Citation preview

3 guia de recursos didàctics Valencià  •  Llengua i literatura

r ESO

La Guia de recursos didàctics Comunica 3, de Valencià: llengua i literatura per a tercer curs d’ESO és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera.

Textos Alfred Aranda Direcció editorial Josep Gregori i Maria Viu Coordinació editorial David Morell Correcció lingüística Alfatara serveis lingüístics i editorials, Mar Aranda, Carmen Cabanes i Paula Cruselles Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Susana Fraguas i Pere Fuster Disseny i coberta Carles Barrios

Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, ja siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, i també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © Edicions Bromera Polígon Industrial 1, 46600 Alzira www.bromera.com - [email protected] Imprimeix: 1a edició: setembre, 2015 ISBN: 978-84-9026-576-5 DL: V-2248-2015

Presentació Aprendre llengua és aprendre a pensar i a expressar el nostre pensament de manera entenedora per a tothom. Els xiquets i les xiquetes que comencen el tercer curs de l’Educació Secundària Obligatòria ja tenen adquirides unes destreses i unes competències concretes, per tant al llarg d’aquest curs l’objectiu que es planteja és que milloren aquestes capacitats per a poder llegir i comprendre d’una manera més competent i eficaç. El Projecte Comunica presenta una sèrie de materials que tenen com a objectiu contribuir a assolir les habilitats i les destreses necessàries per a treballar en aquest sentit. Pel que fa a l’àrea de Valencià Llengua i Literatura, el currículum per a l’ESO té com a objectiu que els xiquets i les xiquetes assolisquen al llarg de l’etapa les competències necessàries per a poder superar els objectius específics de cada àrea no lingüística. Per tal d’aconseguir-ho, adquiriran més importància la comprensió i la producció de textos, i s’hi treballaran amb més deteniment i profunditat els aspectes ortogràfics i gramaticals. Per tant, el treball d’aquesta àrea serà fonamental per a desenvolupar no solament la competència en comunicació lingüística, sinó els instruments que faran possible l’aprenentatge en les altres àrees del currículum. Amb aquest llibre els alumnes coneixeran com funciona el llenguatge i com es relacionen les paraules entre si per tal de crear el teixit de la llengua, i així seran capaços d’ordenar el seu pensament. Aprendran també tècniques útils i pràctiques per a comunicar-se i coneixeran les formes i les funcions de cada classe de paraula.

El Projecte Comunica L’objectiu d’aquesta Guia de recursos didàctics és facilitar al professorat l’organització i la distribució dels continguts de l’àrea de Valencià: llengua i literatura al llarg del curs acadèmic, i contribuir a crear un ambient de participació, de responsabilitat i de cordialitat a l’aula que facilite l’aprenentatge. Per aquest motiu s’ha concebut com un material senzill, pràctic i útil que forma part del projecte bromera.txt. Aquests materials didàctics són pràctics perquè... •A  rrepleguen els continguts mínims del currículum. • Presenten els conceptes teòrics bàsics. • Combinen els exercicis deductius amb els inductius. • Hi abunden les activitats pràctiques, variades i de fàcil resolució. • Potencien l’ús de la nostra llengua. • Contemplen l’enfocament comunicatiu com a recurs per a l’aprenentatge de la llengua. • Inclouen els aspectes més destacats de la història de la llengua i de la literatura. • Utilitzen un llenguatge senzill, directe i pròxim a l’alumnat.

3

Els materials didàctics de bromera.txt Els materials didàctics de bromera.txt són útils al professorat perquè posen al seu abast... •E  ls llibres Valencià: llengua i literatura (nivell bàsic) del Projecte Comunica per a l’ESO, adequat per a alumnes que presenten algunes dificultats d’aprenentatge de la llengua –i per a zones o grups d’alumnat no valencianoparlant– o fins i tot per a aquells que assisteixen a un programa d’ensenyament diferent (PQPI, FP bàsica, Diversificació Curricular, Immersió lingüística...). •E  ls llibres de text Valencià. Llengua i literatura (nivell estàndard) del Projecte Xarxa per a l’ESO. •E  ls quaderns Comunica’t i Connecta’t de pràctiques de llengua i literatura (1r, 2n, 3r i 4t), al llarg del curs com a tasques de repàs i consolidació; per al Taller de valencià; com a reforç en períodes no lectius, etc. La distribució de continguts dels quaderns és, selectivament, la mateixa que la del llibre de text. A més, la interrelació dels materials didàctics d’Edicions Bromera inclou models d’avaluació, material fotocopiable d’atenció a la diversitat, avaluacions per competències, recursos sonors, comprensions orals, activitats digitals autocorrectives, etc., és a dir, un ventall de materials que proporciona les eines per atendre la diversitat fins i tot en una mateixa aula, segons les característiques de l’alumnat. En les pàgines de la Guia de recursos didàctics trobareu: 1. Els nostres recursos didàctics. Informació sobre els continguts i sobre els usos dels materials. 2. Introducció. 3. Les Competències clau. Informació sobre cada una de les competències i sobre com es desenvolupen en el Projecte Comunica. S’hi inclou la caracterització i la descripció de les competències, com també l’aportació de la matèria a llur assoliment. 4. Estructura de les unitats. Explicació de la distribució dels continguts en la unitat, amb descripció dels apartats i suggeriments de treball. 5. Fitxa personal. Document que permet obtenir informació personal i acadèmica de l’alumne. 6. Test inicial. Qüestionari que conté preguntes de resposta tancada agrupades per blocs temàtics. S’hi inclou el solucionari del test i la plantilla de respostes. 7. Quadre de continguts. Exposició dels continguts del llibre de l’alumne. 8. Funcionament de cada unitat. Els aspectes que es tracten en aquesta guia s’agrupen en els apartats següents: • Introducció: s’hi contextualitza cada unitat didàctica i se’n fa una mena d’esquema per a poder organitzar el treball. • Suggeriment de Treball cooperatiu: s’hi proposen els continguts més adequats per a treballar de manera cooperativa. En aquest sentit, a l’àrea de descàrregues de la pàgina web de Bromera (www.bromera.com), trobareu material explicatiu de l’organització d’aquesta metodologia de treball. • Treball de les Intel·ligències múltiples: tot i que les diverses intel·ligències es treballen al llarg del curs, en cada unitat s’indica quina predomina per damunt de la resta, a més de la lingüística, com és obvi. • Dossier (Portfolio): se suggereix quin treball o treballs poden ser més interessants per a formar part del dossier del curs. • Programació per blocs de continguts: s’hi indiquen els continguts que es desenvolupen en cada unitat didàctica i es vinculen amb els criteris d’avaluació i les competències clau. A continuació s’especifica quins estàndards d’aprenentatge es treballen, i es relaciona el treball de les activitats amb els descriptors que concreten el treball per competències. • Solucionari  del llibre de l’alumnat: respostes exactes quan només hi ha una solució possible; respostes obertes amb propostes com a exemples quan hi ha diverses solucions; i, en alguns casos, suggeriments sobre la manera d’enfocar l’activitat per a traure’n el màxim profit. •M  odel d’avaluació: activitats per a comprovar si s’han assolit els objectius corresponents, coherents amb el que s’ha treballat en la unitat. Com a suggeriments que són, es poden modificar, completar o suprimir. També es poden emprar com a activitats de repàs o de reforç de la unitat. •S  olucionari del model d’avaluació.

4

Per tal de completar el llibre de text que utilitza l’alumne oferim una gamma àmplia de recursos complementaris. Són els següents:

Recursos sonors Aquest pot ser un element dinamitzador de l’ensenyament del valencià, amb la intenció d’aconseguir que esdevinga útil per a fomentar-ne l’ús. Si es creu en el treball oral, és imprescindible disposar de recursos sonors i aquesta és la nostra aposta. L’ús sistemàtic d’aquests, contribuirà a dinamitzar l’aula i permetrà a l’alumnat reconéixer diferents registres fonètics. El Projecte Comunica de Bromera proporciona als seus usuaris recursos sonors que es componen de locucions de: • Textos inicials de les unitats didàctiques. • Diversos fragments de les seccions de literatura, tipologies textuals, etc. • Dictats, perquè l’alumnat els puga treballar autònomament i perquè s’acostume a diccions diverses i diferents de la del docent. • Textos alternatius als dels llibre, amb bateries de preguntes descarregables per a treballar la comprensió oral.

El programa ÓNEX Per a facilitar la tasca als docents, el Projecte Comunica ofereix aquest recurs, que permet elaborar les proves d’avaluació al llarg del curs. Amb una base de dades de vora mil activitats amb les solucions corresponents i mitjançant un procediment molt senzill, aquest programa us permetrà elaborar diversos models d’avaluació, segons els grups d’alumnes que tingueu, a partir dels continguts del llibre de l’alumnat. A més, presenta la possibilitat de canviar les preguntes que no s’ajusten al que voleu avaluar per unes altres que genera el programa mateix o de creació pròpia.

El quadern de llengua i literatura Comunica’t 3 Per a atendre la diversitat de nivells i les necessitats educatives de cada alumne, hem creat un quadern d’activitats que pot ser utilitzat de manera conjunta amb el llibre o individualment, com a quadern de reforç, de vacances, etc. Comunica’t 3 ofereix la informació bàsica dels conceptes que es treballen en cada apartat (comprensió lectora, gramàtica, ortografia, lèxic i literatura) a fi de repassar els continguts del curs, combinada amb una gran varietat d’activitats en què predominen les de resposta tancada, però sense deixar de banda les que impliquen una creació personal.

El fons editorial de Bromera Voler incloure en el llibre de l’alumnat tot allò que es considera imprescindible per al procés d’ensenyament- aprenentatge fa que els llibres resulten poc atractius, carregats, complicats i, per tant, inútils. Tanmateix, més d’una vegada, el professorat o l’alumnat necessita poder repassar més extensament aspectes d’ortografia, de gramàtica, de conjugació verbal, o analitzar el lèxic, ampliar els conceptes de sociolingüística... I per a treballar aquests aspectes van nàixer materials com la Gramàtica valenciana, Els verbs valencians, el Diccionari valencià, el Diccionari de pronunciació, el curs digital Valencià interactiu, els llibres de sociolingüística... També és imprescindible llegir: per plaer, per a practicar la comprensió i l’expressió escrita, per a conéixer les obres més representatives de la literatura universal, per voluntat de normalitzar la nostra llengua i la nostra cultura... I aquestes necessitats, les cobreixen els més de 800 llibres de lectura del nostre fons editorial, la majoria amb introduccions i propostes didàctiques.

5

Seqüenciació dels continguts Estructura del llibre de l’alumnat El llibre consta de: •N  ou unitats: són díhuit pàgines on es treballen diversos aspectes de la llengua (tipologia textual, gramàtica, ortografia, lèxic, llengua i societat) i de la literatura. • Tres unitats de repàs (Temes clau): són quatre pàgines destinades a repassar alguns dels continguts de les tres unitats anteriors i també per a oferir informació relacionada amb tècniques d’estudi que l’alumne ha de practicar.

Estructura de les unitats Per tal de fer sistemàtic i de fàcil maneig el llibre de text, les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts: Títol

Text de presentació del tema de la unitat amb l’índex de continguts. Conté els apartats següents: • Un text representatiu del model a treballar.

Comunica

• Preguntes de comprensió lectora i reflexió personal. • Vocabulari relacionat amb el tema o amb el camp semàntic proper al text. Sol incloure un joc de llengua. • L’apartat «Cal dir», per a aclarir dubtes lingüístics. • Expressió oral i escrita, amb activitats per a respondre en grup o per al grup.

6

Identifica

S’hi presenten les característiques i els recursos lingüístics del tipus de text elegit (narratiu, descriptiu, expositiu, dialogat, argumentatiu).

Descobreix

S’hi estudien els diferents aspectes gramaticals, morfològics i sintàctics.

Segueix les normes

Introdueix les normes ortogràfiques que cal seguir per a escriure correctament.

Millora

S’hi explica què i com és el lèxic.

Observa

Es tracta d’una sèrie de temes relacionats amb l’ús personal i social de la llengua en tots els àmbits i situacions. Inclou dades de la història de la llengua i s’hi afavoreix la normalització lingüística.

Comenta

Presenta textos literaris, autors significatius i dades de la història de la literatura. També hi ha alguns recursos estilístics i reflexions que cal incloure en el comentari de text.

Produeix

S’hi ofereixen instruccions per a produir un text relacionat amb la tipologia textual treballada en la unitat.

Repassa

Hi ha exercicis per a repassar i fer una autoavaluació de la unitat.

Itineraris didàctics alternatius La seqüenciació dels continguts que proposem és coherent i fruit d’una planificació exhaustiva. Tanmateix, és evident que el professorat té autonomia a l’hora de decidir quan s’ensenya què. En la confecció dels materials ho hem tingut en compte, de tal manera que els diferents blocs de continguts són suficientment autònoms per a ser treballats en l’ordre que es considere més adient. Així, d’una forma senzilla, es pot invertir l’ordre d’actuació, o es poden agrupar blocs de continguts d’unitats diferents. En aquest sentit, són especialment susceptibles de modificació els següents apartats: •M  illora, Descobreix, Segueix les normes i Comenta. Per les seues característiques són molt explícits, independents i autoavaluables, i permeten un treball pràcticament autònom per part de l’alumnat, i en conseqüència, podem decidir que els treballen al seu propi ritme. Però si considerem que el nivell de la classe exigeix una actuació prèvia sobre normativa, podrem treballar aquests apartats en un primer moment i en el conjunt de tot el grup-classe. •C  omunica, Identifica, Observa i Produeix. El caràcter eminentment procedimental d’aquests blocs els fa susceptibles de ser combinats com més convinga amb vista a la motivació del grup.

7

Les competències bàsiques Introducció El treball basat en les competències clau busca la posada en pràctica dels continguts teòrics que conformen els currículums educatius, per tal que aquests siguen útils en la vida adulta dels xiquets i les xiquetes. A grans trets, els canvis metodològics que impulsen persegueixen una doble finalitat: •L  ’increment de l’èxit escolar. • L’augment del nombre d’alumnes que accedeixen als ensenyaments postobligatoris. Aquests objectius pressuposen unes modificacions que podríem resumir en els següents punts: • Introducció de mesures d’avaluació del sistema. • Redefinició de les mesures d’atenció a la diversitat. • Introducció de components curriculars transversals (instrumentals i tecnològics). A més, hi ha una important reestructuració del disseny curricular, que introdueix els estàndards d’aprenentatge com a eina imprescindible per a assolir les competències clau. La de les competències clau, com és sabut, no és una aportació original, sinó el resultat d’iniciatives i canvis conceptuals procedents de les estructures europees de les quals forma part el nostre país. Els estàndards d’aprenentatge avaluables són l’especificació dels criteris d’avaluació. Aquests estàndards permeten definir els resultats de l’aprenentatge i concreten allò que l’alumnat ha de conéixer, comprendre i saber fer en cada assignatura. Són ítems que han de ser observables i mesurables, que s’han de poder avaluar. A més, han de permetre graduar el rendiment o nivell d’assoliment al qual arriba l’alumne. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables. D’altra banda, cal recordar que competència és la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò aprés i per a transferir-ho a noves situacions i contextos. L’adjectiu clau indica que ha de ser accessible a tots els discents immersos en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, les competències clau exerceixen un paper d’enllaç entre la definició dels objectius i la selecció dels continguts, i al seu torn els estàndards d’aprenentatge proporcionen les eines per a assolir-les. El treball a partir dels estàndards d’aprenentatge dibuixa un itinerari indicatiu per a assolir els objectius de l’àrea, i la seua concreció instrumental pretén assegurar l’assoliment de les competències clau, és a dir, que l’alumnat siga capaç d’usar la llengua amb un nivell adequat de fluïdesa, correcció, coherència, etc. A més, posa l’èmfasi en aquelles tasques que es consideren útils, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits, per a assolir les competències clau. Són, en resum, aquelles destreses que l’alumnat ha de desenvolupar per a ser capaç, en acabar l’ensenyament obligatori, d’aconseguir la seua realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta d’una manera satisfactòria i poder desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. El desenvolupament científic i tecnològic, i més concretament ha fet possible que la informació estiga a l’abast de tothom, per tant, no té sentit saber, tenir molts coneixements exclusivament conceptuals, sinó que és molt més útil posseir sabers globals i abstractes aplicables a moltes situacions pràctiques i desenvolupar eines i disposar de criteris per a analitzar críticament aquests sabers. En definitiva, es tracta de potenciar els continguts procedimentals (pràctics) per damunt dels que tradicionalment s’han valorat com a fonamentals: els conceptuals (teòrics). Un altre factor important en l’enfocament dels processos d’ensenyament-aprenentatge és l’enfocament interdisciplinari. L’adquisició de les competències clau té un sentit global, de manera que totes les àrees, matèries i assignatures han de contribuir a la seua adquisició. És clar que algunes àrees de coneixement estan molt lligades epistemològicament a alguna de les competències. Tanmateix, no hi ha una relació unívoca entre l’ensenyament de determinades àrees o matèries i el desenvolupament de certes competències, sinó que totes contribuiran, encara que en grau diferent, a l’assoliment global dels objectius. En concret, l’assignatura de Valencià: llengua i literatura està íntimament connectada amb la competència en comunicació lingüística, però farà la seua aportació a l’assoliment de la resta, de la mateixa manera que altres matèries han de contribuir a l’adquisició de les competències relacionades amb la comunicació lingüística. Per tant, en aquest apartat definirem les set competències bàsiques i, a més, explicitarem l’aportació de la nostra àrea de coneixement a l’adquisició de cada una.

8

Caracterització de les competències clau • Les CC són d’aplicació legalment prescriptiva en l’ensenyament obligatori. • Constitueixen uns mínims que proporcionen, tant al professorat com als centres educatius, referències sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços. • S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari del procés d’ensenyament-aprenentatge. • Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats que s’hagen adquirit, la qual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment. • Constitueixen un element curricular que actua com a pont entre els objectius, expressats en termes de capacitats, i els continguts.

Descripció de les competències clau Competències bàsiques o disciplinars Comunicació lingüística Es refereix a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita; de representació, interpretació i comprensió de la realitat; de construcció i comunicació del coneixement, i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Els coneixements, les destreses i les actituds propis d’aquesta competència permeten expressar pensaments, emocions, vivències i opinions, com també dialogar, formar-se un judici crític i ètic, generar idees, estructurar el coneixement, donar coherència i cohesió al discurs i a les accions i tasques pròpies, adoptar decisions i gaudir escoltant, llegint o expressant-se oralment i per escrit. Tot això contribueix, a més, a desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix. Comunicar-se i conversar són accions que impliquen habilitats per a establir vincles i relacions constructives amb altri i amb l’entorn, i acostar-se a noves cultures, que seran considerades i respectades en la mesura que siguen conegudes. Per això, la competència en comunicació lingüística és present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes. Escoltar, exposar i dialogar impliquen ser conscient dels tipus d’interacció verbal més importants, ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses i adaptar la comunicació al context. Comporten també l’ús actiu i efectiu de codis i habilitats lingüístics i no lingüístics i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en situacions diferents, per a produir textos orals adequats a cada situació de comunicació. Llegir i escriure són accions que reforcen les habilitats que permeten cercar, compilar i processar informació, i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita la interpretació i la comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a més, una font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber, i tot això contribueix, alhora, a conservar i millorar la competència comunicativa. L’habilitat per a seleccionar i aplicar determinats propòsits o objectius a les accions pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg, la lectura, l’escriptura, etc.) està vinculada a trets fonamentals d’aquesta competència, com ara les habilitats per a representar mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l’acció dotant-los de coherència. Comprendre i saber comunicar són nocions pràctiques que s’han de basar en el coneixement reflexiu sobre el funcionament del llenguatge i les normes d’ús d’aquest, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi. Expressar i interpretar diferents tipus de discurs d’acord amb la situació comunicativa, en diferents contextos socials i culturals, impliquen el coneixement i l’aplicació efectiva de les regles de funcionament del sistema de la llengua i de les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adequada. Disposar d’aquesta competència comporta tenir consciència de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa. Implica la capacitat empàtica de posar-se en el lloc d’una altra persona; de llegir, escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i esperit

9

Les competències bàsiques crític; d’expressar adequadament –en el fons i la forma– les idees i les emocions pròpies, i d’acceptar crítiques, i fer-ne, amb esperit constructiu. Amb un distint nivell de domini i formalització –especialment en llengua escrita– aquesta competència significa, en el cas de les llengües estrangeres, poder comunicar-s’hi i, amb això, enriquir les relacions socials i desenvolupar-se en contextos diferents del propi. Així mateix, s’afavoreix l’accés a més i diverses fonts d’informació, comunicació i aprenentatge. Resumidament, el desenvolupament de la competència lingüística al final de l’educació obligatòria comporta el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos, i l’ús funcional, almenys, d’una llengua estrangera.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia El desenvolupament de la competència matemàtica al final de l’educació obligatòria comporta utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i social– els elements i els raonaments matemàtics per a interpretar i produir informació, per a resoldre problemes provinents de situacions quotidianes i per a prendre decisions. En definitiva, significa aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se matemàticament, utilitzant les eines de suport adequades i integrant el coneixement matemàtic en uns altres tipus de coneixement per a donar una resposta més adequada a les situacions, de diversa complexitat, de la vida. D’altra banda, la competència científica i tecnològica és imprescindible per a la interacció amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de tal manera que possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, de la resta de les persones i de la resta dels éssers vius. El comportament adequat al medi, amb autonomia i iniciativa personal en tots els àmbits de la vida, i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per a interpretar el món, exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis bàsics que permeten analitzar els fenòmens des dels diversos camps de coneixement científic involucrats. Així doncs, forma part d’aquesta competència la percepció adequada de l’espai físic en què es desenvolupa la vida i l’activitat humana, tant a gran escala com en l’entorn immediat, i l’habilitat per a interactuar amb l’espai circumdant: moure’s i resoldre problemes en què intervinguen els objectes i la seua posició. Aquesta competència comporta el desenvolupament i l’aplicació del pensament cientificotècnic per a interpretar la informació que es rep i per a predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal en un món en què els avenços que es produeixen en els àmbits científic i tecnològic tenen una influència decisiva en la vida personal, la societat i el món natural. Així mateix, implica la diferenciació i la valoració del coneixement científic al costat d’unes altres formes de coneixement, i l’ús de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic. En coherència amb això, són part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, l’atenció cap al medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Competències transversals Competència digital Aquesta competència transversal consisteix a disposar d’habilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diverses habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió d’aquesta, una vegada tractada, en diferents suports, incloent-hi l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se. S’associa amb la recerca, la selecció, el registre i el tractament o anàlisi de la informació, i fa servir tècniques i estratègies diverses per a accedir-hi segons la font a què s’acudisca i el suport que s’utilitze (oral, imprés, audiovisual, digital o multimèdia). Exigeix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les pautes de descodificació i transferència d’aquests, així com l’aplicació en situacions i contextos diversos del coneixement dels diferents tipus d’informació, les seues fonts, les seues possibilitats i la seua localització, i també dels llenguatges i els suports més freqüents en què sol expressar-se. El tractament adequat de la informació digital es basa en l’autonomia, l’eficàcia, la responsabilitat, la capacitat crítica i reflexiva a l’hora de seleccionar, tractar i fer servir dades i les seues fonts, i també les diverses eines tecnològiques; és impres-

10

cindible mantenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació i les seues fonts en els diversos suports.

Competències socials i cíviques Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, i també comprometre’s a millorar-la. En aquesta competència, hi ha integrats coneixements diversos com ara comportar-se en situacions determinades i responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades. Aquesta competència significa comprendre la realitat social en què vivim, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i les pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i les obligacions cíviques.

Consciència i expressió cultural El conjunt de destreses que configuren aquesta competència es refereix tant a l’habilitat per a apreciar l’art i d’altres manifestacions culturals i gaudir-ne com a aquelles habilitats relacionades amb l’ús d’alguns recursos de l’expressió artística per a fer creacions pròpies. Implica un coneixement bàsic de les diferents manifestacions culturals i artístiques; l’aplicació d’habilitats de treball col·laboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crítica envers la diversitat d’expressions artístiques i culturals; el desig i la voluntat de conrear la capacitat estètica i creadora pròpia, i un interés per participar en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic.

Aprendre a aprendre Aprendre a aprendre significa disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent cada vegada d’una manera més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i les necessitats propis. Aquesta competència té dues dimensions fonamentals. D’una banda, l’adquisició de la consciència de les capacitats pròpies (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per a desenvolupar-se, i també del que es pot fer per un mateix i del que es pot fer amb ajuda d’altres persones o recursos. De l’altra, disposar d’un sentiment de competència personal, que redunda en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Aquesta competència fa referència, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionats: la responsabilitat; la perseverança; el coneixement d’un mateix i l’autoestima; la creativitat; l’autocrítica; el control emocional; la capacitat de triar, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, i també la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. D’altra banda, remet a la capacitat de triar amb criteri propi, d’imaginar projectes i de tirar avant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius–, responsabilitzant-se d’aquests, tant en l’àmbit personal com en el social i el laboral.

Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les CC Les competències clau no deixen de ser una declaració d’intencions educatives matisada en termes d’adquisició curricular. Per tant, necessiten un nivell més immediat de concreció, especificat per la programació didàctica en els estàndards d’aprenentatge que es treballen en les unitats didàctiques del llibre de l’alumnat, en aquest cas, en Comunica 1. És a dir, les orientacions abstractes s’han de traduir en accions concretes en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta materialització s’articula mitjançant l’oferta educativa formulada pel professorat a l’alumnat: les activitats. Quan parlem d’activitats fem referència als materials curriculars usats, als agrupaments de l’alumnat, la temporització i els criteris d’avaluació seleccionats. Es tracta d’un procés cíclic al llarg de l’escolarització obligatòria on tot el professorat, des de la seua àrea, contribueix a l’objectiu comú dels objectius.

11

Les competències bàsiques Els departaments didàctics són els encarregats de confeccionar les orientacions bàsiques sobre les quals cada docent dissenya o tria les activitats concretes que desenvoluparà amb el seu grup. Aquestes propostes es traslladen a l’equip de coordinació pedagògica per a la seua aprovació definitiva i s’incorporen al projecte curricular de centre. En concret, la nostra matèria té com a finalitat primordial desenvolupar la capacitat per a interactuar mitjançant el llenguatge d’una manera eficaç. Per tant, contribueix de manera decisiva a l’assoliment de la competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix decisivament a adquirir la destresa necessària en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques: escoltar, parlar, llegir i escriure. Aquestes quatre grans macrohabilitats es concreten en els següents subapartats:

Activitats

Dimensió

• Respondre qüestions sobre una determinada informació verbal. • Expressar verbalment el contingut d’una audició o d’una exposició oral. Comprensió oral

• Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos, imatges... • Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits, esquemes, mapes conceptuals... • Distingir la informació rellevant de la complementària. • Efectuar dictats apropiats al nivell. • Realitzar resums dels continguts tractats.

Expressió escrita

• Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social. • Respondre per escrit qüestions plantejades. • Copiar informació extreta de diferents fonts. • Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits. • Elaborar resums o mapes conceptuals.

Comprensió escrita

• Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit. • Respondre qüestions plantejades sobre un text escrit. • Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un text: cançons, expressió corporal... • Usar diferents fonts d’informació per a ampliar coneixements i vocabulari. • Efectuar lectures individuals i col·lectives sobre diversos continguts. • Dur a terme debats de temes actuals.

Expressió oral

• Realitzar exposicions individuals, en petit grup o en gran grup. • Respondre verbalment qüestions plantejades. • Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació.

12

A més de l’aportació substantiva a aquesta competència, l’assignatura de Valencià: llengua i literatura contribueix a l’adquisició de la resta de les competències de la manera següent: • Aprendre a aprendre. Amb l’estudi d’una llengua determinada es perfeccionen les quatre grans macrohabilitats i s’assoleixen coneixements nous, atés que el llenguatge, a més d’una eina de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement, per la qual cosa la interrelació entre llenguatge i formulació de pensaments implica una contribució decisiva.    Altrament, l’ús de diverses tècniques d’estudi com el subratllat, el resum, l’esquema, la mnemotècnia o el mapa conceptual per a l’aprenentatge lingüístic, són fonamentals per als processos d’aprenentatge. • Competència digital. Els recursos que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació són hui omnipresents. En la nostra àrea en concret, els processadors de textos, els correctors, els diccionaris i les biblioteques virtuals i, en definitiva, un gran nombre de recursos ofimàtics i telemàtics per a la recerca i el tractament de la informació, han esdevingut unes eines eficaces i ineludibles, i també són fonamentals per a obrir el ventall de possibilitats de presentació i intercanvi d’informació, tant amb altres alumnes com amb el docent. • Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. L’adquisició de coneixements d’una llengua, ja siga la pròpia o una altra, implica analitzar i resoldre problemes, programar, decidir. En definitiva, al llarg del procés s’haurà d’avançar en la regulació de l’activitat pròpia, la qual cosa suposa el desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. A més d’això, l’enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva en què l’alumnat n’ha de ser un element actiu, contribueix també de manera decisiva a l’adquisició d’aquesta competència. • Competències socials i cíviques. La funció primordial del llenguatge és transmetre informació. Però també és cert que les manifestacions lingüístiques tenen sovint una finalitat més bé social: parlem per a estar en contacte amb el proïsme, sense que importe el missatge. En definitiva, usem el llenguatge per a interrelacionar-nos socialment. I ací entra en acció l’aportació de la matèria al desenvolupament de les competències socials i cíviques. No cal dir que la competència lingüística és un factor important entre el conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones. També es fa una aportació a aquesta competència en la mesura que s’analitzen les maneres per mitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, amb l’objectiu de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge. • Consciència i expressió cultural. La lectura comprensiva i l’anàlisi d’obres literàries ajuden a la consideració de peces i autors concrets, però també a la valoració del conjunt del llegat literari com a part important del nostre patrimoni cultural. Per tant, aquesta mena de continguts contribueixen significativament al desenvolupament de la consciència i expressió cultural. L’aportació encara serà més significativa quan, en l’estudi dels diversos corrents estètics que s’estudien en història de la literatura, relacionem les manifestacions literàries amb altres de tipus musical, pictòric o cinematogràfic. • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. Pel que fa a la matemàtica, cal dir que en principi queda molt allunyada epistemològicament dels continguts de la nostra matèria, per la qual cosa només podrà ser tractada de manera tangencial en algunes activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic, com ara calcular percentatges o treballar xifres, establir relacions entre elements, etc. d’altra banda, pel que fa a la ciència, el treball amb textos ens ofereix una àmplia possibilitat temàtica, i sovinteja la lectura i l’anàlisi de textos relacionats amb l’ecologia, la geografia, la geologia o qualsevol altra disciplina lligada al coneixement i a la interacció amb el món físic, fet que ens permet fer una aportació a l’adquisició d’aquesta competència.

13

Les competències bàsiques Desenvolupament de les CC en els materials didàctics de bromera.txt Hem de partir de la premissa que totes les competències clau es treballen en tot tipus de continguts i, per tant, en tots els blocs de les unitats. En canvi, algunes competències estan més lligades a uns continguts que a uns altres. En el punt D) de cada unitat didàctica trobareu especificat en quins continguts es treballa cada competència. Tot i això, en la graella següent podeu trobar un compendi dels apartats en què es treballen amb més profusió les competències. Competències Comunicació lingüística

Aprendre a aprendre

Apartats •C  omunica

• Segueix les normes

• Comenta

• Identifica

• Millora

• Produeix

•D  escobreix

• Observa

• Repassa

• Comunica

• Segueix les normes Millora

• Comenta

• Identifica

• Observa

• Produeix

• Descobreix Consciència i expressió cultural Socials i cíviques Matemàtica, ciència i tecnologia Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Digital

14

• Repassa

• Comunica

• Observa

• Produeix

• Identifica

• Comenta

• Comunica

• Comenta

• Produeix

• Comunica

• Identifica

• Millora

• Comunica

• Millora

• Produeix

• Identifica

• Observa

• Repassa

• Segueix les normes

• Comenta

• Comunica

• Millora

• Produeix

• Identifica

• Observa

• Repassa

• Segueix les normes

• Comenta

• Observa

Objectius de l’àrea de Valencià: llengua i literatura per a l’ESO Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els objectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durant aquesta etapa del procés d’aprenentatge. La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta manera els diferents objectius es poden agrupar en: • Cognitius: L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. • Afectius: Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball individual i en equip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres. • Socials: Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà. El currículum valencià persegueix que l’alumnat assolisca els objectius següents: a) Adquirir els elements basics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa. c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si es menor d’edat, sobre el progres acadèmic i la proposta d’itineraris educatius mes adequats per a cada alumne o alumna. d) P  reparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral. e) Desenvolupar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres. f) D  esenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball. h) F  ormar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans. i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la practica de l’educació inclusiva en l’aula. j) Basar la practica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia practica docent. k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències. l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià. Per tant, l’ensenyament de la llengua i la literatura en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:   1. C  omprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.   2. U  tilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.   3. U  tilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.   4. R  econéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.   5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.   6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

15

Objectius de l’àrea de Valencià: llengua i literatura per a l’ESO   7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.   8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.   9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. 16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. 19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

16

Fitxa de l’alumne

Nom ..................................................................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................................................

Dades personals Data i lloc de naixement: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Nom del pare: ............................................................................................................................................................... Treball: ........................................................................................................................................................................................................ Nom de la mare: .................................................................................................................................................... Treball: ........................................................................................................................................................................................................ Noms dels germans, edat i ocupació: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Altres familiars: ........................................................................................................................................................

Animal domèstic: ..............................................................................................................................................................

Domicili Carrer: .............................................................................................................................................................................................

Núm.: ......................................................................................  Pta.: .........................................................................................

Població: ...................................................................................................................................................................................

Codi postal: .....................................................................................................................................................................................

Telèfon familiar: ..................................................................................................................................................... Comarca: .............................................................................................................................................................................................. Telèfon de l’alumne: ......................................................................................................................................

Adreça electrònica: ......................................................................................................................................................

Dades acadèmiques Nom del centre: ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Població: ...................................................................................................................................................................................

Codi postal: .....................................................................................................................................................................................

Adreça: .......................................................................................................................................................................................... Telèfon: ..................................................................................................................................................................................................... Curs i grup actual: ..............................................................................................................................................

Núm.: ..............................................................................................................................................................................................................

Segon idioma: ............................................................................................................................................................. Assignatures optatives que curse: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

17

Fitxa de l’alumne Assignatures pendents de cursos anteriors: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................ .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

He repetit aquests cursos: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Altres estudis que faig: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ Esports que practique: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. M’agradaria treballar de: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Tinc aquests problemes de salut: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Medicaments: ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................



En cas d’accident aviseu: ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Observacions: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Coneixement del valencià He cursat els estudis anteriors en: □ valencià    □ valencià-castellà    □ un altre idioma: .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Parle valencià:  □ habitualment □ de vegades □ mai Escric en valencià:  □ correctament □ bastant bé □ amb moltes dificultats Llig en valencià:  □ habitualment □ de vegades □ mai Les lectures que més m’agraden són:   □ teatre □ poesia □ còmic □ novel·la d’aventures □ romàntica □ històrica □ de por i misteri   □ psicològica □ fantàstica □ policíaca □ altres: ....................................................................................................................................................................................................................................................................

Aficions Explica en unes quantes línies què sols fer en el temps lliure. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Signatura:

18

Test inicial 

3r d’ESO Valencià: llengua i literatura

Tria l’opció que consideres correcta i marca-la en la plantilla de respostes.

Lèxic  1. La unitat lingüística mínima sense significat és el: a) Lexema o arrel. b) Morfema. c) Fonema.  2. Un monema és: a) La part variable d’un mot, que aporta informació gramatical. b) La part invariable d’un mot, amb significat ple i independent. c) La unitat lingüística mínima sense significat.  3. El lexema de comprareu és: a) -areu. b) compr-. c) comprare-.  4. El morfema de menjador és: a) menj-. b) -or. c) -ador.  5. Quin d’aquests grups de paraules forma part d’un camp semàntic? a) Llibre, cassola, forn, avió. b) Pebrera, col, lletuga, bajoca. c) Pis, palau, camp, ciutat.  6. Les paraules d’una família lèxica comparteixen: a) El lexema o arrel. b) El significat. c) Els morfemes.  7. Quin d’aquests grups de mots està format per paraules sinònimes? a) Equivocar, errar, fallar. b) Fallar, encertar, errar. c) Confondre, esmenar, identificar.  8. L’antònim d’estima és: a) Afecte. b) Menyspreu. c) Valoració.

 9. Quina d’aquestes paraules és un barbarisme? a) Futbol. b) Magrana. c) Bandeja. 10. Quin d’aquests mots no és un derivat de cel? a) Celeste. b) Celestial. c) Gratacel. 11. Quina d’aquestes paraules no és composta? a) Aiguada. b) Aiguaneu. c) Aiguardent. 12. Els gentilicis són: a) Adjectius que indiquen la procedència d’algú o d’alguna cosa. b) Noms propis que designen llocs geogràfics. c) Paraules emprades per persones gentils o educades. 13. La frase feta «fer-se la boca aigua» significa: a) Produir saliva en excés. b) Despertar l’apetit d’assaborir alguna cosa. c) Beure una gran quantitat d’aigua. 14. Quina d’aquestes expressions és un refrany? a) Donar duros a quatre pessetes. b) Feta la llei, feta la trampa. c) No tenir pèls a la llengua. 15. A quin hiperònim corresponen aquests hipònims: coure, mercuri, plom, or, zinc? a) Ferramentes. b) Pedres precioses. c) Metalls.

Tipus de text 16. L’estructura de la narració consta de les parts següents: a) Introducció, explicació o cos central i conclusió. b) Idea inicial, confrontació d’idees i arguments i conclusió. c) Plantejament, nus i desenllaç. 17. Quina d’aquestes no és una característica del conte? a) Té una trama complexa i una llargària considerable. b) Hi intervenen pocs personatges. c) L’argument és senzill i tracta un sol tema. 18. El narrador d’un relat pot ser: a) Omniscient o discent. b) Extern o intern. c) Objectiu o sistemàtic.

19. Quin tipus d’espai és una ciutat al planeta Mart? a) Imaginari. b) Evocat. c) Real. 20. En una narració, l’ordre en què es presenten els fets pot ser: a) Simultani o discontinu. b) Amb alteracions o amb retrospeccions. c) Natural o cronològic i alterat o discontinu. 21. Per a deixar constància d’una reunió es redacta: a) Una sol·licitud. b) Una acta de sessió. c) Una carta comercial.

19

Test inicial 

3r d’ESO

Valencià: llengua i literatura 22. La carta informal té els trets següents: a) Estructura complexa, llenguatge estàndard i estil objectiu i distant. b) Estructura senzilla, vocabulari especialitzat i estil subjectiu i formal. c) Estructura senzilla, llenguatge col·loquial i estil subjectiu i afectuós. 23. Una descripció pot ser: a) Objectiva o subjectiva i general o detallada. b) Detallada o especialitzada i formal o tècnica. c) Personal o subjectiva i àmplia o detallada. 24. Un retrat literari és: a) Una pintura, una fotografia o una altra representació artística d’una persona. b) La descripció d’un personatge a través de l’objectiu d’una càmera, que en destaca els detalls més significatius. c) Un tipus de descripció que explica com és una persona físicament i psíquicament. 25. En una descripció s’utilitzen els recursos següents: a) Imperatius i perífrasis d’obligació. b) Refranys, frases fetes, sigles i abreviatures. c) Adjectius qualificatius, sintagmes preposicionals i oracions adjectives. 26. La finalitat d’un text argumentatiu és: a) Convéncer d’alguna cosa. b) Descriure persones, espais o objectes. c) Transmetre un ensenyament moral. 27. Quin d’aquests no és un text argumentatiu? a) La descripció. b) L’assaig. c) L’article d’opinió. 28. Un escrit d’opinió és: a) Un escrit on es donen instruccions per a convéncer. b) Un text descriptiu sobre temes d’actualitat. c) Un text on l’autor expressa el seu punt de vista sobre un tema.

29. Per a convéncer el destinatari, l’emissor d’un text argumentatiu no ha de: a) Parlar amb correcció i exposar raons a favor o en contra d’una opinió. b) Divagar o exagerar. c) Exposar els arguments de manera clara, aportant dades objectives i valoracions subjectives. 30. Una explicació ha de ser: a) Exacta i tècnica. b) Extensa i minuciosa. c) Concisa i clara. 31. Una auca consta dels elements següents: a) Diàlegs i acotacions. b) Vinyetes i textos en vers. c) Descripcions i gràfics. 32. Quins d’aquests elements no són propis del còmic? a) Acotacions escèniques i d’interpretació. b) Ideogrames, línies cinètiques i onomatopeies. c) Cartutx, vinyeta i bafarada. 33. Quin d’aquests textos no és conversacional? a) Entrevista de premsa. b) Reportatge periodístic. c) Text teatral. 34. El text teatral consta de: a) Nom dels personatges o entrada, parlaments i acotacions. b) Acotacions d’interpretació i textos en vers. c) Parlaments, bafarades i escenes. 35. En un text teatral, les acotacions escèniques són indicacions de l’autor sobre: a) Els moviments, els gestos o les actituds dels actors. b) L’espai escènic, el mobiliari, la il·luminació o el decorat. c) Les entrades i eixides dels personatges.

Gramàtica 36. Indica quines d’aquestes paraules són exemples d’adverbis: a) A, amb, de, en, per, cap, contra, entre... b) Així, millor, sempre, mai, molt, tampoc... c) I, o, però, tanmateix, sinó, a més... 37. Quins són determinants demostratius? a) Un, una, uns, unes. b) Aquest, aqueix, aquell. c) Meu, teu, seu. 38. En quina opció són determinants indefinits? a) El, la, els, les. b) Primer, segon, tercer. c) Algun, qualsevol, cap. 39. Com s’anomena el predicat que té com a nucli un verb copulatiu? a) Predicat nominal. b) Predicat verbal. c) Sintagma verbal.

20

40. Quina de les oracions següents és una construcció passiva? a) Tinc fred. b) La lliçó fou explicada per la mestra. c) Jordi està molt enjogassat. 41. Quin d’aquests mots no és un pronom feble? a) Us. b) Hi. c) Ell. 42. Indica la combinació correcta de pronoms febles. a) Preguntar-m’ho. b) Preguntar-me-ho. c) Preguntar’m-ho. 43. Completa l’oració amb la forma correcta del pronom feble: De cireres, no ..... vull. a) Ne. b) Les. c) En.

44. Marca la combinació correcta de pronoms febles. a) Envia-me’l. b) Envia-m’el. c) Envia’me’l. 45. La part del verb que conté les desinències de persona, nombre, temps, mode, aspecte i veu es diu: a) Fonema. b) Lexema. c) Morfema. 46. A quin temps pertany la forma verbal deixaria? a) Passat simple. b) Perfet. c) Condicional. 47. Quina és la primera persona de l’imperfet d’indicatiu del verb treballar? a) Treballí. b) Treballava. c) Vaig treballar. 48. Quin és el participi d’encendre? a) Encenent. b) Encenguent. c) Encés. 49. Quina és la primera persona del singular del present d’indicatiu del verb dormir? a) Dorc. b) Dorm. c) Dorma.

50. Quina és la tercera persona del plural del present de subjuntiu del verb voler? a) Vullguem. b) Volen. c) Vulguen. 51. Assenyala l’oració incorrecta. a) Has de fer els deures. b) Cal que faces els deures. c) Tens que fer els deures. 52. Assenyala l’oració correcta segons l’ús que es fa de la preposició a. a) Viu a aquella casa. b) Viu a la ciutat. c) Treballa a una oficina. 53. Quina de les oracions següents conté un complement circumstancial de quantitat? a) Compra el pa tots els matins. b) Deixa’t la bicicleta ací. c) Aquest hivern ha plogut poc. 54. Quina d’aquestes oracions és impersonal? a) Hi havia massa gent al pati de l’escola. b) Voleu més aigua? c) Vull que m’acompanyes a la consulta del metge. 55. Quina de les oracions següents és composta? a) Ell parlava i nosaltres l’escoltàvem. b) Demà faran un recital poètic a la casa de la cultura. c) Treballa de nit i de dia.

Ortografia 56. No formen diftong els grups vocàlics: a) Ai, ei, oi. b) Ia, ea, oa. c) Eu, iu, ou. 57. La separació sil·làbica correcta de la paraula inspeccionar és: a) Ins-pec-cio-nar. b) Ins-pe-ccio-nar. c) Ins-pec-ci-o-nar. 58. Quin grup de paraules està ben accentuat? a) Cançò, comptaràn, algún. b) Exámen, teléfon, fútbol. c) Ciència, diòptria, hàbil. 59. Quina de les paraules següents hauria de dur accent diacrític? a) Mes (quantitatiu). b) Net (contrari de brut). c) Mon (possessiu àton). 60. Porta accent gràfic la paraula comboi? a) No, perquè és aguda i acaba en diftong. b) No, perquè és plana i acaba en vocal. c) Sí, perquè és aguda i acaba en vocal. 61. La paraula ruina hauria de dur dièresi? a) Sí, per a indicar que la i i la u es pronuncien en síl·labes diferents: ruïna. b) No, perquè la i funciona com un fonema consonàntic. c) No, perquè du accent gràfic: ruína.

62. Quina d’aquestes paraules no hauria d’apostrofar-se? a) L’onze. b) L’universitat. c) L’ungla. 63. Quina d’aquestes normes sobre l’apòstrof és la correcta? a) No apostrofem el nom de les lletres: la esse, la eme... b) Apostrofem les paraules que comencen pel prefix a-: l’anormalitat, l’asimetria... c) No apostrofem les paraules masculines que comencen per i o u àtones: el invent, el uniforme... 64. Quines grafies representen el so de la essa sonora? a) s, z. b) s, ss. c) c, ç. 65. Completa la paraula quin........e amb la grafia corresponent. a) s. b) c. c) z. 66. Quina d’aquestes paraules conté esse sorda? a) Cosa. b) Solució. c) Ocasió.

21

Test inicial 

3r d’ESO

Valencià: llengua i literatura 67. Completa la paraula te........tació amb la grafia o el dígraf corresponent. a) mp. b) n. c) m. 68. El femení de bojos és: a) Boges. b) Bojes. c) Boiges. 69. Quin dels numerals següents està ben escrit? a) Mil nou-cents cincuanta-dos. b) Mil-nou cents cinquanta-dos. c) Mil nou-cents cinquanta-dos. 70. Quina de les oracions següents és correcta? a) Jo sempre utilitze els mitjos de transport públics. b) Respectem el mig ambient. c) El medi dels peixos és l’aigua.

71. El femení de metge és: a) Metgessa. b) Metgesa. c) Metja. 72. Quina d’aquestes paraules és derivada d’estiu? a) Estiuetjar. b) Estiuejar. c) Estiuegar. 73. En quin cas s’empra la coma per a indicar que s’elideix el verb? a) Víctor, vine! b) Jo faré el dinar; tu, el sopar. c) Ens hem reunit tota la família: els pares, els tios, els cosins, els iaios...

Literatura 74. Els principals gèneres literaris són: a) Narrativa, poesia, teatre i assaig. b) Novel·la, conte i faula. c) Rondalla, auca i diari personal. 75. Qui fou Joan Fuster? a) El poeta més destacat del segle xv. b) Un dels assagistes més importants del segle xx. c) Un poeta barceloní del segle xviii. 76. Per què és conegut Enric Valor? a) Perquè és un cantautor actual. b) Per les seues rondalles, novel·les i publicacions gramaticals. c) Per les seues obres teatrals i assagístiques. 77. Els principals gèneres teatrals són: a) Tragèdia, comèdia i drama. b) Titelles i mim. c) Esquetx i faula. 78. Qui eren els trobadors? a) Personatges populars que, al segle xix, protagonitzaren obres teatrals. b) Els primers que conrearen una poesia culta no escrita en llatí, sinó en una llengua romànica: l’occità. c) Els poetes que escrivien les seues composicions en llatí, perquè era considerada la llengua literària culta. 79. Ramon Llull ha estat considerat el creador de la prosa literària, però saps en quin segle nasqué? a) En el segle v. b) En el segle xx. c) En el segle xiii.

22

80. Les quatre grans cròniques medievals són: a) Novel·les històriques. b) Obres literàries de gran valor historiogràfic. c) Contes literaris fantàstics. 81. L’antropocentrisme situa: a) La raó humana per damunt de la raó divina. b) Déu com a centre de l’univers. c) Déu i l’home per damunt de totes les coses. 82. Com s’anomena el recurs literari que consisteix a alterar l’ordre lògic dels elements d’una oració? a) Encavallament. b) Pregunta retòrica. c) Hipèrbaton. 83. Qui fou el primer poeta que utilitzà el valencià en les seues composicions? a) Ausiàs March. b) Vicent Andrés Estellés. c) Miquel Martí i Pol. 84. Què és el Misteri d’Elx? a) És la novel·la més coneguda de Ferran Torrent. b) És un sainet popular que pretén divertir el públic assistent. c) És una obra teatral medieval de caràcter religiós. 85. Qui va escriure la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc? a) Jaume Roig. b) Joanot Martorell. c) És una obra anònima.

Llengua i societat 86. Quantes llengües hi ha al món? a) Menys de 2.000. b) Al voltant de 6.000. c) Entre 3.500 i 4.000. 87. Quin percentatge de les llengües del món està en perill de desaparició? a) El 30%. b) Entre un 10% i un 20%. c) Al voltant del 50%. 88. Quantes persones aproximadament parlen la nostra llengua? a) 11,5 milions (7,7 milions com a llengua materna). b) 2,5 milions (1,5 milions com a llengua materna). c) 7,5 milions (3,7 milions com a llengua materna). 89. En les comunicacions orals habituals fem servir el registre: a) Estàndard. b) Col·loquial. c) Administratiu. 90. La varietat de la llengua que funciona com a model de referència per a la comunitat lingüística és: a) El valencià formal. b) L’estàndard. c) El llenguatge literari. 91. Quina expressió pertany al nivell formal de la llengua? a) Xe, que no em sents? b) Estàs més sord que una rella. c) Estàs privat del sentit de l’oïda. 92. Com s’anomenen les llengües que, com la nostra, deriven del llatí? a) Romàniques. b) Indoeuropees. c) Germàniques. 93. Quina d’aquestes llengües no és romànica? a) Anglés. b) Francés. c) Gallec.

94. Quina d’aquestes llengües no és oficial a l’Estat espanyol? a) Basc. b) Aranés. c) Aragonés. 95. En quin d’aquests territoris no es parla la nostra llengua? a) L’Alguer (Itàlia). b) País Basc. c) Andorra. 96. Els dos grans blocs dialectals del català són: a) L’oriental i l’occidental. b) El meridional i el septentrional. c) L’apitxat i l’occidental. 97. Són subdialectes del valencià: a) El tortosí i el castellonenc. b) L’oriental i l’occidental. c) El septentrional, l’apitxat i el meridional. 98. Què és el bilingüisme? a) El conflicte entre dues llengües que es disputen els àmbits formals. b) L’ús alternatiu de dos idiomes en un individu o en un grup social. c) El contacte entre dues o més llengües. 99. La normalització lingüística és: a) El procés de creació de les normes d’una llengua. b) L’ús individual i normalitzat d’una llengua. c) El procés de recuperació de l’ús normal d’una llengua en tots els àmbits. 100. La normativa lingüística és: a) Un conjunt de regles que regeixen el funcionament d’una llengua. b) Una llei aplicable en els àmbits acadèmic i lingüístic. c) Un llibre d’activitats ortogràfiques i gramaticals.

23

Solucionari. Test inicial 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25.

24

a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c

26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c

51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. 74. 75.

a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c

76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95. 96. 97. 98. 99. 100.

a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c a b c

Plantilla de respostes. Test inicial Nom i cognoms: ................................................................................................................................................................ Curs: .................................................. Data: ....................................................................................................................... Centre: ...................................................................................................................................................................................................... Localitat: ............................................................................................................................................................................................

