Citation preview

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMÀRIA

Ensenyament individualitzat

Recursos complementaris II Llengua Matemàtiques Ciències Socials Ciències de la Naturalesa

Recursos complementaris és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A, dirigit per Antonio Brandi Fernández i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: CREACIÓ Recursos literaris: Empar Tortosa (selecció de textos) Taller de teatre: obres de María José Molina i Mary Solari Fitxes per a l’ús del diccionari: Empar Tortosa i Neus Vicens Operacions i problemes: Arancha Méndez Lectures de Ciències Socials: Esther Echevarría, Lourdes Etxebarria, Aurora Moral i Nuria del Peso Projectes per a dies especials: Manuel Gaona i Antonia Perales Lectures de Ciències de la Naturalesa: Esther Echevarría i Juan Ignacio Medina Programa d’Educació emocional: Antonio Vallés Desenvolupament de la intel·ligència: José Luis Riva Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa: Ana Szewczyk IL·LUSTRACIÓ Rosanna Crespo (Recursos literaris), Fernando Gómez i Víctor Soler (Taller de Teatre), Esther Pérez-Cuadrado (ARTI*IMAGOS) (Fitxes per a l’ús del diccionari), Javier Hernández i José María Valera (Operacions i problemes), José Ignacio Gómez (Lectures de Ciències Socials i de Ciències de la Naturalesa), Jordi Baeza (Projectes per a dies especials), Antonio Aragüez (Programa d’Educació emocional), Domènec Bladé (Desenvolupament de la intel·ligència), José Zazo (Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa) EDICIÓ Lola Núñez (edició executiva), Arancha Méndez i Empar Tortosa DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Presentació Recursos complementaris Recursos complementaris és un compendi de materials que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum. La característica essencial d’aquest material és la flexibilitat ja que, pel fet d’estar organitzat en fitxes independents, permet la possibilitat d’ajustar-lo a la planificació de cada professor o professora i a les necessitats individuals de cada alumne. El nivell de dificultat de les fitxes del material està ajustat a les capacitats que van adquirint els alumnes en cada moment del curs, a fi de permetre un treball cada vegada més autònom. Les activitats pertanyen a dos grans blocs: 1. Habilitats i coneixements bàsics del tercer i quart curs d’educació primària (recursos literaris, taller de teatre, ús del diccionari, operacions i problemes, lectures de Ciències Socials i de Ciències de la Naturalesa, projectes per a dies especials i programa bilingüe). 2. Desenvolupament personal i millora de les capacitats pròpies (educació emocional i desenvolupament de la intel·ligència). Recursos complementaris ofereix una gran varietat de propostes que poden ser aplicades en situacions educatives molt diverses: • Com a pràctica complementària a l’aula. • C  om a material per al desenvolupament de programes especials plantejats pel professor. • C  om a exercicis per a realitzar a casa, que permeten la implicació de la família en el procés d’aprenentatge dels infants. • E  n qualsevol context que requerisca una pràctica rigorosa i sistemàtica per a l’avanç del procés d’aprenentatge. Recursos complementaris és, en definitiva, un material que enriqueix l’oferta de Voramar/Santillana i que proporciona al professorat una eina de gran riquesa per al desenvolupament de la seua programació.

3

Índex Recursos literaris ................................. 7 Taller de teatre ..................................... 31 Ús del diccionari .................................. 59 Operacions i problemes....................... 71 Lectures de Ciències Socials .............. 129 Projectes per a dies especials ...................................... 151 Lectures de Ciències de la Naturalesa ................................... 167 Educació emocional ............................ 183 Desenvolupament de la intel·ligència ................................ 197 Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa.................... 237

5

Recursos literaris

Índex Recursos literaris

L’arbre vell................................................................................ 10 La papallona............................................................................. 12 Floreta blanca .......................................................................... 13 Primavera ................................................................................ 14 El ball del rellotge...................................................................... 15 Tot passa.................................................................................. 15 Un tresor a les butxaques......................................................... 16 Marina...................................................................................... 17 Tinc una barca molt vella.......................................................... 17 La bruixa Marruixa.................................................................... 18 Bruixes..................................................................................... 19 Diplodocus............................................................................... 20 L’arca de Noé........................................................................... 21 Els grills.................................................................................... 22 El cant del grill.......................................................................... 22 Estrella fugaç............................................................................ 23 L’aigua...................................................................................... 24 Cançó de la lluna...................................................................... 24 Castell de focs.......................................................................... 25 Focs artificials........................................................................... 25 De veritat, de mentida............................................................... 26 La Norma................................................................................. 27 El gat........................................................................................ 27 De bon matí.............................................................................. 28 L’espantaocells ........................................................................ 30

9

Poemes

L’arbre vell En la ciutat hi ha una plaça i en la plaça un arbre vell. En l’arbre hi ha la tristesa de saber que és el darrer. Abans n’hi havia molts altres, ara només queda ell com un record que s’apaga entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo, que molesta, que el seu verd trenca l’estètica pura dels edificis que té voltant-lo, voltors altíssims a punt de menjar-se el cel. Que al lloc que ocupa podrien aparcar vint cotxes més. Que és la casa on s’arreceren centenars de bruts ocells que ningú recordaria si no fos perquè viu ell… 10

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

En la ciutat –algú conta– hi havia fa molt de temps un arbre gran i molt trist que se sabia el darrer. I plorava fulles grogues en la tardor, i a l’hivern es despullava i cantava estranyes cançons al vent. Quan venia primavera despertava les arrels, oblidava un poc la pena i obria el somriure verd que en estiu era rialla que et feia sentir-te bé quan, fugint del sol, entraves en el cercle tou i fresc del seu regne que assetjaven cotxes, finques, fum, diners. Quan el tallaren plovia. Ja no he vist ploure mai més. Marc Granell Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

11

Poemes

La papallona La papallona porta una capa de colorins. Les bestioles van acaçant-la rient a crits. Dis-nos, xiqueta, no tens vergonya d’anar així? No ets tan jove per a posar-te aquest vestit. És de la tenda o quina aranya te l’ha teixit?

Ella burleta fent la senyora diu tot seguit: La primavera nostra mareta me’l féu ahir. Enric Soler i Godes 12

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

Floreta blanca Floreta blanca de gessamí, floreta nua, qui t’ha collit? Blanca estreleta la de cinc pics, entre colomes t’han fet el llit. Floreta blanca de gessamí, dorms i somies damunt el pit de l’estimada? Oh, dolç jardí, floreta blanca de gessamí. Carles Salvador

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

13

Poemes

Primavera L’estació estava acabada de pintar de verd, groc i roig i del color de la mar. Les flors i les fulles aguaitaven en filera. Cantant alegre, xiulant, ve el tren de la primavera! Carles Cano

Primavera Aquest matí, d’amagat, ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta. L’oreneta ha alçat el vol i amb un cop d’ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra. Núria Albó 14

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

El ball del rellotge Tic-tac, tic-tac! Al compàs d’un sol alegre el rellotge va avançant. Tic-tac, tic-tac! Dibuixant voltes completes, van movent-se les manetes com si estigueren ballant. Tic-tac, tic-tac! El rellotge acompanya en el seu viatge el sol. Tic-tac, tic-tac! Però quan el sol s’amaga el rellotge no descansa: continua el ball tot sol. Tic-tac, tic-tac! Lluïsa March

Tot passa Alegries i tristeses són com les ones del mar: cada vegada que vénen, cada vegada se’n van. Marc Granell Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

15

Poemes

Un tresor a les butxaques Totes les butxaques amaguen tresors, coses encantades que només sé jo. En una capseta, hi he guardat pedretes que són sis planetes de quatre colors; hi viuen formigues en unes casetes fetes de saliva, farina i cartó. També hi tinc un cotxe, cordill i petxines i una sargantana de color marró. Totes les butxaques amaguen tresors, coses encantades que només sé jo. Montse Torrents

16

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

Marina Canta i voga el mariner tot sol dins la seua nau; i al fons seré del cel blau aguaita l’estel primer. I la nau, seguit, seguit, es balandreja i avança; i sobre el mar en bonança vola adormida la nit. I alçant els ulls a l’altura i d’enyorança cantant, se’n va el mariner remant damunt la nau insegura. Miquel Costa i Llobera

Tinc una barca molt vella Tinc una barca molt vella, tota blanca, amb una estrella, l’avi m’hi deixa pujar, com m’agrada navegar! Vaig a l’Àfrica, a la Xina i a l’Amèrica llatina. La vela s’ha foradat i l’avi l’ha apedaçat. Olga Xirinacs Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

17

Poemes

La bruixa Marruixa Marruixa era una bruixa que no sabia embruixar: cada encanteri que feia, l’havia d’equivocar.

–Què faré? Què no faré? Estan tots ben enfadats. A preguntar aniré al Rei dels Mots Encantats!

Quan un nanet desitjava fer-se gran com un gegant, l’encanteri fracassava i el tornava un gra de blat.

–Ets una bruixa distreta, para i no embruixes més! No veus que dus la vareta agafada a l’inrevés?

Si un ogre la buscava per fer-se molt divertit, la màgia que li enviava el feia més avorrit.

18

Recursos literaris

Josep-Vicent Galan

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

Bruixes Bruixes volant amb granera, bruixes d’ossos i carn, bruixes lletges i dolentes, bruixes que mengen infants. Una berruga a la cara, un nas molt gran, esmolat; una boca desdentada i un barret trencat al cap. Eren les bruixes antigues, bruixes dels avantpassats.

Ara, les bruixes modernes han canviat de dalt a baix i usen els seus encanteris per assumptes amb trellat. Bruixes que van a la moda, bruixes de camp o ciutat, bruixes belles i assenyades que no fan por als infants. Fina Girbés

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

19

Poemes

Diplodocus El gran avi dels dragons, el que dorm al fons dels llacs, no menjava animalons, sinó bons plats d’espinacs. Si en trobàrem un de viu, ens faria un tobogan des del cap fins caure al riu, com el nostre amic més gran. Ricard Bonmatí

20

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

L’arca de Noé Noé els animals a l’arca fa entrar, i en una llibreta els vol apuntar: goril·les, talps, mosquits i elefants, cavalls i gallines, lleons i xacals. Conills, lleopards, jaguars i esquirols, guineus, llops i fures, serpents i cargols. Mussols i cangurs, paons i escarbats, perdius, sargantanes i micos pelats. De tant com escriu, li fa mal un dit, li cau la llibreta i es queda adormit! Francesc Bofill, Antoni Puig, Francesc Serrat

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

21

Poemes

Els grills A un grill a la loteria li va tocar un bon pessic. És a dir, que es va fer ric com ningú no s’ho creuria. I ho va dir a un seu amic una nit clara de lluna, que si havia fet fortuna i era ric, ric-ric, ric-ric. I els va agafar com un tic als grills d’ençà d’aquell dia, d’anar-se’n dient ric-ric entre hortes i garric, de nit. Ves quina mania! Enric Larreula

El cant del grill Nit estiuenca, nit de calor. L’herba s’asseca, però jo, no. Com més fa calda, més bé jo estic; ella rondina, i jo, ric… ric…! Joana Raspall 22

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

Estrella fugaç Cada estrella de la nit de Sant Joan és guardiana d’un desig anhelat. Quan es faça aquest desig realitat, l’estrelleta, enmig la nit morirà convertida en una estrella fugaç. Lluïsa March

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

23

Poemes

L’aigua Quina aigua més clara, més neta, pare, mareta! I com s’hi mira la lluna, pare, mareta! I com s’hi miren les bogues, nina, nineta! I com s’hi miren els joncs, i com s’hi miren les canyes! Quina aigua més clara, més neta, nina, nineta! Joan Llacuna

Cançó de la lluna La lluna de la muntanya, la lluna que més m’agrada! Ai, com m’agrada la lluna, la lluna de la muntanya! És una lluna molt neta, és una lluna molt clara. Com és de clara la lluna, la lluna de la muntanya! Vicent Andrés Estellés 24

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

Castell de focs …I després del tercer tro s’il·lumina el món sencer amb sorolls multicolors. Ara esclaten les carcasses, xisclen fort els xiuladors, i tot s’ompli de palmeres, d’espirals, de brolladors; mil espurnes que espeteguen posen llum a la foscor. Quan la nit es torna dia, adéu a la festa major! M. Dolors Pellicer

Focs artificials Roges, verdes, blaves, grogues, mil palmeres de colors esclaten i el cel omplin de soroll, llum i claror. Coets s’enlairen veloços en totes les direccions. Com cometes lluminosos solquen un llenç de foscor. Fina Girbés Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

25

Poemes

De veritat, de mentida Un matí, anant a ca l’avi, una vaca em vaig trobar. Era blanca, amb coloraines, taques roses i blau clar. De veritat? De mentida? Ai, quina vaca tan divertida! En lloc d’ulls té gira-sols, porta un llaç groc a la cua, els llavis li fan com un cor… Du ventall, que així no sua. De veritat? De mentida? Ai, quina vaca tan divertida!

Tot fent uns passos de dansa, davant meu fa un giravolt, i amb uns bramuls que m’eixorden canta «Do-re-mi-fa-sol!». De veritat? De mentida? Ai, quina vaca tan divertida! Quan es cansa de trescar, va i fa un salt tan alt com pot, que té la casa en un núvol. Quan és dalt, em fa un llengot. De veritat? De mentida? Ai, quina vaca tan divertida! Helena Vidal

26

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

La Norma La meua gateta és l’ama del carrer i dels terrats, ganduleja si en té gana i festeja tots els gats. La meua gateta és l’ama de la casa i del corral, de la cuina i la terrassa i també del fumeral. La meua gateta miola quan té set i quan té fam, remugueja llaminera quan es vol fer estimar. La meua gateta es queda tranquil·leta al meu costat quan s’adona que estic trista, i m’ajuda a millorar. M. Dolors Pellicer

El gat A la nit miola el meu gat, demana sardina en un plat. Passeja per les teulades, espanta rates penades. Mira la planta del meu gat, amb un vestit tot ratllat! Antoni Albalat

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

27

Poemes

De bon matí Són vora les set i mitja quan sona el despertador i entra mon pare en pijama a fer-me un beset al front. Quina oloreta més bona de colònia i de sabó! Després em fa cosquerelles amb la punta del llençol, em pessiga nas i galtes, m’estira del cobertor, i em xiuxiueja a l’orella un acudit molt graciós. Per més que em faig la dormida, acabe alçant-me d’un bot! Em pose la roba neta: samarreta de cotó, pantalons curts i sandàlies tan ben netes que fan goig. No ha arribat l’estiu encara, però ja fa una calor…

28

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Poemes

M’enfile cap a la cuina i, en passar pel menjador, sent que el meu germanet plora perquè ha perdut el xupló. I quan plora, plora amb ganes… Caram, i que bons pulmons! Furgue, regire i el trobe amagat en un racó, li’l torne i el molt bandarra solta un pet com un camió. Veges tu quina manera d’agrair-me tant d’esforç! En això tope amb la mare, que vola pel corredor buscant no sé quines coses i cordant-se els pantalons. Mira el rellotge i esclata sobtadament, com un tro: «Passen de les huit! Bon dia! Desdejuna’t en dos glops! Espavila, que a aquest ritme no arribem a temps enlloc!» I tots els matins comencen amb la mateixa cançó… Teresa Broseta

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Recursos literaris

29

Poemes

L’espantaocells Jo sóc l’home dels ocells, del pinsà i la cadernera, he nascut en la pallera i visc per ser amic d’ells. Porte teuladins de sucre, rossinyols de canyamel, oronetes de vol lliure i merles de cotó en pèl. Veniu, xiquets i xiquetes, que jo us els presentaré i, si el voleu estimar, el més feble us donaré. Haureu de deixar-lo viure en les places i jardins i caldrà que el feu somriure quan el veieu entristit. Jo sóc l’home dels ocells, del pinsà i la cadernera, he nascut en la pallera i visc per ser amic d’ells. Josep-Vicent Galan

30

Recursos literaris

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

Índex Taller de teatre

Introducció al Taller de teatre ........................................................ 34 Lectura 1.

L’arbre testimoni. M. José Molina............................. 38

Lectura 2.

La bossa d’Estrella. M. José Molina......................... 44

Lectura 3.

L’oca d’or. Mary Solari (adaptació) ........................... 50

33

Introducció

Presentació Us proposem un recull de textos dramàtics dirigits a l’alumnat del tercer i quart curs d’educació primària. Són textos senzills, no molt extensos, que en la majoria dels casos propicien la participació d’un gran nombre de xiquets, que representen papers amb diàleg o són figurants. Totes les obres es poden representar a classe d’una forma senzilla, amb un mínim de vestuari i escenografia, o bé es poden adaptar a una gran representació al saló d’actes de l’escola. 34

Taller de teatre

Molts dels textos resultaran familiars als alumnes, ja que són adaptacions de contes populars, fet que afavoreix la comprensió del text dramàtic i facilita la representació, perquè els arguments són coneguts de sobres. Per a dur a terme el treball sobre cada obra, és necessari fotocopiar la part del guió i repartir-lo a cada xiquet o xiqueta. Després, ells poden pintar-lo i «fer un poc seu» el llibret marcant-hi les parts en què intervé cada u i incorporant-hi notes i suggeriments. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Introducció

Per què un taller de teatre La dramatització és una forma de representació en què l’alumnat utilitza el cos i la veu, i també l’espai i el temps escènics, per a expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. L’activitat dramàtica abraça moltes àrees de l’aprenentatge: la llengua, la psicomotricitat, l’expressió corporal, la plàstica, la música, de manera que es converteix en un àmbit d’expressió molt enriquidor. A partir dels exercicis de dramatització, es poden plantejar els objectius següents: • Comprendre les possibilitats del so, la imatge, el gest i el moviment expressiu com a elements de representació i utilitzar-los per a expressar idees, sentiments i vivències de forma personal i autònoma.

• Aprendre a escoltar una narració identificant-hi els elements dramàtics que la formen (argument, personatges, interaccions…). Des del punt de vista del desenvolupament, el joc dramàtic facilita el procés de maduració dels xiquets en aquests aspectes: • Contribueix a véncer la timidesa. • Facilita l’autocontrol dels xiquets i xiquetes amb caràcters més inquiets o agressius. • Constitueix una estratègia per a millorar la comprensió lectora, sense la qual seria molt difícil assumir els diferents papers que exigeix una representació dramàtica.

• Conéixer els elements dramàtics bàsics per a l’anàlisi de produccions artístiques i utilitzar-los de forma personal. • Estimular la cooperació i la integració en activitats de grup. • Utilitzar la veu i el cos com a instruments de representació dramàtica. • Planificar una representació dramàtica identificant els components del procés i els elements expressius que formaran part de la posada en escena.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

35

Introducció

Suggeriments per a la representació Muntar una obra de teatre, tant si és una superproducció com si és una cosa més senzilla, requereix una preparació prèvia; no es pot improvisar sobre la marxa. Una vegada triat el text, és important tindre en compte els aspectes següents: • Repartir els papers als actors, i també les tasques que portaran a terme els membres de l’equip tècnic, els encarregats del decorat (si se’n requereixen) i l’apuntador. A l’hora de triar els actors i les actrius s’ha de tindre en compte el caràcter dels alumnes i les seues actituds envers el joc dramàtic, i sobretot cal estimular la participació del major nombre possible de xiquets fent un èmfasi especial en el fet que no sempre el que llig més bé farà el paper principal, o que els més introvertits seran sempre figurants. És important destacar que en una representació té tanta rellevància ser l’apuntador, com ser el protagonista o l’encarregat de so.

• Fer fotocòpies dels llibrets, ja que cada un dels participants ha de tindre’n un per a saber el que ocorre en l’obra; per a saber quan ha d’entrar en escena i eixir-ne; i per a anotar en la seua còpia tot allò que li resulte útil per a la representació. 36

Taller de teatre

• Fer una lectura a classe i comentar col·lec­ti­va­ment el text triat per a assegurar-se que tots l’entenen. Aquesta lectura pot servir també perquè siguen els mateixos xiquets i xiquetes els qui decidisquen qui fa un paper o un altre. • Donar pautes a l’alumnat per a ajudar-lo a memoritzar les seues intervencions, i també donar-li suport perquè les aprenga. • Assajar els moviments dels actors i practicar l’entonació que requereix cada un dels papers que s’ha de representar. • Buscar el lloc on es representarà l’obra i decidir els horaris d’assaig. • Decidir els vestits i els diferents elements de l’escenografia. • Fer partícip a tota la comunitat educativa (pares i mares, professorat i la resta de l’alumnat) del projecte. El dia de la representació no s’ha de citar els participants massa prompte perquè no es posen nerviosos. El professor ha de mostrar entusiasme, mantindre la calma i transmetre a tot l’equip paraules d’ànim i tranquil·litat: el més important és fer-ho el millor que puguem i divertir-nos. En acabar la funció, cal felicitar a tots, sense tindre en compte com haja eixit l’obra. S’ha de valorar el procés en si, més que el resultat.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Introducció

El nostre taller de teatre Amb la preparació d’una obra fomentarem que els alumnes mostren interés envers la creació d’un taller de teatre estable que propiciarà, sobretot, la participació col·lectiva en les diferents representacions dramàtiques, ja que confeccionarem els vestits, decorats i altres elements que necessita una funció teatral.

cos lliurement, en definitiva, que mostren desimboltura i que es divertisquen alhora que treballen en equip i tenen la satisfacció de gaudir d’una cosa que ells mateixos han creat. Idees per al decorat

Idees per al vestuari El nostre taller pot començar col·locant un simple bagul a l’aula, «El bagul de les andròmines», on els xiquets i les xiquetes han de guardar les coses que porten de casa (roba, joguets, objectes quotidians…) i que poden servir per a elaborar el vestuari i els decorats. El bagul de les andròmines estimularà en els alumnes el reciclatge i la reutilització de tot tipus de materials. Cal intentar que els alumnes elaboren en equip el vestuari; es pot aprofitar alguna classe de Plàstica per a fer-ho. Han de ser coses senzilles, ja que els personatges es defineixen per la seua personalitat en escena més que pel vestuari que porten. Uns vestits massa elaborats poden distraure l’atenció del que és vertaderament important: que els xiquets s’animen a ser algú diferent, que s’expressen amb el Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

És convenient utilitzar els xiquets i les xiquetes perquè formen part del decorat (pedres, arbres, animals…), de manera que participe en la representació el major nombre possible d’alumnes. Als xiquets els agrada actuar i, tot i que hagen d’estar quiets, almenys es disfressen. Aprofitarem així l’ocasió per a integrar-hi els més tímids. Pinteu amb ells els decorats, sempre tenint en compte que han de vore’s a distància (línies gruixudes, colors cridaners…). Tots els elements necessaris per a la representació que s’han preparat en el taller de teatre poden utilitzar-se altres vegades o en altres cursos i classes. Per això animeu els alumnes a ser ordenats amb el material i a cuidar-lo.

Taller de teatre

37

Introducció Lectura 1

L’arbre testimoni Personatges • Narrador • Ingenu • Llest • Jutge • Peret/Arbre



• Secretari • Veí 1 • Veí 2 • Veí 3 • Veí 4

Escena primera S’obri el teló. Dos amics van caminant d’esquerra a dreta. Hi ha una bossa enmig de l’escenari.

Narrador:  Hi havia una vegada dos amics que es deien Ingenu i Llest. Un dia que els dos anaven cap al poble a comprar un porc i una vaca, es van trobar una bossa al costat del camí.



Ingenu: (Corrent cap on està la bossa i alçant-la de terra.) Mira, Llest, una bossa! Què hi deu haver dins?



Llest: (Li lleva la bossa de les mans.) Deixa-la! Vinga, dóna-me-la. Ingenu: (Li la dóna.) Pren, sembla que pesa molt. Llest: (L’obri i en trau unes monedes d’or. Els ulls li brillen de cobdícia.) Monedes d’or!



Ingenu: Quina sort que hem tingut! Tenim el futur assegurat! Què et sembla si ens les repartim?



Llest:  (S’adreça al públic amb expressió maliciosa.) Si es creu aquest fava que pense compartir les monedes amb ell, és que és més ingenu del que jo imaginava. (S’adreça a Ingenu.) Ehem, crec que serà millor que les deixem amagades en aquest arbre.



38

Ingenu: Tu creus? Llest: És clar que sí, home! Anem a buscar els nostres animals. No voldràs que ens roben tots aquests diners al poble, veritat? (Apunta un somriure adreçant-se al públic i es frega les mans sense que Ingenu el veja.) He, he, he. Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 1 Introducció





Ingenu: Tens raó, que fava que sóc! Llest: (Al públic.) No s’imagina fins a quin punt ho és! (A Ingenu.) A quin sant, home, a quin sant! Més avant, quan arribe l’hivern i tinguem més necessitat, vindrem a buscar la bossa. Què et sembla? Ingenu: D’acord! Narrador: Els dos amics van amagar els diners i se’n van anar cantant fins al poble, contents amb la troballa.

Amaguen la bossa en el buit de l’arbre i se’n van, agafats del braç i cantant. Abans d’eixir de l’escenari, Llest fa un somriure de complicitat amb el públic.





Narrador: A la nit, Llest no es podia adormir preparant un pla per a deixar Ingenu sense la seua part dels diners. A la matinada va tornar sol a l’arbre. (Entra Llest a escena.) Llest: Ací està! Tot per a mi! (Riu amb maldat i trau la bossa de l’arbre.) Aquest fava d’Ingenu no vorà ni una d’aquestes monedes. (Ix de l’escenari.) Narrador: I Llest s’emportà totes les monedes a casa.

L’escenari queda buit durant uns instants per a crear sensació de transcurs del temps.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

39

Introducció Lectura 1

Escena segona Ix Llest en l’escenari treballant.



Narrador: Quan va arribar l’hivern i van començar a faltar els aliments, Ingenu va anar a visitar el seu amic. Ingenu: Ja se m’han acabat les reserves de l’hivern i necessitaria comprar farratge per als animals. Anem a buscar les monedes? Llest: Ara que ho dius, jo també necessitaria gra per a les aus de corral. Anem cap allà. Narrador: I, per descomptat, allà no van trobar res, ja que Llest s’havia emportat la bossa.

Llest fica la mà en l’arbre i simula buscar-hi diverses vegades, però no hi troba res.



40

Ingenu: (Amb to de preocupació.) Què passa, Llest, que no està la bossa on la deixàrem? Llest: (Fent gestos molt exagerats.) Com m’has pogut fer això a mi, el teu amic de l’ànima? Ha sigut més important per a tu la riquesa que l’amistat. (Fa una empenta a Ingenu.) Anem a vore un jutge! Ingenu: (Amb cara de desconcert.) Per què penses això de mi? Jo no he sigut, home, t’ho jure! Llest: J a ho decidirà el jutge! Vinga, afanya’t! (Llest torna a fer una empenta a Ingenu de mala manera i els dos se’n van.)

