• Author / Uploaded
• Maria Jesus Calahorro Sanchez

Citation preview

Solucionari de les activitats didàctiques

Unitat didàctica 1 Pàgina 11. Comprensió lectora 1.1

L’Enric era un dels millors amics d’en Joan, el narrador de la història. D’on els venia aquesta amistat? Les seves mares eren veïnes i van quedar embarassades gairebé al mateix temps. 1.2

Com eren els veïns de l’Enric? Li queien bé, a en Joan? Era un matrimoni sense fills, amb un lloro i molt poca paciència amb els nens. 1.3

Quan els veïns decideixen marxar de vacances, quin favor demanen als pares de l’Enric? Regar les plantes del jardí de l’interior. 1.4

Què fa l’Enric quan va a casa dels veïns? I, mentrestant, què fa el gos? S’enduu el gos i li diu que no entri a la casa, però el gos no en fa cas, entra i agafa el lloro amb la boca. 1.5

Què fa el pare de l’Enric amb el lloro? Què pretén amb això? El deixa mort dins la gàbia, com si no hagués menjat, perquè no s’enfadin els veïns. 1.6

Quina és la reacció dels veïns quan arriben i entren a casa? Per què tenen aquesta reacció? Se sorprenen de trobar el lloro mort dins la gàbia, perquè l’havien enterrat abans de marxar de vacances. 1.7

Per què en Joan recorda aquesta anècdota del lloro que li havia explicat l’Enric ja feia temps? Perquè ha trobat al calaix del seu escriptori les plomes del lloro.

Pàgina 11. Resumim l’anècdota 1.8

Uns veïns de l’Enric que tenien un lloro van marxar uns quants dies de vacances i van demanar als pares del noi si els podien regar les plantes. Al cap d’uns dies l’Enric va anar a la casa dels veïns a regar. En acabar, va veure que el seu gos portava el lloro mort a la boca. Després de pensar-s’ho molt, el pare de l’Enric va decidir posar el lloro a dins la gàbia i no dir-ne res als veïns. Quan els veïns van tornar i van veure el lloro, van sortir cridant: –És increïble! És cosa de bruixeria. Se’ns havia mort el lloro i l’havíem enterrat al jardí. I ara ha aparegut a dins la gàbia.

Pàgina 11. Paraules i expressions 1.9

Relaciona cadascuna de les expressions de la lectura (les de l’esquerra) amb la que li correspongui de les de la dreta: a) avenir-se d’allò més: 2) entendre’s molt bé b) no refiar-se’n ni un pèl: 1) no confiar-hi gens c) sortir-ne airós: 4) aconseguir l’objectiu, reeixir d) portar-ne una de cap: 3) tenir la intenció de fer-ne alguna e) si més no: 7) almenys f) al capdavall; 5) al cap i a la fi, comptat i debatut g) desfer un malentès: 6) aclarir les coses.

45

1.10

Repassa el significat de les paraules o expressions següents: trasbalsada, tafaneria, fil per randa, escarnir, entomar, esterrecada, esveradíssima i desencaixada (vocabulari de la lectura); després, utilitza-les en aquestes frases: a) Davant la tafaneria d’en Joan, l’Enric li va explicar fil per randa tota la història del lloro. b) L’Enric tenia una expressió entre trasbalsada i còmica. c) El Jack va entomar una bona esterrecada damunt el llom amb un diari enrotllat. d) Els nois feien empipar el lloro, l’escarnien i el provocaven. e) La Marta va entrar esveradíssima, amb la cara desencaixada i els ulls fora d’òrbita. 1.11

Els veïns de l’Enric, per enterrar el lloro, devien haver fet servir diversos estris que podem trobar en un jardí. Aquí en tens uns quants: a) el càvec; b) la mànega; c) la regadora; d) el rasclet; e) el rampí; f) les tisores o estisores de retallar vores; g) el test o la torratxa. Relaciona cada estri amb la fotografia que el representa de la il·lustració que tens a peu de pàgina. a, 2; b, 6; c, 3; d, 7; e, 4; f, 5; g, 1. 1.12

Ara omple cada un dels buits del text de sota amb la paraula que hi escau, escollida entre les de l’activitat anterior. L’enterrament del lloro Primer de tot, els veïns devien haver arreplegat la fullaraca amb el rampí. Després devien haver fet un clot amb el càvec. Un cop hi van tenir ficat el lloro, el devien colgar amb la mateixa terra extreta arrosegant-la amb el rasclet. Finalment, devien haver regat la terra del jardí amb la mànega (o la regadora) perquè s’endurís.

Pàgina 12. Expressió personal 1.13

En Joan, tot fent endreça, troba una sèrie d’objectes que li fan venir a la memòria una colla de fets i de vivències que ara formen part del seu passat. Ben segur que tu també tens alguns objectes desats en un calaix o al fons d’un armari que et poden despertar el record d’un fet o una vivència personal. Recupera un d’aquests objectes i explica en un petit text l’anècdota que et recordi. Activitat oberta. (Es pot fer prèviament a classe una posada en comú oral de possibles objectes personals.) 1.14

L’Enric, davant l’interès i la tafaneria del seu amic, es va veure forçat a explicar-li fil per randa tota la història del lloro. Explicar records d’infantesa o de joventut ha estat sempre una bona manera de comunicar-nos, de conèixer-nos i de compartir el que ens és propi. Explica oralment un record d’infantesa d’aquells que mai no oblidaràs. Activitat oberta. (Es pot fer prèviament a classe una posada en comú oral de possibles objectes personals.)

Pàgina 15 1.15

Escriu la definició de literatura. La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral destinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui la llegeix o l’escolta. 1.16

Digues quin dels dos textos que hi ha a la pàgina 15 és un text literari, i digues també si està escrit en prosa o en vers. Raona la resposta.

46

L’estrofa del poema de Josep Carner és el text literari; està escrit en vers. És un text literari perquè té una intenció artística, i està escrit en vers perquè el formen ratlles curtes amb un nombre regular de síl·labes amb rima assonant dels versos parells. 1.17

Quins són els tres gèneres clàssics? A quins gèneres actuals corresponen? En l’antiguitat es distingien tres gèneres: èpic, líric i dramàtic. Aquests tres gèneres clàssics corresponen actualment a la narrativa, a la poesia i al teatre. 1.18

Completa aquesta definició: La narrativa és el gènere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narració d’una història protagonitzada per uns personatges. Pertanyen al gènere narratiu el conte i la novel·la. 1.19

De qui és la veu que ens conta la història d’una narració? La veu del narrador és la veu que ens conta la història: pot ser un dels personatges de la història (narrador intern) o un ésser que no intervé en la història (narrador extern). 1.20

Explica amb paraules teves la diferència entre el tema d’una narració i l’argument. L’argument és el conjunt de fets que es narren. El tema és l’assumpte o aspecte de la vida humana que apareix principalment, com ara els conflictes familiars, l’amor, les desigualtats socials, etc. 1.21

Digues de quines parts consta l’estructura tradicional de les obres narratives. Explica el contingut bàsic de cada una. Una narració consta normalment de tres parts: el plantejament, en què es presenta el protagonista i l’ambient; el nus, part central en què una sèrie de conflictes cauen sobre el protagonista i creen una intriga en el lector; i el desenllaç, part final en què es dóna solució, positiva o negativa, al conflicte. 1.22

Digues si aquestes paraules ens informen dels personatges, de l’ambientació, del tema o de l’argument. La història que us explicaré va passar fa més de mil anys en un indret molt apartat d’un país llunyà i, per a nosaltres, poc conegut: Mongòlia. Justifica la teva resposta. Informen de l’ambientació (lloc i temps). Encara no sabem res dels personatges, ni del tema ni de l’argument. 1.23

Corregeix els errors del text següent, marcats en negreta. El conte és una narració llarga que està escrita en vers. El narrador presenta uns fets, uns ambients i uns personatges en una trama complexa. En l’àmbit de la literatura culta se solen distingir tres subgèneres: la rondalla, la llegenda i la faula. El conte és una narració breu que està escrita en prosa. El narrador presenta uns fets, uns ambients i uns personatges en una trama senzilla. En l’àmbit de la literatura popular se solen distingir tres subgèneres: la rondalla, la llegenda i la faula. 1.24

És el mateix narrar que descriure? Escriu una frase de dues ratlles que narri uns fets (te’ls has d’inventar) i, després, escriu-ne una altra que descrigui un espai o un paisatge. No. En la descripció no hi ha fets ni accions. Activitat oberta. (Per a la narració pot servir l’explicació del que algú ha fet al matí; per a la descripció, es pot observar l’aula mateixa.)

Pàgina 17. Activitats orals 1.25

Digues el nom de les lletres següents: h, k, n, q, v, w, x, y. La hac, la ca, la ena, la cu, la ve baixa, la ve doble, la ics o la xeix, la i grega.

47

1.26

Llegeix en veu alta les sèries següents ordenant les lletres alfabèticament: a, c, b, e, d, f: a, be, ce, de, e, efa; g, j, h, i, k, l: ge, hac, i, jota, ca, ela; p, t, q, s, r, u: pe, cu, erra, essa, te, u; e, g, f, h, j, i: e, efa, ge, hac, i, jota; l, n, p, m, o, q: ela, ema, ena, o, pe, cu; u, w, x, y, v, z: u, ve baixa, ve doble, ics o xeix, i grega, zeta. 1.27

Digues si les paraules de cadascuna de les sèries següents estan ordenades alfabèticament. En cas contrari, ordena-les: canvi, canya, cap: sí. palla, pàl·lid, paller: no; ordre correcte: palla, paller, pàl·lid. pla, plaça, placa: no; ordre correcte: pla, placa, plaça. caure, cavall, cavar: sí. carro, carpeta, carta: no; ordre correcte: carpeta, carro, carta. assassí, asseure, asterisc: sí. caixa, coma, cal: no; ordre correcte: caixa, cal, coma. guia, gota, grua: no; ordre correcte: gota, grua, guia. làmina, llac, límit: no; ordre correcte: làmina, límit, llac. 1.28

Explica com s’ha format la paraula alfabet i com s’ha format la paraula abecedari. La paraula alfabet s’ha format amb les dues primeres lletres de l’alfabet grec: α (alfa) i β (beta). La paraula abecedari s’ha format a partir les quatre primeres lletres del nostre alfabet. 1.29

Si la primera paraula d’una pàgina del diccionari és rosada i l’última és rumb, quines de les següents no hi apareixeran? rusc ruixat rosca rovell rosa rossinyol romaní rumor rude rosari rosegador rumba roser rugbi rostir rumiar No hi apareixeran rusc, rosa, romaní, rumor, rumba, rumiar.

Pàgina 17. Activitats escrites 1.30

Fes l’índex alfabètic d’un atles en què hi ha les poblacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta. Fixa-t’hi: l’Hospitalet de Llobregat, a l’índex, s’escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l’ Amposta; Balaguer; Barcelona; Berga; Figueres; Girona; Hospitalet de Llobregat, l’; Lleida; Manresa; Olot; Perpinyà; Reus; Sabadell; Seu d’Urgell, la; Tarragona; Tortosa; Vilafranca del Penedès. 1.31

Un índex bibliogràfic és una relació de llibres ordenats alfabèticament a partir dels cognoms dels autors. Els títols dels llibres s’escriuen en cursiva i, quan els escrivim a mà, els hem de subratllar. Fixa’t en quin ordre es presenta la informació: – CARNER, JOSEP: Bestiari. Barcelona, Barcanova, 1998.

48

D’acord amb aquest model, fes un índex bibliogràfic amb els llibres següents (ordena totes les dades adequadament): – ANGLADA, M. ÀNGELS: El violí d’Auschwitz. Barcelona, Columna, 2004. – CATALÀ, VÍCTOR: Solitud. Barcelona, Edicions 62, 2005. – ESPRIU, SALVADOR: Cementiri de Sinera. Barcelona, Edicions 62, 2003. – GUIMERÀ, ÀNGEL: Terra baixa. Barcelona, Barcanova, 2005. – LLULL, RAMON: Llibre de les bèsties. Barcelona, Barcanova, 2004. – PLA, JOSEP: El quadern gris. Barcelona, Destino, 2003. – SAGARRA, JOSEP MARIA DE: El Cafè de la Marina. Barcelona, Barcanova, 2003. – SALVAT-PAPASSEIT, JOAN: El poema de la rosa als llavis. Barcelona, Ariel, 1999. – VERDAGUER, JACINT: Canigó. Barcelona, Quaderns Crema, 1997.

Pàgina 22. Activitats orals 1.32

Quines són les nou categories lèxiques o gramaticals? Noms, adjectius, determinants, pronoms, verbs, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions. 1.33

Quina és la categoria variable que designa persones, animals o coses? El nom. 1.34

Com s’anomena el grup de paraules que té per nucli un nom? Sintagma nominal. 1.35

Digues tres determinants que puguin especificar el nom ratolins. Activitat oberta. (Poden ser aquests, tres, molts…) 1.36

Quina és la categoria variable que designa les característiques d’un nom? L’adjectiu. 1.37

Quantes formes tenen la majoria d’adjectius? Digues totes les formes dels adjectius verd i gris. Normalment, dues per al singular i dues per al plural. Verd, verda, verds, verdes. Gris, grisa, grisos, grises. 1.38

Digues els pronoms personals tònics: jo… Jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles. 1.39

Quina és la categoria variable que expressa una acció, un fet o un estat? El verb. 1.40

Com s’anomena el grup de paraules que té per nucli un verb? Quina funció fan els altres elements d’aquest grup? Sintagma verbal. Els complements. 1.41

Com s’anomenen les dues categories que serveixen per unir o relacionar altres paraules o oracions? Preposicions i conjuncions. 1.42

A quina categoria pertanyen les paraules abans-d’ahir, ràpidament i més? Adverbis. 1.43

Digues tres exclamacions. Activitat oberta. (Poden ser: ui!, ecs!, ei!, apa!…)

49

Pàgina 22. Activitats escrites 1.44

Escriu la categoria a sota de cada paraula. Per exemple: Tothom sap que els banys de mar són molt saludables. Pron

V

Conj Det

N

Prep

N

v

Adv

Adj

a) L’ avió supersònic fa un aterratge forçós. Det

N

Adj

V

Det

N

Adj

b) En Joan duia una arracada d’ or a l’ orella esquerra. Det

N

V

Det

N

Prep N Prep Det

N

Adj

c) Això ens ho comunicaran oficialment per carta. Pron

Pron Pron

V

Adv

Prep

N

d) Aviat començaran les obres i aleshores tallaran el carrer principal. Adv

V

Det

N

Conj

Adv

V

Det

N

Adj

e) Ep, nosaltres hem acabat tota la feina, eh? Inter

Pron

V

Det

Det

N

Interj

f) Si poses adob a les plantes, les tindràs més ufanoses. Conj

V

N

Prep Det

N

Pron

V

Adv

Adj

g) La tortuga verda viu al mar, però pon els ous a la platja. Det

N

Adj

V

Prep + Det

N

Conj

V

Det

N Prep Det

N

h) Un tauró blanc va atacar els banyistes i els va mossegar feroçment a les cames. Det

N

Adj

V

Det

N

Conj Pron

V

Adv

Prep Det

N

Pàgina 23 1.45

Analitza els grups nominals seguint el model: a) (Especificador; Det = Els, Det = dos) (Nucli; N = companys) (CN; Adv =més, Adj =simpàtics) b) (Especificador; Det = Totes, Det = aquelles) (Nucli; N = cases) (CN; Adv = tan, Adj = velles) c) (Especificador; Det = Aquests, Det = tres) (Nucli; N = problemes) (CN; Adv = mal, Adj = resolts) d) (Especificador; Det = Els, Det = nostres) (Nucli; N = secrets) (CN; Adv = més, Adv = ben; Adj = guardats) 1.46

Analitza els grups verbals seguint el model: a) (Nucli; V = Prendrem) (CV; SN = un entrepà de pernil) b) (Nucli; V = Coneixerem) (CV; SN = els vostres veïns) c) (Nucli; V = Visitarem) (CV; SN = el monestir de Poblet) d) (Nucli; V = Han descobert) (CV; SN = un document del segle XII) 1.47

Completa les expressions amb els pronoms personals adequats: Jo no me n’he adonat. Jo no m’hi acostumo. Tu no te n’has adonat. Tu no t’hi acostumes. Ell/Ella no se n’ha adonat. Ell no s’hi acostuma. Nosaltres no ens n’hem adonat. Nosaltres no ens hi acostumem.

50

Vosaltres no us n’heu adonat. Ells/Elles no se n’ han adonat.

Vosaltres no us hi acostumeu. Ells/Elles no s’hi acostumen.

1.48

Utilitza pronoms (tothom, ningú, algú, això, res, qui, què) per substituir les expressions que et proposem. Després utilitza’ls en una frase. Exemple: Aquelles coses d’allà: allò → Allò s’ha de netejar ara mateix. a) Aquestes coses d’aquí: Això s’ha de treure. b) Alguna persona: Algú ens ha vist. c) Totes les persones: Tothom ho sap. d) Cap persona: Ningú no té la veritat absoluta. e) Quina cosa?: Què ha passat? f) Quina persona?: Qui és el teu entrenador? g) Cap cosa: Res no l’espanta. 1.49

Posa un complement als verbs següents amb un adverbi que indiqui la manera (bé, malament, de seguida…), el temps (ara, després, tard, d’hora…) o el lloc (aquí, allà, enlloc…) de fer-ho. Per exemple: Això ho has fet. → Això ho has fet malament. a) Has arribat tard a l’estació. b) L’anell, no l’he trobat enlloc. c) Fes el llit tranquil·lament. d) D’això, ja en parlarem demà. e) Prepara’t la lliçó de geografia bé. 1.50

Completa les expressions següents amb la preposició adequada. a) Va néixer a Sabadell i ara viu a Gandesa. b) Ens hem quedat sense aigua. c) Porta una camisa de ratlles. d) Hi aniré amb tren. e) Passejarem per la platja. f) Procura que no et sentin: parla en veu baixa. g) No hi tinc res a dir. 1.51

Uneix aquestes oracions amb una conjunció (o, però, sinó que, si, quan, perquè…). Per exemple: No ens parlem / estem renyits. → No ens parlem perquè estem renyits. a) Sobretot, avisa’m amb temps si no pots venir. b) Sortirem a passejar el gos quan deixi de ploure. c) ¿Dilluns et quedaràs a dormir a casa dels avis o tornaràs a casa? d) Puc entrenar però encara em fa mal el turmell. e) No ho rebutgem pas sinó que ho acceptem agraïts. f) Abaixa les persianes perquè no hi entri tant de sol.

Pàgina 26. Activitats orals 1.52

Llegeix a poc a poc aquestes frases remarcant la pronúncia de la vocal neutra [∂]. Activitat oberta. 1.53

Per a molts parlants, els parells de paraules destacades de les frases següents sonen igual. Digues per què uns mots s’escriuen amb a i uns altres amb e.

51

a) regle és masculí i regla és femení. b) acta és femení i acte és masculí. c) compta és un verb i compte, un nom masculí. d) besar deriva de bes i basar, de base. e) cabra és un nom femení i cabre, un infinitiu.

Pàgina 26. Activitats escrites 1.54

Completa les paraules següents amb a o e d’acord amb la norma ortogràfica 1. a) un altre avantatge una altra vegada b) un acte digne una obra digna c) la màniga esquerra el colze esquerre d) el pobre alumne la pobra alumna e) un viatge còmode una cadira còmoda f) el nostre metge la nostra adreça 1.55

Completa les paraules següents amb a o e i explica per què són excepcions de la norma 1. un enigma, la febre, el pirata, una espècie, el paleta, la imatge, la mare, el panorama, el diploma, el dentista, la superfície. Les masculines acaben en –a, i les femenines en –e. 1.56

Copia les paraules següents i completa-les amb les terminacions del plural. a) Les roderes de les tartanes marcades a les dreceres. b) Les vies dels tramvies arrencades dels marges de les carreteres. c) Les sabates enllustrades amb cremes selectes. d) Els comptes de les llibretes dels pensionistes a les caixes d’estalvis. 1.57

Escriu el plural d’aquests mots parant atenció en els canvis ortogràfics. Per exemple: la fàbrica antiga → les fàbriques antigues. a) unes races autèntiques f) unes piragües magnífiques b) unes amigues porugues g) unes llengües eficaces c) unes càrregues feixugues h) unes pluges volcàniques d) unes platges sorrenques i) unes corretges elàstiques e) unes taronges dolces j) unes eugues feréstegues 1.58

Completa les formes verbals d’aquestes frases amb a o e d’acord amb la norma ortogràfica

3. a) Li explicàvem com es feien les activitats perquè no ho sabia. b) Ell ens havia dit que les proves eren molt difícils. Te’n recordes? c) Per què corríeu i cridàveu tant? No sabíem què us passava. d) M’escoltes? Endreça la cambra i neteja-la. 1.59

Completa les formes del passat perifràstic d’aquestes frases segons correspongui. Per exemple: Ells no perderen la cartera; van perdre les claus. a) Tu no admeteres cap crítica. No, no en vas admetre mai cap. b) –Quantes postals rebé la Sandra? –Només en va rebre una. c) Tots nosaltres cabérem al cotxe. Sí, hi vam cabre tots. d) Vosaltres permetéreu això. Per què ho vau permetre? e) Ells interromperen el trànsit. El van interrompre a posta. 1.60

Escriu totes les formes del present d’indicatiu dels verbs següents (para atenció en els canvis ortogràfics). Per exemple: caço, caces, caça, cacem, caceu, cacen.

52

endreço, endreces, endreça, endrecem, endreceu, endrecen. envejo, enveges, enveja, envegem, envegeu, envegen arrossego, arrossegues, arrossega, arrosseguem, arrossegueu, arrosseguen aixeco, aixeques, aixeca, aixequem, aixequeu, aixequen. 1.61

Copia aquestes frases i omple els buits amb a o e. Després digues quina norma has aplicat. a) Vés al forn de pa i compra sis panets de Viena. Norma 4: derivat de pa b) Quin fred que fa! Aquesta fredor em glaça els ossos. Norma 4: derivat de fred c) Sempre va enfeinat: diu que té molta feina. Norma 4: derivat de feina d) Un taulell és una taula llarga que hi ha a les botigues. Norma 4: derivat de taula e) S’han de canviar algunes teules de la teulada de la casa. Norma 4: derivat de teula 1.62

Memoritza la grafia de les paraules que hi ha en la norma ortogràfica 5. Després copia i completa les frases següents amb a o e segons correspongui. a) L’ambaixador treballa en una ambaixada. b) Arraconar és deixar una cosa en un racó. c) Davantal ve del mot davant. d) La catedral és una meravella; tot el que té és meravellós. e) L’assassí és qui fa un assassinat. f) En la sessió d’avaluació s’avaluen els alumnes. g) Tanta polseguera pot avariar el motor; hi pot provocar una avaria. h) La taula s’ha d’envernissar amb un vernís especial. i) Els avantatges i els desavantatges s’exposaran en l’assemblea. 1.63

Copia i completa el text següent amb a o e segons correspongui. Els tàrtars mai no s’estan en un mateix lloc. Així que s’acosta l’hivern, marxen a les planes més altes d’alguna regió més càlida per tal de trobar pastures per als ramats. A l’estiu busquen llocs frescos a les muntanyes, amb aigua i herba fresca, on el bestiar estigui lliure de mosques i altres insectes. Durant dos o tres mesos marxen cap a terres més altes perquè l’herba s’acaba aviat, ja que els ramats són molt nombrosos.

Pàgina 28 1.64

Escriu l’infinitiu de les formes verbals de les frases següents i digues a quina conjugació i a quin model pertanyen. Per exemple: admetem suggeriments → admetre (2a conjugació, model 2a, com perdre) L’aigua ja bull. bullir (3a conjugació, model 3a, com dormir) Pateixen molt. patir (3a conjugació, model 3b, com servir) Interromp la classe interrompre (2a conjugació, model 2a, com perdre) M’afaito el bigoti afaitar (1a conjugació, model 1, com cantar) Endreces l’habitació endreçar (1a conjugació, model 1, com cantar) La gent m’empeny empènyer (2a conjugació, model 2b, com témer ) Sents els crits? sentir (3a conjugació, model 3a, com dormir) Com aplaudeixen! aplaudir (3a conjugació, model 3b, com servir) 1.65

Conjuga el present d’indicatiu dels verbs de l’activitat anterior. Bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen. Pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. Interrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen. M’afaito, t’afaites, s’afaita, ens afaitem, us afaiteu, s’afaiten.

53

Endreço, endreces, endreça, endrecem, endreceu, endrecen. Empenyo, empenys, empeny, empenyem, empenyeu, empenyen. Sento, sents, sent, sentim, sentiu, senten. Aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeix, aplaudim, aplaudiu, aplaudeixen. 1.66

Digues la persona, el nombre, el temps i el mode d’aquestes formes verbals. Per exemple: condueixes: 2a persona del singular del present d’indicatiu del verb conduir. Admetem: 1a persona del plural del present d’indicatiu del verb admetre. Vaig arribar: 1a persona del singular del passat perifràstic d’indicatiu del verb arribar. S’agenollen: 3a persona del plural del present d’indicatiu del verb agenollar-se. Escoltaran: 3a persona del plural del futur d’indicatiu del verb escoltar. Aconsegueixi: 1a i 3a persona del singular del present de subjuntiu del verb aconseguir. Vau estrènyer: 2a persona del plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb estrènyer. 1.67

Conjuga el present d’indicatiu dels verbs de l’activitat anterior. Admeto, admets, admet, admetem, admeteu, admeten. Arribo, arribes, arriba, arribem, arribeu, arriben. M’agenollo, t’agenolles, s’agenolla, ens agenollem, us agenolleu, s’agenollen. Escolto, escoltes, escolta, escoltem, escolteu, escolten. Aconsegueixo, aconsegueixes, aconsegueix, aconseguim, aconseguiu, aconsegueixen. Estrenyo, estrenys, estreny, estrenyem, estrenyeu, estrenyen.

Pàgina 30. Literatura 1.68

▲ Recorda alguns episodis de la lectura: a) plantejament; b) nus; c) desenllaç. 1.69

▲ Explica quina diferència hi ha entre prosa i vers.

La prosa és la forma habitual d’escriure: en prosa s’escriuen les cartes, els diaris, els contes, les novel·les, etc. Les frases s’escriuen una darrere l’altra formant blocs que anomenem paràgrafs. El vers és la forma tradicional d’escriure la poesia: ratlles curtes, amb un nombre regular de síl·labes, en què sovint rimen les últimes paraules. 1.70

▲▲ Probablement coneixes obres molt importants de la literatura universal com l’Odissea d’Homer, Romeu i Julieta de Shakespeare o el poema «La fageda d’en Jordà» de Joan Maragall. Digues a quin gènere literari pertany cada una d’aquestes obres. Després, explica breument les característiques de cada un d’aquests gèneres. Odissea: gènere èpic; narra els fets gloriosos protagonitzats pels herois d’un poble. Romeu i Julieta: gènere dramàtic; text literari destinat a ser representat davant un públic. «La fageda d’en Jordà»: gènere líric: expressa els sentiments i les emocions d’un escriptor o escriptora. 1.71

▲▲ De vegades diem que el narrador d’un conte o d’una novel·la és omniscient. Explica quina diferència hi ha entre aquest tipus de narrador i el narrador que té un punt de vista limitat. El narrador omniscient és capaç de conèixer i transmetre tots els sentiments i pensaments dels personatges. 1.72

▲▲ Aplica la teva experiència com a lector: quins recursos utilitzen els escriptors per tal de despertar la intriga en els lectors i fer que l’interès no decaigui? Creus que utilitzen uns recursos semblants els guionistes de les sèries de televisió? Activitat oberta. (Possibles idees: deixar temes sense resoldre o explicar del tot, fer aparèixer personatges sorpresa…)

54

Pàgina 30. Lèxic 1.73

▲ Ordena alfabèticament les paraules següents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilòmetre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, timbal, rodera, vorera, onada. Albergínia, barana, carnisser, esborrany, fanal, magatzem, onada, papallona, quilòmetre, rodera, timbal, ventada, vorera. 1.74

▲ Els signes del zodíac s’ordenen normalment d’acord amb el cicle anual, començant-lo a la primavera: Àries (20/3), Taure (20/4), Bessons (21/5), Cranc (21/6), Lleó (23/7), Verge (23/8), Balança (23/9), Escorpió (21/10), Sagitari (21/11), Capricorn (22/12), Aquari (20/1), Peixos (19/2). Escriu-los per ordre alfabètic. Aquari (20/1), Àries (20/3), Balança (23/9), Bessons (21/5), Capricorn (22/12), Cranc (21/6), Escorpió (21/10), Lleó (23/7), Peixos (19/2), Sagitari (21/11), Taure (20/4), Verge (23/8). 1.75

▲ Escriu la resposta correcta: a) Quin nom rep el grup de dues lletres que representa un sol so? (dígraf / diacrític / alfabet) Dígraf. b) La paraula març, va abans o després de marca? Abans. c) La paraula pàl·lid, va abans o després de paller? Després. 1.76

▲▲ En aquestes sèries de mots n’hi ha alguns que no estan ordenats alfabèticament. Digues quins són i col·loca’ls al seu lloc. a) existir, èxit, exigir, expectació, explotar, expert; Ordre alfabètic correcte: exigir, existir, èxit, expectació, expert, explotar. b) goma, goril·la, got, gorra, gra, governar; Ordre alfabètic correcte: goma, goril·la, gorra, got, governar, gra. c) jungla, junt, jurar, juny, just, juvenil; Ordre alfabètic correcte: jungla, junt, juny, jurar, just, juvenil. d) mullar, mula, muller, multiplicació, múltiple, mundial; Ordre alfabètic correcte: mula, mullar, muller, múltiple, multiplicació, mundial. e) pol·len, pollastre, pollet, pol·lució, pols, polonès. Ordre alfabètic correcte: pollastre, pol·len, pollet, pol·lució, polonès, pols. 1.77

▲▲ El nostre alfabet prové de l’alfabet grec. Copia aquestes columnes i relaciona cada lletra grega amb el nom que li correspon. Alfa (α), beta (β), gamma (γ), delta (δ), èpsilon (ε), lambda (λ), pi (π), omega (ω).

Pàgina 30. Gramàtica 1.78

▲ Digues a quina categoria lèxica pertanyen les paraules següents. a) Les paraules Enric, lloro, gàbia i amistat pertanyen a la categoria dels noms, perquè Enric designa una persona, lloro designa un animal, gàbia designa una cosa i amistat designa una idea. b) Les paraules regar, morir i estar pertanyen a la categoria dels verbs, perquè regar designa una acció, morir designa un esdeveniment i estar designa un estat. 1.79

▲ Identifica els adjectius d’aquests grups nominals. Després escriu una definició d’adjectiu. a) Els crits escandalosos dels veïns b) La gàbia del lloro buida

55

c) Les orelles del gos caigudes d) La cara de la veïna desencaixada e) Un pirata ferotge i malcarat Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses.

Pàgina 31 1.80

▲ Escriu els pronoms personals davant d’aquests grups verbals. Per exemple: No m’ho explico → Jo no m’ho explico. a) Nosaltres ens avenim d’allò més. b) Ell/Ella em va explicar fil per randa tota la història. c) Tu no t’ho pots pas imaginar! d) Vosaltres no patiu, que jo ja el vigilaré. e) I ara què farem nosaltres? f) Ells/elles sovint ens escridassaven. 1.81

▲ Escriu un o dos determinants davant dels noms. a) L’ Enric és el meu amic. Ell em va ensenyar algunes plomes. b) Em va explicar la història del lloro dels seus veïns. c) Era un matrimoni que tenia un lloro. d) Nosaltres sentíem la seva xerrameca i els crits escandalosos que feia. e) El pobre ocell tenia un aspecte llastimós. 1.82

▲▲ Classifica els determinants dels sintagmes nominals subratllats en articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius i exclamatius. a) Quins pantalons et posaràs per anar d’excursió?: interrogatiu b) Aquells ordinadors són més antics que no pas aquests ordinadors: demostratius c) El nostre treball està més ben fet que el seu treball: possessius. d) Es troba malament; té vuit dècimes de febre: numeral partitiu e) Al camp de futbol hi havia un miler d’espectadors: numeral cardinal f) Al dipòsit no hi ha prou benzina. Cal portar més benzina al dipòsit: quantitatius g) Qualsevol dia t’explicaré tota la història: indefinits h) Quina pel·lícula més interessant!: exclamatiu 1.83

▲▲ Classifica els pronoms d’aquestes frases en personals forts, personals febles, demostratius, indefinits, interrogatius i relatius. a) Amb la mania que tenien al Jack, seran capaços d’obligar-nos (feble) a donar-lo (feble). b) Però de què (interrogatiu) parles? Qui (interrogatiu) ha posat el lloro dins la gàbia? c) Algú (indefinit) ha entrat a casa seva. Els veïns diuen que no han vist ningú (indefinit). d) Tothom (quantitatiu) em (feble) diu que això (demostratiu) no és possible. e) Tu (fort) creus que allò (demostratiu) va passar realment? Jo (fort) crec que no, però ells (fort) pensen que sí. f) Era un matrimoni sense fills que (relatiu) tenia un lloro. 1.84

▲▲ Identifica les locucions adverbials que hi ha en les frases següents i determina si equivalen a un adverbi de lloc, de temps, de mode o de quantitat. a) Em va explicar fil per randa tota la història: mode. b) La pel·lícula no m’ha agradat gens ni mica: quantitat. c) L’obra de teatre ens ha agradat d’allò més: quantitat. d) Aquest anunci el trobem pertot arreu: lloc.

56

e) Amb prou feines han pogut arribar: mode. f) De tant en tant se senten sorolls estranys: temps.

Pàgina 31. Ortografia 1.85

▲▲ Hi ha uns quants mots que tenen un significat diferent segons si els escrivim amb a o amb e. Completa els exemples amb la paraula adient. a) 1. El primer corredor de la cursa porta molt d’avantatge al segon. 2. L’atleta rus avantatja tots els altres en la cursa. b) 1. L’efecte de les pluges serà beneficiós per a l’agricultura. 2. Sentia un gran afecte pels seus avis. c) 1. El moble està fet amb una fusta especial. 2. La nau espacial acaba d’enlairar-se. d) 1. El pebre és una espècia i el safrà, també. 2. És una espècie de llangardaix en perill d’extinció. e) 1. La gent gran es mereix respecte. 2. Vés amb compte i respecta el límit de velocitat.

Pàgina 32. Avaluació 1

Tots els textos escrits són literaris? Quin objectiu persegueix un autor que decideix crear una obra literària? No. L’autor vol crear bellesa i emocionar. 2

¿Creus que el text de la lectura «Unes plomes de lloro» és un conte? Intenta donar-ne tres raons d’acord amb la definició de conte que has llegit en aquesta unitat didàctica. És una narració breu, amb pocs personatges i una trama senzilla. 3

A quin dels gèneres clàssics pertanyien les obres antigues que cantaven les grans gestes protagonitzades pels herois d’un poble? Al gènere èpic. 4

Copia les sèries alfabètiques següents i completa-les: c, d, e, f, g, h, i, j; l, m, n, o, p, q, r, s. 5

Quin seria l’ordre dels dies de la setmana si anessin ordenats alfabèticament? Dijous, dilluns, dimarts, dimecres, dissabte, diumenge, divendres. 6

Digues com s’escriu la informació següent en un índex bibliogràfic: 1997 / Sense adreça coneguda / Xavier Vernetta / Barcanova / Barcelona Vernetta, Xavier: Sense adreça coneguda. Barcelona, Barcanova, 1997. 7

Digues a quines categories corresponen aquestes definicions: a) Nom; b) Pronom; c) Verb; d) Adverbi. 8

Escriu la categoria lèxica o gramatical a sota de cada paraula. Tothom sap que els banys de mar són molt saludables. Pron

V

Conj Det

N

Prep N

v

Adv

Adj

9

Analitza el sintagma nominal següent. A més de dir la categoria de cada paraula, indica amb claredat quin element és el nucli, quins fan d’especificadors i quin grup fa de complement del nom (CN). (Especificador; Det = Aquells, Det = tres) (Nucli; Nom = edificis) (CN; Adv = més, Adj = antics) 10

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. El nucli del SN és un nom i el del SV és un verb. 11

Completa les frases següents amb a o e segons correspongui:

57

a) Si t’hi fixes, la paret de l’esquerra s’ha ennegrit pel fum de la xemeneia. b) El bestiar passava per un terreny molt pedregós. c) L’altre dia la nena tenia molta febre i vam avisar el metge del poble. d) Pensàvem que aniríeu a veure la imatge del quadre una altra vegada. e) L’assemblea de treballadors va votar el pacte amb l’empresa. f) Netegen el vidre del davant del nostre cotxe perquè quedi ben resplendent. 12

Escriu aquestes frases en plural: a) Les aigües d’aquelles platges són brutes. b) Les taronges que compren són molt dolces. c) Aquestes botigues tanquen i es traslladen a unes places més cèntriques.

Pàgina 33. Parlem-ne 1

Lectura Activitat oberta.

Pàgina 35 2

Comprensió Diàleg 1: a) Xiao Fan; b) De Fuzhou; c) 13 anys; d) A Santa Coloma de Gramenet; e) 5 anys; f) ESO; g) La seva amiga; h) Sun-mi és el nom; Lee és el cognom; i) És catalana filla de coreans; Diàleg 2: a) Pere; b) 3r 4a; c) De València; d) Per la feina; e) La dona del Pere; f) Acaba d’arribar; g) Li ha ofert ajuda; h) Passi-ho bé! 3

Expressions per comunicar-se a) Activitat oberta; b) Hola!; Em dic Xiao Fan; Aquesta és la Sun-mi; Adéu!; Fins demà; Bon dia i bona hora; Sóc el seu veí; Em dic Marta Puig; Com està, senyora Marta?; Molt bé, gràcies. I vostè?; Passi-ho bé.

Pàgina 36 4

Sons i lletres Activitat oberta. (Per exemple: Buchyk s’escriu amb be, u, ce, hac, i grega, ca). 5

Gramàtica a) Com et dius? D’on ets? El meu nom s’escriu així. Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Jo sí que vindré, però ella no podrà venir b) Activitat oberta. c) –Ei! Qui sou, vosaltres? –Jo sóc el Gerard i ella es diu Ruth. –Ells són germans i es diuen Buchyk de cognom. –D’on són, ells? –Els germans Buchyk són ucraïnesos i fan primer de Secundària Obligatòria. –Nosaltres som la Fàtima i en Rashid. –Ah, sí! Vosaltres viviu a Vic, oi? Jo també hi visc. –I quina adreça teniu, vosaltres? –Nosaltres vivim a la plaça del Pes. –Doncs jo visc al carrer de Sant Antoni.

58

–Bon dia, com està, vostè? –Jo estic molt bé, gràcies. –Si us plau, em pot dir on viu, vostè? –Jo visc al núm. 24 del carrer Nou. –Que teniu telèfon mòbil? –Sí, el meu número és el 690 478 521. –Vasyl, quants anys tens? –Tinc onze anys. –I quan fas els anys? –Faig els anys el 15 de desembre. –Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? –Ara fa quatre anys.

Pàgina 37 6

Lèxic –Jo em dic Gerard. He nascut a Catalunya. Sóc català. –Tu et dius Marco. Has nascut a les Filipines. Ets filipí. –Ella es diu Natsuki. Ha nascut al Japó. És japonesa. –L’Elizabeth i jo hem nascut a Guatemala. Som guatemalencs. –En Rashid i tu heu nascut al Marroc. Sou marroquins. –L’Erik i la Sofie han nascut a Noruega. Són noruecs. 7

Expressió personal a) Activitat oberta. (Convé repassar primer els diàlegs de la unitat.) b) Activitat oberta. c) Activitat oberta. (Exemple: Sóc la Paula. Visc a Vic. Faig 1r d’ESO.) d) Activitat oberta. (Oralment es poden decidir primer els noms, els orígens i a què es dediquen.)

59

Unitat didàctica 2 Pàgina 42. Comprensió lectora 2.1

En el poema Les abelles, quina qualitat atribueix el poeta a les abelles? Què ens aporten amb la seva activitat permanent? La qualitat que el poeta atribueix a les abelles és la de la laboriositat. Ens aporten la mel i la cera. 2.2

En el poema El cargol, quina és la qualitat que caracteritza el cargol? Per què diu que és «com una joia viva»? El cargol es caracteritza per la timidesa i la por. El poeta diu que el cargol és «com una joia viva», perquè el seu cos és lluent com una joia i viu dins la closca, que n’és l’estoig, i hi entra i en surt. 2.3

En el poema El grill, quines qualitats atribueix el poeta a aquest animal? Tria’n dues entre les següents i justifica la resposta: amistat, timidesa, laboriositat, bellesa, loquacitat. Amistat. Aquesta qualitat la justifiquen els versos següents: –Em plau d’ésser vora l’home; (vers 1) / sóc veí seu molt antic; (vers 2) / –No m’esclafis; só un amic–. (vers 12) / ai, amic, (vers 24). Loquacitat. Aquesta qualitat la demostren aquests versos: la meva veu us acompanya; (vers 19) / i, al que deia, poso pic. (vers 20) / el que us deia és un nyic-nyic; (vers 22) / m’entristeixo si no ho dic. (vers 25). 2.4

Amb qui es relaciona principalment el grill? De qui diu que és un veí molt antic i, a més, declara ser-ne amic? Es relaciona amb l’home. És veí i amic de l’home. 2.5

En el poema Diu la papallona, quines són les característiques que el poeta atribueix a la papallona? Tria’n dues entre les següents i justifica la resposta: bellesa, laboriositat, amistat, fragilitat, senzillesa. Bellesa. Justifiquen aquesta característica els versos següents: –Papallona encisadora, (vers 1) / Com a il·lusió tan bella, (vers 5) / Per als ulls só meravella (vers 7). Fragilitat. Aquesta característica la justifica el vers següent: i, dins una mà, polsim. (vers 8). 2.6

– – – – –

Relaciona cada un dels comentaris següents amb el poema de Joan Oliver al qual fa referència: Ressalta l’enorme banyam i la velocitat que agafa l’animal. Cérvol. Expressa la tristor d’un animal mancat de llibertat. Tigre captiu. Descriu el somni d’un animal que no s’accepta tal com és. Gripau. Fa referència irònicament a la pell tacada de ratlles que cobreix l’animal. Zebra. Indica la missió que la natura ha donat a dos insectes. Mosques i mosquits.

2.7

Explica amb paraules teves quin és el missatge que ens transmet el poema Mosques i mosquits. Activitat oberta. (Es por parlar d’una visió poc amable i optimista de la vida: de dia ens ataquen les mosques i de nit, els mosquits.)

Pàgina 42. Transformem un poema 2.8

Mentre que en la prosa s’eviten les paraules pròximes que repeteixen els mateixos sons, en la poesia es busca la proximitat d’aquestes paraules per formar la rima i per produir un efecte especial.

61

Escriu en prosa l’argument d’un dels poemes de Josep Carner. Tingues en compte que hauràs de fer diversos canvis: suprimir paraules, canviar-ne l’ordre, afegir-ne alguna, etc. Comença sempre en tercera persona. Fixa’t en l’exemple: Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs… Activitat de redacció.

Pàgina 42. Paraules i expressions 2.9

Xerric és la paraula amb què Josep Carner descriu el cant del grill. Hi ha unes quantes paraules que donen nom al cant o al crit d’animals que ens són molt familiars. Uneix el nom de cada animal amb la manera de cridar que té i amb el nom del crit. Per exemple: L’ase brama: fa brams. El cavall renilla: fa renills. La gallina escataina: fa escataineigs. El gat miola: fa miols. La granota rauca: fa raucs. El lleó rugeix: fa rugits. El llop udola: fa udols. La vaca mugeix: fa mugits. L’ovella bela: fa bels. 2.10

Les onomatopeies són paraules que imiten determinats sons o sorolls de la natura. Relaciona cada animal amb l’onomatopeia que li correspon. Gallina: cloc-cloc. Gos: bub-bub. Granota: rauc, rauc. Grill: ric-ric. Ovella: bee, bee. Pollet o ocell: piu-piu.

