• Author / Uploaded
• Jennifer RuLi

Citation preview

NOUCENTISME Característiques generals Moviment cultural iniciat a Catalunya al segle XX. Es pretén transformar els mètodes d’ensenyament, la vida cultural, acadèmica i especialment la Universitat. Un dels objectius serà normativitzar la llengua literària. Amb això es divulgaran i editaran autors antics catalans i es faran traduccions com per exemple “Els nostres clàssics” de la fundació Bernat Metge i editorial catalana. Els quatre pilars del noucentisme son: -

Prat de la Ripa, president de la mancomunitat de Catalunya (1914-1917) Eugeni d’Ors. Josep Carner. Pompeu Fabra que normativitzà la llengua amb la seva gramàtica catalana.

Característiques literàries -

Alabança de la ciutat. Utilització de la sàtira i la ironia. Observació de la natura i de la vida quotidiana. Perfecció formal en la poesia. Molta importància en la rima i ritme, així com els sonets. Figures retòriques com les al·literacions i sinestèsies.

JOAN MARAGALL Es un dels poetes més importants i un intel·lectual crític. Fa entrar la poesia catalana a la modernitat. Es el principal representant de la poesia del segle XIX y principis del segle XX. Un dels seus millors llibres es Enllà. La poesia de Joan Maragall aconsegueix un impacte important en la societat literària del seus temps. Les característiques de la seva poesia son: -

La recerca de la sinceritat. La relació entre els seus sentiments i la naturalesa. La seva poesia té més a veure amb la inspiració que amb una feina elaborada i conscient. Te el privilegi de captar la bellesa del món i intentar comunicar-lo a traves de paraules.

El filòsof alemany Nietzsche va influenciar en les actituds intel·lectuals de Maragall, on aquesta influencia es manifestà en un vitalisme optimista (es un corrent que apareix molt representat dins del moviment modernista). Aquesta influencia la trobem a: Visions & Cants. es una revisió de certs mites tradicionals del país. són poemes que tenen un contingut mobilitzador, que crida a la joventut a participar en els nous ideals del catalanisme. Maragall també va ser assagista des del periodisme d’opinió. Alguns dels seus assaigs son l’Elogi de la paraula i l’Elogi de la poesia, que presenten la famosa teoria de la paraula viva. Els seus últims poemes estan recollits als llibres Enllà i Seqüències.

Temes i estil de Joan Maragall Temes 1. Paisatge (“pirinenques”, vistes al mar) 2. Amor familiar, felicitat, festeig matrimonial. 3. Mites agafats de llegendes tradicionals. Revalora la poesia popular tant pel que fa la forma com la temàtica (“El compte Arnau”). 4. La situació político-social de Catalunya (“Oda nova de Barcelona”) 5. El plantejament de temes metafísics com la mort (“Cant espiritual”) Estil Maragall propugna una poesia lliure d’ornaments retòrics, una poesia senzilla i directa. Les formes estròfiques utilitzades no son complexes ni artificials, encara que te cura dels seus versos, però mitjançant un lèxic senzill i entenedor, exclamacions, adjectius i ús de la personificació. La figura retòrica que utilitza repetidament es la sinestèsia (fer intervenir tots els sentits en el poema). Maragall es conegut com a neoromàntic degut al rema paisatgístic i la seva admiració per la literatura popular. MIQUEL COSTA I LLOBERA LO PI DE FORMENTOR Glossari 1. Atupar: donar cops. 2. Terrer: terra on hom s’ha criat, on hom viu. 3. Ungir: coronar, consagrar. 4. Oratge: vent. 5. A lloure: en llibertat. 6. Bramular: cridar. 7. Penyal: roca, roquisser. Per a Costa i Llobera, el pi es una imatge que comunica bellesa. El pi ha esdevingut una presencia humanitzada que proclama un missatge. Costa i Llobera l’escolta i ens fa arribar en versos harmònics una combinació de quatre alexandrins i un hexasíl·lab en cada estrofa, una estructura de ressonàncies clàssiques. JOAN ALCOVER DESOLACIÓ Glossari 1. Esqueix: part. 2. Esponerós: ufanós. 3. Brostar: fer o treure la part tendra, el conjunt de brots, d’un arbre o d’un arbust. 4. Aidar: ajudar. 5. Conhort: consol. Joan Alcover a Desolació ens descriu un arbre destrossat per la fúria dels elements: tempesta, el llamp, el foc. Però no es la imatge d’allò que el poeta aspira a ser, sinó del seu estat d’ànim, de les ferides que li han provocat les desgracies de perdre els éssers estimats (primera dona i quatre

