure la capçalera

– Selecciona els fragments que consideres que cal llegir amb més èmfasi i emoció.

i l’entrada d’una notícia.

– Llig el paràgraf en veu alta posant emoció als fragments destacats i procurant fer les pauses i les entonacions adequades.

Previsió de dificultats

Fer una cosa amb molta atenció, molt minuciosament.

Explique i interprete 8

Comprenc el text 2

3

B Tres persones: la directora del centre i dos cuidadors d’animals del parc. 9

Respon.

ENTRADA

Qui sospiten que és el pare del ligre? Per què ho pensen?

Respon a les informacions següents de la notícia.

Per què s’ha creat una comissió d’investigació al Biozoo? Amb quines dues hipòtesis treballen?

Què ha passat? Qui són els protagonistes? On ha passat?

NOTES

Busca en la lectura i tria l’opció correcta. Quantes persones ha entrevistat la periodista? A Dues persones: la directora del centre i un cuidador d’animals del parc.

Copia en el quadern els textos que corresponen a aquests dos elements de la notícia que has llegit. CAPÇALERA

Copia. Què significa fer una cosa a consciència? Fer una cosa sense pensar-la gens.

– De primer, llig el fragment en silenci fixant-te bé en els signes de puntuació.

Sorpresa al Biozoo.

•  En l’activitat 9, és possible que alguns alumnes no entenguen què significa la paraula hipòtesi. Digueu-los que és una idea o explicació que es dóna per a explicar un fet, però que encara no s’ha confirmat. Per a esbrinar si una hipòtesi és correcta, necessitem proves que ho demostren.

Treballe expressions del text

Quina hipòtesi obligaria a revisar les instal·lacions del parc? Per què? 10 Completa les conseqüències que tindrà

Quan ha passat?

per al Biozoo el naixement del ligre.

Per què ha passat? 4

Defineix amb paraules teues. Què és un ligre?

5

Llig i respon.

POSITIVES CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES

Feia molta pena sentir-los rugir amb tanta tristesa.

Aprenc a fer comentaris De qui parla? A qui ho explica? Per què els animals rugien de manera tan trista?

11 Escriu un text breu amb exemples

en què expliques per què Sorpresa al Biozoo és una notícia.

Jo també escric 12 Inventa una altra capçalera i una altra

6

Explica qui és Misteri i per què l’han anomenat així.

entrada per a la notícia de la lectura i escriu-les.

70

Solucions 1   Activitat de lectura. 2  CAPÇALERA ▶ Sorpresa al Biozoo. ENTRADA ▶ «Després de més de tres mesos d’espera, Reina, la jove tigressa del Biozoo de Beniponent, dóna a llum un ligre».

3   • Una tigressa ha donat a llum un ligre. • La tigressa Reina, el lleó Bantú i el ligre Misteri. • Al Biozoo de Beniponent. • La notícia és del 12 de desembre de 2016. • Perquè la tigressa s’ha emparellat amb el lleó. 4   RM. Un híbrid producte de l’encreuament entre un lleó i una tigressa. 5   • Del lleó Bantú i de la tigressa Reina. • Als periodistes com Ada Torrens. • Perquè estaven separats i volien estar junts. 6   RM. Misteri és el ligre, fill del lleó i la tigressa. Li diuen així

90

perquè no saben ben bé quan ni com va ser engendrat.

7   Fer una cosa amb molta atenció, molt minuciosament. 8   B Tres persones: la directora del centre i dos cuidadors d’animals del parc. 9   • Sospiten que és Bantú, el lleó que va vindre amb Reina de l’Índia. Perquè des del principi es veia que tenien una relació especial. • Per a esbrinar com s’han trobat els dos animals. Segons una hipòtesi, algun treballador del Biozoo hauria facilitat els encontres entre els dos. Segons una altra, els dos haurien trobat sols la manera de trobar-se. • L’última hipòtesi obligaria a revisar les instal·lacions del parc, perquè significaria que els animals han trobat la manera d’eixir del seu recinte, i això seria molt perillós per a les persones. 10  a 12  RL.

Vocabulari. EL NAIxEmENT D’UN BEBé 1

5 7

Tria i completa amb la paraula del grup que corresponga segons el codi.

5

Propòsits

ACCIONS

plorar

xiuxiuejar

mamar

agrunsar

OBJECTES

bressol

xupló

bolquers

pitet

•  Aprendre vocabulari relacionat amb els bebés.

•  Conéixer paraules que s’han format

Un truc infal·lible

2

UNITAT

a partir d’onomatopeies.

. A voltes perquè El meu germanet és un bebé i no para de ha perdut el , d’altres perquè necessita que li canvien els , i que la mare li done . d’altres perquè vol que li posen el Però jo tinc un truc infal·lible: comence a -li una cançoneta a cau -li el i de seguida s’adorm. Quina pau! d’orella i a

Més recursos

Digues a quin professional correspon la definició següent.

Bufar, brunzir, carrisquejar, clocar (cloquejar), miolar, nyacar, nyagar, piolar, tupar, xarrar.

és el metge que s’ocupa de les malalties dels xiquets.

•  Verbs onomatopeics

infermer / pediatre

NOTES

LEs PaRauLEs onoMaToPEIQuEs Algunes paraules s’han format per imitació de determinats sorolls. Per exemple, la paraula xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu). Aquestes paraules s’anomenen paraules onomatopeiques.

3

Relaciona cada imatge amb la paraula onomatopeica que li corresponga. 1

Xum, xum!

2

Mèu!

3

Xiu!

4

Rauc!

raucar miolar xuplar xiular

4

Encercla dues paraules onomatopeiques en cada oració. Les copes van dringar i el terra va cruixir.

No sents com piulen els ocells i belen les ovelles?

UTILITZA EL DICCIONARI 5

Busca en el diccionari les paraules següents i copia les tres que són onomatopeiques. parrupar

6

mareig

barallar

xipolleig

brunzir

Digues a partir de quin so creus que s’han format les paraules de l’activitat anterior.