Pàgina 43 2.11

Repassa el significat de les paraules del vocabulari de la lectura feixuc, ferrat, poruc, tafaner, fuetades i polsim i, després, utilitza-les en les frases següents: a) El carreter va donar dues fuetades a l’euga perquè no el creia. b) El carbó deixava un polsim negre sobre els mobles. c) Els operaris estaven cansats: havien fet un treball molt feixuc d) La seva curiositat l’ha portat a ser un tafaner compulsiu. e) El cavall ha d’anar ben ferrat, si no vols que se li gastin les peülles. f) És tan poruc que és incapaç de baixar al soterrani a les fosques.

Pàgina 43. Expressió personal 2.12

Escriu un poema de dues o tres estrofes que tingui com a centre temàtic un animal, de manera que pugui formar part del bestiari que creareu entre tots els companys i companyes de la classe. Procura que l’animal hi aparegui caracteritzat tant pels seus trets físics com pel seu tarannà (pren com a model el poema El cargol de Josep Carner). Activitat oberta. (Es pot fer una tria oral en grup d’animals que poden interessar; i ajustar entre tots, abans de la creació, els trets físics i el tarannà. Per exemple, d’un gat: bigoti, ulls nocturns, rebuig de l’aigua, desconfiat…)

62

2.13

Aprèn-te de memòria dos poemes, un de Josep Carner i un altre de Pere Quart, i recita’ls a classe davant els companys. Després, memoritza l’embarbussament de l’esquerra i digues-lo tan de pressa com puguis. Activitat oberta. (En cas de dificultats es pot fer memorització estrofa per estrofa.)

Pàgina 46 2.14

Digues quina és la resposta correcta: a) La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació. b) El nom lírica prové de l’instrument musical amb què s’acompanyaven els aedes. 2.15

Copia el text següent i completa’l. La poesia és l’art d’expressar sentiments, emocions i pensaments per mitjà de l’ús creatiu del llenguatge. La creació poètica es caracteritza sobretot per la concentració expressiva, l’ús predominant d’imatges i la versificació. 2.16

Explica de manera extensa el missatge d’aquest poema de Pere Quart. Colomí L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí. Activitat oberta. (Idees que es poden tenir en compte: el colom blanc és el símbol de la pau; l’home té tendència a fer la guerra i omplir-ho tot de sang, com les ales del colom. En els dos darrers versos hi ha un joc amb l’ordre de les paraules: diu al colomí que no es pari, que fugi de les bales, per exemple; i també diu al colomí que no es converteixi en blanc de les bales.) 2.17

Analitza el metre i la rima del poema Colomí, reproduït en l’activitat anterior. Quatre versos de 7 síl·labes. Rima consonant abba. 2.18

Classifica les expressions següents en metàfores, prosopopeies i metonímies. a) M’enamora l’estelada, / i ella ¿escolta el que li dic? (El grill): prosopopeia. b) Per als ulls só meravella (Diu la papallona): metonímia. c) Porto un estoig al damunt (El cargol): metàfora. d) Escolto la veu dels pins: prosopopeia. e) Volen peixos / sota mar / entre núvols / de cristall: metàfora. f) No capten tes orelles / el reny injust, / l’ordre abusiva: metonímia. 2.19

Crea cinc imatges poètiques (metàfores, prosopopeies, metonímies) que tinguin forma de definició, imitant els exemples següents: El foc és una ballarina amb les mans esteses. La lluna és un grill de llimona que de vegades riu i de vegades plora. Després podeu fer un mural entre tota la classe i il·lustrar les imatges. Activitat oberta. (És important de recordar en grup que una prosopopeia és l’atribució de condició humana a animals i coses, per exemple, la xemeneia vomita; i que metàfores i metonímies no són comparacions, sinó afirmacions directes: per exemple, pluja sobre la galta.)

Pàgina 50. Activitats orals 2.20

Digues a quin grup pertany cada un dels noms següents (comú individual, comú col·lectiu o comú abstracte).

63

Per exemple: pedra = nom comú individual préssec, rossinyol, delicadesa, dentadura, granota, ametlla, coberteria, alzinar, teclat, pau, enemistat, temor. préssec = nom comú individual rossinyol = nom comú individual delicadesa = nom comú abstracte dentadura = nom comú col·lectiu granota = nom comú individual ametlla = nom comú individual coberteria = nom comú col·lectiu alzinar = nom comú col·lectiu teclat = nom comú col·lectiu pau = nom comú abstracte enemistat = nom comú abstracte temor = nom comú abstracte 2.21

Digues a quin grup pertany cada un dels noms de sota. Per exemple: l’Escala = nom propi de lloc (topònim) Andalusia, Igualada, Xènia, Roger, la Noguera, Tomeu, el Segre, Meritxell. Andalusia = nom propi de lloc (topònim) Igualada = nom propi de lloc (topònim) Xènia = nom propi de persona (antropònim) Roger = nom propi de persona (antropònim) la Noguera = nom propi de lloc (topònim) Tomeu = nom propi de persona (antropònim) el Segre = nom propi de lloc (topònim) Meritxell = nom propi de persona (antropònim) 2.22

Digues els noms abstractes que corresponen a les definicions que tens a sota. Per exemple: Coneixement profund de les coses (Saviesa) a) Acció que va contra allò que és just. injustícia b) Qualitat d’innocent. innocència c) Qualitat d’allò que és exacte. exactitud d) Procés de canvi seguit per allò que evoluciona. evolució e) Sentiment de desconfiança de les persones geloses. gelosia f) Poques ganes de treballar, propi de les persones mandroses. mandra 2.23

Digues en veu alta les formes del femení dels noms següents: el nebot, el meu amic, un esclau, un metge, un boig, un actor, un biòleg, el dentista, un cantaire, el cosí, un home, el llop, el lleó, el gall, el cavall, el toro, el marrà, el tigre. la neboda, la meva amiga, una esclava, una metgessa, una boja, una actriu, una biòloga, la dentista, una cantaire, la cosina, una dona, la lloba, la lleona, la gallina, l’euga o l’egua, la vaca, l’ovella, la tigressa.

64

2.24

Digues en veu alta les formes del plural dels noms següents: el senyal, un costum, l’olor, la dent, un llapis, l’atles, el focus. els senyals, uns costums, les olors, les dents, uns llapis, els atles, els focus. 2.25

Digues en veu alta la forma del masculí dels noms següents: la tieta, la muller, la sogra, la nora, la pubilla, la mestressa. l’oncle, el marit, el sogre, el gendre, l’hereu, l’amo. 2.26

Digues en veu alta la forma del singular dels noms següents: uns cactus, els nassos, els germans, uns deutes, els dilluns, els interessos. un cactus, el nas, el germà, un deute, el dilluns, l’interès.

Pàgina 50. Activitats escrites 2.27

Identifica els noms de les frases següents i classifica’ls en concrets i abstractes. a) Veient aquesta pel·lícula (concret) vaig agafar por (abstracte). b) Això és una injustícia (abstracte) flagrant. c) Va aconseguir la moto (concret) gràcies a la seva insistència (abstracte). d) Aquest medicament (concret) és molt car. 2.28

Relaciona els noms propis amb els comuns corresponents. El Segrià, comarca; el Llobregat, riu; Júpiter, planeta; Picasso, pintor; les Balears, arxipèlag; el Pacífic, oceà; Noruega, país; el Montseny, muntanya. 2.29

Digues els noms col·lectius que corresponen a les definicions. Per exemple: Conjunt d’aus o ocells de corral: aviram. a) Conjunt de veïns i veïnes: veïnat b) Conjunt de teules que cobreixen una casa: teulada c) Conjunt d’objectes de cristall: cristalleria d) Conjunt de pins o lloc on es troben: pineda. e) Conjunt d’alzines o lloc on es troben: alzinar. f) Quantitat total de quilòmetres que ha fet un vehicle: quilometratge. 2.30

Relaciona els noms col·lectius amb els noms individuals a què s’apliquen. Després escriu una frase amb cada un. Per exemple: Una esquadra de vaixells de guerra va salpar cap a l’Atlàntic a trenc d’alba. una esquadra de vaixells; un manat de pastanagues; un ramat d’ovelles; un escamot de soldats; un eixam d’abelles; un feix de llenya; una bandada d’ocells. 2.31

Escriu totes les formes dels noms següents: el noi, el metge, el ballarí, el mestre, l’emperador, un alumne, un actor, el cosí. Per exemple: el noi, la noia, els nois, les noies. El metge, la metgessa, els metges, les metgesses. El ballarí, la ballarina, els ballarins, les ballarines. El mestre, la mestra, els mestres, les mestres. L’emperador, l’emperadriu, els emperadors, les emperadrius. Un alumne, una alumna, uns alumnes, unes alumnes. Un actor, una actriu, uns actors, unes actrius. El cosí, la cosina, els cosins, les cosines.

65

2.32

Escriu la forma que correspongui d’acord amb el gènere del nom. Per exemple: Només té sis mesos i ja li ha sortit una dent. (un / una) a) La suor li regalimava per la cara. (El / La) b) Aquesta rosa fa molta olor. (molt / molta) c) Ja podeu servir les postres. (els / les) d) Farem unes anàlisis de sang. (uns / unes) e) A l’estiu hi fa molta calor. (molt / molta) f) A mi m’agrada molt la xocolata. (el / la) g) Vivim als afores del poble. (als / a les) h) Tinc el costum d’arribar abans d’hora. (el / la) i) Té un deute molt elevat. (un / una) j) Crec que té febre. Mira: toca-li el front. (el / la) k) Que surti a caminar ja és un bon senyal. (un bon / una bona) l) No estic decidit: tinc molts dubtes. (molts / moltes) 2.33

Copia les frases que et donem a continuació i completa-les amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista següent: la tauleta, la canal, molta pols, un full, al minut, l’aigua, el llum, L’àrbitre, una son, la fi, els cotxes. a) Quan toca el despertador, de seguida encenc el llum de la tauleta de nit. b) L’àrbitre no va xiular la fi del partit de futbol fins al minut 98. c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui m’arrossego: tinc una son! d) Per aquest camí sense asfaltar, els cotxes aixequen molta pols. e) Necessitem un full de paper, un retolador fosforescent i unes estisores. f) Quan plou molt, la canal de la teulada no pot engolir tota l’aigua. 2.34

Copia les sèries següents i completa-les: a) el carnisser, la carnissera, els carnissers, les carnisseres. b) el mestre, la mestra, els mestres, les mestres. c) el pagès, la pagesa, els pagesos, les pageses. d) el biòleg, la biòloga, els biòlegs, les biòlogues. e) el gall, la gallina, els galls, les gallines. f) el drapaire, la drapaire, els drapaires, les drapaires. g) el turista, la turista, els turistes, les turistes. h) el metge, la metgessa, els metges, les metgesses. i) el botiguer, la botiguera, els botiguers, les botigueres. j) l’amic, l‘amiga, els amics, les amigues. k) l’esclau, l’esclava, els esclaus, les esclaves. 2.35

Escriu el singular dels noms següents: desitjos, passejos, sortejos, batejos, tornejos, rajos, safaretjos. Per exemple: desitjos → desig passejos → passeig sortejos → sorteig batejos → bateig tornejos → torneig rajos → raig safaretjos → safareig

66

2.36

Redacta un text breu en què apareguin els noms que t’indiquem en cada cas. Recorda que has d’utilitzar un signe de puntuació per separar una frase d’una altra. (Pots canviar l’ordre de les paraules.) Per exemple: xocolata / olor / postres –Ui! Quina olor més bona! El pare ja ha preparat la xocolata desfeta: tindrem unes postres exquisides! a) calor / suor / front / nas b) dubte / senyal / afores c) llum / son / resplendor d) sabates / corrent /canal Activitat oberta.

Pàgina 53. Activitats orals 2.37

Llegeix a poc a poc aquestes frases remarcant la pronúncia de la u feble [u]. Activitat oberta. 2.38

Respon així: Forner s’escriu amb o igual que forn. Fulletó: full; dolçor: dolç; ullera: ull; calorós: calor; plujós: pluja; joguina: joc. 2.39

Respon així: Poseu s’escriu amb o igual que jo poso. Ploraven: ploro; jugarem: jugo; trobem: trobo; muntareu: munto; dormia: dormo; sucava: suco.

Pàgina 53. Activitats escrites 2.40

Cerca la forma dels noms corresponents. a) Les cuirasses eren fetes de cuiro b) El ferreter compra i ven coses de ferro c) Cal esbargir-se a l’hora de l’esbarjo d) La totxana és un totxo amb forats. e) Fer una rotllana és fer un rotlle gran. f) Un gerret és un gerro petit. g) Una porxada és un conjunt de porxos h) De l’escorça de l’alzina surera, se n’extreu el suro. 2.41

Escriu la forma masculina de l’adjectiu destacat. Després digues quina norma has aplicat. a) La bassa és poc fonda; en canvi, el pou és molt fondo, b) L’esponja és molt flonja; però el matalàs és poc flonjo. c) Aquella mula és una mica guenya; i aquell ase és força guenyo d) És una quantitat molt minsa; i el benefici serà força minso. La norma és la següent: la terminació o indica masculí i la terminació a indica femení. 2.42

Escriu el plural dels noms i els adjectius que tens a continuació tenint en compte les advertències següents: a) tornavisos, envasos, autobusos, verinosos. b) cabassos, pastissos, interessos, capgrossos. c) passejos, rajos, batejos, tornejos. d) desitjos, mitjos, lletjos, trepitjos. e) pedaços, llisos, frescos, reflexos, textos, calaixos.

67

2.43

Fes la flexió (totes les formes del singular i del plural) dels adjectius següents. Per exemple: fresc, fresca, frescos, fresques. fosc, fosca, foscos, fosques boig, boja, bojos, boges mig, mitja, mitjos, mitges llest, llesta, llestos, llestes xinès, xinesa, xinesos, xineses mixt, mixta, mixtos, mixtes complex, complexa, complexos, complexes fluix, fluixa, fluixos, fluixes 2.44

Escriu els noms i els adjectius corresponents. a) Càrrec perpetu. b) Un noi ingenu. c) Un corrent continu. d) Un país europeu. e) Tasca destinada a un sol individu. 2.45

Completa les paraules següents amb la lletra adequada. Després digues quina norma has aplicat. a) La pobresa és la falta de diners. Les guerres empobriren el país. Tan bon minyó que era, pobrissó! b) Serveix-la amb la sopera. El ressopó es fa després d’una bona estona d’haver sopat. c) És un home sortós: tot li surt bé. Va participar en el sorteig. Sortejaven un viatge. d) Una punxada és una ferida feta amb una punxa o amb un objecte punxegut. Un punxó és un instrument per fer forats. La norma és la següent: • En l’arrel d’una paraula s’escriu o quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una o tònica en la mateixa posició. • S’escriu u quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una u tònica en la mateixa posició. 2.46

Completa amb o o bé u i amb la paraula primitiva. pendís rocós: que té moltes roques dia boirós: amb molta boira guisat gustós: amb molt bon gust àrbitre rigorós: que aplica el reglament amb rigor cotxe luxós: en què hi ha molt luxe sabó escumós: que fa o treu molta escuma camí polsós: ple de pols 2.47

Completa les paraules amb o o u i cerca la paraula primitiva corresponent a cada parella. Mocador, mocós (moc); ulleres, ullada (ull); foguera, foguerada (foc); suquet, sucós (suc); enllumenat, llumí (llum); fondària, fondalada (fondo); fuster, fusteria (fusta); escombriaire, escombraries (escombra). 2.48

Completa les paraules següents i agrupa-les per famílies (les d’avorrir, govern, sofrir, suborn, sufocar i suport). Cada grup ha de tenir dues paraules. Avorrible, avorriment Sofriment, sofrible governador, governació subornar, subornable

68

sufocació, sufocant suportar, suportable 2.49

Escriu una frase amb cada una d’aquests paraules: brúixola, joglar, pèndol, rètol, butlletí, focus, muntanya, turmell. Activitat oberta. (Possibilitats: brúixola per orientar-se; un joglar medieval; rellotge de pèndol; el rètol de l’aula; butlletí setmanal; un focus de llum; la muntanya nevada; un esquinç al turmell) 2.50

Copia i completa el text següent amb o o u segons correspongui. Als primers segles de la nostra era, la llacuna de Venècia devia semblar un lloc força desolat: una vasta extensió d’aiguamolls marins, de poca fondària, amb nombrosos bancs de sorra, habitats quasi exclusivament per aus aquàtiques. Un estret cordó sorrenc, format per molts d’aquests bancs, tallat per algunes sortides al mar que encara avui es coneixen com a boques de port, separava i protegia les aigües internes de l’ímpetu del mar Adriàtic.

Pàgina 56 2.51

Enregistra en una cinta de casset dos missatges que es puguin emetre per megafonia en un espai públic. Abans has de decidir la situació i el contingut exacte de cada missatge. Per exemple: el tren s’endarrerirà a causa d’un accident; és perillós banyar-se a causa de la mala mar; cal desallotjar l’escola urgentment a causa d’un incendi; s’hauria de suspendre un partit a causa del mal temps; etc. Convé que els redactis abans i que els ensenyis al professor o la professora perquè te’ls revisi. Activitat d’expressió. 2.52

Seguint els apartats del requadre del marge de la pàgina anterior, anota les característiques dels avisos de l’activitat anterior (l’objectiu, l’emissor, el receptor, etc.). Activitat oberta. En general, ha de coincidir amb el model del llibre de l’alumnat. 2.53

Selecciona cinc situacions en què convingui exposar un avís en un tauler d’anuncis, o a l’entrada d’un espai públic, i digues què posaries en l’encapçalament (assumpte / destinatari) en cada cas. Escriu dos dels avisos seleccionats i presenta’ls al professor o la professora perquè te’ls revisi. Activitat oberta. (Possibles exemples: es necessita un dependent; s’ofereixen classes particulars; s’ha perdut un gos; regalo gatets…) 2.54

Una nota és un avís breu que adrecem a una persona molt pròxima. Redacta’n una sobre quelcom relacionat amb la vida diària. Activitat oberta.

Pàgina 57 2.55

Escriu les sèries següents (tingues present que cap d’aquestes formes no duu accent). Per exemple: arrencar → jo arrencava, tu arrencaves, ell arrencava, elles arrencaven. disfressar-se: (jo) em disfressava, (tu) et disfressaves, (ell) es disfressava, (elles) es disfressaven; prometre: (jo) prometia, (tu) prometies, (ell) prometia, (elles) prometien; saber: (jo) sabia, (tu) sabies, (ell) sabia, (elles) sabien; complir: (jo) complia, (tu) complies, (ell) complia, (elles) complien. 2.56

Escriu les sèries següents (tingues present que aquestes formes duen accent). Per exemple: arrencar → nosaltres arrencàvem, vosaltres arrencàveu. disfressar-se: ens disfressàvem, us disfressàveu; prometre: prometíem, prometíeu; saber: sabíem; sabíeu; complir: complíem, complíeu.

69

2.57

Completa les frases següents amb les formes adequades de l’imperfet d’indicatiu. a) L’enginyer ensenyava al mecànic com es muntava la peça. b) Els esquirols fugien i s’amagaven entre les branques. c) Tu mai no admeties que t’equivocaves. d) Els vaig dir que cometien un greu error. e) Vaig adonar-me que vosaltres ho suportàveu amb resignació. f) La neu cobria el paisatge amb un mantell blanc. g) Nosaltres complíem rigorosament les nostres obligacions. h) Abans la Rut i tu us estimàveu molt. i) Vosaltres us avorríeu perquè no sabíeu què podíeu fer. j) Quan sorgia una bona oportunitat, ell sempre l’aprofitava. 2.58

Canvia les formes del present per les de l’imperfet d’indicatiu. Sentíem com sonaven les sirenes. Els avions s’acostaven. La gent corria a amagar-se als refugis. Tothom esperava un bombardeig imminent. Les bateries antiaèries començaven a disparar. L’esclat de les bombes il·luminava la nit. Nosaltres callàvem i contemplàvem l’horrible espectacle.

Pàgina 59. Literatura 2.59

▲ Llegeix aquest poema del Bestiari de Pere Quart i memoritza’l. Després fes les activitats de sota. GIRAFA Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit. a) Perquè ens explica característiques físiques i de comportament d’un animal. Un bestiari és un llibre de poemes inspirat en diversos animals. b) Perquè és com si estigués lluny. c) Tres. d) El primer i el tercer. e) Cinc. 2.60

▲▲ Llegeix i memoritza el poema L’ametller de Joan Maragall. Després contesta les preguntes que hi ha a continuació. L’AMETLLER A mig aire de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents… No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria. a) Un caminant troba un ametller florit i s’emociona, perquè és un senyal que esperava, com una bandera. Enmig encara de l’hivern (núvols i vents) anuncia pau i té l’alegria del bon temps que vindrà. b) Vuit versos de set síl·labes. Rimen de manera consonant el segon i quart vers, i el cinquè i el vuitè; i de manera assonant el sisè i el setè.

70

2.61

▲ Identifica els noms que apareixen en el poema de l’activitat 2.60. Aire, serra, ametller, Déu, bandera, dies, pau, sol, núvol, vent, temps. 2.62

Classifica els noms següents en quatre grups: a) noms propis de lloc (topònims): les Garrigues, Suïssa, Oceania b) noms propis de persona (antropònims): Marçal, Assumpta, Meritxell c) noms comuns individuals: espelma, ametller, sargantana d) noms comuns col·lectius: pineda, formiguer, alumnat 2.63

▲ Relaciona cada nom col·lectiu amb el conjunt a què se sol referir. Noms col·lectius: una bateria, un feix, un eixam, un grapat, l’aviram, una esquadra, la teulada, el veïnat, un manat. Conjunts: de vespes, de cuina, del corral, d’arròs, de llenya, del barri, de la casa, de bledes, de vaixells de guerra. una bateria de cuina un feix de llenya un eixam de vespes un grapat d’arròs l’aviram del corral una esquadra de vaixells de guerra la teulada de la casa el veïnat del barri un manat de bledes 2.64

▲ Digues els noms del pare i la mare d’aquestes cries. Per exemple: El pare i la mare del pollí són el cavall i l’euga. Pollí: cavall i euga Cadell: gos i gossa Vedell: toro/bou i vaca Pollet: gall i gallina Garrí: porc i truja Xai: be/corder i ovella Cabrit: cabrot i cabra. 2.65

▲ Tria l’opció correcta en cada cas. a) Estic cansat i tinc molta son. b) De seguida ens serviran les postres. c) Hem de respectar els senyals de trànsit. d) M’ha caigut una dent. e) Ja hem liquidat el deute. f) No vagis a les fosques; encén el llum. 2.66

▲ Escriu el plural d’aquests grups nominals. Per exemple: l’avís → els avisos Els avisos, les adreces, els matalassos, les esponges, els riscos, les llengües, els passejos, els pastissos, les butxaques, els volcans, les mànigues, els veïns, les línies, els llapis. 2.67

▲▲ Pel que fa als topònims de ciutats, n’hi ha que porten article i n’hi ha que no en porten. En canvi, els topònims que designen comarques van tots precedits d’article, excepte Osona. Relaciona cada ciutat amb la comarca que li correspon.

71

Ciutats: la Bisbal d’Empordà, Olot, Manresa, Tortosa, Vic, Mataró, Berga, Gandesa, el Pont de Suert, Cervera. Comarques: l’Alta Ribagorça, el Bages, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Berguedà, la Garrotxa, el Maresme, Osona, la Segarra, la Terra Alta. la Bisbal d’Empordà: el Baix Empordà Olot: la Garrotxa Manresa: el Bages Tortosa: el Baix Ebre Vic: Osona Mataró: el Maresme Berga: el Berguedà Gandesa: la Terra Alta el Pont de Suert: l’Alta Ribagorça Cervera: la Segarra

Pàgina 60 2.68

▲▲ Copia els noms de persona escurçats i relaciona’ls amb els sencers: Ton o Tonet: Antoni; Ciset: Narcís; Tomeu: Bartomeu: Tòfol: Cristòfol; Tinet: Valentí; Bet: Elisabet; Cesc: Francesc; Biel: Gabriel; Veva: Genoveva; Nasi: Ignasi, Quel: Miquel. 2.69

▲▲ A partir d’alguns adjectius podem formar noms abstractes. Per exemple: fosc (adjectiu) → la foscor (nom abstracte). Forma noms abstractes a partir dels adjectius següents: Tendresa, gelosia, fredor, invalidesa, bogeria, malaltia, eficàcia, humilitat, lentitud, quietud, llargària. 2.70

▲▲ Copia les frases següents i posa davant dels noms l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) que els correspon. Tingues en compte que tots són masculins. a) Com que la Júlia estudia música, els oncles li han regalat un orgue. Jo li regalaré l’anell. b) El lleixiu treu les taques de la roba blanca. c) El pebre és una espècia picant. d) M’agradaria tenir un escafandre per fer submarinisme. 2.71

▲▲ Explica el significat d’aquests grups nominals: a) Un canal: conducció àmplia de reg; una canal: una mena de canonada. b) El pols: batec corporal; la pols: partícules. c) El fi: la finalitat; la fi: el final. d) El son: estat contrari a la vigília; la son: ganes de dormir. e) El pudor: vergonya; la pudor: mala olor. 2.72

▲▲ Completa les frases següents amb l’article (el/la) o l’indefinit (un/una) que els correspon, però sempre, tenint en compte que tots els noms són femenins. a) Una allau de neu ha tallat la carretera. b) Han trobat una àncora de l’època dels romans. c) Que passin els vuit primers, la resta que s’esperi fora. d) Se sent la remor del mar. 2.73

▲ Copia aquestes frases completant-les de la manera adequada. a) Les paraules ferro, esbarjo, gerro, carro i suro acaben amb la lletra o. b) Els plurals masculins portuguesos, tornavisos, embussos, arbustos, impostos, textos, desitjos, rajos, calaixos, braços, enllaços i guixos s’escriuen amb la lletra o. c) Les paraules palau, guineu, caliu, conreu, altaveu, fugitiu i estiu acaben amb la lletra u.

72

2.74

▲ Completa aquestes explicacions sobre l’ortografia de la o i la u en l’arrel de les paraules. a) Porter i porteria s’escriuen amb la lletra o perquè són de la família de la paraula porta, que també s’escriu amb o. b) Fuster i fusteria s’escriuen amb la lletra u perquè són de la família de la paraula fusta, que també s’escriu amb u. 2.75

▲ Ara fes el mateix que en l’activitat anterior amb les paraules següents: a) Florir, florista (que són de la família de flor). b) Mudesa, emmudir (que són de la família de mut). c) Fortalesa, enfortir (que són de la família de fort). d) Brutícia, embrutar (que són de la família de brut). e) Disgustar-se, gustós (que són de la família de gust). f) Odiós, odiar (que són de la família d’odi). 2.76

▲ Copia i recorda com s’escriuen les paraules següents. a) Les paraules avorrir, brúixola, capítol, cobrir, complir i rètol s’escriuen amb o. b) Les paraules focus, globus, muntanya, subornar, suportar i turment s’escriuen amb u.

Pàgina 61 2.77

▲▲ Fes dos grups amb les paraules següents: a) les acabades en -ol, i b) les acabades en -ul. Consulta el diccionari en cas de dubte. Cèrcol, pèndol, òvul, múscul, espígol, pàmpol, mòdul, rètol, càlcul, estímul. 2.78

▲▲ Fes dos grups amb les paraules següents: a) les paraules d’origen culte, que s’escriuen amb u: bucal, juvenil, capitular, vulcanisme, pendular, nutrició; curvatura, pulsació. b) les paraules populars corresponents, que s’escriuen amb o: boca, jove, capítol, volcà, pèndol, nodrir, corb, pols. 2.79

▲▲ Fixa’t en l’ortografia de les paraules següents. Després escriu una frase amb cada una d’aquestes paraules. Activitat oberta. (Possibilitats: el soroll em va atordir; el cònsol de Bèlgica; vi de l’Empordà; no tens escrúpols; polir el parquet; torró de xocolata.) 2.80

▲▲ Redacta una nota per a un company o una companya que hagi faltat a classe, per comunicar-li totes les activitats que ha de fer per posar-se al dia. Activitat oberta. (Es pot fer per assignatures.) 2.81

▲ Escriu el text d’un avís que s’hauria de dir per megafonia, en una platja, sobre les precaucions que cal prendre davant la presència de meduses. Activitat oberta. (Ha d’haver-hi una part per cridar l’atenció del públic i una altra que doni instruccions.)

Entreteniment lingüístic En aquest circuit de dibuixos que tens a continuació, hi pots trobar una paraula per a cada un dels capítols (o lletres) del diccionari. A veure si les ordenes alfabèticament. La primera paraula és arbre (lletra a). Arbre, bolet, casa, dau, escala, flor, gat, hipopòtam, iglú, jutge, kilòmetre, llibreta, mà, nus, ocell, pastís, queixal, robot, sol, torre, ull, volcà, waterpolo, xeringa, i grega, zebra.

73

Pàgina 62. Avaluació 1

Escriu una definició de poesia. La poesia és l’art d’expressar sentiments, emocions i pensaments per mitjà de l’ús creatiu del llenguatge. 2

Classifica les expressions següents en metàfores, prosopopeies i metonímies. a) Estic enamorat d’aquells ulls verds: metonímia. b) Un fil d’aigua s’adorm a la riera: prosopopeia. c) Cirerer petit, / cirerer florit, / que fas arracades: metàfora. 3

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules corresponents. Un vers és una ratlla d’un poema. Els versos sovint s’agrupen en estrofes. De la repetició de sons al final dels versos en diem rima. La combinació de síl·labes fortes i fluixes constitueix el ritme del vers. 4

Copia aquestes paraules canviant-ne primer el gènere i després el nombre: cavall, euga, cavalls, eugues gos, gossa, gossos, gosses llop, lloba, llops, llobes lleó, lleona, lleons, lleones gall, gallina, galls, gallines. 5

Si separem els elements de la paraula gates, tenim gat-es. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: Diem que gat- és l’arrel de la paraula i -es és la terminació, que ens indica que és de gènere femení i de nombre plural. 6

Escriu l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) davant dels noms: a) El cambrer ens porta les postres i el compte. b) Haurien de posar el senyal de trànsit a la cruïlla. c) Ha caigut i s’ha fet un trenc al front. d) Tinc un dubte. e) El primer classificat ens porta un avantatge de tres punts. 7

Copia les expressions següents i tradueix-les al català: Encén el llum. Neteja la pols. La fi del món. Té molta son. Viu als afores. Segueix el corrent. 8

Fes la flexió (totes les formes) dels adjectius següents: verinós, verinosa, verinosos, verinoses lleig, lletja, lletjos, lletges fresc, fresca, frescos, fresques llest, llesta, llestos, llestes gros, grossa, grossos, grosses fluix, fluixa, fluixos, fluixes 9

Completa les paraules següents amb la lletra adequada. a) un país empobrit / l’hora del ressopó / sortejar un cotxe / mocador de coll / ulleres de sol / foguera de Sant Joan. b) paisatge rocós / dia boirós /menjar gustós / àrbitre rigorós /palau luxós / estel lluminós / hivern plujós. c) joc avorrit / subornar el govern / suportar el mal del turmell / orientar la brúixola / rellotge de pèndol / estiueja a muntanya / complir amb el deure / muntar a cavall.

74

10

Completa aquestes expressions: Sorteig s’escriu amb o com sort. Punxó s’escriu amb u com punxa. Forner s’escriu amb o com forn. Punyal s’escriu amb u com puny. Dolçor s’escriu amb o com dolç. Punxada s’escriu amb u com punxa. 11

Escriu un avís dirigit als clients d’un servei qualsevol (transport, aigua, llum, gas, etc.) dient que dijous l’empresa no podrà atendre el públic per alguna raó que tu determinaràs. Activitat oberta. (S’ha de començar adreçant-se al públic interessat; després, explicant el problema i les seves causes; i finalment demanant disculpes.)

Pàgina 63. Parlem-ne 1

Lectura Activitat oberta.

Pàgina 65 2

Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) L’Helena viu una mica lluny, en una urbanització. En Roger viu al centre. b) L’Helena, perquè viu més lluny. c) Perquè pot moure’s amb metro o bus amb poques parades. d) Una cada adossada amb jardí. e) En un pis antic de lloguer. f) Plaça del Comerç, 8, 4t-2a. g) Per telèfon fix, mòbil o correu electrònic. Text 2 a) Ni gran ni petit. Fa 90 m2. b) El lavabo és al rebedor. El menjador és al final del passadís. c) Des de la cuina. d) El safareig, la rentadora i l’estenedor. e) Al fons, a la dreta del menjador. Hi ha lavabo, vàter, bidet, armari per a les tovalloles, una dutxa però sense banyera. f) Per no malgastar aigua. g) Tres habitacions. h) Cèntric i assolellat. 3

Paraules per expressar-se a) En parelles. Demana a la teva parella com es diu, quina és la seva adreça, quin codi postal té, quin és el seu número de telèfon i si disposa d’adreça electrònica. Amb aquestes informacions, escriu un text en forma de targeta. Activitat oberta. (Possibilitats: Com et dius?; On vius?; Quin codi postal tens?; Quin número de telèfon tens?; Tens correu electrònic?) b) Busca el significat que no sàpigues de les paraules que hi ha en el quadre anterior. Després dibuixa el plànol de casa teva o el d’una casa inventada i assenyala-hi el nom de les estances i altres elements que la configuren. Activitat oberta.

75

Pàgina 66 4

Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc i en veu alta aquestes fases sense pronunciar les consonants mudes, que estan marcades: Activitat oberta. (Totes les consonants marcades són mudes; i hi ha també alguna sinalefa «protegilsedificis».) 5

Gramàtica a) Completa aquestes frases amb els verbs i les preposicions que calgui. 1 Les golfes són a la tercera planta. A la segona planta hi ha els dormitoris. 2 El lavabo és a baix, a la planta baixa. A la primera planta hi ha el bany. 3 S’estan en una zona residencial. Viuen en aquella casa amb jardí. 4 L’antena de TV és al terrat de casa. El parallamps és a dalt, a la teulada. 5 Viuen en un pis de lloguer. En aquest pis hi ha aire condicionat. b) Completa les frases següents amb els adverbis, les expressions de lloc o les locucions prepositives adients: 1 Les urbanitzacions no són al centre de la població, sinó als afores. 2 Les xemeneies són a dalt de tot de les cases. Les llars de foc són a baix de tot. 3 A fora fa molt de fred. A dins s’està molt calent. 4 Davant de l’escola hi ha un jardí, al darrere un poliesportiu. 5 La farmàcia és sortint a l’esquerra i el forn de pa, a la dreta. 6

Expressió personal a) En parelles. Explica com és el teu pis. Amb la informació que et doni la teva parella, redacta un anunci per paraules perquè el pugui vendre o llogar. Activitat oberta. (L’activitat comença amb la descripció oral per part d’un membre de la parella, seguint els models de la unitat. L’altre membre ho convertirà en una mena de fitxa.) b) Escriu les preguntes corresponents a la informació de la primera columna. Casa o pis Vius en una casa o en un pis? Al centre / als afores On vius: al centre o als afores? Metres quadrats Quants metres quadrats fa el teu pis? Nombre d’habitacions Quantes habitacions té el teu pis? Metro, autobús a prop Tens una parada de metro o autobús a prop? Sol Hi toca el sol? Ascensor Hi ha ascensor a l‘escala? Tranquil / sorollós És sorollós el teu pis? c) En parelles. Redacteu un diàleg com el del text 1 de la lectura. Després repartiu-vos els papers i llegiu-lo en veu alta; o bé apreneu-vos-el de memòria i representeu-lo. Activitat oberta. (Es pot fer sobre el patró del text, canviant-ne només algunes paraules: invertint les situacions dels personatges.) d) Com t’imagines la casa ideal? Explica en uns cent mots quines característiques té la casa dels teus somnis. Activitat oberta. (Es pot fer prèviament una petita llista: ubicació, grandària, nombre d’habitacions, comoditats extra…

76

Unitat didàctica 3 Pàgina 74. Comprensió lectora 3.1

A partir del diàleg que mantenen els personatges, podem imaginar-nos com són. A quins personatges del text de la lectura corresponen aquests breus retrats? a) Una noia jove i bonica però bastant bleda. Gladys. b) Un home gelós i impulsiu. Jimmy. c) Un ancià esquifit però molt savi i més aviat humil. Jones. d) Un home amb dues personalitats ben diferents. Capità Supertot. 3.2

Quin personatge representa la intel·ligència? Quin, els sentiments? Quin, l’heroisme? Jones representa la intel·ligència. Gladys representa els sentiments. Supertot representa l’heroisme. 3.3

El capità Supertot té dues personalitats. Com és quan es transforma en heroi? Com es comporta quan fa de Bill? Quan es transforma en heroi és alt, fort i duu una mena d’uniforme cenyit al cos, amb un llamp pintat al pit que el fa invulnerable a les bales. Es comporta d’una manera valenta en defensa dels desvalguts. Mostra un caràcter arrauxat quan es tracta de complir amb el seu deure de salvar la ciutat dels perills que l’amenacen. Quan fa de Bill els seus poders desapareixen i es comporta com una persona normal. Fins i tot perd l’agressivitat del personatge Supertot i es converteix en un home pacífic. 3.4

Gràcies a qui existeix el capità Supertot? Com es diu? Amb quina finalitat ha creat Super-

tot? El capità Supertot existeix gràcies a Jones, una mena de científic que ha creat el personatge Supertot per salvar la ciutat de les forces del mal. 3.5

Completa el text següent en què Supertot explica la seva doble personalitat: Jones em va tocar amb el seu gran ganivet, i, d’un xicot qualsevol, em vaig veure convertit en el capità Supertot. A la vida normal sóc Bill, reporter i periodista del diari més important de la ciutat. Però quan convé, em converteixo en l’heroi favorit de les multituds. 3.6

Quins personatges dels còmics nord-americans ens recorda el personatge Supertot? Raona la resposta. Ens recorda Superman i Batman, perquè són dos personatges que fan una vida normal, però es transformen en herois invencibles quan es tracta de defensar els desvalguts i salvar la humanitat de les forces del mal.

Pàgina 74. Escrivim un diàleg 3.7

Converteix aquest resum de l’episodi cinquè, titulat «El rapte», en un diàleg teatral. «Entren dos subjectes a la redacció del diari quan Gladys està sola. L’amenacen. No els interessen

77

els diners: volen Gladys. La rapten. Els dolents s’han de separar: l’un es treu la gavardina per ensenyar l’uniforme de la secta del Gran Drac que porta a sota i se’n va per un cantó amb un ninot que s’assembla a Gladys per despistar. L’altre s’emporta Gladys desmaiada en un cotxe. En despertar-se, la noia crida inútilment demanant ajut. El dolent l’abandona en un casalot vell i fosc. Al cap d’una estona se senten passes i apareix Jimmy, que ho havia vist tot i els havia seguit. La salva, i Gladys, admirada, li promet que es casarà amb ell.» Activitat de redacció. (Convé fixar els quatre personatges que surten; marcar els elements del text que són diàlegs i també els moviments d’escena.)

Pàgina 74. Paraules i expresions 3.8

Com en els diàlegs dels còmics, en el tercer episodi de l’obra apareixen un bon reguitzell d’onomatopeies (craix, xasc, flop...), que són de creació personal. Però existeixen moltes onomatopeies que pertanyen a la llengua comuna. Per exemple: zas, xiu-xiu, toc-toc, xip-xap, piu-piu, tristras, ning-nang, nyic-nyac, patapam, pataplaf, patatxap. Copia les frases següents i relaciona cada frase amb l’onomatopeia que li correspon entre les esmentades en l’exemple anterior. a) El brunzit d’una fletxa en l’aire. Zas. b) El truc a una porta. Toc-toc. c) L’espetec d’un tret d’escopeta. Patapam. d) El trepig d’unes passes. Tris-tras. e) La piuladissa dels pollets al niu. Piu-piu. f) El xiuxiueig d’una conversa. Xiu-xiu. g) El dring d’una campana. Ning-nang. h) El xipolleig d’uns nens en un toll d’aigua. Xip-xap. i) El grinyol d’una porta en obrir-se. Nyic-nyac. j) La topada violenta contra el terra o una altra cosa. Pataplaf. k) La caiguda d’una cosa a l’aigua. Patatxap. 3.9

Converteix els noms anteriors, destacats en negreta en els verbs corresponents. Per exemple: el brunzit → brunzir el truc → trucar l’espetec → espetegar el trepig → trepitjar la piuladissa → piular el xiuxiueig → xiuxiuejar

78

el dring → dringar el xipolleig → xipollejar el grinyol → grinyolar la topada → topar la caiguda → caure.

Pàgina 75 3.10

Repassa el significat de les paraules del vocabulari de la lectura sinistre, brètol, escanyolit, imminent, insípid i cafre i, després, relaciona-les amb els mots de sentit semblant (sinònims). Bandarra, galifardeu, bordegàs: brètol Incivilitzat, cruel, salvatge: cafre Escarransit, raquític, desnerit: escanyolit Malastruc, malaventurós, funest: sinistre Insuls, dessaborit, fat; insípid Pròxim, immediat, proper: imminent 3.11

Ara relaciona les paraules sinistre, brètol, escanyolit, imminent, insípid i cafre amb els mots de sentit contrari (antònims). Venturós, afortunat: sinistre, Llunyà, remot: imminent Civilitzat, respectuós: cafre Assenyat, honest: brètol Saborós, suculent: insípid Gras, rabassut: escanyolit 3.12

Explica amb paraules teves el sentit d’aquestes frases fetes i utilitza-les dins un context determinat. a) Afluixar la mosca: pagar. Quan anem al bar, mai no afluixa la mosca. b) Com si sentís ploure: fer el desentès. La mestra el renya i ell, com si sentís ploure. c) Fer el papallona: anar d’un lloc a un altre sense gaire sentit. Fa el papallona d’uns amics a uns altres. d) Caure l’ànima als peus: Tenir un gran desengany. Decebre’s molt repecte a alguna cosa.

Pàgina 75. Expressió personal 3.13

En grups de tres elaboreu el text d’una escena teatral que reflecteixi un conflicte entre una adolescent de la vostra edat i els seus pares. Suposem que la noia ha fugit de casa perquè no podia suportar més la pressió dels pares. Passats uns quants dies, la policia la troba a més de 200 km i, com que és menor d’edat, la retorna a casa. Després d’uns instants de gran tensió, la noia i els pares mantenen una conversa molt interessant sobre els seus conflictes, els seus punts de vista, els seus projectes… Activitat oberta. 3.14

Representeu el text teatral que heu redactat en l’apartat anterior. Activitat oberta. 3.15

Formeu grups i representeu el text de la lectura. Tres grups de quatre alumnes representaran el primer episodi; tres grups de tres, el segon; i uns altres tres grups de tres, el tercer. Activitat oberta. (Es poden fer pràctiques prèvies de memorització total o parcial.)

