• Author / Uploaded
• reykjavyk

Citation preview

877446 _ 0001-0005.qxd

12/4/07

12:08

Página 1

Tecnologies 1 ESO El llibre Tecnologies per a 1r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela. En la realització han intervingut: M. Armada Simancas R. Blanco Gil M. Blé Berrio E. Cabezas Gómez J. G. López de Guereñu A. Lozano Mateos M. Krassimirov J. López Werner M. I. Ortiz Gandía A. Peña Pérez J. Pérez Malagón I. Rouces González C. Vallejo Martín-Albo O. Villanueva García ASSESSORS TÈCNICS I CIENTÍFICS

E. Ferrer Batlle J. G. López de Guereñu M. I. Ortiz Gandía A. Peña Pérez EDICIÓ

D. Sánchez Gómez DIRECCIÓ DEL PROJECTE

R. Pichardo Gómez

Grup Promotor Santillana

877446 _ 0001-0005.qxd

3/4/07

17:43

Página 2

Índex

1

El procés tecnològic

Per començar, observa i respon A les pàgines següents trobaràs molts exemples tecnològics. Abans, però, fes una llista dels cinc invents que et semblen més útils. Després comenta la llista a classe. En quants coincidiu? Quin és l’invent més votat?

1

PLA DE TREBALL

1. El procés tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut. Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles.

En aquesta unitat… • Coneixeràs els usos de la tecnologia.

A

B

C

D

6

1. Per a què serveix la tecnologia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 2. El procés tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 3. Una aplicació de la tecnologia: la construcció de ponts . . . . . . . 14 4. Les línies del temps de la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

• Valoraràs les diferents àrees amb què està relacionada. • Comprendràs el procés tecnològic i les seves fases.

La roda és un dels invents més útils i antics. Ja se’n tenen notícies aproximadament des de l’any 3000 aC. Quasi mil anys després apareix la roda de radis. On és l’avantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un món sense rodes. Creus que és possible?

6

7

2

2. Dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Dibuix

Per començar, observa i respon Una imatge val més que mil paraules... En aquesta unitat has d’afrontar la interessant possibilitat que t’ofereix l’expressió gràfica: l’absoluta objectivitat que cal per descriure perfectament una peça tecnològica, de manera que tots la puguem comprendre o reproduir.

1

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat…

ACTIVITAT: com representar un dibuix

1. Què representa la figura?

• Faràs servir correctament les principals eines de dibuix tècnic.

3. Amb les vistes següents, series capaç de dibuixar l’objecte?

– Un ou ferrat. – Una roda de front. – Un barret mexicà. –Totes les respostes són correctes.

• Utilitzaràs instruments de mesura lineals i angulars. • Mesuraràs i acotaràs un objecte correctament. • Representaràs objectes senzills i les seves vistes: perfil, alçat i planta. • Treballaràs amb diverses escales. • Coneixeràs les normes d’actuació.

2. Troba el camí per arribar fins a la boleta des del punt 0. Com el desxifraries?

Maurits Cornelius Escher va néixer a Leeuwarden (Holanda) l’any 1898. És molt conegut pels seus dibuixos de perspectiva impossible. Aquest és un dibuix mosaic.

4. Què representa aquest dibuix de Leonardo da Vinci?

0

Quina figura es repeteix? Observa la unió entre els caps: Quina figura geomètrica es forma?

20

21

3

Materials i fusta

L’ edat de pedra, l’edat del bronze, l’edat del ferro, l’edat del silici… En la història de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat l’avenç tecnològic.

ACTIVITAT: com utilitzar els materials

1. Objectes impossibles. És possible un pneumàtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plàstic?

En aquesta unitat…

I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquests objectes no es fabriquen amb aquests materials. Per què?

• Coneixeràs les propietats dels materials.

A

• Estudiaràs les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats.

B

C

D

• Aprendràs a aplicar els procediments del treball amb fusta. • Valoraràs l’impacte ambiental produït per l’obtenció, la transformació i l’ús de la fusta i els seus derivats.

2. Des de la mateixa alçada, deixem caure una plomada sobre diversos materials. En colpejar cada material, observem que: A

L’any 2003 es va batre el rècord del món de salt amb perxa, que va quedar en 6,14 m. La perxa era de fibra de vidre. Al llarg de la història, les perxes s’han fet de freixe, bambú, alumini…

El vidre es trenca.

Quines característiques aporta la fibra de vidre a la fabricació de les perxes?

B

La fusta resisteix l’impacte.

C

L’acer també aguanta el cop.

D

El plàstic es deforma.

Indica’ns quina propietat estem assajant quan fem aquesta experiència.

52

53

4 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Estudiaràs diferents tipus d’estructures. • Aprendràs els esforços de tota mena a què està sotmesa una estructura.

Estructures

ACTIVITAT: com distingir estructures resistents

en les estructures de les fotografies. A

B

2. Quina de les estructures següents et sembla més estable? C

• Identificaràs els elements que suporten els esforços d’una estructura. • Podràs aplicar a estructures reals tot el que has après.

Una de les branques més apassionants de l’enginyeria és el càlcul d’estructures. Calcular la resistència màxima d’una estructura utilitzant la quantitat més petita possible de material és tot un repte. Els ponts d’estructura triangulada en són un bon exemple.

3. Quina estructura et sembla més resistent?

D

E

F

Observa la figura: Quina mena d’estructura subjecta el pont?

80

2

1. Classificació dels materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Propietats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Classificació de les fustes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Derivats de la fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Treball en fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Les regles d’or al taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. L’impacte ambiental i les seves solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Què és una estructura? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Tipus d’esforços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Elements d’una estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Estructures resistents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Estructures estables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Perfils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Tipus d’estructures artificials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: el pont d’un sol pilar . . . . . . . . . . . . . . . . .

Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples d’estructures. Unes són naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construïdes les persones. Algunes tenen formes complicades i sorprenents, però... per què tenen aquesta forma? Què fa que una estructura no s’ensorri? Per què el pont no cau quan hi passem per sobre? Per què les grues poden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot això i algunes coses més.

1. Identifica els elements que suporten el pes

28 32 34 36 38 40 48

54 56 58 60 62 64 71 72 76

4. Estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Per començar, observa i respon

1

22

3. Materials i fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Per començar, observa i respon

1

PLA DE TREBALL

1. Instruments de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Sistemes de representació. Vistes ortogonals: sistema dièdric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Sistemes de representació. Vistes en perspectiva . . . . . . . . . . . . 4. Normalització i metrologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Acotament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Escala de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Esbós, croquis i plànol tècnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROJECTE DE LA UNITAT: ombres xineses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

81

82 84 86 87 89 90 92 98

877446 _ 0001-0005.qxd

5

3/4/07

17:43

Página 3

Per començar, observa i respon

L’ordinador i els perifèrics

5. L’ordinador i els perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Els ordinadors actuals són capaços de fer milions d’operacions matemàtiques en un segon. Cada vegada se’n construeixen de més petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens caben al palmell de la mà.

1

PLA DE TREBALL

1. El llenguatge informàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 2. La història de l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 3. El hardware o maquinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 4. CPU i perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 5. Instal·lació de perifèrics: els controladors o drivers . . . . . . . . . . 110 6. Tipus de perifèrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una càmera digital . . . . . . . . . . . 122

ACTIVITAT: els ordinadors al cinema

Les imatges inferiors corresponen a dues pel·lícules.

En aquesta unitat... • Veuràs i estudiaràs les diferents parts que formen un ordinador personal. • Identificaràs i connectaràs diferents perifèrics d’un ordinador. • Aprendràs com s’instal·len els perifèrics utilitzant controladors (drivers) específics. • I estaràs al corrent de com funcionen alguns perifèrics importants: la impressora, l’escàner o les càmeres digitals.

b) Quins avantatges aporten els ordinadors?

a) Quina s’ha fet amb l’ajuda d’ordinadors? En què ho notes?

2

ACTIVITAT: tipus d’ordinadors A

Escull l’ordinador adient per a cada tasca. Els cotxes amb què circulem, els caixers automàtics, els semàfors... Tots estan controlats per un sistema informàtic que en regula les operacions.

B

• Emmagatzemar les dades d’una enquesta feta als usuaris del tren que esperen a l’andana.

C

• Visitar empreses per presentar el vídeo d’un nou automòbil. • Dissenyar dibuixos per a una pel·lícula d’animació.

Com creus que canviaria la teva vida si no existissin els ordinadors?

102

103

6

Per començar. Observa i respon

El programari

6. El programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Perquè un ordinador funcioni necessita programes; és a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenador és ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els menús, etc., en una pantalla plena d’elements gràfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vídeos…

1

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat…

1. El software o programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 2. Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 3. Linux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 4. Instal·lació d’aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 5. Manteniment de l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . 146

ACTIVITAT: l’aspecte gràfic de la pantalla

Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux?

• Identificaràs els principals elements que apareixen a la pantalla de l’ordinador quan l’obrim.

A

B

C

• Resoldràs fàcilment les operacions més bàsiques amb l’ordinador i amb els fitxers informàtics. • Coneixeràs algunes característiques dels dos sistemes operatius més utilitzats: Windows i Linux.

2

ACTIVITAT: quin suport escollim? B

Ordena els suports següents segons la seva capacitat.

A

Indica quin és el suport més adequat per emmagatzemar:

El sistema operatiu Linux és gratuït. Forma part del que es coneix com a programari lliure.

• El text d’aquesta pàgina. • Dues cançons en format mp3. D

• Una pel·lícula.

L’origen de Linux l’hem de situar en el projecte de fi de carrera de l’estudiant finès Linus Torvalds.

• 20 àlbums musicals en format mp3.

C

• 100 fotografies digitals fetes amb una càmera de 5 megapíxels.

E

Què et sembla el programari lliure?

126

127

7

El processador de textos

Per començar, observa i respon Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja no valorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparació de les màquines d’escriure antigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem comès alguna errada ortogràfica o d’altra mena, podem corregir el document a l’ordinador i tornar a imprimir-lo. De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors…

1

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat... • Coneixeràs les eines informàtiques que es fan servir actualment en una oficina.

7. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

ACTIVITAT: eines per escriure

Observa les imatges i digues quins avantatges aporta l’equip més modern respecte a l’antic. Penses que la màquina d’escriure mecànica n’aporta algun?

• Escriuràs i editaràs textos utilitzant un processador de textos.

1. L’ofimàtica i l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 2. El processador de textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de documents . . . . . . . . 168

B

A

• Estudiaràs les eines bàsiques que formen un processador de textos.

ⴙ

• Imprimiràs còpies d’un document utilitzant un processador de textos.

2

A l’edat mitjana, molts monjos es dedicaven a copiar a mà llibres sencers. Anys després, la impremta va representar una revolució cultural sense precedents.

ACTIVITAT: evolució dels documents

Observa i assenyala quin document ha estat escrit amb la màquina d’escriure i quin mitjançant un processador de textos. Digues quines pistes t’han ajudat a trobar la resposta.

A

B 1

El llenguatge informàtic

Què és la informàtica?

Hardware o maquinari.

Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l’ordinador. Podem dir que un ordinador és una màquina capaç de processar informació; és a dir, de rebre-la, fer-hi càlculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat). La informàtica és la branca de la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant ordinadors.

Parts d’un ordinador

Software o programari.

En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i el software o programari. • La paraula hardware s’utilitza per definir el que es ven en una ferreteria, i es podria traduir literalment com trastos, andròmines o una cosa similar (hard vol dir dur.) El hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l’ordinador, com per exemple les unitats de disc, el monitor o els cables. • Per contraposició, software fa referència a les parts delicades, «sensibles» de la màquina (soft significa tou, suau.) El software o programari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt d’instruccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.

Tipus d’ordinadors L’ús de l’ordinador s’ha estès tant que n’han aparegut de diferents tipus. Uns es poden transportar fàcilment i d’altres no.

Quines eines fan servir ara els escriptors? Quins avantatges ens aporten aquestes eines?

Ordinador de taula. El que més s’utilitza a les oficines. Tot i ser voluminós i pesant, és el més barat i versàtil.

Ordinador portàtil. La baixada dels preus i el reduït espai que ocupen ha permès que s’introdueixi a les cases.

Ordinador de sala d’estar (Media Center). Amb capacitat per mostrar canals de televisió, veure i enregistrar DVD, ensenyar fotografies, reproduir música…

Ordinador de butxaca (PDA). Té un ús limitat, però és molt útil en àmbits empresarials.

104

150

151

1

PROJECTE FINAL: la mà

La mà humana és un prodigi del disseny: ossos, músculs, nervis i tendons s’harmonitzen perfectament. Imitar-la és molt difícil. Aquí te n’ensenyem una de molt simple, però que pot doblegar els dits. Endavant!

1

2

4

La mà. Grapa els dits a la mà. Enganxa la mà a l’avantbraç amb la pistola de cola termofusible i encola els trossets de fusta a l’avantbraç.

El que necessites • • • • • • • • • • •

Llistó quadrat de 10 ⫻ 10 mm. Envàs de plàstic buit (flexible, però consistent). Llistó quadrat de 10 ⫻ 10 mm (1 ⫻ 1 cm). Contraplacat de 3 mm. Cordons de colors. Grapadora. 5 anelles. Retolador permanent. Serra de vogir. Paper de vidre. Pistola de cola termofusible.

Ep! no et cremis!

PROJECTES FINALS 5

Les peces.

1. PROJECTE: la mà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 2. PROJECTE: l’estel col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 3. PROJECTE: estoigs per als discos compactes . . . . . . . . . . . . . . . . 180

Muntatge dels tendons. Per introduir els tendons, subjecta els cordons a la grapa de la punta del dit i passa’ls pels forats de les altres grapes. Posa més grapes al canell i a l’avantbraç, amb el foradet adient perquè hi passin els cordons. Lliga una boleta o una anella al final de cada cordó.

Fes un esbós semblant al de sota amb les mides aproximades de la teva mà. Amb el retolador permanent o amb un punxó, marca les tires de plàstic i retalla-les amb les tisores. Dibuixa sobre el contraplacat les peces del palmell, del dors (2 peces) i dels avantbraços (2 peces). Talla-les amb la serra de vogir i poleix-ne les vores. Talla 20 peces (de 15 mm de llargada, més o menys) del llistó de fusta i poleix-les.

Un consell

3

El dit.

Ep! vés amb compte!

174

Per treballar un dit, grapa una tira de plàstic sobre tres trossets de fusta (ja tens les falanges). Perquè el dit es pugui flexionar, cal deixar un espai entre els trossets de fusta. Ara, gira’l i posa una grapa a la segona i a la tercera falange, però intercalant un tornavís entre la grapadora i la fusta. Així tindràs un espai per on després passaran els cordons.

Per aconseguir-ho, posem el tornavís entre la fusta i la grapadora.

6 Final. Col·loca la tapa, introdueix els dits a les anelles i ja pots moure aquesta fantàstica mà.

175

3

877446 _ 0001-0005.qxd

12/4/07

12:08

Página 4

Esquema de la unitat Doble pàgina que introdueix a la unitat

1

Número i títol de la unitat. Pla de treball. Descriu el treball que es desenvolupa a la unitat i destaca els punts en què cal centrar l’aprenentatge. Peu de foto. Explicació de la fotografia amb preguntes relacionades amb algun aspecte d’aquesta.

Text d’introducció. Un text que ens ajudarà a descobrir els continguts que es desenvolupen a la unitat.

Per començar, observa i respon

El procés tecnològic

A les pàgines següents trobaràs molts exemples tecnològics. Abans, però, fes una llista dels cinc invents que et semblen més útils. Després comenta la llista a classe. En quants coincidiu? Quin és l’invent més votat?

1

PLA DE TREBALL

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut. Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles.

En aquesta unitat… • Coneixeràs els usos de la tecnologia.

A

B

C

D

• Valoraràs les diferents àrees amb què està relacionada. • Comprendràs el procés tecnològic i les seves fases.

La roda és un dels invents més útils i antics. Ja se’n tenen notícies aproximadament des de l’any 3000 aC. Quasi mil anys després apareix la roda de radis. On és l’avantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un món sense rodes. Creus que és possible?

6

7

Per començar, observa i respon. En aquesta secció es plantegen qüestions senzilles i curioses que serviran com a punt de partida per entendre el que s’estudiarà a la unitat.

Pàgines de desenvolupament dels continguts Destacats. Els continguts fonamentals apareixen destacats sobre un fons de color.

3

Il·lustracions. Imatges pràctiques, amb instruccions que et permeten conèixer els procediments relacionats amb la unitat.

Resistència a esforços

Propietats de la fusta

La fusta no té unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos d’un mateix arbre són diferents. Tot i amb això, estudiarem algunes propietats generals de la fusta; és a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.

Quan s’escull una fusta per a una aplicació determinada, la propietat més important que cal considerar és la seva capacitat per resistir esforços.

La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què es fa l’esforç.

Densitat La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos.

ASSAIG: resistència a esforços de la fusta

En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l’aigua, i és per aquest motiu que suren. Noguera

ASSAIG: densitat de diferents fustes A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin s’enfonsarà menys? densitat =

Fusta

massa

Densitat (kg/m3)

Faig

680

Roure

820

Pi

230

Balsa

120

La fusta aguanta molt bé els esforços de tracció que segueixen la direcció paral·lela a les fibres.

En canvi, la resistència a la tracció en sentit perpendicular a les fibres és molt dèbil.

volum

La unitat de massa que reconeix el Sistema Internacional és el kg/m3, però és més pràctic el g/cm3.

Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforços de compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.

Duresa La duresa és l’oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.

Assajos. Els assajos són una innovadora manera d’aprendre a partir d’experiències senzilles que es resolen a la il·lustració.

La duresa d’una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d’aigua que conté.

Conductivitat tèrmica i elèctrica

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió.

Com que la fusta és mala conductora de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l’aïllament tèrmic.

ASSAIG: resistència a la flexió de fustes de diferents tipus Bambú

ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta

Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, són més càlids a l’hivern que els terres de materials ceràmics.

Faig Pi

Faig

Roure

Pi

Balsa

Lluentor i color

La fusta més resistent a la flexió és la que suporta més pes sense trencar-se.

Durabilitat Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents. Quina fusta és la més dura?

Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, i d’altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l’eucaliptus.

Algunes fustes, com ara el castanyer i l’acàcia, presenten, un cop polides, una superfície brillant que les fa molt apreciades. N’hi ha d’altres que tenen una coloració especial que les fa diferents de la resta. És el cas de les fustes tropicals: caoba, banús, pal de rosa…

58

59

Continguts per saber-ne més 6

Seguretat. Alguns consells per treballar al taller de manera segura.

PROCEDIMENT

Perfils

Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures són els perfils, que són barres de diferents seccions. Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les bigues i els pilars) estan fabricats amb perfils. Si haguéssim de fer bigues i columnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podríem fabricar grans estructures. Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econòmiques.

• Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.

• Tancats, amb forma de 䊊, ⵧ, 䉭.

1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

SEGURETAT

En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fàcils de manipular. Analitzant el comportament d’aquests materials podrem comparar-los per saber quin respon millor en una estructura.

Recorda que quan fas servir una eina de tall has de vigilar amb la posició dels dits.

Podem fer perfils de paper, cartolina o cartró de diferents formes. També podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis o tallarines, canyes de plàstic, palets de broqueta o fil d’aram. A continuació veurem alguns procediments i treballarem amb ells.

G Perfils de paper. Enrotlla un full de paper per un vèrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis d’enrotllar-lo posa-li una mica de cola.

G Com unir perfils de paper? Enrotllant una tira de paper al punt d’unió dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.

ASSAIG: construcció de perfils

1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxa’ls

2. Col·loca-hi una capsa de CD a sobre.

amb cinta adhesiva.

3. Després, vés col·locant més capses fins que s’esfondrin. Quin és el perfil més resistent?

de paper? Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant l’angle que necessites. Vés amb compte que no s’arrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.

La L és el perfil menys resistent.

Activitats per practicar i reforçar l’aprenentatge dels continguts.

G Perfils ACTIVITATS 9. G Per què es fan servir perfils en lloc d’elements massissos? 10. G G Quina diferència hi ha entre bigues i columnes? 11. G G Dibuixa una estructura que tingui, com a mínim, quatre unitats d’alguns d’aquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants.

90

4

G Com unir en angles els perfils

de cartolina o cartró. Et serà més fàcil si al principi doblegues una mica la cartolina.

Amb moltes canyes de plàstic unides amb paper adhesiu es poden construir columnes que suporten el pes d’una persona.

91

Procediments. Fitxes amb activitats pràctiques. Moltes d’aquestes estan relacionades amb les noves tecnologies.

877446 _ 0001-0005.qxd

3/4/07

17:43

Página 5

Resum

Resum. Aquesta secció recull, en forma d’esquemes, els continguts estudiats a cada unitat.

Resum MATERIALS I FUSTA

materials

fusta

classificació segons les propietats

obtenció

propietats

• tala • transport • tall • assecatge

• densitat • conductivitat • duresa • resistència

classificació • dures • toves

Vocabulari de la unitat

treball • mesurar i marcar • subjectar • tallar i perforar • desbastar • unir • acabar

• Fulla (d’una eina): làmina de metall que normalment talla.

• Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar l’una en l’altra.

• Fusta: part dura dels arbres i arbustos que s’aprofita per a la fusteria i l’ebenisteria.

• Aliatge: material metàl·lic elaborat per fusió de dos o més metalls purs (o d’un metall i un material no metàl·lic).

• Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que s’utilitza per unir dues peces on s’ha fet un forat perquè encaixin.

• Arc: carcassa o estructura metàl·lica que subjecta i manté en tensió la serra de tall d’una serra de vogir.

Vocabulari. Definicions dels termes més importants que s’han estudiat.

derivats • taulers artificials • paper i cartró

• Plàstic: material sintètic, resistent i lleuger que es treballa amb facilitat.

• Cantell: part lateral d’un tauler. Quan el cantell va vist (per exemple, el frontal d’un prestatge), es recobreix amb una cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que el tauler.

• Serrabiaixos: eina per subjectar un llistó i tallar-lo a 90 o a 50 graus gràcies a unes guies que orienten la serra. • Tàblex: tauler molt fi i fàcil de treballar; té un aspecte semblant al cartró.

• Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces de fusta.

• Tauler d’aglomerat: peça de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu.

• Contraplacat: tauler format per làmines fines de fusta que s’encolen de manera que les fibres quedin entrecreuades.

• Tauler DM: tauler d’aglomerat molt utilitzat per les seves altes prestacions i pel preu reduït.

• Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves s’alimenten de la fusta rosegant-la i foradant-la.

• Vernís: dissolució emprada per protegir i millorar l’acabat de la fusta.

• Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normalment s’elabora amb fullola o, també, amb tàblex.

• Veta: llista o ratlla d’una fusta que es diferencia pel seu color o tonalitat.

• Desbastar: eliminar les parts més bastes d’una peça de fusta (les restes d’estelles que queden després del tall).

• Vidre: material fràgil i transparent utilitzat per elaborar recipients, els vidres de les finestres...

• Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la composició dels teixits orgànics vegetals.

• Xapa: fulla o làmina de fusta (fullola), metall o qualsevol altre material.

Pàgines amb activitats finals

73

Activitats. Reforcen i complementen l’estudi de la unitat. S’organitzen com: aplicació de continguts, anàlisi d’objectes, activitats pràctiques i investigació. En cada activitat s’indica el grau de dificultat. ● Senzilla ●● Mitjana ●●● Una mica més difícil

Activitats 22. G G Indica si les afirmacions següents són certes o

Aplicació de continguts terrassa. a) N’escolliries una d’un material que es rovellés amb facilitat? Per què? b) Investiga de quin material es fan les taules per a exterior.

18. G Indica de quins materials estan fets els objectes següents: a) Paella b) Finestra c) Ampolla d) Banyera e) Llibre f) Bolígraf

g) h) i) j) k) l)

Tassa Aspirina Para-sol Biga Cullera Empastament

Es deforma i modela fàcilment augmentant la temperatura.

Factors econòmics (preu)

És tova i es pot treballar fàcilment.

34. G G G Quines diferències hi ha entre l’acabat amb oli

Metall

Es pot modelar en màquines especials.

3€

Flexòmetre Serjant Llima Pinzell Serra de tall Barrina Vernís Raspa Compàs de puntes Metre de fuster Torn Fresadora Pistola de cola termofusible Serra de vogir Filaberquí

de taulers artificials?

25. G Indica els avantatges de fer servir taulers de fusta artificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns objectes que habitualment es fabriquen amb aquesta mena de fusta. Hi veus cap inconvenient?

26. G G Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabrica un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat, una porta, un envà decoratiu, i amb quin es folra una paret.

fusta?

• Mesurar

bricar paper.

Materials amb què s’ha fabricat:

• Marcar • Subjectar • Tallar

MANTENIMENT (atencions necessàries perquè funcioni correctament):

Investigació

• Acabar

40. G Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en

• Desbastar • Unir

la mida de les dents. Quina creus que farà el tall més fi, la de dents petites o la de dents més grans?

41. G Hi ha diferents tipus de broques: a) Per a fusta. b) Per a metall. c) Per a paret.

casa teva. Quin tipus d’unions veus en les fustes que formen?

tornejat. Explica en què consisteix aquesta tècnica i quines aplicacions té.

31. G G Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe-

Investiga quines característiques té cadascuna i identifica-les a la foto. En què es diferencien?

42. G A la unitat hem vist l’impacte ambiental que pro-

ces, quina eina utilitzaries? a) Una peça petita de contraplacat. b) Una peça d’aglomerat de cantells rectes. c) Una peça gran de cantells rectes i fusta dura. d) Un llistó de fusta que forma un biaix a 45º.

bosc?

NORMES DE SEGURETAT (precaucions en l’ús):

• Perforar

38. G G Moltes peces de fusta es fabriquen mitjançant el

peces?

21. G G Quines eines es fan servir per talar els arbres al

NORMES D’ÚS (com utilitzar-la):

37. G G Fixa’t en algun moble de fusta que tinguis a

ta?

fusta, des de l’arbre fins a l’ús a les fusteries.

CROQUIS:

o bé en part de paper, i deu més de cartró.

30. G Quines són les eines que s’utilitzen per subjectar

20. G Esmenta els passos que s’han de seguir per obtenir

Peces que la componen:

Un altre nom de l’eina:

36. G Posa deu exemples d’objectes que siguin totalment

29. G G Per què és important subjectar les peces de fus-

Factors estètics

• • • • • • • • • • • • • • •

Anàlisi d’objectes

27. G Per què es diu que el paper és un derivat de la

3€

més importants que es fan servir per treballar la fusta. Moltes les podràs utilitzar al taller. Abans de fer servir cap eina has d’assegurar-te que saps com s’utilitza i que coneixes les normes de seguretat apropiades. Per això, fes una fitxa com la següent de les eines que utilitzaràs. NOM DE L’EINA

es fan servir:

28. G G Explica quin és el procés que es fa servir per fa0,50 €

Factors mediambientals

39. G G Al llarg de la unitat hem anat repassant les eines

i l’envernissat?

35. G G Relaciona amb fletxes les eines i l’operació en què

güents estiguin fabricats amb aquests materials: • Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca. • Maqueta d’un vaixell amb fusta de balsa. • Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada. • Parquet d’una casa amb fusta de roure. • Mànec d’un martell amb fusta de freixe.

Propietats

Factors tècnics

te una rascada amb una eina de desbastar?

24. G G Quines diferències hi ha entre els diversos tipus

rials diferents. Compara un bolígraf de plàstic, un de fusta i un de metall. Emplena els forats buits de la taula adjunta. Si haguessis d’escollir un material, quins factors t’influirien més a l’hora d’escollir-ne un o un altre? Fusta

i una raspa?

33. G G Què has de tenir en compte per no tallar-te o fer-

23. GG Indica les propietats que fan que els objectes se-

19. G G Alguns objectes es poden fabricar amb mate-

Plàstic

32. G Quines diferències i similituds hi ha entre una llima

falses: a) Qualsevol fusta flota sempre a l’aigua. b) Les fustes no duren mai més de cent anys. c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural i resines sintètiques. d) Les fustes resisteixen l’atac de paràsits i fongs.

17. G G Imagina’t que has d’escollir una taula per a una

dueix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. També hem vist que reciclar paper és car i contamina. Una solució possible potser seria l’estalvi de paper. Pensa quatre maneres d’estalviar paper que tinguis al teu abast.

74

Projectes de la unitat

75

PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc Un cranc depèn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema és menys sofisticat que la nostra mà; en canvi, però, és senzill, eficaç i fàcil d’imitar. De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manera d’aconseguir-ho, però n’hi ha moltes altres. Busca-les.

1 • • • • • • • • • •

Projecte. S’hi poden aplicar de forma pràctica els continguts treballats a la unitat. El procés es presenta detallat i amb moltes il·lustracions.

5

Poleix els marges. Les peces.

1

Marca sobre el contraplacat les siluetes de les pinces i talla-les amb una serra de vogir. Has de tallar quatre peces, dues per a cada pinça. Fes el mateix amb el cap (peça núm. 1). Talla només dues peces. Poleix-ne els marges. Fes els forats amb la barrina. Per fer els forats, tant a les pinces com al cap, has de posar les dues peces juntes.

Treballa amb el cap. Damunt la peça base, col·loca cinc trossos de palet de broqueta (eixos) i enganxa’ls només per la part inferior. Als palets 2 i 3 posa-hi una volandera, les pinces i una altra volandera. Finalment, col·loca-li la part superior del cap.

Fusta de contraplacat de 3 mm. Palets de broquetes o similar. Gomes elàstiques i cordill. Llistó de 2 ⫻ 1 cm de secció. Llistó d’1 ⫻ 1 cm de secció. 4 volanderes de plàstic o metall. Ribet. Serra de vogir. Barrina. Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.

2

3

4

El que necessites

Fes els forats de les dues peces a la vegada.

6

3

Tirador, cordills i gomes. Passa el cordill pel forat (núm. 4) i segueix el recorregut que veus a la fotografia (perquè ho apreciïs millor, hem tret la part superior del cap). Col·loca les gomes com s’indica a la fotografia i tensa-les bé. Prova-ho diversos cops per comprovar que funciona. .

Un truc

2

Per fer el tirador, talla un tros de fusta de 5 cm i fes-hi un forat al mig amb la barrina.

4 Ep!, tensa bé les gomes.

Munta les pinces. Talla quatre cubs de fusta del llistó d’1 ⫻ 1 cm. Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm aproximadament. Uneix les dues peces de cada pinça col·locant els cubs de fusta entre elles. Enganxa’ls amb la pistola de cola termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta no s’han d’enganxar per poder canviar les gomes si es trenquen.

L’acabat. Col·loca un ribet al final de cada pinça. Decora el cranc: posa-li uns ullets sortits, etc. Fes proves per veure com atrapa objectes.

Ep, no et cremis!

Racó de la lectura

76

77

Racó de la lectura. Fragments de textos relacionats amb la tecnologia. Aquesta pàgina inclou també un repertori de qüestions que permeten desenvolupar la comprensió lectora.

RACÓ DE LA LECTURA

Fòssil d’ammonits

TEXT A

TEXT B

Art geomètric

Móns impossibles

No solament a les aules o departaments de dibuix tenen importància els traçats geomètrics i el dibuix tècnic. Hi ha altres àmbits en els quals tots en podem gaudir: la pintura, l’arquitectura o l’escultura en són només alguns exemples.

TEXT C

A l’Alhambra de Granada, per exemple, els motius geomètrics es repeteixen una i altra vegada sobre parets i sostres, que produeixen un efecte meravellós en l’observador.

Espirals naturals... Les persones han après a dibuixar a partir dels models que han trobat a la natura.

La repetició de polígons i l’aplicació del color resolen el problema de la decoració en aquest edifici, ja que segons la tradició musulmana no s’hi poden representar persones o animals.

Una forma capriciosa, però que també es troba amb certa freqüència a la natura, és l’espiral. Moltes closques d’animals tenen aquesta forma, i també es corben en espiral les banyes d’alguns ruminants.

Escher es va inspirar en diversos motius geomètrics de l’Alhambra per fer alguns dels seus gravats.

Les espirals també s’observen als huracans o quan l’aigua desguassa.

Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum, Universitat de Michigan (EUA). Aquesta litografia utilitza la perspectiva isomètrica per aconseguir un efecte sorprenent. L’aigua sembla estar en moviment continu sense necessitat d’un pendent que l’ajudi.

... i artificials Tot i que és una forma complexa, el disseny basat en espirals també ha estat molt important en alguns casos. Els discos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc. L’ obra d’Escher és espectacular i original. És plena de formes geomètriques que es converteixen les unes en les altres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit.

«Si no ho puc dibuixar, és que no ho entenc» , físic. ALBERT EINSTEIN

En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectives impossibles, utilitzant amb absoluta precisió els seus coneixements de dibuix. Un exemple d’això és el gravat de sobre.

Les espirals també s’han fet servir en l’àmbit de l’arquitectura com un recurs en espais limitats. Així, una escala en espiral facilita l’accés d’una planta a l’altra; o la rampa d’un aparcament, que permet als vehicles descendir i ascendir sense recórrer un pendent excessiu. WWW • L’ALHAMBRA DE GRANADA

És el web oficial de l’Alhambra, amb informació sobre la història del palau, com visitar-lo, galeria d’imatges, etc. També inclou informació sobre la ciutat de Granada.

http://www.mcescher.com

http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/ dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm

50

A

Aquí trobaràs idees interessants relacionades amb els tessel·lats.

1. Per què a la decoració de l’Alhambra només s’utilitzen motius geomètrics i color? 2. Què significa tessel·lat?

B

• ESCHER I LES TESSEL·LES

Aquesta pàgina en anglès i neerlandès és força interessant. Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goig per a la vista.

Tessel.lat a l’Alhambra (Granada).

ACTIVITATS

http://www.alhambradegranada.org

C

3. Intenta reproduir el gravat de la cascada d’Escher, però amb la perspectiva real. Compara’ls. 4. Espiral i hèlix són el mateix? Comenta quina diferència hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzis les mans per explicar-ho. 5. Observa el teu voltant i troba alguns exemples d’espirals.

WWW. Relació de pàgines web interessants per completar la informació de la unitat.

6. Com és l’espiral d’un disc de vinil? Què passa si el disc es ratlla?

51

5

877446 _ 0006-0025.qxd

3/4/07

15:53

1 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Coneixeràs els usos de la tecnologia. • Valoraràs les diferents àrees amb què està relacionada. • Comprendràs el procés tecnològic i les seves fases.

La roda és un dels invents més útils i antics. Ja se’n tenen notícies aproximadament des de l’any 3000 aC. Quasi mil anys després apareix la roda de radis. On és l’avantatge de la roda amb radis davant la roda massissa? Descriu un món sense rodes. Creus que és possible?

6

Página 6

El procés tecnològic

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 7

Per començar, observa i respon A les pàgines següents trobaràs molts exemples tecnològics. Abans, però, fes una llista dels cinc invents que et semblen més útils. Després comenta la llista a classe. En quants coincidiu? Quin és l’invent més votat?

1

ACTIVITAT: mecanismes quotidians

Tots són objectes molt coneguts, encara que el seu mecanisme sovint passa desapercebut. Explica el funcionament de cadascun sense fer servir les mans mentre parles. A

B

C

D

7

877446 _ 0006-0025.qxd

3/4/07

15:53

Página 8

1 La tecnologia serveix per a... Jugar amb la videoconsola. Fer la bugada amb la rentadora. Veure-s’hi de nit (enllumenat). Rentar els plats. Cuinar. Fer un suc. Navegar per Internet. Gestionar el correu electrònic. Utilitzar el processador de textos. Construir ponts. Obtenir energia de la natura. Parlar per telèfon. Confeccionar vestits i roba. Veure la televisió. Escoltar la ràdio. Fer potable l’aigua. Fabricar vehicles. Anar a la Lluna. Diagnosticar malalties. Curar malalties. Elaborar medicaments. Ajudar els discapacitats. Imprimir llibres. Transportar l’energia. Viatjar amb avió. Anar amb bicicleta. Construir edificis. Dibuixar i escriure. Utilitzar màquines. Fer experiments científics. Confeccionar mapes. Fer funcionar aparells elèctrics. Elaborar materials artificials. Fabricar eines. Estudiar civilitzacions desaparegudes. Abastir d’aigua les ciutats. Fer mobles. Enviar satèl·lits artificials a l’espai.

8

Per a què serveix la tecnologia?

La tecnologia ens fa més fàcil la vida. Ens ajuda a alimentar-nos, també en la nostra higiene, i a divertir-nos en els moments d’oci. Però no et pensis que s’ocupa només dels nous invents altament sofisticats. Una taula, un llit, un bolígraf... són objectes creats per la tecnologia.

Qualsevol objecte que fem servir en la vida quotidiana comporta un procés de creació que implica coneixements en àrees molt variades.

Dibuixar les idees Quan tenim una idea i volem que arribi a convertir-se en un objecte real, és imprescindible dibuixar-la en un paper; així doncs, hem de saber dibuixar (si més no, una mica).

877446 _ 0006-0025.qxd

3/4/07

15:53

Página 9

Escollir el material Quan ja hem decidit l’aspecte, la mida i el funcionament que tindrà el nostre objecte tecnològic, cal escollir els materials adients per fabricarlo. I això implica conèixer prou bé els materials que tenim.

Conèixer les propietats del material Per saber com és el material que farem servir és imprescindible conèixer-ne les propietats. • • • • • •

Si es trenca fàcilment. Si és flexible. Si es pot doblegar. Si es pot estirar. Si és fàcil de tallar. Si és resistent als cops.

Fer assajos Per aquest motiu hi ha tecnòlegs que es dediquen a fer proves (assajos) per saber com es comporten els materials. En aquest llibre hem fet molts assajos. Alguns, tal com els duen a terme els experts; d’altres, fent-los una mica més fàcils.

… Escoltar música. Apagar incendis. Predir inundacions o huracans. Sembrar cultius i tenir-ne cura. Fer la recol·lecció (collites). Cuidar animals. Projectar pel·lícules en un cinema. Viatjar per terra, mar o aire. Viatjar a l’espai. Elaborar recipients. Portar el corrent elèctric als habitatges. Despertar-nos al matí. Orientar-nos sense perdre’ns. Cuidar nens petits. Construir túnels. Fabricar productes de neteja. Viatjar amb cotxe. Crear pintures i obres d’art. Prendre mides. Escalfar les cases. Climatitzar edificis. Protegir el medi ambient. Reciclar materials. Construir joguines. Consultar l’hora. Extreure minerals. Fabricar imants. Elaborar circuits elèctrics. Fer fotografies. Enregistrar sons. Enregistrar imatges en moviment. Pujar i baixar escales sense esforç. Pujar i baixar amb ascensor. Tenir cura de les persones. Custodiar i restaurar obres d’art. Dirigir el trànsit. Saber què passa en altres països. Manipular materials i donar-los forma. Utilitzar aparells elèctrics portàtils. Enviar i rebre missatges pel telèfon mòbil. Publicar llibres i revistes.

9

877446 _ 0006-0025.qxd

3/4/07

15:53

Página 10

… Construir robots. Elaborar aliments. Conservar els aliments precuinats. Fer càlculs matemàtics. Escoltar un concert de música. Emmagatzemar moltes dades en poc espai. Compondre música. Fer ulleres. Construir aparells per a sords. Predir el temps. Fer carreteres. Llançar vehicles a altres planetes. Veure éssers microscòpics. Observar galàxies molt llunyanes. Fer esport. Seqüenciar el genoma humà. Construir motors. Barrejar materials. Obtenir materials de la natura. Protegir-nos de la pluja. Recollir les aigües residuals. Alimentar i cuidar el ramat. Dissenyar tota mena d’objectes i habitatges. Estudiar els animals i les plantes. Unir fulls de paper amb grapes. Enganxar uns objectes amb altres. Elaborar detergents i sabons. Passar-ho bé en un parc temàtic. Recobrir objectes amb pintura. Fer pel·lícules. Viatjar per sota el mar. Fabricar sabates (calçat). Construir instruments musicals. Protegir les portes amb panys. Obtenir diners als caixers. Fer pròtesis. Fabricar òrgans artificials. Treure punta als llapis. Esmolar els ganivets. Penjar quadres. Aprofitar l’energia del vent. Aprofitar l’energia del sol.

10

Treballar la fusta Aquest any el material que més treballarem és la fusta. Tot i que n’hi ha de molts tipus, al taller en farem servir només algunes, per raons pràctiques i, de vegades, també de preu. Com que farem servir eines, ens caldrà conèixer algunes tècniques i trucs per treballar amb eficàcia i seguretat.