Encercla la resposta correcta. No has d’escriure res sobre el full de preguntes.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25.

a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a

b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b

c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c

26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a

b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b

c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c

51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. 74. 75.

a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a

b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b

c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c

76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95. 96. 97. 98. 99. 100.

a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a

b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b

c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c

25

Índex de continguts TÍTOL

Tipologia textual

Gramàtica

Ortografia

Unitat 1

La notícia: parts i estructura

Les categories gramaticals Els constituents bàsics de l’oració Els sintagmes

L’apostrofació

Unitat 2

La descripció de personatges

Les funcions sintàctiques dins l’oració

Els diftongs i els hiats Els dígrafs La separació de síl·labes

Unitat 3

L’entrevista

Els pronoms personals

L’accentuació

Temes clau 1

Aplica: A colp d’ull El conte: accentuació, diftongs, hiats, dígrafs, lletres compostes, paraules derivades i compostes Els pronoms febles

Què diu el diari? (p. 5-22)

Tot un personatge (p. 23-40)

Alguna pregunta més? (p. 41-58)

(p. 59-62)

Unitat 4

El conte Els tipus de narrador

Les combinacions de pronoms febles

L’accent diacrític La dièresi

Unitat 5

El poema

Les preposicions Les conjuncions

Les lletres que representen la esse sonora

Unitat 6

El guió cinematogràfic

L’oració simple: tipus L’oració composta: tipus

Les lletres que representen la esse sorda

Contes per a tots (p. 63-80) Vers a vers (p. 81-98) De cine! (p. 99-116)

Temes clau 2 (p. 117-120)

Aplica: La veu del poble La cançó: accentuació, pronoms febles, preposicions, conjuncions, oracions simples i juxtaposades La fidelitat lingüística

Unitat 7

La novel·la L’ordre en la narració

Les oracions compostes coordinades Les oracions compostes subordinades

Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj

Unitat 8

El text científic

L’expressió de l’obligatorietat Els pronoms relatius

La lletra x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig L’escriptura dels numerals

Unitat 9

L’escrit d’opinió

Les oracions subordinades adverbials

Els signes de puntuació

Quina novel·la! (p. 121-138)

De ciència certa (p. 139-156) I tu, què opines? (p. 157-174)

Temes clau 3 (p. 175-177)

Banc de dades (p. 178-182) 26

Tècniques d’estudi Les fonts d’informació tradicionals: els diccionaris, la biblioteca i la fitxa bibliogràfica Les noves fonts d’informació: Internet

Lèxic

Llengua i societat

Literatura

Producció textual

La derivació (I): sufixos

Les llengües del món

Els orígens del poble valencià Les cròniques medievals

Redacció d’una notícia

La derivació (II): prefixos

Monolingüisme i plurilingüisme Les interferències lingüístiques

Els orígens de la nostra literatura: Ramon Llull

Redacció de la descripció d’un personatge

Les paraules compostes

El bilingüisme: tipus

La literatura religiosa medieval: sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis

Redacció d’una entrevista

Les paraules habilitades

El conflicte lingüístic

La poesia trobadoresca Ausiàs March

Redacció d’un conte a partir d’un altre conte

Els préstecs lingüístics

La substitució lingüística

La misogínia medieval: Jaume Roig Isabel de Villena

Redacció d’un poema: la paròdia

Els barbarismes

Història de la llengua (I): la Cancelleria Reial

Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques Joanot Martorell

Redacció d’un guió cinematogràfic

Tècniques d’estudi Els recursos ortotipogràfics El corrector de textos

Tècniques d’estudi El treball monogràfic La presentació d’un treball escrit Els sinònims

Història de la llengua (II): del segle xv al segle xix

La Decadència: teatre i poesia Literatura sobre la Decadència

Redacció d’un relat: la retrocessió

Els tecnicismes

Història de la llengua (III): els segles xx i xxi

La literatura barroca La il·lustració i el neoclassicisme

Redacció d’un text explicatiu

Les sigles i els acrònims

Llengües i administració

La literatura popular fins al segle XVIII

Redacció d’una carta de protesta

27

U NI TAT Què diu el diari? A. Introducció La unitat 1 du el títol de Què diu el diari?. Introduïm un nou curs amb la narració, una tipologia textual ben coneguda pels alumnes i que han treballat a bastament en els cursos anteriors i que els resulta propera i plaent. A més estudiarem els textos de l’àmbit periodístic més habituals, especialment la notícia i les seues característiques. Treballarem el lèxic amb conceptes senzills com són la derivació a través de sufixos i introduirem la reflexió metalingüística amb conceptes ja

1

estudiats anteriorment com són les categories gramaticals, l’oració, el subjecte i el predicat, i les normes d’apostrofació. Tractarem la diversitat lingüística del món parant especial atenció al continent europeu i en l’apartat de literatura començarem amb els orígens del poble valencià i les cròniques medievals. Iniciem aquest curs amb alguns continguts ja estudiats anteriorment però que cal consolidar per a poder ampliar-los.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 1, Què diu el diari?, igual que de la resta del llibre, però també la competència social i cívica, ja que per a contar fets, elaborar textos explicatius o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos, així com en l’estudi del fet literari com a forma d’art i d’expressió cultural dels

pobles. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa les que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col· lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta primera unitat podem demanar com a treball cooperatiu l’elaboració d’un diari, amb un títol com La veu dels joves. Durant les aproximadament tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. Cada alumne ha de redactar una notícia relacionada amb un tema d’actualitat. El professorat demanarà que hi haja noticies per a totes les seccions d’un diari (internacional, nacional, comarcal, esports, economia, espectacles...). Podem aprofitar les activitats 18, 56, 65, 66, 67 i 68 del llibre de l’alumne. Distribuirem l’alumnat en grups: un s’encarregarà del treball de maquetació de la portada (nom del diari, data, titulars

de les notícies més destacades, fotografies); un altre grup s’encarregarà de la maquetació i distribució de les notícies que els proporcionen els companys -prèviament corregides. Aquestes seran de diversos àmbits i seccions: una del poble o ciutat on es troba l’institut, una altra d’abast internacional, una tercera de caire cultural o artístic i una darrera relacionada amb la ciència o el medi ambient. Totes han de ser bones notícies, encara que no siguen vertaderes. A més del diari imprés en A3 (fotocòpies), pot estar en format digital, que guardarem en el dossier quan hàgem acabat la feina.

29

1

Què diu el diari?

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt permet treballar la intel·ligència visuoespacial en la part del treball que implica la maquetació, la distribució dels continguts tant de la portada com la rea-

lització, selecció i inclusió de les notícies amb les fotografies. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en aquelles activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, tot respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem el resultat del treball cooperatiu. Cada alumne guardarà la seua notícia corregida, maquetada i, si és possible, amb una fotografia. També pot

incloure una còpia del diari elaborat entre tota la classe en format paper o en digital. Podem incloure la gravació de la locució radiofònica proposada en l’activitat 68 del llibre de l’alumne.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar. Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc.. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc. • Foment de la solidaritat, tolerància, del respecte i l’amabilitat. • Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Criteris i competències clau BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les

30

pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral i el propòsit d’escolta.(CCLI, CAA, CSC) BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

Estàndards d’aprenentatge BL1.1.1 Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos. BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

Què diu el diari?

BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.2.3. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. BL1.3.2. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals. BL1.3.3. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals, utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit d’escolta.

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, expositius i argumentatius. • Busca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.4.2. Produeix de manera oral textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa.

• Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

• Reconeixement dels diferents gèneres periodístics i literaris.

BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 7, 57) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 6, 11, 57) • Participació activa en un debat (Act. 9, 56) • Locució radiofònica amb atenció especial a la dicció, la pronunciació i el ritme. (act. 68) • Pronúncia acurada de paraules amb articles o pronoms que s’apostrofen. (act. 35 a 48) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 48) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 41, 60, 63) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 57, 50. Repassa)

1

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre.(CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE) BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, sobre temes del currículum (amb interés especial per les obres literàries) buscant i seleccionant informació en mitjans digitals

31

1

Què diu el diari?

de manera contrastada; crear continguts digitals, col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

• Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 3, 11, 12)

Estàndards d’aprenentatge

• Distinció de les parts i dels recursos lingüístics d’una noticia de premsa. (act 3, 15, 16, 17)

BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1. Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final. BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits, resol els dubtes, de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diverses fonts de consulta. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts. BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals, i la registra en formats diversos. BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les eines de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura inicial. act. 1, ). • Redacció de textos dialogats. (act.5)

32

• Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 7, 8, 9, 10, 50 a 53)

• Reconeixement dels diferents gèneres periodístics. (act.65, 66, 67) • Interpretació i anàlisi de les característiques de textos de l’àmbit periodístic. (act.15 a 18, 41 ) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act.17, 27 a 31, 36, 39 ) • Elaboració de textos propis de l’àmbit periodístic. (act. 65, 66, 67, 68) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 18. 55 a 58, 59, 60. Repassa)

Bloc III. Coneixement de la llengua Continguts • La notícia: parts i estructura • Els recurs lingüístics de la noticia • Vocabulari: la premsa i l’art • Dubtes lingüístics: ús de aparat i aparell • Les categories gramaticals • Els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat. • Els sintagmes • L’apostrofació. • La derivació: sufixos • Els orígens del poble valencià • La crònica

Criteris i competències clau BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA) BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA) BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA)

Què diu el diari?

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius i narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC) BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

Estàndards d’aprenentatge BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica. BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs. BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

• Identificació de mots que poden crear un dubte lingüístic. (act.10) • Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració. (act. 21 a 34) • Anàlisi dels diferents tipus de sintagmes i funcions. (act. 27 a 35) • Deducció de les normes d’apostrofació a partir de la classificació de les paraules d’un text. (act. 35, 37, 39) • Aplicació de les normes de l’apostrofació de l’article, la preposició de i els pronoms febles. (act. 35 a 48) • Formació de paraules derivades a traves de ls sufixos. (act 49 a 53) • Reflexió, respecte i valoració de la diversitat lingüística al món. Identificació de les llengües de la família indoeuropea. (act. 56 a 58)

Bloc IV. Educació literària Continguts • Els orígens del poble valencià

BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari.

• Els poetes àrabs valencians

BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per captar el sentit global d’un text.

• Les cròniques medievals

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat i complements del verb, per a expressar-se i redactar textos narratius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons el predicat per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos narratius, expositius i argumentatius. BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari. BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa. BL3.7.2. Estableix la distribució geogràfica de les llengües d’Europa partint de la lectura i la interpretació de textos de diferents tipologies i àmbits.

Descriptors i activitats • Identificació de les parts, l’estructura i els recurs lingüístics i tipogràfics de la notícia. (act 1, 2, 3, 16, 17, 18)

1

• Les primeres manifestacions literàries en la nostra llengua. • La repercussió del rei Jaume I a València

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

• Diferenciació entre narració i diàleg (act. 4, 5, 6) • Identificació de les categories gramaticals de les paraules d’un text. (act. 19, 20) • Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 7 a 10)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

33

1

Què diu el diari?

BL4.31. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Enumeració dels pobladors de les terres valencianes. (act. 59) • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 59) • Enumeració d’algunes característiques i temes dels poemes àrabs valencians. Identificació de paraules d’origen àrab en la nostra llengua. (act. 60, 61, 62, 63) • Enumeració de les cròniques medievals i les primeres manifestacions literàries en la nostra llengua. (act. 63 i 64) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 58, 65)

G. Solucionari  1. Lectura de la notícia de premsa i identificació de les parts. Vegeu l’activitat 4.  2. a) El diari on es publica la notícia és Levante-El Mercantil Valenciano. b) Qui narra els fets és el periodista. B.C. c) La matèria que no està implicada en L’Art en primera persona és matemàtiques. d) Hi predomina la narració. e) La finalitat de la notícia és informar sobre fets d’actualitat. f) L  es parts s’identifiquen pel tipus i la grandària de lletra i la disposició del text. g) Pot aparéixer publicada aquesta notícia en la secció de Cultura. h) Les expressions que hi apareixen entre cometes són la declaració d’un responsable o d’un testimoni dels fets. i) La notícia va destinada al públic en general. j) Els mitjans de comunicació que utilitze per a estar informat són pàgines web, ràdio i televisió i premsa escrita. (resposta lliure)

34

 7. art: escultura, pintura, museu, tècnica, fotografia, Primitius Flamencs assignatures: Educació plàstica i visual, Història de l’art, Valencià, Geografia gèneres literaris: novel·la, poesia, teatre, assaig, conte. pintors: Van der Weyden, El Bosch, Leonardo da Vinci, Velázquez, Miquel Àngel  8. No són sinònims: dir: sobreviure. fer: encetar. anar: trencar.  9. professionals de la premsa: redactora, directora, fotògraf, periodista, reporter, editor, cronista, maquetista, corresponsal, publicista, traductor, crític, gerent, artista, model.

 3. (Errada al llibre de l’alumne. A la graella el núm 2 és el subtítol) Parts. 1. titular. 2. subtítol. 3. autor/redacció. 4. entradeta o lead. 5. cos de la notícia. 6. peu de foto

10. a) El meu oncle té problemes en l’aparell circulatori. b) Va organitzar una festa molt senzilla, sense luxe ni aparat. c) Àlex i Joana volen preparar un dinar amb tot l’aparat possible. d) Ha augmentat la venda d’aparells elèctrics i informàtics enguany.

 4. Resposta oberta.

11. Resposta oberta.

 5. Resposta oberta.

12. Resposta oberta.

 6. Resposta oberta. Cal potenciar la realització d’activitats complementàries i interdisciplinàries per a aprendre perquè són molt útils i interessants.

13. Resposta oberta. Cal identificar o localitzar els pocs mitjans de comunicació que siguen en valencià i comprovar que són insuficients per a normalitzar l’ús de la nostra llengua en tots els llocs i situacions.

Què diu el diari?

14. Resposta oberta. Algunes propostes per a normalitzar l’ús de la nostra llengua als mitjans de comunicació són: mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià,

1

cinema, radio i televisió en valencià, ajudes a companyies i productores audiovisuals, teatre, doblatge, cantants, actors... i publicitat, també, en valencià.

15. (Who) Qui és el protagonista de la notícia?

Alumnes i professors de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent

(What) Què ha passat?

Recreen obres d’art a través de la fotografia

(Where) On ha passat?

IES Arabista Ribera. Carcaixent

(When) Quan ha passat?

Durant el curs 2014-2015

(How) Com ha passat?

Es tracta d’un treball interdisciplinari de les àrees de Valencià, Història de l’art i Educació plàstica fet amb alumnes de 1r i 2n de batxillerat des de fa sis cursos i que ha estat premiat.

(Why) Per què ha passat?

Aquesta activitat és un exemple de l’eficàcia del treball interdisciplinari, on predomina la creativitat i la implicació de l’alumnat en tot el procés.

16. 1-d, 2-b, 3-a, 4-c. 17. Recursos lingüístics: –El titular està format per una oració simple completa. –El cos està escrit en tercera persona gramatical. La informació presenta l’estructura de la piràmide invertida, ja que comença per la informació més rellevant i exposa progressivament els detalls menys importants. Per a evitar la reiteració de conceptes s’hi utilitzen les expressions

de coreferència (pronoms, sinònims…) i la cohesió s’aconsegueix quan els elements de la notícia estan enllaçats a través dels connectors finals, causals, consecutius… –La declaració del professor implicat en els fets s’escriu entre cometes i precedida pel nom del declarant i el càrrec o relació amb els fets.

18. Resposta oberta.

19. Substantius

cabell, tren, jaqueta, caragol, ulleres, notícia

Adjectius

llis, ràpid, incòmoda, fosc, bavós, elàstic

Verbs

respondre, forçar, cobrir, cosir, encetar, tossir

Adverbis

dins, prop, mai, prompte, allà, ahir

Preposicions

de, entre, a, amb, sense, per, per a

Determinants

seues, alguna, meus, aquestes, quatre, les

Conjuncions

perquè, com, doncs, ja que, encara que, però

Pronoms

jo, nosaltres, ell, tu, vosaltres, elles, es

20. un

ratpenat

dorm

vint

hores

diàries.

determinant

substantiu

verb

determinant

substantiu

adjectiu

Amira

i

jo

treballem

ací

sense

contracte.

substantiu

conjunció

pronom

verb

adverbi

preposició

substantiu

Els

ecologistes

denuncien

les

agressions

a

la

natura.

determinant

substantiu

verb

determinant

substantiu

preposició

determinant

substantiu

En

aquell

quiosc

trobaràs

poques

publicacions

en

valencià.

preposició

determinant

substantiu

verb

determinant

substantiu

preposició

substantiu

21. Jo estudie tercer curs d’ESO. / Tu has perdut una agenda? / El meu cosí Andreu sempre està parlant pel mòbil. / Marta, Paula i jo escoltem la ràdio totes les vesprades. / Sergi i

tu escriviu notícies per a la revista de l’institut. / Tots els futbolistes s’entrenen abans del partit.

35

1

Què diu el diari?

22. a) Els discapacitats tenen dificultats per a desplaçar-se per la ciutat. b) La Consellera d’Educació potenciarà l’ús del valencià. c) L’arxipèlag dels Columbrets es troba prop de Benicàssim. d) Moltes persones prefereixen informar-se a través de diaris digitals. 23. a) Andrea col·labora en una ONG

P

b) Hi ha molta gent sense treball.

I

c) Als Pirineus neva moltíssim.

I

d) Aquesta matinada ha granissat.

I

e) Cada dia ocorren més accidents de trànsit.

P

f) Hi ha pocs diaris en valencià.

I

a) Ja ens veurem quan acabem les classes.

C

b) Encara no sabem on anirem de viatge de fi de curs.

C

c) Les fogueres de Sant Joan es cremen el 24 de juny.

S

e) La Muixeranga és una peça musical que s’interpreta amb la dolçaina.

C

c) Repoblarem les muntanyes quan siga el millor moment. d) M’agradaria estudiar informàtica, però no tinc plaça en aquest centre.

26. a) L’ajuntament de Carcaixent convoca un concurs de cartes d’amor. b) Albert renova el contracte amb el València CF. c) Els taxistes es manifesten contra la pujada del preu del gasoil. d) Els polítics exigeixen més inversió per a la promoció de l’ús del valencià. 27. a) Algunes notícies internacionals són alarmants. b) Les aus migratòries retornen a la primavera. c) La meua germana Alícia estudia medicina. 28. a) El paper d’aquest llibre és reciclat. b) Totes les persones necessiten un lloc de treball digne. c) Les dones no permetem cap tipus de maltractament.

24.

29. a) Aquest periòdic setmanal no conté cap notícia interessant. b) Els joves actuals porten sabatilles esportives. c) M’he llegit un conte fantàstic i sorprenent. 30. a) Els plàtans de Canàries són grocs amb taquetes negres. b) Jo vull un plat d’arròs c) Jordi viu en un sisé pis sense ascensor.

25. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Els professors ens han dit que faran vaga la setmana pròxima. b) Els alumnes de tercer aniran a l’Oceanogràfic si queden entrades disponibles per a tots. 32. Resposta oberta. (Possibilitats.)

31. a) He dormit massa. b) Mai havíem menjat tant. c) Camina ràpidament. d) Anirè demà.

La

moto

de Miquel

té

cinc marxes.

determinant

nom

complement del nom (SP)

verb

complement

Aquell

vestit

amb volants

val

200 euros.

determinant

nom

complement del nom (SADJ)

verb

complement

Les seues determinant

amigues nom

vindran verb

Jo

treballe

els caps de setmana

en un bar

pronom

verb

complement

complement

La

pel·lícula

sembla

interessant.

determinant

nom

verb

atribut

33. a) Subjecte el·líptic: (nosaltres). Predicat: El 9 d’octubre celebrem el dia dels valencians. b) Subjecte: El rei Jaume I. Predicat: va conquerir València el 1238. c) Subjecte: Molts pobles valencians. Predicat: fan festes de Moros i Cristians.

36





a la vesprada complement

d) Subjecte: Les revistes del cor. Predicat: publiquen notícies, cròniques i entrevistes. e) Subjecte: La publicitat. Predicat: influeix bastant en els consumidors.

Què diu el diari?

1

34. El senyor Joan

llig

el diari

tots els dies.

SN-SUBJ

SV-Pred

SN-CD

SN-CCT

Aquella xica morena

sembla

sud-americana.

SN-SUBJ

SV-PRED

SN-ATRI

L’anunci contra la violència masclista

es publicarà

en les pàgines centrals.

SN-SUBJ

SV-PRED

SPREP-CC DE LLOC

Nosaltres

necessitem

més ordinadors

per a treballar

a l’institut.

SN-CD

S PREP-CC FINALITAT

S PREP-CC LLOC

SN-SUBJ

SV-PRED

Ferran

ha comprat

un ram de roses roges

per a la seua àvia

a la floristeria Nenúfar.

SN-SUBJ

SV-PRED

SN-CD

S PREP-CI

S PREP-CC LLOC

La meua cosina Anna

toca

el piano

Molt bé.

SN-SUBJ

SV-Pred

SN-CD

SN-CCM

35. a) M’han dit que en l’empresa on treballe instal·laran alarmes. b) L’informe de l’agència REXA demostra que l’ús d’Internet augmenta entre l’alumnat. Article (el, la)



c) Les parts d’una notícia són: l’avanttítol, el titular, el nom de l’autor, l’entradeta, el cos i el peu de foto. d) L’ordinador d’Enric, desconnecta’l, perquè no funciona bé. e) Si t’agrada el pastís d’ametles, te’n faré un.

Preposició (de)

Pronoms febles (em, et, el...)

l’empresa, l’informe, l’agència, l’ús, l’alumnat, d’Internet, d’una notícia, d’Enric, m’han dit, desconnecta’l, t’agrada, te’n l’avanttítol, l’autor, l’entradeta, l’ordinador d’ametles 36. Sí que s’apostrofa

No s’apostrofa

• Davant de paraules que comencen per vocal o h: • Davant de paraules que comencen per una i conl’estiu, l’himne, l’home, l’ambient, l’exemple. sonàntica: el iogurt, el ionqui. • Davant de les xifres que es lligen començant per • Davant de paraules procedents d’altres llengües L’article el vocal: l’1, l’11. que comencen per h aspirada: el hit-parade. • Davant de sigles que es pronuncien com una paraula: l’IVA. • Davant de paraules femenines que comencen per • Davant de paraules femenines que comencen per vocal o h: l’amiga, l’heura, l’última, l’illa. i, u, hi, hu àtones: la indústria, la idea, la humani• Davant de sigles que es pronuncien com una pa- tat, la infermera. L’article la raula amb vocal inicial: l’ONG. • Davant de paraules que comencen per una i consonàntica: la hiena, la iaia. • Davant del nom de les lletres: la esse. 37. l’exemple, la eme, l’entrepà, l’instrument, l’ull, l’horta, la humitat, el iode, l’enveja, l’herba, l’amic, l’arxiu, l’OTAN, l’ONCE, l’orifici, l’asexualitat, la història.

38. l’uniforme, la investigació, l’informe, la urgència, l’hora, l’escultura, l’estudiant, la intenció.

37

1

Què diu el diari?

39. Sí que s’apostrofa (d’)

No s’apostrofa

• Davant de paraules que comencen per vocal • Davant de paraules que comencen per consonant: o h: tauler d’anuncis, horari d’autobusos, abans sabates de pell. La preposició de d’hora. • Davant de paraules que comencen per una i consonàntica: pastís de iogurt. • Davant del nom de les lletres: seguit de ene. 40. servei d’urgències, telèfons d’interés, agència de viatges, llista d’espera, taula de surf, bitllet d’avió, germà de llet, gelat de iogurt, exercici d’aritmètica, llibre d’història, programa d’actes, pastís de moniato, dotzena d’ous, pizza d’anxoves, davant de hac, oblida’t d’Anna.

Humanitat per la Unesco el 2011. L’Ajuntament d’Algemesí i la Generalitat Valenciana proposaren que no només ho fóra el ball de la Muixeranga. Sinó tot el conjunt de la processó de la Mare de Déu de la Salut; és a dir: els bastonets, el ball de la carxofa, els arquets, els pastorets, el bolero i els tornejants. Aquesta processó se celebra els dies 7 i 8 de setembre amb una participació de més de tres-centes persones, incloent els dolçainers i altres músics que recorren el centre de la ciutat riberenca davant milers de veïns i visitants.

41. La tradició catalana dels castells, amb més de 200 anys d’antiguitat i amb el seu origen en la Muixeranga d’Algemesí, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la 42. a) El preu de l’electricitat és elevat. b) Has pagat la factura del telèfon? c) Conta’ns el final de l’obra. d) Torna les alicates a l’electricista. e) Només plora a l’hora de gitar-se. f) Busca-ho pels armaris. g) No vages pel mig del carrer! h) Ja tenim els bitllets de l’avió.

i) No pugeu al tren encara. j) No trobe els pantalons de l’uniforme. k) Voleu dinar arròs al forn? l) Bernat arreplega ferralla pels carrers. n) El riu passava prop de l’antiga sénia. o) Protesten pel tancament de la fàbrica. p) Marc i Andreu són els fills del meu cosí. q) T’espere a l’entrada del teatre.

43. Resposta oberta. (Possibilitats.) Vés al gimnàs per l’avinguda dedicada als vençuts en la guerra de Successió. El dia del meu aniversari faré l’examen de l’anterior tema. Un dels autors que més m’agraden és Silvestre Vilaplana. Les seues novel·les destaquen pel llenguatge que tenen, per l’interés que generen i pels premis que han rebut.

44. a) La galeta, l’unta amb mantega. b) El jutge l’insta a contestar. c) La galeta, la untarà amb mel. d) L’estufa la instal·laré al dormitori.

45. a) M’interessa l’esport. b) Telefona’m quan arribes.

a) Espavila’t! b) No t’entenc.

a) El diari, ja l’he llegit. b) El mòbil, desconnecta’l per favor.

a) La motxilla, l’has agafada? b) La carta, l’escriuré més tard.

a) El peix no deixa de moure’s b) Dis-los que s’apunten al viatge.

a) De cafés, porta’n dos. b) De faltes, n’has fet massa.

a) Ajuda’ns a descarregar açò! b) Prepara’ns alguna cosa per a sopar.

a) Els macarrons, tasta’ls! b) Els noms, has d’escriure’ls en majúscules.

46. t’estime, s’escriu, fixa’t, mira’m, deixa’ns, desconnecta’l, repassa’l, ha de beure’s, l’he vist, t’he demanat, m’has obligat, s’ha perdut, espera’m, m’entretinc, n’agafe, tanca’l, afaita’t, renta’ls, pinta’ls, acompanya’ns, tasta’n, l’entenc, l’ha fet, s’han partit. 47. a) L’encendré, la trencarà, tanca’l, l’òbric. b) Em distrac, m’afaite, espereu-me, acompanya’m. c) Es ven, s’ha perdut, s’estrena, no pot veure’s. d) No t’entenc, et comprenc, t’he telefonat, alça’t.

38



e) Els copiem, els han castigat, amaga’ls, puc veure’ls. f) ens recomanes, compra’ns, mira’ns, conteu-nos.

48. febles: t’(3), l’, ‘m, m’. Alba, t’ha agradat la novel·la Somnis trencats? Si, l’he llegida dues vegades. Crec que a tu també t’agradarà.    Doncs, deixa-me-la. Quan vulgues, avisa’m i passe per ta casa.    Miquel, sempre m’estàs demanant llibres! Qui t’has pensat que sóc, la biblioteca municipal?

Què diu el diari?

49. Paraula Diminutiu primitiva -et / -eta

Augmentatiu -ot / -ota

Ofici/ objecte/ arbre -er

flor

floreta

florota

florer

camisa

camiseta

camisota

camiser

taronja

tarongeta

taronjota

taronger

cotxe

cotxet

cotxot

cotxer

sabata

sabateta

sabatota

sabater

50. nacionalisme/nacionalista, antiquíssim, progressista, socialisme/socialista/ socialitzador, budista/budisme, islamista/islamisme, netíssim/netejador, ecologisme/ecologista, romantiquíssim/romanticisme/romanticista, comodíssim, decorador, dissenyador, soldador, venedor, facilíssim/ facilitador. 51. Noblesa, grandària, justícia, alegria, dignitat, inquietud, foscor, claredat. 52. Forn + era, carn + isseria, treball + ador, pastís + et, òptim + ista, trist + ot, raça + isme, nas + ot, nou + íssima, dent + ista, ferro + et + eria, feliç+ ment, real+ ista, melo+nar. 53. camí, caminar, caminet, caminador moto, motorista, motoritzar roda, rodeta, rodota, rodar, rodament paret, pareteta, paretota, emparedar punxa, punxeta, punxota, punxar peix, peixet, peixot, peixateria planta, planteta, plantota, planter, plantar ull, ullet, ullot, ullal, ullerós 54. Els joves de la fotografia parlen anglés, francés, italià i alemany. 55. Resposta semioberta. Països europeus: França, Itàlia, Alemanya, Noruega, Espanya, Alemanya, Gran Bretanya... Països asiàtics: Rússia, India, Pakistan, Bangla Desh, Iran, Afganistan 56. Resposta oberta. 57. Resposta oberta. (Possibilitats.) parlar sempre valencià en tots els llocs i situacions. Ensenyament de i en valencià en tots els cursos i nivells. Educació en valencià per a adults i nouvinguts. Llengua oficial a tots les mitjans de comunicació i Internet. Llengua del comerç, del treball, de la publicitat, de la ciència, de l’oci, dels esports, dels jocs.. Ajudes als editorials, associacions a favor de la llengua, artistes (musics, escriptors, cantants, actor...), etc.

1

59. a) En el segle viii. b) La ciutat tenia 15.000 habitants, la majoria musulmans. Al barri comercial o alcasseria hi havia carrers dedicats a diferents oficis. Estava voltada per una muralla i protegida per nou torres. Fora hi havia els banys, els cementeris, els camps i els jardins. c) Poetes àrabs foren: Ben Al-Labana (Dénia), Ibn Jafadja (Alzira), Al-Rusafi (Russafa-València). d) Al segle xiii, les nostres terres, que formaven part de Xarq-al-Andalus, van ser conquistades als musulmans per Jaume I i foren poblades per aragonesos i per catalans. e) El dia 9 d’octubre de 1238, Jaume I conquerí la ciutat de València. f) Ens atorgà els Furs i instaurà el cristianisme i el català com a llengua oficial. 60. a) Alguns elements que admiraven els àrabs valencians són: l’aigua i ombra, amb rius i arbres; és a dir, unes terres verdes, fèrtils i belles. b) Resposta oberta. L’alumne ha d’analitzar la situació general i enumerar els aspectes positius (estabilitat econòmica i social, creixement demogràfic...) i els negatius (desertització, contaminació, desforestació...). c) Resposta oberta. Es recomana escoltar i aprofitar el treball Xarq-al-Andalus del grup Al Tall. 61. Topònims: Alzira, Benialí, Guadalest. Aliments: dacsa, albercoc, arròs, arrop, albergínia, arnadí. Objectes domèstics: safa, catifa, matalaf, setrill. Arquitectura: alqueria, assut, drassana, aljub, mesquita. 62. Alzira, Alberic, Alfafar, Almoradí, Almoines, Alberic, Almassora, Alaquàs, Alcàntara, Alcàsser. Benimodo, Benifaió, Beniarjó, Beniopa, Benidorm, Beniparrell, Benicàssim, Benigànim Guadassuar, Guadalest, Guadalaviar, Guardamar, Guadasséquies. 63. a) El rei va fer saber als cristians que havia conquistat València posant la senyera en la torre. b) Els cristians, quan van veure la senyera, descavalcaren, ploraren i besaren la terra pel gran favor que Déu els havia fet en véncer els musulmans. c) Molts sarraïns prepararen l’eixida en els cinc dies que havien pactat amb el rei. d) Els soldats, cavallers i homes armats, van traure el sarraïns de la vila i hagueren de ferir homes, perquè volien prendre robes als sarraïns i apoderar-se de sarraïnes i d’infants. e) Els van protegir fins a Cullera. f) Narra els fets el protagonista, el rei en Jaume I, utilitza la primera persona del plural i usa el plural majestàtic nós.

58. Resposta oberta. Activitat molt interessant, ja que fomenta el plurilingüisme a les aules.

39

1

Què diu el diari?

64. L’alumne ha de comprovar que el còmic és una adaptació de la crònica. Aporta la comoditat de veure en imatges allò que es diu en el text tal com l’interpreten el dibuixant i el guionista (aspecte de les persones, objectes, ciutat, senyera...). 65. Resposta oberta. La crònica ha de respondre a les sis preguntes del periodisme (qui?, què?, on?, com? quan? i per

què?) i incloure descripcions i alguna opinió personal sobre els fets que exposa. 66. Resposta oberta. 67. Resposta oberta. 68. Resposta oberta.

Repassa  1. Repassa la unitat i completa: Els noms de les parts d’una notícia són

avantitol, titular, subtítol, entradeta, autor/ redacció, cos i peu de foto.

Les preguntes que ha de contestar una notícia són

qui?, què?, on?, com? quan? i per què?

Aquestes cinc paraules són derivades amb sufix

peuet, cabota, facilíssim, menjador, ballarí, llaurador, llibreria

Aquestes cinc paraules s’escriuen amb l’article l’

amic, estiu, invent, home, humanitat, illa

Aquests pronoms febles s’apostrofen davant de verb que comence per vocal o darrere de verb que acabe en vocal

m’, t’, s’, l’, n’/ ‘m, ‘t, ‘s,’n,’l, ‘ls, ‘n

 2. Determinants

El, aquest, seu, quatre

Verbs

Començar, resoldre, fugir, atendre, descobrir

Substantius

Coixí, libèl·lula

Preposicions

De, entre, cap a, amb

Adjectius

Aprofitable, feliç, ecològic, suau, molt, lleig

Conjuncions

Com, perquè, doncs

Pronoms

Jo, el, nosaltres, vosaltres, ella, ells

Adverbis

Prompte, fàcilment, allà, prou

 3. La notícia és un text periodístic que informa sobre fets reals i actuals considerats d’interés general. Els periodistes redacten les notícies de manera concisa i objectiva, utilitzen un llenguatge estàndard, perquè arribe a la major part de la població, i a partir les fonts fiables d’informació (protagonistes, tècnics…), i de documentació gràfica, escrita o sonora per a transmetre credibilitat als lectors.

 4. Resposta oberta.  5. a) M’han dit que a l’empresa van a instal·lar alarmes, però jo no m’ho crec. b) L  ’horari d’atenció al públic en l’Ajuntament d’Alcalà de l’Horta és d’11 a 14 h. c) Quan veges el quadre, observa’l, analitza’l, copia’l, fotografia’l... però no l’has de tocar.

 6. sn

sv

sadj

sprep

sadv

a) El meu cosí practica l’alpinisme. b) Susanna viu en una casa antiga. c) M’agraden els pantalons amb butxaques. d) Ahir vaig anar al gimnàs. e) Els coloms embruten les teulades.  7. Resposta oberta. (Possibilitats.) -er: forner, obrer, taronger, llibreter, albercoquer. -ària: grandària, fondària, llargària, alimentària, sanitària. -isme: cristianisme, ecologisme, feixisme, nacionalisme, autoritarisme. -ista: pacifista, electricista, socialista, feminista, periodista. -esa: bellesa, vellesa, princesa, fluïdesa, rigidesa. -edat: claredat, netedat, sequedat, brutedat, amonedat

40

 8. Vegeu els continguts de la pàgina 18 del llibre de l’alumne.  9. Vegeu els continguts de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu els continguts de la pàgina 20 del llibre de l’alumne.

Què diu el diari?

1

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................   1. Completa aquesta notícia amb els articles i la preposició de (d’). Trauen tres tones ............. fem ................una casa ................. Càrcer Prop ....................... tres tones ....................... deixalles i ....................... objectes inservibles han sigut retirats en ....................... últims dies ....................... una casa situada al carrer de

.......................

Pau, a Càrcer, en què resideixen dos ancians.

.......................

propietari manifestà que havia començat

a arreplegar en sacs ....................... fem que hi havia a ....................... interior de sa casa a causa de ....................... contínues protestes del veïnat. .......................

ajuntament s’ha encarregat de ....................... neteja de ....................... casa i de ....................... rodalia per a evitar possibles infeccions. Fins

al moment ja s’han omplit dos contenidors. ....................... matrimoni ha sigut atés per personal ....................... serveis socials i sanitari.   2. Classifica les paraules de la notícia segons la categoria gramatical a què corresponen. Verbs

Determinants Substantius

Adjectius

Preposicions

Adverbis

Pronoms

Conjuncions

  3. Subratlla els subjectes, encercla’n els verbs i classifica les oracions. Simples

Compostes

a) Rafa Ferrer treballa en un periòdic comarcal. b) Lorena i jo ens menjarem uns entrepans i beurem dos sucs. c) Dani s’ha tatuat un drac, però no li agrada. d) Vosaltres escolteu les notícies? e) La novel·la que he llegit és de misteri.  4. Subratlla els sintagmes i digues de quin tipus són. a) Els periodistes redacten les notícies. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) El jersei blau val trenta euros. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Les meues flors favorites són les roses roges. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

d) Sempre calces sabatilles esportives? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

e) En aquest centre comercial no venen productes ecològics. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

 5. Escriu en singular aquestes expressions. els informes

les alumnes

les orelles

els oficis

les illes

les fotos

els periodistes

les ungles

els ossos

41

1

Què diu el diari?

  6. Escriu una oració amb cada forma d’aquests pronoms febles. m’

et

’m

’t

l’

s’

  7. Escriu sufixos i forma dues paraules derivades. poma

Nació

net

gos

Llibre

forn

cotxe

Braç

poc

  8. Explica què és i com és una notícia. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  9. Esmenta algunes llengües de la família indoeuropea. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Explica quins són els orígens de la nostra llengua i literatura. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

11. De què tracta el Llibre de les bèsties i què saps de l’autor? ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

42

Què diu el diari?

1

Solucionari del model d’avaluació  1. Trauen tres tones de fem d’una casa de Càrcer Prop de tres tones de deixalles i d’objectes inservibles han sigut retirats en els últims dies d’una casa situada al carrer de la Pau, a Càrcer, en què resideixen dos ancians. El propietari manifestà que havia començat a arreplegar en sacs el fem que hi havia a l’interior de sa casa a causa de les contínues protestes del veïnat. L’ajuntament s’ha encarregat de la neteja de la casa i de la rodalia per a evitar possibles infeccions. Fins al moment ja s’han omplit dos contenidors. El matrimoni ha sigut atés per personal de serveis socials i sanitari.  2. Verbs: trauen, han sigut retirats, resideixen, manifestà, havia començat, arreplegar, hi havia, ha encarregat, evitar, s’han omplit, ha sigut atés. Determinants: tres, una, la, els, dos, el, les, sa. Substantius: tones, fem, deixalles, objectes, casa, dies, carrer, Pau, Càrcer, ancians, propietari, sacs, interior, protestes, veïnat, ajuntament, neteja, rodalia, infeccions, moment, contenidors, matrimoni, personal, serveis. Adjectius: inservibles, situada, contínues, possibles, socials, sanitari. Preposicions: de, a, en, per, per a, fins. Adverbis: prop, ja. Pronoms: què, que. Conjuncions: i, que.  3. a) Rafa Ferrer treballa en un periòdic comarcal (simple). b) Lorena i jo ens menjarem uns entrepans i beurem dos sucs (composta). c) Dani s’ha tatuat un drac, però no li agrada (composta). d) Vosaltres escolteu les notícies? (simple). e) La novel·la que he llegit és de misteri (composta).

 4. a) Els periodistes (sn) redacten (sv) les notícies (sn). b) El jersei (sn) blau (sadj) val (sv) trenta euros (sn). c)  Les meues flors (sn) favorites (sadj) són (sv) les roses (sn) roges (sadj). d) Sempre (sadv) calces (sv) sabatilles (sn) esportives (sadj)? e) En aquest centre (sprep) comercial (sadj) no venen (sv) productes (sn) ecològics (sadj).  5. l’informe, l’ofici, el periodista, l’alumna, l’illa, l’ungla, l’orella, la foto, l’os.  6. Resposta oberta. (Possibilitats.) m’esperen, ajuda’m, l’entretindré, et demane un favor, desperta’t, s’estrena.  7. Resposta semioberta. (Possibilitats.) pometa, pomer, gosset, gossot, cotxet, cotxer, nacionalista, nacionalisme, nacionalitzar, llibreria, llibreter, bracet, braçot, netíssim, netejar, forner, fornera, poquet, poquíssim.  8. Vegeu les pàgines 6, 7, 8 i 9 del llibre de l’alumne.  9. Vegeu la pàgina 18 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu la pàgina 19 del llibre de l’alumne. 11. Vegeu la pàgina 20 del llibre de l’alumne.

43

U NI TAT Tot un personatge A. Introducció La unitat 2 du el títol Tot un personatge. Continuem el curs parlant de la descripció de personatges –especialment relacionats amb les novel·les d’aventures, misteri, terror... que solen ser bastant conegudes pels alumnes. A més ampliarem el vocabulari relacionat amb la descripció física i psíquica de persones, així com la formació de paraules derivades amb prefixos. Pel que fa referència a la reflexió metalingüística, repassarem alguns conceptes estudiats anteriorment com són la funció dels sintagmes en una oració i la seua substitució per pronoms febles. Identificarem els diftongs,

2

els hiats, els dígrafs i les lletres compostes i ho aplicarem, especialment, a la separació de síl·labes. Tractarem els problemes que generen les interferències lingüístiques en les societats plurilingües i fomentaren l’ús de les expressions pròpies. En l’apartat de literatura veurem els orígens de la nostra literatura i la figura i l’obra de Ramon Llull. També practicarem la descripció en múltiples activitats, tant orals com escrites, perquè hem de fomentar la tolerància i el respecte a la diversitat així com evitar qualsevol tipus de discriminació.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat, Tot un personatge, però també la social i cívica, ja que, per a contar fets, elaborar textos descriptius o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta. La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impli-

quen posar en pràctica un procediment prèviament pautat, i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa les que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta segona unitat proposem com a treball cooperatiu la redacció d’un conte: Menudes Menines! a partir de l’activitat 68 del llibre de l’alumne. En aquest conte, que podem fer en grups de cinc alumnes, s’inclouran les descripcions dels personatges del quadre Les Menines, de Velàzquez (vegeu el conte de Manuel Baixauli, Text 6), però també els diàlegs i els conflictes que s’hi generen. Aconsellem que cada grup done

un estil a la narració: misteri, aventura, humor, ciència-ficció, terror.... i crear un desenllaç enginyós o sorprenent. Durant les, aproximadament, tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. Cada grup llegirà en veu altra la seua versió i, entre tots, es faran les crítiques constructives que calga.

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en

contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt dóna la possibilitat de treballar la intel·ligència visuoespacial en la part del treball que implica

45

2

Tot un personatge

l’anàlisi i observació de la pintura. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, res-

pectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem el resultat del treball cooperatiu i també el dibuix i la descripció de Frankenstein (activitats 6 i 20). Podem incloure-hi la gravació de les con-

clusions del debat sobre la influència de la moda en els joves, proposada en l’activitat 17.

F. Programació Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius. • Producció de textos orals narratius, explicatius i argumentatius. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Criteris i competències clau BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2 Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència,

46

cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

Estàndards d’aprenentatge BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos. BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral. BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.3.1. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals propis de l’àmbit personal, periodístic i literari. BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius. BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 7, 14)

Tot un personatge

• Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 8, 16) • Participació activa en un debat (Act. 9, 17) • Pronúncia acurada de diftongs, hiats, dígrafs i lletres compostes. (act. 41 a 54) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 62) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 55, 56, 67) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 60. Repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius. • Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Producció de textos escrits narratius, descriptius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, descriptius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

2

BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE) BL2.9. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva compartint informació i continguts digitals i utilitzant les eines de comunicació TIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge; així com aplicar bones formes de conducta en la comunicació i prevenir, denunciar i protegir a altres de les males pràctiques com el ciberassetjament. (CCLI, CD)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.2. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte l’adequació, la coherència i la cohesió. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1. Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final. BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

47

2

Tot un personatge

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura inicial i act. 56, 62, 67). • Redacció de textos narratius i descriptius. (act.15, 20, 66, 67, 68) • Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 67) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 9 a 13, 57, 58, 61) • Interpretació i anàlisi de les característiques de textos descriptius i narratius. (act. 56, 62) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act.19, 29, 60)

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius, descriptius i narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC) BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

• Elaboració de textos propis de l’àmbit periodístic. (act. 66)

Estàndards d’aprenentatge

• Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 63 autoavaluació)

BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, descriptiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica.

Bloc III. Coneixement de la llengua

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs.

Continguts • La descripció de personatges • Recursos lingüístics de la descripció • El vocabulari: trets de personalitat • Els dubtes lingüístics: ús de aterrar i de aterrir • Reconeixement de les funcions sintàctiques dels sintagmes dins l’oració • La substitució de sintagmes per pronoms febles • Els aplecs sil·làbics: diftongs, triftongs i hiats. • Els aplecs consonàntics: dígrafs i lletres compostes. • La separació de síl·labes • La derivació: els prefixos • Monolingüisme i plurilingüisme • Les interferències lingüístiques

Criteris i competències clau

48

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos descriptius, argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA)

BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu. BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari. BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat i complements del verb, per expressar-se i redactar textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos diversos. BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textuals i, després d’un procés de reflexió, fa un ús adequat de la llengua. BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI)

Descriptors i activitats

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA)

• Identificació de les funcions dels sintagmes en una oració. (act. 21 a 38)

BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

• Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 9 a 13)

• Distinció de la descripció en un text narratiu. (act 1, 48, 55, 56. Repassa) • Identificació dels recursos lingüístics en la descripció de persones (act. 18, 19, 67. Repassa)

• Ús de aterrir i aterrar (act 13)

Tot un personatge

• Tria i producció de paraules d’una família lèxica. (act. 58, 59)

Estàndards d’aprenentatge

• Separació sil·làbica i reconeixement dels diftongs, triftongs i hiats. (39 a 47)

BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

• Separació sil·làbica i reconeixement dels dígrafs i les lletres compostes. (act. 49 a 56) • Reflexió sobre el monolingüisme i el plurilingüisme. (act. 60) • Identificació i evitació de les interferències lingüístiques. (act 61) • Respecte i valoració de la diversitat lingüística al món i a Europa. (60)

Bloc IV. Educació literària Continguts • La descripció de personatges en un text literari (conte, novel· la i poesia) • Les novel·les de misteri i de terror • Els orígens de la nostra literatura: poesia provençal i primers textos • Ramon Llull

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats

• El llibre de les bèsties

• Identificació i distinció de gèneres literaris diversos. (act. 1, 48, 55, 56)

Criteris i competències clau

• Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 3)

BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

2

• Enumeració de les primeres manifestacions literàries en la nostra llengua. (act. Repassa) • Enumeració de les característiques de l’obra de Ramon Llull i les seues repercussions. (act 62, 63) • Identificació de figures retòriques: la personificació. (act, 62, 64, 65) • Deducció dels consells que aporta una faula i altres contes. (act. 62) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 65, 66, 67, 68)

49

2

Tot un personatge

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura comprensiva.  2. Definicions. • alçada: Dimensió vertical, especialment d’una persona o d’un animal. • alçària: Allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical. • arranjar: Arreglar. • ossari: Lloc on es conserven ossos humans. • espelma:  Candela, antigament feta d’esperma de balena i de sèu o d’estearina, normalment curta i grossa, d’ús generalment domèstic. • bategar: Executar, el cor, els seus moviments naturals de contracció i de dilatació. • bellugar: Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament.  • trasbalsar: Traslladar (les coses) del lloc on estan a un altre. • ensopegada: Entropessó. • anihilat: Aniquilat. • aclaparat: Doblegat (una persona o un animal) per la pressió d’un pes molt gran o d’una càrrega excessiva.   3. a) Qui narra els fets és el doctor Frankenstein. b) El personatge que s’hi descriu és el monstre. c) S’identifica per l’aspecte, pel comportament i pel que diuen altres personatges d) Els aspectes del personatge que s’hi descriuen són físics. e) La descripció s’inclou en una novel·la. f) Va aconseguir els materials per a crear el monstre de tombes i ossaris. g) El temps que es va dedicar el doctor a experimentar fou de mesos. h) El fet principal ocorre una nit de novembre. i) Els fets ocorren al laboratori. j) Va crear el monstre amb membres de cossos humans. k) El doctor, en veure que el monstre era al seu costat, va fugir. l) Les sensacions que hi predominen són temor, nerviosisme i pànic.  4. Les expressions que hi ha al text que indiquen que el procés de creació del monstre fou complicat i afectava al doctor són:    «Per dir-ho d’alguna manera, m’hi vaig tancar amb pany i clau per tal de dur a la pràctica i en el més absolut secret la consecució del meu objectiu. Em vaig abastir de l’instrumental científic més necessari, i les tombes, els ossaris, la sala de disseccions de la universitat o l’escorxador, em proporcionaren la matèria morta sobre la qual s’abocaren totes les meues esperances.    Durant mesos vaig deixar que la finalitat dels meus experiments em beguera el seny, i em vaig oblidar absolutament de tot allò que no tinguera res a veure amb el treball. Menjava i dormia poc. Empal·lidia de fracàs en fracàs. Em

50

vaig aprimar fins a quedar en la pell i l’ós. L’hivern, la primavera i l’estiu passaren de llarg mentre el treball començava a donar-me proves de progressos evidents, però no del tot definitius. Més que un científic dedicat a la investigació, semblava un condemnat a treballs forçats en una mina. Patia febres. Defugia les trobades amb antics companys com si fóra un assassí i, de vegades, m’horroritzava quan m’adonava en què m’estava convertint.»  5. Les expressions que indiquen que el monstre té vida són:    «vaig veure com la criatura obria els ulls a poc a poc, uns ulls grocs i esmorteïts, sense vivor. El pit se li va inflar com si respirara profundament i, tot d’una, braços i cames es començaren a bellugar en ràpides i salvatges convulsions que em veia incapaç de dominar. Fou horrible. L’espant m’arrancà la bena dels ulls i, de sobte, la criatura sobre la qual s’havien abocat les meues esperances em semblà allò que realment era: un monstre de pell groguenca, d’ulls sense vida i llavis ennegrits.»  6. Resposta oberta.  7. Resposta oberta. (Possibilitats.) Dràcula, La família Mònster, El senyor dels anells, el Hòbbit...  8. Resposta oberta. Cal arribar a la conclusió que l’aspecte d’una persona no determina o condiciona la seua conducta.  9. a) tancar amb pany i clau: tancar totalment una porta (o un assumpte). b) beure el seny: manipular, no poder decidir per u mateix, alienar. c) quedar-se en la pell i l’os: quedar-se molt prim, sense forces. d) passar de llarg: ignorar, menysprear. e) colp de puny: impacte fet amb el puny. f) arrancar la bena dels ulls: descobrir, veure les coses tal com són. 10. a-3, b-5, c-1, d-4, e-2, f-6, g-8, h-7, i-10, j-9. 11. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) estar distret: estar en la parra, estar a la lluna de València, pensar en la mona de Pasqua, pensar en les musaranyes, estar en la figuera... b) estar boig: estar com una cabra, estar com una moto, estar com una ruixadora, estar com una cafetera, faltar un bull, faltar un caragol... c) estar estressat: anar de cap, anar de cul, anar més que meló, anar sense tocar terra, anar amb el lleu fora, no parar ni en torreta... d) ser ignorant: ser un fava, ser un pardal, ser un burro, ser un cap de suro, no tenir ni dos dits de front....

Tot un personatge

12.

2

20. Resposta oberta. activitat complementària de la número 6. Trets positius

afectuós, apassionat, astut, audaç, bondadós, conformista, curiós, decidit, discret, enginyós, ignorant, intel·ligent.

Trets negatius

ambiciós, arriscat, autoritari, desconfiat, violent, egoista, envejós, cruel, ignorant, presumit, mentider, insensible, hipòcrita, covard.