79

Pàgina 77 3.16

Fixa’t en el text teatral d’aquesta unitat i, després, contesta les preguntes següents: a) Josep M. Benet i Jornet. b) L’aspecte d’algun dels personatges: un ancià esquifit i escanyolit; la interpretació dels actors o les actrius: com si sentís ploure; el decorat d’algun dels episodis: la redacció d’un diari. c) És una comèdia, perquè s’utilitza un llenguatge planer i els personatges actuen de manera còmica, per divertir el públic. 3.17

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: L’obra de teatre està concebuda per ser representada. El director o la directora és qui s’encarrega de posar-la en escena. Els actors i les actrius són els que interpreten els personatges davant el públic. En el text literari apareixen tots els diàlegs dels personatges i unes notes explicatives anomenades acotacions. Les obres de teatre s’han organitzat en actes i escenes. Es distingeixen tres gèneres teatrals bàsics: tragèdia, comèdia i drama. 3.18

Agrupa les paraules següents en quatre famílies de quatre paraules cadascuna. terreny, terra, terrissa, terròs braçalet, abraçar, braç, braça cavall, cavallet, cavallerissa, cavaller intranquil·litat, tranquil, tranquil·lament, tranquil·litzar. 3.19

Digues quins són els quatre morfemes lèxics (arrels) de les famílies anteriors. Terr-, braç, cavall, tranquil. 3.20

Identifica els morfemes derivatius de les paraules següents i digues quin significat aporta cadascun a la paraula primitiva. Per exemple: plugim → plug-im: pluja molt fina. Ocellet → ocell-et: ocell petit. Arrossada → arross-ada: quantitat d’arròs. Cafetera → caf-et-era: recipient per al cafè. Castanyer → castany-er: arbre fruiter. Pastisseria → pastiss-eria: establiment, ofici… Dentista → dent-ista: ofici, professió. Cadiraire → cadir-aire: ofici. Envejós → envej-ós: que té enveja. Delicadíssim → delicad-íssim: superlatiu, molt delicat. Parisenc → paris-enc: gentilici, originari de París. 3.21

Digues què expressen els morfemes flexius de les paraules següents. Per exemple: Cantaven → 3a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu. Junts → masculí plural Serveixo → 1a persona del singular del present d’indicatiu Ploris → 2a persona del singular del present de subjuntiu Perdran → 3a persona del singular del futur Sortiríeu → 2a persona del plural del condicional Alumne → masculí singular Esquerra → femení singular Gossos → masculí plural Vermelles → femení plural

80

3.22

Sovint les paraules derivades no pertanyen a la mateixa categoria lèxica que la paraula primitiva. Per exemple: breu (adjectiu) → brevetat (nom), abreujar (verb), breument (adverbi). Seguint aquest model, digues la categoria de les paraules següents. a) alegre (adjectiu), alegria (nom), alegrar (verb), alegrement (adverbi) b) segur (adjectiu), assegurança (nom), assegurar (verb), segurament (adverbi) c) fred (nom i adjectiu), refredar (verb), fredolic (adjectiu), fredament (adverbi) d) tendre (adjectiu), tendrament (adverbi), tendresa (nom), entendrir (verb) 3.23

Forma paraules compostes a partir d’aquestes: Salvavides, obrellaunes, terratrèmol, voravia, parabrisa, rentaplats, gratacel, cobrellit. 3.24

A partir de les definicions i els morfemes donats, forma les paraules derivades corresponents. Per exemple: fer que un líquid sigui tèrbol: (en-), (-ir) → enterbolir a) deslleialtat b) empitjorament c) submarins d) irremeiable e) exportació f) malgastadors g) imprecisions

Pàgina 83. Activitats orals 3.25

Identifica els dos adjectius de cadascuna de les frases següents. Després, fes-ne la flexió en veu alta, és a dir, digues totes les formes de cada un. Per exemple: modern, moderna, moderns, modernes. a) enorme, enorme, enormes, enormes; modern, moderna, moderns, modernes b) atrafegat, atrafegada, atrafegats, atrafegades; sinistre, sinistra, sinistres, sinistres. c) alt, alta, alts, altes; musculat, musculada, musculats, musculades. d) escanyolit, escanyolida, escanyolits, escanyolides; metàl·lic, metàl·lica, metàl·lics, metàl·liques. 3.26

Fes la flexió completa dels adjectius següents. comú, comuna, comuns, comunes gris, grisa, grisos, grises covard, covarda, covards, covardes blau, blava, blaus, blaves dolç, dolça, dolços, dolces feliç, feliç, feliços, felices espès, espessa, espessos, espesses ingenu, ingènua, ingenus, ingènues roig, roja, roigs, roges complex, complexa, complexos, complexes 3.27

Llegeix les frases següents amb la forma de l’adjectiu adequada d’acord amb la concordança: a) Em vull comprar una camisa i un jersei blaus. b) M’agraden els cotxes i les motos nous. c) En Tòfol duia una camisa estripada i uns pantalons apedaçats.

81

d) Han vingut a passar uns quants dies un noi i una noia brasilers. e) Tenim un quadre i una fotografia molt curiosos.

Pàgina 83. Activitats escrites 3.28

Copia les expressions següents i completa-les amb la forma de l’adjectiu adequada: a) És un moble molt antic. / És una casa molt antiga. b) És un jove de pèl roig. / Té una capa roja. c) Fa un dia lleig. / Va dir una paraula lletja. d) És un nen orfe. / És una nena òrfena. e) S’ha fet mal al peu esquerre. / S’ha trencat la cama esquerra. f) Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per a una altra setmana. g) És un individu europeu. / La població europea no creix. 3.29

Completa aquestes frases amb la forma de l’adjectiu que correspongui d’acord amb la concordança que ha de mantenir amb el nom. a) He agafat dues llibretes groges. b) Hem fet dos pous molt fondos. c) En algunes platges la gent es banya nua. d) M’agrada la carn gairebé crua. e) Les habitacions interiors són més aviat fosques. f) La directora de personal és una persona exigent. g) Aparca a mà esquerra. h) En Narcís duia uns pantalons i una camisa blaus. i) En En aquella zona hi ha unes cases i uns xalets esplèndits. 3.30

Copia les frases de més avall i omple els espais amb la forma adequada dels adjectius següents, d’acord amb el sentit de cada frase: calent, difícil, perenne, comú, còmode i dolça. Després digues quins tenen dues formes en el singular i quins són invariables. a) L’alzina és un arbre de fulla perenne. b) En Pere es banya amb aigua calenta. c) Tinc una butaca molt còmoda. d) Els dos germans viuen junts: fan vida comuna. e) Aquesta és una activitat difícil. f) Els peixos del llac són d’aigua dolça. 3.31

Digues quins dels adjectius de l’activitat anterior tenen dues formes en el singular i quins són invariables. Tenen dues formes en el singular: calent, calenta; còmode, còmoda; comú, comuna; dolç, dolça. Són adjectius de dues terminacions. Són invariables: perenne i difícil. Són adjectius d’una terminació. 3.32

Copia les frases de més avall i omple els espais amb la forma adequada dels adjectius següents d’acord amb el sentit de cada frase: agre, xerraire, tranquil, elegant, terrible i audaç. a) M’he comprat una jaqueta molt elegant. b) La llet s’ha tornat agra. c) La Neus no parla gaire; és una noia poc xerraire. d) Aquell nit hi havia una mar tranquil·la. e) La seva presència va atemorir la població; era una amenaça terrible. f) El seu atreviment li va permetre prendre una decisió molt audaç.

82

Pàgina 83 3.33

Alguns adjectius són paraules que deriven de noms. Per exemple: Avui fa un dia amb molta boira; és un dia boirós. boira → boirós N

Adj

Copia les frases següents i omple els espais amb els adjectius que corresponen a les expressions que hi ha entre parèntesis. a) L’Alfons és un noi molt mentider (que diu moltes mentides). b) M’han venut una màquina defectuosa (amb algun defecte). c) És un paisatge nadalenc (propi del Nadal). d) Hi ha una sala molt espaiosa (amb molt d’espai). e) M’han fet un contracte avantatjós (que em dóna molts avantatges). f) És un poble fronterer (que queda a prop de la frontera). g) La Dora és una dona molt enfeinada (amb molta feina). h) Vam sentir un so aflautat (semblant al d’una flauta). 3.34

Alguns adjectius són paraules que deriven de verbs. Per exemple: Un soroll que eixorda és un soroll eixordador. eixordar → eixordador V

Adj

Copia les frases següents i omple els espais amb els adjectius que corresponen a les expressions entre parèntesis. a) Han posat una plataforma giratòria (que gira). b) El deu és un nombre divisible (que es pot dividir). c) Hem sentit uns crits esgarrifosos (que esgarrifaven). d) Hi havia un ambient sufocant (que sufocava). e) Es va cremar amb aigua bullent (que bullia). f) És un cos pesant (que pesa molt). g) No m’agraden els nois ploraners (que solen plorar per no-res). h) Han fet un pont llevadís (que es pot llevar, és a dir, aixecar) perquè puguin passar els vaixells per sota. 3.35

Quina és la funció sintàctica dels adjectius destacats en els textos següents? Digues si fan de complement del nom o de compliment atributiu. Quan em vaig ficar al llit estava intrigat. L’aire perfumat i l’ambient encalmat em van fer sortir al balcó ben de matinada. Els carrers eren deserts i nets. MANUEL ALONSO, L’impostor A la natura no hi ha orenetes italianes o egípcies, estornells iugoslaus o passerells alemanys. El seu món no té fronteres. En el seu món ningú no és ric ni pobre. MARIO LODI, El cel que es mou Complement del nom: perfumat, encalmat, italianes, egípcies, iugoslaus, alemanys. Atribut: intrigat, deserts, nets, ric, pobre. 3.36

La gent d’Itàlia és italiana. Escriu com en diem de la gent de Dinamarca, Polònia, Romania, Nicaragua, Palestina, Bòsnia, el Paraguai i el Marroc. Recorda que els gentilicis s’escriuen amb minúscula. danès, danesa, danesos, daneses

83

polonès, polonesa, polonesos, poloneses romanès, romanesa, romanesos, romaneses nicaragüenc, nicaragüenca, nicaragüencs, nicaragüenques palestí, palestina, palestins, palestines bosnià, bosniana, bosnians, bosnianes paraguaià, paraguaiana, paraguaians, paraguaianes marroquí, marroquina, marroquins, marroquines 3.37

Com en diem de la gent de Lleida? Pensa-ho també per a la de Manresa, València, Girona, Badalona, Mallorca, Eivissa, Terrassa, la Val d’Aran i l’Alguer. lleidatà, lleidatana, lleidatans, lleidatanes manresà, manresana, manresans, manresanes valencià, valenciana, valencians, valencianes gironí, gironina, gironins, gironines badaloní, badalonina, badalonins, badalonines mallorquí, mallorquina, mallorquins, mallorquines eivissenc, eivissenca, eivissencs, eivissenques terrassenc, terrasenca, terrassencs, terrassenques aranès, aranesa, aranesos, araneses alguerès, algueresa, algueresos, alguereses 3.38

Escriu cinc topònims de la teva comarca amb els gentilicis corresponents Activitat oberta. 3.39

Descriu dues persones, un home i una dona, utilitzant almenys sis dels adjectius següents en cada una. Procura de no repetir-ne cap. jove alt gras ros gran mitjà corpulent castany vell baix prim moreno verd recte sociable simpàtic blau aguilenc tímid tranquil fosc aixafat sorrut ensopit Activitat oberta.

Pàgina 86 3.40

Llegeix en veu alta les paraules següents remarcant els cops de veu. Després digues quines són les cinc paraules monosíl·labes: grill, papallona, baix, arrel, pou, truita, veu, dia, captiu, gripau, quants, mosquits, sanefa, rodet. Paraules monosíl·labes: grill, baix, pou, veu, quants. Paraules polisíl·labes: papallona, arrel, truita, dia, captiu, gripau, mosquits, rodet. 3.41

Separa, en el quadern, les síl·labes de les paraules polisílabes de l’activitat anterior. pa-pa-llo-na, ar-rel, di-a, trui-ta, cap-tiu, gri-pau, mos-quits, ras-que-ta, ro-det. 3.42

Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes que tinguin: intranquil·litat, esborrany, est, quantitat, euga, peix, energia, maquillatge, eixut, enhorabona. Paraules monosíl·labes: est, peix. Paraules de dues síl·labes: eu-ga, ei-xut. Paraules de tres síl·labes: es-bor-rany, quan-ti-tat.

84

Paraules de quatre síl·labes: e-ner-gi-a, ma-qui-llat-ge. Paraules de cinc síl·labes: in-tran-quil-li-tat, en-ho-ra-bo-na. 3.43

Tenint en compte la quantitat de síl·labes que té cada paraula, separa-les en el quadern. guardiola (4), freqüència (4), roureda (3), balneari (4), conrear (3), pèrdua (3), enfeinat (3), quadern (2), història (4), iogurt (2), aigüera (3). guar-di-o-la (4), fre-qüèn-ci-a (4), rou-re-da (3), bal-ne-a-ri (4), con-re-ar (3), pèr-du-a (3), en-fei-nat (3), qua-dern (2), his-tò-ri-a (4), io-gurt (2), ai-güe-ra (3). Els diftongs estan ressaltats en negreta. 3.44

Imagina que tens un full molt estret i només hi pots escriure dues síl·labes per ratlla. Escriuhi aquestes frases seguint aquest exemple: La sorra crema.→La sor- / ra cre- / ma. a) Tenies / la ca-/ ra molt/ pàl·li-/ da. b) Neces-/ sitem / un coi-/ xí més / flonjo. c) La ca-/ nya de / pescar / era / molt ve-/ lla. d) Van cau- / re qua-/ tre rou-/ res a / la car-/ rete-/ ra ge-/ neral. 3.45

Digues de quantes maneres pots partir les paraules següents a final de ratlla. Fes-ho en el quadern seguint l’exemple del marge de la pàgina 85: Ama-gatall, amaga-tall An-goixa, angoi-xa An-tigues, anti-gues Efi-càcia, eficà-cia Ene-mics Emis-sora, emisso-ra No-vel·la, novel-la Ulle-res An-gú-nia, angú-nia udol. 3.46

Separa en síl·labes els versos següents. Per exemple: mil-ban-de-res-de-gi-nes-ta Festa major de tu Mil-ban-de-res-de-gi-nes-ta guar-nei-xen-el-meu-ter-rat. El-dis-sab-te-ha-fet-ne-te-ja. (pot haver-hi elisió de la e) El-diu-men-ge-cam-pa-ne-ja dins-el-cel-es-ba-ta-nat. 3.47

Digues quantes síl·labes tenen els versos de l’activitat anterior d’acord amb les regles mètriques. Set.

Pàgina 87 3.48

Canvia les formes del passat simple per les del passat perifràstic i a l’inrevés. Per exemple: a) Perdí el paraigua → vaig perdre el paraigua; b) vam menjar un gelat → menjàrem un gelat. a) 1. Et vas afaitar la barba. 2. Es va empassar un pinyol d’oliva. 3. Ens vam disfressar de mòmies. 4. Us en vau anar de colònies. 5. Els mitjons es van descolorir. 6. Em vaig penedir d’haver-ho fet.

85

b) 1. Rebé una carta inesperada. 2. Les forces de seguretat no permeteren la manifestació. 3. No em refio d’ell perquè no complí la seva promesa. 4. Ens banyàrem al riu. 5. T’entrebancares mentre corries pel bosc. 6. No us atrevíreu a entrar-hi. 3.49

Canvia les formes del passat perifràstic d’aquest text per les del passat simple. El pas d’un front fred de matinada aixecà precipitacions febles arreu. Després el vent sec eixugà l’ambient, i la temperatura màxima pujà una mica més quan sortí el sol. El dia es presentà sec, assolellat, amb núvols i agradablement càlid.

Pàgina 89. Literatura 3.50

▲ Copia el text que tens a continuació i omple els buits: L’autor o l’autora és la persona que ha escrit l’obra de teatre. Els actors i les actrius són els que representen i interpreten els personatges. El director o la directora és qui s’encarrega de posar en escena l’obra. L’escenari és l’espai on es realitza la representació. 3.51

▲ Quin gènere teatral desvetlla en el públic sentiments de terror, de compassió o d’admiració: la tragèdia, la comèdia o el drama? La tragèdia. 3.52

▲ Quin gènere teatral manifesta especialment la intenció de criticar els vicis i els defectes humans? La comèdia. 3.53

▲▲ Llegeix aquest petit text i, després, contesta les preguntes de més avall. CREONT (conseller i futur rei de Tebes): Els carros retrunyen entorn de la ciutat, els renills dels cavalls se senten des de l’àgora, les fletxes xiulen per damunt dels murs, els soldats enemics ataquen alhora les set portes. ANTÍGONA (germana del rei de Tebes): Avui s’extingirà la nostra raça. Qui fos cec, com ho va ser el pare, per no veure aquest dia! Tant de bo m’hagués mort, per no viure aquest dia! TIRÈSIES (cec endeví): Anem, imatges d’espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? He d’escoltar novament les veus de la fosca? SALVADOR ESPRIU: Antígona. Edicions 62. a) Seriosa. b) Gent de l’alta aristocràcia. c) Un desenllaç catastròfic. d) Es veuen fatalment conduïts per les forces del destí. e) Despertar sentiments de pena i compassió en l’espectador. f) Un llenguatge elevat amb trets marcadament poètics. g) Tragèdia. 3.54

▲▲ Tenint en compte la teva experiència com a espectador, quines temàtiques penses que són les més habituals en els drames cinematogràfics actuals? Aquests drames, tenen sempre un desenllaç feliç? Els mateixos que els drames teatrals: amor, conflictes socials o psicològics… El final és incert, de vegades feliç i de vegades, no.

Pàgina 89. Lèxic 3.55

86

▲ Completa la sèrie següent:

Morfema lèxic raj glaç ametll pin braç vergony port darrer

Morfema derivatiu -olí -ó -er -ed a- + -ad des- + -id ex- + -ació en- + -iment

Morfema flexiu -ns -ns -s -es -es -a -ns -s

Forma de la paraula rajolins glaçons ametllers pinedes abraçades desvergonyida exportacions endarreriments

3.56

▲▲ Digues quina idea aporta cadascun dels morfemes derivatius de les paraules següents. Per exemple: castanyer → arbre que fa castanyes. Figuera → arbre que fa figues Cullerada → contingut d’una cullera Professorat → conjunt de professors i professores Alzinar → plantació d’alzines Llibreria → establiment comercial de llibres Vermellor → qualitat que tenen les coses vermelles Inquiet → que no està quiet Deslleial → que no és lleial Cantaire → que es dedica a cantar Terrassenc → natural de Terrassa (gentilici) Duríssim → molt dur (superlatiu). 3.57

▲▲ Digues què signifiquen els morfemes flexius de les paraules següents. Per exemple: cantéssim → 1a persona del plural de l’imperfet de subjuntiu. Desitjos → masculí plural Veïna → femení singular Fosques → femení plural Tendre → masculí singular Dormia → 1a i 3a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu Esmorzaran → 3a persona del plural del futur Perdem → 1a persona del plural del present d’indicatiu.

Pàgina 90. Gramàtica 3.58

▲ Identifica els deu adjectius d’aquest text. Els homes eren de talla atlètica, amb el front ample i alt, el nas gros però no aixafat i les dents blanques. La seva cabellera llanosa destacava sobre els cossos negres i llustrosos. Del lòbul de l’orella retallat, penjaven enfilalls d’ossos. JULES VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí Els adjectius són: atlètica, ample, alt, gros, aixafat, blanques, llanosa, negres, llustrosos, retallat. 3.59

▲ Repassa els canvis ortogràfics que es produeixen en la flexió d’alguns adjectius (pàg. 82) i, després, completa les sèries següents. a) La carn era salada. Els espinacs eren salats. Les bledes eren salades. b) La gossa era manyaga. Els cadells eren manyacs. Les gates eren manyagues. c) Era gent tranquil·la. Eren nois tranquils. Eren dones tranquil·les.

87

d) Era una dona molt activa. Eren homes actius. Eren unes noies actives. e) La taula era rodona. Els plats eren rodons. Les safates eren rodones. f) Tenia la cara roja. Tenia els cabells rojos (roigs). Duia banderes roges. g) La porta era massissa. Els cossos eren massissos. Tenia les cames massisses. h) L’aigua era tèbia. Els gots eren tebis. Les begudes eren tèbies. i) La ratlla era discontínua. El moviment era discontinu. Les feines eren discontínues. 3.60

▲ Tenint en compte que els adjectius pobre, ample, covard, verd, gris i comú en singular tenen dues formes, completa les frases següents: a) Es troben en situació de pobresa: l’home és pobre i la dona és pobra. b) Hi havia una gran amplitud: la sala era ampla i el passadís era ample. c) Es caracteritzen per la seva covardia: el veí és covard i la veïna és covarda. d) Hi havia una gran verdor pertot: el prat era ben verd i la muntanya era ben verda. e) La grisor caracteritzava l’edifici: la façana era grisa i l’interior era gris. f) Alguns elements són de la comunitat: l’escala és comunitària i l’ascensor és comunitari. 3.61

▲ Escriu les frases següents posant tots els noms i adjectius en femení (tingues en compte que el nom aprenent té dues formes i que els adjectius són invariables). a) La princesa anava molt elegant. b) Aquesta alumna és una mica rebel. c) La teva amiga no és gaire prudent. d) La presidenta és una dona molt intel·ligent. e) La nova aprenenta és força obedient. f) Tinc una gossa molt dòcil. g) La cuinera és molt exigent. h) La teva cosina viu feliç i alegre. 3.62

▲▲ Quan volem donar a l’adjectiu un to d’afecte o estimació, utilitzem la forma del dimi-

nutiu. Per exemple: petit → petitet, petitó Copia les frases següents i omple els buits utilitzant els adjectius en la forma del diminutiu. a) Apa, comporta’t bé que ja ets grandet! b) L’infant té la cara ben rodoneta. c) Del niu en va caure un ocell molt petitet o petitó. d) El gató tenia un pèl molt finet. e) Tranquil, que tu encara ets jovenet! 3.63

▲▲ Alguns adjectius tenen formes especials per indicar el grau comparatiu i el grau superlatiu. Per exemple: gran → major → màxim petit → menor → mínim dolent → pitjor → pèssim bo → millor → òptim Substitueix les formes destacades en negreta d’aquestes frases pel grau comparatiu o superlatiu adequat, escollit entre els anteriors. a) L’any passat la temperatura màxima va ser de 41°C i la mínima, de –13°C. b) El rendiment de l’equip ha estat òptim. c) Han hagut d’operar l’àvia tres cops: hem tingut un any pèssim!

88

d) Quin dels dos projectes creus que és millor? e) De vegades és pitjor el remei que la malaltia. f) Si les dues opcions són dolentes, haurem de triar el mal menor. g) La festa major del poble se celebra al juny. 3.64

▲ Copia les paraules següents i separa’n les síl·labes: tretze, heroi, dutxa, piragua, llenya, pallissa, canya, seure, lliure, terrissa, pel·lícula, freqüent, trossos, coixinera, idea, freqüència. tret-ze, he-roi, dut-xa, pi-ra-gua, lle-nya, pa-llis-sa, ca-nya, seu-re, lliu-re, ter-ris-sa, pel-lí-cu-la, freqüent, tros-sos, coi-xi-ne-ra, i-de-a, fre-qüèn-ci-a. 3.65

Imagina que tens un full molt estret i només hi pots escriure dues síl·labes per ratlla. Escriuhi les frases que tens a continuació: a) La pel·lícula d’ahir no era gaire fidel a la novel·la en què es basava. La pellícula d’ahir no era gaire fidel a la novella en què es basava. b) La reixa de la finestra quedava dissimulada perquè les canyes del jardí la tapaven del tot. La reixa de la finestra quedava dissimulada perquè les canyes del jardí la tapaven del tot. c) Si vosaltres hi col·laboreu, segur que l’estàtua es podrà col·locar a la plaça a finals d’any. Si vosaltres hi collabo-

89

reu, segur que l’estàtua es podrà collocar a la plaça a finals d’any. d) La boira baixa pixanera deixava els carrers de la ciutat ben mullats. La boira baixa pixanera deixava els carrers de la ciutat ben mullats. 3.66

▲▲ Copia el circuit sil·làbic de sota i completa’l a partir de les definicions següents: a) Cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en mil parts iguals. Mil-lè-si-ma. b) Derivat augmentatiu de mare. Ma-ras-sa. c) Gec de roba gruixuda que usen els pastors. Sa-mar-ra. d) Animal amb ales i orelles llargues que dorm de dia, i de nit està despert, i que viu en coves, cases velles, etc. També se l’anomena vampir. Ra-ta-pi-nya-da. e) Acció de datar. Da-ta-ci-ó. f) Diminutiu d’ocell. O-ce-llet. g) Relatiu o que fa referència a lleig o lletja. Llet-ge-sa. h) Que té relació amb la sanitat i la salut (femení). Sa-ni-tà-ri-a. i) Fer passar alguna cosa d’un nivell més alt a un de més baix. A-bai-xar. j) Cada glop d’un líquid que es xarrupa. Xar-rup. k) Acció de rompre o rompre’s. Rup-tu-ra.

90

l) Aparell, generalment portàtil, que conté un receptor de ràdio i un magnetòfon de casset. Ra-di-o-cas-set. m) Període de set dies. Set-ma-na.

Pàgina 92. Avaluació 1

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: En el teatre es distingeixen sis elements bàsics: el text, l’autor o l’autora, el director o la directora, els actors i les actrius, l’escenari i el públic. 2

Digues quins són els tres gèneres teatrals. Els tres grans gèneres teatrals són la tragèdia, la comèdia i el drama. 3

Identifica els morfemes (unitats significatives) que formen cada una de les paraules següents. Per exemple: irregularitats → ir- (morfema derivatiu: prefix), regular (morfema lèxic: arrel), -itat (morfema derivatiu: sufix), -s (morfema flexiu: marca de nombre plural). Malaltissos: malalt- (morfema lèxic: arrel), -is (morfema derivatiu: sufix), -os (morfema flexiu: plural) Dificilíssima: difícil- (morfema lèxic: arrel), -íssim (mofema derivatiu: sufix), -a (morfema flexiu: femení singular) Descontentes: content- (morfema lèxic: arrel), des- (morfema derivatiu: prefix), -es (morfema flexiu: femení plural) Infelicitat: feliç- (morfema lèxic: arrel), in- (morfema derivatiu: prefix), -itat (morfema derivatiu: sufix) Defensors: defens- (morfema lèxic: arrel), -or (morfema derivatiu: sufix), -s (morfema flexiu: masculí plural). 4

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. Un adjectiu és una paraula que expressa una qualitat del nom que acompanya, amb el qual concorda en gènere i nombre. 5

Copia els sintagmes següents i completa’ls amb la forma adequada de l’adjectiu. un camí ample, una carretera ampla; al costat esquerre, a la banda esquerra; un noi obedient, una noia obedient; un full verd, una fulla verda; un gos molt veloç, una guineu molt veloç; el costat paral·lel, la línia paralel·la; el resultat exacte, la solució exacta; un canari lliure, una cadernera lliure. 6

Identifica els adjectius d’aquest text: El cel de primavera és sempre un espectacle bellíssim: jo hi imaginava cavalls blancs que corrien, ones escumejants, jardins florits i coves misterioses. MARIO LODI: El cel que es mou Els adjectius són: bellíssim, blancs, escumejants, florits, misterioses. 7

Substitueix, en cada una de les frases següents, l’expressió que fa de CN per un adjectiu que expressi la mateixa qualitat. a) Per la televisió van emetre unes imatges que esgarrifaven. esgarrifoses b) Van col·locar el cotxe sobre una plataforma que girava. giratòria c) L’empresa ha retirat del mercat els models que tenien defectes. defectuosos d) De tant en tant pots trobar alguna ametlla que amarga. amargant

91

8

Copia les sèries següents i completa-les: Singular Plural Masc. Fem. Masc. Fem. ràpid ràpida ràpids ràpides boig boja bojos boges

Singular Masc. Fem. lleig lletja groc groga

Plural Masc. Fem. lletjos lletges grocs grogues

9

Copia les frases següents i completa-les: a) Una síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en una sola emissió de veu. Per exemple: mal. b) Un diftong és un grup de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Per exemple: mai. 10

Separa en síl·labes les paraules següents: dibuixos, cèl·lula, minaire, carretera, estàtua, corretja, ciutadella, migdiada, interessos, paraigua. di-bui-xos, cèl-lu-la, mi-nai-re, car-re-te-ra, es-tà-tu-a, cor-ret-ja, ciu-ta-de-lla, mig-di-a-da, in-teres-sos, pa-rai-gua.

Pàgina 93. Parlem-ne 1

Lectura Activitat oberta.

Pàgina 95 2

Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) A dos quarts de dotze del matí. b) No se n’ha recordat. c) No és gaire alta i està una mica grassoneta. d) Té els cabells castanys i els ulls, grossos i entre blau i gris. e) Amb uns pantalons texans, una camisa de ratlles blaves i unes vambes blanques. f) Fa cara de bona persona i és riallera. Text 2 a) Responsable del departament comercial. b) Sí, i en situacions imprevistes. c) Perquè té molta iniciativa i alhora és molt col·laboradora. d) Simpàtica, afable. e) Distanciada i tancada. f) Per emprendre nous reptes professionals. 3

Paraules per expressar-se a) Busca en el quadre anterior les paraules que corresponen a aquestes definicions: 1: gras, grassa; 2: prim, -a; 3: xato; 4: esbullats; 5: rinxolats; 6: introvertit, -ida; 7: esquerp, -a; 8: xerraire; 9: comunicatiu, -iva; extravertit, -ida; 10: presumit, -ida.

92

Pàgina 96 4

Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les paraules següents remarcant la vocal neutra [∂]. Activitat oberta. 5

Gramàtica a) Identifica els adjectius que apareixen en les oracions següents: tímid, pigada, amable i simpàtica, llargs, treballadora. b) Escriu les quatre formes d’aquests adjectius i classifica-les com en el quadre anterior: blanc, esvelt, gros, fred, ros, llarg, nerviós, presumit, fosc. Blanc, blanca, blancs, blanques Esvelt, esvelta, esvelts, esveltes Gros, grossa, grossos, grosses Fred, freda, freds, fredes Ros, rossa, rossos, rosses Llarg, llarga, llargs, llargues Nerviós, nerviosa, nerviosos, nervioses Presumit, presumida, presumits, presumides Fosc, fosca, foscos, fosques c) Canvia el gènere de les paraules destacades. 1 La Maria també és afectuosa. 2 La mare no és gaire tranquil·la. 3 La filla és força comunicativa. 4 Les meves germanes no són tan serioses. 5 Elles també són unes presumides. 6 Les dents ben blanques i la pell blanca com la llet.

Pàgina 97 6

Expressió personal a) Com ets? Prepara per escrit una breu descripció física i de caràcter de la teva persona o d’un company o companya. Després exposa-la oralment. Activitat oberta. (Cal fer una selecció prèvia del vocabulari.) b) Escriu un missatge en forma de carta o de correu electrònic a un noi o una noia de la teva edat que no coneixes personalment perquè us heu fet amics per Internet. L’aniràs a veure la setmana vinent. Li demanes si pot venir a esperar-te a l’aeroport i li fas una descripció de la teva persona perquè et sàpiga identificar. Activitat oberta. (S’hauria de redactar respectant les quatre parts.) c) Elabora un horòscop de caràcter d’un company o una companya i després llegeix-lo davant la classe. Activitat oberta. (Es pot mirar un model.)

93

Unitat didàctica 4 Pàgina 103. Comprensió lectora 4.1

Oscar Wilde cercava en l’ànima humana els bons sentiments per transmetre’n la bellesa en els seus escrits. A continuació tens una sèrie de paraules que designen sentiments. Digues quins són els quatre que hi ha en el conte de la lectura: l’amor, l’orgull, la generositat, el fàstic, la tristesa, la indiferència, l’avorriment, la compassió. Els sentiments presents són l’amor, la generositat, la tristesa i la compassió. 4.2

En el conte, l’oreneta es va enamorar d’un jonc que havia conegut en començar la primavera, però no va poder-s’hi casar. Per què? a) Perquè el jonc no va correspondre al seu amor. b) Perquè havia arribat l’hivern i l’oreneta se n’havia d’anar a Egipte. L’oreneta no s’hi va poder casar perquè el jonc no va correspondre al seu amor. 4.3

El plor és producte de sentiments com ara la solitud, el desengany, l’enuig, la gelosia, l’enveja, etc. Quin d’aquests sentiments és la causa del plor de l’oreneta quan sap que el jonc no vol casar-se amb ella? La causa del plor és el desengany. 4.4

Com és que el Príncep, tot i que s’anomena Feliç, també plora? Reconstrueix el fragment en què ens ho explica. –Quan era viu tenia un cor humà i no vaig plorar mai perquè no em preocupava del que podia passar al meu voltant, i tothom em deia el Príncep Feliç, però quan vaig morir, em van col·locar aquí dalt, des d’on veig tota la misèria i la infelicitat de la gent de la meva ciutat, i encara que el meu cor és de plom, ploro. 4.5

El Príncep demana a l’oreneta que li arrenqui el robí de l’espasa, els dos safirs dels ulls i la làmina d’or de la pell i que els reparteixi. A qui vol que els doni? Fes-ne la relació (a la dona defallida...) i redacta les frases corresponents. Per exemple: El Príncep vol que l’oreneta doni el robí de l’espasa a la dona defallida. –El Príncep vol que l’oreneta doni un ull de safir a un jove escriptor. –El Príncep vol que l’oreneta doni l’altre ull de safir a una nena pobra. –El Príncep vol que l’oreneta doni la làmina d’or de la pell als pobres de la ciutat. 4.6

L’oreneta, tot i posar la seva vida en perill, decideix acontentar el Príncep. Per quins motius ho fa? Tria’n un de cada parell: – per la caritat / timidesa que experimenta; – per la joia / compassió que sent; – per la felicitat / injustícia que veu; – pel cansament / per la pietat que la domina. Les alternatives correctes són: – per la caritat que experimenta. – per la compassió que sent. – per la injustícia que veu. – per la pietat que la domina. 4.7

En el conte d’Oscar Wilde hi ha una crítica social: s’hi censura el comportament de la gent benestant i de les autoritats. Els ciutadans què valoren més del Príncep Feliç: la seva bellesa o la seva bondat? Valoren més la bellesa del Príncep.

95

Pàgina 103. Canviem el final del conte 4.8

Inventa’t un altre acabament per a aquest conte de manera que no sigui tan trist. Pots suprimir l’últim paràgraf i escriure’n un altre que tingui, si fa o no fa, la mateixa extensió. Activitat oberta.

Pàgina 103. Paraules i expressions 4.9

Les persones es defineixen per la seva manera de ser i pel seu comportament. Així, si algú acostuma a tenir por, diem que és un poruc o una poruga. Com és o com actua una persona que és xafardera, xerraire, badoca, consentida, lleial, seriosa, franca, avara, bon jan? Relaciona cada una de les característiques anteriors amb la frase que la defineix. a) Li agrada molt parlar. Xerraire. b) No posa atenció en les coses o mira amb cara d’encantada. Badoca. c) Fica el nas on no la demanen. Xafardera. d) No és traïdora. Lleial. e) Tot ho troba bé, no protesta mai. Bon jan. f) Li deixen fer tot el que vol. Consentida. g) És poc alegre o poc simpàtica. Seriosa. h) Diu el que pensa, no dissimula. Franca. i) No dóna res, tot ho guarda per a ella. Avara.

Pàgina 104 4.10

Relaciona cada grup d’adjectius de la columna qualitats amb el grup d’adjectius de la columna defectes que tinguin un significat oposat o contrari. Qualitats Defectes generós, generosa gasiu, gasiva desprès, despresa agarrat, agarrada esplèndid, esplèndida avar, avara simpàtic, simpàtica comunicatiu, comunicativa afable

antipàtic, antipàtica reservat, reservada descortès, descortesa

prudent formal assenyat, assenyada

imprudent informal esbojarrat, esbojarrada

96

treballador, treballadora actiu, activa diligent

gandul, gandula passiu, passiva negligent

atent, atenta amical servicial

desatent, desatenta hostil esquep, esquerpa

sincer, sincera franc, franca lleial

fals, falsa mentider, mentidera deslleial

4.11

Quin grup d’adjectius defineix més bé el caràcter del Príncep Feliç? I el de l’oreneta? El grup d’adjectius que defineix més bé el caràcter del Príncep Feliç és el següent: generós, desprès, esplèndid. El grup d’adjectius que defineix més bé el caràcter de l’oreneta és el següent: atenta, amical, servicial. 4.12

Repassa el significat de les paraules defallit, brodar, didal i esberlat, del vocabulari de la lectura i després, utilitza-les en les frases que tens a continuació. a) didal. b) defallit. c) esberlat. d) brodar. 4.13

Explica amb paraules teves el significat d’aquestes expressions del text. Activitat oberta. Exemples: a) Sempre es mou graciosament. b) Sembla que la nostra companya hagi perdut la raó, el seny. c) Començava a venir-me son.

Pàgina 104. Expressió personal 4.14

Redacta el retrat literari d’una persona pròxima (familiar o coneguda). Estructura el text en quatre paràgrafs: a) la presentació general (qui és i quina relació hi ha entre ella i tu); b) la descripció de l’aspecte físic (si vols, pots fer-ne una petita caricatura exagerant els trets més singulars); c) la descripció del caràcter (la seva manera de ser i d’actuar), i d) la valoració personal (les qualitats que en vulguis destacar pel tracte que has tingut amb ella). Activitat oberta. 4.15

Presenta’t als companys i companyes de classe com si no et coneguessin de res. Estructura la presentació en quatre apartats: a) les dades personals (nom, edat, lloc de naixement i de residència, estudis…); b) la informació familiar (quants sou a la família, a què es dedica cadascú, anècdotes curioses que heu viscut junts…); c) els teus interessos i aficions (tant en els estudis com en el temps de lleure), i d) els teus projectes per al futur (com et veus d’aquí a 20 anys). Activitat oberta.

Pàgina 107 4.16

Mirant el mapa de la pàgina anterior, digues a quina família lingüística pertanyen la majoria de les llengües d’aquestes zones geogràfiques:

97

a) zona europea: indoeuropea b) zona xinesa: sinotibetana c) zona del nord d’Àfrica: afroasiàtica d) zona de l’Àfrica central: nigerocongolesa e) zona central d’Àsia: altaica e) zona indoirànica: indoeuropea 4.17

Segons el mapa lingüístic de la pàgina anterior, quina és la situació lingüística del continent americà i d’Austràlia? Hi ha llengües aborígens (com les ameríndies), però hi dominen llengües indoeuropees (anglès, espanyol, portuguès…). 4.18

Escriu una definició d’aquests termes que han aparegut en l’explicació: a) facultat del llenguatge: capacitat de comunicar pensaments i sentiments. b) família lingüística: grup de llengües d’origen i característiques comunes. c) indoeuropeu: poble que habitava l’estepa russa fa uns 6.000 anys. d) llengua majoritària: llengua amb molts parlants i molt reconeixement. e) llengua minoritària: llengua amb pocs parlants i poc o cap reconeixement. f) llengua oficial: llengua imposada per llei en un territori.

Pàgina 110. Activitats orals 4.19

Identifica els articles definits que apareixen en aquest fragment de la lectura. Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer per la ciutat. Era estrany que s’hagués quedat a Anglaterra en aquella època de l’any: les seves companyes ja se n’havien anat cap a Egipte perquè hi feia bon temps i no haurien resistit el fred d’Anglaterra. Però l’oreneta s’havia enamorat d’un jonc que havia conegut en començar la primavera mentre volava perseguint una papallona groga. 4.20

Llegeix en veu alta les expressions següents dient la forma de l’article adequada. l’hivern passat la història interminable l’idioma anglès la higiene personal el iogurt de fruita la Isabel l’Isidre l’humor negre l’urpa de l’àguila l’udol del llop la utilitat del casc l’univers l’única possibilitat la humitat de l’aire 4.21

Recorda que l’article indica el gènere del nom. Llegeix en veu alta els sintagmes de més avall dient la forma de l’article que consideres adequada. (Entre parèntesis et diem el gènere del nom perquè no t’equivoquis.) el batent (masculí) de la porta d’entrada el full (masculí) de càlcul la fi (femení) del curs

98

la claror (femení) del dia el compte (masculí) corrent del banc el senyal (masculí) de trànsit la pols (femení) del carrer les restes (femení) d’un naufragi les postres (femení) del dinar els llençols (masculí) del llit les sabates (femení) de pell els escacs (masculí) les golfes (femení) de casa 4.22

Llegeix en veu alta les oracions següents i digues també quina preposició i quin article hi ha d’haver davant de cada nom. a) De qui són aquests llibres: de l’Òscar, de la Irene o d’en (del) Carles? b) A qui ho haig de donar: a la Maria, a l’Ignasi o a en (al) Joan?

Pàgina 110. Activitats escrites 4.23

Escriu les formes del singular dels sintagmes nominals de més avall i classifica-les d’acord amb la forma singular de l’article que presenten: Masculí: el / l’ Femení: la / l’ els ullals, els iogurts, els huracans, les il·lusions, les amanides, els pinyols, les esgarrinxades, les urbanitzacions, els uniformes, les assegurances, les impressions, els cascos. masculí: el / l’: l’ullal, el iogurt, l’huracà, el pinyol, l’uniforme, el casc. femení: la / l’: la il·lusió, l’amanida, l’esgarrinxada, la urbanització, l’assegurança, la impressió. 4.24

Copia les frases següents i omple els buits amb la preposició i l’article corresponents. Si cal, utilitza la forma contracta. a) Us acompanyaré fins al peu del turó Xic. Crec que podreu continuar amb cotxe des de l’hostal fins al refugi. b) D’ençà dels incidents de l’any passat, l’àrbitre sempre va a favor de l’equip local i en contra del de fora. c) Cap al migdia surt un autocar que passa per l’autopista i arriba al poble abans del vespre. d) Els monitors del vaixell organitzen activitats lúdiques tant per als més joves com per als més grans. e) Si passes pel carrer de l’Hospital i per l’avinguda dels Til·lers, hi arribaràs abans. 4.25

Hem suprimit els articles i les formes contractes d’aquest text. Copia’l i reconstrueix-lo. Les orenetes construïen els nius sota els porxos i entre les bigues de la pallissa. Moltes tornaven al niu que havien deixat a la tardor anterior, el refeien, hi covaven els ous i cuidaven els fills fins que podien volar sols. Tot el cel s’omplia amb els vols agitats d’aquests equilibristes de l’aire que, amb el bec ben obert, volaven com fletxes àgils a la caça d’insectes. Quantes orenetes! MARIO LODI, El cel que es mou

Pàgina 111 4.26

Copia el text següent i completa’l posant-hi els articles només quan calgui. –Hola, ∅ Àngela. Que has vist l’Eduard? –No. Crec que se n’anava a l’Empordà amb en Manel, la Susanna i l’Elisabet.

99

–I què en saps, d’en Francesc i la Isabel? –Res. L’última vegada que els vaig veure va ser a la Seu d’Urgell. Practicaven esports de muntanya. 4.27

Explica en quins casos cal posar l’article davant els noms de persona i en quins no cal. Fesho utilitzant les frases següents: Cal posar article davant de noms de persona. Per exemple: a) En Narcís ha pintat un quadre preciós. No cal posar article davant de noms de personatges. Per exemple: b) ∅ Joan Miró és un dels pintors més interessants. No s’ha de posar article quan anunciem com es diu una persona. Per exemple: c) Aquest noi es diu ∅ Antoni, però li diem ∅ Toni. 4.28

Copia les frases de sota escrivint en singular els sintagmes destacats en negreta. a) No t’enfilis a l’arbre que et faràs mal. b) Va rebre una trucada de l’encarregat de l’altra empresa. c) Els lladres van fugir per l’escala del darrere. d) A casa de l’àvia han deixat un paquet per a l’oncle. e) Reserva aquestes preguntes per a l’examen. f) Aquestes eines són de l’ajudant del jardiner. 4.29

Copia les frases següents canviant la part destacada en negreta per l’expressió que tens entre parèntesis. Fixa’t bé quan has d’escriure el i quan al. a) Ha plogut del matí a la tarda (al vespre). b) M’agrada més estudiar a la nit (al matí). c) La biblioteca (el museu) només obre un dia (el diumenge). d) Hem trobat la gata (el gat) a la plaça (al carrer). e) La gata (El gat) ha esgarrapat la nena (el nen). f) He vist la dependenta (el mecànic) a la terrassa (al terrat). g) Han deixat la presonera (el presoner) en llibertat. 4.30

Copia les frases següents i omple els buits amb l’article (l’) o amb la preposició més l’article (a + l’), segons correspongui. a) L’hivern és llarg. / A l’hivern fa molt fred. b) He saludat l’Albert. / Dóna records a l’Albert. c) M’han ingressat a l’hospital. / Han inaugurat l’hospital. d) Visitarem l’illa de Mallorca. / Ens estarem a l’illa de Mallorca. e) Telefonaré a l’Isidre. / Visitaré l’Isidre. 4.31

D’aquests topònims, deu han d’anar amb article. Quins són? Escriu-los amb l’article que els correspon. la Jonquera la Garriga el Prat del Llobregat el Masnou el Pont de Suert l’Ametlla de Mar el Vendrell la Llagosta la Pobla de Lillet la Roca del Vallès 4.32

Substitueix les formes destacades en cursiva de les frases següents per l’article neutre. Per exemple: Les coses que havia promès als seus fills mai no les va complir. → El que havia promès als seus fills mai no ho va complir. a) Estava disposat a fer tot el que li manessin. b) El més increïble és que, sense saber nedar, va aconseguir salvar-se.