Analitzar estructures Qualsevol objecte que vulguem construir necessita suports o bé parets que permetin subjectar els mecanismes, o algun lloc on col·locar-lo perquè serveixi d’ornament. Tot el que fa referència a la manera de subjectar les coses ho estudiarem dins la unitat anomenada Estructures.

L’estudi de les estructures és d’una importància cabdal no solament perquè serveixen de base per a la construcció de ponts, cases, túnels, etc., sinó també perquè gràcies al seu coneixement podrem solucionar gairebé tots els problemes relacionats amb les màquines que construirem.

877446 _ 0006-0025.qxd

3/4/07

15:53

Página 11

Veurem que les estructures, segons com siguin i com les utilitzem, hauran de suportar forces i càrregues que faran que: • Es retorcin. • Es flexionin. • S’aixafin. • Es dobleguin. • Es trenquin. • O vibrin. • S’estirin (es donin). • Es parteixin. Estudiarem els esforços de tracció, compressió, flexió, torsió i cisalla.

Si no suporta l'esforç de tracció, el cable s'estirarà i es trencarà.

Si no suporta l'esforç de flexió, el trampolí es doblegarà i es partirà.

Si no suporten l'esforç de compressió, les potes de la taula s'aixafaran i es trencaran.

Si no suporta l'esforç de cisalla o tall, el tronc s'esberla i parteix. Si no suporta l'esforç de torsió, el cargol es retorçarà i es partirà.

Fer funcionar l’ordinador El màxim a què pot arribar una aplicació elèctrica és l’ordinador. No en fabricarem un, però sí que veurem quins elements el componen i aprendrem a acoblar-los. Si aconseguim que funcioni, podrem fer-lo servir per a: • Escriure. • Dibuixar. • Explicar històries.

• Buscar informació. • Comunicar-nos amb altres persones. • Tantes i tantes coses...

… Aprofitar l’energia dels combustibles. Localitzar jaciments minerals. Incorporar frens als automòbils. Reduir la mortalitat infantil. Utilitzar un equip de música. Fer radiografies. Retocar imatges a l’ordinador. Enviar i rebre missatges escrits. Programar el rec d’un jardí. Instal·lar alarmes. Aïllar parets, terres i sostres. Mesurar la qualitat de l’aire. Soldar objectes metàl·lics. Treure arrugues de la roba. Escombrar i fregar el terra. Canalitzar les aigües residuals. Gaudir del «cinema a casa». Dissenyar programes per a ordinador. Buscar vida extraterrestre intel·ligent. Conèixer la composició dels astres. Mantenir videoconferències. Resoldre avaries en instal·lacions. Llegir els preus amb un escàner. Jugar amb mascotes electròniques. Reutilitzar els residus. Obtenir aliments del mar. Dibuixar a l’ordinador. Avisar prement un timbre. Fer transferències bancàries. Fabricar monedes i bitllets. Elaborar objectes de ceràmica o vidre. Connectar diversos ordinadors en xarxa. Controlar satèl·lits artificials. Fotocopiar documents impresos. Inflar i desinflar una roda. Fer forats i rases a terra. Arreglar un vehicle espatllat. Fer focs artificials. ... i per a moltes altres coses.

11

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 12

2 EL PROCÉS DE RESOLUCIÓ TÈCNICA DE PROBLEMES

1. Identificar el problema que cal resoldre.

2. Explorar les idees. Dissenyar l’objecte.

3. Construir l’objecte.

4. Comprovar l’objecte construït.

El procés tecnològic

La tecnologia ens ajuda a resoldre els problemes i les necessitats que ens envolten. Amb independència de quin sigui el problema que hem d’afrontar, els passos que seguirem per resoldre’l són gairebé sempre els mateixos. El procés tecnològic consta de les fases següents: 1. Identificar el problema o la necessitat. 2. Explorar les idees i dissenyar les solucions diverses que se’ns acudin. 3. Construir l’objecte. 4. Comprovar si funciona correctament. En l’àrea de Tecnologia seguirem aquest procés, que també s’aplica a la indústria. Estudiarem el procés tecnològic amb un exemple de projecte que construirem a la unitat d’Estructures: «El pont d’un sol pilar». Imagina’t que s’ha de construir un pont com el del dibuix per creuar el riu, que té poca profunditat en una riba i molta en l’altra.

1. Identificar el problema Identificar el problema és essencial per trobar-hi possibles solucions. Amb el pas del temps, la tecnologia avança i es troben solucions cada cop més agosarades i enginyoses. El problema que hi ha en el nostre exemple és que no podem construir un pont amb dos pilars, ja que una de les dues ribes és massa profunda.

2. Explorar i dissenyar És una fase en què cal posar en joc la creativitat i els coneixements científics i tecnològics, a més de tenir en compte les característiques funcionals i estètiques. Com que a la zona profunda no s’hi pot construir un pilar, hem de pensar en un pont que recolzi només sobre una de les ribes. 12

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 13

Aquesta solució tan original ens crea, però, un nou problema: com equilibrar el diferent pes a tots dos extrems. Hem de posar un contrapès en un costat, fer els assajos necessaris i trobar el centre de gravetat. Amb les nostres idees, proves i assajos hem de dibuixar un esbós i un croquis del pont. Després escollirem els materials segons les seves propietats i farem una llista. En aquesta fase de disseny no hem d’oblidar el factor estètic ni l’econòmic. Un pont pot ser resistent i preciós, però si es molt car probablement no es construirà mai. Equilibrar el pes.

3. Construir En aquesta part del procés les idees ja es concreten en un objecte real. Per tant, hem de fer servir totes les tècniques de treball que hem après. Amb les eines adients, es tallen i es preparen les peces necessàries, seguint el nostre croquis. Després es munten i es construeix l’objecte en qüestió.

Prendre bé les mides és primordial.

Les fases del procés tecnològic no són sempre tan rígides. Quan arriba l’hora de la veritat i s’ha de fer el muntatge, sorgeixen problemes inesperats als quals cal trobar una solució. Per això es fonamental ser precís i previsor en la fase de disseny.

4. Avaluar L’últim pas és comprovar si l’objecte construït resol el problema plantejat. En el cas que ens ocupa, consistiria a veure si el pont d’un sol pilar i autoportant no cau i suporta el «trànsit». Si hem aconseguit que el pont sigui ben resistent, el projecte és un èxit; si no ha estat així, haurem de repassar el procés per detectar en quin pas ens hem equivocat.

Resultat final.

13

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 14

3

Una aplicació de la tecnologia: la construcció de ponts

Creuar els rius ha estat des de sempre una necessitat. La història dels ponts avança en paral·lel a la de la humanitat; un llarg camí que ha unit les ribes i gent diversa, i que és un símbol de solidaritat: «El llenguatge és un pont entre dues cultures», «Passa’m un cable», etc. No és una casualitat que a les guerres un dels objectius prioritaris sigui destruir els ponts. El procés tecnològic que acabem de veure a les pàgines anteriors ha estat sempre present en la nostra història. Des d’un simple tronc fins al pont més sofisticat d’avui dia, el procés és el mateix. Però per arribar fins als ponts actuals s’ha recorregut un llarg camí.

Pont de biga Potser la primera «enginyera» de ponts de la història va ser una tempesta. Qui no ha creuat un rierol per sobre d’un tronc caigut entre les dues ribes? Però quan el pes que ha de suportar el tronc és gran comencen els problemes... La fusta és flexible, però es pot acabar trencant.

Quina és la solució? Posar-hi pilars al centre. En aquest cas, n’hi haurà prou amb una bona pedra.

14

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 15

Pont de cordes Però, què podem fer si s’ha de creuar un congost o bé el corrent del riu és molt fort? Ara no es poden posar pilars al centre... Aquí, el dubte sobre qui va ser el primer enginyer d’aquest tipus de ponts se’l reparteixen Tarzan i la mona Cheetah, si bé és cert que les lianes hi van jugar un paper important. El pes s’equilibra per la tensió de les lianes o dels cables. Així doncs, el material dels cables ha de ser ben resistent, com l’acer.

Pont amb arcs Ja han arribat els romans, amb els seus meravellosos ponts, sorprenentment resistents i duradors. L’arc n’és ara el protagonista. El pes i les càrregues fan la força sobre els suports del pont.

També es pot alleugerir la matèria que hi ha entre l’arc i la passarel·la, i queden més elegants. Fixa’t novament on recolza el pont. Aquí caldrà col·locar-hi uns bons fonaments perquè suportin les forces.

15

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 16

Ponts triangulats El triangle, com estudiaràs més endavant, és l’únic polígon indeformable. Així doncs, trobem triangles pertot arreu, fins i tot als ponts. Les seves característiques són poca massa i molta resistència.

Hi ha ponts, com aquest tan bonic, que integren les diferents solucions proposades: arcs, triangles i cables perfectament combinats.

Sydney (Austràlia).

Ponts de tirants o d’obenc Posar tirants a un pont és una idea genial. Els cables aguanten el pes de la passarel·la i permeten aconseguir un pont llarg, sense pilars al centre de la badia, que s’autososté i és molt elegant. Osaka (Japó).

16

Els cables estan sotmesos a tracció, i les columnes, a compressió.

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 17

Ponts suspesos També hi ha un altre sistema de repartir el pes de la passarel·la del pont: penjant-la d’un seguit de cables distribuïts en tota la seva llargària. L’únic problema és que els cables poden oscil·lar amb el vent, com va passar amb aquest pont situat sobre el riu Tacoma. T’ho creguis o no, oscil·lava com una serp fins que va acabar ensorrant-se.

Pont de Tacoma. Washington (EUA). Novembre de 1940.

La solució? Construir un altre pont i reforçar-lo amb triangulacions.

Com seran els ponts del futur? T’atreveixes a dissenyar-ne un de nou? 17

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 18

4 Els materials Ara fa 500.000 anys. Aparició dels primers estris de pedra: destrals de mà i raspadors. També es feien servir altres materials com l’os i la fusta. 4000 aC. Primeres evidències de l’ús d’un metall, el coure. 3000 aC. Els sumeris, un poble de l’Orient Mitjà, descobreixen el bronze, aliatge de coure i estany. Aquest nou material és més dur i resistent que el coure.

Les línies del temps de la tecnologia El transport

Fa 5.000 anys. Invenció de la roda. Fa 4.800 anys. Primers vaixells de fusta a Egipte.

La vida quotidiana Fa 5.000 anys. Invenció de l’escriptura, simultàniament en diverses civilitzacions.

370 aC. Els xinesos utilitzen la brúixola per navegar.

Fa 4.000 anys. Utilització de rellotges de sorra i de sol a Egipte i Mesopotàmia.

1769. Desenvolupament del primer vehicle impulsat per vapor.

1290. Ús de miralls i lents a Europa.

1783. Ascens en globus dels germans Montgolfier.

2300 aC. Primers utensilis fabricats amb ferro a l’Índia i l’Orient Mitjà. En un principi es considerava un metall preciós, però més tard es va popularitzar.

1800. Primeres fotografies obtingudes pel francès Niepce. 1833. Funcionament del telègraf, instrument de comunicació mitjançant cables. 1876. Telèfon de Bell. 1879. Edison i Swan inventen la bombeta.

Cap a l’any 100. Invenció del paper a la Xina. 1862. Obtenció del primer plàstic, la parkesina. 1882. L’acer, aliatge de ferro, es millora fins a aconseguir un material molt més dur. 1924. S’utilitzen nombrosos tipus de plàstics.

1894. Telègraf sense fils de Marconi. 1895. Primera projecció d’una pel·lícula cinematogràfica. 1803. Funcionament de la primera locomotora de vapor. 1903. Primer vol controlat amb motor dels germans Wright. 1913. Ford fabrica automòbils (els famosos Ford T) en cadenes de muntatge.

1935. Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya. 1981. Sortida al mercat de l’ordinador personal. 1995. Llançament del disc DVD i el seu aparell lector.

1939. Primer avió de reacció. 1961. Primer ésser humà a l’espai: Jurij Gagarin. 1969. Arribada de tres astronautes nordamericans a la Lluna. 1984. Tren d’alta velocitat francès (TGV). 1989. La sonda Voyager 2 envia imatges de Neptú.

Actualitat. S’investiguen i es comencen a fer servir els anomenats nous materials.

18

1994. Inauguració de l’eurotúnel, que comunica França amb Anglaterra. 2004. Dos vehicles es passegen per la superfície de Mart estudiant-ne les roques.

Actualitat. Milions de persones de tot el món es comuniquen mitjançant la xarxa d’ordinadors Internet.

877446 _ 0006-0019.qxd

12/4/07

12:00

Página 19

Resum LA TECNOLOGIA

permet resoldre problemes

en diverses fases

amb diferents recursos

1. Identificar el problema materials

fonts d’energia ha evolucionat

2. Dissenyar l’objecte estructures 3. Construir l’objecte

exemple

perfeccionant invents

desenvolupant invents nous

ponts 4. Avaluar l’objecte

Vocabulari de la unitat • Acer: aliatge que s’obté quan es mesclen ferro i carboni. En afegir altres substàncies, s’obtenen acers especials amb propietats específiques (inoxidable, etc.). • Avió de reacció: avió que es propulsa expulsant gasos calents per la part posterior dels motors. Aquests gasos es generen quan es crema un combustible. • Bronze: aliatge format per una barreja de dos metalls: coure i estany. • Brúixola: instrument que incorpora una agulla imantada que s’orienta a la Terra en direcció nord-sud, i que ens serveix per orientar-nos tant de dia com de nit. • Cinema a casa: sistema de reproducció d’imatges i so de gran qualitat que s’utilitza a les llars. Ha estat possible gràcies al desenvolupament del DVD (Digital Versatile Disc). • Internet: conjunt de molts ordinadors connectats entre si que ofereix serveis destinats a la comunicació entre les persones.

• Ordinador: màquina electrònica amb una gran capacitat de càlcul, capaç de processar dades (numèriques o no) a una gran velocitat. • Plàstic: material artificial obtingut per síntesi que es pot modelar amb facilitat, compost d’hidrogen i carboni fonamentalment. • Radiografia: imatge de l’interior del cos humà utilitzada en el diagnòstic mèdic. • Roda: peça mecànica, generalment en forma de disc, que gira sobre el seu eix i s’utilitza per facilitar el transport per terra o bé per a la transmissió de moviments en artefactes mecànics. • Satèl·lit artificial: màquina que gira al voltant de la Terra i que serveix per comunicar-nos amb regions llunyanes del nostre planeta, o bé per prendre dades de diferent tipus i enviar-les fins a la Terra. • Telèfon: aparell utilitzat per transmetre el so a distància entre dos interlocutors.

• Locomotora: màquina que es mou sobre rodes i que arrossega els vagons d’un tren.

• Telègraf: sistema de comunicació basat en la transmissió d’impulsos elèctrics. S’envien missatges utilitzant un codi especial que coneixen tant l’emissor com el receptor del missatge.

• Màquina de vapor: màquina que utilitza el vapor com a font d’energia.

• Videoconferència: comunicació en la qual es transmet la veu i la imatge.

19

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

2 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Faràs servir correctament les principals eines de dibuix tècnic. • Utilitzaràs instruments de mesura lineals i angulars. • Mesuraràs i acotaràs un objecte correctament. • Representaràs objectes senzills i les seves vistes: perfil, alçat i planta. • Treballaràs amb diverses escales. • Coneixeràs les normes d’actuació.

Maurits Cornelius Escher va néixer a Leeuwarden (Holanda) l’any 1898. És molt conegut pels seus dibuixos de perspectiva impossible. Aquest és un dibuix mosaic. Quina figura es repeteix? Observa la unió entre els caps: Quina figura geomètrica es forma?

20

Página 20

Dibuix

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 21

Per començar, observa i respon Una imatge val més que mil paraules... En aquesta unitat has d’afrontar la interessant possibilitat que t’ofereix l’expressió gràfica: l’absoluta objectivitat que cal per descriure perfectament una peça tecnològica, de manera que tots la puguem comprendre o reproduir.

1

ACTIVITAT: com representar un dibuix

1. Què representa la figura? – Un ou ferrat. – Una roda de front. – Un barret mexicà. – Totes les respostes són correctes.

2. Troba el camí per arribar fins a la boleta des del punt 0. Com el desxifraries?

3. Amb les vistes següents, series capaç de dibuixar l’objecte?

4. Què representa aquest dibuix de Leonardo da Vinci?

0

21

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 22

1

Instruments de dibuix

Suport gràfic: el paper El paper és el suport més emprat per dibuixar plànols. Dels molts tipus de paper que hi ha, per al dibuix tècnic utilitzem papers que compleixen determinades condicions de color, lluentor, porositat, gruix i mida. Així doncs, normalment per dibuixar fem servir papers setinats de color blanc, que siguin suficientment porosos perquè absorbeixin i fixin la tinta. Gramatge del paper. Anomenem gramatge el pes del paper per cada metre quadrat de superfície (AO). Evidentment, com més gran sigui el gruix del paper, més alt és el gramatge.

Per denominar les mides utilitzem la lletra A seguida d’un número. (De ben segur que ja has sentit a parlar de la mida A4.) Suport Dimensions (mm)

A0

A1

A2

A3

A4

1.189  841

841  594

594  420

420  297

297  210

Si t’hi fixes una mica, t’adonaràs que l’amplada d’un format coincideix amb la longitud de l’immediatament inferior que el segueix.

A5 A3 A4

A1 A2 La superfície de l’A0 és d’1 m2 exactament.

ACTIVITATS 1. ● ● Intenta calcular la mida dels formats següents. a) A5 b) A6 c) Dos A0 2. ● Agafa un full A4 i doblega’l successivament per la meitat més llarga. Quines noves mides aconsegueixes? Comprova si el teu carnet escolar o algun altre tipus de carnet coincideix amb la mida d’algun d’aquests formats. 3. ● ● Com mesuraries el gruix d’un foli?

22

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 23

Llapis i portamines El llapis és l’eina de dibuix més bàsica. És un cilindre llarg i prim de grafit (el que sempre has anomenat la mina del llapis) recobert de fusta. Els llapis es classifiquen segons la duresa. Per a dibuix artístic. Taca.

5B 4B 3B

Molt tous

6B

Ep! Tingues sempre el llapis ben afilat.

B HB

Mitjans

2B

F

El més usual. Per a esbossos i croquis.

H

3H

Durs

2H

4H 5H 6H

Molt dur. No taca, però ratlla. Per a delineació.

El portamines és similar a un bolígraf, però té a l’interior un mecanisme de pinça que permet subjectar una mina i anar traient-la a mesura que es desgasta. Aquestes mines es classifiquen de la mateixa manera que les dels llapis, per la seva duresa, però també pel seu diàmetre. La de 0,5 és la més usual.

Gomes

Estilògraf

Les més habituals són gomes elàstiques fetes de cautxú. El més important és que no embrutin el paper. Com que són autèntiques «esponges», no s’han de tenir a la mà gaire temps, ja que absorbeixen el greix i la suor. Quan les gomes s’embruten, cal netejar-les fregant sobre un paper a part.

Estilògrafs El llapis es pot esborrar fàcilment; la tinta, en canvi, no. Per aquesta raó sovint utilitzem els estilògrafs, que tracen línies permanents de tinta xinesa. Es classifiquen també pel gruix del traç de la línia, i els més utilitzats tenen gruixos entre 0,1 i 1 mm.

Quan no facis servir el teu estilògraf, has de mantenir-lo net i ben tancat perquè no s’assequi la tinta.

23

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 24

Instruments auxiliars Aprendràs a utilitzar el regle, l’escaire i el cartabó, el compàs i el transportador d’angles.

Regles Són instruments que utilitzem per prendre i traslladar mides lineals. La seva graduació s’indica en mil·límetres. Podem trobar una gran quantitat de regles, però els més habituals solen ser els plans bisellats de 20 o 30 cm de longitud.

Joc d’escaire i cartabó El bisell del regle serveix per facilitar la lectura de les mides sobre el paper.

Són els estris que utilitzem per traçar línies rectes. Tenen forma de triangle rectangle (que té un angle de 90º): l’escaire és isòsceles (dos costats són iguals) i el cartabó és del tipus escalè (els tres costats són diferents). S’utilitzen sempre junts i permeten traçar amb facilitat i precisió línies paral·leles i perpendiculars. Els cantells de l’escaire i del cartabó no han d’estar bisellats, per facilitar-ne l’ús, i no és necessari que tinguin graduació. Recorda que per prendre mides és més còmode utilitzar el regle.

Forma d’ús L’escaire és un triangle isòsceles.

El cartabó s’ha de subjectar amb la mà esquerra, i no s’ha de moure sobre el paper mentre estiguem fent un traç. Sobre la hipotenusa del

600 45o

900 El cartabó és un triangle rectangle escalè.

24

900 300

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 25

cartabó es fa lliscar l’escaire. Quan dibuixem un traç, la mà esquerra subjecta els dos regles mentre fem el traç amb la mà dreta.

Un consell, si ets esquerrà La mà dreta és la que subjecta el cartabó. Per traçar una sèrie de línies paral·leles, utilitza l’escaire i el cartabó. Trigaràs la meitat de temps perquè solament hauràs de prendre les mides una vegada per traçar una recta.

La línia es traça sempre sobre la hipotenusa de l’escaire. El cartabó es manté fix. Les línies paral·leles s’obtenen fent lliscar l’escaire sobre la hipotenusa del cartabó.

Tingues cura dels instruments de dibuix. Són cars, i un escaire escantellat no serveix per a res. En canvi, si en fas bon ús et pot durar tota la vida.

Combinant l’escaire i el cartabó es poden obtenir angles de 15º, 30º, 45º, 60º, 75º, 90º, 120º, 135º, etc. 60°

15°

30° 120°

45°

1 2

60°

4

3

90°

135° 75°

5

90°

6 7

25

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 26

El compàs És l’estri que utilitzem per traçar arcs de circumferència o circumferències completes. Té dos braços units per una articulació a la part superior, per on se subjecta.

A l’altre braç s’hi poden col·locar diferents accessoris, com portamines, un adaptador d’estilògraf o allargadors.

Un dels braços acaba en una agulla, que ens serveix per fixar el centre del nostre arc.

Longitud de les puntes: l’agulla sempre ha de ser 0,5 mm més llarga que la mina del llapis.

També podem utilitzar el compàs per transportar mides.

El transportador d’angles També rep el nom de goniòmetre. És l’instrument que utilitzem per a mesurar angles. Pot ser semicircular o circular, i està graduat en graus sexagesimals. Vèrtex de l’angle sobre el centre del goniòmetre. Un dels costats de l’angle es col·loca sobre el zero de l’escala. L’altre costat ens indica la mida sobre el regle graduat.

Consell, fes-li punta! Per afilar la mina del llapis, fregala sobre una llima d’ungles. .

45o

26

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 27

Millora els teus dibuixos Un bon dibuix és la base d’un bon projecte. En aquest epígraf tens un mostrari dels errors més comuns que se solen cometre en el dibuix tècnic. Tot bon dibuix comença per mesurar bé les distàncies. Procura marcar sobre el paper amb precisió.

Quan utilitzis el compàs, procura no travessar el paper amb l’agulla.

L’escaire i el cartabó es van impregnant de grafit i amb el temps comencen a embrutar el paper. Evita-ho netejant-los amb aigua i sabó.

Si quan utilitzes l’escaire t’adones que les línies no són paral·leles, és perquè se t’ha mogut el cartabó. Pren referències per a l’escaire un altre cop i traça de nou les línies.

Pensa abans de dibuixar i evita esborrar. Els teus dibuixos quedaran més bonics. Si, tot i això, has d’esborrar i després repassar alguna línia, traça de nou tota la línia i no solament el segment que has esborrat.

Si subjectes el paper amb cinta adhesiva pels cantons, no es mourà quan facis servir el joc d’escaires. No facis gaire pressió amb el llapis. Pots ratllar el paper.

ACTIVITATS 4. ● En el dibuix de la taula de billar, mesura l’angle amb el qual xoca la bola i dibuixa amb precisió el rebot. Colpejarà l’altra bola? 5. ● La vista ens enganya. Digues al teu company o companya que indiqui a la paret a quina alçada arribarà el teu llibre de Tecnologia si el col·loquem dret a terra. Comprova si s’equivoca. 6. ● Són rectes les línies verticals i horitzontals de la figura? Comprova-ho i dibuixa al teu quadern la mateixa figura. 7. ● En aquest dibuix, indica quin segment és més llarg, a o b? Després, mesura els dos segments amb el regle. Ho has encertat? a

b

8. ● ● Dibuixa la inicial del teu nom en majúscules sobre cercles concèntrics. Fes més gruixut l’arc que hi ha a l’interior de la lletra. A continuació, esborra totes les línies entre cercles. Aquest procediment el pots fer servir amb qualsevol figura.

27

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 28

2

Sistemes de representació. Vistes ortogonals: sistema dièdric

Imagina’t que estàs en una habitació a les fosques i, amb la llum d’una llanterna, projectes l’ombra d’un objecte sobre la paret. Aquest és el fonament en què es basa el sistema dièdric. Un díedre és una de les parts en què queda dividit l’espai quan dos plans es tallen perpendicularment.

Un díedre es forma amb la intersecció de dos plans.

Projeccions Hi ha, per tant, quatre díedres definits per dos semiplans i una aresta de díedre, on es tallen. El sistema dièdric utilitza els plans perpendiculars entre si (díedres) com a suports sobre els quals es projecten les vistes d’un objecte. Normalment, es projecta sobre el primer díedre. Les vistes de qualsevol objecte que intentem obtenir es poden projectar sobre aquests plans.

28

La projecció d’un punt. El punt es projecta a tots dos plans. Observa que les projeccions es troben a una determinada distància des de l’aresta. Aquestes distàncies són les coordenades del punt.

La projecció d’un segment. Per projectar un segment n’hi haurà prou de projectar-ne els extrems i unir les dues projeccions, l’horitzontal i la vertical, respectivament.

La projecció d’un volum. Cal seguir el mateix procés que per al segment; és a dir, es projecten els punts principals que formen la peça.

Una projecció no és altra cosa, en el fons, que una vista en la qual la línia visual coincideix amb algun dels eixos de coordenades prefixat.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 29

ASSAIG: construeix un díedre Crea el teu propi díedre. Només cal que uneixis dos folis i els col·loquis sobre la taula, formant un angle de 90°.

4

1

1. Col·loca l’objecte dins el díedre i observa’l frontalment. Aquesta vista seria l’alçat. 2

2. Ara situa’t sobre l’objecte i observa la silueta. Aquesta vista és la planta. 3

4. Si obres el díedre formant un angle de 180º, obtens la representació de l’objecte en el sistema dièdric.

PISTA

3. La projecció ortogonal de l’objecte sobre el pla vertical és el dibuix de l’alçat, i sobre el pla horitzontal és el de la planta.

En resum, per mitjà del sistema dièdric s’obtenen les vistes descriptives (projeccions) d’un objecte sobre els plans que constitueixen el díedre. Però, a més a més, és un instrument molt valuós per al procés de disseny, ja que permet manipular objectes molt complexos a través de les seves vistes, que són més senzilles.

Objecte amb les seves projeccions dièdriques: alçat i planta.

ACTIVITATS 9. ● Dibuixa la planta i l’alçat d’una piràmide. 10. ● ● Identifica un objecte l’alçat del qual sigui: a) Un cercle. b) Un quadrat. c) Un triangle.

29

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 30

Vista lateral En alguns objectes determinats, a més de l’alçat i la planta, serà necessària una tercera projecció per descriure completament la peça. B

A

A la figura de l’esquerra, i donats els objectes A i B: 1. Dibuixa l’alçat i la planta dels objectes. 2. Com es diferenciarien l’un de l’altre en el sistema dièdric? Per diferenciar els objectes necessitem una tercera vista sobre un pla perpendicular als dos que ja coneixem. Així, el sistema dièdric que fem servir habitualment queda conformat per tres vistes, alçat, vista lateral i planta, que descriuen completament qualsevol objecte.

ASSAIG: com obtenir vistes ortogonals en un tríedre Pots crear fàcilment un tríedre de treball amb un foli. Així podràs practicar les vistes de qualsevol objecte. Segueix aquests passos: 1. Es construeix el tríedre i se situa l’objecte al davant. La vista més representativa és l’alçat, i ens situarem davant seu. 2. Prenent com a referència l’alçat, movem el punt de vista 90º a l’esquerra, de manera que veiem el lateral esquerre. Aquest és el perfil. 3. Novament, tenint com a referència l’alçat, movem el punt de vista 90º cap amunt i ens situem sobre la peça. Estem veient la planta. ALÇAT

PERFIL

PLANTA

Es dibuixen sobre el paper les projeccions de forma normalitzada, prenent com a referència l’alçat; a sota, la planta, i a la dreta, el perfil.

30

El tall de tres plans perpendiculars dos a dos dóna lloc a vuit tríedres.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 31

ACTIVITATS 11. ● Completa les vistes ortogonals que falten per representar la figura de la fotografia. a)

b)

c)

d)

e)

f)

12. ● ● Dibuixa les vistes ortogonals de les peces següents.

A

B

C

F D

E

31

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 32

3

Sistemes de representació. Vistes en perspectiva

La representació en perspectiva consisteix a simular el volum dels objectes (que tenen tres dimensions) sobre un paper (que en té solament dues). Quina de les dues fotografies et suggereix profunditat? Quina de les dues et fa més sensació de realisme?

La vista en perspectiva té un gran avantatge sobre les altres, ja que proporciona una sensació de profunditat i, per tant, de realisme als objectes representats.

La vista en perspectiva és una projecció en la qual la direcció d’observació de la peça (sensació de profunditat de l’objecte) s’ha de simular amb una direcció obliqua al paper del dibuix.

Posició dels eixos en la perspectiva cavallera Per obtenir l’angle de 135º utilitza els 90º del cartabó  45º de l’escaire.

Perspectiva cavallera La representació cavallera és una vista en perspectiva construïda sobre tres eixos coordenats. Dos dels eixos formen 90º, i el tercer, 135º amb els dos anteriors. z

z

135°

90° y y

135° x 90°

45°

32

x

Com podràs observar, la perspectiva cavallera coincideix amb l’alçat del sistema dièdric. Així doncs, per fer una perspectiva cavallera hem de situar les mides reals sobre els eixos Z i Y, dibuixant les corbes tal com són en l’alçat. S’aplica un coeficient de reducció de 2/3 sobre les mides en l’eix X perquè els objectes no semblin deformats. Les arestes paral·leles als eixos Z o Y es representen en la seva longitud real, mentre que les paral·leles a l’eix X s’han de reduir multiplicant-les per 2/3.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

15:59

Página 33

REPÀS ALS MÈTODES DE REPRESENTACIÓ Vistes ortogonals: sistema dièdric

Vistes en perspectiva: cavallera

Per fora: alçat - perfil - planta

Z

Y

X • Un díedre i un tríedre estableixen els plans de projecció.

• Es recolza en tres eixos: dos en angle recte (90º) i el tercer a 135º.

• Projeccions dièdriques: vistes projectades sobre el tríedre seguint els eixos coordenats.

• S’aplica un coeficient de reducció de 2/3 a les mides sobre l’eix X.

– Alçat, perfil i planta: defineixen completament l’objecte per fora.

Les vistes en perspectiva ens donen, a més d’una visió més propera a la realitat, una possibilitat d’entendre la relació entre les parts de l’objecte.

ACTIVITATS 13. ● Observa les vistes ortogonals i fes el dibuix en perspectiva cavallera de la peça que representen. a)

b)

c)

d)

e)

f)

14. ● ● Dibuixa un prisma de 3  6  9 cm en perspectiva cavallera.

33

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 34

4

Normalització i metrologia

En el dibuix tècnic hi ha altres normes que ens permeten dibuixar «sense faltes d’ortografia». El llenguatge gràfic és pràcticament universal i tots parlem el mateix idioma. Un pla dibuixat al nostre país s’entén sense cap dificultat en un lloc tan llunyà com pot ser el Japó. Per aconseguir-ho, cal complir unes senzilles normes que presentem tot seguit. La primera ja la coneixes. És la mida del paper que hem de fer servir. Normalment utilitzaràs el format A4 o A3. Les normes que hem utilitzat són les UNE (Una Norma Espanyola).

El dibuix normalitzat s’entén en tots els idiomes.

NORMES: UNE

Tipus de línies i gruixos Contínua gruixuda Contínua fina

➞ Arestes visibles (A) ➞ Línies de cota (B) Línies de rosca (C)

De traç i punta fina

➞ Eixos de revolució (D) Eixos de simetria (E)

E

Caixetí (quadre de retolació) Mida del paper A4, mida 297 x 210 mm

Acotament Sempre s’han d’acotar les dimensions totals de la peça representada: llargària, amplada i alçada. – Utilitzar la línia contínua fina. – Totes les puntes de fletxa han de ser de la mateixa mida (amb un angle de 15º). – El número de cota s’escriu sobre la línia de cota en horitzontal i a l’esquerra en vertical. – La línia de cota més propera a una aresta ha d’estar com a mínim a 8 mm. – Per acotar el diàmetre fem servir . – Per acotar el radi fem servir R. – No hem de duplicar cotes en vistes diferents.

B

A

C

D

Escala L’escala és el nombre de vegades que la mida del dibuix és més gran o més petita que l’objecte real. En aquest dibuix, l’objecte real té les mateixes dimensions que el dibuix original. L’escala és, per tant, 1:1.

34

C

1:1

BIELA

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 35

Metrologia

Et presentem el cm2

És la ciència que estudia com prendre mides. Es poden mesurar moltes coses, com ara el temps, la força, l’energia, etc. En aquesta secció ens centrarem a mesurar longituds i superfícies.

Quants mil·límetres quadrats (mm2) hi ha en un centímetre quadrat (cm2)?

El Sistema Internacional d’unitats (SI) utilitza el metre (m) com a magnitud fonamental de longitud. Com que és una entitat molt gran per fer els nostres dibuixos, fem servir els seus submúltiples: el decímetre, el centímetre i, sobretot, el mil·límetre. 1 m  10 dm  100 cm  1.000 mm

1 mm2 1 cm 10 mm

10 mm de base  10 mm d’altura   100 mm2  1 cm2 1 cm2  100 mm2

ACTIVITATS 15. ● ● Dibuixa les vistes amb les cotes normalitzades del teu telèfon mòbil. 16. ● ● En el dibuix d’aquest cotxe, cada mil·límetre correspon a 50 mm del vehicle real; és a dir, l’escala és 1:50. Ara, pren les mides i calcula: a) La llargària i l’amplada expressada en metres. És de joguina? b) Les dimensions del cotxe en cm i dm.

12,7 mm  1,27 cm

Porsche 356 A Speedster (1957).

35

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 36

5

Acotament

L’acotament ens permet conèixer les mides d’una peça, evitant els errors de mesura sobre el dibuix, i ens ajuda a construir l’objecte dibuixat amb total precisió. Per determinar les cotes d’un objecte, hem de tenir en compte la normalització que acabem d’estudiar.

Peça a acotar. S’han d’acotar sempre les dimensions totals: llargada, amplada i alçada.

Acotar és donar les dimensions reals de l’objecte sobre un dibuix a escala, encara que el dibuix estigui a una escala determinada. Cota. Expressa la mida real de la peça, encara que el dibuix estigui a escala.

Fletxa de la cota. Determina els límits de la línia de cota. Totes les puntes de fletxa han de ser de la mateixa mida (amb un angle de 15º).

Línia de cota. Normalment és paral·lela a la direcció de l’aresta que es vol acotar i té la mateixa llargària. Acaba en punta de fletxa. No ha d’estar més a prop de 8 mm de l’aresta.

Acotament d’altres magnituds: mètodes diversos per a cadascuna Línia auxiliar de cota. Estableix el límit de l’espai acotat.

• Angle Nom • Circumferència

• Arc

36

Tipus de línia

Descripció-significat

Contínua gruixuda

Línia que indica una aresta visible.

Contínua fina

Línia de cota o auxiliar de cota.

De traços semigruixuda

Línia que representa una aresta no visible en aquesta vista.

Punt i traç fi

Línia que representa l’eix d’una circumferència o un cilindre.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 37

Normes de l’acotament Bé

Repassa la normalització

Malament

Les línies de cota i les línies auxiliars han de ser notablement més fines que les que representen les arestes de l’objecte. La línia de cota: • Es col·loca paral·lela a l’aresta i suficientment separada. • Queda delimitada per les línies auxiliars i no pel contorn de la peça. • Les fletxes que la delimiten són fines, allargades i arriben fins a la línia auxiliar. Les línies auxiliars de cota: • Són perpendiculars a la línia de cota. • Sobresurten una mica de la línia de cota. • No tallen la línia de cota. 30

Les cotes: 10

20

30 mm 20

• Representen la mida real.

10

• S’indiquen amb mm però mai no es posa la unitat. • No varien si es modifica l’escala.

10

10

• Es col·loquen centrades i per sobre de la línia de cota (o a l’esquerra si la línia és vertical i llegit de baix a dalt). Mai a l’interior de l’objecte.

10 10

• Només s’usa el nombre de cotes necessàries per definir la mida de la peça.

45

45

• Els números són impersonals i de la mida apropiada.

EXEMPLE RESOLT 80

1. Dibuixa a escala 1:4 una calculadora i acota’n les dimensions segons les normes que acabem de repassar.

10

Ample: 80 mm

cota: 80

E 1:4

dibuix: 20 mm

Alt: 145 mm

cota: 145

E 1:4

dibuix: 36 mm

Gruix: 10 mm

cota: 10

E 1:4

dibuix: 2,5 mm

145

En primer lloc s’han de prendre les mides en mm, i per a això utilitzem el calibre. Les mides són:

Dibuixa la planta, l’alçat i el perfil acotant les dimensions de l’objecte. Recorda que has de posar la cota i no pas la mida del dibuix.

37

877446 _ 0020-0051.qxd

12/4/07

11:54

Página 38

6

Escala de dibuix

Observa els dos regles del marge i la relació de mida que hi ha entre el regle de mida real i el d’escala reduïda. Anomenem escala la relació de mida entre les dimensions del dibuix i la mida que té l’objecte real que representa.

Així doncs, l’escala serà el resultat de dividir la longitud del dibuix entre la longitud de l’objecte real que representa. 1 cm 2 cm Això vol dir també que l’objecte real és el doble de gran que el dibuix a escala. Per exemple, en aquest cas:

Dit d’una altra manera, 1 cm d’aquesta representació equival a 2 cm en el regle real. Així és com s’expressen les escales: A quines unitats de longitud equival en l’objecte real 1 unitat de dibuix.

1:2

Unitat del dibuix

L’ús de les escales Utilitzem escales per: La imatge de l’esquerra representa un regle de mida real.

• Representar objectes massa grans, de manera que reduint-los amb el dibuix càpiguen al paper. Les escales més utilitzades són: – Per a plànols d’edificis: 1:200, 1:100 i 1:50. – Per a mapes urbanístics (ciutats, barris): 1:25.000, 1:50.000.

REAL REDUÏDA 1 cm

1 cm

El regle de la dreta s’ha reduït a la meitat.

• Representar objectes massa petits, de manera que ampliant-los en el dibuix quedin definits. S’utilitzen sobretot en les peces industrials. Les escales més corrents són 2:1, 10:1, etc. EXEMPLE RESOLT 2. Tenim un mapa a escala 1:5.000. Quants quilòmetres hem de caminar entre dues localitats que al mapa estan separades per 20 cm en línia recta?

2 cm real

1 cm real

Que l’escala sigui d’1: 5.000 significa que 1 cm del mapa correspon a 5.000 cm en distància real. Passem els 5.000 cm a km:

L’escala d’aquest regle és d’1:2; 1 cm del regle reduït correspon a 2 cm reals

38

5.000 cm 

1m 100 cm



1 km 1.000 m



5.000 100.000

 0,05 km

Com que les localitats estan separades 20 cm al mapa: 20  0,05  1 km. Per tant, haurem de caminar 1 km.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 39

Com escollir l’escala de representació? En la majoria dels casos, l’única exigència serà que la representació càpiga dins el paper. Però també és possible que ens condicioni la definició dels detalls de l’objecte. Com més detalladament dibuixem l’objecte, més gran serà el dibuix, i a l’inrevés.

E 1:200 1 cm del dibuix equival a 200 cm en l’objecte real. En escollir aquesta escala, molts detalls de la representació es perden perquè és massa reduïda.

