• Author / Uploaded
• Ingrid Monclus Oliver

Citation preview

Atenció a la diversitat

PRIMÀRIA

fitxes fotocopiables

Reforç i ampliació Llengua catalana 5 disponible en paper i en format digital

PRIMÀRIA Atenció a la diversitat

Reforç i ampliació Llengua catalana 5 Atenció a la diversitat. Llengua catalana

per a 5è de primÀria és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, SL, dirigit per Antonio Brandi Fernández i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ

Gemma Comas IL·LUSTRACIÓ

Xavier Carrasco (Bié) DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Laura Coma Vilaplana DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Pep Carrió Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: Alejandro Retana i Jesús Muela Confecció i muntatge: Conchi Garzón Correcció: Anna Rius

© 2014 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica) 08005 Barcelona Printed in Spain

CP: 632114

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

Fitxes de reforç Fitxa 1

Les vocals o/u àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Fitxa 19 El debat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Fitxa 2

El nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Fitxa 20 Els sufixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Fitxa 3

La correcció i l’adequació del lèxic . . . . . . . . 6

Fitxa 21 P/b, t/d, c/g a final de mot. . . . . . . . . . . . . . 24

Fitxa 4

Les vocals a/e àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Fitxa 22 El nombre i la persona del verb. . . . . . . . . . 25

Fitxa 5

L’adjectiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Fitxa 23 Les formes no personals del verb. . . . . . . . 26

Fitxa 6

Els sinònims i els antònims. . . . . . . . . . . . . . 9

Fitxa 24 Sufixos valoratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Fitxa 7

Els plurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Fitxa 25 Les consonants mudes . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Fitxa 8

Els determinants quantitatius i indefinits. . . 11

Fitxa 9

Els diftongs creixents. . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Fitxa 26 Tipus de verbs: atributius i predicatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Fitxa 10 Els diftongs decreixents. Els hiats. . . . . . . . 13 Fitxa 11 Els connectors: preposicions i conjuncions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Fitxa 12 Les famílies de paraules. . . . . . . . . . . . . . . 15

Fitxa 27 El text poètic: rima i mesura dels versos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Fitxa 28 Les paraules compostes . . . . . . . . . . . . . . . 31 Fitxa 29 Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho. . . . . . 32

Fitxa 13 L’accentuació de les paraules agudes. . . . . 16

Fitxa 30 L’oració: subjecte i predicat. . . . . . . . . . . . . 33

Fitxa 14 L’accentuació de les paraules planes i esdrúixoles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Fitxa 31 Els punts suspensius i els signes d’interrogació i d’admiració . . . . . . . . . . . . . 34

Fitxa 15 El verb: conjugació, temps i mode. . . . . . . . 18

Fitxa 32 El subjecte: nucli i complements. . . . . . . . . 35

Fitxa 16 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Fitxa 33 El punt, la coma i el punt i coma . . . . . . . . . 36

Fitxa 17 La dièresi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Fitxa 34 El predicat: nucli i complements . . . . . . . . . 37

Fitxa 18 El verb: formes simples, compostes i perifràstiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Fitxa 35 La contracció i l’apostrofació. . . . . . . . . . . . 38 Fitxa 36 Els pronoms personals forts . . . . . . . . . . . . 39

Fitxes d’ampliació Fitxa 1

Les vocals o/u àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Fitxa 15 P/b, t/d, c/g a final de mot. . . . . . . . . . . . . . 54

Fitxa 2

El nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Fitxa 16 Escrivim una carta al diari. . . . . . . . . . . . . . 55

Fitxa 3

Escrivim una narració fantàstica . . . . . . . . . 42

Fitxa 4

Les vocals a/e àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Fitxa 17 El text poètic: rima i mesura dels versos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Fitxa 5

Completem la faula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Fitxa 18 L’oració: subjecte i predicat. . . . . . . . . . . . . 57

Fitxa 6

Descrivim persones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Fitxa 19 El resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Fitxa 7

La polisèmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Fitxa 20 El sentit propi i el sentit figurat. . . . . . . . . . . 59

Fitxa 8

Els diftongs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Fitxa 21 El text audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Fitxa 9

La descripció de llocs . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Fitxa 22 Frases fetes i refranys. . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Fitxa 10 Accentuem amb correcció. . . . . . . . . . . . . . 49

Fitxa 23 Escrivim i dibuixem un còmic . . . . . . . . . . . 62

Fitxa 11 Fem teatre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Fitxa 24 Els gentilicis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Fitxa 12 El text teatral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Fitxa 25 Els pronoms personals forts i febles . . . . . . 64

Fitxa 13 La dièresi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Fitxa 26 Els enigmes i les xarades . . . . . . . . . . . . . . 65

Fitxa 14 Els sufixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Fitxa 27 Les interjeccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Solucionari Fitxes de reforç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Fitxes d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

3

UNITAT

reforç

1

Les vocals o/u àtones

Nom

FITXA 1 Data

Recorda En alguns parlars les vocals o i u en síl·laba àtona es pronuncien u: notícia, brutícia. Quan el so de la o/u àtona es troba enmig d’una paraula, escrivim o/u segons la lletra que hi hagi en una paraula de la mateixa família en posició tònica: foguera (foc), sucós (suc). Quan el so de la o/u àtona es troba a final de mot escrivim: • o en els plurals de les paraules que acaben en -o (ferro-ferros) i en certes consonants (peix-peixos). • o en la primera persona del singular del present d’indicatiu (ballo). • u en els plurals de les paraules que acaben en -u (trofeu-trofeus). • u en els substantius invariables acabats en -us (globus). • u en les paraules acabades en diftong decreixent au, eu, iu, ou (actriu-actrius).

1

Subratlla les paraules que tenen una o o una u en posició àtona. • foguera • pluja • escombrar

• corda • fumarola • pintor

• plomall • monstruós • sucrera

• sucar • escoltar • bruta

Amb els mots que has subratllat, escriu una paraula de la família que tingui una o o una u en posició tònica.

2

Relaciona les formes d’un mateix verb i completa-les amb o o u. lar  •

trem

• c

bro

c

brar  •

• apr

d

rmir  •

• r

nco

apr

var  •

• d

rmo

enf

nsar  •

• trem

r

ncar  •

• enf

3

4

vo

lo nso

Escriu el singular d’aquestes paraules: • trineus



• textos



• monjos

• liceus



• pisos



• cacaus

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

1

El nom

FITXA 2 Data

reforç

Nom Recorda

Els noms poden ser comuns o propis, individuals o col·lectius, concrets o abstractes. • E  ls propis designen una persona en concret, una comarca, una ciutat... Comencen sempre en majúscula: Cadaqués. • E  ls comuns designen qualsevol persona, animal o cosa en general. Comencen sempre en minúscula: port, vila. • Els individuals designen un sol element: vaixell. • Els col·lectius designen un conjunt d’elements i s’escriuen en singular: flota. • Els concrets designen éssers o objectes que podem notar amb els sentits: paper, xocolata. • E  ls abstractes designen sentiments o idees que no podem percebre amb els sentits: pau, intel·ligència.

1

Escriu el nom comú corresponent al nom propi. • Lleida

2

3

ciutat



• França

• Llobregat



• Pirineus

• Europa



• Balears

Relaciona cada nom col·lectiu amb l’individual que li correspon. animal •

• ramat

flor •

• eixam

abella •

• exèrcit

ovella •

• fauna

soldat •

• ram

Encercla els noms concrets i subratlla els abstractes. • pau

• taula

• dolor

• amistat

• música

• ampolla

• felicitat

• amor

• ordinador

• bolígraf

• imaginació

• calma

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

5

UNITAT

reforç

1

La correcció i l’adequació del lèxic

Nom

FITXA 3

Data

Recorda De vegades dues o més paraules s’assemblen molt, però no volen dir exactament el mateix. Cal vigilar i usar la paraula adient a cada cas.