71

Solucions 1   El meu germanet és un bebé i no para de plorar. A voltes perquè ha perdut el xupló, d’altres perquè necessita que li canvien els bolquers, d’altres perquè vol que li posen el pitet i que la mare li done mamar. Però jo tinc un truc infal·lible: comence a xiuxiuejar-li una cançoneta a cau d’orella i a agrunsar-li el bressol i de seguida s’adorm. Quina pau! 2  Pediatre. 3   1 xuplar. 2 miolar. 3 xiular. 4 raucar. 4   • Les copes van dringar i el terra va cruixir. • No sents com piulen els ocells i belen les ovelles? 5   • parrupar: fer, el colom o la tórtora, el seu cant. • mareig: malestar físic que generalment es manifesta amb nàusees, pèrdua de l’equilibri i sudoració freda. • barallar: reme-

nar o mesclar les cartes. • xipolleig: efecte sonor de remoure la superfície de l’aigua o d’un altre líquid alçant xicotetes ones i esguitant. • brunzir: produir un soroll, un cos, en fer un moviment ràpid per l’aire. Són onomatopeiques: parrupar, xipolleig, brunzir.

6   • parrupar: parrup. • xipolleig: xip. • brunzir: brunz.

Competències Aprendre a aprendre. En l’activitat 5 es demana dels alumnes que facen un ús avançat del diccionari. Així esdevenen conscients que no només serveix per a buscar-hi el significat d’una paraula, sinó també per a saber a partir de quina altra paraula s’ha creat, quines paraules de la família té, etc.

91

Gramàtica. L’ADVERBI. LES LOCUCIONS ADVERBIALS Propòsits

Què recordes sobre els adverbis? Comprova-ho resolent l’activitat següent.

• Aprendre què és un adverbi. • Reconéixer la informació que aporten els adverbis. • Distingir l’adverbi d’altres categories gramaticals.

Digues Digues quina quina afirmació afirmació sobre sobre els els adverbis adverbis és és verdadera. verdadera. aa Els Els adverbis adverbis són són les les paraules paraules que que acompanyen acompanyen el el substantiu. substantiu. B B Els Els adverbis adverbis expressen expressen circumstàncies circumstàncies de de temps, temps, de de lloc, lloc, de de manera manera oo de de quantitat. quantitat. C C Els Els adverbis adverbis varien varien en en gènere, gènere, nombre nombre ii persona, persona, segons segons la la paraula paraula que que acompanyen. acompanyen.

• Conéixer i usar locucions adverbials. Els adverbis. Tipus

Més recursos

Hi ha paraules que aporten informació sobre les circumstàncies de lloc (Jo visc ací), de temps (Vindràs hui?), de quantitat (M’agrada molt) o de manera (Pinta bé) que envolten l’acció del verb. N’hi ha d’altres que expressen afirmació (Sí que ho sap), negació (No el conec) o dubte (Potser li agradarà). Totes aquestes paraules són adverbis.

•  Locucions adverbials de lloc A la vora (‘prop’), Pertot arreu (‘en tots els llocs’), De dalt a baix (‘d’un extrem a l’altre’). •  Locucions adverbials de temps De bon matí (‘molt matí’), d’hora (‘prompte’), en acabant (‘després’), de tard en tard (‘de tant en tant, a llargs intervals’), ‘a hora horada’ (‘en l’últim moment’), ‘hui dia’ (‘actualment’). •  Locucions adverbials de quantitat A muntó (‘en abundància’), cosa de no dir (‘molt, desmesuradament’), gens ni miqueta (‘absolutament gens’).

Els adverbis són paraules invariables, és a dir, no tenen gènere, nombre ni persona. Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden ser:

SABER MÉS A vegades hi ha grups de paraules que realitzen la mateixa funció que l’adverbi i que, en conjunt, tenen un significat equivalent (De seguida vinc. > Ara vinc). Aquests grups de paraules són les locucions adverbials.

•  Locucions adverbials de manera A espai (‘amb compte’, ‘lentament’), de veres (‘cert’, ‘seriosament’) encara com (‘per sort’), a palpes (‘amb les mans, sense usar la vista’).

DE LLOC

ací, allà, davant, darrere, dins, fora, lluny, prop, amunt…

DE TEmPS

abans, ara, ahir, demà, prompte, tard, aleshores…

DE QUANTITAT

poc, bastant, molt, massa, gens, menys, més, prou…

DE mANERA

debades, així, bé, millor, pitjor, com…

D’AFIRmACIó

sí, també…

DE NEGACIó

no, tampoc…

DE DUBTE

potser, possiblement, probablement…

Funció dels adverbis Els adverbis funcionen sempre com a complement. Poden ser complement d’un verb (Camina lentament), d’un adjectiu (És molt simpàtic) o d’un altre adverbi (Viu bastant lluny).

1

Respon. Què són els adverbis? I les locucions adverbials? A quines paraules poden acompanyar? Quina funció realitzen en tots els casos?

72

Suggeriments didàctics

Solucions

Quan haureu explicat la teoria sobre l’adverbi, torneu sobre l’activitat de coneixements previs i feu que els alumnes raonen de nou per què les afirmacions A i C eren falses.

Activitat de coneixements previs. És verdadera la B.

En l’activitat 2, escriviu en la pissarra set columnes que corresponguen a la informació que pot aportar cada adverbi (lloc, temps, quantitat, manera, afirmació, negació, dubte), i feu que, a mesura que corregiu, un alumne copie cada adverbi en la columna corresponent. En l’activitat 6, tracteu que els xiquets troben més expressions equivalents a les proposades. Per exemple, ocasionalment pot ser també a vegades; molt, a muntó; immediatament, de seguida, etc. (mireu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia).

92

1   • Paraules que aporten informació de lloc, de temps, de quantitat i de manera, o bé expressen afirmació, negació o dubte. Grups de paraules que realitzen la mateixa funció que l’adverbi. • Poden acompanyar un verb, un adjectiu, o un altre adverbi. • La funció de complement. 2   • Potser (dubte) no li abelleix passejar ara (temps). • Hui (temps) ha plogut intensament (manera). • A Pau sí (afirmació) que li agrada molt (quantitat) l’arròs. • He mirat fora (lloc) i no (negació) veig Rubén. • Si dorms massa (quantitat) t’alçaràs pitjor (manera). • L’oncle de Pau també (afirmació) viu lluny (lloc).