100

c) El que t’ha receptat el metge és un antibiòtic. d) El més interessant ho va explicar els primers dies de classe.

Pàgina 113 4.33

Llegeix les paraules següents i compta quants cops de veu fas en cada una. Després escriules separant-ne les síl·labes i subratllant-ne la tònica. Per exemple: aigüera → ai-güe-ra (3 síl·labes) rabiüt, freqüent, estàtua, pingüí, influent, notícia, idea, quaranta, riure, estiuejar, excessiu, palau ra-bi-üt, fre-qüent, es-tà-tu-a, pin-güí, in-flu-ent, no-tí-ci-a, i-de-a, qua-ran-ta, riu-re, es-ti-ue-jar, ex-ces-siu, pa-lau 4.34

En cada un dels grups següents hi ha una paraula que no hi encaixa: té alguna característica diferent. Identifica-la i explica el perquè. [ciència, pèrdua, paraigua, història]; [increïble, veïna, diürna, Paula]; [guilla, quasi, guarda, quota]; [sarau, Maria, desmai, dinou] Grup 1: ciència, pèrdua, paraigua, història La paraula que no hi encaixa és paraigua: és l’única paraula plana, l’única que té diftongs i l’única que no s’accentua. Grup 2: increïble, veïna, diürna, Paula Paula no hi encaixa, perquè és l’única paraula que té un diftong i l’única que no porta dièresi. Grup 3: guilla, quasi, guarda, quota No hi encaixa la paraula guilla: és l’única que té el dígraf gu (la u no es pronuncia) i l’única que no té diftong. Grup 4: sarau, Maria, desmai, dinou Maria: és l’única paraula que no té diftong i l’única que és plana. 4.35

Classifica les paraules següents en agudes, planes i esdrúixoles: fàbrica, futbol, panera, portal, façana, música, oblit Paraules agudes: futbol, portal, oblit. Paraules planes: panera, façana. Paraules esdrúixoles: fàbrica, música. 4.36

Escriu les paraules de sota separant-ne les síl·labes i subratllant-ne la tònica. Després busca una altra paraula de la mateixa família que sigui aguda. Per exemple: baixada → bai-xa-da → bai-xar cartes, coixinera, taula, anglaterra, préssec, aigua, eficàcia, neutre, ràbia, presència, guàrdia, riera, llebre car-tes → car-ter coi-xi-ne-ra → coi-xí tau-la → tau-ler / tau-lell An-gla-ter-ra → an-glès prés-sec → pres-se-guer ai-gua → ai-guat e-fi-cà-ci-a → e-fi-caç

101

neu-tre → neu-tral rà-bi-a → ra-bi-üt pre-sèn-ci-a → pre-sen-ci-ar / pre-sen-ci-al guàr-di-a → guar-di-à ri-e-ra → ri-e-rol lle-bre → lle-brer 4.37

Fes el mateix que en l’exercici anterior, però ara busca una altra paraula de la mateixa família que sigui esdrúixola. Per exemple: historiador → his-to-ri-a-dor → his-tò-ri-a perpetuar, preferent, eficaç, bestial, periòdic, freqüent, geòleg, metal·lúrgic, furiós per-pe-tu-ar → per-pè-tu-a pre-fe-rent → pre-fe-rèn-ci-a e-fi-caç → e-fi-cà-ci-a bes-ti-al → bès-ti-a pe-ri-ò-dic → pe-rí-o-de fre-qüent → fre-qüèn-ci-a ge-ò-leg → ge-ò-lo-ga me-tal-lúr-gic → me-tal-lúr-gi-ca fu-ri-ós → fú-ri-a

Pàgina 115. Activitats orals 4.38

Selecciona una situació en què tu puguis transmetre uns consells als companys i a les companyes i enregistra la xerrada en una cinta de casset o fes-la directament davant de tota la classe. (Convé que la redactis abans i que l’ensenyis al professor o a la professora perquè te la revisi.) Et suggerim algunes possibilitats: – Campanya per evitar lesions quan fem esport. – Quatre bons consells per fer amics i amigues. – Com ho podem fer per convèncer els pares. Activitat oberta.

Pàgina 115. Activitats escrites 4.39

El decàleg La necessitat d’inculcar hàbits que permetin estalviar els recursos del nostre planeta, fa que sovint s’organitzin campanyes de conscienciació de la gent i que s’editin decàlegs, com ara aquest que hi ha al costat, sobre l’estalvi d’aigua. igues quin és l’objectiu que persegueix el Decàleg per aprofitar l’aigua. – Digues qui és l’emissor i qui, el receptor. – Escriu un decàleg humorístic dirigit als companys i les companyes. Et suggerim algunes propostes: decàleg del bon estudiant o de la bona estudianta; decàleg del bon fill o de la bona filla; decàleg del bon amic o de la bona amiga. Presenta l’esborrany al professor o a la professora perquè te’l revisi. Després escriu-lo amb la presentació adequada. Activitat oberta.

102

Pàgina 116 4.40

Escriu totes les persones del temps futur dels verbs canviar, rebre, conèixer i conduir. Canviaré, canviaràs, canviarà, canviarem, canviareu, canviaran. Rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran. Coneixeré, coneixeràs, coneixerà, coneixerem, coneixereu, coneixeran. Conduiré, conduiràs, conduirà, conduirem, conduireu, conduiran. 4.41

Completa les frases següents amb les formes corresponents del temps futur. Tingues present que tots els verbs segueixen el model 2a (com perdre). a) Si no treballo, jo no percebré el sou. b) Tu interrompràs els estudis? c) L’emissora transmetrà el partit de bàsquet. d) Nosaltres combatrem contra la fam. e) Vosaltres incloureu el meu nom a la llista? f) Els diaris difondran la notícia. 4.42

Per què les formes del plural del temps futur (cantarem, temereu, serviran) no duen accent? Perquè no són terminacions que s’accentuïn en paraules agudes. 4.43

Transforma les frases següents de manera que els verbs apareguin en temps futur. a) Així que arribaré al despatx, em posaré a ordenar l’arxiu. b) Primer rebrà els convidats; després els servirà el sopar. c) Amb el clauer que et compraré, ja no perdràs més les claus. d) Quan sentireu un xiulet, serà que rebreu un missatge. e) Els bombers apagaran l’incendi i conduiran els ferits a l’hospital. 4.44

Converteix el text següent en una previsió canviant el passat perifràstic pel temps futur. Estat del cel A partir del migdia creixeran nuvolades al Pirineu i al massís dels Ports que deixaran el cel molt ennuvolat durant la tarda. A la resta del territori seguirà l’ambient assolellat, amb el pas de bandes de núvols alts, tot i que a partir de mitja tarda i al vespre els núvols alts i mitjans seran més nombrosos i el cel quedarà molt ennuvolat.

Pàgina 118. Llengua i societat 4.45

▲ Respon breument aquestes preguntes: a) És un sistema de signes, oral o escrit, que serveix per comunicar pensaments i sentiments. b) Entre 5.000 i 6.000. c) En famílies lingüístiques, que tenen en comú l’origen i algunes característiques. 4.46

▲▲ Relaciona aquests termes amb les definicions de més avall: mite de Babel, comunitat lingüística, família lingüística, substitució lingüística, bilingüisme i indoeuropeu. a) indoeuropeu; b) substitució lingüística; c) mite de Babel; d) comunitat lingüística; e) família lingüística; f) bilingüisme.

Pàgina 118. Gramàtica 4.47

▲ Copia les frases següents i omple els buits escrivint de la manera adequada la combinació que s’indica entre parèntesis.

103

a) Pel maig m’agradava mirar les papallones que volaven pel jardí. Voleiaven amunt i avall com acròbates de l’aire. b) He descobert que els núvols són fills de l’aire i del sol. c) La família d’en Bernat viu als afores del poble. d) Pel camí podràs collir flors per als avis. e) Aquest castell és considerat patrimoni de la humanitat pel seu valor històric i artístic. 4.48

▲ Escriu frases amb les paraules següents. Per exemple: acaba de sortir / bany La Carme acaba de sortir del bany. Resposta orientativa: a) es queixava / esquena El meu pare es queixava de mal d’esquena. b) torna molt tard / universitat La meva germana torna molt tard de la universitat. c) sempre ha de recórrer / amics Quan es troba amb problemes sempre ha de recórrer als amics. d) no tornaran fins / estiu que ve Aquests turistes no tornaran fins a l’estiu que ve. e) els agrada passejar / avinguda Als pares els agrada passejar per l’avinguda. f) a la una sortiran / hotel Els artistes sortiran de l’hotel a la una. 4.49

▲▲ La llengua castellana té un article neutre (lo) diferent de la forma de l’article masculí (el). Fixa’t en les equivalències següents: Castellà Català Lo más importante es... El més important és... Lo que me molesta es... El que em molesta és... Seguint els models anteriors, tradueix del castellà al català aquestes frases: a) Lo más difícil fue salir de la ciudad. El més difícil va ser sortir de la ciutat. (La cosa més difícil va ser sortir de la ciutat.) b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al desierto. El més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert. (La cosa més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert.) c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo que esperábamos. La restauració del quadre ha quedat millor del que esperàvem. d) Sucedió lo que nos temíamos. Va succeir el que temíem. (Passà allò que temíem.) (S’esdevingué tot allò que temíem.) 4.50

▲▲ Copia les frases següents i omple els buits amb l’article, si cal. Fixa’t en aquests exem-

ples: Ens vam veure dilluns. → Vol dir dilluns passat. Ja ens veurem dijous. → Vol dir dijous que ve. Fa festa el dilluns. → Vol dir cada dilluns. a) L’especialista de la pell visita el dijous.

104

b) Vaig anar a cal dermatòleg ∅ dijous. c) Diuen que ∅ divendres farem la festa del Carnaval. d) Treballa de dilluns a dijous: el divendres fa festa.

Pàgina 118. Ortografia 4.51

▲ Classifica les paraules de més avall en dos grups: a) paraules que tenen una u muda perquè forma part d’un dígraf (dues lletres que representen un so) com, per exemple, aquesta: resseguir, banquet, neguit, tomàquet, guerra, aquí, llonguet, aconseguir. b) paraules que tenen un diftong creixent darrere d’una q o una g com, per exemple, pasqua o pingüí. Després encercla els diftongs: quadern, guatlla, llengüeta, aquàtic, qüestió, piragua, aigüera, llengües. 4.52

▲ Recorda que els grups ia, ie, io, ua, ue i uo formen diftong creixent (una sola síl·laba) quan es troben darrere d’una vocal (no-ia); en canvi, no formen diftong (síl·labes diferents) quan es troben darrere d’una consonant (ma-ni-a). – Separa les síl·labes de les paraules de més avall agrupant-les en dos grups: a) paraules que tenen diftong creixent: joier, claraboia, estiuejar, clauer, seient, reial, estiuenc, lleial. b) paraules que no tenen diftong: persiana, gàbies, estàtua, grua, fuet, espècie, acció, mensual. 4.53

▲ Recorda que els grups ai, ei, oi, ui, au, eu, iu i ou formen diftong decreixent (es-plai) excepte que la i o la u portin dièresi o accent (pa-ï-sos, pa-ís). – Separa les síl·labes de les paraules que tens a continuació agrupant-les en dos grups: a) paraules que tenen diftong decreixent: ploure, preveure, descriure, remei, greuge, heroi, espai, llauna, Pau. b) paraules que no tenen diftong: diürn, Suïssa, veïnat, suís, increïble, veí, raïm, Raül, Lluís. 4.54

▲ Agrupa les paraules següents en tres grups: a) paraules agudes: humit, clavell, verí, mandrós, descans, concurs, segon, tobogan. b) paraules planes: telèfon, angines, cactus, tendresa, rèptil, cérvol, plàtan, oxigen. c) paraules esdrúixoles: pèrdua, fórmula, història, fàbrica. 4.55

▲Llegeix en veu alta aquests versos i després digues quines són les síl·labes tòniques. N’hi ha tres en cada vers excepte en el sisè, en què n’hi ha dues. Cançó d’enyorança Enyoro la vela lleugera, el còdol blavís i lluent, la vinya, la cala planera, el núvol, la boira i el vent; la corba suau de la platja i la marinada frescal, la barca que fuig de l’oratge i aquell gallaret en el pal. TOMÀS GARCÉS 4.56

▲▲ En cada un dels grups següents hi ha una paraula que no hi encaixa. Toba-la i explica el perquè. Grup 1: pou, riu, cua, trau cua és l’única paraula de dues síl·labes: cu-a. Totes les altres tenen un diftong decreixent. Grup 2: perpètua, trànsit, glòria, ànsia trànsit és l’única paraula plana. Totes les altres són esdrúixoles.

105

Grup 3: països, diürn, qüestió, traïdor qüestió és l’única en què la dièresi no desfà el diftong: qües-ti-ó. Aquesta dièresi indica que el grup qu no és un dígraf i que la u es pronuncia. Grup 4: tren, del, pèl, mà del és l’únic monosíl·lab àton. Els altres són tònics. Grup 5: pingüí, guanyar, queixa, quartet queixa és l’única paraula que té el dígraf qu. Les altres paraules tenen un diftong creixent. També és l’única paraula plana. Les altres són agudes.

Pàgina 120 4.57

▲▲ Les paraules compostes tenen, en general, dues síl·labes tòniques. Copia les paraules compostes següents i subratlla les dues síl·labes tòniques de cada una. sobretot, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells, altaveu, terratrèmol, filferro, setmesó so-bre-tot, o-bre-llau-nes, tren-ca-clos-ques, es-pan-ta-o-cells, al-ta-veu, ter-ra-trè-mol, fil-fer-ro, set-me-só. 4.58

▲▲ Els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tòniques (len-ta-ment, rà-pi-dament). En canvi, els noms acabats en -ment només en tenen una (ni-xe-ment, a-co-lli-ment). Classifica les paraules següents en adverbis i noms, i subratlla’n les síl·labes tòniques:. Noms: aparcament, campament, raonament, suggeriment, pressentiment, argument. Adverbis: fredament, últimament, precisament, bàsicament, legítimament, violentament. 4.59

▲▲ Copia les paraules següents i separa’n les síl·labes amb un guionet. Després, classificales en paraules agudes, planes i esdrúixoles. semàfor, empremta, angúnia, calaix, grandària, rotllana, fuet, estalviar, saviesa, embolic, vàlua, bústia Agudes: ca-laix, fu-et, es-tal-vi-ar, em-bo-lic. Planes: se-mà-for, em-prem-ta, rot-lla-na, sa-vi-e-sa. Esdrúixoles: an-gú-ni-a, gran-dà-ri-a, và-lu-a, bús-ti-a. 4.60

▲▲ Digues quins són els monosíl·labs àtons que hi ha en el text següent. En arribar al lloc on el ramat havia de pasturar, Néstor descendí del cavall i li va treure la sella. A poc a poc, el ramat es dispersà pel prat, cobert de rosada i d’una boirina que s’aixecava lentament a mesura que el sol arrencava. LLEÓ TOLSTOI, Història d’un cavall

Pàgina 120. Tipus de textos 4.61

▲ Imaginem que un amic o una amiga t’ha fet saber que els seus padrins li regalaran un gos pel seu aniversari. Escriu-li cinc consells que ha de tenir presents per tal de cuidar-lo en les millors condicions possibles. Activitat oberta. (Cal seguir els passos marcats en la unitat: ús dels verbs … Prèviament, es poden contrastar les idees en una activitat oral de grup.) 4.62

▲▲ Seguint el model del text de la pàgina 114, prepara un text instructiu per explicar als companys i companyes de classe com ho han de fer per organitzar un viatge col·lectiu a un lloc que tu ja coneguis. Activitat oberta. (Cal seguir els passos marcats en la unitat: ús dels verbs … Prèviament, es poden contrastar les idees en una activitat oral de grup.)

106

Entreteniment lingüistic Els significats d’enganyar, endormiscar-se, manar, anar-se’n, pagar, subornar i tafanejar sovint s’expressen amb frases fetes de sentit figurat. Cada un dels jeroglífics que tens en aquesta pàgina correspon a una frase feta que es relaciona amb una de les paraules anteriors. Completa’ls i escriu-ne la relació. aixecar la camisa: enganyar remenar les cireres: manar pesar figues: endormiscar-se untar les mans: subornar afluixar la mosca: pagar tocar el dos: anar-se’n ficar el nas: tafanejar Després fes un jeroglífic per a cada una de les frases següents i explica’n el significat. a) M’han carregat el mort. b) Està amb l’aigua fins al coll. c) No té pèls a la llengua. d) Ho tinc a la punta de la llengua. e) Li cantaré les quaranta. Activitat oberta.

Pàgina 121. Avaluació 1

Escriu una definició de família lingüística. Una família lingüística és un conjunt de llengües emparentades; per tant, són llengües que tenen un origen comú i presenten moltes característiques comunes. 2

Completa aquest petit text amb les paraules adequades. La majoria de les llengües europees formen part de la família lingüística indoeuropea. Aquestes llengües tenen un origen comú: la llengua del poble indoeuropeu. Dins d’aquesta família podem diferenciar diversos grups de llengües: el grup romànic, el grup germànic, el grup eslau, etc. 3

Digues tres factors que determinen que una llengua adquireixi prestigi social i internacional. El suport d’un estat, una tradició literària rica i un gran nombre de parlants. 4

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: L’article és un determinant que va davant d’un nom per presentar-nos-el. L’article definit fa que el nom es refereixi a una cosa concreta i coneguda. L’article concorda amb el nom en gènere i nombre. Les quatre formes de l’article definit són el, la, els i les. 5

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: L’article la no s’apostrofa quan va davant de i i u àtones. Per exemple: la història i la unitat. 6

Escriu aquests noms precedits de l’article que els correspon: la intempèrie la hiena l’institut el iogurt la humitat la Isabel l’humor l’Isaac 7

Copia aquetes frases i omple els espais buits amb l’article neutre. a) No han complert el que ens van prometre.

107

b) No tot el que es diu de mi és veritat. c) Recuperar la pau en tot el país és el més urgent. d) Has de subratllar només el més important. 8

En els espais buits d’aquestes frases hi ha d’haver una preposició (a, de, per o per a) i un article. Copia les frases i omple els buits. a) Hem de telefonar als avis. b) Enfila’t a dalt de l’arbre. c) Passa pel camí més curt. d) Aquest regal és per a l’Òscar. e) Només hi viuen a l’estiu. f) El fum sortia pel tercer pis. g) No tenim menjar per als gats. h) L’han condemnat pels delictes comesos. 9

Copia aquestes frases posant en singular els sintagmes destacats en cursiva. a) Què hi has posat, a l’entrepà? b) Li agrada pujar a l’escenari. c) La història que explicava era increïble. d) Ja han començat les activitats a la universitat d’estiu. e) Van visitar l’illa deserta del litoral. f) Vam arribar fins a l’illot més petit. 10

Copia les paraules següents, separa’n les síl·labes amb un guionet i subratlla’n la síl·laba tònica. Després, busca una altra paraula de la mateixa família que sigui plana. Fruit (fruitera), es-quer-rà (esquerra), dis-tret (distreure), dar-rer (darreria), cap-tar (captava), for-miguer (formigueta), tau-lell (tauleta), dei-xar (deixava), coi-xí (coixinera), brui-xot (bruixeria). 11

Classifica les paraules següents en tres grups: a) paraules agudes: safir, festeig, hivern, robí, escalfor. b) paraules planes: príncep, oreneta, escombraries, espasa, dèbil. c) paraules esdrúixoles: estàtua, llàgrimes, làmina, angúnia, misèria. 12

Escriu dos o tres consells dirigits a un company o una companya per tal que mantingui la bicicleta sempre en bon estat. Activitat oberta. (Aspectes principals: ús correcte de les formes verbals i no repetició de conceptes entre els consells.)

Pàgina 122. Parlem-ne 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquest text i després llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta.

Pàgina 123 2

Comprensió Després de la lectura del text anterior respon les preguntes següents: a) Tota la seva família. b) Perquè li porta molts records.

108

c) Es posava contenta quan l’anaven a veure al poble. d) Quan ella era molt petita. e) L’avi Miquel ja era mort. f) L’Àngela s’assembla a l’àvia i el Toni, al besavi. g) La mare. h) L’oncle Albert. Encara no en tenia. i) L’Àngela i el Toni. j) A la cosina Raquel. Perquè havia estat consentida per l’àvia. k) S’avenen molt. 3

Paraules per expressar-se a) Digues de què treballen els teus pares o els teus germans grans. Per exemple: el meu pare treballa (o fa) de taxista i la meva mare és mestressa de casa. Activitat oberta. b) Digues quantes persones viviu a casa teva. Per exemple: A casa som cinc persones. Visc amb el meu pare i la meva mare. Tinc dos germans: l’un és més gran i l’altre és més petit que jo. Activitat oberta. c) Observa l’arbre genealògic següent i digues quins vincles de parentiu tenen l’Agnès, l’Albert i l’Àngela amb els altres membres de la família. L’Agnès era la dona del Miquel, la mare de la Teresa i l’Albert, la sogra del Ferran i la Carme i l’àvia del Toni, l’Àngela i la Raquel. L’Albert és fill de l’Agnès i el Miquel, germà de la Teresa, marit de la Carme, cunyat del Ferran, pare de la Raquel i oncle del Toni i l’Àngela. L’Àngela és néta de l’Agnès i el Miquel, filla del Ferran i la Teresa, neboda de l’Albert i la Carme, germana del Toni i cosina de la Raquel. d) Quins vincles de parentiu hi ha: 1) Entre l’Agnès i en Ferran; 2) entre l’Albert i en Ferran; 3) entre la Carme i l’Agnès? Utilitzaels els noms cunyat, cunyada; sogre, sogra; gendre, nora per respondra la pregunta. Per exemple: L’Agnès és la .............. d’en Ferran i en Ferran és el .............. de l’Agnès. 1) L’Agnès és la sogra del Ferran; 2) L’Albert i el Ferran són cunyats; 3) La Carme és la jove (o nora) de l’Agnès.

Pàgina 124 4

Sons i lletres a) Escolta atentament el so de la lletra e i de la lletra o d’aquestes paraules i classifica-les. e oberta [ε] e tancada [e] o oberta [c] o tancada [o] cel, nen, preu, verd cent, llet, dent, mes pont, cor, sort, vol fosc, forn, som, tot.

Pàgina 125 5

Gramàtica a) Copia les frases següents i substitueix els mots destacats per la forma del possessiu adequada. Per exemple: El cosí que tinc → el meu cosí. 1. Ahir va venir el meu germà amb els seus amics i les seves amigues. 2. És a prop d’aquí el vostre pis? –No, el nostre pis és lluny d’aquí. 3. Coneixes els seus pares? Avui aniré a casa seva.

109

4. La meva intenció és aconseguir la seva confiança. 5. Si has perdut el teu llapis, agafa el meu llapis. 6. La nostra germana va perdre el nostre discman i ara vol que li deixem els nostres jocs. 7. Alguns cosins seus viuen a França. Una cosina seva viu a Anglaterra. 6

Expressió personal a) Busca una fotografia de la teva família i explica com és. Escriu un text com el de l’Àngela i després comenta la fotografia oralment. Activitat oberta. (La fotografia ha de ser d’almenys tres persones. Cal identificar el parentiu i explicar alguna anècdota.) b) Què recordes de la teva família de quan eres petit o petita? Prepara’t un text escrit sobre aquest tema i després llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quina anècdota.) c) En parelles. Parleu sobre què us agrada i què us desagrada de la vostra família. ¿Us aveniu amb els pares i amb els germans o germanes? Quin paper tenen els amics o les amigues en la vostra vida? Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quina anècdota.)

Unitat didàctica 5 Pàgina 132. Comprensió lectora 5.1

Odisseu és un personatge que es caracteritza pel seu esperit previsor, curiós i aventurer. a) Un home salvatge, d’una gran força i desconeixedor de les lleis humanes i divines. Portava un gran bot de vi negre dolç. b) Sí, des del principi. c) Odisseu volia veure el ciclop i comprovar la seva hospitalitat. 5.2

Una altra característica d’Odisseu és la seva astúcia. Explica com es manifesta l’astúcia d’Odisseu per aconseguir escapar de la crueltat del ciclop, responent aquestes preguntes: a) Fent-se dir Ningú. Així el ciclop no es podria menjar Ningú. b) Li va fer beure vi perquè li arribés la son. c) Li van clavar una estaca roent. d) Fent un truc amb uns marrans. 5.3

L’Odissea és un llarg poema èpic que està escrit en vers. A continuació en tens un fragment que es refereix al passatge que has llegit. Digues qui parla en aquests versos i a qui s’adreça. –Som uns aqueus que venim de Troia, errants a l’arbitri de tota mena de vents pel gran avenc de les ones; i als teus genolls venim, per si ens daves hostatge i ens feies d’altra banda un present, com és llei amb els hostes. Parla Ulisses i s’adreça al ciclop Polifem. 5.4

En els viatges fabulosos de l’Odissea, Odisseu s’endinsa en l’espai dels contes populars de misteri i de meravelles i s’enfronta als seus personatges més temuts. a) Alerta davant els perills que comporten certes persones o maneres de ser. b) Sí. Les lleis de l’hospitalitat, perquè no acull bé els viatgers. 5.5

Malgrat els elements fantasiosos de l’obra, Odisseu és un personatge de talla humana i un model de virtuts. Compara Odisseu amb Polifem pel que fa al grau de sociabilitat (la relació social que mantenen amb les altres persones de la seva comunitat) i a la moral (els criteris que tenen del que està bé i el que està malament). a) Odisseu és molt sociable perquè té cura de tothom que l’acompanya; en canvi, Polifem no és gens sociable perquè ataca qualsevol estrany que arribi. b) Polifem no respecta la llei de l’hospitalitat; en canvi, Odisseu respecta la moral establerta.

Pàgina 133. Fem una descripció 5.6

A partir de la informació que ens dóna la lectura, fes un retrat del ciclop Polifem. Descriu, primerament, els aspectes físics (constitució, pes, alçada, cabells, cara, ulls, boca, nas...). Després descriu la seva personalitat (caràcter, costums, creences...). Pots acompanyar el retrat escrit amb un dibuix del monstre Polifem. Activitat de redacció. (L’activitat es pot començar a classe contestant cada un dels detalls que exposa l’enunciat i algun més que el professorat demani.)

111

Pàgina 133. Paraules i expressions 5.7

Els grecs també van ser els inventors de la filosofia i la ciència. Per això en el vocabulari científic trobem nombroses paraules d’origen grec. Observa aquests exemples: oftalmòleg (del grec ophthalmós, que significa ‘ull’, i lógos, que significa ‘qui tracta’); otorinolaringòleg (del grec otós ‘orella’, més rhinós ‘nas’, més lárygx ‘gola’, més lógos); dermatòleg (del grec dérmatos ‘pell’ i lógos); traumatòleg (del grec traúmatos ‘ferida produïda per un cop’ i lógos); estomatòleg (del grec stómatos ‘boca’ i lógos); psicòleg (del grec psyké ‘ànima’ i lógos). Digues a quin especialista mèdic caldria que anessin els qui pateixen els mals següents. Contesta construint frases. Per exemple: Si no hi veu prou bé d’un ull, cal que vagi a un... o una... a) No hi veu prou bé d’un ull. Si no hi veu prou bé d’un ull, cal que vagi a un oftalmòleg o una oftalmòloga. b) No hi sent gaire bé d’una orella. Si no hi sent gaire bé d’una orella, cal que vagi a un otorinolaringòleg o una otorinolaringòloga. c) Li han sortit unes butllofes a la pell. Si li han sortit unes butllofes a la pell, cal que vagi a un dermatòleg o una dermatòloga. d) S’ha refredat i té mal de coll. Si s’ha refredat i té mal de coll, cal que vagi a un otorinolaringòleg o una otorinolaringòloga. e) Li fa molt de mal el queixal del seny. Si li fa molt de mal el queixal del seny, cal que vagi a un estomatòleg o una estomatòloga. f) Ha caigut i s’ha torçat el turmell. Si ha caigut i s’ha torçat el turmell, cal que vagi a un traumatòleg o una traumatòloga. 5.8

Repassa el significat de les paraules superb, abstenir-se, present, vinclar, terrabastall, cruspir i retrunyir (vocabulari de la lectura). Després substitueix les paraules destacades que hi ha en les frases següents per les anteriors. a) Va arribar al país del ciclops, gent superba i sense lleis. b) Era un vi exquisit que era impossible abstenir-se’n. c) Els canyissos, plens de formatges, es vinclaven pel pes. d) En deixar caure el feix de llenya, va fer un terrabastall. e) Va agafar els meus companys i se’ls va cruspir. f) Dóna’m el present d’hospitalitat que m’has promès. g) Les roques del voltant retrunyien.

Pàgina 133. Expressió personal 5.9

Escriu la descripció d’un ésser estrany, d’un monstre. Pots recórrer a la teva imaginació i crear el teu propi personatge literari o bé cercar en el record la imatge d’algun personatge que hagis conegut a través dels contes infantils, a través de les teves lectures o a través del cinema. Si no en tens cap de preferit, pots triar entre personatges tan coneguts com Frankenstein, un home llop, una mòmia, el geperut de Notre Dame, E.T., etc. Activitat oberta. 5.10

Prepara’t una historieta per explicar a classe que tingui com a protagonista una criatura fantàstica o misteriosa, com el Ieti (el gegant de les neus que, segons diuen, viu a les muntanyes de l’Himàlaia), King Kong (el goril·la gegant de Nova York que rapta una noia i fuig), Joan de l’Ós (el fill d’un Ós i una noia, que és temut i odiat per tota la població), etc. Activitat oberta.

112

Pàgina 135 5.11

Completa aquest petit text: El llatí era la llengua dels romans. És una de les llengües de la família indoeuropea. Durant l’Imperi romà es va estendre per molts territoris i es va diversificar: així va donar origen a les llengües romàniques, que són les següents: el galaicoportuguès, el català, el castellà, l’occità, el francès, el retoromànic, el sard, l’italià i el romanès. 5.12

Observa el mapa de les llengües romàniques d’aquesta pàgina i digues quines són les que es parlen a l’Estat francès i quines a l’Estat espanyol. – Llengües romàniques que es parlen a l’Estat francès: el francès, l’occità i el català. – Llengües romàniques que es parlen a l’Estat espanyol: el galaicoportuguès, el castellà, el català i l’aranès (occità). 5.13

Fixa’t en les variants que han donat les paraules llatines HOMINEM, homem dois filhos Portuguès: Castellà: hombre dos hijos Català: home dos fills Francès: homme deux fils Italià: uomo due figli Romanès: om doi fii Digues a quina llengua romànica pertany cada una d’aquestes frases. a) Um homem tenha só dois filhos. Portuguès. b) Un om avea decît doi fii. Romanès. c) Un hombre sólo tenía dos hijos. Castellà. d) Un homme n’avait que deux fils. Francès. e) Un uomo aveva soltanto due figli. Italià. f) Un home només tenia dos fills. Català.

DUOS

i

FILIUM:

5.14

Tenint en compte les formes que hem vist en l’activitat anterior, digues quines llengües romàniques han prescindit de la lletra hac. Per què ho deuen haver fet? Han prescindit de la lletra hac el romanès i l’italià. Ho han fet perquè aquesta lletra no representa cap so en l’escriptura en aquestes llengües, com també en totes les altres llengües romàniques. En les altres llengües es manté per raons etimològiques. La paraula llatina hominem s’escrivia amb la lletra hac, ja que representava un so aspirat semblant al so d’altres llengües europees actuals com l’anglès o l’alemany. 5.15

Quines llengües romàniques són les que s’han implantat en diversos països d’Amèrica i d’Àfrica? Perquè? El castellà, el galaicoportuguès i el francès. A causa del colonialisme. 5.16

Què volem dir quan parlem dels països llatinoamericans? Que són els països d’Amèrica que tenen una llengua romànica (o neollatina) com a llengua principal.

Pàgina 138 5.17

Escriu el diminutiu, l’augmentatiu, el pejoratiu i el superlatiu dels adjectius següents: tranquil, jove, gran, quiet, fresc i rodó. Per exemple: tranquil, tranquil·let, tranquil·làs, tranquil·lot i tranquil·líssim. Jove, jovenet, jovenàs, jovenot, joveníssim Gran, grandet, grandàs, grandot, grandíssim

113

Quiet, quietet, quietàs, quietot, quietíssim Fresc, fresquet, frescàs, frescot, fresquíssim Rodó, rodonet, rodonàs, rodonot, rodoníssim. 5.18

Escriu els adjectius que indiquen tendència als colors vermell, groc, verd, marró i negre. Per exemple: tirant a vermell → vermellós o vermellenc. Grogós o groguenc; verdós o verdenc; marronós o marronenc; negrós o negrenc. 5.19

Escriu els noms que indiquen professió i botiga relacionats amb aquests elements: llibre, peix, carn, rellotge, confit, sabata i perruca. Per exemple: llibre → llibreter, llibreria. Peix, peixater, peixateria; car, carnisser, carnisseria; rellotge, rellotger, rellotgeria; confit, confiter, confiteria; sabata, sabater, sabateria; perruca, perruquer, perruqueria. 5.20

Escriu els gentilicis d’aquests territoris: Eivissa, Andorra, Nicaragua, el Marroc, Menorca, el Rosselló, la Xina, Manresa, Polònia, Terrassa, Tortosa, Reus, París, Bolívia, Escòcia i el Perú. Per exemple: Eivissa → eivissenc, eivissenca. Andorra → andorrà, andorrana Nicaragua → nicaragüenc, nicaragüenca el Marroc → marroquí, marroquina Menorca → menorquí, menorquina el Rosselló → rossellonès, rossellonesa la Xina → xinès, xinesa Manresa → manresà, manresana Polònia → polonès, polonesa Terrassa → terrassenc, terrassenca Tortosa → tortosí, tortosina Reus → reusenc, reusenca París → parisenc, parisenca Bolívia → bolivià, boliviana Escòcia → escocès, escocesa el Perú → peruà, peruana. 5.21

Escriu els noms abstractes que expressen qualitats relacionades amb aquests adjectius: deixat, brut, dolent, tossut, humil, savi, dur, gran, actiu i generós. Per exemple: deixat → deixadesa. brut, brutícia; dolent, dolenteria; tossut, tossuderia; humil, humilitat; savi, saviesa; dur, duresa; gran, grandària o grandesa; actiu, activitat; generós, generositat. 5.22

Escriu adjectius que indiquin abundància d’una característica a partir dels noms enveja, ratlla, pèl, gruix, ambició, rigor i gepa. Per exemple: enveja → envejós. ratllat, pelut, gruixut, ambiciós, rigorós i geperut. 5.23

Forma adverbis amb el sufix -ment a partir dels adjectius lent, suau, alegre, modest, humil i dur. (Tingues en compte que l’adverbi es forma a partir del femení de l’adjectiu.) Per exemple: lent, lenta → lentament. suaument, alegrement, modestament, humilment, durament. 5.24

Escriu la idea contrària de fer, precís, feliç, regular i lleial fent una paraula derivada amb un prefix de sentit negatiu.

114

Per exemple: fer ↔ desfer. imprecís, infeliç, irregular, deslleial 5.25

Escriu verbs derivats de segur, sec, brut, cec, pitjor, dins, fresc, baix, quiet, darrer, trist i vell utilitzant un prefix i el morfema verbal d’infinitiu. Per exemple: segur → assegurar. embrutar, encegar, empitjorar, endinsar, refrescar, abaixar, aquietar, endarrerir, entristir, envellir. 5.26

El sufix –er/-era pot expressar diverses coses: arbre, professió, objecte, etc. Forma les paraules derivades que corresponen a aquestes definicions. a) figuera; b) castanyer; c) ferrer; d) joier/a; e) paperera; f) clauer; g) galliner; h) formiguer. 5.27

Defineix aquestes paraules derivades, de manera que hi aparegui la paraula primitiva. Per exemple: drapaire: persona que compra i ven draps, papers, ferros, etc. Massatgista: persona que fa massatges. Alzinar: plantació o extensió d’alzines. Cirerer: arbre que produeix cireres. Ganivetada: cop clavat amb un ganivet. Arrossada: quantitat d’arròs que es menja de cop o en una festa. Novetat: qualitat que tenen les coses noves. Penediment: acció de penedir-se. Xerraire: que normalment xerra molt. Defectuós: ple de defectes. Dolcíssim: molt dolç. Embenar: posar una bena. 5.28

Identifica les paraules derivades d’aquests fragments de la lectura i separa’n els morfenes que les formen. Per exemple: en-tris-tit. En-trist-it, en-davant; ar-rib-ar; re-fi-ant-se, im-mort-al-s, des-em-barc-ar, em-port-ar; del-ici-osa, im-poss-ible, abs-ten-ir; des-coneix-edor; cany-iss-os.

Pàgina 141 5.29

El demostratiu aquest se sol pronunciar «aquet» quan darrere hi ha un nom començat en consonant: aque[s]t turó. En canvi, se sol pronunciar amb la s quan darrere hi ha un nom començat en vocal tònica: aquest any. Tenint en compte això, llegeix en veu alta les frases següents: Entre claudàtors hi ha la essa que no es pronuncia. Es destaca en negreta la essa que es pronuncia. a) Aque[s]t cuc és molt llarg. b) Aquest ànec té un coll molt llarg. c) Aque[s]t migdia no he dinat. d) Aquest oli és molt àcid. e) Aquest altre enciam és molt tendre. f) Aque[s]t terratrèmol ha estat molt intens. g) Aquest home és massa egoista. h) Aquest acte serà solemne. 5.30

Utilitza els possessius àtons per indicar les relacions de parentiu d’acord amb l’arbre genealògic de sota. Per exemple: La Marta diu: «Mon pare es diu Josep i ma mare, Mercè.» a) La Marta diu: «En Joan és mon marit i l’Anna és ma filla».

115

b) L’Isaac diu: «L’Anna és ma germana i la Sílvia i en David són mos cosins.» c) En Ramon diu: «L’Isaac i en David són mos nebots i l’Anna i la Sílvia, mes nebodes. En Joan és mon cunyat i la Rosa, ma cunyada». 5.31

Normalment no cal utilitzar el possessiu quan ens referim a les parts del cos, a la casa o a la roba. Llegeix aquestes frases i escull l’opció adequada. a) Agafa l’abric, que fa molt fred. b) Quan acabis, vés-te’n a casa. c) Guarda les claus a la butxaca. d) Dóna’m la mà. e) Tenia els ulls plorosos. f) Té pigues a la cara. 5.32

Copia les expressions següents i completa-les amb el demostratiu adequat (aquest / aquell) d’acord amb el grau de proximitat o llunyania que es dedueix del context. a) Aquest vestit d’aquí és més car que aquell d’allà. b) Aquesta emissora que escoltes avui emet més música que no pas aquella que escoltaves ahir. c) Aquestes estovalles que has posat avui m’agraden més que aquelles que vas posar diumenge passat. d) Aquests sorolls no em deixen dormir. e) Aquells sorolls no em deixaven dormir. 5.33

Algunes expressions preposicionals porten sempre el possessiu darrere el nom. Per exemple: a casa meva, a càrrec meu, al voltant meu, a favor meu, de part meva. Completa les frases següents amb l’expressió preposicional adequada i amb la persona gramatical del possessiu que hi correspon. a) Si jugueu vosaltres, segur que l’àrbitre anirà a favor vostre. b) Si t’ho envio per correu, les despeses hauran d’anar a càrrec teu. c) Cadascú que s’estigui a casa seva. d) Ella sempre és el centre d’atenció; tot gira al voltant seu. e) No podem venir a veure la tieta; dóna-li records de part nostra. 5.34

Escriu una expressió equivalent a cada una de les expressions destacades en negreta. Per exemple: damunt d’ell → damunt seu a casa d’ella → a casa seva imaginacions d’ell → imaginacions seves davant de nosaltres → davant nostre a prop de vostès → a prop seu de part de vostè → de part seva a favor de tu → a favor teu en contra de mi → en contra meva lluny d’elles → lluny seu

Pàgina 142 5.35

Copia les frases següents i substitueix les expressions destacades en negreta per una expressió equivalent. Per exemple: Aquest és el poble on vaig néixer. → Aquest és el meu poble. a) Ara arriba el tren que haig d’agafar. → Ara arriba el meu tren. b) Aquestes són les postres preferides per mi. → Aquestes són les meves postres preferides.

116

c) No sé on tinc el dossier que he preparat. → No sé on tinc el meu dossier. d) No sé quin és el carrer on viviu. → No sé quin és el vostre carrer. e) La cadernera que tinc jo canta més que la que tens tu. → La meva cadernera canta més que la teva. 5.36

Copia les frases següents i omple els buits amb els possessius nostre / nostra o vostre / vostra segons correspongui. Fixa’t bé en el gènere en cada cas. a) El nostre aniversari és pel març, i el vostre? b) La nostra comarca té uns cinquanta mil habitants, i la vostra? c) Crec que el vostre ofici és més manual que el nostre. (O bé: Crec que el nostre ofici és més manual que el vostre.) d) Quan la vostra germana va néixer, la nostra ja tenia cinc anys. (O bé: Quan la nostra germana va néixer la vostra ja tenia cinc anys.) 5.37

Quan tractem algú de vostè, utilitzem la tercera persona (seu / seva). Tenint en compte això, copia les frases següents i completa-les. a) Escolti, de quina raça és el seu gos? b) Escolta, de quina raça és el teu gos? c) Assegui’s aquí, que aquest és el seu seient. d) Asseu-te aquí, que aquest és el teu seient. e) Passin i mirin: a partir d’avui aquest pot ser el seu pis. f) Passeu i mireu: a partir d’avui aquest pot ser el vostre pis. 5.38

Copia les expressions que tens a continuació i completa-les amb una forma d’interrogatiu o exclamatiu i amb els signes de puntuació adequats. Quin joc més divertit! / Quina noia tan simpàtica! Quines arracades són més exòtiques? / Quina joguina vol? 5.39

Copia aquest text amb les paraules adequades d’acord amb la categoria gramatical que t’indiquem en cada cas. –Escolta, Agnès, per què l’has fet, aquest ninot de neu? –va preguntar l’Eloi a la seva dona. –Aquest ninotet serà des d’avui la nostra filla. –I quina roba li posaràs? –Aquesta mateixa nit cosiré una robeta tan bonica que semblarà una nena de debò –va contestar la dona al seu marit. –Quina alegria! –va exclamar l’home. 5.40

Escriu un petit text que almenys tingui tres articles, dos demostratius, dos possessius, un interrogatiu i un exclamatiu. Activitat de redacció. (És interessant precisar abans quins han de ser els determinants a utilitzar.

Pàgina 144 5.41

Si només escrivíssim les lletres que diem, potser ho faríem així: a) Saps quin-hor-és? b) Vés a compra-l pa! c) Er-un lloc perillós. d) Va caure-l llac. e) Que-n tens cap, de coixí? f) Sempre-ns ho diu.