13. a) La setmana passada, una bandada d’ànecs salvatges va aterrar a l’Albufera. b) El xiquet es va perdre a la platja, i els seus pares es van aterrir. c) Miquel no arribarà a l’hora prevista, el seu avió aterrarà mitja hora més tard. d) Aquella pel·lícula de por, ens va aterrir i no dormírem en tota la nit. 14. Resposta oberta. Joc molt divertit 15. Resposta semioberta 16. Resposta oberta. 17. Resposta oberta. Activitat que permet dur a cap un debat sobre la influència de la moda en els joves. 18. Es tracta d’una descripció del monstre bastant detallada i subjectiva, ja que inclou les apreciancions del personatge narrador. 19. Retrat del monstre Determinant + nom

Recurs descriptiu

Tipus de recurs

una criatura

gegant

adj

[una criatura]

d’uns vint peus d’alçada

sprep

un cos

proporcionat a aquesta alçada

adj

el cadàver

que tenia davant de mi

o. adj

un cos

ben proporcionat

adj

els efectes

inicials

adj

[els efectes]

que la mort havia provocat en la pell

o. adj

uns ulls

grocs i esmorteïts, sense vivor

adj + sprep

convulsions

que em veia incapaç de o. adj dominar

la criatura

sobre la qual s’havien o. adj abocat les meues esperances

un monstre

de pell groguenca

sprep

21. a) El tutor. b) Les agendes. c) Als alumnes. d) Aquesta vesprada. e) Molt útil. 22. a-3. Contaminar els rius és un delicte ecològic (oració d’infinitiu). b-4. Qui siga menor d’edat no pot donar sang (oració de relatiu). c-2. Nosaltres penjarem les senyeres als balcons. (pronom personal). d-1. L’excursió del final de curs valdrà 300 € (sintagma nominal). 23. a) El tren de rodalia està situat a la via número 4. b)  Nosaltres volem un carril bici. c) Netejar-se les dents és molt recomanable. d) Qui arribe tard no entrarà a classe. e) Lluís utilitza les crosses per a caminar. 24.    –Per fi Carles havia aconseguit la moto de segona mà promesa pels pares.   –El tub d’escapament feia un soroll increïble.   –El jove es passejava constantment pels carrers del poble i pels camins dels voltants.   –El dipòsit quasi sempre estava buit.    –Això sí, el casc no se’l llevava mai. (subjecte: ell)   –Tots els companys l’envejaven i ell els pujava a la moto; sobretot a les xiques. 25. a) Els llauradors exigeixen ajudes per al camp (pv). b) Les autoritats prohibeixen el consum de tabac en llocs públics (pv). c) Wendy és la protagonista d’una sèrie de novel·les d’Andreu Martín (pn). d) Aquelles sabatilles esportives pareixen de mala qualitat. (pn) 26. a) Els veïns afectats per la inundació són ells. b) Aquestes perles són falses, però no ho pareixen. c) Les ulleres estan brutes. d) Aquestes taronges són de Carcaixent. e) El meu avi no està gens bé. f) El més important és ser feliç. g) El professor Víctor Oroval és qui ha fet la traducció al valencià. h) Els interessats som nosaltres. i) Tu sembles un turista japonés. 27. a) Eva l’és. c) Víctor ho sembla. e) Jaume l’és. b) Nosaltres les serem. d) Ho esteu. f) Ximo i Raül els eren. 28. a-2. Exigim que s’acaben les guerres (oració substantiva). b-1. Exigim la pau (sintagma nominal). c-3. Exigim participar en el torneig (oració d’infinitiu). d-4. No les trobe (pronom feble). 29. a) Ens ha contat un acudit molt graciós. b) Robert ens ha assegurat que ha aprovat. c) Volem retardar l’examen. d) Necessite les meues ulleres. 30. a) La vens?. b) Les comprem? c) L’has perdut! d) Acabeu-los. e) En tens? f) Ho diu. 31. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Elisa ha preparat un pastís per als seus amics. b) Jo faré un bes a Sandra. c) Dus l’esmorzar al teu germà. d) El metge prescriu medicaments

51

2

Tot un personatge

als pacients. e) Reparteix els fullets als visitants. f) Faré una entrevista a les persones interessades. 32. a) Li donaré el regal. b) Els farem fotos. c) Els he enviat un missatge. d) L’àvia els llig contes. 33. a) Els convidats vingueren prompte. (CC temps) b) No vindrà per la vaga de trens. (CC causa). c) Albert t’ho enviarà dins un paquet. (CC Lloc) d) Jugue amb el meu gos al jardí. (CC Lloc) e) Tu sempre en vols més. (CC quantitat) f) Corregiré l’examen amb retolador roig. (CC Instrument) g) Marta fa la faena acceptablement. (CC Manera) h) Assagem per a l’actuació. (CC finalitat) 34. a) Has dormit bastant?

4. adverbi

b) Els contrincants ho arreglaren a bones.

3. locució adverbial

c) Va veure Josep quan eixia del cinema.

5. oració subordinada

d) Els futbolistes s’entrenen a l’estadi.

1. sintagma preposicional

e) La festa se celebrarà aquest dissabte.

2. sintagma nominal

35. Resposta oberta. 36. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) L’obra es representarà el cap de setmana.(temps) b) Avui ha plogut a bots i barrals. (quantitat) c) Jaume va trobar el mòbil al cotxe. lloc) d) L’exercici has de fer-lo sense presa. (manera) e) Va tallar les cordes amb les tisores. (instrument) f) He portat les graelles per a torrar l’embotit. (finalitat) g) Sandra ix amb el meu amic Vicent. (companyia) h) El bosc s’ha cremat per causes desconegudes. (causa) 37. a) Hi deixa el mòbil.

b) Ens hi veurem.

c) Hi ven roba.

d) Hi amaga els calcetins.

e) L’aigua hi arribava. f) Pau en tornarà a les dotze. 38. a) A ma casa (cc lloc) tinc loteria (cd) per a vosaltres. (ci) b) Tornaré el llibre (cd) a Lourdes (ci) aquesta vesprada. (cc temps) c) L’ajuntament atorgarà un premi (cd) al barri més net (ci) al desembre. (cc temps) 39. aguantar, reina, restaurant, qualitat, escriure, aire, qüestionari, Neus, beure, Andreu, almoina, Paula, pingüí, huitanta, següent, vint-i-nou, dijous, quatre. 40. Resposta oberta. 41. Resposta oberta. (Possibilitats.) mai, llei, Alcoi, cuidar, Arnau,

52

peu, pou, piular. 42. Resposta oberta. (Possibilitats.) aguantar, desaigües, pingüins, aigualós, quadern, inqüestionable, obliqüitat, quocient. 43. au-to-mà-tic, a-vui, a-quà-tic, ar-güir, lle-guo-ta, re-mei, des-mai, a-qüe-duc-te, o-bli-qüi-tat, llen- güe-ta, boi-na, cent-peus, a-qüí-fer, quo-ta, pa-rai-gües. 44. canviar, empleat, confusió, reacció, camaleó, coent, arqueòleg, aeroport, científic, pèrdua, idea, València, poema, oasi, seqüència, graella, teatre, actualitat. 45. Resposta oberta. 46. i-di-o-ma, po-e-ta, ex-pres-si-ó, con-du-ï-a, a-e-ro-nàu-tic, a-vi-a-dor, a-gra-ït, es-tà-tu-a, a-de-qua-ci-ó, gru-a, ci-ènci-a, no-ti-ci-a-ri, à-re-a, his-to-ri-a-dor, cons-tru-ït 47. Paraules amb diftong: Neus, Andreu, Paula, Beatriu, Mateu. Paraules amb hiat: Antònia, Noèlia, Maria, Beatriu, Cèlia, Daniel. 48. Diftongs decreixents ei-xit, ai-xò, féu, nou

Diftongs creixents

Hiats

dígrafs

cin-quan-ta

Ma-ri-à, ha-vi-a, ta-tuat-ge, a-ten-ci-ó, ti-o, di-es, pro-du-ir

anys, llargs, lluny, que, davall, gar-rofe-ra, a-quell, ca-bells, tallats, pi-nas-sa, fu-lles, se-ques, des-pas-sa-da, ta-tu-at-ge, esbor-rat,es-querre, Qui-que, vaig, pa-rell, can-tell

49. lleig, formatge, tretze, cotxes, (coques, colles, corres), passeig, jutjar, guitarra, pallasso, platja, despatxar, canya (calla), llegum, petxina, orquestra. 50. Resposta oberta.. (Possibilitats.) gu: guinyol, algues, àguila. ig: roig, lleig, vaig. ll: lluna, cullerot, llop. ny: enguany, canya, bony. qu: trenques, quilo, enquistar. rr: carro, morro, terraqüi. ss: assassí, massa, metgessa. tg: fetge, viatge, massatgista. tj: platja, corretja, mitjos. tx: cotxe, clòtxina, despatxar. tz: dotzena, realitzar, organització. 51. Resposta oberta.

Tot un personatge

52. annex, libèl·lula, butlletí, innocent, il·lusió, atles, bitllet, ètnia, immadur, atmosfera.

bi-

bilingüe, bicèfal

multi-

multicolor, multimilionari

53. Resposta oberta.

poli-

54. leu-ge-ra, car-ros-sa, ma-reig, pol-len, ca-nya-mel, at-làntic, set-ma-na-ri, dot-ze-na, re-a-lit-za-ci-ó, ra-que-ta, guerrer, vi-at-ge

policromia, poliesportiu, polifacètic

uni-

unicorn, unisexual, unipersonal

auto-

autogovern, autobiografia

hiper-

hipercrític, hiperactiu, hipersensible

hipo-

hipotensió, hipoglucèmia

re-

rehabilitar, reformar

a-

amoral, asimètric, apolític

anti-

antinatural, antiinflamatori, anticicló

des-

desordre, desarmar

in-

incapaç, incòmode, inhabitable

55. Es un poema de sis versos, cada vers té 7 síl·labes. Cal informar que en valencià es compta fins la darrera síl·laba tònica del vers. La, se-ua, ca-ra, pi-ga-da és, u-na, co-ca, de, pé-sols, és, u-na, nit, es-tre-lla-da, un, pas-tís, de, lla-vo-re-tes i, u-na, pra-da, es-gui-ta-da de, flo-re-tes, xi-co-te-tes 56. El personatge que s’hi descriu és Sleepy Hollow, l’espectre d’una figura sense cap que munta a cavall i que recorre els indrets de nit a una gran velocitat. Paraules aire, diuen, qual, veuen, seues, seu, amb diftongs quan, deu, això Paraules amb hiats

cavalleria, revolucionària, incursions, essencialment, rodalia, església, historiadors, reunir, referència, regió

Paraules amb dígrafs

que, aquesta, cavall, cavalleria, Hesse, arrencar, batalla, guerra, qui, vall, arriben, essencialment, llunyana, aquells, territoris, aquest, enterrat, passa, mitjanit, pressa

Paraules amb lletra composta 57. Prefixos més usuals Significat Prefixos lloc/ situació

temps

Exemples

ante-

antesala, anteposar, antecambra

entre-

entrellum, entreacte, entrellaçar

inter-

interdental, interposar, intercanvi

sub-

subsòl, subterrani, subtítol

vice-

vicedirectora, vicepresident

avant-

avantprojecte, avantpassat

post-

postgrau, postoperatori, postvenda

pre-

prejudici, prenatal

quantitat

manera/ grandària

negació/ oposició

2

58. Resposta semioberta. (Possibilitats.) entresòl, precedir, interurbà, submarí, subsecretari, avantbraç, postguerra, prehistòria, bifocal, internacional, policlínica, informar, descontrol, hipermercat, endoderma, reconduir. 59. a) desmuntable: des- + muntar + -able b) coincidència: co + incid + ència c) reorganitzar: re + organ + itzar d) desconcentradíssim: des + concentrad + íssim e) il·legalitat: il + legal + itat f) prematrimonial: pre + matrimoni + al g) anormalitat: a + normal + itat h) antiracista: anti + rac + ista i) unifamiliar: uni + famili + ar j) internacional: inter + nacion + al 60. L’estat espanyol és plurilingüe perquè s’ha format agrupant nacions diferents amb llengües diferents (castellà, català, gallec i eùscar).    Però a Espanya s’ha produït la identificació d’estat, nació i llengua i que hi haja una discriminació positiva en favor d’una llengua (el castellà) i en detriment de la resta. Així doncs, la llengua pren el nom de l’estat que sembla que siga monolingüe (espanyol).

53

2

Tot un personatge

61. francés

valencià

anglés

valencià

italià

valencià

boutique

botiga

baffles

altaveus

spaghetti

espagueti

champagne

xampany

offside

fora de joc

canelloni

caneló

cognac

conyac

casting

selecció

lasagne

lasanya

crêpe

crep

jeans

texans

violoncello

violoncel

boulevard

bulevard

doping

dopatge

clarinetto

clarinet

62. a) La serp. A la rabosa i al lleó. b) Un agró, peixos, un carranc. c) El lleó: força i poder. La rabosa: astúcia. La serp: seducció, temptació. El carranc: desconcert, involució (camina cap enrere). d) S’utilitza la personificació perquè els animals protagonistes parlen, actuen, pensen, conversen com les persones. e) El consell és que cal desconfiar d’allò que no es veu o es comprova prèviament. També demostra que l’astúcia supera la força a l’hora de resoldre un conflicte.

Repassa

63. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Títol: El viatge sense retorn. Un agró va enganyar els peixos d’un estany per aprofitar-se’n. Els informà que uns pescadors els matarien prompte i que l’única solució era traslladar-los a un altre estany més tranquil. L’agró s’oferí a transportar-los i així cada dia s’alimentava còmodament, fins que un dia un carranc desconfiat li va demanar que el portara. Quan el carranc va veure les espines dels seus amics, li va estrényer el coll amb les pinces i el va matar. Així aconseguí evitar que l’astut agró donara fi als peixos.

 2. a) el personatge és la Reina de les Bruixes. b) Era una dona diminuta, amb una alçada d’un metre i trenta centímetres. c) Devia tenir uns vint-i-cinc anys d) Portava un vestit negre molt elegant amb falda llarga fins als peus i guants negres que li arribaven fins als colzes. e) La seua cara autèntica era la cosa més horrible i aterridora que mai havia vist. Era putrefacta i repulsiva. f) La seua pell estava tota corrompuda i menjada pels cucs.

64. Alguns contes protagonitzats per animals són: Caputxeta roja, El tres porquets, El gat amb botes, La rateta que agranava l’escaleta, El corb i la rabosa...

 3.

65. Resposta oberta. 66. Resposta oberta. L’alumne ha de redactar una notícia que tinga les parts i l’estructura adient (Vegeu la Unitat 1). Cal fer la revisió ortogràfica i lèxica i comprovar la coherència, la cohesió i l’adequació del text. 67. a) • Qui narra els fets és un narrador intern protagonista (utilitza la 1a persona gramatical). • Pensava que havia obert la porta del vàter dels homes. • Estava al Museo del Prado. • Qui estava pintant era un cavaller (Velázquez) • Pintava un llenç enorme, agafant per models unes criatures xaparres i un gos. • Esperava veure reflectida a l’espill la seua aparença. • Es va trobar amb un grup de turistes japonesos. b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. 68. Resposta oberta.

54

 1. a) La descripció consisteix a enumerar les característiques d’una persona, d’un lloc o d’un objecte. Les dades s’organitzen seguint un ordre lògic o espacial. Cada fragment conté un nucli –que sol ser un nom– al qual acompanyen adjectius, sintagmes preposicionals i oracions de relatiu. Hi predomina l’ús dels verbs ser, estar i tenir.

diftongs

hiats dígrafs

Reina, bruixes, veure, seua, peus, guants, traure, seues, deixar, tauleta, quan, autèntica, Havia, feia, devia, duia, treia, veia Millor, estigueren, vaig, anys, llarga, arribaven, barret, pessigar, aquella, quedar, horrible, aterridora, pell, corrompuda

lletres Immòbils compostes  4. a-2, b-1, c-3, d-6, e-4, f-5.  5. a lo mejor: potser. a lo loco: a la babalà. por lo tanto: per tant. lo demás: la resta. por lo menos: almenys. lo suficiente: prou. por lo general: generalment. por lo visto: pel que sembla. en lo sucesivo: d’ara en avant.  6. Vegeu els continguts de la pàgina 36 del llibre de l’alumne.  7. Vegeu els continguts de la pàgina 37 del llibre de l’alumne.

Tot un personatge

2

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................  1. Copia cada mot destacat en negreta on corresponga segons el recurs descriptiu que l’acompanya. Descobrírem Àngela precisament al racó de la tertúlia, xarrant amb Albert que és mallorquí i ha aterrat enguany pel centre. És un tipus molt particular. Té una trentena llarga d’anys, però físicament no es conserva molt bé: té una figura encorbada impròpia d’una persona de la seua edat i habitualment vesteix amb roba que està passada de moda i que li confereix un aspecte de bohemi. Vaja, que no és el que es pot considerar un cos atlètic. No es relaciona amb la resta de professors –alguns dels quals diuen que està una mica guillat–, però es duu bastant bé amb l’alumnat. Àlan Greus. L’art de Raimon. Edicions del Bullent Adjectius

Sintagmes preposicionals

Oracions de relatiu

racó de la tertúlia

  2. Contesta aquestes preguntes sobre el text anterior. a) Qui s’hi descriu? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) Quin tipus de descripció és? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quines paraules tenen dígrafs i quines lletres compostes? .................................................................................................................................................................................................................................... d) Quines paraules tenen diftong? ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ e) Quines paraules tenen hiat? .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................  3. Subratlla el subjecte i el predicat i indica si aquest és nominal o verbal. a) Els alumnes demanen un estacionament de motos. ............................................................................................................................................................................................................................................................. b) L’horari de classes és intensiu. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ c) Josep s’ha trencat un dit. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. d) Aquestes novel·les semblen molt interessants. .................................................................................................................................................................................................................................................................................  4. Indica quin tipus de complements són els sintagmes subratllats. a) A classe he deixat els apunts per a vosaltres. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Prepararé l’esmorzar a Lorena. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Demà anirem al museu d’etnologia. ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Has guardat la roba a l’armari? .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................  5. Substitueix l’atribut subratllat pel pronom feble adient. a) Antoni és molt simpàtic. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Nosaltres som les ballarines. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. c) Víctor sembla el millor de l’equip. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Estan molt contentes. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................  6. Substitueix el complement subratllat pel pronom feble adient. a) He perdut la motxilla. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) Torna la calculadora a Jordi. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Vicent, no menges pa! ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Guardaré el cotxe en un garatge. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

55

2

Tot un personatge

  7. Separa per síl·labes aquestes paraules que contenen diftongs o hiats. qualitat

moure

boira

ciència

museu

avaria

acció

guant

desmai

Neus

Andrea

arqueòleg

  8. Separa per síl·labes aquestes paraules que contenen dígrafs. guerra

setze

imatge

lleig

passejar

orgue

llenya

corretja

lluna

dutxa

cotxe

enquesta

  9. Afig prefixos i forma derivats de: títol, capaç, actiu, director, cercle. Escriu-ne tres exemples. Prefixos

Significat

Ante-, avant-

abans, davant

in-, im-, il-

no

Hiper-

Gran, en molta quantitat

Vice-

càrrec inferior

semi-

Meitat

Derivats

10. Afig els prefixos a-, em-, re-, en- a aquests adjectius i forma verbs. llarg

allargar

lluny

covard

fosc

segur

fresc

profund

vell

brut

baix

dolç

barat

11. Descriu en deu línies un personatge real o imaginari. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

12. Explica que són les interferències lingüístiques i posa’n alguns exemples. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

13. Explica què saps de Ramon Llull i de la seua obra. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

56

Tot un personatge

2

Solucionari del model d’avaluació  1. Adjectius: tipus molt particular, trentena llarga d’anys, figura encorbada, cos atlètic. Sintagmes preposicionals: persona de la seua edat, aspecte de bohemi, resta de professors. Oracions de relatiu: Albert que és mallorquí, roba que està passada de moda.  2. a) S’hi descriu Albert. b) És una descripció general i subjectiva. c) xarrant, que, mallorquí, aterrat, enguany, llarga, anys, guillat, professors, passada. d) diuen, quals, enguany, vesteix, confereix. e) tertúlia, impròpia, habitualment, relaciona.  3. a) Els alumnes (subj) demanen un estacionament de motos (pv). b) L’horari de classes (subj) és intensiu (pn). c) Josep (subj) s’ha trencat un dit (pv). d) Aquestes novel·les (subj) semblen molt interessants (pn).  9. Prefixos

 4. a) A classe (cc de lloc) he deixat els apunts (cd) per a vosaltres (ci). b) Prepararé l’esmorzar (cd) a Lorena (ci). c) Demà (cc de temps) anirem al museu d’etnologia (cc de lloc). d) Has guardat la roba (cd) a l’armari? (cc de lloc).  5. a) Antoni ho és. b) Nosaltres les som. c) Víctor el sembla. d) Ho estan.  6. a) L’he perduda. b) Torna-li la calculadora. c) Vicent, no en menges! d) Hi guardaré el cotxe.  7. qua-li-tat, mou-re, boi-ra, ci-èn-ci-a, mu-se-u, a-va-ri-a, ac-ci-ó, guant, des-mai, Neus, An-dre-a, ar-que-ò-leg.  8. guer-ra, set-ze, i-mat-ge, lleig, pas-se-jar, or-gue, lle-nya, cor-ret-ja, llu-na, dut-xa, cot-xe, en-ques-ta.

Significat

Derivats

Ante-, avant-

abans, davant

Avanttítol, avantpassat, antepenúltim, antesala

In-, im-, il-

no

Incapaç, immortal, il·lògic, indocumentat

Hiper-

gran, en molta quantitat

Hipermercat, hiperactiu, hipersensible, hipertens

Vice-

càrrec inferior

Vicedirector, vicesecretari. vicepresidenta, vicetresorera

Semi-

meitat

Semicercle, semiinconscient, semirecta, semidesnatada

10. llarg

allargar

lluny

allunyar

covard

acovardir

fosc

enfosquir

segur

assegurar

fresc

refrescar

profund

aprofundir

vell

envellir

brut

embrutar

baix

rebaixar

dolç

endolcir

barat

abaratar

11. Resposta oberta 12. Vegeu els continguts de la pàgina 33 del llibre de l’alumne.

13. Resposta oberta. Vegeu els continguts de la pàgina 34 del llibre de l’alumne.

57

U NI TAT Alguna pregunta més? A. Introducció La unitat 3 du el títol Alguna pregunta més?, una expressió molt habitual en una entrevista, que és el tipus de text dialogat que hi treballarem i que té bastants seguidors entre l’alumnat. A tots ens agrada llegir entrevistes als periòdics i a les revistes, però també veure-les a la televisió i escoltar-les a la ràdio. A més tindrem ocasió de conéixer un escriptor – Silvestre Vilaplana– a través d’una entrevista i alguns temes relacionats amb la literatura. Ampliarem el vocabulari relacionat amb els llibres i la cavalleria, així com la formació de paraules derivades per composició. Pel que fa referència a la reflexió metalingüística, posarem una atenció especial als usos

3

i les formes dels pronoms febles. Una oració i la seua substitució per pronoms febles. Identificarem les síl·labes tòniques i practicarem l’accentuació i l’aplicarem, especialment, a les paraules compostes. Coneixerem el bilingüisme i de quins tipus hi ha. En l’apartat de literatura veurem la literatura religiosa medieval amb autors com sant Vicent Ferrer. Aprofitarem alguns textos medievals per a conéixer la situació de menyspreu i marginació que patien les dones i que, avui en dia, encara està present, però que hem d’eradicar i hem de fomentar la igualtat de gènere.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat, Alguna pregunta més?, però també la social i cívica, ja que per a fer una entrevista, participar en un col.loqui o en un debat, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta. La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en

pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i en generar confiança en un mateix i assumir la possibilitat de millorar. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta tercera unitat proposem com a treball cooperatiu la realització d’un programa de ràdio: Al micròfon, a partir de les activitats 16, 21, 59 i 61 del llibre de l’alumne. En aquest programa, s’enregistraran les entrevistes que faça cada grup i que poden seguir un ordre temàtic. En una classe podem fer grups de cinc alumnes. Cada grup triarà la persona a qui vol entrevistar i per quins motius. Aquesta pot ser real (un company, un professor, un amic, un personatge...) o bé un dels alumnes pot assumir el rol d’un personatge famós (esportista, artista, empresari,...) i, com a tal, respondrà a les preguntes. Els altres quatre companys s’encarregaran de

preparar l’entrevista (amb obertura, fase d’interrogació i tancament) i de fer-les. Aconsellem que cada grup trie un entrevistat amb característiques diferenciades perquè el programa siga variat i entretingut, i que poseu música. El professorat coordinarà l’enregistrament i tots els aspectes relacionats amb l’expressió oral. Durant les tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. En acabar l’enregistrament, cada grup lliurarà el material escrit de les entrevistes al professorat. Entre tots, es faran les crítiques constructives que calga.

59

3

Alguna pregunta més?

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt dóna la possibilitat de treballar la intel·ligència visuoespacial en la part del treball que implica

l’anàlisi i observació de la pintura. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

Dossier En el dossier d’aquesta unitat cada alumne tindrà l’entrevista que ha fet (l’entrada, les preguntes i el tancament), però també pot

transcriure totes o algunes de les respostes. Podem incloure la gravació del programa de ràdio i les valoracions de l’experiència.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar

d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

Continguts

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos dialogats i argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos dialogats, narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Criteris i competències clau

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos. BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral. BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat.

BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia.

BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC)

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius.

BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, dialogats i argumentatius, utilitzant les estratègies

60

Estàndards d’aprenentatge

BL1.3.1. Interpreta textos dialogats, narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals propis de l’àmbit personal, periodístic i literari.

BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat,

Alguna pregunta més?

qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (act 45, 56, 57) i dialogats (audició inicial, act 32. ). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 8, 54, 56) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 9, 15, 56, 59) • Participació activa en un debat (Act. 9, 17, 54) • Pronúncia acurada de paraules amb diferents tipus d’accent i paraules compostes. (act. 34 a 48)

3

comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.4. Sintetitzar per escrit textos dialogats i expositius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

• Lectura dramatitzada de textos. (act. 1, 32, 57) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 13, 35, 45, 55, 57) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 61. Repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius. • Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos dialogats, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Producció de textos escrits narratius, dialogats, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, dialogats, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1. Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final. BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

61

3

Alguna pregunta més?

Descriptors i activitats • Interpretació de textos dialogats (lectura inicial i act. 32, 60). • Redacció de textos dialogats. (act. 21, 33, 61) • Redacció de textos narratius. (act.17, 48)

Estàndards d’aprenentatge

• Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 67)

BL3.1.1. Identifica els recursos lingüístics que componen un text dialogat en diverses modalitats.

• Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 4, 5, 6, 10, 11, 12) • Interpretació i anàlisi de les característiques de textos dialogats narratius. (act. 3, 7) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act.13, 18, 19) • Elaboració de textos propis de l’àmbit periodístic. (act. 21, 61) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 5, 56, 57. Repassa)

Bloc III. Coneixement de la llengua Continguts • L’entrevista • Recursos lingüístics de l’entrevista • El vocabulari: la cavalleria i la literatura

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs. BL3.2.1. Crea i revisa textos dialogats aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu. BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari. BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple per expressar-se i redactar textos dialogats, narratius, descriptius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i substitueix els sintagmes per pronoms per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos diversos. BL3.7.1. Reconeix els diferents tipus de bilingüisme, la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

• Els dubtes lingüístics: ús de per què i perquè

Descriptors i activitats

• Els pronoms personals forts

• Distinció de les parts d’una entrevista (act. 3, 19, 60, 61)

• Els pronoms personals febles

• Identificació dels recursos lingüístics en l’entrevista (act. 3, 7, 18, 19, 20)

• La substitució pronominal • L’accentuació • L’accentuació de les paraules compostes

• Identificació dels pronoms personals i les seues funcions en una oració. (act. 22 a 32)

• Les paraules compostes

• Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 11, 12)

• El bilingüisme. Tipus.

• Ús de per què i perquè (act. 14)

Criteris i competències clau

• Deducció de les normes d’accentuació a partir de la classificació de les paraules d’un text. (act. 38, 47, 37, 39)

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA) BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA) BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos dialogats, expositius, narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

62

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

• Aplicació de les normes d’accentuació (act. 35 a 48) • Accentuació gràfica de les paraules compostes (act. 46 a 48) • Reconeixement de les paraules compostes (act. 49 a 52) • Reflexió sobre el bilingüisme (act. 53, 54) • Identificació dels tipus de bilingüisme (act. 54)

Bloc IV. Educació literària Continguts • La literatura religiosa medieval • Sant Vicent Ferrer

Alguna pregunta més?

• Francesc Eiximenis • Els exemples • El tractament de la dona en la literatura religiosa medieval • El sexisme lingüístic

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

3

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Identificació d’algunes característiques i temes de la literatura religiosa medieval (act. 55, 56, 57, 58) • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 32, 45) • Enumeració de les característiques de l’obra de sant Vicent Ferrer i les seues repercussions. (act. 55, 56) • Enumeració de les característiques de l’obra de Francesc Eiximenis i les seues repercussions. (act. 57) • Deducció dels consells que aporta un exemple. (act. 55, 57) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 33) • Identificació del sexisme lingüístic. (act. 58, 59)

G. solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura d’aquesta entrevista. Es recomana llegir-la entre tres alumnes: el narrador (introducció i tancament), Maremar (preguntes) i Silvestre Vilaplana (respostes).  2. bregós: Aficionat a moure brega o discussió. duel: Combat entre dos persones, acceptat voluntàriament i celebrat seguint unes regles establides, per a dilucidar una qüestió considerada d’honor. penúria: Escassesa extrema. epopeia: Poema narratiu extens que relata fets heroics, sovint llegendaris. 2.f. LIT. Conjunt de poemes que constituïxen la tradició èpica d’un poble. 3.f. Conjunt de fets dignes de ser contats èpicament. conciliable: Que es pot posar d’acord o fer compatibles (coses que semblen contràries). addictiu: Que produeix dependència psicològica i fisiològica d’una substància o d’una pràctica.   3. a) La relació que hi ha entre les persones que hi intervenen és professional.

b) La finalitat de l’entrevista és informar. c) El nivell de llengua qui s’hi utilitza és estàndard d) La persona gramatical que utilitza l’entrevistador és la tercera singular de cortesia (vosté) e) S’identifica quan intervé cada persona amb el nom o la inicial en negreta f) El tipus de lletra que s’empra per a escriure les preguntes és la cursiva. g) El tipus de lletra que s’empra per a escriure les respostes és la normal o redona. h) De moment, la guanyat quatre premis literaris. i) Els gèneres literaris que escriu són novel·la i poesia. j) Opina que els premis literaris són necessaris i donen difusió a obres i autors. k) Adjectius que defineixen la personalitat de Silvestre Vilaplana són: culte, treballador, crític, fanàtic, afable i seriós.  4. Una biografia novel·lada: Narració de la vida d’una persona (o d’un personatge) en la qual es barreja realitat i ficció. L’autor recrea fets i diàlegs que no han existit, però que aporten interés i credibilitat a la narració.

63

3

Alguna pregunta més?



Una biografia il·lustrada: Narració de la vida d’una persona (o d’un personatge) en la qual es barreja realitat i ficció. L’autor hi inclou il·lustracions (dibuixos, pintures, mapes,...) amb comentaris que aporten realisme, interés i credibilitat a la narració.

 5. Resposta oberta.  6. Una novel·la: Una narració extensa de fets imaginaris, que sol tenir una trama complexa i bastants personatges, que té com a finalitat entretenir el lector i, de vegades, divulgar, divertir i provocar. Una novel·la psicològica: És un tipus de novel·la que té, com a trema principal, la descripció i l’explicació de la conducta d’un o diversos personatges a través de la reflexió íntima i de la manera que té de pensar i comportar-se.  7. Característiques

juvenil històrica

Molts personatges Descripció de personatges, d’objectes i de llocs Situació dels fets en el present Ús de modismes, frases fetes i expressions col·loquials Riquesa lèxica i expressions ­cultes de la llengua Trama o estructura senzilla

11. Paraules relacionades amb la cavalleria: cavaller, Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, bregós, cort, combat, duel, conquesta, epopeia. 12. Paraules relacionades amb la literatura: novel·la, premi, escriptor, narrativa, poesia, guió, publicació, lector, crítica, obra, argument. 13. Una persona enterrada viva, un jove desaparegut misteriosament, una falsa sessió d’espiritisme que no resulta com s’esperava, un poblet perdut a l’Amazones dominat per un ésser diabòlic i assetjat per dos homes anormals.    Ha arribat l’hora... L’era més temuda està a prop i una sèrie d’esdeveniments inusuals per tot el planeta la precedeixen. Però què és la Frontera Negra? Potser seria millor no conéixer l’esgarrifosa resposta. 14. a) Algú sap per què no ha vingut Roser? Sí, no ha vingut perquè està malalta. b) Ho diré clar perquè ho entengues bé. c) Per què no sopem al restaurant xinés? Molt fàcil: perquè no m’agrada la cuina xinesa. d) M’han avisat perquè vaja a parlar amb la cap d’estudis però no sé per què.

Extensió llarga

15. Resposta oberta.

Finalitat divulgativa de fets d’interés cultural, polític...

16. Resposta oberta.

 8. Resposta oberta. (Possibilitats.) El Senyor dels anells, Les aventures de Harry Potter, Dràcula, Frankenstein, Gràcies per la propina, Robinson Crusoe, La volta al món en 80 dies, Viatge al centre de la Terra, El nom de la rosa, L’illa de l’holandés, A sang freda...  9. Resposta oberta. Cal informar que cine i novel·la són dos mitjans complementaris i que cadascun té els seus avantatges i inconvenients. No obstant això, hem d’incidir en el fet que la lectura fomenta la imaginació del lector i que l’adaptació cinematogràfica és la versió del director, la qual pot estar més o menys encertada. 10. a) Tenir mil cares: ser una persona de caràcter molt inestable, variable i que genera poca confiança. Polifacètic.

64

b) Tenir entre mans: estar ocupat, dedicat a algun assumpte, tasca o treball. c) Ser un cavaller: ser una persona educada, cortés, seriosa.

17. Resposta oberta. 18. Segons la finalitat, es tracta d’una entrevista informativa (l’entrevistat parla i opina sobre temes que coneix) i segons el canal és escrita (publicada a la revista Maremar). 19. El títol: Entrevista a Silvestre Vilaplana L’obertura comprén des de: «Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és [...], » fins a: «Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa 2011». El nucli comprén des de: «Com sorgeix la idea [...],» fins a: «excel·lents crítiques literàries.». El tancament comprén des de: «Vilaplana està contribuint [...],» fins a : «És tot un cavaller».

Alguna pregunta més?

3

20. Oberta

Tancada

Directa

Indirecta

Per què va escriure Tirant lo Blanc? Hi ha algun personatge de la novel·la amb el qual s’identifique? Quantes edicions té el seu llibre? Vosté cobra drets d’autor? Volem saber a quines llengües ha estat traduït el Tirant. 21. Resposta oberta. Es recomana la redacció de preguntes obertes/tancades i directes/indirectes. 22. a) Va perdre el coneixement i no aconseguia tornar en si. b) Nosaltres no estem d’acord amb ell/ella i volem que tu ens ajudes.

c) Sr. Lluch, vosté vol afegir alguna cosa més a l’entrevista? d) Jo prepare el dinar, tu escures i vosaltres pareu taula. e) A mi no em dónes presses. Si tu tens pressa, vés-te’n. f) Ella/ell i tu feu molt bona parella, i a mi em feu enveja.

23. Davant del verb

Darrere del verb

Davant del verb

Darrere del verb

m’espera

espera’m

els amaga

amaga’ls

t’afanyes

afanya’t

us espavileu

espavileu-vos

l’òbric

obri’l

ens explica

explica’ns

la tanca

tanqueu-la

li telefona

telefona-li

n’he comprat

compra’n

les dibuixava

dibuixeu-les

ho recorda

recorda-ho

els retallem

retallem-los

24. a) Em va dir la nota. No vol dir-me la nota. b) Ens van regalar un gos. Volen regalar-nos un gos. c) T’he avisat. Havia d’avisar-te. d) Us faré un pastís. Voldria fer-vos un pastís. e) Li telefonaré després. Telefona-li després. f) Els vols ajudar? Vols ajudar-los? g) El tinc trencat. Vull arreglar-lo. h) L’he escrita jo. Escolteu-la!. i) Es ven un pis a bon preu, però s’ha de reformar. j) De banyadors, en tens dos i vols comprar-ne un altre?

25. a) No, no l’he vist. b) No, encara no les he llegides. c) Sí, en venen a molt bon preu. d) No, tot no ho he sentit. e) És clar que volem veure-la! f) Sí, els tinc a la motxilla. g) El pots col.locar en aquest gerro. h) No, encara no li he donat el menjar. i) Sí, hi anàrem l’estiu passat.

26. Masculí singular: el, l’, -lo, ’l a) El partit, el televisen per cable. b) L’àrbitre, l’he conegut al bar. c) El gol, acaben d’anul·lar-lo. d) L’esport, practica’l sempre. Masculí plural: els, -los, ’ls a) Els apunts, passa’ls en net. b) Els macarrons, els ha fet Josep. c) Els llibres, no els fotocopieu. d) Si voleu els diners, agafeu-los. Neutre: ho, -ho a) Això, ja ho sabràs algun dia. b) Açò fes-ho com pugues. c) Això no ho tornes a dir. d) Tot allò arregla-ho bé.

Femení singular: la, l’, -la a) L’entrevista, la publicarà El Temps. b) La tomaca, ja l’he fregida. c) La pregunta, repeteix-la, per favor. d) L’escultura, mira-la de lluny. Femení plural: les, -les a) Les margarides, les he regalades. b) Agafa les factures i arxiva-les. c) Les notícies, escolteu-les cada dia. d) Les guerres, les patim tots. Pronom adverbial: en, n’, -ne, ’n a) D’arròs, posa’n mig quilo. b) Si voleu olives, agafeu-ne. c) N’ha suspés dues, d’assignatures. d) De patinets, allí en lloguen.

65

3

Alguna pregunta més?

27. Masculí i femení singular: li, -li

Masculí i femení plural: els, -los, ’ls

a) A Jordi, torna-li la clau. b) A Mar, volen fer-li un regal. c) A Òscar, li ha tocat la loteria. d) A Pere, li posaren una multa.

a) Als guanyadors, els donaren un diploma. b) A les artistes, no els agrada el groc. c) Als amics, he d’enviar-los una postal. d) A les rates, dóna’ls més menjar.

a) Deixeu-me tranquil. b) Deixeu-la tranquil·la. c) Deixeu-nos en pau! d) He de tornar-te la clau.

e) Vol convidar-los a berenar. f) Atén-les primer. g) Mireu-lo ben mirat. h) Repartiu-vos açò.

28.

29. a) Prepara-la / La prepara. b) Prepara’ls / Els prepara. c) Prepara’l / El prepara. d) Prepara’n / En prepara. e) Prepara-les / Les prepara. f) Prepara-ho / Ho prepara. g) Obri’ls / Els obri. h) Visiteu-lo / El visiteu. i) El pren / pren-lo. j) Avisa’ns quan acabes. k) Fem-la / La fem. l) Els alumnes en fan una. m) Contesteu-les / Les contesteu. n) Agafa-ho / Ho agafa. o) Li telefona. / Telefona-li. p) Els repasseu / repasseu-los. 30. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) He perdut el mòbil. b) Vols les tisores? c) Necessitarem la lupa. d) Farà els exercicis. e) Faré un bes a Carme. f) Detalla el retrat. g) Ha venut l’apartament. h) Penjaran els rètols. 31. a) Si vols pastís, agafa’n un tros. b) Les fotos, les vaig fer ahir. c) La càmera, l’he deixada a l’armari. d) He arreplegat les notes, tu ja les tens? e) Vosaltres no podeu moure-us del cercle. f) Tot això ho he dibuixat jo. g) A Mohamed, li costa aprendre valencià. h) Els mapes, els he de pintar amb llapis. i) Els rebuts, arxiva’ls per ordre numèric. j) A Miquel ja l’he avisat. k) Necessite un clip, tu en tens agun? l) Si vas a Calp, avisa’m i t’acompanye. m) El llibre, l’he llegit en una hora. n) Els pinzells, deixeu-los en aigua. o) De formatge, no en vull, gràcies. p) A les amigues els has de dir la veritat. q) L’entrevista, l’han publicada ja? r) A Paula li agrada molt Joan. s) Als clients, els regalen flors. 32. Veu de mare. Cendrós, apuja el volum de la televisió. Joan. Sí, mare.



Veu de mare. Cendrós, porta-li les sabatilles al teu germà Àlex. Joan. Sí, mare. Veu de mare. Cendrós, lleva taula i escura els plats. Joan. Sí, mare. Veu de mare. I recorda que abans d’anar-te’n a dormir has de baixar el fem, agranar el menjador, desinfectar el bidet i arreglar el microones (Joan assenteix a cada ordre.) Joan. Sí, mare. (Es mou per anar-se’n.) Veu de mare. Un moment. (Joan s’atura.) El teu germà Àlex m’ha dit que li has furtat un bitllet de cinc euros a l’institut. Això és cert? Joan. Mare, jo... Veu de mare. No m’alces la veu. Joan. Però, si jo no... Veu de mare. No em crides. Li l’has furtat? Joan. (Dubta. Acceptant el seu destí.) Sí. Veu de mare. Doncs, què és el que has de fer? Joan. (Parla com si fóra una lletania.) No ser tan dolent i tornar-li el bitllet. Veu de mare. Torna-ho a dir. Joan. No ser tan dolent i tornar-li el bitllet. Veu de mare. Ara dis-ho al revés. Joan. Bitllet el tornar-li i dolent tan ser no. Veu de mare. Molt bé. Demà, abans d’anar-te’n a l’institut has de preparar-nos el desdejuni, comprar el pa, planxar la roba, passejar la iguana, tallar-me les ungles dels peus...

33. Resposta oberta.

34. riu

riu

M

afluent

a-flu-ent

T

aqüeducte

a-qüe- duc-te

TET

pou

pou

M

rierol

ri-e-rol

T

embassament

em-bas-sa-ment

TET

aigua

ai-gua

B

oceà

o-ce-à

T

hidràulica

hi-dràu-li-ca

TET

35. LLUNA PLENA Naufragar amb lluna plena és bonic. Ja ho és nadar, si l’aigua no és massa freda. I, després, quan arribes a la platja et gites panxa cap amunt i et poses a mirar la lluna. Una vegada, però, em vaig sentir sorprés per una veu que deia:

66

   –Què fa vosté en aquesta propietat?    Per un moment vaig pensar que m’ho deien des de la lluna.

Alguna pregunta més?

3

36. elefant

(A)

lleopard

(A)

ximpanzé

(A)

escurçó

(A)

rinoceront

(A)

pantera

(P)

mico

(P)

cérvol

(P)

girafa

(P)

hipopòtam

(P)

orangutan

(A)

búfal

(P)

lleó

(A)

cocodril

(A)

goril·la

(P)

antílop

(P)

tigre

(P)

cangur

(A)

taràntula

(E)

àguila

(E)

38. S’accentuen les paraules

Exemples

Agudes que acaben en: • vocal: -a, -e, -i, -o, -u • vocal + -s: -as, -es, -is, -os, -us • -en, -in

acció, ningú, horitzó, orgullós, espés, anís, París, Berlín, cinqué, allò, cabàs, país

Planes que no acaben en: • vocal: -a, -e, -i, -o, -u • vocal + -s: -as, -es, -is, -os, -us • -en, -in

règim, córrer, màrtir, cúbic, àngel, còmic

Esdrúixoles: totes.

conseqüència, elegància, lírica, indústria

39. interés, algun, camió, eixirè, Ramon, aniran, confús, això, perquè, pujaràs, colom, sorprén. 40. esfèric, psicòleg, índex, públic, pera, abella, pésol, dèbil, polític, telèfon, roda, cérvol. 41. ingènua, Àngela, agència, harmònica, Úrsula, diària, farmacèutic, Núria, informàtica, quilòmetre, Cèlia, tragèdia. 42. Acadèmia, Amèrica, fèrtil, catòlic, espècie, històric, molèstia, açò, biòleg, àguila, butà, plàtan, còpia, gràcies, pànic, mànec, elèctric, intel·ligència. 43. bústia, líquid, Lluís, ratolí, església, obtús, caixó, tramús, després, clínica, violí, café, península, exposició, torró, passadís, anís, península. 44. encén, pagaré, entreguí, entén, dirigíeu, comprí, aprovaràs, sosté, isqué, oblidàven, poguérem, vinguérem, cobraràs, viurà, sabíeu, traguéreu, llegí, treballàvem, deixí, pintaré, digué, anàreu, colliré, canviàreu, tingués.

45. De bon matí la faena s’amuntegava damunt de la taula del despatx del comissari. Els resultats dels experts feia hores que havien arribat. L’informe del forense, que a poc a poc anava agafant pràctica en allò de destrossar cadàvers, també era damunt la taula. A més, dues peticions d’entrevistes per a un periòdic i, a fora, les càmeres de tres televisions que volien unes paraules seues. Aquell cas anava prenent volada. El morbo de l’últim mort havia disparat l’atenció dels mitjans de comunicació. A açò, s’hi afegia l’inspector provincial, al qual ja havia telefonat tres vegades i que era, indefugiblement, regatejat pels homes del comissari.    –La tercera que buide aquesta setmana! –pensa el comissari en afegir al café les darreres gotes del whisky barat que emmagatzemava en la petaca del darrer calaix de la taula–. I el pitjor del cas és que no serà l’última.    No sabia per on començar. Avesat a la poca i monòtona faena de tots els dies: agafar lladres de poca vàlua, apallissar-los i deixar-los en llibertat; aquells dies estaven fent estralls a la seua úlcera. 46. Normes d’accentuació de les paraules compostes: • En les paraules compostes soldades, només s’accentua el segon terme. • En les paraules compostes unides per un guionet, cada element conserva l’accent que portava quan anava sol. Si alguna de les paraules du accent diacrític, aquest es manté en el compost resultant. • Els adverbis de mode acabats en -ment admeten l’accent gràfic si el du l’adjectiu femení de què deriven.

47. historicopolític

fotocòpia

contrapèl

despús-ahir

contínuament

terratrèmol

romànticament

pèl-roig

sud-americà

bascofrancés

electrònicament

grecoromà

portahelicòpters

setciències

diàriament

grecollatí

perpètuament

muntacàrregues

sociolingüística

fàcilment

gràficament

passamà

anglosaxó

besnét

angloamericà

no-violència

catalanoaragonés

48. Resposta oberta.

67

3

Alguna pregunta més?

49. a) torcamans, rentaplats. b) pocavergonya, somiatruites. c) obrillandes, llevataps. d) cineclub, sud-americana. 50. Paraula composta

Components

Categoria gramatical

marcapassos

marca + passos

verb + substantiu

agredolç

agre + dolç

adjectiu + adjectiu

capgirar

cap + girar

substantiu + verb

audiovisuals

audio + visuals

adjectiu + adjectiu

altaveu

alta + veu

adjectiu + substantiu

51. Les oracions són resposta oberta. possibilitats. Errada: escurabutxaques s’escriu junt; ha de posar escura-xemeneies paraula composta Oració para

butxaques

para-sol

Agafeu el para-sol si aneu a la platja.

sud

sol

sud-oest

El vent bufa en direcció sud-oest.

escura

oest

escurabutxaques

Les màquines escurabutxaques poden ser addictives.

guarda

rates

guarda-roba

Al teatre hi ha servei de guarda-roba.

mata

roba

mata-rates

He de comprar mata-rates sense falta.

52. Les oracions són resposta oberta. possibilitats. paraula composta audio

còpia

audiovisual

La indústria audiovisual va en augment.

foto

vides

fotocòpia

Has de dur una fotocòpia del teu DNI a secretaria.

salva

visual

salvavides

A la piscina hi ha un salvavides.

hispano

carril

hispanoamericà

Rubén és hispanoamericà i parla valencià perfectament.

ferro

americà

ferrocarril

Algunes estacions de ferrocarril estan abandonades.

53. a) Bilingüisme: capacitat d’usar dues llengües. bi- vol dir dos; lingüi- vol dir llengua; i -isme: que fa referència a algun concepte o ideologia. Seguidor de... b) Resposta oberta. Cal remarcar que no es poden donar comunitats bilingües, ja que, en el cas de les llengües en contacte, es produeix un conflicte lingüístic que implica que una llengua es considera vàlida per a unes situacions més formals i l’altra per a la resta (situació de diglòssia). c) Es pot dir que la societat valenciana és bilingüe, perquè hi conviuen dues llengües. Però, si tenim en compte que les dues llengües no tenen ni la mateixa extensió ni són usades en els mateixos àmbits d’ús en igualtat de condicions, es pot afirmar que el bilingüisme no existeix en el cas valencià, sinó que es tracta d’un cas de diglòssia en què, si no es posa remei, la més forta substituirà del tot la més dèbil, que desapareixerà. d) Alguns conflictes són: la disminució de l’ús del valencià respecte el castellà, la consideració del valencià com a llengua de segona, poc apta per a usos formals i cultes; actituds de menyspreu, consideració que és llengua de poble (en sentit pejoratiu), també interferències lingüístiques i substitucions innecessàries. 54. Resposta semioberta. L’alumnat ha d’identificar els tipus de bilingüisme a través d’aquestes situacions, reflexionar i extraure’n conclusions.

68

oració

55. a) Aquest text va ser escrit, o dit, a l’edat mitjana perquè hi ha expressions arcaiques com: si hui hi havia ací un rei, heus ací que..., També perquè hi ha un rei que convida a dinar tots les veïns de la vila, un llaurador que escampa fems per l’hort amb les mans, i perquè el rei el castiga a rebre bastonades. Aquest és un exemple alliçonador sobre l’obediència al superior. b) El signe ortogràfic que s’hi utilitza és escriure –després dels dos punts– entre cometes les declaracions o diàlegs dels personatges. pera demostrar que són paraules textuals. c) exemples d’expressions populars i exclamacions: Oh, he d’anar a dinar... Oh, ja toquen! Oh, que el fartàs a bastonades! Açò es bo. d) Vol dir cal estar sempre preparats per a la mort. 56. Resposta oberta. Es poden posar exemples extrets de la vida familiar, escolar, laboral, etc. 57. a) Déu va crear la dona sense llengua perquè no pararia de moure-la per a parlar si tenia amb qui fer-ho i, a més, de segur que parlaria en contra dels interessos de l’home. b) La llengua de la dona va ser creada amb la cua d’una cabra. c) Adam també va menjar fruita prohibida i el pecat

Alguna pregunta més?

va ser no fer cas de la prohibició de Déu. d) Els consells que li dóna són que no es crega res del que diga Eva si no pot comprovar la veritat i que no l’escolte si no vol tenir problemes. e) El text considera que l’home i la dona no són iguals perquè diu que ella no fa una altra cosa que parlar i dir coses que no són veritat o bé que van en contra de l’home. 58. a) L’esquelet de l’ésser humà està constituït per 206 ossos. b) No oblides avisar les persones interessades en el viatge de fi de curs. c) La senyora Alícia Boronat és advocada i no enginyera. d) El professorat està preocupat pel baix rendiment de l’alumnat. e) Algunes persones diuen que els joves i les joves de hui viuen massa bé.

3

60 a) L’obertura comprén des de «Tenim als nostres estudis [...]» fins a «Encontre d’Audiovisuals a l’Ensenyament.». La fase d’interrogació comprén des de «Periodista: Què opines [...]» fins a «ni més música en valencià.». El tancament comprén des de «Amb aquests comentaris [...]» fins a «Adéu i fins demà.». b) estar al·lucinada: estar sorpresa; enrotllar-se bé: connectar bé amb la gent; passar-s’ho superbé: passar-ho d’allò més bé; és una passada = agradar molt, gaudir; pel·lis = pel·lícules. 61. Resposta oberta. Cal fer l’entrevista seguint les pautes indicades. Aquesta activitat permet que l’alumnat es relacione amb altres companys i amb membres de la comunitat educativa; també permet aconseguir material per a publicar-lo en la revista de l’institut o d’aula.

59. Resposta oberta. Es poden posar exemples extrets de la vida familiar, escolar, laboral, publicitat, mitjans de comunicació, etc.

Repassa  1. Les parts d’una entrevista són l’obertura, la fase d’interrogació i el tancament.    Les entrevistes, segons la finalitat, poden ser informatives (l’entrevistat parla i opina sobre temes que coneix bé) i psicològiques (donen a conéixer aspectes de la personalitat de l’entrevistat).    Les entrevistes, segons el canal, poden ser orals (ràdio, televisió) i escrites (premsa, revistes...).    Les preguntes d’una entrevista, segons el contingut, poden ser: • Obertes: permeten a l’entrevistat parlar sobre un tema de manera lliure. • Hipotètiques: animen l’entrevistat a utilitzar la imaginació. • Tancades: demanen una resposta breu.    Les preguntes d’una entrevista, segons la forma, poden ser: • Directes: la pregunta es marca amb el signe d’interrogació. • Indirectes: la pregunta és expressada per una oració subordinada i no porta el signe d’interrogació.