3  En B. Perquè en A, molta concorda en gènere i nombre amb el substantiu llet, mentre que l’adverbi molt és invariable.

5 7 2

3

Localitza dos adverbis en cada oració i digues de quin tipus són. Potser no li abelleix passejar ara.

He mirat fora i no veig Rubén.

Hui ha plogut intensament.

Si dorms massa, t’alçaràs pitjor.

A Pau sí que li agrada molt l’arròs.

L’oncle de Pau també viu lluny.

5

NOTES

B Els bebés dormen molt.

Indica a quina paraula complementa cada adverbi i digues quin tipus de paraula és. Quedem amb ell més tard.

En parlem ara?

Estava massa nerviosa.

L’exercici sembla ben fàcil.

Aquest examen està molt bé.

Arribarà a casa prompte.

Forma adverbis acabats en -ment. antic

6

5

PER A PENSAR. Tria i explica. En quina oració la paraula destacada és un adverbi? Com ho saps? a Els bebés prenen molta llet.

4

UNITAT

fàcil

verdader

còmode

substitueix els adverbis destacats per la locució adverbial equivalent. Un nou germanet Des de fa aproximadament una setmana tinc un germanet! Actualment no puc fer quasi res amb ell perquè és molt menut. Però, ocasionalment, el mire fixament i ell, immediatament, em somriu. Aleshores, us ho dic sincerament, pense que, quan creixerà, ens divertirem molt junts. Veritat? de fit a fit

a hores d’ara

de tot cor

més o menys

bona cosa

de tant en tant

a penes

tot seguit

ELABORA EL TEU RESUM Què és un adverbi?

Quins tipus d’adverbis hi ha?

Quina funció realitzen els adverbis?

Els adverbis són paraules o expressen sobre

que aporten informació

Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden , de manera, de , d’afirmació, ser de lloc, de o de dubte. Un adverbi pot funcionar com a o d’un altre d’un

d’un verb,

73

4   • Quedem amb ell més tard (tard, adverbi). • Estava massa nerviosa (nerviosa, adjectiu). • Aquest examen està molt bé (bé, adverbi). • En parlem ara? (parlar, verb). • L’exercici sembla ben fàcil (fàcil, adjectiu). • Arribarà a casa prompte (arribar, verb).

5   • antic ▶ antigament. • fàcil ▶ fàcilment. • verdader ▶ verdaderament. • còmode ▶ còmodament.

6   Des de fa més o menys una setmana tinc un germanet! A hores d’ara no puc fer a penes res amb ell perquè és molt menut. Però, de tant en tant, el mire de fit a fit i ell, tot seguit, em somriu. Aleshores, us ho dic de tot cor, pense que, quan creixerà, ens divertirem bona cosa junts. Veritat?

Resum. Els adverbis són paraules invariables que aporten informació sobre les circumstàncies de lloc, de temps, de quantitat o de manera que envolten l’acció del verb, o expressen afirmació, negació o dubte. Segons la circumstància que expressen, els adverbis poden ser de lloc, de temps, de manera, de quantitat, d’afirmació, de negació o de dubte. Un adverbi pot funcionar com a complement d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració de resums permet a l’alumne repassar la teoria i interioritzar-la. Demaneu-los que incloguen en el resum exemples diferents dels del llibre.

93

Ortografia. EL GUIONET Propòsits

Resol la pregunta i descobreix si recordes alguns casos de l’ús del guionet!

• Repassar la regla d’ús del guionet. • Crear paraules compostes amb guionet.

Classifica les paraules amb guionet, recorda i respon. Què separa el guionet en cada cas? dos mil

guardabosc

tres-cents

guarda-roba

gira-sol

quaranta-dos

para-xocs

parabrisa

SóN PARAULES COmPOSTES

SóN NUmERALS

Previsió de dificultats • Recordar quan es posa el guionet entre els elements que formen una paraula composta.

• Memoritzar els casos de paraules que porten guionet i no segueixen les regles estudiades.

Més recursos

S’escriu guionet (-) en els casos següents: En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). Exemple: quaranta-dos, tres-cents.

SABER MÉS

En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comença en s, r o x. Exemple: gira-sol, guarda-roba, para-xocs.

També s’uneixen amb guionet els pronoms febles quan van darrere de verbs en infinitiu, gerundi o imperatiu: cantar-li, somiant-ho, digueu-li-ho.

• Guionet entre verb i pronom Cantar-li, cantar-la, cantar-lo, cantar-me, cantar-te, cantar-se, cantar-nos, cantar-vos, cantar-los, cantar-ho, cantar-ne, cantar-hi, cantar-los-en, cantar-nos-en, cantar-vos-en…

En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal. Exemple: sud-oest. En altres paraules com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag…

1

Copia les paraules que porten guionet en el text següent. Un nou riba-roger La tia Pepa, que viu a Riba-roja, tingué ahir un bebé. Es diu Pere, pesa tres quilos i dos-cents grams i fa cinquanta-huit centímetres. Diuen que s’assembla a son pare, l’oncle John, que és sud-africà. Quines ganes que tinc de vore’l!

• Guionet en substantius precedits de no No-agressió, no-exigència, no-ficció, no-intervenció, no-res, no-violència. • Guionet en composts reduplicatius Bub-bub, gori-gori, ping-pong, nyam-nyam, xino-xano, zig-zag.

2

Explica per què s’utilitza el guionet en cada paraula anterior.

