TRATAMIENTO DE AGUAS RESIDUALES DOMESTICAS Ing. Ronald Portales Tarrillo Ing. Ronald Portales 1 LA INGENIERÍA QUÍMIC
Views 121 Downloads 0 File size 2MB
TRATAMIENTO DE AGUAS RESIDUALES DOMESTICAS Ing. Ronald Portales Tarrillo
Ing. Ronald Portales
1
LA INGENIERÍA QUÍMICA COMO BASE DEL CURRÍCULO PARA ABORDAR LOS PROBLEMAS DE AGUAS RESIDUALES.
Tratamiento de Aguas Residuales, R.S Ramalho, Facultad of Science and Engeering , Laval University, Quebec-Canada. Ing. Ronald Portales
2
El último reporte anual del Ministerio del Medio Ambiente, muestra los indicadores ambientales relacionados con las Aguas residuales que recibieron algún tipo de tratamiento antes de ser vertidas a red o cauce público, observamos que en nuestro país el 32.7% de las aguas residuales producidas reciben tratamiento, al contrario de España donde este indicador llega a niveles del 92% aguas residuales tratadas.
Ing. Ronald Portales
3
Ing. Ronald Portales
4
Cabe señalar, que conforme a cifras publicadas por el Instituto Español de estadística (INE) en el año 1991, en España el porcentaje de aguas residuales tratadas era del 60%, es decir en el año 1991 España tenía un índice de aguas residuales tratadas equivalentes a un aproximado del doble del más reciente indicador de aguas residuales tratadas en nuestro país; de igual forma, en el año 2004 Chile llego a tratar el 66% de sus aguas residuales.
Ing. Ronald Portales
5
En abril del 2012 entro en vigencia el Reglamento del DS 021-2009, en el cual se fijan los Valores Máximos Permisibles de las descargas de aguas residuales no domesticas en el sistema de alcantarillado sanitario (ver tabla n°3), teniendo en cuenta que solo 230 empresas cuentan con Autorización de vertido ya sea a red o cause publica, existe la necesidad legal para adecuar sus instalaciones y cumplir con el presente reglamento. El D.S. 007-2010-AG, Declara de interés nacional la protección de la calidad del agua en las fuentes naturales y sus bienes asociados, con el objeto de promover y controlar el aprovechamiento y uso sostenible de los recursos hídricos garantizando un entorno saludable para las actuales y futuras generaciones. Los gobiernos Regionales, gobiernos locales y las EPS, deben priorizar la formulación y ejecución de proyectos de tratamiento para las aguas Residuales Poblacionales que se generan en sus respectivas jurisdicciones.
Ing. Ronald Portales
6
TABLA N°3: VALORES MÁXIMOS PERMISIBLES DE LAS DESCARGAS DE AGUAS RESIDUALES NO DOMESTICAS EN EL SISTEMA DE ALCANTARILLADO SANITARIO MINISTERIO DE VIVIENDA, CONSTRUCCION Y SANEAMIENTO, REGLAMENTO DEL DS 021-2009
ANEXO N°1
PÁRAMETRO
EXPRESIÓN
VMA PARA DESCARGAS AL SISTEMA DE ALCANTARILLAD O 500 mg/L
DEMANDA BIOQUIMICA DE OXIGENO (DBO5)
DBO5
1000 mg/L DEMANDA QUIMICA DE OXIGENO (DQO)
DQO
500 mg/L SÓLIDOS SUSPENDIDOS TOTALES
S.S.T
100mg/L ACEITES Y GRASAS
AyG Ing. Ronald Portales
7
SISTEMA TIPICO DE UNA PTAR
Ing. Ronald Portales
8
Ing. Ronald Portales
9
Carga másica Carga superficial
Tiempo de retención hidráulico: Volumen de reactor más volumen de decantador dividido por caudal de entrada al sistema Tiempo de retención del fango: Volumen del reactor dividido por el caudal de purga (valores usuales entre 5 a 10 d)
Concentración de biomasa (SSLM, SSVLM) SSLM, mg/l : Su valor se encuentra entre 1500 y 6000 mg/l SSVLM, mg/l: es una estimación de la concentración celular en el reactor, suele tener un valor entre 1000 y 4500 mg/l normalmente 60-80 % del valor de SSLM).
