ESO Música II 5 Fitxes d’avaluació i solucionari RECURSOS del professorat Unitat 1 El poder de la música Cognoms
Views 289 Downloads 1 File size 5MB
ESO
Música II
5
Fitxes d’avaluació i solucionari
RECURSOS del professorat
Unitat 1
El poder de la música
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Digues si les següents frases són veritables o falses:
a) La música es pot gaudir només tocant un instrument.
b) La música és un art sonor que no influeix en les emocions de les persones.
c) La veu i els instruments, amb el seu so, ens produeixen emocions i ens alteren els estats d’ànim.
d) Hi ha gent que es posa música perquè la feina no se li faci tan pesada.
e) El cervell processa abans la música que el llenguatge.
f) A l’Odissea apareixen els cants de sirena com una atracció per al protagonista.
2. Escriu una línia rítmica amb blanques, negres i grups de dues corxeres.
3. Escriu el nom de les notes al següent pentagrama:
4. Escriu una línia melòdica que no tingui gaires salts amb les notes de l’escala de do: do, re, mi, fa, sol, la, si o do’.
5. Hi ha compassos binaris, ternaris i quaternaris. Classifica aquests fragments:
6. Escriu les paraules que falten: ritme – melodia – intervals – una línia de sons La
és l’element de la música que recordem amb més facilitat; la podem cantar si té lletra o la
podem taral·lejar si és instrumental. La melodia ens impacta les emocions. La melodia dibuixa a diferents altures i es desenvolupa en el temps, lligada al Els
són les distàncies entre les notes. Es mesuren per tons i semitons.
1 Material fotocopiable © Editorial Teide
.
7. Escriu cadascuna de les alteracions que coneixes i traça’n el símbol.
8. Tota la música que escoltem té acompanyament harmònic. N’hi ha de dos tipus: acords i contrapunt. Escriu el nom on correspongui. : Acompanyament de la melodia amb altres melodies; entre totes fan l’harmonia. Ara s’utilitza poc, però fa 300 anys es van escriure grans obres amb contrapunt. : Acompanyament de la melodia amb un conjunt de notes relacionades entre si i que tenen un nom xifrat, per exemple: acord de Sol (sol si re), acord de Fa 7 (fa, la do mi b)... És la manera més habitual d’acompanyar. 9. Escriu el nom de les quatre famílies instrumentals. 10. Emplena els buits. Els compositors indiquen la intensitat del so amb diferents termes italians: Forte i Crescendo i
A més, també pot aconseguir canvis d’intensitat sonora sumant
11. Explica com gaudeixes tu de la música: escoltant-la, ballant-la, tocant-la, llegint-la, escrivint-la...
2 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 2
Música i matemàtiques
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Posa les línies divisòries al següent fragment:
2. Escriu quantes pulsacions té cadascun dels següents compassos:
4/4 -
3/4 -
2/4 -
3. Indica quina mena d’intervals són i posa el nom a les notes.
4. Tenint en compte que un acord està format per la nota fonamental, la seva 3a i la seva 5a, emplena la següent taula: 5a
SOL
FA
3a
MI
RE
NOTA FONAMENTAL
DO
RE
MI
FA
SOL
LA
SI
5. Emplena el text amb les següents paraules: clavilles – pressió – agut – curta Instruments de vent. Com més curta és la columna d’aire, més
és el so. Com més
d’aire, més agut és el so. Instruments de corda. Com més
és la corda, més agut és el so. Com més tensada
està la corda, més agut és el so. Per afinar les cordes es tensen o s’afluixen amb les
3 Material fotocopiable © Editorial Teide
.
6. Veritable o fals?
a) El metrònom es un aparell per mesurar la velocitat de la pulsació.
b) Només existeixen metrònoms digitals.
c) El savi Pitàgores va néixer a Grècia.
d) A la música cubana hi ha un ritme que organitza tota la composició: la clave.
e) Les dimensions dels instruments influeixen en la seva sonoritat.
f) En els inicis amb anacrusi la melodia comença una mica abans de l’inici del compàs.
g) El so es mesura matemàticament.
h) Hi ha aplicacions per al telèfon que són afinadors de guitarra.
7. Observa amb atenció els següents fragments i contesta les preguntes:
a) Quina d’aquestes dues textures és homofònica i quina és un contrapunt?
b) En quin compàs estan escrites?
c) Quants compassos té cadascun dels fragments?
d) Quantes alteracions hi ha a l’exemple A?
e) A l’exemple B hi ha compassos de blanca i de rodona, com es diferencien?
8. Amb els següents motius escriu als pentagrames de sota una forma A B A:
4 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 3
Música i història
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Digues si les següents frases són veritables o falses:
a) L’edat mitjana és un període que va des de la caiguda de l’Imperi romà fins al descobriment d’Amèrica.
b) A l’edat mitjana es van crear les primeres partitures, al voltant de l’any 1000.
c) La societat era feudal i el poder el tenien els pagesos i els ramaders.
d) A l’edat mitjana hi ha dos tipus de música: religiosa i civil.
e) La música vocal melismàtica és aquella que fa diverses notes en una sola síl·laba.
f) La música vocal sil·làbica és aquella que majoritàriament fa deu notes per cada síl·laba.