E 10:1 El dibuix del xip és 10 vegades més gran que l’objecte real. En aquest cas els detalls són molt importants, i per això augmentem l’escala. El dibuix del camp de futbol és 500 vegades més petit que un de real.

EXEMPLE RESOLT 3. A quina escala dibuixaràs un camp de futbol de 75 x 110 metres perquè et càpiga en un foli A4 (210 x 297 cm)? 100 cm El costat més gran del camp fa 110 metres  110 m   11.000 cm. 1m El costat més gran del full és de 29,7 cm, i encara n’hem de descomptar els marges: 2 cm esq.  1 cm dret  26,7 cm. La raó de semblança serà:

mida real mida paper



11.000 26,7

 411,9

Ara hem d’escollir un número exacte (sempre més gran); per exemple, 1:500.

ACTIVITATS 17. ● Dibuixa a escala 1:2 l’alçat dels objectes següents: • Un disc compacte. • Un esborrador de pissarra. • Un vas per als llapis. • Una barra de goma d’enganxar. 18. ● ● Calcula l’escala a la qual s’han de dibuixar els objectes de la dreta. Has de saber que les mides exactes d’un tetrabrick d’1 litre són: 19  9  6 cm

39

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 40

7

Esbós, croquis i plànol tècnic

Abans de definir-los farem l’assaig següent: ASSAIG: Identificar esbós i croquis Si volguessis explicar com és realment aquest objecte, quin dels dibuixos escolliries?

Esbós

Caricatura

Croquis

Tècnic

L’esbós és la primera aproximació a l’objecte estudiat, i es fa dibuixant-ne a mà alçada les línies més importants. Ha de proporcionar la informació imprescindible per reconèixer l’objecte.

MALAMENT

MALAMENT

• Fer servir llapis tous. • Prendre els marges del paper com a referència per traçar les línies horitzontals o verticals. • Dibuixar les línies en un sol traç.

40

El croquis és el pas següent, també dibuixat a mà alçada, tot i que ha de definir amb més detall els volums i la proporció de l’objecte. S’apropa més a la realitat i amb més precisió.

MALAMENT

Al primer dibuix, la proporció entre el vidre i el casquet metàl·lic no està gaire aconseguida, ja que el casquet és massa petit. El segon no té en consideració la forma de la bombeta.

Consells per fer un esbós

Abstracte

Abans de dibuixar, pensa en l’objecte que vols representar. El teu dibuix ha de parlar per si sol; no hi has d’afegir paraules. Si l’objecte ja existeix, com aconseguiràs que els altres el reconeguin? I si el vols crear tu mateix, com t’ho faràs perquè l’entenguin?

BÉ

També és molt important que el croquis aconsegueixi reflectir les proporcions de l’objecte, però sense que el teu dibuix sembli maldestre ni massa detallat.

Per fer un bon dibuix a mà alçada (esbós i croquis), el més important és la proporció entre les parts de l’objecte, que has d’observar atentament i entendre abans de començar. El procés de representació ha d’anar des d’allò més general fins al que és mes propi i particular de l’objecte. El plànol tècnic és l’objectiu final per representar l’objecte. Es dibuixa amb l’ajuda de tots els instruments de dibuix que has estudiat en aquesta unitat. El plànol tècnic defineix perfectament totes les mides i característiques de l’objecte, de manera que es pugui construir sense perdre cap detall.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 41

Esbós Un esbós és un dibuix fet a mà alçada. És a dir, no utilitzarem instruments de dibuix auxiliars per fer-lo. Només necessitem un llapis, paper i goma d’esborrar. En essència, un esbós és un primer esborrany de l’objecte que tenim ideat i que encara no hem definit totalment. Hi podem utilitzar les dues tècniques que ja hem vist, tant la perspectiva com les vistes ortogonals.

18

48

26

10

Esbòs

Croquis

74

Plànol tècnic

Croquis El croquis és el pas següent a l’esbós perquè ja hi definim els detalls i les mides del nostre objecte. Per tant, conté tota la informació necessària per fabricar-lo. Tot i que també es fa a mà alçada, ja hi hem de veure ben definides la forma i la mida. Hem de procurar dibuixar-lo, doncs, de forma proporcionada. En el croquis fem servir la representació amb vistes, encara que sempre hi podem incloure una perspectiva per entendre’ns una mica més. Quan dibuixem un croquis, hem d’utilitzar les normes de dibuix tècnic que hem estudiat.

Plànol tècnic L ’objectiu final de la representació d’objectes és obtenir el plànol tècnic Aquest dibuix es fa amb l’ajuda de tots els instruments de dibuix, evitant fer cap traç a mà alçada. Fins i tot, podem utilitzar moderns programes informàtics per obtenir un resultat més ràpid i precís. El plànol tècnic ha de permetre entendre perfectament la forma, dimensions i característiques de l’objecte dibuixat amb la finalitat de poder-lo construir fidelment. Un dels primers creadors que va descriure les seves idees de forma gràfica va ser el genial pintor, científic i enginyer Leonardo da Vinci, que va fer esbossos de les seves invencions. Gràcies a aquest fet, 500 anys més tard som capaços de reproduir-les i constatar que moltes funcionen.

41

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 42

És molt important proporcionar al fabricant un plànol tècnic amb les tres vistes de l’objecte: alçat, planta i perfil.

EXEMPLE RESOLT

4. L’objecte de la dreta (en tres dimensions) està representat de forma correcta i incorrecta. Observa els errors. MALAMENT

90

70

 30

No s’han de duplicar cotes.

Mida de la lletra excessiva.

30

Línia incorrecta. La línia d’eixos ha de ser de traç i punt.



70



30

BÉ

90

No s’han de duplicar cotes.

70

40

Sempre que es pugui s’ha d’acotar el diàmetre.

Les línies de cotes s’han de separar 8 mm de l’aresta.

Les línies no s’han de creuar. Acota primer la de menys longitud.

ACTIVITATS 19. ● Ajuda’t del regle i d’una cinta mètrica per prendre les mides i elabora un croquis dels objectes següents. Desprès passa’ls a un plànol tècnic. a) Un regle. c) Una maquineta de fer punta. e) Un compàs. b) La taula de l’aula. d) Una goma d’esborrar. f) Un estilògraf.

42

El traç de l’objecte ha de ser més gruixut que les línies de cotes.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 43

Resum DIBUIX

sistemes de representació

instruments

de dibuix

escala

normalització i acotament

auxiliars

paper

regles

llapis

escaire i cartabó

portamines

compàs

gomes

transportador d’angles

vistes ortogonals

perspectiva cavallera

esbós croquis

alçat, perfil i planta

plàno tècnic

estilògraf

Vocabulari de la unitat • Acotament: conjunt de normes i símbols que utilitzem per indicar les dimensions i formes d’un objecte en un dibuix tècnic. • Alçat: vista ortogonal corresponent a la vista frontal d’un objecte; la que millor el representa. • Cartabó: instrument auxiliar de dibuix, en forma de triangle rectangle escalè, utilitzat juntament amb l’escaire per traçar línies paral·leles i perpendiculars. • Compàs: instrument auxiliar de dibuix utilitzat per traçar circumferències i arcs de circumferència o per transportar mides. • Croquis: dibuix d’un objecte fet a mà alçada, amb detalls i dimensions de la peça. • Díedre: espai comprès entre dos plans que es tallen perpendicularment. • Esbós: dibuix fet a mà alçada que representa un primer esborrany de l’objecte. • Escaire: instrument auxiliar de dibuix, en forma de triangle rectangle isòsceles, utilitzat juntament amb el cartabó per traçar línies paral·leles i perpendiculars. • Escala: és la relació que hi ha entre la dimensió del dibuix i la mida de l’objecte real que representa.

• Gramatge: magnitud que indica la massa de paper per unitat de superfície. • Metrologia: ciència que estudia com prendre mides. • Normalització: conjunt de regles que s’han de seguir quan fem dibuixos tècnics. • Perfil: vista ortogonal d’un objecte, obtinguda en situarnos a la dreta del punt de vista utilitzat per dibuixar les vistes. • Perspectiva cavallera: representació d’un objecte tridimensional en un pla sobre tres eixos coordenats, dos dels quals formen un angle de 90º, i el tercer, de 135º amb els dos anteriors. • Plànol tècnic: dibuix amb una escala definida fet amb instruments o ordinador que reprodueix fidelment totes les característiques de l’objecte representat. • Planta: vista ortogonal d’un objecte obtinguda en observar-la des de dalt. • Transportador d’angles: instrument auxiliar de dibuix que permet mesurar angles. • Tríedre: regió de l’espai limitada per tres plans que es tallen perpendicularment entre ells. • Vista ortogonal: dibuix obtingut en projectar perpendicularment un objecte tridimensional sobre un pla.

43

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 44

Activitats Aplicació de continguts 20. ● Utilitzant l’escaire i el cartabó, fes una quadrícula com la de la figura. Pren com a mida de cada costat del quadrat 1 cm.

23. ● Calcula les dimensions del teu llibre de tecnologia i expressa-les en metres, centímetres i mil·límetres. Mesura també les dimensions del teu escaire i del cartabó.

24. ● ● Dibuixa amb el regle els segments següents: a) Un quadrat de 3,5 dm de costat. b) Un triangle isòsceles de 6 cm de costat. c) Un cercle de 9,5 mm de radi.

Aplicacions pràctiques 25. ● ● ● Fes els dibuixos següents a la llibreta, amb molta precisió: a)

b)

450

Pots comprovar el grau de precisió amb el qual has dibuixat els quadrats traçant-ne la diagonal. Passa per tots els punts?

c)

d)

21. ● Practica amb el teu company de taula i intenta esbrinar en pocs segons l’objecte que ell vol representar mitjançant un esbós molt senzill.

22. ● Determina de quina classe de representació gràfica parlen les imatges següents. a)

b) e)

c)

26. ● ● Fes un esbós de: a) Un telèfon mòbil imaginat per tu. b) Un automòbil del futur.

44

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 45

27. ● ● Dibuixa un croquis de la cadira de l’aula taller.

31. ● ● ● Fes aquest delineat a escala:

28. ● ● ● Dibuixa a mà les vistes de la figura següent:

32. ● ● ● Mitjançant l’escaire i el cartabò, aconsegueix 29. ● ● ● Dibuixa els delineats següents i pensa si es poden construir o no:

un angle de 15º i un altre de 105º. Comprova el resultat amb el transportador d’angles.

33. ● ● ● Comprova que l’àrea d’un A0 és un metre quadrat (m2) i calcula l’àrea d’un A4.

34. ● ● ● Quants A4 entren en un A0? 35. ● ● ● Per conèixer el teu grau de precisió, dibuixa un quadrat amb les seves diagonals i un cercle inscrit i un altre de circumscrit punxant al punt de tall de les diagonals.

a

36. ● ● ● A partir de dos parells de quadrats girats 45º l’un respecte a l’altre, fes aquest dibuix:

b

c

30. ● ● Tens dues de les vistes en dièdric i la seva vista en perspectiva. Ara completa la vista que falta i acotala seguint la normativa.

37. ● ● ● Observa aquestes dues fotografies i dibuixa la plantilla d’un dels elements del molinet.

45

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 46

38. ● ● ● Dissenya un logotip per a una marca de sabati-

44. ● Fes l’esbós i el croquis de:

lles. Hi has d’incloure:

• L’estoig.

a) L’esbós fet a mà. b) El croquis amb cotes. c) El plànol tècnic normalitzat (normes UNE).

• Una grapadora.

39. ● ● ● Observa aquestes dues figures, mesura’n els costats i respon la pregunta: quina creus que és un cub?

• El llum de la teva habitació. • Una calculadora. • El ratolí de l’ordinador. • La motxilla. • Una ampolla de refresc. • Els auriculars. Recorda les normes més importants del dibuix, com ara la proporció i l’expressivitat. Posa a prova els teus dibuixos ensenyant-los als teus companys. Els entenen?

40. ● ● ● Si volem fer una roda amb la tapa d’un pot, on haurà de tenir l’eix? Calcula-ho.

45. ● Dibuixa tots els angles de 210º, 225º i 270º utilitzant la combinació de l’escaire i el cartabó.

41. ● ● ● Dibuixa el plànol de la teva habitació vist per sobre (planta). 1 m real = 5 cm al plànol.

42. ● ● ● Des d’on hem de mirar aquests objectes per poder representar-los mitjançant una circumferència?

Pensa com sumaries els angles de l’escaire i el cartabó per obtenir-ne un de 360º, i després dibuixa’l.

46. ● Tens l’objecte i les seves projeccions. Creus que estan ben representats en el sistema dièdric? Si no ho estan, indica l’errada.

a)

d)

b)

e)

c)

f)

47. ● Aquí tens un altre objecte amb les seves projeccions. Marca sobre les vistes els elements ombrejats en color vermell en la perspectiva. Escull un color per a cadascun dels elements i ombreja les seves projeccions amb el seu color.

43. ● ● ● Dibuixa el perfil, la planta i l’alçat del teu llapis.

46

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 47

48. ● ● Dibuixa les projeccions de l’objecte de la figura.

51. ● Observa el dibuix del pont i posa el nom de cada tipus de línia. Després, comenta breument la funció que té cada línia..

49. ● ● A partir de les vistes representades en sistema dièdric, reconstrueix l’objecte i dibuixa’l en perspectiva cavallera. Et pot ajudar molt recordar el procés que hem vist en aquesta unitat.

52. ● ● ● Representa l’alçat i la planta d’una llauna de beguda. Segueix els passos següents: • Tria bé l’instrument de mesura segons la dimensió de l’element. • Escull l’escala adequada perquè s’ajusti als marges del paper DIN A4. • Representa només els elements importants de l’objecte. • Acota’l correctament.

53. ● ● Observa el dibuix acotat i troba-hi els errors d’a50. ● ● Et proposem que enganxis a la finestra amb cinta adhesiva un full DIN A4 d’acetat i repassis a sobre amb retolador les línies més importants que hi figuren, destacant-ne els focus. Fixa’t sobretot en el carrer, la vorera i els edificis. No dibuixis les formes corbes.

cotament seguint les normes que ja hem vist en aquesta unitat. Ara dibuixa’l en un full en blanc i acota’l correctament.

47

877446 _ 0020-0051.qxd

12/4/07

11:55

Página 48

PROJECTE DE LA UNITAT: Ombres xineses No has jugat mai a fer ombres a la paret amb les mans? Ara et proposem construir el teu «teatre d’ombres xineses» perquè puguis visualitzar la planta, el perfil i l’alçat de qualsevol objecte que vulguis posar dins la capsa.

1

El que necessites • • • • • •

2

Llistó quadrat de 10  10 mm. Paper vegetal. Contraplacat de 3 mm. Goma d’enganxar termofusible o cola. Llanterna. Objectes variats per ficar a la capsa.

Les peces. Del llistó de 10  10 mm, talla’n vuit trossos de 20 cm de llarg i quatre de 18 cm (per unir-los i construir un cub).

3

Marca sobre el contraplacat dotze quadrats amb la seva diagonal. Talla els 24 escaires resultants. (Si no tens contraplacat pots fer servir cartró dur o cartró-ploma.)

Unió de les peces. Uneix tres trossos del llistó (dos de 20 cm i un de 18 cm) i reforça la unió grapant els escaires. Fes-ne tres més com aquest i unint-los entre si obtindràs un cub.

4

Muntatge i encolat. Talla tres quadrats de 20  20 cm de paper vegetal i enganxa’ls en tres de les cares del cub que has construït.

Deixa assecar la cola.

48

Neteja el pinzell amb aigua després d’utilitzar-lo.

877446 _ 0020-0051.qxd

5

12/4/07

11:55

Página 49

La prova. Busca un lloc fosc, posa un objecte dins la capsa i il·lumina’l amb la llanterna.

6

El resultat. Il·lumina l’objecte per qualsevol de les cares que té paper vegetal i n’observaràs el perfil, l’alçat i la planta. Potser tindràs problemes per veure bé la planta. Troba-hi alguna solució.

Un consell «No et refiïs ni de la teva ombra». El refrany té sentit. Tingues en compte que l’ombra solament ens defineix la silueta de l’objecte. Per tant, les vistes obtingudes no mostren tota la informació.

Preguntes Amb una sola vista no podem endevinar com és l’objecte. Per exemple, la fotografia de la dreta podria semblar la silueta d’un gelat, una punta de llança... o la llàntia d’Aladí! • Quina de les tres vistes (planta, perfil o alçat) correspon a l’ombra de la llàntia? • Dibuixa a la llibreta les altres dues vistes que falten.

49

RACÓ DE LA LECTURA

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 50

TEXT A

TEXT B

Art geomètric

Móns impossibles

No solament a les aules o departaments de dibuix tenen importància els traçats geomètrics i el dibuix tècnic. Hi ha altres àmbits en els quals tots en podem gaudir: la pintura, l’arquitectura o l’escultura en són només alguns exemples. A l’Alhambra de Granada, per exemple, els motius geomètrics es repeteixen una i altra vegada sobre parets i sostres, que produeixen un efecte meravellós en l’observador. La repetició de polígons i l’aplicació del color resolen el problema de la decoració en aquest edifici, ja que segons la tradició musulmana no s’hi poden representar persones o animals. Escher es va inspirar en diversos motius geomètrics de l’Alhambra per fer alguns dels seus gravats. Cascada. M. C. Escher, Kesgre Art Museum, Universitat de Michigan (EUA). Aquesta litografia utilitza la perspectiva isomètrica per aconseguir un efecte sorprenent. L’aigua sembla estar en moviment continu sense necessitat d’un pendent que l’ajudi.

L’ obra d’Escher és espectacular i original. És plena de formes geomètriques que es converteixen les unes en les altres, en una harmonia que cap altre autor no ha aconseguit.

uc «Si no ho p dibuixar, és que c» no ho enten sic. STEIN, fí

ALBERT EIN

Tessel.lat a l’Alhambra (Granada).

50

En altres casos, Escher va dibuixar objectes o perspectives impossibles, utilitzant amb absoluta precisió els seus coneixements de dibuix. Un exemple d’això és el gravat de sobre.

877446 _ 0020-0051.qxd

3/4/07

16:00

Página 51

Fòssil d’ammonits

TEXT C

Espirals naturals... Les persones han après a dibuixar a partir dels models que han trobat a la natura. Una forma capriciosa, però que també es troba amb certa freqüència a la natura, és l’espiral. Moltes closques d’animals tenen aquesta forma, i també es corben en espiral les banyes d’alguns ruminants. Les espirals també s’observen als huracans o quan l’aigua desguassa.

... i artificials Tot i que és una forma complexa, el disseny basat en espirals també ha estat molt important en alguns casos. Els discos de vinil, per exemple, tenen un solc que segueix una espiral des del centre fins a la vora del disc. Les espirals també s’han fet servir en l’àmbit de l’arquitectura com un recurs en espais limitats. Així, una escala en espiral facilita l’accés d’una planta a l’altra; o la rampa d’un aparcament, que permet als vehicles descendir i ascendir sense recórrer un pendent excessiu. WWW • L’ALHAMBRA DE GRANADA

ACTIVITATS

A

http://www.alhambradegranada.org És el web oficial de l’Alhambra, amb informació sobre la història del palau, com visitar-lo, galeria d’imatges, etc. També inclou informació sobre la ciutat de Granada.

2. Què significa tessel·lat?

B

3. Intenta reproduir el gravat de la cascada d’Escher, però amb la perspectiva real. Compara’ls.

C

4. Espiral i hèlix són el mateix? Comenta quina diferència hi ha i, si ho fas oralment, no utilitzis les mans per explicar-ho.

• ESCHER I LES TESSEL·LES http://www.mcescher.com Aquesta pàgina en anglès i neerlandès és força interessant. Inclou imatges de les obres de Maurits C. Escher. Un goig per a la vista. http://centros5.pntic.mec.es/sierrami/dematesna/demates12/ dematesna0001/opciones/Teselaciones.htm Aquí trobaràs idees interessants relacionades amb els tessel·lats.

1. Per què a la decoració de l’Alhambra només s’utilitzen motius geomètrics i color?

5. Observa el teu voltant i troba alguns exemples d’espirals. 6. Com és l’espiral d’un disc de vinil? Què passa si el disc es ratlla?

51

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

3 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Coneixeràs les propietats dels materials. • Estudiaràs les propietats i aplicacions de la fusta i els seus derivats. • Aprendràs a aplicar els procediments del treball amb fusta. • Valoraràs l’impacte ambiental produït per l’obtenció, la transformació i l’ús de la fusta i els seus derivats.

L’any 2003 es va batre el rècord del món de salt amb perxa, que va quedar en 6,14 m. La perxa era de fibra de vidre. Al llarg de la història, les perxes s’han fet de freixe, bambú, alumini… Quines característiques aporta la fibra de vidre a la fabricació de les perxes?

52

Página 52

Materials i fusta

877446 _ 0052-0079.qxd

12/4/07

11:57

Página 53

Per començar, observa i respon L’ edat de pedra, l’edat del bronze, l’edat del ferro, l’edat del silici… En la història de la tecnologia, la disponibilitat dels diversos materials ha determinat l’avenç tecnològic.

1

ACTIVITAT: com utilitzar els materials

1. Objectes impossibles. És possible un pneumàtic de paper? I un llibre de granit o un pont de plàstic? I un ordinador de porcellana o una bombeta de fusta? I un martell de vidre? Sembla obvi que aquests objectes no es fabriquen amb aquests materials. Per què? A

B

C

D

2. Des de la mateixa alçada, deixem caure una plomada sobre diversos materials. En colpejar cada material, observem que: A

El vidre es trenca.

B

La fusta resisteix l’impacte.

C

L’acer també aguanta el cop.

D

El plàstic es deforma.

Indica’ns quina propietat estem assajant quan fem aquesta experiència.

53

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 54

1

Classificació dels materials

Els objectes que ens envolten s’han fabricat utilitzant una gran diversitat de materials que podem classificar de diferents maneres com, per exemple, pel seu origen. No obstant això, el criteri més adient per classificarlos és segons les seves propietats. Les aplicacions possibles dels materials depenen de les seves característiques.

Classificació dels materials segons l’origen

Culleres fabricades amb diferents materials.

• Materials naturals: són els que es troben a la natura, com ara el cotó, la fusta i el coure. • Materials sintètics: són els creats per l’ésser humà a partir de materials naturals com, per exemple, el formigó, el vidre, el paper i el cartró, i els plàstics.

Classificació dels materials segons les propietats Tenint en compte les seves propietats, els materials més usuals els podem dividir en aquests grans grups: fustes, metalls, plàstics, ceràmiques, vidres, materials petris i materials tèxtils. Material

54

Aplicacions

Propietats

Exemples

Obtenció

Fusta

• Mobles. • Estructures. • Embarcacions.

• No transporta la calor ni l’electricitat. • És fàcil de treballar.

• Pi. • Roure. • Faig.

A partir dels arbres.

Metall

• • • •

• Bon conductor de la calor i l’electricitat. • Dúctil i mal·leable.

• • • •

A partir de determinats minerals.

Plàstic

• Bolígrafs. • Carcasses d’electrodomèstics. • Envasos.

• Lleuger. • Mal conductor de la calor i l’electricitat.

• PVC. • PET. • Porexpan (suro blanc). • Metacrilat.

Per mitjà de processos químics, a partir del petroli.

Petris

• Taulell de cuina. • Façanes i terra dels edificis.

• Pesats i resistents. • Difícils de treballar. • Bons aïllants de la calor i l’electricitat.

• Marbre. • Granit.

A les pedreres de roques.

Ceràmica i vidre

• • • •

• Dur. • Fràgil. • Transparent (només el vidre).

• Pisa. • Porcellana. • Vidre.

Ceràmica: a partir d’argiles i sorres per emmotllament i cocció. Vidre: barrejant i tractant sorra, pedra calcària i sosa.

Tèxtils

• Roba. • Tendals.

• Flexibles i resistents. • Fàcils de treballar.

• Cotó. • Llana. • Niló.

Es filen i teixeixen fibres d’origen vegetal, animal o sintètic.

Clips. Ganivetes. Coberts. Estructures.

Vaixelles. Maons i teules. Finestres i portes. Vidres.

Acer. Coure. Estany. Alumini.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 55

Altres materials En alguns casos necessitem combinar les propietats de diversos tipus de materials en un de sol, i per això es fan servir materials compostos. Un exemple de material compost és el tetrabrick, que està format per capes de material plàstic, cartró i alumini. El plàstic fa que sigui impermeable, el cartró aporta resistència i aïllament i l’alumini conserva els aliments perquè no deixa passar la llum.

L’aglomerat i el contraplacat són materials compostos que farem servir al taller. Es fabriquen amb cola, a partir de làmines (contraplacat) o d’encenalls i restes de fusta (aglomerat).

La goma d’enganxar termofusible és molt útil al taller de tecnologia. Es tracta d’un material adhesiu que s’aplica escalfant-lo amb una eina anomenada pistola.

També hi ha fibres d’origen mineral, com ara la fibra de vidre, que aporta resistència a alguns plàstics i dóna lloc a materials molt resistents i lleugers que es fan servir per fabricar raquetes i bicicletes.

La fibra òptica és el material de les telecomunicacions del segle XXI, perquè pot transmetre molta més informació i més ràpidament que el cable de coure. És un fil del gruix d’un cabell format per dos vidres diferents d’una gran puresa. L’un conté l’altre.

Aliatges Normalment, els materials metàl·lics no es fan servir en estat pur, sinó que formen part d’aliatges. Un aliatge el constitueixen dos o més elements, un dels quals, com a mínim, és metàl·lic. Un exemple: • L’acer, compost de ferro i carboni. • El bronze, barreja de coure i estany. • El llautó, una mescla de coure i zinc. ACTIVITATS 1. ● a) b) c)

Indica a quin grup de materials pertanyen i si són naturals o sintètics: Estany. d) Roure. g) Lli. Caoba. e) Seda. h) Marbre. Alumini. f) Acer. i) Llana.

2. ● Enumera cinc objectes fabricats, completament o en part, amb cada tipus de material; és a dir, cinc objectes de fusta, cinc de plàstic, cinc de metall, cinc de vidre, etc. 3. ● ● Quan siguis a casa, observa quin material predomina a cada estança: els dormitoris, la cuina, la cambra de bany, etc. Per què creus que s’ha fet així?

55

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 56

2 Quants anys tens, tronc? Cada any que passa, el tronc dels arbres augmenta de mida. A la primavera es produeix un gran creixement de la capa exterior del tronc, i quan s’apropa la tardor el creixement és més petit. Amb l’arribada del nou any el procés torna a començar. Les capes interiors es van endurint a mesura que les dimensions de l’arbre creixen. Quan tallem un arbre, i si ens fixem en la seva secció, veurem capes de cercles concèntrics que corresponen als creixements de cada primavera i cada tardor; les capes de la primavera són més clares i les de la tardor més fosques. Si comptem les capes que té un tronc podrem saber la seva edat.

La fusta

Introducció històrica La fusta és un material emprat per l’ésser humà des de sempre. Amb la descoberta del foc, la fusta es va convertir en combustible. Més endavant, es va fer servir per elaborar estris diversos i armes. Les primeres cases es van construir amb branques i pedres, però ben aviat, a causa de la seva resistència, la fusta es va emprar per fer bigues i pilars. Aquests últims cent anys, la fusta també s’ha utilitzat per fabricar pasta de paper (fins aleshores es feia amb lli i cotó). Actualment encara fem servir la fusta com a combustible, i també per elaborar eines, fer paper i en la construcció.

Descripció del tronc Quan tallem un arbre, hi podem veure les parts següents:

Medul·la. És la part central de l’arbre.

Escorça. És el recobriment extern que envolta el tronc.

Duramen, o la fusta pròpiament dita.

Albeca o fusta jove. És la fusta en període d’elaboració; és la part viva de l’arbre i està plena de saba. Té un color més clar i és més tova que el duramen.

Radis medul·lars. Des del cor del tronc surten uns radis que s’encarreguen de portar la saba fins a la perifèria.

La saba és un líquid que transporta aigua i nutrients des de les arrels fins a les fulles dels arbres. Quan s’ha talat l’arbre, convé eliminar la saba perquè la fusta no es vegi afectada per l’acció dels fongs (putrefacció) ni envaïda pels insectes (corc).

56

Quan el van talar, aquest arbre tenia cinquanta anys.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 57

Obtenció de la fusta Avui dia, la fusta s’obté d’arbres en ple desenvolupament (ni gaire joves ni gaire vells). Es talen a l’hivern, quan la circulació de la saba és mes baixa. Les fases per obtenir la fusta són les següents: 1. Tala dels arbres. Es fa a mà, amb destrals i serres, o bé amb serres mecàniques. Un cop talat l’arbre s’eliminen l’escorça i les branques. Els troncs es transporten a la serradora per carretera, ferrocarril o vies d’aigua. (Normalment, la fusta és menys densa que l’aigua i flota; per aquest motiu s’aprofita el corrent de l’aigua per transportar els troncs.) 2. Manufactura de la fusta. En aquesta fase es treu l’escorça del tronc (si en té) i després es talla el tronc longitudinalment amb serres verticals de vaivé o serres circulars. D’aquest procés se n’obtenen taulers, taulons, xapes, fulloles i llistons.

3. Assecatge. S’apilen les fustes de manera que quedin separades de terra i entre elles perquè hi circuli l’aire. Es pot accelerar el procés amb aire calent.

4. Distribució cap a les ebenisteries, fusteries i fàbriques. La indústria de la fusta elabora l’objecte final amb els taulons naturals. Les branques i l’escorça serveixen per fabricar fustes i taulons artificials. L’escorça també es pot fer servir en la jardineria o com a combustible.

ACTIVITATS 4. ● ● Dibuixa el tall transversal d’un arbre i indica les parts que s’hi poden apreciar. 5. ● ● Quins mitjans de transport es poden fer servir per transportar la fusta fins a les fàbriques que la treballen? 6. ● Fes un esquema amb les fases a què se sotmet la fusta des que es tala un arbre fins que arriba a l’ebenisteria. 7. ● ● ● Com es mostraria als anells d’un tronc una època de creixement lent de l’arbre?

57

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 58

3

Propietats de la fusta

La fusta no té unes propietats fixes. Fins i tot, els trossos d’un mateix arbre són diferents. Tot i amb això, estudiarem algunes propietats generals de la fusta; és a dir, les que influeixen en les seves aplicacions.

Densitat La densitat és la relació entre la massa i el volum dels cossos. En general, totes les fustes solen tenir una densitat inferior a l’aigua, i és per aquest motiu que suren.

ASSAIG: densitat de diferents fustes A la fotografia pots veure blocs del mateix volum fets amb fustes diferents: faig, roure, pi i balsa. Quin s’enfonsarà menys? densitat =

Fusta

massa

Densitat (kg/m3)

Faig

680

Roure

820

Pi

230

Balsa

120

volum

La unitat de massa que reconeix el Sistema Internacional és el kg/m3, però és més pràctic el g/cm3.

Duresa La duresa és l’oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur. La duresa d’una fusta se sol relacionar amb la seva estructura i amb la quantitat d’aigua que conté.

ASSAIG: grau de duresa de diferents tipus de fusta

Faig

Roure

Pi

Balsa

Quan es deixa caure la plomada sobre les diferents fustes apareixen marques de mides diferents. Quina fusta és la més dura?

58

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 59

Resistència a esforços Quan s’escull una fusta per a una aplicació determinada, la propietat més important que cal considerar és la seva capacitat per resistir esforços.

La resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en què es fa l’esforç. ASSAIG: resistència a esforços de la fusta

Noguera

La fusta aguanta molt bé els esforços de tracció que segueixen la direcció paral·lela a les fibres.

En canvi, la resistència a la tracció en sentit perpendicular a les fibres és molt dèbil.

Com en el cas de la tracció, normalment les fustes suporten bé els esforços de compressió, sempre que segueixin la direcció paral·lela a les fibres.

Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió. ASSAIG: resistència a la flexió de fustes de diferents tipus Bambú Faig Pi

La fusta més resistent a la flexió és la que suporta més pes sense trencar-se.

Durabilitat Hi ha fustes molt duradores i ben resistents als paràsits i els fongs, i d’altres que no ho són tant. Entre les més duradores hi ha la noguera, la teca i la caoba, i entre les que ho són menys hi ha el pi i l’eucaliptus.

Conductivitat tèrmica i elèctrica Com que la fusta és mala conductora de la calor i del corrent elèctric, és un material idoni per a l’aïllament tèrmic. Els terres de fusta, com la tarima flotant o el parquet, són més càlids a l’hivern que els terres de materials ceràmics.

Lluentor i color Algunes fustes, com ara el castanyer i l’acàcia, presenten, un cop polides, una superfície brillant que les fa molt apreciades. N’hi ha d’altres que tenen una coloració especial que les fa diferents de la resta. És el cas de les fustes tropicals: caoba, banús, pal de rosa…

59

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 60

4

Classificació de les fustes

Segons les propietats que acabem d’estudiar, hi ha molts tipus de classificacions possibles. La més comuna les divideix en: • Fustes toves. En general, es tracta d’arbres resinosos de fulla perenne (coníferes), de color blanquinós i fàcils de treballar, com ara el pi o l’avet. • Fustes dures. Corresponen als arbres de fulla caduca: el freixe, la noguera, el roure, el faig i el banús.

Caoba americana

– De color rosa clar, tot i que s’enfosqueix amb el temps. Generalment compacta, de Amèrica Central gra fi, quasi sense porus i i del Sud amb vetes llargues. És fàcil de serrar, polir i envernissar.

– Mobles de luxe. Embarcacions, talles i fulloles.

Pollancre Europa

– Fusta molt comuna. És lleugera i d’un color vermellós groguenc.

Faig Europa i nord d’Àsia

Pi silvestre Europa i nord d’Àsia

– Fusta tova i resinosa, de color clar i amb vetes vermelloses.

– Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.

Balsa Amèrica del Sud

Fusta tova Fusta dura

60

– Embalatges, pasta de paper i fusteria barata.

– Fusta de color marró blanquinós que passa a rosat; es comporta bé davant la compressió.

– La més tova i lleugera de les fustes tropicals. És d’un to rosaci o gris pàl·lid i es treballa molt bé.

– Aïllament, reforços de flotació, maquetes i embalatges.

– Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.

es, isteria alls onstrucció.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 61

Tell

– Fusta tova, lleugera i flexible que es treballa molt bé. Té poca resistència mecànica.

Europa

Avet roig Europa

– Fusta gairebé blanca amb vetes de color blanc pàl·lid.

– Taules harmòniques per a pianos i caixes de ressonància de violins.

Roure europeu

– Fusta de color marró clar, densa i duradora, bastant difícil de treballar.

Europa

Noguera Europa, Àsia i Àfrica

– Fusta de color terrós amb vetes quasi negres. Es treballa molt bé i permet un acabat excel·lent.

Europa i nord d’Àsia

Índia, Sri Lanka i Àfrica tropical

– Fusta tropical molt densa, d’un to entre marró fosc i negre. S’envernissa amb dificultat.

– Mobles, ebenisteria, parquets, talles i construcció d’embarcacions.

– Mobles, ebenisteria de luxe, articles tornejats i fulloles.

Freixe

Banús

– Esclops, talles, llapis i bastons.

– Instruments musicals, mobles de luxe i petits objectes tornejats com ara els mànecs dels coberts.

Teca Sud i sud-est asiàtic, Àfrica i Carib.

– Fusta dura d’un color blanc lleugerament rosat. Té una gran elasticitat i tenacitat.

– Fusta de color castany daurat, textura regular i aspecte oliós. Gran durabilitat i resistència a la humitat i la calor. No es deforma ni s’esquerda.

– Mobles corbs, mànecs d’eines, equips esportius, ebenisteria i contraplacats.

– Ebenisteria d’interior i d’exterior, embarcacions i mobles d’exterior.

ACTIVITATS 8. ● Completa la taula següent: Fusta

Aplicacions

Propietats Color marró blanquinós que passa a rosat. Suporta bé la compressió.

Embalatges, pasta de paper i fusteria barata. Noguera Parquets o empostissats. Avet roig

Violins. Fusta tropical molt lleugera i tova. Es treballa molt bé.

Balsa

Mobles de terrassa.

Color castany daurat, textura irregular i aspecte oliós. Gran durabilitat i resistència a la humitat i la calor. No es deforma ni s’esquerda.

61

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 62

5 Els taulers comercials Els taulers es venen normalment en formats d’1,22 ⫻ 2,44 m. N’hi ha de dos tipus: amb una capa externa de fusta noble, si es vol un aspecte més estètic; o bé de plàstic, si es prioritza la seva resistència a l’aigua.

Derivats de la fusta

De la fusta natural s’obtenen altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartró.

Els taulers artificials En general, els mobles que t’envolten i que fas servir no són de fusta natural. L’interior dels mobles es fa de fustes artificials, i només es fa servir la fusta natural, en forma de làmines, per al recobriment extern. Els taulers artificials presenten les característiques següents: 1. Són més econòmics que la fusta natural. S’aprofita el 100% dels arbres. 2. Són més plans i llisos. 3. Poden tenir mides molt més grans. 4. No es deformen, ni podreixen, ni es corquen.

Fonamentalment, poden ser de tres tipus: • Contraplacat. Es fabrica enganxant entre si capes fines de fusta, col·locades de manera que les fibres de la capa inferior quedin perpendiculars a les de la capa superior. Així s’aconsegueix una resistència uniforme del material. El nombre de capes és sempre senar, per tal que les vetes siguin paral·leles. El material que es fa servir per enganxar-les és la cola. Contraplacat.

Si tallem el tronc de manera rotativa, aconseguirem una capa de superfície més gran.

Aglomerat.

DM (densitat mitjana).

62

• Aglomerat. S’obté a partir d’encenalls i trossos de fusta tractats a pressió i després encolats. El producte resultant es premsa formant planxes i es deixa assecar. L’acabat final pot ser sense cobrir, plastificat o bé xapat amb fusta natural. • Premsat o de fibra. Es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatura, i s’uneix amb resina sintètica. El producte ofereix una textura fina i uniforme de cantells perfectes. Comercialment es coneix com tauler DM. És molt dur, fàcil de treballar i de pintar. Si en la unió i compactació es fa servir la resina de les fibres de la fusta en lloc de resina sintètica, el producte s’anomena tàblex.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 63

El paper

La cel·lulosa

El paper és una capa fina de fibres vegetals entrellaçades entre si formant un llenç que té les propietats de ser resistent, perdurable en el temps, higroscòpic (absorbeix bé l’aigua), lleuger i aïllant de la calor i del corrent elèctric. El seu procés de fabricació és el següent:

La cel·lulosa és el constituent principal de la paret cel·lular de les plantes. S’obté en grans quantitats de la fusta, i especialment de l’arbre de l’eucaliptus.

2. S’obté la pasta de paper. 1. En primer lloc, cal pelar el tronc i separar la cel·lulosa dels altres components de la fusta. Amb aquesta finalitat es tritura la fusta i es barreja amb una gran quantitat d’aigua. 5. A continuació, la pasta passa per uns rodets calents que ajuden a assecar-la. 6. Finalment, s’enrotlla formant bobines de paper.

4. Aquesta pasta blanca es reparteix d’una manera homogènia sobre una reixeta metàl·lica que permet que l’aigua s’escorri.

3. S’hi afegeixen reactius químics per blanquejar-la.

El cartró Un altre derivat de la fusta és el cartró, que s’obté a partir de làmines gruixudes de pasta de paper o bé per l’encolat de capes. El cartró ondulat és el més comú. El formen una capa interior de paper en forma d’ondes reforçada per dues capes exteriors llises que s’adhereixen amb cola. La disposició d’aquestes làmines dóna una gran lleugeresa i resistència al cartró. Una de les aplicacions més importants d’aquest material és l’envasament o embalatge de productes. A més, és net, admet diversos acabats i es pot reciclar.

El cartró ondulat té la capa interior ondulada perquè sigui més resistent i lleuger.

ACTIVITATS 9. ● Com definiries el paper? Quines propietats té? 10. ● ● Com es fabrica el cartró? 11. ● ● Per què el cartró és resistent i lleuger?

63

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 64

6

Treball amb fusta

La fusta i els seus derivats serveixen per construir una infinitat d’objectes. En el procés de fabricació es fan diversos treballs i s’utilitzen eines bàsiques que permeten aconseguir els resultats esperats. Les operacions més corrents que intervenen en la fabricació d’un objecte són: mesurar i marcar, subjectar, tallar, desbastar, perforar, unir i acabar.

Mesurar i marcar Material malbaratat.

