• Author / Uploaded
• Esther Tortosa Garcia

Citation preview

Intercanvi

Connectors i textos expositius

Aquest article descriu la caracterització dels connectors i esbossa una proposta de classificació que puga ser útil per a l'ensenyament i l'aprenentatge del discurs expositiu de l'àmbit acadèmic. També presenta algunes propostes per Felipe Zayas al treball a l'aula amb els elements connectius, que se situen dins d'una diIB Isabel de Villena. València mensió textual i que integren tant les destreses implicades en la comprensió i en la producció com l'ús oral i l'escrit. Montserrat Ferrer

Universitat Jaume I. CEP de Castelló

Connectors and presentation texts This article describes the characterisation of connectors and outlioones a classification proposal which could be useful in the learning and teaching of presentation speeches in the academic environment. It also presents some suggestions of how to work in the classroom with connective elements, which are placed in a textual framework and which includes all the implied skills in comprehension and production, such as its oral and written use.

Un dels principals trets distintius dels nous plantejaments de l'ensenyament de la llengua és la diversificació dels gèneres discursius que són objecte d'aprenentatge. Açò respon al fet que les habilitats lingüisticocomunicatives no són concebudes com a tècniques que s'aprenen de manera descontextualitzada, sinó com a destreses específiques vinculades a l'exercici de pràctiques discursives concretes. Dit d'una altra manera, no s'aprèn a escriure i a parlar en general, ni a comprendre els discursos orals i escrits en general, sinó a produir i a comprendre els discursos narratius, expositius, argumentatius, instructius, etc. propis dels diferents àmbits d'ús de la llengua. En aquest marc de preocupacions, durant els darrers anys s'ha plantejat amb insistència la necessitat que a l'aula de llengua s'afavoresca l'aprenentatge d'aquells gèneres discursius que són característics de l'àmbit acadèmic en relació amb les diferents àrees del currículum. En aquest àmbit, l'aprenentatge de destreses lingüisticocomunicatives està vinculat, en el vessant oral del discurs, a la recepció d'explicacions del professor i d'instruccions per a la realització de tasques, a la utilització de documents orals com a font d'informació —conferències, explicacions en documentals i programes de ràdio, etc.—, al monòleg planificat per exposar projectes de treball i informes de tasques realitzades, etc. En el vessant de l'escriptura, els aprenentatges fan referència a la comprensió de textos expositius provinents de manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades i fonts documentals diverses, i a la producció de textos encaminats a construir i a comunicar coneixements: projectes de treball, monografies, explicacions al voltant de problemes relacionats amb fenòmens naturals i/o socials, informes i memòries de tasques realitzades, etc. 105 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • P. 105-118 • gener 1998

Intercanvi

Per comprendre i compondre textos pertanyents a gèneres discursius com aquests és necessari l'aprenentatge de destreses específiques. En el camp de la comprensió, els aprenentatges són de tipus contextual —llegir d'acord amb un propòsit, integrar les idees del text amb els coneixements previs del lector, etc.— i de tipus textual —identificar les relacions entre les idees del text d'acord amb diversos esquemes organitzatius (vegeu Alonso Tapia, 1996; Sánchez Miguel, 1993, i Vidal-Abarca, 1996)—. Pel que fa al nivell textual, cal que els alumnes aprenguen a reconèixer les formes lingüístiques que operen com a connectors dels enunciats del text i a copsar-ne el significat. Però aquest treball no es pot reduir a activitats de vocabulari o d'identificació de la categoria gramatical a què pertanyen les partícules o frases connectives. Aquestes activitats s'hauran de situar en un marc més general: el desenvolupament d'una competència textual que permeta al lector reconèixer l'organització dels continguts segons diversos esquemes expositius. En el camp de la producció, s'observen diferències en el procés de composició dut a terme per escriptors experts o per aprenents. Els escriptors inexperts no planifiquen el text d'acord amb la situació retòrica on el text s'insereix ni d'acord amb un esquema que s'hi adiga; organitzen les idees d'acord amb esquemes enumeratius, construint-les pas a pas, sense una planificació global de la xarxa de relacions jerarquitzades que hauria de constituir el contingut semàntic del text; a més, tenen problemes en la utilització d'elements de connexió (i d'altres procediments de cohesió, com ara l'ús d'hiperònims, nominalitzacions, tematització de constituents del sintagma verbal, etc.). L'ús de connectors en la composició escrita no és, doncs, una qüestió exclusivament gramatical (coneixement del codi) que es puga plantejar en relació amb els aspectes locals del text, sinó que es relaciona amb destreses i estratègies que tenen a veure amb la coherència global del discurs. En aquest treball es descriurà, en primer lloc, el caràcter dels connectors i s'esbossarà una proposta de classificació que puga ser útil per a l'ensenyament i per a l'aprenentatge del discurs expositiu (escrit i oral formal) a l'àmbit acadèmic. En segon lloc, mostrarem algunes propostes de treball a l'aula en relació amb els elements connectius, que situen el treball en una dimensió global del text i que permeten integrar, tant les destreses implicades en la comprensió i en la producció, com l'ús oral i l'escrit.