117

Escriu les frases anteriors correctament. a) Saps quina hora és? b) Vés a comprar el pa! c) Era un lloc perillós. d) Va caure al llac. e) Que en tens cap, de coixí? f) Sempre ens ho diu. 5.42

Torna a escriure aquests sintagmes canviant la paraula en negreta per la que hi ha entre parèntesis. Per exemple: el llibre de llengua (història) → el llibre d’història a) sóc la primera (última) → sóc l’última b) el servei de vigilància (urgència) → el servei d’urgència c) la declaració de béns (hisenda) → la declaració d’hisenda d) abans del juliol (agost) → abans de l’agost 5.43

L’article no s’apostrofa davant del nom de les lletres (la u), però sí davant els nombres que comencen en vocal (l’onze), excepte quan diem l’hora (la una). En quins dels casos següents apostrofaries l’article? la efa l’1 d’abril la essa l’11 de maig la ics l’onzè la i grega Ens veurem a la una 5.44

Escriu la combinació adequada en cada cas: me + el Me l’ha regalat. Regala-me’l. Me’l va regalar. Va regalar-me’l. te + el Te l’emportaràs? Emporta-te’l! Te’l quedaràs? Pots quedar-te’l! se + en Se n’anirà. Vagi-se’n! Se’n vol anar. Vol anar-se’n. 5.45

Copia les frases següents i omple els buits amb la forma correcta que correspon a cada

cas. mi / m’hi

si / s’hi tu / t’ho mà / m’ha ni / n’hi la / l’ha te / t’he

118

M’hi jugo el futur. A mi, no m’hi emboliquis. Si vols saber el meu nom, te’l dire. Va beure’s el vi sense pensar-s’hi. T’ho vas fer venir molt bé. Per a tu, això és bufar i fer ampolles. M’ha alçat la mà més d’un cop. M’ha vingut al cap. Ja n’hi ha prou. No diu ni piu. Qui la fa la paga! Ha tallat un esqueix de gerani i l’ha plantat. T’he dit que no ho facis més! Vindré a portar-te el llibre.

Pàgina 145 5.46

Completa aquesta sèrie: debatre estendre estalviar estalviaria debatria estendria estalviaries debatries estendries estalviaria debatria estendria estalviaríem debatríem estendríem estalviaríeu debatríeu estendríeu estalviarien debatrien estendrien

conèixer coneixeria coneixeries coneixeria coneixeríem coneixeríeu coneixerien

sortir sortiria sortiries sortiria sortiríem sortiríeu sortirien

aplaudir aplaudiria aplaudiries aplaudiria aplaudiríem aplaudiríeu aplaudirien

5.47

Completa aquestes frases amb la forma adequada del condicional: a) Si jo fos el seu pare, no permetria que fes això. b) Si et fessis voluntari, aprendries a socórrer els accidentats. c) Si tinguéssim més temps, assajaríem una altra cançó. d) Si fossin més humils, admetrien que estan equivocats. e) Si els hagués agradat l’espectacle, ara aplaudirien amb més entusiasme. 5.48

Completa les frases següents amb el consell corresponent: a) No podeu jugar un partit de bàsquet si només sou tres. Nosaltres, en aquest cas, ens retiraríem. b) El revolt no ens deixa veure si ve algú en direcció contrària. Jo, de tu, no avançaria. c) L’estada a Anglaterra és molt cara. Nosaltres, en el vostre lloc, sol·licitaríem una beca. d) Volen que els deixi la casa. Tu els la deixaries? e) Aquesta masia està en molt mal estat. Vosaltres hi viuríeu?

Pàgina 147 5.49

▲ Contesta les preguntes següents: a) El llatí. b) Al segle III aC. c) Romàniques. d) Romàniques orientals. e) Castellà, català, galaicoportuguès, aranès (occità). f) Francès, italià, sard, romanès, retoromànic. 5.50

▲▲ Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. Rectifica les que consideris falses. a) La Romània europea està formada pels països orientals. Falsa. Rectificació: La Romània europea està formada pels països del sud-oest d’Europa i Romania. b) La Romània no europea està formada només pels països de l’Amèrica Central, que són els països llatinoamericans. Falsa. Rectificació: La Romània no europea està formada pels països de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud, que són els països llatinoamericans, i per alguns països d’Àfrica. c) L’italià i el francès són llengües romàniques. Certa. d) Les llengües romàniques de la península Ibèrica són el basc, el castellà i el català. Falsa. Rectificació: Les llengües romàniques de la península Ibèrica són el galaicoportuguès, el castellà, el català i l’aranès.

119

e) La paraula llatí vol dir ‘propi del Laci’, que és la regió on es troba la ciutat de Roma. Certa. 5.51

▲▲ Busca informació en una enciclopèdia i enumera les llengües indoeuropees que pertanyen a la família germànica, les que pertanyen a la família eslava i les que pertanyen a la família cèltica. Activitat oberta. (Alguns exemples: anglès, alemany i neerlandès són llengües germàniques (centre d’Europa); rus, búlgar i serbocroat són llengües eslaves (est d’Europa); i bretó i gaèlic (Europa atlàntica) són llengües cèltiques. 5.52

▲ Escriu les paraules derivades a partir de les definicions de les paraules en cursiva i els afixos donats. a) Sufixos: -era, -eria, -er Local on fan cafès: cafeteria; botiga on venen pastissos: pastisseria; moble que té diversos calaixos: calaixera; corral on es tanquen les gallines: galliner. b) Sufixos: -esa, -or, -ia La qualitat d’allò que és dur: duresa; allò que té una persona malalta: malaltia; la qualitat que tenen els savis: saviesa; allò que tenen les coses fredes: fredor. c) Sufixos: -ès / -esa; -à / -ana; -enc / -enca; -í / -ina Gentilicis (noms amb què són conegudes les persones i les coses d’un lloc determinat) d’Argentina: argentí, -ina; de Portugal: portuguès, -esa; del Canadà: canadenc, -a…; d’Itàlia: italià, -ana. d) Sufixos: -ós / -osa; -at / -ada; -üt / -üda Que té molta enveja: envejós, -osa; que es deixa emportar fàcilment per la ràbia: rabiüt, -uda; que té molt d’enginy en fer les coses: enginyós, -osa; que té moltes pigues: pigat- ada. e) Sufixos: -ill, -im, -ó, -ola, -et Diminutiu de bèstia: bestiola; de pols: polsim; de carrer: carreró; de corda: cordill; de collar: collaret. f) Prefixos: en-, em-, a- i el morfema verbal d’infinitiu -ar Fer que una cosa sigui cada cop més bruta: embrutar; fer que el preu d’una cosa sigui més baix: rebaixar; pujar a una barca per fer un viatge: embarcar; donar verí a algú per matar-lo: enverinar. g) Prefixos: in-, desEl contrari de segur: insegur; el contrari d’avantatge: desavantatge; el contrari d’estable: inestable; el contrari de lligar: deslligar. 5.53

▲▲ Escriu les paraules derivades de les que et donem en cursiva i que tenen els significats següents. a) Botiga on venen cansalada: cansaladeria; persona que fa peces de terrissa: terrissaire; persona que es dedica a fer massatges: massatgista; lloc on es guarda el carbó: carbonera. b) Arbre que fa avellanes: avellaner; arbre que fa codonys: codonyer; arbre que fa nous: noguer, noguera; arbre que fa til·la: til·ler. c) La qualitat (el nom) d’allò que és suau: suavitat; allò que té una persona audaç: audàcia; la cautela amb què actuen els traïdors: traïdoria; característica dels que són sords: sordesa. d) Els gentilicis (els noms amb què són conegudes les persones i les coses d’un lloc determinat) de Nàpols: napolità, -ana; de Londres: londinenc, -a; d’Ucraïna: ucraïnès, -esa; d’Alemanya: alemany, -a. e) Que té molt greix: greixós, -osa; qui té escrúpols: escrupolós, -osa; qui té gepa a l’esquena: geperut, -uda; que té molt de pèl: pelut, -uda. f) Posar una cosa en un racó: arraconar; prendre terra un avió: aterrar; fer que una cosa esdevingui tèrbola: enterbolir; donar coratge: encoratjar. g) El contrari d’exportar: importar; el contrari d’enriquir: empobrir; el contrari d’alegrar: entristir; el contrari de millorar: empitjorar.

120

Pàgina 148 5.54

▲▲ Escriu els noms derivats dels verbs següents amb els sufixos -ment, -ança, -atge, -alla, -ció o -issa. Per exemple: aplaudir → aplaudiment. Aplaudiment, enterrament, assegurança, cobrament, aprovació, exhibició, escalfament, aterratge, endevinalla, trencadissa. 5.55

▲ Els possessius els utilitzem sovint en lloc de les expressions de mi, de tu, d’ell, etc. Digues en veu alta cada una de les expressions següents fent servir un possessiu. a) La Gemma anava davant nostre. b) A l’aula, la Maria Pau seu al costat meu. c) No m’agradaria viure a prop seu. d) Estic al servei vostre. e) Ens trobarem a casa teva. f) Són manies meves. 5.56

▲ Fixa’t en el temps dels verbs destacats en negreta i tria el demostratiu adequat per a cada cas. a) Aquests bolets que has collit són rossinyols. b) Aquells bolets que vas collir eren rovellons. c) Aquell llibre que volies està exhaurit. d) Aquest llibre que em demanes està exhaurit. e) Aquella taca que li va sortir a la cara havia de ser d’algun cop. f) Aquestes taques que han sortit a la paret són d’humitat. 5.57

▲ Copia aquestes expressions i completa-les amb una forma de l’interrogatiu o l’exclamatiu i amb els signes de puntuació adequats. a) Quines galetes prefereixes? b) Quin genoll més inflat! c) Quines ermites heu visitat? d) Quin dia marxaràs? e) Quins xiscles! f) Quin ganivet talla més? g) Quina olor més bona! 5.58

▲▲ En alguns casos, el pronom en substitueix el possessiu. Transforma les oracions següents seguint aquest exemple: No conec el seu nom. → No en conec el nom. a) Va ser el seu responsable. → En va ser el responsable. b) No tinc cap notícia seva. → No en tinc cap notícia. c) He calculat la seva distància. → N’he calculat la distància. d) Ja he desxifrat el seu sentit. → Ja n’he desxifrat el sentit. e) Va ser la seva fundadora. → En va ser la fundadora. 5.59

▲▲ Quan hi ha dos noms seguits, el demostratiu aquest / aquesta pot servir per referir-nos a l’últim que ha sortit i el demostratiu aquell / aquella, al primer. Utilitza el demostratiu adequat en cada cas i digues el significat de cada demostratiu. Per exemple: Aquest sintagma està format per un article i un nom. Aquest és el nucli, i aquell és el determinant. (Aquest vol dir el nom, i aquell, l’article.)

121

a) Hem comprat dues tovalloles i unes estovalles; aquelles són de bany, i aquestes són per a dotze comensals. (Aquelles vol dir les dues tovalloles, i aquestes, les estovalles.) b) Vindran en Marc i l’Albert. Aquest últim és molt amic de la Laia, i aquell ho és de la Mercè. (Aquest vol dir l’Albert, i aquell, en Marc.) c) La notícia l’han publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquest surt a primera plana, i en aquell, a les pàgines interiors. (Aquest vol dir El 9 Nou, i aquell, El Punt.) O bé: La notícia l’han publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquell surt a primera plana, i en aquest, a les pàgines interiors. (Aquell vol dir El Punt, i aquest, El 9 Nou.)

Pàgina 148 5.60

▲▲ La col·locació del possessiu i la presència o no de l’article definit o d’un indefinit poden aportar algun sentit especial. Copia les frases següents i completa-les amb l’expressió adequada. el meu amic / un amic meu / amic meu a) Tu, estigues tranquil, amic meu. b) No sé pas si el meu amic podrà venir a l’hora. c) Un amic meu sempre diu que somio truites. les seves manies / algunes manies seves / manies seves a) Les seves manies són prou conegudes per tothom. b) Oblida-ho; són manies seves. c) Ja se m’encomanen algunes manies seves. 5.61

▲▲ Escriu la traducció al català d’aquestes expressions en castellà i explica la diferència entre què i quin / quina. a) ¿Qué día vendrás? → Quin dia vindràs? b) ¿Qué dices? → Què dius? c) ¿De qué hablaban? → De què parlaven? d) No sabe qué respuesta darme. → No sap quina resposta donar-me. e) ¡Qué ganas tenía de verte! → Quines ganes tenia de veure’t! f) ¿Con qué lo han hecho? → Amb què ho han fet? La diferència consisteix en el següent: què es un pronom interrogatiu (substitueix el grup quina cosa), mentre que quin / quina és un determinant interrogatiu o exclamatiu que va davant d’un nom o bé s’hi refereix.

Pàgina 149 5.62

▲ Escriu l’article definit (el, la, l’) davant d’aquests noms: L’armari, l’adreça, l’edifici, l’espiga, l’Ernest, l’informe, el iogurt, la imatge, l’illa, la Isabel, l’Ignasi, el iode, l’oceà, l’oficina, l’univers, l’ungla, la universitat, l’habitació, l’herba, l’hivern, la història, la hiena, l’hospital, l’hora, l’huracà, la humitat. 5.63

▲ Escriu en els espais buits les contraccions (del, al, pel…) o bé la preposició (de, a, per) seguida de l’article definit. a) El menjar del gos; el menjar de l’ocell; el menjar dels gats. b) Van anar al Delta de l’Ebre; van anar a l’Empordà; van anar als aiguamolls de l’Empordà. c) Avançava pel centre del camp; atacava pels costats; va fer un gol per l’escaire. 5.64

▲ Escriu la combinació de pronoms febles tenint en compte que l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta com sigui possible. a) De seguida me n’hauré d’anar; ara mateix me’n vaig.

122

b) L’altre dia te’n vas oblidar; avui no te n’oblidis. c) Aquest cotxe, se’l volia comprar i, mira, ja se l’ha comprat. d) D’aigua, no n’hi havia gens. e) Els entrepans de formatge, se’ls han menjat tots. 5.65

▲▲ Llegeix en veu alta aquest fragment d’El Príncep Feliç, d’Oscar Wilde, i digues quines elisions hi fas. Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer per la ciutat. Era estrany que s’hagués quedat a Anglaterra en aquella època de l’any: les seves companyes ja se n’havien anat cap a Egipte perquè hi feia bon temps i no haurien resistit el fred d’Anglaterra. Però l’oreneta s’havia enamorat d’un jonc que havia conegut en començar la primavera mentre volava perseguint una papallona groga. Elisions: unoreneta, blanci, vaparèixer, erestrany, anglaterra, Anglaterran, aquellèpoca, capagipte, nourien, s’havianamorat, quhavia. 5.66

▲▲ Canvia les formes destacades en negreta per les que hi ha entre parèntesis. Per exemple: Te les poses (els). → Te’ls poses. a) Me la deixen (el). → Me’l deixen. b) L’hi deixo (la). → La hi deixo. c) Se les quedarà (els). → Se’ls quedarà. d) Apunteu-vos-hi (la). → Apunteu-la-hi. e) No puc posar-me’l (ho). → No puc posar-m’ho. f) Deixa-me-la (els). → Deixa-me’ls. g) Pren-te-la (els). → Pren-te’ls. h) No us ho va dir (et)? → No t’ho va dir? i) Agafa-les-hi (els). → Agafa’ls-hi. j) L’inscriurem a la llista (la). → La inscriurem a la llista.

Pàgina 150. Avaluació 1

Explica quan es va produir el procés de romanització i què va representar en els aspectes cultural i lingüístic. Entre el segle IV aC i el segle V de la nostra era, en què la cultura i la llengua dels romans (el llatí) es van implantar en els territoris conquerits per l’Imperi romà. Es va produir principalment en els països del sudoest d’Europa i a Romania. 2

Digues quines són les nou llengües romàniques. Galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès. 3

Escriu les paraules derivades següents: a) Jovenet, -eta; jovenàs, -assa; joveníssim, -a. b) Sabater/a, sabateria; perruquer/a, perruqueria. c) Eivissenc,-a; menorquí, -ina; polonès, -esa; australià, -ana. d) Brutícia, humilitat, saviesa. e) Desfer, imprecís, infeliç, il·lògic. f) Assegurar, embrutar, endinsar, refrescar. 4

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: Els demostratius indiquen si l’objecte designat pel nom ens queda lluny o a prop, i els possessius indiquen de qui és l’objecte.

123

5

Identifica els demostratius, els possessius i els interrogatius del text següent: Amb aquella pudor que feia no crec que el deixessin entrar enlloc… El meu germà havia decidit no dutDem

Pos

xar-se durant una setmana en un acte de protesta contra els seus caps. Quin disbarat! Quina persona Pos

Int

amb dos dits de front hauria triat aquesta opció per protestar? Dem 6

Copia les expressions següents i substitueix l’expressio destacada en negreta per una expressio equivalent: ses nétes (les seves) el meu pare (mon pare) tos oncles (els teus) la seva tia (sa tia) davant de vostès (vostre) a prop de mi (a prop meu) darrera de vostè (vostre) a casa d’ella (a casa seva) 7

Copia les frases següents i completa-les amb un interrogatiu o un exclamatiu. Escriu-hi també el signes de puntuació adequats. a) Quina vergonya que he passat! b) Quins somnis més estranys! c) Quines sandàlies has triat? d) Quina magnòlia fa més olor? e) Quines tempestes més terribles! f) Quins bolets més bons! 8

Escriu de nou aquests sintagmes canviant la paraula destacada en negreta per la que hi ha entre parèntesis. a) melmelada de préssec (albercoc) → melmelada d’albercoc b) abans de setembre (octubre) → abans d’octubre c) la història del món (humanitat) → la història de la humanitat d) tercer curs de medicina (infermeria) → tercer curs d’infermeria 9

Copia aquestes frases i omple els buits combinant els pronoms: a) Els avis se n’aniran de casa. (es + en) b) Ja són les vuit. Te n’hauries d’anar. (et + en) c) Si no hi està bé, que se’n vagi. (es + en) d) Qui t’ho ha dit? (et + ho) e) No m’ho puc creure. (em + ho) f) A mi, no m’hi emboliquis. g) Aquí s’hi està molt bé. h) Demà me l’emportaré. i) Aquests pantalons, te’ls vols emprovar?

Pàgina 151. Parlem-ne 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.

124

Pàgina 153 2

Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) Diners. b) Ha d’anar a un casament. c) Li ha quedat petita i estreta, i està passada de moda. d) Es quedarà sense paga. e) Informal. f) Mitjana. g) Sí. h) Un sense mànigues i escotat; un amb volants molt divertit; un conjunt texà. Text 2 a) Eixugar-nos amb una tovallola. b) Homes: calçotets, samarreta i mitjons. Dones: calces, sostenidors i mitges. c) Gavardina o impermeable. d) Cap: barret o gorra; coll: bufanda; mans: guants. e) De cotó. f) Banyador i xancletes. g) Genollera, dolors de genoll; turmellera, dolor de turmell; benes, per a ferides i lesions. 3

Paraules per expressar-se a) Digues les peces de vestir del quadre anterior que corresponguin a les funcions següents: 1 roba interior 2 roba de dormir 3 roba per a la pluja 4 roba per fer esport Calces pijama anorac mitjons Calçotets peücs gavardina samarreta Mitges impermeable xandall Mitjons Samarreta Sostenidors b) Digues quins complements del vestit del quadre anterior es necessiten: 1) per abrigar-se: barret, guants, mocador de coll. 2) per anar ben mudat o ben mudada: bossa de mà, braçalet, collaret, corbata de llacet, polsera. 3) per protegir-se de la pluja: botes, paraigua. c) Relaciona les parts i els accessoris del vestit del quadre anterior amb la numeració d’aquestes il·lustracions. 1, el coll; 2, la màniga; 3, el puny; 4, el trau; 5, el botó; 6, la vora; 7, el camal; 8, la butxaca; 9, la bragueta. d) Completa aquestes frases amb les accions del quadre de la pàgina anterior. 1. L’americana i els pantalons els hem de penjar en un penja-robes. 2. Si la roba es taca d’oli, l’haurem de rentar. 3. Abans de desar la roba a l’armari, cal planxar-la. 4. Si la roba s’embruta de pols, l’hem de raspallar amb un raspall. 5. Abans de comprar-nos un vestit, ens l’hem d’emprovar.

125

Pàgina 154 4

Sons i lletres a) Llegeix en veu alta aquestes seqüències sense pronunciar la vocal neutra destacada. «Caduna»; «quem sents?»; «màsquerra»; «aquín tinc un»; «pobrhome»; «quels veus?»; «non tinc cap»; «anàcomprar»; «quinzanys»; «vinemb mi»; «a mim toca»; «portols diners». 5

Gramàtica a) Copia i completa les frases següents amb la perífrasi d’obligació o amb el verb caldre. 1. He/haig d’aprofitar la roba / Cal que aprofiti la roba. 2. Hem de portar corbata / cal que portem corbata. 3. S’ha d’escurçar la vora del vestit/ Cal que s’escurci la vora del vestit. 4. S’ha de dur el banyador / cal dur el banyador. 5. S’han de llevar d’hora / Cal que es llevin d’hora. 6. T’has de disfressar / Cal que et disfressis. b) Canvia el temps verbal dels verbs haver i caldre pels temps que hi ha entre parèntesis. 1. S’han d’allargar…; s’havien d’allargar…; s’hauran d’allargar; s’haurien d’allargar; es van haver d’allargar… 2. Cal portar…; calia portar…; caldrà portar…; caldria portar…; va caldre portar… 6

Lèxic a) Relaciona les expressions i frases fetes del text 1 (pàgina 151) amb el significat corresponent: 1. Tu no t’estàs de res: c) et dónes tots els gustos; 2. Anar de vint-i-un botó: e) molt mudat, molt ben vestit; 3. Aquí n’hi ha per triar i remenar: b) molta abundància; 4. Acabarem a tres quarts de quinze: a) més tard del que toca; 5. Gratar-me la butxaca: d) pagar sense ganes. b) Substitueix les expressions i frases fetes anteriors per aquestes altres: a les quaranta, empolainat, no mires prim, per donar i per vendre, afluixar la bossa. 1. no mires prim; 2. empolainat; 3. per donar i per vendre; 4. a les quaranta; 5. afluixar la bossa. 7

Expressió personal a) Fes una llista amb les peces de vestir i els complements de roba imprescindibles que t’hauries d’endur a la motxilla si demà anessis de colònies durant tres dies. Després respon en veu alta com en l’exemple: M’hauria d’emportar unes xancletes per dutxar-me i anar a la piscina. També caldria que m’emportés… Activitat oberta. (Cal pensar en roba interior, roba d’abric, roba esportiva, roba de bany.) b) Redacta un escrit de cent paraules sobre el tema següent: Vas vestit o vestida a la moda? Què portes a l’hivern? I a l’estiu? Qui decideix la roba que et compres? Activitat oberta. (Abans d’escriure es pot acordar oralment el contingut i l’ordre del text: exposar si es va molt a la moda; fer una llista de roba d’hivern i una d’estiu; establir alguna comparació entre elles; explicar per quins mecanismes s’obté la roba: amb els pares, en un centre comercial, al barri…) c) Observeu les imatges i digueu com van vestides aquestes persones. Activitat oberta. (Possibilitats: indicar el clima i la situació i fer la llista de la roba que es veu.)

126

Unitat didàctica 6 Pàgina 160. Comprensió lectora 6.1

Quines són les dues cançons de temàtica amorosa? Les dues cançons de temàtica amorosa són Ànima morta i Cançó de les transformacions. 6.2

Quina és la causa de la mort de l’enamorada en la cançó «Ànima morta»: la separació del seu estimat o una malaltia incurable? Copia el vers que en parla. La causa de la mort de l’enamorada és la separació del seu estimat. Això es veu en el vers 2: «l’un va haver d’anar a la guerra, l’altre va haver de morir». 6.3

La cançó L’hostal de la Peira, ¿és també de tema amorós com les altres dues? Digues si fa referència a una experiència amorosa desgraciada, a una història de lladres i bandolers o a un fet històric d’un personatge llegendari? La cançó L’hostal de la Peira fa referència a una història de lladres i bandolers. 6.4

Com descobreix, la criada de l’hostal, que les dames són, en realitat, lladres disfressats? En primer lloc, la criada sospita de les dames perquè no volen menjar i se’n volen anar al llit molt de pressa. Després les espia pel forat del pany i descobreix que no són dames i que porten armes per robar. 6.5

En la cançó L’hostal de la Peira, la paraula traïdora referida a la criada no té el sentit que s’entén habitualment. Digues quines són les dues paraules de la llista següent que hi equivalen: suspicaç, mentidera, infidel, desconfiada, deslleial, innocent. En el text, traïdora equival a suspicaç i desconfiada. 6.6

Per què els lladres llencen un braç de criatura al foc? Es tracta d’una superstició? Els lladres llencen un braç de criatura al foc perquè antigament es deia que cremar carn d’un infant mort feia adormir les persones: es pensava que la mort s’encomanava als vius. Es tractava d’una superstició, és a dir, una creença irracional i misteriosa d’origen desconegut. 6.7

Com ho fa la criada per fer fora els lladres de l’hostal? Tria les tres accions corresponents entre les següents: disfressant-se de lladre, fent l’adormida, tancant-los en una cambra, tancantlos la porta de l’hostal, tallant el braç d’un dels lladres, matant-ne un amb una pistola. La criada fa l’adormida i quan els lladres surten fora pensant que no es despertarà, s’aixeca i els tanca fora de l’hostal. Els lladres volen recuperar el braç de criatura que havien tirat al foc. Aleshores la criada fa que un dels lladres passi el braç per un forat de la porta, moment que aprofita per tallar-l’hi amb una destral. 6.8

Per què una de les cançons es titula Cançó de les transformacions? Es diu Cançó de les transformacions perquè els protagonistes, uns enamorats, suggereixen un seguit de transformacions màgiques, sempre amb la pretensió de trobar-se i relacionar-se, d’estar l’un al costat de l’altre. 6.9

Quina cançó utilitza especialment el recurs del paral·lelisme, és a dir, repeteix en paral·lel la mateixa forma d’oració al llarg de tot el poema? Cançó de les transformacions.

Pàgina 161. Ampliem una de les cançons 6.10

Una de les característiques de la cançó popular és l’ús de nombrosos paral·lelismes: es repeteix la mateixa estructura gramatical en molts versos.

127

Per exemple: –Si tu te fas ..., ... / jo me faré ... (i) ... Inventa’t quatre versos del mateix estil que es puguin afegir a la Cançó de les transformacions. Tingues en compte el tipus de rima dels versos (rima assonant en a) i, si t’hi veus amb cor, el còmput sil·làbic (6 + 6). Activitat de creació.

Pàgina 161. Paraules i expressions 6.11

Les paraules que tenen la mateixa arrel i que, per tant, comparteixen part del seu significat, pertanyen a la mateixa família de paraules. En una de les cançons trobem hostal i hostaler, que juntament amb hoste, hostessa, hostatjar-se i hostatgeria formen una família de paraules. Copia l’arbre que tens a sota i completa’l afegint les paraules anteriors a les definicions corresponents. hoste: persona allotjada en un hostal. hostal: casa on, pagant, donen menjar i allotjament. hostatjar-se: albergar-se com a hoste en un lloc. hostessa: dona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés, etc., i, especialment, empleada d’una companyia aèria que atén les necessitats dels passatgers. hostaler: persona que té un hostal. hostatgeria: recinte destinat als hostes. 6.12

Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les locucions o frases fetes del quadre de la pàgina 161. a) La mossa de l’hostal mirava de cua d’ull aquelles pobres dames. b) La mossa de l’hostal no va picar l’ham. c) Els lladres van intentar convèncer la mossa que si naps, que si cols perquè els obrís la porta. d) I la mossa va pensar: «Està bé que reclamin el que s’han deixat a l’hostal, però això de voler que els obri la porta són figues d’un altre paner. e) L’hostal de la Peira era el rovell de l’ou de la comarca.

Pàgina 161. Expressió personal 6.13

Tria una cançó que t’agradi i que coneguis molt bé i canvia-li la lletra de manera que conservi perfectament el ritme de la música. Activitat oberta. (L’element clau és que els nous versos de la cançó tinguin el mateix nombre de síl·labes que l’original.) 6.14

Activitat per fer en grup. Trieu una cançó popular antiga o actual i, amb l’acompanyament musical, canteu-la a classe. Penseu que cal dedicar el temps necessari a assajar perquè tot surti bé. Us hi pot ajudar el professor o professora de música. Activitat oberta.

Pàgina 163 6.15

Per quin canal s’ha difós, al llarg dels segles, la poesia popular: pel canal escrit o pel canal oral? La poesia popular, al llarg dels segles, s’ha difós pel canal oral. Des del segle passat, però, tenim cançoners escrits que es poden trobar fàcilment en les biblioteques i les llibreries. Aquests cançoners recullen i fixen cançons i poemes molt antics, que abans s’havien anat transmetent de pares a fills.

128

6.16

Hi ha una dita que diu: «Els escrits queden, però les paraules se les emporta el vent». ¿Com expliques, doncs, que s’hagi conservat la poesia popular al llarg dels segles? Activitat oberta. Convé que es remarqui que la literatura popular existeix des d’èpoques molt remotes, i que hi havia cançons per a moltes circumstàncies de l’activitat humana: cançons de treball, cançons d’amor o enamorament, cançons religioses, cançons d’enyorança, cançons de festa, cançons de dol, etc. També és important remarcar que, fa cent anys o més, no existien moltes de les ofertes culturals i d’entreteniment que hi ha actualment. Per això la literatura oral (cançons, llegendes, rondalles, teatre, etc.) tenia un paper més destacat que el que té avui dia. Tot plegat explica que s’hagin conservat, per l’interès que mostrava la gent per aprendre-les i difondre-les de pares a fills i de generació en generació. 6.17

Quina cançó, de les d’aquesta unitat, utilitza especialment les repeticions i els paral·lelismes? La cançó que utilitza més les repeticions i els paral·lelismes és la Cançó de les transformacions. 6.18

D’aquests fragments de cançons populars, quin pertany a una nadala i quin a un goig? Una muntanya escarpada, mig any coberta de neu, volgué prendre per estada la Mare del fill de Déu. Des d’allí favors envia a qui els hi sap demanar. –Què li darem a n’el Noi de la Mare? Què li darem, que li sàpiga bo? –Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. El primer fragment pertany a uns goigs i el segon és un fragment d’una nadala. 6.19

A quin gènere de la cançó popular pertanyen les cançons d’aquesta unitat? Justifica la res-

posta. Les cançons d’aquesta unitat pertanyen al gènere dels romanços. 6.20

Què significa el terme tradicional aplicat a la poesia popular? Tria la resposta correcta: a) Que sempre segueix els mateixos models. b) Que varia o canvia constantment. El terme tradicional aplicat a la poesia popular significa que sempre segueix els mateixos models. 6.21

Analitza les característiques mètriques de les cançons de les pàgines 157, 158, 159 (nombre de síl·labes dels versos, divisió en hemistiquis i tipus de rima). – Cançó «Ànima morta»: Els versos tenen 14 síl·labes: dos hemistiquis de 7 síl·labes cadascun. Els versos rimen de dos en dos: el primer amb el segon; el tercer amb el quart; el cinquè amb el sisè, etc. (Són, doncs, versos apariats.) La rima és assonant. – Cançó «L’hostal de la Peira»: Els versos (prescindint de les interjeccions olà dels primers) tenen 12 síl·labes: dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun.

129

Els versos rimen tots. La rima és assonant. – «Cançó de les transformacions»: Els versos tenen 12 síl·labes: dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun. Els versos rimen tots. La rima és assonant. 6.22

Què vol dir que la poesia popular és anònima? Anònima vol dir que no se’n coneix l’autor; és, doncs, una obra del poble, de tothom. 6.23

Copia aquest text i completa’l. La cançó popular és la composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. Totes segueixen uns mateixos models, cosa que les converteix en tradicionals. Entre els diversos gèneres recollits en el cançoner popular, cal destacar les corrandes, els goigs, les nadales i els romanços. Els romanços o balades són cançons narratives que generalment tracten històries dramàtiques o commovedores. Els versos són de catorze o dotze síl·labes, dividits en dues parts o hemistiquis de sis o set síl·labes cada un. 6.24

Resumeix oralment la història que explica el romanç L’hostal de la Peira. Activitat de redacció. (Resum breu: Tres dames pobres arriben a l’hostal de la Peira. No volen sopar i se’n van al llit. La mossa de l’hostal les espia i diu a la mestressa que són homes i van armats. La mossa fa guàrdia tota la nit. Les dames disfressades de lladre entren a totes les habitacions. La mossa primer fa l’adormida, encara que els lladres usen un truc amb un braç de criatura morta; aprofitant que surten fora, els tanca la porta. Les dames lladres li ofereixen diners per poder entrar i la mossa no els ho permet. Els lladres reclamen el braç de criatura. Quan els lladres posen el seu braç per un forat de la porta per recollir el braç de criatura, la mossa els el talla amb una destral. Els lladres se’n van maleint l’hostaler i dient-li que li ho d’agrair a la mossa.) 6.25

Enregistra una cançó popular. Abans d’escoltar-la a classe, fes-ne un comentari (gènere, tema, personatges, argument, mètrica...). Activitat d’audició i comentari. (La cançó, també la pot aportar el professorat i aleshores fer el comentari a classe. Començar per entendre’n les paraules; observar l’argument; aïllar els personatges i el conflicte; extreure’n el tema; classificar la cançó segons la tipologia estudiada en la unitat; i, escrivint-ne un fragment a la pissarra, analitzar la mètrica.)

Pàgina 166 6.26

Llegeix en veu alta les expressions que tens a continuació: a) Catalunya té 31.892 km2 (trenta-un mil vuit-cents noranta-dos quilòmetres quadrats) de superfície i l’any 2006 tenia 7.083.618 (set milions vuitanta-tres mil sis-cents divuit) habitants. b) El rebut és de 129.342 (cent vint-i-nou mil tres-cents quaranta-dos) euros. c) La llum va a una velocitat de 300.000 km/s (tres-cents mil quilòmetres per segon). d) Viu al número 429, 3r 2a (quatre-cents vint-i-nou, tercer segona). e) Hi havia una temperatura de 38 oC (trenta-vuit graus centígrads). f) Va passar entre el segle XVII (disset) i el segle XIX (dinou). g) A la inscripció hi constava la data MCDXII (mil quatre-cents dotze). h) Han caigut 35 l/m2 (trenta-cinc litres per metre quadrat). i) La taxa de natalitat europea és del 14 ‰. (catorze per mil).

130

j) 3€ (tres euros) són si fa no fa 2£ (dues lliures esterlines) k) 9 .333 : 17 = 549 (nou mil tres-cents trenta-tres entre disset fan cinc-cents quaranta-nou) 419 × 12 = 5 .028 (quatre-cents dinou per dotze fan cinc mil vint-i-vuit). l) 4t (quart); 7è (setè); 20è (vintè) 14è (catorzè); 3r (tercer); 16a (setzena) 5a (cinquena); 23a (vint-i-tresena); 42è (quaranta-dosè) m) 1/2 (mig); 2/3 (dos terços); 3/4 (tres quarts). 2/5 (dos cinquens); 3/10 (tres dècims); 1/20 (un vintè) 8/100 (vuit centèsimes); 4/1 .000 (quatre mil·lèsimes); 2/7 (dos setens). Activitat de lectura. 6.27

Quan utilitzem els cardinals per indicar l’ordre, diem u, vint-i-u, trenta-u, etc., i dos, vinti-dos, trenta-dos, etc. Tenint en compte això, llegeix en veu alta les expressions següents: l’1 (l’u) de maig el 2 (el dos) de maig el 21 (el vint-i-u) d’abril el 22 (el vint-i-dos) de maig la lliçó 21 (vint-i-u) la pàgina 131 (cent trenta-u) la lliçó 22 (vint-i-dos) la pàgina 132 (cent trenta-dos) el quilòmetre 71 (setanta-u) el quilòmetre 72 (setanta-dos) Activitat de lectura. 6.28

Llegeix les frases següents i omple els buits dient les hores que hi ha entre parèntesis. Per exemple: Passa un minut d’un quart de vuit (19.16) a) És un quart de quatre (3.15). b) Són dos quarts de nou (8.30). c) Són tres quarts d’onze (10.45). d) Falten cinc minuts per dos quarts de set (6.25). e) Són dos quarts i cinc de vuit (7.35). f) Són tres quarts i cinc d’una (12.50). g) Falten cinc minuts per tres quarts de tres (2.40). h) Falten cinc minuts per les dotze (11.55). i) Dos quarts i set minuts de dues (1.37).

Pàgina 167 6.29

Escriu en lletres les quantitats següents: 40.326: quaranta mil tres-cents vint-i-sis 219.325: dos-cents dinou mil tres-cents vint-i-cinc 994.685: nou-cents noranta-quatre mil sis-cents vuitanta-cinc 1.812.567: un milió vuit-cents dotze mil cinc-cents seixanta-set 6.30

El quantitatiu gens de s’utilitza amb els noms de coses que no es compten (gens de sal). En canvi, cap s’utilitza amb noms de coses que es compten (cap taula). Tria entre gens de i cap per completar aquestes frases.

131

a) Avui no fa gens de calor. Ahir en feia molta. b) Per sort no hi ha hagut cap víctima. c) Puc anar-hi sol. No em fa gens de por. d) Aquesta bombeta no fa gens de claror. e) No teniu cap tornavís per afluixar el cargol? 6.31

El quantitatiu gaire / gaires s’utilitza en oracions negatives per indicar una quantitat petita, i en les oracions interrogatives per preguntar la quantitat. Copia les frases següents, omple els buits amb el quantitatiu gaire / gaires i agrupa-les segons que siguin oracions negatives o interrogatives. Oracions negatives a) No tinc gaires ganes de sortir, aquesta nit. c) Aquest any no hi ha gaire neu. e) Avui no disposem de gaire temps. Oracions interrogatives b) Hi vols gaire sucre, al cafè? d) Que fa gaire estona que t’esperes? 6.32

Relaciona els quantitatius de la columna esquerra amb la quantitat que assenyalen: massa → quantitat en excés molt / molta → quantitat en grau elevat força → quantitat en grau abundant bastant → quantitat en grau regular prou → quantitat en grau suficient no gaire → quantitat en grau insuficient poc / poca → quantitat en grau deficient no gens → quantitat en grau zero 6.33

Utilitza els quantitatius de l’activitat anterior en les frases següents sense repetir-ne cap: a) El dipòsit és ben buit: no hi queda gens d’aigua, ni una gota. b) L’Enric no es pot acabar l’arròs; em sembla que n’hi has posat massa. c) Quan tingui prou diners, em compraré una bicicleta nova. d) Em vaig haver d’esperar molta estona: més de quatre hores! e) Al cine hi havia molt poca gent: hi vaig comptar unes vint persones. f) El filet, no me’l faci gaire cuit; m’agrada més aviat cru. g) Per tenir el cos ben hidratat, convé beure força aigua. h) Tenim bastants amics que ens poden ajudar. 6.34

No has de confondre gens de amb res. Fixa-t’hi: No hi ha gens d’aigua (ni una mica). No ha passat res (cap cosa). Copia les frases següents i completa-les amb la paraula adequada. a) Ha fet un dibuix igual que el del model, no té gens d’imaginació. b) Hem sortit a comprar els regals i no hem trobat res per a tu. c) Sempre està burxant i després diu que ell no fa mai res. d) La pel·lícula que van fer ahir al vespre era massa lenta, no hi havia gens d’acció. 6.35

Per indicar una quantitat indeterminada o poc precisa utilitzem una mica de amb noms de coses que no es compten (una mica de sal) i uns quants / unes quantes amb noms de coses que es compten (unes quantes taules). Copia les frases següents i completa-les.

132

a) Espolsa les estovalles que encara hi ha unes quantes engrunes de pa. b) Posa-hi una mica d’oli d’oliva perquè no quedi eixut. c) A les cames hi té uns quants blaus. d) Tinc una mica de son; em sembla que me’n vaig a dormir. e) Fa uns quants mesos que no ve a veure’ns. f) Em deixes una mica de crema protectora?

Pàgina 169 6.36

Copia les frases següents i completa-les amb la paraula adequada. a) record / rècord –En tinc un bon record. –Aquell noi ha superat el meu rècord. b) avís / avis –Hi ha un avís en el tauler d’anuncis. –Si els avis vénen, hauran de dormir al teu llit. c) anglès / angles –El professor d’anglès és australià. –Els angles rectes fan 90°. d) capella / capellà –El meu oncle, que és capellà, ens va casar en una capella del Solsonès. e) compren /comprèn – El pare no comprèn per què li compren tantes joguines. f) mitja / mitjà – He sabut per mitjà del servei d’informació que l’avió porta un retard d’una hora i mitja. g) còpia / copia – Fes una còpia del document. Vigila, copia’l bé! 6.37

Copia les expressions següents i completa-les. a) La vocal a sempre l’accentuarem amb accent obert, perquè és una vocal oberta. b) Les vocals i i u sempre les accentuarem amb accent tancat. perquè són vocals tancades. c) Les vocals e i o les accentuarem amb accent obert, quan siguin obertes, i amb accent tancat quan siguin tancades. 6.38

Classifica les paraules que et donem a continuació en agudes, planes i esdrúixoles. Després, accentua-les si cal. Agudes: volcà, segell, embús Planes: fenomen, polze, polígon Esdrúixoles: sentència, pèrdua, mètode 6.39

Per què diries que les paraules que acaben en -an, -on i -un no s’accentuen quan són paraules agudes (tobogan, segon, algun) i, en canvi, sí que s’accentuen quan són planes (plàtan, telèfon)? Perquè –an, -on, -un són tres de les dotze terminacions que la normativa prescriu que no s’acentuïn quan són agudes. 6.40

Classifica les paraules següents en planes i esdrúixoles i accentua les que hagin de dur accent. a) Avaria (plana), notícia (esdrúixola), fusteria (plana), colònia (esdrúixola). b) Agències (esdrúixola), teories (plana), sandàlies (esdrúixola), masies (plana). c) Estàtua (esdrúixola), cua (plana), grues (plana), pèrdues (esdrúixola).

133

6.41

Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons que siguin paraules agudes, planes o esdrúixoles. Accentua les que hagin de dur accent. Agudes: mural, presó, progrés, muntanyós, olorós, present Planes: espàrrec, òptic, pròleg, municipi, ogre, préstec Esdrúixoles: molèstia, estàtues, òrbita

Pàgina 170 6.42

Repassa el quadre cursiva. Arribaré tard. És dur però delicat. Crida’l perquè vingui. Això no t’ho donaré. Tant de bo aprovés! Allò es un ximpanzé.

de la pàgina 169 i escriu l’acent obert o tancat en els mots destacats en Jo també en volia. Viu al vuitè pis. Es una colònia fresca. No són quatre sinó cinc. Feia un dia boirós. Només que estudiés.