1

Relaciona cada paraula amb la imatge que li correspon.

2

cama

cuixa

llesca

tall

Explica amb les teves paraules què significa cadascun dels mots de cada parell. Si et cal, utilitza el diccionari, però sense copiar-ne les definicions. • assecar / eixugar:





• trencar / estripar:



• menjar / àpat:

3

Escriu una oració amb les paraules següents on quedi clar el seu significat: • vestidor: • emprovador: • vestuari:

6

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

2

Les vocals a/e àtones

FITXA 4 Data

reforç

Nom Recorda

En alguns parlars no es diferencia el so de la a i de la e quan es troben en síl·laba àtona. Aquest so es diu vocal neutra: tresor, roca. Quan la vocal neutra es troba a final de paraula, generalment, escrivim -e en els masculins (home) i -a en els femenins (dona). En els plurals, la vocal neutra sempre s’escriu amb -e: -es (homes, dones). Si la vocal neutra es troba al principi o enmig d’una paraula, escrivim -a si la paraula primitiva s’escriu també amb a a la síl·laba tònica: drapaire drap; escrivim -e si s’escriu amb e a la síl·laba tònica: arrelar arrel. Si es tracta d’un verb, s’ha de mirar la 3a persona del singular del present d’indicatiu (nedaves Els infinitius acabats amb vocal neutra, s’escriuen sempre amb -e (caure).

1

Classifica les paraules en funció de com s'escriu la vocal neutra en posició final.

2

neda).

• rondalla

• home

• conte

• exemple

• cadira

• mestre

• pare

• ànima

• taula

• cotxe

• roca

• sabatilla



masculí amb -e

femení amb -a





















Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents: • terra

• espardenya

• manta

• vermell

• ceba

• femella

• paper

• carta

• secret

• exemple

• paret

• vella

Ara, encercla les vocals neutres de cada paraula. 3

Escriu una paraula derivada de cadascun d'aquests mots: • bany



• neu

• drap



• net

• tendre



• espàrrec

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

7

UNITAT

reforç

2

L’adjectiu

FITXA 5

Nom

Data

Recorda Generalment, els adjectius tenen una forma per al masculí i una per al femení: astut/astuta/astuts/ astutes. N’hi ha que només tenen una única forma per als dos gèneres: alegre/alegres (noi alegre, noia alegre...). Alguns tenen dues terminacions en singular però una en plural (ample, ampla, amples) o una en singular i dues en plural (veloç, veloços, veloces). La qualitat que expressa un adjectiu pot tenir diversa intensitat o grau: • Positiu. Indica la qualitat d’un nom: alt. • Comparatiu. Serveix per comparar la intensitat d’una qualitat entre dos noms. Poden ser de tres tipus: – de superioritat: més alt que... – d’igualtat: tan alt com... – d’inferioritat: menys alt que... • Superlatiu. Expressa la qualitat en grau màxim: altíssim / el més alt.

1

Subratlla els adjectius. • Era una nit fosca.

• L’animal ferit es va amagar.

• L’Arnau estava molt cansat.

• Havia comprat un abric negre.

 Ara, copia els adjectius a la columna corresponent i completa la sèrie.

2

singular

plural

masculí femení masculí

femení

































Assenyala on apareix l’adjectiu en grau comparatiu (de superioritat, d’igualtat i d’inferioritat) i en grau superlatiu.

• L’Arnau és menys xerraire que l’Anna. • L’Aina és més cridanera que l’Oriol. • L’Adrià és tan espavilat com l’Eva. • L’Ester és la més simpàtica de la classe.

8

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Els sinònims i els antònims

Nom

FITXA 6

Data

reforç

2

Recorda • Les paraules que tenen el mateix significat o un significat semblant s’anomenen sinònims. • Les paraules que tenen un significat contrari s’anomenen antònims.