Nivells de funcionament dels connectors

Els connectors són elements lingüístics que expliciten la relació semàntica —connexió— existent entre dos enunciats contigus. No és imprescindible l'existència de connectors perquè es produesca un determinat tipus de relació entre proposicions, però, sens dubte, la seua presència en facilita la identificació. Si el connector no hi és, la relació entre dues proposi106 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

cions —temporal, causal, concessiva, etc.— haurà de ser inferida («Plou molt. No eixirem a passejar», «Plou molt. Per tant, no eixirem a passejar»). Poden funcionar com a connectors les conjuncions i les locucions conjuntives, però també tot un conjunt d'unitats lingüístiques molt diverses: adverbis, locucions adverbials, sintagmes preposicionals o, fins i tot, oracions. D'altra banda, un mateix connector pot expressar valors diferents; així, per exemple, el connector a continuació pot funcionar com a: Connector d'ordenació, per introduir un paràgraf i, en correlat amb d'altres, organitzar les diferents parts del text (per exemple, « A continuació exposarem les causes de...»). Connector temporal o de seqüència, per ordenar en el temps les diferents fases d'un procés (per exemple, « A continuació es baten els ous...»).

. .

Alguns connectors poden actuar dins de l'àmbit de l'oració —conjuncions i locucions conjuntives— contribuint a la seva estructuració, o dins de l'àmbit del discurs, com a procediment de cohesió textual. En la major part dels casos, és possible trobar un correlat entre el contingut semàntic dels diferents tipus de connexió textual i les diferents classes de conjuncions; tanmateix, aquest article es limitarà a apuntar un acostament didàctic al funcionament dels connectors des d'una perspectiva exclusivament textual, obviant, per raons d'espai, consideracions sobre l'explotació didàctica del tema des d'una perspectiva oracional. Des d'una perspectiva discursiva, els connectors poden actuar en tres nivells diferents: Com a ordenadors discursius, per orientar la identificació de les diferents parts en què s'estructurarà el text; tenen, en aquest cas, un caràcter metadiscursiu. Com a marcadors de l'estructura —esquema convencional— que organitza globalment el text (descripció-enumeració, comparació-contrast, seqüència, causa-conseqüència, problema-solució). Per reflectir, a nivell local, els lligams semàntics entre les diferents proposicions.

. . .

El text del quadre 1 ens permet exemplificar les diferents funcions que els connectors poden desenvolupar en el marc textual. Es troben en cursiva els connectors que marquen l'estructuració global del text —esquema comparació-contrast—, subratllats aquells que reflecteixen altres relacions semàntiques entre paràgrafs o proposicions i, en negreta, l'oració que funciona com a ordenador discursiu amb caràcter metatextual. Així, en aquest text es combinen: Connectors de contrast, que ens permeten identificar fàcilment

.

107 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi Quadre 1. Esquema comparació-contrast

Comparació entre l'escultura romànica i la gòtica Quan es contempla la Mare de Déu romànica de la catedral de Girona s'entén el racionalisme expressiu i simbòlic que caracteritza aquest estil. La imatge sembla conservar la rigidesa de la matèria en brut on va ser tallada, i tota la distribució dels volums i de les formes respon a un pla geomètric preestablert i dirigit per una acusada simetria axial. Les faccions i els plecs de la roba conserven encara l'essència de l'estatuària romana del segle IV. En canvi, la imatge gòtica, en la seua sinuositat, ens apropa al naturalisme i a una estètica que es basa més en la sensació que no pas en la raó. Les proporcions, els gestos humanitzats i la manca d'artificiositat dels plecs constitueixen els principals elements diferencials. Observem el sistema de plecs romànic: sever, ajustat a cànons determinats i treballat amb la minuciositat de qui només pot trobar plaer en el detall i l'arabesc damunt un pla fix. Però si observem el sistema de plecs gòtic ens adonem, de seguida, de la llibertat enorme de traçat, modelatge i composició, d'altra banda inspirat en el riquíssim i inexhaurible món natural. Cal afegir a aquestes consideracions un altre factor, el de la transcendència del missatge. La imatge romànica transmet eternitat, una majestat solemne, un distanciament en relació amb els humans; imposa i impressiona. La Mare de Déu gòtica, al contrari, transmet dolçor i bellesa, desig de viure, i sembla aproximar-se als éssers humans, formar part del seu món, conviure-hi. A més, la Mare de Déu romànica de la il·lustració, que ha perdut la mà dreta, possiblement hi havia perdut un ceptre o un símbol del seu poder; en canvi, la Mare de Déu gòtica ha substituït el ceptre per una carícia. La meditació sobre aquestes escultures permet sentir vivament com la fe de l'home del segle XII era moguda per la por, mentre que el fervor de l'home dels segles XIII i XIV era producte d'una fe esperançada, plena d'amor.