3

Forma paraules compostes i escriu-les on corresponga. Vigila l’ús del guionet!

para porta mata

bebés

A

B

C

sol mosques rates caigudes

D

E

F

revistes

74

Suggeriments didàctics Quan abordeu l’activitat de coneixements previs, comproveu si els alumnes recorden la regla mnemotècnica D-U-C per a aprendre a escriure els numerals. Després, deixeu que un alumne definisca què és una paraula composta. Tot seguit, repteu-los a trobar tan ràpid com puguen, mirant el llibre, en quins casos aquestes paraules porten guionet. Quan lligen el darrer punt de la teoria, digueu-los que les paraules que hi ha són excepcions. Algunes porten guionet perquè si les escriguérem com una sola paraula, això podria dificultar o alterar la lectura (pit-roig, cor-robat…); en altres casos es tracta de paraules en què el primer element s’escriu amb accent (despús-demà, despús-ahir, mà-llarg, pèlblanc…). Probablement, en aquests casos, convé que sim-

94

plement digueu als alumnes que retinguen en la memòria la forma d’escriure les paraules. Quan comenteu que el verb s’uneix amb els pronoms febles per mitjà d’un guionet, poseu-los-en exemples com els del llibre i els de l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia, i eviteu els casos en què els pronoms s’uneixen al verb també per mitjà de l’apòstrof. Aquest tema es tractarà en la unitat 10. En l’activitat 6, si els alumnes reescriuen les frases, n’hauran de llevar l’adverbi alhora. Aprofiteu per a dir-los que alhora significa ‘al mateix temps’, i que s’escriu tot junt, igual que enhorabona, la paraula que treballaran més avant, en l’apartat Aprén com s’escriu. En acabar el dictat, feu un repàs del motiu pel qual cada paraula amb guionet en porta.

5 7 4

5

Escriu en lletra els números de les oracions següents. L’home va arribar a la Lluna l’any 1969.

La iaia fa 82 anys el dia 23 de desembre.

Els anys bixestos tenen 366 dies.

El número 12.452 ha guanyat 600 euros.

B No es pronunciarien igual.

Digues en quina direcció va cada un usant una paraula composta. Compte amb els guionets!

Jo vaig alhora cap al nord i cap a l’est.

Jo vaig alhora cap al sud i cap a l’est.

Escriu una oració amb aquestes paraules compostes. si et cal, consulta el diccionari. xino-xano

8

NOTES

A No passaria res.

cinc-en-rama

Jo vaig alhora cap al nord i cap a l’oest.

7

5

PER A PENSAR. Tria l’opció correcta i justifica l’elecció. Què passaria si llevàrem el guionet a les paraules següents? cap-roig

6

UNITAT

a corre-cuita

pengim-penjam

zig-zag

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten guionet. Dia de platja amb sorpresa Despús-ahir anàrem a la platja de la Malva-rosa, que està a uns trenta-tres quilòmetres de casa. Mentre dinàvem davall del para-sol, un home pèl-roig se’ns acostà cridant. Era un nord-americà que estava molt nerviós. I amb tota la raó: la seua dona s’havia posat de part a la vora de la mar!

APRÉN COM S’ESCRIU Enhorabona!

Digues quina paraula està ben escrita. A henorabona B enorhabona C enhoravona D enhorabona Localitza les lletres que formen la paraula i escriu-les ordenades en majúscula i en minúscula.

enhorabona Felicitació per un esdeveniment.

N

H

O

A

E

T

A

S

R

B

N

O

Escriu una oració en què utilitzes la paraula enhorabona.

75

Solucions Activitat de coneixements previs. SÓN NUMERALS ▶ quaranta-dos, tres-cents. SÓN PARAULES COMPOSTES ▶ gira-sol, para-xocs, guarda-roba.

1   Riba-roja, dos-cents, cinquanta-huit, sud-africà. 2   Riba-roja → perquè és una paraula composta amb el primer element acabat en vocal i el segon element amb r inicial. Dos-cents → perquè és un numeral compost per una unitat seguida d’una centena. Cinquanta-huit → perquè és un numeral compost per una desena seguida d’una unitat. Sudafricà → perquè és una paraula composta que du el nom d’un punt cardinal.

3   A portabebés. B para-sol. C paracaigudes. D porta-re-

4   • 1969: mil nou-cents seixanta-nou. • 366: tres-cents seixanta-sis. • 82: huitanta-dos. 23: vint-i-tres. • 12.452: dotze mil quatre-cents cinquanta-dos. 600: sis-cents. 5   B. En cap-roig diríem el grup pr (*caproig) i en cinc-enrama la c sonaria com a s (*cincenrama). 6   Cap al nord-oest. Cap al sud-est. Cap al nord-est. 7   RL. 8   Activitat de dictat. Aprén com s’escriu • D (enhorabona). • ENHORABONA / enhorabona. • RL.

vistes. E matamosques. F mata-rates.

95

SABER FER

Propòsits

Una entrada per a un blog

•  Practicar la redacció lliure sobre   un tema.

A continuació et proposem escriure una entrada o article per a un blog personal. Les activitats que faràs tot seguit t’ajudaran a endinsar-te en el món dels blogs i a preparar la teua entrada de manera que et convertisques en un autèntic bloguer o bloguera.

•  Prendre contacte amb les noves tecnologies.

Prepara el teu treball

•  Crear un blog i publicar-hi   la primera entrada.

1

La família ha crescut: ahir va nàixer l’últim membre.

Previsió de dificultats

Hui has anat a l’hospital per conéixer-lo i has decidit contar l’experiència en el teu blog personal.

•  Els alumnes poden tindre experiències dispars amb els ordinadors, Internet i les xarxes socials. Per això, el suport del professor i l’ajuda entre companys seran necessaris per a mitigar   el desfasament de nivell entre l’alumnat.

és xiquet o xiqueta? Quin nom li posaran? De qui és fill o filla? Aleshores, quina relació de parentiu hi tens (germà, cosí, nebot...)? A quina hora va nàixer? De quin dia? Amb qui has anat a conéixer-lo? Qui hi havia quan heu arribat? Estàs content amb la notícia? Per què?

Més recursos •  Més plataformes per a blogs

Llig la situació següent i respon com vulgues.

2

Explica breument què t’agradaria contar en el teu blog sobre el naixement d’aquest nou familiar.

3

ordena els passos que cal seguir per a crear un blog.