El primer pas per fer una bona feina és prendre mides i marcar a la fusta la peça que s’ha de tallar. Però cal tenir en compte aquests consells: • Una petita errada en les mides pot fer que tot el treball se’n vagi en orris. Paga la pena, doncs, dedicar el temps necessari a prendre-les correctament. • Cal aprofitar al màxim el material. Pensa que com més material se’n vagi en orris més arbres es talaran innecessàriament.

Material ben aprofitat. Abans de fer la marca, assegura’t que has col·locat bé l’escaire.

Metre de fuster. Tradicionalment és de fusta de boix i té un mecanisme que permet doblegar-lo i desplegar-lo amb facilitat.

Escaire metàl·lic. Consta d’una fulla metàl·lica graduada, unida en angle recte a una peça de fusta, metall o plàstic. Serveix per comprovar angles de 90º o per marcar línies paral·leles i perpendiculars.

Flexòmetre. És una cinta metàl·lica graduada que s’enrotlla en espiral mitjançant un mecanisme que permet mantenir-la enrotllada. Pot dur un fre per mesurar amb comoditat.

ACTIVITATS 12. ● ● Dibuixa com marcaries correctament les peces següents al tauler de la figura, per tal d’aprofitar al màxim el material.

64

Compàs de puntes. Serveix per marcar línies corbes o circumferències a la fusta. Té dues potes amb puntes metàl·liques i és d’acer.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 65

Subjectar Abans de tallar, hem de subjectar el material per poder treballar amb seguretat i precisió quan fem ús de les eines. Per fer aquesta operació s’utilitzen: Serjant. Ens permet fixar les peces a la taula de treball o subjectar les que s’han encolat.

S’ha de col·locar la peça de fusta sobre la taula, de manera que sobresurti la part que hem de treballar (tallar, perforar).

S’ha d’obrir el serjant fent girar el cargol sense fi, i s’ha de col·locar de manera que per sota mossegui la taula, i per sobre, la peça.

Cargol de banc. Aquest element consta de dues mandíbules, una fixa i l’altra mòbil. La part mòbil es mou amb un cargol sense fi i subjecta la peça amb la part fixa.

Abans de collar-ho, cal col·locar un tros de fusta o plàstic entre la peça i el serjant perquè no quedi cap marca a la peça. Abans de posar-hi la fusta no t’oblidis de marcar.

Tallar Quan tinguem la peça ben subjectada ja podrem tallar. Si la fusta és fina, es fa servir la serra de vogir o de marqueteria. Serra de vogir. Té un bastidor que permet mantenir en tensió el pèl de serra, i d’un mànec per agafar l’eina.

Per col·locar un pel de serra nou, hem d’afluixar les dues papallones que el subjecten. Escollirem el pèl més adequat per a la fusta i la mena de tall que volem fer. Recorda que les dents han de mirar cap enfora i cap avall.

El tall s’ha de fer amb moviments lents i uniformes. Cal aprofitar la longitud de tall més gran possible de la fulla i mantenir-la sempre perpendicular a la peça.

Pel que fa als talls interiors, hem de fer un petit forat amb el trepant, treure el pèl de serra, introduir-lo pel forat i tornar a muntar la serra.

65

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 66

Quan haguem de tallar peces més gruixudes farem servir el xerrac. La forma i disposició de la fulla determina els diferents tipus de xerrac. Per tallar fusta utilitzarem sobretot el xerrac de fulla flexible i el de costella.

Posem la peça de fusta de manera que ens permeti tallar amb un grau d’inclinació de 45º respecte a la superfície, i mantenint la fulla alineada amb l’avantbraç.

Xerrac. Es compon d’una fulla llarga i flexible que sol ser d’un gruix decreixent i d’un mànec de fusta o plàstic per facilitar-ne el maneig.

Un cop obert el tall, podem fer servir tota la llargària de la fulla amb moviments lents i uniformes. Serra a poc a poc i sense presses; és més eficaç i menys cansat.

45o

Xerrac de costella. Té la fulla i les dents primes i fines, i es fa servir per a treballs de precisió. Es caracteritza perquè a la part superior de la fulla hi ha una franja pesant d’acer o llautó que serveix per mantenir la fulla recta i facilitar el tall.

Màquines elèctriques Serra de vogir portàtil. És una eina molt versàtil que s’utilitza per tallar qualsevol mena de tauler i fusta massissa. Té diferents fulles que també permeten tallar metalls i plàstics. L’eina consisteix en un petit motor acoblat a una serra prima que talla la fusta amb un moviment de vaivé.

Torn. Aquesta màquina fa girar la peça de fusta per poder-la treballar utilitzant la ganiveta, que a més a més pot canviar de posició. També serveix per fer bols buidant-ne l’interior.

66

Serra circular de taula. Disposa d’una taula que es pot inclinar per fer diferents talls. Funciona com les serres de vogir portàtils, però deixa les dues mans lliures per guiar la peça.

Fresadora. Aparell que permet fer motllures i determinats encaixos. Disposa d’una ganiveta especial, la fresa, que pot modelar formes diverses.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 67

Desbastar L’operació de desbastar serveix per eliminar el material que sobra del tall d’una peça de fusta. Hi ha dos tipus de desbastat: • Llimar. S’eliminen les estelles del tall i es deixa un acabat bast. • Polir. Amb el paper de vidre s’erosiona la superfície i s’obté un acabat fi.

La llima i la raspa són d’un acer dur però fràgil. Si cauen a terra es poden trencar. Llima o raspa. És una barra d’acer amb dents a la superfície i un mànec de fusta. Pot tenir diverses formes o seccions. S’agafa amb les dues mans, una al mànec i l’altra a l’extrem de la barra, i es fa lliscar sobre la fusta.

Paper de vidre. És una làmina de paper amb partícules de materials abrasius enganxades. El paper de vidre segueix una numeració per indicar si és de gra gruixut o de gra fi.

Per polir amb més comoditat, s’embolica un tros de fusta o d’un material rígid amb el paper de vidre. Es comença amb el de gra gruixut i s’acaba amb el de gra fi.

Perforar La tècnica de perforar ens permet fer forats a la fusta. Generalment s’utilitzen el filaberquí i la barrina. El trepant elèctric és molt eficaç, però el seu ús és més perillós.

Trepant elèctric. Consisteix, bàsicament, en un motor que fa girar la broca. Té una gran velocitat i permet una penetració sense esforç.

Filaberquí i trepant manual. Es componen d’una manovella o maneta, que serveix per fer girar una broca situada al portabroques, i d’un suport per subjectar-los. Serveixen per perforar la fusta. Al mercat es poden trobar diferents tipus de broques, segons el material i la mida del forat.

Barrina. Es tracta d’una punta helicoïdal inserida en un mànec de fusta. Aquest estri s’utilitza per fer petits forats i per marcar el lloc on hem de perforar o introduir un cargol.

SEGURETAT Quan es treballa amb eines elèctriques cal seguir sempre les normes següents: • No portar roba folgada, penjolls o el cabell deixat anar; es podrien enganxar amb la màquina i provocar un accident. • Fer servir sempre ulleres protectores. • Subjectar la peça que estem treballant. • Revisar periòdicament que el cable i l’endoll estan en perfecte estat. • Desendollar l’eina quan no la utilitzem i sempre que hi fem algun ajust. • No estirar mai el cable per desendollar la màquina. • No fer servir maquinària elèctrica en llocs humits.

67

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 68

Unir

Martell.

Per unir dues peces de fusta s’utilitzen diverses tècniques que tot seguit estudiarem. Aprendrem a clavar, cargolar, encolar i acoblar.

Tècnica per clavar Se subjecta el clau amb els dits i se li donen uns cops suaus fins a introduir-lo una mica. Aleshores es retira la mà i es continua l’operació amb martellades més fortes. Si volem introduir un clau gruixut en una fusta, hem de fer-hi abans un forat per evitar que s’esquerdi.

No s’han de posar dos claus alineats. S’evitarà que s’obri la fusta.

Els claus han de travessar les fibres perpendicularment per aconseguir que la unió sigui més forta.

Tècnica per cargolar

Tornavís elèctric.

Per enroscar s’ha d’escollir el tornavís adequat a la ranura de la cabota del cargol. S’agafa pel mànec amb una mà i es fa girar en el sentit de les agulles del rellotge. Puntes recanviables.

Els claus poden variar en longitud, gruix i tipus de cabota.

Cargols per a fusta o tirafons. Són peces de metall de secció cilíndrica que tenen una rosca helicoïdal que acaba en punta i cabotes de formes diverses.

Perns. Els cargols d’aquest tipus permeten col·locar femelles estàndard o d’orelles. S’utilitzen quan es vol que les unions siguin desmuntables.

Tècnica per encolar Cal recordar que si hem de collar un cargol gran la fusta es podria obrir. Per evitar-ho, abans hem de fer un forat amb la barrina.

68

L’operació d’encolar serveix per unir les peces de fusta mitjançant un compost que s’anomena cola. Aquesta substància s’adhereix a les fibres de la fusta i s’endureix formant una unió estable. Per encolar cal tenir en compte que: • Les superfícies han d’estar ben netes, sense vernís ni pintura. • Mentre s’assequen, les peces han d’estar sotmeses a pressió. Amb aquesta finalitat podem fer servir serjants o cargols de banc. • L’excés de cola s’ha de netejar amb un drap humit abans que s’assequi.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 69

Tècnica per aplicar cola termofusible amb pistola Podem encolar peces de fusta amb cola termofusible mitjançant una pistola especial. Aquesta pistola té una resistència elèctrica a l’interior que escalfa una barra de cola termofusible. Quan la cola és calenta, es fon i la podem utilitzar. Per dosificar la quantitat de cola, la pistola té un gallet que empeny la barra sòlida de cola.

Tècnica per acoblar

SEGURETAT La cola termofusible que aplica la pistola surt a una temperatura molt alta. Per no cremar-nos, hem de tenir en compte aquests consells: • No toquis la cola en estat líquid, ja que és molt calenta. • No deixis la pistola en qualsevol lloc, ja que pot deixar caure alguna gota de cola sobre la taula i cremar-te. Cal utilitzar un suport.

Aquí tractarem de les unions de les peces de fusta per fer que encaixin l’una en l’altra. Algunes formes d’acoblament són: Acoblament amb espigues o tacs. La tècnica és la següent: 1. Es marquen uns forats del gruix de l’espiga a les peces que s’han unir. 2. Els forats han d’estar separats de la vora i centrats en la peça perquè encaixin perfectament.

3. Les espigues es col·loquen, amb una mica de cola, com a element d’unió entre les dues peces. 4. Per acabar d’encaixar les peces es fa servir un martell. Cal col·locar una peça de fusta o plàstic al punt on s’hagi de colpejar per evitar fer marques a la fusta.

Altres tipus d’acoblaments.

Trau i metxa. En una de les peces de fusta s’hi fa un rebaix (trau). A continuació, s’encola i s’acobla en l’altra peça. S’utilitza, per exemple, per formar angles rectes entre les peces.

Acoblament encadellat. Es fa servir per unir dues peces de fusta pels cantells. En una de les fustes es fa un rebaix al llarg del cantell (femella) i en l’altra es fa un sortint (mascle). Abans d’encaixar-les, les peces s’encolen. Els terres i parets de fusta es col·loquen mitjançant aquesta mena d’unió.

Cua d’oreneta. S’utilitza molt per unir calaixos, ja que és una unió molt resistent. Les peces que s’uneixen són amples i no gaire gruixudes.

ACTIVITATS 13. ● ● Quin tipus d’unió utilitzaries en un element que ha de ser desmuntable? 14. ● ● Quines precaucions cal tenir en compte a l’hora de clavar perquè la fusta no s’esquerdi?

69

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 70

Acabar

SEGURETAT • Farem servir guants sempre que utilitzem productes colorants. Les taques de tint són difícils d’eliminar. Els tints amb alcohol contenen substàncies dissoltes que poden ser perjudicials per a la pell. • Mantindrem ben ventilat l’espai on treballem amb aquests productes; els vapors que desprenen quan s’assequen poden ser tòxics.

L’operació de l’acabat es fa per protegir la fusta i millorar-ne l’aspecte. És molt important que, abans d’aplicar qualsevol tècnica d’acabat, la superfície de la fusta estigui neta, seca i suau. Qualsevol imperfecció destacarà més amb l’acabat.

Tintatge de la fusta Es poden aplicar diferents tints per intensificar el color de la fusta o donar-li el to desitjat. Hi ha diversos tipus de tint: • Tints amb aigua. Es venen en forma de pols i es dilueixen en aigua. Són barats i s’han d’aplicar generosament. Triguen molt a assecar-se. • Tints amb alcohol. Se solen comercialitzar en pols o bé líquids, presenten una àmplia gamma de colors i s’assequen ràpidament.

Altres tècniques en l’acabat amb fusta • L’envernissat. El vernís és una barreja de resines amb un dissolvent que s’evapora durant l’assecatge de la peça. En moltes ocasions protegeix la fusta de l’aigua. Es tracta d’un acabat que canvia la sensació tàctil de la fusta. • L’acabat amb cera. Se sol fer amb cera d’abelles, que pot portar tint incorporat. S’ha d’aplicar en petites quantitats amb un drap i deixar que s’assequi tot un dia abans d’aplicar la segona capa. • L’acabat amb oli. L’oli més utilitzat és el de llinosa, tot i que se’n poden utilitzar d’altres, com l’oli danès i el de teca. L’avantatge que presenten tots tres és que mantenen les qualitats al tacte de la fusta i són fàcils de restaurar. S’apliquen fregant la superfície amb un drap amarat d’oli. En les fustes noves cal aplicar-hi diverses capes, però sempre s’ha d’esperar que s’assequi la capa anterior. • La pintura. Al mercat hi ha una àmplia varietat de pintures amb aigua o amb dissolvents que, en aplicar-se, cobreixen la fusta amb una pel·lícula. PROCEDIMENT

1. TINTATGE DE LA FUSTA 1. Comprova que la peça de fusta està neta i perfectament polida.

70

2. Dissol el tint en l’aigua. La quantitat que en necessitaràs dependrà de la intensitat de color que vulguis obtenir.

3. Suca el pinzell al tint i escorre l’excés de producte.

4. Aplica el producte amb el pinzell, en direcció paral·lela a la veta de la fusta. Deixa assecar la peça el temps que calgui.

877446 _ 0052-0079.qxd

7

3/4/07

16:07

Página 71

Les regles d’or al taller

Al llarg d’aquest curs i dels següents passaràs força hores al taller de tecnologia. A continuació t’indiquem algunes normes per optimitzar el treball en aquest espai.

1. Aprofita al màxim el material. Cal dibuixar les peces de manera que coincideixin amb les vores del material utilitzat.

2. Marca abans de tallar. S’ha d’estar el temps que calgui per mesurar i marcar, ja que sempre dóna més feina tornar a tallar de nou.

3. Utilitza correctament les eines. Has de netejar-les i desar-les al seu lloc després d’utilitzar-les.

4. Poleix després de tallar. És impossible unir peces que no tinguin la superfície llisa.

5. Utilitza la quantitat de cola imprescindible. A més de ser una despesa innecessària, quan s’assequi caldrà eliminar-ne el sobrant.

6. Mantingues net i endreçat el taller. D’aquesta manera et resultarà més fàcil treballar i no es perdrà mai cap peça ni cap eina.

71

877446 _ 0052-0079.qxd

12/4/07

11:57

Página 72

8 Reciclatge del paper Per obtenir paper reciclat s’utilitzen productes químics que eliminen la tinta i blanquegen el paper. Aquests productes són molt contaminants. La solució és utilitzar productes biodegradables.

L’impacte ambiental i les seves solucions

La fusta és un material que gairebé no contamina. És biodegradable i es pot regenerar fàcilment plantant nous arbres. A més, la fusta i els seus derivats es poden reciclar per a nous usos. Malauradament, no totes les conseqüències derivades de l’aprofitament de la fusta són positives. Com deus haver endevinat, la tala incontrolada d’arbres pot destruir boscos sencers. També algunes transformacions de la fusta produeixen contaminació, com ara la indústria del paper o la combustió d’energia. No obstant això, podem minimitzar aquest impacte reciclant el paper, amb la tala selectiva d’arbres i la repoblació forestal. La taula següent ens indica els problemes que pot generar l’explotació i l’ús de la fusta, així com algunes possibles solucions:

Activitat

Impacte

Solucions

Tala d’arbres als boscos

• Desaparició de l’hàbitat de certs animals. • Impacte paisatgístic. • Desertització i erosió del sòl, ja que els arbres contribueixen a mantenir la humitat i a pal·liar l’erosió produïda per la pluja. • Augment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera, ja que les plantes i els arbres s’encarreguen de transformar el CO2 en oxigen.

Per evitar la desforestació s’utilitzen dos mètodes: • La tala parcial. Es talen algunes parcel·les del bosc i es deixa la resta sense talar. • El mètode dels arbres sembradors. Es talen només alguns arbres i se’n planten de nous als espais creats. Quan creixen, es talen els arbres que s’havien deixat sense talar.

Fabricació de paper

• La indústria del paper necessita productes químics per descompondre la fusta i per blanquejar-la. • El procés necessita una gran quantitat d’aigua. • L’aigua es contamina en contacte amb els productes químics.

• Utilització de productes biodegradables. • Reciclatge de paper.

Retirada a l’abocador

• No suposa contaminació, ja que la fusta és un material biodegradable. No obstant això, els vernissos i pintures que es fan servir per tractar la fusta sí que són contaminants.

• Utilització de productes biodegradables. • Reciclatge de la fusta i els seus derivats.

Bobina de paper reciclat.

ACTIVITATS 15. ● Quines són les conseqüències mediambientals de la tala d’arbres? 16. ● Quines mesures se t’acuden per evitar la desaparició dels boscos sense deixar de talar arbres per aprofitar-ne la fusta?

72

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 73

Resum MATERIALS I FUSTA

materials

classificació segons les propietats

fusta

obtenció

propietats

• tala • transport • tall • assecatge

• densitat • conductivitat • duresa • resistència

Vocabulari de la unitat

classificació • dures • toves

derivats

treball

• taulers artificials • paper i cartró

• mesurar i marcar • subjectar • tallar i perforar • desbastar • unir • acabar

• Fulla (d’una eina): làmina de metall que normalment talla.

• Acoblar: unir dues peces de fusta fent encaixar l’una en l’altra.

• Fusta: part dura dels arbres i arbustos que s’aprofita per a la fusteria i l’ebenisteria.

• Aliatge: material metàl·lic elaborat per fusió de dos o més metalls purs (o d’un metall i un material no metàl·lic).

• Metxa o espiga: tac petit i prim de fusta que s’utilitza per unir dues peces on s’ha fet un forat perquè encaixin.

• Arc: carcassa o estructura metàl·lica que subjecta i manté en tensió la serra de tall d’una serra de vogir. • Cantell: part lateral d’un tauler. Quan el cantell va vist (per exemple, el frontal d’un prestatge), es recobreix amb una cinta molt fina (tapacantells) del mateix to que el tauler. • Cola: pasta adhesiva molt utilitzada per unir peces de fusta. • Contraplacat: tauler format per làmines fines de fusta que s’encolen de manera que les fibres quedin entrecreuades. • Corc: insecte petit de color fosc; les seves larves s’alimenten de la fusta rosegant-la i foradant-la. • Darrere: part posterior del moble, calaix, etc. Normalment s’elabora amb fullola o, també, amb tàblex. • Desbastar: eliminar les parts més bastes d’una peça de fusta (les restes d’estelles que queden després del tall). • Fibra: cadascun dels filaments que formen part de la composició dels teixits orgànics vegetals.

• Plàstic: material sintètic, resistent i lleuger que es treballa amb facilitat. • Serrabiaixos: eina per subjectar un llistó i tallar-lo a 90 o a 50 graus gràcies a unes guies que orienten la serra. • Tàblex: tauler molt fi i fàcil de treballar; té un aspecte semblant al cartró. • Tauler d’aglomerat: peça de fusta plana i allargada feta amb trossos premsats de fusta i material adhesiu. • Tauler DM: tauler d’aglomerat molt utilitzat per les seves altes prestacions i pel preu reduït. • Vernís: dissolució emprada per protegir i millorar l’acabat de la fusta. • Veta: llista o ratlla d’una fusta que es diferencia pel seu color o tonalitat. • Vidre: material fràgil i transparent utilitzat per elaborar recipients, els vidres de les finestres... • Xapa: fulla o làmina de fusta (fullola), metall o qualsevol altre material.

73

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 74

Activitats 22. ● ● Indica si les afirmacions següents són certes o

Aplicació de continguts 17. ● ● Imagina’t que has d’escollir una taula per a una terrassa. a) N’escolliries una d’un material que es rovellés amb facilitat? Per què? b) Investiga de quin material es fan les taules per a exterior.

18. ● Indica de quins materials estan fets els objectes següents: a) Paella b) Finestra c) Ampolla d) Banyera e) Llibre f) Bolígraf

g) h) i) j) k) l)

Tassa Aspirina Para-sol Biga Cullera Empastament

19. ● ● Alguns objectes es poden fabricar amb materials diferents. Compara un bolígraf de plàstic, un de fusta i un de metall. Emplena els forats buits de la taula adjunta. Si haguessis d’escollir un material, quins factors t’influirien més a l’hora d’escollir-ne un o un altre? Plàstic

Fusta

Metall

Propietats

Factors tècnics

Factors econòmics (preu)

Es deforma i modela fàcilment augmentant la temperatura.

És tova i es pot treballar fàcilment.

Es pot modelar en màquines especials.

falses: a) Qualsevol fusta flota sempre a l’aigua. b) Les fustes no duren mai més de cent anys. c) Els taulers artificials es fabriquen amb fusta natural i resines sintètiques. d) Les fustes resisteixen l’atac de paràsits i fongs.

23. ●● Indica les propietats que fan que els objectes següents estiguin fabricats amb aquests materials: • Fusteria de banys i piscines amb fusta de teca. • Maqueta d’un vaixell amb fusta de balsa. • Cadires i taules de la classe amb fusta contraplacada. • Parquet d’una casa amb fusta de roure. • Mànec d’un martell amb fusta de freixe.

24. ● ● Quines diferències hi ha entre els diversos tipus de taulers artificials?

25. ● Indica els avantatges de fer servir taulers de fusta artificial en lloc dels de fusta natural. Indica alguns objectes que habitualment es fabriquen amb aquesta mena de fusta. Hi veus cap inconvenient?

26. ● ● Indica amb quin tipus de tauler artificial es fabrica un veler, un tauler de cuina, un altaveu, un encofrat, una porta, un envà decoratiu, i amb quin es folra una paret.

27. ● Per què es diu que el paper és un derivat de la fusta?

28. ● ● Explica quin és el procés que es fa servir per fa0,50 €

3€

3€

Factors mediambientals Factors estètics

bricar paper.

29. ● ● Per què és important subjectar les peces de fusta?

30. ● Quines són les eines que s’utilitzen per subjectar peces?

31. ● ● Si haguessis de tallar tots aquests materials i pe20. ● Esmenta els passos que s’han de seguir per obtenir fusta, des de l’arbre fins a l’ús a les fusteries.

21. ● ● Quines eines es fan servir per talar els arbres al bosc?

74

ces, quina eina utilitzaries? a) Una peça petita de contraplacat. b) Una peça d’aglomerat de cantells rectes. c) Una peça gran de cantells rectes i fusta dura. d) Un llistó de fusta que forma un biaix a 45º.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 75

32. ● Quines diferències i similituds hi ha entre una llima i una raspa?

33. ● ● Què has de tenir en compte per no tallar-te o ferte una rascada amb una eina de desbastar?

34. ● ● ● Quines diferències hi ha entre l’acabat amb oli

39. ● ● Al llarg de la unitat hem anat repassant les eines més importants que es fan servir per treballar la fusta. Moltes les podràs utilitzar al taller. Abans de fer servir cap eina has d’assegurar-te que saps com s’utilitza i que coneixes les normes de seguretat apropiades. Per això, fes una fitxa com la següent de les eines que utilitzaràs.

i l’envernissat? NOM DE L’EINA

35. ● ● Relaciona amb fletxes les eines i l’operació en què es fan servir: Flexòmetre Serjant Llima Pinzell Serra de tall Barrina Vernís Raspa Compàs de puntes Metre de fuster Torn Fresadora Pistola de cola termofusible Serra de vogir Filaberquí

• • • • • • • • • • • • • • •

• Mesurar

Un altre nom de l’eina:

Peces que la componen:

CROQUIS: Materials amb què s’ha fabricat:

• Marcar • Subjectar • Tallar

NORMES D’ÚS (com utilitzar-la): NORMES DE SEGURETAT (precaucions en l’ús): MANTENIMENT (atencions necessàries perquè funcioni correctament):

• Perforar

Investigació

• Acabar

40. ● Dues fulles de serra per a fusta es diferencien en

• Desbastar • Unir

Anàlisi d’objectes

la mida de les dents. Quina creus que farà el tall més fi, la de dents petites o la de dents més grans?

41. ● Hi ha diferents tipus de broques: a) Per a fusta. b) Per a metall. c) Per a paret.

36. ● Posa deu exemples d’objectes que siguin totalment o bé en part de paper, i deu més de cartró.

37. ● ● Fixa’t en algun moble de fusta que tinguis a casa teva. Quin tipus d’unions veus en les fustes que formen?

38. ● ● Moltes peces de fusta es fabriquen mitjançant el tornejat. Explica en què consisteix aquesta tècnica i quines aplicacions té.

Investiga quines característiques té cadascuna i identifica-les a la foto. En què es diferencien?

42. ● A la unitat hem vist l’impacte ambiental que produeix el consum abusiu de fusta i els seus derivats. També hem vist que reciclar paper és car i contamina. Una solució possible potser seria l’estalvi de paper. Pensa quatre maneres d’estalviar paper que tinguis al teu abast.

75

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 76

PROJECTE DE LA UNITAT: el cranc Un cranc depèn de les seves pinces per sobreviure. El seu sistema és menys sofisticat que la nostra mà; en canvi, però, és senzill, eficaç i fàcil d’imitar. De fet, molts robots fan servir sistemes similars. Et presentem una manera d’aconseguir-ho, però n’hi ha moltes altres. Busca-les.

1

El que necessites • • • • • • • • • •

Fusta de contraplacat de 3 mm. Palets de broquetes o similar. Gomes elàstiques i cordill. Llistó de 2 ⫻ 1 cm de secció. Llistó d’1 ⫻ 1 cm de secció. 4 volanderes de plàstic o metall. Ribet. Serra de vogir. Barrina. Material per decorar: boletes, sorra, cola i guaix.

Poleix els marges.

2

Les peces.

1 3

Marca sobre el contraplacat les siluetes de les pinces i talla-les amb una serra de vogir. Has de tallar quatre peces, dues per a cada pinça. Fes el mateix amb el cap (peça núm. 1). Talla només dues peces. Poleix-ne els marges. Fes els forats amb la barrina. Per fer els forats, tant a les pinces com al cap, has de posar les dues peces juntes.

Munta les pinces. Talla quatre cubs de fusta del llistó d’1 ⫻ 1 cm. Talla els palets de broqueta en trossos de 18 mm aproximadament. Uneix les dues peces de cada pinça col·locant els cubs de fusta entre elles. Enganxa’ls amb la pistola de cola termofusible o amb cola. Els eixos de palet de broqueta no s’han d’enganxar per poder canviar les gomes si es trenquen.

Ep, no et cremis!

76

Un truc Fes els forats de les dues peces a la vegada.

877446 _ 0052-0079.qxd

4

3/4/07

16:07

Página 77

Treballa amb el cap. Damunt la peça base, col·loca cinc trossos de palet de broqueta (eixos) i enganxa’ls només per la part inferior. Als palets 2 i 3 posa-hi una volandera, les pinces i una altra volandera. Finalment, col·loca-li la part superior del cap.

5

3

Tirador, cordills i gomes. Passa el cordill pel forat (núm. 4) i segueix el recorregut que veus a la fotografia (perquè ho apreciïs millor, hem tret la part superior del cap). Col·loca les gomes com s’indica a la fotografia i tensa-les bé. Prova-ho diversos cops per comprovar que funciona. .

6

2

Per fer el tirador, talla un tros de fusta de 5 cm i fes-hi un forat al mig amb la barrina.

4 Ep!, tensa bé les gomes.

L’acabat. Col·loca un ribet al final de cada pinça. Decora el cranc: posa-li uns ullets sortits, etc. Fes proves per veure com atrapa objectes.

77

12/4/07

11:57

Página 78

RACÓ DE LA LECTURA

877446 _ 0052-0079.qxd

«La naturalesa és una font d’idees ials, per dissenyar mater s un grapat de patent amagades» MANUEL ELICES, catedràtic als. d’enginyeria dels materi

TEXT A

TEXT B

El científic accidental

Fustes eternes

El cautxú s’obté a partir del làtex, una substància natural secretada per alguns arbres tropicals. Aquest material, per les seves especials propietats d’elasticitat i resistència, es coneix des de fa molts segles, però la seva utilització massiva data de l’any 1839. Va ser aleshores quan es va descobrir el procés de vulcanització, que converteix el cautxú natural, de gran viscositat i enganxós al tacte, en un material molt més dur que recupera sempre la seva forma original.

Alguns arbres es consideren pràcticament immortals o, com a mínim, els experts no són capaços de fixar-los una edat límit. En condicions òptimes, sense agents agressors que puguin fer-los emmalaltir o matar-los, poden viure indefinidament. És el cas dels pins americans i les sequoies canadenques.

I, com passa sovint en el món de la ciència, el descobriment es va fer quasi sense voler. Charles Goodyear, després de cinc anys d’esforços inútils buscant un mètode que millorés les propietats del cautxú, va llançar a la llar de foc del seu laboratori una mica del material barrejat amb sofre. Sembla que la seva esposa no tolerava més experiments costosos i sense cap resultat, i quan ella va irrompre al laboratori sense avisar, Goodyear va reaccionar amagant les proves. El resultat va ser que el material que va recollir del foc era el cautxú vulcanitzat que havia estat buscant. 78

De la mateixa manera, algunes fustes presenten una durabilitat i resistència enormes. Per exemple, els sicòmors amb què els antics egipcis van fabricar els sarcòfags, o la fusta de soca de boix, usada sovint en la fabricació de pipes perquè aquesta fusta és pràcticament ignífuga. L’arbre europeu que viu més anys és, sens dubte, el teix, del qual existeixen exemplars vius de més de 5.000 anys. L’espècie Taxus baccatta va aparèixer durant el Juràssic, i fa més d’un milió d’anys que és al planeta. La seva fusta es considera incorruptible i, entre altres usos, va ser utilitzada durant segles per fabricar arcs a causa de la seva flexibilitat i resistència. El teix ha estat adorat per diverses cultures com a arbre de vida: s’utilitzava una gota de saba de teix diluïda com a tònic per curar determinades malalties, i la seva elevada toxicitat el va convertir en un verí molt emprat des de l’antiguitat.

877446 _ 0052-0079.qxd

3/4/07

16:07

Página 79

TEXT C

Un material caigut del cel Molt abans d’aprendre a extreure el ferro de l’interior de la terra, les persones ja treballaven un material que era tan valuós com l’or en l’actualitat: el ferro dels meteorits. Els asteques, per exemple, consideraven que el cel era el seu proveïdor d’aquest valuós metall, com recullen les cròniques dels conqueridors. Els guerrers que lluitaven amb armes de ferro meteòric se sentien protegits pels déus. No tots els tipus de meteorits són tan rics en ferro, encara que és bastant habitual. A l’espai, entre Mart i Júpiter hi ha una zona d’esteroides de la qual es creu que provenen bona part dels siderits que arriben fins a la Terra. Podríem considerar aquesta zona del Sistema Solar la nostra primera mina a l’espai?

Meteorit de ferro.

Els raspalladors del parquet, Gustave Caillebotte, 1875. Museu d'Orsay (París).

ACTIVITATS

A

2. Quines propietats presenta aquesta substància?

WWW

3. En què consisteix el procés de vulcanització?

• LA VULCANITZACIÓ I ALTRES DESCOBRIMENTS CASUALS http://es.wikipedia.org/wiki/Vulcanizaci%C3%B3n Informació sobre la vulcanització. Amb enllaços que donen informació sobre el làtex, Charles Goodyear i la comercialització del cautxú vulcanitzat. http://es.wikipedia.org/wiki/Serendipia

4. Investiga amb quina paraula es descriuen els descobriments científics casuals.

B

S’hi recullen alguns descobriments casuals molt famosos.

Informació abundant sobre asteroides i cometes. Inclou enllaços sobre asteroides descoberts a Espanya. Saps que hi ha un asteroide que es diu Pedro Duque? El nom el posa el descobridor, i aquest es va descobrir des de Tarragona.

5. Quin és l’arbre que té la fusta gairebé ignífuga? 6. Saps quina és l’espècie europea que viu més anys?

• ASTEROIDES http://astrogea.org/asteroides/asteroides.htm

1. D’on s’obté el làtex?

C

7. Quina civilització va ser la primera a utilitzar el ferro dels meteorits? 8. Quins asteroides hi ha entre Mart i Júpiter?

79

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

4 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Estudiaràs diferents tipus d’estructures. • Aprendràs els esforços de tota mena a què està sotmesa una estructura. • Identificaràs els elements que suporten els esforços d’una estructura. • Podràs aplicar a estructures reals tot el que has après.

Una de les branques més apassionants de l’enginyeria és el càlcul d’estructures. Calcular la resistència màxima d’una estructura utilitzant la quantitat més petita possible de material és tot un repte. Els ponts d’estructura triangulada en són un bon exemple. Observa la figura: Quina mena d’estructura subjecta el pont?

80

Página 80

Estructures

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 81

Per començar, observa i respon Al nostre voltant podem veure nombrosos exemples d’estructures. Unes són naturals, com les dels animals o les plantes; altres, en canvi, les han construïdes les persones. Algunes tenen formes complicades i sorprenents, però... per què tenen aquesta forma? Què fa que una estructura no s’ensorri? Per què el pont no cau quan hi passem per sobre? Per què les grues poden aixecar grans pesos sense doblegar-se? En aquesta unitat aprendrem tot això i algunes coses més.

1

ACTIVITAT: com distingir estructures resistents

1. Identifica els elements que suporten el pes en les estructures de les fotografies. A

B

3. Quina estructura et sembla més resistent?

2. Quina de les estructures següents et sembla més estable? C

D

E

F

81

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 82

1 El primer pont construït amb acer El pont sobre el riu Severn es va construir a Anglaterra entre el 1777 i el 1779. A partir d’aquell moment es van fer ponts d’acer en altres llocs. La tecnologia per fabricar perfils en sèrie, apareguda en el segle XIX, va simplificar la fabricació d’estructures.

Què és una estructura?

Estem rodejats d’estructures naturals i artificials. Les persones, els animals i les plantes són estructures. El nostre cos té una estructura formada pels ossos; els animals tenen ossos o closques, i les plantes tenen troncs i branques que suporten el pes de les fulles. Nosaltres construïm estructures com ara cases i ponts. De la mateixa manera, molts animals construeixen estructures, com, per exemple, els nius dels ocells o les teranyines. Fins al segle XIX, l’ésser humà no va disposar d’uns coneixements tècnics prou profunds sobre el comportament de les estructures. No obstant això, en l’antiguitat se’n van construir algunes de ben admirables, com les piràmides i les catedrals.

Definició d’estructura Una estructura és un conjunt resistent i estable d’elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts de suport. Les forces que actuen sobre una estructura s’anomenen càrregues.

Les càrregues poden ser: el pes mateix de l’estructura, el pes dels elements que s’hi col·loquen a sobre, el vent que l’empeny, la neu que hagi de suportar, etc. Suposem que un tren està creuant un pont sobre un riu. L’estructura del pont haurà de suportar el pes del pont més el del tren i, a més, traslladar aquest pes als punts de suport de la riba. 82

877446 _ 0080-0101.qxd

12/4/07

12:33

Página 83

Materials i estructures Es poden fer estructures amb molts materials, però els més utilitzats al llarg de la història han estat els següents:

Materials

Època

Estructures

Prehistòria

Fustes i pedres.

Cabanes.

Egipte

Pedra, fusta i morter.

Pedra, formant columnes amb llinda, als temples i piràmides.

Roma

Pedra, fusta, maó i morter.

Teatres, aqüeductes, arcs, voltes i cúpules.

Edat mitjana (romànic)

Pedra, fusta i maons.

Esglésies i fortaleses. Predomini de murs de càrrega i arcs de mig punt.

Edat mitjana (gòtic)

Pedra, fusta i maons.

Esglésies i palaus. Arcs ogivals i estructures més lleugeres que permetien amplis espais per col·locar vidrieres.

Revolució Industrial

Acer.

Ponts, estacions de tren, naus industrials i vaixells. Formació de grans estructures metàl·liques.

Actualitat

Acer i formigó.

Gratacels, ponts, grans estructures que fan servir, sobretot, bigues i pilars.

ACTIVITATS 1. ● Què és una estructura? 2. ● ● Identifica l’estructura de cinc edificis del teu entorn. 3. ● ● Troba a les fotografies de la taula alguns dels elements que formen part de l’estructura i digues per a què serveixen.

83

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 84

2

Tipus d’esforços

Quan una estructura està suportant forces, anomenades també càrregues, cadascun dels seus elements es troba sotmès a esforços. Anomenem esforços les forces que suporten els elements d’una estructura quan es troba sotmesa a altres forces o càrregues.

Cada element d’una estructura pot suportar esforços diferents, que poden ser de tracció, compressió, flexió, tall o cisalla i torsió. Observa el pont penjant de la il·lustració. Els cables han de suportar forces que tendeixen a allargassar-los. (Pont d’Alamillo, Sevilla.)

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de tracció quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a augmentar-ne la longitud, és a dir, a estirar-los.

Les cordes que formen els vents estan sotmeses a un esforç de tracció; per això cal tensar-les sovint.

Un element o una estructura estan sotmesos a un esforç de compressió quan hi actuen a sobre forces que tendeixen a disminuir-ne la longitud; és a dir, a comprimir-los. Les columnes del temple suporten la coberta. Estan sotmeses a un esforç de compressió. (Temple de la Concòrdia, Sicília, Itàlia.) La forquilla de la moto està sotmesa a esforços de compressió.

Una estructura o un element estan sotmesos a un esforç de flexió quan les forces o les càrregues tendeixen a doblegar-los.

Aquest pont és un bon exemple per visualitzar l’esforç de flexió sobre el tauler.

84

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 85

Un element està sotmès a un esforç de tall o cisalla quan les forces que actuen paral·lelament al sentit de la secció tendeixen a tallar-lo; és a dir, tendeixen a desplaçar una secció respecte a l’altra.

L’ acció d’unes tisores sobre el paper que van tallant és un exemple d’esforç de cisalla.

Les metxes o espigues suporten esforços de tall o cisalla.

Recorda que no solament suporten forces de cisalla els elements que volem tallar. En general, treballen amb talls gairebé tots els elements d’unió d’una estructura.

Un element està sotmès a un esforç de torsió quan les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secció respecte a l’altra; es a dir, a retorçar-lo. Sobre el cargol s’està exercint un esforç de torsió.

Quan collem un cargol o fem girar el pom d’una porta estem exercint un esforç de torsió. Observa, a la fotografia del marge, com es retorça la goma si li apliquem forces de torsió als extrems. ASSAIG: resistència a la torsió

Agafa un fil de coure i un altre d’estany. Subjecta’ls per un extrem amb un serjant, i vés retorçant-los per l’altre extrem amb les alicates.

Quin dels dos fils es trenca abans? L’estany, sens dubte. Per això diem que és menys resistent a la torsió que el coure.

C

ACTIVITATS 4. ● Creus que les columnes d’un edifici s’han de fer d’un material resistent a la tracció o a la compressió? Per què?

A

D B

E

F

5. ● Les claus per obrir una porta han de ser d’un material resistent. Però, a quin tipus d’esforç? 6. ● ● Indica quins esforços suporten les molles de la il·lustració.

85

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 86

3

Elements d’una estructura

Generalment, les estructures estan formades per la unió de diversos elements. Cadascun s’ha dissenyat per suportar tipus d’esforços diferents, de manera que el resultat final sigui una estructura resistent i estable. Podem distingir: Els elements més utilitzats a les estructures són: fonaments, columnes o pilars, bigues, arcs i tirants.