. .

l'estructura global que organitza tota la informació ( però, al contrari, en canvi, mentre que ). Connectors additius, que expressen una relació semàntica de tipus additiu a nivell local, entre proposicions (d'altra banda, a més). Ordenadors textuals de caràcter metadiscursiu: l'expressió que introdueix el segon paràgraf («Cal afegir a aquestes consideracions un altre factor...»). D'altra banda, no és difícil imaginar una possible introducció d'altres ordenadors discursius a l'inici de la resta de paràgrafs: «En primer lloc cal destacar que la imatge sembla conservar...». «A continuació observem el sistema de plecs romànics...». «En definitiva, la meditació sobre aquestes escultures».

Cal tenir en compte que alguns tipus de connectors funcionen exclusivament a nivell local, mentre que d'altres poden servir tant per expressar relacions semàntiques entre proposicions —nivell local— com per explicitar l'esquema convencional que organitza el text —nivell global—. Així, connectors que sols funcionen localment són els additius, els de reformulació i els d'exemplificació. Per contra, els connectors temporals, enumeratius, causals o de contrast poden funcionar tant en les relacions de caràcter local com en l'estructuració global del text.

Tipus de connectors

No hi ha un inventari únic de tipus de connectors, sinó que són possibles diferents classificacions segons el criteri que s'adopte i els aspectes que es vulguen prioritzar (Van Dijk, 1978; Halliday, 1976; Mederos, 1988; Fuentes, 1996). Creiem que no és rendible ni convenient, si més no en l'ensen108 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

yament obligatori, la presentació de les diferents propostes i nomenclatures, que no fan sinó compartimentar de manera diferent una mateixa realitat. Proposem la utilització de denominacions fàcilment comprensibles i, sobretot, centrar el treball, no en l'etiquetatge de formes, sinó en el reconeixement del valor que un connector adopta en un text concret, i en la manipulació de textos que demanen l'ús d'uns connectors determinats. Quin tipus de classificació serà, doncs, útil per a la instrucció en la comprensió i en la utilització de connectors en l'àmbit textual? En aquest article, proposem una organització dels connectors d'acord amb els tres nivells de funcionament discursiu: a nivell metadiscursiu —per destacar l'ordre en què es presentaran les diferents parts del text—; a nivell d'estructuració global del text —per marcar l'esquema convencional que l'organitza globalment—, i a nivell local —per explicitar les relacions semàntiques entre proposicions—. Tanmateix, cal recordar que no sempre trobarem connectors especialitzats que sols funcionen en un únic nivell, sinó que sovint una mateixa unitat lingüística pot adoptar valors diferents (vegeu el quadre 2). Ordenadors discursius Expressen una relació temporal de caràcter discursiu, és a dir, organitzen els enunciats indicant les parts en què es divideix el discurs (primer, segon, tercer...; en primer lloc, a continuació, finalment; d'entrada, d'antuvi, per començar, en darrer lloc, en últim terme, per acabar...). Encara que algunes unitats lingüístiques poden coincidir, es diferencien dels anomenats connectors temporals pròpiament dits o connectors de seqüència —que estableixen relacions temporals entre els fets que s'exposen—. Com hem vist, poden incloure estructures distributives que suposen una enumeració de dos membres si més no (en primer lloc, en segon lloc, en un segon moment...) i també expressions de caràcter conclusiu, algunes amb un valor afegit de caràcter argumentatiu (en resum, en conclusió, en suma, per concloure) o de caràcter explicatiu (en poques paraules, dit d'altra manera ). Aquests connectors poden servir per organitzar els discursos en combinació amb qualsevol tipus d'esquema —enumeratiu, de comparació, de causa-conseqüència o de problema-solució. Connectors d'enumeració Caracteritzen la connexió en l'esquema de descripció-enumeració. Realitzen aquesta funció unitats lingüístiques que expressen relacions additives ( també, i a més... ) o expressions temporals que poden en altres contextos funcionar com a ordenadors discursius ( en primer lloc, a continuació, per últim... ). També els índexs gràfics (numeració, guionets, lletres...) poden acomplir aquesta doble funció: ordenar les parts del text o explicitar la presència de l'esquema enumeratiu. 109 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi Quadre 2. Tipus de connectors FUNCIONEN COM A ORDENADORS DISCURSIUS

D’ordre o ordenadors textuals

en primer lloc, en segon lloc, finalment, a continuació, tot seguit, per acabar, primer, segon, tercer, d'entrada, per començar, en últim terme, per acabar...