 4. a) Sílvia estigué a Itàlia i en vingué impressionada. b) Víctor i Eugènia han suspés l’examen de matemàtiques. c) La indústria tèxtil valenciana està afectada per les importacions d’Àsia. d) Núria em digué que demà anirà a Castelló perquè vol veure el Fadrí.

 2. a) A Miquel no li dónes pastissos, que no pot menjar-ne. b)  Enric i Raül, us he dit que la calculadora no podeu usar-la en un examen. c) La calculadora, la necessite per a resoldre els problemes que m’han posat. d) A vosaltres no vull veure-us més per ací o vos/us castigaré! e) De taronges, ací en venen, però si en vols, a l’hort jo en tinc.

 8. Vegeu els continguts de la pàgina 54 del llibre de l’alumne.

 3. a) El pots col·locar en aquest gerro. b) Ara els desconnectem, no t’enfades! c) Posa’l i l’escoltem ara. d) La guardaré a l’arxiu. e) Sí, l’hem perdut per dos minuts.

 5. Agudes: descans, embolic, cantaré, revés, allò, gandul, comprén, autobús, arròs, urbà, adéu, compàs. Planes: avisàvem, cèntim, plànol, núvol, fàcil, èxit, eixíem, fenomen, enveja, trànsit, cantàvem, àlbum, mòbil. Esdrúixoles: indústria, memòria, plàstica, paciència, pàgina, església, elèctrica, matèria.  6. fotocòpies, terratrèmol, besnéta, passamà, sud-africà, despús-ahir, mecànicament, hispanoamericà, pèl-roig, socioeconòmic. automàticament, electromagnètic.  7. bonaventura, aiguardent, parallamps, altaveu, trencaclosques, gratacel.

 9. Vegeu els continguts de les pàgines 55 i 56 del llibre de l’alumne 10. El garrot (la violència) és el que fa bona la mula i la dona, és a dir que aquestes només actuen com cal sota l’amenaça de la força. Un refrany molt masclista que posa al mateix nivell la dona que la mula i que atempta contra la dignitat.    El segon indica que la dona és incapaç de governar una casa, la qual cosa és injusta i falsa perquè una dona ( o un home) pot governar perfectament una casa.    El tercer indica el menyspreu per la dona culta, perquè es considera inadequada per a l’home.

69

3

Alguna pregunta més?

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................   1. Llig aquesta entrevista i contesta les preguntes que hi ha a continuació. El gènere del musical reviu al cinema de la mà de Baz Luhrmann amb Moulin rouge, que va inaugurar amb molt d’èxit el festival de Cannes. La banda sonora inclou música dels Beatles, Madonna, Elton John, U2, Queen i Police, entre altres. Periodista: Us vau basar en algun criteri per a fer aquesta selecció musical? B. L.: Realment no hi va haver cap norma. Ens proposàrem utilitzar qualsevol música dels últims cent anys que servira per a la història i que cada cançó explicara una escena diferent. Volia fer una comèdia musical per a un públic d’avui en dia. P: Haver dirigit teatre i òpera influeix molt en el seu cinema? B. L.: Part del meu cinema ve del meu treball al teatre clàssic amb Shakespeare, però jo voldria que els meus films puguen ser vistos tant per xiquets com per intel·lectuals; que siguen populars i alhora interessants. a) Quin nivell de llengua s’hi utilitza i per quin motiu? .................................................................................................................................................................................................................................................................. b) Segons la finalitat i segons el canal, quin tipus d’entrevista és? ................................................................................................................................................................................................................... c) Quin tipus de preguntes s’hi fan? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Indica les parts d’aquesta entrevista i redacta, en dues línies, la part que hi falta. ................................................................................................................................................ .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  2. Escriu un exemple de cada tipus de pregunta en una entrevista: oberta, tancada, directa i indirecta   3. Ompli els buits amb el pronom feble adient. a) La teua roba, ............................... has de guardar a l’armari, no vull veure ............................... escampada. b) Els apunts, passeu ............................... en net, porteu ............................... a classe i ............................... puntuaré. c) A nosaltres, avisa ............................... quan acabes i ............................... dutxarem. d) De revistes en valencià, no ............................... publiquen moltes i no ............................... hi ha dret. e) Les preguntes, contesteu ............................... amb bolígraf, i vull que ............................... repasseu bé.   4. Escriu correctament aquests eslògans. a) Ajudans a evitar la pobresa ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ b) No tenganxes a cap droga ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Moute! Fes esport ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Tingues cap i posat el casc. No el oblides! .................................................................................................................................................................................................................................................................................................. e) El paper i el vidre, reciclals! ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   5. Escriu una oració en què utilitzes amb cada pronom feble. a) li ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) ho ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) l’ ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) -ne ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) les .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   6. Accentua les paraules que calga i classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles. pinyol, rajola, col·leccio, inutil, cafe, centimetre, petroli, morire, Ramon, permis, anec, antena, aço, tunel, seran, conill, gelos, mecanic, ambulancia, aci, dema, aguila, dificil Agudes Planes Esdrúixoles

70

Alguna pregunta més?

3

  7. Accentua aquestes paraules compostes. nord-america

fisicoquimic

besneta

passama

rodamon

despus-ahir

fantasticament

hispanoamerica

contrapel

socioeconomic

  8. Escriu deu paraules compostes. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  9. Explica què és el bilingüisme i de quins tipus n’hi ha. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Llig aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació. I vosaltres, dones, a les vostres filles que els ensenyeu? Aah! «Ara veges, filla meua, t’has d’arreglar així ; veus? Pren així el mirall, i aquest pelet estira’l així. Que no veus que no et queda bé? I filla meua, has de ballar així, de costadet, i així has de fer aquesta volta» la mare es converteix en l’alcavota de sa filla. I aquest camí cap on va: A l’infern, tu i ta filla! (Sermó de Quaresma. Sant Vicent Ferrer) a) Quina creus que és la visió que l’autor té de les dones de la seua època? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Què saps de l’obra i estil del seu autor? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Torna a escriure el mateix text però en masculí. Cada vegada que diu mare, dona, o filla, hauràs d’escriure pare, fill, home. Després digues quina opinió et mereix aquesta manera d’educar. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

71

3

Alguna pregunta més?

Solucionari del model d’avaluació  1. a) El nivell de llengua que s’hi utilitza és l’estàndard o formal, perquè és el propi dels mitjans de comunicació. b) Segons la finalitat és informativa i segons el canal és escrita (premsa o revista). c) Les preguntes són directes i obertes. d) Aquesta entrevista té obertura (des d’«El gènere» fins a «entre altres») i fase d’interrogació. La part que hi falta és el tancament. Resposta oberta.

 7. nord-americà, fisicoquímic, besnéta, passamà, rodamón, despús-ahir, fantàsticament, hispanoamericà, contrapèl, socioeconòmic.

 2. Resposta oberta. Ha d’escriure una pregunta de cada: oberta, tancada, directa i indirecta

 9. Vegeu els continguts de la pàgina 54 del llibre de l’alumne.

 3. a) La teua roba, l’has de guardar a l’armari, no vull veure-la escampada. b) Els apunts, passeu-los en net, porteu-los a classe i els puntuaré. c) A nosaltres, avisa’ns quan acabes i ens dutxarem. d) De revistes en valencià, no en publiquen moltes i no n’hi ha dret. e) Les preguntes, contesteu-les amb bolígraf, i vull que les repasseu bé.  4. a) Ajuda’ns a evitar la pobresa. b) No t’enganxes a cap droga. c) Mou-te! Fes esport. d) Tingues cap i posa’t el casc. No l’ oblides! e) El paper i el vidre, recicla’ls!  5. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Ja li he dit que no vull saber res. b) Tot això no ho tornes a fer. c) El llibre, l’he tornat a la biblioteca. d) Si voleu pipes, agafeu-ne un paquet cadascú. e) Les bicicletes, les tinc al garatge.  6. Agudes: pinyol, col·lecció, café, moriré, Ramon, permís, açò, seran, conill, gelós, ací, demà. Planes: rajola, inútil, petroli, ànec, antena, túnel, mecànic, difícil. Esdrúixoles: centímetre, ambulància, àguila.

72

 8. Resposta oberta. (Possibilitats.) grecoromà, televisió, parallamps, hidroelèctric, telecadira, gastrointestinal, blaugrana, portaequipatges, parafang, quilogram.

10. a) Sant Vicent considera que les dones són dolentes. En el text exposa que les mares eduquen les filles de manera inadequada, ja que les preparen per a seduir els homes i, per això estan condemnades a l’infern. Al segle xiv arriba l’humanisme, que defensa l’home com el centre de l’univers. Però, a les nostres terres, hi ha una sèrie de predicadors que refusen la ciència i mantenen que Déu és el centre de l’univers. Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis mostren en les seues obres com es vivia i es pensava en l’època medieval. b) Vegeu els continguts de la pàgina 55 del llibre de l’alumne. c) I vosaltres, homes, als vostres fills que els ensenyeu? Aah! «Ara veges, fill meu, t’has d’arreglar així; veus? Pren així el mirall, i aquest pelet estira’l així. Que no veus que no et queda bé? I fill meu, has de ballar així, de costadet, i així has de fer aquesta volta» el pare es converteix en l’alcavot del seu fill. I aquest camí cap on va: A l’infern, tu i ton fill!

L’opinió és una resposta oberta. L’alumne ha de comprovar la importància que té educar en la igualtat i evitar les discriminacions per raons de sexe.

Temes clau

1

Solucionari. Temes clau  1. a) Qui narra la història és el protagonista. b) Al final de l’agost hi ha fortes tempestes, amb pluges i vendavals que fan brogir la mar, les ones de la qual s’arrimen a la casa on viu. c) Els sentiments que envaeixen el protagonista són de nostàlgia, dies que inciten al record, a la reflexió, a llegir i a conversar. d) Els personatges que hi intervenen són el pare, la mare, el germà i ell; també s’anomena una persona que fa la fotografia. e) La foto és diminuta en blanc i negre, on figuren el seu germà, els pares i ell a vora mar, amb banyadors, sota un para-sol. f) Els records són que estaven jugant un partit i que els pares somreien. Ara, els pares han mort, el germà ha emigrat i ell es troba sol. g) En la foto que troba en la butxaca hi ha una imatge d’un home que observa, circumspecte, un rectangle de paper (la foto). Sembla que l’ha treta d’un calaix que suporta sobre les cuixes. h) Els fets extraordinaris són que en la segona fotografia, la que el xiquet es trau del banyador, hi ha un home mirant una foto, que és el mateix que està fent ell en eixe moment, mirar fotos que té en un calaix. i) Resposta oberta. j) La relació que té aquest conte amb el títol del llibre, Espiral és que sembla que el fet es repeteix. Un fet comença quan l’altre acaba i així una altra vegada.  2. Les oracions amb aquestes paraules són resposta oberta. balancí: Cadira amb potes acabades en forma arquejada, o amb les potes de davant unides a les de darrere per dos arcs, de manera que pot adquirir un moviment oscil·latori. passavolant: Persona que no fa sinó passar, sense fer estada. entapissat: Part entapissada d’un moble.  cadència: Distribució i combinació d’accents i de paraules que donen el ritme característic de cada idioma. cantimplora: Recipient de forma aplanada i amb el coll estret com el d’una botella, generalment metàl·lic o de plàstic i recobert d’algun material aïllant, que s’usa per a portar aigua en viatges i excursions. circumspecte: Que actua o parla amb molta prudència.  3. a) agudes amb accent: són, reprèn, alié, reflexió, confús, balancí, germà, botó, baló, emigració, també, vistós, mà. b) planes amb accent: bellíssims, caràcter, prémer. c) esdrúixoles amb accent: període, línia, càmera, cadència, rígida. d) amb diftong: estiu, qual, paisatge, calaixos, apareixen, meu, viure. e) amb hiat: línia, dies, degradacions, reflexió, somnolència,

feia, volia, diaris, rumie, trie, canvia, actual, cadència. f) amb dígraf: que, arrimen, bellíssims, amaguen, platja, paisatge, llegir, llançar, banyador, aquell, aquella, asseu, entapissats, tovalla, pegue, amorrem, llimonada, exquisida, butxaca, fique, imatge. g) amb lletres compostes: no n’hi ha. h) derivades amb prefixos: extraordinari, insignificants, desfasat. i) derivades amb sufixos: aproximadament, bellíssims, flotador, regenerador. j) compostes: para-sol, passavolant.  4. a) la fan brogir. b) en descobrisc una. c) tots el miren. d) el meu germà en subjecta un. e) qui el va prémer? f) el meu germà i jo el reprenem. g) la mare n’agafa una. h) en diem.  5. Tots els sintagmes subratllats hi fan la funció de complement directe  6. a) Ens han interromput a mig partit. → Complement indirecte. (a nosaltres) b) El pare li pren la càmera. → Complement indirecte. (a ell) c) Li agraeix el gest. → Complement indirecte. (a ell) d) Que us pegue tant el sol! → Complement indirecte. (a vosaltres) e) N’extrac l’objecte. → Complement de règim verbal. (d’algun lloc) f) L’ha tret d’un calaix. . → Complement directe. (el o la...)  7. a) vendavals que fan brogir la mar b) les ones de la qual s’arrimen a l’antiga casa c) l’antiga casa on visc d) dies que inciten al record, a la reflexió, a llegir i a conversar e) una foto diminuta, en blanc i negre, on apareixen el meu germà, els pares i jo. f) un home que observa un rectangle de paper. g) un calaix que suporta sobre les cames.  8. –Veniu, seieu! –Que no us pegue tant el sol!  9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. 11. Resposta semioberta. La mateixa pàgina pot servir de model d’anàlisi dels recursos ortotipogràfics esmentats en la pàgina 67 del llibre de l’alumne.

73

1

Temes clau

12. Programa 1. a. m. Enunciació d’allò que es vol fer. b. m. Enunciació i definició dels objectius i de les modalitats d’una activitat industrial, financera o política, d’un projec- te d’urbanisme. c. m. Projecte i realització d’una empresa específica d’una certa envergadura que es determina en l’espai, el temps i els recursos. Un programa de recerca oceanogràfica. d. m. [esp.] enseny. Enunciació de les matèries que un professor tractarà en el seu curs. e. m. espect./telecom. Elenc dels espectacles, les emissions de ràdio o televisió, etc., que es presenten en un moment o un període determinat o en relació amb una iniciativa determinada. Un programa musical. Programa de sobretaula. f. m. polít. Exposició dels propòsits polítics d’una persona o d’un grup o partit polític. 2. m. Escrit destinat a fer conéixer els detalls d’un espectacle, d’un concert, etc. 3. a. m. inform. Conjunt d’instruccions codificades i de dades que s’introdueixen en un ordinador per a la resolució d’un problema determinat. 13. El correu electrònic: Aquest correu permet enviar missatges i transferir documentació adjunta de qualsevol tipus (text, imatge, so...) entre persones o empreses que estan connectades a través d’Internet. Cada usuari disposa d’una llista d’adreces o contactes i, cada dia, li arriben a la seua bústia missatges de tot tipus i, a vegades, algun virus.

Consells sobre el correu electrònic (e-mail) Acceptar aquestes senzilles normes garantirà l’èxit en l’intercanvi de correu electrònic amb la resta d’usuaris d’Internet.

1. Abans d’enviar un missatge: –Medita el contingut i pensa en el destinatari. –Una vegada l’hages escrit, revisa el contingut i assegura’t que no té faltes d’ortografia.

74

–Comprova que les idees estan ben exposades i que el text és coherent. –No inclogues missatges adjunts si no estàs segur que el receptor pot visualitzar-ne. Tin en compte que no tots els usuaris utilitzen el mateix programa de correu electrònic ni el mateix sistema operatiu. 2. Abans de contestar un missatge: – Assegura’t que has emprat el registre adequat. Evita els vulgarismes.    La incorporació de frases amb lletres majúscules en un missatge indica que s’està cridant. Pots utilitzar símbols per a emfasitzar paraules o frases. Per exemple: el símbol * per a dir *això és molt important* o _remarcar això altre_. –Utilitza emoticones per a indicar el to de veu, però fes-les servir amb mesura. 3. Periòdicament: –Revisa la bústia d’entrada i elimina aquells correus que no t’interessen. –Afig a la teua llibreta d’adreces únicament aquells contactes que siguen de confiança. 14. a) Es lloga o es ven aquest pis. b) No està permés encendre foc ni acampar. c) Gual permanent. Eixida de vehicles. d) Ús exclusiu de personal autoritzat. e) Desconnecteu el mòbil. f) Zona reservada per a minusvàlids. g) Prohibit tirar fem i escombraries. h) No s’admet propaganda. 15. Resposta oberta. L’alumne ha de cercar informació i opinar sobre els avantatges i els inconvenients d’usar el corrector de textos.

U NI TAT Contes per a tots A. Introducció La unitat 4 du el títol Contes per a tots. Continuem amb la narració, però centrada en aquesta tipologia textual que és propera i plaent als alumnes. A més comprovaran que llegir –i escriure– contes és un recurs molt entretingut, perquè n’hi ha de diversos i moltes maneres de narrar els fets. Treballarem el lèxic relacionat amb els oficis i el lloc on vivim (l’habitatge, topònims i gentilicis); a més reconeixerem què són les paraules habilitades. Pel que fa a la reflexió metalingüística, ampliarem l’ús dels pronoms febles amb

4

les seues combinacions i practicarem els canvis en les oracions. Pel que fa a ortografia, repassarem l’ús de la dièresi i identificarem les paraules amb accent diacrític. Tractarem d’explicar i evitar els conflictes lingüístics i en l’apartat de literatura seguirem amb els orígens de la poesia, l’amor cortés i acabarem amb el gran poeta Ausiàs March. Aquest tema ens permetrà generar contes, els quals podem compartir, il·lustrar, adaptar a còmic... i presentar-los a algun concurs de narrativa juvenil.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 4, Contes per a tots, igual que de la resta del llibre, però també la competència social i cívica, ja que per a contar fets, elaborar textos explicatius o debatre, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos, així com en l’estudi del fet literari com a

forma d’art i d’expressió cultural dels pobles. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta unitat podem demanar com a treball cooperatiu l’elaboració d’un llibre de contes, amb un títol com Contes del món. Durant les, aproximadament, tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. Cada alumne ha de redactar un conte. El professorat demanarà que hi haja contes de temàtica diferent: infantil, fantàstic, romàntic, terror, misteri, absurd, divertit, psicològic... Podem aprofitar les activitats 59 i 60 del llibre de l’alumne.

Distribuirem l’alumnat en grups: un s’encarregarà del treball de maquetació de la portada (nom, autors, il·lustració o fotografia); un altre grup s’encarregarà de la maquetació i distribució dels contes que els proporcionen els companys i un tercer grup s’encarregarà de revisar i corregir els relats. Tots han de ser breus i originals. A més del llibre imprés en fotocòpies, pot estar en format digital, que guardarem en el dossier quan hàgem acabat la feina.

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball

cooperatiu suggerit més amunt permet treballar la intel·ligència visuoespacial en la part del treball que implica la maquetació, la distribució dels continguts tant de la portada com la realització, selecció i inclusió dels contes. La intel·ligència interpersonal

75

4

Contes per a tots

i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions,

respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys i amb el professorat.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem el resultat del treball cooperatiu. Cada alumne guardarà el seu conte corregit, maquetat i, si és possible, amb una il·lustració. També pot incloure una

còpia del llibre de contes elaborat entre tota la classe en format paper o en digital. Podem incloure-hi la gravació de la lectura dramatitzada proposada en l’activitat 60 del llibre de l’alumne.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

• Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

• Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals.

Estàndards d’aprenentatge

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc..

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

• Foment de la solidaritat, tolerància, del respecte i l’amabilitat.

BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Criteris i competències clau BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no

76

verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral i el propòsit d’escolta. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.2.3. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. BL1.3.2. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals. BL1.4.2. Produeix de manera oral textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa. BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

Contes per a tots

BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 6, 8) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 5, 53) • Participació activa en un debat (Act. 16,) • Locució radiofònica amb atenció especial a la dicció, la pronunciació i el ritme. (act. 60) • Pronúncia acurada de paraules amb dièresi i accent diacrític. (act. 39 a 47) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 1, 42, 58) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 18, 42, 54, 56) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 55, 52. Repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, expositius i argumentatius. • Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos narratius, expositius i argumentatius.

periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE) BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, sobre temes del currículum (amb interés especial per les obres literàries) buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de manera contrastada; crear continguts digitals, col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori.

• Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura.

• Reconeixement dels diferents gèneres periodístics i literaris.

BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic,

4

BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració.

77

4

Contes per a tots

BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI)

BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals, i la registra en formats diversos.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA)

BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les eines de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura inicial. act. 2, 54, 59 ). • Redacció de textos narratius. (act. 9, 15, 59)

BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA) BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA)

• Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 3, 11, 12, 57)

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

• Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 10 a 13, 38, 40, 41, 48, 55)

Estàndards d’aprenentatge

• Distinció de les parts i dels recursos lingüístics d’un conte. (act 2, 17, 18) • Reconeixement de les veus del narrador. (act.1, 18, 19) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act. 2, 19, 24, 27, 39, 43) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 51, 52, 54, 56. Repassa)

BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica. BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

Bloc III. Coneixement de la llengua

BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari.

Continguts

BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per captar el sentit global d’un text.

• El conte: parts • Els recursos lingüístics del conte • Les veus de la narració • Vocabulari: els oficis, la casa, topònims i gentilicis, frases fetes. • Dubtes lingüístics: ús de abans i avanç • Les combinacions de pronoms febles. • La dièresi

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons el predicat per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos narratius, expositius i argumentatius. BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari. BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

• L’accent diacrític • Les paraules habilitades

Descriptors i activitats

• El conflicte lingüístic

• Identificació de les parts, l’estructura i els recursos lingüístics del conte. (act 1, 2, 3, 17, 18, 19)

• La lleialtat lingüística • la normalització i la substitució lingüística

Criteris i competències clau BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical,

78

• Diferenciació entre narració i diàleg (act. 3, 5, 7, 8) • Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 10 a 13) • Identificació de mots que poden crear un dubte lingüístic. (act.14) • Reconeixement de la veu del narrador en un relat. (act. 19)

Contes per a tots

• Identificació de les funcions dels sintagmes en una oració i substitució per combinacions de pronoms febles. (act. 20 a 37) • Deducció de les normes de combinacions de pronoms febles a partir dels exemples en un text. (act. 24, 25, 26, 27) • Aplicació de les normes de l’apostrofació i el guionet dels pronoms febles. (act. 20 a 33) • Aplicació de les normes d’ús de la dièresi. (act. 43 a 47) • Identificació de les paraules amb accent diacrític (act. 39 a 42) • Reconeixement dels paraules habilitades. (act. 48 a 50) • Reflexió sobre els conflictes lingüístics i potenciació de la seua resolució. (act. 51 a 53)

Bloc IV. Educació literària Continguts • Els primers textos en vers • L’amor cortés • Trobadors, joglars i poetes • Ausiàs March • La mètrica: el decasíl·lab • El recital de pomes • La repercussió d’Ausiàs March

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com

4

a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Enumeració de les primeres composicions en vers. Trobadors, joglars i poetes. (act. 54) • Identificació de l’amor cortés en textos literaris. (act. 54) • Enumeració d’algunes característiques i temes de la poesia d’Ausiàs March. (act. 57) • Aplicació de les normes per a mesurar versos i identificació de la rima. (act. 57, 58) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de poemes i de contes. (act. 58 i 59) • Audició de poemes musicats d’Ausiàs March per Raimon i recitació. (act. 58)

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura comprensiva del conte.  2. polir: Donar (a una cosa) el màxim de perfecció o correcció possibles, donant-li una última mà o fent-li una revisió acurada. fiscalitzar: Controlar (les accions d’un altre) sotmetent-les a una vigilància crítica.



manyà: Persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro. enllestir: Acabar de fer. Afanyar-se. esglaó: Escaló. Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent un pas es pot pujar o baixar de l’un a l’altre. ensorrar: Afonar o derrocar (un trespol, una construcció).

79

4

Contes per a tots

 3. a) Qui narra els fets és un narrador extern omniscient b) Els fets ocorren a Nova York. c) El treball de Marta és advocada. d) Els aspectes que s’hi descriuen són psíquics i l’ofici. e) Havia oblidat dins la casa el contracte i les claus. f) Qui tenia altres claus de la casa el marit i el veí. g) El carter proposa trencar la porta o avisar el manyà. h) Marta rep una carta de la seua germana Nancy. i) Marta troba dins del sobre una carta i la clau. j) Predomina en el text la narració. k) Els diàlegs s’escriuen després d’un guió. l) La carta de Nancy està escrita entre cometes perquè són paraules textuals. m) Les sensacions que s’hi descriuen són: temor i nerviosisme. n) És un conte literari psicològic.  4. Marta ha d’entrar a sa casa perquè havia d’agafar un contracte, el qual s’havia de signar. Si no aconseguia entrar i agafar-lo, podia perdre el seu treball, d’ell depenia el seu futur professional .  5. Els elements demostren que Marta és una dona responsable és que treballava d’advocada en el tancament d’operacions immobiliàries i havia d’elaborar i fiscalitzar la signatura d’un contracte molt important entre dues grans empreses americanes. Havia treballat en el tema durant setmanes. Tenia molta responsabilitat.

13. filòleg: persona especialista en l’estudi d’una llengua. psicòleg: persona especialista en l’estudi de la conducta. biòleg: persona especialista en els organismes vius. cardiòleg: persona especialista en el cor i les seues malalties. dermatòleg: persona especialista en la pell i les seues malalties. 14. a) Has de menjar alguna cosa abans d’eixir de casa. b) El pis no té res a veure amb com era abans. c) En l’avanç informatiu, han dit que l’A7 està tallada en sentit sud. d) He demanat un avanç de la nòmina perquè he de pagar el lloguer abans que s’acabe el mes. e) Abans de viatjar a l’Índia, cal vacunar-se i preparar un avanç de l’itinerari. 15. Resposta oberta. 16. Resposta oberta.

 6. L’element que resulta sorprenent és la resolució del conflicte. Tot gràcies a la casualitat que el carter aparega i li porte una carta de la germana amb la clau de la casa que s’havia endut. Així Marta pot entrar i agafar el document. Una coincidència molt favorable.

17. Situació inicial: des de «De nacionalitat costa-riquenya» fins a «als afores de Nova York.»; plantejament d’un conflicte: des de «i en el moment que va passar això» fins a «arribés a bon port.»; desenvolupament: des d’«El dilluns que s’havia acordat» fins a «feina per no res.»; desenllaç: des de «Va mirar de reüll» fins a «oblidat de tornar-te-la.»; situació final: des de «T’envie dins del sobre» fins a «cap problema.».

 7.

18. Verbs: contemple, sé, alce, agafe, acoste Quina casualitat!

El que són les coses!

Si no ho veig no m’ho crec!

Quina coincidència!

Mira per on!

El món és un mocador!

 8. Resposta oberta.  9. Resposta semioberta. L’alumne ha de seguir la redacció i contar, en primera persona, el que li ha ocorregut a Marta. 10. Les oracions amb cada expressió són respostes obertes. a-4, b-1, c-2, d-3. 11. paret, escala, porta, finestra, bústia, fiElements nestral, balconada, cambra, terrat, façad’una casa na, sostre, teulada. Gentilicis costa-riquenya, Austràlia, Nova York, Estats i topònims Units, Alcoi, alacantina, Dénia, saguntí. Correspondència

80

12. La cartera, la informàtica, l’advocada, la metgessa, la llauradora, la directora, la venedora, la mestra, la professora, la cuinera, l’enginyera, la cambrera, l’arquitecta, la jutgessa, la manyana, l’electricista, la mecànica, la bidella.

carta, segell, carter, bústia, correus, adreça, sobre, destinatari, remitent.

19. En el Text 1 el narrador és extern omniscient; en elText 2, és intern protagonista. 20. a) Envia-li’n un. b) Col·loca-la-hi. c) Conteu-me’n un. d) Els les dictava.

e) Recordeu-li-la. f) Mengeu-vos-ho. g) Te’l deixaré. h) Copia-te’ls.

21. a) Els l’hem comprat. (cd + ci) b) Vicent ens l’enviarà (ci+cd) c) Us ho empaquetarem. (ci+cd) d) Laura els els reparteix. (ci+cd) e) Elisa t’ho prepara (ci+cd) f) Marta ens ho va confessar (ci+cd) g) L’hi portaré. (cd+cc lloc) 22. a) L’àvia llig els contes clàssics als nets. L’àvia els els conta. b) Torna la trompa al xic. Torna-li-la c) Ferran vol vendre la casa als veïns. Ferran vol vendre’ls-la/ Els la vol vendre. d) Has explicat tot això a Andrea?. Li ho has explicat? e) Injectava les vacunes als malalts. Els les injectava.

Contes per a tots

f) Jordi ven fruita als clients. Jordi els en ven. g) Pasqual ha pintat un retrat al germà. Pasqual li n’ha pintat un. h) He repartit els butlletins als alumnes. Els els he repartit. i) No faràs la paella a la teua família. No li la faràs. 23. Resposta semioberta. Possibliitats: a) Te l’he explicada. T’he explicat l’operació. b) Deixeu-nos el ganivet. c) Ens estalviem les entrades.

4

d) Li tallen els cabells. e) Us recomanem es canelons a la bolonyesa. f) He repartit els butlletins als alumnes. 24. a) Te’n vens? b) Te n’enviaré.

c) Ja se’l sap. d) Me’l han donat.

25 a) Me la instal·la. b) Li la untaré.

c) Se l’unta. d) Ens l’explica.

26. Davant del verb

Darrere del verb

me l’ envia

ens el regala

guarda-te’l

passeu-me’l

te’l pagaré

us el reserve

ompliu-me’n

torneu-li’l

me’l prenc

els l’ arregla

vés-te’n

ha de tallar-se’l

te’l deixaré

li l’ha trencat

ha d’anar-se’n

han de menjar-se’n

se l’emporta

me’n vaig

emporta-te’n

deixeu-li’n

27. se citaven, se sol·licita, se sumen, se situa, es ven, es lloga, morir-se, riure’s, afaitar-se, recordar-se, s’escriu, s’ha venut.

Carme, li l’has enviada? h) A Miquel, les ulleres se li han trencat. i) A Sònia, els exercicis li’ls corregiré més tard.

28. a) se’l va llegir. b) se’n pren una. c) se l’haurà beguda. d) se les fotocopiarà. e) se’ls copia. f) vol anar-se’n. g) s’ho creu tot. h) cal netejar-se’ls.

31. a) Sí, li l’han comprada els seus iaios. b) Bé, però torna-me’l perquè el necessite. c) Sí, però encara no me les sé totes. d) Sí, ja ens els hem guardat. No patisques! e) Li les hem donades fa un moment. f) Ara us el prepare!

29. a) Va deixar-me-les b) Van enviar-te’l c) Vas regalar-los-els d) Vaig consultar-vos-ho e) Va confessar-li-ho

f) Van demanar-nos-en g) Va besar-li’ls h) Va pensar-s’ho i) Va recordar-se’n j) Va apartar-me’ls

30. a) El llibre L’ombra del Nord, te l’has llegit? b) La clau, me la guardaré en la butxaca. c) Els pantalons, te’ls has embrutat de fang. d) Les camises, li les ha planxades Jordi. e) El que t’he contat, no li ho digues a ningú. f) De mandarines, te’n puc donar un cabàs. g) La invitació a

32. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Sí, te les he deixades damunt la tauleta de nit. b) No, encara no me l’he preparat. c) Talla-me’ls ben curts. d) Ara no t’ho puc deixar. e) Li l’he venuda a Adolf Martorell. f) No li la torne perquè la necessite. g) T’hi acompanyaré en acabar de berenar. h) Li la dedicaria a un company. 33. a) te’l regale. b) me les he posades .c) no te’n deixarem. d) però ens els menjarem un altre dia. e) us la recomane.

34. El llibre

La revista

A mi

Me’l compra

Me la compra

A tu

Te’l compra

A ell o a ella

Les tisores

Pintures

Me’ls compra

Me les compra

Me’n compra

M’ho compra

Te la compra

Te’ls compra

Te les compra

Te’n compra

T’ho compra

Li’l compra

Li la compra

Li’ls compra

Li les compra

Li’n compra

Li ho compra

A si mateix

Se’l compra

Se la compra

Se’ls compra

Se les compra

Se’n compra

S’ho compra

A nosaltres

Ens el compra

Ens la compra

Ens els compra Ens les compra Ens en compra Ens ho compra

A vosaltres

Us el compra

Us la compra

Us els compra

Us les compra

Us en compra

Us ho compra

A ells o a elles Els el compra

Els la compra

Els els compra

Els les compra

Els en compra

Els ho compra

35. 1. Descanseu abans de l’examen. 2. Llegiu-vos-els. 3. Distribuïu-vos-el.



Els quaderns

4. Seleccioneu-les. 5. Llegiu-vos-les. 6. Feu-vos-el.

Açò

7. Procureu escriure-les amb lletra clara. 8. Abans de lliurar-lo, llegiu-vos-el. 9. Trobeu-los i esmenteu-ho.

81

4

Contes per a tots

36. El mòbil

La cartera

Els papers

A mi

Guarda-me’l

Guarda-me-la

Guarda-me’ls

Guarda-me-les Guarda-me’n

Guarda-m’ho

A tu

Guarda-te’l

Guarda-te-la

Guarda-te’ls

Guarda-te-les

Guarda-te’n

Guarda-t’ho

A ell o a ella

Guarda-li’l

Guarda-li-la

Guarda-li’ls

Guarda-li-les

Guarda-li’n

Guarda-li-ho

A nosaltres

Guarda’ns-el

Guarda’ns-la

Guarda’ns-els

Guarda’ns-les

Guarda’ns-en

Guarda’ns-ho

A vosaltres

Guardeu-vos-el Guardeu-vos-la Guardeu-vos-els Guardeu-vos-les Guardeu-vos-en Guardeu-vos-ho

A ells o a elles

Guarda’ls-el

Guarda’ls-la

Guarda’ls-els

Les claus

Guarda’ls-les

Diners

Guarda’ls-en

Això

Guarda’ls-ho

37. El conte

La carta

Els poemes

Les adreces

missatges

Allò

A mi

Me l’escriu

Me l’escriu

Me’ls escriu

Me les escriu

Me n’’escriu

M’ho escriu

A tu

Te l’escriu

Te l’escriu

Me’ls escriu

Te les escriu

Te n’escriu

T’ho escriu

A ell o a ella

Li l’escriu

Li l’escriu

Li’ls escriu

Li les escriu

Li n’escriu

Li ho escriu

A nosaltres

Ens l’escriu

Ens l’escriu

Ens els escriu

Ens les escriu

Ens n’escriu

Ens ho escriu

A vosaltres

Us l’escriu

Us l’escriu

Us els l’escriu

Us les escriu

Us n’escriu

Us ho escriu

A ells o a elles

Els l’escriu

Els l’escriu

Els els escriu

Els les escriu

Els n’escriu

Els ho escriu

38.

82

bé béns bóta, bótes déu, déus dóna, dónes és féu fóra mà més mòlt món móra, móres nét ós, óssos pèl, pèls què sé sí sóc sòl, sòls

Amb accent diacrític De bona manera. Riquesa, fortuna. Recipient per al vi. Ésser suprem. Present del verb donar. Present del verb ser. Perfet del verb fer. Imperfet de subjuntiu del verb ser. Part del cos humà. Quantitatiu. Participi del verb moldre. La Terra. Fruit. Relació familiar. Mamífer. Filament que creix a la pell. Pronom interrogatiu o relatiu tònic. Present del verb saber. Afirmació. Present del verb ser. El terra.

be bens bota, botes deu, deus dona, dones es feu fora ma mes molt mon mora, mores net os, ossos pel, pels que se si soc sol, sols

té ús véns, vénen vés

Present del verb tenir. Acció d’usar. Present del verb venir. Imperatiu del verb anar.

te us vens, venen ves

Sense accent diacrític Nom de la lletra b. Ovella. Plural de be (ovelles). Present del verb botar. Calcer. Número 10. Present del verb deure. Persona de sexe femení. Pronom feble. Present o imperatiu del verb fer. Adverbi, contrari de dins. Possessiu àton. Part de l’any. Quantitatiu. Possessiu àton. Dona musulmana. Contrari de brut. Part de l’esquelet. Contracció. Pronom relatiu àton. Conjunció. Pronom feble. Conjunció condicional. Nota musical. Calcer de fusta. Astre. Sense companyia. Nota musical. Present del verb soler. Pronom feble. Infusió. Nom de la lletra t. Pronom feble. Present del verb vendre. Reducció de veges.

Contes per a tots

39. contrapèl (pèl), semidéu (déu), para-sol (sol), marededéu (déu), malson (son), rodamón (món), revens (vens), passamà (mà), besnét (nét), malbé (bé), altaveu (veu), reté (té), desféu (féu), entresòl (sòl), rebota (bota), rebesnét (nét). 40. Res: cap cosa. Rés: acció de resar. Meu: possessiu que fa referència a la primera persona. Mèu: maulit, veu del gat. Tos: mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons. Tòs: Part posterior del cap i superior del bescoll. Oracions: resposta oberta.

4

41. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Son pare i Ferran són cosins. b) Us he d’explicar l’ús de la dièresi. c) Maria és molt pedant i es pensa que ho sap tot. d) Què has fet amb els diners que et vaig donar ahir? e) Aquest mes hem consumit més electricitat que l’anterior. f) Tu deus saber quins eren els déus grecs. 42. Paraules que completen la rondalla Peret i Margarideta: es, dona, que, molt, què, pels, bé, món, ossos, té, dónes, ma, molta, si, se, sí, mà.

43. eloqüent proveïdor reincidir algues

paraigües taüt feia conduïa

ungüent reüll meitat llengüeta

freqüent oïda fluïdesa veïnat

44. a) Raül ha viatjat pels països nòrdics i ha tornat esbalaït. b) A l’església de Sant Isaïes, que està en ruïnes, hi ha un harmònium. c) L’heroisme d’alguns soldats té conseqüències discutibles.



ambigüitat diürn busque enquesta

aqüífer quasi reduïen raïm

d) A Lluïsa li he dut una ensaïmada de Mallorca. e) Ni la cafeïna ni la taina no tenen cap proteïna.

45 produït/ produïda, conduït/conduïda, destruït/destruïda, substituït/substituïda, traduït/traduïda, Influït/influïda

46. incloure

excloure

produir

coure

agrair

Jo incloïa Tu incloïes Ell/ella incloïa Nosaltres incloíem Vosaltres incloíeu Ells/elles incloïen

excloïa excloïes excloïa excloíem excloíeu excloïen

produïa produïes produïa produíem produíeu produïen

coïa coïes coïa coíem coíeu coïen

agraïa agraïes agraïa agraíem agraíeu agraïen

47. a) La novel·la Tirant lo Blanc ha estat traduïda a moltes llengües. b) Escolta, no m’atribuïsques paraules que no he dit. c) Nosaltres contribuïm a estalviar aigua. d) Anit les estrelles lluïen intensament. e) Abans la llista de preus no incloïa l’iva. f) Quan conduïsques, evita les distraccions. g) Mentre jo introduïsc les dades, tu pots revisar les fitxes.

48. b) Agafa l’impermeable perquè està plovent a bots i barrals. (Adjectiu habilitat com a nom) c) M’he deixat el mòbil al vestidor del gimnàs. (Adjectiu habilitat com a nom) f) M’he comprat una camisa rosa i uns pantalons negres. (Adjectiu habilitat com a nom) g) Quan pagues la quota, no oblides demanar un rebut. (Participi habilitat com a nom)

49. Paraula habilitada

Categoria que té

Categoria de partida

a) Ferran ja té el portàtil que volia.

portàtil

substantiu

adjectiu

b) Joan condueix fort.

fort

adverbi

adjectiu

c) M’he comprat unes Nike a les rebaixes.

Nike

nom comú

nom propi

d) No t’agradaria penjar un dalí a ta casa?

dalí

nom comú

nom propi

e) Deixa-ho ací baix.

baix

adverbi

adjectiu

f) Ens agradaria saber el perquè.

perquè

nom comú

conjunció

g) Àlex porta una corbata pistatxo i lila.

Pistatxo i lila

adjectiu

nom comú

83

4

Contes per a tots

50. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) El no ha sigut el resultat majoritari en la votació. b) Han penjat un velázquez a l’entrada de l’hotel. c) M’he comprat un Ford de segona mà. d) Escudelle ja el dinar? e) He dit que mut! g) Necessite una americana blava i uns pantalons grisos. 51. a) La xica que diu que parla castellà amb desconeguts. b) La jove creu que així s’assegura que l’entenen, però, en escoltar la pregunta «per què suposes que no t’entendran?», s’adona que s’ha equivocat i dedueix que si sempre parlem castellà, perdrem l’idioma. Hem de mantenir-nos fidels i ajudar els altres perquè l’entenguen, el parlen i el respecten. c) Resposta oberta. d) Resposta oberta. cal extraure’n conclusions. 52. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Hi ha gent que deixa de parlar valencià per desconfiança, inseguretat, vergonya, infravaloració, autoodi, aparençar el que no s’és (coentor), esnobisme... 53. Resposta oberta. Es pot redactar un comunicat sobre això i difondre’l. 54. a) Guillem de Cabestany va ser un trobador de la comarca del Rosselló. Va ser de molt bon tracte, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. Estimava Saurimonda i per a ella feia les seues cançons b) Ramon de Castell Rosselló era molt noble, ric, dolent, brau, fer i orgullós. Era un home irat i gelós

c) Saurimonda era la muller de Castell Roselló. Ella era una dama jove, alegre, gentil i bella i que volia Cabestany més que res del món. d) El rei d’Aragó anà a Perpinyà del Rosselló i féu anar davant seu En Ramon de Rosselló, i quan fou vingut el féu empresonar, li prengué tots els seus castells i els féu derrocar. Li llevà tot el que tenia i l’empresonà. Després va fer portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar-los en un monument davant la porta de l’església, i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts. I ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vingueren a fer aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei. e) Un trobador s’enamorà d’una dama. En descobrir-ho el marit, tallà el cap al trobador i per això la dama es va suïcidar. Assabentat dels fets, el rei va empresonar el marit i va fer que el relat de la tragèdia s’esculpira a la porta de l’església. f) Resposta oberta. Possibilitat: Ací jauen Guillem i Saurimonda, dos enamorats que moriren a causa de la gelosia d’un marit cruel. 55. Anar amb el cor a la mà: actuar amb sinceritat, amb bondat. Partir el cor a algú: ocasionar un gran disgust, decebre. Tenir el cor de pedra: ser insensible, immutable. Ser tot cor: ser bondadós, generós. Arribar al cor: generar una gran emoció, impressió, afectar.

56. a) Síl·laba tònica



Síl·laba tònica

com

el

ma

lalt

queen

llarg

temps

fa

que

jau

iun

di

a

vol

in

ten

tar

se

al

çar

i

la

vir

tut

noel

pot

qua

sia

ju

dar

si

nó

que

dret

de

sob

te

ple

gat

cau

em

pas

saa

mi

que

llui

te

con

traa

mor

i

vull

se

guir

tot

el

queel

meu

seny

vol

noho

puc

com

plir

la

for

ça

trau

re’m

sol

un

mal

ex

trem

ge

ne

rat

per

a

mor

b) Rimen el primer vers amb el quart, el segon amb el tercer, el cinqué amb el huité i el sisé amb el seté. (abba, cddc) c) El tema del poema: De la mateixa manera que un malalt no pot fer vida normal fins que no s’ha recuperat, ell no pot viure tranquil fins que no desapareguen els seus dubtes amorosos.

57. Resposta oberta. 58. Resposta oberta. 59. Resposta oberta. L’alumne ha de redactar un conte a partir d’un fragment de la versió del famós conte El flautista d’Hamelín seguint les pautes indicades.

84

60. Resposta oberta. 61. Resposta oberta.

Contes per a tots

Repassem  1. Un conte és una narració breu d’una sèrie de fets imaginats. L’argument sol ser senzill, al voltant d’un sol tema i intervenen pocs personatges. La seua finalitat és entretenir, divertir o aconsellar.    Les cinc parts d’un conte són: situació inicial (presentació dels personatges i del context), plantejament d’un conflicte (aparició del fet que desencadena l’acció), desenvolupament (relació d’accions que es fan per a resoldre el conflicte), desenllaç (resolució) i situació final (exposició de la nova situació.    Hi ha dos tipus de narrador: intern (narra en primera persona) o extern (narra en tercera persona).  2. a) Li l’envia / b) Li’ls envia / c) Li l’envia / d) Li les envia / e) Li ho envia / f) Li n’envia / g) Envia-li’l / h) Envia-li’ls / i) Envia-li-la / j) Envia-li-les. / k) Envia-li-ho. / l) Envia-li’n. Usem els pronoms darrere del verb en l’imperatiu.  3. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) No me les he llegides encara. b) Jo me’ls prepare amb una mica d’oli, sal i tomaca. c) Li l’he donat a qui he volgut. d) No els ho he dit. e) Me’ls tallaré demà.  4. a) Ja sé que no sóc molt elegant perquè menge pastís de móres amb els dits. b) No us puc preparar un te indi perquè Carme el té amagat, ja que és d’ús particular. c) Si véns a la reunió veuràs com et diuen que sí a això que vens tan barat. d) Mon pare té una ferida a la mà dreta i ma mare li ha posat una bena.

4

 5. ruïna, arruïnar/ suïssa, suïssos / traïdor, traïdores / conseqüència, conseqüències / raïm, raïmat / veïna, veïnat / reüll, reüllet / creïble, increïble/ llengua, llengüeta / eloqüent, eloqüència/ qüestió, inqüestionable/ agrair, agraïment  6. Resposta oberta. (Possibilitats.) M’ha dit un sí rotund. Només fas que trobar els peròs a tot. Hi ha un 600 estacionat al pas de vianants. No sigues porc i menja bé. Ens haurà tocat algun premi de la grossa de Nadal? He dit prou! A quina hora prepararem el berenar? Hi ha una dita que diu: Gent jove, pa blanet.  7. Vegeu els continguts de la pàgina 76 del llibre de l’alumne.  8. Vegeu els continguts de la pàgina 76 del llibre de l’alumne.  9. Vegeu els continguts de la pàgina 77 del llibre de l’alumne. Un trobador és un poeta medieval que escrivia en provençal, creava també la música i la difonia mitjançant el cant. L’amor cortés era un amor adúlter, ja que el trobador (hom) s’enamora d’una dona casada (domina) i d’una posició social elevada, el nom de la qual està amagat en un senyal. Era un dels temes més freqüents de la poesia trobadoresca. 10. Ausiàs March pertanyia a una família de cavallers i poetes. Va participar en les campanyes militars italianes al costat del rei Alfons V el Magnànim. La seua obra, que consta de 128 poemes, es classifica en tres grans grups: cants d’amor, cants de mort i cant espiritual. Abandonà l’occità i l’estil dels trobadors i va escriure exclusivament en la nostra llengua. És un dels poetes valencians més importants de la literatura universal.

85

4

Contes per a tots

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................   1. Llig el conte i contesta les preguntes que hi ha a continuació. La gènia Estava dins una ampolla de Coca-cola que vaig trobar a la platja. En destapar-la va eixir. Era una xica ben maca. Anava vestida com una odalisca: tot transparent. Deia que era màgica i que estava a les meues ordres. Li vaig demanar que em tocara la rifa, que m’augmentaren el sou, que no tinguera mai més mal de queixal, que jo tinguera allò que en diuen “glamour”. Res de res. Molt moure la cua, moltes posturetes i paraules estranyes i res més. Es devia haver esbravat la màgia després de tants anys d’estar tancada dins l’ampolla... A la fi em va confessar que s’havia enamorat de mi i que quan les gènies s’enamoren perden la màgia... Ho vam mirar d’arreglar però no ho vam aconseguir. Va quedar prenyada. Jo no sabia què fer. Al cap de nou mesos va parir una ampolla de Coca-cola de propaganda i es va escapar amb un venedor ambulant que tenia un mostatxo així de gros. Però em queda l’ampolleta de Coca-cola, la tinc damunt la calaixera. Pep Albanell. Contologia. Edicions La Magrana a) Qui n’és l’autor? b) Qui n’és el narrador? c) En quina persona gramatical està escrit? d) On i quan ocorren els fets? e) Quins personatges hi intervenen? f) Quins elements s’hi descriuen? g) En quin estil s’inclouen els diàlegs? h) Quin tipus de conte és? i) Quines són les parts?   2. Tria la combinació de pronoms adient en cada cas. El que t’he contat, no [me’l, te la, li ho] digues a ningú. ................................................................................................................................................................................................................................................................. De mandarines, [te’n, te les, us la] puc donar un cabàs. ................................................................................................................................................................................................................................................................ La invitació a Carme, [te la, li la, li l’] has enviada? ................................................................................................................................................................................................................................................................................ A Miquel, les ulleres [te les, se li, t’ho] han trencades. ...................................................................................................................................................................................................................................................................... A Sònia, els exercicis [li’ls, li les, los en] corregiré més tard. .................................................................................................................................................................................................................................................   3. Completa les oracions amb aquestes combinacions dels pronoms febles. me l’, li les, te’l, me’ls, se l’, -nos-la, us en, -li-la, m’ho, te l’ a) Si t’agrada aquest clauer, ................................................... regale. b) Els temes sobre la prehistòria, encara no ................................................... he estudiats. c) El tros de pastís que quedava, ................................................... ha menjat Pere. d) Si voleu més suc de taronja, ara ................................................... prepare més. e) La carta, envieu ................................................... certificada, per favor. f) La calculadora, torneu ................................................... a Maria. g) El mòbil, ................................................... he deixat en ta casa. h) Les ulleres del iaio, ................................................... porte ara mateix. i) El teu llibre, ja ................................................... he tornat fa dies. j) Tot això ja ................................................... has contat abans.

86

Contes per a tots

4

  4. Substitueix els complements subratllats per combinacions de pronoms febles a) Jo llig el llibre a les meues filles. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ b) Jordi envia les cartes a Marta. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. c) Menja tu tot el que has demanat. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. d) Sara escriu la postal a Joan i a mi. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. e) Nosaltres empaquetem això per a vosaltres. ......................................................................................................................................................................................................................................................................................... f) Joan ven verdura als botiguers. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ g) Laura regala les sandàlies a la seua cosina. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................... h) no dones els entrepans als animals del zoo. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................ i) Pau, deixa diners al teu germà! ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... j) Heu d’entregar a nosaltres les entrades. .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................   5. Escriu una oració amb cada parell de paraules: bé/be, mà/ma, sé/se, ús/us, déu/deu. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  6. Escriu dièresi on calga. a) Isaies visità uns paisos increibles, on el consum de creilla és molt frequent. b) L’aqueducte transportava les aigues des del riu fins a la ciutat. c) La meua veina Lluisa es posa unguent fet amb raim i mantega. d) La llista incloia els noms dels finalistes, però excloia els dels candidats. e) Aquest estiu s’han produit molts incendis per causa fortuita .   7. Completa les oracions amb aquestes paraules habilitades: berenar, sépia, sí, fet, Sorolla, americana. a) Tinc molta fam i m’he deixat el .............................................. a l’autobús escolar. b) Pintarem les parets de color .............................................. . c) La violència de gènere és un .............................................. que no es pot permetre. d) M’encantaria tenir un .............................................. a la sala d’estar. e) Sempre dius .............................................. a tot? f) Penja l’ .............................................. a la perxa.   8. Escriu una oració amb aquestes paraules habilitades: a) El no: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Un Picasso: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Un portàtil: ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) el perquè: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) taronja ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   9. Explica que és el conflicte lingüístic i esmenta tres actuacions per a evitar-lo. 10. Explica què fou la poesia trobadoresca. 11. Explica què saps d’Ausiàs March i de la seua obra poètica.

87

4

Contes per a tots

Solucionari del model d’avaluació  1.

a) Qui n’és l’autor?

Pep Albanell

b) Qui n’és el narrador?

Un narrador intern protagonista

c) En quina persona gramatical està escrit?

Primera persona singular

d) On i quan ocorren els fets?

El lloc no se sap, potser en una ciutat vora mar. La història és actual i té una durada d’un any aproximadament (més de 9 mesos)

e) Quins personatges hi intervenen?