Fonaments. Totes les estructures necessiten recolzar-se sobre una base resistent. Aquesta base la conformen els fonaments, que solen estar per sota del nivell de terra. És l’equivalent a les arrels dels arbres. La major part d’edificis s’aixequen sobre fonaments de formigó per evitar que s’enfonsin pel propi pes.

Arc. Element amb forma corba que serveix per cobrir un forat entre dos pilars, i que suporta una part de l’estructura descarregant el pes als extrems. (Detall de l’església de Thira a Santorini, Grècia.) Tirants. Són cables o barres que suporten esforços de tracció. Poden ser d’acer i serveixen per augmentar la resistència i l’estabilitat d’una estructura. (Pont de Carlos Fernández Casado, Lleó.)

86

Columnes o pilars. Són barres verticals dissenyades especialment per suportar esforços de compressió. Bigues. Són barres horitzontals que estan sotmeses a esforços de flexió. Les diverses plantes d’un edifici se suporten amb bigues.

877446 _ 0080-0101.qxd

4

3/4/07

16:12

Página 87

Estructures resistents

El més fonamental, òbviament, és que l’estructura aguanti les càrregues (resistència) i que no caigui (estabilitat). Una estructura és resistent quan conserva la seva forma després d’aplicar-li càrregues.

((

((

No obstant això, tots els materials experimenten una petita deformació quan se’ls aplica una força. El problema sorgeix quan la força és tan gran que produeix una deformació permanent o fa que es trenqui l’estructura. A continuació estudiarem elements i recursos que proporcionen resistència i estabilitat a les estructures.

Triangles L’única figura geomètrica que no es deforma si li apliquem forces als costats és el triangle. I això ha servit de base per fabricar les estructures triangulars. ASSAIG: maneig d’estructures Amb un cargol i una femella, unim perfils de fusta fent les formes següents: quadrat, triangle i pentàgon. No els hem de collar gaire fort perquè els perfils puguin moure’s. Quines d’aquestes formes es poden deformar?

Dilatació de la Torre Eiffel

L’única forma que no permet ser deformada és el triangle.

Prova de col·locar un altre perfil a la diagonal. Es pot deformar?

Els dos primers no, però el tercer sí. Per què?

El Sol surt per l’est i comença a escalfar aquesta cara de la Torre Eiffel. Els perfils de ferro que formen l’estructura de la torre es dilaten i obliguen la torre a inclinar-se cap a l’oest. A la tarda passa el contrari. El Sol és a l’oest i la dilatació dels perfils situats en aquesta banda fa que la torre s’inclini cap a l’est. Aquest fenomen fa que la part més alta de la torre no estigui sobre la vertical del punt mitjà de la base, ja que al llarg del dia es produeixen oscil·lacions; a l’estiu són més apreciables.

87

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 88

Arcs

Pedra angular

Des del temps dels romans fins a l’actualitat s’ha seguit utilitzant l’arc per construir ponts. (Pont romà d’Alconetar, Càceres.)

Un altre element que també aporta resistència a una estructura és l’arc, que treballa sotmès a compressió. Aquest element ja va ser utilitzat pels romans per fer ponts amb pedres i maons.

Els arcs romans es mantenen gràcies al suport d’un maó sobre l’altre, i no s’utilitza cap adhesiu entre les peces. Solen tenir forma de tascó i encaixen perfectament. Al maó central se li diu pedra angular o clau; és el que subjecta l’arc i sol ser més gran que la resta.

ASSAIG: resistència de l’arc Forma dues fileres de llibres de la mateixa alçada. Uneix-les per mitjà d’un parell de trossos de cartolina i col·loca-hi monedes a sobre fins que el pont s’enfonsi.

Repeteix l’assaig col·locant sota la primera cartolina una altra cartolina doblegada en forma d’arc, i torna a col·locar-hi monedes. Comprovaràs que aquesta estructura és molt més resistent.

ACTIVITATS 7. ● Analitza les estructures següents i indica si es poden deformar.

8. ● ● Què vol dir que una estructura ha de ser indeformable?

88

877446 _ 0080-0101.qxd

5

3/4/07

16:12

Página 89

Estructures estables

Les estructures estables són aquelles que, quan se’ls aplica una força, conserven la seva posició. Són estructures inestables les que en aplicar-hi un petit impuls perden l’equilibri.

L’estabilitat està relacionada amb el centre de gravetat. El centre de gravetat és un punt imaginari on estaria tota la massa de l’objecte si es pogués comprimir. Quan aquest punt se situa fora de la base de l’objecte, aleshores es converteix en inestable i bolca. ASSAIG: determinació del centre de gravetat El punt de creuament de les tres línies és el centre de gravetat.

Per saber la ubicació del centre de gravetat d’un objecte pots fer l’activitat següent: 1. Penja una plomada d’un fil. 2. Marca la línia vertical del fil sobre l’objecte. 3. Repeteix l’operació penjant l’objecte de dos o tres punts diferents.

A la il·lustració següent es descriuen alguns recursos per millorar l’estabilitat d’una estructura, però segur que en pots trobar alguns més. Indica’ls: Augmentar la distància entre els suports.

Utilitzar escaires a la base.

Si sobrepassen un cert límit, la cadira bolcarà i caurem. Això passa quan «l’ombra» del centre de gravetat ultrapassa les potes de la cadira.

Fer servir tirants.

Abaixar el centre de gravetat.

Augmentar la base.

89

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 90

6

Perfils

Un altre recurs molt utilitzat per construir estructures són els perfils, que són barres de diferents seccions. Molts dels elements estructurals que hem estudiat (sobretot les bigues i els pilars) estan fabricats amb perfils. Si haguéssim de fer bigues i columnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podríem fabricar grans estructures. Els perfils ens permeten fer les estructures resistents, lleugeres i, alhora, econòmiques.

• Oberts, amb forma de V, T, U, L, X, H.

• Tancats, amb forma de 䊊, ⵧ, 䉭.

ASSAIG: construcció de perfils

1. Construeix perfils de formes diferents. Enganxa’ls

2. Col·loca-hi una capsa de CD a sobre.

amb cinta adhesiva.

3. Després, vés col·locant més capses fins que s’esfondrin. Quin és el perfil més resistent?

La L és el perfil menys resistent.

ACTIVITATS 9. ● Per què es fan servir perfils en lloc d’elements massissos? 10. ● ● Quina diferència hi ha entre bigues i columnes? 11. ● ● Dibuixa una estructura que tingui, com a mínim, quatre unitats d’alguns d’aquests elements: bigues, pilars, arcs i tirants.

90

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 91

PROCEDIMENT

1. CONSTRUIR I UNIR PERFILS

SEGURETAT

En els projectes utilitzarem materials que ens siguin fàcils de manipular. Analitzant el comportament d’aquests materials podrem comparar-los per saber quin respon millor en una estructura.

Recorda que quan fas servir una eina de tall has de vigilar amb la posició dels dits.

Podem fer perfils de paper, cartolina o cartró de diferents formes. També podem fer servir un altre tipus de perfils, com espaguetis o tallarines, canyes de plàstic, palets de broqueta o fil d’aram. A continuació veurem alguns procediments i treballarem amb ells.

G Perfils de paper. Enrotlla un full de paper per un vèrtex. Per protegir el medi ambient, recicla i fes servir paper usat. Quan acabis d’enrotllar-lo posa-li una mica de cola.

G Com unir perfils de paper? Enrotllant una tira de paper al punt d’unió dels dos perfils. Utilitza cola per fixar la tira.

G Com unir en angles els perfils de paper? Enrotllant una tira de paper se subjecten els dos perfils formant l’angle que necessites. Vés amb compte que no s’arrugui el paper. Finalment, fixa-ho amb cola.

G Perfils de cartolina o cartró. Et serà més fàcil si al principi doblegues una mica la cartolina.

Amb moltes canyes de plàstic unides amb paper adhesiu es poden construir columnes que suporten el pes d’una persona.

91

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 92

7

Tipus d’estructures artificials

Hi ha molts tipus d’estructures. Una manera senzilla de classificar-les és per la forma, o la dels elements que hi predominen. Seguint aquest criteri, podem trobar estructures massives, tramades, de voltes, triangulades i penjants.

Massives Són estructures en les quals predomina una gran concentració de material.

Es caracteritzen pel fet de ser massisses, estables i molt pesants. Els temples grecs són exemples d’estructures massives. Els seus principals elements són les columnes i les llindes. Les llindes es col·loquen horitzontalment i es recolzen sobre les columnes. Serveixen per subjectar les cobertes. Temple grec de Segesta, a Sicília (Itàlia).

Per construir-les s’utilitzen materials molt resistents als esforços de compressió, com ara el granit, el marbre o el formigó. Alguns exemples d’estructures massives són les piràmides egípcies i les piràmides maies, els temples grecs, les preses dels embassaments, les muralles i els dics.

Les llindes estan sotmeses a esforços de flexió. Les columnes suporten esforços de compressió.

Exemple d’estructura massiva. Piràmide de l’Endeví, Yucatán (Mèxic).

De voltes En les estructures de voltes hi predominen els arcs, les voltes o les cúpules amb elements de subjecció i suport.

La volta és una successió de diversos arcs, mentre que la cúpula és una volta de forma semiesfèrica. Aquests elements poden suportar esforços de compressió importants, cosa que permet cobrir grans espais amb materials petris com la pedra o el formigó. El pes d’aquests elements reposa sobre els murs laterals, i per això cal reforçar-los amb contraforts o arcbotants. Els arcs subjecten la coberta de la mesquita de Còrdova i es recolzen en fines columnes que aporten lleugeresa al conjunt.

92

Els teatres, els circs i els aqüeductes romans, les esglésies i les catedrals, algunes mesquites i determinades construccions actuals, com els túnels, són estructures de voltes.

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 93

Tramades

Els gratacels

Les estructures tramades estan formades per un conjunt de perfils de fusta, acer o formigó que s’entrecreuen entre ells. Els elements estructurals són les bigues, els pilars o columnes i la fonamentació.

Els edificis, per exemple, són estructures tramades que es cobreixen de maons o vidre després de col·locar els pilars i les bigues. Això suposa una considerable disminució del pes respecte de les antigues estructures massives o de voltes, i permet augmentar l’alçada de les construccions actuals.

Al final del segle XIX, la disponibilitat de perfils d’acer en grans quantitats i la invenció de l’ascensor elèctric van permetre construir edificis de gran alçària: els gratacels. S’aixecava ràpidament una estructura d’acer i després es feien els tancaments. Així es resolia el problema de la manca de temps i d’espai.

ASSAIG: construcció de tramats amb escuradents

1. Agafa uns escuradents o unes canyetes de plàstic i col·loca’ls, primer, com mostra la primera figura. 2. Ara, fes una mica de força amb la mà. 3. A continuació, fes un tramat com el de l’altra figura i repeteix la mateixa operació. Quin és més resistent?

Triangulades Les estructures triangulades es formen unint molts triangles que construeixen xarxes planes o espacials.

Cada triangle està sotmès als seus propis esforços de tracció i compressió, cosa que equilibra l’estructura i fa possible que creixi tant com calgui. C À R R E G A

Els materials que se solen utilitzar per construir aquestes estructures són la fusta i el ferro. Els triangles fets amb fusta s’anomenen encavallada, i els d’acer, cintres. Les torres d’alta tensió, les grues, les plataformes petrolíferes, els estadis esportius i alguns ponts són clars exemples d’estructures triangulades, molt resistents i lleugeres perquè estan buides.

La triangulació en les estructures aporta estabilitat i resistència amb el nombre mínim de perfils.

93

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 94

Penjants Les estructures penjants se sostenen amb cables o perfils subjectes a elements de suport.

En aquestes estructures hi predominen els tirants, que estan sotmesos a esforços de tracció. Els ponts penjants tenen un tauler o passarel·la, normalment metàl·lic, per on passen els vehicles, i uns pilars de formigó amb fonaments molt profunds. Els tirants subjecten el tauler recolzant en els pilars, i estan amarrats fermament a la ribera. El pont està penjat literalment dels cables. Si els cables es trenquessin el pont s’ensorraria. Aquesta tècnica permet construir ponts més llargs amb menys pilars intermedis de subjecció, cosa que és summament interessant per creuar rius molt amples, badies, etc.

Altres estructures Exemple d’estructura penjant. Pont del 25 d’abril, Lisboa.

Els globus aerostàtics, les atraccions infantils inflables i els matalassos d’aire són estructures pneumàtiques.

En la classificació anterior no s’hi han inclòs altres estructures com ara les pneumàtiques, les laminars i les geodèsiques. • Les estructures pneumàtiques són inflables, lleugeres i desmuntables. Estan sotmeses principalment a esforços de tracció. • Les estructures laminars es caracteritzen pel fet d’estar constituïdes per làmines de material. Els elements estructurals són nervis que recorren l’estructura o parts de la superfície i que tenen un gruix més gran. Per exemple, les carcasses dels objectes, els cubs de plàstic i la carrosseria d’un automòbil. • Les estructures geodèsiques són xarxes espacials formades per la unió de polígons i hexàgons. Lleugeres i resistents, es fan servir en la construcció de formes esfèriques o cilíndriques.

Exemple d’estructura tramada. Hivernacle.

ACTIVITATS 12. ● Quina diferència hi ha entre les estructures massives i les triangulades? 13. ● ● Per què la distància entre pilars pot ser més gran als ponts penjants que als ponts tramats? 14. ● ● ● Una estructura pot ser alhora de voltes i triangulada? Què et sembla? 15. ● ● Per què són més lleugers els edificis actuals que els antics?

94

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 95

Resum ESTRUCTURES

suporten càrregues de

formades per

poden ser

fonaments compressió tracció flexió

massives pilars o columnes

bigues

cisalla

de voltes tramades triangulades

arcs torsió

penjants tirants

Vocabulari de la unitat • Arc: element de forma corba que, en una estructura, cobreix l’espai entre dues columnes. • Arcbotant: arc que recolza per una banda en un contrafort, i per l’altra, en una volta o cúpula, contrarestant-ne el pes. • Biga: element d’una estructura que té forma de barra. Es col·loca horitzontalment i recolza sobre columnes o pilars.

• Formigó armat: formigó al qual s’han afegit unes barres o varetes de ferro per millorar-ne la resistència a la tracció. • Llinda: biga massissa de pedra, formigó o fusta que recolza horitzontalment sobre columnes, muntants o brancals i que tanca forats de portes i finestres. • Llum: distància horitzontal entre dos suports d’una estructura o d’un arc.

• Cintra: cadascun dels perfils metàl·lics que formen una estructura triangulada.

• Morter: mescla elaborada amb ciment, sorra i aigua que els paletes utilitzen per lligar les pedres, els maons, etc., d’una construcció.

• Columna: element vertical, generalment cilíndric, que en la construcció té funcions d’ornament o suport.

• Pilar: element vertical que sosté altres elements d’una estructura.

• Contrafort: pilar o mur que depassa la base d’una paret per subjectar-la.

• Pont: construcció que permet passar d’una riba del riu a l’altra o salvar una depressió, badia, etc.

• Cúpula: coberta d’un edifici que té forma de semiesfera (o similar).

• Tirant: element allargat sotmès a esforços de tracció.

• Escaire: element que té forma de triangle rectangle i reforça algunes estructures.

• Tramat: estructura de fusta o de ferro formada per múltiples elements entrellaçats.

• Estructura: conjunt de peces que serveix com a suport d’un pont, un edifici o, en general, de qualsevol cos.

• Viaducte: pont construït sobre una fondalada perquè hi passi una via de comunicació: una carretera o les vies del tren.

• Formigó: mescla d’aigua, pedres i ciment que s’endureix fins a adquirir la consistència de la pedra i que pren la forma del motlle que la conté.

• Volta: estructura arquitectònica corbada que s’utilitza normalment per cobrir l’espai entre dos pilars o entre dos murs.

95

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 96

Activitats Aplicació de continguts 16. ● Què és el que anomenem càrrega? 17. ● ● Digues tres estructures en les quals sigui impres-

26. ● Els ossos del cos també són estructures. Quina mena d’esforç creus que suporten, generalment, els ossos de les cames?

27. ● ● Fixa’t en les il·lustracions següents.

cindible utilitzar tirants.

18. ● ● Per què creus que no es van construir gratacels

A

B

en l’antiguitat?

19. ● Quin element constructiu feien servir els romans per donar estabilitat i alçada a les edificacions?

20. ● ● Es construeixen estructures triangulades i tramades de fusta? En saps alguna?

21. ● ● ● Una estructura triangulada pot ser de pedra o de formigó? Per què?

22. ● En quina època es va començar a fer servir l’acer com a element estructural?

Aplicacions pràctiques 23. ● ● Busca una solució perquè la biga d’aquest pont no es deformi per flexió.

24. ● ● Creus que es pot construir un gratacel amb bigues

a) Per què té tantes potes la cadira d’oficina? b) Per què són tan baixos els cotxes esportius?

28. ● ● Indica el tipus d’esforç que suporta cadascun d’aquests objectes: a) El pom d’una porta. b) L’arc de caça. c) La punta del bolígraf en escriure. d) Els fonaments d’un edifici. e) Un tornavís en collar un cargol. f) Els tirants d’un pont penjant. g) La llinda. h) Els cargols que subjecten un quadre a la paret. i) El cordill que subjecta una persiana. j) L’eix que uneix els pedals de la bicicleta. k) Les bigues d’un pont.

29. ● Quina cadira és més estable? Per què?

de fusta?

Anàlisi d’objectes 25. ● ● Indica a quin tipus d’estructura pertany cadascun d’aquests elements: a) Un pneumàtic. b) La funda rígida d’unes ulleres. c) Una carcassa d’ordinador. d) Una bastida. e) La via del tren. f) Un castell. g) El quadre d’una bicicleta.

96

30. ● ● Les antenes de televisió que hi ha als terrats tenen problemes d’estabilitat. Observa alguna antena i indica com es resol.

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 97

31. ● ● Indica quins elements estructurals trobes en aquestes fotografies: A

33. ● ● Indica quins esforços treballen les estructures següents: a) La carcassa d’un telèfon. b) Un bastó. c) El pal d’un vaixell. d) La columna vertebral. e) Una cabina telefònica. f) Una escullera. g) El parquet d’un escenari.

Investigació 34. ● ● Quines són les estructures més grans que coneixes? B

35. ● ● Alguns animals fabriquen estructures. Esmenta’n alguna.

36. ● Fes la recerca següent: què són els aqüeductes? Per a què servien? Qui els va construir? Quin era el principal element que s’utilitzava per construir-los?

37. ● Busca, a casa o a l’aula, algun element o lloc on s’utilitzin escaires i explica les raons del seu ús.

38. ● ● Saps què són les quadernes i la quilla d’un vaixell de fusta?

32. ● ● Observa la fotografia d’aquesta pèrgola de la Ciu-

39. ● ● De quin material està fet un iglú? Quin tipus d’estructura utilitza?

tat de les Arts i de les Ciències de València i respon. a) Quins elements hi apareixen? b) Quin tipus d’estructura diries que és?

40. ● ● Cerca els tipus de pont que existeixen i descriulos breument.

97

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 98

PROJECTE DE LA UNITAT: el pont d’un sol pilar Posar pilars al bell mig d’una badia no és una feina fàcil, així que et proposem fer un pont d’un sol pilar i que, a més a més, se sostingui per ell mateix. Ara has d’aplicar el que has après a la unitat perquè el teu pont s’aguanti a peu coix i no caigui. Tot un repte...

1

Necessites... • • • • • •

2

Un llistó de 2 ⫻ 1 cm. Un llistó d’1 ⫻ 1 cm. Contraplacat de 8 mm. Cordill. Tub o ampolla amb sorra. 2 abraçadores.

• • • • •

4 cargols. Paper de vidre. Serra de vogir. Escaires. Pistola de cola termofusible.

Si ho mesures bé, no hauràs de repetir-ho. Prepara les peces. Mesura i talla els sis llistons i els dos taulers: la base i el tauler o passarel·la del pont. Talla els dos escaires de fusta que suportaran el tauler del pont.

3

Acobla el pilar. En primer lloc, col·loca els dos pals més llargs i uneix el travesser de sobre amb la pistola de cola termofusible. Fes servir l’escaire perquè quedi ben perpendicular.

Fes un croquis amb les mides que ha de tenir el teu pont. Fes el mateix amb l’altre travesser tornant a fer servir l’escaire.

4

Reforça triangularment l’estructura.

Enganxa les peces a l’estructura.

Mesura i talla els dos trossos del quadradet d’1 ⫻ 1 cm. Marca dues línies a 45º als extrems, tal com mostra la fotografia.

Mesura bé la distància i subjecta els dos suports triangulats on ha de recolzar el tauler del pont.

Rebaixa els llistons amb paper de vidre o una llima fins a les marques (perquè encaixin bé a les cantonades).

98

877446 _ 0080-0101.qxd

5

3/4/07

16:12

Página 99

6

Munta la base. Enganxa el rectangle (1) de contraplacat com a base de l’estructura del pont.

El contrapès. Omple el tub amb sorra perquè serveixi de contrapès i subjecta’l al tauler amb abraçadores (2). (Com a contrapès pots utilitzar una ampolla de 33 cl, més o menys plena de sorra segons convingui.)

Fes osques al tauler (2) per subjectar els tirants.

2 1 En els ponts de veritat cal fer-hi fonaments.

Fes proves fins que els dos extrems s’equilibrin.

S’aguanta...

7 Ep! No és fàcil.

Un truc Com pots comprovar, aquesta estructura s’assembla molt a les grues de la construcció, que consten d’un pilar i un braç amb un contrapès.

Muntatge final. Posa el tauler amb el contrapès sobre els suports del pont. Mesura bé els cordills i fes el nusos de manera que quan els col·loquis quedin ben tensos (no és fàcil!). Situa’ls a les osques i ja tens el teu pont obert al trànsit.

99

RACÓ DE LA LECTURA

877446 _ 0080-0101.qxd

12/4/07

12:33

Página 100

struït «Si has con n l’aire no un castell e l temps, has perdut e hauria perquè és on hi has de ser. Ara de construir ts a sota.» els fonamen

TEXT A

La Torre Biònica A les grans ciutats l’espai és un luxe. Aviat no tindrem lloc per edificar. Una de les possibles solucions és la construcció de gratacels: estructures de gran alçària que acullen milers de persones i ocupen poc espai. Entre les torres més altes del món hi tenim les Torres Petronas de Kuala Lumpur (Malàisia), amb una alçària de 450 m, la torre Sears de Chicago (EUA), amb 443 m, o l’Empire State Building a Nova York (EUA), amb 381 m. A Espanya, la Torre Picasso de Madrid, amb 157 m d’alçària, i l’edifici d’un hotel de Benidorm (Marina Baixa), amb 186 m, són les torres més altes. La Torre Eiffel, a París, té uns 320 m d’alçària. Aquestes torres, però, es veuran eclipsades per la Torre Biònica. El projecte l’han dissenyat arquitectes espanyols prenent com a model el tronc dels arbres. Podrà arribar fins als 1.228 m d’alçària i i tindrà capacitat per a 100.000 residents. Inclourà hotels, cinemes, oficines i, fins i tot, hospitals, i disposarà de 368 ascensors que uniran les 300 plantes previstes. I es creu que serà possible arribar a l’última planta en dos minuts.

L’estructura, de tipus membrana, és buida, amb parets molt primes de formigó. Els plecs li donen una resistència elevada. L’aire circula lliurement entre les columnes-carrers.

tor.

ip SHAW, escr ERNARD

GEORGE B

L’ aigua i l’electricitat viatjaran a través de 92 columnes amb canonades, com la saba circula pel tronc dels arbres. Els fonaments es podran millorar a mesura que vagi creixent la torre, de la mateixa manera que creixen i es desenvolupen les arrels dels arbres. La base ocuparà un espai una mica inferior a un camp de futbol, i estarà rodejada d’un llac artificial a fi d’absorbir les vibracions que provoquen els terratrèmols. Per ara només és un projecte, tot i que el govern xinès ja hi està interessat. Podria ser la solució als problemes de superpoblació que pateix la ciutat de Xangai. Carrers verticals En una ciutat vertical, els carrers també ho són. A la Torre Biònica, 92 d’aquestes columnes-carrers tecnològiques transportaran l’aigua i l’energia necessàries per als seus habitants.

300 plantes en dotze nivells. 100.000 habitants. 2.000.000 m2. 15.000.000.000 d’euros. 15 anys d’obres.

La planta de la torre és el·líptica. L’el·lipse de la planta més gran fa 166 ⫻ 133 metres.

L’exterior de l’estructura permet la circulació de l’aire i redueix l’empenta del vent.

50 % hotels 25 % oficines i habitatges 25 % dotacions

Torres Torre Sears Empire State Petronas 443 m 450 m 381 m (Kuala Lumpur) (Chicago) (Nova York) Torre Eiffel 320 m (París)

100

1.228 metres. Una mica més d’alçada i el moviment de la torre ja seria preocupant.

Torre AGBAR 144 m (Barcelona)

877446 _ 0080-0101.qxd

3/4/07

16:12

Página 101

El Museu de la Ciència

L’Hemisfèric

TEXT B

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València El complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València el formen edificis diversos amb estructures visibles i sorprenents elaborades amb vidre, ciment i formigó. • L’ Hemisfèric, per exemple, té forma de mig ull, amb una estructura mòbil que imita una parpella i que es pot obrir i tancar amb mecanismes hidràulics per regular la temperatura i la llum. Vist des de l’exterior, aquest mig ull es reflecteix al llac que l’envolta, dibuixanthi un ull sencer. Al seu interior s’hi projecten pel·lícules i documentals que suggereixen un efecte en tres dimensions. • L’edifici del Museu de la Ciència és una estructura tramada amb recobriments de vidre que sembla la caixa toràcica d’una balena amb enormes tirants blancs de formigó. Al seu interior hi ha nombrosos panells i podem viure-hi experiències que ens ajudaran a comprendre millor la ciència.

La Ciutat de les Arts i les Ciències ha estat dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava.

L’Oceanogràfic

• L’ Umbracle és una volta parabòlica transparent que permet gaudir d’una agradable passejada entre la vegetació. La part baixa acull un aparcament de dues plantes. • L’ entrada de l’Oceanogràfic és una estructura laminar amb formes curvilínies que introdueix el visitant en el món aquàtic a través d’un túnel submarí transparent. És un dels aquaris més grans d’Europa. • I, per acabar, el Palau de les Arts, en forma de vaixell, s’ha pensat per celebrar-hi grans espectacles d’òpera, música i teatre.

ACTIVITATS

A

1. Quines són les torres més altes del món? 2. Quina és la torre més alta d’Espanya? 3. Quantes persones podran viure a la Torre Biònica?

WWW • GRATACELS

4. Quants ascensors tindrà i quantes plantes?

http://www.epdlp.com/rascacielos.php Un recull dels gratacels més grans del món, per ordre d’alçada. Mostra les imatges, informació sobre els arquitectes i la ubicació de cada edifici. • CIUTAT JARDÍ VERTICAL

5. Quina superfície ocuparà?

B

6. Quins edificis comprèn la Ciutat de les Arts i les Ciències de València?

http://www.torrebionica.com/bvs/bvs.htm

7. Quina forma té l’Hemisfèric?

Informació sobre la futura Torre Biònica.

8. Com és l’estructura del Museu de les Ciències?

• LA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES DE VALÈNCIA http://www.cac.es Informació sobre aquest espai cultural d’esplèndida arquitectura. Amb dades sobre els edificis que formen el conjunt i que podem veure en cadascun.

9. Quina forma té l’Umbracle? 10. Quina estructura presenta l’entrada a l’Oceanogràfic? 11. Quina forma té el Palau de les Arts?

101

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 102

5

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat... • Veuràs i estudiaràs les diferents parts que formen un ordinador personal. • Identificaràs i connectaràs diferents perifèrics d’un ordinador. • Aprendràs com s’instal·len els perifèrics utilitzant controladors (drivers) específics. • I estaràs al corrent de com funcionen alguns perifèrics importants: la impressora, l’escàner o les càmeres digitals.

Els cotxes amb què circulem, els caixers automàtics, els semàfors... Tots estan controlats per un sistema informàtic que en regula les operacions. Com creus que canviaria la teva vida si no existissin els ordinadors?

102

L’ordinador i els perifèrics

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 103

Per començar, observa i respon Els ordinadors actuals són capaços de fer milions d’operacions matemàtiques en un segon. Cada vegada se’n construeixen de més petits, i ja hi ha ordinadors de butxaca que ens caben al palmell de la mà.

1

ACTIVITAT: els ordinadors al cinema

Les imatges inferiors corresponen a dues pel·lícules.

a) Quina s’ha fet amb l’ajuda d’ordinadors? En què ho notes?

2

b) Quins avantatges aporten els ordinadors?

ACTIVITAT: tipus d’ordinadors A

Escull l’ordinador adient per a cada tasca. • Emmagatzemar les dades d’una enquesta feta als usuaris del tren que esperen a l’andana.

B

C

• Visitar empreses per presentar el vídeo d’un nou automòbil. • Dissenyar dibuixos per a una pel·lícula d’animació.

103

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 104

1

El llenguatge informàtic

Què és la informàtica?

Hardware o maquinari.

Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l’ordinador. Podem dir que un ordinador és una màquina capaç de processar informació; és a dir, de rebre-la, fer-hi càlculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat). La informàtica és la branca de la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant ordinadors.

Parts d’un ordinador

Software o programari.

En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i el software o programari. • La paraula hardware s’utilitza per definir el que es ven en una ferreteria, i es podria traduir literalment com trastos, andròmines o una cosa similar (hard vol dir dur.) El hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l’ordinador, com per exemple les unitats de disc, el monitor o els cables. • Per contraposició, software fa referència a les parts delicades, «sensibles» de la màquina (soft significa tou, suau.) El software o programari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt d’instruccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.

Tipus d’ordinadors L’ús de l’ordinador s’ha estès tant que n’han aparegut de diferents tipus. Uns es poden transportar fàcilment i d’altres no.

Ordinador de taula. El que més s’utilitza a les oficines. Tot i ser voluminós i pesant, és el més barat i versàtil.

104

Ordinador portàtil. La baixada dels preus i el reduït espai que ocupen ha permès que s’introdueixi a les cases.

Ordinador de sala d’estar (Media Center). Amb capacitat per mostrar canals de televisió, veure i enregistrar DVD, ensenyar fotografies, reproduir música…

Ordinador de butxaca (PDA). Té un ús limitat, però és molt útil en àmbits empresarials.

877446 _ 0102-0125.qxd

2

3/4/07

16:11

Página 105

La història de l’ordinador

L’ordinador, tal com el coneixem avui dia, és un invent relativament recent. La primera màquina capaç de fer càlculs, però, ja es va construir cap al 1642. Es tractava d’un aparell mecànic que no duia cables ni cap circuit elèctric. El primer ordinador modern basat en elements electrònics es va construir l’any 1939, i ocupava l’espai equivalent a una habitació enorme. La seva capacitat de càlcul era milions de vegades inferior a la que té avui un petit ordinador portàtil. Els ordinadors actuals incorporen circuits electrònics, però els seus antecedents cal buscar-los en les màquines de calcular, que utilitzaven engranatges.

ANY

1642 Generalització de l’electricitat a la segona meitat del segle XIX

Transistor (1948). Circuit integrat (a final de la dècada de 1960)

ESDEVENIMENT HISTÒRIC Presentació de la Pascalina, màquina de calcular inventada pel matemàtic francès B. Pascal. Feia 36 cm ⫻ 16 cm ⫻ 9, i només podia sumar i restar. L’alemany G. Leibniz la va perfeccionar i hi va afegir l’operació de multiplicar.

Segle XX

La generalització de l’ús del corrent elèctric va fer que les màquines guanyessin rapidesa i capacitat de càlcul (els sistemes elèctrics van substituir els engranatges). Durant els primers anys del segle XX van aparèixer els primers processadors de vàlvules o tubs de buit.

1945

Apareix l’ENIAC, el primer ordinador modern. Va ser desenvolupat seguint els postulats de J. von Neumann i incorporava memòria. Tenia 18.000 vàlvules i era capaç de fer centenars de multiplicacions per minut. Ocupava 200 m2 i la seva unitat de memòria era força reduïda.

1948

1975

1977 Democratització de la informàtica (dècada de 1980) 1981

Eclosió d’Internet

Pascalina. Disposava d’una sèrie de rodes dentades que representaven els dígits del 0 al 9. El moviment de les rodes, enllaçades entre si, proporcionava el resultat de les operacions de sumar o restar. Aquest principi es va aplicar a les màquines registradores durant força temps.

1995

L’arribada del transistor i del circuit integrat permet la miniaturització progressiva dels equips. Cada vegada trobem sistemes més petits, cosa que facilita integrar-los en qualsevol aparell. Es fabrica el primer ordinador personal, anomenat Altair. El seu aspecte era molt diferent dels ordinadors personals actuals i també era més petit que els seus antecessors.

S. Jobs i S. Wozniac creen l’empresa Apple Computer. Desenvolupen l’Apple I i l’Apple II, que ja disposaven de teclat i pantalla gràfica. La interfície gràfica va permetre que moltes persones no expertes comencessin a utilitzar els ordinadors personals. L’empresa IBM treu al mercat el Personal Computer o IBM PC, començant una línia de treball que s’ha desenvolupat fins avui.

Els dos grans fabricants (IBM i Apple Computer) s’uneixen per fabricar el Power PC, l’alternativa dels IBM PC pel que fa als ordinadors personals. Un ordinador personal és aquell que fa servir una sola persona i que es pot utilitzar per navegar per Internet, escriure textos i moltes altres coses.

105

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 106

3 Sortida

Entrada Entrada i sortida de dades en un ordinador.

El hardware o maquinari

El hardware o maquinari el formen els components físics d’un ordinador: la caixa, el monitor, el teclat... Un ordinador consta d’una caixa o bastidor i de perifèrics, que són els sistemes d’entrada i sortida de dades. • A la caixa o bastidor es processa la informació i s’hi fan els càlculs. Conté la placa base, el microprocessador, la memòria RAM, la font d’alimentació i els sistemes d’emmagatzematge. • Els perifèrics d’entrada ens permeten introduir informació a l’ordinador. Els més habituals són el teclat i el ratolí. Els perifèrics de sortida presenten la informació obtinguda després de processar-la. Els més utilitzats són el monitor i la impressora. El mòdem i el router serveixen tant per rebre dades en un ordinador com per enviar-les a un altre. Observa les fotografies de la caixa d’un ordinador:

Font d’alimentació

Lector DVD-ROM Regravadora Caixa

Microprocessador amb ventilador

Cables

Memòria RAM Connexions Disc dur

Placa base

Lector DVD

Regravadora CD/DVD

Presa de corrent Ventilació

Mòdem

Teclat Ratolí Connexió a la impressora

Disquetera

Connexions d’àudio (altaveus, micròfon, sortida de línia) Connexió al monitor Targeta de xarxa

Encesa i apagada Botó de reinicialització Connectors frontals (USB i àudio)

106

Interruptor

Mòdem Ports USB addicionals

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 107

La caixa o bastidor Quan parlem de CPU? Tècnicament, una CPU és només el processador. Tot i així, per extensió, anomenem CPU el conjunt format pel processador, la placa base i la memòria. També s’anomena CPU la caixa amb tots els seus elements.

Targetes d’expansió Per ampliar les funcionalitats de la placa base s’hi poden afegir circuits específics, com la targeta de vídeo, la de xarxa o la de so. Aquestes targetes es connecten en unes ranures anomenades ranures o slots.

L’ element principal que incorpora la caixa o bastidor és la placa base. S’hi connecten el microprocessador, la memòria, la font d’alimentació i les unitats d’emmagatzematge.

La placa base Aquesta placa electrònica (motherboard, en anglès) integra un conjunt de circuits, elements de control i connectors on es poden acoblar els dispositius següents: • La font d’alimentació. • El microprocessador. • La memòria RAM. • Els sistemes d’emmagatzematge (disc dur, lector de targetes, gravadora de CD/DVD, lector de DVD-ROM...). • Els perifèrics (normalment s’acoblen als connectors que hi ha a la part de darrere de la carcassa). Ranures (Slots)

Connectors IDE (sistemes d’emmagatzematge)

Sòcol per al microprocessador A sobre s’hi col·loca un ventilador.

Connexions externes

SEGURETAT No obris mai l’ordinador sense desendollar abans els cables, i tampoc no manipulis mai la font d’alimentació. Hi ha el perill de rebre una forta descàrrega elèctrica.

Sòcols per a memòria RAM

La font d’alimentació Aporta corrent elèctric a tots els dispositius de l’ordinador integrats a la caixa. La font d’alimentació subministra els diversos voltatges que requereixen els diferents components. 107

877446 _ 0102-0125.qxd

Unitat

3/4/07

Equivalència

16:11

Página 108

Exemple

Byte (B)

8 bits (b)

Un nombre

Kilobyte (KB)

1.024 bytes

10 línies de text

Megabyte (MB)

1.024 KB

50 pàgines

Gigabyte (GB)

1.024 MB

Enciclopèdia de 40.000 pàgines

1.024 GB

Biblioteca de 20.000 volums

Terabyte (TB)

Unitats que es fan servir en informàtica per mesurar la quantitat d’informació.

El microprocessador El microprocessador (micro, en l’argot informàtic) és el cor de l’ordinador. Es tracta d’una càpsula de color negre, connectada directament a la placa base i col·locada sota un ventilador. Al seu interior hi ha milions de transistors comunicats entre ells amb fils. S’hi fan múltiples operacions matemàtiques i lògiques.

La memòria RAM A la memòria RAM s’hi emmagatzemen temporalment les dades que l’ordinador necessita per operar d’una manera correcta. Entendrem millor el paper de la memòria RAM amb un exemple. La CPU no pot fer en un sol pas la suma 2 ⫹ 4 ⫹ 3 ⫹ 8. 1. En primer lloc, el microprocessador agafarà el 2 i li afegirà el 4. El resultat serà 6. I aquest valor s’emmagatzemarà a la memòria. 2. Ara agafarà el 3 i el 8. En sumar-los obté l’11, que s’emmagatzema en un altre lloc de la memòria. 3. El micro pren el 6 i l’11 de la memòria, els suma i obté el 17. 4. Aquest resultat es duu a un lloc especial de la memòria que envia el resultat a la pantalla.

Sistemes d’emmagatzematge Suport

Pastilles de memòria RAM.

Capacitat

Què emmagatzema?

Disquet

1,44 MB

Lectura-escriptura Documents de text, altres documents. En desús.

Targeta de memòria

Variable

Lectura-escriptura Música, imatges i dades.

Disc dur

Centenars de GB

Lectura-escriptura Software de tot tipus.

CD-ROM

700 MB

Només lectura

Àudio, software, imatges.

CD-R, CD-RW 700 MB

Lectura-escriptura Àudio, software, imatges.

DVD-ROM

4,8-17 GB

Només lectura

DVD⫾R, DVD-RAM, DVD⫾RW

4 GB

Lectura-escriptura Vídeo digital, fotografies digitals, enciclopèdies electròniques.

HD-DVD

30-45 GB

Lectura-escriptura Pel·lícules, jocs.

Blu-Ray

46 GB

Lectura-escriptura Pel·lícules, jocs.

ACTIVITATS 1. ● Explica breument quina és la missió de la memòria RAM. 2. ● Practica. Observa la caixa d’un ordinador i identifica-hi: a) El botó per encendre’l. b) Les unitats d’emmagatzematge de dades (CD-ROM, DVD-ROM).

108

Característiques

Pel·lícules, dades, jocs.

877446 _ 0102-0125.qxd

4

3/4/07

16:11

Página 109

CPU i perifèrics

L’o rdinador el formen molts elements que ja coneixes: la placa base, el microprocessador, la memòria, la font d’alimentació... Tots són dins la caixa de l’ordinador. Els perifèrics, en canvi, es connecten habitualment fora de la carcassa: ratolí, teclat, impressora, monitor, escàner, càmeres digitals... La informació que processa l’ordinador s’obté dels perifèrics, i després hi torna per presentar-la a l’usuari. Els perifèrics són els instruments que permeten que el microprocessador es comuniqui amb l’entorn.

Teclat amb sistema Braille. Amb la finalitat de satisfer les necessitats específiques dels usuaris, alguns perifèrics es transformen per donar-los resposta. Entre els perifèrics adaptats hi ha els teclats amb el sistema Braille per a invidents.

Els perifèrics es poden classificar de diverses maneres. Segons el flux d’informació hi ha perifèrics d’entrada (ratolí, càmera fotogràfica digital...), de sortida (impressora, altaveus...) i d’entrada i sortida simultàniament (mòdem, controladora de sistemes robòtics...).