Text Els temples es classifiquen segons el nombre de les columnes i la seua col·locació. En primer lloc, l'in antis és aquell que a la façana té les antes de les parets que tanquen la cel·la, i al mig de les antes hi ha dues columnes. A continuació, el temple pròstil és igual com el temple in antis, però té columnes angulars al davant de les antes. Finalment, el temple anfipròstil presenta els mateixos elements que el pròstil, però a més a més, té a la part posterior columnes i frontó igual que al davant.

FUNCIONEN COM A MARCADORS D’ESQUEMA (I OCASIONALMENT A NIVELL LOCAL)

Enumeració (Esquema descriptiu)

a més, també, i a més, d'altra banda, en primer lloc, per últim, numeració i signes gràfics...

Text Entre els corrents religiosos assenyalem els misteris d'Eleusis, en honor de Demèter i de Persèfone; també el culte orgiàstic a Dionís, que consistia en danses frenètiques en els llocs boscosos; i, per últim, l'orfisme, corrent religiós que afirmava que l'ànima de l'home era immortal.

Temporals (Esquema seqüencial)

en primer lloc, en segon lloc, finalment, a continuació, tot seguit, per acabar, tan bon punt, després...

Text El procés de fabricació d'un vas grec era llarg i complex. Primerament, l'argila era modelada per un terrissaire en un torn rudimentari mogut manualment. En primer lloc, feien el cos de la peça i després les anses i el peu. Tan bon punt el vas tenia forma el deixaven assecar al sol o bé era sotmès a una primera cocció no definitiva. Tot seguit el pintor decorava el vas emprant pinzells i pintures especials. Després la peça era introduïda al forn per a la cocció definitiva.

D’oposició/ contrast (Esquema comparaciócontrast)

en canvi, això no obstant, però, tanmateix, amb tot, al contrari, ara bé...

Text Una altra innovació important dels romans fou la utilització del teló, que baixava quan començava la representació i pujava en acabar. Els grecs, en canvi, anunciaven el començament de la representació amb un pregoner que convidava el poeta a presentar el cor de la seua obra. Els teatres eren edificis descoberts. No obstant això, es podien cobrir amb un tendal els dies en què feia molt de sol.

Causa-consecüència (Esquema causa-conseqüència)

doncs, així doncs, per tant, en conseqüència, per aquesta raó...

Text A principi del segle II dC, la incineració dels cadàvers fou progressivament substituïda per la inhumació. Com a conseqüència, es va estendre el costum d'enterrar els morts en caixes de fusta o de pedra, en lloc de fer-ho en urnes funeràries. 110 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

FUNCIONEN EXCLUSIVAMENT A NIVELL LOCAL

Addicció

a més a més, així mateix, també, fins i tot, d'altra banda, per una altra part...

Text La participació de les dones estava totalment exclosa dels jocs olímpics, no solament com a esportistes, sinó també com a espectadores. Fins i tot hi havia una llei segons la qual havien de ser estimbades des del mont Tipeu les dones que fossin trobades a Olímpia durant les olimpíades.

Reformulació

és a dir, vull dir, dit d'altra manera, en altres paraules...

Text Moltes de les inscripcions funeràries dels romans començaven amb una invocació als déus Manes, o esperits dels morts. Efectivament, en moltíssimes inscripcions trobem l'abreviatura D.M.S., és a dir, Dis Manibus sacrum, o sigui «Consagrat als déus Manes».

Exemplificació

per exemple, com ara, verbigràcia, posem per cas...

Text Els ordres dòric i jònic encara conserven el record de les primitives construccions de fusta. Per exemple, els tríglifs del fris dòric representen un extrem de les bigues que estaven recolzades sobre l'arquitrau; de la mateixa manera, el fris jònic dividit en tres bandes, recorda els taulons de fusta dels antics temples.

Textos extrets d'ALBERICH i altres (1989): Grecs i romans. Madrid. Alhambra.

Connectors temporals o de seqüència Indiquen relacions temporals entre proposicions. Poden establir relacions locals dins del paràgraf, o bé estructurar globalment el text amb un esquema de seqüència que enumera les fases d'un procés ( a l'inici de, més tard, després, a continuació, al cap de, immediatament, mentre, alhora, simultàniament, paral·lelament, mentrestant ). Observarem que les mateixes unitats lingüístiques que realitzen la funció d'ordenadors textuals en relació amb el temps discursiu, poden servir per presentar les fases d'un procés —en relació amb el temps extern ( en primer lloc, en segon lloc, finalment, a continuació, per últim ). Connectors d'oposició o contrast Dins d'aquest grup se sol diferenciar entre els connectors que tenen un caràcter adversatiu (però, en canvi, al contrari, tanmateix, mentre, mentre que...), que expressen simplement una oposició, i els de caràcter concessiu (encara que, això no obstant, ara bé), que pressuposen que la conseqüència esperada dels fets no es produeix («Encara que estudia, no aprova»). No incloem cap referència a les relacions concessives, perquè el seu rendiment didàctic es troba especialment relacionat amb els textos argumentatius. Els connectors de caràcter adversatiu són característics de l'esquema comparatiu, per expressar les diferències entre els elements comparats. Tanmateix, en la comparació també apareixeran aquells 111 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