El xic, la gènia, el venedor ambulant i l’ampolleta de Coca cola

f) Quins elements s’hi descriuen?

La gènia

g) En quin estil s’inclouen els diàlegs?

En estil indirecte

h) Quin tipus de conte és?

Literari i psicològic

i) Quines en són les parts?

Situació inicial: des de: «Estava dins d’una ampolla... fins a: trobar a la platja». Plantejament: des de: «En destapar-la... fins a a les meues ordres» Desenvolupament: des de «Li vaig demanar... fins a així de gros». Desenllaç: des de «Però em queda.... fins damunt la calaixera».

 2. a) El que t’he contat, no li ho digues a ningú. b) De mandarines, te’n puc donar un cabàs. c) La invitació a Carme, li l’has enviada? d) A Miquel, les ulleres se li han trencat. e) A Sònia, els exercicis li’ls corregiré més tard.  3. a) Si t’agrada aquest clauer, te’l regale. b) Els temes sobre la prehistòria, encara no me’ls he estudiats. c) El tros de pastís que quedava, se l’ha menjat Pere. d) Si voleu més suc de taronja, ara us en prepare més. e) La carta, envieu-nos-la certificada, per favor. f) La calculadora, torneu-li-la a Maria. g) El mòbil, me l’he deixat en ta casa. h) Les ulleres del iaio, li les porte ara mateix. i) El teu llibre, ja te l’he tornat fa dies. j) Tot això ja m’ho has contat abans.  4. a) Jo els el llig. b) Jordi envia-li-les. Jordi li les envia c) Menja-t’ho!. d) Sara ens l’escriu. e) Nosaltres us ho empaquetem. f) Joan els en ven. g) Laura li les regala. h) No els els dones. i) Pau, deixa-li’n! j) Heu d’entregar-nos-les

88

 5. Resposta semioberta.  6. a) Isaïes visità uns països Increibles, on el consum de creïlla és molt freqüent. b) L’aqüeducte transportava les aigües des del riu fins a la ciutat. c) La meua veïna Lluïsa es posa ungüent fet amb raïm i mantega. d) La llista incloïa els noms dels finalistes, però excloïa els dels candidats. e) Aquest estiu s’han produït molts incendis per causa fortuïta.  7. a) Tinc molta fam i m’he deixat el berenar a l’autobús escolar. b) Pintarem les parets de color sépia. c) La violència de gènere és un fet que no es pot permetre. d) M’encantaria tenir un sorolla a la sala d’estar. e) Sempre dius sí a tot? f) Penja l’americana a la perxa.  8. Resposta oberta.  9. Vegeu la pàgina 76 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu la pàgina 77 del llibre de l’alumne. 11. Vegeu la pàgina 78 del llibre de l’alumne.

U NI TAT Vers a vers A. Introducció La unitat 5 du el títol Vers a vers. Introduïm una tipologia textual que no es massa coneguda pels alumnes i que requereix una atenció especial perquè ajuda a entendre millor l’expressió de sentiments a través de la poesia i la seua presència en la història de la literatura. Comprovaran que la poesia està molt més a prop de les seus vides del que pensen, ja que és la manera més habitual d’expressar-se els músics i els cantautors en escriure les lletres de les cançons. Aquesta relació poesia-cançó esdevé interessant a l’alumnat, perquè escoltar música els és d’allò més

5

habitual. Estudiarem els recursos literaris i les figures retòriques més habituals. Treballarem el lèxic del camps semàntics dels arbres i de l’amor, però també els préstecs lingüístics. Pel que fa a la reflexió metalingüística, repassarem alguns conceptes estudiats anteriorment, com són les preposicions i les conjuncions, però en relació amb els complements o les oracions que introdueixen. Tractarem el fenomen de la substitució lingüística. En l’apartat de literatura treballarem la misogínia medieval i ho aprofitarem per a fomentar la igualtat de gènere.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 5, Vers a vers igual que de la resta del llibre, però també la competència social i cívica. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos, però en aquest cas la poesia i el misoginisme. La competència d’aprendre a aprendre és present en les activitats que impliquen posar en pràctica un

procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta cinquena unitat podem demanar com a treball cooperatiu la recitació de poemes, amb un títol com + poe +. Durant les, aproximadament, tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. Cada alumne ha de triar un poema per a recitar –preferiblement de memòria– davant els companys. El professorat demanarà que hi haja poemes de temes diversos (amor, compromís social, pas del temps, natura, vida, mort, solitud...) Podem aprofitar les activitats 14, 15, 65 i 67 del llibre de l’alumne.

Distribuirem l’alumnat en grups: un s’encarregarà del treball de coordinar la distribució dels poemes (preferiblement per temes) i evitar les repeticions; un altre grup s’encarregarà de preparar el lloc de la recitació (so, il·luminació, disposició de les cadires...així com la possibilitat d’acompanyar el poema amb música o imatges que es projecten simultàniament. Cal tenir en compte que els alumnes han d’assajar la recitació amb anterioritat. Hi ha la possibilitat de gravar en vídeo el recital i també d’elaborar un dossier amb els poemes que han recitat; aquests, a més d’impresos (fotocòpies), poden estar en format digital, que guardarem en el dossier quan hàgem acabat la feina.

89

5

Vers a vers

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa en les activitats orals que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que

a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions. En aquesta unitat té una importància especial el tema de la igualtat entre homes i dones com una alternativa al misoginisme medieval i al masclisme actual.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem el resultat del treball cooperatiu. Cada alumne guardarà el poema que ha inventat (activitats 14 i 65) i el poema que ha triat per a recitar. Tam-

bé pot incloure-hi una còpia del poemari elaborat entre tota la classe en format paper o en digital i la gravació del recital proposat en l’activitat 67 del llibre de l’alumne.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi de la poesia i els textos narratius, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de poemes. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc. • Foment de la solidaritat, tolerància, del respecte i l’amabilitat.

Criteris i competències clau BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de

90

tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral i el propòsit d’escolta. (CCLI, CAA, CSC) BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

Estàndards d’aprenentatge BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral. BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat.

Vers a vers

BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.2.3. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. BL1.3.2. Interpreta textos poètics, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals. BL1.4.2. Produeix de manera oral poemes i textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa. BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de poemes i textos narratius, expositius i argumentatius. BL1.4.4. Produeix, de manera oral, poemes i textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de poemes (lectura i/o audició inicial). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 13) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 6, 11, 57, 58, 63) • Participació activa en un debat (Act. 9, 56, 58) • Locució de poemes i cançons amb atenció especial a la dicció, la pronunciació i el ritme. (act. 31, 45) • Pronúncia acurada de paraules amb esse sonora. (act. 33 a 44) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 63, 65) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 63, 45) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 57, 50. Repassa) • Interpretació de textos narratius (act. 63).

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos literaris (poesia), narratius, expositius i argumentatius. • Producció de poemes i de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres. • Reconeixement dels diferents gèneres literaris.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, sobre temes del currículum (amb interés especial per les obres literàries) buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de manera contrastada; crear continguts digitals, col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura.

Continguts

BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació de poemes i de textos narratius, expositius i argumentatius.

BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball.

5

BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final.

91

5

Vers a vers

BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits, resol els dubtes, de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diverses fonts de consulta. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts. BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals, i la registra en formats diversos.

Descriptors i activitats • Interpretació de poemes (lectura inicial. act. 1). • Redacció de poemes. (act. 6, 14, 62, 65) • Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 3, 11, 12) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 10, 48, 50 a 53, 60) • Distinció dels recursos lingüístics d’un poema. (act. 3, 7, 14, 16, 17) • Reconeixement de les figures retòriques (act.17) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act.18, 19, 22, 24 a 26, 27, 29, 30, 58, 59, 61, 62) • Elaboració de textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius. (act. 4, 13, 57, 59, 60, 64) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 63. Repassa)

• La substitució lingüística • La carta de denúncia

Criteris i competències clau BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA) BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA) BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA) BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius i narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC) BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

Estàndards d’aprenentatge BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica. BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs. BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals.

Bloc III. Coneixement de la llengua

BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

Continguts

BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari.

• El poema: característiques • Les figures retòriques • Vocabulari: els arbres i els sentiments • Dubtes lingüístics: ús de vell i bell • Les preposicions • Les conjuncions • Les lletres que representen la esse sonora

92

• Els préstecs lingüístics

BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per captar el sentit global d’un text. BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat i complements del verb, per expressar-se i redactar textos narratius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons el predicat per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos narratius, expositius i argumentatius.

Vers a vers

BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari. BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa. BL3.7.2. Estableix la distribució geogràfica de les llengües d’Europa partint de la lectura, i la interpretació de textos de diferents tipologies i àmbits.

Descriptors i activitats • Identificació dels elements característiques, els recursos lingüístics i figures retòriques d’un poema. (act 3, 5, 7, 11, 16, 17) • Diferenciació entre un poema en primera, en segona i en tercera persona (act.1, 5, 7, 11, 45) • Identificació de les preposicions i les conjuncions en un text. (act. 19 a 31) • Identificació de paraules que tenen el so de la esse sonora (act. 33 a 48) • Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act.10) • Identificació de mots que poden crear un dubte lingüístic. (act.12) • Reconeixement dels préstecs lingüístics. (act. 49 a 53) • Anàlisi dels diferents tipus de preposicions i conjuncions (act. 19 a 31) • Deducció de les normes d’ús de les lletres que representen la esse sonora. (act. 33 i 34 39) • Reflexió sobre la substitució lingüística i propostes per a evitar-la. (act. 54 a 60) • Redacció de textos diversos en primera persona (act. 59, 64)

Bloc IV. Educació literària Continguts • La poesia • Vicent Andrés Estellés, Marc Granell i altres poetes i poetesses

visacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb especial incidència en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 7) • Enumeració d’algunes característiques i temes dels poetes actuals. (act. 1, 5, 11, 65)

• La misogínia medieval

• Enumeració dels temes propis del misoginisme medieval en la nostra llengua. (act. 61 i 63)

• Jaume Roig

• Identificació de l’obra L’Espill de Jaume Roig (act. 61, 62)

• Isabel de Villena

• Identificació de la defensa de les dones en l’obra d’Isabel de Villena. (act. 63)

• La recitació de poemes

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i impro-

5

• Exposició d’alternatives al misoginisme i el masclisme. (act. 62 i 64) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de poemes. (act. 6, 14, 65)

93

5

Vers a vers

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura o recitació del poema.  2. estètica:  Disciplina que tracta de la bellesa i de l’art.  voltor: Au falconiforme de color bru rogenc i rossenc, amb el coll nu voltat d’un collar de plomes llargues, les ales llargues i la cua curta i arredonida, que habita generalment en les serralades. arrecerar: Posar a cobert del vent o altres inclemències del temps, en una situació o lloc segur. rialla: Acció de riure assetjar: Rodejar (un lloc) impedint eixir-ne, tractant d’entrar-hi.   3. a) El poema està escrit en tercera persona gramatical. b) L’arbre era vell, gran i molt trist. c) L’arbre estava en una plaça. d) Volen tallar-lo perquè molesta i trenca l’estètica dels edificis del voltant. e) La frase vol dir que era de fulla perenne. f) La paraula voltors substitueix la paraula edificis. g) Fa molt de temps que han transcorregut els fets. h) La finalitat que té el poema és contar uns fets i denunciar uns fets.  4. Resposta semioberta.

L’arbre vell Fa molts anys que em plantaren en aquesta plaça, estic trist perquè sóc el darrer, només quede jo. Diuen que em volen tallar, que moleste, que el meu verd trenca l’estètica dels edificis que m’envolten, que al meu lloc poden aparcar vint cotxes més. Jo sóc la casa on s’arreceren centenars de bruts ocells que ningú recordaria si no fos perquè visc jo.

   En la ciutat –algú conta– hi havia fa molt de temps, un arbre gran i jo estava molt trist perquè que em sabia el darrer i plorava fulles grogues en la tardor, i a l’hivern em despullava i cantava estranyes cançons al vent. Quan venia la primavera despertava les arrels, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era rialla que et feia sentir-te bé quan, fugint del sol, entraves en el cercle tou i fresc del meu regne que assetjaven cotxes, finques, fum, diners. Quan em tallaren plovia. Ja no ha vist ploure mai més.  5. Lectura o recitació del poema. a) El que ha de fer el poeta és ser portaveu i estar despert. b) La conjunció i el temps verbal que s’hi repeteixen són: i, futur. c) La finalitat que té el poema és atribuir i ordenar tasques a fer.  6. Assumiré la veu d’un poble, i serà la veu del meu poble, i seré, per a sempre, poble, i patiré, i esperaré, i aniré entre la pols, em seguirà una polseguera I tindré fam i tindré set, no podré escriure els poemes i callaré tota la nit mentre dormen les meues gents, i jo sols estaré despert, i jo estaré despert per tots.

 7. Text 1 a) Quantes síl·labes tenen els versos?

Quaranta versos, cada vers té set síl· labes. Són versos d’art menor

Dotze versos. Cada vers té huit síl·labes. Són versos d’art menor

b) En quina persona gramatical està escrit?

Tercera singular

Segona singular

c) Quins sentiments s’hi descriuen?

Sentiments de tristesa que sent l’arbre en veure’s l’últim de la plaça. El ciutadà conta la vida de l’arbre; sent enyorança per l’època en què hi havia molts arbres; tendresa quan el descriu; ràbia en veure que no s’ha pogut fer res per evitar-ne la desaparició.

El poeta ha d’assumir la veu del poble, ser-ne el portaveu encara que la missió no siga fàcil o còmoda. També ha de vigilar o observar tot el que ocorre al seu voltant i analitzar-ho.

 8. plaça (plana), vell (aguda), tristesa (p), darrer (a), altres (p), ell (a), apaga (p), ciment (a); tallar-lo (p), verd (a), pura (p), té (a), altíssims (p), cel (a), podrien (p), més (a), adreceren (p), ocells (a), recordaria (p), ell(a), conta (p), temps (a), trist (a), darrer (a), grogues (p), hivern (a), cantava (p), vent (a), primavera (p), arrels (a), pena (p), verd (a), rialla (p), bé (a),

94

Text 2

entraves (p), fresc (a), assetjaven (p), diners (a), plovia (p), més (a).  9. arbre vell, voltors altíssims, ocells bruts, arbre gran i molt trist, fulles grogues, estranyes cançons, somriure verd, cercle tou i fresc.

Vers a vers

12. a) El vestit que duia Helena era vell, un poc passat de moda, però elegant. b) Jo tenia un professor vell que em donava bons consells. c) Encara que l’edifici és vell, a mi em sembla bell i acollidor. d) Andreu és un jove bell, intel· ligent i simpàtic. I no té parella!

10. Fruiters

taronger, pi, llimera, pomera, palmera, anouer, perera, magraner, nesprer, alzina, ametler, figuera

No fruiters

xop, roure, eucaliptus, salze, om, alber, xiprer, avet, alzina, faig, freixe

5

13. Resposta oberta.

11. Somriu la vesprada, quan somrius i em mires i em dius les paraules que em diuen l’amor.    S’encén la pell blava de la nit de brises volcans i maragdes si abrace el teu cos.

14. Resposta oberta. 15. Resposta oberta. 16. Resposta oberta.

17. Poema1

Figura i vers

Poema 2

Poema 3

Poema 4

Poema 5

Personificació (tots els versos que parlen dels sentiments de l’arbre)

Polisíndetons (i... i...)

Personificació (somriu la vesprada)

Anàfora (repetició de: Ella... ella... / velles... velles...)

Hipèrbole (aquestes coses queden enregistrades per sempre)

Anàfora (repetició de: Que... que... que...)

Hipèrbole (i seràs per a sempre poble / despert per tots)

Metàfora (s’encén la pell blava de la nit)

Hipèrbole (era tot el meu món)

Metàfora (i deia si senyor i bones tardes)

Comparació (com un record que s’apaga)

Metàfora (et seguirà una polseguera)

Polisíndeton (i em mires i em dius)

Metàfora (plegats vam travessar una porta tancada)

Personificació (Els anys es dilueixen en l’opaca grisor...)

Hipèrbole (centenars de bruts ocells) 18. a) Anirem a (cap a, fins a, des de) Sagunt per la carretera que va a (cap a, fins a, vers) Barcelona. b) La Conselleria ha convocat un concurs de contes per a la no-discriminació. c) Van coincidir amb el teu germà a l’Oceanogràfic de València. d) Pau ha pres un suc de taronja i torrades de pa amb oli d’oliva fa poc. 19. a) El partit es va suspendre a causa de (abans de, arran de, per culpa de) la pluja. b) Estudia els noms dels arbres a excepció d’aquests tropicals. c) Ignasi ha aconseguit una faena a través de (d’acord amb, per mitjà de) son pare. d) Han descobert unes àmfores gregues al costat de (enfront de, enmig de) l’ermita. 20. Resposta oberta. 21. a) Admire les persones tolerants. b) Convida Núria. c) T’estime, sobretot a tu. d) Aprova’l, a Bernat. e) No trobe el meu lloc. f) Estimeu-vos els uns als altres. g) Estime la vida. h) Carme i Laura es maquillen l’una a l’altra. i) L’assegurança us cobreix, sobretot a vosaltres. j) Escolteu-nos, a nosaltres abans d’anar-vos-en.

22. a) Busque una faena per a ma tia Empar. b) La infermera extrau sang als donants. c) L’àrbitre ha mostrat la targeta roja al davanter. d) Les ONG arrepleguen medicaments per als damnificats. e) Han repartit aigua i fruita als corredors de la volta a peu. 23. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) La cuinera ha preparat un menú especial per als convidats. b) Han regalat calendaris a tots els assistents. c) Els companys organitzen una festa per a Sergi. d) Estem recollint material escolar per als xiquets sud-africans. e) El govern ha de donar solucions als problemes dels ciutadans. 24. a) Adrià viu a Dénia. b) Dipositeu els vots a l’urna.c) Miquel viu a l’edifici principal. d) Zaira treballava en aquell laboratori. e) Joan viu en una urbanització. f) Ens allotjàrem en un hotel vora mar. 25. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Anirem a plantar carrasques a la serra d’Artana. b) Han instal·lat contenidors de vidre per tota la ciutat. c) No tireu el fem fora de les papereres. d) Algunes indústries aboquen els residus

95

5

Vers a vers

al riu. e) Hi ha una concentració de motos al circuit de Xest. 26. a) El Tribunal de les Aigües es reuneix a la porta dels Apòstols de la seu de València (cc de lloc). b) No oferisques tabac als joves! (ci) c) Núria i jo hem pintat una pancarta (cd) per a la manifestació (cc finalitat). d) Pep consulta els llibres (cd) a la biblioteca (cc de lloc). e) Tinc una sorpresa (cd) per als teus amics (ci). f) A l’Albufera (cc de lloc) conviuen moltes aus. g) No tingues vergonya! (cd) h) A Peníscola (cc de lloc) està el castell del papa Luna. i) Avisa una ambulància (cd). j) Sergi treballa en un centre comercial. (cc de lloc). k) A Pere, li he deixat les claus (cd) al moble del rebedor (cc de lloc). l) El recital de poemes tindrà lloc a la sala d’actes. (cc de lloc). 27. Busca’m al poliesportiu i em trobaràs jugant a pàdel. Ni ho sé ni m’importa. Vols arribar prompte de manera que t’has d’afanyar. No has estudiat, doncs no et presentes a l’examen. 28. a) Joan estudia Batxillerat i (i a més, i de més a més) treballa de cambrer. b) No sé si deixar-me barba o (o bé) afaitar-me el bigot. c) T’has incorporat al grup tard però (tot i així) ja t’has posat al dia. d) Enric ara em demana una cosa, ara me’n demana una altra. 29. Ja t’he dit que no puc acompanyar-te. Jordi escolta música mentre fa els exercicis. Clara està molt prima encara que menja prou i de tot. Instal.la el programa com indiquen les instruccions. Miquel ha suspés perquè no ha estudiat gens.

96

Però sovint en fer-se fosc / de lluny m’arriba una cançó. / Velles notes, vells acords, / velles paraules d’amor. 32. Resposta oberta. 33. S’escriu amb s Al principi de paraula

—

S’escriu amb z zoo, zona, zero

Entre vocals

visita, divisió, revisió, oasi

Ezequiel, amazona, nazisme, trapezi

Entre consonant i vocal

endinsar, enfonsar

ximpanzé, colze, quinzena, Alzira, pinzell, esbarzer, realitzar

34. a) C. b) F. c) F. d) F. e) F. f) C. g) C. 35. francesa, holandesa, marquesa, afectuosa, anglesa, japonesa, encesa, gelosa, xinesa, nerviosa, grisa, curiosa. 36. síntesi, paràlisi, tuberculosi, anàlisi, neurosi, hipòtesi. 37. localitzar, legalitzar, encisar, realitzar, memoritzar, matisar. 38. evasió, difusió, precisió, divisió, confusió, visió. 39. onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze

30. a) He decidit que deixaré de fumar. b) Hem eixit de classe quan ha sonat el timbre. c) Estic trist perquè s’ha mort el meu gat. e) Viatjaria al Japó si tinguera diners. f) Connecta el portàtil com (segons com) indiquen les instruccions. g) Arribarem a la meta tan prompte com puguem. h) Hem cantat tan fort que ara estem afònics.

40. residu, casino, basílica, bàsic, adhesió, música, nerviosa, museu, pagesa, noblesa, fusible, cosí, enèsim, trapezista, frase, bellesa, colze, resum, tresor, rosella, espermatozoide, curiositat, enfonsar, presó, cosir, donzella, senzill, bronze, princesa, televisió, paleozoic, magatzem, brusa, fantasia, transistor, alzina.

31. Ella em va estimar tant... / Jo me l’estime encara. / Plegats vam travessar / una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, / era tot el meu món, llavors / quan en la llar cremàvem / només paraules d’amor. Paraules d’amor, senzilles i tendres. / No en sabíem més, teníem quinze anys. / No havíem tingut massa temps per aprendre’n, / tot just despertàvem del son dels infants. / En teníem prou amb tres frases fetes / que havíem aprés d’antics comediants. / D’històries d’amor, somnis de poetes, / no en sabíem més, teníem quinze anys. Ella qui sap on és, / ella qui sap on para. / La vaig prendre i mai més / no he tornat a trobar-la.

41. besar

matisar

organitzar

cosir

bese

matise

organitze

cus

beses

matises

organitzes

cuses

besa

matisa

organitza

cus

besem

matisem

organitzem

cosim

beseu

matiseu

organitzeu

cosiu

besen

matisen

organitzen

cusen

Vers a vers

5

42. Masculí singular

Masculí plural

Femení singular

Femení plural

imprimir

imprés

impresos

impresa

impreses

admetre

admés

admesos

admesa

admeses

prometre

promés

promesos

promesa

promeses

confondre

confós

confosos

confosa

confoses

entendre

entés

entesos

entesa

enteses

43. Antropònims: Isabel, Eusebi, Cèsar, Teresa. Topònims: Alzira, Manises, Algemesí, Xeresa. Verbs: posar, usar, realitzar, simbolitzar. Substantius: camisa, rosa, masia, església. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Isabel s’ha posat una camisa nova per a anar a Algemesí. b) Eusebi ha realitzat la restauració de l’església d’Alzira. c) Cèsar és de Xeresa i li agradaria viure en una masia. d) Teresa compra a Manises una colònia de pètals de rosa. 44. a) Al zoo hi ha elefants, ossos, zebres, tigres, serps... b) S’ha assecat el pinzell i no puc acabar de pintar. c) La camisa blava té els colzes gastats. d) Isqué de casa sen- se esmorzar per tal d’arribar a temps. e) És tan senzill que fins i tot un xiquet ho pot fer servir. f) Prop del xalet hi ha una alzina centenària. g) Si pugem al cim veurem tot l’horitzó. 45. catorze, posar, coses, grisor, casant-se, casar, catorze, posar-se. 46. Acaben amb s: tres, hores, es, aquestes, criatures, enregistrades, els, les, aquells, mals, trenes, tardes, anys, finestres, pas, ganes, dones, fills. Comencen amb s: sang, sempre, sí, senyor, se, sabut, solitud, sàvia. Tenen una s darrere de consonant: dins, sensació. Tenen s entre vocal i consonant: enregistrades. Tenen ss: passava. Tenen ç, ce, ci: sensació, predicció. 47. a) Elionor és una dona que des dels catorze anys fins que té una filla adolescent treballa sempre en les mateixes condicions. És treballadora, tendra, sensible, obedient. b) Elionor treballa en una fàbrica. c) Plorava perquè sempre feia el mateix a la fàbrica, perquè s’adonava que el temps passava sense que canviara res i perquè se sentia sola. d) Les dones li aconsellaren que es casara i que tinguera fills. e) A la seua filla li ocorre el mateix que a ella: a catorze anys també treballa en una fàbrica i ha d’obeir, amb resignació, les ordres del senyor. f) Resposta oberta, que permet un debat a l’aula i extraure’n conclusions. 48. Resposta oberta. (Possibilitats.) M’agrada abraçar-te amb tendresa. Fa un sol que abrasa! Qui va a caçar ànecs a l’Albufera? Bernat i Mireia es van casar la setmana passada. Quin número de sabata calces? Al museu litúrgic hi ha exposats uns calzes gòtics. El got està ple a vessar. No em vols besar? Aquesta rosa té moltes punxes. Anna és rossa i de pell blanca.

49. Resposta oberta. 50. Àrab: Alcúdia, catifa. Francés: entrecot, conyac. Anglés: màrqueting, càsting. Italià: espaguetis, novel·la. Castellà: amo, boda. 51. wàter → vàter, zapping → zàping, ticket → tiquet, sheriff → xèrif, camping → càmping, show → xou, bungalow → bungalou, slip → eslip, scanner → escàner, football → futbol, chip → xip, hockey → hoquei. 52. chef → xef, bidet → bidet, boutique → botiga, champagne → xampany, perfum → perfum, croissant → croissant, chauffeur → xofer o xòfer, nécessaire → necesser, gourmet → gurmet. 53. a) bypass: anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o estenosat. b) hardware: maquinari, conjunt dels elements estrictament materials de les màquines informàtiques, que comprén una unitat central i equips perifèrics. c) kilobyte: unitat de mesura que equival a 1.024 bytes, unitat amb què es mesura la capacitat de memòria d’un ordinador. d) spinning: ús esportiu de la bicicleta estàtica. e) pizza: coca de blat fina amb verdures, formatge i altres ingredients que es cou al forn. f) jacuzzi: banyera amb dolls d’aigua a pressió i bambolles. 54. Resposta semioberta. El català té 10 milions de parlants, aproximadament. 55. Resposta semioberta. El valencià és llengua minoritària, però es troba en una situació límit perquè no siga minoritzada. És molt important que l’alumnat prenga consciència que cal utilitzar-la sempre en els àmbits públics i privats. 56. Resposta semioberta. Actualment, en general. Els àmbits públics (jutjat, hospital, televisió, periòdics, publicitat) s’empra més el castellà, en els àmbits privats (família) el valencià; pel que fa a l’escola hi predomina el valencià, sobretot a l’escola pública. 57. Resposta semioberta.

97

5

Vers a vers

58. Actuació recomanable per a recuperar l’ús i prestigi del valencià, és l’opció b), perquè normalitza i dona prestigi. 59. Resposta semioberta. 60. Resposta semioberta. 61. a) Doncs dic que to-tes (4) de qual-que es-tat,/ co-lor e-dat, (8) llei na-ci-ó/ con-di-ci-ó (8) grans i ma-jors / xi-ques, me-nors (8) jo-ves i ve-lles/ llet-ges i ve-lles (8) ma-lal-tes sa-nes/ les cristi-a-nes (8) ju-e-ves, mo-res/ ne-gres i llo-res (8) ro-ges i blan-ques,/ dre-tes i man-ques (8) les ge-pe-ru- des/ par-le-res mu-des (8) fran-ques cap-ti-ves,/ quan-tes són vives, (8) quals-se- vol siguen, /tot quan som-ni-en (8) és-ser ver cre-uen... (4) b) Els versos rimen la quarta i la huitena síl·laba. Rima consonant, femenina en tots els versos llevat dels 2, 3, 4, en què és masculina. També hi ha rima interna en tots els versos. c) grans-xiques, majors-menors, joves-velles, lletges-belles, malaltes-sanes, jueves-cristianes, negresllores, roges-blanques, dretes-manques, parleres-mudes, franques-captives. d) L’asíndeton es troba al llarg de tot el text a través de les comes, la hipèrbole: dic que totes... i tot quan somien... l’hiperbaton: tot quan somnien ésser ver creuen. e) L’autor parla de manera despectiva de les dones; aquet text és un exemple del seu misoginisme ja que enumera que totes les dones –siguen com siguen– confonen el somni amb la realitat, per tant no te’n pots refiar. f) Resposta semioberta. Cal fomentar la igualtat de sexes i lluitar contra la violència de gènere. 62. Doncs dic que tots de qualsevol estat, color, edat, llei, nació, condició, grans i majors, xics, menors, joves i vells, lletjos i vells, malalts, sans, els cristians, jueus, moros, negres i morenos, rojos i blancs, drets i mancos, els geperuts, parlers, muts, francs, captius, quants són vius, qualssevol siguen, tot quan somnien ésser ver creuen. 63. a) A Josep el preocupa que l’emperador ha ordenat que cadascú es trobe en la ciutat o vila on és natural, i que allí pague el tribut de vassallatge a l’emperador. I com que ell és natural de Betlem, és necessari que hi vaja. b) Josep no vol anar a Betlem perquè Maria està pròxima al part i ell no la vol deixar sola, abans pensa incórrer en delicte, desobeint l’emperador, que deixar la gran comanda que la majestat divina li ha fet. c) L’argument que utilitza la Verge perquè ell obeïsca és que ha d’obeir el manament de l’emperador. Ha de tenir en compte que Nostre Senyor aprecia

98

que els senyors temporals siguen temuts i reverenciats i obeïts, perquè ell els ha conferit la potestat, i per això es diu que els vassalls i els servents han de manifestar el seu sotmetiment tement i reverenciant els seus senyors, i no solament els qui són bons i justos, sinó també els malvats i forassenyats, sols per obediència a aquell qui ho ha ordenat. d) La Verge vol acompanyar el marit perquè diu que el seu fill ha escollit Betlem per a nàixer, perquè hi viu poca gent i els és desconeguda, per això ningú repararà en ell; i vol morir a Jerusalem, per augmentar més el seu patiment i humiliació. e) Aquest text ofereix una visió molt positiva de la dona ja que Maria és intel·ligent, comprensiva, decidida i legalista; a més és conciliadora i responsable. Fins i tot assumeix el destí de Jesús. 64. Resposta oberta. Els alumnes han d’aconseguir exemples que demostren el tracte discriminatori cap a les dones en l’àmbit escolar, familiar, laboral... 65. Resposta oberta 66. Resposta oberta 67. Resposta oberta.

Repassa  1. Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variable que s’escriu en vers, en un nivell de llengua culte i amb una finalitat estètica, ja que el poeta s’expressa d’una manera original i amb imaginació. Un poema està format per versos. Un vers és cada una de les línies d’un poema. Una estrofa és una agrupació combinada de versos semblants.    Segons el nombre de síl·labes, els versos són d’art menor si té fins a huit síl·labes; d’art major si en té més de huit.    Segons els finals dels versos, la rima pot ser consonant, si coincideixen vocals i consonants; assonant, si sols coincideixen les vocals. Els versos lliures no presenten cap tipus de regularitat.    Algunes figures retòriques són anàfora, hipèrbaton, asíndeton, polisíndeton, comparació, metàfora, hipèrbole i personificació.    Alguns dels nostres poetes són: Marc Granell, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Jaume Pérez Muntaner, M. Josep Escrivà...  2. Hipèrbole: Tota l’estima dels segles. Metàfora: Et sembraria de besos perquè et florira la pell  3. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Preposicions: a, de, des de, en, entre, amb, fins, fins a, sense, cap a, per, per a... Locucions preposicionals: a causa de, a excepció de, a través de, abans de, en comptes de, d’acord amb, per culpa de, per tal de...  4. Resposta oberta.

Vers a vers

 5. Resposta oberta

 8. Vegeu els continguts de la pàgina 94 del llibre de l’alumne.

 6. zenit, casualitat, pincesa, dotze, pausa, cohesió, zodíac, cervesa, gasolina, transeünt, enfonsar, bàsic.  7.

 9. Vegeu els continguts de la pàgina 95 del llibre de l’alumne.

Anglés

còmic, esport, futbol, interviu, ianqui, jòguing, bumerang, bric, trial, hall, sketch, western, bàrman, whisky, windsurf, waterpolo, jazz, rock

Francés

restaurant, gourmet, croissant, macarró, garatge, turisme, buró, afer, xampany.

Italià

pizza, òpera, lasanya, piano, caneló, espagueti, popurri.

5

10. Vegeu els continguts de la pàgina 96 del llibre de l’alumne.

99

5

Vers a vers

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................ Data: .........................................................  1. Llig aquest poema i fes les activitats que hi ha tot seguit. Estrelles fugaces que solqueu la nit digueu-li a l’orella que jo ja no visc, que el meu cor s’enyora, trencat i marcit, tan sols anhela que retorne a mi. Maria Dolors Pellicer Versos diversos Edicions Bromera a) Anota el nombre de versos i d’estrofes. b) Compta les síl·labes de cada vers i indica’n la rima. c) Indica quines figures retòriques hi ha. d) Explica de què tracta el poema.   2. Completa les oracions amb a o en: a) Adrià viu ........................................ Cocentaina. b) Adrià viu ........................................ una urbanització. c) Adrià viu ........................................ l’edifici central. d) Vicent treballava ........................................ aquell centre comercial. e) Rebeca i Lorena estudien anglés ........................................ una acadèmia.   3. Completa les oracions amb les preposicions que hi vagen bé. a) Vicent, has ........................................ preparar el pastís ........................................ xocolate ........................................ indica la recepta. b) L’aigua ........................................ la pluja va arribar ........................................ omplir el pantà. c) Heu ........................................ pintar ........................................ ací ........................................ el senyal roig. d) David vol un café ........................................ llet i jo, una cervesa ........................................ alcohol.   4. Completa les oracions amb les locucions preposicionals que hi vagen bé. a) Arribareu tard a classe ........................................................................................................................................................... meua. Afanyeu-vos! b) La sang circula ...................................................................................................................................................................................... de les venes i els capil·lars. c) Ha aconseguit aprovar ........................................................................................................................................................... estudiar moltes hores. d) Han col·locat una escultura ............................................................................................................................................ la rotonda que hi ha ........................................................................................................................................................... de ma casa.   5. Escriu oracions amb aquestes conjuncions coordinants i relaciona.

100

a) i

1) copulativa

b) o o

2) distributiva

c) però

3) adversativa

d) o

4) disjuntiva

e) és a dir

5) explicativa

f) a més

6) continuativa

Vers a vers

5

  6. Escriu oracions amb aquestes conjuncions subordinants i relaciona. a) que

  1) substantiva

b) mentre

  2) temporal

c) on

  3) locativa

d) com

  4) modal

f) perquè

  5) causal

g) per tal que

  6) final

h) si

  7) condicional

i) a pesar que

  8) concessiva

j) menys... que

  9) comparativa

k) de manera que

10) consecutiva

  7. Completa les paraules amb z o s. ama...............ona

ximpan...............é

cri...............i

na...............i

re...............um

pin...............ell

col...............e

quin...............e

ga...............olina

vi...............itar

fra...............e

dot...............ena

ro...............a

endin...............ar

divi...............ió

...............

I...............abel

adhe...............ió

organit...............ar

cami...............a

mu...............eu

ero

  8. Classifica les paraules segons l’origen. entrecot, òpera, amo, piano, màrqueting, boda, catifa, conyac, càsting, alfàbega Àrab

Francés

Anglés

Italià

Castellà

  9. Escriu la correspondència en valencià d’aquests préstecs. chip

chef

gourmet

zapping

ticket

barman

10. Defineix aquestes figures retòriques: anàfora, hipèrbaton, asíndeton, metàfora i hipèrbole. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

11. Explica què és la substitució lingüística. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

12. Explica què saps de Jaume Roig i el misoginisme medieval. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

13. Explica què saps d’Isabel de Villena. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

101

5

Vers a vers

Solucionari del model d’avaluació  1. Es-tre-lles fu-ga-(ces) (5) / que sol-queu la nit (5) / digueu-lia l’o-re-(lla) (5) / que jo ja no visc, (5) / que el meu cor s’e-nyo-(ra), (5) / tren-cat i mar-cit, (5) / tan sols anhe-(la) (5) / que re-tor-nea mi. (5). a) Té huit versos i una estrofa. b) Cada vers té cinc síllabes. La rima és lliure. Alterna els versos masculins amb els femenins: plana-aguda. c) Hi ha personificació (vers 3: les estrelles diuen; vers 5: el cor enyora). d) El poeta demana a les estrelles fugaces que li duguen la persona estimada perquè torne amb ell.  2. a) Adrià viu a Cocentaina. b) Adrià viu en una urbanització. c) Adrià viu a l’edifici central. d) Vicent treballava en aquell centre comercial. e) Rebeca i Lorena estudien anglés en una acadèmia.

102

aprovar a causa d’estudiar moltes hores. d) Han col·locat una escultura enmig de la rotonda que hi ha al costat de ma casa.  5. Resposta oberta.  6. Resposta oberta.  7. amazona, pinzell, visitar, ximpanzé, colze, frase, crisi, quinze, dotzena, nazi, gasolina, rosa, resum, zero, organitzar, endinsar, Isabel, camisa, divisió, adhesió, museu.  8. Àrab: catifa, alfàbega. Francés: entrecot, conyac. Anglés: màrqueting, càsting. Italià: òpera, piano. Castellà: amo, boda.

 3. a) Vicent, has de preparar el pastís de xocolate segons indica la recepta. b) L’aigua de la pluja va arribar a omplir el pantà. c) Heu de pintar des d’ací fins al senyal roig. d) David vol un café amb llet i jo, una cervesa sense alcohol.

 9. Xip, xef, gurmet, zàping, tiquet, cambrer.

 4. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) Arribareu tard a classe per culpa meua. Afanyeu-vos! b) La sang circula a través de les venes i els capil·lars. c) Ha aconseguit

12. Vegeu la pàgina 65 del llibre de l’alumne.

10. Vegeu la pàgina 85 del llibre de l’alumne. 11. Vegeu la pàgina 94 del llibre de l’alumne.

13. Vegeu la pàgina 96 del llibre de l’alumne.

U NI TAT De cine! A. Introducció La unitat 6 du el títol De cine!, una expressió molt habitual en valencià que emprem per a indicar que alguna cosa ens agrada molt, és molt bona, digna de compartir. En aquesta unitat treballarem el guió cinematogràfic, que és un exemple més de text dialogat. A tots ens agrada veure pel·lícules i n’hem vist moltes que són adaptacions de novel·les. Si és aquest el cas, cadascú opina de manera diferent sobre el resultat, però tots coincidim que la base està en una bona història escrita i publicada; per tant, en la literatura. A més tindrem ocasió d’apropar-nos al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell per dos vessants: a través d’un fragment del guió cinematogràfic de

6

l’adaptació dirigida per Vicente Aranda i a través de fragments de la novel·la que veurem en l’apartat de literatura. Ampliarem el vocabulari relacionat amb la cavalleria, les frases fetes i intentarem evitar l’ús de barbarismes. Pel que fa referència a la reflexió metalingüística, distingirem els tipus d’oracions simples i els d’oracions compostes. Identificarem les paraules que tenen lletres que representen la esse sorda per escriure-les com cal. Coneixerem el paper de la Cancelleria Reial i valorarem la importància que tenen les institucions que normativitzen la nostra llengua en l’actualitat.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 6, De cine!, però també la social i cívica. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta. La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos i també en projeccions d’adaptacions de novel·les a cinema. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica

un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i en generar confiança en un mateix i assumir la possibilitat de millorar. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta sisena unitat proposem com a treball cooperatiu l’adaptació d’un text –conte, capítol d’una novel·la...– a cinema. L’alumne ha de fer un guió cinematogràfic: Càmera, acció!, a partir de les activitats 57, 58 i 59 del llibre de l’alumne. Abans de res, cal decidir si es rodarà o es gravarà la versió cinematogràfica o si es farà una representació teatral. En una classe podem fer grups de cinc alumnes. Cada grup durà a cap una d’aquestes tasques: elaborar el guió literari, elaborar el guió tècnic, fer una relació dels aspectes que s’han de mantenir en una adaptació cinematogràfica d’una novel·la i quins aspectes es poden obviar, triar els actors, les actrius i la

persona que dirigeix, tècnics (vestuari, maquillatge, llum, so...) i un alumne o alumna que filmarà amb una càmera i un altre en farà les fotografies. El professorat coordinarà l’enregistrament i tots els aspectes relacionats amb l’expressió oral i corporal durant els assajos. Durant les tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. En acabar la filmació, s’editarà, si és possible, i es projectarà. Tots els implicats faran les crítiques constructives que consideren.

103

6

De cine!

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt dóna la possibilitat de treballar la intel·ligència cognitiva, pel que fa a la memorització del guió, i la visuoespacial en la part del treball que implica la posada

en escena. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat cada alumne tindrà el guió cinematogràfic de l’adaptació del capítol de Tirant lo Blanc, tal com s’indica en l’activitat 57, o bé la narració que s’haja triat. També

inclourà la llista de les tasques en les quals ha participat així com una critica cinematogràfica o teatral del resultat.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

• Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos dialogats i argumentatius.

Estàndards d’aprenentatge

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos dialogats, narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

Criteris i competències clau BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC)

104

BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, dialogats i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos. BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral. BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.3.1. Interpreta textos dialogats, narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals propis de l’àmbit personal, periodístic i literari. BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius.

De cine!

BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (act. 55, 56), i dialogats (act. 1) • Narració oral de fets i sensacions personals. (act. 9, 16) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (act. 7, 8, 9) • Participació activa en un debat (act. 7, 54) • Pronúncia acurada de paraules amb diferents lletres que representen la esse sorda. (act. 37 a 46) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 1, 57) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 29, 47, 48) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 54. Repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius. • Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos dialogats, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Producció de textos escrits narratius, dialogats, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, dialogats, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el

6

significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, dialogats, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.1. Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final. BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos dialogats (lectura inicial i act. 57). • Redacció de textos dialogats. (act. 57) • Redacció de textos narratius. (act. 6)

105

6

De cine!

• Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 7) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 10, 13, 55) • Interpretació i anàlisi de les característiques de textos dialogats narratius. (act. 3, 17, 19)

Estàndards d’aprenentatge

• Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act.18, 19)

BL3.1.1 Identifica els recursos lingüístics que componen un text dialogat en diverses modalitats.

• Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 54. Repassa)

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs.

Bloc III. Coneixement de la llengua

BL3.2.1. Crea i revisa textos dialogats aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

Continguts

BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari.

• El guió cinematogràfic • Elements del guió cinematogràfic: guió literari i guió tècnic. • El vocabulari: la cavalleria i les frases fetes • Els dubtes lingüístics: ús de cap i cap a • L’oració simple: tipus • Anàlisi sintàctica d’oracions simples • Les oracions compostes: tipus

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple per expressar-se i redactar textos dialogats, narratius, descriptius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i substitueix els sintagmes per pronoms per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos diversos. BL3.7.1. Reconeix els diferents tipus de bilingüisme, la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

• Les oracions juxtaposades

Descriptors i activitats

• Les lletres que representen la esse sorda

• Distinció dels recursos ortotipogràfics del guió literari. (act. 3, 17)

• Els barbarismes • Història de la llengua (I): la Cancelleria Reial

• Identificació dels elements del guió cinematogràfic. (act. 3, 17, 18, 19)

Criteris i competències clau

• Ampliació de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 10, 11).

BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA) BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA) BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos dialogats, expositius, narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

106

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

• Deducció del significat de frases fetes. (act. 13) • Ús de cap i cap a. (act. 14) • Identificació i anàlisi dels distints tipus d’oracions simples. (act. 20 a 29) • Identificació i anàlisi dels distints tipus d’oracions compostes. (act. 30 a 36) • Deducció de les normes d’ús de les lletres que representen la esse sorda a partir de la classificació de les paraules d’un text. (act. 37, 42, 47, 49) • Reconeixement dels barbarismes i correcció. (act. 50 a 53) • Reflexió sobre la història de la llengua. Conéixer què fou la Cancelleria Reial i la tasca de normativització. (act. 54) • Identificació dels tipus de plans i angles de filmació. (act. 18 i 57)

De cine!

Bloc IV. Educació literària

improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

Continguts

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua.

• Els llibres de cavalleria • La novel·la cavalleresca • Joanot Martorell • Tirant lo Blanc: repercussions. • El cinema com a mitjà per a difondre obres literàries

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i

6

BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Distinció de les característiques del llibre de cavalleries i de la novel·la cavalleresca. (act. 55) • Enumeració dels personatges principals del Tirant lo Blanc. (act. 1, 11, 55 i 56. Repassa) • Identificació d’alguns conflictes del Tirant lo Blanc. (act. 1, 11, 55 i 56. Repassa) • Anàlisi i comparació del text en prosa i la seua adaptació a guió literari. (act. 1, 55, 56) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 57) • Projecció i comentari crític de la versió cinematogràfica del Tirant lo Blanc (dirigida per Vicente Aranda) i lectures d’adaptacions teatrals i còmic. (act. 1, 55, 59)

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura dramatizada del text.  2. Ànima: Principi vital dels éssers vius, especialment dels éssers humans. Rebentar: Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior. Gentilesa: Qualitat de les persones de maneres delicades, plenes de gràcia.  3. a) El tipus de lletra que s’empra per a les acotacions escèniques i d’interpretació és la cursiva. b) El tipus de lletra que s’empra per als noms dels personatges és la versaleta. c) El tipus de lletra que s’empra per a les intervencions dels personatges és la redona. d) Els fets ocorren en una cambra d’un palau. e) Els fets ocorren al s. xv. f) Tirant es dirigeix a Carmesina com a Senyora. g) Carmesina es dirigeix a Tirant com a cavaller. h) Tirant abaixa els ulls perquè és vergonyós i no s’atreveix a confessar obertament els seus sentiments cap a Carmesina, per això utilitza l’enginyós recurs de l’espill. i) La frase vol dir ella pot curar-li els mals

d’amor. j) La relació és que són dames de la cort. k) Els únics que sabien del saber, l’honor, la virtut i la gentilesa eren els grecs.  4. a-2, b-3, c-1.  5. Les oracions de l’activitat anterior relacionen el nivell col· loquial amb l’estàndard. En aquesta activitat és demana una actualització d’un text clàssic a un registre actual (varietat diacrònica).    –Certament no hi ha res que tu vulgues saber i que jo no et diga.    –Parlem d’altres coses que siguen agradables i deixem aquelles que ens desagraden.    –Carmesina, per favor, no m’ho demanes així, perquè no hi ha res al món que jo no et diria si m’ho demanes d’aquesta manera.    –Carmesina, la imatge que hi veuràs és decisiva.

107

6

De cine!

 6. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Sense parlar: amb gestos, cantant, amb un dibuix (còmic, pintura, fotografia) per escrit (carta, correu, missatge, poema...) i fent ús de paraules: cara a cara, per telèfon, recitació d’un poema, declaració.  7. Resposta oberta.  8. Resposta semioberta. La novel·la i la seua adaptació cinematogràfica coincideixen en l’argument, els conflictes, el desenllaç, els personatges principals, el lloc i l’època dels fets. Se diferencien en la manera d’exposar els fets, els diàlegs –al cinema predomina l’estil directe, hi ha poques reflexions internes i descripcions de sentiments personals–; els efectes especials i la música aporten realisme i versemblança però, de vegades, alteren o reinterpreten els fets originals.  9. Resposta semioberta. Veure i escoltar cinema i televisió en valencià contribuiria a normalitzar l’ús de la llengua, n’augmentaria el prestigi i n’evitaria la desaparició o el deteriorament. 10. Cavaller, dama, cort, honor, virtut, gentilesa, donzella. Altres: rei, noble, soldat, escuder, vassall, castell, torre, combat, gesta, armadura, elm, príncep, comte, marqués, duc... 11. Tirant, Carmesina, Emperador, Diafebus, Hipòlit, Estefania, Plaerdemavida,Viuda Reposada, El Gran Soldà, Emperadriu 12. Demane, fes, deixes, mane, digues, vine. 13. Les oracions amb les frases fetes són resposta oberta. a-3, b-5, c-7, d-2, e-4, f-1, g-6.

14. a) Els participants de la cursa corrien cap a la meta. b) Cap on vas? Vés cap allà que ara hi aniré. c) Hem vist passar el carter cap aquells edificis. d) Tornarem cap a les cinc de la vesprada. e) Els manifestants devien ser cap a cent persones. 15. Resposta oberta. 16. Resposta oberta. 17. Les acotacions escèniques: Tirant i Carmesina cessen de dansar i s’asseuen en una finestra. / Tirant introdueix la mà en la mànega i trau un espill. / La Princesa agafa l’espill i, ràpidament, se’n va a la seua cambra. En acostar-se’l, li veu la cara. Se sorprén, l’estreny contra el pit i somriu enamorada./ Arriben la Viuda reposada i Estefania i la trobaren molt alegre i feliç./ Els conta la declaració d’amor que li havia fet Tirant. En acabar la comenten. Les acotacions d’interpretació: (Abaixa els ulls). 18. Tipus de plans. Fotograma núm. 1: pla americà. Fotograma núm. 2: primer pla. Fotograma núm. 3: pla mitjà. Fotograma núm. 4: pla de conjunt. Fotograma núm. 5: primer pla. 19. Resposta oberta. Aquesta tasca es pot fer en grup i comparar les diferents versions. 20. a) Les pel·lícules franceses (subj) es projectaran en versió original. (pre) b) L’adopció de l’euro (subj) ha suposat avantatges per al turisme. (pre)

21. Les oracions d’exemple són resposta oberta. (Possibilitats.) Aniràs al festival de cinema de Sitges?

simple

Necessite vacances.

Sigues puntual quan vages al cine.

composta

Entres o ixes?

22. Enunciativa

L’emissor informa sobre un fet. Pot ser afirmativa o negativa.

Interrogativa

L’emissor formula una pregunta. S’escriu amb el signe d’interrogació (?).

Exclamativa

L’emissor expressa sorpresa, emocions... S’escriu amb el signe d’admiració (!).

Imperativa

L’emissor expressa una ordre.

Desiderativa

L’emissor manifesta un desig.

Dubitativa

L’emissor expressa un dubte.

23. Els exemples són resposta oberta. (Possibilitats.)

108

No trobe el mòbil.

enunciativa negativa

No puges dalt de l’armari.

A quin cine anem?

interrogativa

Quants quilòmetres has corregut hui?

Potser ploga demà.

dubitativa

Potser repetisca curs.

Tant de bo Sara m’estimara.

desiderativa

Tant de bo s’acaben les guerres.

De cine!

6

24. Les oracions, segons el tipus de verb poden ser: Atributiva

Té un verb copulatiu (ser, estar, semblar i parèixer) i un atribut.

Predicativa transitiva

Té un verb transitiu i un complement directe.

Predicativa intransitiva

Té un verb intransitiu (no pot tenir complement directe) i complements.

25. Els exemples són resposta oberta. (Possibilitats.) Seu a la teua butaca!

predicativa intransitiva

T’espere a la biblioteca.

Alfred Picó és un bon actor.

atributiva

Les palmeres semblen pinzells enormes.

Desconnecteu els mòbils.

predicativa transitiva

M’he comprat dàtils i panses.

El ratolí s’ha amagat en aquell forat.

Predicativa intransitiva

Vine abans de les 6.

26. Les oracions, segons el tipus de subjecte, poden ser: Activa

El subjecte (subjecte agent) fa l’acció que expressa el verb en forma verbal activa.

Passiva

El subjecte (subjecte pacient) rep l’acció expressada pel verb en forma verbal passiva.

Reflexiva

El subjecte que fa l’acció del verb és també qui la rep.

Recíproca

L’acció del verb la fan i la reben mútuament dos o més subjectes.

Impersonal

No té subjecte. Té el verb haver-hi o verbs relacionats amb la meteorologia.

27. Els exemples són resposta oberta. (Possibilitats.) L’actriu ha signat molts autògrafs.

activa

Mònica estudia informàtica.