Ordinador

Perifèric

Comunicació amb la CPU: ports Perquè el microprocessador i la memòria es puguin comunicar amb els perifèrics calen una sèrie de «camins intermedis», anomenats ports, pels quals circulen les dades. Un port és un canal de comunicació per on circulen les dades que intercanvien la placa base i els perifèrics. S’anomenen ports externs tots els connectors que es poden veure des de fora de la caixa de l’ordinador.

Alguns ports externs són específics per a un tipus de perifèric, com el PS2 per al teclat i el ratolí. En canvi altres, com ara els USB, serveixen per connectar perifèrics diversos: càmeres, impressores, etc. Ports externs Connectables directament (no cal reiniciar l’equip) Taxa de transferència de dades Aporta corrent?

Les connexions dels ports externs sobresurten per fora de la caixa, a la part del darrere, o com a ports frontals, per facilitar la connexió de perifèrics autònoms com les càmeres fotogràfiques digitals, les impressores o uns simples auriculars per escoltar música.

Sèrie

Paral·lel

USB 1.0

USB 1.1

USB 2.0

Firewire

No

No

Sí

Sí

Sí

Sí

120 Kb/s

150 Kb/s

12 Mb/s

12 Mb/s

480 Mb/s

400 Mb/s

No

No

Sí

Sí

Sí

No

ACTIVITATS 3. ● ● Practica. Observa l’exterior de la caixa d’un ordinador i identifica-hi les connexions, tant les de la part frontal com les del darrere. a) Quins perifèrics hi podem connectar? b) Quins ens permeten intercanviar informació més ràpidament?

Sèrie

USB

Paral·lel

Firewire

109

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 110

5

Instal·lació de perifèrics: els controladors o drivers

Els perifèrics s’han de connectar a l’ordinador abans d’endollar-los a la xarxa elèctrica (si necessiten alimentació) per impedir un bloqueig del sistema o danys a l’ordinador. Els que sí que es poden connectar amb l’ordinador endollat s’anomenen connectables en calent. Són, per exemple, els que s’acoblen per mitjà de la connexió USB. No obstant això, perquè el perifèric funcioni no n’hi ha prou de connectar-lo, sinó que sovint cal instal·lar un controlador o driver a l’ordinador. Un controlador o driver és un arxiu que indica al sistema operatiu com s’han d’intercanviar les dades entre el perifèric i l’ordinador.

Si el controlador no s’ha instal·lat correctament, el perifèric no es podrà fer servir, encara que estigui ben connectat a l’ordinador. Els controladors són específics de cada perifèric i de cada sistema operatiu. Per tant, un controlador d’una càmera digital vàlid per a Windows no servirà per a Linux. Així doncs, quan instal·lem els controladors d’un perifèric podem trobar-nos aquests dos casos:

Els sistemes operatius ja incorporen els controladors dels perifèrics més habituals. Així, quan instal·lem un perifèric nou el sistema operatiu busca el controlador a la seva base de dades. Si és a la llista, el sistema el detecta i el perifèric funciona de manera immediata.

Si el perifèric és més modern que el sistema operatiu, hi hem d’incorporar els controladors. Quan venen un perifèric, els fabricants inclouen un CD amb els controladors. Si el sistema operatiu no troba els controladors, s’obre un assistent que busca el driver a les unitats d’emmagatzematge. També ens podem descarregar el controlador a Internet, a la pàgina web del fabricant.

ACTIVITATS 4. ● ● Practica. Estàs treballant amb el sistema Windows. Obre el Panell de control (Inici, Configuració) i escull Dispositius de so i àudio. Després, fes clic a la icona Hardware, selecciona algun dispositiu (lector de CD o DVD) i entra a la fitxa del controlador corresponent seleccionant l’opció Propietats. Quin és l’arxiu que serveix de controlador per al dispositiu que has seleccionat?

110

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 111

Botons

6

Tipus de perifèrics

Agruparem els perifèrics segons la feina que fan. c» «Cli

Perifèrics per introduir dades: el ratolí i el teclat El ratolí

Ratolí. També hi ha ratolins sense cables. Els de tipus òptic són més precisos i duren més temps, perquè no tenen parts mòbils que es desgastin.

➛

El ratolí es va incloure als primers ordinadors Apple de Macintosh. Quan el ratolí es mou sobre una superfície, uns sensors tradueixen aquest moviment en impulsos elèctrics que escenifiquen el moviment del llapis o cursor (amb forma de fletxa) per la pantalla. Això permet assenyalar objectes que s’activen quan es prem un botó (fer clic).

Cursor

El teclat

L’element d’entrada per excel·lència és el teclat, que ha anat evolucionant amb la incorporació de tecles que possibiliten que tingui noves funcions. Prement les tecles s’introdueixen números, lletres o altres caràcters.

El sistema QWERTY Tots els teclats segueixen la norma QWERTY, com les màquines d’escriure tradicionals. El teclat dels ordinadors portàtils s’ha adaptat a la mida més reduïda d’aquests aparells, i té algunes tecles menys.

El teclat Tecles de funció Escapar

Són dreceres per guardar un document, demanar ajut, etc.

Cancel·la l’operació en curs.

Intro Per escollir una opció d’un menú, inserir un salt de paràgraf en escriure un text…

Teclat numèric

Bloqueig de teclat numèric Esborrar text

Altres aplicacions

Correu electrònic i Internet Tabulació (哫|) Per passar d’una casella de la pantalla a l’altra sense fer servir el ratolí. Bloqueig de majús.

➪

Majúscules ( ) Control (Ctrl) Combinant-la amb altres tecles de caràcters, permet seleccionar algunes funcions ràpidament.

Inici Obre un menú a la pantalla.

Alternativa (Alt)

Barra espaiadora

Menú contextual

Per combinar amb altres tecles.

Introdueix espais en blanc per separar les paraules quan escrivim.

Obre un menú segons el lloc de la pantalla on es posa el cursor.

Fletxes de desplaçament Serveixen per moure’s amunt, avall, a dreta i esquerra de la pantalla.

111

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 112

SEGURETAT Quan fem servir l’ordinador no parem de manejar el ratolí i el teclat. Per això és important adoptar la postura correcta per teclejar i moure el ratolí. Si no, es poden produir lesions als canells. Mira el dibuix.

Correcte

Incorrecte

Com funciona un ratolí?

Disc amb ranures

El ratolí tradicional, o ratolí de bola, té una bola que gira i es desplaça per una estoreta. Quan gira la bola, uns rodets Polsador interns també giren, i per mitjà d’un procés Díodes força senzill, un xip transforma els senyals Detector rebuts en ordres que s’envien Ratolí de bola a la placa base.

Rodet

Bola

Cal saber que el forat on hi ha la bola i la bola mateix s’embruten. Així doncs, s’ha de netejar periòdicament el ratolí per aconseguir un bon desplaçament del llapis o cursor per la pantalla. Càmera Díode emissor de llum (LED)

Polsador

Lent Polsador Llum reflectida per la superfície de la taula

Ratolí òptic

Els ratolins òptics no tenen bola; disposen d’una petita càmera que pren milers d’imatges per segon. Després es comparen les imatges successives i es pren nota de les diferències, que s’interpreten com a canvis en la posició del ratolí. Els ratolins òptics no necessiten estoreta.

Un altre avantatge és que tampoc no s’han de netejar: el cursor es desplaçarà sempre sense problemes ni salts a la pantalla.

ACTIVITATS 5. ● ● Relaciona cada perifèric d’entrada amb la tasca que fa. A) Enregistrar sons. 1. Escàner. B) Escriure textos. 2. Micròfon. C) Dibuixar amb el llapis òptic. 3. Ratolí. D) Moure’s per la pantalla. 4. Teclat. E) Digitalitzar fotos. 5. Tauleta gràfica. 6. ● a) b) c)

112

Practica. Identifica al teclat d’un ordinador: El teclat numèric. d) Algunes tecles especials: La barra espaiadora. – Control. – Alternativa. Les tecles de funció. – Tabulació. – Escapar.

Tauleta gràfica.

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 113

Perifèrics per mostrar imatges: el monitor

Els monitors TFT

Un dels perifèrics sense el qual es fa difícil concebre l’ordinador és el monitor. Evidentment, es tracta d’un perifèric de sortida, ja que mostra a l’usuari les dades processades per l’ordinador, com ara les imatges del seu joc preferit. La qualitat de la pantalla es mesura segons el nombre màxim de punts per polzada (una polzada equival a 2,5 cm aproximadament) que és capaç de representar, el que anomenem la resolució, i per la quantitat de colors que pot oferir; és a dir, la profunditat de color. Per exemple, una pantalla que pot representar 24 bits de profunditat de color (224 colors ⫽ 16 milions de colors) i una resolució màxima de 1.540 ⫻ 1.024 oferirà imatges de més qualitat que una de 24 bits que només arribi a 1.024 ⫻ 768.

Des de fa uns anys, el mercat ofereix uns monitors ben plans i de pocs centímetres de gruix. Són els monitors TFT (Thin Film Transistor). El seu funcionament es basa en el fet que unes partícules microscòpiques que responen a estímuls elèctrics s’alineen per formar la imatge a la pantalla.

Perquè la pantalla doni la seva resolució màxima cal que l’adaptador gràfic, que és el component que realment genera les imatges representades, ofereixi igualment la mateixa resolució i profunditat de color. De vegades, l’adaptador gràfic està inclòs a la placa base. L’adaptador gràfic determina la qualitat de la imatge. Per als jocs d’última generació, amb imatges en moviment i molts detalls, es necessiten potents adaptadors gràfics. Per a altres feines, però, no cal disposar de la millor targeta gràfica que hi ha al mercat.

Aquests monitors són completament plans, cosa que facilita l’observació, perquè les pantalles planes tenen menys reflexos que les corbes.

Connexió VGA Connexió S-Vídeo

Monitor amb tub de raigs catòdics (CRT)

CPU

Connexió DVI (digital)

Monitor TFT

Targeta gràfica

Monitor

Connexió a la placa base

La imatge es genera a l’adaptador gràfic (o targeta gràfica). La qualitat es mesura segons el nombre de píxels per polzada (resolució) i el nombre de colors (profunditat de color) que pot reproduir.

La qualitat d’una pantalla es mesura per: • La resolució que pot donar, que s’indica en punts per polzada (ppp). • La velocitat de refresc, que es mesura en megahertz (cicles per segon). Una pantalla capaç de refrescar a una freqüència molt alta proporciona imatges de més qualitat, i la vista es cansa menys.

113

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 114

Perifèrics per imprimir documents: la impressora Tot i que vivim en una societat digital, el paper és el suport més adequat per llegir documents. Per això, encara que els informes s’elaborin en un processador de textos, és habitual imprimir-los per llegir-se’ls. Algunes impressores permeten imprimir directament des d’una càmera fotogràfica digital, sense que hi intervingui un ordinador.

La impressora és un perifèric que permet imprimir en paper els documents fets amb l’ordinador o, fins i tot, les imatges fetes amb una càmera digital.

La qualitat d’una impressora depèn de: • La resolució, o nombre de punts per polzada (ppp) que és capaç d’imprimir la màquina. • La velocitat d’impressió, capacitat que es mesura en pàgines per minut (ppm). Les impressores es connecten en un port USB. La imatge ens mostra el capçal d’impressió d’una impressora de raig de tinta, amb un cartutx per al color negre i un altre per a la resta de colors.

Hi ha diversos tipus d’impressores, però les més utilitzades són les d’injecció o raig de tinta i les làser. Les impressores de raig de tinta han permès obtenir imatges amb qualitat fotogràfica. A més a més, són econòmiques, tot i que per aconseguir una qualitat bona cal fer servir paper setinat, que és més car que el paper normal.

El capçal deixa anar microgotes que es dipositen al paper. Com més petit sigui el diàmetre de les gotes i més gran el nombre de gotes per polzada, la qualitat de la impressió serà més alta.

El funcionament es basa en un capçal, connectat a un o a diversos dipòsits de tinta especial, que es desplaça d’una banda a l’altra.

La impressora es connecta generalment al port USB (o al port paral·lel).

Amb papers especials, molt setinats, i tintes de colors s’aconsegueix imprimir imatges de qualitat fotogràfica. Impressora d’injecció de tinta.

ACTIVITATS 7. ● Practica. Busca els connectors d’alimentació i USB (o paral·lel) de la impressora que fas servir a l’escola, desconnecta’ls i torna a connectar-los. 8. ● Practica. On són els cartutxos d’una impressora d’injecció de tinta? Busca alguna impressora que tinguis a mà i identifica’ls.

114

Els LED indiquen si la impressora funciona, si té paper o la necessitat de canviar algun dels cartutxos de tinta quan s’esgoten.

A l’alimentador s’hi posen els fulls per poder imprimir automàticament textos que fan més d’una plana.

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 115

Perifèrics per digitalitzar imatges: l’escàner De ben segur que has vist alguna foto dels teus avis o besavis amb plecs, talls, ratlles, etc. En resum, feta malbé. Saps com la podries millorar? Doncs utilitzant un perifèric que converteixi la imatge en un fitxer informàtic, que després podràs tractar amb una aplicació de retoc fotogràfic. I aquest perifèric és l’escàner. L’escàner és un dispositiu d’entrada de dades que converteix a format digital la imatge estampada o impresa en un paper, perquè es pugui visualitzar a la pantalla i tractar a l’ordinador.

Els escàners que es fan servir industrialment solen ser molt cars, grans i ràpids, i alguns de molt específics són capaços de digitalitzar fins i tot figures tridimensionals. S’utilitzen sobretot en processos de disseny industrial, o en disseny de 3D, per a pel·lícules d’animació o per crear efectes especials.

Incorporen un mosaic sensible a la llum, anomenat CCD, i una bombeta que es desplaça al llarg d’una superfície plana i il·lumina el full.

Els escàners es connecten a l’ordinador a través del port USB (o del port paral·lel, en els escàners més antics).

La qualitat es valora pel nombre de punts per polzada que és capaç de digitalitzar: la resolució. A més resolució, més qualitat. La resolució s’expressa amb dues xifres: una indica la resolució vertical; l’altra, l’horitzontal.

Un cop feta la conversió, la imatge capturada es pot tractar amb qualsevol aplicació de retoc fotogràfic o de dibuix (Paint o GIMP, per exemple).

La llum de la bombeta incideix sobre el paper, i el contingut es reflecteix sobre el CCD. Aquest té una matriu de punts fotosensibles –és a dir, que s’activen amb la llum–, que són els que realment digitalitzen la imatge.

115

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 116

Perifèrics per digitalitzar imatges: les càmeres digitals Probablement, moltes vegades has volgut introduir una imatge en un document elaborat amb un processador de textos. Ja coneixes una opció: digitalitzar-la amb l’escàner. L’ altra, cada vegada més difosa, consisteix a fer directament la foto en format digital.

Les càmeres fotogràfiques digitals han estat tota una revolució en l’àmbit de les fotografies familiars. Últimament són un dels perifèrics amb més demanda gràcies a l’abaratiment constant dels preus. Avui dia hi ha altres aparells que inclouen una càmera digital: telèfons mòbils, agendes personals o videocàmeres.

La unitat que indica la resolució de les fotos és el megapíxel. Una imatge d’un megapíxel està formada per 1.000 ⫻ 1.000 punts: un milió de punts. Una càmera de 8 megapíxels fa fotos de 3.264 ⫻ 2.448 píxels; és a dir, uns 8 milions de píxels.

Les càmeres digitals permeten fer fotografies i emmagatzemar-les en fitxers digitals directament, en lloc d’utilitzar una pel·lícula fotogràfica convencional, de negatiu o diapositiva.

Un cop fetes les fotografies, cal transferir-les a l’ordinador per poder tractar-les digitalment o bé imprimir-les. I aleshores les càmeres es converteixen en perifèrics de l’ordinador.

El xip CCD és el cor de les càmeres digitals. És un mosaic de cèl·lules fotosensibles encarregades de transformar la llum que reben en un llenguatge que l’ordinador entengui. La llum hi incideix a sobre i es genera la imatge digital, que es desarà en forma de fitxer informàtic.

Després, per mitjà d’un ordinador, podem gravar les imatges en un CD o DVD per veure-les en un televisor o imprimir-les.

Es connecten a un port USB.

A la pantalla de LCD hi veiem les imatges. Les càmeres digitals poden enregistrar fotografies en diverses resolucions. Com més alta és la resolució, més qualitat tenen les fotografies, però ocupen més espai a la targeta de memòria.

El zoom òptic de l’objectiu indica els augments que podem aconseguir.

Les imatges s’emmagatzemen en una targeta de memòria, i després es transfereixen de la targeta a l’ordinador.

116

Funcionen de manera autònoma. Per fer-ho, necessiten piles o una bateria recarregable.

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 117

Perifèrics per digitalitzar imatges: videocàmeres digitals L’ arribada al mercat de les càmeres fotogràfiques digitals també anunciava la irrupció de les noves càmeres de vídeo, capaces de digitalitzar les imatges en moviment. Es tracta de dispositius autònoms que funcionen perfectament bé allunyats d’un ordinador, però que poden aconseguir un rendiment superior quan es connecten a un d’aquests aparells per transferir-hi imatges.

Podrem gravar el que ens interessi en un CD o DVD i reproduir-ho a l’ordinador o en un lector de disquets DVD.

Com a suport per a la gravació, normalment es fan servir cintes de vídeo digitals (format mini DV, per exemple), però també hi ha càmeres que enregistren els vídeos directament en un disc DVD o en un disc dur intern.

L’objectiu té la capacitat d’apropar-nos o allunyar-nos del motiu (zoom). La connexió amb l’ordinador es fa pel port firewire o per la connexió USB que porten algunes targetes capturadores. Això permet importar els fitxers de vídeo a l’ordinador i guardar-los, normalment en format AVI, per a un tractament posterior.

La pantalla LCD ens mostra l’escena.

L’ordinador ens permet editar el vídeo i afegir-hi títols, transicions entre escenes o, com a fons, una banda sonora. En l’entorn Windows, l’aplicació Movie Maker serveix per capturar i editar vídeos.

L’energia d’una bateria fa possible enregistrar les imatges que després transferirem a l’ordinador.

ACTIVITATS 9. ● ● Hem estat fent fotos i les imatges captades tenen aquestes resolucions. Indica’n els megapíxels: a) 640 ⫻ 480 d) 2.048 ⫻ 1.536 b) 1.280 ⫻ 960 e) 2.272 ⫻ 1.704 c) 1.600 ⫻ 1.200 f) 2.560 ⫻ 1.920 10. ● ● Digues quina és la diferència entre els suports utilitzats per emmagatzemar la informació a les càmeres fotogràfiques digitals i a les videocàmeres digitals. 11. ● ● Per què creus que connectar les càmeres fotogràfiques digitals o les videocàmeres en un port paral·lel d’un ordinador no seria l’opció més indicada?

117

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 118

Perifèrics per connectar-nos a Internet Internet és una xarxa informàtica enorme que connecta milions d’ordinadors a tot el món. Per accedir a Internet necessitem màquines. Segons el tipus de tecnologia (RTB, ADSL, cable, etc.) i les tasques que volem que facin aquestes màquines, utilitzarem un dispositiu o un altre.

Mòdem. El mòdem es connecta a la línia RTB per mitjà d’un cable telefònic normal, i a l’ordinador amb un cable sèrie o USB (si és un mòdem extern) o amb una ranura (si és un mòdem intern).

El mòdem El mòdem modula i converteix el senyal digital en analògic, i a l’inrevés.

És a dir, el mòdem tradueix el llenguatge digital que parla el nostre ordinador a una mena de senyal (audible) que viatja per les línies telefòniques. El nostre mòdem parla amb el mòdem del nostre proveïdor d’Internet per transmetre-li la informació. Però també s’ha d’entendre amb el nostre ordinador per traduir la informació que aquest envia o la que rep a través de les línies telefòniques.

El router o encaminador Router. Els encaminadors sense fils no necessiten cap mena de cable per accedir a Internet.

Un encaminador permet vincular diversos ordinadors entre si i connectar-los a Internet simultàniament.

Per connectar un ordinador a un encaminador o router es fa servir un cable especial anomenat cable de xarxa, o un adaptador Wi-Fi en els cas dels encaminadors sense fils.

Altres perifèrics Tots els dispositius que es connecten a l’ordinador per completar o augmentar la seva funcionalitat també s’han de considerar perifèrics. La connexió pot ser fins i tot sense fils, que és molt més còmoda, perquè no necessita cable per transmetre la informació. • Els sistemes capturadors de vídeo ens permeten utilitzar fitxers de vídeo digitals. • Les webcams fan possible les videoconferències per Internet. • Les petites memòries portàtils poden emmagatzemar centenars de megabytes o uns quants gigabytes en un espai reduït. • Les tauletes gràfiques ens permeten dibuixar amb comoditat sobre la pantalla. • Els discos durs externs possibiliten el transvasament de dades d’un equip a un altre. ACTIVITATS 12. ● ● I aquest perifèric, de quin tipus és? I un joystick? I un micròfon? 13. ● ● Una gravadora de DVD externa que es connecta a un ordinador pel port firewire, quin tipus de perifèric és?

118

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 119

Resum L’ORDINADOR el formen maquinari

programari

inclou caixa

perifèrics

que incorpora

poden ser

placa base

d’entrada

de sortida

d’entrada i sortida

s’hi connecten

exemples

exemples

exemples

processador font d’alimentació

memòria

teclat

monitor

mòdem

sistemes d’emmagatzematge

ratolí

impressora

router

càmera digital

Vocabulari de la unitat • Caixa o carcassa: part d’un ordinador que inclou la placa base, el microprocessador, la memòria, la font d’alimentació i els dispositius d’emmagatzematge.

• Microprocessador (també anomenat processador, micro o CPU): part que s’encarrega de fer els càlculs lògics i matemàtics en una màquina. • Monitor: perifèric de sortida que mostra imatges.

• Càmera fotogràfica o digital: perifèric que pot capturar i guardar imatges en format digital.

• Ordinador: màquina automàtica amb una gran capacitat de càlcul capaç de processar dades per mitjà d’un conjunt d’instruccions anomenat programa.

• Controlador o driver: arxiu que permet la comunicació entre l’ordinador i un perifèric.

• Perifèric: maquinari que afegeix alguna funcionalitat a l’ordinador.

• Disc dur: dispositiu d’emmagatzematge on hi ha el sistema operatiu, els documents…

• Placa base: circuit on s’allotja el microprocessador, la memòria, les targetes d’expansió i les connexions per als sistemes d’emmagatzematge.

• Hardware o maquinari: part física d’un ordinador; la formen la caixa, els cables i els perifèrics. • Impressora: perifèric de sortida de dades que facilita còpies impreses dels documents que es manegen a l’ordinador.

• Port: canal pel qual es transmet la informació entre la placa base i un perifèric.

• Informàtica: abreviatura d’informació automàtica, el tractament automàtic de la informació.

• Resolució: nombre de punts màxim que pot representar la pantalla d’un ordinador. L’expressen dos números, que indiquen el nombre de punts en sentit horitzontal i vertical (1.024 ⫻ 768, per exemple).

• Memòria: part de l’ordinador que s’encarrega d’emmagatzemar temporalment dades que intervenen en les operacions lògiques i/o matemàtiques.

• Software o programari: part lògica d’un ordinador; és a dir, el conjunt d’instruccions que fan que la màquina dugui a terme les tasques.

119

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 120

Activitats Aplicació dels continguts 14. ● Quan es considera que va néixer el primer ordinador personal i quants anys tindria ara? Investiga-ho.

15. ● Indica l’espai del temps en què se succeeixen els esdeveniments més importants del desenvolupament informàtic. En quin moment creus que té lloc l’avenç més gran de la informàtica?

16. ● ● Escriu les diferències entre: a) Maquinari i programari. b) Placa base i carcassa. c) Disc dur i DVD.

17. ● ● ● Si volguessis muntar el teu propi ordinador, quins components o peces hauries d’adquirir? a) Enumera els que anirien dins la caixa o bastidor. b) Indica també els possibles perifèrics.

18. ● Fes un esquema de les diverses unitats d’emmagatzematge, i indica la capacitat de cadascuna.

26. ● ● Quin dispositiu crea les imatges que després visualitzem a la pantalla de l’ordinador? Quins valors en determinen la qualitat?

27. ● ● Hi ha algun tipus de perifèric que no necessiti estar connectat físicament (amb el cable) a l’ordinador?

Aplicacions pràctiques 28. ● ● Busca en diferents diaris i revistes anuncis de venda d’ordinadors. Fes una taula comparativa de les característiques de tots els ordinadors que hi figuren: a) Les característiques del microprocessador. b) La quantitat de memòria RAM que pot allotjar. c) La capacitat del disc dur. d) Els sistemes d’emmagatzematge. e) El tipus i la mida del monitor. f) L’existència d’altres perifèrics (impressora, etc.). g) El preu.

29. ● ● ● A partir dels anuncis de diaris i revistes, fes un pressupost per comprar les peces que hi figurin.

19. ● Segons la seva funcionalitat, en quines categories es divideixen els perifèrics?

20. ● Quin és el nom dels ports als quals connectem els perifèrics?

Anàlisi d’objectes 30. ● ● ● Indica a la il·lustració inferior els elements que integren una placa base i escriu quina funció tenen.

21. ● Ara, ordena els ports esmentats a l’exercici anterior segons la seva rapidesa en la transmissió de dades.

22. ● ● Què és un perifèric d’entrada? I un de sortida? Busca uns quants exemples de cadascun.

23. ● Per fer funcionar un perifèric fa falta el maquinari, la connexió i alguna altra cosa. Recordes quina? Descriu-la i digues per a què serveix.

24. ● Creus que el controlador d’un perifèric és el mateix per a tots els sistemes operatius?

25. ● ● Sempre que esmentem les característiques de resolució d’una impressora ho indiquem en punts per polzada. a) Sabries explicar què vol dir que una impressora té més resolució que una altra? b) I què vol dir que una és més ràpida que l’altra?

120

Assenyala: a) El ventilador que hi ha sobre el microprocessador. b) Les ranures per a la memòria RAM. c) Les ranures d’ampliació.

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 121

31. ● ● Quin dels perifèrics següents és d’entrada i quin

34. ● Situa’t davant la impressora que fas servir a l’aula

és de sortida? a) Ratolí e) Càmera digital b) Impressora f) Escàner c) Teclat g) Mòdem d) Webcam h) Monitor Recorda que alguns dispositius es poden fer servir tant per introduir com per treure dades.

d’informàtica i assenyala: a) La connexió que permet transferir dades des de l’ordinador. b) L’endoll que subministra el corrent elèctric. c) El nombre de cartutxos que incorpora.

32. ● ● Dels perifèrics següents, quins són d’entrada? Quins són de sortida? I quins són, simultàniament, d’entrada i sortida? A B

Problemes 35. ● Fes els càlculs corresponents (consulta la taula de la p. 108 d’aquesta unitat) i contesta: a) Quants kilobytes caben en un CD-ROM de 700 MB? b) Quants gigabytes són 20 MB? c) Quants kilobytes són 2 GB?

Investigació 36. ● ● ● Busca informació a Internet sobre diversos moAuriculars Reproductor de música

C

dels de càmeres fotogràfiques digitals, i completa una taula com ara la següent per a dos o tres models diferents. Càmera

D

Resolució màxima

Webcam

Zoom òptic Tipus de targeta de memòria que admet

E Joystick

Lector de targetes

F

Altaveus

33. ● ● Identifica els ports externs de la fotografia i digues quins perifèrics se solen connectar a cadascun.

Alimentació Preu

37. ● ● ● Els darrers anys han sortit al mercat mòduls GPS que es poden connectar a un ordinador portàtil o a una PDA. Busca la informació dels mòduls i destaca’n alguna aplicació útil. a) Com es connecten a l’ordinador? b) Què es necessita per utilitzar-los com a navegador en un automòbil?

121

877446 _ 0102-0125.qxd

12/4/07

12:45

Página 122

PROJECTE DE LA UNITAT: Instal·lar una càmera digital Una càmera fotogràfica digital és un perifèric autònom, i es pot utilitzar sense connectar-la a l’ordinador. Les fotografies es guarden en una targeta de memòria. Però per imprimir o tractar digitalment les imatges és imprescindible transferir els fitxers (normalment en format jpg) a l’ordinador.

Preparació Necessitarem: • La càmera digital de fotos (amb les piles carregades). • El cable de connexió (o bé un lector de targetes de memòria). • El CD-ROM amb els controladors corresponents; normalment també incorpora alguns programes de retoc fotogràfic o de gestió d’àlbums de fotos. • EI manual imprès, si el fabricant el facilita. En cas contrari, el CD sol incloure el manual en format electrònic, normalment amb l’extensió pdf.

Realització

1

Connectem el cable a la càmera, normalment amb un connector especial miniUSB, i per l’altre extrem els connectors, en un dels ports USB de l’ordinador. Com que es tracta d’un connector USB, la càmera es pot endollar en calent; és a dir, amb l’ordinador encès.

2

Engeguem la càmera. El sistema reconeix que ha trobat un dispositiu nou. Si és la primera vegada que el connectem i el sistema operatiu no inclou els controladors apropiats en la seva base de dades, ens demanarà instal·lar-los. Només haurem d’introduir el CD que proporciona el fabricant a la unitat lectora adient.

3

L’assistent que se’ns obre permet triar entre el controlador d’una llista i el millor controlador. Optarem per la segona opció, escollirem la unitat de CD o DVD com a font i deixarem que s’instal·lin automàticament els fitxers que corresponen al nostre ordinador.

A

B

4 C

122

S’ha trobat maquinari nou

Quan el procés s’acaba, apareix un missatge a la pantalla que ens avisa.

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 123

5

Quan ja s’ha instal·lat la càmera, s’obre un assistent (a l’entorn Windows) que permet copiar les imatges des de la càmera al disc dur. Per fer-ho caldrà activar la pestanya que hi ha al costat de la imatge.

7

També podem copiar directament les imatges des d’un lector de targetes (SD, Compaq Flash...) al nostre disc dur. Per fer-ho, ens hem de situar a l’explorador de fitxers i pitjar la icona El meu PC. Aleshores el lector de targetes de memòria es visualitzarà com una unitat externa d’emmagatzematge, i només caldrà arrossegar els fitxers fins a la carpeta de destinació. És molt útil mostrar les imatges com a miniatures a la finestra de l’explorador.

8

Ara ja podem obrir qualsevol programa de retoc fotogràfic i modificar oportunament les imatges abans d’imprimir-les o d’incloure-les entre els nostres documents. Després podem utilitzar alguna aplicació específica que permeti crear una presentació de diapositives en un CD o DVD per visualitzar les imatges en un televisor, tot i que molts lectors de DVD poden reproduir fitxers jpg directament, sense cap transformació.

6

Després, escollim la carpeta de destinació on volem copiar les imatges. Tingues present que les imatges ocupen força espai (uns quants megabytes cadascuna).

123

RACÓ DE LA LECTURA

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 124

TEXT A

TEXT B

Ordinadors de saló (cubs)

Estan malalts, els xips?

Un ordinador al saló? Com a element decoratiu no sembla la solució més interessant. Gairebé tots preferiríem posar-hi un quadre o un gerro. Però l’avenç pel que fa als circuits i xips permet col·locar un ordinador sencer (o com a mínim la caixa) en un espai reduït. I aleshores podem tenir un centre d’oci al saló de la casa. L’ ordinador es connecta a un televisor per poder veure les últimes fotos de les vacances, fetes amb la càmera fotogràfica digital, enregistrar el nostre programa preferit o visualitzar el darrer vídeo familiar enregistrat amb una càmera de vídeo digital d’última generació. Tampoc no ens farà falta un equip de música. En un disc dur de 120 Gb hi caben, en format comprimit d’àudio, 30.000 cançons! N’hi ha prou amb uns bons altaveus connectats al nostre ordinador per gaudir de milers d’hores de música.

Creus que la persona de la fotografia superior és un metge? Per què porta mascareta? Doncs no treballa en un hospital, sinó en una fàbrica de xips. Has de saber que els mètodes d’elaboració d’aquests components electrònics són tan precisos que una simple brossa pot fer malbé tot el procés de fabricació. La solució passa per fer servir vestits especials, guants, mascaretes... En fi, com si es tractés d’una instal·lació de seguretat que investiga malalties molt contagioses. A més, es fan servir les tecnologies més avançades. De fet, els moderns microprocessadors que s’utilitzen en qualsevol ordinador es fan en un nombre reduït de fàbriques a tot el món a causa de l’elevat cost d’aquest tipus d’instal·lacions.

Naturalesa morta davant d’una finestra oberta, plaça de Ravignan (1911), de Juan Gris. Philadelphia Museum of Arts (EUA).

124

877446 _ 0102-0125.qxd

3/4/07

16:11

Página 125

TEXT C

Quin cacau de cables! A qui no se li ha enredat alguna vegada el cable del telèfon, el del teclat o el del ratolí? De fet, molts treballadors «lluiten» cada dia amb els cables de l’oficina. De ben segur que la pau arribaria a moltes oficines amb l’ajut de perifèrics sense fils: ratolins, teclats, impressores, etc., sense cables.

D’un temps ençà els perifèrics es poden comunicar amb un receptor acoblat als ports PS2 o USB de la placa base per mitjà de les ones de ràdio. En aquests casos, els perifèrics porten una o més piles. Primer van arribar els ratolins sense cua; després, els teclats i les impressores sense cables; ara podem connectar diversos ordinadors i formar, fins i tot, una xarxa informàtica sense cables! La informació viatja per les ones d’un dispositiu a l’altre. Màgia? No, senzillament, tecnologia.

e d’homes «No és dign erdre, excel·lents p us, hores com a escla càlculs i hores fent r, ol podria fe que qualsev t, per mitjà amb facilita s» de màquine

TEXT D

L’ordinador a la butxaca La mobilitat ha arribat fins a la informàtica. Tot i que d’un temps ençà els ordinadors portàtils faciliten la feina de moltes persones, encara pesen força. La solució arriba gràcies a uns dispositius que caben al palmell de la mà: els assistents personals o ordenadors de butxaca (PDA, Personal Digital Assistant). Amb aquests aparells podem gestionar la nostra agenda, llegir llibres electrònics, connectar-nos a Internet, escoltar música, mirar vídeos, jugar, localitzar un automòbil en combinar-lo amb un receptor GPS... I tot portant l’ordinador a qualsevol lloc.

BNIZ, W. VON LEI GOTTFRIED of i matemàtic filòs

ACTIVITATS

A

Vols escriure un text? No necessites cap teclat. Amb un llapis pots traçar lletres que la màquina reconeix i digitalitza a l’instant. I si no, pots triar el teclat virtual, un dispositiu que projecta la imatge d’un teclat virtual sobre la taula, en el qual es pot escriure com si es tractés d’un teclat real.

1. Repassa quina és la utilitat de tenir un ordinador a la sala d’estar com a centre multimèdia. 2. Fes números i determina quantes cançons (3 MB cadascuna) i quantes fotografies (2 MB cadascuna) caben en un disc dur de 250 GB.

B Ordinador de butxaca: PDA.

WWW

4. Per què s’adopten aquestes mesures? Pot ser que la manipulació d’aquests components afecti els operaris?

• MEDIA CENTER http://www.microsoft.com/spain/windowsxp/mediacenter/default.mspx Dóna informació sobre els sistemes operatius de Microsoft adequats «per a la sala d’estar», especialment de l’edició Media Center de Windows XP. Indica com veure els DVD, com escoltar música, com veure les fotografies i com enregistrar programes de televisió.

C

5. Fes un esquema que expliqui com funciona un perifèric sense fils, com ara el ratolí.

D

6. Indica dues maneres possibles d’escriure text utilitzant un ordinador de butxaca.

• TECNOLOGIA BLUETOOTH http://www.apple.com/es/bluetooth Informació de caire general sobre la tecnologia sense fils Bluetooth i la seva aplicació en el món de la informàtica mòbil.

3. Quines mesures es prenen en la fabricació de xips per evitar la contaminació dels components electrònics?

125

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

6

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat… • Identificaràs els principals elements que apareixen a la pantalla de l’ordinador quan l’obrim. • Resoldràs fàcilment les operacions més bàsiques amb l’ordinador i amb els fitxers informàtics. • Coneixeràs algunes característiques dels dos sistemes operatius més utilitzats: Windows i Linux.

El sistema operatiu Linux és gratuït. Forma part del que es coneix com a programari lliure. L’origen de Linux l’hem de situar en el projecte de fi de carrera de l’estudiant finès Linus Torvalds. Què et sembla el programari lliure?

126

Página 126

El programari

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 127

Per començar. Observa i respon Perquè un ordinador funcioni necessita programes; és a dir, el software. Ara, utilitzar un ordenador és ben senzill, ja que podem seleccionar les icones, els menús, etc., en una pantalla plena d’elements gràfics. I disposem de suports de gran capacitat per emmagatzemar textos, fotos, vídeos…

1

ACTIVITAT: l’aspecte gràfic de la pantalla

Quines de les imatges corresponen al sistema operatiu Windows i quines al Linux? A

2

B

C

ACTIVITAT: quin suport escollim?

Ordena els suports següents segons la seva capacitat.

B A

Indica quin és el suport més adequat per emmagatzemar: • El text d’aquesta pàgina. • Dues cançons en format mp3. D

• Una pel·lícula. • 20 àlbums musicals en format mp3. • 100 fotografies digitals fetes amb una càmera de 5 megapíxels.

C E

127

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 128

1

El software o programari

Per dirigir les operacions que fa el maquinari cal disposar d’un conjunt d’instruccions lògiques. Anomenem software o programari el conjunt d’instruccions que l’ordinador entén i que li serveixen per resoldre els diversos problemes que se li plantegen (escriure un text, crear un dibuix, visualitzar una pel·lícula, etc.).

El programari bàsic que permet que l’ordinador desenvolupi les funcions elementals és el sistema operatiu (SO), que és necessari per al funcionament de la resta dels programes, també anomenats aplicacions.

➨

➨

➨

MAQUINARI

➨

➨

➨

LLENGUATGE MÀQUINA

➨

➨

➨

SISTEMA OPERATIU PROGRAMARI

APLICACIONS (PROGRAMES) Ofimàtica, disseny, jocs, multimèdia… Esquema del funcionament d’un ordinador.

El sistema operatiu

L’aspecte de la pantalla dels sistemes operatius ha evolucionat molt en els darrers anys. Saps quina d’aquestes imatges correspon al sistema operatiu més actual?

128

Perquè un ordinador funcioni cal haver-hi instal·lat un sistema operatiu. El sistema operatiu és el programa bàsic, i les seves funcions són les següents: • Coordinar el treball de la computadora. • Organitzar els documents i les dades, que reben el nom genèric de fitxers, i desar-los als sistemes d’emmagatzematge. • Determinar l’aspecte gràfic de la pantalla. Tot i que hi ha diferències en l’aspecte gràfic dels sistemes operatius, avui dia tots es controlen amb facilitat gràcies al ratolí, que permet assenyalar amb el cursor els elements que es visualitzen a la pantalla. Actualment, moltes aplicacions es desenvolupen per funcionar amb diversos sistemes operatius. No obstant això, cal tenir en compte que l’aplicació que un fabricant subministra per a un sistema operatiu no es podrà utilitzar en un altre de diferent.

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 129

Els sistemes operatius més utilitzats Sistema operatiu Windows, desenvolupat per Microsoft. És el més estès en l’àmbit domèstic i en les seves diferents versions (95, 98, 2000, NT, Millenium, XP i Vista).

Sistema operatiu Mac OS, desenvolupat per Apple Computer. Es fa servir, sobretot, per a feines de disseny, edició de vídeo i arts gràfiques.

Sistema operatiu Linux, creat per Linus Torvalds. Es tracta d’un sistema operatiu de codi obert: el seu ús és gratuït i no s’ha de pagar per utilitzar-lo legalment. Com que és gratuït, cada vegada es fa servir més en àmbits educatius, administratius i d’altres.

Les aplicacions o programes Les aplicacions són programes que funcionen dins els sistemes operatius i que resolen problemes específics. Per exemple: • Un processador de text serveix per escriure. • Un programa de disseny gràfic s’utilitza per dibuixar. • Un visor multimèdia permet veure pel·lícules i escoltar música. • Els jocs serveixen per entretenir-nos, etc. 129

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 130

L’escriptori Quan obrim l’ordinador i el sistema operatiu s’ha acabat de carregar, visualitzem a la pantalla una àrea amb diferents elements gràfics: l’escriptori. El símbol que ens indica en quina part de l’escriptori hi ha el ratolí s’anomena cursor. A l’escriptori es veu una fotografia, una imatge o bé un color de fons sobre el qual se situen els diversos elements: les finestres, les icones i la barra de tasques. Accedim a aquests elements per mitjà del cursor.