2. Emplena el següent quadre amb aquestes paraules: relaxant – lliure – trobadors – llatí – cantable – una veu – joglars – marcades MÚSICA RELIGIOSA
MÚSICA PROFANA
a
a una veu, doblada amb instruments
anònims
els
monjos
trobadors i
Textura
Compositors
Intèrprets
Text llengües de cada lloc Ritme , depenent del text
marcat i variat
Moviment lent, sense pressa
variat, de pulsacions
Melodia llarga i plana
, per recordar
Caràcter sensual, expressa emocions 3. Observa el següent fragment de música medieval i digues si es tracta de música vocal melismàtica o sil·làbica. Escriu el nom a sota de les notes.
5 Material fotocopiable © Editorial Teide
4. El Renaixement és el període que va des del segle xv fins al començament del segle xvii. Assenyala quina de les següents músiques no pertany a aquest període: música religiosa protestant – música simfònica – música per fer dins del palau música de carrer – música catòlica
5. Emplena els buits amb les paraules següents: Poc marcat – Alegre – educació – Marcat – Contrapunt Religiosa catòlica
Civil
Sempre civil
Textura
A diferents veus.
A diferents veus, polifònica, amb contrapunt o sense.
Acompanyament de veus.
Intèrprets
Monjos i capellans.
La gent amb cantava i tocava.
Professionals o aficionats.
Text
Llatí.
Llengües de cada lloc.
Ritme Caràcter
Molt marcat. Relaxant.
i variat. Sensual, expressa emocions.
6. Relaciona.
Música civil
Cançons de gresca i amors
Reis Catòlics
Danses del Renaixement
Música catòlica
Música protestant alemanya
Martí Luter
Contrapunt imitatiu
Juan del Encina
Cancionero de palacio
7. Quins dels següents compositors no pertanyen al Barroc? Beethoven Bach Händel Purcell Vivaldi
8. Al Barroc, es diu que la música és grandiosa i brillant. Com aconsegueixen aquests efectes els compositors? 1. mitjançant veus agudes i contrastos o 2. mitjançant contrapunt i instruments de corda?
9. Emplena el text amb aquestes paraules: simfònica – instrumental – sonata – matisos – melodies – Mozart La música
és molt important. Es va organitzar l’orquestra
amb
els instruments definitius com la coneixem ara. Ja no agradaven els contrastos de fort i piano, es van posar de moda els
amb crescendi i diminuendi. Les
i fàcils de recordar, amb molta melodia acompanyada. S’inventa la
eren més naturals , que és com una novel·
la amb l’exposició del cas, el desenvolupament i la resolució. Els grans músics del Classicisme són Haydn i .
6 Material fotocopiable © Editorial Teide
10. Relaciona cada compositor amb l’obra que apareix a la unitat.
BEETHOVEN
CHOPIN
WAGNER
BRAHMS
Obres per a piano
Cinquena simfonia
Lied i obres per a piano
Òpera de les valquíries
11. Assenyala l’opció correcta.
La música del segle xx es caracteritza per:
a) Ruptures, melodia trencada, amb acords estranys, ritme irregular.
b) Melodia sentimental i ondulant.
7 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 4
Música i músics
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Quin instrument sabem que feien servir els éssers humans a la prehistòria: la flauta o l’arpa? Quin material feien servir per a la seva construcció: pedra, ossos o fusta? Instrument: Material: 2. Pel que fa als instruments de metall, quan comença la seva història?
a) Amb la civilització d’Egipte.
b) Amb la civilització anterior a Egipte.
3. Escriu el nom de tres instruments de vent-fusta. − − − 4. Els grans constructors de violins Stradivarius i Guarnieri eren italians. En quina època van perfeccionar aquest instrument? Renaixement, s. xv Barroc, s. xviii Edat mitjana, s. x 5. Classifica: PIANO – ARPA – VIOLÍ – GUITARRA – VIOLONCEL – VIOLA – UKELELE CORDA FREGADA CORDA PERCUDIDA CORDA PINÇADA 6. Per què és tan important la utilització del llautó en els instruments de vent-metall?
a) Perquè no es rovella.
b) Perquè és econòmic i el seu color és daurat.
c) Perquè no deixa créixer ni virus, ni bacteris, ni fongs.
7. Assenyala quins d’aquests instruments no pertanyen a la família de vent-metall: trompeta saxo tuba fagot trombó trompa 8. Relaciona cada aparell amb la seva funció.
Amplificador Micròfon Sintetitzador
Crear sons nous mitjançant senyal elèctric.