Els actors han sigut premiats per la crítica.

passiva

Els delinqüents han sigut detesos per la policia.

Mireia es maquilla tots els dies.

reflexiva

Jo m’afaite amb maquineta elèctrica.

David i Helena s’estimen.

recíproca

Rafa i Neus s’abracen apassionadament.

Hi ha molta gent aturada.

impersonal

No hi ha res a fer.

Demà nevarà als Pirineus.

impersonal

Demà plourà a la zona de Castelló.

28. Actitud del parlant

Tipus de verbs

Tipus de subjecte

Nombre verbs

Ferran sembla simpàtic.

enunciativa afirmativa

atributiva

activa

simple

Encara plou.

enunciativa afirmativa

intransitiva

impersonal

simple

Doneu-vos pressa.

imperativa

transitiva

activa

simple

Estudies o treballes?

interrogativa

Trans i intrans

activa

composta

L’incendi ha sigut ocasionat per un llamp.

enunciativa afirmativa

transitiva

passiva

simple

29. Pepín, Ramonet i jo desdejunàvem café amb llet i galetes→ oració simple, enunciativa, afirmativa, transitiva, activa. Eren les vuit del matí.→ oració simple, enunciativa, afirmativa, atributiva, activa Tomàs encara no havia baixat a la cuina. → oració simple, enunciativa, afirmativa, transitiva, activa Ara dormia mig incorporat sobre un coixins. → oració simple, enunciativa, afirmativa, intransitiva, activa Ramonet l’acompanyaria al metge a la vesprada. →.oració simple, enunciativa, afirmativa, transitiva, activa Tant de bo pogueren anar tots dos a la serra, a les poblacions estiuenques de l’interior.→ oració simple, desiderativa, afirmativa, intransitiva, activa

Està molt malalt... → oració simple, enunciativa, afirmativa, atributiva, activa No tardarà a morir-se. → oració simple, enunciativa, afirmativa, intransitiva, activa Vaig pensar en veu alta. → oració simple, enunciativa, afirmativa, intransitiva, activa Ramonet va posar una cara tristíssima. → oració simple, enunciativa, afirmativa, transitiva, activa Es va alçar de la taula amb les tasses i els coberts per escurar-los a la pica. → oració simple, enunciativa, afirmativa, intransitiva, activa Vam fer menció d’ajudar-lo → oració simple, enunciativa, afirmativa, transitiva, activa

109

6

De cine!

Ell s’hi va oposar. → oració simple, enunciativa, afirmativa, intransitiva, activa 30. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) A classe hem llegit uns poemes, hem gaudit de la recitació. b) Ma mare treballa en una fàbrica, no descansa ni un minut. c) Et deixe dos euros però torna-me’ls! d) Agafeu l’autobús i baixeu en la plaça de les Lletres catalanes. e) El problema, has de solucionar-lo com pugues. f) He arribat tard a classe perquè m’he adormit. 31. a) Cristina ha guanyat la volta a peu, li han donat una medalla d’or. b) Els llauradors estan preocupats, tenen problemes per a regar. c) Divendres anirem a Bocairent, hi fabriquen bones mantes. d) Un incendi és un atemptat ecològic; evitem encendre foc al camp. e) Raimon canta Veles e vents; és el poema més conegut d’Ausiàs March. f) Les roses són les meues flors preferides; n’hi ha de tants colors! 32. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Antoni ha comprat les entrades per a la sessió de les deu, ens veurem a les 9 al cinema. b) La pel·lícula Pa negre ha obtingut diversos premis; és una de les millors en català. c) Abans de veure la pel·lícula preferisc llegir la novel·la; m’agrada imaginar-me els fets. d) Alguns còmics s’adapten a cinema, guanyen en efectes especials. e) El grup de música Al Tall canta sempre en valencià, han triomfat en tot el país. f) Els meus amics i jo som ecologistes; defensem la natura. 33. a) L’amor és cec, no hi ha dubte. b) Arribà, saludà, agafà l’abric, se n’anà. c) El delegat ha perdut la llista d’alumnes, el tutor s’ha enfadat. d) Hem acabat l’examen, ja podem anar-nos-en. e) Al final de curs fem un viatge; ens ho mereixem. f) Alba és una artista; arribarà lluny, n’estic segur. g) He llegit uns poemes, he sentit noves emocions. h) Escolteu aquestes cançons, són poemes musicats. i) Els joves no anem molt al cinema, el preu de l’entrada ens sembla elevat. 34. Nosaltres repartirem una gorra a cada participant en la volta a peu. Carles va contar un conte al seu germà amb molta gràcia. Les infermeres injecten les vacunes als pacients al centre de salut. Sara i tu heu pintat unes màscares per als xiquets en tres dies. 35. a) El festival de cine de Peníscola ha fet un homenatge al director Àlex de la Iglesia. Subj: El festival de cine de Peníscola. Det: el + Nucli: festival + CN 1: Sintag prep de cinema + CN 2: Sintag prep de Peníscola Nucli de PV: ha fet CD: un homenatge CI: al director Àlex de la Iglesia. b) La professora posarà punts positius a alguns alumnes. Subj: La professora Nucli de PV: posarà CD: punts positius

110

CI: a alguns alumnes c) El jugador va dedicar el gol a la seua dona. Subj: El jugador Nucli de PV: va dedicar CD: el gol CI: a la seua dona d) Empar explica les oracions als alumnes de tercer. Subj: Empar Nucli de PV: explica CD: les oracions CI: als alumnes + CN: Sintag prep de tercer. e) Ma tia Elisa dóna menjar als coloms en aquest parc. Subj: Ma tia Elisa. Det: ma + Nucli: tia + CN: aposició Elisa Nucli de PV: dóna CD: menjar CI: als coloms CC lloc: En aquest parc. f) David ha comprat un regal per a Lorena en aquella botiga. Subj: David Nucli de PV: ha comprat CD: un regal CI: per a Lorena CC lloc: En aquella botiga. g) Les pel·lícules de por són les més taquilleres. Subj: Les pel·lícules de por. Det: les + Nucli: pel·lícules + CN sint prepos: de por Nucli de PV: són Atri: les més taquilleres h) No parleu de política! Subj: vosaltres (el·líptic) Nucli de PV: parleu CR Verbal: de política i) Defensem la igualtat entre homes i dones. Subj: nosaltres (el·líptic) Nucli de PV: defensem CD: la igualtat +CN sintag prep: entre homes i dones. 36. a) Estudiar és un hàbit; no ho dubtes. Oració 1. Subj: Estudiar Nucli de PN: és Atr: un hàbit Det: un Nucli: hàbit Oració 2. Subj: tu (el·líptic) Nucli de PV: dubtes CD: ho b) Raül i jo hem agafat les bicicletes, hem fet setze quilòmetres. Oració 1. Subj: Raül i jo Nucli de PV: hem agafat CD: les bicicletes Oració 2. Subj: nosaltres (el·líptic) Nucli de PV: hem fet CD: setze (det)+ quilòmetres (nucli) c) El caragol és un mol·lusc amb closca; no té potes. Oració 1. Subj: el caragol Nucli de PN: és Atr: un molusc

De cine!

Oració 2. Subj: ell (el·líptic) CC: no Nucli de PV: té CD: potes d) La libèl·lula viu prop de l’aigua dolça, és molt sensible. Oració 1. Subj: La libèl·lula Nucli de PV: viu CC lloc: prop de l’aigua + CN adj: dolça Oració 2. Subj: ella (el·líptic) Nucli de PN: és Atr: molt sensible e) La cuca de llum emet una fosforescència de color verd, atrau el mascle. Oració 1. Subj: La cuca de llum Nucli de PV: emet CD: una fosforescència + CN sintag prep: de color verd Oració 2. Subj: ella (el·líptic) Nucli de PV: atrau CD: el mascle f) Els avions enemics cauen com mosques, se’n salven ben pocs. Oració 1. Subj: els avions + sintag adje: enemics Nucli de PV: cauen CC mode: com mosques Oració 2. Subj: ells (el·líptic) Nucli de PV: se’n salven CC Quantitat: ben pocs g) L’aranya roja és fitoparàsit; ataca la vinya, arbres fruiters i lleguminoses. Oració 1. Subj: l’aranya + sintag adje: roja Nucli de PN: és

6

Atri: fitoparàsit Oració 2. Subj: ella (el·líptic) Nucli de PV: ataca CD: la vinya, arbres CN sintag adjec: fruiters i lleguminoses h) Utilitza transport públic, recicla, estalvia energia; respecta el medi ambient. Oració 1. Subj: tu (el·líptic) Nucli de PV: utilitza CD: transport + CN sint adje: públic Oració 2. Subj: tu (el·líptic) Nucli de PV: recicla Oració 3. Subj: tu (el·líptic) Nucli de PV: estalvia CD: energia, Oració 4. Subj: tu (el·líptic) Nucli de PV: respecta CD: el medi + CN Aposició: ambient i) He anat al parc, m’he trobat amb les meus amics i a les 9 he tornat a casa. Oració 1. Subj: jo (el·líptic) Nucli de PV: he anat CRV: al parc Oració 2. Subj: jo (el·líptic) Nucli de PV: m’he trobat CC companyia: amb les meues amigues Oració 3. Subj: jo (el·líptic) Nucli de PV: he tornat CRV: a casa CC temps: a les 9.

37. Grafia s

Grafia ss

A principi de paraula

Entre consonant i vocal

Entre vocal A final i consonant de paraula

sang, sucre, símbol

absolut, dansa, premsa

pista, esport, pescar

país, arròs, tramús

38 Cinc, simpàtic, cistella, coincidir, cigarret, silueta, sidra, encetar, cedir, cisterna, ceba, recepta, secret, secta, serenitat, escurar, sabó, somiar, suc, incentiu, cercle, cicle, centre, desfici. 39. Resposta semioberta pel que fa a les paraules derivades. (Possibilitats.) sabata, sabater, professor, professional, pastís, pastisseria, excursió, excursionista, carabassa, carabassera, ensenyar, ensenyament, insult, insultar, passar, passadís, placenta, placentari, mos, mossegar, cansar, descansar, pensar, pensatiu, dissenyar, disseny, suspendre, suspens, pessic, pessigar.

Grafia c

Grafia ç

Entre vocals

Davant de e, i

Davant de a, o, u

A final de paraula

cassola, brossa, eivissa

véncer, cirera, ací

puça, forçut, lliçó

audaç, lluç, estruç

40. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) En el conte, l’aneguet lleig es converteix en un cigne preciós quan es fa major. b) Quan faces una pregunta, recorda escriure-la amb el signe d’interrogació al final. c) M’he xopat perquè no duia paraigua, però ara ja estic sec. d) Joan és cec i, com que no s’hi veu, té un gos pigall que el guia per la ciutat. e) Com pot saber ella si ell l’estima, si ell mai no li diu el que sent per ella? f) La previsió de l’oratge diu que demà hi haurà vents de cent quilòmetres per hora a la costa mediterrània. g) M’he fet un trau a la cella dreta. h) La sella que porta aquell cavall és de cuir i d’acer. i) El rumor que circula sobre el meu embaràs és fals. j) El segador talla el blat amb la falç. 41. Resposta oberta.

111

6

De cine!

42. s

Escrivim entre vocals

ss

Darrere dels prefixos: a-: asimètric ante-: antesala anti-: antisocial entre-: entresòl mono-: monosíl·lab poli-: poliedre sobre-: sobresaturat tri-: trisíl·lab uni-: unisexual Alguns compostos: homosexual, fotosíntesi En composició amb guionet: esclata-sang, para-sol

Els compostos de: -gressor: agressor -gressió: digressió -missor: transmissor -missió: transmissió -pressor: opressor -pressió: expressió, repressió Els femenins de noms amb el sufix -essa: baronessa, comtessa, jutgessa, metgessa Els superlatius amb el sufix -íssim: boníssimes, grandíssim

43.

Escrivim enmig de paraula

c

ç

En els sufixos: -ància: abundància, elegància -ència: freqüència, intel·ligència

En els sufixos: -ança: desconfiança, esperança -ença: renaixença, creença

44. balanç, balancejar; braç, abraçar; lliçó, alliçonar; dolç, endolcir; feliç, felicitar; forçut, forçar; capaç, capacitar; adreça, adreçar; pedaç, apedaçar. 45. Resposta oberta. (Possibilitats.) descalç, descalçar; vernís, envernissar; tapís, entapissar; traspàs, traspassar, tros, trossejar; rus, russa; espés, espessa; fals, falsificar, arròs, arrossar; cabàs, cabasset; esforç, esforçar, comerç, comerciar. 46. Ací, simpàtica, assemblea, bonança, passadís, pastisseria, encendre, alcaldessa, esclata-sang, seixanta-set, claríssimes, balanç, sabó, somiar, cinquanta, cercle, admissió, expressió, sincer, simpatiquíssim. 47. Paraules amb s sorda

Paraules amb s sonora

s

ss

llavors, castell, mostrà, resplendent, set, gentils, servien, se, sabia, sabeu, deslliurar, sí, us, és, dins, tres, grans, portals, serpent, segon, sarraí, és, us, les, dents, grans, fortes, dures, barres, orelles, punxegudes, salvatge, seua, sapieu, més, després, respongué, mostreu, bèsties, sobre, Astor, llavors, si, amorós, mosca, nas 48. Seguidament, el donzell li mostrà la torre on hi havia el Blanc Astor, i Blandín entrà al primer portal. Quan fou dins, veié damunt del paviment, i de punta a punta de l’entrada, la gran serp que havia sortit de la fossa; tenia huit o nou passes de llarga i unes dues braces de gruix. Blandinet, coratjós, avançà amb la llança a punt; llavors la serp, amb la boca tota oberta, el volgué assaltar i l’atacà com a cosa enrabiada, però Blandín aguantà valentament l’escomesa de la fera i li entrà la llança per la boca tres pams o més endins i així mantingué ferma la llança amb la serp enastada, ferida i sense poder usar la boca, s’enroscà entorn de Blandín; aquest, fent un gran esforç, tragué l’espasa lluent i la ferí greument una vegada i una altra, i a la fi li

112

c

ç

graciosa, maça ocell, tercer, decidit

s

z

graciosa, donzell, bellesa donzella, donzelles

travessà la panxa i la serp, sofrint no poc per aquell joc, caigué morta als seus peus. 49. a) Blandín vol desllirurar l’encanteri que té la dama de la qual s’ha enamorat. b) Elements fantàstics: ocell (Blanc Astor), un gran serpent, un drac i un sarraí encantat que ha de matar. c) Resposta oberta. Sí que es pot adaptar a cinema, dibuixos animats o un videojoc. d) Resposta gràfica o artística lliure. 50. Barbarismes: algo, entonces, después, hasta / ventaja, plaç, acera, panyals, / ocurrir, recibir, incluir, debatir/ enfermetat, peató, jefe, mayo.

De cine!

51. a) El que importa, en l’alimentació, no és la quantitat, sinó la qualitat. b) El concurs de paelles es fa el cap de setmana al poliesportiu. c) Deixa’m el rebut del telèfon en la tauleta del menjador. d) Espera’t un moment perquè encara no estic arreglat per a anar al teatre. e) Nosaltres celebrem la nit de Nadal

6

a cals iaios, ja que és una tradició. f) La venda d’ordinadors portàtils ha augmentat al mes de juliol. g) Els testimonis declararen acompanyats de l’advocat al jutjat. h) Us recomane que tasteu el lluç amb la salsa de clòtxines. i) No he pogut llevar les taques dels calçotets ni amb lleixiu.

52. Castellà

Valencià

Castellà

Valencià

Castellà

Valencià

bocadillo

entrepà

paseo

passeig i passejada

bombilla

bombeta

tortilla

truita

vado

gual, pas permanent

buzón

bústia

zumo

suc

pesadilla

malson

apellido

cognom, llinatge

perejil

julivert

olvidar

oblidar

fecha

data

mayo

maig

aprender

aprendre

ajedrez

escacs

53. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Paper: papereria, empaperar, paperera, paperot. Darrere: endarrerir, darrerament, darreria. Cap: cabut, cabota, encapçalar, capçal. Davant: davanter, davantal. Illa: illot, aillar. Estiu: estiuenc, estiuejar. Assaig: assajar, assagista. Moure: moviment, remoure. 54. a) La llengua en què s’escrivien les obres era el llatí. b) Es va crear al principi del segle xiii. c) Les funcions foren: elaborar una sèrie de normes lingüístiques de compliment obligat per a tots els seus funcionaris. Això va tenir com a conseqüència una prosa administrativa molt homogènia i que integrava totes les variants dialectals. d) La Cancelleria va existir fins al 1494, any en què el rei Ferran II va passar les seues funcions al Consell d’Aragó. e) Les característiques de la prosa utilitzada per la Cancelleria Reial són: •O  racions llargues amb predomini de la subordinació. • Cultismes freqüents i tecnicismes administratius abundants. •E  l verb de l’oració principal solia estar situat al final del conjunt oracional, a imitació de la sintaxi llatina. •U  n ús moderat dels articles f) Va actuar com a element unificador i cohesiu de la llengua catalana, i aquest fet permeté que, a l’edat mitjana, fóra una de les més unificades de tot Europa g) Resposta semioberta. L’alumne ha de buscar informació sobre L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i sobre l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 55. a) Els llocs i països on transcorren els fets són: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, el nord d’Àfrica i Constantinoble. b) Tirant és un cavaller que allibera l’Imperi bizantí de l’amenaça dels turcs. c) Tirant es casa amb la princesa Carmesina. d) Resposta semioberta. Cal dibuixar un mapa d’Europa que incloga l’itinerari indicat en el Text 5. e) Resposta oberta. f) Resposta oberta. 56. a) L’Emperador agafa Tirant de la mà perquè estan en una cambra a fosques per la mort de l’hereu de l’Imperi. b) Hi

havia moltes dones a la cambra i totes vestien de negre en senyal de dol. c) Tirant saluda l’Emperadriu posant el genoll a terra i besant-li el peu i la mà; a la Infanta Carmesina li va fer una gran reverència i li besà la mà. d) La Viuda Reposada és la dida de Carmesina. e) El consell que va donar Tirant fou que l’Emperador i l’Emperadriu es mostraren alegres, perquè qui els veiera s’animara a batallar contra l’enemic, i ordenà que deixaren el dol. f) Carmesina és una princesa jove, molt bella, de qui s’enamora Tirant a primer colp d’ull. La parella viu enamorada fins que els arriba la mort. La relació té un final tràgic. 57. Resposta oberta. L’alumne ha d’adaptar el Text 6 a un guió cinematogràfic seguint les pautes indicades i fer les pràctiques de cinema o de teatre que siguen possible. 58. S’han de mantenir l’argument i els personatges rellevants, i segons de la fidelitat que es pretenga tenir al text original, s’hi pot mantenir la localització temporal o, fins i tot, la geogràfica, encara que aquests últims apartats poden variar sense afectar el resultat final. 59. Resposta oberta.

Repassa  1. Un guió cinematogràfic és un document on consta la planificació del film, des que comença el rodatge fins a l’acabament a la sala de muntatge. Un guió literari és la narració literària, on es detallen tant els fets que s’han de veure en la pantalla com els diàlegs dels personatges i s’hi especifica l’espai i el temps de l’acció. Un guió tècnic és la planificació tècnica del film on s’indica el que s’ha de veure i s’ha de sentir. Els tipus de plans cinematogràfics són: general, de conjunt, sencer, americà, mitjà, primer pla i de detall. Els tipus d’angles de filmació són: normal o mitjà, picat, contrapicat, vista de cuc i zenital.

113

6

De cine!

 2. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Anna és infermera. b) Jaume s’ha trencat el pitxer. c) Vaig a Gandia de vacances. d) Daniel necessita unes ulleres noves. e) el gos fou atropellat per una moto. f) Ferran i Marta s’estimen. g) No et maquilles tant! h) Tots els hiverns neva a Formigal.

Tots els alumnes tenen el carnet escolar; el necessiten per a traure llibres de la biblioteca. Penjarem senyeres als carrers i als balcons; celebrarem el dia dels valencians.  4. ací, silenci, confiança, passaport, consentir, brossa, reforçar, repressió, facilíssim, situació, carabassa, baronessa, dimissió, després, audaç.

 3. Guillem és policia, treballa a la comissaria del port. Sara és molt bona cuinera, prepara uns arrossos extraordinaris.  5. s sorda s

s sonora

ss

costat, transcorre, sinó, completíssima, dels, altres, personatges, apassionat Diafebus, Estefania, aquesta, unes, aventures

c acció, príncep, relacions, cine

 6. a) Em vaig recolzar en el tub d’escapament i em vaig cremar el tou de la cama. b) Tanca l’aixeta metre et raspalles les dents i augmentaràs l’estalvi d’aigua. c) Robert cada dia està més calb i ha pensat posar-se una perruca rossa. d) El cap d’estudis assegura que el fem és un assumpte que ens afecta a tots.

114

ç

s amorosa, Carmesina, Reposada

z donzelles

 7. Vegeu la pàgina 112 del llibre de l’alumne.  8. Vegeu la pàgina 112 del llibre de l’alumne.  9. Vegeu la pàgina 113 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu la pàgina 113 del llibre de l’alumne.

De cine!

6

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................

Data: .........................................................

  1. Llig aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació. El llanterner      (Un Home i una Dona asseguts. Fan la impressió d’estar molt de temps esperant. Sona un timbre.) Home. Vés, que truquen! Dona. Deu ser el llanterner.     (Quan s’alça de la butaca es veu que tenen el pis inundat d’aigua a l’altura dels genolls. En això obri la porta i apareix el Llanterner, també dins l’aigua.) Llanterner. Bon dia senyora. Sóc el lampista. Dona. Que contenta que estic! Des de l’octubre que l’havíem avisat... Llanterner. L’octubre? Dona. Sí, senyor. Llanterner. No... (Duent-se les mans al cap.) així, m’he equivocat de casa. Jo anava a una que m’havien avisat al juliol. Disculpen, eh? Adéu. Que ho passen bé.     (El Llanterner se’n va, la Dona tanca la porta i torna a asseure’s. L’Home la mira sense fer cara d’estranyat ni donar-li importància.) a) Explica què és un guió cinematogràfic i indica’n les parts. b) Indica quines són les acotacions escèniques i d’interpretació en el text. c) Imagina que pots filmar el text anterior, separa’l per plans i completa una graella com aquesta. Imatge

Tipus de plans

Tipus d’angles

Text

home i dona asseguts

pla general

normal o mitjà

sona un timbre

  2. Relaciona els tipus de plans amb la definició corresponent. a) Pla general

1) Mostra el rostre del personatge.

b) Pla de conjunt

2) Mostra una part del cos, un objecte, un detall.

c) Pla mitjà

3) La figura humana hi apareix reduïda.

d) Pla americà

4) Talla el personatge a l’altura de la cintura.

e) Primer pla

5) La figura humana hi apareix completa.

f) Pla de detall

6) Mostra el personatge en relació amb un grup.

g) Pla sencer

7) Talla el personatge a l’altura dels genolls.

  3. Copia una oració simple de cada tipus que hi ha al Text 1. Enunciativa Interrogativa Exclamativa Imperativa

115

6

De cine!

  4. Escriu una oració simple de cada tipus. copulativa: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... predicativa transitiva: .......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... predicativa intransitiva: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... activa: ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... passiva: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. recíproca: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... reflexiva: .......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... impersonal. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   5. Escriu tres oracions juxtaposades. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  6. Analitza sintàcticament aquestes oracions simples. a) Joanot Martorell és l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) La meua amiga Helena ha pintat unes aquarel·les per a Bernat en una setmana. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) La pel·lícula ha sigut guardonada per l’Acadèmia de Cinema. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  7. Completa les paraules amb s, ss, c o ç. llen..............ol

abra..............ar

agre..............or

entre..............òl

transmi..............or

boní..............im

..............

inema

feli..............

a..............í

expre..............ió

alcalde..............a

divor..............i

jutge..............a

barone..............a

pa..............tí..............

be..............

  8. Substitueix els barbarismes per paraules genuïnes. lío

trofeo

lejía

butano

basura

museo

bandeja

teléfono

olvidar

vehicul

peató

testic

  9. Explica que fou la Cancelleria Reial. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Explica què són un llibre de cavalleries i una novel·la cavalleresca. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

11. Explica què saps de la novel·la Tirant lo Blanc i del seu autor. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

116

De cine!

6

Solucionari del model d’avaluació  1. a) Un guió cinematogràfic és un document on consta la planificació del film, des que comença el rodatge fins a l’acabament a la sala de muntatge. Té dues parts, el guió literari (narració literària, on es detallen els fets que s’han de veure en la pantalla i els diàlegs dels personatges, i s’especifiquen l’espai i el temps de l’acció); i el guió tècnic (planificació tècnica del film on s’indica el que s’ha de veure i s’ha de sentir). b) Acotacions escèniques: Un Home i una Dona asseguts. Fan la impressió d’estar molt de temps esperant. Sona un timbre. / Quan s’alça de la butaca es veu que tenen el pis inundat d’aigua a l’altura dels genolls. En això, obri la porta i apareix el Llanterner, també dins l’aigua. / El Llanterner se’n va, la Dona tanca la porta i torna a asseure’s. L’Home la mira sense fer cara d’estranyat ni donar-li importància. Acotacions d’interpretació: Duent-se les mans al cap. c) Resposta oberta.  2. a-3, b-6, c-4, d-7, e-1, f-2, g-5.  3. Resposta semioberta. Possibilitats. Enunciativa

Deu ser el llanterner. El Llanterner se’n va.

Interrogativa

L’octubre? Disculpen, eh?

Exclamativa

Que contenta que estic!

Imperativa

Vés, que et truquen. / Disculpen.

 4. Resposta semioberta. (Possibilitats.) • copulativa: La taula està bruta. • predicativa transitiva: Menja més fruita! • predicativa intransitiva: Arribaré tard. • activa: El camió ha xafat els cables. • passiva: Els cables han sigut xafats pel camió. • recíproca: Ferran i Miquel s’estimen. • reflexiva: M’afaite tots els dies. • impersonal: Hi ha gent molt interessant.

 5. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Maria està malalta, necessita un metge. He vingut a les 7; no hi havia ningú. L’examen m’ha eixit bé, estic contenta.  6. a) Joanot Martorell és l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc. Subj: Joanot Martorell Nucli de PN: és Atr: l’autor+ CN sintag prep: de la novel·la + CN aposició: Tirant lo Blanc b) La meua amiga Helena ha pintat unes aquarel·les per a Bernat en una setmana. Subj: La meua amiga Helena. Deter: la meua amiga+ Nucli: amiga+ CN aposició: Helena Nucli de PV: ha pintat CD: unes aquarel·les CI: per a Bernat CC Temps: en una setmana c) La pel·licula ha sigut guardonada per l’Acadèmia de Cinema. Subj: La pel.lícula Nucli de PV: ha sigut guardonada CAgent: per l’Acadèmia + CN sintag prep: de Cinema.  7. llençol, abraçar, agressor, entresòl, transmissor, boníssim, cinema, feliç, ací, expressió, alcaldessa, divorci, jutgessa, baronessa, pastís, bes.  8. embolic, trofeu, lleixiu, butà, fem, museu, safata, telèfon, oblidar, vehicle, vianant, testimoni  9. Vegeu la pàgina 112 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu la pàgina 113 del llibre de l’alumne. 11. Vegeu la pàgina 113 del llibre de l’alumne.

117

2

Temes clau

Solucionari temes clau 2  1. Tio Canya: gorra. 2. casar. 3. home. 4. llengua. 5. burles. 6. fum. 7. cara. 8. mestre. 9. por. 10. boca. 11. net. 12. estiu. 13. joves. 14. gaiato.

al servei militar (entrar en quintes), en casar-se i en presentar uns papers. f) Els problemes que li van ocasionar al Tio Canya pel fet de parlar sempre en valencià era que no l’entenien a València i se’n burlaven. g) El fill del Tio Canya va odiar l’escola perquè no entenia el mestre que parlava i l’imposava el castellà com a llengua obligatòria per a l’ensenyament. h) Avantatges que té l’escola en valencià: mantenir viu l’ús de l’idioma, mantenir la consciència de poble, enriquiment cultural, manera d’entendre el món, continuació de la tradició, reflex de la nostra identitat dins de les llengües i cultures del món... i) Els néts del Tio Canya que vivien a València parlaven castellà. j) els besnéts del Tio Canya actualment parlen valencià. k) Resposta semioberta. No es tracta de defensar la nostra llengua amb armes o violència però sí amb energia, seguretat i contundència, per a evitar que es perda.

 2. Brusa: Peça de vestir exterior masculina, en forma de camisa ampla i baldera, de llargària variable i amb mànegues, que utilitzaven generalment els treballadors. Quintes: Forma de reclutament de personal militar que sovint comporta la mobilització de tots els recursos humans. Besnét: Fill o filla d’un nét o d’una néta. Forrellat: Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb un mànec, que es fa córrer entre les anelles d’un suport perquè s’encaixe en un forat del bastiment o en una altra anella. Reviscolar: Tornar de mort a vida, recobrar el vigor o la puixança perduts. Renyar: Bonegar, marmolar.  3. a) El Tio Canya vivia a la Pobla. b) Pobles de la Comunitat Valenciana: Pobla Llarga, Pobla del Duc, Pobla Tornesa, Pobla de Farnals... c) Vestia amb gorra, brusa negra i una manta morellana. d) Resposta oberta. Actualment els homes majors solen vestir de manera semblant a com ho fan els que no són tan joves, però depén de la faena, de la situació econòmica, estatuts, tipus de població on viu, personalitat... En general, també segueixen la tendència marcada per la moda i la globalització. e) Va anar tres vegades: per anar

 4. a) Pronoms febles: hi, se, li, lo,et, la, se’ls. b) preposicions: en, per, de, amb, sense. c) conjuncions: i, o, que, però, sinó. d) amb accent diacrític: nét, més. e) amb esse sorda: València, quintes, set, uns, papers, expressar, foraster, escola, sentir, mestre, estranya, passava, muscles, senyor, càstigs, renyes, sense, castellana, besnéts, joves, après, sos, pares, reviscola, si. f) amb esse sonora: brusa, casar-se, camisa, gosar.

 5. Actitud del parlant

Tipus de subjecte

La cançó «Tio Canya» exposa l’ús del valencià en els darrers huitanta anys.

enunciativa afirmativa

transitiva

activa

Josep, per què parles castellà?

interrogativa

transitiva

activa

Escolteu música en la nostra llengua.

imperativa

transitiva

activa

Tan de bo aconseguim la plena normalització del valencià!

desiderativa

transitiva

activa

intransitiva

passiva

El valencià ha sigut perseguit per molts polítics. enunciativa  6. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) Pau Alabajos és un cantautor valencià, us el recomane. b) El disc Quan el mal ve d’Almansa ha sigut un dels més venuts; compra-te’l. c) La música en la nostra llengua no està difosa als mitjans de comunicació; hem d’exigir-ho. d) El grup La Gossa sorda actuarà en les festes del meu poble, ens faran ballar a tots.

118

Tipus de verbs

 7. Resposta oberta. Activitat molt recomanable.  8. Resposta oberta.  9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta.

U NI TAT Quina novel·la! A. Introducció La unitat 7 du el títol Quina novel·la!. Continuem treballant el text narratiu, el més habitual en la comunicació, però a través d’algunes novel·les. No es tracta d’un punt de vista literari, sinò com un exemple de conéixer i practicar l’ordre en la narració. Els alumnes comprovaran que hi ha altres maneres de narrar els fets, a més de l’ordre natural o cronològic. Hem de potenciar la creativitat i la imaginació en l’escriptura. Abordarem un tema preocupant: la violència juvenil. Hi intentarem reflexionar sobre aquest conflicte per a eradicar-lo. Treballarem el lèxic relacionat amb sinònims i antònims i algunes frases fetes relacionades amb el mot clau

7

mort. Pel que fa a la reflexió metalingüística, identificarem els tipus d’oracions coordinades i les analitzarem, i esmentarem les oracions subordinades. Pel que fa a ortografia repassarem l’ús de les lletres g, j i dels dígrafs tg i tj. Coneixerem alguns aspectes de la història de la nostra llengua del segle xv al xix. Tractarem les causes de la castellanització imposada a les nostres terres i en l’apartat de literatura veurem alguns temes i autors de la Decadència. Acabarem amb un exemple de literatura sobre la Decadència:Josep Lozano i la seua novel·la Crim de Germania, tot un referent en la nostra narrativa històrica actual.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 7, Quina novel·la!, com de la resta del llibre. Enaquest tema adquireix especial atenció la competència social i cívica, ja que es tracta el tema de la violència juvenil –a través de la ficció literària– per a promoure a l’alumnat una reflexió a favor de la pau, la tolerància i el respecte. A través d’exposicions i debats intentarem comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors,

èpoques i temàtiques diversos. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta unitat podem demanar com a treball cooperatiu la realització d’un debat sobre aquesta sentència: La violència genera violència, tal com s’indica a l’activitat 10 del llibre de l’alumne.Distribuirem l’alumnat en grups. Cada grup s’encarregarà de localitzar (premsa, Internet, llibres, declaracions....) exemples d’un tipus de violència: juvenil, de gènere, a l’esport, a la faena o per manca de faena, a la immigració... D’altra banda, cada grup de treball elaborarà algunes actuacions per a evitar la violència juvenil –ja que és la més propera a l’alumnat. Un porta-

veu de cada grup exposarà les seues dades en cinc minuts i en acabar s’exposaran les actuacions «preventives» en general. En segona part –preferiblement un altre dia– centrarem el debat en la violència juvenil. El professor o bé un alumne actuarà com a moderador, per donar pas a les opinions de tots.Es recomana elaborar una llista de les actuacions possibles i una conclusió general del debat. Aquest material, juntament amb el material escrit, gràfic o audiovisual que cada grup tinga, es pot recollir en un dossier, en paper o en format digital.

119

7

Quina novel·la!

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt permet treballar la

intel·ligència interpersonal i intrapersonal ja que es present en els debats i en les activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys i amb el professorat.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem el resultat del treball cooperatiu. Cada alumne guardarà exemples dels tipus de violència que ha localitzat el seu grup, però també pot incloure-hi una còpia de les actuacions per a evitar la violència juvenil. Per a completar aquesta Unitat 7, podem demanar a l’alumnat que redacte un relat curt al voltant de la violència. Ha d’aplicar les tècniques relacionades amb els recursos temporals (pàg. 125 llibre de l’alumne), pot seguir l’ordre cronològic (trama lineal) dels fets, o bé la trama discontínua (retrospecció, anticipació i simultaneïtat). Aquesta tasca requereix les actuacions de correcció per part del professorat que hem vist en les unitats 1 i 4 (text narratiu).

Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

Estàndards d’aprenentatge

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos.

• Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

• Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc. • Foment de la solidaritat, tolerància, del respecte i l’amabilitat. • Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

120

Criteris i competències clau

BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions. BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat. BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat. BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia. BL1.2.3. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Quina novel·la!

BL1.3.2. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals. BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos narratius (lectura i/o audició inicial). • Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 5, 11, 46) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 4, 6, 10, 45) • Participació activa en un debat (Act. 10,) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 1, 38, 48) • Pronúncia acurada de paraules amb j, g, tj, tg. (act. 23 a 38) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 13, 20, 38, 48, 47) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 44. Repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, expositius i argumentatius. • Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball. • Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

Criteris i competències clau BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les

7

estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE) BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA) BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical. BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica. BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts. BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals, i la registra en formats diversos. BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les eines de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

121

7

Quina novel·la!

Descriptors i activitats

Estàndards d’aprenentatge

• Interpretació de textos narratius (lectura inicial. act. 3, 5, 38, 49, 50).

BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica.

• Redacció de textos narratius. (act. 48, 51) • Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 46, 47) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 7, 8, 39 a 43) • Distinció dels recursos temporal d’una narració. (act 12, 13) • Reconeixement de les veus del narrador. (act. 3, 50) • Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act. 14, 19, 20, 22, 49) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 44. Repassa)

Bloc III. Coneixement de la llengua Continguts • La novel.la • L’ordre en la narració • Vocabulari: sinònims i antònims, frases fetes. • Dubtes lingüístics: ús de fins i fins a. • Les oracions compostes coordinades • Les oracions compostes subordinades • Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj. • Els sinònims • Història de la llengua (II): del segle xv al xix

Criteris i competències clau BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA) BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

122

BL3.1.2. Identifica les categories gramaticals, les analitza morfològicament i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu. BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari. BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per captar el sentit global d’un text. BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons el predicat per expressar-se i redactar amb més correcció i propietat textos narratius, expositius i argumentatius. BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari. BL3.7.1 Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

Descriptors i activitats • Identificació de les característiques d’una novel·la. (act. 2) • Identificació del recursos temporals i de l’ordre en la narració. (act. 12, 13, 50) • Diferenciació de tipus de novel·les. (act. 3) • Localització i ús de sinònims i d’antònims. (act. 7, 39 a 43) • Identificació de mots que poden crear un dubte lingüístic. (act. 9) • Identificació de les oracions coordinades i anàlisi sintàctica (act. 14 a 20) • Identificació de les oracions subordinades (act. 21, 22) • Deducció de les normes d’us de les lletres g i j i dels dígrafs tg i tj a partir dels exemples en un text. (act. 23i 28) • Aplicació de les normes d’ús de g, j, tg i tj. (act. 23 a 38)

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA)

• Reconeixement dels sinònims i aplicació en un context. (act. 39, 40 i 41)

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

• Reconeixement de les conseqüències lingüístiques, socials i politiques del Decret de Nova Planta. (act. 46, 47)

• Reflexió sobrel’evolució de la nostra llengua des del segle xv fins al segle xix. (act. 44 a 47)

Quina novel·la!

Bloc IV. Educació literària Continguts • La Decadència • El Renaixement, el barroc i el neoclassicisme • El teatre i la poesia de la Decadència • Literatura sobre la Decadència: Crim de Germania de Josep Lozano • El conte • La novel.la

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

7

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos,les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Enumeració de les característiques de la literatura durant la Decadència. (act. 48, 49) • Enumeració d’algunes característiques i temes de la poesia de Pere Serafí i Joan Timoneda. (act. 48) • Aplicació de les normes per a mesurar versos i identificació de la rima. (act.48) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de poemes i de contes. (act. 48, 49, 51) • Audició de poemes musicats de Joan Timoneda per Raimon i les cançons Romanç de cec i El cant dels maulets d’Al Tall. (act 47 i 48)

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura comprensiva del text.  2. malson: Son intranquil, caracteritzat per una sensació d’opressió i somnis angoixosos. arremolinar: Reunir-se, amuntonar-se, desordenadament.  asserenar: Calmar-se, tranquil·litzar-se. caos: Situació que, a pesar de ser descrita per equacions deterministes, representa un comportament irregular i extremadament sensible a les condicions inicials. iceberg:  Bloc de gel de grans dimensions que sobreïx en part de la superfície del mar. surar: Sostenir-se, un cos, en la superfície d’un líquid.  3. a) Quin narra els fets en primera persona és Serafí. b) Serafí plorava i tenia por perquè havia clavat un ganivet a Mohamed. c) Recordava els crits dels altres i el foc. d) Viu amb els pares i les germanes.

e) Es queixava sa mare perquè el seu fill havia passat tota la nit fora de casa. f) La telefonada li generà desconcert i preocupació. g) Serafí, per asserenar-se, va tocar la guitarra. h) Serafí s’entrega a la policia perquè no pot viure amb una càrrega sobre la consciència. i) Per qui ho lamenta és, sobretot, per sa mare. j) Qui narra els fets que ocorren al despatx de la comissaria és un narrador extern omniscient. k) Qui s’emporten Serafí del despatx són dos agents. l) Ocorren en l’actualitat. m) Serafí es dirigeix a l’inspector parlant-li de vosté. n) Els temps verbals que empra Serafí són presents. o) El temps verbal que empren l’inspector i l’agent de policia és l’imperatiu.  4. Serafí en ferir Mohamed se sent trist, mort de por, perdut, perquè se sentia més malament que en tota la seua vida.

123

7

Quina novel·la!

No recordava res. Ni com arribà aquell ganivet a les seues mans ni per què li’l va clavar al pit. Sap que no pot viure amb la pressió que implica l’agressió que ha comés.  5. Elements que demostren que es tracta d’una declaració de fets: Serafí es dirigeix a l’inspector parlant-li de vosté, reconeix la seua autoritat. Ell s’entrega a la policia i narra els fets que li ocorregueren aquella nit. Es lamenta del que ha fet, mostra el seu penediment. A la comissaria plora i els dos agents l’ajuden a eixir del despatx.  6. Resposta oberta.   7. sempre/mai, lluny/prop, dins/fora, sí/no, res/tot, després/ abans, davall/damunt, amunt/avall, baixar/pujar, entrar/ eixir, aparéixer/desaparéixer, anar/tornar, respondre/ callar, oblidar/recordar, soltar/agafar, començar/acabar, gran/petit, curts/llargs, alegre/trist, insegur/segur, coneguda/desconeguda, improbable/probable, diferent/igual.  8. Les oracions amb aquestes expressions relacionades amb la mort són resposta oberta. a-2, b-1, c-4, d-5, e-3, f-8, g-6, h-7, i-10, j-9  9. a) No eixiràs fins que no hages endreçat la teua habitació. b) Fins ací va arribar l’aigua de la pantanda de Tous l’any 1982. c) No esperava que arribares fins aquest extrem. d) Pots guanyar fins a 50 € diaris si vens tot el gènere. e) Adéu, fins demà! I recorda’t que fins a les onze no ens veurem. 10. Resposta oberta.Convé arribar a la conclusió que l’expressió «La violència genera violència» és certa. 11. Resposta oberta. L’alumne ha de contar el que ha ocorregut seguint un ordre cronològic (del passat al present) i aportant tota mena de detalls. 12. Resposta oberta. 13. a) En el text hi ha una alteració temporal de l’orde dels fets perquè exposa alguns fets que es fan abans del sopar (contractar les músics, posar les flors, canelobres i platets amb sal a taula). Es un exemple de retrospecció. b) Els fets que ocorren amb anterioritat al dinar són: contractar les músics, posar les flors, canelobres i platets amb sal a taula. Els fets que ocorren simultàniament són l’actuació dels músics mentre sopen.Els fets que s’hi anticipen és que Júlia fa aquestes confessions perquè vol quedar bé amb els convidats i previsora del que li puga ocórrer.

14. a) Josep escriu poemes i escriu novel·les. b) Necessitem un martell i necessitem uns claus. c) Vicent arregla motos i arregla bicicletes. d) Rosa fa fotocopies i Rosa les enquaderna a l’institut. e) Eduard puja i Eduard baixa sense parar. 124

15. a) Ara plou, ara fa sol. b) O véns o te’n vas. Aclareix-te! c) Ni sap anglés ni en vol aprendre. d) Els ximpanzés són mamífers i mengen de tot. e) Pere fa fotografies, però prefereix la informàtica. f) Maria s’entrena tres hores cada dia i encara li sembla insuficient. g) No he aprovat l’examen, per tant hauré de repetir-lo. 16. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) Mònica ni és sincera ni és simpàtica. b) Ferran és un hipòcrita, és a dir, fingeix sempre. c) No jugues al parxís, sinó als escacs. d) Les lletres de les cançons són poemes i s’acompanyen de música. e) M’ho he menjat toti encara tinc fam. f) Ens hem fet una foto de grup, però hi faltaves tu. g) Aquest pallasso ara plora ara riu. h) He arribat tard a classe, així que no he pogut entrar-hi. 17. a) Anàrem al cinema en valencià i ens agradà molt la pel· lícula. b) Juguem a la consola de joc o mirem la televisió? c) Quedem amb Lluís i parlem del seu accident. d) He pujat al castell de Cullera i (a més) he visitat el santuari. e) Pere ha anat a passejar el gos i encara no ha tornat. f)  Josep juga a bàsquet, però (tanmateix) prefereix el tenis. g) No li agrada el formatge, tanmateix (en canvi) en menja en les pizzes. h) El meu iaio no fuma ni beu alcohol. i) Passejarem per l’Albufera i (a més) observarem els ànecs i els ocells. j) Seu al sofà o bé (o) gita’t al llit. 18. a) Al càmping n’érem cent i la mare i aparegueren els policies. [copulativa] b) Joan, o fa ciclisme o fa natació. [distributiva] c) Defensem el Xúquer viu, però alguns polítics no ens fan cas. [adversativa] d) Saps resoldre aquest exercici o bé te l’explique? [disjuntiva] e) Vine i acompanya’m a cal metge. [copulativa] f) Carles estudia tercer d’ESO, a més ha aprovat segon de piano. [continuativa] g) Tots els alumnes volem el títol de graduat, tanmateix no estudiem. [adversativa] h) No utilitze ulleres ni pense utilitzar-ne. [copulativa negativa] i) Aquesta foto és molt divertida, a més és original. [continuativa] j) Camina una hora diàriao béfes bicicleta. [disjuntiva] k) Andreu estima Mònica però no li ho diu. [adversativa] l)  Ha participat en la cursa, fins i tot ha guanyat un trofeu. [continuativa] 19. a) Aquesta novel·la és d’aventures, però també denuncia la intolerància. Oració 1. subj: Aquesta novel·la. det: aquesta + nucli: novel·la nucli de pn: és atri: d’aventures  Oració 2 oració coordinada adversativa (nexe: però) subj: el·líptic (aquesta novel·la) nucli de pv: denuncia cd: la intolerància det: la + nucli: intolerància

Quina novel·la!

b) El seu fill ara plora, ara riu. Oració 1. subj: El seu fill. det: el seu + nucli: fill nucli de pv: plora Oració 2 oració coordinada distributiva (nexe: ara...ara) subj: el·líptic (el seu fill) nucli de pv: riu. c) Mireia estima Andreu, tanmateix, ell no ho sap. Oració 1. subj: Mireia nucli de pv: estima cd: Andreu Oració 2 oració coordinada adversativa (nexe: tanmateix) subj: el·líptic (ell) nucli de pv: sap cd: ho negació: no d) David sap anglés, a més estudia alemany. Oració 1. subj: David. nucli de pv: sap cd: anglés Oració 2 oració coordinada continuativa (nexe: a més) subj: el·líptic (David) nucli de pv: estudia cd: alemany e) El meu amic Vicent ni treballa ni estudia. Oració 1. s ubj: El meu amic Vicent. det: el meu + nucli: amic + aposició: Vicent nucli de pv: treballa Oració 2 oració coordinada distributiva (nexe: ni...ni) subj: el·líptic (el meu amic Vicent) nucli de pv: estudia f) Estic desmaiat, és a dir, demanaré un bon menú. Oració 1. subj: el·líptic (jo) nucli de pn: estic atri: desmaiat Oració 2 oració coordinada explicativa (nexe: és a dir) subj: el·líptic (jo) nucli de pv: demanaré c d: un bon menú. det: un + cn sint adj: bon + nucli: menú g) Gemma viu a Almoines i treballa a l’institut públic de Gandia. Oració 1. subj: Gemma. nucli de pv: viu cc lloc: a Almoines

7

Oració 2 oració coordinada copulativa (nexe: i) subj: el·líptic (Gemma) nucli de pv: treballa cc lloc: a l’institut públic de Gandia. det: el + nucli: institut + cn sint adj: públic + cn sint prep: de Gandia h) Alguns futbolistes guanyen molts diners amb l’esport i encara fan anuncis publicitaris. Oració 1. subj: Alguns futbolistes. det: alguns + nucli: futbolistes nucli de pv: guanyen cd: molts diners det: molts + nucli: diners cc manera: amb l’esport Oració 2 oració coordinada continuativa (nexe: i encara) subj: el·líptic (els futbolistes) nucli de pv: fan c d: anuncis publicitaris. nucli: anuncis + cn sin adj: publicitaris j) El tercer pis, el venen o el lloguen? Oració 1. subj: el·líptic (ells). nucli de pv: venen cd: el (el tercer pis) Oració 2 oració coordinada disjuntiva (nexe: o) subj: el·líptic (ells) nucli de pv: lloguen cd: el 20. Les oracions simples són:    En un port artesanal estaven amarrades centenars de pasteres similars. / Aquestes semblaven incapaces de suportar l’embat d’una ona./ Entre ells trobàrem una cara amiga, la del Sanya./ On és l’Adam?/ li va preguntar la Noolamala./ li va explicar el Sanya. / Jo m’encarregue de tot: del vaixell, de la compra del motor i del viatge./ va interrompre la conversa l’Abbdaa./ Es fabricaven amb planxes de mala qualitat i en l’últim moment./    Les oracions compostes subordinades són: Ens vam alegrar molt poder retrobar-nos-hi.(sub substantiva)    Les oracions coordinades són: Allí havíem quedat amb l’Abbdala i coneguérem els nostres companys de viatge, tot homes. (copulativa). No t’ho creuràs, però s’ha quedat a viure amb la perruquera. (adversativa)    El matrimoni té set filles i no tenen cap fill mascle, (copulativa) així que els ha fet llàstima l’Adam i l’han acollit (copulativa)    Aquestes barques eren de sis metres de llarg per dos o tres d’ample i només s’utilitzaven una vegada. (copulativa)    Normalment, les barques senegaleses eren molt més grans, però l’Abbdala s’havia espavilat molt ràpidament (adversativa) i havia copiat la manera de fer dels magribins. (copulativa) Les embarcacions partien de Gàmbia, el Senegal o Mauritània rumb a Europa, fins i tot, algunes intentaven creuar l’Atlàntic. (continuativa)

125

7

Quina novel·la!

21. a) He tallat la gespa (op) perquè havia crescut massa. (o sub) b) Necessitem (op) que ens ajudes a muntar la prestatgeria. (o sub) c) Saps (op) si Sandra vindrà al viatge de fi de curs? (o sub) d) En cas que ploga, (o sub) el recital es farà al pavelló cobert. (op) e) Va arribar a casa (op) abans que son pare se n’adonara. (o sub) 22. a) Li van dir que demà tindria un examen. b) Pots venir a visitar-me quan tu vulgues. c) He d’anar a cal dentista per tal que em revise les dents. d) No hi vull anar a la festa perquè estic cansada. e) Faria la volta al món si em tocara la loteria. f) Has d’encendre l’aparell com indiquen les instruccions. g) Cèsar s’esforça molt de manera que estic segur que ho aprovarà tot. h) A pesar que el menjar estava boníssim, no se’m va assentar bé. 23. Escrivim g

Davant de les vocals e, i: engegar, germà, àgil, girafa Davant de les vocals a, o, u: tarja, jardí, majoria, julivert, jota, juliol

Escrivim j

En els grups -jecc- i -ject-: injecció, projecte En algunes paraules per raons etimològiques: Jesús, jeroglífic, jersei, majestat.

24. Resposta oberta pel que fa als derivats. màgia: màgic; major: majoria; just: ajustar; jove: joventut; ajuda: ajudar; subjecte: subjecció; urgent: urgència; junta: ajuntar; àngel: angelical; girar: gira-sol; jugar: juganer; refrigerar: refrigerador; joia: joier; genoll: agenollar-se; injectar: injecció; gel: gelor. 25. Les taronges, les pluges, les esponges, les enveges, les roges, les monges, les boges, les barreges, les granges. 26. a) Jeroni duia un jersei com el de Josep. b) El general va dirigir l’exèrcit contra el poble de Jerusalem. c) Si vols enviar urgent la carta, has de posar-li un segell de dos euros. d) Júlia s’ha menjat un gelat de taronja i xocolate. e) Ja ho diu el refrany: «Gent jove, pa blanet». f) Jordi i Jaume, pengeu la pancarta 27. Puge, puges, puja, pugem, pugeu, pugen; penge, penges, penja, pengem, pengeu, pengen; assage, assages, assaja, assagem, assageu, assagen.