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 1 Introducció

Escena tercera Entren el jutge i el secretari i s’asseuen darrere de la taula. Llest i Ingenu ixen per la dreta.

Narrador: Quan Llest va fer la seua reclamació al jutge, aquest li va demanar que presentara proves del que deia.



Jutge: Com vosté comprendrà, necessitem algun tipus de prova que demostre que són certs els fets que denuncia.



Secretari: Li recorde que, segons la Llei 3573, les demandes han d’anar sempre acompanyades de proves.



Llest: V  a ser un acord verbal entre Ingenu i jo, senyor jutge, però teníem un testimoni. Ingenu: (Perplex.) Un testimoni? Jo pensava que estàvem sols. Qui més hi havia?



Llest: Doncs, l’arbre, per descomptat. L’arbre on vam amagar les monedes pot testificar.



Jutge: (Al secretari, en un apart.) Ja vorem on vol arribar aquest estafador, perquè jo crec que hi ha un negoci brut amagat. Però, seguim-li el corrent. (A Llest.) Demà, a les quatre, ens reunirem al costat de l’arbre per prendre-li declaració.



Secretari:  (Anuncia en veu alta.) Es tanca la sessió fins demà a les quatre al costat de l’arbre! (Tots ixen de l’escenari.)



Narrador: En eixir del jutjat, Llest va anar corrent a casa del seu amic Peret, amb qui s’havia posat d’acord prèviament, per avisar-lo de la cita.

Llest va corrent a un racó de l’escenari, on Peret l’espera.

Llest: Ja saps el que has de fer, Peret, recorda el que vam parlar. Et fiques en l’arbre i respons quan el jutge t’interrogue.



Peret: D’acord, però recorda que anem a mitges amb les monedes.



Llest: Sí, per descomptat, amic. (Al públic.) Ja me les compondré per quedar-m’ho tot!

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

41

Introducció Lectura 1

Escena quarta

Narrador: L’endemà a les quatre, la cort i alguns veïns es van reunir al costat de l’arbre.

Tots els veïns es col·loquen prop de l’arbre. Comenten i xiuxiuegen entre ells.

Veí 1: Ja vorem per on ix aquest Llest.



Veí 2: Que jo sàpia, aquest és un arbre normal i corrent, no sé com s’ho farà perquè declare.



Veí 3: Ací ve Llest!



Veí 4: Pobre Ingenu, es quedarà sense diners.



Secretari:  (Trau un rellotge de la butxaca i el mira. Anuncia amb solemnitat.) A les quatre en punt, es declara oberta la sessió.



Jutge: (Amb veu greu i adreçant-se a l’arbre.) Tu saps el que va passar, qui va robar les monedes?



Arbre: (Amb veu tremolosa.) Ingenu va robar la bossa.

El jutge fa una volta a l’arbre i fa gest d’haver-se adonat de l’engany.

Jutge: (Als veïns.) Porteu llenya. Aquest arbre està embruixat i cal cremar-lo.



Llest: (Al públic.) Si Peret em descobreix, estic perdut.



Jutge: Poseu-la al voltant de l’arbre, i pegueu-li foc.



Peret: (Trau el cap pel forat.) No senyor jutge, que sóc jo, Peret! Llest va ser qui va robar els diners!



Jutge: Aleshores, la meua sentència és que tots els diners siguen per a Ingenu.



Llest: (Llest s’agafa el cap, desesperat, i adreçant-se a Peret, crida.) Com em fas això a mi, el teu amic? Mira que ets mal amic!

Peret ix de l’arbre i Llest corre per l’escenari darrere d’ell intentant agafar-lo. Ingenu fa mostres de sorpresa. Els veïns riuen i tots desapareixen.

42

Narrador: Q  ui intenta robar els diners al seus amics, es queda sense diners i sense amics, perquè es mereix que li paguen amb la mateixa moneda.

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 1 Introducció

Preparació de la representació Elements de l’escenografia Vestuari Tots els personatges porten roba de camperols: barrets de palla, espardenyes, camisoles blanques, pantalons amples de color fosc. • El jutge i el secretari: duran toga i birret. Decorat i elements necessaris • L’arbre: es pot retallar en poliestiré, i se subjecta amb un suport com s’explica en la il·lustració. El tronc de l’arbre ha de ser am-

ple, perquè un xiquet puga amagar-s’hi darrere sense dificultat. • Una bossa amb monedes d’or. • Una taula i una cadira molt senzilles. • Un rellotge amb cadena: ha de ser gran perquè es puga vore a distància. La cadena es pot fer amb paper daurat trenat. • Llenya.

forat

40 cm

carcassa de poliestiré

bossa d’arena

2 80 cm 1

Il·luminació i música • La il·luminació: per no haver de moure l’arbre, que estarà al centre de l’escenari, convé il·luminar per separat les zones properes a l’arbre o la resta de l’escenari alternativament, segons on transcórrega l’acció.

• La música: una música lleugera durant tota l’obra. Al final, quan Llest corre darrere de Peret per agafar-lo, podeu posar alguna peça «de persecució» per crear un efecte còmic.

Personatges

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

43

Introducció Lectura 2

La bossa d’Estrella Personatges

• Narrador • Estrella • Pare • Ricard • Robert • Vella

• Xiquet • Hostalera • Dona • Llaurador • Mercader

Escena primera Aquesta escena transcorre en el saló de la casa d’Estrella. Al voltant d’una taula estan asseguts son pare, Ricard, Robert i Estrella.

Narrador:  Estrella era una jove molt alegre. Havia nascut en una família amorosa i rica, però un dia son pare va perdre tots els diners que tenia. Llavors va cridar els seus tres fills i els va dir:



Pare: (Parla amb tristesa, però acceptació.) Fills meus, per desgràcia no us podré deixar una herència quan em mora. Aneu pel món a buscar la fortuna i qui la trobe que ajude els altres. Us espere d’ací a un any.



Així, Estrella i els germans s’acomiadaren Narrador:  amb estima del seu pare, i marxaren cada un pel seu compte a buscar la sort.

Robert:  (Abraçant la germana, mentre Ricard i el pare s’acomiaden.) Adéu, Estrella. Ens vorem d’ací a un any. Estrella: D’acord. Fins l’any que ve, germà. Ricard:  (Fa colpets a l’esquena als germans i els besa.) Adéu, germans. Fins l’any que ve. Estrella:  (Abraça son pare.) Fins prompte, pare. Ja voràs que tot s’arreglarà.

44

Pare: Déu ho vulga, filla, i et protegisca.

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 2 Introducció

Escena segona

Narrador: Q  uan van eixir de casa, els germans es van separar (els germans se’n van: l’un pel centre i l’altre per l’esquerra) i Estrella començà a anar per un camí.



Estrella:  (Llegint.) Vila la Fe, huitanta quilòmetres. El huit és un número que m’agrada. De segur que em porta sort. (Comença a caminar cap a la dreta.)



 l cap d’una estona, Estrella es va parar davant una Narrador: A font per beure. Hi va trobar una velleta que no tenia ni forces per obrir l’aixeta.



Estrella: Vol aigua, senyora? Bega, jo li obriré l’aixeta.

Estrella obri l’aixeta i la dona s’inclina per beure. En acabant, les dues s’asseuen en una roca.



Una vegada hagué begut, la vella començà a parlar Narrador:  amb Estrella. Vella: Com et diuen, xiqueta? Estrella: Estrella, senyora. Vella: (Donant a Estrella una bosseta.) Pren, Estrella. T’ho mereixes. Cada vegada que necessites diners, trau-los d’ací. Conté deu monedes d’or. Estrella: Moltes gràcies, senyora. Narrador: S’acomiadaren i Estrella va seguir el seu camí.

La vella besa i abraça Estrella i desapareix.

(Pensativa.) Que curiós. Els escriuré un missatge Estrella:  als xics per contar-los el que m’ha passat.

Trau el telèfon mòbil de la motxilla i escriu un missatge als germans.

Narrador: Després de caminar una estona, Estrella va trobar un xiquet que plorava. Estrella: Què et passa, xiquet?

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

45

Introducció Lectura 2



Xiquet: Ma mare m’ha enviat al mercat amb la llet i m’ha caigut tota per terra. (Mostra el cànter buit cap per avall). Què li duré ara?

Estrella: Quina llàstima! M’agradaria ajudar-te…

Narrador: De sobte, Estrella es va recordar de la bossa que li havia donat la vella.

Estrella:  Ai, si tinc la bossa que m’ha donat aquella velleta! I tant que et puc ajudar!

Narrador: Estrella va traure una moneda d’or i li la donà al xiquet.

Estrella: (Donant-li una moneda al xiquet.) Pren, dugues açò a ta mare.

Xiquet: Gràcies, moltes gràcies! (Fa mutis per l’esquerra.)



Narrador: El xiquet se n’anà molt content i Estrella va seguir el seu camí.

Estrella camina per l’escenari d’un costat a un altre.





46

Narrador: Després de caminar durant una bona estona, arribà a un camp de blat on un camperol, assegut en una pedra, es lamentava agafant-se el cap. Estrella: (S’acosta al llaurador i s’asseu al seu costat.) Què li passa, senyor? Llaurador: (Capbaix.) Que què em passa? Una catàstrofe, això és el que em passa! Anit va pedregar i la pedra m’ha destruït tota la collita. I ara, aquest hivern, què donaré a la meua família per a menjar? Narrador: P  er segona vegada, Estrella es recordà de la bossa i li va donar cinc monedes d’or. Estrella: (Trau la bosseta i hi fica la mà sense mirar dins.) Trobe que amb açò en tindrà prou per a passar l’hivern. Llaurador: (Boig d’alegria.) Que Déu t’ho pague, xiqueta! Amb açò podré tornar a sembrar el camp! Ara mateix aniré a comprar les llavors! Gràcies. (Arranca a córrer després de besar-la a les galtes efusivament. Fa mutis pel centre.)

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 2 Introducció

Escena tercera

Narrador:  El camperol se n’anà corrent al poble i Estrella va seguir el camí. La xiqueta anava caminant dues hores quan arribà a un hostal, on va parar a dinar.

Estrella entra per una porta on diu «Hostal». Al cap d’un moment torna a eixir, seguida per l’hostalera.

Hostalera: (Li dóna la mà.) Moltes gràcies, jove.

Estrella: De res. El menjar es mereix la moneda que li he donat. Estava boníssim.



 strella va seguir el seu camí cap a Vila la Fe, Narrador: E però es va trobar amb una dona que plorava. Estrella: (S’atura.) Què li passa, senyora? Dona: (Plorant desesperada.) Tot, ho he perdut tot! Amb la tempesta d’anit, el riu ha crescut i se m’ha endut la casa i totes les coses que tenia. Narrador: Estrella buscà la bossa que li havia donat la vella, però de sobte...

Estrella: (Busca a les butxaques, en la motxilla que du, busca i rebusca. Es dirigeix al públic.) Pobra dona, m’agradaria ajudar-la, però ja no em queda or. (Busca i rebusca.) On deu estar la bossa? Potser me l’he deixat a l’hostal?



Narrador: Però finalment, Estrella va trobar la bossa. Estrella: (Trau la bossa.) Ací està! (Al públic.) Quantes monedes em queden? (Compta amb els dits i l’ajuda del públic.) Una que vaig donar al xiquet, més cinc del llaurador són sis, més una a l’hostalera, set. Llavors, me’n queden tres. Tant de bo li’n poguera donar més, a aquesta pobra dona! Narrador: Estrella obrí la bossa i tragué les monedes que li quedaven. Però no n’hi havia tres. Estrella:  (Al públic.) Deu, hi ha deu monedes, com si no n’haguera gastat cap! Que bé! (A la dona.) Tinga, senyora, ací té deu monedes. Ara es podrà comprar una casa nova.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

47

Introducció Lectura 2





Dona:  (L’abraça agraïda.) Que generosa, senyoreta! No sé com agrair-li-ho! (La dona fa mutis corrent per l’esquerra.) Estrella:  (Queda perplexa.) Que estrany! Jo hauria jurat que només em quedaven tres monedes! Li escriuré un missatge a Robert per dir-li-ho. (S’entreté escrivint el missatge.) De segur que en la bossa hi havia més diners del que em va dir la vella.

Narrador: E  strella va seguir el seu camí, però quan va aplegar a una revolta...

Mercader: (Corre d’una banda a l’altra, desesperat.) Socors, auxili! Estrella: (Corre cap a ell.) Què li passa? Mercader: M’han robat! M’han robat! M’han robat els guanys del mes i les estores que em quedaven! Estrella: Quina llàstima, tant de bo el poguera ajudar! (Al públic, mentre trau la bosseta, que està plena una altra vegada:) Quina llàstima que no em queden més monedes!

Narrador: P  erò Estrella es va adonar que la bosseta pesava molt i la va obrir.

Estrella: (Al públic, alegrement sorpresa:) Hala, s’ha tornat a omplir! Tinga, senyor, deu monedes perquè repose la mercaderia.



Mercader: (L’abraça i fa mutis pel mig.) Moltes gràcies. Sempre recordaré el que ha fet per mi!

Narrador:  Aquesta vegada sí que Estrella es va quedar gelada.

Estrella: Com és possible que sempre se’m torne a omplir la bossa? He trobat la meua fortuna! Telefonaré als meus germans! (Trau el mòbil de la motxilla i els telefona.)

Narrador: Estrella va telefonar a Ricard i en acabant a Robert.

Estrella: Torneu a casa, xicons, que he trobat la fortuna!

Narrador: I així, a Estrella no li van faltar mai més els diners, com li havia dit l’anciana. 48

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 2 Introducció

Preparació de la representació Elements de l’escenografia Repartiment de papers

Decorat i objectes necessaris

Es pot variar el nombre de personatges, fent que Estrella s’hi trobe amb més o menys gent, segons el nombre de xiquets i xiquetes que participen en la representació.

• Un cartell que pose: «Vila la Fe» 80 km. • Una bosseta per a posar monedes d’or. • Deu monedes daurades. • Un cànter de llet buit. • Una motxilla. • Un telèfon mòbil. • Una roca: pot ser una banqueta coberta amb paper d’embolicar. • La font: sobre un paper es dibuixa una font que es col·locarà al fons de l’escenari.

Vestuari L’acció es desenvolupa en el món actual. Els personatges han d’anar vestits cada un com vulga. Cal tindre en compte que Estrella és una adolescent moderna i dinàmica.

Il·luminació i música • La il·luminació: com que l’acció es desenvolupa de dia i a l’aire lliure, es mantindrà il·luminat l’escenari durant tota la representació amb uns focus potents. • La música: durant el pelegrinatge d’Estrella es pot utilitzar alguna melodia que suggerisca avanç, progrés, sempre la mateixa.

C  al fer l’efecte de so d’un telèfon mòbil quan Estrella telefona als germans o els escriu missatges. Un altre efecte de so es pot fer cada vegada que Estrella obri la bossa i en trau les monedes d’or.

Escenari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

49

Introducció Lectura 3

L’oca d’or Personatges

• Narrador • Ximplet • Mare • Pere • Josep • Donyet • Xiqueta 1 • Xiqueta 2





• Xiqueta 3 • Pastor • Pastora • Llaurador 1 • Un home despistat • Un altre home • Princesa • Rei

Escena primera La mare amb els tres fills en la cabanya. Dos d’ells, Ximplet i Josep, juguen als escacs.

Narrador: Això diu que era un xiquet a qui tots deien Ximplet. Ell tenia dos germans que el tractaven d’ignorant.

La mare dóna la cistella del berenar i una destral a Pere, el major, que marxa cap al bosc a fer llenya.

50

Mare: Porta’m llenya, Pere, fill. Ací tens un pastisset i refresc de romaní, perquè si a Ximplet li ho dic, sense llenya ens quedarem.

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 3 Introducció

Escena segona

Narrador:  Quan Pere al bosc va arribar, un vellet hi va trobar que era un donyet disfressat.

El donyet l’atura per demanar-li menjar. Donyet:

 on dia tingues, xiquet! B Pots donar-me, jovenet, un trosset del teu pastís i refresc de romaní per a llevar-me la set?

Pere reacciona amb supèrbia, menyspreant el vell.

Pere:  Què diu que li he de donar? On anirem a parar!

S’aparta del vell fent gestos molt exagerats.  No pense donar-li res! Açò és el meu berenar i és meu i de ningú més! El donyet s’amaga darrere de l’arbre amb gest maliciós, com si tramara alguna cosa.

Narrador:  Pere volia tallar la llenya amb una destral, però se li va trencar: sense llenya es va quedar!

Trist i capbaix, Pere torna a casa, on està la mare amb els dos germans. Ella cuina i ells continuen jugant als escacs.



Narrador: La mare tornà a insistir (moltes mares són així), i a l’altre fill demanà la llenya per a la llar. Mare: Vés-te’n al bosc, Josep, fill. Ací tens un pastisset i refresc de romaní, perquè si a Ximplet li ho dic, sense llenya ens quedarem.

Igual que Pere abans, Josep es troba amb el donyet al bosc i l’escena es repeteix.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

51

Introducció Lectura 3



Narrador:  Josep al bosc arribà i amb el donyet s’hi trobà.

Donyet: Bon dia tingues, xiquet! Pots donar-me, jovenet, un trosset del teu pastís i refresc de romaní per a llevar-me la set?

Josep:  Sí, home! I què més vol? Doncs sí que estaria bo! A vore què he de menjar si li done el berenar! Quina idea! No, home, no!

El donyet s’amaga darrere l’arbre amb un gest maliciós, com si tramara alguna cosa.

Josep començà a tallar Narrador:  i el mànec de la destral es partí per la meitat. Sense llenya i disgustat, cap a casa va tornar.

A casa, Ximplet demana a la mare que el deixe anar al bosc.

Ximplet: Deixe’m, mare, jo aniré i la llenya li duré.

La mare posa en la cistella pa i una botella d’aigua. Dins, amagat, hi ha un pastís i una botella de refresc de romaní. Mare:  Vés-hi, fill, que no puc més. Un pa i mig t’hi posaré i l’aigua, per si tens set. 52

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 3 Introducció

Ximplet arriba al bosc, apareix el donyet i es repeteix la mateixa situació que amb els altres dos germans.

 on dia tingues, xiquet! Donyet: B Pots donar-me, jovenet, un trosset del teu pastís i refresc de romaní per a llevar-me la set?



Ximplet:  Jo només pa i aigua tinc. Ho compartirem, amic, si li agrada el meu menjar.

Obri la cistella i hi troba el pastís i el refresc. Però mira, què hi ha ací? Un pastís! Quin berenar! S’asseu al costat del donyet i mengen i beuen els dos.

Donyet:  Xiquet, veig que tens bon cor. Et mereixes un tresor per compartir els teus béns. Si ací caves sense por amb la destral que tu tens, trobaràs una oca d’or.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

53

Introducció Lectura 3

Ximplet utilitza la destral per a cavar en terra i en trau una oca d’or.

Narrador: Ben poc hagué de cavar fins que l’oca va trobar. La cobrien plomes d’or. Certament, era un tresor i Ximplet la va agafar.

Ximplet agafa l’oca sense fer massa mostres d’astorament.

Ximplet:  Ja estic cansat de cavar. On podria descansar? Doncs a l’hostal; de segur que amb una ploma d’or pur el descans podré pagar.

Escena tercera Ximplet arriba a l’hostal, on hi ha tres xiquetes, les filles de l’hostaler. Quan el veuen es queden embadalides amb l’oca. La Xiqueta 1 i la Xiqueta 2 volen furtar-li un parell de plomes.

Xiqueta 1:  Són plomes de gran bellesa! Semblaria una princesa si en portara una al vestit!



Xiqueta 2:  Jo me la posaré al pit. Vinga, fem-ho amb rapidesa!

Les dues s’hi queden apegades i van per darrere de Ximplet quan abandona la posada.

Narrador:  I quedaren les germanes a l’oca d’or apegades. I Ximplet, sense adonar-se’n, prengué l’ocell i, en anar-se’n, se les endugué enganxades.

S’aproxima la tercera germana.

Xiqueta 1:  Allunya’t, vés-te’n d’ací o et passarà com a mi!



Xiqueta 3:  I vosaltres, on aneu? De segur que us quedareu totes les plomes d’or fi!

54

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 3 Introducció

Quan intenta agafar una ploma, la Xiqueta 3 també queda apegada a la gallina i se’n va darrere d’ella. Així que va caminant Ximplet, una filera de gent s’hi va enganxant, fins que en queden set, tots apegats l’un darrere l’altre.

Narrador:  Un a un, tots s’hi acostaven i en filera s’hi enganxaven: un llaurador amb l’aixada; el pastor d’un gran ramat; la pastora, enamorada; i un altre home despistat.

Pel camí els veu un altre home, assenyala amb el dit i comença a riure’s. Ximplet continua el camí sense parar atenció. I l’home li diu:





On va aquest grup tan unit? Home:  Al castell de Mitjanit, allà on aquella princesa diuen que es mor de tristesa? Que vols ser-ne tu el marit? Narrador: El rei deia cada dia que si algú aconseguia que riguera la princesa, que patia de tristesa, molt ben pagat en seria. Ximplet:  (Mirant la fila que porta darrere.) Farem riure a la princesa. Li curarem la tristesa. Al castell tots anirem; ja vorem allà què fem.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

55

Introducció Lectura 3

Escena quarta En la porta del castell hi ha la princesa, amb cara trista, acompanyada pel rei.

Princesa:  (Molt sorpresa.) Pare, qui ve per allà?

Assenyala la filera de gent que s’aproxima, tots entrebancant-se els uns amb els altres. Ai, quina gràcia que em fa tanta gent així enganxada! Un porta una oca daurada! Pare, feu que vinga ja! La princesa i Ximplet es miren i comencen a riure sense parar. La fila que venia darrere de Ximplet desapareix per un costat i els dos joves es queden junts somrient al fons de l’escenari. Narrador:  Els dos joves es miraren i en rialles esclataren: a l’instant s’enamoraren. El rei complí la promesa i va casar la princesa amb Ximplet –un nom injust– i visqueren ben a gust.

56

Taller de teatre

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 3 Introducció

Preparació de la representació Elements de l’escenografia Repartiment de papers Segons els actors que hi haja, es pot variar el nombre de personatges que es queden apegats a l’oca, sempre adequant-hi el text. Decorat i elements necessaris • El saló de la cabanya: només necessita una taula i uns tamborets. • Els arbres del bosc: poden ser xiquets vestits de color marró. Podeu subjectar a les mànegues fulles verdes de tela o paper. • El castell i l’hostal: es poden pintar en paper d’embalar. A l’hostal, sobre la porta,

s’escriurà: «Hostal». També es pot triar un xiquet perquè subjecte el cartell. • Altres elements necessaris: una oca daurada (pot ser un peluix groc), un joc d’escacs, una destral, una cistella per al menjar, pa, una botella de refresc (pot ser aigua amb colorant), una botella d’aigua i un pastís. • Vestuari: els personatges duran vestits humils, és a dir, pantalons i faldes llargs i obscurs i camisoles blanques. Les dones poden portar barret de palla o de feltre. La princesa ha de dur un vestit clar que contraste amb la roba de la resta dels personatges.

Il·luminació i música • La il·luminació: la casa de Ximplet estarà a un costat de l’escenari; quan l’acció transcórrega ací, la il·luminarem. Quan els personatges vagen al bosc, la llum els seguirà, i deixarem la casa a les fosques. Quan facen el camí de tornada, s’invertirà el procés.

• La música: caldria buscar alguna melodia senzilla que es repetisca cada vegada que algú queda enganxat a l’oca.

Escenari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Taller de teatre

57

Fitxes per a l’ús del diccionari

Índex Fitxes per a l’ús del diccionari

Fitxa 1. L’abecedari .................................................................. 62 Fitxa 2. L’ordre de les paraules ................................................. 63 Fitxa 3. Paraules guia ............................................................... 64 Fitxa 4. El significat de les paraules .......................................... 65 Fitxa 5. Les paraules en el diccionari ........................................ 66 Fitxa 6. La informació gramatical en el diccionari....................... 67 Fitxa 7. Altres informacions del diccionari ................................. 68 Fitxa 8. Tipus de diccionaris ..................................................... 69 Fitxa 9. Les enciclopèdies ........................................................ 70

61

Fitxa 1

L’abecedari

Nom

Data

L’abecedari o alfabet està format per totes les lletres d’una llengua. El diccionari és el llibre en què s’expliquen els significats de les paraules. En els diccionaris les paraules segueixen l’ordre de les lletres en l’abecedari.

1

Llig l’abecedari. Després, seguint l’ordre, escriu una paraula per cada lletra. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

burro h^enå jog¤etfi ni¤ quilo sargantanå wa†erpolo 2

xilò‡o>

Completa cada graella amb la lletra anterior i la posterior i escriu-ne els noms.

® fi † errå esså †æ ƒ

b

>

¤



¬

  Ara escriu les lletres de les caselles pintades per ordre alfabètic.

62

Ús del diccionari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 2

L’ordre de les paraules

Nom

Data

En els diccionaris, quan diverses paraules comencen per la mateixa lletra, s’ordenen alfabèticament per la segona lletra, i així successivament. Per exemple: acampada  … amic … aranya … arena … aroma … artista

1

Ordena els noms d’aquests animals tenint en compte la primera lletra.

ratpenat

colibrí

1.  2.  2

oroneta

3.  4. 

Ordena cada parell de noms tenint en compte la segona lletra.

mosca

marieta

1.  2.  3

àguila

sardina

serp

1.  2. 

Ordena cada parell de noms tenint en compte la tercera lletra.

cavall

camell

1.  2.  Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

gat

gavina

1.  2.  Ús del diccionari

63

Fitxa 3

Paraules guia

Nom

Data

Les paraules guia figuren en la part superior de les pàgines d’un diccionari i ens ajuden a trobar la paraula que busquem.

Observa la pàgina d’un diccionari. Escriu en la part superior la primera i l’última paraula de la pàgina i respon a les preguntes següents.

1

 Quin nom reben les paraules que hi has



escrit?