– https://ca.wordpress.com/ – http://blog.cat/ – http://www.bligoo.com/ – http://www.blogia.com/ – https://medium.com/

Clicar sobre l’opció Crear blog. Triar la plantilla de disseny del blog i personalitzar-la, si es vol. Entrar a la pàgina web de la plataforma on volem crear el nostre blog. Introduir les dades que s’hi demanen (generalment, nom de l’usuari, títol del blog, correu electrònic, contrasenya...). 4

Identifica l’adreça que correspon a un blog i digues a què fan referència les altres dues adreces. [email protected]

5

totart.blogs.com

www.port.com

Explica. Quins avantatges pot tindre publicar la notícia del naixement d’un nou familiar en un blog?

76

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Amb la proposta de creació d’un blog, el professor té l’oportunitat de provocar que els alumnes s’aficionen a escriure i, amb això, que milloren exponencialment en el temps la seua habilitat per a expressar idees per escrit (gramàtica, ortografia, vocabulari…), així com les pròpies aptituds creadores. Els xiquets que enguany estudien sisé de primària són «natius digitals», és a dir, pertanyen a una generació que ha nascut i crescut en una època en què la telefonia mòbil, Internet i les xarxes socials són ja una realitat establida que, a més, els entusiasma. Convé que tracteu de canalitzar aquest entusiasme cap a l’escriptura.

96

Pregunteu-los quines xarxes socials solen usar i sondegeu si estan familiaritzats amb els blogs. Feu-los vore que el blog és un espai que, per les característiques que té, permet escriure-hi textos més extensos que en altres xarxes, de forma cronològica, ordenada i clara. Per això moltes persones l’usen com a diari personal, amb l’opció de llegir-lo només ells mateixos, de restringir-ne la lectura a un grup reduït de persones, o bé de fer-lo públic. Deixeu que els alumnes conten la seua experiència amb els blogs. En l’activitat 4, expliqueu que en el primer cas la presència de l’arrova (@) permet saber que es tracta d’una adreça de correu electrònic; en el segon cas, se sap que és l’adreça d’un blog perquè, a més del nom triat per l’usuari, hi ha el nom d’una plataforma de blog; en el tercer cas, se sap que és una pàgina web perquè només hi ha el nom que ha triat

5 7

5

NOTES

Elabora el teu guió 6

UNITAT

Tria el nom que posaràs com a adreça del teu blog i el títol d’encapçalament de la pàgina principal. Si vols, pots seguir les recomanacions següents: – Per a l’adreça, busca un nom curt i fàcil de recordar que incloga alguna paraula clau sobre el contingut general del blog. – Per al títol, intenta que aporte alguna pista sobre el contingut o l’objectiu del blog, o que permeta reconéixer-t’hi com a autor.

7

Prepara l’esborrany de la teua entrada al blog. Aquestes preguntes et poden servir d’orientació per a organitzar la informació.

8

PRImER PARÀGRAF

Què va passar ahir? Quan? On?

SEGON PARÀGRAF

Què has fet hui? Amb qui hi has anat?

TERCER PARÀGRAF

Com et sents amb la notícia?

Qui és? Com es diu?

Com ha anat la visita?

Per què has decidit comentar-la en el blog?

abans de dur a terme l’activitat final, visita si vols alguns blogs per tindre’n diversos models.

Demostra que ho saps fer 9

USA LES TIC. Crea el teu blog personal i introdueix l’entrada que has redactat en l’activitat 7. Algunes de les plataformes gratuïtes que pots utilitzar per a la creació del teu blog són blogspot.es, blogscat.com o www.blogger.com.

10 TREBALL COOPERATIU. Demana a alguns companys i

companyes que visiten el teu blog. Després, pregunta’ls. Creieu que el nom de l’adreça i el títol del blog són encertats? Per què? La informació de l’entrada està ben redactada i estructurada? En quins aspectes trobeu que la podria millorar?

77

l’usuari. Informeu-los que «www» són les signes de World Wide Web, que en anglés vol dir ‘teranyina d’abast mundial’. Si els alumnes s’animen a mantindre el seu blog personal, al cap d’un temps podeu analitzar amb ells com han millorat la seua forma d’escriure.

Solucions 1  i  2  RL. 3   2, 4, 1, 3. 4   • [email protected]: adreça de correu electrònic. • totart. blogs.com: adreça d’un blog. • www.port.com: adreça d’una pàgina web.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 3, els alumnes aprenen la importància de ser ordenats i metòdics en qualsevol gestió informàtica. Competència social i cívica. L’activitat 5 convida els alumnes a reflexionar sobre els perjuís socials que pot comportar, en alguns casos, fer pública informació personal. Competència digital. En l’activitat 9, els alumnes desenvolupen aquesta competència abordant la creació d’un blog. Deixeu que els alumnes més traçuts ajuden els qui hi tenen dificultats.

5  a  10  RL.

97

Literatura. LES ESTROFES Propòsits

L’amor i les tres germanes

•  Aprendre què és una estrofa.

Les tres germanes del mas d’amor el cor m’han encés; les tres germanes són belles i les tres són diferents.

•  Classificar poemes segons el tipus de rima, de vers i el nombre d’estrofes.

La germana gran és bruna, rossa la mitjana és, i gentil i riallera la més xica de les tres.

•  Conéixer alguns tipus d’estrofes.

Previsió de dificultats •  Els alumnes hauran de recordar   i aplicar els conceptes literaris apresos en les unitats anteriors, com ara el tipus de versos i de rima,   per a entendre el concepte d’estrofa i resoldre amb èxit les activitats.

bruna: morena. gentil: atenta, amable. xica: menuda. plauen: agraden.

Com les tres m’agraden tant, l’amor, per mi, és un turment. Ai, que cal triar-ne una, ai, que triar-la no sé, que em plauen les tres germanes, les tres germanes, les tres. MiquEL Duran DE vaLència

Més recursos

Els versos d’un poema poden aparéixer tots seguits o distribuïts en grups que presenten una estructura determinada. Cada un d’aquests conjunts de versos en què pot aparéixer dividit un poema és una estrofa. Les estrofes són d’una classe o d’una altra depenent del nombre de versos que les formen, la mesura d’aquests i la rima.