Captar el so i convertir-lo en senyal elèctric.
Aconseguir més intensitat sonora.
8 Material fotocopiable © Editorial Teide
9. Veritable o fals?
a) El MIDI és el sistema perquè s’entenguin informàticament els aparells connectats.
b) El sampler, captura un so i permet utilitzar-lo a diferents altures.
c) Alguns programes musicals com l’Ableton Live permeten compondre i escoltar el que s’ha compost.
d) Els auriculars són eines de producció o de manipulació del so.
e) El software musical ha substituït molts aparells electrònics.
f) Es poden descarregar plug-in de sintetitzadors, d’efectes de pedals per a la guitarra, d’efectes de veu, simuladors d’instruments...
g) A l’actualitat la tecnologia no s’aplica a la música.
h) El theremin va ser el primer aparell que feia un so electrònic.
i) Robert Moog és un músic i inventor del teclat modern que va néixer a Sòria.
j) Els amplificadors Marshall han donat so a tota la història dels músics de rock.
10. Observa la imatge i contesta.
a) Quina és la pista que té l’instrument KICK? b) Quina pista marca tres notes al mateix temps, rit o bass? c) Quina pista fa exactament el mateix tota l’estona?
a)
b)
c)
9 Material fotocopiable © Editorial Teide
.
Unitat 5
Música i art
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Completa amb les paraules: compositor, obra i intèrpret. Pianista
Sonata, Op. 27
Beethoven 2. Quines són les pistes que tenim per tal d’imaginar com devia sonar la música abans de l’escriptura?
a) Escultura i pintura de l’antiguitat.
b) Escultura i arquitectura de l’antiguitat.
3. A la pintura no sona el ritme, ni la melodia, però sí que es pot imaginar la sonoritat de la música per la forma dels instruments i per la posició dels intèrprets. Per tant, si el pintor vol expressar dramatisme, com hauria de representar el músic, tens o relaxat?
I si volgués representar un cantant, com ho hauria de fer: amb un ins-
trument o amb la boca oberta? 4. Veritable o fals?
a) Les escultures són documents de pedra o de paper.
b) Gràcies a les escultures tenim informació de les èpoques antigues de la humanitat.
c) Les escultures no ofereixen informació sobre la importància de la música.
d) Les escultures mostren la bellesa dels instruments i de l’ésser humà fent música.
e) L’escultura romàntica i moderna es centra en la figura del compositor.
5. Assenyala l’opció correcta. Les pintures de la prehistòria s’anomenen rupestres i es pintaven a les parets de les coves. I els grecs, què pintaven a més de les parets?
a) Ceràmiques (pots, gerros i plats)
b) Pells d’animals
6. Contesta.
a) Quants instruments apareixen a la imatge?
b) De quin tipus són els instruments?
c) Amb quina mà pincen les cordes?
d) Els instrumentistes són joves o grans?
e) On ubicaries la imatge, a l’edat mitjana o Egipte?
7. El Barroc és l’època dels contrastos. En música: ràpid-lent, fort-suau, molt agut - molt greu. Quina és la tècnica de pintura al Barroc? a) Amb matisos de colors suaus; b) Amb contrastos de clar i fosc. 8. Assenyala quina és l’època en què es caricaturitzen els instrumentistes mentre toquen. a) Romanticisme b) Classicisme
10 Material fotocopiable © Editorial Teide
9. Relaciona.
Música instrumental Música vocal Música religiosa Música civil
No té argument.
Composta per lloar Déu o déus.
Composta per a veu.
S’inspira en elements que no són música.
Música pura Música descriptiva
Música que no és religiosa.
Composta només per a instruments.
10. Digues quin o quins d’aquests escrits no estan dedicats a la música: assajos – novel·la – crítica musical – biografies – lletres de cançons – llibret d’òpera 11. Escriu el nom de les figures negres i posa les línies divisòries al següent fragment. Recorda que està escrit en 5/4.
12. Escriu el terme al costat de la seva definició. teatre musical – ballet – òpera – música incidental
a) Tota l’obra o gairebé tota l’obra és cantada i té, per tant, un text i una música.
b) És com una «música de fons» que crea una atmosfera per a l’acció.
c) És l’obra que es balla del començament al final.
d) És l’art total, per la música, el text, la plàstica dels decorats i la interpretació de l’argument.
13. Un dels compositors més importants de tots els temps, Mozart, va escriure una òpera que s’ha fet servir fins i tot en cinema. Encercla la resposta correcta. a) Les noces de Fígaro b) El barber de Sevilla
11 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 6
Música i caràcter
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Escriu tres emocions que pugui transmetre una música: 1.
2.
3.