2

  Per a què serveixen?

a acampar v. Instal·lar-se a l’aire lliure, generalment en tendes de campanya. acanalat, -ada adj. En forma de canal o amb estries. acantonar v. Distribuir els soldats en llocs diferents d’un territori. àcar s. m. Nom que reben diferents espècies d’animals xicotets, de vegades microscòpics. acarament s. m. Acció d’acarar. acarar v. Comparar una cosa amb una altra o amb unes altres per vore si són iguals o diferents.

acariciar v. Tocar suaument. acarnissat, -ada adj. Que és violent, cruel (un enfrontament, una lluita, una discussió…). acatament s. m. Acció d’acatar. acatar v. Acceptar i obeir una ordre, una llei, una persona, etc. accelerada s. f. Acció d’accelerar bruscament un motor. accelerador s. m. Mecanisme propi d’alguns motors que serveix per a augmentar-ne la velocitat.

Busca aquestes paraules en el diccionari. Després, copia les paraules guia que figuren en les pàgines on les has trobat.   explorador ➜    bressol

➜ 

  vorera

➜ 

 Ara escriu tres oracions usant les paraules que has buscat en el diccionari.

64

Ús del diccionari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 4

El significat de les paraules

Nom

Data

En el diccionari s’expliquen els significats de les paraules. Algunes paraules tenen un sol significat i altres, diversos. En els diccionaris, quan una paraula té diversos significats, s’escriu una xifra al davant de cada un.

1

Saps què signifiquen les paraules següents? De primer, escriu el que creus que signifiquen. Després, escriu el significat que ix en el diccionari.

—®e© q¤æ éfi Microscopi

E”> e¬ diccionar^ di¤ —®e© q¤æ éfi

Telescopi

2

E”> e¬ diccionar^ di¤

Llig la definició de la paraula planta. planta s. f. 1. Organisme vegetal subjecte al sòl que s’alimenta de les substàncies de la terra. 2. Cadascuna de les parts d’un edifici que es troben a diferents alçàries. 3. Aspecte físic d’una persona.

  Escriu 1, 2 o 3 segons el significat que té la paraula planta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

  Aquell home té bona planta.   L’edifici més alt de la ciutat té 80 plantes.   Tinc una planta molt bonica en un test roig.

Ús del diccionari

65

Fitxa 5

Les paraules en el diccionari

Nom

Data

En el diccionari els substantius i els adjectius van en singular. Si tenen formes diferents per al masculí i el femení, la forma que ix és la masculina i, a continuació, la terminació En elPer diccionario los sustantivos y losnomés adjetivos en Per singular. Si tienen femenina. exemple: blanc, -a. Els verbs ixenaparecen en infinitiu. exemple: nadar, formas diferentes para el masculino y el femenino, la forma que aparece es saber, dormir. la masculina y, a continuación, la terminación femenina. Por ejemplo: blanco, ca. Los verbos solo aparecen en infinitivo. Por ejemplo: colar, saber, dormir. 1

Observa i encercla la forma en què has de buscar cada paraula en el diccionari.

Rodea la copia-la. forma con la que debe aparecer cada palabra en el diccionario. Luego, cópiala. 1. Després,

caminava caminar interrumpiendo interrumpir

caminem interrumpo

➜ 

escriptor, -a ra escriptora, -or aviador, aviadores

escriptores aviadora, or

➜ 

peu ➜  calientes peuets peus caliente calentita

➜ ➜ ➜

2. Escribe la forma correcta en la que deben aparecer estas palabras en el diccionario.

2

Escriu la forma correcta en què han d’anar aquestes paraules en el diccionari. • escribieron ➜   escriurà ➜ 



• conductora ➜   platges ➜ 

• playas ➜   conductora ➜ 



• veré ➜   corria

➜ 

3. Busca en el diccionario las palabras destacadas y escribe cómo aparecen escritas. 3

Busca en el diccionari les paraules destacades i escriu com hi figuren escrites. Varios turistas preguntaron a los agentes de policía Diversos turistes preguntaren als agents de policia.         ■ Copia la definición de la primera palabra destacada.  Copia la definició de la primera paraula destacada.

■ Ahora, inventa un texto empleando esta misma palabra en femenino singular.

  Escriu una oració usant aquesta paraula en femení singular.

66 876374.indd 11

Ús del diccionari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 15/03/12 13:43

La informació gramatical en el diccionari

Fitxa 6 Nom

Data

El diccionario significado de paraula una palabra y también nos dice quéde clase El diccionarinos ensexplica explica el significat d’una i també ens diu quina classe paraula de és palabra es (sustantivo, adjetivo, verbo, artículo...) y cuál es su informació género. apareix en el (substantiu, adjectiu, verb, article…) i quin gènere té. Aquesta Esta información aparece en el diccionario de forma abreviada. diccionari de forma abreujada. las abreviaturas que aparecen enha losentextos. 1. Subraya 1 Encercla les abreviatures que hi aquestes definicions. tar : v. Calen l, fusta amb r pede a ll o a de pa p arca s. in f. Caixa gran sones per f. Lám em s. ar a: v tr in n s e E at v o r v. eg a v e p r e ç a r u a o que per lobs ahrc em presserveix el:l,adj. Que adj. Que expre jo imque aixz pany dibuplana n uni tapa las aves co , dvic sso, ies en usnievm c. er la et a d e ca tic n er e ás a r pl m c it o z at. pr.e na hesiva. a guardar-hi objectes cia addiversos. para que un avió o un altre vehicle la verdad. reverso una sustan el en ne tie s. los pollo   Ara relaciona cada abreviatura amb el significat que li correspon.

■ Ahora relaciona cada una de ellas con el significado que creas que le corresponde.

v.

adj.

adj.

  substantiu femení sustantivo femenino   verb verbo

s.f.

s. f.

adjetivo

v.



  adjectiu

2. Escribe con tus palabras el significado de abreviatura. 2

Explica amb paraules teues què significa abreviatura.

3. Clasifica en este cuadro las siguientes palabras. Después, anota el significado

4.indd 39

que crees que tiene cada una. 3 Copia cada paraula on corresponga. En acabant, anota el que penses que significa • casco • espina • festejar cada una. PALABRA

ABREVIATURA pa

PARAULA s.f.

s.m.

   

marieta DEFINICIÓN espiar    

ABREVIATURA

DEFINICIÓ

s. f. s. m.

v.

v.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Ús del diccionari

67

15/03/12 13:43

Fitxa 7

Altres informacions del diccionari

Nom

Data

A més del significat de les paraules i de la classe a què pertanyen, en el diccionari podem trobar altres informacions.

1

Copia cada paraula o expressió al seu lloc.

  Classe de paraula

  Significats

  Expressions



  Sinònims

  Antònims

  Família de paraules

gana s. f. 1. Desig d’alguna cosa (generalment en plural). 2. Desig de menjar. de bona gana De gust: De bona gana aniria al concert. / de mala gana A disgust: Li va deixar la bici de mala gana. / donar la gana (de fer alguna cosa) Fer alguna cosa encara que siga contra la raó o la voluntat d’un altre. Em vaig comprar la carpeta perquè em va donar la gana. exp.

sin.

2

1. Apetència, ànsia. 2. Fam.

ant.

1 i 2. Desgana.

fam.

Ganós, desgana, desganar, desganat.

Escriu V si és verdader o F si és fals.  S’anomena família de paraules el grup de paraules formades a partir d’una paraula determinada. Per exemple, formiguer pertany a la família de formiga.   La paraula prim és un antònim de la paraula flac.  En el diccionari hi ha expressions en què s’utilitza la paraula definida. Per exemple, en la paraula peix tenim l’expressió estar peix (no saber d’un tema).   Les paraules tasca i faena són sinònims.   En el diccionari trobem només el significat de les paraules.

3

68

Busca en el diccionari i anota una expressió amb la paraula dit.

Ús del diccionari

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 8

Tipus de diccionaris

Nom

Data

A més dels diccionaris on consultem el significat de les paraules, hi ha diccionaris visuals, de sinònims i antònims, enciclopèdics…

1

Relaciona. Diccionari enciclopèdic

 Ens proporciona informació a través de fotos o dibuixos. Aquests diccionaris estan organitzats per temes.

Diccionari de sinònims i antònims

 S’hi relacionen paraules amb significats semblants i paraules amb significats contraris.

Diccionari visual

 A més de recollir el significat de les paraules, proporciona informació sobre persones, països, fets històrics…

  Indica en quin tipus de diccionari buscaries cada informació. Paraules relacionades amb l’esport

2

Dades sobre els romans

Sinònims del substantiu vaixell

Consulta la biblioteca de l’aula o la del centre i escriu.   Dos títols de diccionaris visuals  ➜ 

  Quatre antònims de l’adjectiu xicotet  ➜ 

  Lloc i data de naixement de Martorell (Joanot)  ➜ 

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Ús del diccionari

69

Fitxa 9

Les enciclopèdies

Nom

Data

Enciclopedias

Una enciclopèdia és un tipus de diccionari que, a més d’explicar el significat de les La paraules, proporciona informació sobreelpersones, objectes, països… proporciona enciclopedia, además de explicar significado de las palabras, Hi ha enciclopèdies en paper, moltes d’elles en diversos volums, i també hi ha información sobre personas, objetos, países... Hay enciclopedias en papel, muchas enciclopèdies digitals, que es consulten a l’ordinador. de ellas en varios tomos, y otras, las digitales, que se consultan en el ordenador.

enciclopèdies, les persones es busquen pel primer Encercla 1. 1En En lasles enciclopedias, los nombres de persona se buscan por el cognom. primer apellido. Rodea la

palabra por laper que a cadacada uno de estos personajes. la paraula la buscarías qual buscaries personatge. Teodor i Olivares    Félix  Lope deLlorente Vega y Carpio.

  Carles Salvador i Gimeno    Juan Ramón Jiménez.

  Enric Valor i Vives Miguel de Cervantes.

palabra tienes que que has buscar para encontrar estosles datos? Escribe. 2. 2¿Qué Escriu la paraula de buscar per a trobar dades que s’indiquen. de de Creta  ➜  •  La La situació situaciónde del’illa la isla Creta ➜ montdeEverest  ➜ de la escritora Emilia Pardo Bazán •  L’altitud La fechadel y lugar nacimiento ➜ i eldel lloc de naixement del poeta Vicent Andrés Estellés ➜  La data altitud monte Everest ➜ •  La Escriu les requadre encon el llom del volum losdades lomos de de cada esta enciclopedia los datos de losindicat. recuadros. 3. 3Completa Puresa puericultor Zuric zwickau

 

1

Cid Cid Francis Francia

2

 

aa cicuta cicuta

mania manía pueril pueril

 

3

4

 

franciscà franciscano Manhattan Manhattan

5

qué tomo buscarías cada una palabras o personajes? 4. 4¿En Escriu el número del volum en de quèestas hauries de buscar cada paraula o personatge. Escribe el número del tomo.   olímpic ➜  olímpico   Alfons I ➜  ➜

70

Estados Unidos ➜ Ús del diccionari

  Jaume I ➜ 

  Germanies ➜ 

Felipe II ➜   Maria Beneyto ➜ 

Reconquista ➜   Sardenya ➜ 

Miguel Induráin ➜



quincuagésimo ➜

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Operacions i problemes

Índex Operacions i problemes

Operacions Fitxa 13. Divisions (inici)....................................... 86

Suma de dos o tres sumands, sense portar-ne i portant-ne . . . . . . . .

74

Propietats associativa i commutativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Fitxa 14. Divisions (dividend de 2 xifres i divisor d’1)......................... 87

75

Fitxa 3.

Restes sense portar-ne i portant-ne. . .

76

Fitxa 15. Divisions (dividend fins a 3 xifres i divisor d’1)..................... 88

Fitxa 4.

Restes i prova de la resta. . . . . . . . . . .

77

Fitxa 5.

Sumes i restes. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

78

Fitxa 6.

Sumes i restes. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

79

Fitxa 7.

Sumes i restes. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

80

Fitxa 8.

Multiplicacions sense portar-ne amb números fins a 4 xifres. . . . . . . . .

81

Multiplicacions portant-ne amb números fins a 4 xifres. . . . . . . . .

82

Fitxa 10. Sumes, restes i multiplicacions . . . . . .

83

Fitxa 20. Sumes, restes, multiplicacions i divisions...................... 93

Fitxa 11. Sumes, restes i multiplicacions . . . . . .

84

Fitxa 21. Fraccions. Lectura i escriptura.............. 94

Fitxa 12. Sumes, restes i multiplicacions . . . . . .

85

Fitxa 22. Decimals. Lectura i escriptura............... 95

Fitxa 1. Fitxa 2.

Fitxa 9.

72

Fitxa 16. Divisions (dividend fins a 3 xifres i divisor d’1)..................... 89 Fitxa 17. Divisions (dividend de fins a 3 xifres i divisor d’1)..................... 90 Fitxa 18. Sumes, restes, multiplicacions i divisions...................... 91 Fitxa 19. Sumes, restes, multiplicacions i divisions...................... 92

Problemes Fitxa 1.

Sumes portant-ne de dos sumands. . . . . . . . . . . . . . . . 96

Fitxa 2.

Sumes portant-ne de tres sumands. . . . . . . . . . . . . . . . 97

Fitxa 3.

Resta sense portar-ne amb números fins a 4 xifres. . . . . . . . . . . . 98

Fitxa 4.

Restes portant-ne. . . . . . . . . . . . . . . 99

Fitxa 5.

Suma i resta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

Fitxa 6.

Suma i resta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Fitxa 7.

Multiplicació sense portar-ne. . . . . . 102

Fitxa 8.

Doble i triple . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Fitxa 9.

Multiplicació portant-ne. . . . . . . . . . 104

Fitxa 10. Problemes de 2 operacions (suma i multiplicació/multiplicació i resta). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Fitxa 11. Problemes de 2 operacions (multiplicació i resta/suma i multiplicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Fitxa 12. Problemes de 2 operacions (multiplicació i suma/multiplicació i resta). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Fitxa 13. Multiplicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

Fitxa 15. Divisió (inici). . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Fitxa 16. Divisió (dividend de 2 o 3 xifres i divisor d’1 xifra, la primera xifra major o igual que el divisor) . . . . . . . 111 Fitxa 17. Divisió (dividend de 2 o 3 xifres i divisor d’1 xifra, la primera xifra menor que el divisor). . . . . . . . . . . . 112 Fitxa 18. Divisió (dividend de 3 xifres i divisor d’1 xifra, amb 0 en el quocient) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Fitxa 19. Divisió (dividend de 3 xifres i divisor d’1 xifra, la primera xifra menor que el divisor). . . . . . . . . . . . 114 Fitxa 20. Problemes de 2 operacions (suma i divisió/resta i divisió) . . . . . . 115 Fitxa 21. Problemes de 2 operacions (suma i resta/multiplicació i suma). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Fitxa 22. Divisió (terç). Problemes de 2 operacions (suma i divisió). . . . 117 Fitxa 23. Longitud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Fitxa 24. Capacitat i massa . . . . . . . . . . . . . . 119 Fitxa 25. Temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

Fitxa 14. Repartiments. . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Solucionari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

121

73

Fitxa 1 Nom 1

Data

 Suma.

1  7 2

1  6 5

1  3 5

1  5 1

1  1 3

1  2 8

1  1 9

1  2 3

 

 

 

 

1  5 5

2

3

   4 4

1  1 0

1  7 0

1  6 5

1  5 3

1  1 2

1  1 5

1  2 3

 

 

 

 

1  4 1

1  1 4 8

   37

1  1 8

1  2 6

1    1 4

   25

1  3 9

1  1 2

1    2 0

1 

3

1  1 0

 

 

 

 

  Col·loca i suma. 30 1 23 1 5

27 1 38

32 1 3 1 41

25 1 14 1 12

71 1 9 1 8

22 1 17 1 63

  Observa l’exemple resolt i escriu en forma de suma. 245 5 200 1 40 1 5

74

342 5

1

1

134 5

1

1

Operacions

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 2 Nom 1

2

3

Data

  Suma i comprova que obtens el mateix resultat.

14817

     7 4 8

1579

1215

1  7 4 8

14817

1215

1579

 

 

 

 

16843

11232

1916

1647

11232

16843

1647

1916

 

 

 

 

  Suma i comprova que obtens el mateix resultat. 452 1 (65 1 10) 5

1.827 1 (173 1 570) 5

(452 1 65) 1 10 5

(1.827 1 173) 1 570 5

545 1 (143 1 71) 5

242 1 (692 1 184) 5

(545 1 143) 1 71 5

(242 1 692) 1 184 5

  Completa i calcula. 784 1 369 5 369 1 925 1 309 5

4

5 1 925 5

374 1 375 5

1 374 5

628 1 192 5 192 1

5

 Suma. (750 1 361) 1 34 5

(1.116 1 110) 1 25 5

750 1 (361 1 34) 5

1.116 1 (110 1 25) 5

(828 1 108) 1 250 5

(237 1 309) 1 394 5

828 1 (108 1 250) 5

237 1 (309 1 394) 5

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Operacions

75

Fitxa 3 Nom 1

2

3

Data

 Resta.

2472

2864

2431

2512

2243

2703

2267

2208

 

 

 

 

2625

2792

2477

2913

2192

2347

2281

2167

 

 

 

 

24540

25782

27682

26749

21420

22461

23451

23527

 

 

 

 

  Col·loca i resta. 768 2 345

9.786 2 2.453

815 2 497

3.609 2 208

828 2 319

  Escriu una resta en cada cas amb els números que s’indiquen. 3.020

76

6.749 2 346

9.628

Operacions

6.608

4.347

49.435

53.782

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 4 Nom 1

2

3

4

Data

 Resta.

262349

280123

  41292

292120

2  4963

2  1478

2  9375

2  8753

 

 

 

 

276249

231927

250000

233540

214603

217962

2  6765

228963

 

 

 

 

  Completa cada resta. 421 2

5 130

981 2

5 187

752 2

5 317

248 2

5 63

534 2

5 150

813 2

5 162

  Completa cada resta.

2 258 5 369

2 170 5 464

2 124 5 89

2 377 5 192

2 187 5 169

2 389 5 257

  Resta i fes la prova.

278435 216302

2 8409

c

 

c

 

2 2325 2   713

2 1270 282629

c

 

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2  7232

c

 

Operacions

77

Fitxa 5 Nom 1

Data

 Resol.

27050

14295

12956

26227

2  899

13102

13971

2  582

 

11879

11239

 

 

 

17321

  5324

2153

26323

1  970

23421

  515

2  346

403

1

 

1  109  

  2

  Col·loca i suma. 7.960 1 367 1 28

3

5.598 1 627 1 3

40.917 2 17.963

33.740 2 29.962

 Calcula. 8.216

78

495 1 1.672 1 54

  Col·loca i resta. 77.549 2 14.504

4

 

Suma 987 Operacions

Resta 749

Suma 1.510

Resta 892

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 6 Nom 1

2

Data

 Suma.

1 18332

1 12134

1 35004

76428

1   3825

1   5764

1 13627

  3720

1   2235

1    795

1      72

1      39

 

 

 Resta.

17418

16870

1 4527

13000

23046

22894

2  703

21560

 

 

4

 

 

14281

16856

14383

13742

22089

25026

2  947

21316

  3

 

 

 

 

 

  Col·loca els números i calcula. 8.432 1 24.615 1 484

9.729 1 42.636

54.976 1 5.384

34.000 2 12.700

56.900 2 9.280

73.500 2 999

 Calcula. 225

670

1 150

2 100

c c

2 50

c

1 400

c

1 100

2 150

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

c c

2 75

1 450

c c

1 75

2 200

c c

Operacions

79

Fitxa 7 Nom 1

2

3

Data

 Suma.

18594

13421

11567

14395

13857

1  590

19018

1  574

1    29

1  563

1 1032

1 4693

 

 

 

 

 Resta.

12181

13493

15134

19213

2  342

21650

23150

2  650

 

 

 

 

1  708

14783

17846

11237

1  319

23191

18463

2  259

 

 

 

 Calcula.

13145

4

 

  Escriu dues restes amb els números donats en cada cas.

587 437 281

984 4.392 2.726

80

Operacions

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 8 Nom 1

2

Data

 Multiplica.   222

      3 2 3

  120

  421

3    3

3    3

3    2

3    3

 

 

 

  143

  302

  210

  112

3    2

3    3

3    4

3    4

 

 

 

 

 Multiplica.   1243

  2312

  2020

  2130

3 

3 

3 

3 

  2

 

  3

 

  4

 

 

  1201

  3421

  1232

3 

3 

3 

3 

  3

  4

 

  2

 

  3

 

  Col·loca i multiplica. 432 3 3

4

  3

  3210   3

 

3.203 3 3

  Multiplica el número major pel número menor en cada cas. 141

2.102

12

3

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

25

4.203

2

Operacions

3.200

81

Fitxa 9 Nom 1

2

Data

 Multiplica.   285

  471

  272

  421

3    2

3    5

3    2

3    4

 

 

 

 

  363

  574

  193

  253

3    8

3    7

3    6

3    9

 

 

 

 

  3427

  5626

  9402

  6724

3       8

3       2

3       4

3       7

 Multiplica.

 

    1634

  3107

  2316

3       4

3       9

3       8

3       5

 

 

281 3 5

392 3 2

 Calcula. 9

124

82

 

  Col·loca i multiplica. 452 3 3

4

 

  8012   3

 

34

32

c c

Operacions

33

33

c c

32

34

c c

35

35

c c

32

36

c c

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 10 Nom 1

Data

 Suma.  473

 946

  83

 526

 186

   9 8

 597

 849

1  2 8 9

1  6 9 7

1  3 8 7

1  7 9 7

  2

 

 

 

  6403

  7224

  8204

  4301

2  206

2  305

2  197

2  509

 Resta.

  3

 

5

6

 

 Multiplica.   432

  564

   1 5 4 2

   2 3 5 7

3    4

3    6

3      8

3      9

  4

 

 

 

 

 Calcula. 2.492 1 5.678 5

6.024 2 3.819 5

1.592 2 759 5

7.100 2 985 5

4.926 1 7.296 5

725 1 6.854 5

 Multiplica. 12 3 5 5

56 3 5 5

68 3 4 5

24 3 3 5

42 3 7 5

50 3 2 5

31 3 2 5

85 3 5 5

26 3 6 5

93 3 3 5

13 3 9 5

21 3 8 5

 Calcula. 250

1 75

c

33

c

2 150

c

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

32

c

1 25

c

Operacions

83

Fitxa 11 Nom 1

Data

 Calcula. 4393

8651

1787

  3260

2499

  5382

13648

2  899

13614

21957

  2

  128

  497

  237

  116

3    3

3    2

3    4

3    8

 

 

  231

  106

  125

3    6

3    7

3    9

3    5

 

 

 

 Completa.  

 

 

 

2 2 9 3

2 3 4 7

2 1 9 6

2 7 9 8



2 8 1



1 7 7

2 4 3 8

2 1 2 5



6 9 2



4 3 1





2

2 5 6 7



9 0 5

2 3 4 2



2 8 1

2 6 2 5



1 2 8

 Calcula. Suma 9 cada vegada

9

c

18

c

c

c

c

c

Resta 8 cada vegada

296

c

288

c

c

c

c

c

12

c

Multiplica per 6 cada vegada 84

 

  116  

4

 

 Multiplica.

 

3

 

 

Operacions

72

c

c

c

c

c

c

c c

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 12 Nom 1

Data

 Suma. 3760

7497

6232

2398

  864

6668

4225

1028

1  359

1  779

1 8262

1  832

 

2

 

4

 

 Resta.   3020

  4720

  1567

  6542

21808

2  375

2  638

21796

 

3

 

 

 

 

 Multiplica.   714

  245

  709

  519

3    7

3    6

3    5

3    4

 

 

 

 

  377

  427

  198

  638

3    6

3    8

3    7

3    3

 

 

 

 

  Col·loca i calcula. 493 1 2.185 1 29

9.200 2 956

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1.546 3 7

Operacions

85

Fitxa 13 Nom 1

2

Data

 Completa. 33

5 15

63

5 24

53

5 20

73

5 14

33

59

63

5 42

53

5 35

73

5 28

33

5 18

63

5 54

53

5 40

73

5 49

  Completa la taula. 6

4

3

5

8

7

9

10

0

34 36 35 37 38 32 3

4

 Divideix. 1 2   6

2 7   3

7 2   8

5 4   9

4 9   7

3 2   4

1 8   2

4 0   5

  Col·loca i divideix. 30 : 5

86

Operacions

36 : 4

42 : 7

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 14 Nom 1

2

3

Data

 Divideix. 5 2   4

7 2   6

2 8   2

8 8   8

5 0   5

8 4   7

3 9   3

7 5   5

6 8   4

9 6   8

7 8   6

9 1   7

  Divideix. Després, encercla les divisions que siguen exactes. 8 6   7

4 9   3

3 8   2

4 7   4

6 3   4

5 6   3

8 4   7

9 6   2

  Col·loca i divideix. 30 : 6

29 : 2

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

94 : 3

Operacions

87

Fitxa 15 Nom 1

2

3

88

Data

 Divideix. 30 : 5 5

18 : 2 5

54 : 6 5

24 : 3 5

63 : 9 5

72 : 8 5

42 : 7 5

48 : 6 5

28 : 7 5

12 : 2 5

20 : 4 5

27 : 3 5

 Divideix. 1 2 5   2

5 2 2   6

3 9 6   9

6 4 2   7

4 7 2   6

4 4 8   8

7 2 0   4

8 8 1   9

  Col·loca i divideix. Dividend: 403

Divisor: 5

Dividend: 376

Divisor: 4

Dividend: 814

Divisor: 7

Dividend: 504

Divisor: 8

Operacions

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 16 Nom 1

2

Data

 Divideix. 6 0 6   6

9 1 0    3

8 0 3    4

5 2 4    5

6 1 1    2

2 4 2    3

7 2 2    8

1 2 4    6

2 1 0    3

5 6 4    7

4 0 3    2

9 0 3    5

  Col·loca i divideix. 62 : 3

3

83 : 4

54 : 5

539 : 5

407 : 9

  Col·loca, divideix i fes la prova. 327 : 6

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Operacions

89

Fitxa 17 Nom 1

2

Data

 Divideix. 4 2   7

9 7 6     8

4 8 3    3

6 3 2    8

7 4 2     3

5 8    4

6 7 5    5

2 5 3    6

2 4 9     3

5 8 7     9

7 9   7

3 4 6    3

7 9 1    7

2 5 6     2

3 6 2    8

3 5 7    5

  Calcula el dividend.       3

        7

       5

     3 5

     1 1

     1 3

Residu: 0

3

 Completa. :2 448 c 729 256

90

:3 :4

c c

Operacions

Residu: 2

:2 :3 :4

c c c

:2 :3 :4

c c

Residu: 2

:2 :3

c c

:2 :3

c

:2

c

c

c Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 18 Nom 1

Data

 Suma. 3421

7321

1237

3456

  659

2520

  918

  873

1  359

1  293

1 1796

1 1237

  2

 

4

5

 

 Resta.   1804

  3513

  2176

  5878

2  713

21319

21781

22113

  3

 

 

 

 

 Multiplica.   321

  612

  673

  658

3    3

3    4

3    3

3    8

 

 

 

 

  684

  308

  829

  670

3    9

3    6

3    2

3    6

 

 

 

 

  732

  426

  812

  235

3    3

3    4

3    7

3    5

 

 

 

 Divideix. 1 2 8   2

4 3 9   3

 

7 3 5   5

9 2 4   7

 Completa.