fills). Joan Alcover s’ha vist reflectit en l’arbre i aquesta identitat descoberta ens arriba carregada de sentiment, en la forma adequada de l’elegia. MIQUEL COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER Son dos representants excel·lents de l’anomenada Escola Mallorquina. Tots dos provenen del romanticisme...? JOSEP CARNER COM LES MADUIXES Glossari 1. Ardit: valent, atrevit. 2. Capciró: cap d’un dit. 3. A bell redós: a l’abric, a recer. 4. Corretjola: planta de flors blanques o rosades (mala herba) 5. Gropada: tempesta. Tema: Infantesa, món infantil. Argument: Descriu els moviments d’un infant per collir les primeres maduixes per a la seva àvia. Comentari: Te una visió endolcida de la infantesa que ens fa entendre aquella idea del paradís dels nostres primers anys i que enyorem al llarg de tota la vida. Es una poesia clàssica per la referència al nom de Pandara (que es molt paregut al nom de Pandora de la llegenda mitològica grega, aquella on explica que la primera dona va obrir una caixa que guardava tots els desastres). Carner aconsegueix una llengua catalana per expressar els moviments de la nena, la seva admiració per tot el que l’envolta i amb un to col·loquial. Carner publica per primera vegada aquest poema en el seu llibre Els fruits saborosos. Despres porta el nom de Les maduixes arrupides. Aquesta es la versió definitiva que apareix en el seu volum de la seva poesia completa, revisada pel mateix poeta. Aquesta obra es una de les aportacions més importants del noucentisme. Característiques de Els fruits saborosos -

Creació d’un llenguatge noble, refinat i cada vegada més irònic que busca la exactitud. Allunyament dels vulgarismes i expressions de la literatura modernista. Elements morals.

NABÍ Obra poètica més important de Josep Carner. Realitzada en un moment molt dur de la seva vida (la mort de la seva dona, la guerra civil espanyola, l’exili, etc.). Es una intensa reflexió sobre la condició humana i la vivència religiosa d’un Déu d’amor i perdó que li dona fonaments per viure en harmonia amb el món.

Glossari 1. Ròdol: espai vagament circular. 2. Argent: plata, metall preciós.

EUGENI D’ORS Intel·lectual i escriptor. Publicà al diari La Veu de Catalunya , una columna d’opinió que expressa l’ideari noucentista. El Glosari es la seva gran obra, de la qual surten diferents llibres. Una glossa es un assaig breu, amb un estil brillant, on es donen temes per a la reflexió. AVANTGUARDISME És un moviment artístic i cultural que s’enfronta a la cultura de la societat burgesa a partir dels anys ’10 desprès de la crisi originada per la 1ª Guerra Mundial, fins als anys ’30. Recerca noves expressions, i els representants més destacats son: Picasso i Miró, S. Dalí, Papasseit i Foix. Els corrents més destacats son: - Cubisme: Llenguatge geomètric, pèrdua del color. Representants, Picasso i en literatura Papasseit. - Futurisme: Destrucció de la sintaxi, varietat tipogràfica, cal·ligrames (son poemes que trenquen amb l’estructura clàssica i tradicional, perquè darà forma de dibuix). Representants, Papasseit que escriu el 1er manifest futurista al 1920 titulat “Contra els poetes en minúscula”. Altre representant, Gabriel Alomar. - Surrealisme: Aplicació de la psicoanàlisis de Freud, món oníric (món de somnis) i gust per les noves tecnologies. Representants, Salvador Dalí i Joan V. Foix. JOAN SALVAT-PAPASSEIT SOTA EL MEU LLAVI EL SEU Glossari 1. Rulls: rizos. 2. Esguard: mirar. 3. Magnòlia: flor. 4. Odorant: olorós. Tema: amorós. Contingut: fa la descripció sensual d’un moment d’amor. Figures retòriques: comparació, sinestèsia, versos escalonats. Comentari crític: Es tracta d’un poema de caire amorós titulat “Sota el meu llavi el seu” del poeta avantguardista J.S.Papasseit, pertany a l’obra “Poema de la rosa als llavis”. Es una poesia que no rebutja els materials avantguardistes, de fet usa la teòrica dels versos trencats, però es bassa en la literatura tradicional ja que utilitza un madrigal (composició de poca llargada, per expressar un sentiment delicat i amorós). BIOGRAFIA Neix en una família humil, el seu pare mor aviat en un accident laboral i la seva formació queda en mans d’una institució per a orfes. Es autodidacte, son seus alguns dels poemes mes intensos que parlen de l’amor i del treball, de la vida real i de la gent humil. A causa de un dels seus articles anirà a la presó. Finalment, escriu manifestos que ell anomena futuristes, però que son una reacció davant la poesia noucentista del seu temps.