6.43

Accentua les paraules destacades en cursiva d’aquest text: Això que us explicaré és un problema lògic d’allò més antic. Es tracta de saber com s’ho faria una persona que anés amb un be, un llop i una col i, després d’haver recorregut molts quilòmetres, hagués de passar un riu en el qual només hi hagués una barqueta que no pogués sostenir més que la persona i una de les bèsties. 6.44

Separa les síl·labes de les paraules següents, subratlla’n la síl·laba tònica i accentua-la si ho creus convenient: 7. gim-nàs di-a-ri 1. vàl-vu-la d’es-ca-pa-ment 8. po-ble nò-ma-da 2. jo-ia au-tèn-ti-ca 9. pe-rò ai-xò re-llis-ca 3. bús-ti-a de cor-reus 10. brúi-xo-la ne-ces-sà-ri-a 4. e-xa-men di-fí-cil 11. mo-tos a-quà-ti-ques 5. fa-mí-li-a llu-nya-na 12. lí-ni-es pa-ral-le-les 6. llen-gua ger-mà-ni-ca 6.45

Copia les paraules següents i canvia’n el gènere. Per exemple: lleona → lleó rodona → rodó quotidià → quotidiana anglesa → anglès precisa → precís menorquí → menorquina amena → amè ingènua → ingenu catorzè → catorzena pedregós → pedregosa 6.46

Copia les paraules que tens a continuació i canvia’n el nombre. Per exemple: fenomen → fenòmens telèfon → telèfons difícil → difícils plàtan → plàtans

134

examen → exàmens origen → orígens pingüí → pingüins glaçó → glaçons molí → molins replà → replans 6.47

Accentua correctament les paraules destacades en cursiva de les frases següents: a) Feia comèdia. Era holandès i es feia passar per anglès, però ningú no se n’adonà. b) —No sé per què estàs tan neguitós? —Donsc perquè , si no m’afanyo, perdré l’avió. c) Si volgués, aprovaria; només que hi posés una mica de voluntat. d) No tan sols és vergonyós, sinó que també és gelós. e) No recordo ben bé si viu al cinquè o al sisè pis. f) Aquesta història no m’acaba de convèncer. Després ja et diré per què.

Pàgina 172 6.48

Dibuixa en un full el format característic d’una postal. Després escriu-la a un amic o una amiga explicant-li les primeres impressions d’un viatge que hagis fet i del qual tinguis bons records. Activitat de redacció. 6.49

Escriu una carta a uns companys estrangers i parla’ls de les coses més representatives del teu poble o del teu barri. Ensenya l’esborrany al professor o a la professora. Activitat de redacció. (Es recomana primer recordar les parts d’una carta: data, salutació en el to adequat; motiu de la carta: llista d’elements a exposar.) 6.50

Prepara una xerrada pública d’uns cinc minuts sobre alguna experiència que hagis viscut, llegit o sentit. Si no t’atreveixes a fer-la davant la classe, enregistra-la en una casset. Activitat d’expressió oral.

Pàgina 173 6.51

D’acord amb els models regulars, escriu totes les persones del present de subjuntiu dels verbs començar, trencar, vèncer, rebre, sentir i complir. comenci trenqui venci rebi senti ompli comencis trenquis vencis rebis sentis omplis comenci trenqui venci rebi senti ompli comencem trenquem vencem rebem sentim omplim comenceu trenqueu venceu rebeu sentiu ompliu comencin trenquin vencin rebin sentin omplin 6.52

Quatre terminacions dels verbs acabats en -ear, -iar i -uar, com crear, estudiar o efectuar, s’escriuen amb dièresi per indicar que no hi ha diftong. Per exemple: jo estudiï, tu estudiïs, ell estudiï, ells estudiïn. Escriu les mateixes frases que tens a continuació amb totes les persones dels verbs canviar i continuar. a) Cal que (jo) canviï d’actitud. Cal que (tu) canviïs d’actitud. Cal que (ella) canviï. Cal que (nosaltres) canviem d’actitud. Cal que (vosaltres) canvieu d’actitud. Cal que (ells) canviïn d’actitud.

135

b) Desitja que (jo) continuï aquesta tasca. Desitja que (tu) continuïs aquesta tasca. Desitja que (ell) continuï aquesta tasca. Desitja que (nosaltres) continuem aquesta tasca. Desitja que (vosaltres) continueu aquesta tasca. Desitja que (ells) continuïn aquesta tasca. 6.53

Completa les frases següents amb les formes del present de subjuntiu adients: a) Comprarem un gos perquè ens vigili la casa. b) Temo que els afeccionats no rebin l’equip amb gaire entusiasme. c) Dubto que l’Oriol i tu ens solucioneu el problema. d) Has obtingut mals resultats. Cal que renunciïs a fer vacances. e) La grua s’enduu el cotxe perquè no obstrueixi la circulació. f) Caldrà que afegim més benzina al dipòsit del cotxe. g) Quan corregueu i comenceu a suar, llavors traieu-vos el xandall. h) No crec que aquesta música tan estrident amanseixi les feres.

Pàgina 175. Literatura 6.54

▲ Repassa l’apartat de literatura de la unitat i, després, contesta aquestes preguntes: a) Oralment. b) És anònima. c) Cançoners. d) Que explica una història dramàtica o commovedora. e) L’amor, els lladres, els personatges llegendaris. 6.55

▲▲ Llegeix aquests versos i, després, contesta les preguntes de més avall. La dama d’Aragó (fragments) A Aragó n’hi ha una dama que és bonica com un sol, té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or, sa germana els hi entrena, els cabells de dos en dos, cada cabell una perla, cada perla un anell d’or. […] De qui és aquella dama que llança tanta esplendor? N’és filla del rei de França, germana del d’Aragó. I si a cas no em voleu creure, mireu-li lo sabató, veureu les tres flors de lliri i les armes d’Aragó. a) D’un romanç. b) D’un personatge llegendari famós per la seva bellesa. c) Una dama aragonesa d’origen francès (segons marquen els seus vestits) té una llarga cabellera rossa difícil de creure. d) Set. Assonant en –o en els versos (hemistiquis) parells. Els altres hemistiquis són lliures però tots plans.

Pàgina 175. Gramàtica 6.56

▲ Recorda que el numeral dos té la forma femenina dues. Escriu en lletres els numerals següents. Per exemple: 2 dotzenes → dues dotzenes Vint-i-dues pàgines, vint-i-cinc alumnes, trenta-un dies, cinquanta-dues estrelles, quaranta-una errades, cinquanta-dues rajoles, dos mil sis-cents noranta espectadors, vint-i-quatre mil sis-cents seixantados euros.

136

6.57

▲ Escriu aquestes informacions utilitzant els numerals i les abreviatures que correspongui en cada cas. a) Carrer Gran, núm. 328, 3r 4a. b) Girona, 31 de gener de 2007. c) Va a més de 245 km/h. d) Avui han caigut 93 l/m2. e) L’Edat Moderna comença al principi del segle XVI i acaba al final del segle XVIII. f) Avui hem arribat a 41 °C. g) 1/3 + 1/4 = 7/12. h) Cal estudiar tota la unitat 22 i l’apartat 12 de la unitat 31. 6.58

▲ Completa les frases següents amb els quantitatius gens, gaire, prou, força i massa, d’acord amb els significats equivalents que hi ha entre parèntesis. a) No em posis més macarrons; ja en tinc prou. b) La xocolata desfeta s’ha acabat; ja no en queda gens. c) Tot i que fa dies que no plou, al bosc hi ha força humitat. d) A les dotze vam marxar de la platja perquè hi feia massa sol. e) No tinc gaires diners. 6.59

▲ Completa les frases següents amb els indefinits cap, qualsevol, un altre, una altra, cadascun, cadascuna i ambdues d’acord amb els significats que hi ha entre parèntesis. a) Aquí només hi ha tres cargols; vés a la ferreteria a buscar-ne un altre. b) Aquesta jaqueta no em queda bé; deixi-me’n emprovar una altra. c) El club va regalar l’equipatge a cadascuna de les atletes participants. d) El professor deixarà un llibre a cadascun dels alumnes. e) És fill únic; no té cap germà. f) Pots venir a recollir el paquet qualsevol dia de la setmana entrant. g) Ambdues van superar l’eliminatòria. 6.60

▲▲ Copia aquestes frases i completa-les amb els numerals adequats. a) Deixa’m un parell de guants per anar a esquiar. b) Aquesta estrofa de tres versos és un tercet i aquesta altra de quatre és un quartet. c) Marxarem de vacances la segona quinzena d’agost. d) Li han regalat una dotzena de coberts. e) Els músics formaven un duo: l’un tocava el violí i l’altre el violoncel. f) En aquell concert hi va anar un miler d’espectadors. g) A la xerrada hi va assistir un centenar de persones. 6.61

▲▲ Els múltiples són numerals que indiquen el resultat de multiplicar per un nombre. Per exemple: doble, triple, quàdruple (o quatre vegades), quíntuple (o cinc vegades), sèxtuple (o sis vegades), etc. Copia aquestes frases i completa-les: a) Van amagar els diners en el doble fons de la maleta. b) Setze és el quàdruple de quatre. c) L’aler va encistellar un triple. d) El quíntuple de vuit és quaranta. e) El quaranta-dos és el sèxtuple de set. 6.62

▲▲ Les paraules quan i quant se solen pronunciar igual. Passa el mateix entre tan i tant. Però hem de diferenciar-les quan escrivim:

137

quan (temps) / quant (quantitat) tan (quan va davant un adjectiu o un adverbi) / tant (quan va sol o davant de com) Copia aquestes frases i omple els buits. a) Quant val, aquest jersei d’aquí? b) Quan acabis d’envernissar la porta, fes les finestres. c) El cavall és tan ràpid com la llebre europea. d) Un hipopòtam pesa tant com un rinoceront. e) No corris tant. 6.63

▲▲ Copia aquestes frases i omple els buits amb l’expressió adequada, entre les següents: qualsevol, tots dos, cada i cadascun. a) Avui anem al teatre. Al cinema hi podem anar qualsevol altre dia. b) Treballem cada dia de dilluns a divendres. c) El jurat va felicitar cadascun dels participants del concurs. d) No sé quin triar, tots dos m’agraden.

Pàgina 176. Ortografia 6.64

▲ Pronuncia aquests mots tenint en compte l’obertura de la vocal tònica i després accentua’ls. cafè congrés cinquè només conèixer comèdia pèrdua préstec créixer arròs boirós monòton sòlid córrer dipòsit verinós història racó 6.65

▲ Copia aquestes frases i accentua les paraules que hagin d’anar amb accent. a) Això d’aquí s’ha de portar al magatzem de seguida. Allò d’allà, demà s’ho enduran amb un camió. b) Dilluns vinent al matí obrirem després de les onze, però al migdia només tancarem mitja hora, el temps just per fer un entrepà. c) Si la Núria entrenés cada dia, podria aconseguir un segon lloc; ara ocupa el vuitè lloc. d) La majoria dels alumnes estudien anglès perquè consideren que és més útil per anar a l’estranger. 6.66

▲▲ Les paraules següents han de dur accent. Escriu-les correctament i classifica-les en els dos grups següents: a) paraules amb è oberta: cafè, vuitè, escocès, dèbil, mètode, dècima, conèixer. b) paraules amb é tancada: faré, conegués, ximpanzé, congrés, procés, néixer. 6.67

▲▲ Les paraules següents han de dur accent. Classifica-les en els dos grups següents: a) paraules amb ò oberta: allò, pròleg, quilòmetre, colònia, memòria, arròs. b) paraules amb ó tancada: botó, enginyós, envejós, glaçó, verinós, traïció, vermellós.

Pàgina 176. Tipus de textos 6.68

▲ Hi ha gent que escriu un diari personal i s’hi dirigeix com si fos una persona a qui envia cada dia una carta (Estimat diari: no t’ho creuràs! Avui he vist…). Escriu una pàgina del teu diari en forma de carta. Pots explicar el fet o l’experiència que t’hagi impressionat més en els últims 30 dies. Activitat oberta.

138

Pàgina 177. Entreteniment lingüístic Resol aquests mots encreuats.

Pàgina 178. Avaluació 1

Tria entre les dues frases següents la que defineix la cançó popular: a) Composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. b) Composició narrativa escrita per un poeta que ha sabut connectar amb els gustos del poble. L’opció correcta és la a): Composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. 2

Escriu el nom de tres gèneres de cançons populars que recullen els cançoners i explica’n algunes característiques. Els romanços o balades (cançons narratives que tracten històries commovedores), els goigs (cançons de lloança a un sant), les nadales (cançons de Nadal) i les corrandes (cançons curtes que poden servir com a cançons de ball). 3

Escriu els numerals següents en lletres. 213 .296: dos-cents tretze mil dos-cents noranta-sis 504 .018: cinc-cents quatre mil divuit 3r: tercer 17è: dissetè 10a: desena 5a: cinquena 1/3: un terç 3/10: tres dècims 4

Escriu les hores següents utilitzant els quarts. 10.30: dos quarts d’onze 18.45: tres quarts de set 6.20: un quart i cinc de set 9.15: un quart de deu 20.35: dos quarts i cinc de nou 12.50: tres quarts i cinc d’una 5

Copia les frases següents i completa-les utilitzant els quantitatius següents: gens de, cap, uns quants, una mica, un altre, una altra.

139

a) Estic ben tip. No tinc gens de gana. b) Faig col·lecció de segells, ja en tinc uns quants. c) Ara es troba molt sol, no té cap amic. d) No resistiré un altre mes tan dur com aquest! e) Posa’m una mica de suc de préssec per tastar-lo. f) Ara ja no m’entretinc fent mitja, tinc una altra afició completament diferent. 6

Tenint en compte que la síl·laba tònica és la destacada en negreta, escriu correctament (amb accent o sense) les paraules següents: gràcies, servei, pèrdua, examen, orígens, futbol, tèxtil, extens, ingènua, eslògan, contraban, polígon, malson, cadascun, sandàlies, fesomia, estiu, arrels, tòrax, míssil. 7

Copia aquestes frases posant l’accent a les paraules que n’hagin de dur. a) En l’àmbit de la indústria metal·lúrgica, el país ha sofert pèrdues molt importants; en canvi, ha obtingut guanys en el sector turístic. b) La Maria s’ha de presentar a quatre exàmens: a l’examen de ciències socials, al de tecnologia, al d’anglès i al d’educació física. c) Corre, agafa el telèfon, que et truca en Ramon des de Berlín. d) Antigament, la gent d’aquell poble fronterer s’havia dedicat al contraban; ara sobreviu gràcies al turisme rural. 8

Escriu una carta breu a un amic o a una amiga explicant-li algunes anècdotes que hagis viscut recentment. Activitat de redacció. Recomanacions per a l’avaluació: situació correcta de les diverses parts; estructura (data, salutació, introducció, cos, comiat i signatura); intel·ligibilitat de l’anècdota.

Pàgina 179. Parlem-ne 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.

Pàgina 180 2

Comprensió Després de la lectura dels textos de la pàgina 179 i 180 respon les preguntes següents: Text 1 a) Escudella de bacallà. b) Amb poc pebre. c) Mongetes amb pernil. d) El senyor Mas. e) D’ou, pa ratllat, all, julivert i carn de salsitxa. f) Pastís de poma. g) Flam. h) Primers: escudella de bacallà i mongetes amb pernil. Segons: calamars farcits i filet de vedella al pebre. Postres: 2 flams. Text 2 a) 150 g de penca.

140

b) Una hora o una hora i mitja. c) Escórrer-lo, tallar-lo a daus, enfarinar-lo, espolsar-ne la farina, fregir-lo, posar-lo a bullir. d) Tallar-los a quadrets i enrossir-los. e) Arròs, coliflor, mongetes, sal i julivert.

Pàgina 181 3

Paraules per expressar-se a) Relaciona cada àpat amb la part del dia corresponent. Per exemple: L’esmorzar es fa al… L’esmorzar es fa al matí. El dinar es fa al migdia. El berenar es fa a la tarda. El sopar es fa a la nit. b) Observa les il·lustracions i digues el nom dels aliments que hi ha. Per exemple: A l’amanida hi ha ceba, tomàquet, olives negres, pebrot, cogombre i enciam. Al plat combinat hi ha patates, pèsols, ou ferrat, cuixes de pollastre i pastanaga. A la fruitera hi ha raïm, pomes, taronges, préssecs i cireres. De postres hi ha flam, maduixots amb nata, iogurt i gelat. c) Digues quin és el teu plat preferit i quins ingredients bàsics hi ha (busca les paraules necessàries en el diccionari). Per exemple: El plat que m’agrada més és / són … Hi ha … Activitat oberta. (Almenys s’han d’esmentar quatre ingredients, entre els bàsics i els condiments.) d) Digues a quina acció de cuinar es refereixen les definicions següents: 1. amanir; 2. barrejar; 3. remenar; 4. batre; 5. enfarinar; 6. moldre; 7. tastar; 8. torrar. e) Escriu la definició d’una fruita o d’una verdura i no hi posis el nom. Després, llegeix-la en veu alta perquè els companys endevinin quina és. Activitat oberta. (La definició es pot basar en la forma, la grandària, el color extern i intern, el tipus de pinyol i l’ús que se’n fa.) 4

Pàginaa 182. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les seqüències següents remarcant el so de les lletres destacades: sopen al «clup»; és un plat «fret»; és un fruit «amarc»; quedaràs ben «tip»; xocolata amb «llet»; fruites del «bosc»; aquest mot és un «verp»; un meló «vert»; és cosa d’un «mac»; es mengen la «serp»; all i «julivert»; bacallà «sec»; eixuga’t amb el «drap»; arribaré «tart»; un minut «llarc»; feina feta no té «destorp»; té bon «gust»; producte «fresc».

Pàgina 182 5

Gramàtica a) Canvia els verbs que apareixen destacats en aquesta recepta per la forma del mode imperatiu o per la forma impersonal (consulta el quadre anterior). Tingues en compte que, en el mode imperatiu, hauràs de col·locar els pronoms darrere el verb. Primer, (es posa/poseu) a coure les mongetes, a foc viu, en una olla amb aigua bullent i sal. Un cop cuites, (s’escorren/escorreu-les). Mentrestant, (es talla/talleu) la cansalada, el pebrot i el pernil a quadrets, per separat, i (es ratllen/ratlleu) els tomàquets. Després, en una paella amb una mica d’oli, (s’hi enrosseix/enrossiu-hi) la cansalada, (s’hi afegeix/afegiuhi) el tomàquet ratllat i una mica de sal i sucre. Quan el tomàquet sigui cuit, (s’hi afegeix/afegiu-hi) l’all trinxat i el pernil. Finalment, (es remena/remeneu-ho) bé i (s’hi saltegen/saltegeu-hi) les mongetes a foc viu. (Es col·loca/col·loqueu-ho) en una plata i ja està a punt per servir.

141

b) Busca les paraules de la recepta anterior que marquen l’ordre i substitueix-les per unes altres d’equivalents. Primer → per començar; mentrestant → al mateix temps; després → més endavant; finalment → al final.

Pàgina 183 6

Expressió personal a) Escriu un text d’unes 150 paraules explicant els hàbits alimentaris del teu país. Fes referència als àpats, als horaris, al nombre de plats per àpat, a les característiques de la dieta, a les begudes, etc. Després, llegeix-lo en veu alta davant els companys. Activitat oberta. b) En grup. Feu una visita al mercat i preneu nota d’alguns aliments que hi ha en aquestes parades: xarcuteria (o cansaladeria), polleria, peixateria, pesca salada (o bacallaneria), carnisseria, fruites i verdures. Després expliqueu com és el mercat i què venen en cada parada (per exemple: A la xarcuteria, hi venen formatge…). Activitat oberta. c) Saps fer algun plat? Una truita, una amanida, uns espaguetis…? Explica’n la recepta (primer, els ingredients necessaris, i després, les operacions que cal seguir). Activitat oberta. (Es recomana triar primer el plat en grup i oralment.)

Unitat didàctica 7 Pàgina 189. Comprensió lectora 7.1

La llegenda, a diferència de la rondalla, presenta l’acció localitzada en un espai geogràfic real i concret. De quina regió de l’Àsia Menor prové el llinatge de sant Jordi? A quin país del nord d’Àfrica es localitza l’acció de la llegenda? El llinatge de sant Jordi, segons La llegenda d’or, prové de Capadòcia, regió de l’Àsia Menor a l’oest de Turquia. L’acció de la llegenda es localitza a Líbia. 7.2

La llegenda d’or, ¿presenta sant Jordi com un missatger de Jesucrist? Quina missió tenia? Què havia de fer aquell poble pagà per deslliurar-se definitivament del drac? Trobaràs les respostes si completes aquest fragment: Nostre Senyor m’ha enviat aquí perquè us deslliurés de la pesta del drac. Només heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo mataré el drac. 7.3

Un cop mort el drac, què fa construir el rei: un monument o una església? Per què? El rei fa construir una molt bella església perquè la gent venerés santa Maria i sant Jordi. 7.4

Què hi havia sota l’altar de l’església? Quin miracle feia? Sota l’altar hi havia una bella font d’aigua que guaria de tota malaltia tothom qui en bevia. 7.5

Els artistes han representat sant Jordi amb uns símbols determinats. Relaciona els elements de l’escena del combat amb les idees que representen: el cavaller sense barba → l’impuls de la joventut el vestit i el cavall blancs → la puresa i la llum la rosa vermella → la victòria de la vida i de l’amor el drac → les forces de la naturalesa

Pàgina 189. Fem una descripció 7.6

A partir de La imatge de sant Jordi, fes una descripció del cavaller i el drac. Per descriure el drac, utilitza, entre altres, les paraules següents: ales membranoses, espinada encrestada, escates dures, dents com espases, vista aguda i cua de serpent. Activitat de redacció.

Pàgina 189. Paraules i expressions 7.7

El nom de Jordi en grec significa ‘pagès’, i el gest de clavar la llança al cor del drac es compara amb l’embat de l’arada que fereix la terra perquè doni els seus fruits. Relaciona les paraules destacades amb la il·lustració que els correspon. Abans que arribés la mecanització al camp, la terra es llaurava amb l’arada per fer-hi solcs i preparar-la per a la sembra. L’herba del farratge per al bestiar se solia tallar amb la dalla i s’arreplegava amb la forca. En canvi, el blat se segava amb la falç i s’aplegava formant garbes. Per cavar la terra de l’hort s’emprava l’aixada, i per tallar els arbres, la destral. Avui dia moltes d’aquestes feines les fan les segadores, les recol·lectores i les motoserres. a) arada b) destral

143

c) garbes d) dalla e) falç f) aixada g) forca

Pàgina 190. Expressió personal 7.8

Imitant el conte de Joan Perucho que et presentem a continuació, crea el teu animal fantàstic destacant-ne tant els aspectes físics com els de caràcter. El Lom (fragment) Ve a ésser com un gat de pèl molt fi que es cria a les muntanyes de Prades i pels rodals de Siurana. Menja herba gatera, que és una herba dolça, molt digestiva, que té la virtut de provocar salts melodiosos, suavíssims. Així, si hom veu una infusió d’herba gatera, comença a saltar, a poc a poc, mentre una vaga melodia, de violins i arpes, sona ensems. El Lom només té les dues potes del davant, car les posteriors les perdé quan les coses acabaven d’ésser creades, no se sap ben bé per què. En canvi, li eixí llavors una llarga cua, molt molsuda, que l’ajuda a saltar. Al Lom li agrada tant la música que, quan salta, es para a mig aire moltes vegades, per tal d’escoltar-la, i s’adorm així fent cara de felicitat. Darrerament, El Lom s’ha fet amic dels nens i les nenes (que fins ara contemplava d’amagat darrere les farigoles) i hom diu que juga amb ells a saltar i parar. Activitat oberta. 7.9

Tria una llegenda popular i, després de memoritzar-la, explica-la als companys i companyes de classe. T’hi pot ajudar la teva família: és probable que els pares o els avis en recordin alguna de molt antiga i bonica que els explicaven els besavis o rebesavis quan ells eren petits. Així, entre tots, fareu una petita antologia de les llegendes populars que continuen sent transmeses per via oral. Activitat oberta.

Pàgina 192 7.10

Digues en quines frases el mot destacat s’utilitza en sentit propi i en quines en sentit figurat. a) Vaig haver d’aclucar els ulls. Sentit propi. b) Tot això us deu haver costat un ull de la cara. Sentit propi. c) Està molt decaigut. No és ni una ombra del que era. Sentit figurat. d) Vaig posar la bicicleta a l’ombra de la noguera. Sentit figurat. e) No tinguis tants fums. Sentit figurat f) El fum de l’incendi arribava a casa. Sentit propi. g) La Maria té una salut de ferro. Sentit figurat. h) A l’entrada hi posarem una porta de ferro. Sentit propi.

144

i) Vam seguir l’antic camí ramader. Sentit propi. j) De cap manera serà un camí de roses. Sentit figurat. 7.11

El sentit figurat de les paraules sol donar-se sobretot en les locucions i les frases fetes. Relaciona cada una de les locucions destacades en negreta de la columna de l’esquerra amb el sentit que li correspon de la columna de la dreta. Corren mals aires. males notícies És un capverd. un ximple Són carn i ungla. molt amics Li feia denteta. li feia venir enveja Feia dissabte. netejava a fons Corria cames ajudeu-me molt de pressa Se’n va anar amb la cua entre cames. avergonyit 7.12

La combinació d’alguns noms amb certs complements constitueix una locució amb sentit figurat. Per exemple: paper + mullat → És paper mullat (sense valor) Digues què volen dir les expressions següents o en quin context s’utilitzen: Té sang blava significa que té ascendència aristocràtica. Exemple: Són dos germans, però tan sols un té sang blava. És un zero a l’esquerra vol dir que no compta per a res. Exemple: Ell diu que és un dels qui juguen més bé de l’equip, però jo sé que no juga mai perquè és un zero a l’esquerra. És un gat escaldat significa que ha adquirit experiència a còpia de rebre escarments. Exemple: És molt difícil que l’enganyin; ja és un gat escaldat en aquest negoci. És una bleda assolellada significa que no té energia ni caràcter. Exemple: No gosa mai queixar-se de res; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa. Té carta blanca vol dir que té tota la llibertat per obrar. Exemple: En qüestió de roba, pot comprar el que més li agradi; té carta blanca. És del morro fort significa que té mal geni, que és rampellut. Exemple: Tothom té por d’haver de parlar amb ell perquè és del morro fort. Ha dit una paraula gruixuda significa que ha dit una expressió grollera. Exemple: Quan li han fet un gol, ha dit una paraula gruixuda. És una bala perduda vol dir que no té rectitud de conducta. Exemple: No podran fer-lo anar a escola; és una bala perduda. 7.13

Unint de manera adequada un verb i un nom obtindràs unes quantes locucions de sentit figurat. Explica’n el significat. Verbs: pesar, partir, lligar, plegar, somiar, parar, esvalotar, buscar. Noms: peres, figues, veles, caps, els peus, truites, les pessigolles, el galliner. Pesar figues significa endormiscar-se i fer capcinades. Exemple: Asseguda al balancí l’àvia ja anava pesant figues perquè no estava acostumada a anar a dormir tan tard. Partir peres significa separar-se, renyir. Exemple: Van haver de partir peres perquè no s’entenien gens en el negoci. Lligar caps significa entendre. Exemple: Quan m’ho va confessar tot, aleshores vaig lligar caps. Plegar veles significa cessar en un negoci o afer. Exemple: Si veiem que el mercat no està prou animat, plegarem veles i tornarem cap a casa. Somiar truites significa somiar despert, fantasiar. Exemple: No perdis el temps somiant truites i sigues realista.

145

Parar els peus significa oposar-se a l’actitud o l’actuació d’algú. Exemple: Començava a fer i desfer com volia i li van haver de parar els peus. Esvalotar el galliner significa posar desordre. Exemple: Tots els alumnes treballaven tranquil·lament fins que va entrar aquell tabalot i va esvalotar el galliner amb els seus crits. Buscar les pessigolles significa importunar, provocar, empipar. Exemple: Si tant li busquem les pessigolles acabarà per perdre la paciència. 7.14

Amb la tècnica de la definició i l’ús de la metàfora, podem fer textos molt bonics i suggerents. Només cal una mica de creativitat. Fixa’t en els que tens a continuació: Ombra: l’amiga que mai no es pot abraçar. Tro: el crit dels núvols. Riu: la llàgrima d’un gegant. Fes definicions poètiques d’altres paraules. Pots començar per les següents: lluna, mar, carretera, piscina, llapis, cadira... Activitat d’expressió. (Recomanació: convé començar amb una paraula que faci de metàfora inicial i després completar-la; per exemple, lluna → meló (de la nit); mar (catifa) de gotes; piscina → (mar) quadrat… 7.15

Utilitzant els recursos de la definició i els de la metàfora, podem crear les nostres endevinalles. Per exemple: És un pont de coloraines fet per sobre la muntanya. Cotxes ni carril no hi passen. L’ha pintat un pintor sol combinat amb gotes d’aigua. (Solució: L’arc de sant Martí) Fes un parell d’endevinalles utilitzant les tècniques esmentades. Si no se t’acudeix res, pots començar amb coses molt senzilles, com un ou, un pou, una teulada, etc. Activitat de creació.

Pàgina 195 7.16

Conjuga en veu alta aquestes formes: a) Present d’indicatiu de servir. serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen b) Present de subjuntiu de servir. serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin c) Imperfet d’indicatiu de perdre. perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien d) Imperfet de subjuntiu de perdre. perdés, perdessis, perdés, perdéssim, perdéssiu, perdessin e) Imperfet d’indicatiu de cantar. cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven f) Passat simple d’indicatiu de cantar. cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren g) Passat simple d’indicatiu de témer. temí, temeres, temé, temérem, teméreu, temeren h) Passat perifràstic d’indicatiu de témer. vaig témer, vas témer, va témer, vam témer, vau témer, van témer

146

i) Futur d’indicatiu de témer. temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran j) Condicional de perdre. perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien k) Imperatiu de dormir. dorm (tu), dormi (vostè), dormim, dormiu, dormin (vostès) 7.17

Digues a quin temps correspon cada una de les formes compostes següents: a) ha acabat: perfet d’indicatiu b) va haver perdut: passat anterior perifràstic d’indicatiu c) havia servit: plusquamperfet d’indicatiu d) hagués parlat: plusquamperfet de subjuntiu e) havent dinat: gerundi perfet f) hauran dormit: futur perfet g) hauríem avisat: condicional perfet h) hagi temut: perfet de subjuntiu i) hagué sortit: passat anterior d’indicatiu j) haver guanyat: infinitiu perfet 7.18

Formula prohibicions a partir de les expressions que hi ha a continuació. Per exemple: No fumeu. fumar, llençar papers a terra, menjar xiclet, cridar, trepitjar la gespa, passar amb el semàfor en vermell, entrar amb gossos No fumeu. / No fumin. No llenceu papers a terra. / No llencin papers a terra. No mengeu xiclet. / No mengin xiclet. No crideu. / No cridin. No trepitgeu la gespa. / No trepitgin la gespa. No passeu amb el semàfor en vermell. / No passin amb el semàfor en vermell. No entreu amb gossos. / No entrin amb gossos. 7.19

Llegeix aquest text i digues les formes verbals del mode imperatiu. Després llegeix-lo tractant de tu la persona a qui es donen les ordres. Les formes verbals que pertanyen al mode imperatiu són les destacades en negreta: Aquest matí escrigui un informe de la situació econòmica de la societat, presenti’l al gerent perquè hi doni el vistiplau i enviï’l a la directora general. A la tarda prepari les comandes per a la setmana vinent i reclami les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. Canvi de tractament: Aquest matí escriu un informe de la situació econòmica de la societat, presenta’l al gerent perquè hi doni el vistiplau i envia’l a la directora general. A la tarda prepara les comandes per a la setmana vinent i reclama les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. 7.20

En els verbs acabats en -iar, si aquesta i va precedida per una consonant (com en el cas de canviar o estudiar), és tònica en totes les persones del singular i en la tercera del plural, tant del present d’indicatiu i de subjuntiu com de l’imperatiu. Per exemple: canvies canvia canvien canvio canviï canviïs canviï canviïn

147

Tenint en compte això, llegeix adequadament: a) Copia l’enunciat de l’exercici. b) Volen que renunciï a l’herència. c) Espera que ho negociïn elles. d) Estudio veterinària. e) Espero que no em denunciïs. f) No pronuncia bé les erres. g) Espera que li premiïn el poema. h) El campionat s’inicia el dia 13 d’aquest mes. i) Afilia’t a l’associació i tindràs molts avantatges. Activitat de lectura en veu alta.

Pàgina 195 7.21

Copia la sèrie següent i completa-la. Després construeix el mateix tipus de sèrie amb els verbs permetre i patir. Fixa’t en els accents. pres. ind. imp. ind. futur dono donava donaré dónes donaves donaràs dóna donava donarà donem donàvem donarem doneu donàveu donareu donen donaven donaran condicional donaria donaries donaria donaríem donaríeu donarien

pres. subj. doni donis doni donem doneu donin

imp. subj. donés donessis donés donéssim donéssiu donessin

Sèrie amb els verbs permetre i patir pres. ind. imp. ind. futur permeto permetia permetré permets permeties permetràs permet permetia permetrà permetem permetíem permetrem permeteu permetíeu permetreu permeten permetien permetran condicional permetria permetries permetria permetríem permetríeu permetrien

148

pres. subj. permeti permetis permeti permetem permeteu permetin

imp. subj. permetés permetessis permetés permetéssim permetéssiu permetessin

pres. ind. pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen

imp. ind. patia paties patia patíem patíeu patien

futur patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

condicional patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien

pres. subj. pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin

imp. subj. patís patissis patís patíssim patíssiu patissin

Pàgina 196 7.22

Copia les frases següents i omple els buits amb la forma adequada del verb. a) –Per què tragineu (traginar, vosaltres, present) tantes coses amunt i avall? –Perquè endrecem (endreçar, nosaltres, present) les coses que hi havia (haver, imperfet) a les golfes. b) –La mare amaneix (amanir, present) la verdura. c) Ja us vaig dir (dir, jo, passat perifràstic) que cometíeu (cometre, vosaltres, imperfet) un gran error. d) La policia no permeté (permetre, passat simple) que es produïssin (produir, imperfet de subjuntiu) aldarulls. e) La policia no permetrà (permetre, futur) que es produeixin (produir, present de subjuntiu) aldarulls. f) Volen (voler, ells, present d’indicatiu) que els deixi (deixar, jo, present de subjuntiu) la casa. ¿Tu els la deixaries (deixar, condicional)? 7.23

Omple els buits amb la forma adequada. Recorda que les ordres es donen en imperatiu i les prohibicions en present de subjuntiu. Ordres Llegir Llegeix en veu alta. (tu) Plegar Plega els llençols. (tu) Venir Vingui més tard. (vostè) Fumar Fumin al vestíbul. (vostès) Prohibicions Llegir No llegeixis en veu alta. (tu) Plegar No pleguis els llençols. (tu) Venir No vingui gaire tard. (vostè)

149

Fumar No fumin al vestíbul. (vostès) 7.24

Copia les oracions següents i canvia la persona de la forma verbal passant-la de tu a vostè. a) Tradueixi aquesta novel·la. b) Descansi una mica. c) Redueixi la velocitat. d) Llevi’s ben d’hora. 7.25

Copia aquestes oracions i canvia la persona de la forma verbal passant-la de vostès a vosal-

tres. a) Canvieu l’oli del cotxe cada 15.000 quilòmetres. b) Aviseu la policia. c) Trieu la data. d) Traduïu aquest escrit. 7.26

Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma del temps compost que t’assenyalem. a) Avui el tren ha sortit de l’estació a les onze en punt. b) No ens van deixar entrar perquè l’espectacle ja havia començat. c) L’empresa no va servir el material fins que no va haver cobrat el deute. d) Amb el retard que portem, quan arribarem a l’aeroport, l’avió ja haurà aterrat. e) Si la moto no hagués patinat, potser l’accident no hauria estat tan aparatós. f) És sospitós que el president no hagi volgut disculpar-se públicament. g) M’han posat una multa per haver aparcat en un gual. h) Ens veurem havent sopat. 7.27

Copia les oracions següents i completa-les amb la forma verbal adequada. a) Cal evitar que els gossos entrin al parc. b) Calia evitar que els gossos entressin al parc. c) Estic convençut que tots els meus alumnes aprovaran. d) Estava convençut que tots els seus alumnes aprovarien. e) Tinc por que no arribin a temps. f) Tenia por que no arribessin a temps. 7.28

Identifica els verbs d’aquests dos textos i analitza’ls. Per exemple: diré: 1a persona del futur d’indicatiu del verb dir. No diré que no he plorat perquè seria mentida i jo no en dic, de mentides; però un cop m’ho he rumiat bé, no em sap tant de greu quedar-me aquí. EVA SANTANA, Els maldecaps de l’Emi Pi Si no haguessin avisat de seguida la policia, ben segur que els lladres s’haurien escapat. Ara ja cal que posin reixes a totes les finestres per tal d’evitar nous intents de robatori. diré: 1a persona del singular del futur d’indicatiu del verb dir. he plorat: 1a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb plorar. seria: 3a persona del singular del condicional d’indicatiu del verb ser dic: 1a persona del singular del present d’indicatiu del verb dir. he rumiat: 1a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb rumiar sap: 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb saber. quedar-me: infinitiu del verb quedar-se.

150

haguessin avisat: 3a pesona del plural del plusquamperfet de subjuntiu del verb avisar. s’haurien escapat: 3a persona del plural del condicional perfet d’indicatiu del verb escapar-se. cal: 3a persona del singular present d’indicatiu del verb caldre. posin: 3a persona del plural del present de subjuntiu del verb posar. evitar: infinitiu del verb evitar. 7.29

Llegeix en veu alta aquestes expressions tenint en compte que les paraules destacades es pronuncien de manera diferent: les de l’esquerra amb el so de la e oberta [ε]; i les de la dreta amb el so de la e tancada [e]. Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prèvia lectura model.) 7.30

Ara llegeix en veu alta aquestes altres expressions tenint en compte que les paraules destacades també es pronuncien de manera diferent: les de l’esquerra amb el so de la o oberta [c]; i les de la dreta amb el so de la o tancada [o]. Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prèvia lectura model.) 7.31

Ara llegeix en veu alta aquestes expressions tenint en compte que les paraules destacades de la columna de l’esquerra són tòniques (l’accent ja indica si la vocal ha de ser oberta o tancada) i les de la dreta són àtones (la a i la e se solen pronunciar amb el so de la vocal neutra [∂]). Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prèvia lectura model.) 7.32

Hi ha paraules que es diferencien per l’accent diacrític però que es pronuncien igual. Llegeix-les en veu alta en aquestes expressions: Activitat oberta de lectura. (Si cal, el professorat pot fer una prèvia lectura model.)

Pàgina 198 7.33

Copia les frases següents i omple els buits amb les paraules que corresponguin en cada cas: a) és / es – No és or tot el que lluu. – Fent i desfent, es fa l’aprenent. b) són / son – Això són figues d’un altre paner. – Val més bona son que bon llit. c) sóc / soc – Dorm com un soc. – Ja sóc un gat vell, jo! d) dóna / dona – Doncs, sí que dóna bo de veure! – És una dona d’empenta. e) sé / se – No me’n sé avenir. – Se celebra una festa. f) té / te – La feina que no fas, molta te l’estalvies. – No té remei. g) més / mes – Com més clars, més amics. – Encara no hem cobrat el mes.

151

7.34

Utilitza en cada cas la paraula que correspongui per completar aquestes frases: a) Els pisos són béns immobles. Dels fills de les ovelles en diem xais o bens. b) Les pomades són medicaments d’ús extern, és a dir, us les heu d’aplicar a la pell. c) Aquest terreny és sòl edificable. Anem a prendre el sol. Vol viure sol. d) Parla sense embuts, home, no tinguis pèls a la llengua! Explica-m’ho amb pèls i senyals. Ha vingut ben bé d’un pèl que no caiem pel barranc. e) Posidó és el déu grec del mar. Del naixement d’una font o d’un riu en diem una deu d’aigua. Vaig sortir el deu de setembre. f) L’àvia va a buscar el nét a l’escola. Ja pots passar el treball en net. g) Ves què dius, que segons què no es pot dir! Vés per feina! h) Aquests productes vénen d’Amèrica. Aquí venen el vi a doll. 7.35

Identifica les paraules que han de dur accent diacrític. Després, copia les frases correctament. a) Avui em fan mal els ossos. / El caçador furtiu ha matat un ós. b) Compro el cafè mòlt. / Me’l prenc molt calent. c) Aquest vi és de la bóta del racó. / Per anar a pescar em poso les botes de goma. d) Li has d’explicar tot el que ha passat. / Li has d’explicar què ha passat. e) Es pot saber d’on véns a aquestes hores? / Per quants diners te’l vens, l’ordinador vell? f) Si us voleu quedar a dormir a casa, ho podeu fer. / Digueu-nos si és que sí o si és que no.

Pàgina 200 7.36

Escriu les formes de l’imperfet de subjuntiu que s’escriguin amb dues esses dels verbs estiuejar, esprémer i aplaudir. Per exemple: tu estiuegessis, nosaltres estiuegéssim, vosaltres estiuegéssiu, ells/elles estiuegessin tu espremessis, nosaltres espreméssim, vosaltres espreméssiu, ells/elles espremessin tu aplaudissis, nosaltres aplaudíssim, vosaltres aplaudíssiu, ells/elles aplaudissin 7.37

Escriu les formes de la 1a i 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu dels verbs trencar, saber i fugir. Per exemple: jo trenqués, jo sabés, jo … Jo trenqués, ell/ella trenqués Jo sabés, ell/ella sabés Jo fugís, ell/ella fugís 7.38

Relaciona els temps en mode indicatiu de l’esquerra amb els temps en mode subjuntiu de la dreta. Volen que els acompanyi Volien que els acompanyés. Voldrien que els acompanyés Han volgut que els acompanyi. Van voler que els acompanyés. No cal que ens ajudeu. No calia que ens ajudéssiu No caldrà que ens ajudeu. No ha calgut que ens ajudéssiu No va caldre que ens ajudéssiu 7.39

Copia aquestes frases i substitueix l’imperfet d’indicatiu per l’imperfet de subjuntiu. a) Què faries si trobessis un bitllet de 500 €? b) I si aquest estiu viatgéssim al Marroc?

152

c) Què faries si t’amenacessin amb una pistola? d) I si lloguéssiu un apartament a la platja? e) Què faries si et piqués un escurçó? 7.40

Completa el text següent amb la forma adequada de l’imperfet de subjuntiu. – Què els diries als excursionistes que van al bosc a passar-hi el cap de setmana? – Jo els diria, en primer lloc, que sobretot no hi fessin foc; després, que recollissin totes les deixalles i les baixessin al contenidor del poble més proper. També els demanaria que no espantessin la fauna protegida i que respectessin la vegetació. – Quines precaucions haurien de tenir davant la presència d’un ós o un porc senglar? – Els aconsellaria que no es belluguessin ni fessin soroll fins que aquests animals s’allunyessin. Però, en cas de perill, que s’enfilessin a dalt d’un arbre.

Pàgina 202. Lèxic 7.41

▲ Digues en quins casos les paraules destacades en negreta són utilitzades en sentit propi i en quines altres, en sentit figurat. Per exemple: Treu l’aigua del pou. (Sentit propi). Aquest científic és un pou de ciència. (Sentit figurat). a) Vam seure a l’ombra d’un arbre. Sentit propi. b) Em seguia a tot arreu: era la meva ombra. Sentit figurat. c) Aclucava els ulls. Sentit propi. d) Em va costar un ull de la cara. Sentit figurat. e) L’espadatxí va agafar l’espasa i la va desembeinar. Sentit propi. f) Em trobo en una situació difícil; realment estic entre l’espasa i la paret. Sentit figurat. 7.42

▲ Identifica en aquest article de diccionari aquests cinc elements: a) l’entrada: pluja b) la categoria gramatical i el gènere: substantiu femení c) el sentit propi de la paraula: Precipitació en forma de gotes que prové del vapor d’aigua de l’atmosfera. d) el sentit figurat: Molta abundància d’una cosa. e) l’exemple il·lustratiu: Una pluja d’elogis.