1 49 812

2 25

c

:4

32

c

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

c

1 82

c

c Operacions

91

Fitxa 19 Nom 1

Data

 Calcula.   2 7 5

  6 5 0 6

  8 3 1 4

  4 7 6 5

3 9 0 8

22794

27006

13921

1  698

 

 

 

  • 2

3

4

 Multiplica.   2 1 7

  5 7 1

  2 0 9

  4 2 3

3    4

3    6

3    7

3    3

 

 

 

  4 9 8

  2 3 4

  3 7 9

  6 3 7

3    2

3    9

3    8

3    5

 

 

 

 

4 5      6

6 1      7

7 0      9

4 7      5

4 8      6

7 2      8

4 9      7

5 4      9

 Divideix.

 Completa. 24

35

92

 

33

:5

Operacions

c c

34

38

c c

:6

:2

c c

:4

:7

c c

35

34

c c

:6

:8

c c

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 20 Nom 1

2

3

Data

 Suma. 8235

  924

3425

  472

  742

1852

  272

5207

11254

14337

1 5614

1 3432

 

 

 

 

  7429

  8032

  1214

  1299

22537

27912

2  725

2  100

 

 

 

 

 Resta.

  Col·loca i multiplica. 6.312 3 4

4

1.705 3 9

9.838 3 3

2.597 : 7

4.542 : 8

  Col·loca i divideix. 8.327 : 4

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Operacions

93

Fitxa 21 Nom 1

Data

  Pinta i representa cada fracció. 1 2

2

3 6

c

94

c

5 6

c

c

  Escriu la fracció que representa la part de color.

c

4

2 4

c

  Pinta i representa cada fracció. 1 6

3

1 3

c

c

c

  Escriu com es lligen les fraccions següents. 3 2

c

8 7

c

2 5

c

7 9

c

8 4

c

1 2

c

5 6

c

6 3

c

Operacions

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 22 Nom 1

Data

  Observa, escriu la fracció corresponent i completa.

dècimes

2

dècimes

dècimes

  Escriu en forma de decimal. Després, escriu com es llig. 5 10 5 3 5 10 6 5 10

3

4

  Escriu en forma de fracció. 0,9 5

dues dècimes 5

0,4 5

sis dècimes 5

0,8 5

set dècimes 5

 Pinta. De roig

3 dècimes

De blau

2 dècimes

De groc

4 dècimes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Operacions

95

Solucionari Fitxa 1 Nom

Data

Anna té una col·lecció de 178 cromos de motos i Xavier té una altra col·lecció de 245 cromos d’animals. Quants cromos tenen en total? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació.

Solució:

  Una suma i una multiplicació.

A l’estanteria del saló hi ha col·locats 127 llibres d’història i 76 llibres de contes. Quants llibres hi ha a l’estanteria?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació.

Solució:

  Una suma i una multiplicació. 96

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 2 Nom

Data

La tia d’Empar té un àlbum amb 34 fotos. La setmana passada hi va posar 15 fotos més i hui n’hi ha posat 17 més. Quantes fotos té a l’àlbum?

1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una multiplicació.   Una suma i una multiplicació.

A la pastisseria La palmera hui han fet aquestes 3 safates de pastissos. Quants pastissos han fet en total?

1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una resta.   Una multiplicació.

Solució:

  Una suma.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

97

Solucionari Fitxa 3 1 Nom

Data

A la botiga de mobles han posat les rebaixes. Quants euros menys costa el sofà ara?

ABANS: 2.750 € ARA: 1.340 € 1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una resta.

Solució:

  Una suma i una resta.   Una suma.

Àngel, el conserge de l’institut, té una caixa amb 3.689 bolígrafs. D’aquests, 2.576 són blaus i els restants són verds. Quants bolígrafs verds té?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació i una resta. 98

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 4 2 Nom

Data

A l’estadi de futbol caben 12.780 persones. S’han venut 8.990 entrades per al partit de hui. Quantes entrades queden per vendre?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma i una resta.   Una multiplicació.

Solució:

  Una resta.

Quants quilòmetres més cal recórrer per a arribar des de l’estació fins a la pensió que des de l’estació fins a l’hotel?

1

 Comprén.

HOTEL PENSIÓ

3

1.067 km

888 km

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

99

Solucionari Fitxa 5 1 Nom

Data

Tomeu llig un llibre d’aventures. Ja n’ha llegit 88 pàgines i li queden per llegir 136 pàgines. Quantes pàgines té el llibre que llig Tomeu?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una suma i una resta.

Al zoo estan pesant els animals. Quants quilos pesa el tigre menys que el rinoceront?

1

 Comprén.

345 kg

3

623 kg

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una resta i una suma. 100

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 6 2 Nom

Data

Adrià ha comprat hui 1 caixa de pomes, 1 caixa de plàtans i 1 caixa de peres. Quants quilos de fruita ha comprat?

1

1.234 kg

543 kg

789 kg

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació.

Solució:

  Una suma i una multiplicació.

Joan necessita un ordinador i una impressora que costen 4.532 €. Té estalviats 3.200 €. Quants diners li falten per a poder comprar l’ordinador i la impressora?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una suma i una resta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

101

Solucionari Fitxa 7 1 Nom

Data

Al meu jardí tinc 21 pomeres com aquesta. Quantes pomes puc collir?

1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una multiplicació.   Una suma i una multiplicació.

Al restaurant del meu poble estan preparant el saló per a la celebració d’una boda. Hi han col·locat 110 taules amb 5 cadires cada una. Quantes persones hi podran seure?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta i una suma.

Solució:

  Una multiplicació. 102

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 8 2 Nom

Data

Manuel té 37 DVD de pel·lícules de terror i el doble de pel·lícules de riure. Quantes pel·lícules de riure té Manuel?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una resta.   Una multiplicació.

Solució:

  Una suma i una multiplicació.

Carles vol saber quant costen les sabatilles d’esport. El dependent li ha dit que costen el triple que les sabates. Quant costen les sabatilles d’esport? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una multiplicació.   Una suma.

Solució:

  Una resta i una suma.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

103

Solucionari Fitxa 9 1 Nom

Data

La mare de David ha acudit a un concurs de televisió i li han preguntat: quants grams d’arròs hi ha en 6 paquets com aquest?

1

896 gr

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una multiplicació.   Una suma i una multiplicació.

Els tuaregs han arribat al mercat amb 50 camells carregats de mercaderies. Cinc camells porten 138 paquets de dàtils cada un. Quants paquets de dàtils porten en total?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació. 104

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa10 2 Nom

Data

A l’hotel on estan de vacances els meus iaios hi ha 73 taules al menjador i 34 al jardí. Per a cada una de les taules hi ha 8 cadires. Quantes cadires tenen en total?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una suma i una multiplicació.

Solució:

  Una resta i una multiplicació.

Lluc ha comprat 2 cartons d’ous com aquest. En col·locar-los al frigorífic se li han trencat 7 ous. Quants ous li queden al frigorífic? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma i una resta.   Una multiplicació i una resta.

Solució:

  Una multiplicació.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

105

Solucionari Fitxa Fitxa11 1 Nom

Data

En un supermercat han de canviar les rodes dels seus 129 carros. Ja han posat 342 rodes. Quantes rodes els queden per posar? 1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació i una resta.   Una suma i una multiplicació.

A l’escola de cuina acudeixen cada dia 234 alumnes al matí i 145 a la vesprada. Quants alumnes acudeixen a l’escola de dilluns a divendres?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma i una multiplicació.   Una resta i una suma.

Solució:

  Una multiplicació. 106

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa12 2 Nom

Data

Jaume i la seua germana han comprat a la botiga un jersei i dues caçadores. Quants diners han hagut de pagar?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta i una suma.

Solució:

  Una multiplicació i una suma.

Els organitzadors d’un concert han venut 479 entrades com aquesta. Després de pagar 735 € als músics, quants diners els han quedat? 1

 Comprén.

PREU DE L’ENTRADA :6€

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació i una resta.

Solució:

  Una suma i una resta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

107

Solucionari Fitxa Fitxa13 1 Nom

Data

Una fàbrica de pneumàtics ha de fabricar rodes per a 232 camions com aquest. Quantes rodes han de fabricar en total?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta i una suma.

Solució:

  Una multiplicació.

La germana de David té 8 caixes de bombons com aquesta. Quants bombons té la germana de David?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una suma i una multiplicació.

Solució:

  Una multiplicació. 108

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa14 2 Nom

Data

Lluïsa m’ha demanat que l’ajude a ficar aquestes ametles garapinyades en parts iguals en les bosses. Quantes ametles garapinyades hi haurà dins de cada bosseta? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una divisió.

Marianna té a l’armari 24 camisetes repartides en parts iguals en 4 calaixos. Quantes camisetes hi ha en cada calaix?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació.

Solució:

  Una divisió.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

109

Fitxa Fitxa15 1 Nom

Data

Antoni, el del quiosc, ha venut tots els globus que tenia en parts iguals a 3 germans. Quants globus ha comprat cada un dels germans? 1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una divisió.   Una multiplicació.

A l’escola de ball del meu barri hi ha 48 xiquets. Els professors han format grups de 6 xiquets. Quants grups s’han format en total?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una divisió. 110

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa16 2 Nom

Data

En un club de tenis han de guardar totes les pilotes en pots com aquest. Quants pots necessiten per a guardar 684 pilotes?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una divisió.

Solució:

  Una multiplicació.

Maria té 88 margarides per a fer 7 ramells iguals. Quantes margarides tindrà cada ramell? Quantes li’n sobraran?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una multiplicació.   Una suma i una divisió.

Solució:

  Una divisió.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

111

Fitxa Fitxa17 1 Nom

Data

Maria del Mar tenia una cistella amb 125 mandarines. Les ha repartides en parts iguals entre els seus amics. Quantes mandarines ha rebut cada amic? 1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una resta i una suma.   Una divisió.

Entre 4 dependents han col·locat, en parts iguals, 244 pots de tomaca a l’estanteria del supermercat. Quants pots ha col·locat cada un?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una multiplicació.   Una resta.

Solució:

  Una divisió. 112

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa18 2 Nom

Data

Al forn han pastat 735 barres de pa. Les han de col·locar, en parts iguals, en 7 safates. Quantes barres s’han de posar en cada safata?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una divisió.   Una suma.

Solució:

  Una multiplicació.

NOMÉS 8 PERSONES EN CADA VIATGE

En l’embarcador hi ha 160 persones esperant la barca per a passar el riu. Quants viatges haurà de fer la barca perquè totes aquestes persones travessen el riu? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una divisió.

Solució:

  Una suma i una resta. Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

113

Fitxa Fitxa19 1 Nom

Data

A la fruiteria tenen 255 kg de creïlles. Quants sacs com aquests poden omplir? 5 kg

1

3

 Comprén.

5 kg

5 kg 5 kg

5 kg

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una divisió.

Solució:

  Una resta i una suma.   Una multiplicació.

A l’aeroport, un treballador ha de col·locar, en parts iguals, 344 safates de menjar en 4 avions. Quantes safates de menjar aniran en cada avió?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una divisió. 114

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa20 2 Nom

Data

En una botiga hi ha 87 litres de suc de llima i 51 litres d’aigua. Per a fer llimonada mesclen el suc de llima i l’aigua en una botella com aquesta. Quantes botelles s’ompliran? 1

 Comprén.

AIGUA

3

LLIMA

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una suma i una divisió.

Solució:

  Una multiplicació i una suma.

La mare de Miquel li regala una bossa amb 100 boletes per repartir-les en parts iguals entre els seus 5 amics. Miquel se’n queda 25 i les altres les reparteix. Quantes boletes tocaran a cada un?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta i una divisió.

Solució:

  Una suma i una resta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

115

Fitxa Fitxa21 1 Nom

Data

En la festa d’aniversari de Sergi hi ha 275 entrepans. 65 entrepans són de pernil dolç, 84 són de formatge, i la resta, de salami. Quants entrepans de salami hi ha? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una suma i una resta.

Solució:

  Una multiplicació i una suma.

Quants euros pagarà Pasqual per passar 9 dies a l’alberg i rebre una classe de vol sense motor?

1

 Comprén.

ALBERG 9€ PER DIA

3

CLASSE DE VOL SENSE MOTOR: 47 €

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació i una suma. 116

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa22 2 Nom

Data

En la canera municipal hi ha 255 gossos. Un terç dels gossos tenen menys d’un any. Quants gossos són menors d’un any?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació.

Solució:

  Una divisió.

A la joieria de Marta han rebut un encàrrec amb 95 rellotges per a xic i 57 rellotges per a xica. Quantes caixes com aquesta necessitaran per a guardar-los? 1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació i una suma.

Solució:

  Una suma i una divisió.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

117

Fitxa Fitxa23 1 Nom

Data

A la merceria Teixits han rebut una exclusiva peça de tela de la Xina. Quants centímetres fa la peça de tela? 1

3

 Comprén.

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.

Solució:

  Una resta.   Una multiplicació i una suma.

Per a batre el rècord del poliesportiu, un nadador ha recorregut una distància de 2 km i 500 m. Quants metres ha recorregut en total?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació i una suma.

Solució:

  Una divisió i una suma. 118

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa Fitxa24 2 Nom

Data

Un camió cisterna reparteix aigua, en parts iguals, a 5 pobles. Quants litres d’aigua reparteix en cada poble?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una divisió.

Solució:

  Una divisió i una suma.

Alexandre ha comprat a la fruiteria 4 bosses de taronges de 3 kg cada una i 2 kg de bresquilles. Quants quilos de fruita ha comprat?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació i una suma.

Solució:

  Una multiplicació i una resta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Problemes

119

Fitxa Fitxa25 1 Nom

Data

A la gossa de Guillem i Amàlia li falten 20 dies per a complir 4 anys. Quants dies té la gossa de Guillem?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una resta.

Solució:

  Una multiplicació i una resta.

El pare de Marc farà la migdiada durant una hora. A quina hora es despertarà?

1

 Comprén.

3

 Calcula.

Pregunta: Dades:

2

  Pensa què cal fer.   Una suma.   Una multiplicació i una suma.

Solució:

  Una suma i una resta. 120

Problemes

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Solucionari

(1.116 1 110) 1 25 5 1.226 1 25 5 5 1.251 1.116 1 (110 1 25) 5 1.116 1 135 5 5 1.251 (828 1 108) 1 250 5 936 1 250 5 1.186 828 1 (108 1 250) 5 828 1 3585 1.186 (237 1 309) 1 394 5 546 1 394 5 940 237 1 (309 1 394) 5 237 1 703 5 940

Operacions Fitxa 1 1

  72 1 13 5 85

2

  30 1 23 1 5 5 58

65 1 28 5 93 27 1 38 5 65 35 1 19 5 54 32 1 3 1 41 5 76 51 1 23 5 74 25 1 14 1 12 5 51 44 1 53 5 97 71 1 9 1 8 5 88 55 1 10 1 12 5 77 22 1 17 1 63 5 102 70 1 15 5 85 65 1 23 5 88 41 1 26 1 12 5 79 148 1 14 1 20 5 182 37 1 25 1 3 5 65 18 1 39 1 10 5 67 3

Fitxa 3 1

864 2 703 5 161 431 2 267 5 164 512 2 208 5 304 625 2 192 5 433 792 2 347 5 445 477 2 281 5 196 913 2 167 5 746 4.540 2 1.420 5 3.120 5.782 2 2.461 5 3.321 7.682 2 3.451 5 4.231 6.749 2 3.527 5 3.222

 300 1 40 1 2 100 1 30 1 4

Fitxa 2 1

 4.817 1 748 5 5.565 c 748 1 4.817 5 5 5.565 579 1 215 5 794 c 215 1 579 5 794 6.843 1 1.232 5 8.075 c 1.232 1 6.843 5 5 8.075 916 1 647 5 1.563 c 647 1 916 5 1.563

2

3

 784 1 369 5 369 1 784 5 1.153 925 1 309 5 309 1 925 5 1.234 374 1 375 5 375 1 374 5 749 628 1 192 5 192 1 628 5 820

4

2

 (750 1 361) 1 34 5 1.111 1 34 5 1.145 750 1 (361 1 34) 5 750 1 395 5 1.145

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

 6.749 2 346 5 6.403 768 2 345 5 423 9.786 2 2.453 5 7.333 815 2 497 5 318 3.609 2 208 5 3.401 828 2 319 5 509

 452 1 (65 1 10) 5 452 1 75 5 527 (452 1 65) 1 10 5 517 1 10 5 527 1.827 1 (173 1 570) 5 1.827 1 743 5 2.570 (1.827 1 173) 1 570 5 2.000 1 570 5 2.570 545 1 (143 1 71) 5 545 1 214 5 759 (545 1 143) 1 71 5 688 1 71 5 759 242 1 (692 1 184) 5 242 1 876 5 1.118 (242 1 692) 1 184 5 934 1 184 5 1.118

 472 2 243 5 229

3

 Resposta model (R. M.)

9.628 2 6.608 5 3.020 53.782 2 49.435 5 4.347

Fitxa 4 1

 62.349 2 4.963 5 57.386 80.123 2 1.478 5 78.645 41.292 2 9.375 5 31.917 92.120 2 8.753 5 83.367 76.249 2 14.603 5 61.646 31.927 2 17.962 5 13.965 50.000 2 6.765 5 43.235 33.540 2 28.963 5 4.577

121

Solucionari Fitxa 1

2

 421 2 291 5 130

3

752 2 435 5 317 213 2 124 5 89 534 2 384 5 150 356 2 187 5 169 981 2 794 5 187 634 2 170 5 464 248 2 185 5 63 569 2 377 5 192 813 2 651 5 162 646 2 389 5 257 4

3.000 2 1.560 5 1.440 4.281 2 2.089 5 2.192 6.856 2 5.026 5 1.830 4.383 2 947 5 3.436 3.742 2 1.316 5 2.426

  627 2 258 5 369

3

9.729 1 42.636 5 52.365 54.976 1 5.384 5 60.360 34.000 2 12.700 5 21.300 56.900 2 9.280 5 47.620 73.500 2 999 5 72.501

 78.435 2 16.302 5 62.133 c 16.302 1 1 62.133 5 78.435 8.409 2 1.270 5 7.139 c 1.270 1 1 7.139 5 8.409 2.325 2 713 5 1.612 c 713 1 1.612 5 5 2.325 82.629 2 7.232 5 75.397 c 7.232 1 1 75.397 5 82.629

4

 7.050 2 899 5 6.151 4.295 1 3.102 1 1.879 5 9.276 2.956 1 3.971 1 1.239 5 8.166 6.227 2 582 5 5.645 7.321 1 970 1 403 5 8.694 5.324 2 3.421 5 1.903 2.153 1 515 1 109 5 2.777 6.323 2 346 5 5.977

2

 7.960 1 367 1 28 5 8.355 495 1 1.672 1 54 5 2.221 5.598 1 627 1 3 5 6.228

3

Fitxa 7

4

1

2

3

12.134 1 5.764 1 795 5 18.693 35.004 1 13.627 1 72 5 48.703 76.428 1 3.720 1 39 5 80.187 2

 7.418 2 3.046 5 4.372 6.870 2 2.894 5 3.976 4.527 2 703 5 3.824

122

 3.145 1 708 1 319 5 4.172 4.783 2 3.191 5 1.592 7.846 1 8.463 5 16.309 1.237 2 259 5 978

4

 R. M. 587 2 437 5 150; 437 2 281 5 156; 4.392 2 2 984 5 3.408; 4.392 2 2.726 5 1.666

 9.203; 8.454; 9.964; 9.072

 18.332 1 3.825 1 2.235 5 24.392

 2.181 2 342 5 1.839 3.493 2 1.650 5 1.843 5.134 2 3.150 5 1.984 9.213 2 650 5 8.563

Fitxa 8

Fitxa 6 1

 8.594 1 3.857 1 29 5 12.480 3.421 1 590 1 563 5 4.574 1.567 1 9.018 1 1.032 5 11.617 4.395 1 574 1 4.693 5 9.662

 77.549 2 14.504 5 63.045 40.917 2 17.963 5 22.954 33.740 2 29.962 5 3.778

 375; 325; 425; 350; 425 570; 970; 820; 1.270; 1.070

Fitxa 5 1

 8.432 1 24.615 1 484 5 33.531

1

 222 3 3 5 666 323 3 3 5 969 120 3 2 5 240 421 3 3 5 1.263 143 3 2 5 286 302 3 3 5 906 210 3 4 5 840 112 3 4 5 448

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Solucionari Fitxa 2

2

 1.243 3 2 5 2.486 3   432 3 3 5 1.296 2.312 3 3 5 6.936 3.203 3 3 5 9.609 2.020 3 4 5 8.080 2.130 3 3 5 6.390 4   2.102 3 3 5 6.306 3.210 3 3 5 9.630 4.203 3 2 5 8.406 1.201 3 4 5 4.804 3.421 3 2 5 6.842 1.232 3 3 5 3.696

4

1.592 2 759 5 833 4.926 1 7.296 5 12.222 6.024 2 3.819 5 2.205 7.100 2 985 5 6.115 725 1 6.854 5 7.579 5

 285 3 2 5 570

2

  3.427 3 8 5 27.416

471 3 5 5 2.355 5.626 3 2 5 11.252 272 3 2 5 544 9.402 3 4 5 37.608 421 3 4 5 1.684 6.724 3 7 5 47.068 363 3 8 5 2.904 8.012 3 4 5 32.048 574 3 7 5 4.018 1.634 3 9 5 14.706 193 3 6 5 1.158 3.107 3 8 5 24.856 253 3 9 5 2.277 2.316 3 5 5 11.580 3

 452 3 3 5 1.356 281 3 5 5 1.405 392 3 2 5 784

4

 36; 108; 216; 1.080; 2.160

6

1

2

 128 3 3 5 384

4

 27; 36, 45; 54; 63; 72; 81

946 1 98 1 697 5 1.741 83 1 597 1 387 5 1.067 526 1 849 1 797 5 2.172 2

 6.403 2 206 5 6.197 7.224 2 305 5 6.919 8.204 2 197 5 8.007 4.301 2 509 5 3.792

3

 432 3 4 5 1.728 564 3 6 5 3.384 1.542 3 8 5 12.336 2.357 3 9 5 21.213

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

 4.393 1 1.787 1 3.648 5 9.828 3.260 2 899 5 2.361 8.651 1 2.499 1 3.614 5 14.764 5.382 2 1.957 5 3.425

Fitxa 10

 473 1 186 1 289 5 948

 325; 975; 825; 1.650; 1.675

Fitxa 11

248; 744; 2.976; 14.880; 89.280

1

 12 3 5 5 60 24 3 3 5 72 31 3 2 5 62 93 3 3 5 279 56 3 5 5 280 42 3 7 5 294 85 3 5 5 425 13 3 9 5 117 68 3 4 5 272 50 3 2 5 100 26 3 6 5 156 21 3 8 5 168

Fitxa 9 1

 2.492 1 5.678 5 8.170

3

  574 2 293 5 281 497 3 2 5 994 524 2 347 5 177 237 3 4 5 948 634 2 196 5 438 116 3 8 5 928 923 2 798 5 125 116 3 6 5 696 692 2 125 5 567 231 3 7 5 1.617 431 2 89 5 342 106 3 9 5 954 905 2 280 5 625 125 3 5 5 625 281 2 153 5 128 280; 272; 264; 256; 248; 240; 232 432; 2.592; 15.552; 93.312

123

Solucionari Fitxa 1

Fitxa 12 1

3

27 : 3 c quocient: 9 72 : 8 c quocient: 9 54 : 9 c quocient: 6 49 : 7 c quocient: 7 32 : 4 c quocient: 8 18 : 2 c quocient: 9 40 : 5 c quocient: 8

 3.760 1 864 1 359 5 4.983 7.497 1 6.668 1 779 5 14.944 6.232 1 4.225 1 8.262 5 18.719 2.398 1 1.028 1 832 5 4.258

2

 3.020 2 1.808 5 1.212 4.720 2 375 5 4.345 1.567 2 638 5 929 6.542 2 1.796 5 4.746

3

1

 714 3 7 5 4.998

 493 1 2.185 1 29 5 2.707

2

Fitxa 13

 3 3 5 5 15

  

4 36 35 3 7 3 8 3 2 3

124

6 24 36 30 42 48 12

4 16 24 20 28 32 8

3 12 18 15 21 24 6

 86 : 7 c quocient: 12; residu: 2 49 : 3 c quocient: 16; residu: 1 38 : 2 c quocient: 19 47 : 4 c quocient: 11; residu: 3 63 : 4 c quocient: 15; residu: 3 56 : 3 c quocient: 18; residu: 2 84 : 7 c quocient: 12 96 : 2 c quocient: 48 Cal encerclar: 38 : 2; 84 : 7; 96 : 2

33359 3 3 6 5 18 6 3 4 5 24 6 3 7 5 42 6 3 9 5 54 5 3 4 5 20 5 3 7 5 35 5 3 8 5 40 7 3 2 5 14 7 3 4 5 28 7 3 7 5 49 2

 52 : 4 c quocient: 13 72 : 6 c quocient: 12 28 : 2 c quocient: 14 88 : 8 c quocient: 11 50 : 5 c quocient: 10 84 : 7 c quocient: 12 39 : 3 c quocient: 13 75 : 5 c quocient: 15 68 : 4 c quocient: 17 96 : 8 c quocient: 12 78 : 6 c quocient: 13 91 : 7 c quocient: 13

9.200 2 956 5 8.244 1.546 3 7 5 10.822

1

36 : 4 c quocient: 9 42 : 7 c quocient: 6

Fitxa 14

245 3 6 5 1.470 709 3 5 5 3.545 519 3 4 5 2.076 377 3 6 5 2.262 427 3 8 5 3.416 198 3 7 5 1.386 638 3 3 5 1.914 4