126

28. Davant de les vocals e, i: metgessa, massatgista, paisatgista, heretgia Escrivim tg En paraules que acaben en -atge,-etge: garatge, formatge, avantatge, carruatge, boscatge Escrivim tj

Davant de les vocals a, o, u: platja, allotjar, pitjor, desitjar, corretja

29. viatge: viatjar; pitjor: empitjorar; massatge: massatgista; rellotge: rellotger; jutge: jutgessa; salvatge: salvatgisme; allotjar: allotjament; missatge: missatger. 30. aterrar: aterratge; trucar: trucatge; maquillar: maquillatge; modelar: modelatge; etiquetar: etiquetatge; passar: pas-satge; muntar: muntatge; arbitrar: arbitratge; camuflar: camuflatge; aprendre: aprenentatge; abordar: abordatge; tatuar: tatuatge. 31. les platges, les corretges, els embenatges, els metges, els garatges, els formatges, els fetges, les llotges, els passatges. 32. Algemesí: algemesinenc, Alginet: alginetí, Bèlgida: belgidà, Beniarjó: beniarjoner, Burjassot: burjassoter, Catarroja: catarrogí, Riba-roja: riba-roger, Sant Joan: santjoaner, Sant Jordi: santjordienc. 33. a) El jutge que va jutjar Jeremies Pujol és del Verger. b) El meu germà Gerard vol anar de viatge de noces a Girona. c) Veges a veure qui troba un metge de guàrdia hui diumenge! e) Jo prepare els macarrons amb tonyina, formatge i un poc d’orenga. f) Joan va fer una truita de julivert amb mitja dotzena d’ous. 34. Viatge, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen; jutge, jutges, jutja, jutgem, jutgeu, jutgen; desitge, desitges, desitja, desitgem, desitgeu, desitgen. 35. Rajar, estranger, pitjar, taronger, conjur, viatjar, viatger, fregir, penjar, afegir, lleuger, granger, major, pujar, fugir. 36. Resposta oberta pel que fa a les oracions. (Possibilitats.) a) Aquest joc amb els cotxes és perillós, pot acabar en un xoc frontal. b) Escriu als marges dels fulls els títols de les marxes que heu d’interpretar. c) Els metges avisen que és molt perillós encendre coets amb metxes tan curtes. d) Andreu es va acomiadar amb un gest desafiant de la resta de corredors del circuit de Xest. e) Quan anava a pujar a l’ermita, se’m va punxar una roda del cotxe. 37. conjunt, germà, gerani, urgent, assajar, agència, majestat, jornal, gent, Jeroni, Gemma, Josep, dijous, segell, àngel, origen, genoll.

Quina novel·la!

7

38. Paraules amb g, tg, j, tj: ja, jo, afegir, judici, jutge, vaja, elogiaran, ja, gens, girar, just, lletrejava, ja, mitja, trajecte. 39. Un preu baix → un preu reduït

una muntanya gran → enorme

uns jugadors bons → apropiats

Un home baix → camacurt

una muntanya alta → elevada

uns aliments bons → saludables

Un arbre baix → menut

una muntanya erosionada → pelada

uns resultats bons → satisfactoris

40. No són sinònim de la primera: a) feroç: flexible. b) mentider: comerciant. c) manifestar:llaurar. d) partir: pagar. e) gran: deteriorat. 41. Situació formal: cap, colp, pare, robar, analfabet, morir, bonic. Situació informal: testa, castanya, papà, pispar, terròs, dinyar-la, guai. 42. Resposta semioberta. (Possibilitats.) simpàtic: agradable, afable, entranyable. menut: petit, xicotet, inferior. voler: desitjar, estimar, anhelar. fer: elaborar, construir, preparar. brut: tacat, fosc, ennegrit. escola: col. legi, acadèmia, centre. 43. Els caps de setmana m’agrada caminar, amb els meus amics, per les muntanyes. Marxem pel camí de La Font que condueix fins al peu de la muntanya. Des d’allí continuem per la senda, xarrant i observant la natura. Quan hem recorregut una hora parem a esmorzar. Després circulem pel costat del barranc que arriba prop del cim. Hi ha una vista increïble: tota la vall i al fons la mar per on naveguen alguns vaixells. A mitjan vesprada ens en tornem cap a casa fets pols. 44. a) La castellanització de la Corona d’Aragó comença a partir del segle xv. Una de les causes fou el compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit successor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.    Als segles xvi, xvii i xviii, durant la Decadència, es produí un buit en la producció literària culta en la nostra llengua a causa, sobretot, de la Guerra de les Germanies que enfrontà l’aristocràcia terratinent amb els llauradors i els burgesos. b) Un procés de substitució lingüística consisteix a substituir una llengua per una altra. L’aristocràcia va assumir cada vegada més el castellà com a llengua pròpia. Tot això, juntament amb el prestigi que va assolir la literatura castellana del Siglo de Oro, provocà que els nostres escriptors imitaren tant les formes literàries com la llengua de la cort central. c) La diglòssia consisteix a emprar una llengua per a uns aspectes i una altra llengua per a uns altres. Així la literatura culta s’escrivia cada vegada més en castellà –la

llengua de més prestigi– mentre que la literatura en la nostra llengua quedava circumscrita a l’àmbit popular. d) Els decrets de Nova Planta significaren l’abolició de les nostres institucions i la prohibició d’utilitzar la nostra llengua, que des de Jaume I, segle xiii, fins aleshores era l’oficial. e) Algunes actuacions que dugueren a cap escriptors de la Renaixença foren recuperar la nostra història, la nostra literatura (Jocs Florals) i la llengua, i també elaboraren diccionaris, ortografies i gramàtiques, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge i fomentar la normalització lingüística. 45. Resposta semioberta. 46. Resposta semioberta. Felip V està penjat cap per avall perquè va ordenar cremar la ciutat de Xàtiva i a més li va canviar el nom per San Felipe. Cal documentar-se sobre el tema. 47. Resposta semioberta. Aquesta audició és molt recomanable. Debat i conclusions. 48. a) Els versos rimen en les tres estrofes segons aquest esquema: a-b-a-c-c-b-d-d-e-e. b) Soleta, matinet, dolcet, llasseta, herbeta, amigueta, sentideta, consoladeta. El poeta els utilitza per a mostrar ingenuïtat, ignorància, infantesa... amb ironia. c) Paraules creades per a ajustar la rima: i aníme’n, i entrí-me’n, rira-riret, despertà’s. d) Una jove es desperta de bon matí i acudeix al seu jardí per collir una violeta. S’hi troba, dormint sobre l’herba, un jove que li pregunta si vol mantenir relacions amb ell. Ella li respon que sí i, ràpidament, els dos s’enamoren i gaudeixen del plaer i la passió. Quan ell se’n va, ella està trista i pateix de mal d’amor. 49. a) Germana de Foix és la virreina de València, ho té tot preparat per a un gran banquet però no hi acudeix ningú, per això està impacient i avorrida. b) El seu tercer marit és Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, que dormitava sobre el mantell. c) El convit que havia manat preparar era per a moltes persones, totes les menges eren preparades, hi havia música, comediants i poetes de Montpeller. d) El dia del convit no hi acudiren les persones invitades. Sols quinze persones havien presentat les seues excuses. Pareix que els convidats no tenien gens d’interés d’assistir a la celebració que organitzava la virreina. e) Els personatges són reals, la descripció de l’ambient cortesà és realista, s’usen paraules d’una altra època (vegeu el Glossari). Tot això demostra la tasca d’investigació sobre l’època que ha dut a terme. A més, el títol ja informa que els fets ocorren durant la revolta de les Germanies.

127

7

Quina novel·la!

50. a) El text és una paròdia de La Ventafocs o La Cendrellosa. b) Narra els fets un narrador extern omniscient, que els explica en tercera persona. c) Els personatges principals són: el xic (motorista) i la xica (setze anys); els secundaris són: les dues amigues i el funcionari de l’oficina d’objectes perduts. d) Els fets ocorren a la discoteca X, a la ciutat i al parc durant unes hores; a l’oficina d’objectes perduts, l’endemà. e) Títol: Kiss. Situació inicial: des de l’inici fins a «cada sessió». Plantejament del conflicte: fins a «mai no havia vist allà». Desenvolupament de l’acció: fins a «perduts de l’ajuntament;». Desenllaç: fins al final. 51. Resposta semioberta. L’alumne ha de redactar la seua versió començant pel desenllaç i acabant per la situació inicial, utilitzant la veu del narrador intern protagonista.

Repassem  1. Una novel·la és una narració literària de ficció, d’una llargària considerable i amb una trama complexa que està escrita per un autor amb la finalitat d’entretenir els lectors. Segons el tema les novel·les poden ser històriques, psicològiques i d’amor, on es descriuen els conflictes personals i socials; en les de por, policíaques o de sèrie negra destaquen la intriga i el misteri; en les de ciència-ficció, aventures i viatges abunden la fantasia i l’acció. Contar els fets seguint l’ordre natural o cronològic significa exposar els fets en el mateix ordre natural en què ocorren. Contar els fets utilitzant la retrospecció significa que l’acció torna arrere per a mostrar fets que han ocorregut anteriorment.  2. a) Parla o calla per sempre. (disjuntiva) b) Jordi és molt inquiet però l’estime. (adversativa) c) El xiquet plorava i cridava sense parar. (copulativa) d) Ara està content, ara s’enutja. (distributiva) e) No feia res ni deixava fer res. (copulativa negativa) f) Al cinema no aniré amb tu sinó amb Laura. (adversativa)  3. Resposta oberta.  4. a) No vingué a classe perquè estava malalt. (causal) b) Si véns amb mi t’ho passaràs bé. (condicional) c) T’ho recordaré perquè no se t’oblide. (final) d) Li ho vaig dir mentre preníem café. (temps) e) Els meus pares no volen que isca de nit amb desconeguts. (substantiva) f) És tan atractiu com el més lleig dels micos. (comparativa)   5. Coordinants: i,ni, o, però.



subordinants: perquè, quan, on, encara que, ja que, com, si

 6. a) Fàtima és marroquina però parla valencià molt bé. Oració 1. subj: Fàtima

128

nucli de pn: és atr: marroquina Oració 2 oració coordinada adversativa (nexe: però) subj: el·líptic (ella) nucli de pv: parla cd: valencià cc manera: molt bé b) Enric Lluch és un escriptor prolífic, és a dir, ha publicat moltes obres. Oració 1. subj: Enric Lluch nucli de pn: és atr:un escriptor prolífic. det: un + nucli: escriptor + cn sint adj: prolífic Oració 2 oració coordinada explicativa (nexe: és a dir) subj: el·líptic (ell) nucli de pv: ha publicat cd: moltes obres. c) Cada any arriben menys ànecs al llac de l’Albufera i alguns no s’hi aclimaten. subj: menys ànecs det: menys + nucli: ànecs nucli de pv: arriben cl lloc: Al llac de l’Albufera. sint prep: al llac + cn sint prepo: de l’Albufera Oració 2 oració coordinada copulativa (nexe: i) subj: el·líptic (ells) nucli de pv: aclimaten cl lloc: hi negació: no d) O em dónes els documents o me’n vaig. subj: el·líptic (tu) nucli de pv: dónes cd: els documents ci: em Oració 2 oració coordinada distributiva (nexe: o...o) subj: el·líptic (jo) nucli de pv: vaig crv: me’n  7. jeràrquic, segell, rebutjar, oratge, passejar, injectable, salvatge, rajola, Jordi, enginyer, gesmil, corretja, objecció, aterratge, massatgista.  8. Enrotllar

embolicar

Unió

unitat

Donar

oferir

Estúpid

imbècil

Collir

arreplegar

Cruel

inhumà

Fatiga

cansament

Breu

curt

Senda

camí

 9. Vegeu la pàgina 134 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu la pàgina 135 del llibre de l’alumne.

Quina novel·la!

7

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................   1. Llig el text i respon a les preguntes que hi ha tot seguit. El 20 de juliol de 1521, quan la campana de la torre de l’església de Beniatjar feia retrunyir, humil, els darrers trancs de l’hora sexta, un jove missatger, de cara pigarda i cabell roig, procedent de València, arribava al campament dels mascarats a cavall, brida abatuda, després d’haver canviat cinc vegades d’animal. [...]    Abans d’entrar a la tenda del virrei, un dels escuders avisà don Diego Hurtado de Mendoza.    –Senyor –va dir-li content–, acaba d’arribar un missatger amb vent franc i crec que gojós.    –Feu-lo passar sense cap espera.    Li duia bones noves: una lletra en què li comunicava que l’exèrcit del duc de Sogorb havia desfet i havia vençut les tropes agermanades del capità Jaume Ros al camp d’Almenara. Josep Lozano. Crim de Germania. Edicions Bromera a) Quan i on ocorren els fets? .......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Qui narra els fets? Indica el tipus de narrador. .................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) En quin ordre s’hi relaten els fets? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Què s’hi descriu? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ e) Quin tipus de novel·la és? Quins elements t’han permés deduir-ho? .................................................................................................................................................................................................... f) Quins altres tipus de novel·les hi ha? ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   2. Explica en quin ordre es poden presentar els fets en una narració. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  3. Subratlla els nexes i indica quin tipus d’oracions coordinades són. a) Estudies o treballes? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) La novel·la és extensa però no te la pots deixar. ............................................................................................................................................................................................................................................................................ c) El jardiner tallava la gespa i, després, l’arruixava. .......................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Ara està núvol, ara ix el sol! ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ e) No menges llepolies ni begues refrescos amb gas. .................................................................................................................................................................................................................................................................. f) Alícia no ix amb Raül sinó passeja amb ell. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................ g) Tens son, doncs gita’t. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ h) He endreçat l’habitació, a més he preparat el dinar per als meus pares. ....................................................................................................................................................................................   4. Subratlla l’oració subordinada i indica de quin tipus és. a) He plantat els geranis on m’has dit. .......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Necessitem que ens ajudes a muntar la prestatgeria. ....................................................................................................................................................................................................................................................... c) Estàs enutjada perquè Marta no t’ha convidat a la festa? ........................................................................................................................................................................................................................................ d) En cas que ploga, el recital es farà al pavelló cobert. ........................................................................................................................................................................................................................................................... e) Vaarribar a casaabans que son pare s’adonara. ............................................................................................................................................................................................................................................................................... f) Tu fes-ho com si no estiguérem nosaltres davant. .................................................................................................................................................................................................................................................................... g) Pren-te una til·la perquè pugues dormir tranquil. ........................................................................................................................................................................................................................................................................... h) Encara que m’ho expliques vint voltesno ho sabré fer. ....................................................................................................................................................................................................................................................... i) He dinat tant que no soparé. ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

129

7

Quina novel·la!

  5. Analitza sintàcticament aquestes oracions coordinades. a) Sofia sembla una persona interessant però és tímida. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Aquest edifici té cent anys i es troba en perfecte estat de conservació. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Carles ha comprat un gelat a David en el supermercat i encara en vol un altre. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  6. Escriu el present d’indicatiu dels verbs: menjar, netejar, viatjar i jutjar. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  7. Completa les paraules amb g, tg, j o tj i escriu-ne un derivat. enoll: ..........................................................................................

me.............e: ..................................................................................................

pla.............a: ....................................................................................................................................

ugar: ..........................................................................................

sub.............ecte: ....................................................................................

ur.............ent: .................................................................................................................................

exi.............ir: ..........................................................................................

corre.............a: ..........................................................................................

.............

taron.............a: ................................................................................

espon.............a: ........................................................................................ enve.............a: .............................................................................................................................

............. .............

ove: .......................................................................................................................................

  8. Escriu dues paraules sinònimes tenint en compte la seua categoria gramatical. Verbs

Verbs

Substantius

Substantius

Adjectius

Fer

Casa

Divertit

Donar

Cotxe

Mentider

Ensenyar

Quadre

Gran

Adjectius

  9. Explica quina fou la situació de la nostra llengua en aquests tres períodes: segle d’or (xv), Decadència (xvi-xviii) i Renaixença (s. xix) .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Explica què fou la Decadència i esmenta’n alguns autors. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

130

Quina novel·la!

7

Solucionari del model d’avaluació  1. a) Els fets ocorren a les sis del 20 de juliol de 1521, a Beniatjar. b) Narra els fets un narrador extern omniscient, utilitza la tercera persona gramatical. c) Els fets segueixen l’ordre cronològic, trama lineal. d) S’hi descriu el moment, el missatger, el resultat del combat i qui hi participa. e) És una novel·la històrica perquè els personatges que hi intervenen són reals, així com el conflicte. També utilitza expressions pròpies de l’època (hora sexta, mascarats, agermanades, noves...). A més, segons el títol, correspon a una novel·la de Josep Lozano que tracta de les Germanies. f) Altres tipus de novel·la: psicològica, d’amor, de terror, de misteri, d’aventures, policíaca, negra, de ciència-ficció, eròtica, fantàstica...  2. Els fets en una narració es poden presentar seguint un ordre cronològic –trama lineal– o alterant aquest ordre de maneres diferents –trama discontínua. En aquest segon cas, pot haver-hi retrospecció (l’acció torna arrere per mostrar fets que han ocorregut anteriorment), anticipació (el relat avança fets que encara no han ocorregut, però que passaran posteriorment) o simultaneïtat (es narren dues accions diferents que ocorren alhora).  3. a) Estudies o treballes? (disjuntiva) b) La novel·la és extensa però no te la pots deixar. (adversativa) c) El jardiner tallava la gespa i, després, l’arruixava. (copulativa) d) Ara està núvol, ara ix el sol! (distributiva) e) No menges llepolies ni begues refrescos amb gas. (copulativa negativa) f) Alícia no ix amb Raül sinó passeja amb ell.(adversativa) g) Tens son, doncs gita’t. (consecutiva) h) He endreçat l’habitació, a més he preparat el dinar per als meus pares. (continuativa)  4. Subratlla l’oració subordinada i indica de quin tipus és. a) He plantat els geranis on m’has dit.(de lloc) b) Necessitem que ens ajudes a muntar la prestatgeria. (substantiva) c) Estàs enutjada perquè Marta no t’ha convidat a la festa?(causal) d) En cas que ploga, el recital es farà al pavelló cobert. (condicional) e) Vaarribar a casa abans que son pare s’adonara. (temps)  7.

f) Tu fes-ho com si no estiguérem nosaltres davant. (manera) g) Pren-te una til·la perquè pugues dormir tranquil. (final) h) Encara que m’ho expliques vint voltesno ho sabré fer. (concessiva) i) He dinat tant que no soparé.(comparativa)  5. a) Sofia sembla una persona interessant però és tímida. Oració 1. subj: Sofia nucli de pn: sembla atr: una persona interessant. det: una + nucli: persona + cn sint adj: interessant Oració 2 oració coordinada adversativa (nexe: però) subj: el·líptic (ella) nucli de pn: és atr: tímida. b) Aquest edifici té cent anys i es troba en perfecte estat de conservació. subj: Aquest edifici nucli de pv: té cd: cent anys Oració 2 oració coordinada copulativa (nexe: i) subj: el·líptic (ell) nucli de pv: es troba cc mode: en perfecte estat de conservació. sin prep: en perfecte + nucli: estat + cn sin prep: de conservació. c) Carles ha comprat un gelat a David en el supermercat i encara en vol un altre. subj: Carles nucli de pv: ha comprat cd: un gelat ci: a David cc lloc: en el supermercat Oració 2 oració coordinada continuativa (nexe: i encara) subj: el·líptic (David) nucli de pv: vol cd: un altre.  6. Menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen. Netege, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen. Viatge, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen. Jutge, jutges, jutja, jutgem, jutgeu, jutgen.

genoll: agenollar-se

metge: metgessa

platja: platges

jugar: jugadora

subjecte: subjectar

urgent: urgència

exigir: exigència

corretja: corretjós

jove: joventut

taronja: taronger

esponja: esponjós

enveja: envejós

 8. Resposta semioberta. (Possibilitats).

131

7

Quina novel·la!

Verbs

Verbs

Substantius

Adjectius

Adjectius

Fer

Construir, preparar

Casa

Vivenda, habitatge

Divertit

Alegre, entretingut

Donar

Lliurar, entregar

Cotxe

vehicle, automòbil

Mentider

Fals, hipòcrita

Ensenyar

Educar, mostrar

Quadre

Pintura, llenç

Gran

Major, enorme

 9. Vegeu la pàgina 134 del llibre de l’alumne.

132

Substantius

10. Vegeu la pàgina 135 del llibre de l’alumne.

U NI TAT De ciència certa A. Introducció La unitat 8 du el títol De ciència certa. Continuem el curs amb una nova tipologia textual: el text expositiu. Aquest és troba present en els llibres de text que utilitzen els alumnes i que ara, tenen ocasió de reflexionar sobre tot allò que fa referència a la divulgació científica, la informació objectiva i rigorosa i el registre lingüístic que li correspon. A més del text instructiu, té un protagonisme especial el lèxic relacionat amb la ciència. Treballarem diversos camps semàntics, cultismes, paraules monosèmiques i tecnicismes. Pel que fa referència a la reflexió

8

metalingüística, continuarem amb els pronoms relatius, aplicats a les oracions subordinades (adjectives i substantives) i al relatiu possessiu. Aplicarem les normes d’ús de la lletra x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig. Repassarem l’escriptura dels numerals en xifra i en lletra. Seguirem amb la situació de la nostra llengua durant els segles xx i xi i distingirem entre normalització i normativització. En l’apartat de literatura veurem alguns autors de la literatura barroca, la il·lustració i el neoclassicisme.

B. Competències clau La competència lingüística és el principal objecte d’estudi de la unitat 8, De ciència cierta, però també la social i cívica. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia en diversos textos científics de la unitat i quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta. La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos. La competència d’aprendre a aprendre és present, sobretot, en les activitats que impliquen

posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta huitena unitat proposem com a treball cooperatiu la realització d’un text expositiu, amb un títol com Salvem el planeta!, que incloga la llista d’actuacions per a reduir la contaminació i l’efecte d’hivernacle tal com s’indica en l’activitat 6 del llibre de l’alumne. Durant les, aproximadament, tres setmanes en què treballarem aquesta unitat, dedicarem uns 15 minuts de la classe a dur avant aquest projecte. For-

marem diversos grups i cadascun abordarà un aspecte com per exemple: la contaminació de les aigües, de la mar, dels rius, de la ciutat (transport, soroll, lumínica...) també els incendis, els residus i el consum innecessari (bosses de plàstic, llaunes..), Cada grup llegirà en veu altra les seues actuacions i, entre tots, es farà una compilació que es difondrà com es considere oportú.

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. La intel·ligència interpersonal i intrapersonal es treballen especialment en els debats i en les

activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

133

8

De ciència certa

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat reunirem el resultat del treball cooperatiu i les actuacions monogràfiques que ha aportat el grup on participa cada alumne. Podem incloure un text instructiu relacionat amb un joc (act. 26 llibre de l’alumne), un esport,

una recepta de cuina...; o amb un aspecte científic, per exemple: Com podem separar la clara del rovell? Com germina una llavor (llentilla, dacsa, fesol)? Com es calcula la grandària, l’alçaria o el volum d’un objecte?

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius.

BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions.

• Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat.

• Producció de textos orals narratius, explicatius i argumentatius.

BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat.

• Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals.

BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia.

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

BL1.3.1. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals propis de l’àmbit personal, científic i literari.

Criteris i competències clau

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC) BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC)

134

Estàndards d’aprenentatge

BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica. BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

Descriptors i activitats

BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

• Interpretació de textos científics i narratius (lectura i/o audició inicial. act. 47).

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

• Participació activa en un debat (Act. 6, 12, 52)

• Narració oral de fets i sensacions personals. (Act. 13) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (Act. 11, 12, 51, 52) • Pronúncia acurada de paraules que s’escriuen amb x, tx, ix i ig. (act. 33 a 42) • Recitació de poemes. (act. 153)

De ciència certa

• Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 42, 47, 59) • Exposició oral dels coneixements apresos, de manera adequada al context. (act. 50. repassa)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.2. Interpreta textos escrits analitzant els elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura. BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical.

• Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius.

BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica.

• Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius.

BL2.3.1 Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final.

• Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori.

• Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball.

BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa.

• Producció de textos escrits narratius, descriptius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració.

Criteris i competències clau

BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, descriptius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC) BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

8

BL2.5.4. Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

Descriptors i activitats • Interpretació de textos expositius. (lectura inicial i act.) • Redacció de textos expositius, instructius i narratius i descriptius. (act.19, 21, 26, 60, 61) • Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act. 51, 52, 53) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 7 a 10, 47 a 50)

BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

• Interpretació i anàlisi de les característiques de textos científics. (act. 3, 14, 15 )

BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA)

• Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 9. Repassa)

BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE)

Bloc III. Coneixement de la llengua

• Interpretació de textos de l’àmbit acadèmic i obtenció d’informació. (act. 14, 19, 51,54)

Continguts • El text científic • Recursos lingüístics del text científic

135

8

De ciència certa

• Els gràfics

Descriptors i activitats

• Vocabulari (1): els cultismes

• Identificació dels recursos lingüístics en un text científic expositiu i instructiu (act. 3, 5, 14, 18 a 26)

• Vocabulari (2): els tecnicismes • Els dubtes lingüístics: ús de Sol, sol i sòl. • El text instructiu • L’obligatorietat: l’imperatiu i les perífrasis d’obligació.

• Identificació de cultismes (act. 7 a 9)

• El relatiu possessiu

• Identificació i classificació de mots pertanyents a diferents camps semàntics relacionats amb tecnicismes. (act. 4, 47 a 50)

• La lletra x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig

• Ús de Sol, sol i sòl (act 10)

• L’escriptura dels numerals

• Identificació de mots monosèmics i polisèmics (act.15, 16,17)

• Acrònims, sigles i fórmules

• Aplicació de l’imperartiu i les perífrasis d’obligació (act. 18 a 26)

• La història de la llengua: els segles xx i xxi: normalització i la normativització

• Identificació i ús dels pronoms relatius (act. 27 a 32)

• Els pronoms relatius

• Aplicació de les normes d’ús de: x, ix, tx i ig (act. 33 a 43)

Criteris i competències clau

• Aplicació de les normes d’escriptura dels numerals (act. 43 a 46)

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA)

• Reflexió sobre la situació de la llengua als segles xx i xxi. Diferenciació entre normalització i normativització (act. 51 a 53)

BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

Bloc IV. Educació literària

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos descriptius, argumentatius, expositius i narratius amb més correcció i propietat. (CCLI, CAA) BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius, descriptius i narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC) BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

Estàndards d’aprenentatge BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu. BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari. BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple i composta per expressar-se i redactar textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius amb més correcció i propietat. BL3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textuals i, després d’un procés de reflexió, fa un ús adequat de la llengua.

136

• Distinció entre un text científic especialitzat i un de divulgatiu (act. 14)

Continguts • La literatura barroca: la poesia. • Vicenç Garcia • La literatura barroca: i la prosa • Pere Joan Porcar • La literatura de la il·lustració i el neoclassicisme. • Lluís Galiana

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

De ciència certa

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua, seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats.

8

BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Identificació d’algunes temes i autors de la poesia i la prosa barroca. (act. 54) • Identificació d’alguns temes i autors de la il·lustració. (act. 55) • Comentari d’un poema de Vicenç Garcia. (act. 54) • Comentari d’un fragment d’una rondalla de Lluís Galiana. (act. 55, 58) • Deducció dels consells que aporta una rondalla. (act. 55, 56, 57, 58) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 57) • Reflexió sobre la vigència de la literatura popular... (act. 9, 10. Repassa)

G. Solucionari llibre de l’alumne  1. Lectura comprensiva del text.  2. hivernacle: Lloc cobert artificialment per a protegir les plantes de l’acció del fred. fotosíntesi: Procés metabòlic específic de les plantes verdes i de diversos microorganismes pel qual se sintetitzen substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques, utilitzant l’energia lluminosa. neutralitzar: Destruir els efectes (d’alguna cosa) contraposant-li una acció contrària. esborrar: Fer desaparéixer (una cosa escrita, dibuixada, impresa o gravada) utilitzant qualsevol mitjà. immunològic: Relacionat amb la immunologia, que és la part de la medicina que s’ocupa de les reaccions dels organismes enfront de la presència de microorganismes, toxines o antígens. mutació: Canvi. Alteració brusca i permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en els gens o en els cromosomes. eòlica: Del vent o de l’acció del vent, o que hi té relació. biomassa: 1. f. ecol. Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema. 2. f. biol. Matèria orgànica originada en un procés biològic natural o provocat, utilitzable com a font d’energia. tèrmica: Part de la física que s’ocupa de la producció, la transmissió i la utilització de la calor.  3. a) Aquest és un text explicatiu. b) Qui pot haver redactar aquest text és un científic. c) S’hi defineix l’efecte hivernacle. d) Una part de la radiació solar en arribar a la Terra es convertida en calor. e) Aquests elements generen l’efecte hivernacle. f) La fotosíntesi és el procés que pot eliminar el diòxid de carboni.

g) L’ús de combustibles fòssils ha generat un augment del contingut de diòxid de carboni. h) Algunes conseqüències de l’efecte hivernacle són desastres naturals, malalties i mutacions. i) L’objectiu principal del Protocol de Kyoto és la reducció de les emissions de GEH. j) Es pot reduir l’ús dels FCC reformant els processos de fabricació. k) Les energies que poden ser part de la solució al problema energètic són les renovables.  4. a-3, b-2, c-1.  5. Resposta semioberta. Es pot aprofitar la informació inicial del text.  6. Resposta semioberta. Es pot aprofitar la informació del text, però també buscar-la en Internet i en la biblioteca.  7. atmosfera: atmo + esfera. Capa gasosa que envolta un astre, especialment la que envolta la Terra. biomassa: bio + massa. Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema. fotovoltaica: foto + voltaica. Que es basa en l’efecte fotovoltaic. hidroelèctrica: hidro + elèctrica. De la producció d’electricitat per la força hidràulica o que hi té relació. terratrèmol: terra + trèmol. Moviment vibratori, sacseig o tremolor de la superfície de la Terra, produït a causa de moviments bruscos i ràpids entre blocs rocallosos de l’escorça terrestre, o per explosions volcàniques. ultraviolat: ultra + violat. Regió de l’espectre electromagnètic que comprén l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

137

8

De ciència certa



immunològic: immuno + lògic. Relacionat amb la immunologia, part de la medicina que s’ocupa de les reaccions dels organismes enfront de la presència de microorganismes, toxines o antígens.

 8. Radical

Significat

Paraula composta

Significat

geo-

terra

geologia

Ciència que estudia la Terra

zoo-

animal

zoologia

Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals

bio-

vida

biologia

Ciència que estudia els éssers vius

antropo-

home

antropologia

Ciència que estudia l’ésser humà i, en un sentit més ampli, els homínids

cosmo-

món

cosmologia

Doctrina sobre la constitució actual i la naturalesa de l’univers com un tot

arqueo-

antic

arqueologia

Ciència que estudia les civilitzacions de l’antiguitat a partir dels estris, els monuments i altres vestigis materials deixats pels humans

 9. Radical

Significat

Paraula composta

Significat

derma-

pell

dermatòleg/dermatòloga

Persona que tracta les malalties de la pell

oftalmo-

ull

+ -òleg/- oftalmòleg/ oftalmòloga òloga cardiòleg/ cardiòloga

Metge que tracta l’ull i les seues malalties

cardio-

cor

neuro-

nervi

neuròleg/ neuròloga

Metge especialitzat en malalties nervioses

ornit-

ocell

ornitòleg/ ornitòloga

Zoòleg dedicat a l’estudi de l’ornitologia

10. a) Ferran ho ha fet tot sol, no l’han ajudat ningú. És un sol! b) Demà lluirà el sol a tota la Comunitat Valenciana. c) El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. 11. Resposta oberta. Aconsellem que l’alumnat s’informe, prèviament, d’aquests oficis. 12. Resposta oberta. Aconsellem que l’alumnat valore els avantatges que suposa estudiar com a mitjà per a formar-se com a persona i com a treballador. 13. Resposta oberta. 14. Exemples de recursos lingüístics propis del text científic: a) el text està redactat en el registre tècnic.

Especialista en malalties del cor

b) L’autor descriure amb objectivitat. c) Escriu en tercera persona gramatical: L’atmosfera és pràcticament transparent.... El procés de fotosíntesi pot eliminar..., en forma impersonal: s’ha descobert que es pot reduir de forma espectacular..., no hi haurà canvis eficaços mentre.... i els verbs en present d’indicatiu: té, és, consisteix, implica, calfa... d) Ús de substantius monosèmics i unívocs: ozó, carboni, carbó, petroli, biomassa, mutació... e) Ús de tecnicismes: clorofluorocarbonis, ultraviolat, fotovoltaica... fórmules: CO2, sigles: CFC, GEH... mots compostos: hidroelèctrica, biomassa, diòxid, atmosfera... f) Ús de connectors espacials, enumeratius i exemplificadors: per exemple, de fet...

15. iceberg

M

húmer

M

col·lidir

M

iode

M

ambició

M

metge M

sobre

p

ploma

P

editorial

P

serra

P

trompa

P

taula

16. a) El Titanic s’afonà en col·lidir contra un iceberg. b) Bernat s’ha fracturat l’húmer, i el metge li ha enguixat el braç. c) L’ambició és un incentiu per a un esportista. d) La tintura de iode s’empra com a desinfectant. 17. Resposta oberta. (Possibilitats.) Agafa el sobre i deixa’l sobre el moble. En boxa hi ha una categoria de pesos ploma. M’he trobat una ploma de paó al parc. L’editorial ha dema-

138

P

incentiu

M

desinfectant

M

nou

P

arrel

P

nat a Josep Palomero que escriga l’editorial de la revista Illa. Saps anar a la serra de les Agulles? Aquesta serra està rovellada i no talla gens. On es troba la trompa de Fal·lopi? Qui faça sonar la trompa ha de tenir bons pulmons. No deixes la taula de surf damunt la taula de la cuina. Aquest jugador amb el número nou és nou en l’equip. Calcula l’arrel quadrada de 456. Tu saps que l’arrel d’aquesta planta es pot menjar?

De ciència certa

18. Guanya, guanye, guanyem, guanyeu, guanyen. Promet, prometa, prometem, prometem, prometeu, prometen. Pugues, puga, puguem, pugueu, puguen. Cull, culla, culles, collim, colliu, cullen. Descobreix, descobrisca, descobrim, descobriu, descobrisquen. 19. Recicla, camina, usa, estalvia, adquireix, evita, recomana, col·labora, participa. 20. Vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen. Escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen. Faça, faces, faça, fem, feu, facen. Diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen. Imprimisca, imprimisques, imprimisca, imprimim, imprimiu, imprimisquen. 21. menges, begues, ingerisques, dugues, deixes. 22. a) Si has de deixar de fumar, fes-ho prompte. b) S’ha d’ /Cal evitar fumar en llocs tancats. c) S’ha d’ /Cal airejar les habitacions on es fuma. d) S’ha d’ /Cal assegurar-se d’apagar bé les burilles i els mistos. 23. a) No heu de fumar ni un cigarret més. b) S’ha de / cal fer esport i dur una dieta sana. c) Heu de ser optimistes i constants. d) Cal evitar les situacions que animen a fumar. 24. a) Repeteix la jugada. b) Sigueu puntuals. c) Torna més tard. d) Deixeu les coses al seu lloc. e) Conta’m què ha passat. 25. a) Has de practicar algun esport. b) No s’ha de deixar-se manipular per ningú. c) Cal / s’ha de consultar sempre un metge. d) Has de pujar i abaixar escales a peu. e) Has de / cal que camines una hora al dia. 26. Resposta oberta. (Possibilitats.) Joc: TRES EN RATLLA. Participen dos jugadors. Material necessari: Un tauler o un dibuix amb l’esquema de 9 caselles (3 × 3) i 3 fitxes d’un color i 3 fitxes d’un altre color Instruccions del joc: 1. El primer jugador ha de posar la seua fitxa al punt central. 2. El segon jugador ha de col·locar-ne una en un dels punts on conflueixen les línies. 3. Correlativament els dos jugadors han de posar les seues fitxes en distints punts de confluència. 4. Durant la partida, cada jugador ha d’anar movent alternativament les fitxes. 5. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, és a dir, el que col·loca les seues tres fitxes en línia recta. 27. a) la guia turística. b) les amigues. c) la clau. d) el nom del company. e) un bar. f) les teues cosines. 28. a) He rebut el paquet que em vas enviar fa uns quants dies. b) Les persianes que heu instal·lat no tapen gens el sol. c) La persona de qui / de la qual parlem, no la coneixes. d) L’ho-

8

me, els fills del qual han tingut un accident, està desfet. e) Comprem als supermercats on / en què / en els quals venen productes ecològics. f) Eixa és la bicicleta amb la qual / amb què Tomàs ha guanyat la volta ciclista. 29. a) Josep i jo hem vist el mòbil que t’has comprat. b) No conec els amics amb qui te’n vas de viatge. c) La carretera per on vinguérem estava en males condicions. 30. a) Aquest és un projecte l’èxit del qual depén de tots vosaltres. b) Disposem de productes els preus dels quals estan rebaixats. c) La grua s’ha emportat el cotxe la matrícula del qual és 1234 DVB. d) Ferran Torrent ha escrit novel· les les adaptacions al cinema de les quals són excel·lents. e) Coneixes la dona la filla de la qual viu a Londres? f) En un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar... 31. Resposta oberta. Possibilitats. a) Tinc una foto del xic de qui estàvem parlant abans. b) El gat siamés és de la veïna de qui no vull saber res. c) Em posaré les sabatilles esportives amb les quals vaig córrer en la volta a peu. d) No vages a la botiga on no et parlen valencià. e) Has tastat el formatge que hem portat de Cantàbria? f) Abans de començar heu de tenir les ferramentes amb què heu de muntar l’armari. g) Existeix una fórmula sense la qual és impossible fabricar aquest refresc. h) Ja sé analitzar les oracions que són subordinades adjectives. i) Estan parlant els futbolistes dels quals s’han publicat algunes notícies escandaloses. 32. a) Els turistes m’han preguntat on es troba l’Albufera. b) Els bombers no sabien com / quan / si s’havia produït l’incendi. c) Es pot saber quant t’ha costat aquest rellotge? d) Va contestar que no ho sabia. e) Voleu saber si sóc major d’edat? f) Em pregunte com / quan has arribat a eixa conclusió. g) Necessite que m’ajudes a resoldre uns problemes de matemàtiques. h) Qui té boca, s’equivoca. i) Desconec on/ com/ quan/ si ha celebrat Anna el seu aniversari. 33. La x sona forta (com xic)

La x sona suau (com xilòfon)

xapa, xop, Xúquer, xutar, xofer, xiclet, Xina, ximenera, xarop

Xavier, Xixona, xarop, Xeresa, Xeraco, Xàbia, xiprer

34. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Planxa: planxar. Panxa: panxut. Ganxo: enganxar.

139

8

De ciència certa

35. Resposta oberta pel que fa als derivats. Fluix: afluixar; peix: peixera; greix: engreixar; caixa: encaixar; dibuix: dibuixant; queixa: queixar. 37. Produir

Agrair

36. Resposta oberta. a) El vaixell que va arribar ahir a Xàbia no havia pescat cap anxova. b) La recepta que tu coneixies portava xocolate, la que estic aprenent ara es fa amb carn i molt de greix. Imprimir

Complir

Jo produïsc

Jo agraïsc

Jo imprimisc

Jo complisc

Tu produeixes

Tu agraeixes

Tu imprimeixes

Tu compleixes

Ell/ella produeix

Ell/ella agraeix

Ell/ella imprimeix

Ell/ella compleix

Nosaltres produïm

Nosaltres agraïm

Nosaltres imprimim

Nosaltres complim

Vosaltres produïu

Vosaltres agraïu

Vosaltres imprimiu

Vosaltres compliu

Ells/elles produeixen

Ells/elles agraeixen

Ells/elles imprimeixen

Ells/elles compleixen

38. Produir

Agrair

Complir

Jo produïsca

Jo agraïsca

Jo imprimisca

Jo complisca

Tu produïsques

Tu agraïsques

Tu imprimisques

Tu complisques

Ell/ella produïsca

Ell/ella agraïsca

Ell/ella imprimisca

Ell/ella complisca

Nosaltres produïm

Nosaltres agraïm

Nosaltres imprimim

Nosaltres complim

Vosaltres produïu

Vosaltres agraïu

Vosaltres imprimiu

Vosaltres compliu

Ells/elles produïsquen

Ells/elles agraïsquen

Ells/elles imprimisquen

Ells/elles complisquen

39. capritx, encapritxar; caputxa, encaputxar; fitxa, fitxar; escabetx, escabetxar; butxaca, butxacada; empatx, empatxar. Resposta oberta pel que fa a les paraules derivades. 40. roig, enrogir; bateig, batejar; lleig, enlletgir; passeig, passejar; rebuig, rebutjar; raig, enrajar. Resposta oberta pel que fa a les paraules derivades. 41. a) Un taxista em va exigir que deixara de fumar en el cotxe. b) La figa de pala té punxes, per això cal pelar-la amb guants. d) Conxa es va encapritxar a disparar les fletxes sobre la diana. e) Alguns cognoms acabats en -ig són: Calabuig, Reig, Roig i Puig. f) L’infermer introduïa el xarop a la boca del pacient amb una xeringa. 42. En els dibuixos animats sovint reapareix també, per exemple, el lament del baix percentatge de reciclatge: «Un terme que tem que no m’és massa familiar», fa notar sarcàsticament el senyor Burns en «El vell i Lisa», episodi en el qual aconseguirà fundar un imperi econòmic propi explotant sense cap escrúpol l’atractiu ecològic de recuperar els residus. 43. a-4,b-1,c-2,d-3.

140

Imprimir

44. a-1, b-4,c-2, d-3. 45. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) A les costes andaluses deuen haver arribat en barques uns cinc-cents africans. b) El dia dènou de març és Sant Josep. c) Quan pugues em telefones al 678231345 d) Demà és l’aniversari de la meua germana; farà quinze anys. e) Ma mare va nàixer el dia 16 de juliol de 1978. f) De ma casa a l’ajuntament deuen haver-hi uns setcents metres. g) El número premiat en el sorteig de l’once és el 5699. h) Jo visc al carrer La Llibertat núm. 126. i) Al febrer, rebaixen els productes un 50% j) He de comprar una dotzena d’ous, tres litres de llet, quatre quilograms de creïlles i dos pans. k) el dia nou d’octubre és el dia dels valencians. l) A l’exament he tret un sis i jo m’esperava un huit. m) L’any 2014 va nàixer el meu germà. 46. vint-i-sis, quaranta-set, noranta-huit, cent trenta-cinc, siscents vint-i-u, nou-cents noranta-nou, dos mil cinc-cents setanta-huit, cinc mil sis-cents vint-i-tres, seixanta-nou mil cent cinquanta-set, mil dos-cents quaranta-quatre, tres mil tres-cents seixanta-nou, dos mil quinze.

De ciència certa

8

47. La salut Símptomes febre, mal de cap, congestió, dolor, desmai

Malalties

Tractaments

constipat, la grip, xarops, pastilles, el càncer, la sida, la píndoles, supositoris, tuberculosi pomades, ungüents, injeccions

Accidents domèstics

farmaciola

colp al braç, torcement del peu, esquinç, trencament, bonys, talls, traus, intoxicacions, escaldades, cremades, blaüres

tisores, benes, iode, aigua oxigenada, analgèsics, cotó en pèl, alcohol, aspirines, tiretes, xeringa

48. Vocabulari de la informàtica

Vocabulari de l’agricultura

Vocabulari de l’esport

mega, xarxa, monitor, escàner, ratolí, aixada, tractor, solc, llavor, lle- tenis, pilota, bàsquet, handbol, àrbitre, xarxa, trinprocessador, drive, configuració gona, corbella, podadora, rella quet, monitor, vestidor, matx, rècord, meta, rem 49. Vocabulari d’automoció Ferramentes

Peces del cotxe

clau anglesa, martell, tornavís, alicates

xapa, fre, embragatge, bugia, biela, carrosseria, bateria, amortidor, ballesta, para-xocs, far, cable, carburador, motor, pneumàtic

50. Resposta oberta. Consulteu un diccionari visual o un vocabulari especialitzat. 51. Resposta oberta. 52. Resposta oberta. 53. Resposta oberta 54. a) Tecla: petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat. El joc de paraules es produeix a relacionar el nom de la dona amb la palanca de l’instrument. b) Les metàfores flauta i teclat fan referència als cossos masculí i femení. El joc és el de la proximitat de les carícies. Ell li demana a ella que, si li ho permet, la farà gaudir; és un poema sobre la seducció, l’amor i la passió. c) Diràs-me → em diràs. d) Còmput sil·làbic del poema (versos heptasíl·labs): Te - cla - que - so - nes - ab - man (xa) a ab - lo - vent - ge - lat - i - fred, b per - met - que - a - quest - po - bret b te - pu - ga - pi - car - la - pan (xa!) a Ja - ma - flau - taes - de - sen - gan (xa), a pen - sant - ab - ton - bell - te - clat. c Di - ràs - me - queés - des - ba - rat, c pe - rò -, siem - dó - nes - lo - punt, d per - be - moll - i - con - tra - punt d te - so - na - ré - re - quin - tat c Rima: (a-b-b-a-a-c-c-d-d-c), femenina - masculina, M-F-M-M-M-M-M.

Accions accelerar, regular, afluixar, rectificar, desmuntar, ajustar, unflar

55. Fon açò que era en certa part del món, que no em ve més a la memòria que la neu d’ara cent anys, havia una xica, filla de bons pares i la que s’emportava la palma de la terra, perquè en l’una galta tenia el sol i en l’altra, la lluna. Cabells com a fils d’or, ullsinquietadors, boqueta de cigró, cos d’agulla, manetes de plata i peus de perdiueta. Era com unes lleteroles, tenia un gra de cara molt garrit i en lo parlar pareixia una mel cuita. Es componia com un monyo de novençana i quan anava pel carrer, tipitip, no igualava un pardalet. En dos paraules: xica de gall i per a un tot, que alçava palleta a la llei i no més; com qui diu, ahí m’aplegue. 56. a) destacar, sobreeixir. b) ser destre, habilidós. c) guapa, cridanera i disposada. 57. Resposta oberta. 58. La bona de la xica, que no li ficaria ningú el dit en la boca i era viva com lo pensament, bé coneixia per a on anava l’aigua al molí i del peu que coixejava el mesquinot de son pare; però ni per eixes pogué mai no inclinar-se a Pep de Quelo ni volgué casar-se en ell, perquè encara que aguantava la metxa, no li entrava de les dents a dins, i si algunes voltes li feia el rendivú, era per a dar calor al drap i per a que no es moguera un infern en la caseta i eixa cosa. 59. Piràmide, cub, dodecaedre, icosaedre, esfèrics, poliedres, poligonals, hexàgons, pentàgons, volum, esfera, rombicosidodecaedre, esfericitat. 60. Instruccions per a fer una polsera de tetraedres 1. Dibuixa en una cartolina dura 40 triangles equilàters tal com apareixen en la imatge.

141

8

De ciència certa

2. Fes que els triangles tinguen 2,5 cm de costat. 3. Amb un ganivet marca’n bé les línies per poder doblegar, després, millor la cartolina. 4. R  etalla la figura i deixa unes pestanyes com les que indica la imatge. 5. Doblega la cartolina cap avant per les línies de traç continu i cap arrere per les de traç de punt discontinu. 6. Usa les pestanyes per a enganxar la cartolina de manera que queden junts els costats amb la mateixa lletra de la imatge. 7. En acabar, comprova com la polsera gira sobre si mateixa. 8. Una vegada hages vist el sorprenent resultat, fabrica polseres de diferents colors i grandàries per als teus amics i amigues. 61. Resposta oberta. Cal indicar a l’alumne que ha de fer servir els recursos gramaticals propis del text explicatiu i instructiu.

 3. Sigles

Acrònims Fórmules

DNI, TAC, ADN, ovni, sida RH, ONCE, IVA, CEE

H2O, SO4H2, e = mc2

€, □, Ω, ∏, /b/, Fe, /z/, H, /r/, /k/

 4. Resposta oberta. (Possibilitats.) Ciències de la natura Biologia, ecologia, zoologia, histologia, cèl·lula, bacteri, gen,...

Educació plàstica Aquarel·la, oli, compàs, regle, perspectiva, llapis, escaire, contrast...

literatura

Música

Rima, mètrica, novel·la, retòrica, vers, prosa, metàfora...

Pentagrama, do, re, mi, fa, sol, la, si, partitura, corxera, flauta, oboé, piano, violí, vals...

Repassa

142

Símbols

 1. a) Un text científic és el que transmet els coneixe- ments de les diferents branques de les ciències i de la tècnica. És un text explicatiu, que té com a funció principal informar. També incorpora recursos visuals (il·lustracions, esquemes, etc.), descripcions dels elements i instruccions sobre processos que cal seguir. Es redacta en el registre tècnic o científic, que es caracteritza per un grau elevat de formalitat, objectivitat i precisió lèxica. b) Els textos científics poden ser de dos tipus: textos especialitzats, redactats generalment per científics per a intercanviar informació; i textos divulgatius, que escriuen periodistes amb formació científica i van adreçats a sectors molt amplis de la població. c) Cinc paraules monosèmiques. Resposta semioberta. (Possibilitats.) ozó, rellotge, grip, neó, hidrogen. d) Cinc paraules polisèmiques. Resposta oberta. (Possibilitats.) paper, banc, ull, planta, nou. e) Resposta semioberta. (Possibilitats.) dermatologia, biòloga, agorafòbia, troposfera, hemeroteca.

 5. a) Repeteix la jugada. b) Sigueu puntuals. c) Torna més tard. d) Deixeu les coses al seu lloc.

 2. a) poli + esportiu: lloc condicionat per a la pràctica de diversos esports. b) atmo + sfera: capa gasosa que envolta un astre, especialment la que envolta la Terra. c) fisio + teràpia: ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials: aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc. d) claustro + fòbia: trastorn mental caracteritzat per l’aparició de l’angoixa quan l’individu es troba en llocs tancats. e) biblio + teca: servei cultural que organitza i manté el depòsit, la classificació, la conservació i la consulta o la lectura de llibres o d’un altre material gràfic.

 8. Vegeu els continguts de la pàgina 152 del llibre de l’alumne.

 6. a) El soci amb qui /el qual treballes t’enganya. b) La casa on/ en què/ en la qual vaig nàixer és aquella de color blau. c) El rellotge que/ el qual em regalares funciona molt bé. d) Qui no vulga pols que no vaja a l’era.  7. a) Xavi, agafa el guix i corregeix els problemes de la pissarra. b) Han col·locat una xarxa al voltant del xiprer centenari que hi ha al passeig. c) Els meus amics de Xàbia han estudiat batxillerat a distància. d) El Dr. Reig no s’atreveix a llevar-me el queixal sense anestèsia.

 9. Vegeu els continguts de la pàgina 153 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu els continguts de la pàgina 154 del llibre de l’alumne.

De ciència certa

8

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................. Data: ........................................................................................................................................   1. Llig aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació. L’ull humà és un instrument òptic complex gràcies al qual podem percebre tots els fenòmens de la llum. El globus ocular és una esfera gelatinosa protegida per una capa resistent anomenada escleròtica. La llum penetra per la part frontal i transparent de l’escleròtica, que rep el nom de còrnia. L’iris regula la quantitat de llum que passa a través de la pupil·la.    Una vegada dins del globus ocular, la llum és focalitzada per una lent convergent, el cristal·lí, cap a la retina, una finíssima capa on es troben les cèl·lules receptores, els cons i els bastons.    Els bastons s’exciten per la llum de baixa intensitat, però no són sensibles al color, i permeten la visió nocturna (amb molt poca llum). La seua insensibilitat al color explica que no es puguen distingir colors de nit.    Els cons són sensibles al color, s’exciten per la llum intensa i són els responsables de la visió en colors sota fons de llum. a) Indica què s’hi descriu. b) Encercla les expressions especialitzades relacionades amb la vista. c) Indica si aquest text científic és especialitzat o divulgatiu. d) Esmenta sis recursos lingüístics propis del text científic.   2 Escriu la 2a persona del plural de l’imperatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis. a) …………......…………… l’ordinador (engegar). i …………......…………… a Internet (connectar-se). b) …………......…………… l’adreça de la web (escriure). c) …………......…………… el joc escollit (localitzar). d) …………......…………… a la carpeta corresponent (descarregar-lo) i …………......…………… (començar) a jugar.   3 Escriu correctament aquestes instruccions. a) Teniu que arreplegar medicaments per a Sud-àfrica. ........................................................................................................................................................................................................................................................... b) Hi ha que ajudar els països més necessitats. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ c) Tens que seguir les instruccions la peu de la lletra. .................................................................................................................................................................................................................................................................. d) Es precís que acabem amb la violència. ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................   4. Escriu una oració amb cada pronom relatiu: que, què, qui, on, la qual, les quals.   5. Completa les oracions amb el relatiu adient. Afig, si cal, una preposició. a) El xic amb ………….......…………… ix Verònica, treballa al taller de cotxes ………….......…………… està prop de ma casa. b) Mai havia vist unes pintures ………….......…………… m’agradaren tant com aquestes. c) Han arribat els científics ………….......…………… participaran en el congrés ………….......…………… tractarà sobre el càncer. d) ………….......…………… tinga díhuit anys pot donar sang ………….......…………… està molt demanada a l’estiu.   6. Tradueix a valencià les oracions següents. a) Los álamos son árboles cuyas hojas caen en otoño. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) He olvidado el titulo de la novela cuya autora es Gemma Pasqual. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

c) Los alumnos cuyos apellidos empiecen por la letra B, que se pongan a mi derecha. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

  7. Completa els espais en blanc de les frases següents amb les grafies: x, ix, ig i tx. M’he menjat un sandvi ………………… vegetal, dues salsi ………………… es, un gelat de madu ………………… a i ara estic empa ………………… at. No de ………………… es que el ………………… iquet menge més an ………………… oves. ………………… avier, per favor, correge ………………… l’e ………………… ercici de la pissarra.