JOSEP VICENT FOIX Un dels principis bàsics de la seva poesia fou la fusió de vell i nou. Les seves primeres obres son surrealistes. Mostra un interès per lo avantguardista. Va publicar els seus primers poemes a “La Revista”, va ser també l'animador de la revista “La consola”, on va aparèixer ja algun cal·ligrama. Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge. Pertany al futurisme: la seva intenció de trencar absolutament amb l’art del passat. SOL, I DE DOL Aquesta obra tot i haver-se publicat en plena postguerra, en un moment de repressió política i cultural, provoca un gran impacte. Un volum de sonets en la seva forma més clàssica, que aplega tant elements del pensament medieval, com de l’experiència de més actualitzat. CARLES RIBA Elabora una poesia reflexiva que es converteix en una veritable aventura intel·lectual. Els poemes són de lectura difícil, amb una sintaxi complexa. El seu tema principal es la recerca de la felicitat. Va desenvolupar una tasca literària i pedagògica important, que no rebutja el compromís a fons amb la cultura i la llengua catalanes. Va treballar com a traductor La Odissea que tindrà una gran incidència en la seva poesia. A l’exili, crea la seva obra poètica de plenitud: les Elegies de Bierville, on expressa en la seva experiència personal. SALVADOR ESPRIU La producció literària d'Espriu és extensa però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera (on el poeta aconsegueix de transmetre una imatge molt sensorial d’un món perdut), El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau. La necessitat d refugiar-se en el record i la constant meditació sobre la mort son característiques de la poesia de Salvador Espriu. Es manté el seu estil basat en la recerca d’un vocabulari essencial de caràcter simbòlic. JOAN OLIVER, PERE QUART Alguns dels seus poemes es situen en el corrent del realisme històric o social que es desenvoluparà al llarg dels anys ‘60. La seva poesia acull un tarannà individual i insubornable, així com una reflexió al voltant de les seves preocupacions metafísiques i de la pròpia història personal. GABRIEL FERRATER Desenvolupa una línia nova per a la poesia catalana: la de l’experiència que el poeta sap traslladar a l’espai del poema com a imatge intensa del record i com a reflexió enriquidora. S’aproxima a la prosa. Marca distàncies amb la tradició simbolista que dominava la poesia catalana a partir de la influència de Carles Riba. Però de Riba, en comparteix el component cerebral, la contenció emotiva i la incorporació del pensament a través d’una complexa estructura sintàctica i conceptual. De vegades, s’atreveix a introduir un to conversacional quotidià que es complementa amb la retirada cap als versos prosaics i sense musicalitat.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Comença a definir una obra poètica que es mou entre l’alegria i la lluminositat. El poeta fa un considerable treball d’inventari de la llengua. Caire polític i cívic. Te una certa tendència experimentalista formal i lingüística. Finalment, es una poesia que retrata una època que s’inicia amb l’horror de la Guerra Civil i s’enfonsa en la mediocritat de la postguerra. JOAN VINYOLI Evoluciona des del postsimbolisme influït per Carles Riba cap al corrent de la poesia de l’experiència que inicia Gabriel Ferreter. Aconsegueix de configurar un espai poètic personal desprès d’haver travessat l’experiència simbolista en els seus primers llibres. Desprès participa de les expectatives que desperta la poesia de Gabriel Ferreter i en fa una versió pròpia en les seves obres. MIQUEL MARTÍ POL ESTIMADA MARTA La seva obra més famosa es Estimada Marta, es tracta d’un conjunt de poemes dividits en 3 parts segons faci referència a cada etapa de la seva vida. Essencialment, es una obra de tema amorós i que en alguns aspectes ens recorda el vitalisme i la idea amorosa de Papasseit. L’obra està dividida en 3 parts: “Set poemes d’aniversari” (commemoren que fa set anys que li diagnosticaren esclerosi múltiple) “Capfoguers” (sobre la creació poètica i la influència de la seva vida). “Estimada Marta” (dona títol a tota vida i està basat en la reflexió i desig eròtic). També te una amplia producció narrativa i de traductor. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i han tingut diversos premis.