 12 : 6 c quocient: 2 4   30 : 5 c quocient: 6

3

 30 : 6 c quocient: 5 29 : 2 c quocient: 14; residu: 1 94 : 3 c quocient: 31; residu: 1

Fitxa 15 5 20 30 25 35 40 10

8 32 48 40 56 64 16

7 28 42 35 49 56 14

9 36 54 45 63 72 18

10 40 60 50 70 80 20

0 0 0 0 0 0 0

1

 30 : 5 c quocient: 6 63 : 9 c quocient: 7 28 : 7 c quocient: 4 18 : 2 c quocient: 9 72 : 8 c quocient: 9

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Solucionari Fitxa 2

12 : 2 c quocient: 6 54 : 6 c quocient: 9 42 : 7 c quocient: 6 20 : 4 c quocient: 5 24 : 3 c quocient: 8 48 : 6 c quocient: 8 27 : 3 c quocient: 9 2

Fitxa 17 1

976 : 8 c quocient: 122 483 : 3 c quocient: 161 632 : 8 c quocient: 79 742 : 3 c quocient: 247; residu: 1 58 : 4 c quocient: 14; residu: 2 675 : 5 c quocient: 135 253 : 6 c quocient: 42; residu: 1 249 : 3 c quocient: 83 587 : 9 c quocient: 65; residu: 2 79 : 7 c quocient: 11; residu: 2 346 : 3 c quocient: 115; residu: 1 791 : 7 c quocient: 113 256 : 2 c quocient: 128 362 : 8 c quocient: 45; residu: 2 357 : 5 c quocient: 71; residu: 2

 125 : 2 c quocient: 62; residu: 1 522 : 6 c quocient: 87 396 : 9 c quocient: 44 642 : 7 c quocient: 91; residu: 5 472 : 6 c quocient: 78; residu: 4 448 : 8 c quocient: 56 720 : 4 c quocient: 180 881 : 9 c quocient: 97; residu: 8

3

 403 : 5 c quocient: 80; residu: 3 376 : 4 c quocient: 94 814 : 7 c quocient: 116; residu: 2 504 : 8 c quocient: 63

2

 606 : 6 c quocient: 101 910 : 3 c quocient: 303; residu: 1 803 : 4 c quocient: 200; residu: 3 524 : 5 c quocient: 104; residu: 4 611 : 2 c quocient: 305; residu: 1 242 : 3 c quocient: 80; residu: 2 722 : 8 c quocient: 90; residu: 2 124 : 6 c quocient: 20; residu: 4 210 : 3 c quocient: 70 564 : 7 c quocient: 80; residu: 4 403 : 2 c quocient: 201; residu: 1 903 : 5 c quocient: 180; residu: 3

2

 62 : 3 c quocient: 20; residu: 2 83 : 4 c quocient: 20; residu: 3 54 : 5 c quocient: 10; residu: 4

3

 327 : 6 c quocient: 54; residu: 3 54 3 6 1 3 5 327 539 : 5 c quocient: 107; residu: 4 107 3 5 1 4 5 539 407 : 9 c quocient: 45; residu: 2 45 3 9 1 2 5 407

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

 105 79 67

Fitxa 16 1

  42 : 7 c quocient: 6

3

  224; 112; 56; 28; 14; 7 243; 81; 27; 9; 3 64; 16; 4

Fitxa 18 1

 3.421 1 659 1 359 5 4.439 7. 321 1 2.520 1 293 5 10.134 1. 237 1 918 1 1.796 5 3.951 3. 456 1 873 1 1.237 5 5.566

2

 1. 804 2 713 5 1.091 3. 513 2 1.319 5 2.194 2.176 2 1.781 5 395 5. 878 2 2.113 5 3.765

3

 321 3 3 5 963 812 3 7 5 5.684 612 3 4 5 2.448 235 3 5 5 1.175 673 3 3 5 2.019 658 3 8 5 5.264 684 3 9 5 6.156 308 3 6 5 1.848 829 3 2 5 1.658 670 3 6 5 4.020 732 3 3 5 2.196 426 3 4 5 1.704

125

Solucionari Fitxa 1

4

439 : 3 c quocient: 146; residu: 1 735 : 5 c quocient: 147 924 : 7 c quocient: 132 5

1.214 2 725 5 489 1.299 2 100 5 1.199

 128 : 2 c quocient: 64 3

1.705 3 9 5 15.345 9.838 3 3 5 29.514

 861; 836; 1.672; 418; 500 4

Fitxa 19 1

Fitxa 21 1

2

3

 1/4; 2/4; 5/8

4

 Tres mitjos; huit setens; dos cinquens; set novens; huit quarts; un mig; cinc sisens; sis terços

Fitxa 22 1

2

2

 0,5, cinc dècimes 0,3, tres dècimes 0,6, sis dècimes

3

 9/10; 2/10; 4/10; 6/10; 8/10; 7/10

4

 Cal pintar de roig tres de les deu parts

Fitxa 20

924 1 1.852 1 4.337 5 7.113 3.425 1 272 1 5.614 5 9.311 472 1 5.207 1 3.432 5 9.111

 3/10, 3 dècimes; 5/10, 5 dècimes; 8/10, 8 dècimes

 72; 288; 48; 12; 60; 10

 8.235 1 742 1 1.254 5 10.231

 Cal pintar una de les sis parts del rectangle. Cal pintar tres de les sis parts del rectangle. Cal pintar cinc de les sis parts del rectangle.

7; 56; 28; 4; 16; 2

1

 Cal pintar una de les meitats del cercle. Cal pintar una de les tres parts del cercle. Cal pintar dues de les quatre parts del cercle.

 45 : 6 c quocient: 7; residu: 3 61 : 7 c quocient: 8; residu: 5 70 : 9 c quocient: 7; residu: 7 47 : 5 c quocient: 9; residu: 2 48 : 6 c quocient: 8 72 : 8 c quocient: 9 49 : 7 c quocient: 7 54 : 9 c quocient: 6

4

2.597 : 7 c quocient: 371 4.542 : 8 c quocient: 567; residu: 6

 217 3 4 5 868 571 3 6 5 3.426 209 3 7 5 1.463 423 3 3 5 1.269 498 3 2 5 996 234 3 9 5 2.106 379 3 8 5 3.032 637 3 5 5 3.185

3

 8.327 : 4 c quocient: 2.081; residu: 3

 275 1 3.908 1 698 5 4.881 6.506 2 2.794 5 3.712 8.314 2 7.006 5 1.308 4.765 1 3.921 5 8.686

2

 6.312 3 4 5 25.248

del rectangle. Cal pintar de blau dues de les deu parts del rectangle. Cal pintar de groc quatre de les deu parts del rectangle.

 7.429 2 2.537 5 4.892 8.032 2 7.912 5 120

126

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Solucionari Fitxa 2

Problemes Fitxa 1

 178 1 245 5 423 cromos.  127 1 76 5 203 llibres. Fitxa 2

 34 1 15 1 17 5 66 fotos.  87 1 91 1 125 5 303 pastissos. Fitxa 3

 2.750 2 1.340 5 1.410 euros menys.  3.689 2 2.576 5 1.113 bolígrafs verds.

Fitxa 9

 896 3 6 5 5.376 grams.  138 3 5 5 690 paquets. Fitxa 10

 73 1 34 5 107. 107 3 8 5 856 cadires.

 30 3 2 5 60. 60 2 7 5 53 ous. Fitxa 11

 129 3 4 5 516. 516 2 342 5 174 rodes.

 234 1 145 5 379. Fitxa 4

 12.780 2 8.990 5 3.790 entrades.  1.067 2 888 5 179 quilòmetres. Fitxa 5

 88 1 136 5 224 pàgines.  623 2 345 5 278 quilograms. Fitxa 6

 1.234 1 543 1 789 5 2.566 quilograms.  4.532 2 3.200 5 1.332 euros. Fitxa 7

 21 3 8 5 168 pomes.  110 3 5 5 550 persones. Fitxa 8

 37 3 2 5 74 pel·lícules.

379 3 5 5 1.895 alumnes. Fitxa 12

 189 3 2 5 378. 378 1 65 5 443 euros.

 479 3 6 5 2.874. 2.874 2 735 5 2.139 euros. Fitxa 13

 232 3 6 5 1.392 rodes.  16 3 8 5 128 bombons. Fitxa 14

 15 : 3 c quocient: 5 ametles.  24 : 4 c quocient: 6 camisetes. Fitxa 15

 12 : 3 c quocient: 4 globus.  48 : 6 c quocient: 8 grups.

 32 3 3 5 96 euros.

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

127

Solucionari Fitxa 1

Fitxa 16

Fitxa 22

 684 : 6 c quocient: 114 pots.

 255 : 3 c quocient: 85 gossos.

 88 : 7 c quocient: 12 margarides;

 95 1 57 5 152.

li’n sobraran 4.

152 : 8 c quocient: 19 caixes.

Fitxa 17

Fitxa 23

 125 : 5 c quocient: 25 mandarines.  244 : 4 c quocient: 61 pots.

 4 3 100 5 400. 400 1 8 5 408 centímetres.

 2 3 1.000 5 2.000. Fitxa 18

 735 : 7 c quocient: 105 barres.  160 : 8 c quocient: 20 viatges. Fitxa 19

2.000 1 500 5 2.500 metres. Fitxa 24

 60.000 : 5 c quocient: 12.000 litres.  4 3 3 5 12. 12 1 2 5 14 quilograms.

 255 : 5 c quocient: 51 sacs.  344 : 4 c quocient: 86 safates. Fitxa 20

 87 1 51 5 138.

Fitxa 25

 365 3 4 5 1.460. 1.460 2 20 5 1.440 dies.

 A les 18 : 15 hores.

138 : 2 c quocient: 69 botelles.

 100 2 25 5 75. 75 : 5 c quocient: 15 boletes. Fitxa 21

 65 1 84 5 149. 275 2 149 5 126 entrepans.

 9 3 9 5 81. 81 1 47 5 128 euros.

128

© 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

Índex Lectures de Ciències Socials

Lectura 1.

Una pluja d’estreles................................................ 132

Lectura 2.

La volta al món...................................................... 133

Lectura 3.

Una sola Terra i llocs tan diferents.......................... 134

Lectura 4.

La Patrulla Internacional del Gel............................. 135

Lectura 5.

El pou nou............................................................. 136

Lectura 6.

El desert florit......................................................... 137

Lectura 7.

El final de l’arc de Sant Martí.................................. 138

Lectura 8.

Coves sorprenents................................................. 139

Lectura 9.

Terra i foc................................................................ 140

Lectura 10. La nova autovia...................................................... 141 Lectura 11. Un poble de muntanya........................................... 142 Lectura 12. Del camp a la ciutat............................................... 143 Lectura 13. Històries del meu barri........................................... 144 Lectura 14. Així va nàixer l’ajuntament...................................... 145 Lectura 15. La granja del iaio.................................................... 146 Lectura 16. Sense mals fums.................................................... 147 Lectura 17. L’arbre que plora.................................................... 148 Lectura 18. Terra, aigua i foc..................................................... 149 Lectura 19. No fa molt de temps… .......................................... 150

131

Lectura 1

Una pluja d’estreles

A vegades, quan és de nit, algunes llumenetes creuen el cel a gran velocitat. Pareixen estreles que cauen: són les estreles fugaces. Els posem aquest nom perquè brillen com les estreles, però són fugaces. És a dir, només s’estan un instant al cel. Després desapareixen. En realitat, les estreles fugaces no són estreles. Són roques que arriben a la Terra procedents de l’espai i, durant la seua caiguda, quan entren en l’atmosfera, s’incendien. Per això brillen. A les ciutats se’n veuen poques, d’estreles fugaces. Però al camp és més fàcil observar-ne, perquè el cel és molt fosc. Allí, algunes nits en podem vore una gran quantitat. Aleshores diem que es produeix una pluja d’estreles.

132

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 2 1

La volta al món Antigament, els mariners es pensaven que la Terra era plana i que si s’allunyaven massa de la costa, a la fi caurien al buit. Quan el navegant Juan Sebastián Elcano va aconseguir fer la volta al món després d’un viatge que va durar tres anys, demostrà clarament que la Terra era una esfera. Molt després, Jules Verne va publicar La volta al món en 80 dies i alguns se’n van riure, perquè els pareixia impossible voltar la Terra en tan poc de temps. Hui dia, els avions supersònics tarden a penes un  dia a fer una volta completa a la Terra, i els satèl·lits artificials ho fan en menys de dues hores!

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

133

Lectura 3

Una sola Terra i llocs tan diferents Espanya

Pol nord

Sàhara

A la Terra hi ha llocs on pareix que sempre és hivern, com el pol nord. Allí a penes calfa el sol i la terra està coberta de gel gran part de l’any. Al pol nord viuen pobles com els inuits, que es construeixen les cases amb materials que els protegeixen del fred. A la Terra també hi ha llocs on pareix que sempre és estiu, com el desert del Sàhara. Allí fa molta calor, el sol brilla quasi tots els dies i a penes hi plou. Al Sàhara viuen els tuaregs, un poble que es vist de forma especial per protegir-se de la calor.

134

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 4

La Patrulla Internacional del Gel

Fa uns 100 anys un enorme vaixell de passatgers va fer el seu primer i últim viatge. Es deia Titanic i va xocar contra un iceberg. L’iceberg, que és un gran bloc de gel que flota en  el mar, va provocar un forat en el vaixell per on es va ficar l’aigua. El vaixell es va afonar i van morir més de 1.500 persones. Després d’aquesta tragèdia, en 1913 es va crear la Patrulla Internacional del Gel. S’encarrega de vigilar els icebergs que floten al nord de l’oceà Atlàntic. La patrulla facilita informació precisa sobre la situació dels icebergs a fi d’ajudar perquè els navegants transatlàntics els eviten.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

135

Lectura 5

El pou nou

Al poblat on viu Soundalo hi ha un pou nou. El pou està molt prop de sa casa i sempre té aigua, mai no està sec. L’han fet amb una màquina molt gran i molt sorollosa que serveix per a fer forats en terra. Amb aquesta màquina han excavat un forat molt profund, fins que han trobat aigua. Aquest pou és molt important per al poblat. Abans havien de caminar molt, fins al riu, per buscar aigua. I després l’havien de dur en llandes i bidons grans, que pesaven molt. Però des que han fet el pou nou tot és més fàcil i Soundalo i els seus amics tenen més temps per a jugar. Ara ja hi ha prou aigua per a beure, per a cuinar i per a rentar-se. També per als seus animals i plantes.

136

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 6

El desert florit

A l’Amèrica del Sud es troba el desert més sec del món. Encara que semble mentida… poden passar cinc, vint o quatre-cents anys seguits sense que hi ploga! I com ja et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible la vida dels animals i les plantes. Però curiosament, en aquest mateix lloc, si plou, es dóna un fenomen extraordinari, que rep el nom de desert florit. Les llavors de les plantes, que fa anys que estan enterrades, germinen, floreixen i expandeixen les  llavors a una velocitat increïble. Aleshores, el desert es cobreix d’una catifa de flors.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

137

Lectura 7

El final de l’arc de Sant Martí

Quan plou i fa sol, podem vore l’arc de Sant Martí. Apareix com una enorme cinta multicolor en forma d’arc. Una antiga llegenda d’Irlanda, una illa on plou sovint, conta que al final de l’arc de Sant Martí hi ha un donyet que guarda una olla plena de monedes d’or. Qui arribe al final de l’arc es quedarà el tresor. Per descomptat, tan sols és una llegenda. No es pot arribar al final de l’arc de Sant Martí, ni s’hi pot passar per davall. Però estaria molt bé que fóra veritat, eh?

138

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 8

Coves sorprenents

T’agradaria visitar una cova com aquesta? Les seues increïbles formes són el resultat del pas del temps i de l’acció de l’aigua sobre una roca anomenada calcària. Tot i que la calcària és una roca dura, l’aigua la pot dissoldre i donar-li noves formes. Quan plou, l’aigua es filtra pel sostre de la cova. Aleshores, si les gotes d’aigua cauen a terra, la calcària que porten dissolta les gotes forma una espècie de torres anomenades estalagmites. I si les gotes queden suspeses del sostre, la calcària crea una espècie de columnes anomenades estalactites. Veritat que és sorprenent?

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

139

Lectura 9

Terra i foc

La meua tia ha anat de vacances a Sicília, una illa que està al mar Mediterrani. Ahir vam rebre una postal seua on es veu un volcà en erupció. La meua iaia m’ha explicat que és l’Etna, un volcà enorme que es troba a Sicília i que fa milers d’anys que està en activitat. És el volcà actiu més alt d’Europa. –Però, iaia, aleshores deu estar tota l’illa cremada! –li vaig dir tan bon punt la vaig escoltar. –Què dius! Només està arrasada la part més pròxima al cràter del volcà –em va contestar. Després, el meu pare em va explicar que les cendres i les roques que llancen els volcans es transformen en uns sòls molt fèrtils, magnífics per a l’agricultura. I també em va dir que al voltant dels volcans hi ha indrets on la terra està encara molt calenta, i fins i tot ix fum i vapor. Com m’agradaria vore-ho!

140

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 10

La nova autovia Durant molt de temps, la construcció d’una nova autovia que connectara la nostra ciutat amb la costa va ser un somni. Per fi s’anava a fer realitat. Prompte anaven a començar les obres per a construir l’autovia. Es va encarregar un estudi a un equip de professionals per a triar el trajecte més pla i més curt possible. Ah! I que, no cal dir-ho, respectara també el medi ambient. En el seu informe, aquest equip proposava evitar les zones amb grans desnivells de terreny per facilitar l’obra. També aconsellava la construcció de llarguíssims ponts per a creuar les valls i d’un túnel per a travessar l’extensa serra que ens envolta. La proposta va ser acceptada i de seguida van començar les obres de la nova carretera. Hui l’autovia és una magnífica realitat que permet tardar una hora menys per a desplaçar-se des de l’interior fins a la costa. Ja ningú recorda les molèsties que va ocasionar la construcció d’aquest vell somni.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

141

Lectura Lectura111

Un poble de muntanya

En el diari es va publicar aquest curiós anunci: «Es busca gent disposada a viure en un poble de muntanya. S’ofereix casa, terres i ferramentes de llaurar». El meu pare ens va proposar anar al poble de l’anunci per conéixer-lo. Així és que un dissabte vam pujar al cotxe i ens vam posar en camí. De primer vam recórrer uns 50 quilòmetres per terres planes i després vam pujar per una carretera estreta i plena de revolts. Després de travessar terres i terres sense cultivar, finalment, vam arribar al poble. Allí, un pastor ens va contar la història del lloc. Ens va dir que havia sigut un gran poble: havia tingut més de 300 habitants, una església… i vora 80 cases! El pastor ens va dir també que molts hiverns el poble quedava incomunicat per la neu. Això, unit a la falta de treball, havia fet que els veïns anaren marxant a la vall, on es vivia millor. Però, segons sembla, tot estava canviant: havien millorat les comunicacions i algunes cases començaven a habitar-se de nou. Ara sí que enteníem aquell curiós anunci!

142

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 12

Del camp a la ciutat Tota la vida l’he passada al poble. Però, fa uns quants mesos, els pares em van dir que la mare havia trobat una faena nova i havíem de traslladar-nos a la ciutat. La primera reacció que vaig tindre va ser d’enuig. Semblava que ells no entenien quant m’agradava viure al poble. Tots ens coneixíem i podia baixar a la plaça a jugar amb els amics sense que els pares patiren. A més, em feia pena canviar d’escola. Ara visc a la ciutat i ací tot és diferent. Hi ha més gent, però quasi ningú es coneix. També hi ha bastants cines, parcs i, fins i tot, un zoo. La meua nova escola és més gran que la del poble i disposa de diverses pistes de bàsquet i camps de futbol. Tinc molts companys, alguns d’altres països, i diversos professors, mentre que al poble només hi havia el senyor Josep, el meu mestre. He fet bons amics, però m’agrada tornar al poble de tant en tant per trobar-me amb Ferran, Marta, Xavier, Mireia, Sofia i el senyor Josep, jugar al riu i collir móres als esbarzers. M’agrada la ciutat, però… a vegades trobe a faltar el meu poble.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

143

Lectura 13

Històries del meu barri

Prop de casa hi ha un edifici vell que sempre està tancat. Damunt de la porta hi ha un cartell que diu «Cine». L’altre dia en tornar de l’escola, els meus amics i jo ens vam adonar que l’edifici tenia uns forats per on es podia vore l’interior. Quan vam mirar dins, ens vam endur una sorpresa. Faltava un tros de sostre, però encara quedaven algunes files de butaques trencades i brutes. A les parets hi havia pintades les cares d’unes persones que somreien, però no sabíem qui eren. En arribar a casa ho vaig dir a ma mare. «Heu vist el cine vell –em va dir–. Jo a penes me’n recorde, però la iaia de segur que en sap moltes històries». La meua iaia em va contar que, fa molts anys, era el millor cine del barri. Després va traure el seu àlbum de retalls, on guarda molts records. Tenia fotos de revistes i diaris antics on es veia el cine quan era nou. Allí estaven les pintures que havíem vist, però netes i lluents. La iaia va explicar que són les cares d’actors i actrius que van ser molt famosos. També guardava en l’àlbum unes entrades del cine. Les entrades eren del dia en què va conéixer el iaio i es van fer nóvios. Aquest cine té més història del que em pensava. I jo creia que només era un edifici vell i brut!

144

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 14

Així va nàixer l’ajuntament

Ajuntament de Huelva.

Fa molt de temps, no hi havia ajuntaments i tampoc hi havia alcaldes ni regidors. Aleshores, com es posaven d’acord els veïns per decidir sobre els assumptes d’interés comú? Quan els habitants d’un lloc havien de prendre decisions sobre una qüestió que afectava a tots, es reunien a la plaça o al costat de l’església i en parlaven. Tractaven temes com la reparació de la muralla o on i quan se celebrava el mercat. Aquestes reunions s’anomenaven consell obert. Hui dia, això no es podria fer així, perquè als municipis vivim moltíssimes persones. Per això, elegim alcaldes i regidors que ens representen.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

145

Lectura Lectura115

La granja del iaio

Durant les vacances vaig passar uns quants dies a la granja del iaio i vaig aprendre a munyir les vaques. Jo em pensava que les vaques feien llet sempre, però no és així. Només en fan després d’haver tingut vedells. El iaio em va explicar que, fa anys, quan ell era jove, matinava molt per munyir, una per una, totes les vaques que tenia als estables. Ara, però, hi ha unes màquines que les munyen mecànicament en pocs minuts. Una xicoteta quantitat de la llet es queda a la granja, però la major part se l’endú cada dia un camió cisterna a una fàbrica de productes lactis pròxima. Durant els dies que vaig passar a la granja, per desdejunar-nos preníem llet acabada de munyir que la iaia bullia diverses vegades abans. A més, els iaios feien amb la llet un formatge boníssim, i també mantega i quallada. En les pròximes vacances vull tornar a la granja. El iaio ha promés ensenyar-me a donar menjar als porcs!

146

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 16

Sense mals fums

El cap de setmana vam anar a visitar els meus cosins. Hi havia un embús terrible i, per a distraure’m, vaig començar a fixar-me en les coses que es veien per la finestreta. Passàvem al costat d’un enorme aparcament ple de cotxes. Pareixien nous i tots eren molt semblants, però de diferents colors. «De qui deuen ser?», em vaig preguntar. Darrere dels cotxes hi havia un edifici blanc molt llarg i de poca alçada. No sabia què era aquell edifici, així és que vaig decidir preguntar-ho al pare. Aquell lloc era una fàbrica de cotxes. És clar, per això tots eren nous i s’assemblaven tant! M’havia despistat l’edifici. Jo creia que totes les fàbriques tenien molts fumerals que llançaven fum negre. Per fi, el nostre cotxe començà a avançar un poc. Prop de la fàbrica va passar un tren a tota velocitat. Aquest sí que arribaria ràpid! I sense embussos!

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

147

Lectura Lectura117

L’arbre que plora Els espanyols que van arribar a Amèrica, fa més de cinc-cents anys, es van sorprendre en vore com s’entretenien els seus habitants. Els maies, els asteques i els altres pobles que hi vivien jugaven amb estranyes boles que botaven a gran altura en tocar el terra. Quan els van preguntar amb què fabricaven aquestes boles, els indígenes respongueren que estaven fetes amb llàgrimes de «cautxuc», el suc blanc i apegalós dels «arbres que ploren». Aquest líquid, en coagular-se, formava un material elàstic i impermeable. La valuosa substància que els espanyols van trobar a Amèrica era el cautxú i, molt de temps després, ha tingut gran importància en la indústria, sobretot per a la fabricació de pneumàtics.

Oceà Maies

Asteques

Oceà

Inques

Pa c í fi c

Atlàntic

534066_08_129 el árbol del caucho

148

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 18

Terra, aigua i foc L’ofici de terrisser és un dels més antics del món. Un terrisser és una persona que fabrica objectes de ceràmica. Per a fer-ho només necessita tres elements: la terra, l’aigua i el foc. La terra que s’utilitza és especial. S’anomena argila i quan es barreja amb aigua forma el fang, una pasta que es pot modelar perquè agafe la forma que es desitge. El terrissers donen forma al fang amb les mans i amb l’ajuda del torn. El torn és una tauleta redona amb un pedal que la fa girar. El fang s’hi col·loca damunt i es modela amb les mans mentre gira. A continuació, les peces es couen en un forn a temperatures molt altes. Així, l’argila es torna molt dura, no deixa passar els líquids i es fa resistent a la calor. Per això podem posar-la al foc per cuinar sense que es faça malbé. Abans de ficar el fang al forn, es pot decorar fent-hi incisions o marques quan encara està tou, o bé pintant-lo. La terrisseria és una tècnica útil i senzilla, tan senzilla que, milers d’anys després que fóra inventada, els artesans continuen treballant el fang de la mateixa manera.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències Socials

149

Lectura 19

No fa molt de temps… Alguns aparells que usem quasi tots els dies, com el televisor i el telèfon, han canviat molt. T’imagines un televisor que no es veja en color? Doncs fa uns quaranta anys, tots eren en blanc i negre. A més, només hi havia dos canals, que no es veien tot el dia, i per canviar de canal o apujar el volum, havies de tocar els botons del televisor, ja que no hi havia comandaments a distància. Quina peresa alçar-se a apagar el televisor quan t’estaves quedant adormit!