•  Llegir poesia en línia http://www.mallorcaweb.com/ magpoesia/

Les estrofes també permeten classificar els poemes en dos grups: poemes estròfics, si tenen els versos agrupats en estrofes, o poemes no estròfics, si tenen els versos tots seguits.

1

Llig el fragment proposat del poema L’amor i les tres germanes de Miquel Duran de València, analitza’l i respon. De quants versos consta aquest fragment? Tots els versos tenen la mateixa mesura? De quantes síl·labes són? Quins versos rimen entre si? Amb quin tipus de rima ho fan? Es tracta d’un poema estròfic o no estròfic?

2

Localitza en aquest mateix llibre un altre poema estròfic i digues quantes estrofes té.

78

Suggeriments didàctics En l’apartat de Literatura de la unitat 1 es partia del concepte de línia per a definir el vers. Igualment, per a explicar l’estrofa i que els alumnes ho recorden és útil partir d’un concepte que ja coneixen: el paràgraf. Ambdós són grups de línies separats d’altres parts del text per un espai en blanc un poc més ample que el que hi ha entre línies. Deixeu que els alumnes lligen en silenci el poema L’amor i les tres germanes. Després, tres d’ells poden llegir-lo en veu alta, cada un una estrofa. Abordeu llavors l’explicació teòrica. Expliqueu als xiquets que Miquel Duran de València va ser poeta i director de diversos periòdics durant la primera meitat del segle XX. L’apel·latiu «de València» formava part del seu nom artístic, el seu segon cognom era Tortajada.

98

En l’activitat 3, organitzeu els alumnes per parelles i deixeu-los alguns minuts per a buscar les distintes característiques de cada estrofa. Després, cada parella en corregeix en veu alta un aspecte concret (nombre de versos, tipus o rima), i si altres hi estan en desacord, alçaran la mà per a dir-ho. Si hi ha algun dubte, compteu entre tots per a resoldre’l. Potser caldrà recordar els conceptes d’art menor i d’art major i els tipus de rima, que han estudiat, respectivament, en les unitats 1 i 3. En l’activitat 4 es pretén que els alumnes se les arreglen per a obtindre una informació que no els ve donada pel llibre. Aconselleu-los que, abans de res, compten i apunten el nombre de versos i síl·labes i esbrinen quina rima tenen. Després, poden buscar en Internet o en una enciclopèdia les característiques de cada composició (haiku, renga…) i deduir quina encaixa millor amb els trets de cada poema.

5 3

Completa una fitxa per a cada tipus d’estrofa amb la informació següent i digues quina d’aquestes estrofes apareix en el poema L’amor i les tres germanes. Nom de l’estrofa.

Nombre de versos.

Tipus de versos: art menor o art major.

APARIAT

TERCET

Dilluns i dimarts són durs de passar.

Ratolí de bosc: ta casa són fulles de roure i pi fosc.

Marc GranELL

5

NOTES Rima.

EMpar DE Lanuza

QUARTETA

QUARTET

Tinc una capseta plena de cançons; si vols escoltar-les fes-me un gran petó.

No entendré mai per què els núvols no canten quan, tot lliurant-se a caprici del vent, s’esfilagarsen com un vel de gasa en giragonses suaus d’un vals lent.

Eva Dénia

4

UNITAT

Joana raspaLL

ARA EXPLORA TU. Llig amb atenció. Després busca informació sobre les composicions del quadre i digues quines s’han usat en els poemes proposats. molt sovint, els poetes experimenten amb estrofes i composicions procedents d’altres tradicions literàries i les introdueixen en la tradició literària pròpia. Vegem-ho!

haiku

renga

tanka

veda

La nit somia riu avall de la lluna; els morts, dins l’ombra, comprenen les paraules obscures dels poetes.

Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia. MiquEL Martí i poL

carLEs riba

Demostra el teu talent 5

Combina els versos següents per formar els tres tipus d’estrofa proposats. No oblides posar signes de puntuació i majúscules quan calga. APARIAT TERCET QUARTETA

l’arribada d’un nou dia cada matí puntualment

ent

amb veu ben clara i pot

el cant del gall anuncia

79

Solucions 1   • 14. • Són de 7 síl·labes. • Els versos parells. Assonant. • Estròfic (3 estrofes). 2   El poema La gavina (pàgina 48, unitat 3). Té 3 estrofes. 3  APARIAT → 2 versos. Art menor. Rima assonant. TERCET → • 3 versos. Art menor. Rima consonant en els versos imparells. QUARTETA → 4 versos. Art menor. Rima assonant en els versos parells. QUARTET → 4 versos. Art major. Rima consonant en els versos parells. / Hi apareix la quarteta. 4   RM. En el poema de Miquel Martí i Pol s’ha usat el haiku, una composició breu japonesa que consta de 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes. En el de Carles Riba s’ha usat la tanka, una altra composició japonesa que consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.

5   RM. • APARIAT → El cant del gall anuncia / l’arribada d’un nou dia. • TERCET → El cant del gall anuncia / amb veu ben clara i potent / l’arribada d’un nou dia. • QUARTETA → El cant del gall anuncia / cada matí puntualment / l’arribada d’un nou dia / amb veu ben clara i potent.

Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5 els alumnes es posen en el lloc del poeta quan aborda la composició d’un poema. La realització d’aquesta activitat pot animar els alumnes a compondre els seus propis poemes.

99

ACTIVITATS FINALS

Propòsit

1

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

RESUM. Copia i completa el resum d’aquests continguts de la unitat. Les paraules que s’han format per imitació de sorolls s’anomenen S’escriu guionet (-) en les paraules compostes quan la primera acaba en i l’altra comença en ; en els numerals, entre la desena i la i entre la i la centena; en paraules compostes on figura el nom ; i en altres paraules, com ara d’un

Més recursos • Paraules compostes – Amb portar: portaagulles, portaavions, portabicicletes, portaclips, portaequipatge, portaviandes, portamines. – Amb parar: paraallaus, parabrisa, paracaigudes, paracolps, parallamps, paravent, para-xocs. – Amb comptar: comptaquilòmetres, comptapasses,   compta-revolucions, comptavoltes.

en què pot aparéixer dividit un poema. Hi ha diferents Una estrofa és de versos, la dels versos i la tipus d’estrofes segons el

2

ESQUEMA. Copia i completa l’esquema següent. Tipus d’adverbis

De temps

De manera

(ací, allà...) 3

D’afirmació (gens, prou...)