2. Quins d’aquests elements no modifiquen el caràcter d’una música? canvis d’intensitat – canvis de velocitat – els germans del compositor – els obstinats – l’acompanyament – la direcció de les línies melòdiques 3. Jean Baptiste Lully va ser un compositor francès que va escriure, entre altres obres, una marxa per al combat. Quin caràcter ha de tenir aquesta composició? 4. Què és un rondó? a) Una forma ABA. b) Una forma ABC. c) Una forma ABACA. 5. La marxa fúnebre més famosa del Romanticisme va ser escrita per Frédéric Chopin i posteriorment orquestrada per Edward Elgar. Per a quin instrument va ser escrita originàriament? a) Piano. b) Violoncel. c) Oboè. 6. Per donar caràcter a una obra, cal pensar quina serà la seva velocitat per interpretar-la. a) Com donaries un caràcter alegre a una cançó, amb una pulsació ràpida o lenta?
b) Com donaries caràcter d’enyorança, amb un tempo mitjà o molt ràpid?
7. A dues de les audicions del llibre els autors G. Rossini i B. Smetana fan servir un instrument de vent-fusta per simbolitzar l’inici de la pluja. Quin és, la flauta travessera o la trompeta? 8. Observa la partitura i contesta les preguntes.
a) En quin compàs està escrit aquest fragment?
b) Quines figures rítmiques hi ha escrites? Semicorxeres o negres?
c) La melodia és cromàtica o fa salts?
d) El vol del borinot, de Rimski-Kórsakov, comença agut o greu?
12 Material fotocopiable © Editorial Teide
9. Emplena els buits: melodia – obstinat – ritme – caràcter L’
és una repetició constant d’un
d’un acompanyament o tot junt i dóna
, d’una melodia o a l’obra musical. Habitualment és l’acompa-
nyament el que fa el ritme o l’acompanyament instrumental repetitiu obstinat. Pot ser que l’obstinat estigui inclòs a la
.
10. El següent fragment pertany a un obstinat destinat a les violes i escrit per Beethoven a la seva Setena simfonia. Mira amb atenció la partitura i respon les preguntes.
a) Posa les línies divisòries al fragment.
b) Quina és la nota més repetida en aquest obstinat?
c) Quina és la figura rítmica més repetida?
d) Quants silencis hi ha en total?
11. Emplena el quadre següent amb les paraules adients:
Sembla el final – El riu es fa ample – popular – RIU – potent amb metalls – cançó infantil Naixement
La flauta fa una melodia ràpida que juga amb altres petites melodies, com les aigües que van saltant per les roques. Els violoncels fan una melodia ondulant i surt el TEMA DEL RIU amb repeticions. És una música festiva amb molt joc instrumental.
A les vores hi ha castells Música
i percussió.
Festa de casament al costat del riu
Melodia
amb corxeres que li donen ritme.
Les nàiades, els éssers màgics del riu
Melodia plàcida de la corda amb acompanyament ondulant de les flautes de les petites onades a les vores del riu.
El riu es fa ample i majestuós
TEMA DEL
Els ràpids de Sant Joan
amb més orquestració, més ampul·lós i brillant.
Tocs de metall potents, corda nerviosa i pulsació ràpida, el riu torna a entrar en ràpids i es torna nerviós i salvatge. Tema com una cançó infantil, rítmic i alegre.
Arribada a Praga
Tocs de metall i percussió rítmica triomfal.
Confluència amb el riu Elba, amb el qual es difumina
Corda suau, el riu es va difuminant i va desapareixent.
12. Assenyala per qui va ser escrita la cançó Tears in Heaven. a) Eric Clapton b) Michael Jackson c) The Beatles
13 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 7
Música i escriptura
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Veritable o fals?
a) L’escriptura musical des de l’any 1000 és la mateixa que fem servir ara.
b) Amb la impremta les partitures es van editar més ràpidament.
c) Abans de l’any 1000 les partitures tenien 7 línies.
d) Guido d’Arezzo va inventar la manera de fixar l’altura de les notes.
e) L’escriptura de la durada del so va ser necessària quan els músics tocaven i cantaven diferents melodies alhora.
f) Des de finals del segle xviii fins a l’actualitat les partitures han tingut la mateixa informació.
g) Abans de l’any 1000 es posaven uns signes a sobre de la lletra, que donava pistes per recordar com era una melodia.
2. Observa aquestes dues partitures vocals i respon les preguntes:
a) Quina d’aquestes dues partitures és medieval?
b) En quina sabem quina és la durada de les notes?
c) Quina està decorada?
d) Quina et resulta més fàcil de llegir?
e) Quina té armadura?
f) Quina té les figures quadrades?
14 Material fotocopiable © Editorial Teide
3. Mira amb atenció la següent partitura per a piano i respon les preguntes:
a) Assenyala a la partitura quin pentagrama pertany a cadascuna de les mans.
b) Quina és la figura rítmica que hi apareix més cops?
c) Quines notes fa la mà esquerra, llargues o curtes?
d) Quan Beethoven va escriure adagio sostenuto, volia que fos ràpida o lenta?
e) Quants sostinguts hi ha a l’armadura?
f) Encercla les rodones de la partitura.
g) Assenyala amb una fletxa les claus de sol de la partitura.