Sedimentabilidad (V30, IVF) Volumen de fangos (V30, %): es un valor indicativo de la capacidad de decantación del fango, se considera aceptable un valor por debajo del 50%.
PARÁMETROS
Indice de Mohlman o índice de volumen de fangos (IVF, ml/g): volumen (en ml) ocupado por 1 gramo de fango tras haber decantado 30 minutos, se puede calcular a partir del V30 y del SSLM (valores por debajo de 100 ml/g indican un fango que sedimenta bien) Producción de fango Eficiencia
Ing. Ronald Portales
10
TIPOS DE PROCESOS SEGÚN SU CARGA
Ing. Ronald Portales
11
PROCESOS A BAJA CARGA También reciben el nombre de procesos de oxidación total o de aireación prolongada, aunque la primera expresión no es correcta y debería ser abandonada. En el caso de aguas residuales urbanas, el tiempo de retención suele estar entre 18 y 36 horas, y para el fango entre 20 y 30 días con SSLM entre 3000 y 6000 mg/l.
Tiene las ventajas de alcanzar buenos resultados, producir poca cantidad de fango estable (muy mineralizado), pero puede ocasionar problemas de flotación de fangos en el decantador además de requerir un gran volumen de reactor.
Ing. Ronald Portales
12
Ing. Ronald Portales
13
MODELO SIMPLIFICADO
Ing. Ronald Portales
14
DISEÑO DE SISTEMAS DE LODOS ACTIVOS
Ing. Ronald Portales
15
AIREACIÓN
Ing. Ronald Portales
16
TIPOS DE DIFUSORES
Ing. Ronald Portales
17
DIFUSORES EN BIOREACTOR
Ing. Ronald Portales
18
SISTEMA DE AIREACIÓN
Ing. Ronald Portales
19
AIREADORES SUPERFICIALES
Ing. Ronald Portales
20
Ing. Ronald Portales
21
VOLUMEN DEL REACTOR
Ing. Ronald Portales
22
VARIABLES DE SEGUIMIENTO Y CONTROL
Ing. Ronald Portales
23
EL SISTEMA DEPURADOR
Ing. Ronald Portales
24
TIPOS DE FLOCULO
Ing. Ronald Portales
25
ALGUNOS MICROORGANISMOS
Ing. Ronald Portales
26
FLOTACION DEL FANGO
Ing. Ronald Portales
27
CAUSAS DE LA FLOTACIÓN DEL FANGO
Ing. Ronald Portales
28
ESPUMA
Ing. Ronald Portales
29
SISTEMAS AEROBIOS CON MICROORGANISMOS LIBRES
Ing. Ronald Portales
30
Ing. Ronald Portales
31
Ing. Ronald Portales
32
Ing. Ronald Portales
33
Ing. Ronald Portales
34
Ing. Ronald Portales
35
Ing. Ronald Portales
36
Ing. Ronald Portales
37
Ing. Ronald Portales
38
Ing. Ronald Portales
39
SISTEMAS AEROBIOS CON MICROORGANISMOS INMOVILIZADOS
Ing. Ronald Portales
40
BIOMASA INMOVILIZADA
Ing. Ronald Portales
41
DBO La demanda 'bioquímica' de oxígeno (DBO), es un parámetro que mide la cantidad de materia susceptible de ser consumida u oxidada por medios biológicos que contiene una muestra líquida, disuelta o en suspensión. Se utiliza para medir el grado de contaminación, normalmente se mide transcurridos cinco días de reacción (DBO5), y se expresa en miligramos de oxígeno diatómicopor litro (mgO2/l).