connectors additius que pressuposen una idea de semblança ( de manera semblant, d'igual manera, així mateix, igualment, també ) quan es vulguen expressar les similituds entre els objectes comparats. Connectors de causa-conseqüència La relació lògica de causalitat es pot manifestar mitjançant una connexió causal, consecutiva, condicional o final. La concessió es troba entre la causalitat i l'oposició. Dins d'aquest tipus podem trobar elements més gramaticalitzats i locucions o expressions que encara conserven el seu valor semàntic original ( la causa és, com a conseqüència d'açò... ). Els connectors causals i consecutius ( perquè, com que, la causa d'açò és, per tant, doncs, llavors, com a resultat, per això... ) són els propis dels esquemes de causa-conseqüència. Connectors additius Marquen una relació lògica de suma o addició. Es poden trobar dins del paràgraf, expressant relacions entre proposicions, de caràcter local. A més de la conjunció i considerarem altres locucions que inclouen matisos diferents i que indiquen una jerarquia en l'escala d'expectatives de l'oient; són connectors que inclouen diferent contingut pressuposicional. Encara més, fins i tot afegeixen un enunciat a l'anterior, però pressuposen que la idea introduïda és inesperada. Amb encara més o a més la idea que s'introdeix es presenta amb més força que la idea anterior. D'altra banda, per una altra part es troben a mig camí entre els ordenadors discursius i els additius, afegeixen una idea que correspon a un grup de referència diferent de l'anterior. També i tampoc inclouen un valor de semblança, el primer unint enunciats afirmatius i el segon enllaçant-ne de negatius. La major part de les unitats lingüístiques esmentades poden funcionar també com a connectors d'enumeració, per facilitar la identificació de l'esquema descripció-enumeració. Connectors de reformulació Manifesten una relació lògica additiva de caràcter intern o discursiu. Introdueixen un enunciat que reformula el que s'ha dit anteriorment. En els usos orals responen a la necessitat que té el parlant d'un segon enunciat perquè valora que el primer no és adequat als seu propòsit. En el discurs escrit de l'àmbit acadèmic la reformulació permet aclarir informacions, facilitar l'actualització de coneixements previs per part del lector, adequar el text a lectors amb competències diferents i condensar informació. Se sol diferenciar entre la reformulació parafràstica, que simplement explica amb noves paraules una asseveració anterior (és a dir, ço és, vull dir, en altres paraules, dit d'altra manera...) i la reformulació no parafràstica, que introdueix una conclusió o recapitulació (en conclusió, en definitiva, 112 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

en suma...) o una reconsideració (al capdavall, al cap i a la fi, en definitiva). La presència d'aquest tipus de connectors no manté relació amb cap dels tipus d'esquemes convencionals prototípics que poden estructurar un text expositiu. Connectors d'exemplificació Formen part del paradigma dels connectors reformulatius; expressen també una relació additiva de caràcter intern o discursiu: per exemple, com ara, en concret, en efecte, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia, com a il·lustració, com a prova, així...

Propostes didàctiques1

Fer explícites, mitjançant connectors, les connexions entre enunciats del text La comprensió del text «L'èxode rural» que es reprodueix en el quadre 3, implica identificar el període en què es produeix el flux migratori conegut en Espanya com a èxode rural (1950-1975) i contrastar-lo amb els anys anteriors i posteriors. Aquesta identificació es pot plasmar en un esquema com el que es reprodueix en el quadre 4. Si a

Quadre 3. L'èxode rural El gran corrent emigratori del camp a la ciutat és, en Espanya, un fet bastant recent. Abans dels anys 50 el volum era reduït i el fenomen es trobava localitzat en la regió mediterrània. Entre 1950 i 1975 el procés migratori s'accelera per la crisi de les regions agrícoles i la demanda de braços en les zones industrials. La major intensitat del procés es dóna en el decenni 1961-1970. El 1975, el 26,6% dels espanyols havia nascut en províncies diferents d'aquelles en què foren censats. Dit d'altra manera, poc més de la quarta part dels censats vivia en províncies diferents d'aquelles en què havien nascut. S'emigra de les localitats més menudes en direcció a les més grans, amb el resultat d'un alt grau de concentració urbana. Aquest procés no afecta igualment tot el territori, ja que ni la misèria rural que provoca la partida és la mateixa en totes parts, ni els incentius ciutadans són idèntics en cada cas. Amb independència de les dimensions de les localitats, hi ha unes àrees deprimides, sense recursos per retenir els seus pobladors, i unes àrees dinàmiques, amb capacitat per absorbir els que vénen de fora. L'àrea d'atracció està formada per les províncies de Madrid, Valladolid i Màlaga, i per una zona contínua que s'estén per les províncies basques, Navarra, Saragossa, Catalunya, València i Balears. La major part de l'oest i del sud corria el risc de despoblarse en benefici d'aquestes àrees d'atracció. El mapa migratori es complica a partir de la crisi econòmica de 1973. L'atur en la indústria reté el poblament rural en les poblacions d'origen. Províncies permanentment emigratòries —com ara Logronyo, Salamanca, Badajoz o Palència— deixen de ser-ho. Províncies receptores, com ara Madrid i Barcelona, redueixen dràsticament la immigració i són superades en aquest aspecte per Balears, Les Palmes i Màlaga, per la seua orientació eminentment turística. En Euskadi, la crisi —política, a més d'econòmica— ha arribat a invertir el signe d'una trajectòria secular, transformant Biscaia i Guipúscoa en províncies d'emigració. J. NADAL (1984): La población española (siglos XVI a XX). Barcelona. Ariel, p. 227-238. (Text adaptat). 113 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi Quadre 4. Esquema «L'èxode rural»