L’escriptori Color o fotografia de fons (tapís) Drecera Es diferencia del fitxer amb què està associat perquè a la part inferior esquerra hi té una fletxa, excepte quan està integrat al menú d’inici.

Finestres

Icones Si hi cliquem s’obren aplicacions, documents…

Cursor

Paperera

Es desplaça per la pantalla quan movem el ratolí.

Aquí es guarden, temporalment, les dades que esborrem.

Barra de tasques

Botó d’inici Quan hi cliquem accedim a programes i documents.

Àrea d’accés ràpid per obrir còmodament les aplicacions, els documents, etc.

Aplicacions obertes

ACTIVITATS 1. ● a) b) c)

130

Practica. Un cop el sistema operatiu s’ha carregat, identifica a l’escriptori: Algunes icones. d) Les finestres ja obertes. El botó d’inici. e) Les aplicacions que hi ha obertes. La barra de tasques. f) L’àrea de notificació.

Àrea de notificació, amb informacions que indiquen la data, l’hora o el volum dels altaveus.

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 131

Les finestres Els sistemes operatius actuals es basen en un «entorn de finestres». Les finestres són els espais on s’executen els programes, i es poden desplaçar per l’escriptori arrossegant-les amb el ratolí. L’única finestra que per la seva mida no podem desplaçar és l’escriptori pròpiament dit, que sempre ocupa la pantalla sencera.

Una finestra Minimitzar Barra de menús Canvia segons l’aplicació o document amb el qual treballem.

Títol

Icona o botó

Quan hi cliquem, la finestra desapareix de l’escriptori, però no es tanca.

Maximitzar Si fem clic aquí, la finestra passa a ocupar tot l’espai de l’escriptori.

Tancar Si hi cliquem a sobre, la finestra es tanca i desapareix.

Barres d’eines Canvia en funció de l’aplicació que tenim oberta.

Marge

Les finestres i els entorns gràfics

Àrea de treball

Els ordinadors moderns són fàcils de manejar pels usuaris que no han estudiat informàtica. I tot això és possible gràcies al ratolí, un gran invent, i als entorns gràfics amb finestres, propis dels sistemes operatius actuals.

Barra de desplaçament

Si tenim un monitor gran, a més, és còmode treballar amb diverses finestres obertes, perquè facilita l’intercanvi d’informació entre una aplicació i l’altra.

Barra d’estat

Quan treballem amb documents extensos, no podem visualitzar tot el seu contingut a la pantalla. Amb aquesta barra podem moure’ns pel document. Modificar la mida de la finestra

Ens dóna una informació diferent segons l’acció que estem fent.

ACTIVITATS 2. ● ● Practica. Amb l’ajuda d’un cronòmetre, controla el temps que triga a carregar-se el sistema operatiu d’un ordinador des que es prem el botó d’arrencada fins que es mostra l’escriptori a la pantalla. a) Creus que el temps és igual per a tots els ordinadors? b) Quan obrim ordinadors diferents, l’escriptori té el mateix aspecte? Quines diferències hi ha entre uns escriptoris i altres?

131

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 132

PROCEDIMENT

1. COM ARRENCA L’ORDINADOR?

SEGURETAT

Un ordinador no és com un batedora, que tan bon punt premem el botó comença a funcionar. L’ordinador comprova primer el maquinari, i després carrega el sistema operatiu.

G Què vol dir «fer clic»?

Mai no s’ha d’apagar el sistema desendollant-lo directament del corrent elèctric. Poques coses fan tan malbé un sistema operatiu com els talls forçats i successius del subministrament elèctric a l’ordinador.

Senzillament, prémer una vegada el botó esquerre del ratolí (el dret per als usuaris esquerrans). S’utilitza per seleccionar elements o per iniciar programes.

I «fer F doble clic»? Doncs prémer ràpidament dues vegades el botó de l’esquerra del ratolí (el dret per als esquerrans). Es fa servir per arrencar programes o per obrir documents des d’un accés directe de l’escriptori.

132

G Per a què serveix el botó dret del ratolí?

H Com s’apaga l’ordinador?

Per desplegar un menú anomenat menú contextual. Es diu així perquè les opcions que hi apareixen depenen de l’element que haguem seleccionat. A continuació, hem de desplaçar el ratolí i clicar amb el botó esquerre sobre l’opció escollida.

A l’escriptori, cliquem sobre el botó d’inici (K o G a Linux) i escollim l’opció Tanca l’ordinador. L’ordinador tanca automàticament les aplicacions i tot seguit s’apaga. En els sistemes operatius moderns, ni tan sols fa falta tornar a prémer el botó d’encendre i apagar.

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 133

G Com es crea una drecera? També a l’escriptori, fem clic sobre el botó dret del ratolí, escollim l’opció Crea i, a continuació, Drecera. Després seleccionem l’element (una aplicació, un document...) al qual accedirem en clicar sobre l’accés directe.

H Què s’entén per arrossegar i deixar anar? Quan fem clic sobre un element i desplacem el ratolí, l’element també es mou. D’això se’n diu arrossegar. Quan aixequem el dit del botó, l’element es queda en la nova ubicació, i d’això en diem deixar anar.

Com es desplaça una finestra? F

H Com arrenquen els programes? Quan cliquem sobre el botó d’inici s’obre un menú. En l’entorn Windows, les aplicacions es troben a l’opció Tots els programes i, dintre d’aquesta, s’agrupen per categories: Accessoris, Eines, etc. Si fem clic sobre una icona, el programa o document s’obre.

Posem el cursor sobre el títol, l’arrosseguem fins a la nova ubicació i deixem anar el botó. Per canviar-ne la mida, ens posem sobre un dels marges, cliquem i l’arrosseguem amb el ratolí.

ACTIVITATS Practica 3. ● Obre l’ordinador. 4. ● Fes doble clic a la icona de l’escriptori El meu PC. Arrossega la finestra per l’escriptori, i després tanca-la. 5. ● Arrenca el programa OpenOffice.org Writer. Maximitza’l, minimitza’l i, després, tanca’l. 6. ● Crea una drecera per al programa OpenOffice.org Writer. 7. ● Apaga l’ordinador.

133

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 134

2 Els fitxers de Windows En l’entorn Windows, els fitxers s’organitzen en carpetes i subcarpetes (carpetes dins altres carpetes). La carpeta on es guarden els fitxers creats per l’usuari es diu Els meus documents. Tots els arxius o fitxers s’organitzen a partir d’un punt base: El meu PC. Tots els discos durs reben un nom de lletra (des de la C cap endavant). Les lletres A i B s’han reservat per a les disqueteres de discos flexibles. Les unitats òptiques, com els CD-ROM i els DVD-ROM, també reben un nom de lletra. Per administrar els documents i els fitxers, l’entorn Windows fa servir una eina anomenada Explorador de fitxers.

Windows

Perquè un sistema informàtic funcioni necessita un conjunt d’instruccions que anomenem programa. El programa més important de tots és el sistema operatiu, que conté el conjunt d’instruccions mínim perquè funcionin el processador i els perifèrics. Aquestes instruccions controlen com s’envien les dades al processador i des d’aquí als perifèrics. El sistema operatiu també controla la manera de presentar la informació en pantalla. Sol incorporar, a més, un conjunt d’aplicacions bàsiques que faciliten la feina inicial. Avui estem acostumats a treballar amb sistemes operatius que tenen un entorn gràfic de treball que ens en facilita l’ús. Aquest entorn de treball rep el nom d’interfície gràfica. Però abans no era així, ja que es feien servir les anomenades interfícies d’ordres o de text. Aquí veurem breument alguns aspectes de dos sistemes operatius diferents: Windows i Linux.

Les aplicacions de Windows Cada sistema operatiu porta aplicacions que s’instal·len per defecte. Tot seguit presentem algunes de les aplicacions que inclou el sistema operatiu Windows.

Calculadora Té les opcions bàsiques que incorpora qualsevol calculadora científica.

Explorador de Windows Per manejar els fitxers i les carpetes.

Bloc de notes

Internet Explorer

És un senzill editor de text. Pot servir, per exemple, per escriure pàgines i imprimir-les.

Un navegador per utilitzar Internet.

Windows Media Player Outlook Express Un programa client de missatgeria electrònica utilitzat per gestionar els missatges enviats i els rebuts.

És un conjunt reproductor multimèdia complet. Permet veure pel·lícules i escoltar música a partir de discos CD-Àudio o fitxers mp3. Paint És un senzill programa de dibuix.

134

Wordpad Un processador de textos senzill que disposa de les opcions necessàries per escriure text amb format.

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 135

El tauler de control El sistema Windows accedeix a les operacions de configuració a través del Tauler de control. Per accedir al panell de control s’ha de clicar sobre el botó d’inici i després a Tauler de control. Allà hi trobem les icones corresponents a les diferents parts que configuren el sistema operatiu.

Impressores i faxos. S’estableix quina impressora utilitzarà l’equip per defecte i es configura la qualitat d’impressió.

Afegir maquinari. S’utilitza quan introduïm algun element nou a l’equip: impressora, escàner, etc.

Incorporar o treure programes. Per afegir, modificar o eliminar programari de l’ordinador.

Teclat. Es configura, per exemple, la velocitat de repetició de les tecles, o bé la velocitat i intermitència del cursor.

Opcions d’energia. Si el monitor s’apaga quan l’equip està inactiu, estalviarem energia. Ratolí. Permet configurar el ratolí: velocitat del doble clic, de desplaçament del cursor per la pantalla, etc.

Pantalla. Per accedir a la resolució del monitor, fixar els colors que es visualitzen a les finestres i els menús de l’escriptori.

Sistema. Des d’aquí es controla el maquinari que forma el nostre equip, així com els controladors utilitzats.

Opcions d’Internet. Permeten configurar el navegador o algunes opcions del correu electrònic.

Configuració de país i d’idioma. S’indiquen les dades del país on som.

ACTIVITATS 8. ● ● Si fossis esquerrà, sabries preparar el teu sistema per treballar amb el ratolí? 9. ● Practica. A partir del botó d’inici, localitza aquestes aplicacions en un equip on s’ha instal·lat el sistema operatiu Windows. a) Calculadora c) Paint b) Reproductor Windows Media Player d) Wordpad 10. ● ● Practica. Vés al panell de control i fes clic a la icona corresponent a la Barra de tasques i al menú Inici. a) Quines opcions surten a la pantalla? b) Quines diferències hi ha entre el menú Inici i el menú Inici clàssic?

135

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 136

L’explorador de fitxers L’eina que fa servir l’entorn Windows per manejar els fitxers i carpetes és l’Explorador, i la de Linux és el Konqueror, tot i que en aquest segon sistema operatiu hi ha més programes per fer aquestes tasques. Per obrir l’eina Explorador, posa el cursor sobre el botó Inicia, fes clic amb el botó dret i selecciona Explora al menú contextual que s’obre.

Barra de menús

En qualsevol ordinador hi ha una munió de dades. Per poder-les manejar, la informació es divideix en blocs petits anomenats fitxers.

Vistes Permet seleccionar com es visualitzen els fitxers: icones, nom, imatges en miniatura…

Botons de la finestra

Barra d’eines

Unitats de disc i de xarxa En els suports d’emmagatzematge, els fitxers s’organitzen en forma d’arbre, i uns elements (carpetes o fitxers) depenen d’altres de nivell superior.

Fitxers dins les carpetes seleccionades. Cada fitxer s’identifica amb un nom i amb una extensió, que són un conjunt de lletres, normalment tres, que canvien segons la mena de fitxer que es tracti. Per exemple, l’extensió .doc correspon a un fitxer de text.

Informació sobre els fitxers: mida, data de la modificació…

Subcarpeta

Tipus de fitxer

Extensió

Carpeta seleccionada Els fitxers s’organitzen en carpetes o directoris. En una carpeta hi agrupem fitxers que mantenen una certa relació entre ells, com ara fitxers de text, fitxers musicals, fotografies o tots els fitxers que corresponen a una aplicació determinada. Les carpetes o directoris poden contenir subcarpetes al seu interior.

Barra de desplaçament

Les extensions corresponen a tipus de fitxers diferents.

136

txt, doc

Text

jpg, gif, tiff

Imatge

zip, rar

Fitxer comprimit

exe

Aplicació

wav, mp3, mid, aiff

So

avi, mov, mpg

Pel·lícula

hlp

Fitxer d’ajuda

htm, html

Pàgina d’Internet

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 137

Maneig dels fitxers del sistema operatiu Mac OS X.

Maneig dels fitxers del sistema operatiu Linux.

Com s’emmagatzema la informació? El bit, el byte, el megabyte, el gigabyte i el terabyte són unitats d’emmagatzematge d’informació. • El text que correspon a aquesta unitat del llibre ocupa uns 100 KB. • Una imatge captada amb una càmera digital omple alguns megabytes. • La informació que conté un DVD de vídeo ocupa uns quants gigabytes. Els fitxers i carpetes es guarden en unitats diverses: disc dur, CD-ROM, DVD-ROM, targeta de memòria.

Capacitat (GB) 1.000 100 10

Disc dur DVD-ROM

Targeta de CD-ROM memòria

1 0,1 Disquet

Per crear una carpeta, només s’ha d’escollir la opció Fitxer, Crea, Carpeta a l’Explorador de Windows, o l’opció Crea, Carpeta, del menú contextual que surt quan cliquem el botó dret del ratolí.

0,01 0,001 Capacitat dels diversos suports.

ACTIVITATS 11. ● a) b) c)

Indica el contingut dels fitxers següents: Florència.avi d) Girona.html Aranjuez.mp3 e) Fotos.zip Linux.doc f) Impressió.hlp

g) Fontana.jpg h) Llegeix-me.txt

12. ● Ara, fes aquestes dues tasques: 1. Crea una carpeta a l’escriptori amb el nom La meva carpeta. 2. Obre-hi a dintre dues subcarpetes, i anomena-les respectivament Textos i Documents. 13. ● Obre la finestra Explorador i selecciona la carpeta Els meus documents. Observa les carpetes que inclou i les característiques de cada fitxer: nom, mida i tipus. Després, per obtenir informació sobre un fitxer, selecciona’l, fes clic amb el botó dret del ratolí i escull l’opció Propietats.

137

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 138

PROCEDIMENT

2. OPERACIONS BÀSIQUES AMB ELS FITXERS Com es mouen F els fitxers i les carpetes?

H Com es crea una carpeta? 1. Fem clic amb el botó dret del ratolí sobre l’escriptori. 2. Escollim l’opció Crea i, després, Carpeta.

Dins d’una finestra de l’Explorador de fitxers, i fent servir el sistema d’arrossegar i deixar anar, podem canviar els elements de lloc. Si mentre arrosseguem tenim pitjada la tecla Ctrl. , els fitxers es copien a la carpeta de destinació. Per tant, una còpia segueix a la carpeta d’origen i la nova s’arxiva a la carpeta de destinació.

Carpeta destinació

Carpeta origen

G Com seleccionem diversos fitxers o carpetes?

S’obrirà una carpeta nova a l’escriptori. Si la volem crear en un altre lloc:

Podem seguir dos camins: • Fitxers consecutius. Seleccionem el primer fitxer i premem Majúscula . Amb la tecla pitjada, cliquem sobre l’últim fitxer que volem seleccionar.

1. Des de l’Explorador de fitxers, seleccionem amb el ratolí el lloc de l’arbre de directoris que ens interessa. 2. Escollim l’opció Fitxer del menú superior. 3. Seleccionem Crea i, després, Carpeta.

• Fitxers alterns. Farem servir la tecla Ctrl. en lloc de Majúscula .

Com es recupera F un fitxer esborrat?

H Com es copia un arxiu en un disquet? 1. Obrim l’Explorador de fitxers. 2. Seleccionem el fitxer que volem copiar. 3. Cliquem sobre el botó dret del ratolí, escollim l’opció Envia a i seleccionem la unitat Disc extraïble de l’arbre de directoris.

138

Avui dia, els sistemes operatius inclouen diverses opcions que fan possible recuperar un fitxer (o una carpeta sencera ) que hem eliminat erròniament. Quan esborrem un fitxer (prement la tecla Supr. o escollint l’opció Suprimeix d’un menú), la informació no es destrueix immediatament, sinó que el fitxer es col·loca en una carpeta anomenada Paperera de reciclatge o, senzillament, Paperera. Fent doble clic sobre la seva icona de l’escriptori, s’obre una finestra que ens mostra el contingut de la paperera. Per recuperar un fitxer o carpeta, el seleccionem, cliquem amb el botó dret del ratolí i escollim l’opció Restaurar. El fitxer o carpeta torna a aparèixer, aleshores, en la mateixa

ubicació del disc dur, targeta de memòria, etc., on era abans de suprimir-lo. El procés de restauració de fitxers només és possible si no hem buidat abans la paperera. Tampoc no trobarem el fitxer esborrat si en prémer la tecla Supr. per esborrar-lo teníem premuda també la tecla Majúscula ; en aquest cas el fitxer s’esborra immediatament, sense passar per la paperera.

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 139

3 Tipus de programari Quan comprem un programa per instal·lar-lo a la nostra màquina, el que aconseguim realment és una llicència d’ús.

Linux

La configuració de Linux Una de les principals diferències entre Linux i Windows és que el primer és un sistema operatiu amb una estructura de fitxers més complexa que no pas Windows. Observa l’aspecte de la pantalla del sistema operatiu Linux. Com en altres sistemes, hi apareixen finestres, menús, icones…

Això ens permet instal·lar-lo i fer-lo servir en les condicions que estableix el que s’anomena acord de llicència. Hi ha molts tipus de llicències: • Comercial: Quan paguem a una empresa per fer-ne ús. • Shareware o programari de prova. Designa els programes que es poden instal·lar per provar-los i, si ens agraden, pagar-los després. • Freeware o programari gratuït. Els programes que es distribueixen de manera gratuïta. • Codi lliure: Aquell programa en què, a més de ser gratuït, s’entrega el codi o línies de programa perquè l’usuari, si li interessa, pugui modificar-lo o afegir-hi algun element.

Linux no assigna lletres als discos durs ni a les disqueteres. L’estructura dels fitxers s’organitza a partir d’un punt base anomenat root, que es representa amb la barra obliqua: «/». Els elements es van distribuint a través de directoris (com les carpetes de Windows), que es van enllaçant a partir dels anomenats punts de muntatge. Cada disc té un nom establert per l’usuari, que no ha de coincidir forçosament amb una lletra o ser el mateix en tots els ordinadors que utilitzen Linux. El sistema operatiu Linux és molt utilitzat pels equips que ofereixen serveis d’Internet i allotgen pàgines web. Un dels serveis, anomenat XWindow i que té un aspecte molt similar a Windows, ens permet treballar en mode escriptori gràfic. Aquesta manera de treballar permet escollir amb quin tipus d’escriptori volem operar. Els entorns d’escriptori més coneguts són el KDE i el GNOME.

Configuració del sistema operatiu Linux.

Configurar l’ordinador amb Linux és més complicat que no pas amb Windows, perquè cal conèixer millor els fitxers i saber on són. És un sistema operatiu molt valorat pels experts, perquè els deixa arribar a un nivell de configuració més ampli, però per a alguns usuaris Linux és una mica més complex. 139

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 140

Les aplicacions de Linux Linux inclou, per defecte, moltes aplicacions que permeten començar a treballar immediatament després d’instal·lar el sistema operatiu.

Mozilla. És un navegador d’Internet que també incorpora una eina per gestionar la missatgeria electrònica.

La instal·lació del sistema Linux inclou una munió de programes classificats en diferents categories, i molts altres que ens podem descarregar d’Internet. Tots ells es basen en la mateixa mena de llicència: el programari lliure. Per tant, els podrem instal·lar sense cap problema a l’ordinador, i respondran amb una seguretat gairebé total a les nostres necessitats.

GIMP. Excel·lent programa de disseny gràfic. També hi ha una versió per treballar des de Windows.

AbiWord. Un processador de textos força complet.

Konqueror. És l’eina que s’utilitza per gestionar fitxers i carpetes.

OpenOffice.org. Es tracta d’un paquet d’ofimàtica complet: full de càlcul, processador de textos, programa per fer presentacions, agenda electrònica...

ACTIVITATS 14. ● ● Digues algunes similituds i diferències entre els sistemes operatius Linux i Windows. 15. ● a) b) c) d)

140

Practica. Treballant amb el sistema Linux, localitza i obre les aplicacions següents: El GIMP. El processador de textos OpenOffice.org Writer. Un navegador d’Internet. I el Konqueror, l’aplicació per manejar fitxers i carpetes.

877446 _ 0126-0149.qxd

4

3/4/07

16:19

Página 141

Instal·lar aplicacions al sistema Linux

Instal·lació d’aplicacions

Quan s’instal·la un sistema operatiu a l’ordinador, aquest adjunta igualment altres aplicacions que ens permeten fer certes feines: veure imatges, escriure i imprimir text, escoltar música, mirar vídeos, navegar per Internet, enviar i rebre correu electrònic... Però tard o d’hora necessitarem instal·lar noves aplicacions per dur a terme altres tasques, com, per exemple, dibuixar, enregistrar discos, etc. Passem a veure com s’instal·len aquestes aplicacions. Abans de començar a fer la instal·lació has d’estar ben segur que funcionarà amb el sistema operatiu del teu ordinador. Recorda que algunes aplicacions no funcionen amb els sistemes operatius antics. I, com sembla lògic, una aplicació dissenyada per a Linux no anirà amb Windows ni amb Mac OS. El que cal saber en primer lloc és que, generalment, perquè la nova aplicació funcioni no n’hi ha prou de copiar directament a l’ordinador els fitxers que vénen en un CD o DVD. El procés d’instal·lació és una mica més complex.

1. En primer lloc, insereix el disquet o localitza la carpeta on tens l’aplicació que vols instal·lar.

3. Després, seguim les instruccions que surten a la pantalla. A vegades, en instal·lar una aplicació hem d’escollir entre algunes opcions: idioma de l’aplicació, si volem crear a l’escriptori una icona d’accés directe a l’aplicació, etc.

Quan s’instal·la Linux, el sistema incorpora moltes aplicacions. Però potser en necessitarem alguna de nova. En general, el procés és diferent que amb Windows. 1. Cliquem sobre el menú Inicia i, després, a Afegir programes. 2. Escollim l’aplicació que volem instal·lar (o desinstal·lar) i comença el procés. 3. Al final, la nova aplicació estarà disponible en la categoria del menú Inicia que hàgim escollit. Les ordres poden variar lleugerament segons la distribució de Linux que s’utilitzi.

2. Quan introduïm un CD, sovint s’obre automàticament una finestra a la pantalla que ens pregunta si volem instal·lar l’aplicació. Altres cops la instal·lació no comença automàticament. Aleshores hem de localitzar el fitxer que comença la instal·lació a la carpeta o al disc. Sol ser un fitxer amb una extensió .exe que es diu instal·lar.exe o setup.exe, i quan hi cliquem dues vegades a sobre comença la instal·lació.

4. Quan s’acaba la instal·lació surt un missatge a la pantalla i, normalment, una icona a l’escriptori. Ja podem fer servir l’aplicació.

141

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 142

5

Manteniment de l’ordinador

Periòdicament s’han de fer algunes tasques per augmentar la seguretat i el rendiment del nostre equip.

Seguretat

A Windows, per mitjà del Tauler de control podem accedir al Centre de seguretat, que ens permet configurar el tallafocs i altres opcions per administrar la seguretat de l’equip.

Internet ha fet possible la difusió de virus informàtics que poden infectar milions d’ordinadors de tot el món en poques hores. Per tant, i de manera preventiva, hem de: • Actualitzar el sistema operatiu, instal·lant-hi els pedaços de seguretat que ens recomanen periòdicament. • Actualitzar el programa antivirus, de manera que si apareix un nou virus informàtic el nostre equip estigui protegit. • Instal·lar algun programa tallafocs. Un tallafocs és una aplicació que barra l’accés al nostre equip des de l’exterior. • Instal·lar un programa antiespies per protegir les nostres dades. Barrar l’entrada de correus electrònics de remitent desconegut. No obris missatges de procedència estranya. Quan t’arribi un missatge d’aquesta mena, llença’l a la paperera sense obrir-lo! I, per no perdre dades, fes de manera regular còpies de seguretat de les fotos, els textos, etc.

Rendiment

El desfragmentador de disc ens ensenya d’una manera gràfica la distribució dels fitxers al disc dur.

Per aconseguir que l’equip rendeixi amb lleugeresa, hem de: • Esborrar fitxers temporals. Aquesta mena de fitxers (extensió .tmp) es genera quan l’equip crea còpies de seguretat o es «penja». Per localitzar-los cal fer una cerca (Inicia → Cerca). • Desfragmentar el disc dur. Consisteix a situar juntes físicament les dades que corresponen a un mateix fitxer. Si el disc està molt fragmentat el rendiment baixa, perquè l’ordinador necessita més temps per accedir a les dades. En l’entorn Windows podem accedir a aquesta seguint la ruta Inicia → Tots els programes → Accessoris → Eines del sistema → Compactador de discos. • Desinstal·lar aplicacions que no s’utilitzen. Així alliberem espai al disc i la memòria. Es fa des de Inicia→ Tauler de control → Afegeix o suprimeix programes.

ACTIVITATS 16. ● ● Com podem augmentar la seguretat? Dit d’una altra manera, com podem evitar que l’ordinador s’infecti amb virus i altres atacs indesitjables? 17. ● Què volem dir quan indiquem que un disc dur està molt fragmentat? Què cal fer per solucionar el problema?

142

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 143

Resum L’ORDINADOR està format per maquinari

programari l’integren aplicacions

el sistema operatiu

determina l’aspecte gràfic de

l’escriptori

exemples exemples processadors de textos

les finestres

Windows

Linux

navegadors per Internet

programes de disseny gràfic

gestors de fitxers i carpetes

Mac OS

Vocabulari de la unitat

periòdicament perquè no redueixin l’espai disponible al disc dur.

• Antiespia: aplicació que evita l’enviament no autoritzat d’informació de l’usuari a través d’Internet.

• KDE: entorn d’escriptori del sistema operatiu Linux que té un aspecte semblant a l’escriptori de Windows.

• Antivirus: aplicació que intenta evitar l’arribada de virus a un ordinador i eradicar-ne els ja instal·lats.

• Konqueror: una de les aplicacions encarregades de gestionar fitxers i carpetes al sistema Linux.

• Bit: Unitat bàsica d’emmagatzematge de la informació.

• Linux: un sistema operatiu de codi obert.

• Carpeta: espai on normalment s’agrupen fitxers que tenen una certa relació entre ells.

• Mac OS: sistema operatiu utilitzat sobretot per professionals i empreses que es dediquen al disseny, el tractament digital d’imatge i vídeo i les arts gràfiques.

• Centre de seguretat: aplicació del sistema Windows encarregada de configurar les opcions de seguretat de l’equip: tallafocs, actualitzacions… • Desfragmentació: procediment que agrupa al disc dur les dades que pertanyen a un mateix fitxer. • Escriptori: àrea de la pantalla on hi ha les icones i altres elements gràfics. • Explorador de fitxers: aplicació encarregada de gestionar els fitxers i carpetes al sistema Windows. • Finestra: cadascuna de les àrees on s’executa un programa. • Fitxer: bloc elemental on es guarda la informació en un ordinador. • Fitxer temporal: creat temporalment a l’ordinador, habitualment amb l’extensió .tmp. De vegades aquests fitxers no s’esborren per ells mateixos i cal eliminar-los

• Pedaç de seguretat: actualització d’un sistema operatiu pensada per millorar la seguretat de l’equip, evitar intrusions no autoritzades o l’arribada de nous virus. • Sistema operatiu: conjunt d’instruccions que regulen el funcionament de l’ordinador. Tots els ordinadors necessiten tenir instal·lat un sistema operatiu. • Software o programari: la part lògica d’un ordinador. És a dir, el conjunt d’instruccions que fan que pugui dur a terme les seves tasques. • Tallafocs: aplicació que evita l’accés a un equip des de l’exterior. • Tauler de control: una aplicació del sistema operatiu Windows per configurar l’equip: teclat, ratolí… • Windows: el sistema operatiu que més es fa servir a tot el món.

143

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 144

Activitats Aplicació dels continguts 18. ● ● Escriu les diferències entre fitxer i carpeta. 19. ● ● Com sabries quina és la diferència entre un accés directe i un fitxer executable d’un programa?

20. ● ● Indica quin és el volum màxim que pot ocupar un fitxer en cada dispositiu d’emmagatzematge. (Pista: pensa en la capacitat que té cada suport.) a) Disquet c) DVD-ROM b) CD-ROM d) Disc dur

b) Crea’n una altra que es digui Les meves fotografies. c) Copia algun fitxer de la carpeta Les meves imatges i enganxa’l a la carpeta Els meus quadres, que acabes de crear. d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpeta Els meus quadres i enganxa’l a la carpeta Les meves fotografies.

27. ● ● Ara, davant d’un ordinador equipat amb el siste-

22. ● ● Perquè un sistema operatiu treballi correctament

ma Linux, segueix els passos següents: a) Crea una carpeta nova a l’escriptori. Anomena-la Els meus dibuixos. b) Crea’n una altra que es digui Els meus dissenys. c) Copia algun fitxer (de la targeta de memòria d’una càmera digital, per exemple) i enganxa’l a la carpeta Els meus dibuixos, que acabes de crear. d) Retalla el fitxer que acabes de copiar a la carpeta Els meus dibuixos i enganxa’l a la carpeta Els meus dissenys.

amb tots els dispositius de la màquina, quin software cal instal·lar-hi?

28. ● ● ● Utilitza els diferents models de visualització que

21. ● ● Respon: a) Saps com s’anomena, en l’entorn Windows, la finestra de configuració del sistema? b) I a Linux?

permet l’Explorador de fitxers de Windows:

23. ● Respon: a) Què vol dir shareware? b) I programari lliure?

24. ● ● Agafa la llibreta i fes una taula de tres columnes. A la primera posa-hi una tasca, a la segona digues amb quin programa de Windows es pot fer, i a la tercera escriu el programa homòleg de Linux. Per exemple: Tasca Gestionar fitxers

Windows Explorador

Linux 1,44 Mb Konqueror

25. ● ● Què vol dir configurar un sistema operatiu?

Aplicacions pràctiques 26. ● ● Posa’t davant d’un ordinador equipat amb el sistema operatiu Windows i segueix els passos següents: a) Crea una carpeta nova a l’escriptori i anomena-la Els meus quadres.

144

a) Obre l’Explorador de fitxers i busca una carpeta on hi hagi imatges. b) Clica sobre la icona de la barra d’eines que correspon a Vistes. c) Escull Vistes en miniatura i fes clic. d) Ara, escull Detalls i clica-hi. Quines diferències veus en la informació que l’explorador de fitxers proporciona per a cada imatge? e) Com es visualitzen les subcarpetes que inclouen diverses imatges?

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:19

Página 145

Anàlisi d’objectes

d) En què es diferencien unes edicions i altres? (Busca informació sobre aplicacions, preus, etc.)

29. ● Observa la imatge d’aquest escriptori de Linux i identifica-hi els elements bàsics que també té l’escriptori de Windows que has estudiat. a) Icones d) Menú Inici b) Finestres f) Accessos directes c) Paperera d) Barra d’estat

32. ● Busca informació sobre l’edició Media Center del sistema Windows. Indica’n la utilitat en àmbits domèstics.

33. ● ● ● El sistema operatiu Linux es comercialitza en di-

30. ● ● Assenyala en aquest menú contextual les opcions següents: a) Imprimir un fitxer. b) Suprimir el fitxer. c) Canviar el nom del fitxer. d) Accedir a informació sobre el fitxer. e) Crear una drecera.

ferents distribucions (algunes es poden descarregar gratuïtament a Internet). a) Busca informació a Internet sobre les distribucions de Linux més utilitzades. b) En què es dif erencien unes i altres?

34. ● ● Busca informació de les distribucions LiveCD. Indica en què consisteixen i com es diferencien dels sistemes operatius «tradicionals».

35. ● ● Investiga fins a trobar l’aplicació de Windows que et mostra els caràcters que corresponen als diferents tipus de lletra que té instal·lats l’ordinador.

Investigació 31. ● ● Les últimes versions del sistema operatiu Windows es comercialitzen en edicions diferents. a) Busca informació a Internet sobre les diverses edicions d’aquest sistema operatiu. b) Quina està destinada a l’entorn domèstic? c) Quines creus que són les més adients per a l’àmbit empresarial?

145

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 146

PROJECTE DE LA UNITAT: instal·lar una aplicació Una de les tasques que fem força sovint per mantenir un ordinador actualitzat és instal·lar-hi noves aplicacions. En aquest projecte aprendràs a instal·lar un navegador (Mozilla Firefox); és a dir, una aplicació útil per navegar per Internet i visualitzar pàgines web.

146

1

En primer lloc, necessitem el fitxer o els fitxers necessaris per dur a terme la instal·lació. En aquest cas, farem servir un fitxer que es baixa d’Internet.

2

Cliquem en aquest fitxer i comencem la instal·lació. L’ordinador ens demana la confirmació per instal·lar-lo, amb la finalitat d’evitar que s’executin fitxers malignes.

3

A continuació apareix una finestra amb recomanacions (mentre duri la instal·lació tanqueu les altres aplicacions). Cliquem el botó Endavant.

4

Després apareix la finestra que ens demana l’acceptació dels termes de l’acord de llicència (àmbit d’ús, limitació de còpia, etc.).

5

Abans de començar ens pregunta pel tipus d’instal·lació. Si escollim la Personalitzada, tindrem més control sobre el que s’instal·la.

6

Hem de decidir en quina carpeta volem instal·lar els fitxers. Gairebé sempre convé acceptar la carpeta que se’ns proposa per defecte.

877446 _ 0126-0149.qxd

12/4/07

12:51

Página 147

7

Després una finestra ens pregunta si volem que es creïn accessos directes a l’escriptori, al menú Inicia i a la barra d’accés ràpid.

9

Una barra mostra l’estat de la instal·lació.

10

Quan s’acaba la instal·lació, un missatge escrit ens ho indica.

Podem executar l’aplicació fent doble clic sobre la icona que surt a l’escriptori. En aquest cas, el programa ens servirà per navegar per Internet.

12

Més tard podrem modificar algunes preferències de l’aplicació, i controlar, per exemple, la pàgina web que s’obrirà quan arrenqui.

11

8

Finalment apareix un resum de les opcions escollides. Quan cliquem Endavant comença la instal·lació.

Amb altres aplicacions procedirem d’una manera semblant. Hi ha alguns casos en què haurem d’escollir l’idioma i altres opcions durant el procés d’instal·lació.

147

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:20

Página 148

RACÓ DE LA LECTURA

TEXT B

L’ordinador natural El cervell humà és una màquina complexa i perfecta. Però encara no coneixem tot el seu potencial i la seva capacitat. El gran repte dels enginyers i programadors informàtics és aconseguir un ordinador que imiti el pensament humà.

TEXT A

Domòtica: la casa del futur El frigorífic ens indica, en una pantalla, la temperatura òptima, quins aliments estan a punt de caducar, què cal reposar i, fins tot, pot fer ell solet la comanda del súper. A més, inclou una base de dades amb receptes de cuina, un reproductor mp3 i una càmera de vídeo digital. La rentadora avisa el servei tècnic quan detecta un problema, i el forn prepara el menjar mentre no hi som perquè tot estigui a punt quan arribem a casa. Ciència-ficció? De cap manera. Els electrodomèstics del futur ja són al mercat i aviat envairan les nostres vides.

«No són s les màquine ueixen les que cond n el món, i arrossegue s» sinó les idee tor.

ip GO, escr

VICTOR HU

148

Un ordinador no pensa com una persona, sinó que computa. Imagina’t, per exemple, com funciona un ordinador que és capaç de jugar a escacs i d’enfrontar-se a tot un campió del món com Vladimir Kramnik. El procediment que fa servir la màquina consisteix a calcular totes les posicions que es podrien produir, a partir a la posició inicial, al llarg de les jugades següents. El nombre de possibilitats creix exponencialment de posició en posició, i al cap de quatre o cinc moviments és molt elevat. Kramnik només té en compte les posicions que li són útils per a una finalitat determinada; en aquest cas, guanyar la partida. En canvi, d’entrada la màquina no és capaç de discriminar quines posicions són absurdes o condueixen a perdre la partida. Això és el que caracteritza el pensament humà: és un pensament heurístic, adreçat a trobar una solució. La màquina ha de calcular moltes més opcions, totes les possibles, mentre que Kramnik només s’atura per analitzar les que li seran més favorables per guanyar.

877446 _ 0126-0149.qxd

3/4/07

16:20

Página 149

TEXT C

Si és petit, és bonic Altair, el primer ordinador personal de la història, era senzillament una caixa amb una sèrie d’interruptors per introduir-hi dades, i uns díodes per on es llegia la informació. D’aleshores ençà la tecnologia ha avançat amb rapidesa, i això s’ha posat de manifest en la miniaturització constant d’equips i components. L’ any 1960, un xip de silici de 0,5 cm2 d’àrea podia contenir entre 10 i 20 transistors i díodes, resistències i condensadors. Aquests dispositius s’han anat reduint de mica en mica, i la mitjana és de deu vegades més petits cada cinc anys aproximadament. Avui dia en un xip d’aquestes dimensions hi caben milions de components.

TEXT D

ACTIVITATS

A

1. Fes una llista amb les tasques útils que podrien dur a terme, d’una manera automàtica, els electrodomèstics d’una cuina. Elabora una taula i situa un electrodomèstic a cada columna.

B

2. Quin avantatge tenen els jugadors d’escacs humans davant les computadores? 3. I quin tenen les computadores davant les persones en aquestes tipus de partides?

Realitat virtual? Des dels primers jocs d’ordinador, tan senzills com ara un frontó, fins als actuals, capaços de mostrar carreres de cotxes, personatges «pràcticament humans» o sofisticades escenes d’acció, l’evolució del món dels videojocs sembla prou evident. Els efectes i les figures cada dia ofereixen més realisme i accentuen el caràcter tridimensional dels objectes. Els moviments dels animals i de les persones s’imiten fins que són difícilment distingibles dels seus models. Les figures que abans s’articulaven en quatre o cinc políedres ara ho fan en molts, i això aporta naturalitat als moviments. Als primers plans dels nous herois cibernètics hi observem fins i tot els porus de la pell, i la seva gestualitat s’ha enriquit fins a gairebé poder substituir els veritables actors. Els responsables són uns xips gràfics molt més potents, les noves tècniques d’il·luminació i la imaginació de dissenyadors i programadors.

C

4. Quins avantatges creus que té la miniaturització de xips? Digues exemples aplicables a la vida real.

D

5. Quina evolució han experimentat els videojocs en les ultimes dècades? 6. Com s’ha aconseguit dur a terme aquestes millores?

WWW • DOMÒTICA http://www.casadomo.com El web presenta diferents recursos per saber més sobre aquest tema, amb articles pràctics relacionats amb la domòtica i les tecnologies de la informació a casa. • ESCACS ON-LINE http://www.chessbase.com/espanola/index.asp Pàgina centrada en el món dels escacs que informa sobre els darrers esdeveniments, campionats, notícies, partides en línia, etc. També es poden jugar partides per Internet amb altres jugadors connectats. • VIDEOJOCS http://www.videojuegos.com Un portal, dedicat als videojocs i a la música, que també ofereix la possibilitat de jugar en línia.

149

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

7 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat... • Coneixeràs les eines informàtiques que es fan servir actualment en una oficina. • Escriuràs i editaràs textos utilitzant un processador de textos. • Estudiaràs les eines bàsiques que formen un processador de textos. • Imprimiràs còpies d’un document utilitzant un processador de textos.

A l’edat mitjana, molts monjos es dedicaven a copiar a mà llibres sencers. Anys després, la impremta va representar una revolució cultural sense precedents. Quines eines fan servir ara els escriptors? Quins avantatges ens aporten aquestes eines?