(potser...)

Completa amb la paraula onomatopeica que corresponga. Què fan?

Rauc!

Piu, piu!

Mèu!

Be!

NOTES L’ocell 4

La granota

El gat

L’ovella

Localitza un adverbi de cada tipus en el text següent. Una cosineta nova Hui estic molt content i la meua germana Roser també: tenim una cosineta nova! Els pares ens han dit que encara no podem conéixer-la perquè està a l’hospital. Però, si tot va prou bé, potser dissabte tornaran a casa i podrem visitar-los allí. Quines ganes!

5

Forma paraules compostes i classifica-les segons que s’escriguen amb guionet o sense. para

penya

avions

segat

compta

porta

llamps

americà

mata

nord

gotes

rates

S’ESCRIUEN S’ESCRIUEN AmB AmB GUIONET GUIONET S’ESCRIUEN SENSE SENSE GUIONET GUIONET S’ESCRIUEN

80

Solucions 1   • Les paraules que s’han format per imitació de sorolls s’anomenen paraules onomatopeiques.

prou…); D’afirmació (sí, també…); De negació (no, tampoc…); De dubte (potser…).

3   • L’ocell piula. • La granota rauca. • El gat miola.  • L’ovella bela.

• S’escriu guionet (-) en les paraules compostes quan la primera acaba en vocal i l’altra comença en s, r o x; en els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena; en paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal; i en altres paraules, com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag…

• De quantitat → prou. • D’afirmació → també. • De negació → no. • De dubte → potser.

• Una estrofa és cada un dels conjunts de versos en què pot aparéixer dividit un poema. Hi ha diferents tipus d’estrofes segons el nombre de versos, la mesura dels versos i la rima.

Competències

2   Tipus d’adverbis. De lloc (ací, allà…); De temps (abans, ara…); De manera (debades, així…); De quantitat (gens,

100

4   • De lloc → allí. • De temps → hui. • De manera → bé. 

5   AMB GUIONET ▶ mata-rates, penya-segat, nord-americà. SENSE GUIONET ▶ parallamps, comptagotes, portaavions.

Aprendre a aprendre. Plasmar gràficament els conceptes que han aprés al llarg de la unitat suposa als alumnes un exercici d’abstracció molt útil per a entendre els continguts.

5

UNITAT

REPÀS ACUMULATIU 1

2

5

Propòsits

subratlla els prefixos o els sufixos de les paraules següents. taxista

descobrir

paperera

impossible

agradable

prehistòric

compartir

equipatge

•  Repassar i aplicar els coneixements adquirits en unitats anteriors. •  Comprovar els coneixements adquirits en la unitat.

Completa les oracions següents amb el tipus de paraula que es demana en cada cas. Visc en (DEmOSTRATIU DE LLUNYANIA) caseta blanca d’allà. miquel és amic (POSSESSIU DE 2a PERSONA DE DIVERSOS POSSEÏDORS)?

NOTES

La motxilla (POSSESSIU DE 3a PERSONA D’UN SOL POSSEÏDOR) és la roja. Hui vindrà (INDEFINIT VARIABLE) gent al concert. La sala d’exposicions es troba a la (NUmERAL ORDINAL) planta. Aina s’ha comprat (NUmERAL CARDINAL) camisetes. 3

Explica per què porten accent o dièresi les paraules següents.

raïm 4

país

aqüeducte

món

DICTAT ACUMULATIU. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. De visita L’hospital de la meua ciutat és un edifici lleig i aïllat del món que no m’agrada gens. Però, despús-ahir, quan els pares agafaren la carretera tres-cents vint-i-quatre direcció sud-oest i em portaren a traïció cap a l’hospital, me’n vaig alegrar a muntó. I és que a l’habitació dos-cents cinquanta-set ens esperava la tia Anna amb els bessons. Per fi anàvem a conéixer-los!

L’accent gràfic La dièresi El guionet

AUTOAVALUACIÓ Tria l’opció correcta i puntua’t. Cada resposta correcta val 2 punts. 1 Les paraules dringar, belar, xuplar són...

a) parònimes.

b) onomatopeiques.

2 Els adverbis són paraules...

a) variables.

b) invariables.

3 El número 67 s’escriu amb lletra...

a) seixantaset.

b) seixanta-set.

4 L’adverbi més és complement d’adjectiu en...

a) més gran.

b) més lluny.

5 Porten guionet paraules compostes com...

a) para-sol.

b) para-llamps.

81

Suggeriments didàctics L’activitat 4 porta la icona del dossier d’aprenentatge perquè és convenient que els alumnes hi guarden el dictat corregit. Així podran avaluar ells mateixos si han interioritzat l’accentuació, la dièresi i el guionet que han estudiat fins ara.

3   Raïm → per a indicar que ai no fa diftong. País → perquè és una paraula aguda acabada en vocal + s. Aqüeducte → per a indicar que la u es pronuncia. Món → l’accent diacrític permet diferenciar-la de mon (possessiu àton). 4   Activitat de dictat. Autoavaluació

Solucions

1 b), 2 b), 3 b), 4 a), 5 a).

1   • taxista. • agradable. • descobrir. • prehistòric. • paperera. • compartir. • impossible. • equipatge.

Competències

2   • Visc en aquella caseta blanca d’allà. • Miquel és amic vostre? • La motxilla seua és la roja. • Hui vindrà molta gent al concert. • La sala d’exposicions es troba a la quarta planta. • Aina s’ha comprat tres camisetes.

Aprendre a aprendre. Les preguntes de l’apartat Autoavaluació permeten avaluar de forma ràpida si coneixen els continguts estudiats. Feu que raonen per què han descartat una de les dues opcions donades.