1

Relaciona les paraules sinònimes i escriu-les a sota aparellades.















2

Escriu el verb que es representa en cada dibuix.

S P C O Escriu l’antònim de cadascun dels verbs anteriors. Exemple: Va pujar les escales de casa. Va baixar les escales de casa.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

9

UNITAT

reforç

3

Els plurals

FITXA 7

Nom

Data

Recorda Per formar el plural s’afegeix una -s al singular (amic, amics). Les paraules que acaben en a àtona fan el plural en -es (costa, costes). En algunes paraules hi ha canvis ortogràfics: • -ca/-ques: vaca, vaques. • -ça/-ces: plaça, places. • -ga/-gues: amiga, amigues. • -gua/-gues: aigua, aigües. • -ja/ges: platja, platges. • doblen la essa: accés, acessos. • afegeixen -ns: avió, avions. Algunes paraules són invariables, és a dir, tenen la mateixa forma en singular i en plural: l’atles, els atles. Els mots que acaben en -us són invariables: tipus, virus. També hi ha paraules que se solen usar en plural, encara que ens referim a un sol element: tisores, tenalles, pantalons, pinces...

1

Escriu el nom corresponent als dibuixos següents:

P M T

B

 Ara, escriu els plurals corresponents i subratlla les grafies que canvien:

2

10

Canvia el nombre d’aquests noms: • coca

• tros

• arròs

• alga

• pa

• pastís

• crònica

• formiga

• braç

• puça

• tortuga

• lluç

• comarca

• tipus

• atles

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

3

Els determinants quantitatius i indefinits Data

reforç

Nom

FITXA 8

Recorda Els determinants són paraules que acompanyen i modifiquen el nom. Entre d’altres, n’hi ha de: • quantitatius, que indiquen una quantitat poc concreta (gens, molt, bastant...). • indefinits, que determinen el nom de manera imprecisa (algun, cada, altre, un...).

1

Subratlla els determinants quantitatius i indefinits de les oracions següents:

• Hi ha prou suc per a tothom. • No hi ha gaire feina per fer a casa. • Tens pocs llibres d’aquest tema. • Hi has posat massa pebre. • No hi ha cap persona disposada a ajudar-nos? 2

Escriu les formes de cada determinant corresponents a cada columna. femení

masculí singular

plural

singular

plural

altre una pocs bastantes molt alguna

3

Encercla els determinants quantitatius i indefinits que no varien de gènere ni de nombre.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

11

UNITAT

reforç

4

Els diftongs creixents

Nom

FITXA 9 Data

Recorda Dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa síl·laba formen un diftong. Una d’aquestes vocals ha de ser sempre una i o una u (vocals febles). Són diftongs creixents: • Gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo. • La combinació de les vocals i, u + a, e, o també és diftong si es troba a principi de paraula (iogurt) o entre vocals (Laia).

1

Encercla els diftongs creixents de les paraules següents: • iaia • qüestió • reien

• quarantena • mouen • pingüí

• cauen • noia • guardonar

• guatlla • quota • ianqui

Ara, classifica-les.

2

els grups qua, gua, qüe, güe, etc.

























i, u + a, e, o

Subratlla els diftongs creixents. • Una gran quantitat de persones aplaudien el guanyador. • Mouen el cotxe del ianqui per poder passar. • El ien és la moneda japonesa. • El iode serveix per cicatritzar. • La Pasqua són uns dies de vacances escolars. • El globus terraqüi és present a moltes cases. • Els alumnes seuen de quatre en quatre.

12

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

4

Els diftongs decreixents. Els hiats Data

reforç

Nom

FITXA 10

Recorda Els diftongs decreixents estan formats per una vocal forta (a, e, o) i una de feble (i, u): noi, nau, o dues de febles: avui, niu. Quan dues vocals juntes no es pronuncien a la mateixa síl·laba, formen un hiat (pa-tri-a).