En aquell temps, només hi havia telèfons fixos, i per a marcar un número, en comptes de polsar les tecles, es feia girar un disc. Però a les ciutats menudes i als pobles no calia marcar: es despenjava el telèfon i contestava una persona, l’operadora, que et posava en contacte amb el número que li demanaves. Aleshores era fàcil aprendre els números de telèfon. En alguns llocs només tenien dues xifres! Pere, el 12; Alícia, el 32…

150

Lectures de Ciències Socials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Projectes per a dies especials

Presentació Al llarg dels anys, diferents organitzacions, institucions i associacions nacionals i internacionals han establit una sèrie de dies especials, dates en què es commemoren o es posen de manifest qüestions molt variades: grups amb circumstàncies personals de marginació (les dones, els infants, els ancians…), situacions de carència i problemes d’interés general (la fam, la cura del medi ambient, diferents malalties…), valors fonamentals per a les nostres societats (la pau), etc. És una manera de cridar l’atenció de la societat sobre aquestes qüestions i motivar una pausa per a la informació i la reflexió. Moltes d’aquestes dates se celebren a les nostres escoles, atés el seu gran valor formatiu en un doble sentit: la sensibilització dels nostres alumnes pels problemes dels altres, és a dir, el desenvolupament de l’empatia, i el desenvolupament d’una consciència reflexiva i crítica. Generalment, la celebració dóna peu a la posada en comú d’activitats transversals de gran riquesa i originalitat i ha de finalitzar amb la proposta per part dels alumnes de possibles intervencions que ells puguen realitzar a la seua xicoteta escala. A continuació proposem una sèrie de suggeriments per a treballar alguns d’aquests dies especials. Se n’han seleccionat sis amb els criteris següents: que siguen rellevants per a un infant d’aquesta edat, que siguen variats, perquè enriquisquen l’experiència, i que estiguen distribuïts homogèniament al llarg del curs.

152

Índex Projectes per a dies especials

Projecte 1.

Dia de la Comunitat.............................................. 154

Projecte 2. Dia Universal dels Drets Humans (10 de desembre)................................... 156 Projecte 3. Dia Escolar de la No-violència i la Pau (30 de gener)............................................ 158 Projecte 4.

Dia Mundial del Llibre (23 d’abril).......................... 160

Projecte 5. Dia Internacional de la Família (15 de maig)......................................................... 162 Projecte 6. Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny)............. 164

153

Projecte 1

Dia de la Comunitat Orígens Totes les comunitats autònomes d’Espanya tenen una festa oficial. Cada una ha triat una data que té connotacions simbòliques per a la seua població. És per això que alguns d’aquests dies coincideixen amb episodis històrics i polítics, o amb la celebració de festivitats de llarga tradició. Generalment, en aquesta festa oficial es realitzen diferents esdeveniments en què es destaquen aspectes relacionats amb la identitat, la història, les tradicions i els costums propis.

autònoma d’Espanya i que diguen què en saben. D’aquesta manera els alumnes prendran consciència de la diversitat del nostre país. Si algun infant procedeix d’una altra comunitat o d’un altre estat, pot explicar als altres els aspectes que més li agraden de la seua regió de procedència. •  Símbols de la comunitat. A més de la celebració del seu dia, cada comunitat autònoma té uns símbols propis. Aquests són l’escut, la bandera i, en la major part dels casos, un himne. Pot ser útil i didàctic conversar amb els alumnes sobre l’origen i el significat d’aquests símbols.

Interés educatiu del dia

També podeu realitzar en cartolina una bandera i un escut de la Comunitat i penjar-los a l’aula.

La celebració d’aquest dia és una ocasió propícia per a invitar els alumnes a reflexionar sobre els elements culturals i històrics que identifiquen la seua comunitat autònoma. Es podria fer èmfasi en els aspectes següents:

Així mateix seria interessant escoltar l’himne, comentar-ne la lletra amb els alumnes i explicar-los-en l’origen.

•  Reconeixement del significat i la importància de la celebració del dia. •  Conservació, valoració i estimació de la història i la cultura de la Comunitat. •  Cultiu de manifestacions de respecte no solament envers el dia de la nostra Comunitat, sinó també envers els dies de les altres comunitats d’Espanya.

•  Mural historicocultural. Realitzeu amb els alumnes un mural que ocupe tota una paret de la classe, en què es resumisca la història i els elements culturals propis de la commemoració d’aquest dia. El mural ha de tindre un títol ben visible, on figure també la data de la commemoració. En aquest mural també es pot dedicar un espai a altres aspectes particulars de la Comunitat, com el territori, i amb aquesta finalitat se’n

Suggeriments •  Mapa d’Espanya. Aprofiteu el Dia de la Comunitat per a promoure la diversitat cultural i el respecte envers altres territoris i cultures. És important que la celebració no es convertisca en una mera exaltació del territori propi. Pengeu a classe un mapa polític d’Espanya i situeu la Comunitat dins del territori del nostre país. Després, demaneu als alumnes que, d’un en un, s’alcen, assenyalen una altra comunitat

154

Projectes per a dies especials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Projecte 1

pot elaborar un mapa; els animals i les plantes més abundants; els pobles i les ciutats més destacats; altres festivitats importants i les nostres tradicions més arrelades (balls, música, vestits regionals, gastronomia, arquitectura popular…). Aquesta activitat permetrà enfortir els coneixements sobre la Comunitat, a més de fomentar el treball en grup i la creativitat. •  Lectures. Llegiu a classe diferents textos, no molt llargs, sobre el territori, la natura, la societat i la història de la Comunitat. Després de la lectura, voteu a classe quin és el text que creuen que representa millor com és la nostra Comunitat. Dialogueu sobre el perquè de l’elecció.

Els infants poden anar amb vestits regionals; les famílies poden aportar plats típics; també es poden realitzar representacions de cants i balls locals, etc. Què hem aprés? Xarreu amb els alumnes sobre les coses que han aprés amb la celebració d’aquest dia. •  Què és el que més t’agrada de celebrar el dia de la Comunitat? •  Has estat en la celebració del dia d’una altra comunitat autònoma? Descriu com va ser.

•  Celebració del dia amb els familiars. Organitzeu, junt amb els alumnes i els seus familiars, una jornada per a compartir i recrear algunes de les tradicions i costums de la Comunitat.

Enllaços d’interés •  Dia d’Andalusia http://www.juntadeandalucia.es/andalucia.html •  Dia d’Aragó http://www.guiaserviciohttp://www.caiaragon.com/es/arbol/ index.asp?idNodo=129&idNodoP=38s.com/arag_aragonesessan-jorge.php •  Dia del Principat d’Astúries http://www.asturias.es http://a2sinda.wordpress.com/2011/09/08/8-de-septiembredia-de-la-santina-i-dia-del-principado-de-asturias/ •  Dia de Canàries http://www.gobcan.es/ http://fiestas.edreams.es/dia-de-canarias/ •  Dia de Cantàbria http://www.parlament-cantabria.es •  Dia de Castella-la Manxa http://www.castillalamancha.es/clm/institucions/simbolos •  Dia de Castella i Lleó http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/zonaalumnos/tkPopUp ?pgseed=1167872668732&idContent=7273&locale=es_ ES&textOnly=false •  Dia de Catalunya http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixersimbolsnacionals.htm

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

•  Dia de la Comunitat de Madrid http://www.esmadrid.com/es/portal.do?IDM=24&NM=1 •  Dia de la Comunitat Valenciana http://www.gva.es/va/inicio/la_administracion_valenciana/lav_ institucions •  Dia d’Extremadura http://www.gobex.es/ext/view/main/index/index.php •  Dia de Galícia http://www.xunta.es/goberno-e-institucions •  Dia de les Illes Balears http://www.caib.es/govern/informacio/index.do;jsessionid=7D6 305C16EB2677B4A4034D4195D23D7?path=/webcaib/ govern_illes/simbols_distincions/simbols&lang=es •  Dia de La Rioja http://www.larioja.org/npRioja/default/defaultpage. jsp?idtab=25691 •  Dia de la Regió de Múrcia http://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=127&IDTIPO =100&RASTRO=c$m120 •  Dia de Navarra http://www.navarra.es/home_es/Navarra/Asi+es+Navarra/ Autogobierno/Simbolos+de+Navarra.htm •  Dia del País Basc http://www.lehendakari.euskadi.net/r57-6449/eu/

Projectes per a dies especials

155

Projecte 2

Dia Universal dels Drets Humans Orígens L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va fixar la promoció i la protecció dels drets humans com un dels seus principals objectius. El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, el primer article de la qual estableix que «tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets». Dos anys més tard, la mateixa Assemblea va invitar els estats membres i les organitzacions interessades a celebrar el 10 de desembre de cada any com el Dia Universal dels Drets humans. Interés educatiu del dia Els drets humans s’apliquen a totes les persones del món, sense importar la nacionalitat, el sexe, la religió, la llengua, l’origen ètnic o qualsevol altra condició. En els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans es recullen una sèrie de drets sobre els quals és interessant reflexionar durant la commemoració d’aquest dia: •  El dret a la vida, a una nacionalitat, a la llibertat i a la seguretat de la persona. •  El dret a l’educació, a la salut, a l’alimentació, al vestit i a l’habitatge. •  El dret a la llibertat de pensament, d’opinió, d’expressió i de religió. •  El dret a rebre protecció contra qualsevol tipus de discriminació. En defensa dels drets humans Algunes de les institucions i organitzacions que promouen la defensa dels drets humans arreu del món són:

156

Projectes per a dies especials

•  O rganització de les Nacions Unides (ONU): és l’organització internacional més important. Té 193 estats membres i s’encarrega d’assegurar que les relacions entre tots els governs del món es donen en condicions d’igualtat. A més, compta amb diversos organismes que tracten drets humans específics, com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) i el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef). •  Amnistia Internacional: és una organització no governamental internacional fundada l’any 1961. Combat els abusos contra els drets humans. Com a membre de l’ONU, el nostre país es compromet a garantir el compliment dels drets humans a Espanya. Amb aquesta finalitat compta amb el suport de moltes institucions i organitzacions, com l’Oficina de Drets Humans, dependent del Ministeri d’Afers Exteriors, i l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE). Suggeriments •  El diari. Porteu a classe diaris recents en què isquen notícies relacionades amb els drets humans. Llegiu en veu alta els principals titulars i demaneu als alumnes que identifiquen les notícies que es relacionen amb els drets humans, tant amb la seua vulneració com amb el seu respecte. Per acabar, trieu la notícia que us semble més interessant, llegiu-la tota i realitzeu a classe un breu debat. •  Lectures. Inviteu els alumnes a llegir i comentar a classe algun llibre la història del qual es relacione amb els drets humans. Per exemple, la col·lecció de contes publicats per Intermón­ Oxfam (http://www.tiendaintermonoxfam. org/47-de-8-a-10-anos) o el llibre d’Ana María Machado titulat De carta en carta, de l’editorial Alfaguara (http://www.librosalfaguarainfantil. com/es/libro/de-carta-en-carta/).

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

DESEMBRE

Projecte 2

•  Crear un conte de manera col·lectiva. Després de la lectura proposada en l’apartat anterior es podria demanar als alumnes que es convertisquen en escriptors. Trieu dos o tres drets humans i digueu una frase sobre cada un que servisca de començament del conte. Per exemple, «Amina mirava amb enveja els xiquets del seu poblat que anaven a escola tots els dies». Després, cada alumne, seguint un ordre prèviament establit, dirà una frase fins a aconseguir construir una narració. Per acabar, propicieu un diàleg perquè els alumnes opinen sobre el conte que han creat entre tots. •  Galeria dels drets humans. Mostreu imatges de diverses situacions que reflectisquen la vulneració de drets humans en qualsevol lloc del món. Per contrastar, mostreu també imatges de situacions contràries, és a dir, en què s’evidencie l’harmonia i el respecte a drets humans com la salut, l’habitatge, l’educació i l’alimentació. Podeu usar fotos d’aquesta galeria d’Unicef: http://www.unicef.org/spanish/photoessays/42092.html. Demaneu als alumnes que, inspirats en aquestes imatges, facen dibuixos sobre els drets humans. •  Minimodel de l’ONU. Els models de Nacions Unides són simulacres del sistema de l’ONU. Generalment, es realitzen perquè hi participen estudiants de secundària o batxillerat, però és possible simplificar aquesta activitat per a alumnes de menys edat. Per exemple, es poden formar cinc grups perquè cada un d’aquests represente un país d’un continent diferent. Cada grup buscarà informació, amb l’ajuda de professors i familiars, sobre la història, la localització geogràfica, l’idioma i les circumstàncies actuals d’aquest país. Aquesta activitat permet fer ressaltar aspectes com el treball en grup i la participació demo-

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

10 cràtica, a més d’oferir eines perquè els alumnes coneguen realitats de països diferents d’Espanya i fomentar la interculturalitat, el respecte i la tolerància. Què hem aprés? Disposeu la classe en cercle i xarreu amb els alumnes sobre el que han aprés amb la ce­ lebració del Dia Universal dels Drets Humans. •  Demaneu als alumnes que parlen sobre el que han aprés i diguen quines coses els han cridat més l’atenció. Proposeu-los que en facen un mural de forma individual o en grup. •  Demaneu-los que reflexionen sobre la importància de conéixer i respectar els drets humans.

Enllaços d’interés • Dia Universal dels Drets Humans http://www.un.org/depts/dhl/spanish/humanrights/ • Pàgina oficial de l’ONU http://www.un.org/es/rights/ • Declaració Universal dels Drets Humans http://www.un.org/es/documentos/udhr/ • Pàgina oficial d’Amnistia Internacional http://www.es.amnesty.org/index.php • Pàgina oficial d’APDHE http://www.apdhe.org/ • El dret a l’educació http://www.drets.net/edu/

Projectes per a dies especials

157

Projecte 3

Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) Orígens La iniciativa de dedicar un dia a recordar la necessitat d’educar en la no-violència i la pau va sorgir l’any 1964 de part d’un professor i poeta mallorquí que es deia Llorenç Vidal. Es va triar el 30 de gener perquè és l’aniversari de l’assassinat de Mahatma Gandhi, que tingué lloc l’any 1948. El mateix Llorenç Vidal va establir el missatge que s’havia de transmetre en aquest dia: «Amor universal, no-violència i pau. L’amor universal és millor que l’egoisme, la no-violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra». Interés educatiu del dia Educar per a la pau significa transmetre als alumnes la importància de conviure pacíficament i en harmonia sense importar el sexe, la religió o la procedència. Amb aquesta definició àmplia es recullen nombroses conductes i actituds que es poden treballar per commemorar aquest dia: •  El sentit de la cooperació per a aconseguir objectius comuns.

Símbols de la pau •  El colom blanc. Potser el símbol de la pau més conegut és el del colom blanc amb la branca d’olivera al bec, que té l’origen en el relat bíblic de l’Arca de Noé. •  El cercle. Un altre símbol molt conegut és el cercle amb quatre línies al seu interior utilitzat pel moviment hippy durant els anys seixanta del segle passat. •  La pipa de la pau. També podeu citar les pipes de la pau usades per algunes tribus d’indis de l’Amèrica del Nord com a símbol de pau. •  El monument a Sadako Sasaki al Parc de la Pau de Hiroshima. Sadako Sasaki era una xiqueta japonesa que es va posar malalta de leucèmia deu anys després de l’explosió de la bomba atòmica. En la l’adreça següent podeu llegir la història de Sadako i vore un vídeo explicatiu: http://pitbox.wordpress. com/2011/03/19/leyenda-desadako-sasaki-y-las-mil-grullas-deorigami-mil-grullas-por-japon-una-­ leyenda-para-la-esperanza/.

•  La capacitat d’imaginar els sentiments d’altres persones. •  L’escolta activa, la comprensió i la tolerància. •  La mediació i la negociació per a la resolució de conflictes. •  La paciència i l’autocontrol. •  La solidaritat i el respecte. Així mateix, la celebració d’aquest dia permetrà tocar temes com el respecte als drets humans, la pobresa o la discriminació de qualsevol tipus.

158

Projectes per a dies especials

Enllaços d’interés • Pàgina oficial del DENIP http://denip.webcindario.com/denip.spanish.html •  Per a escoltar l’himne del DENIP http://www.goear.com/listen/17c6d36/himno-denip-varios •  Escuela Cultura de Paz http://www.escuelaculturadepaz.org/ •  Més informació i suggeriments sobre aquest dia http://www.enredate.org/cas/dia-escolar-de-la-no-violenciay-la-paz http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=2217 http://www.educacionenvalores.org

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

G ENER

Projecte 3

Suggeriments •  Cartells per a la pau. La realització de murals de forma col·lectiva és potser l’activitat més popular per a celebrar aquest dia. El treball en grup permet desenvolupar aspectes com la cooperació o la presa de decisions en comú. El resultat del treball dels alumnes ha d’expressar el missatge que ells consideren que és més important transmetre sobre la pau i la noviolència. •  Lectures. Trieu algun llibre per a llegir entre tots a la classe durant diversos dies. Feu-los reflexionar sobre els assumptes més importants de què parla. Entre altres llibres, poden servir com a exemple: El tesoro del dragón, de Rafael Ordóñez, o La sel­va de los números, de Ricardo Gómez, tots dos de l’editorial Alfaguara. •  Manualitats. Els símbols de la pau poden ser utilitzats pels alumnes per a il·lustrar targetes que es donaran els uns als altres després de la resolució d’algun conflicte. L’elaboració de les targetes és un bon mitjà perquè expressen la seua creativitat: poden afegir-hi frases, fer-les amb diversos colors, etc. També poden repartir les targetes entre les seues famílies o veïns el dia 30 de gener. Els alumnes també poden fer grues de paper a casa amb la col·laboració de les famílies  i escriure-hi missatges i desitjos de pau. Pengeu les grues a les parets del centre o en un arbre. En http://vimeo.com/20957131 s’explica com fer grues de paper. •  Esport i pau. Seguint la iniciativa del projecte de les Nacions Unides «Juguem a futbol per la pau», es pot organitzar un partit per la pau entre els professors del centre i els pares dels alumnes. Òbviament, es pot triar qualsevol altre esport; una bona alternativa al futbol podria ser el corfbol, que permet la formació d’equips que integren jugadors d’ambdós sexes en igualtat de condicions.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

30 •  Personatges que van rebre el Nobel de la Pau. Expliqueu què són els premis Nobel i citeu personatges que hagen rebut el Nobel de la Pau: Nelson Mandela, Martin Luther King, Mare Teresa de Calcuta… (http://nobelprize. org/nobel_prizes/peace/laureates/). Doneu algunes dades biogràfiques d’aquestes persones i demaneu als alumnes que en redacten breus biografies. •  Cançons. Prepareu audicions amb cançons que tracten sobre la pau. Expliqueu el significat de les metàfores que hi pugueu trobar. Podeu també muntar breus coreografies amb alguna de les cançons. Exemples: Imagine, de John Lennon (http:// www.youtube.com/watch?v=I7VTjE81N5Y); Paz y amor, de Gisela (http://www.youtube. com/watch?v=rwO6d-RMzEI); Los niños queremos la paz, de 3+2 (http://www.youtube. com/watch?v=qSWa4dYpGG4&feature=relat ed); Que canten los niños, de José Luis Perales (http://www.youtube.com/watch?v=k7_04KuhXQ&feature=related). Què hem aprés? Disposeu la classe en rogle i xarreu amb els alumnes perquè reflexionen sobre el que han aprés amb la celebració d’aquest dia. •  Quina de les activitats realitzades t’ha agradat més? Per què? •  Escriu tres coses que hages aprés. •  Què pots fer en la teua vida diària per ajudar a crear un món més pacífic?

Projectes per a dies especials

159

Projecte 4

Dia Mundial del Llibre

•  M iguel de Cervantes. Va nàixer a Alcalá de Henares en 1547 i va morir a Madrid en 1616. La seua principal obra, Don Quijote de la Mancha, es considera la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal. També va escriure La Galatea i Novelas ejemplares.

Orígens Segons algunes fonts històriques, el 23 d’abril de 1616 van morir tres importants escriptors­ i figures de la literatura universal: Miguel de Cervantes, Inca Garcilaso de la Vega i William Shakespeare. Va ser per aquesta particular coincidència que l’escriptor valencià Vicente Clavel Andrés va proposar a Catalunya, en 1926, que es commemorara cada 23 d’abril el Dia del Llibre. En 1930 passà a celebrar-se a tot Espanya. L’any 1995 la UNESCO va proclamar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre, per retre un homenatge universal als llibres i als seus autors. Així mateix, cada 23 d’abril se celebra el Dia Mundial del Dret d’Autor. Interés educatiu del dia El llibre no solament és una font de saber i coneixement, sinó que ha sigut, al llarg de la història de la humanitat, un element clau per a la comunicació i l’enriquiment personal. Per tant, commemorant aquest dia, és important reflexionar amb els alumnes sobre diferents facetes del món dels llibres:

•  Inca Garcilaso de la Vega. Va nàixer a la ciutat de Cuzco, Perú, en 1539 i va morir a Còrdova, Espanya, en 1616. Fill d’un conquistador i una princesa inca, es dedicà a l’estudi de la història i la poesia. Va ser considerat el pare de les lletres del continent americà. La seua obra més cèlebre és Comentarios reales de los incas. •  William Shakespeare. Va nàixer a Anglaterra en 1564 i va morir, també a Anglaterra, en 1616. Va ser poeta, dramaturg i actor. Algunes de les seues obres més importants van ser Romeu i Julieta, Hamlet, Macbeth i Otel·lo.

•  La importància del llibre i la lectura per a conservar i transmetre la cultura. •  La lectura com a activitat que ens relaxa, ens entreté i ens enriqueix com a persones. •  La lectura com a activitat que permet el desenvolupament del llenguatge i millora les relacions humanes i la nostra expressió oral i escrita. •  L’estudi del llibre en les seues diverses presentacions: imprés o digital. Escriptors famosos És important que els alumnes coneguen un poc la vida dels escriptors famosos que inspiraren la celebració d’aquesta diada cada 23 d’abril:

160

Projectes per a dies especials

Suggeriments •  El meu llibre favorit. Demaneu als alumnes que porten a classe el llibre que més els haja agradat de tots els que han llegit. Per torn, cada alumne s’alçarà i explicarà als altres de què tracta i per què és el seu llibre favorit.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

ABRI L

Projecte 4

•  Intercanvi de llibres. Després de les exposicions dels infants, proposeu-los un intercanvi dels llibres. Escriviu el nom de cada llibre en un paper i introduïu-los en una bossa. Cada alumne en traurà un paperet i aquest serà el seu llibre. Després, xarreu amb ells sobre quina és la primera impressió que tenen del llibre que els ha tocat. •  Comparar llibres. Examineu a classe amb els alumnes un llibre del qual hi haja diferents formats, per exemple, Don Quijote de la Mancha. Porteu-ne a classe una versió infantil, la versió completa i mostreu-los-en també una versió digital (http://quijote.bne.es/libro.html). Compareu primerament les versions en paper per a infants i per a adults. Demaneu-los que aprecien les diferències de grandària, textura, disseny, tipus de lletra, colors, il·lustració i qualsevol altra característica que els cride l’atenció. Després, analitzeu el llibre digital, com es consulta i quines possibilitats ofereix: informació addicional, recursos, cerca, zoom… Feu-los reflexionar sobre la diferència entre llegir un llibre imprés i a través d’un ordinador, i que cada un diga quin format s’estima més.

23 •  Visites a biblioteques. Inviteu els alumnes a visitar la biblioteca més pròxima amb els seus familiars o, si és possible, amb alguns dels companys. Demaneu que facen una breu exposició sobre la seua visita, amb fotos i dades generals sobre la biblioteca, com les àrees de coneixement que comprén. En http://exlibris.usal.es/bibesp/comun/index. htm hi ha una llista de les biblioteques a Espanya per comunitat autònoma, que pot servir de guia per a localitzar les més pròximes als alumnes. Què hem aprés? Converseu amb els alumnes sobre el que han aprés amb la celebració del Dia Mundial del Llibre: •  Quina de les activitats realitzades a classe t’ha agradat més? Per què? •  Quins llibres t’agradaria llegir prompte? Per què? •  Amb quina freqüència lliges a casa? Quan sols llegir?

Es podria acabar l’activitat amb la lectura entre tots de la versió infantil del llibre. •  Manualitats. Guieu els alumnes perquè ideen el títol d’un llibre i inventen la seua portada. Poden usar materials com llapis de colors, cartolina, paper xarol i imatges impreses des d’un ordinador o retallades de revistes o diaris. L’elaboració d’aquestes portades és una bona activitat perquè els alumnes manifesten la seua creativitat. Els alumnes també poden dissenyar punts de llibres i usar-los en els seus llibres educatius o personals. Això els permetrà aplicar una lectura més ordenada. Exemple: http://manualidadesconpapel.com/2009/05/hermoso-marcalibrosde-papel/.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Enllaços d’interés • Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor http://www.un.org/es/events/bookday/ • Per què és important llegir? http://marthaisarra.obolog.com/importancia-lectura-26904 • Biblioteca virtual Miguel de Cervantes http://cervantesvirtual.com • Biografies de Miguel de Cervantes, William Sha­kes­peare i Inca Garcilaso de la Vega http://www.biografiasyvidas.com/

Projectes per a dies especials

161

Projecte 5

Dia Internacional de la Família Orígens L’any 1989, l’ONU va proclamar que 1994 seria l’Any Internacional de la Família. Però en 1993 la mateixa Assemblea decretà que, a partir de 1994, se celebrara cada 15 de maig el Dia Internacional de la Família. Es va considerar que la família, com a cèl·lula social bàsica, era fonamental per a resoldre els grans problemes del nostre temps: l’alimentació, l’educació, la convivència… En molts països, la celebració d’aquest dia va acompanyada de múltiples activitats, com cursos, conferències, programes audiovisuals, articles periodístics, etc. Interés educatiu del dia La família es pot definir com un grup de persones unides per lligams d’amor i parentiu. Però la concepció de família va molt més enllà i, en les últimes dècades, ha adquirit diferents matisos que s’han de tindre en compte per a guiar els alumnes en la commemoració d’aquest dia: •  La importància dels valors familiars per al desenvolupament de l’individu i el seu comportament en la societat. •  La diversitat i interculturalitat. Hi ha molts tipus de família, depenent de la quantitat de membres que la conformen, el seu origen i costums, però cada família és única. •  La necessitat d’establir les normes de la família i les funcions dels seus membres per afavorir la convivència. •  La família com a unitat bàsica de la vida social.

portants. Convé oferir una breu definició de cada un d’aquests valors als alumnes i motivar-los a reflexionar sobre la forma en què es manifesten en les seues famílies: •  Amor: sentiment d’afecte i admiració envers una altra persona, a qui ens agrada oferir ajuda i estima. •  Respecte: consisteix a oferir un tracte digne, considerat i cortés als altres. •  Solidaritat: es tracta d’unir-se amb les altres persones per realitzar un bé comú o afrontar una dificultat. •  Igualtat: consisteix a reconéixer que tots tenim dret a rebre el mateix tracte. •  Tolerància: acceptació i respecte de les idees, les creences i les opinions dels altres, tot i ser diferents de les nostres. Suggeriments •  Investigar sobre un membre de la família. Motiveu els alumnes a conéixer el passat d’una persona que pertanya a la seua família, que no siguen els pares o germans. Per a desenvolupar aquesta activitat podeu suggerir que seguisquen aquests passos: –  Triar un membre de la família. – Fer-li una entrevista. Preguntar a la persona triada per les seues aficions, ocupacions i la relació amb altres membres de la família en el passat o en l’actualitat. – Elaborar una breu biografia d’aquesta persona.