4. Completa el text amb les paraules següents: clàssica – harmònic – solista – acompanyament – melodia La guitarra és un instrument
, és a dir, que pot fer diferents notes alhora. En la el mateix intèrpret toca la
guitarra l’
,
i el baix. Posteriorment, a la música rock, la funció del guitarrista es va di-
vidir en tres guitarristes per separat: el guitarra
, que fa la melodia; el guitarra rítmic, que fa
l’acompanyament, i el baixista, que fa el baix. 5. Mira la partitura i respon les preguntes. a) Aquesta partitura està escrita per un programa d’edició de partitures o està feta a mà? b) Aquesta partitura està escrita per a coral? c) Escriu els acords de la partitura. d) Quants compassos té el tema? e) En quin compàs està escrit? f) Quantes rodones hi ha a la partitura? g) Quina és la figura rítmica que hi apareix més cops, negra a corxera?
15 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 8
Música i músics
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Assenyala quin és el nom de la musa grega de la música. a) Euterpe b) Talia
2. Quin paper té la família per contribuir a desenvolupar el talent musical? a) Molt b) Poc c) Gens
3. Relaciona.
J. S. Bach
El pare era mestre i volia que el seu fill també ho fos.
I. Albéniz
Fins a 120 membres de la seva família eren músics
W. A. Mozart
Tenia un pare contrabaixista i era d’una família pobra.
J. Brahms
Músic espanyol, amb 14 anys va viatjar a Amèrica.
P. I. Txaikovski
Era un geni de la música i el seu pare també era músic.
L. v. Beethoven
El pare volia que el seu fill fos un nen prodigi.
En contra de la família, va seguir una carrera musical d’èxit.
4. Omple els buits amb les següents paraules: obra – ritme – compositor – estrofes – tornades – acabar El
és el músic que crea l’
l’acompanyament, busca el
: compon la melodia i
, decideix l’estil, dóna forma a l’obra i escull les sonoritats que
faran cada part. El compositor de cançons divideix l’obra en
i
,
tot i que en algunes cançons hi ha enmig un tema diferent per donar varietat. Habitualment hi ha una introducció i una coda per
.
5. Qui va ser el primer cantant de la història que va enregistrar la seva veu l’any 1902? a) Enrico Fermi b) Enrico Caruso c) Errico Malatesta
16 Material fotocopiable © Editorial Teide
6. Posa les línies divisòries al següent fragment:
7. Emplena els espais sobre els productors. musicals – ambient – direcció – sonoritzacions – d’edició i composició
. Habilitat per compondre melodies, ritmes, saber com sonen els instruments acústics i digitals,
fer els arranjaments de l’estructura que tindrà la cançó i tocar un instrument harmònic, com la guitarra o, millor, el piano. Informàtics. Coneixement de programes
de música.
Tècnics. Pràctica de
i coneixement dels components de l’estudi de gravació,
acústica, micròfons, cerca de sonoritats. Psicològics. Capacitat de crear un
de treball i saber dirigir els músics i tècnics.
. Capacitat per planificar les fases de l’enregistrament i calcular els temps de gravació.
8. Escriu els següents acords en català: Do A
B
C
D
E
F
G
9. Què és un músic aficionat?
a) Aquell que ha estudiat molt de ben petit. b) Aquell que toca sense massa formació, per gust.
10. Contesta les següents preguntes:
• Quantes cordes té una guitarra?
• Quantes claus té per afinar-la?
• Tant la guitarra elèctrica com l’acústica o clàssica estan construïdes amb el mateix material, quin és?
• El compositor Antonio Carlos Jobim era brasiler, però d’on era Francesc Tàrrega?
11. Completa els acords amb les notes que calgui.
12. Abans del segle xix els músics es consideraven artesans i la feina solia passar de pares a fills. Qui feia els encàrrecs a aquests artesans?
a) Els camperols per a les festes populars. b) Els reis, l’Església i els nobles rics.
17 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 9
Música i cos
Cognoms:
Curs:
Nom:
Data:
Activitats d’avaluació
Nota
1. Relaciona cada instrument amb la posició en què es toca. violí – violoncel – flauta travessera – piano – orgue – viola – bombo – plats – contrabaix DRET
ASSEGUT
DRET I ASSEGUT
2. Emplena el següent fragment amb les figures que calgui:
3. De qui és el famós concert de guitarra Concierto de Aranjuez? a) Joaquim Sorolla b) Joaquín Soriano c) Joaquín Rodrigo 4. Escriu el nom de quatre instruments de vent-fusta.
