• Author / Uploaded
• Dept. de Valencià

Citation preview

Joan Roís de Corella forma part de la mitja dotzena d'escriptors valencians,cabdals,emblemitics,i per tant de referéncia obligada,quan esparla de la producció literiria del seglexv; és a di r, l a de Jordi de S ant Jor di, Ausils M ar ch, Joanot Martorell,JaumeRoig i sor Isabelde Villena. Centúria també conegudacom el Segled'Or de les Lletres Valencianes,on Corella és,cronológicament,el seudarrer gran auror. Ben mirat, pot ser que desprésd'Ausi)s March, i sense oblidar Jordi de SantJordi, Corella siga-atenent el domini deisrecursosde Ia llenguai elsseusplantejamentsinnovadors: com araI'an)lisi psicológicadelspersonatges i el recursd'inserir elementsautobiogr)ficsen I'obra literiria- un delspoeres més importants de la nostra literaturatardomedievali, sense cap de dubte, un dels grans prosistesd'aqueix període. A la Valénciadel flamíger,mossénCorella,cavaller,teóleg,docent,sermonador,i hereud'un patrimoni discret,gaudeix d'un^ gran consideracióen els cerclessocials,polítics i, sobretot, cultesde la ciutat del Túria. Els coetanisdel mateix ram el considerenun excel'lentautor que té, a més a més, un públic lector addicte-sobretot femení- com reconeixJaume Gassullen I'obra El somni deloan Joan quan escriu: "-Digau, senyora: i vós que sou gran oradora i gran legista, que al'legautant lo Psalmista í lo Tirant, (perquéesta i io estemaltercant, digau-nos,¿com lo déu d'Amor ha nom de nom? -Diga-us-ho ella, que del senyor mossénCorella llig los més dies totes les seuespoesies."

També Joan Escriv), i Bernat Fenollar, que caPrtane,a , en algunscasosben paleses,entre les obres de corella/Martorell. I a partir d'ellesha plantejatuna polémica hipótesi sobre l'autoria del Tirant, novel.laque, segonsGuia,

36. Donne, lohn Epigrames,La Forest d'Arana. Edició bilingüe acirrec de Pere Bessó,Mislata, 1984,pig. 6 ("Ambdós, privats d'aire, jagueu junts en la mateixa terra./ Un mateix foc us haviacremat,una mateixaaiguaus separi."). 37. Vegeu a la Gran EnciclopédiaCatalana,volum 15,I'entrada'Museu'. 38. Carbonell, Jordi: Opus cit., pig. 29.

39. Riquer, Martí de: Opus cit., pig. 310. 40. L'últim estadi de la fórmula del gerundi, desprésd'haver passatel 1r estadi:el gerundi separardel verb; el 2n el gerundi s'acosraal verb piecedinrJo. 41. Guia i Marín, Josep: De Martorell a Corella, oCol.lecció Recerca i Pensaments,,núm. 2, Editorial Afers, Catarroja - Barcelona, 1996.

Both robbedof air, ue both lie in one ground, Both uhom onefire had burnt, one a)aterdroutned.