Ing. Ronald Portales
42
DEMANDA QUÍMICA DE OXÍGENO La demanda química de oxígeno (DQO) es un parámetro que mide la cantidad de sustancias susceptibles de ser oxidadas por medios químicos que hay disueltas o en suspensión en una muestra líquida. Se utiliza para medir el grado de contaminación y se expresa en miligramos de oxígeno diatómico por litro (mgO2/l). Aunque este método pretende medir principalmente la concentración de materia orgánica, sufre interferencias por la presencia de sustancias inorgánicas susceptibles de ser oxidadas (sulfuros, sulfitos, yoduros...), que también se reflejan en la medida.
Ing. Ronald Portales
43
EFICIENCIAS TÍPICAS DE TRATAMIENTO (%) Unidad de tratamiento Sedimentación primaria Lodos activados convencionales Filtros percoladores Sistemas anaerobios Lagunas de estabilización - Anaerobias - Facultativas - Aerobias
DBO 30-40 80-95
DQO 30-40 80-95
SST 50-65 80-90
65-80 65-80
60-80 60-80
60-85 60-70
50 –70 80-90 80-95
-
20-60 60-75 85-95
Ing. Ronald Portales
44
PTAR BLANES
Ing. Ronald Portales
45
FICHA TECNICA PTAR BLANES Procedència: Blanes Destí efluent:Mar, recàrrega aqüífer i reg agrícola Destí fang:Compostatge / Agricultura Superfície ocupada:3.5 Ha Nombre de línies:2 Tipus de procés:Fangs activats Cabal disseny23.500 m3/d. Habitants equivalents:109.985 Hab. EBARs Associades: EB Central EB Sa Palomera EB Villa Madrid EB Mas Cremat EB St. Francesc nº1 i 2 EB Port EB Zona Industrial
http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=3&any=2012
Ing. Ronald Portales
46
PTAR TORROELLA DE MONGRIT
Ing. Ronald Portales
47
FICHA TECNICA PTAR TORROELLA Procedència:Torroella de Montgrí i l'Estartit Destí efluent:Riu Ter i Golf l’Empordà Destí fang:Agricultura Superfície ocupada:2.2 Ha Nombre de línies:2 Tipus de procés:Fangs activats Cabal disseny16.500 m3/d. Habitants equivalents:68.750 Hab. EBARs Associades:EB L’Estartit Central EB Griells EB La Masia EB Ullà EB Torroella Central http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=25&any=2012 Ing. Ronald Portales
48
PTAR FANGOS ACTIVADOS
Ing. Ronald Portales
49
AUTORIZACIÓN DE VERTIMIENTOS DE AGUAS RESIDUALES INDUSTRIALES, DOMÉSTICAS Y MUNICIPALES TRATADAS Sistema de Tratamiento
Ficha del sistema de tratamiento de aguas residuales industriales, domésticas o municipales, según formato establecido por la Autoridad Nacional del Agua.
Memoria Descriptiva, impresa y digital, del sistema de tratamiento de aguas residuales, que incluya memoria de cálculo, ubicación del punto de disposición final, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado.
Planos del sistema de tratamiento, impreso y digital, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado.
Manual de Operación y Mantenimiento, impreso y digital, del Sistema de tratamiento, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado.
Copia de la última autorización de vertimiento otorgado, cuando corresponda.
DATOS OBTENIDO S DE LA PAGINA WEB DE LA AUTORIDAD NACIONAL DEL AGUA: SECCION PROCEDIMIENTOS ADMINISTRATIVOS.
http://www.ana.gob.pe/servicios-al-usuario/procedimientos-administrativos/autorizaci%C3%B3n-de-vertimientos-de-aguas-residuales-industriales,-dom%C3%A9sticas-ymunicipales-tratadas.aspx
Ing. Ronald Portales
50
ENLACES DE INTERES AGUAS DE LA COSTA BRAVA: http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=3&any= 2012 AGUAS RESIDUALES: http://www.aguasresiduales.info/main/index.php?fv=&navi=Nets cape
Ing. Ronald Portales
51