Valors en la família

– Elaborar un xicotet arbre genealògic sobre els orígens de la persona seleccionada.

L’amor, el respecte, la solidaritat, la igualtat i la tolerància són alguns dels valors familiars més im-

– Compartir la biografia i l’arbre genealògic amb els altres alumnes.

162

Projectes per a dies especials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

MAI G

Projecte 5

•  Com és la teua família? Inviteu els alumnes a realitzar una exposició sobre les seues famílies. Demaneu a cada un que explique com és la seua família: quins orígens té, quants membres la componen, quins són els seus costums... Aquesta activitat pot ser molt productiva, però ha de ser manejada amb molta precaució i prudència per a evitar que alguns alumnes se senten incòmodes per pertànyer a famílies que no responguen als patrons més comuns. Si hi ha alumnes procedents de llars adoptives, amb pares divorciats o morts, etc., el millor és manejar-ho amb la major naturalitat possible per ferlos entendre que no existeix un model de família ideal i que la diversitat ha de ser acceptada i no jutjada. •  Manualitats. Elaboreu amb els alumnes un gran collage familiar en què s’incloguen fotos de membres de les famílies de tots. És possible que aquesta activitat resulte molt simbòlica i faça sentir a tots els alumnes que pertanyen a una única i gran família. Amb aquesta finalitat, demaneu als xiquets que reunisquen les fotos dels seus familiars i en facen còpies o les escanegen per imprimir-les, per evitar que les fotos es perden o es malmeten. Guieu-los perquè, entre tots, apeguen les imatges en una cartolina gran i donen forma i un nom al collage.

15 •  Jornada de famílies. El Dia internacional de la Família pot ser un bon motiu per a reunir les famílies dels alumnes i realitzar una xicoteta festa. Podeu aprofitar l’ocasió per a fer una exposició dels treballs que els alumnes han realitzat en les activitats anteriors. L’objectiu de la jornada serà fomentar el coneixement i la convivència de les famílies dels infants. •  Cançons. Prepareu cançons que tracten temes com els valors i les relacions familiars. Expliqueu el significat de les lletres, en cas que es presten a diferents interpretacions pels alumnes. Un exemple pot ser la cançó La familia unida, dels pallassos de la tele (http://www.sonicomusica. com/fiestas-infantiles/gaby-fofo-y-miliki/cancion/la-familia-unida-miliki/). Què hem aprés? Converseu amb els alumnes sobre el que han aprés amb la celebració d’aquest dia: •  Què és el més important que has aprés de les famílies dels teus companys? I dels teus propis familiars? •  Has conegut famílies diferents de la teua? En què es diferencien?

Enllaços d’interés • Pàgina oficial del Dia Internacional de la Família http://www.un.org/es/events/familyday/ • Any Internacional de la Família http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/47/237 • Estadístiques de les famílies espanyoles (Institut Nacional d’Estadística) http://www.ine.es/revistas/cifraine/0309.pdf • Més informació sobre aquest dia http://www.enredate.org/cas/dia-internacional-de-lasfamilias

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Projectes per a dies especials

163

Projecte 6

Dia Mundial del Medi Ambient Orígens Entre el 5 i el 15 de juny de 1972 es va celebrar a Estocolm, Suècia, la Conferència sobre el Medi Humà, en la qual el medi ambient va ser el tema central. Per recordar aquesta important iniciativa, l’Assemblea de les Nacions Unides va establir que, a partir de 1973, se celebrara cada 5 de juny el Dia Mundial del Medi Ambient. L’ONU, a través del Dia Mundial del Medi Ambient i altres mecanismes i activitats, manifesta la intenció de «fomentar la sensibilització mundial sobre el medi ambient i promoure l’atenció i acció política sobre aquesta qüestió». A més, cada any selecciona una ciutat com a seu dels actes commemoratius d’aquest dia. Interés educatiu del dia Alguns dels objectius que persegueix l’ONU amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient són humanitzar els temes ambientals perquè tots sentim que ens afecten i promoure el canvi d’actitud de les comunitats cap a la problemàtica ambiental. La commemoració d’aquest dia amb els alumnes persegueix els objectius següents:

tors físics i biològics, entre els quals es poden citar: •  L’aire: està compost per oxigen, nitrogen, diòxid de carboni i altres substàncies. És un element vital per a la respiració. •  El sòl: conjunt de matèries orgàniques i inorgàniques que componen la superfície terrestre i permeten la vida vegetal. •  L’aigua: substància formada per la combinació d’oxigen i hidrogen. Cobreix una mica més del 70 % de la superfície terrestre. •  El clima: és la mitjana de les dades meteorològiques d’una regió durant 10 anys o més. •  La flora: conjunt de plantes que creix sobre el sòl o al mar. •  La fauna: conjunt d’espècies animals que habiten a la Terra. Suggeriments •  Jornada de sembra d’arbres. Organitzeu, junt amb els alumnes i els seus familiars, una jornada per a sembrar arbres o altres plantes. Aquesta activitat pot ser molt útil perquè els alumnes assumisquen directament la responsabilitat d’emprendre accions a favor de la conservació del medi ambient.

•  Valoració de la importància del medi ambient per al desenvolupament de la vida humana. •  Foment d’actituds en pro de la conservació del medi ambient. •  Coneixement de l’impacte negatiu d’algunes activitats humanes sobre l’entorn. Elements del medi ambient El medi ambient està compost per elements socials i naturals que es relacionen estretament. Els socials tenen a vore amb l’acció de l’ésser humà, mentre que els naturals comprenen diversos fac-

164

Projectes per a dies especials

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

JU NY

Projecte 6

En la xarxa podeu trobar gran quantitat de recursos relacionats amb les plantes. A tall d’exemple, us proposem la pàgina següent, on trobareu fitxes sobre moltes plantes, informacions curioses i també activitats interactives sobre les plantes per als alumnes: http:// www.botanical-online.com. •  Reciclatge. Demaneu als alumnes que, amb l’ajuda dels seus familiars, busquen informació i elaboren una taula sobre els residus que normalment es produeixen a casa seua i quins d’aquests són reciclables o reutilitzables. Aquesta activitat pot ser fonamental perquè els alumnes entenguen la necessitat de reciclar i reutilitzar materials per a reduir la contaminació i preservar els recursos naturals.

5 Insistiu en la importància de realitzar només aquelles intervencions que siguen totalment necessàries, a fi de conservar el nostre planeta per a les generacions futures. •  Cançons. Prepareu cançons que expressen la necessitat de conservar el medi ambient perquè no solament nosaltres, sinó també les generacions futures, puguen gaudir plenament de la vida a la Terra. Exemples: Heal the world, de Michael Jackson, i Això es pot salvar, de Sau. Què hem aprés?

•  Mural ambiental. Assessoreu els alumnes perquè porten a l’aula imatges, notícies o reportatges periodístics sobre alteracions ambientals en diferents llocs del món. Per exemple, la desforestació d’un bosc, la contaminació d’un riu, etc. Parleu amb ells sobre els efectes que aquests fenòmens generen en les poblacions humanes i en el medi ambient. Per finalitzar, dividiu la classe en grups i que cada grup faça un mural sobre un dels problemes dels quals s’ha parlat. En el mural s’ha de presentar què ha passat, les causes que ho han motivat, quins efectes negatius provoca i què es podria fer per limitar-los o eliminar-los. •  Làmines del mateix espai. Dividiu els alumnes en quatre grups i doneu dues cartolines blanques a cada un. Demaneu-los que realitzen dos dibuixos: un sobre un paisatge natural, on s’aprecien els elements físics del medi ambient; i altre del mateix paisatge, però modificat per l’ésser humà, és a dir, amb carreteres, edificis, vies de tren i altres construccions, camps de cultiu, etc.  Finalment, dialogueu amb els alumnes sobre la manera com els éssers humans han intervingut sobre el medi ambient i l’han modificat al llarg de la història per satisfer les seues necessitats.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Reflexioneu amb els alumnes sobre el que han aprés amb la celebració d’aquest dia: •  Quines activitats els agradaria fer l’any que ve per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient? Per què? •  Com pots ajudar tu a conservar el medi ambient?

Enllaços d’interés • Pàgina oficial del Dia Mundial del Medi Ambient http://www.un.org/Depts/dhl/spanish/environment/index. html • Origen i justificació del dia http://oei.es/noticias/spip.php?article395 • Recursos sobre el Dia Mundial del Medi Ambient http://www.escoltesiguies.cat/noticia/20951/recursossobre-el-dia-mundial-del-medi-ambient • Espècies en perill i amenaçades d’extinció http://revista.consumer.es/web/ca/20031201/ medioambiente/67288.php http://www.wwf.es/que_hacemos/especies/ biodiversidad_20102/espana/10_especies_en_peligro/ • Dia Mundial del Medi Ambient 2014 http://www.unep.org/spanish/wed/

Projectes per a dies especials

165

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Índex Lectures de Ciències de la Naturalesa Lectura 1.

Viure més de cent anys............................................... 170

Lectura 2.

Naixem i creixem......................................................... 171

Lectura 3.

Una passejada pel mercat........................................... 172

Lectura 4.

La fam al món............................................................. 173

Lectura 5.

Un ocell molt espavilat................................................. 174

Lectura 6.

Gossos rescatadors.................................................... 175

Lectura 7.

Els insectes socials...................................................... 176

Lectura 8.

Els «mestres» del camuflatge....................................... 177

Lectura 9.

Esponges marines....................................................... 178

Lectura 10. Un material sorprenent................................................ 179 Lectura 11. Escultures de gel......................................................... 180 Lectura 12. Leonardo da Vinci: l’inventor que no construïa............. 181 Lectura 13. Viatjar amb la llum del sol............................................ 182

169

Lectura 1

Viure més de cent anys

Okinawa, al Japó, és un dels llocs del món on viuen més persones amb més de cent anys. I el millor és que es mantenen molt actives: passegen, fan exercici a l’aire lliure i, fins i tot, treballen. Molts metges s’han preguntat què té Okinawa d’especial i quin tipus de vida fan les persones d’allí per poder viure tants anys. Sembla que el secret està en la suavitat del clima, una dieta equilibrada, l’hàbit de caminar i… el bon humor!

170

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 2

Naixem i creixem Com tots els éssers vius, els éssers humans naixem i anem canviant al llarg de la vida. Amb el pas del temps, creix i canvia el nostre cos. Quan som xiquets, creixem molt de pressa: la nostra alçària i el nostre pes augmenten ràpidament. A partir dels 15 anys, creixem més a poc a poc. A més, a partir d’aquesta edat es veuen més diferències entre el cos d’un xiquet i el d’una xiqueta. Quan ens convertim en persones adultes, ja no ens creix el cos. Amb el pas del temps, també augmenten la nostra intel·ligència i els nostres coneixements. I és que, al llarg de la vida, tots aprenem moltes coses noves.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

171

Lectura 3

Una passejada pel mercat

T’has fixat en la quantitat de productes frescos que hi ha al mercat? Tan diferents com la fruita, la carn, desenes de varietats de peix, formatges... Són productes molt diferents, i cada un té unes característiques i unes propietats exclusives. Fa uns quants anys, al mercat només hi havia aliments procedents de les granges i els horts pròxims o bé d’altres parts del país. Ara també disposem d’aliments que arriben d’arreu del món. Així, per exemple, rebem fruita de l’Amèrica del Sud: pinya, alvocat, papaia, mango i moltes altres delícies. D’Amèrica també rebem carn, com el jònec argentí. I del nord d’Europa ens arriben peixos, com el bacallà i el salmó. Els productes lactis són tan variats que podem comprar en la mateixa botiga formatges d’Espanya, Holanda, França, Itàlia... El mercat ha canviat molt en poc de temps. Però el que no ha canviat és la necessitat de menjar de tot per a estar sans.

172

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 4

La fam al món

En alguns països del món hi ha xiquets que passen fam. No tenen els aliments que necessiten per a créixer i estar sans. En aquests llocs hi ha tanta falta d’aliments que algunes persones no mengen res durant dies sencers. A vegades, la falta d’aliments és deguda a una sequera, és a dir, no plou prou perquè cresquen els cultius. Altres vegades hi ha guerres i no es pot treballar al camp per aconseguir aliments. Hi ha persones i organitzacions que porten aliments als llocs on es necessiten, però moltes vegades no n’hi ha prou. Algun dia aconseguirem entre tots que desaparega la fam al món. Aquest serà un gran dia per a la humanitat.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

173

Lectura 5

Un ocell molt espavilat

El cucut reial és un ocell que té una forma de reproducció molt curiosa, ja que no construeix nius ni cuida els seus pollets. S’estima més pondre els ous en els nius d’altres ocells i que aquests els coven. Generalment, sol triar ocells de mida més menuda que la seua. Així, quan el cucut naix, els ocells que li fan de pares adoptius se sorprenen de vore un pollet tan gran i tan diferent d’ells. Però el cuiden i l’alimenten com si fóra un més de la família. I no és fàcil, perquè el cucut té sempre molta gana!

174

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 6

Gossos rescatadors Els equips de rescat de muntanya ajuden moltes persones que es troben en perill: excursionistes perduts, alpinistes en dificultats, esquiadors sepultats per allaus de neu… Al seu costat, ajudant-los i guiant-los, hi ha els gossos «rescatadors». Amb el seu olfacte finíssim, localitzen els muntanyencs que tenen algun problema. Els gossos són molt importants també en els terratrèmols. Treballen juntament amb els bombers i els policies per trobar les víctimes que queden atrapades sota les ruïnes. Moltes persones els deuen la vida. Hi ha molts altres treballs que els gossos duen a terme en benefici nostre: guien els invidents, vigilen els aeroports per detectar explosius, ajuden les persones que no poden valdre’s per elles mateixes… Són increïbles! A més, ens donen companyia i afecte. És clar que el gos és el nostre millor amic!

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

175

Lectura 7

Els insectes socials

Molts insectes són solitaris, excepte quan busquen parella per reproduir-se. Altres, en canvi, com les abelles i les formigues, són socials, és a dir, viuen en grups. En cada grup hi ha una reina, que és la mare de tots els altres. La resta s’encarrega de realitzar el treball: busquen aliment, cuiden la reina i les larves i defensen el grup. Algunes formigues no es limiten a recollir aliment: tenen ramats de pugons. Aquests insectes produeixen un líquid ensucrat del qual s’alimenten les formigues. A canvi, les formigues cuiden els pugons i els defensen d’altres insectes que podrien menjar-se’ls.

176

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 8

Els «mestres» del camuflatge Alguns animals són «mestres» del camuflatge. A causa del color o de la forma del seu cos, és molt difícil vore’ls. El seu camuflatge els serveix per a defensar-se dels enemics, o per a caçar els animals dels quals s’alimenten. Hi ha insectes, com el saltamartí fulla roja, que tenen ales molt paregudes a les fulles en què viu. D’altra banda, el camaleó canvia de color per amagar-se. Si està en una planta verda, el camaleó agafa color verd; si està en una planta de color marró, la seua pell es torna marró. També hi ha algunes papallones nocturnes amb una habilitat especial per al camuflatge: en posar-se sobre el tronc d’un arbre, és quasi impossible distingir-les.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

177

Lectura 9

Esponges marines La major part de les esponges de bany estan fetes de goma espuma o d’algun altre material artificial; tanmateix, les més suaus i agradables al tacte, les que se solen emprar per a llavar els bebés, són les esponges naturals. Alguna vegada t’has parat a observar una esponja de bany natural? Potser et coste de creure, però es tracta de l’esquelet d’un animal marí, d’una esponja. Les esponges són sorprenents. A penes pareixen animals, ja que no es desplacen ni tenen boca; ni tan sols posseeixen una forma definida. Es presenten com masses de colors que estan enganxades a les roques del fons del mar. De totes les esponges, només unes poques serveixen per al bany: les que tenen un esquelet tou, però resistent al mateix temps. Ja en l’antiguitat hi havia pescadors agosarats que bussejaven per aconseguir-les. Se submergien sense l’ajuda dels equips moderns de busseig, simplement aguantant la respiració; després de baixar 10, 20 o 30 metres, recollien les esponges i tornaven a ascendir. Es tractava d’una professió molt perillosa que costava moltes vides.

178

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 10

Un material sorprenent En els últims anys s’han inventat nous materials que poden substituir els que s’han usat des de l’antiguitat. Un d’aquests materials és la fibra de vidre. Aquest material és lleuger, resistent i es modela amb gran facilitat. Es fa servir per a fabricar objectes tan diferents com bucs de vaixell, posts de surf o perxes per al salt d’alçada. Però potser la seua aplicació més important és l’obtenció de fibra òptica. Es tracta de fils molt fins de vidre a través dels quals pot viatjar la llum. Aquests cables travessen oceans i continents i ens permeten transmetre informació d’un extrem a l’altre del planeta per comunicar-nos.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

179

Lectura 11

Escultures de gel

Sapporo és una ciutat del Japó. Com que a Sapporo fa molt de fred a l’hivern, hi abunden la neu i el gel. Per això, cada any s’hi celebren festes amb tots dos com a protagonistes. Al febrer s’hi organitza un festival en què moltes persones, que es poden considerar verdaders artistes, dediquen setmanes senceres a preparar magnífiques escultures amb la neu i el gel. Les escultures representen monuments famosos, cares de persones conegudes, animals, personatges de còmics o de pel·lícules… Algunes fan diversos metres d’alçada. A la nit, l’espectacle és encara més bonic, ja que les escultures s’il·luminen amb llums de colors. Però cal anar-hi amb molt de compte: la calor dels llums podria desfer les escultures! Aquest art és fugaç: cap escultura acabarà en un  museu. Pocs dies després de ser creades, la neu i el gel es desfan, les escultures desapareixen i es transformen de nou en aigua… fins a l’any següent.

180

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectura 12

Leonardo da Vinci: l’inventor que no construïa

Leonardo da Vinci no és tan sols un dels pintors més grans de la història. També és un d’aquells genis que admirem després de molt de temps. Leonardo va ser un gran geni perquè va dibuixar i dissenyar moltes màquines que, en aquell temps, no imaginava ningú que pogueren existir i que hui són molt útils: aparells per a volar, paracaigudes, vestits per a bussejar, bicicletes... Tot i que Leonardo va dissenyar moltes màquines, no va arribar a construir-ne cap.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Lectures de Ciències de la Naturalesa

181

Lectura 13

Viatjar amb la llum del sol

A Austràlia se celebra cada dos anys una carrera de cotxes que funcionen amb energia solar. Aquests cotxes encara no estan a la venda, de manera que els equips que hi competeixen han de construir els seus automòbils ells mateixos. Els participants solen ser estudiants d’universitats on s’investiga sobre l’energia solar i sobre altres fonts d’energia. I com que són els millors alumnes, aquesta competició rep també el nom de «cursa de cervells». Habitualment aquests cotxes tenen tres rodes i estan coberts per unes plaques semblants a espills que capturen l’energia del sol. Més que cotxes, semblen plats voladors! 182

Lectures de Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

Índex Educació emocional

Percepció d’emocions Fitxa 1.

...................................................................................... 187

Fitxa 2.

...................................................................................... 188

Fitxa 3.

...................................................................................... 189

Expressió i comunicació d’emocions Fitxa 4.

...................................................................................... 190

Fitxa 5.

...................................................................................... 191

Comprensió de les emocions Fitxa 6.

...................................................................................... 192

Fitxa 7.

...................................................................................... 193

Regulació de les emocions Fitxa 8.

...................................................................................... 194

Fitxa 9.

...................................................................................... 195

185

Fitxa 1

Percepció d’emocions

Nom 1

Data

  Uneix cada cara amb l’emoció que representa.

TEMOR PREOCUPACIÓ MENYSPREU TRANQUIL·LITAT

2

  Què penses quan experimentes aquests sentiments? Escriu. disgust

calma

Objectiu. Identificar en un mateix emocions i sentiments.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

187

Fitxa 2

Percepció d’emocions

Nom 1

Data

  Observa i marca per completar les frases. Aquests xiquets somriuen, s’ajuden, parlen amb educació. Són xiquets molt… divertits. amables. tímids. A la xiqueta situada a l’esquerra, els companys no li fan cas. Ella se sent… estimada. acceptada. rebutjada. Un xiquet que és molestat per un altre se sent… espantat i enfadat. content i seré. calmat i culpable.

2

  Quines emocions experimenten les persones que es barallen entre si? Pinta. por

sorpresa

impaciència

nerviosisme

temor

enuig

ràbia

nostàlgia

Objectiu. Identificar en els altres emocions i sentiments.

188

Educació emocional

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 3

Percepció d’emocions

Nom 1

2

Data

  Quin grau d’emoció expressen aquestes cares? Encercla.

Gens de por.

Gens de tristesa.

Un poc de por.

Un poc de tristesa.

Molta por.

Molta tristesa.

Gens d’enuig.

Gens de sorpresa.

Un poc d’enuig.

Un poc de sorpresa.

Molt d’enuig.

Molta sorpresa.

  Tria i dibuixa en cada cas l’emoticona que expressa l’estat d’ànim indicat.

MOLTA ALEGRIA

UN POC DE POR

UN POC D’ENUIG

Objectiu. Diferenciar nivells d’intensitat en l’expressió de les emocions bàsiques.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

189

Fitxa 4

Expressió i comunicació d’emocions

Nom 1

Data

  Escriu el nom de l’emoció que expressen aquests gestos. il·lusió

penediment

sorpresa

por

Que bé!

2

  Fes dibuixos per expressar aquestes emocions. enuig

alegria

Objectiu. Utilitzar de forma correcta la comunicació verbal i la comunicació no verbal en l’expressió de les emocions i els estats d’ànim.

190

Educació emocional

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 5

Expressió i comunicació d’emocions

Nom 1

Data

  Marca la forma més adequada d’actuar en aquestes situacions. Quan estem contents i feliços. Cridar molt per expressar la nostra alegria. Comunicar la nostra alegria als altres explicant els motius. Callar i no dir res a ningú.

Quan ens sentim tristos. Plorar durant molt de temps. Comunicar-ho a un amic perquè ens ajude. Callar i no dir res a ningú.

Quan estem enfadats. Cridar molt per tindre més raó. Dir al professor o a la professora què ens passa. Expressar el nostre enuig sense barallar-nos ni insultar.

Quan estem espantats. Callar perquè ningú ho sàpia. Amagar-nos fins que ens passe la por. Demanar ajuda a algú.

Objectiu. Valorar la importància i la necessitat de comunicar adequadament les emocions i els sentiments per al benestar personal i les bones relacions interpersonals.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

191

Fitxa 6

Comprensió de les emocions

Nom 1

Data

  Descriu situacions que et facen sentir aquestes emocions. Estic content quan Estic enfadat quan Tinc por quan Em sent sorprés quan

2

  Llig i contesta utilitzant aquestes paraules. decebut

humiliat

furiós

Ferran ha demanat a Víctor que l’ajude en una tasca de classe, però Víctor no ha volgut fer-ho. Com es deu sentir Ferran?

Zulema es burla de Rubén. Com es deu sentir Rubén?

Lara i Carles discuteixen perquè Lara ha perdut el quadern de Matemàtiques de Carles. Com es deu sentir Carles?

Objectiu. Comprendre que les emocions i els estats d’ànim són deguts a causes o motius determinats.

192

Educació emocional

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 7

Comprensió de les emocions

Nom

1

  Relaciona cada bafarada amb una emoció.

Que bé! No m’ho esperava!

fàstic

2

Data

Ja estic farta que em molestes! Deixa’m tranquil·la, per favor!

alegria

Hem guanyat el partit? Però si anàvem perdent…!

Uf! No hi ha qui ho aguante! Fa molt mala olor!

enuig

sorpresa

  Escriu què pot dir una persona en aquestes situacions. Quan està espantada F

Quan sent benestar F

Objectiu. Reconéixer les relacions existents entre les paraules i les emocions (vocabulari emocional) que permeten comprendre els estats d’ànim d’un mateix i dels altres.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

193

Fitxa 8

Regulació de les emocions

Nom

1

Data

  Observa i contesta. Després, marca la forma més adequada d’expressar enuig. Joan es burla d’Alícia i ella s’ha enfadat molt. Què pot passar si Alícia reacciona donant colps?

Què pot passar si Alícia reacciona de forma tranquil·la?

Per favor, para de molestar-me.

2

  Imagina què faries en aquesta situació. Després, contesta. Un company m’amaga una cosa que és meua. Jo m’enfade i

Creus que actues correctament? Per què?

Objectiu. Adequar l’expressió de l’enuig a les necessitats emocionals pròpies i a les normes socials de relació interpersonal.

194

Educació emocional

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 9

Regulació de les emocions

Nom

1

Data

  Què seria més adequat fer en aquestes situacions? Escriu. Un company et vol molestar i tu no vols discutir amb ell.

Veus dos companys que es barallen.

2

  Llig i contesta. Demanar disculpes quan hem fet una cosa inadequada o hem molestat algú és una manera intel·ligent de resoldre els problemes. Com demanaries disculpes a un company a qui has espentat?

Com et disculparies amb una companya que has escridassat sense raó?