−
−
−
−
5. La dansa ajuda a expressar-se amb el cos i a relacionar-se amb les altres persones. Quin és el nom de la dansa clàssica? 6. Com s’anomena el compositor del Llac del cignes? a) Rimski-Kórsakov b) Rakhmàninov c) Txaikovski
18 Material fotocopiable © Editorial Teide
7. Classifica els següents instruments segons la família a què pertanyen: plats – trompeta – bombo – flauta travessera – trombó – triangle – bongos – tuba – fagot – oboè – trompa – clarinet VENT-FUSTA
VENT-METALL
PERCUSSIÓ
8. Emplena els buits del text amb: Monteverdi – gèneres dramàtics – gèneres – òpera – Renaixement Hi ha
musicals en què la protagonista és la veu. Alguns són , que vol dir que hi ha un argument representat amb música, com l’
o els musicals, i d’altres que expliquen una petita història o una emoció, com les cançons. L’òpera neix al final del , a començaments del segle de
xvii,
com una obra de teatre cantada. L’Orfeo
és la primera que ens ha arribat sencera.
9. Relaciona.
ÒPERA BARROCA
ÒPERA CLÀSSICA
ÒPERA ROMÀNTICA
Emocions properes a les persones, no drames dels déus.
Passió i sentiments.
Els castrati van esdevenir les màximes estrelles.
10. L’orquestra simfònica creix a mesura que avança el temps. Ordena les èpoques segons el creixement de l’orquestra simfònica: ROMANTICISME, BARROC, CLASSICISME 1.
2.
3.
11. Digues com es genera el so en els següents instruments: picant, fregant, bufant, pinçant CLARINET
ARPA
VIOLÍ
TROMBÓ
TRIANGLE
TIMBALES
TROMPETA
TROMPA
GUITARRA
FAGOT
VIOLONCEL
BATERIA
19 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 1 El poder de la música 1. a) La música es pot gaudir només tocant un instrument. F
b) La música és un art sonor que no influeix en les emocions de les persones. F
c) La veu i els instruments, amb el seu so, ens produeixen emocions i ens alteren els estats d’ànim. V
d) Hi ha gent que es posa música perquè la feina no se li faci tan pesada. V
e) El cervell processa abans la música que el llenguatge. V
f) A l’Odissea apareixen els cants de sirena com una atracció per al protagonista. V
2. Resposta oberta. 3. Nom de les notes:
4. Resposta oberta. 5. Quaternari, ternari, binari. 6. Melodia; una línia de sons; ritme; intervals. 7. Sostingut, bemoll i becaire. 8. Contrapunt. Acords. 9. Corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. 10. Forte i piano. Crescendo i diminuendo. Sumant instruments. 11. Resposta oberta.
20 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 2 Música i matemàtiques 1.
2. Quatre, tres i dos. 3.
4.
5a 3a NOTA FONAMENTAL
SOL MI
LA FA
SI SOL
DO LA
RE SI
MI DO
FA RE
DO
RE
MI
FA
SOL
LA
SI
5. Agut; pressió; curta; clavilles. 6. a) El metrònom és un aparell per mesurar la velocitat de la pulsació. V
b) Només existeixen metrònoms digitals. F
c) El savi Pitàgores va néixer a Grècia. V
d) A la música cubana hi ha un ritme que organitza tota la composició: la clave. V
e) Les dimensions dels instruments influeixen en la seva sonoritat. V
f) En els inicis amb anacrusi la melodia comença una mica abans de l’inici del compàs. V
g) El so es mesura matemàticament. V
h) Hi ha aplicacions per al telèfon que són afinadors de guitarra. V
i) 140 db és el llindar de dolor i pot provocar lesions greus a l’oïda. V
j) L’aparell per mesurar la intensitat del so s’anomena sonòmetre. V
21 Material fotocopiable © Editorial Teide
7. a) La primera és homofònica.
b) Estan escrites en compàs de 4/4.
c) Cada fragment té cinc compassos.
d) Hi ha una alteració.
e) Els silencis de rodona pengen de la quarta línia i els de blanca estan situats sobre la tercera.
8. Resposta oberta. Cal combinar A B A.
22 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 3 Música i història 1. a) L’edat mitjana és un període que va des de la caiguda de l’Imperi romà fins al descobriment d’Amèrica. V
b) A l’edat mitjana es van crear les primeres partitures, al voltant de l’any 1000. V
c) La societat era feudal i el poder el tenien els pagesos i els ramaders. F
d) A l’edat mitjana hi ha dos tipus de música: religiosa i civil. V
e) La música vocal melismàtica és aquella que fa diverses notes en una sola síl·laba. V
f) La música vocal sil·làbica és aquella que majoritàriament fa deu notes per cada síl·laba. F
2.
MÚSICA RELIGIOSA
MÚSICA CIVIL
Textura
a una veu
a una veu, doblada amb instruments
Compositors
anònims
els trobadors
Intèrprets
monjos
trobadors i joglars
Text
llatí
llengües de cada lloc
Ritme
lliure, depenent del text
marcat i variat
Moviment
lent, sense pressa
variat, de pulsacions marcades
Melodia
llarga i plana
cantable, per recordar
Caràcter
relaxant
sensual, expressa emocions
3. Música vocal sil·làbica.
23 Material fotocopiable © Editorial Teide
4. Música simfònica. 5. Música renaixentista:
Textura
Religiosa catòlica
Vocal civil
Instrumental civil
A diferents veus.