143

8

De ciència certa

De tant de …………………uplar caramels, ara es que ………………… a de mal de que ………………… al. Ara mate ………………… no sé si estudiar ba ………………… illerat o un cicle formatiu de …………………apa i pintura.   8. Escriu el present d’indicatiu dels verbs fer, despatxar, afluixar, batejar i créixer.   9. Ompli els espais en blanc amb numerals en lletra o en xifra segons convinga. El dia ………………… de desembre és Nadal Només arribes a casa em telefones al ………………… Demà és l’aniversari del meu germà; complirà ………………… anys. A principi d’estiu, rebaixem els productes un ………………… % Si no ho recorde malament, el pare va nàixer l’any ………………… 10. Escriu tres mots compostos amb aquests radicals grecollatins: geo-, -logia, -fòbia, bio-, -òleg, hidro-. 11. Explica què és la normalització i la normativitació. 12. Explica les característiques de la literatura barroca i esmenta’n alguns autors. 13. Explica les característiques de la Il·lustració i del neoclassicisme, i esmenta’n alguns autors.

144

De ciència certa

8

Solucionari del model d’avaluació  1. a) S’hi descriu el funcionament de l’ull i les seues parts. b) òptic, globus ocular, escleròtica, còrnia, iris, pupil·la, lent convergent, cristal·lí, retina, cons, bastons, visió nocturna. c) Es tracta d’un text científic especialitzat. La informació s’hi presenta de manera clara i objectiva, s’hi utilitza un narrador extern que empra la tercera persona gramatical i hi predominen els mots tècnics, especialitzats i monosèmics. d) Vegeu els continguts de la pàgina 143 del llibre de l’alumne.  2. a) Engegueu l’ordinador i connecteu-vos a Internet. b) Escriviu l’adreça de la web . c) Localitzeu el joc escollit. d) Descarregueu-lo a la carpeta corresponent i comenceu a jugar.  3. a) Heu d’arreplegar medicaments per a Sud-àfrica. b) Cal / S’ha d’ajudar els països més necessitats. c) Has de seguir les instruccions la peu de la lletra. d) Cal que acabem amb la violència.  4. Resposta oberta.  5. a) El xic amb qui /el qual ix Verònica, treballa al taller de cotxes que està prop de ma casa. b) Mai havia vist unes pintures que/ les quals m’agradaren tant com aquestes. c) Han arribat els científics que/els quals participaran en el congrés que tractarà sobre el càncer. d) Qui tinga díhuit anys pot donar sang la qual /que està molt demanada a l’estiu.  6. a) Els albers són arbres les fulles dels quals cauen a la tardor. b) He oblidat el títol de la novel·la l’autora de la qual és Gemma Pasqual. c) Els alumnes els cognoms dels quals comencen per la lletra B han de posar-se a la meua dreta.

 7. a) M’he menjat un sandvitx vegetal, dues salsitxes, un gelat de maduixa i ara estic empatxat. b) No deixes que el xiquet menge més anxoves. c) Xavier, per favor, corregeix l’exercici de la pissarra. d) De tant de xuplar caramels, ara es queixa de mal de queixal. e) Ara mateix no sé si estudiar batxillerat o un cicle formatiu de xapa i pintura.  8. Fer: faig, fas, fa, fem, feu, fan. Despatxar: despatxe, despatxes, despatxa, despatxem, despatxeu, despatxen. Afluixar: afluixe, afluixes, afluixa, afluixem, afluixeu, afluixen. Batejar: batege, bateges, bateja, bategem, bategeu, bategen. Créixer: cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.  9. El dia vint-i-cinc de desembre és Nadal Només arribes a casa em telefones al 5678990 Demà és l’aniversari del meu germà; complirà tretze anys. A principi d’estiu, rebaixem els productes un 20% Si no ho recorde malament, el pare va nàixer l’any 1992 10. Resposta semioberta. geo- → geògraf -logia → psicologia -fòbia → claustrofòbia bio- → biosfera -òleg → arqueòleg hidro- → hidromassatge 11. Vegeu el contingut de la pàgina 151 del llibre de l’alumne. 12. Vegeu els continguts de la pàgina 152 del llibre de l’alumne. 13. Vegeu els continguts de la pàgina 153 del llibre de l’alumne.

145

U NI TAT I tu, què opines? A. Introducció La darrera unitat, la 9, s’anomena I tu, què opines?. Introduïm una nova tipologia textual: el text argumentatiu. Encara que els joves estan acostumats a opinar, discutir, queixar-se, protestar... ho solen fer cara a cara; és a dir, de manera oral. No solen fer-ho per escrit, per això aprofitarem alguns temes que els interessen per a aprendre a redactar les seues opinions, sempre tenint en compte el destinatari i la finalitat. Aprofitarem l’esperit crític per a tractar, molt superficialment, l’assaig, alguns aforismes i unes referències a Joan Fuster. Insistirem

9

en la prevenció de la violència i fomentarem el diàleg. Treballarem el lèxic a través d’alguns jocs de llengua i, pel que fa a la reflexió metalingüística, continuarem amb les oracions subordinades adverbials. Aplicarem les normes d’ús dels signes de puntuació. Tractarem el tema de la relació entre les llengües i l’administració. En l’apartat de literatura coneixerem alguns gèneres de la literatura popular fins al segle xvii i acabarem amb una obra emblemàtica del poble valencià: El Misteri d’Elx, perquè els alumnes el coneguen i hi opinen.

B. Competències clau La competència lingüística és objecte d’estudi de la unitat 9, I tu, què opines?, però té especial importància la competència social i cívica, ja que per a opinar, discutir, debatre i elaborar textos argumentatius, cal comprendre la realitat social en què vivim i cooperar. Treballarem la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia quan es proposen activitats amb una resposta que demana una distribució espacial concreta (emplenar graelles, relacionar unívocament, etc.). La consciència i l’expressió cultural es treballa mitjançant la lectura de fragments literaris d’autors, èpoques i temàtiques diversos. La competència d’aprendre a aprendre és present,

sobretot, en les activitats que impliquen posar en pràctica un procediment prèviament pautat i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor ocupa aquelles que suposen la definició de criteris propis, la capacitat de participar en projectes col·lectius i l’habilitat de dur avant les accions projectades, amb confiança en un mateix i en la possibilitat de millora. Com en totes les unitats, l’opció de treballar amb el llibre digital, la resolució d’activitats digitals interactives, la recerca d’informació i la realització de tasques on s’hagen d’utilitzar les diverses TIC contribueixen a desenvolupar la competència digital.

C. Treball cooperatiu En aquesta darrera unitat proposem com a treball cooperatiu la realització d’un debat a classe, amb un títol com Parle vosté, calle vosté! en referència a l’expressió tradicional del Tribunal de les Aigües de València. Com a punt de partida, podem aprofitar el text que cada alumne ha redactat en l’activitat 60 del llibre de l’alumne i triar-ne un per a ampliar-lo amb punts de vista diferents; o bé podem triar un tema d’interés general, per exemple: L’obligatorietat de l’ensenyament fins als 16 anys, la gratuïtat dels llibres de text, la pirateria, la influència de la publicitat, la privatització d’un paratge natural, l’embaràs no

desitjat, l’accés dels joves a un lloc de treball o a l’habitatge... Cal distribuir tres grups. El primer s’encarregarà d’exposar de manera objectiva les dades sobre el tema; un segon, s’encarregarà d’exposar les opinions a favor; el tercer, de les opinions en contra. Una persona actuarà com a moderador o moderadora i s’encarregarà de coordinar el debat i donar pas a les intervencions. La resta de companys, romandran atents i però també hi podran intervenir. Per últim el professor farà les gestions oportunes perquè es faça un resum del debat, amb les postures i els acords o conclusions.

147

9

I tu, què opines?

D. Intel·ligències múltiples La intel·ligència verbal i lingüística es treballa, lògicament, en totes i cada una de les unitats d’aquest manual, especialment amb les activitats orals, que impliquen un ús de la llengua en contextos i situacions diversos. A més, el projecte de treball cooperatiu suggerit més amunt permet treballar la intel·ligència

interpersonal i intrapersonal perquè són activitats que demanen l’expressió de les pròpies opinions, respectant les alienes, i que a més impliquen la col·laboració amb la resta de companys, amb el professor o amb altres persones de qui podem obtenir informacions.

E. Dossier En el dossier d’aquesta unitat aplegarem la redacció de la carta de protesta (activitat 60) corregida i millorada que ha fet cada alumne. També pot incloure una còpia del resum del debat (treball cooperatiu) elaborat entre tota la classe en format paper o enregistrat audiovisual. Podem afegir el llistat de

temes conflictius que els alumnes han considerat d’acord amb els seus interessos. S’aconsella que, sempre que siga possible, es trasllade la crítica, l’opinió, la petició, la proposta... a qui corresponga, de manera que els alumnes s’acostumen a participar en la vida social de manera democràtica i responsable.

F. Programació d’aula Bloc I. Comunicació oral: escoltar i parlar Continguts • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos narratius, expositius i argumentatius. • Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports. • Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius. • Aplicació de l’estàndard oral formal i l’ús d’un llenguatge no discriminatori en la producció de textos orals. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics propis del debat: estructura, tema, posicions inicials i finals, etc..

BL1.2. Participar en equips de treball que tenen metes comunes, amb eficàcia i responsabilitat, reconeixent les aportacions de tots i utilitzant el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies. (CCLI, SIEE, CSC) BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant les estratègies de comprensió oral i el propòsit d’escolta. (CCLI, CAA, CSC) BL1.4. Produir de manera oral, individualment o en equip, textos narratius, expositius i argumentatius, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i el lèxic adequat al nivell, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals: pronunciació, gesticulació, velocitat, to, prosòdia, elocució, etc.

BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral. (CCLI, CAA)

• Foment de la solidaritat, tolerància, del respecte i l’amabilitat.

Estàndards d’aprenentatge

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

BL1.1.1. Participa activament en intercanvis comunicatius relacionats amb temes actuals o pròxims als seus interessos.

Criteris i competències clau

BL1.1.2. Participa activament en intercanvis comunicatius amb un registre formal, respectant les normes de cortesia i les estratègies de la interacció oral.

BL1.1. Participar activament i respectuosa en intercanvis comunicatius formals, aportant arguments per a defensar les pròpies opinions, atenent la pronúncia i la gestualitat, usant

148

un registre formal i respectant les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.1.3. Participa activament en intercanvis comunicatius amb arguments raonats per a defensar les pròpies opinions.

I tu, què opines?

BL1.1.4. Participa activament en intercanvis comunicatius amb atenció a la pronúncia i la gestualitat.

Recerca, localització i extracció d’informació per a construir textos expositius i argumentatius.

BL1.2.1. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i assumeix diversos rols amb eficàcia i responsabilitat.

Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

BL1.2.2. Participa en equips de treball que tenen metes comunes donant suport als companys amb empatia.

Ús de les TIC per a col·laborar, comunicar-se i planificar el treball.

BL1.2.3. Participa en equips de treball que tenen metes comunes i utilitza el diàleg per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció escrita de textos narratius, expositius i argumentatius.

BL1.3.2. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius, orals i audiovisuals, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals.

Producció de textos escrits narratius, explicatius i argumentatius atenent les propietats textuals i d’acord amb les característiques dels diferents gèneres.

BL1.3.3. Interpreta textos narratius, expositius i argumentatius orals i audiovisuals, utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit d’escolta.

Reconeixement dels diferents gèneres periodístics i literaris.

BL1.4.2. Produeix de manera oral textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa.

Criteris i competències clau

BL1.4.4. Produeix, de manera oral, textos narratius, expositius i argumentatius amb riquesa lèxica.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment narratius, expositius i argumentatius, propis dels àmbits personal, acadèmic, periodístic i literari pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a construir el significat global i que servisca per a aprendre. (CCLI, CAA, CSC)

BL1.5.1. Avalua amb l’ajuda del professorat i de guies les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL2.2. Planificar i escriure textos narratius, expositius i argumentatius propis de l’àmbit personal, acadèmic, periodístic i literari aplicant les propietats textuals i les estratègies comunicatives amb un llenguatge no discriminatori. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

Descriptors i activitats

BL2.3. Avaluar, amb ajuda del professorat i de guies, individualment i en equip, les produccions escrites pròpies i dels companys com a eina de progrés en la competència comunicativa escrita. (CCLI, CAA)

BL1.4.3. Aplica les propietats textuals en la producció oral de textos narratius, expositius i argumentatius.

• Interpretació de textos narratius. (lectura i/o audició inicial. act. 43, 58). • Narració oral de fets i sensacions personals. (act. 6, 13, 55 ) • Manifestació raonada i argumentada de les opinions i preferències pròpies. (act. 7, 15, 16, 44, 49, 61) • Participació activa en un debat. (act. 13) • Pronúncia acurada de textos tenint en compte els signes de puntuació i d’entonació. (act. 38 a 49) • Lectura dramatitzada de textos. (act. 38, 41, 57) • Recitació de poemes. (act. 56, 57) • Escolta de dictats amb les pauses marcades i reconeixement de sons que s’identifiquen correctament amb la seua representació gràfica. (act. 43, 41, 57)

Bloc II. Comunicació escrita: llegir i escriure Continguts Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi, comprensió lectora i interpretació dels textos narratius, expositius i argumentatius.

9

BL2.4. Sintetitzar per escrit textos narratius, expositius i argumentatius i usar la informació per a crear textos nous amb diverses finalitats. (CCLI, CAA) BL2.5. Realitzar amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtenir un producte final original; adaptar-lo als imprevistos, avaluar-los adequadament i comunicar els resultats obtinguts. (CAA, SIEE) BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i cooperatius, sobre temes del currículum (amb interés especial per les obres literàries) buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de manera contrastada; crear continguts digitals, col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable. (CD, CAA, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, de diferents àmbits i tipologies, per a construir el significat global i com a suport per a aprendre. BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura.

149

9

I tu, què opines?

BL2.2.1. Aplica de manera autònoma les estratègies de planificació en el procés d’escriptura.

Bloc III. Coneixement de la llengua

BL2.2.3. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció ortogràfica i gramatical.

Continguts

BL2.2.4. Escriu textos en suports diversos i de diverses tipologies tenint en compte la correcció lèxica.

• L’escrit d’opinió: estructura

• L’argumentació

BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori.

• Els recursos lingüístics del text argumentatiu

BL2.3.1. Avalua les propietats textuals dels textos escrits, propis i d’altres, com a part del procés de revisió que millora el resultat final.

• La ironia

BL2.3.2. Avalua i identifica les errades de correcció ortogràfica i gramatical dels textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió de l’escriptura. BL2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits, resol els dubtes, de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diverses fonts de consulta. BL2.4.1. Sintetitza per escrit textos narratius, expositius i argumentatius, seleccionant les informacions essencials per a usar-les amb finalitats diverses segons la situació comunicativa. BL2.5.1. Realitza amb creativitat i correcció projectes de treball individuals o cooperatius sobre temes del currículum seguint les fases d’elaboració. BL2.5.2. Utilitza diverses fonts d’informació per a realitzar els projectes de treball, contrasta la informació i detalla les referències. BL2.5.4 Avalua el procés i el resultat final adequadament i comunica de manera personal els resultats obtinguts. BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant, seleccionant i contrastant la informació en mitjans digitals, i la registra en formats diversos.

• La pregunta retòrica • Vocabulari: els jocs • Dubtes lingüístics: ús de només i no més. • Les oracions subordinades adverbials: lloc, manera, temps, finals, causals • Els signes de puntuació: el punt, la coma, el punt i coma, els dos punts, els punts suspensius, els parèntesis, els guionets, el guió i les cometes. • Les sigles i els acrònims • Les llengües i l’administració: llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.

Criteris i competències clau BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text; establir la concordança entre si; classificar-les; analitzar-les morfològicament; reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a comprendre i crear textos. (CCLI) BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua. (CCLI, CAA)

BL2.6.2. Comparteix informació i continguts digitals i utilitza les eines de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

BL3.3. Identificar i distingir els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari. (CCLI, CAA)

Descriptors i activitats

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius, expositius i narratius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, fer un ús adequat de la llengua. (CCLI, CAA, CSC)

• Interpretació de textos narratius i argumentatius (lectura inicial. act. 1, 16, 43 ). • Identificació de l’estructura i els recursos del text argumentatiu. (act. 3, 16, 17, 47) • Elaboració de textos argumentatius. (act. 14, 60, 48, 49) • Recerca en diversos mitjans per a obtenir informació. (act.14, 50 a 53, 55) • Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. (act. 2, 8, 11) • Identificació, interpretació i redacció d’aforismes (act. 45 a 49) • Elaboració de resums a partir de textos expositius. (act. 5, 6, 39. Repassa)

BL3.7. Desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llengua i al nostre entorn plurilingüe i pluricultural. (CCLI, CSC)

Estàndards d’aprenentatge BL3.1.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, expositiu i argumentatiu; estableix la concordança entre si i les classifica. BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, expositius i argumentatius utilitzant correctament les categories gramaticals. BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

150

I tu, què opines?

BL3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu per enriquir el vocabulari. BL3.5.1. Identifica i empra les oracions compostes per a expressar-se i redactar textos narratius, expositius i argumentatius amb major correcció i propietat. BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, expositius i argumentatius. També en els textos de l’àmbit literari. BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que constitueixen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

Descriptors i activitats • Identificació de les parts, l’estructura i els i recursos lingüístics de l’escrit d’opinió. (act. 1, 3, 4, 6, 16, 17) • Diferenciació entre argunentació oral i escrita. (act. 17) • Identificació de la ironia i les preguntes retòriques en un text. (act. 5, 6) • Classificació de mots pertanyents a diferents camps semàntics. (act. 8 a 11) • Identificació de mots que poden crear un dubte lingüístic. (act.12) • Reconeixement i ús dels diferents tipus d’oracions subordinades adverbials. (act. 18 a 37) • Deducció de les normes d’ús dels signes de puntuació a partir d’un text. (act. 38) • Aplicació de les normes d’us dels signes de puntuació. (act. 38 a 42) • Formació de paraules a partir de les inicials: sigles i acrònims. (act. 50 a 53) • Reflexió, respecte i valoració de la diversitat lingüística al món. Identificació de la llengua nacional, oficial i internacional. (act. 54, 55)

Bloc IV. Educació literària Continguts • La literatura popular fins al segle xviii • La poesia de caràcter religiós i profà. • El teatre religiós • El Misteri d’Elx • Les festes i tradicions populars valencianes • L’assaig • Els aforismes • Joan Fuster

9

Criteris i competències clau BL4.1. Fer lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. (CCLI, SIEE, CEC) BL4.3. Exposar en suports diversos les conclusions extretes de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. (CCLI, CAA, SIEE, CEC) BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, dels inicis de la literatura romanç i en la nostra llengua , seleccionats com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i fent un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

Estàndards d’aprenentatge BL4.1.1. Fa lectures d’obres literàries a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals. BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, les conclusions fruit de l’anàlisi i la comparació d’obres, personatges, temes i autors literaris de diverses èpoques, amb incidència especial en els orígens de la literatura en romanç i en la nostra llengua. BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere dels textos dels inicis de la la literatura en romanç i de la nostra literatura analitzats. BL4.4.3. Fa un comentari de forma i contingut per expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi de textos literaris per mitjà d’opinions personals.

Descriptors i activitats • Enumeració de les característiques i temes de la literatura popular. (act. 56) • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. (act. 56) • Enumeració d’algunes característiques i cicles del teatre religiós. (act. 57) • Valoració del Misteri d’Elx i la seua relació amb la festa popular. (act. 57) • Enumeració d’algunes característiques de l’assaig i dels aforismes. (act. 43 a 49) • Reconeixement de l’obra de Joan Fuster. (act. 43 a 49. Repassa) • Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. (act. 48)

151

9

I tu, què opines?

G. Solucionari. Llibre de l’alumne  1. Lectura comprensiva del text.  2. copsar: Entendre, percebre. capficat: Fet de preocupar-se molt per alguna cosa, pensar molt seriosament, molt intensament, en alguna cosa. engegar: Fer que (una cosa) comence a anar, a funcionar. brasiler: Natural o habitant del Brasil.  3. a) Qui narra els fets és una mestra d’escola. b) Hi utilitza la primera persona singular. c) S’indica quan intervé cada persona amb guionets. d) L’autora hi inclou la conversa perquè mostra els punts de vista de cadascú i aporta realisme. e) El tipus de lletra per a escriure les expressions en castellà és la cursiva. f) Aquestes paraules són onomatopeies. g) L’ús de les cometes indica que aquesta paraula té un significat diferent. h) Els tipus de jocs són de molta acció. i) Els jugadors es comporten amb tensió i capficats. k) El joc és així. l) La policia va assassinar un jove per equivocació. m) Sí, i això és molt perillós.  4. a) Resposta semioberta. L’ambient que s’hi descriu és real i freqüent en aquests tipus de locals destinats a l’oci juvenil. b) L’article apareix publicat a la revista Allioli, núm. 189. Altres revistes o diaris en valencià són: El Temps, El Punt, Lletres valencianes, L’Avenç, Revista digital del llibre valencià, L’illa, Pàgina 26... c) L’autora opina que la situació és molt perillosa perquè fa que les persones estiguen preparades per a assumir i acceptar com a bona un equivocació, una mort, un atemptat... sense haver tingut prèviament un judici. La mort no és un joc. No podem confondre realitat amb ficció. d) L’autora fa publica la seua opinió perquè pretén que els lectors reflexionen sobre la violència en els jocs, la violència com a manera de divertir-se –principalment els joves–, la indiferència amb què es tracta aquest tema, la confusió entre realitat i ficció.... tot açò és negatiu perquè allunya de la pau, del respecte i de la llibertat.

 8. recreatiu, futbolí, consola, pantalla, persecució, regles,crits, rialles...  9. Jocs: oca, truc, dames, escacs, parxís, dominó. 10. Resposta oberta. possibilitats. a-r-a-c

cara, arca, àcar

m-o-a-r

amor, roma, mora, ramo

p-o-r-s-a

prosa, posar, sopar

t-r-a-r-i

triar, trair, tirar

11. Són: química, carrer, ametla, novel·la, massa, estoig, company, quinze, cel·la, any. 1

2

3

4

5

6

7

A

Q

U

I

M

I

C

A

B

U

C

A

R

R

E

R

C

I

A

M

E

T

L

A

D

N

O

V

E

L

L

A

E

Z

M

A

S

S

A

A

F

E

S

T

O

I

G

N

G

C

O

M

P

A

N

Y

12. a) Al teatre, hi devia haver no més de cent espectadors. b) No estudieu només la vespra del dia de l’examen. c) Vinga, Andreu, fes-me un préstec! només necessite 30 €! d) És probable que suspenga una assignatura, però no més.

 5. La darrera oració sí que expressa ironia perquè no es dóna importància a la vida d’un innocent però sí al fet de guanyar el premi, al preu que siga.

13. Resposta oberta.

 6. Resposta semioberta. (Possibilitats.) a) Quan un polític (dolent) informa que hi ha més llocs de treball però la realitat demostra que això és fals. Estratègia habitual però molt perjudicial. b) Quan una persona pregunta a una altra si s’adona que està més prima però el que realment ocorre és que està més grossa. c) Una persona fa el contrari del que diu. Vol fer una cosa positiva però realment fa una malifeta. d) Escoltar música en valencià no és el més habitual, tot al contrari. La situació política actual no afavoreix la difusió, promoció i normalització de la música als mitjans de comunicació ni en altres àmbits, la qual cosa és molt negativa.

15. Resposta oberta.

 7. Resposta semioberta. En general, vivim amb normalitat la presència de la violència en els videojocs i en els mit-

152

jans de comunicació i això influeix sobre els joves i no tan joves. Aquests s’identifiquen amb els herois, destructors, assassins, malfactors... i el triomf de la força, la destrucció i la maldat, la qual cosa és molt preocupant. La violència genera violència.

14. Resposta oberta.

16. a) Protestar per tres de les accepcions que té la paraula gitano al diccionari. b) L’emissora és Maria Moreno. c) Les parts de la carta d’opinió són: Introducció (des d’Em dic Maria... fins a desimboltura simpàtica.) Desenvolupament (Des d’Em vaig enfadar molt... fins a que és veritat.). Conclusió (Des d’En conclusió... fins a propicia la xenofòbia). d) Resposta oberta. 17. Una argumentació cara a cara és directa i immediata. Els arguments i les rèpliques es poden canviar segons les reaccions del destinatari. poden ser precipitades i apassionades i poc reflexives. La conclusió o decisió sol ser immediata.

I tu, què opines?

   Una argumentació per escrit és formal, ordenada, indirecta i la resposta a l’opinió depén del temps i la manera com responga l’emissor. Les idees no s’intercanvien directament i això no permet canvis immediats. Sol ser reflexiva i documentada.    Ambdues tenen en comú que exposen una opinió (a favor o en contra d’algun tema) amb la intenció que el destinatari aporte la seua opinió (solució, punt de vista, correcció, discrepància...) i resoldre el conflicte. En aquest tipus de comunicació argumentativa sempre ha de predominar la correcció, el respecte, el diàleg i la voluntat de resoldre el conflicte. 18. a) Compra els plàtans a la fruiteria. cc de lloc. b) Heu arribat tard. cc de temps. c) Has de parlar correctament. cc de manera. 19. a) Compra els plàtans on venen fruites. b) Heu arribat després que sonara el timbre. c) Has de parlar com correspon. 20. a) No deixes el cotxe en aquest descampat.➔ on no hi haja res habitable. b) Han penjat les senyeres pel poble. ➔ on vivim. c) Ha nascut un elefant al zoo. ➔ on s’exposen els animals vius. d) Des de la terrassa es veu tota la serra .➔ Des d’on esteu es veu tota la serra. 21. a) Vaig a l’institut per on arribe més prompte. b) Des d’on estava no tenia cobertura per a parlar amb tu. c) Els corredors van arribar fins on estava la meta. d) He comprat peix d’on és més fresc. 22. Resposta oberta. a) Guarda els medicaments on no els puguen agafar els xiquets. b) Vau arribar fins on la policia us va deixar. c) Sempre entra on no ha d’entrar. d) T’espere on he deixat estacionat la moto. 23. Resposta oberta. a) Vaig on vull b) Robert actua on el contracten. c) Fes-ho per on pugues. d) T’ho he contat des d’on ens havíem quedat. e) Fins on indica el senyal va arribar l’aigua del riu. 24. Resposta oberta. a) Fes-ho com correspon. b) L’arròs a banda se m’ha assentat malament: com si no estiguera bo. c) Els teus familiars m’han tractat d’una forma molt agradable: com si fóra de la família. 25. Resposta oberta. a) Sergi menjava com si no ho haguera fet en dos dies: amb molta ànsia.



9

b) Marta conduïa segons com li havia ensenyat el mestre: correctament. c) Pren les medecines com li ha prescrit el metge: adequadament.

26. Resposta oberta. a) Treballa com si ningú no ho poguera fer tan bé com ell. b) Algunes persones viuen com si no volgueren saber res de la pobresa. c) Hem pintat el mural tal com ens ha indicat la professora de dibuix. 27. Resposta oberta. a) Vaig planxar la brusa tal com m’havies indicat. b) Robert actua com si s’acabara el món. c) Fes-ho com pugues. d) T’ho he contat tal com m’ho digueren a mi. e) Organitzarem la festa segons com ens has dit. 28. Resposta oberta. a) El mussol caça de nit: abans que es faça de dia. b) Torna la pròxima setmana: després que tu te’n vages de viatge. c) Les Fogueres es fan la nit de Sant Joan: quan és el dia 24 de juny. d) Quan ix el sol, ixen les barques a pescar. 29. Resposta oberta. a) Vacuna’t abans que siga tard. Vacuna’t prompte. b) Anirem a comprar quan cobre. Anirem a comprar a final de mes. c) T’ajudaré sempre que puga. T’ajudaré tota la vida. d) La policia se n’anà després que s’acabà la manifestació. La policia se n’anà a l’acabament de la manifestació. 30. Resposta oberta. a) Tornem cap a casa abans que arriben els nostres pares. b) Es posa nerviós sempre que ha de parlar en públic. c) M’agrada escoltar música mentre em dutxe. d) Quan estalvie més diners em compraré un ordinador. e) Abans que te’n vages de viatge he de dir-te una cosa. 31. Resposta oberta. a) Fes el dinar mentre jo planxe. b) Canvia’m la bombona de butà abans que te’n vages. c) Cada vegada que veig una papallona pense en tu. d) Sempre que conta acudits, tots riuen. e) Alça’t quan sone el despertador. 32. Resposta oberta. a) Els científics investiguen per tal de trobar una vacuna. b) Us ho he contat perquè l’ajudem. c) Al teatre, agafeu un programa de mà per a entendre millor l’obra. d) Hem de reciclar el paper per a no contaminar tant. e) Les ONG treballen per ajudar els més desfavorits.

153

9

I tu, què opines?

f) He avisat el llanterner perquè repare les canonades. g) Les tenalles s’utilitzen per a arrancar claus. 33. a) Hem revisat el text moltes vegades perquè no isca cap errada. b) Ho he fet a posta a fi que no s’enfade. c) T’ho he dit perquè prengues mesures. d) Arreplegue el vidre per reciclar-lo. e) Han contractat un publicista perquè faça la campanya sobre l’ús del valencià. f) Els immigrants es manifesten a fi de regular la seua situació. g) Isabel treballa a l’estiu per poder-se pagar els estudis universitaris. h) Els biòlegs estudien les cèl·lules cancerígenes per tal de conéixer-ne l’origen. i) Els ecologistes protesten a fi que es paralitze la caça de balenes. 34. Resposta oberta. a) Els meus pares m’han donat permís perquè puga anar al viatge de fi de curs. b) T’han avisat a fi que vages a parlar amb el cap d’estudis. c) Ens han reunit perquè diguem qui ha trencat el vidre de la finestra. d) Us he deixat el cabàs per tal que dugueu la compra a casa la iaia. e) M’he fet membre d’una ONG per ajudar els immigrants. a) No volem menjar res més ja que estem a punt d’explotar. b) Ho vaig preguntar perquè no n’estava segur. c) No pots entrar al teatre puix que has arribat tard. d) Ens hem banyat de dalt a baix perquè no havíem agafat paraigües. e) Ja pots votar en les pròximes eleccions puix que ets major d’edat. f) Arreplegueu-ho tot ja que és hora d’anar- nos-en.

35

36. Resposta oberta. a) El meu avi no ix de casa perquè està malalt. b) Afanya’t perquè tancaran el supermercat. c) Ens agraden les pràctiques de laboratori ja que podem utilitzar microscopis. d) Estic molt contenta puix que m’han pagat el doble del que esperava. e) Cal evitar encendre foc al bosc ja que podem provocar un incendi. f) Ens han recomanat aquest restaurant puix que té una carta de vins molt variada. g) M’han marmolat perquè no he menjat fruita després de dinar. h) Alguns futbolistes triomfen en la moda puix que són molt atractius. i) Els joves valencians estem preocupats perquè no tenim accés a un treball digne. 37. Resposta oberta. a) Jo vinc a aquest institut perquè està prop de ma casa.

154



b) He triat les optatives que tinc perquè són les que més s’ajusten a allò que vull estudiar. c) Crec que hem de practicar algun esport perquè és bo per a la salut. d) Hi ha molta gent que pateix fam perquè no s’empren els mitjans suficients per a evitar-ho. e) Consumim moltes coses innecessàries perquè no som conscients de les conseqüències negatives que té el consum.

38. Signes

Exemples

El punt (.)

[...] de comunicacions. Per favor, diga [...] telefònica. L’atén una veu anònima [...] Perdó. “M’estàs...

La coma (,)

[...] al sofà, està telefonant.. [...] a Fonotel, la seua companyia... No, he dit... [...] vacil.lant, o què?

El punt i coma (;)

––––

Els dos punts (:)

[...] estimat Romeo: si el teu [...]

El punts suspensius (...)

------

Els parèntesis: ( )

(La xica, asseguda al sofà... fins a veu anònima.)

Les cometes (“ ”)

“provar-me una faixa”, “Donar-me de baixa del vostre servei”

39. a) L’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) ha publicat un diccionari nou. b) L’àcid sulfúric (SO4H3) és mortal. c) William Shakespeare (1564-1616) està considerat el millor dramaturg del món. 40. a) Vila-real està a seixanta-nou quilòmetres de Sant Mateu. b) La comèdia, llegiu-la, assageu-la i interpreteu-la. c) Deixeu-me tranquil. Ara no tinc ganes d’arreglar el para-xocs. 41. –Però, anem a la qüestió. Tu estàs enamorat o no estàs enamorat?    –No ho sé! Crec... crec que sí –dic en veu molt baixa.    –Però això és fantàstic! –quasi crida Andreu.    –Seria fantàstic si ella també estiguera enamorada de mi! –em queixe–. Si em troba tan lleig, vols dir-me què té de fantàstic?    –És fantàstic de qualsevol manera. Estimar algú sempre està molt bé... I ara, si trobem la forma que et faça cas, millor encara!    –Com si fóra fàcil!

I tu, què opines?

42. a) Com diu el refrany: «La unió fa la força». b) Saps de quin grup és la cançó «Del sud». c) Si Laura és una «gata», Daniel és un «porc». d) El capítol «L’arribada» és fantàstic. 43. Tota convicció –convicció seriosa– se us convertirà en prejudici per les conviccions ulteriors. Penseu-hi. Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu. I sabeu què vol dir un prejudici: un vici d’origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si aspireu a conservar la «disponibilitat permanent» que n’és el pressupòsit, heu d’esforçar-vos per ser homes d’escasses conviccions. El fanàtic és un convençut: un individu que està convençut de tot, que té moltes conviccions.    No crec que el fanatisme siga una perspectiva gaire amable. La prudència, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions mentals i morals. I al capdavall, per a circular per la vida, no calen massa conviccions. N’hi basten tres o quatre. Només.

52. La UEFA, la TVE, la UNESCO, l’ONU, la CEE, el DVD. 53. Les oracions són resposta oberta. possibilitats. ovni

Objecte volador no identificat

He vist una pel·lícula d’ovnis molt antiga.

tac

Tomografia axial per computadora

El metge m’ha demanat un tac de tòrax.

sida

Síndrome La sida és una malaltia d’immunodeficiència molt extensa a l’Àfrica. adquirida

radar Detecció i localització per ràdio

La policia ha instal·lat un radar en l’eixida núm. 45.

54. Itàlia

italià, sicilià, sard, francés...

França

francés, català, basc, occità, bretó..

45. a) Totes les idees acaben patint de reuma. b) Un bon llibre sempre és una provocació. c) La primera obligació d’un escriptor és de fer-se llegir. d) No faces de la teua ignorància un argument. e) Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

Irlanda

anglés, gal·lés, escocés, irlandés...

Regne Unit

irlandés, anglés...

Finlàndia

finés, suec, lapó

Hongria

hongarés, serbocroat, romanés

Dinamarca

danés, alemany, esquimal

46. Resposta semioberta. Sí que hi ha ocasions en què cal ser maleducat, sobretot en les que suposen un atemptat contra la llibertat.

Portugal

portugués

Romania

romanés, romaní, búlgar

Andorra

Català, francés

44. Resposta oberta.

47. Les opinions són resposta oberta. a) Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres. b) Les poques lectures aparten de la vida, les moltes ens hi acosten. c) La soledat fatiga; fatiga la companyia. No hi ha solució. d) Com que els metges no ho prescriuen, el personal no «pensa». 48. Resposta oberta. 49. Resposta oberta. 50. a-5, b-3, c-4, d-2, e-1, f-10, g-6, h-9, i-7, j-8. 51. a) He de renovar-me el DNI i el passaport. b) A l’IES on estudiem hi ha un laboratori de química. c) La bandera dels EUA té tantes estrelles com estats. d) L’edifici de l’estació de RENFE a València és modernista. e) No t’oblides dur el teu cotxe a l’ITV abans d’anar-te’n de viatge. f) Tots els productes han de tenir el PVP en l’etiqueta. g) Metges Sense Fronteres és una ONG internacional.

9

55. Resposta oberta. 56. Text 5: És una nadala ja que tracta dels obsequis (panses i figues i ous i olives; tot lo que tinga; el cor ben net; una cota) que li volen donar a Jesuset, que acaba de nàixer. Text 6: És una cançó de bandolers. Una dona pregunta al Comte Arnau per què és condemnat i ell contesta. En acomiadar-se, aquesta desconfia de donar-li la mà perquè les té cremant, se suposa que de tants delictes comesos. 57. a), b) i c) El text té tres estrofes, cadascuna té quatre versos, la rima és consonant i masculina; rimen els versos de dos en dos: aabb, ccdd, aaee. d) Esposa i Mare de Déu / a nosaltres, àngels, seguireu. / Seureu en cadira reial / en el regne celestial. / Doncs en Vós reposà / aquell que cel i món creà, / deveu tenir exalçament / i corona molt excel·lent. / Apòstols i amics de Déu, / aquest cos sagrat prendreu / i porteu-lo a Josafat, / on vol que siga sepultat. e) Canten els àngels, i comuniquen a Maria que els acompanye perquè ha d’ocupar el seu lloc al cel, on haurà de ser coronada per ser mare de Déu Creador i tots els apòstols duran el seu cos a Josafat per soterrar-lo.

155

9

I tu, què opines?

58. a) Els autors són Marc Calabuig i vint-i-tres firmes més. b) Els alumnes protesten perquè molts d’ells no tenen Internet en sa casa i no poden fer alguns dels treballs escolars. c) Pretenen aconseguir que al centre es dote d’una

aula d’informàtica a la qual puga accedir l’alumnat fora de l’horari lectiu per a poder obtenir la informació que se’ls requereix acadèmicament. d) Resposta oberta.

59. Parts de l’escrit de protesta

Paràgrafs del text

Salutació

Institut Enric Valor. Ontinyent Sr. director,

Identificació dels firmants

Som un grup d’alumnes de tercer d’ESO

Exposició del conflicte

que, a casa, no disposem d’accés a Internet per a poder fer les activitats que el professorat ens demana.

Presentació de les conseqüències negatives del fet

No tenim un altre remei que anar a casa d’aquells companys que en tenen i compartir, puntualment, l’ordinador. També podem anar a un ciber, però és un lloc poc recomanable ja que l’ambient no és el més adequat per a treballar. Aquesta situació és deguda, en part, al fet que el centre no disposa d’una aula amb ordinadors i Internet per a l’ús de l’alumnat.

Aportació de solucions

Proposem que faça les gestions oportunes i que dote el centre d’aquesta aula a la qual puguem accedir, fora de l’horari lectiu, els alumnes interessats. Amb aquest servei els estudiants podrem obtenir la informació que se’ns requereix acadèmicament. Si disposem d’una biblioteca gratuïta, per què no tenim també dret a Internet? Esperem rebre una solució abans que s’acabe el curs.

Comiat i firma

Marc Calabuig i vint-i-tres firmes més

60. Resposta oberta. 61. Resposta oberta.

Repassa  1. a) Els elements que intervenen en una argumentació són: una opinió, arguments, contrarguments i conclusió. b) Els aspectes que has de tenir en compte quan dones la teua opinió sobre una tema són: el destinatari, l’ordre i la claredat amb què exposes les teues idees i la finalitat. c) Trobem textos argumentatius en relats, en articles periodístics, en anuncis gràfics i en cartes.   2. Vegeu els continguts de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.   3. Resposta oberta. (Possibilitats.) Ens veurem on t’he dit. Parla com si li donaren corda. Treballaré quan em deixeu tranquil. M’han avisat perquè vaja al centre de salut. Estic content perquè ha aprés molt enguany.   4. Ix de casa a fi que (perquè) et pegue l’aire. Amaga el regal on no puga veure’l. Els gossos mouen la cua quan (perquè)

156

estan contents. Joan m’ha comboiat perquè l’acompanye al circuit de Xest. Munta el moble com indiquen les instruccions.   5. Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) ha sigut, sens dubte, un dels escriptors valencians més importants del segle xx. Abandonà l’ofici d’advocat per a dedicar-se a l’escriptura i al periodisme. Va publicar poesia, crítica literària i, sobretot, assaig. Algunes de les seues obres són: El descrèdit de la realitat, Diccionari per a ociosos, Combustible per a falles, El País Valencià i Nosaltres els valencians.  6. Resposta oberta. possibilitats. sigles: l’ITV, el DNI, la UEFA, la UGT, els EUA, l’ESO, l’IVA. acrònims: el talgo, el tac, l’ovni, la sida, el radar.  7. Vegeu els continguts de la pàgina 171 del llibre de l’alumne.  8. Vegeu els continguts de la pàgina 172 del llibre de l’alumne.  9. Vegeu el contingut de la pàgina 172 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu les activitats 45 i 47 del llibre de l’alumne.

I tu, què opines?

9

Model d’avaluació Nom: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................... Grup: ............................................ Data: .........................................................   1. Completa aquesta carta de protesta amb les oracions següents: a) una partida molt important del pressupost domèstic b) demanem que se’ns facilite el servei c) hem de pagar la zona blava a preus caríssims d) no es pot aparcar al carrer e) que s’ha de deixar la prioritat als que van a peu f) lloguem una cotxera, als preus que estan? Carta al director Senyor director, El motiu de la meua protesta és informar que al meu poble ............................................................................................................................................................................................................................ Sembla que tots els propietaris de vehicles tenim l’obligació de tenir una plaça de garatge, perquè els guals, les zones blaves i els carrers només destinats als vianants han reduït fins a extrems grotescos la possibilitat de deixar els cotxes al carrer. No estic en contra de cap regulació, evidentment, i comprenc ............................................................................................................................................................................................................................ però, quan em pose a fer números, m’amargue el dia: els cotxes són molt cars, i el seu manteniment constitueix .......................................... .................................................................................................................................................................................. L’impost de circulació costa vora 200 €. La reparació dels amortidors –que solen danyar-se en els passos elevats que tan de moda s’han posat darrerament– poden costar un altre disgust, i malgrat tot això, encara ............................................................................................................................................................................................................................ o assumir la multa corresponent, o fer voltes i voltes fins a trobar un lloc on deixar el cotxe. Pretén l’ajuntament que a més de totes aquestes molèsties comprem o ................................................................................................................................................................................................. Exigisc que es facen aparcaments públics i a preus raonables. Els que necessàriament hem d’anar amb cotxe a treballar, ... ......................................................................................................................................................................................................................... en lloc de fer-nos cada dia més difícil l’aventura d’aparcar prop de casa. Atentament, Teresa Santacreu   2. Contesta aquestes preguntes sobre el text anterior. a) Quin és el motiu de la protesta? ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Hi ha alguna pregunta retòrica? ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quines són les parts del text? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ d) Estàs d’acord amb l’opinió de Teresa? Explica per què. ....................................................................................................................................................................................................................................................   3. Completa els aforismes següents amb les paraules: infància, saber, adquirir, creïbles, imprescindibles. a) Tant se val que m’enganyen. El que realment em fot és .................................................. que m’estan enganyant. b) Si l’home adult enyora la seua .................................................. és perquè no se’n recorda, o perquè se’n recorda malament. c) Les veritats, cal exagerar-les perquè resulten .................................................. d) La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’.................................................. Només s’adquireix amb la pràctica. e) No tingueu més conviccions que les decididament .....................................................................   4. Escriu els connectors adients per a introduir l’oració subordinada adverbial indicada. a) Maria em trau la llengua ...................................................................................................................................................................................................................................................................................... em veu. [cc temps] b) Eixirem a passejar ............................................................................................................................................................................................................................................................................... deixe de ploure. [cc temps] c) Tu talla les creïlles .................................................................................................................................................................................................................................................................................. jo bat els ous. [cc temps] d) Gemma dibuixa ............................................................................................................................................................................................................................................................ fóra una professional. [cc manera] e) He deixat les tisores ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... m’has indicat. [cc lloc]

157

9

I tu, què opines?

  5. Canvia el cc destacat per una oració subordinada adverbial equivalent. a) Toni treballa al port. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Toni treballa de vesprada. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. c) Toni treballa rigorosament. .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   6. Completa amb oracions subordinades finals. a) Hem d’estalviar aigua ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. b) T’ho he contat ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ c) Júlia ha avisat l’electricista ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Dóna’t pressa ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   7. Completa amb oracions subordinades causals. a) Hem arribat tard ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ b) No pren llet ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Estic molt enfadat ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Telefona al dentista ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................   8. Escriu els punts, les comes i els punts i coma que falten en aquest conte. Història del país de Fartanera En l’antic país de Fartanera□ a l’est del ducat de Beubé□ va regnar□ en primer lloc□ Fartaner Primer el Païdor□ anomenat així perquè després de menjar-se els macarrons□ rosegava també el plat i el digeria d’allò més bé□ El va succeir en el tron Fartaner Segon□ anomenat Tres Culleres□ perquè es menjava la sopa fent servir alhora tres culleres d’argent: n’agafava dues amb les seues mans i la tercera li l’aguantava la Reina□ i pobra d’ella si no era ben pleneta□ Després d’ell□ en aquest ordre□ van pujar al tron de Fartanera□ que estava col·locat al cap d’una taula parada de nit i de dia: Fartaner Tercer□ anomenat l’Entremés□ Fartaner Quart□ el Panxacontent□ Fartaner Cinqué□ el Famèlic□ Fartaner Sisé el Rosegapollastres□ Fartaner Seté□ anomenat Què En Queda?□ que va devorar fins i tot la corona□ i això que era de ferro fos□ Fartaner Vuité□ anomenat Crosta de Formatge□ que un dia que ja no va trobar res sobre la taula que es poguera menjar□ es va empassar les estovalles□ Fartaner Nové□ anomenat Barres d’Acer□ que es va menjar el tron amb tots els coixins□ I així es va acabar la dinastia□ Gianni Rodari. Contes per telèfon. Editorial Joventut.   9. Explica qué és una llengua nacional, una llengua oficial i una llengua internacional. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Explica quatre gèneres de poesia popular fins al segle xviii .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

11. Explica què és el teatre religiós i el Misteri d’Elx. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

158

I tu, què opines?

9

Solucionari del model d’avaluació  1. Carta al director El motiu de la meua protesta és informar que al meu poble hem de pagar la zona blava a preus caríssims. Sembla que tots els propietaris de vehicles tenim l’obligació de tenir una plaça de garatge, perquè els guals, les zones blaves i els carrers només destinats als vianants han reduït fins a extrems grotescos la possibilitat de deixar els cotxes al carrer.    No estic en contra de cap regulació, evidentment, i comprenc que s’ha de deixar la prioritat als que van a peu però, quan em pose a fer números, m’amargue el dia: els cotxes són molt cars, i el seu manteniment constitueix una partida molt important del pressupost domèstic. L’impost de circulació costa vora 200 €. La reparació dels amortidors –que solen danyar-se en els passos elevats que tan de moda s’han posat darrerament– poden costar un altre disgust, i malgrat tot això, encara no es pot aparcar al carrer o assumir la multa corresponent, o fer voltes i voltes fins a trobar un lloc on deixar el cotxe.    Pretén l’ajuntament que a més de totes aquestes molèsties comprem o lloguem una cotxera, als preus que estan?    Exigisc que es facen aparcaments públics i a preus raonables. Els que necessàriament hem d’anar amb cotxe a treballar, demanem que se’ns facilite el servei en lloc de fer-nos cada dia més difícil l’aventura d’aparcar prop de casa.    Atentament, Teresa Santacreu  2. a) El motiu de la protesta és queixar-se del preu de la zona blava en una ciutat. b) Pretén l’ajuntament que a més de totes aquestes molèsties comprem o lloguem una cotxera, als preus que estan? c) Parts de l’escrit de protesta

Paràgrafs del text

Salutació

Senyor director,

Identificació dels firmants

Teresa Santacreu

Exposició del conflicte

Des de: El motiu de la meua protesta és informar que... fins a la possibilitat de deixar els cotxes al carrer.

Presentació de les conseqüències negatives del fet

Des de: No estic en contra de cap regulació... fins a trobar un lloc on deixar el cotxe.

Aportació de solucions

Des de: Exigisc que es facen aparcaments públics i a preus raonables... fins a l’aventura d’aparcar prop de casa.

Comiat i firma

Teresa Santacreu

d) Resposta oberta que cal argumentar.

 3. a) saber. b) infància, c) creïbles. d) adquirir. e) imprescindibles.  4. a) Maria em trau la llengua quan (sempre que, cada vegada que, després que) em veu. b) Eixirem a passejar quan (després que, abans que) deixe de ploure. c) Tu talla les creïlles mentre jo bat els ous. d) Gemma dibuixa com si fóra una professional. e) He deixat les tisores on m’has indicat.  5. a) Toni treballa on atraquen els vaixells. b) Toni treballa quan té torn de vesprada. c) Toni treballa com s’ha de fer.  6. Resposta oberta. (Possibilitats.) a) Hem d’estalviar aigua per no esgotar els recursos hídrics. b) T’ho he contat per saber què n’opines. c) Júlia ha avisat l’electricista perquè repare l’endoll. d) Dóna’t pressa a fi d’arribar a temps al concert.  7. Resposta oberta. a) Hem arribat tard perquè hem perdut l’autobús. b) No pren llet, ja que se li assenta malament. c) Estic molt enfadat perquè he suspés l’examen. d) Te- lefona al dentista perquè et done hora de visita.  8. Història del país de Fartanera En l’antic país de Fartanera, a l’est del ducat de Beubé, va regnar, en primer lloc, Fartaner Primer el Païdor, anomenat així perquè després de menjar-se els macarrons, rosegava també el plat i el digeria d’allò més bé.    El va succeir en el tron Fartaner Segon, anomenat Tres Culleres, perquè es menjava la sopa fent servir alhora tres culleres d’argent: n’agafava dues amb les seues mans i la tercera li l’aguantava la Reina, i pobra d’ella si no era ben pleneta.    Després d’ell, en aquest ordre, van pujar al tron de Fartanera, que estava col·locat al cap d’una taula parada de nit i de dia:    Fartaner Tercer, anomenat l’Entremés.    Fartaner Quart, el Panxacontent.    Fartaner Cinqué, el Famèlic.    Fartaner Sisé, el Rosegapollastres.    Fartaner Seté, anomenat Què En Queda? que va devorar fins i tot la corona; i això que era de ferro fos.    Fartaner Vuité, anomenat Crosta de Formatge, que un dia que ja no va trobar res sobre la taula que es poguera menjar, es va empassar les estovalles.    Fartaner Nové, anomenat Barres d’Acer, que es va menjar el tron amb tots els coixins.    I així es va acabar la dinastia.   9. Vegeu el contingut de la pàgina 170 del llibre de l’alumne. 10. Vegeu el contingut de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. 11. Vegeu el contingut de la pàgina 172 del llibre de l’alumne.

159

9 3

I tu, què opines?

Solucionari. Temes clau 3   1. abreviatura → abrev. plural → pl. adjectiu → adj. interjecció → interj. adverbi → adv. substantiu masculí → m. anglés → angl. invariable → inv.

160

auxiliar → aux. preposició → prep. conjunció → conj. pronom → pron. substantiu femení → f. verb → v. figurat → fig. singular → sing.

 2. a) L’adreça és http://xlpv.cult.gva.es. b) A l’hemeroteca hi ha revistes. c) Cap a l’opció: «Préstec interbibliotecari». d) Consultant el Butlletí de Novetats Bibliogràfiques.  3. Resposta oberta.  4. Resposta oberta.