1

2

3

Subratlla els diftongs decreixents d’aquestes paraules: • aneu



• boina

• seure



• noi

• viure



• moure

• ploure



• avui

• llauna



• aigua

• gaire



• coure

Omple els buits amb un diftong decreixent. • No es va m

re del seient.

• És molt xerr

re aquest n

.

• Sembla que vol pl

re, c

•M

no aniré a v

re aquesta pel·lícula.

• Tr

-te la b

rà

gua a dojo.

na, que fa calor.

Encercla les paraules que contenen hiat i compta les síl·labes que tenen. • dia



• país • joia

• mainada





• història • ianqui



Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

• pàtria • avió • estudiants



• xerraire



• Maria

• manaire

13

UNITAT

reforç

4

Els connectors: preposicions i conjuncions

FITXA 11

Recorda Els enllaços són paraules que uneixen o relacionen paraules o grups de paraules. Poden ser: • preposicions: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, vers, sota... • conjuncions: i, ni, o, però, sinó, doncs, perquè, quan, encara que, també...

1

Completa les oracions amb la preposició que hi falta. • Treballo a l’aeroport a

•

casa

la pila de revistes. l’Adrià.

la finestra es veu un paisatge meravellós.

fins a des de

Uneix les oracions amb les conjuncions del requadre. • Treballa molt. Mai no en té prou.

i

perquè

però

• Vaig arribar a casa. Em vaig dutxar. • Vols un entrepà? Prefereixes un brioix?

o

3

• Va trobar una novel·la • Aniré

de

2

amb aconseguir-ho.

• No pararà sota

Girona.

• Viatja contínuament. És comercial. ni

• No treballa. Tampoc deixa treballar.

Escriu una breu descripció del dibuix utilitzant enllaços.













14

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

4

Les famílies de paraules Data

reforç

Nom

FITXA 12

Recorda Una família de paraules és el conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la qual comparteixen una part comuna, que s’anomena arrel o lexema. Per exemple: lleó, lleona, lleonera, etc.

1

Relaciona les paraules de la mateixa família i copia-les a continuació. debilitat

selva

rata

banquer

dia

bancari

ratera

diari

selvatà

debilitar

selvàtic

dèbil

diada

banc

ratolí

Subratlla la part que comparteixen totes les famílies de paraules i digues com s’anomena.

2

Escriu dues paraules de cada família.

cafè



joia



paper



flor



art



Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

15

UNITAT

reforç

5

L’accentuació de les paraules agudes

Nom

FITXA 13

Data

Recorda Les paraules agudes s’escriuen amb accent gràfic quan acaben en: •  -a, -e, -i, -o, -u: gairebé, però... •  -as, -es, -is, -os, -us: després, suís... •  -en, -in: comprèn, Berlín...

1

Separa les síl·labes de les paraules següents i subratlla’n la tònica: • forner



• marcià

• romà



• masculí

• autobús



• vindran

• padrí



• paquet

• arròs



• abric

• demà



• pintor

Són totes les paraules agudes? Per què?

2

Accentua les paraules que calgui. • capatas

• Pequin

• pages

• sofa

• capo

• portaran

• tornavis

• aparcament

• lliço

• gimnas

• compren

• perdo

• encen

• Berlin

• abric

Classifica les paraules que has accentuat segons la terminació.

vocal













16

-en /-in

vocal + s

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

5

L’accentuació de les paraules planes i esdrúixoles Data

reforç

Nom

FITXA 14

Recorda • Les paraules planes tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba i s’accentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. • Les paraules esdrúixoles tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba i porten sempre accent gràfic.

1

Separa les síl·labes de les paraules següents i subratlla’n la tònica: • rètol



• mèdica

• cambrera



• plàstica

• taxista



• música

• taula



• matemàtica

• cadira



• mòmia

• làctic



• ciència

Quines són planes i quines esdrúixoles? Per què?