Pàgina 202. Gramàtica 7.43

▲ A quina conjugació pertanyen aquests verbs? transmetre, dormir, estrènyer, començar, roncar, rostir. transmetre → 2a conjugació dormir → 3a conjugació estrènyer → 2a conjugació començar → 1a conjugació roncar → 1a conjugació rostir → 3a conjugació

153

7.44

▲ Digues a quin model de les tres conjugacions (1, 2a, 2b, 3a, 3b) pertanyen els verbs següents: complir, sortir, rebre, trucar, pertànyer. complir → Model 3b (servir) sortir → Model 3a (dormir) rebre → Model 2a (perdre) trucar → Model 1 (cantar) pertànyer → Model 2b (témer) 7.45

▲ Digues el nombre (singular / plural) de cada una de les formes verbals següents: riurem, sortíreu, cantaran, canviï, admet, pateixis. riurem → plural sortíreu → plural cantaran → plural canviï → singular admet → singular pateixis → singular 7.46

Digues quina és la persona gramatical (1a, 2a o 3a) i el nombre de les formes verbals següents: manaries, mouràs, sentiran, lloaré, envejàvem, preguen. manaries → 2a del singular mouràs → 2a del singular sentiran → 3a del plural lloaré → 1a del singular envejàvem → 1a del plural preguen → 3a del plural 7.47

▲ Digues a quin temps verbal (present, imperfet, passat perifràstic, passat simple, futur) pertany cada una de les formes verbals següents: trencarem , va perdre, anàreu, serveix, corria, vendrà. trencarem → futur va perdre → passat perifràstic anàreu → passat simple serveix → present d’indicatiu corria → imperfet d’indicatiu vendrà → futur 7.48

▲ Digues quin és el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) de les formes verbals de les expressions següents: bullia la llet, vés-te’n!, tant de bo guanyessis, no entris, portarem vi, emportin-se’l! bullia la llet → indicatiu vés-te’n! → imperatiu tant de bo guanyessis! → subjuntiu no entris → subjuntiu portarem vi → indicatiu emportin-se’l! → imperatiu 7.49

▲ La majoria dels verbs de la tercera conjugació segueixen el model de servir (el model incoatiu). Seguint aquest model, conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs dirigir, prohibir i seguir.

154

dirigeixo dirigeixes dirigeix dirigim dirigiu dirigeixen

dirigeixi dirigeixis dirigeixi dirigim dirigiu dirigeixin

dirigeix (tu) dirigeixi (vostè) dirigim (nosaltres) dirigiu (vosaltres) dirigeixin (vostès)

prohibeixo prohibeixes prohibeix prohibim prohibiu prohibeixen

prohibeixi prohibeixis prohibeixi prohibim prohibiu prohibeixin

prohibeix (tu) prohibeixi (vostè) prohibim (nosaltres) prohibiu (vosaltres) prohibeixin (vostès)

segueixo segueixes segueix seguim seguiu segueixen

segueixi segueixis segueixi seguim seguiu segueixin

segueix (tu) segueixi (vostè) seguim (nosaltres) seguiu (vosaltres) segueixin (vostès)

7.50

▲ Alguns verbs de la tercera conjugació segueixen el model de dormir. Seguint aquest model, conjuga el present d’indicatiu dels verbs bullir, consentir i morir. bullo consento moro bulls consents mors bull consent mor bullim consentim morim bulliu consentiu moriu bullen consenten moren 7.51

▲▲ Quan hem de fer un cartell per donar instruccions al públic (ordres o prohibicions), hem d’usar el verb en imperatiu o en present de subjuntiu segons correspongui. En aquests casos no és adequat usar l’infinitiu. Per exemple: No trepitgin la gespa. (Correcte) No trepitgeu la gespa. (Correcte) *No trepitjar la gespa. (Incorrecte) Tenint present això, fes un cartell per a cada una de les accions següents: perquè la gent no fumi a l’ascensor, perquè entri per la porta de l’esquerra, perquè deixi baixar la gent abans de pujar i perquè no llenci les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. No fumin a l’ascensor. / No fumeu a l’ascensor. Entrin per la porta de l’esquerra. / Entreu per la porta de l’esquerra. Deixin baixar la gent abans de pujar. / Deixeu baixar la gent abans de pujar. No llencin les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. / No llenceu les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. 7.52

▲▲ Converteix les prohibicions següents en ordres. Per exemple: Prohibició (present de subjuntiu): No dormis al sofà. Ordre (imperatiu): Dorm al sofà.

155

a) No juguis als escacs. → Juga als escacs. b) No triïs la fruita. → Tria la fruita. c) No serveixis la sopa. → Serveix la sopa. d) No agafeu cireres. → Agafeu cireres. e) No obriu la porta. → Obriu la porta. 7.53

▲▲ Tenint en compte els exemples que tens a continuació, escriu les frases següents amb el temps verbal del mode subjuntiu que correspongui. Per exemple: Quan arribis a la cantonada, tomba a l’esquerra. (Temps)

Hi posarem un filat perquè no hi entrin els ocells. (Finalitat)

a) Comprarem un gos perquè ens vigili la casa. b) Quan corris, treu-te el xandall. c) Quan truquin (o truqui) a la porta, vés a obrir. d) Hi posarem aquest tap perquè no vessi. e) En el moment que admetin la seva culpabilitat, seran castigats d’acord amb les normes del reglament. f) La grua s’enduu el cotxe perquè no obstrueixi la circulació. 7.54

▲▲ Relaciona les expressions de l’esquerra amb les de la dreta, d’acord amb la correlació de temps que hi ha d’haver entre el verb principal (en indicatiu) i el verb que en depèn (en subjuntiu). Per exemple: Et dic (present) que hi vagis (present). Et vaig dir (passat) que hi anessis (imperfet). Volen que els ajudem. Volien que els ajudéssim Voldrien que els ajudéssim. Han volgut que els ajudem. Van voler que els ajudéssim. Ningú no demana que et quedis. Ningú no demanava que et quedessis. Ningú no demanaria que et quedessis. Ningú no ha demanat que et quedis. Ningú no va demanar que et quedessis. 7.55

▲▲ Fixa’t en les formes de l’imperatiu següents: vine, corre, obre, omple, fes, vés, digues, estigues. Ara converteix en ordres les prohibicions següents. Per exemple: No vinguis al matí. → Vine al matí. a) No m’omplis el got. → Omple’m el got. b) No vagis a la platja, aquest estiu. → Vés a la platja, aquest estiu. c) Si truca algú, no obris la porta. → Si truca algú, obre la porta. d) No corris més. → Corre més. e) No li’n facis cas. → Fes-li’n cas. f) No estiguis tranquil. → Estigues tranquil. g) No li diguis la veritat. → Digues-li la veritat.

Pàgina 203. Ortografia 7.56

▲ Copia les frases que et donem a continuació i omple els buits amb la forma que correspongui en cada cas.

156

a) si / s’hi / sí –Vés-hi a les sis; si no, et quedaràs sense entrada. –Al final li va dir que sí. –Amb prou feines s’hi veu. b) vens / véns / vents –Sempre em véns amb històries! –Qui sembra vents, cull tempestats. –Tu vens retalls de roba, oi? c) te / té / t’he –Mai no t’he enganyat. –És que té moltes penques. –M’agrada molt més la infusió de camamilla que la de te –Qui te les va regalar, aquestes arracades tan modernes? d) mes / més / m’és –A mi m’és ben igual si no véns; tant se me’n dóna. –Com més va, més li agrada. –El mes lunar té una durada aproximada de 27 dies. e) dona / dóna / d’ona –Es dóna per ben pagat. –És una dona de negocis. –Sempre escolto emissores d’ona curta. f) nets / néts / n’ets –Que n’ets, d’espavilat! –La història d’ara, l’escriuran els nostres néts. –Els beneficis nets han augmentat. g) ma / mà / m’ha –L’Enric hi té la mà trencada, a fer gall dindi al forn. –M’ho ha dit ma germana. –Aquesta pel·lícula m’ha decebut.

Pàgina 204. Avaluació 1

Escriu una definició de llegenda i una altra de rondalla. Llegenda: narració fabulosa nascuda de la imaginació popular que explica fets relacionats amb un personatge, un fet històric, l’origen d’un objecte o d’una festa, o una creença popular. Rondalla: narració fabulosa que explica fets meravellosos amb l’objectiu d’entretenir i educar els infants. 2

Resumeix el contingut de la llegenda de sant Jordi en unes deu o dotze ratlles. Activitat oberta. (Recomanacions: conservar l‘ordre narratiu; reproduir bé els diàlegs, directes o indirectes; explicitar bé el final, que no és el mateix que en altres versions.) 3

Digues quines de les paraules destacades en negreta s’usen en sentit propi i quines en sentit figurat: a) No siguis gallina. Sentit figurat. b) La gallina pon un ou cada dia. Sentit propi. c) Quant pesen aquestes figues? Sentit propi.

157

d) L’avi pesa figues a la vora del foc. Sentit figurat. e) No somiïs truites. Sentit figurat. f) Porto un entrepà de truita. Sentit propi. 4

Analitza les formes verbals següents, destacades en negreta, dient-ne la persona, el nombre, el temps i el mode. a) Demà no vinguis. → 2a persona del singular del present de subjuntiu del verb venir. b) Vine demà. → 2a persona del singular de l’imperatiu del verb venir. c) Venien cada dia. → 3a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb venir. d) Vindran demà? → 3a persona del futur del verb venir. 5

Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades. Utilitzem el mode indicatiu per parlar de fets o d’accions que considerem reals; el mode subjuntiu, per expressar fets o accions que no considerem reals, i el mode imperatiu, per donar ordres. 6

Copia les frases següents i omple els buits amb les formes verbals indicades entre parèntesis. a) No m’agradaria (agradar, condicional) gens que perdéssim (perdre, imperfet de subjuntiu, 1a plural) aquest partit. b) Quan serveixin (servir, present de subjuntiu, 3a plural) les postres, li donarem (donar, futur, 1a plural) els regals. c) Tant de bo s’acabi (acabar, present de subjuntiu) la guerra i es reconstrueixi (reconstruir, present subjuntiu) el país ben aviat. d) Tothom et demanava (demanar, imperfet d’indicatiu) que sortissis (sortir, imperfet de subjuntiu) a fora a saludar. e) Espera’t (Esperar, imperatiu, 2a singular) aquí; de seguida que pugui t’avisaran (avisar, futur, 3a plural). 7

Converteix les formes del present dels textos següents, destacades en negreta, en imperfet d’indicatiu. a) Buscava els ulls del meu amic, però ell em defugia. Es pensava que l’havia traït. I això em neguitejava encara més, perquè jo no era un traïdor. b) El pare sempre deia que el futur era a l’extrem d’un espagueti. I que només calia xuclar fort per arribar-hi. 8

Converteix les formes de present del text següent, destacades en negreta, en passat perifràstic d’indicatiu: L’home va dubtar un moment. Va arronsar les espatlles i va encendre un cigarret. Dos, tres minuts. Va apagar el cigarret i va entrar dins d’un cotxe de color crema. En vint minuts cap de nosaltres dos no va moure ni un múscul. 9

Escriu una frase de més de cinc paraules amb cada una de les paraules que et donem a continuació. nét net són son véns vens és es més mes dónes dones

158

sí si Activitat oberta. Respostes possibles: Els avis acompanyen el nét a l’escola. Vull que deixis el terra ben net. Ara ja són dos quarts de tres. Ahir no podia dormir: no tenia gens de son. D’on véns amb aquesta maleta tan carregada? Què vens més: jaquetes o abrics? Aquesta senyora és la directora general de l’empresa. L’Andreu es va abrigar com si hagués d’anar al pol nord. Aquest mes vigilaré més. A aquelles dones els dónes llibres. Si hi vas, et dirà que sí.

Pàgina 205 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.

Pàgina 206. Comprensió 2

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) Ara no. De petita va tenir peixos de colors, tortugues d’aigua i un conill nan. b) La seva mare no ho volia. c) És afectuós i fidel. d) Passejar-lo, banyar-lo, comprar-li el menjar, dur-lo a cal veterinari… e) Els abandona. f) Per fer-la criar. Text 2 a) Més de mig milió. S’ha convertit en l’animal preferit. b) El Salvador. c) L’exotisme; que és vegetarià, no mossega i no molesta els veïns; i que és molt afectuós. e) Sí, perquè es fan molt grans. d) Transmeten malalties com la salmonel·la i la meningitis. e) Va camí d’augmentar.

Pàgina 207. Paraules per expressar-se 3

Paraules per expressar-se A partir del quadre anterior respon aquestes preguntes: a) Gall/gallina, ànec, colom, gall dindi, oca. b) Bou/vaca, cavall/euga, ase/somera. c) Ramat: llops. Aviram de corral o de granja: guineu o guilla. d) Àguila, voltor, esparver, falcó. De nit: òliba, mussol. e) Abella, vespa. f) musclo, gamba, escamarlà, cranc, petxina, sípia…

159

g) Peülles: bou/vaca, cavall/euga, ase/somera, boc/cabra, cérvol… Urpes: gos, gat, guineu, llop, ós. Unglot; porc/truja, porc senglar… Les potes dels gats tenen urpes, les potes dels cavalls tenen peülles i les potes dels porcs tenen unglots. h) El lladruc del gos; el miol del gat; el bel del xai o corder; el mugit de la vaca; la piuladissa dels ocellets; el rauc de la granota; l’udol del llop; el xiulet de la serp; el gruny del porc; el renill del cavall; el zumzeig dels insectes voladors; el bram de l’ase o ruc; el refilet de l’ocell cantador el rugit del lleó; el cant del gall.

Pàgina 208. Sons i lletres 4

a) Llegeix a poc a poc les frases següents remarcant el so de les lletres destacades: Activitat oberta. (Es tracta de distingir les u mudes) b) Escriu les paraules de les frases anteriors que continguin els dígrafs gu o qu. Guineu, closques, fosques, esquirols, eugues, vaques, arrosseguen, roques.

Pàgina 208. Gramàtica 5

a) Substitueix amb el pronom en les paraules que hi ha entre parèntesis. 1. El cavall que vols costa molts diners i jo no en tinc tants! 2. –Posi’m carn de bou per al gos, si us plau. –Quanta en vol? 3. De llet, beu-ne molta!; però, de pastissos, menja’n pocs! 4. En Jaume sempre parla d’animals exòtics, però jo no en parlo mai. 5. T’he dit que donessis menjar als conills! No te’n recordes mai. 6. -Quants peixos hi ha a l’aquari? –N’hi ha quinze i se n’han mort tres.

Pàgina 209. Lèxic 6

a) Forma els verbs corresponents de bel, bram, gruny, lladruc, miol, mugit, piuladissa, rauc, refilet, renill, udol, xiulet. Per exemple: belar, bramar, grunyir… Després, amb cada verb, fes un enunciat com aquest: Els porcs grunyen. Belar (els xais i ovelles belen); bramar (els ases i rucs bramen); grunyir (els porcs grunyen); lladrar (els gossos lladren); miolar (els gats miolen); mugir (les vaques mugeixen); piular (els ocellets piulen); raucar (les granotes rauquen); refilar (els ocells cantadors refilen); renillar (els cavalls renillen); udolar (els llops udolen), xiular (les serps xiulen). b) Aparella els mascles (cavall, ase, toro, porc, boc, marrà, ós, gos, llop, lleó, tigre, cérvol) amb les femelles (vaca, euga, ovella, somera, cabra, truja, gossa, tigressa, óssa, cérvola, lleona, lloba). cavall, euga; ase, somera; toro, vaca; porc, truja; boc, cabra; marrà, ovella; ós, óssa; gos, gossa; llop, lloba; lleó, lleona; tigre, tigressa; cérvol, cérvola).

Pàgina 209. Expressió personal 7

a) Escriu una breu descripció d’un animal sense dir-ne el nom o bé memoritza una endevinalla d’animals. Per exemple: Activitat oberta. (Idees: grandària, nombre de potes, hàbitat, què menja…) b) Dóna la teva opinió sobre els animals de companyia. Pots utilitzar les idees següents: la tria de l’animal, el fet de tenir-ne cura, la higiene, l’espai disponible i les despeses econòmiques (alimentació, veterinari). Pots preparar un escrit i llegir-lo en veu alta o bé pots opinar oralment a partir de les anotacions fetes. Activitat oberta.

160

c) En parelles. Feu davant dels companys un debat sobre els avantatges i els inconvenients de tenir animals de companyia. Anoteu en un full els arguments que utilitzareu per defensar la vostra opinió. Activitat oberta. (Els avantatges i els inconvenients poden girar al voltant de: la higiene; les despeses; el temps i el lloc que ocupen; la felicitat dels animals; els beneficis emocionals per a les persones…

161

Unitat didàctica 8 Pàgina 213. Comprensió lectora 8.1

Allò que impulsa les persones a actuar d’una manera determinada es diu motiu o mòbil. Quin és el motiu o el mòbil que impulsa la dona a fer ninotets de neu: l’amor maternal, la por a la solitud o les ganes de divertir-se? Els padrins, de joves, no havien pogut tenir fills; i la pobra dona es desfeia per les criatures. 8.2

A l’hora de fer el tercer ninot, creus que els pares conserven aquell primer sentiment? Per

què? No. Ara volen construir un home ben forçut i corpulent perquè els faci tota la feina de l’any. Ara han pres una actitud del tot interessada. 8.3

Indica els dos motius que hi ha en el pensament dels pares en el moment de crear un home forçut i corpulent: ¿l’orgull i la vanitat, l’ambició i la cobdícia o l’enveja i l’avorriment? (Si dubtes, tot seguit et donem una pista: els motius responen al desig d’aconseguir molts diners i al desig de posseir riqueses d’una manera no permesa.) Els pares estan dominats per l’ambició i la cobdícia. 8.4

En les narracions populars, sovint hi trobem un ensenyament moral, és a dir, una lliçó de conducta per a les persones. El bé o el mal són originats per les bones o males accions dels personatges. Quin ha estat el mal comportament dels pares? Quin mal s’ha originat? En primer lloc, el ninot gegant ha destruït l’habitatge dels seus creadors. En segon lloc, resulta que cada hivern se’l pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. El mal que s’ha originat és el naixement d’un dels fenòmens destructors de la natura. 8.5

Amb l’arribada del bon temps, ¿la nena i el nen es van fondre o van fugir? En el cas del gegant, la cosa va anar molt diferent. Explica què va fer i en què es va convertir finalment. Amb l’arribada del bon temps, la nena i el nen es van fondre. En canvi, el gegant va fugir de la casa destruint-ho tot al seu pas: es va convertir en un gegant destructor, un monstre de la natura. 8.6

Completa el paràgraf següent en el qual s’explica l’existència del gegant: El gegant de la neu neix cada temporada per Sant Martí i mor per la mare de Déu de març. Les nits d’hivern se’l pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. 8.7

El gegant representa un fenomen natural que sol esdevenir-se a l’alta muntanya per la primavera. Digues quin és aquest fenomen i per què és tan temut. El gegant representa les grans allaus de neu i roques que hi sol haver a l’alta muntanya a finals d’hivern i a la primavera.

Pàgina 214. Ampliem una rondalla 8.8

Escriu una rondalla curta a partir de l’argument que et donem a continuació. Tingues en compte que l’hauràs d’ampliar per mitjà d’un relat: cal que hi apareguin personatges concrets, elements màgics, accions creïbles i fets fantàstics, com també les descripcions i els diàlegs necessaris. A més, t’hauràs d’inventar el desenllaç, és a dir, el final. Un any, l’hereu de casa Martí es va quedar a la nit a vigilar una euga en un corral que tenien sota el poble. Un cop la bèstia va haver parit, l’home s’estirà damunt un jaç d’herba, esperant que es

163

fes de dia. Fart d’esperar que claregés, obrí la porta i es trobà al davant un mur de neu. L’allau havia sepultat l’edifici, mentre ell dormia. PEP COLL, Muntanyes maleïdes (adaptació) Activitat de redacció. (Es tracta de segmentar el text inicial en diverses parts molt breus i seleccionar per a cada element els nous detalls. Un cop fet això, es procedeix de nou a la fragmentació i ampliació de detalls, seguint sempre l’enunciat. És un bon treball per fer amb un processador de textos, que permet moure i modificar textos amb comoditat.) 8.9

En el text de la lectura hi ha termes referits a diferents accidents geogràfics de la muntanya, com ara obaga, barranc o carena. Escriu quin terme correspon a cada número de les il·lustracions. Per exemple: serralada → 1 1. serralada; 2. serra; 3. solell; 4. obaga; 5. falda; 6. cim; 7. pic; 8. coll; 9. turó; 10. puig; 11. coma; 12. cingle; 13. congost; 14. cova; 15. balma; 16. gorg.

Pàgina 215 8.10

Copia aquest text i omple els buits amb les paraules de les il·lustracions anteriors. Una cadena llarga de muntanyes forma una serralada i si és de dimensions més petites forma una serra. Al vessant nord de la muntanya, més humit i ombrívol, hi ha l’obaga i al vessant sud, més sec i assolellat, hi ha el solell. Als cims de les muntanyes sol haver-hi neus perpètues, sobretot si es tracta de pics molt alts. Quan es produeix una allau, la llengua de neu s’emporta i colga tot el que troba a la falda de la muntanya. Els pobles de muntanya estan situats a les valls. Per passar d’una vall a una altra es fa per un coll o port. Si una muntanya sobresurt del terreny del voltant s’anomena puig i si és de dimensions més petites es diu turó o pujol. Sovint els pendents de dues muntayes acaben de forma abrupta i hi trobem els cingles i els barrancs; al fons dels quals discorre un riu o un rierol que ha format un congost o una gorja. Si dos pendents formen una depressió força planera, llavors s’anomena coma. A les roques de les muntanyes hi podem trobar coves i si no són gaire fondes, són balmes. De vegades un rierol o un torrent cau per les roques i en arribar al fons forma un gorg, pregon i perillós. 8.11

Repassa el significat d’esbufec, no cabre a la pell, fer mans i mànigues, reviscolar, traginar i rebost, del vocabulari de la lectura, i després, utilitza aquets enunciats en les frases següents reemplaçant les formes que hi ha en cursiva. a) El nen va anar amb la mula per traginar la pastura. b) Les allaus de neu són els últims esbufecs del gegant. c) En un instant es va menjar tot el que hi havia al rebost. d) El xiquet va reviscolar vora la llar de foc. e) La pobra dona, que es desfeia per les criatures, no cabia a la pell. f) La dona feia mans i mànigues per donar forma al ninot i vestir-lo de nen. 8.12

Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara amb els mots següents: estimbar-se, esperitat, cura, cruspir. a) El gegant de la neu, en lloc de fondre’s s’estimba muntanya avall. b) Va vestir el ninot amb tanta cura que semblava una nena de debò.

164

c) En un tres i no res, es va cruspir tres pernils. d) Va fugir com un esperitat.

Pàgina 215. Expresió personal 8.13

Què en saps dels teus avis? Cerca informació parlant amb ells o amb altres persones sobre la seva vida, principalment de quan tenien la teva edat: on vivien, quin era el seu ambient familiar, com pactaven les coses amb els seus pares, quina era la seva relació amb els amics i les amigues, com era l’escola d’aquella època, com es van conèixer i com es van convertir en parella… Quan tinguis tota la informació, escriu un text de caràcter biogràfic que expliqui les coses més importants o més curioses que han viscut els teus avis. Activitat oberta. (A més de fer cerques mitjançant converses, es tracta de triar bé una persona i contestar les preguntes de l’enunciat en una mena de fitxa que es prepari; si cal, amb alguna pregunta més que suggereixi el professorat. El text escrit ha de començar dient clarament de qui es parla.) 8.14

Què saps dir del teu nom? Cerca informació en algun lloc sobre el teu nom: qui va decidir posar-te’l i per què?, representava alguna cosa especial per als teus pares o per als teus avis?, quin és el seu origen?, té algun significat?, t’agrada?, t’hi sents molt identificat?, què significa per a tu?, te’l canviaries…? Quan tinguis tota la informació, ordena-la i converteix-la en un esquema que et serveixi per fer una exposició oral davant els companys i les companyes de classe. Activitat oberta. (A més de fer cerques enciclopèdiques, es tracta de contestar les preguntes de l’enunciat, i alguna més que suggereixi el professorat, en un esquema.)

Pàgina 218 8.15

De quina zona dialectal són els personatges següents? Justifica les respostes. Margarida (balear): article salat (ses coses, son amo); lèxic (tot d’una, espanyar); morfologia verbal (contàs). Tonet (valencià): lèxic (prompte); morfologia verbal (convide, necessite); possessiu (la teua). Meritxell (septentrional): lèxic (pescaire); pronoms reforçats (deixa-te); verb auxiliar (t’ets estat); negacions (piquen pas). Josep (nord-occidental): article (los pagesos, lo cistell); lèxic (fenya, prèssics, tomates, aubergínies); morfologia verbal (preparaen). 8.16

Situa en un mapa del domini lingüístic del català les següents poblacions següents i digues quin dialecte de la llengua catalana s’hi parla. Activitat parcialment oberta. a) Nord-occidental. b) Valencià. c) Central. d) Balear. e) Septentrional. 8.17

Copia i complet a aquest text: Un dialecte geogràfic és la manera de parlar pròpia d’una àrea geogràfica determinada. Els sis dialectes de la llengua catalana són el nord-occidental, el valencià o meridional, el septentrional (o rossellonès), el central, el balear i l’alguerès. Els sis dialectes catalans s’agrupen en dos grans blocs dialectals: el bloc occidental i el bloc oriental. La característica que diferencia els parlars d’un bloc dels parlars de l’altre bloc és la diferent manera

165

de pronunciar les vocals àtones (o febles). Així, els parlars occidentals distingeixen clarament basar [a] i besar [e], com també follet [o] i fullet [u]; en canvi, els parlars orientals neutralitzen les vocals àtones, és a dir, pronuncien igual basar [ ] i besar [ ], com també follet [u] i fullet [u]. e

e

Pàgina 220 8.18

Repassa bé el contingut d’aquest apartat de gramàtica i, després, completa amb les paraules adequades les explicacions que et donen a continuació. a) Una oració gramatical és un conjunt de paraules amb sentit complet que sol constar de dos elements bàsics: el subjecte (allò de què parlem) i el predicat (allò que diem del subjecte). b) L’entonació de l’oració ens permet conèixer la intenció de la persona que parla. En l’escriptura l’entonació es representa per mitjà dels signes de puntuació. c) El sintagma nominal (grup de paraules que té per nucli un nom) designa una persona, un animal o una cosa. d) El sintagma verbal (grup de paraules que té per nucli un verb) expressa un fet, una acció o un estat. e) El nucli del SN subjecte i el verb del predicat concorden en persona gramatical i en nombre. f) Les oracions que no presenten subjecte s’anomenen oracions impersonals. 8.19

Llegeix en veu alta els missatges següents donant-los la forma d’oració completa. Digues en cada cas de quina manera concorden el subjecte i el verb del predicat. Per exemple: el gat / em / h… esgarrapat / la cara El gat m’ha esgarrapat la cara. El subjecte i el verb del predicat concorden en 3a persona del singular. a) aquell dia tu no recordaves l’adreça dels teus amics (2a persona del singular) b) demà vosaltres seureu a primera fila (2a persona del plural) c) aquest matí els veïns ja han marxat de vacances (3a persona del plural) d) avui jo l’he vist al gimnàs (1a persona del singular) e) vostès intervindran al final de l’acte (3a persona del plural) f) tu i jo hauríem de treballar coordinadament (1a persona del plural) g) vostè l’hauria de denunciar immediatament (3a persona del singular) h) vós quants anys teniu? (2a persona del plural) 8.20

Quan el subjecte és el·líptic (no es diu perquè ja es considera conegut), el podem relacionar amb un pronom personal (jo, tu, ell o ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells o elles, vostès) o amb un pronom demostratiu (això o allò). Escriu el pronom adequat en cada oració. a) Nosaltres també farem un ninot de neu. b) Vosaltres heu visitat mai els parcs naturals del Pirineu? c) Tu ja pots començar a cosir-li la roba. d) Ells o elles es van despertar sota una manta de neu de dos travessos de dit. e) Escoltin, vostès ens podrien informar sobre els monuments romànics més importants de la vall? f) Jo ja m’ho tinc ben rumiat. g) Ell o ella es va cruspir tres pernils i una penca de cansalada. h) Escolti, vostè recorda alguna rondalla de la seva infantesa? i) Això és molt arriscat.

Pàgina 221 8.21

Identifica el SN [subjecte] i el SV [predicat] de cadascuna de les oracions següents. Després digues la persona gramatical i el nombre en què concorden. Fes-ho seguint el model d’aquest exemple:

166

La nina de porcellana va moure els ulls. SN [subjecte] SV [predicat] CONCORDANÇA: 3a pers. sing. a) (Aquells padrins del Pirineu, SN subjecte) (guardaven la pastura en un cortal, SV predicat); 3a persona del plural. b) (Nosaltres dos, SN subjecte) (construirem un home ben forçut i corpulent, SV predicat); 1a persona del plural. c) (Aquest home forçut i corpulent, SN subjecte) (ens farà tota la feina de l’any, SV predicat); 3a persona del singular. d) (Jo, SN subjecte) (prepararé un bon foc, SV predicat); 1a persona del singular. e) (L’escalfor de la llar de foc, SN subjecte) (va despertar el gegant de la neu, SV predicat); 3a persona del singular. f) (Tu, SN subjecte) (no t’amoïnis, SV predicat); 2a persona del singular g) (Les persones del Pirineu, SN subjecte) (encara senten els rugits de la fera salvatge, SV predicat); 3a persona del plural. 8.22

Identifica les oracions gramaticals (una per a cada verb en forma personal). Després digues quines oracions tenen el SN subjecte explícit (expressat) i quines el tenen el·líptic (no expressat perquè ja és conegut). Per exemple: PRIMERA ORACIÓ: El ninot era enorme. El subjecte és explícit: el ninot. SEGONA ORACIÓ: Ocupava tota la cuina. El subjecte és el·líptic; no s’expressa perquè ja apareix en l’oració anterior (el ninot). a) El ninot era enorme (ninot); ocupava tota la cuina (el·líptic); quan l’escalfor va despertar-lo (l’escalfor); el gegant va estirar un braç (el gegant); d’un patac va fer caure una antosta (el·líptic); com que el gegant tenia molta fam (el gegant); es va cruspir tres pernils en un tres i no res (el·líptic); encara es va quedar amb gana (el·líptic). b) El xiquet no va tornar a casa (el xiquet); a la tarda es va presentar l’animal tot sol (l’animal); l’endemà van trobar la seua robeta al barranc (el·líptic); la pobra dona es va fer un bon tip de plorar (la pobra dona). 8.23

Escriu la forma verbal adequada de manera que concordi en persona gramatical i nombre amb el subjecte de l’oració. a) Ja ens en sortirem, la Maria i jo? b) L’Andreu i la Isabel han dissenyat un aparell que, tot sol, treu la pols dels mobles. c) Passin vostès primer; nosaltres esperem un company. d) En Ramon i tu vigileu l’entrada del castell; la Marta i jo controlarem la porta del darrere. e) Aquestes rondalles ens les va explicar una dona que tenia noranta-tres anys. f) El representant dels ajuntaments de la vall presentarà una queixa formal al Departament de Medi Ambient. g) La gent dels pobles de muntanya encara conserva tradicions molt antigues.

Pàgina 223 8.24

Fixa’t en aquestes sèries: qua, qüe, qüi, quo; gua, güe, güi, guo. Copia les paraules següents i col·loca la dièresi allà on cal. obliqua, aqüeducte, obliqüitat, quocient, paraigua, ungüent, paraigüer 8.25

No confonguis els dígrafs que, qui, gue, gui (la u no es pronuncia) amb els diftongs qüe, qüi,

167

güe, güi (la u es pronuncia). Copia aquestes paraules en el teu quardern i col·loca la dièresi allà on cal. quedar, conseqüència, adquirir, terraqüi, guerra, llengües, guitarra 8.26

Escriu amb dièresi les deu paraules que n’hagin de dur i, després, classifica-les en dos grups a) hi ha diftong creixent (la u es pronuncia), b) no hi ha diftong. Raim, llengua, questió, eina, pinguí, paisos, oida, aigues, noia, veina, pasques, quiosc, peuc, guineu, fruiter, lliure, frequent, piragua. a) La dièresi indica que s’ha de pronunciar la u: qüestió, pingüí, aigües, pasqües, freqüent. b) La dièresi indica que no hi ha diftong: raïm, països, oïda, veïna, peüc. 8.27

Separa les síl·labes d’aquestes paraules i encercla els diftongs que hi hagi. Per exemple: freqüèn-ci-a Fre-qüèn-ci-a, ra-bi-üt, ai-güe -ra, clo-ïs-ses, qües -ti-ó, tra-ï-ci-ó, gua -nyar, cru-ï-lla, quo -ta, pe-üc, o-bli-qüi -tat, gra-tu-ï-ta, ve-ï-nat-ge, xe-me-ne-ia , es-ti-uen -ca 8.28

Escriu bé les paraules següents i agrupa-les en tres grups: a) paraules amb dièresi: països, raïm; posseït, proveïdor; rabiüt, destruït b) paraules amb accent: país, agraíem, veí, obeíeu; conduíssim, contribuís c) paraules sense dièresi ni accent: paisatge, esvair, servei, esmorteir, captiu, reduint. 8.29

Conjuga l’imperfet d’indicatiu i el de subjuntiu dels verbs agrair i traduir. Fixa’t en aquest model: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen; agraís, agraïssis, agraís, agraíssim, agraíssiu, agraïssin. traduïa, traduïes, traduïa, traduíem, traduíeu, traduïen; traduís, traduïssis, traduís, traduíssim, traduíssiu, traduïssin. 8.30

Escriu l’infinitiu, el gerundi i el participi (masculí i femení) dels verbs agrair, obeir, conduir i reduir. Per exemple: Infinitiu: agrair. Gerundi: agraint. Participi: agraït, agraïda. Infinitiu: obeir. Gerundi: obeint. Participi: obeït, obeïda. Infinitiu: conduir. Gerundi: conduint. Participi: conduït, conduïda. Infinitiu: reduir. Gerundi: reduint. Participi: reduït, reduïda. 8.31

Escriu el present de subjuntiu dels verbs somiar, fotografiar i continuar: que jo somiï, que tu somiïs, que ell/ella somiï, que nosaltres somiem, que vosaltres somieu, que ells/elles somiïn. que jo fotografiï, que tu fotografiïs, que ell/ella fotografiï, que nosaltres fotografiem, que vosaltres fotografieu, que ells/elles fotografiïn. que jo continuï, que tu continuïs, que ell/ella continuï, que nosaltres continuem, que vosaltres continueu, que ells/elles continuïn. 8.32

Identifica les paraules d’aquestes frases que han d’anar amb accent o dièresi. Després copia les frases correctament. a) Els suïssos i les suïsses són d’un país centreeuropeu anomenat Suïssa. b) Els pingüins són ocells que solen fer vida a les aigües més fredes de l’hemisferi sud. c) Aquest estiu la Sílvia, en Raül i la Maria volen visitar diversos països tropicals. d) Han conduït l’acusat a la presó; demà la policia el conduirà al jutjat de guàrdia perquè el jutge li prengui declaració.

168

e) En la festa del raïm, tot el veïnat surt a fora el carrer per veure com els joves del poble el trepitgen. f) Han substituït les quatre tanques metàl·liques per unes altres que són de plàstic.

Pàgina 225 8.33

Escriu el teu autoretrat seguint el mapa conceptual anterior i presenta’l al professor. Activitat oberta. (Es pot fer l’activitat inicial de replicar sobre el mateix text de la unitat el retrat personal, i després fer-hi unes darreres modificacions.) 8.34

Fes un esquema de les parts de l’autoretrat de la pàgina anterior. – Presentació general. – Descripció detallada del cap: cabells, celles, pestanyes, nas, llavis, mentó. – Manera de vestir habitual. – Descripció del caràcter. – Aficions més importants. 8.35

Fixa’t si la descripció del gos segueix el mapa conceptual del retrat humà. Què caldria canviar? Sí, la descripció del gos segueix el mapa conceptual del retrat humà. Tot i això, hi ha una part que, evidentment, hauríem de suprimir: és la que correspon al vestit. 8.36

Descriu un animal que hagis tingut o que t’agradaria tenir. Activitat oberta. (Un cop triat l’animal, cal fer un esquema inicial: nom de l’espècie; grandària; repàs de cap a potes; color general; comportament amb la gent coneguda i desconeguda; etc.)

Pàgina 226 8.37

Digues si el mode de les formes verbals destacades és l’indicatiu, el subjuntiu o l’imperatiu. a) Mengi tot el que li vingui de gust: subjuntiu. b) El metge li ha recomanat que mengi de tot: subjuntiu. c) El cambrer no serveix els clients que hi ha a la terrassa: indicatiu. d) No badis i serveix els clients que hi ha a la terrassa!: imperatiu. e) Cada dia ens llevem ben d’hora: indicatiu. f) Llevem-nos que ja és l’hora!; imperatiu. g) La mare diu que ens llevem; si no, farem tard: subjuntiu. 8.38

Canvia la forma del mode imperatiu d’aquestes oracions passant de tu a vostè. a) Posi benzina al dipòsit i canviï la corretja del motor. b) Estripi aquests papers i llenci’ls a la paperera. c) Afanyi’s, que el tren no espera. Doni records als seus pares de part meva. d) Llegeixi aquest text i tradueixi’l a l’anglès. e) Condueixi tranquil. Redueixi la velocitat. 8.39

Canvia la forma del mode imperatiu de les oracions següents passant de vosaltres a vostès: a) Avisin els veïns que diumenge es tallarà el subministrament d’aigua. b) Fugin corrents i amaguin-se al bosc. c) Decideixin quin mòbil els interessa. Triïn-ne un que sigui de fàcil maneig.

Pàgina 228. Llengua i societat 8.40

▲ Contesta aquestes preguntes:

169

a) Sí. b) Bloc dialectal oriental. c) Activitat oberta. d) Activitat oberta. (Consulteu el llibre de text.) 8.41

▲▲ Cerca un sinònim per a cada una de les paraules de caràcter dialectal següents. a) entrepussar = ensopegar; panís = blat de moro; trespol = sostre; timó = farigola; silló = butaca. b) agarrar = agafar; eixida = sortida; parèixer = semblar; rabosa = guineu, guilla; prompte = aviat. c) escombra = granera, llombrígol = melic; mandra = peresa; mirall = espill; sorra = arena. d) al·lot: noi, xic; ca = gos; moix = gat; capell = barret; horabaixa= tarda, vesprada.

Pàgina 228. Gramàtica 8.42

▲ Perquè tingui sentit complet, una oració gramatical ha d’expressar un fet, una acció o un estat. Segons això, quins són els tres enunciats que formen una autèntica oració gramatical? a) Aquests arbustos floreixen durant tot l’any; c) Els nois i les noies de l’escola van netejar la ribera del riu; f) El gos del meu amic està molt malalt. 8.43

▲ Identifica el subjecte (allò de què parlem) i el predicat (allò que es diu del subjecte) de les oracions següents. Fes-ho seguint el model d’aquest exemple: El cotxe de línia surt de Girona a les sis. SN [subjecte]

SV [predicat]

a) (El cotxe de línia, SN subjecte) (surt de Girona a les sis, SV predicat). b) (Les orenetes, SN subjecte) (se’n van cap a l’Àfrica a la tardor, SV predicat). c) (El vent, SN subjecte) (inflava les veles de la barca, SV predicat). d) (Una guineu, SN subjecte) (ha matat tot l’aviram del corral, SV predicat). e) (Els alpinistes, SN subjecte) (van fer el cim a les dotze en punt del migdia, SV predicat). f) (El riu Ter, SN subjecte) (desemboca a la platja de Pals, SV predicat). g) (L’incendi de l’Empordà, SN subjecte) (va ser provocat, SV predicat). 8.44

▲ Quina mena d’errors trobes en les frases següents? Escriu-les correctament en el qua-

dern. a) L’autocar dels jubilats va arribar força tard. b) Els futbolistes de l’equip van rebre una copa com a campions. c) Els gats del barri es mengen els ratolins. d) El metge de l’hospital atenia els malalts. 8.45

▲▲ Identifica les dotze oracions del text següent (una per a cada verb en forma personal) i analitza-les seguint el model d’aquest exemple: Les marietes són uns insectes de color vermell o groc amb punts negres. SN [subjecte]

SV [predicat]

Si el subjecte és el·líptic, recupera’l pel context o representa’l per mitjà d’un pronom. Per exemple: (Nosaltres) les podem trobar fàcilment per sobre dels arbustos. SN [subjecte]

SV [predicat]

(Les marietes, SN subjecte) (són uns insectes de color vermell o groc amb punts negres, SV, predicat) (Nosaltres, SN subjecte el·líptic) (a la primavera i a l’estiu les podem trobar fàcilment per sobre dels arbustos, SV predicat) (Aquests petits animalons, SN subjecte) (juguen un paper molt important a la natura, SV predicat) (Les marietes, SN el·líptic) (ja que s’alimenten de pugons, SV predicat)

170

(Cada marieta, SN subjecte) (pot cruspir-se més de seixanta pugons diaris, SV predicat) (els pugons, SN subjecte) (sense la seva presència, es convertirien en una plaga planetària, SV predicat) (les marietes, SN subjecte) (a Anglaterra són una espècie protegida, SV predicat) (els jardiners, SN subjecte) (les utilitzen fins i tot com a substituts dels insecticides químics, SV predicat) (Les marietes, SN subjecte) (mantenen hàbits solitaris al llarg de la primavera i l’estiu, SV predicat) (les marietes, SN el·líptic) (a la tardor s’agrupen entorn del seu cau d’hivern, SV predicat) (qualsevol lloc resguardat de la pluja i el fred, SN subjecte) (pot servir d’amagatall, SV predicat) (les marietes, SN subjecte) (hivernaran en nodrides colònies, SV predicat).

Pàgina 229 8.46

▲▲ Quan el subjecte és un nom col·lectiu en singular, normalment el verb hi concorda també en singular. D’acord amb això, escriu la forma verbal adequada en aquestes oracions que et donem a continuació. a) El ramat d’ovelles surt a pasturar cada dia a les set del matí. b) Un grup de manifestants va tallar l’autopista. c) La majoria dels accionistes de l’empresa estava d’acord amb la proposta de la comissió gestora. d) Una dotzena d’ous val un euro amb vint cèntims. e) L’alumnat del Centre ha triat els seus representats per formar part del Consell Escolar. 8.47

▲▲ Per reconèixer el SN subjecte d’una oració, convé fer la prova de la concordança. Recorda que el SN subjecte concorda amb el verb. Digues si el SN destacat en negreta és el subjecte de l’oració o no. a) S’han comprat un cotxe: no. b) M’agraden els gats: sí. c) Hem escrit un poema: no. d) Ja han arribat les orenetes: sí. e) La Maria i en Ramon han guanyat els Jocs Florals: sí.

Pàgina 229 8.48

▲ Escriu correctament aquestes paraules i classifica-les en tres grups: a) paraules amb dièresi, b) paraules amb accent, i c) paraules sense accent ni dièresi. a) aigües, freqüent, següent, piragües, Raül, veïna, suïssa, països, peüc, gratuït, agraït, obeïa, conduïssis. b) veí, suís, país, obeíem, conduíssiu, conduís. c) Aigua, quatre, qualitat, aguantar, Noia, Paula, reina, desmai, peu, Agrair, agraint. 8.49

▲ Fixa’t en l’ús de la dièresi en el present de subjuntiu del verb canviar i després conjuga el present de subjuntiu dels verbs continuar i estudiar. jo canviï tu canviïs ell / ella canviï nosaltres canviem vosaltres canvieu elles / ells canviïn jo continuï tu continuïs ell / ella continuï

171

nosaltres continuem vosaltres continueu elles / ells continuïn jo estudiï tu estudiïs ell / ella estudiï nosaltres estudiem vosaltres estudieu elles / ells estudiïn 8.50

▲▲ Fixa’t en aquests verbs: aïllar, amoïnar, arruïnar i suïcidar-se. Aquests verbs s’escriuen amb dièresi en tots els temps. Utilitza’ls en les frases següents. a) Si no aconseguim sanejar l’empresa, ens arruïnarem. b) Aquests materials aïllaran la casa perfectament: a l’estiu no hi entrarà la calor ni a l’hivern, el fred. c) Els bombers van arribar a temps per evitar que se suïcidés. d) Vostè estigui tranquil, no s’amoïni per res. 8.51

▲▲ Fixa’t ara en aquestes altres paraules que també porten dièresi en una síl·laba àtona: fluïdesa, espontaneïtat, traïció, heroïcitat, distribuïdor, agraïment, ingenuïtat. Escriu una frase amb cadascuna, Per exemple: Avui no hi ha gaires cotxes a la carretera, se circula amb força fluïdesa. Activitat oberta. (Possibilitats: l’espontaneïtat d’una persona; la traïció d’un amic; l’heroïcitat d’un soldat; un distribuïdor de begudes; l’agraïment dels companys; la ingenuïtat dels infants.