150

Página 150

El processador de textos

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 151

Per començar, observa i respon Fins a tal punt ens hem acostumat a fer servir el conjunt ordinador + impressora, que ja no valorem els avantatges que ens aporta, sobretot en comparació de les màquines d’escriure antigues. Ara, quan imprimim un o diversos fulls i veiem que hem comès alguna errada ortogràfica o d’altra mena, podem corregir el document a l’ordinador i tornar a imprimir-lo. De la mateixa manera, podem utilitzar lletres de diferents tipus, mides, colors…

1

ACTIVITAT: eines per escriure

Observa les imatges i digues quins avantatges aporta l’equip més modern respecte a l’antic. Penses que la màquina d’escriure mecànica n’aporta algun?

B

A

ⴙ

2

ACTIVITAT: evolució dels documents

Observa i assenyala quin document ha estat escrit amb la màquina d’escriure i quin mitjançant un processador de textos. Digues quines pistes t’han ajudat a trobar la resposta.

A

B 1

El llenguatge informàtic

Què és la informàtica?

Hardware o maquinari.

Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l’ordinador. Podem dir que un ordinador és una màquina capaç de processar informació; és a dir, de rebre-la, fer-hi càlculs i presentar els resultats (tot a una gran velocitat). La informàtica és la branca de la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant ordinadors.

Parts d’un ordinador

Software o programari.

En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i el software o programari. • La paraula hardware s’utilitza per definir el que es ven en una ferreteria, i es podria traduir literalment com trastos, andròmines o una cosa similar (hard vol dir dur.) El hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l’ordinador, com per exemple les unitats de disc, el monitor o els cables. • Per contraposició, software fa referència a les parts delicades, «sensibles» de la màquina (soft significa tou, suau.) El software o programari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt d’instruccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.

Tipus d’ordinadors L’ús de l’ordinador s’ha estès tant que n’han aparegut de diferents tipus. Uns es poden transportar fàcilment i d’altres no.

Ordinador de taula. El que més s’utilitza a les oficines. Tot i ser voluminós i pesant, és el més barat i versàtil.

Ordinador portàtil. La baixada dels preus i el reduït espai que ocupen ha permès que s’introdueixi a les cases.

Ordinador de sala d’estar (Media Center). Amb capacitat per mostrar canals de televisió, veure i enregistrar DVD, ensenyar fotografies, reproduir música…

Ordinador de butxaca (PDA). Té un ús limitat, però és molt útil en àmbits empresarials.

104

151

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 152

1

L’ofimàtica i l’empresa

Les empreses necessiten guardar informació sobre clients, projectes, treballadors, etcètera, i per això utilitzen els ordinadors. El terme ofimàtica (oficina automàtica) defineix l’automatització, per mitjà de diferents eines i programes, de les tasques que es fan en una oficina.

Característiques del programari ofimàtic L’àbac encara es fa servir avui dia. Sabies que, actualment, al Japó s’organitzen concursos en què les calculadores competeixen contra els àbacs? Endevines qui guanya?

Las característiques del programari ofimàtic són: • Gran capacitat d’emmagatzematge d’informació. • Facilitat per a la consulta i la recuperació d’informació. • Facilitat per modificar i tractar les dades. • Una potència de càlcul enorme. • Gran capacitat per gestionar informació de tota mena: textos, nombres, imatges, sons, vídeo, etc.

Eines bàsiques del programari ofimàtic • El processador de textos: serveix per escriure textos, emmagatzemar-los, recuperar-los, modificar-los i donar-los un format. • El full de càlcul: permet fer càlculs matemàtics, monetaris, científics o estadístics d’una manera ràpida i senzilla. També s’utilitza per generar gràfics. • Els programes de presentacions: es fan servir per presentar projectes i informes d’una manera molt visual i atractiva. • Els gestors de bases de dades: permeten guardar i consultar grans conjunts de dades. • Els programes de dibuix: permeten elaborar dissenys gràfics, muntatges fotogràfics, etc. • Els gestors de correu electrònic: serveixen per enviar i rebre missatges escrits entre ordinadors.

Full de càlcul.

152

Programa per crear presentacions.

Gestor de bases de dades.

877446 _ 0150-0171.qxd

2

3/4/07

16:18

Página 153

El processador de textos OpenOffice.org Writer

El processador de textos

El processador de textos és una eina ofimàtica molt utilitzada. Es fa servir tant en les oficines com en qualsevol entorn, sigui empresarial o bé domèstic. El conjunt ordinador ⴙ processador de textos ⴙ impressora ha desplaçat clarament i definitivament la màquina d’escriure. Escriure un text és tan senzill com fer servir una màquina d’escriure. Premem les tecles corresponents als caràcters i aquests van sortint a la pantalla, a partir d’un punt marcat per un senyal que fa pampallugues que anomenem cursor. A més, en un processador de textos no hem de fer res quan s’arriba a final de línia, perquè, de manera automàtica, el text es va escrivint a la línia de sota. Per començar a utilitzar el processador OpenOffice.org Writer n’hi ha prou de clicar sobre el botó Inicia. A continuació cal seleccionar el menú Programes i, a dintre, l’opció OpenOffice.org. Després s’ha de fer clic al menú que correspon a OpenOffice.org Writer. (Des d’ara l’anomenarem, senzillament, Writer.)

Ara nosaltres treballarem amb el processador de textos OpenOffice.org Writer, inclòs dins el paquet de software ofimàtic OpenOffice.org i desenvolupat amb llicència GNU o de «programari lliure». És gratuït i s’ofereix en versions diferents per als diversos sistemes operatius. Per això l’hem escollit, i s’inclou al CD. (Consulta amb el teu professor o professora.) Si aprens a fer-lo servir bé, després et serà fàcil manejar altres processadors de textos com el Microsoft Word.

El processador de textos OpenOffice.org Writer Regle És una referència per saber les dimensions dels elements del document.

Treball amb textos: copiar i enganxar text

Marge de la pàgina

Facilita escriure textos que es repeteixen.

Botó

Botons de la finestra Són per ampliar, reduir o tancar la pàgina. Barra d’eines Estàndard

Barra de menús Barra d’eines Format

Presenta diverses opcions que, quan hi cliquem, obren diferents menús.

Àrea de treball Es visualitza el text que escrivim.

Permet variar l’aspecte del text: mida, color, etc. Aquí van apareixent els caràcters corresponents a les tecles premudes.

Barra de desplaçament Ens permet desplaçar-nos pel document.

Menú contextual Estil i format

S’obre quan hi cliquem amb el botó dret del ratolí.

Permet modificar còmodament l’aspecte dels paràgrafs, dels caràcters, etc.

Marges Indiquen els límits del text. Línia d’estat Ens dóna informació sobre la línia o bé la pàgina on ens trobem, el zoom, etc.

153

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 154

La barra d’eines Estàndard A la barra de funcions hi trobem icones que fan possible dur a terme algunes operacions bàsiques amb el document o el text.

Operacions bàsiques amb documents Inici del processador Writer. Per obrir el processador de textos OpenOffice.org Writer, cliquem sobre el botó Inicia i escollim les opcions que se’ns mostren aquí.

Quan obrim el programa, s’obre automàticament un nou document en blanc. Les operacions bàsiques que haurem de fer amb els fitxers les trobem a la barra d’eines Estàndard. Nou document Crea un nou document en blanc.

Obre el document Obre un document ja existent.

Desa el document Salva el document en què s’està treballant al disc dur, una targeta de memòria, etc.

Imprimeix el document Envia l’ordre d’imprimir el document.

Si vols desar un document clica sobre la icona . S’obre una finestra, en la qual hauràs d’indicar on guardaràs l’arxiu i el nom.

Operacions bàsiques amb text

Desar documents. Escollim el nom i la carpeta on volem guardar el document.

El porta-retalls Anomenem porta-retalls una zona de la memòria reservada pel sistema operatiu en què s’emmagatzemen temporalment alguns elements. Quan diem al sistema operatiu que volem copiar o retallar algun element, en fa una còpia i la col·loca al portapapers. L’element queda a disposició de l’usuari perquè l’utilitzi en aquesta mateixa aplicació o en qualsevol altra.

154

Les operacions que podem fer amb text són: • Escriure text. N’hi ha prou pitjant les tecles dels diferents caràcters. Recorda que no cal fer cap acció quan arribes a final de línia: el text passa de manera automàtica a la línia següent. • Esborrar text. Ho podem fer de dues maneres: – Situant-nos darrere el text i pitjant la tecla Esborrar ➞ . – Posant-nos davant del text i prement la tecla Suprimir Supr.. • Seleccionar text. Hem de clicar amb el ratolí i, sense deixar-lo anar, arrossegar-lo fins a escollir el text desitjat. • Moure text. Primer, seleccionem el text que volem moure, i després l’arrosseguem amb el ratolí fins a la nova posició. • Copiar text. En primer lloc seleccionem el text que hem de copiar, i després cliquem sobre la icona o polsem la combinació de tecles. Ctrl ⫹ C . El text es col·loca a la memòria. (Si en moure el text premem la tecla Ctrl , el text es copia i no desapareix del lloc d’origen.) • Retallar text. Seleccionem el text i després cliquem sobre la icona o la combinació Ctrl ⫹ X . El text es col·loca a la memòria. • Enganxar text. Posem el cursor allà on volem col·locar el text i cliquem sobre la icona o la combinació Ctrl ⫹ V . El text que hi havia a la memòria s’adjunta al document. Com pots veure, l’opció de retallar i enganxar equival a la de moure el text. • Canviar de paràgraf. En pitjar la tecla Intro ↵ es crea un paràgraf nou.

877446 _ 0150-0171.qxd

12/4/07

13:04

Página 155

L’edició de textos El conjunt d’operacions d’escriure i aplicar al text atributs diversos rep el nom d’editar el text.

Cadascun dels nombres, lletres, etcètera, que fem servir s’anomena caràcter. Els caràcters s’escriuen formant línies, i aquestes s’agrupen en blocs que anomenem paràgrafs. En un text podem modificar els caràcters, els paràgrafs o el format de pàgines senceres.

El format del text: els caràcters Si fas un cop d’ull a una pàgina d’aquest llibre, observaràs que hi apareixen caràcters de mides diferents (text, títols, peus de les il·lustracions). I això és fàcil de fer amb un processador de textos. També podem canviar el tipus de lletra, el color, etc., o modificar algunes característiques del text clicant sobre l’opció Format de la barra d’eines. Menú Format. Els punts suspensius darrere d’algunes opcions ens avisen que s’obrirà una finestra en escollir-les.

Mida. Per als títols es fan servir caràcters més grans. Font Aquí seleccionem el tipus de lletra.

Subratllat

Negreta

Cursiva

Si volem buscar més opcions, podem seleccionar la línia Caràcter al menú Format. Aleshores s’obre la finestra següent: Espais entre caràcters, superíndex, subíndex Altres estils – Subratllada. – VERSALETA. – Amb Ombra. Ombra

– Text superíndex – Text subíndex

Mida o cos de lletra El text que estàs llegint té un cos 9. Per als títols, però, s’utilitza un cos més gran.

6 punts

8 punts

Color de fons

10 punts

12 punts

14 punts Tipus de lletra o font Algunes fonts que es fan servir molt: Arial, Comic Sans, Goudy (la del llibre) o la script.

16 punts Estil Per destacar caràcters, paraules o frases senceres: – Normal. – Negreta. – Cursiva o itàlica.

Visualització prèvia

Botons de la finestra

18 punts

20 punts

22 punts Text amb mides i colors diferents. Quan s’edita un text amb un processador s’utilitzen mides diferents per als títols i subtítols. També podem jugar amb el color del text.

155

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 156

Interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill interlineat senzill.

El format del text: els paràgrafs A la barra d’eines Format de Writer hi ha icones per accedir a certes propietats dels paràgrafs. Per exemple, l’alineament. Representació del text centrat entre marges.

interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble interlineat doble.

Representació del text alineat al marge esquerre.

Representació del text alineat al marge dret.

Representació del text justificat entre els marges de la pàgina.

Exemple d’interlineat entre paràgrafs.

Si volem un control més ampli podem escollir l’opció Paràgraf del menú Format. Aleshores s’obre la finestra següent: Alineament

Fons del paràgraf (color)

A l’esquerra, centrat, a la dreta o justificat. Sagnat L’espai horitzontal que es deixa sense escriure-hi, tant a la dreta com a l’esquerra. Espai

Lletres inicials del paràgraf

És la distància entre paràgrafs. Interlineat Fa referència a la distància entre línies dins d’un paràgraf. La sangria, l’espai i l’interlineat es poden mesurar en unitats diferents: mil·límetres, centímetres, punts, etc.

ACTIVITATS 1. ● ● Practica. Fent servir un processador de textos: 1. Obre un document nou. 2. Escriu el teu nom i cognoms en una línia. 3. Copia el text en una línia diferent. 4. Col·loca el text de la primera línia i ajusta’l a l’esquerra. 5. Situa centrat el text de la segona línia. 6. Canvia el color dels teus cognoms. 7. Fes més grans els caràcters del teu nom. 8. Subratlla el teu segon cognom. 9. Desa el document. Escull el nom que li posaràs. 10. Tanca el document (menú Fitxer, opció Tanca).

156

Processador de textos Microsoft Word.

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 157

El format del text: les pàgines Podem definir atributs diferents per a qualsevol pàgina. Si escollim l’opció Format de la barra de menús i després Pàgina s’obre aquesta finestra:

Fons (color) Per al fons podem definir un color que no sigui el blanc. Convé, però, que hi hagi un contrast suficient entre el color dels caràcters i el del fons per facilitar la lectura.

Encapçalament

Peu de pàgina

És un espai, reservat a la part superior de la pàgina, que normalment s’utilitza per col·locar logotips o capçaleres d’empreses i institucions.

L’espai reservat a la part inferior de la pàgina, on normalment es col·loquen les anotacions o els números de pàgina.

Contorn de la pàgina

Contorns de pàgina. Aquí podem definir el gruix, el color, la distància fins al text o bé l’ombrejat de la pàgina.

Mida de la pàgina Sol seguir uns valors estàndards: A4, A3, B5, foli, etc.

Orientació Pot ser vertical (la pàgina és més alta que llarga) o horitzontal (la pàgina és més ampla que llarga).

Caràcters no imprimibles Marges S’especifiquen l’esquerre, el dret, el superior i l’inferior. El marge és l’espai en blanc que es reserva des de l’extrem del full fins al text, i no s’hi pot escriure.

ACTIVITATS 2. ● ● Respon: a) Diries que l’interlineat i l’espai entre paraules són el mateix? Si et sembla que no, quines diferències hi veus? b) En què es diferencien els marges i els sagnats? Què passa si seleccionem un valor negatiu per al sagnat d’un paràgraf? 3. ● ● Practica. Obre el document en què has estat treballant a l’activitat 1 i canvia-li els marges. Posa’n uns altres de més amples, de manera que entre l’extrem de la pàgina i el text hi hagi més espai en blanc.

Normalment, tots els caràcters dels processadors de text no són visibles ni imprimibles. N’hi ha que només són de control. Es coneixen com a no imprimibles, i serveixen per confeccionar el document. No es mostren si no s’escull, de manera intencionada, la possibilitat de visualitzar-los. Per exemple, el caràcter que defineix on s’acaba un paràgraf és aquest: ¶ . De vegades, per poder entendre per què el text es col·loca d’una manera estranya i sorprenent quan es copia o es retalla un bloc, cal mostrar els caràcters no imprimibles. Això s’aconsegueix fent clic sobre una icona que hi ha a la barra d’eines Estàndar: .

157

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 158

PROCEDIMENT

1. PER DONAR FORMAT A UN TEXT T’expliquem, pas per pas, com s’ha de donar format a un text.

1. Inicia el programa OpenOffice.org Writer, que obre per defecte un full en blanc on ja pots començar a escriure.

2. Escriu el text següent:

Seleccionar text amb rapidesa

La meva primera frase té una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot el paràgraf l’he centrat a la part superior de la pàgina. (Perquè el text ompli línies senceres, pots seleccionar la font Arial i un cos o mida de 17 punts.)

En lloc de fer clic i arrossegar, per seleccionar text podem: • Fer doble clic, i se selecciona una paraula sencera. • Fer triple clic, i se selecciona un paràgraf sencer.

3. Selecciona la paraula «negreta». Per fer-ho, col·loca el cursor davant, clica sobre el botó esquerre del ratolí i arrossega’l. Deixa-ho anar quan acabis la selecció.

4. A la part superior de la pantalla pitja sobre la icona que té dibuixada una N (de «negreta»)

.

5. Selecciona les paraules «cursives» i «subratllada» i clica, respectivament, sobre les iconees

i

. L’opció Desfer

6. Centra el paràgraf. Per fer-ho, no fa falta seleccionar-lo sencer: només cal col·locar el cursor en algun lloc i fer clic amb el botó esquerre del ratolí. Ara clica sobre la icona de centrar: . Després de les operacions el text queda així: La meva frase primera té una paraula en negreta, una en cursiva i una altra de subratllada. Tot el paràgraf l’he centrat a la part superior de la pàgina.

7. Canvia el color de la lletra clicant sobre la icona 8.

o, des del menú Format, sobre Caràcter, la pestanya Efectes de font i Color de font. Canvia el tipus de lletra. Escull la Times o la Comic Sans, per exemple. Pots fer-ho des de la mateixa finestra que has utilitzat a l’apartat 7, a l’opció Font.

9. Selecciona tot el paràgraf, copia’l i enganxa’l més avall. 10. Posa en estils com ara versaletes, subíndex o ombrejat algunes

Una opció molt pràctica quan estem escrivint o editant un document és la possibilitat d’anul·lar l’última acció, si ens penedim del que hem fet, amb una operació anomenada Desfer. Writer, com altres processadors de text, inclou la possibilitat de desfer moltes accions. I això és un avantatge important quan editem un text, perquè permet solucionar amb comoditat els errors comesos. Per fer-ho, només cal prémer la combinació de tecles Ctrl ⫹ La barra de funcions també inclou icones per desfer l’última acció o refer-la:

paraules del segon paràgraf.

11. Canvia el format de la pàgina. Orienta-la horitzontalment i afegeix-li un fons blau.

158

Desfer

Refer

Z

.

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 159

El format del document En ocasions concretes, ens interessa col·locar el text dins d’una estructura quadriculada formada per diferents caselles (cel·les) anomenada taula. Una taula es pot crear de dues maneres: amb el botó Inserir taula de la barra d’eines Estàndard, o amb el menú Inserir i, després, clicant Taula. Observa l’aspecte d’una taula en Writer: Taules. Una manera còmoda d’inserir una taula és clicar sobre la icona Taula de la barra d’eines. Llavors es desplega una quadrícula perquè escollim el nombre de files i columnes de la taula. En el cas que se’ns presenta més amunt, s’inserirà una taula amb 3 columnes i 4 files (3 ⫻ 4).

Color de fons Taula Fila

Columna

Cel·la

Vora

Quan inserim una taula, apareix la barra d’eines Taula: Marge

Dividir cel·les

Eliminar files

Eliminar columnes

Unir cel·les Alineament del text Suma numèrica de les cel·les

Estil de línia

Color de fons

Inserir fila

Inserir columna

El format de la taula (marges, colors, etc.) es pot modificar des de l’opció Propietats de la taula del menú Taula. Dades de la taula Mida, alineament general, nom de la taula, etc.

Amplada de les columnes Color de fons de les cel·les Marges interns de les cel·les

Vora de les cel·les Color de les línies de la vora

Posició, gruix i color de l’ombra en una cel·la

Estil i gruix de les línies del contorn

És l’espai en blanc que es deixa entre els extrems del full i el text.

159

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 160

El format dels documents: els gràfics El nostre document pot incloure també, per aconseguir un impacte visual més gran, elements gràfics. Les imatges i els gràfics els podem elaborar amb les eines pròpies del processador de textos, o bé inserir-los dels fitxers que hi ha a l’ordinador. Per afegir elements gràfics amb el processador Writer, farem clic a les diferents icones de la barra d’eines Dibuix. Corba

Rectangle Polígon

Selecció

Arc de cercle

Segment de cercle

Text Llegenda

Treball amb imatges. Des del menú Inserir, podem introduir imatges ja existents clicant l’opció Imatge.

Formes bàsiques El·lipsi Línia

Línia a mà alçada

Animació del text

Sector d’el·lipsi

Quan inserim algun dibuix, l’aspecte de la pantalla canvia:

Captures de pantalla També podem incloure gràfics o imatges que haguem fet nosaltres mitjançant les anomenades «captures de pantalla».

Funcions de dibuix

Per fer una captura de pantalla només cal prémer la tecla Impr Pant . D’aquesta manera el porta-retalls guardarà una còpia de la imatge i la podrem introduir en qualsevol aplicació fent Ctrl ⫹ V .

Rectangle

Barra d’eines de dibuix

Línia El·lipsi

A la barra d’objectes hi trobem opcions per donar format als elements gràfics que hem incorporat: Estil de línia

Color de línia

Estil de farciment Rotació de (homogeni, degradat, etc.) l’objecte

Enviar al fons

Alinear Línia Estil de final de línia

Ample de línia

ACTIVITATS Practica 4. ● Crea un document nou amb Writer i insereix-hi una taula de cinc columnes i quatre files. 5. ● ● Vés al menú Format i escull l’opció Autoformat. Què hi apareix? Selecciona un format per a la taula. Desa el document. 6. ● ● Ara crea un document nou i intenta reproduir-hi el dibuix de la dreta.

160

Portar al davant

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 161

PROCEDIMENT

2. TREBALLAR AMB TAULES I GRÀFICS En un document elaborat amb el processador OpenOffice.org Writer treballarem taules i gràfics. La taula és senzilla, però ens servirà per aprendre a centrar el text en una cel·la, per afegir-hi fons de color, etc.

1. Executa l’aplicació OpenOffice.org Writer i obre un

Crearem un document que disposi d’una taula a la part superior de la pàgina i que també incorpori elements gràfics en algunes cel·les o caselles.

nuació selecciona la icona corresponent a Inserti taula i col·loca una taula de 3 columnes i 6 files al document.

Observa, més avall, la taula que s’ha de reproduir i segueix els passos següents:

3. Segueix les indicacions que s’especifiquen a la taula.

document nou.

2. Fes clic al botó superior de la barra d’eines, a conti-

A la columna central, selecciona cada paraula, fes clic amb el botó dret del ratolí i tria l’opció Caràcter. A dins, la pestanya Fons permet escollir entre molts colors de fons. Escriu el text en cada casella de la taula.

La primera columna (files 2 a 6) ha d’anar en font Arial a 14 punts de mida i estil normal. El text ha d’estar centrat verticalment. Per fer-ho, selecciona les cel·les, després clica al botó dret del ratolí i escull l’opció Cel·la, Centrat. Afegeix-hi un color de fons.

El text de la primera fila de la taula ha d’anar en font Arial, estil negreta cursiva i 16 punts de mida. Aquestes cel·les han d’incorporar, a més, un fons de color.

Finalment, per inserir les imatges de la darrera columna clica sobre la icona Gallery de la barra de funcions i selecciona els elements que t’interessen, dins l’apartat Fons. L’altura de les files es modificarà automàticament fins a mostrar la imatge dins les caselles.

161

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 162

La impressió de documents Un cop hem acabat d’editar el nostre document, el pas següent és imprimir-lo. Per imprimir un document des del processador de textos Writer podem triar dos camins. El més immediat és clicar sobre la icona d’impressió , dins la barra d’eines Estàndard. En aquest cas, el document s’imprimirà tot sencer. Però si escollim l’opció Imprimeix, dins el menú Fitxer, s’obre una finestra i podem escollir diverses opcions:

Propietats de la impressió

Impressora

Aquí seleccionem la qualitat de la impressió.

Imprimir el document sencer

Nombre de còpies

Imprimir algunes pàgines Un exemple: per imprimir les cinc primeres pàgines escriurem 1-5. Diverses opcions Per escollir si volem imprimir les imatges o les notes del document.

Abans d’imprimir convé, si més no, fer un cop d’ull al document per veure com quedarà la impressió. Per això s’escull l’opció Vista preliminar, igualment dins del menú Fitxer. En aquest cas es visualitzaran a la pantalla miniatures que corresponen a les pàgines del document. Per tornar a l’aspecte «normal» de la pantalla, clica una altra vegada sobre l’opció Vista preliminar. ACTIVITATS Practica 7. ● ● Obre algun dels documents que has creat al llarg de la unitat (un que tingui unes quantes pàgines) i imprimeix-lo sencer. Abans de fer-ho, selecciona l’opció Vista preliminar per veure com quedarà el document. 8. ● Sense tancar el document anterior, selecciona el botó Opcions del menú d’impressió i imprimeix només les pagines senars. 9. ● ● Ara, dissenya amb el processador la pàgina inicial d’un treball monogràfic que t’hagin encarregat, i després imprimeix-ne dues còpies (amb una sola ordre).

162

Vista preliminar. S’utilitza per fer una ullada a l’aspecte general del document (ubicació de les taules, gràfics, marges, etc.) abans d’imprimir-lo.

877446 _ 0150-0171.qxd

12/4/07

13:04

Página 163

Altres eines d’interès Els primers processadors de textos només oferien algunes opcions per canviar el format del text i imprimir-lo. Avui la situació ha canviat, i tots els processadors inclouen opcions més avançades. Ja hem estudiat les taules i els gràfics. Ara veurem d’altres: • La revisió ortogràfica. • La cerca i la substitució automàtiques. • La numeració i les vinyetes.

Revisió ortogràfica i gramatical Quan escrivim al teclat és fàcil cometre errades. Per això, alguns processadors moderns destaquen, en el text de la pantalla, les paraules que hem escrit malament i ofereixen ajuda per rectificar-les. En general, sempre que acabem d’escriure un document cal fer-hi una revisió ortogràfica. Pel que fa al processador Writer, la revisió es pot seleccionar des del menú Eines, clicant sobre l’opció Revisió ortogràfica, o mitjançant la icona corresponent a la barra d’eines Estàndard: . Llavors apareix una finestra com aquesta:

Correcció ortogràfica. Quan hi ha una paraula que hem escrit malament es ressalta a la pantalla. Si hi fem clic a sobre amb el botó dret del ratolí, podrem escollir la paraula correcta o obrir la finestra Ortografia.

Desar com a pàgina web Els documents fets amb un processador de textos es poden convertir en pàgines web. Només cal escollir l’opció Document html del menú Anomena i desa.

Paraula mal escrita Ignorar No fa cap canvi i manté la paraula escrita. Suggeriments

Canviar

per substituir-la

Canvia la paraula escrita per la suggerida.

Altres opcions

Diccionari

Idioma del document o d’una part

Per revisar, o no, paraules en majúscules, amb xifres.

Es poden fer servir diferents diccionaris per a la correcció ortogràfica.

En un mateix document es pot escriure text en idiomes diferents.

Tot i així, cal tenir en compte que els diccionaris que porten els processadors de textos no són perfectes, i alguns cops ens ressalten com a incorrectes paraules ben escrites. Si volem afegir una paraula al diccionari, cliquem sobre el botó Afegeix. 163

877446 _ 0150-0171.qxd

12/4/07

13:04

Página 164

Buscar a tot el document

Paraula que busquem

Cerca i substitució Una altra eina molt útil per a la recerca i la substitució automàtica, perquè ens permet modificar fàcilment una paraula, una frase… Amb el Writer, accedim a aquesta funció pel menú Editar, on trobem l’opció Cerca i substitueix, o bé cliquem a la icona de la barra d’eines.

Paraula que substitueix la que busquem Propietats del text (font, mida, color...) Format dels paràgrafs (alineament, espai...)

Numeració i vinyetes En aquest llibre sovint trobareu activitats numerades, paràgrafs introduïts amb puntets, etc. Els processadors de textos permeten incloure numeracions i puntets automàticament. Per fer-ho amb Writer, escollirem l’opció Numeració i vinyetes del menú Format.

Podem diferenciar més bé els paràgrafs fent servir puntets.

Els números faciliten la lectura de textos que segueixen una seqüència temporal.

ACTIVITATS Practica 10. ● ● Escriu el text de l’apartat Revisió ortogràfica i gramatical, de la pàgina anterior, utilitzant un processador de textos. a) Fes una revisió ortogràfica automàtica del text. b) Tot seguit, canvia el verb seleccionar pel verb escollir fent servir l’opció automàtica de Cerca i reemplaça. 11. ● Escriu uns quants paràgrafs diferents i, després, posa-hi puntets amb l’eina Numeració i vinyetes.

164

El text el podem organitzar com un esquema, amb números, lletres i puntets.

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 165

Resum OFIMÀTICA

fa servir aplicacions diverses

fulls de càlcul

programes per crear presentacions programes de dibuix

gestors de bases de dades

processadors de textos

gestors de correu electrònic

per

escriure i editar text

imprimir text

modificant

caràcters

paràgrafs

pàgines

definint

definint

definint

tipus de lletra

estil mida

alineament color

espai sagnats

mida

encapçalament marges

peu de pàgina

exemple cursiva

negreta

amb ombra

Vocabulari de la unitat • Cel·la: cadascuna de les caselles d’una taula. • Columna: conjunt format per les cel·les d’una taula que comparteixen la mateixa vertical. • Editar: donar format a un text, utilitzant un o més tipus de lletra, mides i colors diferents, etc. • Espai: referit a un paràgraf, la distància que hi ha entre aquest paràgraf i els seus adjacents. • Estil: propietat d’un caràcter o d’un grup de caràcters que determina l’aspecte del text: negreta, cursiva, omombra… bra

• Full de càlcul: aplicació que es fa servir per gestionar dades numèriques i estadístiques amb un ordinador. • Interlineat: distància que hi ha entre les línies d’un mateix paràgraf. • Marge: espai reservat en blanc entre l’extrem de la pàgina i el text. • Ofimàtica: abreviatura d’oficina automàtica. És l’automatització, mitjançant l’us d’eines diverses, de les tasques que es fan en una oficina. • Processador de textos: aplicació utilitzada per escriure i editar text amb l’ordinador.

• Fila: conjunt format per les cel·les d’una taula que comparteixen la mateixa horitzontal.

• Sagnat: referit a un paràgraf, la distància de marge que hi ha des de la vora del foli fins al text, a dreta i esquerra.

• Font: tipus de lletra que es diferencia de les altres pel seu aspecte gràfic.

• Taula: conjunt de cel·les juntes que permet organitzar les dades de manera fàcil en un processador de textos.

165

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 166

Activitats 19. ● ● ● Moltes vegades fem servir un document com a

Aplicació dels continguts seleccionar, copiar i enganxar un fragment de text en un altre lloc del document.

base per elaborar-ne un altre. Si guardem el document nou amb el mateix nom que l’antic, perdrem tota la informació continguda a la primera versió. Què hem de fer per evitar-ho?

13. ● ● Si has comès una errada d’escriptura, has esbor-

20. ● ● ● Algunes de les funcions que incorporen avui

12. ● Indica quins són els passos que has de seguir per

rat un paràgraf o t’has repensat alguna modificació feta en un text, quina eina o combinació de tecles has de fer servir?

14. ● Digues quines utilitats valores, com a estudiant, en un processador de textos.

dia els telèfons mòbils s’inspiren en els processadors de textos. De manera complementària, algunes eines dels telèfons mòbils s’han incorporat als processadors de textos. Una és l’opció Completar paraula. Series capaç de trobar on es configura aquesta opció en el processador Writer? Per aconseguir-ho fes servir l’aplicació d’ajuda.

15. ● Pel que fa al processador de textos OpenOffice.org Writer, què diries que és l’Estil i format.

16. ● ● ● Quins elements del format d’un paràgraf podem modificar?

17. ● Investiga quina és la funció de les combinacions de

21. ● ● ● A més de les opcions de Completar paraula, n’hi ha moltes altres que fan molt més fàcil la feina d’editar textos. Esbrina com pots utilitzar l’eina d’Autocorrecció. Intenta fer que quan teclegis les teves inicials s’escriguin, de manera automàtica, el teu nom i cognoms sencers.

tecles següents:

•

Ctrl ⫹ C

•

Ctrl ⫹ X

•

Ctrl ⫹ V

I relaciona-les amb les icones següents:

22. ● ● Indica els aspectes positius, i també els negatius, de l’ús de la revisió automàtica de l’ortografia.

23. ● ● Un text electrònic té un munt de possibilitats de

18. ● ● Indica, al quadre inferior, quines funcions fan les combinacions de tecles. Tecles Control ⫹ L Control ⫹ T Control ⫹ R Inici (en una línia) Fi (en una línia) Inici (en una taula)

treball per a un estudiant. Un dels avantatges principals és que hi pots fer modificacions diverses de manera ràpida i, a més, fer servir les mateixes estratègies d’estudi que amb els apunts de paper. Com t’ho faràs per ressaltar text en un document d’OpenOffice.org Writer?

Funció

24. ●● Més d’un cop escrivim unes dades de manera errònia i després hem de modificar-les a tot el document. Quina eina faries servir?

25. ● ● Quan volem crear un document de text hem de pensar sempre a simplificar la feina. I això s’aconsegueix fent un plantejament previ de com han de ser els nostres documents. Quins passos cal seguir a l’hora de dissenyar un document?

Fi (en una taula)

166

Re pàg.

26. ● Com t’ho faràs per escriure un caràcter d’un do-

Av pàg.

cument en superíndex si treballes amb el processador Writer?

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 167

33. ● ● Busca el fitxer Idees importants al CD (consulta

Aplicacions pràctiques 27. ● ● ● Utilitza el processador OpenOffice.org Writer per crear una pàgina que s’assembli al màxim possible a un diari, amb columnes, titulars, textos de mides i d’estils diferents, etc.

28. ● ● Si anem al menú Visualitza de l’opció Barra d’eines, fem clic amb el ratolí i desmarquem l’opció Format, què passa? Com es modifica l’aspecte de la pantalla?

29. ●● En el document Còmic del CD (consulta amb el pro-

amb el teu professor o professora). Marca-hi les idees més importants i després fes-ne un resum utilitzant les ordres de retallar i enganxar. Guarda els dos documents amb noms diferents.

34. ● ● ● Busca informació, en revistes, llibres, etc., sobre la història de l’ordinador personal. Indica quan es va fer el primer, qui el va fabricar i per què es dóna tanta importància a aquest fet. Aporta imatges i intenta fer un cronograma. Especifica també on has trobat la informació. Finalment, presenta-ho tot en un document elaborat amb el processador de textos Writer.

fessor o professora), afegeix bombolles a les imatges.

35. ● ● Obre el document Recerca i substitució del CD. 30. ● Escriu un paràgraf de quatre línies. Amb el cursor a sobre, fes clic successivament sobre aquestes icones:

(Consulta amb el teu professor o professora.) Busca-hi el terme «verd» i substitueix-lo per «vermell».

36. ● ● De vegades convé escriure un text en columnes Observa l’efecte en el paràgraf i anota els resultats que hi veus.

(les activitats d’aquesta pàgina s’organitzen precisament en dues). El processador Writer permet aquesta funció des de l’opció Columnes, dins el menú Format. Obre un document de text i escull dues columnes. Com s’ha modificat l’aspecte del document?

31. ● Reprodueix aquesta taula amb un processador de textos.

Anàlisi d’objectes Suport Disquet

Equivalència Lectura-escriptura

Capacitat 1,44 MbMB 1,44

Targeta de memòria Lectura-escriptura Hasta 16 MB-8 1 GbGB Pendrive

Lectura-escripturaCientos Uns quants GB de Mb

CD-ROM

Lectura

700700 MbMB

DVD-ROM

Lectura-escriptura

GB 7008,5 Mb

HD-DVD

Lectura

Blu-Ray

Lectura-escriptura Hasta46 17GB Gb

Disc dur

Centenars Lectura-escripturaCientos Gb dede GB

Hasta30 17GB Gb

37. ● ● En quin menú de l’OpenOffice.org Writer hi ha les opcions per definir els marges esquerre i dret d’una pàgina?

38. ● ● ● Aconsegueix un diari. La manera de presentar el text en aquest tipus de document és prou característica, i rep el nom d’estil periodístic. On pots definir aquest estil amb el processador Writer?

39. ● ● ● Els processadors de textos també disposen d’eines de recerca. Mira de trobar la del processador OpenOffice.org Writer.

Utilitza estils, fonts de color i marges diferents.

40. ● ● Explica quin és el significat de cadascuna de les 32. ● ● Reprodueix el teu horari setmanal de classe en un

icones de la barra d’eines Estàndard:

document de text, però en format de taula. Després, guarda’l al disc dur i imprimeix-lo.

167

877446 _ 0150-0171.qxd

3/4/07

16:18

Página 168

PROJECTE DE LA UNITAT: crear una plantilla de document Preparació Una plantilla de document és un fitxer d’OpenOffice.org Writer que permet treballar amb documents predefinits. És a dir, que ja tenen el format que volem: encapçalament, logotips, peus de pàgina, formats de text i paràgraf, etc. Això ens facilita la feina i fa més atractiu el nostre document. Aquest projecte consisteix a fer una plantilla en tres etapes: 1. Determinar les propietats de la pàgina. • Els marges. Els fixem a 2,50 cm per tots els costats de la pàgina. • El contorn. Assignarem un contorn d’un punt de gruix situat a 0,35 cm del text.

2. Determinar les propietats del text a Estil i format. • El format dels paràgrafs. – L’alineament: en aquest cas, justificat. – L’espai: deixarem 0,25 cm abans del paràgraf i 0,10 cm després. – L’interlineat: deixarem l’interlineat senzill, per defecte. • El format de la font: – El tipus de lletra: farem servir la font Arial Black. – El cos o mida: utilitzarem caràcters de 10 punts. 3. Guardar la plantilla amb el nom de «La meva plantilla».

Desenvolupament

1

Escollim la pestanya Contorns.

Configurar la pàgina Obrim el menú Format i seleccionem Pàgina. Escollim la pestanya Pàgina a la part superior de la finestra.

Seleccionem la distància de la vora del text (0,35 cm).

B Cliquem sobre el botó D’acord.

A Modifiquem els marges (tots a 2,5 cm)

168

877446 _ 0150-0171.qxd

2

12/4/07

13:04

Página 169

B

Estils i formatació Amb Estils i formatació modificarem el format dels paràgrafs i canviarem l’estil que correspon al cos del text. Clicant amb el botó dret del ratolí escollim l’opció Modifica.

A A la pestanya d’Alineació, escollim Justificat.

ck. s.

a».

ccionem stància vora ext cm).

D Assignem el tipus i el cos de lletra: Arial Black 10 punts. Després, cliquem D’acord.

3

Guardar la plantilla

Abans i després del paràgraf, modifiquem el sagnat i l’espai.

C

B

Anem al menú Fitxer i seleccionem Anomena i desa... A la finestra que s’obre escollim OpenOffice.org 1.0, Plantilla de text (.stv).

A

Per tornar a utilitzar la plantilla, escollim el menú Fitxer i allí l’opció Nou, Plantilles i documents, i després seleccionem la plantilla a la carpeta Predeterminats.

169

3/4/07

16:18

Página 170

TEXT A

Signes i significats Les emoticones són petits gràfics formats per caràcters de text (signes de puntuació, lletres, etc.), que es fan servir per expressar humor, ironia i altres emocions que d’una altra manera no quedarien prou explícites i clares en el text. El correu electrònic n’ha estimulat l’ús i la difusió, fins a convertir-les en icones populars. La més coneguda és l’smiley :-). Van aparèixer de manera casual quan, ja fa unes dècades, els primers usuaris de les comunicacions en línia es van adonar que en fer un comentari de caràcter irònic es podia crear fàcilment un malentès. Va ser així com l’informàtic Scott E. Fahlman va proposar incloure aquesta successió de signes en aquest tipus de comentaris ;-) , Naturalment, no s’imaginava que la idea s’estendria per tot el món. Els estudis de Fahlman se centren en la intel·ligència artificial i, més concretament, en com ensenyar a les computadores el sentit comú.

:–)

:–(

RACÓ DE LA LECTURA

877446 _ 0150-0171.qxd

Emoticones S’escriu

S’escriu

S’interpreta

Borratxo

:-))

Molt somrient

:-(

Trist

:-D

Molt alegre

;-)

Fent l’ullet

:,-(

Plorant

:-x

Callat

:-[

Enutjat

:-@

Cridant

Feliç

:-]

Amistós

|-I

Dormit

:-{

Poruc

:/)

Descontent

:-v

Parlant

:-e

Desil·lusionat

:-b

Ensenya la llengua

:’-)

Plorant d’alegria

:(

Nen trist

:,(

Nen que plora

:
|-I :/) :-e :* :-O :,( :)

Somrient

:< :D

:-)

UN COP GIRAT EL SÍMBOL

:-) :-)) :-D :,-( :-[