2

Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui. • pr

•h

xima

• inform

tica

• pr

• esp

rrec

• cent

• psic

loga

• fot

• fam

rba ncep

• arom

metres graf

•

• ll

lia tic

• hipop

ltima

• fant

grima

• mec

stica

•m

tam nic

dem

Ara, classifica-les en planes a la tassa esquerra i esdrúixoles a la tassa dreta.































Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

17

UNITAT

reforç

5

El verb: conjugació, temps i mode

Nom

FITXA 15

Data

Recorda L’acabament de l’infinitiu indica de quina conjugació és el verb: -ar (1a), -er / -re (2a), -ir (3a). El verb informa del temps en què passen els fets o estats: • passat: l’acció o estat ja ha passat. • present: l’acció o estat del verb passa ara. • futur: l’acció o estat encara no ha passat. El verb, segons la intenció del parlant, pot estar en mode: • indicatiu: expressa un fet real. • subjuntiu: expressa un desig o dubte. • imperatiu: expressa una ordre o un manament.

1

Localitza el verb de cada oració, escriu l’infinitiu i la conjugació. Digues si és en passat, en present o en futur.

• Els avis aniran a Venècia de vacances. • L’Eloi sortia de l’escola a les cinc. • Ells seuen en un banc. Col·loca cada verb en el temps que li correspon i completa les tres fitxes. passat

2



















futur

Relaciona cada oració amb el mode que li correspon. • • • • • •

18

present

Calla d’una vegada! tiu Si hagués fet aquell viatge... subjun L’Adrià busca el llibre de llengua. Informava els seus companys. imperatiu No proveu d’enganyar-me!

indicatiu

Si moguessis aquella peça... Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

5

Els prefixos

FITXA 16 Data

reforç

Nom Recorda

Les partícules que afegim davant d’una paraula per crear-ne de noves s’anomenen prefixos. Cada prefix aporta un significat diferent.

1

Relaciona cada paraula amb el prefix i amb el significat del prefix.

supermercat • sub- • abans, davant

prehistòric • super- • negació submarí • in- • sobre, superioritat, excés invencible • pre- • sota 2

Escriu el prefix corresponent per crear la paraula contrària. • Creia que el resultat era exacte, però era • No vull cargolar-lo, el vull

. .

• Era agradable fins que va començar a ser

des-

.

• No, no era lògic, era totalment

.

• Precís! Però si és totalment

in-

.

• No el vaig lligar, només el volia 3

im-

il-

.

A quines paraules corresponen les definicions? entre-

auto-

re-

trans-

semi-

des-

• Tornar a plantejar alguna cosa: • No ser gens agraït: • Traslladar una planta d’un test a un altre: • Pis que hi ha entre la planta baixa i el primer pis: • La biografia d’un mateix: • El partit d’abans de la final és la...: Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

19

UNITAT

reforç

6

La dièresi

Nom

FITXA 17 Data

Recorda Escrivim dièresi: • sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qüe, qüi, güe, güi: qüestió, paraigües... • sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent i les regles d’accentuació no permeten posar-hi accent: increïble, amoïnar-se... No porten dièresi: • les paraules acabades en vocal + -isme o -ista: egoisme, egoista... • les formes verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional: agrair, agraint, agrairàs, agrairíeu.

1

Escriu les paraules corresponents a cada dibuix.

2

Posa dièresi damunt de les paraules que en necessiten. • La Lluisa ens ha agrait molt que compréssim les mones de Pasqua. • La questió més complicada era com poder detenir el delinquent en acció. • L’amoina molt que no estudiis tant com hauries d’estudiar. • Havia traduit textos escrits en llengues mortes. • No miris de reull les persones del veinat.

3

20

Escriu quatre paraules que portin dièresi i explica per què n’han de dur.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

6

El verb: formes simples, compostes i perifràstiques Data

reforç

Nom

FITXA 18

Recorda Les formes verbals formades per una única paraula són formes simples: canto. Les formes verbals amb més d’una paraula estan formades per: • El verb auxiliar, que pot ser:

– el verb haver en les formes que anomenem compostes: he cantat.