Pàgina 229. Tipus de textos 8.52

▲ Fes una descripció breu d’aquests tres animals: un ànec, un cavall i una serp. Imagina’t que els descrius per a una persona invident, que no els ha vist mai; per tant, digues la forma que tenen, la mida, com és la part externa del cos, el color, de què s’alimenten, on solen viure, com es reprodueixen, com es mouen, etc. Activitat oberta. 8.53

▲ Escriu el retrat del professor o la professora que t’hagi agradat més. Detalla’n els aspectes físics, els de caràcter, la manera de treballar, els tics… Activitat oberta.

Pàgina 230. Entreteniment lingüístic Del dibuix al text Converteix en una historieta aquest còmic d’en Camús. Pots seguir, si vols, la pauta que et donem a continuació: Un día en Camús anava tranquil·lament pel carrer i va trobar un pot de tinta i un pinzell. Com que no tenia pressa, començà a dibuixar . En primer lloc, va dibuixar un cartell ben gros, i tot seguit hi va pintar un gat i un cabdell de llana. Quan ja contemplava l’obra, misteriosament el cabdell va rodolar cap a fora del cartell, i el gat va perseguir-lo. Un home que s’ho mirava, en veure que les coses dibuixades es transformaven en coses reals, va dir a en Camús que li dibuixés uns quants sacs de diners, esperant poder-los agafar. En Camús, obedient, li va dibuixar cinc sacs ben plens de diners i, quan va acabar, se’n va anar tranquil·lament.

172

Ràpidament l’home va intentar agafar-los, però no podia. Mentrestant en Camús se’l mirava de cua d’ull d’un tros enllà. Cavall Fort, núm. 487.

Pàgina 231. Avaluació 1

Contesta les preguntes següents: a) Nord-occidental, valencià, septentrional, central, balear i alguerès. b) Oriental i occidental. c) La manera de pronunciar les vocals àtones o i e. 2

Copia i completa la definició d’oració gramatical: Una oració gramatical és un conjunt de paraules amb sentit complet que sol constar de dos elements: el subjecte (allò de què parlem) i el predicat (allò que diem del subjecte). Excepcionalment hi ha oracions que no necessiten subjecte: són les oracions impersonals. 3

Explica què vol dir que el nucli del SN subjecte ha de concordar amb el verb del predicat. Demostra que això és cert amb un exemple. El subjecte i el predicat d’una oració han de tenir la mateixa persona gramatical (1a, 2a o 3a) i el mateix nombre (singular i plural). Exemple: el gat menja; els gats mengen; nosaltres mengem… 4

Identifica les oracions gramaticals d’aquest petit fragment de la llegenda de sant Jordi (separa-les amb una barra i numera-les). Després subratlla els subjectes explícits (expressats) i escriu entre parèntesis els subjectes el·líptics (sobreentesos) de cada oració. 1. Una vegada la sort va designar la filla del rei; 2. Llavors el rei va dir al poble aquestes paraules; (Vosaltres) «Preneu tot el meu or i el meu argent; 4. Però (vosaltres) deixeu la meva filla»; 5. I el poble li va respondre amb gran furor; 6. «Tu vas fer aquesta llei; 7. I ara que són morts tots els nostres infants, 8. (tu) vols salvar la teva filla?»; 9. Quan el rei ho va sentir, 10. (el rei) va plorar desoladament; 11. i (el rei) va demanar un espai de vuit dies; 11. per (el rei) plorar la seva filla. 5

Identifica el SN [subjecte] i el SV [predicat] de cadascuna de les oracions següents i digues la persona gramatical i el nombre en què concorden. Si el subjecte és el·líptic (no expressat), representa’l amb un pronom personal. a) (El gran drac) = SN; (seguia la princesa com un gosset mansoi) = SV 3a persona singular. b) (tu) = SN; (Posa la teva corretja al coll del drac) = SV 2a persona singular c) (La filla del rei) = SN (plorava als peus del seu pare) = SV 3a persona singular d) (Els ciutadans de la ciutat de Silena) = SN; ( havien de donar dues ovelles al gran drac) = SV 3a persona plural 6

Separa les síl·labes de les paraules següents amb un guionet i escriu-hi els accents i les dièresis que calgui. a) Ve-í, ve-ï-na, ve-ïns, ve-ï-nes, ve-ï-nat-ge. b) Llen-guat-ge, llen-gües, lin-güís-tic, llen-güe-ta, llen-gua-do. c) A-qüí-fer, a-qüe-duc-te, pa-rai-gua, ai-güe-ra, ai-gua-moll. d) O-be-ir, o-be-ï-es, o-be-ís-sim, o-be-int, o-be-ït. 7

Quines són les sis paraules que han de dur dièresi? Escriu-les correctament. a) Avui, de quatre a vuit, l’entrada al Museu Comarcal serà gratuïta. b) Normalment és millor fer l’horari diürn que no pas el nocturn. c) Segueix una dieta molt baixa en calories, però rica en proteïnes. d) La criatura obeïa els pares i els feia companyia.

173

e) En la reunió de diumenge la Lluïsa i en Raül van defensar unes posicions que coincidien en molts aspectes. 8

Fes una descripció breu d’una persona o bé d’un animal. Activitat oberta. (Cal valorar especialment l’ordre expositiu, l’exhaustivitat i la precisió lèxica.)

Pàgina 232. Parlem-ne 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.

Pàgina 233. Comprensió 2

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) A Castelldefels, amb els amics. b) Han trobat un banc de meduses. c) La bandera groga. d) Perquè no la van veure. e) A la caseta de la Creu Roja. f) Inventar la bandera de perill de meduses. Perquè la situació ja durava dies. g) Donar les gràcies als socorristes. Text 2 a) Construccions Metàl·liques La Farga. b) Departament de vendes. c) Amb el senyor Dalmau. d) Perquè el senyor Dalmau no s’hi pot posar. e) El senyor Dalmau ha hagut de sortir. f) David Fernández. g) Que li truqui al mòbil.

Pàgina 234. Expressions per comunicar-se: 3

a) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cada una d’aquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1 Moltes gràcies pel teu consell. 2 Gràcies per haver-me ajudat. 3 No s’ho val; de res. 4 Li agraïm l’interès que ha mostrat pel nostre fill. b) Busca les expressions del quadre anterior que apareixen en el text 2 i classifica-les. Per exemple: … (demanar disculpes); … (acceptar disculpes). Demanar disculpes: em sap greu; perdoni; disculpi les molèsties. Acceptar les disculpes: no es preocupi. c) Busca en el text 2 l’expressió en forma d’excusa que utilitza la secretària. És que ha hagut de sortir de l’oficina.

174

Pàgina 235. Sons i lletres 4

a) Llegeix en veu alta els mots següents remarcant-ne les síl·labes destacades i, després, classifica’ls: qüestió, aquest, digui, llengua, ambigüitat, amigues, següent, quota, dediquis, paraiguot, freqüent, guerra, quilo, conseqüència, quedar, quan, barques, guant. La lletra u es pronuncia: qüestió, llengua, ambigüitat, següent, quota, paraiguot, freqüent, conseqüència, quan, guant. La lletra u és muda: aquest, digui, amigues, dediquis, guerra, quilo, quedar, barques.

Pàgina 235. Gramàtica 5

a) Copia i completa adequadament les frases següents amb els verbs que s’indiquen entre parèntesis: 1. Els meus amics i jo volem donar les gràcies a aquests socorristes que han tingut una idea tan bona. 2. Els socorristes van prendre una iniciativa genial i es van empescar una bandera nova. 3. El senyor Dalmau en aquest moment no el pot atendre. 4. Li vol deixar algun encàrrec? 5. I tu, saps jugar als escacs?

Pàgina 235. Expressió personal 6

a) En parelles. Elaboreu un escrit per ser publicat a la secció «Cartes dels lectors» per tal d’agrair a una entitat, a un col·lectiu, a un grup de persones, etc., els serveis, les atencions o els ajuts que us puguin haver donat en una situació difícil. Seguiu el model del text 1 «Perill de meduses»: presentació, explicació de l’anècdota i agraïment final. Activitat oberta. b) En parelles. Escriviu un diàleg en què un dels interlocutors demani disculpes i doni excuses sobre un fet determinat. Per exemple: una alumna arriba tard a classe perquè s’ha espatllat el metro i es disculpa davant la professora; un alumne s’excusa al professor de no haver pogut fer els deures perquè el dia abans no es trobava bé, etc. Després, llegiu el diàleg en veu alta o representeu-lo davant la classe. Activitat oberta.

175

Unitat didàctica 9 Pàgina 240. Comprensió lectora 9.1

Com classifica els dies Christopher? En què es basa per establir aquest ordre? Passen 4 cotxes vermells seguits: Bon Dia Passen 3 cotxes vermells seguits: Dia Força Bo Passen 5 cotxes vermells seguits: Súper Bon Dia Passen 4 cotxes grocs seguits: Dia Negre 9.2

Com afecten els anomenats Dies Negres en el comportament de Christopher? És un dia en què no parla amb ningú i s’asseu tot sol a llegir llibres i no pren l’esmorzar i no s’arrisca. 9.3

Christopher ens fa veure que hi ha moltes persones que actuen seguint un ordre establert, encara que sigui il·lògic. Explica un dels exemples que Christopher aporta d’aquest comportament. - Hi ha persones que treballen en un despatx que, quan surten de casa i veuen que fa bon dia, es posen contentes i, si veuen que plou, es posen tristes, tot i que l’única diferència entre un dia i l’altre és el temps i que, si treballen dins un despatx, el temps no té res a veure amb el fet que tinguin un bon dia o un mal dia. - El pare es lleva al matí i sempre es posa els pantalons abans que els mitjons; quan puja l’escala sempre puja els graons de dos en dos i comença amb el peu dret. 9.4

Quina diferència hi ha, segons Christopher, entre ser observador i ser intel·ligent? L’observador només s’adona de com són les coses. Un intel·ligent observa com són les coses i utilitza senyals per descobrir alguna cosa nova, com ara l’expansió de l’univers o el culpable d’un assassinat. 9.5

Com se sent Christopher si totes les coses es troben en l’ordre establert? Fora de perill. 9.6

Acceptaria de bon grat algun canvi important en la seva vida? Quin? Sí, fer-se astronauta. 9.7

Quina relació mantenen Christopher i Terry? Terry està gelós de Chistopher perquè el veu més intel·ligent. 9.8

Quina decisió pren Christopher en percebre que li espera un Bon Dia? Què li proposa fer Siobhan, la seva educadora? Descobrir qui va matar el Wellington. Siobhan li proposa d’escriure un llibre sobre el cas.

Pàgina 240. Història de misteri 9.9

Christopher comença el seu llibre seguint les indicacions de la seva educadora: «La Siobhan em va dir que el llibre havia de començar amb alguna cosa que cridés l’atenció de la gent. Per això he començat amb el gos. També he començat amb el gos perquè és una cosa que em va passar de debò i perquè em costa imaginar coses que no m’han passat mai.» Escriu el començament d’una història de misteri a partir d’una anècdota personal. Fes que s’obri un enigma que desperti intriga en el lector. Activitat oberta. (Possibilitats: el meu gos havia desaparegut; faltava l’ordinador i ningú no havia forçat la porta; feia una hora que no passava cap cotxe pel meu carrer…)

177

Pàgina 240. Paraules i expressions 9.10

Christopher ens fa veure que no és igual ser observador que ser intel·ligent. Seguint el seu exemple, explica la diferència de matís que hi ha entre els significats dels adjectius següents. Consulta el diccionari. Activitat oberta. Possibilitats: a) Trist (faltat d’alegria) i deprimit (dominat negativament per una situació) b) Ordenat (que aplica l’ordre) i polit (que té gran cura de les coses i els detalls) c) Lògic (que aplica la lògica) i llest (que resol els problemes àgilment) d) Gelós (que sent gelosia dels altres) i avar (que li costa gastar) e) Evident (es veu de seguida) i intel·ligible (es pot entendre) f) Content (amb alegria visible) i divertit (que comunica alegria) 9.11

Explica el sentit de les paraules destacades: a) Esbrinar, descobrir els enigmes de la seva família. b) El dia següent va veure 4 cotxes vermells. c) Jo era una persona molt racional, que aplica un ordre mental. d) El sorprenia que actués d’aquesta manera. e) No em preocuparia que les coses canviessin. f) Això és el que s’anomena un canvi de tema.

Pàgina 240. Expressió personal 9.12

Als autistes els costa molt relacionar-se amb les altres persones perquè tenen tendència a tancar-se en ells mateixos i crear-se un món interior aïllat de tot el que els envolta. Com que solen tenir un nombre molt limitat d’interessos, pels quals senten una gran obsessió, alguns autistes han esdevingut autèntics genis en el seu àmbit de treball, ja sigui la matemàtica, la pintura, etc. Cerca informació sobre alguna malaltia que, com l’autisme, causi un cert grau de discapacitat i, en un full, explica en què consisteix, quin origen té, quin tractament s’ha de seguir, etc. Activitat oberta de cerca enciclopèdica i col·locació de la informació en una fitxa amb les preguntes de l’enunciat i altres que pugui suggerir el professorat. (Possibilitats: hiperactivitat, diabetis, epilèpsia…) 9.13

Coneixes algú que tingui una discapacitat física o psíquica? Explica qui és i com viu (si va a escola, si treballa, si fa activitats). Activitat oberta. 9.14

Defineix amb el sinònim corresponent cada una de les paraules següents: torratxa, guilla, sobretot, calma, enllestir, acostar-se, gosar, reposar, escabellat, sorra, esgarrifós, flassada, amoïnar-se, aclucar, copsar. torratxa: test guilla: guineu sobretot: principalment calma: tranquil·litat enllestir: acabar acostar-se: apropar-se gosar: atrevir-se reposar: descansar escabellat: despentinat

178

sorra: arena esgarrifós: espantós flassada: manta amoïnar-se: preocupar-se aclucar: tancar copsar: entendre 9.15

Agrupa les paraules següents en sis grups de tres paraules cada un. Després cerca un hiperònim (la paraula que indica la classe d’objectes) per a cada grup. Per exemple: alzina, xiprer, figuera → arbre (hiperònim) alzina calaixera mosca desembocadura xiprer figuera grip martell tètanus tornavís papallona tauleta formiga badia serralada armari verola estenalles alzina, xiprer, figuera → arbre desembocadura, badia, serralada → accident geogràfic grip, verola, tètanus → malaltia tornavís, martell, estenalles → eina formiga, papallona, mosca → insecte armari, calaixera, tauleta → moble 9.16

Escriu l’hiperònim que correspon a cada una de les definicions següents: drecera: Camí més curt que el principal. entrar: Anar de fora cap a dins d’un lloc. vi: Beguda alcohòlica que es fa amb el suc del raïm. quadrat: Figura geomètrica que té quatre costats iguals i quatre angles rectes. fera: Animal salvatge i perillós. pelar: Tallar els cabells d’una persona o el pèl d’un animal. pedrada: Cop donat amb una pedra. or: Metall preciós de color groc brillant amb què es fan joies. espasa: Arma d’acer llarga acabada en punta. espasme: contracció dels músculs que es fa sense voler. 9.17

Copia les definicions següents i completa-les fent una descripció aproximada dels objectes o de les accions que defineixen: banyador: Vestit de bany. barana: Barrera de fusta, de ferro, de maons, etc., al voltant d’una escala, un balcó, un pou, etc., que serveix per impedir que caiguem. guardiola: Recipient tancat de metall, plàstic, terrissa, etc., que té una petita obertura per on podem ficar monedes i que serveix per guardar i estalviar diners. sentir: Percebre un soroll, una música, un crit, etc., per mitjà de l’orella. prestatgeria: Moble que té molts prestatges. renyir: Trencar les relacions, l’amistat amb algú. repensar-se: Canviar d’intenció després d’haver-hi reflexionat. terrissaire: Persona que fa objectes de terrissa o en ven.

179

9.18

De les dues definicions que et donem per a cada paraula, tria la que correspon a la paraula donada. Després aparella cada una de les cinc definicions que has descartat amb una de les cinc paraules següents: esborrador, malastruc, migrar, menar i pregó. maluc a) Cadascun dels dos ossos sortints de la pelvis que hi ha sota la cintura. minvar a) Disminuir, fer-se més petita una cosa. esborrany b) Escrit que es fa primer i es corregeix abans de fer el definitiu. pregon b) Gran i profund. manar b) Donar ordres a les persones. malastruc b) Que no té sort, o que pot portar desgràcia. migrar b) Anar una persona d’un lloc a un altre. esborrador a) Tros de drap, esponja, etc., que es fa servir per esborrar allò que s’ha escrit en una pissarra. pregó a) Discurs que es fa en la inauguració d’una festa menar a) Conduir, dirigir o guiar una bèstia o un vehicle.

Pàgina 244 9.19

Repassa bé el contingut d’aquest apartat de gramàtica i, després, completa amb les paraules adequades les explicacions següents. a) Una oració que simplement ens informa d’un fet és una oració de modalitat enunciativa. b) Una oració que ens pregunta alguna cosa és una oració de modalitat interrogativa. c) Una oració que expressa un mandat o que ens prohibeix fer alguna cosa és una oració de modalitat exhortativa. d) Una oració que ens transmet una emoció de manera emfàtica és una oració de modalitat exclamativa.

Pàgina 245 9.20

Classifica les oracions següents segons la modalitat: a) oració enunciativa, b) oració interrogativa, c) oració exhortativa i d) oració exclamativa. a) No llenceu les deixalles al riu; llenceu-les als contenidors: exhortativa. b) L’Ajuntament ha repoblat el riu d’ànecs salvatges: enunciativa. c) Quina alegria, a partir d’avui ja ens podrem banyar al riu!: exclamativa. d) S’hi pot pescar en aquest riu?: interrogativa. 9.21

Classifica les oracions següents en aquests dos grups: a) interrogatives totals i b) interrogatives parcials. a) Els bombers ja han aconseguit apagar l’incendi?: total. b) On es va iniciar l’incendi?: parcial. c) A quina hora van arribar els bombers?: parcial. d) La gent de la comarca ha col·laborat en les tasques d’extinció de l’incendi?: total. e) Quanta gent hi ha col·laborat?: parcial. f) La policia ha hagut d’evacuar la gent de les cases amenaçades pel foc?: total. g) Qui ha acollit aquesta gent?: parcial. h) Les pèrdues humanes i econòmiques seran molt elevades?: total.

Pàgina 245 9.22

Les ordres s’expressen en mode imperatiu (Amaga’t! ); en canvi, les prohibicions s’expressen en mode subjuntiu (No t’amaguis! ). Converteix les ordres en prohibicions i les prohibicions en ordres:

180

a) b) c) d) e) f)

Plega aquest llençols Dorm més. Obre la porta. No us poseu l’abric. No s’acosti a la foguera. No t’emportis el barret.

a) b) c) d) e) f)

No pleguis aquests llençols No dormis més. No obris la porta. Poseu-vos l’abric. Acosti’s a la foguera. Emporta’t el barret.

9.23

Les oracions exhortatives serveixen per manar un cosa (mandat) o bé per prohibir-la (prohibició). Converteix els mandats següents en prohibicions. a) No et connectis a Internet a partir de les onze de la nit. b) No et refugiïs en aquella cova tan profunda d’allà al final. c) No diguis la teva contrasenya. d) No seguis al llindar de la porta. e) No canviï de test aquesta planta. f) No vinguin abans de les vuit. g) No obriu la porta de servei. 9.24

En les oracions negatives, sovint hi apareixen mots amb valor negatiu, com ningú, res, cap, gaire, gens, mai, enlloc. Fes servir aquests mots per respondre negativament les preguntes que tens a continuació: a) –Ha trucat algú? –No, no ha trucat ningú. b) –Hi havia alguna solució? –No, no n’hi havia cap. c) –Que et fa por alguna cosa? –No, no em fa por res. d) –Tens gaire gana? –No, no en tinc gens. e) –Menges molt, tu? –No, jo no menjo gaire. f) –L’has vist en algun lloc? –No, no l’he vist enlloc. g) –Ell sempre perd les ulleres; ella també les perd? –No, ella no les perd mai. 9.25

Converteix aquestes oracions enunciatives en exclamatives utilitzant marques de caràcter exclamatiu com sort que, que bé que, llàstima que, tu rai que, tant de bo que, mira que n’és de o altres de semblants. Per exemple: ENUNCIATIVA: La farmàcia és oberta. EXCLAMATIVA: Sort que la farmàcia és oberta! Activitat oberta. Possibilitats: a) Sort que la farmàcia és oberta! b) Que bé que avui no ens podrem veure! c) Sort que has aprovat tots els exàmens! d) Tu rai que tens la vida assegurada! e) Llàstima que l’Òscar sigui un busca-raons! f) Tant de bo que es recuperi ben aviat!

Pàgina 247 9.26

En aquest fragment del diàleg entre diversos personatges de la novel·la Dràcula, hem suprimit els punts (set), els interrogants (quatre), les exclamacions (tres) i els punts suspensius (dos). Copia’l en el quadern substituint els quadrets pels signes de puntuació correctes. –Lucy es troba molt greu. Sembla que pateix una anèmia galopant. És com si el seu cos s’hagués quedat sense sang! –Sense sang? –se sorprengué Arthur–. Però, com és possible?

181

–No ho sé! –contestà el doctor d’allò més desconcertat–. La seva pal·lidesa així ho indica. A més, aquests forats del coll… –Dieu que els hi ha fet un animal? –Sí, així m’ho va semblar –contestà Mina. –Què podem fer, John? Si la senyora Westenra sospita alguna cosa… –Déu meu, quina barbaritat! Si això és terrible! 9.27

Digues si cal escriure amb majúscula cada una de les paraules que tens a continuació (raona la resposta): Noms propis: Ignasi, Eivissa, l’Hospitalet de Llobregat, la Creu Roja, França. Noms comuns: eivissenc, abril, dimarts, italià. 9.28

Et reproduïm un altre fragment de la novel·la Dràcula en què hem suprimit tots els punts (en total són vuit) i les majúscules (també són vuit). Copia aquest fragment en el quadern, fenthi les modificacions que calgui i separant totes les frases amb un punt. No sé si he embogit de veritat o si he tingut un malson. Una estranya sensació m’ha despertat. La claror de la lluna omplia l’habitació. Davant meu hi havia tres dones amb aspecte de bruixes. Tenien els ulls negres i unes dents blanques i punxegudes. Xiuxiuejaven entre elles i es llepaven els llavis com si estiguessin mortes de gana. Tenia tanta por que no em podia moure. Una d’elles se m’ha acostat i, després de llepar-me el coll, ha estat a punt de clavar-me les dents.

Pàgina 248 9.29

En la novel·la, aquesta carta que et reproduïm hi apareix dividida en tres paràgrafs: el primer parla de l’arribada del pacient i l’estat en què es trobava; el segon, de les dificultats per saber qui era, i el tercer, de l’estat actual i de les recomanacions. Primer, llegeix-la i separa’n els paràgrafs amb una barra. Després, copia-la al quadern escrivint-t’hi els punts i seguit (nou), els punts i a part (tres) i les majúscules (divuit). Benvolguda senyora: Li escric de part del seu promès, Jonathan Harker. El senyor Harker va arribar al nostre hospital fa unes setmanes. Aleshores estava en un estat calamitós. Tenia molta febre i delirava en somnis, parlant de llops, sang, bruixes i dimonis. Els metges van dir que devia haver patit una impressió molt forta. A sobre tan sols duia una espècie de diari escrit en taquigrafia que cap de nosaltres no va saber llegir. Per tant, vam haver d’esperar que recobrés la lucidesa per a saber qui era. Per sort, ara el pacient es troba molt millorat. No obstant això, encara necessita molt de repòs i atenció. Seria convenient que, a l’hora de tornar a Anglaterra, no ho fes sol. Ell ens ha parlat tant de vostè, que estic segura que ho deixarà tot per venir al seu costat. Si així és, l’hospital la rebrà amb els braços oberts. Cordialment, Sor Àgueda

Pàgina 249 9.30

Completa aquestes frases amb la forma de l’infinitiu, el gerundi o el participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. a) Els bombers van arribar tan bon punt es va haver declarat l’incendi. b) Els lladres devien entrar per la finestra de les golfes. c) Espera, que la fotocopiadora encara s’està escalfant. d) No t’hauries equivocat si t’hi haguessis fixat més. e) Els assistents a la reunió van anar acudint a poc a poc. f) La Bet m’ha confessat que no l’heu ajudat gens.

182

g) El treball l’haureu de presentar la setmana vinent. h) L’Ernest anava perdent la confiança en ell mateix. i) Té por de les aranyes. Les ha temut tota la vida. j) Havien construït un cabana amb les restes del naufragi. 9.31

Classifica les combinacions verbals que apareixen en l’activitat anterior: passat perifràstic: van arribar, es va haver declarat, temps compostos: t’hauries equivocat, m’ha confessat, heu ajudat, ha temut, havien construït. perífrasis verbals: devien entrar, s’està escalfant, van anar acudint, haureu de presentar, anava perdent.

Pàgina 251. Lèxic 9.32

▲ Escriu l’hiperònim (una paraula de sentit més ampli) que correspongui a cada una de les definicions següents: peixera: Recipient que serveix per tenir-hi peixos. medicina: Ciència que estudia les causes de les malalties i la manera de curar-les. maduixa: Fruit de la maduixera. espardenya: Calçat amb sola d’espart o de goma que a vegades es pot cordar amb vetes. punyal: Arma més curta que l’espasa. 9.33

▲ Copia i completa fent una descripció aproximada dels objectes o de les accions: guitarra: Instrument musical de sis cordes. plàtan: Fruit allargat, de pell groga i gruixuda, que té el gust dolç. rellotge: Instrument que serveix per assenyalar l’hora que és i que consisteix en un conjunt de peces petites que fan moure unes agulles o busques que van corrent sobre un disc o esfera. rentar: Netejar tot allò que és brut. son: Ganes de dormir. travessar: Passar a través d’alguna cosa, traspassar. ull: Òrgan del cos que serveix per veure-hi. 9.34

▲ Copia les frases següents i omple els espais buits amb la paraula adequada al context: a) He d’escriure una carta a la Marta; saps la seva adreça? Per anar a la Seu d’Urgell, hem d’agafar una carretera en direcció a Andorra. b) La marató és una cursa a peu de 42 quilòmetres. Dubta entre fer la carrera d’humanitats o la de periodisme. c) Té molts pèls a les cames. El perruquer li ha tallat els cabells ben curts. d) No et fiquis els dits a la boca. Et demanen al telèfon; posa-t’hi. e) Duia l’escala de tisora penjada a l’espatlla esquerra. Duia un sac de patates a l’esquena. f) Li agrada sucar pa en l’oli de l’amanida. Com que no duia paraigua ni impermeable, em vaig ben mullar. 9.35

▲▲ Escriu l’hiperònim que correspongui a cada una de les definicions següents: ebenista: Persona que treballa amb fustes fines i en fa mobles. símptoma: Senyal o manera amb què se sol manifestar una malaltia. endur-se: Agafar una cosa i portar-la a un altre lloc. pondre: Fer els ous una femella d’ocell. opinar: Tenir o donar una idea o una opinió.

183

jeure: Estar estirat en un llit, a terra, etc. sucar: Ficar una cosa dins un suc o un líquid perquè quedi ben molla. 9.36

▲▲ Completa aquestes definicions fent una descripció aproximada dels objectes o de les accions: bandera: Tela de roba amb colors i símbols que representa un país, una ciutat, un partit, etc. oli: Suc o líquid que es treu de les olives o d’altres fruits o plantes (cacauets, gira-sols, etc.) i que es fa servir per fer gustosos els menjars, cuinar, fregir, etc. teatre: Art que consisteix a representar una història escrita per un autor per mitjà d’uns actors que parlen i actuen en un escenari, dins un local amb públic. entreveure: Veure una cosa a mitges. esquela: Escrit que es reparteix per les cases o es publica al diari per anunciar la mort d’una persona. pany: Mecanisme que serveix per obrir i tancar una porta amb una clau. 9.37

▲▲ Completa amb la paraula adequada. a) Rut, eixuga’t les mans amb el drap de cuina. b) Els pares em van renyar perquè vaig suspendre. c) Si doblegues un full pel mig, queden dues parts iguals. d) Aquest llibre és molt gruixut; té moltes pàgines. e) Les olives i les cireres tenen pinyol. f) Demà nosaltres vindrem a veure-us. g) Una cansaladeria és una botiga on venen embotits. h) Els accidents de trànsit han disminuït. i) Les avellanes, les nous i els pinyons tenen clofolla.

Pàgina 251. Gramàtica 9.38

▲ Digues, per a cada un dels enunciats següents, si es tracta d’una oració (amb un verb conjugat) o bé si es tracta simplement d’un sintagma nominal (sense verb). a) Un reguitzell de bosses i maletes plenes de roba: sintagma. b) Aquest estiu els dos amics de l’any passat no vénen al càmping: oració. c) Les plantes estranyes que creixen entremig dels esbarzers: sintagma. d) La noia de davant de casa m’ha picat l’ullet: oració. e) Un cotxe gros, negre i lluent, amb vidres fumats: sintagma.

Pàgina 252 9.39

▲ Classifica en enunciativa, interrogativa, exhortativa i exclamativa les oracions següents: a) Com t’ho has fet per entrar?: interrogativa b) Les botigues obren a les nou i tanquen a la una: enunciativa. c) Quina sort que hem tingut!: exclamativa d) Vigila els moviments dels sospitosos i, sobretot, no els perdis de vista: exhortativa. 9.40

▲ Imagina’t que un company et presenta una amiga seva que ha aconseguit fer un viatge a l’espai en un coet de la NASA. Activitat oberta. Possibilitats: a) Has tingut por? Hi tornaries? b) Quantes hores dormies? Què menjaves? c) Quina sort que has tingut! Tant de bo jo hi pogués anar!

184

9.41

▲ Imagina’t que tens un amic que no sap anar amb bicicleta però que en vol aprendre. Activitat oberta. Possibilitats: a) Mira sempre endavant. Vés recte. b) No miris a terra. No frenis de cop. c) El canvi permet no cansar-se en terrenys difícils. L’alçada del selló es pot regular. 9.42

▲ Fes expressions exclamatives amb aquestes paraules: que, com, quin (quina, quins, quines), quant (quanta, quants, quantes). Activitat oberta. Possibilitats: a) Aquest avió va molt ràpid → Que ràpid que va, aquest avió! b) Aquesta moto corre molt → Com corre, aquesta moto! c) Aquest vestit és molt elegant → Que elegant que és, aquest vestit! d) Hi ha moltes granotes en aquesta bassa → Quantes granotes que hi ha, en aquesta bassa! 9.43

▲▲ L’ordre habitual dels elements de l’oració enunciativa sol ser el següent: subjecte + verb + complement del verb. En les oracions interrogatives, en canvi, aquest ordre sovint és modificat. Digues en quin ordre apareixen els elements d’aquestes oracions. Fes-ho seguint aquest exemple: a) (El tren, subjecte) (arriba, verb) (a les vuit, complement). (A quina hora, complement) (arriba, verb) (el tren, subjecte). b) (El veí, subjecte) (ja ha tornat, verb) (de vacances, complement). / (Ja ha tornat, verb) (de vacances, complement) (el veí, subjecte). c) (Les falgueres, subjecte) (es fan, verb) (en llocs molt humits, complement). (On, complement) (es fan, verb) (les falgueres, subjecte). d) (Els roures, subjecte) (són, verb) (arbres de fulla caduca, complement). (Són, verb) (arbres de fulla caduca, complement) (els roures, subjecte). e) (L’Isidre, subjecte) (vol estudiar, verb) (ciències econòmiques, complement) (Què, complement) (vol estudiar, verb) (l’Isidre, subjecte). 9.44

▲▲ Les oracions exhortatives solen tenir el subjecte el·líptic, ja que és la persona que rep el missatge (tu, vosaltres, vostè, vostès, nosaltres); en canvi, al principi o al final, sovint hi apareix un vocatiu, és a dir, el nom de la persona a qui ens dirigim. Identifica els elements d’aquestes oracions seguint el model de l’exemple següent: a) (Andreu, vocatiu) (compra’m un gelat, oració exhortativa). b) (Senyor Josep, vocatiu) (acompanyi’m al despatx, oració exhortativa). c) (No es mogui d’aquí, oració exhortativa) (Enriqueta, vocatiu). d) (Senyors accionistes, vocatiu) (no es deixin influir per aquestes veus interessades, oració exhortativa). e) (Creu-me…, (Marta, vocatiu)… no t’arrisquis més del compte, oració exhortativa). 9.45

▲▲ Compara el què amb el que en aquestes dues oracions: Què diu aquest home! / Que espavilats que són! (Que en són, d’espavilats!). Seguint aquests models escriu què o que per completar aquestes expressions exclamatives. a) Si que en farem, de feina! b) Que bé que ens ho passarem! c) Però què s’ha cregut, vostè! d) Què insinuen amb aquestes paraules! e) Mira que ben treballada, aquesta fusta!

185

Pàgina 253 9.46

▲▲ Les oracions es poden enllaçar per mitjà de conjuncions: el resultat serà una oració composta. Escriu oracions compostes a partir dels elements que et donem. Per exemple: Avui fa mal temps. Haurem de suspendre l’excursió. Oració composta: Com que avui fa mal temps, haurem de suspendre l’excursió. a) Si no t’afanyes, perdràs el tren. b) Com que l’escola em queda lluny, haig d’agafar l’autobús. c) Nevava tan fort que van haver de tancar l’estació d’esquí. d) Si tens més gana, prepara’t un entrepà. e) Posa’t un jersei perquè avui fa molt fred.

Pàgina 253. Ortografia 9.47

▲ Digues si cal escriure amb majúscula les paraules següents (raona la resposta): Noms propis: Mercè, Olot, la Seu d’Urgell, l’Ajuntament de Vic, Bolívia, els Estats Units, Venus. Noms comuns o adjectius: maig, dilluns, argentí, britànic. 9.48

▲ Escriu la resposta correcta en cada cas. a) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions interrogatives?: un interrogant. b) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions exclamatives?: una admiració. c) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions suspeses?: uns punts suspensius. 9.49

▲ Copia aquests textos, puntua’ls i escriu-hi les majúscules. Recorda que els noms propis també s’escriuen amb majúscula. a) El meu germà ha marxat de vacances a Polònia, a un camp de treball. Han de reconstruir una antiga granja que es farà servir d’escola. El meu germà, que es diu Santi, té divuit anys. És un pesat, però, quan no hi és, el trobo a faltar. b) Però, què dius? Vols sortir al carrer a aquestes hores de la matinada? Si no són ni les sis! On et penses que has d’anar? Apa!, vés!, torna-te’n al llit! 9.50

▲ Copia les oracions que tens a continuació i completa-les posant-hi un punt o punts suspensius. a) Sembla que facin un concurs a veure qui troba més inconvenients a l’estiu: que si la sequera, que si els mosquits, que si les mosques… b) El pare no semblava satisfet amb cap dels vestits que s’havia emprovat. L’un era massa ample; l’altre, massa llarg; l’altre, massa cridaner; l’altre… c) Ella sí que no té problemes, perquè el seu pare li dóna sempre els diners que vol; però nosaltres… d) En Llovet té una mata de cabells negres que se li aguanten ben drets. El seu cap sembla una mena de raspall de pues. 9.51

▲▲ Copia les oracions següents (són adaptades de l’obra La casa de les acàcies, de Mercè Canela), puntua-les i escriu-hi les majúscules que hi faltin. Es tracta d’un diàleg entre el propietari d’una casa i una parenta. –Tot això ja ho pots tornar a carregar al cotxe. –Però, oncle, no ens ho pots fer, això! Nosaltres només et volem ajudar, fer-te una mica de companyia… –Ajudar-me a caure, voleu vosaltres! Per què no torneu a Lió, eh? –No et pots quedar en aquesta casa tot sol: la teva salut, el teu cor… –Estic perfectament bé de salut. O sigui que ja podeu tocar el dos. Que no en teniu prou, amb tot el que vau heretar? Colla de voltors!

186

Pàgina 254. Avaluació 1

El text de la unitat és un fragment d’una novel·la. Explica amb paraules teves què és una novel·la. Una narració llarga i de trama més aviat complexa. 2

Recorda que Christopher, el protagonista de la novel·la El curiós incident del gos a mitjanit, troba un gos mort al jardí de la seva veïna. Posa’t en la seva pell i escriu, en un text d’unes 150 paraules, les sensacions que sent en trobar el gos assassinat. Pots començar amb aquestes paraules: «Vaig acaronar el Wellington i…». Activitat oberta. (Elements a valorar: l’ordre expositiu, des de l’impacte visual a l’emocional; la separació correcta en paràgrafs; la precisió lèxica del món de les emocions…) 3

Escriu l’hiperònim (una paraula de sentit més ampli) de cada una de les definicions següents. tovallola: Peça de roba que serveix per eixugar-se el cos. peixateria: Lloc on es ven peix. encongir-se: Fer-se més petita una cosa. palau: Edifici molt gran i de molt luxe. teulada: Coberta d’una casa normalment feta amb teules. 4

Completa les definicions següents fent una descripció aproximada dels objectes o les accions següents: illa: Tros de terra voltada d’aigua per tots costats. telèfon: Aparell que serveix per parlar a distància, per mitjà de fils elèctrics que transporten el so. udol: Crit llarg i trist d’alguns animals (llop, gos, etc.). expulsar: Treure algú d’un lloc. 5

Classifica les oracions següents segons la modalitat de cada una (enunciativa, interrogativa, exhortativa, exclamativa). a) Que bé que neda, l’Alba!: exclamativa. b) A la platja hi havia meduses pertot arreu: enunciativa. c) No us estigueu tanta estona al sol. Estigueu-vos allà, en aquella ombra: exhortativa. d) Ja ens podrem banyar amb aquest vent i aquestes onades?: interrogativa. 6

Converteix els mandats següents en prohibicions. Per exemple: Xavier, agafa’l. → Xavier, no l’agafis. a) Tu, no li donis llaminadures! b) Carla, no accentuïs aquestes paraules. c) Senyor Gomis, no es reuneixi amb els veïns. d) Pere, no hi afegeixis gens de sal! 7

Transforma les oracions enunciatives en exclamatives utilitzant aquestes marques de caràcter exclamatiu que et donem: si que n’és de, sort que, llàstima que, quanta, mira que o altres de semblants. Per exemple: En Raül s’ha posat molt nerviós. → Mira que s’ha posat nerviós, en Raül! Activitat oberta. Possibilitats: a) Sort que el tren no va arribar a descarrilar! b) Mira que n’és d’innocent, en David! c) Quanta gent que hi havia, al mercat! d) Si que juga bé a bàsquet, aquesta noia! e) Llàstima que no ens vam poder banyar ni un sol dia!

187

8

Puntua el text següent i escriu-hi les majúscules tenint en compte que ha de tenir dos paràgrafs. Vaig travessar la tanca de la senyora Shears i la vaig tancar al meu darrere. Vaig travessar el seu jardí i em vaig agenollar al costat del gos. Vaig tocar el morro del gos. Encara estava calent. El gos es deia Wellington. Era de la senyora Shears, que era amiga nostra. Vivia a l’altra banda del carrer, dues cases a l’esquerra de la meva.

Pàgina 255. Parlem-ne 1

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat oberta.

Pàgina 256. Comprensió 2

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents: Text 1 a) El dissabte 5 d’agost. b) Que li deixin el pati. c) Amb llums, globus i serpentines. d) Que porti la càmera de vídeo. e) Que compri un bon regal. f) Una foto del pare quan era un nadó. g) A la mare. h) Sensacionals. i) Se li han acabat les idees. Text 2 a) El 2 d’octubre. D’un atac de cor. b) Que l’hauria d’anar a veure. c) Se n’ha alegrat molt. d) No es creu que el seu pare s’hagi mort. e) Una cosa positiva. f) Que s’ha equivocat.

Pàgina 257. Expressions per comunicar-se 3

a) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1. Et felicito pels teus èxits. 2. Per molts anys. 3. Bon Nadal i feliç Any Nou. b) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: Activitat oberta. Possibilitats: 1. Ho sento molt. 2. L’acompanyo en el sentiment. 3. Accepti el meu condol.

188

Pàgina 258. Sons i lletres 4

a) Llegeix en veu alta els parells de mots següents: bellesa - vellesa; bola - vola; ball - vall; beure - veure; bena - vena; botar - votar. Després, relaciona’ls amb les definicions corresponents: 1. ball, vall; 2. bellesa, vellesa; 3. bola, vola; 4. beure, veure; 5. botar, votar; 6. bena, vena. b) Escriu una frase curta amb cadascun dels mots anteriors. Activitat oberta. Possibilitats: 1. un ball modern, la vall d’Aran; 2. té una bellesa oriental, les malaties de la vellesa; 3. una bola de paper, fa tres hores que vola; 4. no puc beure llet, vull veure aquesta pel·lícula; 5. vaig botar de l’espant, s’ha de votar el delegat; 6. una bena per a la ferida, una vena del braç.

Pàgina 258. Gramàtica 5

a) Conjuga el present d’indicatiu dels verbs emportar-se i anar-se’n. Jo m’emporto Tu t’emportes Ell/ella s’emporta Nosaltres ens emportem Vosaltres us emporteu Ells/elles s’emporten Jo me’n vaig Tu te’n vas Ell/ella se’n va Nosaltres ens n’anem Vosaltres us n’aneu Ells/elles se’n van b) D’acord amb el quadre anterior, completa les frases següents amb l’opció correcta donada entre parèntesis. 1. Una ambulància es va emportar el pare de la Sandy a l’hospital. 2. El vent s’ha emportat els papers de la taula. 3. De casa només cal que portem l’esmorzar. 4. El Pete no sap si anar a veure la Sandy. 5. El Pete se n’ha anat i ha tornat més tard. 6. No m’acabo de creure que l’avi se n’hagi anat.

Pàgina 259. Lèxic 6

a) Completa el quadre anterior amb els adverbis de temps que hi falten. Abans-d’ahir l’altre / ahir / demà / demà passat b) Respon aquestes preguntes: 1. Dimecres, dimarts, dilluns. 2. Divendres, dissabte, diumenge. 3. Dissabte i diumenge.

Pàgina 259. Expressió personal 7

a) Digues en veu alta el teu nom, la data de naixement i on vas néixer. Activitat oberta.

189

b) Fes un recordatori de l’aniversari dels companys i les companyes de classe. En una cartolina, escriu els noms, les dates de naixement i els anys que tenen ara. Activitat oberta. c) En grups. En una postal de felicitació, cadascú escriurà una dedicatòria (una frase breu amb la signatura) per a un company o companya de classe que estigui a punt de fer els anys. Un del grup s’encarregarà de llegir en veu alta totes les dedicatòries el dia del seu aniversari. Activitat oberta. d) Escriu el missatge que enviaries per e-mail a algú a qui se li hagués mort un familiar molt pròxim. Activitat oberta. (Exemple: Estimada Mònica / Vaig saber la mort del teu avi ahir i em vaig quedar molt trista / M’imagino com deus estar tu… / Molts petonets i sàpigues que pots comptar amb mi.)

190