A diferents veus, polifònica, amb contrapunt o sense.
Acompanyament de veus.
Professionals o aficionats.
Fent contrapunt. Intèrprets
Monjos i capellans.
La gent amb educació cantava i tocava.
Text
Llatí.
Llengües de cada lloc.
Ritme
Poc marcat.
Molt marcat.
Marcat i variat.
Caràcter
Relaxant.
Alegre.
Sensual, expressa emocions.
6. Música renaixentista
Música civil Danses, cançons i música instrumental
Reis Catòlics Cancionero de Palacio
Música catòlica Contrapunt imitatiu
Martí Luter Música protestant alemanya
Juan del Encina Cançons de gresca i amors
7. BEETHOVEN 8. 1. mitjançant veus agudes i contrastos. 9. Instrumental; simfònica; matisos; melodies; sonata; Mozart. 10. BEETHOVEN Cinquena simfonia CHOPIN Obres per a piano WAGNER Òpera Les Valquíries BRAHMS Lied i obres per a piano 11. a) Ruptures, melodia trencada, amb acords estranys, ritme irregular.
24 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 4 Música i tecnologia 1. Instrument: flauta. Material: ossos. 2. a) Amb la civilització d’Egipte. 3. Resposta oberta. 4. Barroc s. xviii 5. CORDA FREGADA: VIOLÍ, VIOLONCEL, VIOLA
CORDA PERCUDIDA: PIANO
CORDA PINÇADA: ARPA, GUITARRA, UKELELE
6. c) Perquè no deixa créixer ni virus, ni bacteris, ni fongs. 7. Saxo, fagot. 8. Amplificador Aconseguir més intensitat sonora. Micròfon Captar el so i convertir-lo en senyal elèctric. Sintetitzador Crear nous sons mitjançant senyal elèctric. 9. a) El MIDI és el sistema perquè s’entenguin informàticament els aparells connectats. V
b) El sampler captura un so i permet utilitzar-lo a diferents altures. V
c) Alguns programes musicals com l’Ableton Live permeten compondre i escoltar el que s’ha compost. V
d) Els auriculars són eines de producció o de manipulació del so. F
e) El software musical ha substituït molts aparells electrònics. V
f) Es poden descarregar plug-in de sintetitzadors, d’efectes de pedals per a la guitarra, d’efectes de veu, simuladors d’instruments... V
g) A l’actualitat la tecnologia no s’aplica a la música. F
h) El theremin va ser el primer aparell que feia un so electrònic. V
i) Robert Moog és un músic i inventor del teclat modern que va néixer a Sòria. F
j) Els amplificadors Marshall han donat so a tota la història dels músics de rock. V
10. a) Hi ha tres pistes. b) La tercera. c) La primera pista.
25 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 5 Música i art 1. Pianista: intèrpret; Sonata, Op. 27: obra; Beethoven: compositor 2. a) Escultura i pintura de l’antiguitat. 3. Tensió sonora: el músic amb la musculatura tensa. Cantant: amb la boca oberta. 4. a) Les escultures són documents de pedra o de paper. F
b) Gràcies a les escultures tenim informació de les èpoques antigues de la humanitat. V
c) Les escultures no ofereixen informació sobre la importància de la música. F
d) Les escultures mostren la bellesa dels instruments i de l’ésser humà fent música. V
e) L’escultura romàntica i moderna es centra en la figura del compositor. V
5. Grecs: a) Ceràmiques (pots, gerros i plats). 6. a) Dos instruments.
b) De corda.
c) Amb la dreta.
d) Els instrumentistes són joves.
e) La imatge és de l’edat mitjana.
7. b) Amb contrastos de clar i fosc. 8. a) Romanticisme. 9. MÚSICA INSTRUMENTAL Composta només per a instruments.
MÚSICA VOCAL Composta per a veu.
MÚSICA RELIGIOSA Composta per lloar Déu o Déus.
MÚSICA CIVIL Música que no és religiosa.
MÚSICA PURA No té argument.
MÚSICA DESCRIPTIVA S’inspira en elements que no són música.
26 Material fotocopiable © Editorial Teide
10. Totes estan relacionades amb la música. 11.
12. a) Teatre musical b) Música incidental c) Ballet d) Òpera 13. a) Les noces de Fígaro
27 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 6 Música i caràcter 1. Resposta oberta.
2. Els germans del compositor.
3. Valent, decidit, enèrgic.
4. c) Una forma ABACA.
5. a) Piano.
6. a) Ràpida.
b) Tempo mitjà.