. .

Abans dels anys 50: Corrent migratori de volum reduït i localitzat a l'àrea mediterrània. Entre 1950 i 1975: Acceleració del procés migratori des de les regions agrícoles, que entren en crisi, a les zones industrials, on hi ha demanda de mà d'obra. A partir de 1975: Interrupció del flux migratori del camp a las zones industrials, per la crisi i l'atur en la indústria.

.

Quadre 5. Resum «L'èxode rural» Abans dels anys 50, el corrent migratori del camp a la ciutat era reduït i estava localitzat en l'àrea mediterrània. Però, entre 1950 i 1975 s'accelera el procés migratori des de les regions agrícoles, que entren en crisi, cap a les zones industrials, on hi ha demanda de mà d'obra. Tanmateix, a partir de 1975 es deté el flux migratori del camp a les zones industrials per la crisi econòmica i l'atur en la indústria.

partir d'aquest esquema es redacta un resum (quadre 5), caldrà contrastar-hi, de manera explícita, mitjançant connectors adversatius, els tres períodes indicats en el text. A més de les relacions semàntiques ja indicades, que fan referència a l'esquema global del text, en les diferents parts es poden observar altres relacions més o menys explícites, però que es poden destacar mitjançant connectors. L'activitat següent (quadre 6) té aquesta finalitat. Els exercicis es poden presentar de dues maneres: Completar buits amb els connectors adequats. Proporcionar els connectors i deixar el text inacabat perquè els alumnes redacten l'enunciat més adient.

. .

Quadre 6 a. L'emigració dels anys 50 i 60 procedeix de les localitats més menudes i es dirigeix a les més grans. En conseqüència, es produeix un alt grau de concentració urbana. b. El procés de concentració urbana va afectar províncies com ara Madrid, Valladolid i Màlaga. Així mateix la població es concentra en una zona contínua que s'estén per les províncies basques, Navarra, Saragossa, Catalunya, València i Balears. En canvi, la major part de l'oest i del sud corria el risc de despoblar-se en benefici d'aquesta àrea d'atracció. c. Entre 1950 i 1975, les províncies de Madrid i Barcelona atrauen la població de las zones rurals. Per contra, a partir de 1975, aquestes províncies tradicionalment receptores redueixen dràsticament la immigració. d. A partir de 1973, el poblament rural deixa de desplaçar-se cap a les zones industrialitzades, ja que la crisi econòmica provoca l'atur en la indústria. e. Entre 1950 i 1975 el procés migratori s'accelera per la crisi de les regions agrícoles i la demanda de braços en les zones industrials. La major intensitat del procés és dóna en el decenni 1961-1970, com mostra el fet que el 1975 el 26% dels espanyols vivia en províncies diferents d'aquelles en què havien nascut. f. Amb la crisi econòmica de 1973, l'atur en la indústria reté el poblament rural en les poblacions d'origen com mostra el fet que províncies permanentment emigratòries —com ara Logronyo, Salamanca, Badajoz o Palència— deixen de ser-ho.

114 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi Quadre 7. Informes de tasques realitzades L'activitat ha consistit a analitzar les conseqüències que ha tingut la immigració de la dècada dels 60 en la nostra localitat. En primer lloc, el professor ens ha proposat una llista de possibles conseqüències i nosaltres hem seleccionat les que crèiem que ho eren de debò. A continuació hem hagut de comprovar si els fets seleccionats són conseqüència o no de la immigració. Per això, hem analitzat diverses fonts, com ara la piràmide d'edat de la nostra localitat, el plànol de la ciutat corresponent als anys 50 i als anys 70, gravacions del testimoni de diverses persones, etc. Finalment, hem redactat les conclusions de l'activitat. En primer lloc hem examinat una taula amb les dades sobre l'evolució de la població en Novelda i Asp al llarg del segle XX. L'examen d'aquestes dades ens ha mostrat que a partir de 1950 el creixement demogràfic s'accelera. A continuació ens hem preguntat per les causes d'aquest ràpid augment de població i hem començat per esbrinar si aquestes estan relacionades amb el moviment natural de la població. Per això hem analitzat les dades sobre naixements i defuncions a partir de 1950 per conèixer el creixement vegetatiu d'aquests anys. L'anàlisi d'aquestes dades ens ha permès de comprovar que el creixement vegetatiu d'aquest període no és suficient per explicar l'accelerat increment de la població. En conseqüència, hem deduït que la causa del ràpid creixement demogràfic de la segona meitat del segle cal buscar-la en la immigració.