Objectiu. Disposar de respostes socialment adequades per a resoldre els conflictes amb els altres.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Educació emocional

195

Desenvolupament de la intel·ligència

Introducció L’infant de tercer i quart de primària es troba en l’etapa de les operacions concretes. En aquest període, en què la lògica del xiquet es va afermant, cal desenvolupar la seua capacitat mental amb diverses activitats que li permeten afrontar el futur còmodament. Per a aconseguir-ho, necessita exercitar, reforçar i perfeccionar les habilitats que configuren la intel·ligència. A fi que tots els alumnes assolisquen una capacitació adequada en aquest camp, presentem una sèrie de fitxes en què es treballen les habilitats següents: • Percepció i atenció. És una habilitat que possibilita concentrar-se en una tasca sense distraure’s i captar la informació corresponent amb claredat. Perquè els alumnes la puguen exercitar i mantindre durant un temps suficient, es requereix que es troben en una situació personal relaxada –que no estiguen cansats ni somnolents– i en un ambient adequat. Adquirir l’hàbit de la concentració ajuda també a desenvolupar unes bones estratègies d’aprenentatge. • Memòria. Aquesta habilitat permet recordar dades a curt, mitjà i llarg termini. És un element essencial en la configuració de la intel·ligència de les persones, però cal que s’integre dins del conjunt de les habilitats mentals com a complementària de totes les altres. Sovint, la memòria se sol exercitar de forma mecànica per retindre la informació que no s’entén. En aquest cas, la memòria es converteix en una trampa perquè, a curt termini, pot donar resultat, però a la llarga no pot substituir el raonament i la comprensió. • Habilitat matemàtica. Aquesta habilitat suposa el desenvolupament i la interiorització de les operacions mentals, que es faciliten quan es domina el càlcul de forma automàtica i s’hi aplica el pensament lògic. Cal treballar-la sistemàticament, ja que amb aquesta habilitat els alumnes podran resoldre situacions quotidianes. • Raonament lògic. Amb aquesta habilitat s’estableixen relacions coherents entre diferents elements (classificació, seriació, ordenació i reconeixement de relacions absurdes o inadequades…). • Raonament verbal. El desenvolupament d’aquesta habilitat permet a l’infant comprendre el significat de les paraules (comprensió), utilitzar-les amb soltesa per a expressar-se (fluïdesa) i raonar lògicament. La comprensió posa de manifest l’assimilació de la informació transmesa oralment. Tots els indicadors confirmen que aquesta habilitat ben desenvolupada és un predictor excel·lent de l’èxit acadèmic de l’alumne. • Comprensió de l’espai. Aquesta habilitat permet interpretar les representacions gràfiques d’objectes, reconéixer-los en diferents posicions o imaginar-se una estructura a partir d’un disseny.

198

Les fitxes de desenvolupament de la intel·ligència que presentem es poden treballar en grup o individualment, i convé proposar-les més com un joc que com una activitat acadèmica. És important que es realitzen en períodes curts de temps, ja que és preferible que els alumnes es queden amb ganes de continuar, i no que se senten fatigats. Els passos que convé seguir per a realitzar aquestes activitats són: 1r Donar les explicacions necessàries perquè els xiquets sàpien exactament què han de fer. És fonamental que se senten capaços de dur a terme el que se’ls proposa; per això és important plantejar, en primer lloc, les activitats que puguen superar amb èxit i continuar amb d’altres que presenten més dificultat. 2n Explicar als alumnes com han de fer cada una de les activitats i facilitar-los tot el material necessari per a realitzar-les (colors, goma, etc.). Tan important com solucionar un problema, és conéixer les estratègies necessàries per a resoldre’l. Per això, és bo relacionar els nous plantejaments amb d’altres que ja s’han superat, establir relacions entre els diferents procediments usats i aprendre quins convé aplicar en cada moment. 3r Relacionar el que és nou amb altres activitats ja fetes i fer-los vore els elements comuns. Analitzar el que s’ha fet altres vegades permet a l’infant definir estratègies específiques per a cada situació i desenvolupar la seua capacitat de resoldre problemes. 4t Animar els alumnes a verbalitzar el que han fet. Tot i que molts dels exercicis que es plantegen són de contingut visual, és important que l’infant siga capaç d’explicar amb les seues paraules com els ha resolt, precisant els detalls de les imatges i els motius que l’han portat a una solució i no a una altra. 5é Verificar amb els infants cada una de les respostes i comprovar que, amb les dades obtingudes, es dóna solució al problema plantejat. L’autor

199

Índex Desenvolupament de la intel·ligència Percepció i atenció Fitxa 1.

Una família canina........................... 202

Fitxa 2.

Ombres misterioses........................ 203

Fitxa 3.

Ferramentes amagades.................. 204

Fitxa 4.

Una gran festa!............................... 205

Fitxa 5.

Un objecte diferent......................... 206

Fitxa 6.

Diferències en l’espill....................... 207

Fitxa 7.

L’aparador de Marta....................... 208

Memòria Fitxa 8.

Un joc de memòria ........................ 209

Fitxa 9.

La classe de primària...................... 210

Raonament lògic

Fitxa 21. On estan la dama i el cavaller?.................................... 222 Fitxa 22. La col·lecció de gerros.................... 223

Organització temporal Fitxa 23. El rellotge i el calendari.................... 224 Fitxa 24. Una cursa accidentada................... 225 Fitxa 25. Dia d’excursió................................. 226

Comprensió verbal Fitxa 26. Els animals de la granja...................227 Fitxa 27. Paraules partides............................ 228 Fitxa 28. A qui espera Ximo?......................... 229 Fitxa 29. Mots encreuats viatgers.................. 230 Fitxa 30. Xiquets del món.............................. 231

Fitxa 10. Les aparences enganyen................ 211 Fitxa 11. Juguem a pensar............................ 212 Fitxa 12. Trencaclosques per a pensar.......... 213 Fitxa 13. Quin embolic a la piscina!............... 214 Fitxa 14. Falta una figura............................... 215 Fitxa 15. Un castell molt estrany.................... 216

Comprensió de l’espai

Habilitat matemàtica Fitxa 31. La bandada.................................... 232 Fitxa 32. Un combat desigual........................ 233 Fitxa 33. L’estany de l’escola........................ 234 Fitxa 34. Una cursa especial......................... 235 Fitxa 35. La melmelada de la iaia.................. 236

Fitxa 16. Converses telefòniques................... 217 Fitxa 17. L’hora del pati................................. 218 Fitxa 18. Compte amb les piranyes!.............. 219 Fitxa 19. La dansa dels indis......................... 220 Fitxa 20. El dibuix misteriós........................... 221

201

Fitxa 1

Una família canina

Nom

  Cada gos de la família Cutxi té unes taques pròpies.

Percepció i atenció

1

Data

 En cada una de les vinyetes següents, a un dels gossos li han desaparegut les taques. Esbrina quin és i pinta-li les taques que li falten.

202

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 2

Ombres misterioses

Nom

Data

  Observa les ombres i uneix amb una línia la que correspon al ratolí.

2

  Observa les peces i pinta del mateix color les parelles que encaixen.

Percepció i atenció

1

1

2

A

3

B

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

4

C

Desenvolupament de la intel·ligència

D

203

Fitxa 3

Ferramentes amagades

Nom 1

Data

 Ajuda Raül i Anna a trobar les ferramentes que necessiten per a arreglar el jardí.

Percepció i atenció

  Localitza les ferramentes següents en el dibuix i pinta-les. aixada   poal   corbella  forca   pala   pic rastell   regadora   tisores

204

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 4

Una gran festa!

Nom 1

Data

 Els pallassos han portat molts globus a la festa.

Percepció i atenció

 Pinta del mateix color els globus que tenen igual dibuix.  Un dels globus no té parella, quin és? Encercla’l.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

205

Fitxa 5

Un objecte diferent

Nom

 En cada sèrie hi ha un dibuix diferent dels altres. Localitza’l i dibuixa el detall que li falta.

Percepció i atenció

1

Data

206

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 6

Diferències en l’espill

Nom 1

Data

 Aquests dos dibuixos mostren la mateixa escena, però les coses que estan a la dreta en un estan en l’altre a l’esquerra, com si les vérem reflectides en un espill.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

Percepció i atenció

 Troba quinze diferències que hi ha entre els dos dibuixos.

207

Fitxa 7

L’aparador de Marta

Nom 1

Data

 Pere ha fet dues fotografies de l’aparador de la botiga de Marta. En revelar-les, s’ha adonat que eren diferents.  Pinta de roig els objectes de la imatge de dalt que no estiguen en la de baix.

Percepció i atenció

 Pinta de blau els objectes de la imatge de baix que no estiguen en la de dalt.

208

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 8

Un joc de memòria

Nom 1

Data

 Doblega el full per la línia de punts i observa atentament el dibuix durant tres minuts. Després, gira el full.

Memòria

 Completa. ­– A la biblioteca hi ha ___________ xiquets i ___________ xiquetes. – El rellotge marca les _______________________________ hores. – El xiquet que està assegut al costat de la finestra està ____________________. – La xiqueta que llig asseguda a terra té al seu costat una __________________.  Assenyala amb una creu les coses que hi ha en el dibuix. un ordinador

un cércol

una raqueta

una motxilla

un telèfon­­

un banderí

una cafetera

un rellotge

una fletxa

un globus

un martell

una pilota

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

209

Fitxa 9

La classe de primària

Nom 1

Data

 Observa el dibuix durant tres minuts.

Memòria

 Gira el full.  Escriu el nom dels objectes que recordes.  Comprova la llista.

210

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 10

Les aparences enganyen

Nom 1

Data

 En el quadre següent, la mateixa figura està representada quatre vegades: dues figures són exactament iguals i les altres dues es diferencien en algun detall.  Pinta les figures que siguen iguals. Usa el mateix color per a cada parella.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Raonament lògic

 Dibuixa el detall que falta a les altres figures.

Desenvolupament de la intel·ligència

211

Fitxa 11

Juguem a pensar Data

Raonament lògic

Nom

1

 Com es diuen? Escriu el nom de cada xiquet davall del seu retrat.  Ramon i Lluc són els més alts.  Jordi està entre Joan i Lluc.  Jordi no és el més baix.

2

 Completa les sèries. Recorda que en el dòmino els punts van de 0 a 6.

212

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 12

Trencaclosques per a pensar

Nom

Data

1

 Com es diuen? Escriu el nom de cada xiqueta davall del seu retrat.  Noemí i Llúcia porten una falda amb redolins.

Raonament lògic

 Marta i Llúcia porten una brusa a quadres.  Rosa i Marta usen ulleres.  Noemí està al costat de Marta.

2

  Completa les sèries. Recorda que en els daus els punts van d’1 a 6.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

213

Fitxa 13

Quin embolic a la piscina!

Nom

 El dibuixant ha anat a la piscina i ha dibuixat açò. No ho trobes estrany? Pinta tot el que està fora de lloc.

Raonament lògic

1

Data

214

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 14

Falta una figura

Nom 1

Data

 Observa.  Completa cada una de les sèries amb una de les figures dels quadres de la dreta.  Explica per què has triat aquestes figures.

Raonament lògic

2

3

1

2 3

1

1

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2

Desenvolupament de la intel·ligència

3

215

Fitxa 15

Un castell molt estrany

Nom  Encercla tot el que està fora de lloc.

Raonament lògic

1

Data

216

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 16

Converses telefòniques

Nom 1

Data

 Amb qui parla cada xiquet? Pinta:  Del mateix color, els noms dels xiquets que parlen entre si.  Amb quina mà aguanta el telèfon? Pinta:

Comprensió de l’espai

2

 De groc, els xiquets que aguanten el telèfon amb la mà dreta.  De verd, els xiquets que aguanten el telèfon amb la mà esquerra.

LLUÏSA

CARLES

MIREIA

BENET

MARINA

CARME

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

RAMON

RAFAEL

Desenvolupament de la intel·ligència

217

Fitxa 17

L’hora del pati

Nom 1

Data

 Aquesta escena està incompleta.

Comprensió de l’espai

 Busca els tres trossos que falten entre els quadres de baix i indica on va cada un.  Completa l’escena, dibuixant cada quadre al lloc corresponent. També els pots retallar i apegar damunt dels espais en blanc.

1

218

2

Desenvolupament de la intel·ligència

3

4

5

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 18

Compte amb les piranyes!

Nom 1

Data

 Marca el camí que ha de seguir el submarinista per a arribar al bot unflable sense trobar-se amb les piranyes.

Comprensió de l’espai

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

219

Fitxa 19

La dansa dels indis

Nom

 Quan acaben la dansa, els indis s’han de retirar a les tendes. Segueix les fletxes i escriu en cada tenda el número de l’indi que li correspon.

Comprensió de l’espai

1

Data

1

2 3

4 5

6

7

220

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 20

El dibuix misteriós

Nom

Data

A B C D E F G H I J K L

A B C D E F G H I J K L 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 A B C D E F G H I J K L

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

A B C D E F G H I J K L 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

A B C D E

1

A B C D E F G H I J K L

A B C D E F G H I J K L 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

 Copia totes les línies dels quadres menuts en el quadre gran de baix i descobreix el dibuix ocult.

1 2 3 4 5 6 7

 Mira de copiar les línies en la fila i en la columna corresponents.

8 9 10

F G H

I

J K L

11 12

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

221

Comprensió de l’espai

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Fitxa 21

On estan la dama i el cavaller?

Nom

 Uneix amb ratlles els punts següents i esbrina on estan el cavaller i la dama.

Comprensió de l’espai

1

Data

T7 – T1 – N1 – M2 – G2 – F1 – C1 – C2 – D2 – D3 – C3 – C4 – D4 – D5 – C5 – C6 – F6 – G5 – J5 – J6 – I6 – I8 – J8 – J9 – I9 – I11 – J11 – J12 – I12 – I14 – J14 – J15 – F15 – E14 – A14 – A15 – B15 – B16 – A16 – A17 – B17 – B18 – A18 – A19 – E19 – F18 – M18 – N19 – T19 – T11 – P11 – O10 – N9 – P7 – T7 E3 – E4 – F4 – F3 – E3

C16 – C17 – E17 – E16 – C16

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

222

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

S T

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Desenvolupament de la intel·ligència

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 22

La col·lecció de gerros

Nom 1

Data

 Quins gerros són? Observa els gerros situats en el quadre de dalt i completa els tres gerros de baix, seguint el model corresponent.

Comprensió de l’espai

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

223

Fitxa 23

El rellotge i el calendari

Nom 1

Data

  Observa aquestes escenes.

Organització temporal

 Uneix amb una línia cada quadre de l’esquerra amb el quadre de la dreta que s’hi relaciona.  Completa els dibuixos de la dreta amb els fulls de calendari i els rellotges corresponents.

MAIG

JUNY

MARÇ Com estàs, Maria?

JUNY

224

MAIG

Desenvolupament de la intel·ligència

MARÇ

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 24

Una cursa accidentada

Nom

Data

Organització temporal

EIXIDA

1

 Ordena les vinyetes d’aquesta història i esbrina què passa. Escriu els números de l’1 al 7.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

225

Fitxa 25

Dia d’excursió

Nom

 Ordena les vinyetes d’aquesta història. Escriu els números de l’1 al 8. Després, explica què passa.

Organització temporal

1

Data

C iu ta t CIUT AT

ESCOLA

226

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 26

Els animals de la granja

Nom 1

Data

 Forma amb les síl·labes del quadre els noms dels animals de la granja i escriu-los en les etiquetes corresponents.

ó

llas

pa

tre

nill lom

na co

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

o

ga

po co

lli

à

Comprensió verbal

 Pinta amb el mateix color les síl·labes que formen cada nom i l’animal a què es refereixen.

nec ca

Desenvolupament de la intel·ligència

227

Fitxa 27

Paraules partides

Nom

 Combina les síl·labes dels cartells dels xiquets amb les síl·labes de les milotxes i forma nou paraules.

tic

Comprensió verbal

1

Data

xa

l tel

lor

ma

nt tall

pe

r

tís

per

me car

228

Desenvolupament de la intel·ligència

do

pas

bro

ma

i

pa `plàs

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 28

A qui espera Ximo?

Nom 1

Data

 Ximo i els seus amics esperen un amic que està al mar. Per saber qui és, ratlla les lletres repetides que hi ha en el mur i ordena les lletres que et queden.

Comprensió verbal

P H A J G U K R F S V T Q W Y X O C Í M N J Z B E C T W P X G D R Z K N A H S Q M V U Y E B

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

229

Fitxa 29

Mots encreuats viatgers

Nom 1

Data

  Què es pot trobar viatjant pel món? Completa els mots encreuats. 1. A l’Egipte hi ha uns grans monuments que els faraons utilitzaven com a tombes. 2. A les selves de l’Índia habiten uns animals molt bonics que semblen grans gats.

Comprensió verbal

3. Per a viatjar d’una forma ràpida s’utilitza un mitjà de transport que té ales. 4. Al Pol Sud viuen uns ocells molt simpàtics que no volen però naden molt bé. 5. Són els antics habitants dels Estats Units i vivien en tipis. 6. A Àfrica hi ha enormes extensions d’arena que es travessen en camell.

5

6

4 1 2 3

230

Desenvolupament de la intel·ligència

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 30

Xiquets del món

Nom 1

Data

 Esbrina el nom de cada xiquet i escriu-lo al lloc corresponent.  Juan és colombià. Té els cabells foscos i li agrada pintar.  Li, la xiqueta xinesa, porta un vestit de flors i una flor als cabells.

Comprensió verbal

 Magú és del Senegal. Té els cabells rulls i li agrada nadar.  Sònia, la xiqueta valenciana, és rossa i li agrada practicar esport.  Aref és marroquí i té molts amics amb qui juga a futbol.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

231

Fitxa 31

La bandada

Nom 1

Data

 Ordena els elefants d’aquesta bandada del més gran al més menut. Escriu els números de l’1 al 8.

Habilitat matemàtica

 Col·loca les lletres per l’ordre del seu número i sabràs si ho has fet bé.

1

2

3

4

5

6

7

8

E

E

R

C O

C 232

Desenvolupament de la intel·ligència

T

R

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 32

Un combat desigual

Nom 1

Data

 Uneix els punts en l’ordre en què apareixen i esbrina què fa por al boxejador.

Habilitat matemàtica

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

233

Fitxa 33

L’estany de l’escola

Nom 1

Data

 Al jardí de l’escola han construït un estany. Per adornar-lo igual que en aquest dibuix, els alumnes han fet una col·lecta i han recollit 100 euros. Tindran prou diners? Els en sobraran?

Habilitat matemàtica

  Observa el dibuix i calcula els diners que necessiten els alumnes.

2€

10 € 4€

234

Desenvolupament de la intel·ligència

6€ 20 €

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar. S. A. / Santillana Educación, S. L.

Fitxa 34

Una cursa especial

Nom 1

Data

 Qui arribarà el primer? En aquesta cursa tots els atletes corren a la mateixa velocitat. Per això, guanyarà la cursa el que córrega per la pista més curta.

2

JOAN

PERE

Habilitat matemàtica

LLUÍS

IVAN

 Observa i mesura les pistes per les quals corren els atletes i escriu els seus noms per ordre d’arribada. 1r _______________________________ 2n _______________________________ 3r _______________________________ 4t _______________________________

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Desenvolupament de la intel·ligència

235

Fitxa 35

La melmelada de la iaia

Nom

  Llig i calcula quina quantitat de cada aliment consumeix cada família en un mes.

Habilitat matemàtica

1

Data

La recepta de la iaia Per a cada pot: 50 g de cireres 40 g de maduixes 10 g de gerds 100 g de sucre

Família Família Família Família Furió Alamar Soler Creu Cireres

g

g

g

g

Maduixes

g

g

g

g

Gerds

g

g

g

g

Sucre

g

g

g

g

236

Desenvolupament de la intel·ligència

 La família Furió consumeix cada mes 6 pots de melmelada.  La família Alamar està composta per la mare, el pare, la iaia i tres fills. Cada un d’ells consumeix 2 pots de melmelada per mes.  La família Soler consumeix cada mes la meitat de pots de melmelada que la família Alamar.  La família Creu consumeix cada mes el doble de pots de melmelada que la família Furió.

Material fotocopiable © Edicions Voramar. S. A. / 2014 Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

Índex Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa Worksheet 1. Our Body.......................................................... 240 Worksheet 2. Our life cycle......................................................241 Worksheet 3. Our food............................................................242 Worksheet 4. Healthy diet.......................................................243 Worksheet 5. The way our body works...................................244 Worksheet 6. Animals.............................................................245 Worksheet 7. Birds and mammals...........................................246 Worksheet 8. Fishes, reptiles and amphibians.........................247 Worksheet 9. Invertebrates.....................................................248 Worksheet 10. People and animals...........................................249 Worksheet 11. Matter...............................................................250 Worksheet 12. Our materials.....................................................251 Worksheet 13. Energy...............................................................252 Worksheet 14. Environment......................................................253 Worksheet 15. Machines...........................................................254

239

Unit 1 Worksheet

Our body

Name 1

Date

  Complete the names of the body parts. leg   arm   head   foot    face   hand   neck   chest

____ ___k ___e ___

_a__

_____

_e_

__o_

2

  Where on your body do you wear these clothes? Write.

240

trousers

shirt

glove

scarf

shoe

hat

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 2 Worksheet

Our life cycle

Name 1

Date

  Match each picture with the correct word.

baby

senior

adult

teenager

child

2

  Write the words from activity 1 in the correct place. AGE

NAME

0-2 2-12 12-16 16-65 65+

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

241

Unit 3 Worksheet

Our food

Name 1

Date

  Where does this food come from? Colour in using the code. red

green plants

animals

milk butter

oil

cheese

coffee cereal

2

  Word search! Find the six food names.

242

W

S

C

J

F

F

B

S

Z

C

E

B

E

C

B

I

S

H

R

U

S

Q

R

R

S

E

E

T

M

I

L

K

P

E

A

T

J

O

I

L

O

S

L

E

X

A

E

C

P

E

P

R

O

I

H

L

L

C

O

F

F

E

E

Q

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 4Fitxa Worksheet 2

Healthy diet

Name 1

Date

  Write the right number to match these products to the correct food group.

4. fat and sugar

1. starchy foods

3. meat, fish and beans

olive oil

orange

steak

lettuce 5. dairy foods

milk

rice 2. fruit and vegetables

tuna

2

egg

  Which food is part of each meal? Tick. BREAKFAST

LUNCH

DINNER

cereal milk vegetables orange juice meat fish fruit pasta cheese

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

243

Unit 5 Worksheet

The way our body works

Name 1

Date

  Find out the names of the healthy habits. Then, write them in the correct place.

healthy diet

244

exercise

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

sleep

hygiene

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 6Fitxa Worksheet 2

Animals

Name 1

Date

  What does each animal eat? Write their names in the correct box.

MEAT

PLANTS

lion

wolf

cow

elephant

owl

zebra

horse

2

eagle

  Colour in the animals using the code. orange land

blue

aquatic

octopus

shark giraffe

tiger dolphin bear

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

245

Unit 7 Worksheet

Birds and mammals

Name 1

Date

  Complete the sentences using the given words. wings

2

milk

fur

eggs

Birds have

.

Mammals have

.

Birds lay

.

Mammals produce

.

  In each animal group, cross the odd one out and colour in the rest.

MAMMALS buffalo

alligator

monkey

BIRDS crow

246

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

pigeon

bat

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 8 Worksheet

Fishes, reptiles and amphibians

Name 1

Date

  Colour in the animals using the code. green

reptiles

blue

crocodile

shark

salmon

frog

2

orange amphibians

fishes

snake

salamander

  Complete the crossword with the names of some animals from activity 1.

2

1 1 2

3 ACROSS

DOWN

1 - A fish with a big mouth.

1 - A noisy amphibian.

2 - A reptile with a big mouth.

2 - A fish born in the rivers.

3 - A very long reptile.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

247

Unit 9 Worksheet

Invertebrates

Name 1

Date

  Which of these animals are invertebrates? Write. butterfly

falcon

crab

worm ant toad

spider

2

Invertebrates:

,



,

,

,

  Word search! Find the names of 11 animals.

S H A N T E N T F R O G 248

U S S I S H A R K C F O

L J A I P N D L Z R L L

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

P R L L I O A X R O N I

M X M A D M J E K C Y O

A R O H E O D E H O T N

N L N N R I N V J D R Q

D E D A D G G L P E D G W H Y Z O W I L A E Q G

R D Z P D N A O L E L P

P F G E R N L S N A K E

W H F B T J E X L A L N

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 10 Worksheet

People and animals

Name 1

2

Date

  Circle the domestic animals only.

donkey

lion

cow

cat

goat

panther

squirrel

sheep

scorpion

pig

dog

chameleon

  Write the 7 domestic animals from activity 1 and colour in the uses of each animal. DOMESTIC ANIMALS

USES OF ANIMALS transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

transport

food

clothing

pet

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

249

Unit 11 Worksheet

Matter

Name 1

Date

  Write the names of the properties of matter using the code.

1

A

2

E

3

H

4

L

5 M

6

O

The quantity of matter is the

The quantity of space is the

The appearance is the

2

8

7

P

8

S

5

1

8

8

10

6

4

9

3

1

7

2

9

U

10 V

.

5

2

.

.

  Complete the table using the words below. fixed STATES OF MATTER

variable

VOLUME

SHAPE

solid

liquid

gas 250

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 12 Worksheet

Our materials

Name 1

Date

 Which materials are natural and which are artificial? Write their names in the correct box. Artificial

iron

cotton

plastic Natural

2

wool

paper

gold

diamond

wood

leather

  Write three natural materials from each source. iron

ceramic bamboo

silk wool

leather cotton

gold wood

Animal Plant Mineral

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

251

Unit 13 Worksheet

Energy

Name 1

Date

 Complete the names of these energy sources using the code. :A

C

:E

: I

:O

L

HYDR

:U

S

N

L

L

T

R

W

R

L

G

S

ND

 Now, write each energy source in the correct group. Renewable

252

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

Fossil fuels

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Unit 14 Worksheet

Environment

Name 1

2

Date

  Put the letters the right way up to write the words. RECYCLE

SAVE ENERGY

REDUCE

REUSE

  What can you do to protect the environment? Write.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

253

Unit 15 Worksheet

Machines

Name 1

Date

  Complete the names of these machines. Then match them to its energy source. fridge   bicycle   car   truck    hammer   computer   saw

_a____

___

electricity

__c____

hand __u__

_____e

fuel

___ 254

Programa bilingüe. Ciències de la Naturalesa

____u___ Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic: Rosa Barriga, Olga de Dios, Julia Ortega Peralejo, Raúl de Andrés i Jorge Gómez. Direcció tècnica: Ángel García Encinar. Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet. Confecció i muntatge: Gema Moreno i Virtudes Llobet. Correcció: Gemma Avellan, Josep Lluís Navarro, Clàudia de Val i Empar Tortosa.

© 2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

CP: 536899

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a ferne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.