28

29

hauria estat reelaborada,en gran Part, Per Corella, cosa que Albert Hauf ja havia qüestionatanteriorment'42 Leandrei Hero és una narració mitológica en Prosa,amb algunspoemetesintercalatsescritsen versosestramPs.La seua trama és la tr)gica história d'amor de dos jovesenamoratsque esconeixenen una festa;ellaviu a Sestosi eli a Abidos, ciutats ubicadesa una i altra part de I'Hel'lespont -l'estret dels Dardanels- i separadesPer un braE de mar,4rcanal d'aigua marina que Leandrecreuacadanit, nadantesforgadament'Per reunir-seamb la seuaestimadaHero. Fins que una nit, la mar, gelosa,ofegael jove amant. Després,les aigües,acomplint la el cosde Leandrea la platdin)mica de la tragédia,arrosseguen ja, i Hero, en veure el cad)ver, se suicidaamb el punyal que ell encaraduu en la corretja del cinyell. Narració que reprodueix I'esquemade morir per amor de concepciótrobadoresca,en la seuavariant de morir per la dama, un deisreferentsdel qual seriala llegendade Tristany i Isolda. De fet, Leandre i Hero segueixles mateixesPautes:amor aPassionat entre un home i una dona; obstaclesPer a la seuaunió; separacióque exacerbael desig,situació límit que duu I'ena^ot"t a la mort i que, en conseqüéncia,comPorta també la mort de la dama. La História de Leandre i Hero és una de les millors Peces de tem)tica amorosade l'obra corellana,perqué, tot i el seu estilartitzat, retóric, pompós, peró elegant,és una de les més lgils desdel punt de vista narratiu. Corella hi empra recursos de I'expressiópoética que li donen ai text un encís especial, una mena de batec natural, fresc, panteista,QU€il'lustra psicológicamentels personatges,la seua apassionadarelació amorosai el seufinal tr)gic, i que teixeix, en algunsPassatges' la trama i I'ordit d'un estil que enamora.

42.Hauf. i Valls, Alben: .Tirant lo Blanc: algunesqüestions que planteja la connexió corelliana,, en Actes del Nové Col'loqui Intemacional de Llengua i Lircratura Catakna (Alacant/Elx, 9-14 de setembrede 1991),pigs' 69-116. Biblioreca Abad Oliba núm. 125. Publicacionsde I'Abadia de Montserrat. 43. Encara que la narració corellana les presenta com dues illes.

Jo

\ s. HTSTORIA DE JOSEP Al seglexv, on I'originalitat temltica no era capimperatiu categóric,Corella ésun autor que,com tants altres,reescriu históriesedificants,moralitzadores,^partir d'argumentsi textos ja coneguts,de temltica mitológica o pia. En el casde la História deJosep,,una de lesseuesnarracions més extenses,el relat de referénciaes troba en el Génesi,amb una ubicació cronoldgica al voltant de 1700aC, quan Egipte est) sotael poder delshicsos.Encaraque históricamentsembla queJosepva serun heroi que visquéun poc abansdel rei David (1000aC), era tingut com el pare de dos tribus de la Palestina central (la d'Efraim i la de Manassés)i que va entrar així en I'esquemageneológicdels fills del patriarcaJacob. Altramenq la História de ]osE ser) un dels dos últims textos que es publicaran de Corella; l'altre ser) el Cartoix),aa que s'editaranenrre el 1500i el 1518,i que seranels darrers indicis que tenim de la seuaobra fins al seu redescobrimenral seglextx. La história de Josepha estatun dels episodisbíblics més conegutsi populars desde I'Edat Mitjana fins als nostresdies, per tota una sériede connotacionsdram)tiques,meravelloses i morals molt aprofitablesdesdel punt de vista de I'ensenyament religiós.De tal maneraque aquesrrelat, original del Génesi (articles37-50)i amb una versió en l'Alcor) (suraxrr), ha inspirat o servit de tem)tica en poemes,novel.les,drames;en qua'lleiden, dres dels pintors més reconeguts(Van de Gozzoli, Andrea del Sarto, Pontormo, Guercino, Ribera,Yelázquez, Rembrand o els prerafaelistes del xrx, etc.);en mosaics,baixos relleus,figures i escultures;i en la música,óperes,pecesmusicalsi fins i tot sarsueles. En literatura, i segonsel diccionari literari Bompiani, ja apareixen uns poemespérsicstitulats YusufiZaliha,dels quals no coneixem la data de creació,peró que, lógicamenr,deuen 44. Nadal, Josep M. ,/ Prats, Modest: História de la llengua catakna. 2. El seglexv, "Col'lecció Estudisi Documents,, 34, Edicions 62, Barcelona,1996, pig. 479.