7. La flauta travessera
8. a) En compàs de 2/4. b) Semicorxeres. c) Cromàtica. d) Comença cap a baix.
9. Obstinat; ritme; caràcter; melodia.
10.
b) El mi. c) La negra. d) Cinc.
28 Material fotocopiable © Editorial Teide
11.
Naixement
La flauta fa melodia ràpida que juga amb altres petites melodies, com les aigües que van saltant per les roques.
El riu es fa ample
Els violoncels fan una melodia ondulant i surt el TEMA DEL RIU amb repeticions. És una música festiva amb molt joc instrumental.
A les vores hi ha castells
Música potent amb metalls i percussió.
Festa de casament al costat del riu
Melodia popular amb corxeres que li donen ritme.
Les nàiades, els éssers màgics del riu
Melodia plàcida de la corda amb acompanyament ondulant de les flautes de les petites onades a les vores del riu.
El riu es fa ample i majestuós
TEMA DEL RIU amb més orquestració, més ampul·lós i brillant.
12. a) Eric Clapton
29 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 7 Música i escriptura 1. a) L’escriptura musical des de l’any 1000 és la mateixa que fem servir ara. F
b) Amb la impremta les partitures es van editar més ràpidament. V
c) Abans de l’any 1000 les partitures tenien 7 línies. F
d) Guido d’Arezzo va inventar la manera de fixar l’altura de les notes. V
e) L’escriptura de la durada del so va ser necessària quan els músics tocaven i cantaven diferents melodies alhora. V
f) Des de finals del segle xviii fins a l’actualitat les partitures han tingut la mateixa informació. V
g) Abans de l’any 1000 es posaven uns signes a sobre de la lletra, que donava pistes per recordar com era una melodia. V
2. a) A. b) B. c) A. d) B. e) B. f) A. 3.
a) Vegeu la partitura. b) El treset de corxeres. c) Llargues. d) Lenta. e) Quatre. f) Vegeu la partitura. g) Vegeu la partitura. 4. Harmònic; clàssica; melodia; acompanyament; solista. 5. a) Està escrita a mà, no amb un programa d’edició de partitures.
d) El tema té 12 compassos. e) Està escrit en compàs de 2/2.
b) No està escrita per a coral.
f) Hi ha cinc rodones.
c) Tres acords Ab7, Db7 i D7.
g) La figura rítmica que hi apareix més cops és la corxera.
30 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 8 Música i músics 1. a) Euterpe 2. a) Molt 3. J. S. BACH 120 membres de la seva família eren músics.
I. ALBENIZ Músic espanyol, amb 14 anys va viatjar a Amèrica
W. A. MOZART Era un geni de la música i el seu pare també era músic.
J. BRAHMS Tenia un pare contrabaixista i eren una família pobre.
P. I. TXAIVOVSKI En contra de la família, va seguir una carrera musical d’èxit.
L. VAN BEETHOVEN El pare volia que el seu fill fos un nen prodigi com Mozart.
4. Compositor; obra; ritme; estrofes; tornades; acabar. 5. b) Enrico Caruso
6.
7. Musicals; d’edició i composició; sonoritzacions; ambient; Direcció. 8.
La
Si
Do
Re
Mi
Fa
Sol
A
B
C
D
E
F
G
9. b) Aquell que toca sense massa formació, per gust. 10. a) Sis cordes. b) Sis claus. c) Fusta. d) Francesc Tàrrega era de Vila-real.
11.
12. b) L’Església i els nobles rics.
31 Material fotocopiable © Editorial Teide
Unitat 9 Música i cos 1. Orgue: assegut; Violí: dret i assegut; Piano: assegut; Plats: dret; Violoncel: assegut; Flauta travessera: dret; Contrabaix: dret i assegut; Timbales: dret. 2. Resposta oberta. 3. c) Joaquin Rodrigo. 4. Resposta oberta. 5. Ballet. 6. c) TXAIKOVSKI 7. VENT-FUSTA: flauta travessera, fagot, oboè, clarinet
VENT-METALL: trompeta, trombó, tuba, trompa PERCUSSIÓ: plats, bombo, triangle, bongos
8. Gèneres; gèneres dramàtics; òpera; Renaixement; Monteverdi. 9. ÒPERA BARROCA Els castrati van esdevenir les màximes estrelles.
ÒPERA CLÀSSICA Emocions properes a les persones, no drames dels déus.
ÒPERA ROMÀNTICA Passió i sentiments.
10. 1. BARROC 2. CLASSICISME 3. ROMANTICISME 11. CLARINET Bufant ARPA
Pinçant
VIOLÍ
Fregant
TROMBÓ
Bufant
TRIANGLE
Picant
TIMBALES
Picant
TROMPETA
Bufant
TROMPA
Bufant
GUITARRA
Pinçant
FAGOT
Bufant
VIOLONCEL
Fregant
BATERIA
Picant
32 Material fotocopiable © Editorial Teide