Redacció d'informes sobre tasques realitzades Un dels textos de l'àmbit acadèmic que té gran interès és el petit informe o memòria sobre la realització d'una activitat més o menys complexa. Mitjançant aquesta classe de text es recapitulen tant els aprenentatges obtinguts com les accions metodològiques que han constituït el procés d'aprenentatge. Un dels elements que cohesionen aquesta classe de text són els connectors temporals que diferencien les diverses fases de la tasca realitzada. Però també s'hi han d'incloure connectors de conseqüència, per donar compte de conclusions o d'hipòtesis verificades. Per les dificultats observades en la redacció d'aquests informes quan l'activitat es realitza per primera vegada, sembla pertinent de proposar l'elaboració d'un pretext oral previ a la composició de l'informe escrit. En el quadre 7, reproduïm dos textos elaborats artificialment a partir de diversos informes reals. Són, per tant, textos ideals que serveixen per mostrar cap a on es poden encaminar els pretextos orals i, posteriorment, els informes escrits2.

Redacció de textos a partir de la lectura de gràfiques La lectura de gràfiques, en les diverses àrees del currículum, pot utilitzar-se per plantejar d'una manera explícita el treball amb connectors. En efecte, la coherència de l'explicació verbal d'una gràfica depèn, entre altres factors, de l'organització dels continguts d'acord amb algun dels esquemes expositius arquetípics ja esmentats (o amb una combinació d'aquests). Els més freqüents seran la descripció mitjançant enumeracions, la comparació contrast i la seqüència. Exemplificarem aquestes tres classes d'organització del text a partir de tres gràfiques: Esquema de descripció mitjançant enumeració (quadre 8), Esquema de seqüència (quadre 9), Esquema de comparació-contrast.

. . .

115 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi Quadre 8. Esquema de descripció mitjançant enumeració TAXES D'ATUR EN L'EUROPA DELS DOTZE. 1994

% de la població activa

Països

Menys del 6% Entre el 6 i el 10% Entre el 10 i el 15% Més del 15%

Luxemburg Grècia, Alemanya, Regne Unit, Holanda i Portugal Bèlgica, França, Dinamarca i Itàlia Irlanda i Espanya

Els països de la UE es poden classificar en diversos grups per la seua taxa d'atur. Segons dades de 1994, el país amb la taxa més baixa és Luxemburg, amb menys del 6% de la població activa aturada. El segueix un grup de països format per Grècia, Alemanya, Regne Unit, Holanda i Portugal, amb taxes entre el 6 i el 10%. A continuació, amb una taxa de desocupació entre el 10 i el 15%, s'agrupen Bèlgica, França, Dinamarca i Itàlia. Finalment, la taxa més alta, per damunt del 15% correspon a Irlanda i Espanya. Quadre 9. Esquema de seqüència Evolució de la població. Novelda En la gràfica que mostra l'evolució de la població de Novelda al llarg del segle XX es poden observar diverses etapes. Durant la primera meitat del segle, el creixement de la població és molt lent: es passa d'uns nou mil habitants el 1900 (la població està indicada en milers) a poc més de deu mil el 1950. A partir d'aquesta data, el creixement de la població s'accelera, de manera que entre 1950 i 1981 es duplica el nombre d'habitants. Entre 1981 i 1991 l'augment de la població és ja menys pronunciat que a l'etapa anterior.

Esquema de comparació-contrast La taula que s'ha usat per produir una exposició descriptiva es pot llegir també comparant dades i no sols enumerant-les. En efecte, podem proposar la lectura d'aquesta taula almenys en dues direccions:

. Els països de la UE es poden classificar en diversos grups segons la taxa de desocupació. ( Continuar .) . L'atur no és un fenomen exclusivament espanyol, sinó que afecta tots els països de l'Europa dels dotze. Tanmateix, ( continuar )

Aquest segon inici ens durà a una exposició comparativa: L'atur no és un fenomen exclusivament espanyol, sinó que afecta tots els països de l'Europa dels dotze. Tanmateix, mentre que la major part d'aquests països tenien el 1994 una taxa d'atur inferior al 15%, sols Espanya, acompanyada d'Irlanda, se situava per damunt d'aquesta taxa. 116 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