3r

procedir de la tradició alcor)nica.Al món occidentalla primera const)nciaéseI Poemade Yusuf,escrit en llenguaalgemiada per un morisc aragonés,i en quadernavia, als seglesxIV o xv, i l'última -si ens hem de referir a autors de certaconsisténcia liter)ria- la del seglexx i de l'escriptor alemanyThomas Mann, que entre els anys 1933 i 1943publicari una tetralogia amb aquestatem)tica, titulada Josepund seineBruder. La creació del relat corelli História de Joseptambé cal datar-laabansdel 1486,perquétambéfigura alJardinetd'Orats. És el més extensq.r.,r, .r.ii.rr., i segneixleslíniesnarratives marcadespel Génesi,tot i que hi ha aportacionsoriginals,com elspoemesi elsmonólegs,amb algunsrecursosprocedentsde la literatura hebraicai lrab. A més, tampoc no s'escapaala intencionalitatmoral, a I'ensenyamentreligiós,que planeja sobretota I'obra de Corella.No hem d'oblidar que el nostre autor era teóleg i que els seussermonseren famosos. Des d'aqueixpunt de vista, la História deJoseptambé era molt aprofitable,ja que serl el pretext apropiatperquéCorella ensparledelsvalorsde l'amor paternal,del filial, del fraternal, de I'adulteri, de I'enveja,de la crueltat, de la seducció,de la castedat,i dels designis,a vegadesinescrutables,de la ProvidénciaDivina. Tanmateix, de tota la narrativa religiosacorellanala História deJosepésuna de lespecesmés belles,ágilsi arredonides.

pogut fer, malauradament,amb la História deJosep,de la qual només donem versió actualítzadacompleta i un tast de la versió corellana-els primers dotzecapítolsd'un total de trentavuit-, perqué la seuaextensiódepassava els límits del format habitualde la col'leccióon apareixaquestllibre. Les versionscorellaneso genuinesestantranscritesa partir del facsímil del códex Maiansi)asi de l'apreciablereferent dels textos establertsper Miquel i Planas,a6 amb els habituals criteris de modernització de grafies,accentuaciói puntuació tot i tenint presentque no volíem fer una edició crítica, sinó de divulgació.Tanmateix, ensagradariaque el lector abordara aquestaen primer lloc, perqué és en ella on estl present el vertaderCorella. Pel que fa a les duesversionsactualitzades, I'una completa i I'altra parcial -que disposemtambé de senglesglossariscal dir que les hem reelaboradesamb el mirament, el respecte i I'habilitat dels nostresrecursosestilísticsi, alhora, amb la voluntat d'intentar resoldreles dificultats de comprensió que poguerenpresentar-se a un lector poc avesata la prosaaritzada del seglexv, a qui va adregada,generalment,la col'lecció. Tambévolem fer constarel nostresinceragraimentaJosep Bataller,per les seuescorreccions,i nombrosossuggeriments, que enshan estatde gran utilitat en les versionsactualitzades.

6. LA NOSTRA VERSIó Atés el públic lector, majorit)riament escolar,a qui va adregadaaquestacol'lecció,i també el seucarlcter divulgatiu, hem volgut oferir -en aquest5é centenaride la mort de I'autor (L497-t997)- dues mostres represenrativesdels dos grans correntsen quéva discórrerla prosanarrativacorellana:el profl i el religiós.El primer represenrarper Leandrei Hero i el segon per História deJosep. D'altra banda,oferim al lector Leandrei Hero en duesversionscompletes,la corellanai I'actualitzada;cosaque no hem

f a

1z-

45. Vegeu el facsímil del códex de la Biblioteca Maiansianaal volum I d' Obres(dos volums) de Joan Roig de Corella, amb una presentacióde mossén Josep Albiñana Vallés. Ed. Del Cénia al Segura,Valéncia, 1984. 46. Roig de Corella: Obres,Publicadesamb una introducció de R. Miquel i Planas,Barcelona, 1913.

aa

))