101

AUDICIONS DEL PRIMERTRIMESTRE TRIMESTRE Fonts delsDEL textos AUDICIONS PRIMER

UNITAT 1 PISTA 1 DOCTORA: Bon dia. En què puc ajudar-lo? PARE: Es tracta de la meua filla. Ha passat tota la nit tossint sense parar i hui es queixa molt de la gola.

VENEDOR: Hummm..., crec que sí. És aquesta?

DOCTORA: A vore bonica, seu ací i obri la boca tant com pugues... Uhum... Uhum... Doncs, efectivament, té la gola prou irritada. Ara comprovarem si té mucositat al pit, per descartar que siga la causa de la tos. Alça’t un poquet la camiseta, per favor, i respira fort. Una altra vegada... Una altra vegada... I ara per l’esquena. Respira. Respira. Molt bé. Doncs sembla que no té mucositat al pit, així és que no caldrà receptar-li cap xarop expectorant; amb un antitussigen cada huit hores n’hi haurà prou. Per cert, ha tingut febre aquesta nit?

VENEDOR: La veritat és que jo tampoc ho recorde. Fa poc de temps que la tinc a la parada. Prové de l’Àsia, sap? Quantes en vol?

PARE: Abans de vindre ací, tenia trenta-set graus i mig. DOCTORA: Comprovem com està ara. A vore el termòmetre... Ui, ara té trenta-huit graus i mig! Doncs li receptaré també un antipirètic perquè li’l done quan la temperatura passe de trenta-set graus, d’acord? PARE: D’acord. Moltes gràcies per tot, doctora. DOCTORA: De res. I a vore si et cures prompte, bonica. XIQUETA: Gràcies. PARE: Adéu! DOCTORA: Adéu! UNITAT 2 PISTA 2 VENEDOR: Hola, senyora, vol alguna cosa? CLIENTA: Doncs, sí. Volia comprar una fruita exòtica que vaig menjar l’altre dia a casa d’un amic, però no en recorde el nom. VENEDOR: Explique’m com és i a vore si la puc ajudar. CLIENTA: Té forma arredonida i la seua mida és un poc més menuda que la d’una poma. La pell és llenyosa i grossa, d’un color roig tirant a morat. Per 102

dins és blanca i està dividida en gallons, com les taronges. És melosa i dolça i el seu sabor sembla una mescla entre la bresquilla i el gerd. Sap quina fruita és? CLIENTA: Sí. Com es diu?

CLIENTA: Pose-me’n quatre. Quina alegria que s’emportaran els meus fills! UNITAT 3 PISTA 3 Bon dia, senyores i senyors, i benvinguts al MAMIC, el nou Museu d’Art Modern i Contemporani de la localitat. Al llarg del recorregut per les diferents sales d’aquest museu trobaran obres d’alguns dels pintors més importants dels últims temps. Ací mateix, en aquesta planta, a la sala Pintors de Sempre, tindran la possibilitat d’observar de prop alguns quadres de Joaquim Sorolla i Josep Benlliure. Al primer pis, a la sala Primeres Avantguardes, podran contemplar algunes de les obres emblemàtiques de dos grans pintors surrealistes: Salvador Dalí i Joan Miró. I a la sala Art Modern, al segon pis, descobriran una part representativa de l’obra del valencià Rafael Solbes. Espere que gaudiran de la visita. UNITAT 4 PISTA 4 Atenció, senyores i senyors! Les corredores acaben d’entrar en la recta final de la carrera. Encapçala el grup el dorsal número 3, l’atleta Mònica Rera, seguida de molt a prop per la jove Elsa Batilla que, ooooh, acaba de fer un canvi de ritme espectacular. Quina velocitat, senyors i senyores! Mònica Rera sembla clavada al terra, no pot reaccionar, li falten forces. Elsa Batilla recorre els últims metres cap a la meta completament sola i... guanya la carrera!!!

PISTA 5 Vols posar-te en forma? Ara ho tens més fàcil que mai. El gimnàs Marató t’ofereix la possibilitat d’un entrenament personalitzat per només 150 euros mensuals. Vine a les nostres instal·lacions i informa-te’n! Promoció vàlida fins a finals d’aquest mes. PISTA 6 Bona vesprada, benvolguts teleespectadors. Hui, en Esportviu, tenim un programa ben complet: analitzarem els resultats de les últimes competicions esportives, conversarem amb Ricard Bol, l’entrenador del moment, i en la secció d’esports tradicionals, parlarem de pilota valenciana. Estan a punt? Doncs comencem!

–Quina sort! Escolta, m’agradaria vindre a vore-vos. Quan us va millor que m’hi acoste? –Jo crec que val la pena que t’esperes que tornem a casa. Açò cada dia és un formiguer: tots volen vindre a vore Marta a l’hospital i com que les nostres famílies són tan llargues... –Doncs, perfecte, Enric. M’aviseu quan estigueu ja a casa i hi aniré volant. Dóna-li records a Míriam i un beset ben fort per a Marta. –Gràcies, Ada. Fins prompte. –Adéu, Enric.

PISTA 7 L’equip de voleibol Els Estels es va proclamar ahir campió autonòmic després d’una final emocionant contra l’equip d’Els Rocs. El partit es va decidir en els tres últims minuts. Un trencament de servei i dues rematades espectaculars del capità d’Els Estels van acabar amb les aspiracions del que ha sigut, sens dubte, l’equip revelació de l’any. UNITAT 5 PISTA 8 –Sí? –Enric? –Sí, sóc jo. –Hola, sóc Ada. Acaben de donar-me la notícia. Enhorabona! –Gràcies, Ada. –Com ha anat tot? –Molt bé. Encara que açò de tindre un bebé dóna molta faena. –Vinga, Enric, no plores tant que ens coneixem. Si m’han dit que la xiqueta és una joia! –La veritat és que sí. Des que va nàixer, la poses al bressol amb una tortuga de peluix que li han regalat els iaios, li cantes una cançoneta i... a dormir! 103

NOTES

104