A tall de cloenda

Les activitats anteriors són sols una petita mostra de les possibilitats que presenta la integració de la reflexió metalingüística en un enfocament discursiu del treball amb textos expositius de l'àmbit acadèmic. Moltes altres serien possibles: Substituir els connectors subratllats d'un text. Afegir connectors quan la connexió lògica entre proposicions ja és evident amb el sol ús de signes de puntuació o de l'arxiconnector i. Classificar els connectors segons les relacions lògiques que expressen a partir de l'observació de la seua funció en diferents textos. Construir un paràgraf a partir de dues proposicions utilitzant el connector adequat. Segmentar un text en paràgrafs i introduir-hi connectors que ordenen el discurs. Identificar l'esquema convencional que organitza globalment un text expositiu. Identificar la relació lógica entre les proposicions d'un paràgraf al marge de l'estructura global d'un text a què pertany. A partir de dues descripcions enumeratives escriure un text que responga a l'esquema de comparació-contrast, etc.

. . . . . . . .

Però, sobretot, el que cal tenir en compte en el disseny d'activitats és que els problemes que els textos dels nostres alumnes presenten en la utilització dels connectors no responen a un simple desconeixement del lèxic, ni es resolen amb la memorització de llistes de connectors. Els problemes tenen a veure amb dificultats en la comprensió del text, és a dir, en la identificació de tota la complexa xarxa de relacions que s'estableixen entre les proposicions d'un text. Els lectors amb poca capacitat de comprensió tendeixen a llegir tots els textos com si respongueren a un esquema enumeratiu —sense identificar les relacions de tipus adversatiu, causal o consecutiu—. Les activitats d'identificació, manipulació i reescriptura de textos amb connectors facilitaran, no sols la identificació d'aquestes unitats lingüístiques, sinó, sobretot, ensinistraran en el reconeixement de les diferents relacions semàntiques entre les proposicions d'un text, i, doncs, contribuiran al desenvolupament d'una millor capacitat de comprensió. Pel que fa a la producció —tant de l'escrit, com de l'oral formal—, la familiarització amb els diferents esquemes convencionals i amb els connectors característics facilitarà la planificació semàntica, la textualització i l'autoregulació de les pròpies produccions.

Notes

1. Aquestes activitats provenen de l'experimentació de l'àmbit lingüístic i social al País Valencià (vegeu Madalena i Zayas, 1995 i la ressenya d'aquest treball en la secció «Libros» de la revista Textos, 7). 117 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998

Intercanvi

2. El segon d'aquests textos conté d'altres mecanismes de cohesió de gran interès que en un pretext oral s'haurien de modelar: nominalitzacions ( hem examinat/l'examen; hem analitzat/l'anàlisi ); substitucions sinonímiques ( creixement demogràfic, ràpid augment de la població, l'accelerat creixement de la població, el ràpid increment demogràfic ) i els diversos hipònims d'un hiperònim veure, que és el que els alumnes usen realment en aquesta classe de textos ( examinar, analitzar, esbrinar, preguntar-se per, deduir i comprovar ).

Referències bibliogràfiques

ALONSO TAPIA, J. (1996): «Ensenyament de la comprensió lectora: objectius i estratègies». Articles, núm. 7, p. 33-48. CAMPS, A. (1994): L'ensenyament de la composició escrita . Barcelona. Barcanova. DIJK, T.A.V. (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario. Barcelona. Paidós, 1983. FUENTES RODRÍGUEZ, C. (1996): La sintaxis de los relacionantes supraoracionales . Madrid. Arco/Libros. HALLIDAY, M.A.K; HASAN, R. (1976): Cohesion in English . Londres. Longman. MADALENA, J.I.; ZAYAS, F. (1995): Programa de diversificació curricular. Àmbit lingüisticosocial . València. Generalitat Valenciana. MARTÍNEZ, C.; RODRÍGUEZ, A. (1995): «Els textos expositius des d'una perspectiva didàctica». Articles, núm. 4, p. 41-54. MEDEROS MARTÍN, H. (1988): Procedimientos de cohesión en el español actual. Santa Cruz de Tenerife. Cabildo Insular de Tenerife. SÁNCHEZ MIGUEL, E. (1993): Los textos expositivos. Estrategias para mejorar su comprensión. Madrid: Santillana. VIDAL-ABARCA GÁMEZ, E. (1996): «Comprensió lectora: un terme confús per a un procés mental complex». Articles, núm. 7, p. 21-31.

Referències dels autors

Montserrat Ferrer. Universitat Jaume I. Campus Borriol. Castelló de la Plana. Tel. (964) 34 57 00. Línia de treball: Reflexió gramatical i ús lingüístic, formació del professorat. Felipe Zayas . IB Isabel de Villena. c/ Isabel de Villena, 4. València. Tel. (96) 371 47 63. Línia de treball: Reflexió gramatical i ús lingüístic, seqüenciació de continguts a secundària.

118 | Articles

de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • Núm 14 • gener 1998