–  el verb anar en les formes que anomenem perifràstiques: vaig tastar. •  El verb principal, que dóna el significat de l’acció o estat i apareix en forma no personal: cantat, tastar.

1

Subratlla les formes verbals de les oracions que tens a continuació i completa: • En Joan ve a casa a les vuit. • Nosaltres vam arribar tard a la festa. • L’Anna ha trobat uns amics pel carrer.

2

verb que indica l’acció

verb auxiliar

formes verbals



















Classifica les formes verbals que tens a continuació:

formes verbals   verb auxiliar   verb principal



ha tingut





vas venir





havia instal·lat





van pensar





hagi cantat





hauríem provat





Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

composta o perifràstica

21

UNITAT

reforç

6

El debat

Nom

FITXA 19 Data

Recorda Un debat és una conversa o discussió al voltant d’un tema o problema sobre el qual els participants tenen punts de vista diferents. Els participants donen arguments segons el seu punt de vista i aporten idees noves per rebatre els comentaris dels oponents. Les intervencions són ordenades i respecten les dels altres.

1

Relaciona cada tipus de debat amb l’entorn on s’esdevé. • a fòrums d’Internet debats orals • • a la ràdio debats escrits • • cara a cara



2

Subratlla les oracions certes.



• Els participants en un debat no han d’escoltar els altres.



• Els participants en un debat han d’escoltar els altres per poder rebatre els seus arguments.



• Per intervenir en el debat només cal parlar ben fort per fer-se sentir.



• El moderador fa que els participants intervinguin de manera ordenada.



• El tema d’un debat no és concret, sorgeix al llarg de la conversa. 3

22

Marca en quina escena no hi pot haver debat i explica per què.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Els sufixos

Nom

FITXA 20 Data

reforç

6

Recorda Les partícules que afegim darrere d’algunes paraules per crear-ne de noves s’anomenen sufixos. Cada sufix dóna un significat diferent a la paraula que acompanya: ofici (-er/-eria), establiment (-ria), conjunt (-ada)...

1

Subratlla la paraula primitiva de cada sèrie i encercla les partícules que han permès de formar els derivats. • joier

joieria

• porteria • cuina 2

joia

porta cuiner

porter cuinar

Escriu l’ofici corresponent a: • qui ven peix: • qui cull bolets:



• qui treballa la fusta: • qui condueix un tramvia: • qui té un quiosc: 3

Escriu el nom de cada establiment.

• lloc on es ven fruita: • lloc on es venen sabates: • lloc on es ven carn: • lloc on es treballa la fusta: Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

23

UNITAT

reforç

7

P/b, t/d, c/g a final de mot

FITXA 21

Nom

Data

Recorda Al final de paraula les lletres b i p sonen igual. Passa el mateix amb el parell de lletres d/t i g/c. Per no equivocar-se a l’hora d’escriure, hem de tenir en compte que, generalment: • Escrivim p, t, c després de vocal tònica: pop, sac, pot. Excepcions: tub, fred, mag... i les paraules femenines acabades en -itud i -etud: actitud, quietud... •  Escrivim p o b, t o d, c o g després de vocal àtona o consonant, segons com s’escriguin les paraules de la mateixa família: superb – supèrbia. •  La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb c: vinc, entenc...

1

Relaciona les paraules de la mateixa família i escriu la primitiva corresponent. màgica

• campestre

•

fangós •

•

camperol •

• enfangar •

màgic •

•

campar

•

• fangueig

tombar •

•

tombet

•

• tombarella

dentista •

• dentadura •

• màgia

• dentífric

Encercla la consonant final dels mots primitius i la corresponent als derivats. 2

Omple els buits amb la grafia corresponent. • En un po

no po

• No diguis mai bla • Pere, treu-te el po • A les sis tin • Tin 3

se

tanta san

haver-hi hagu

fins que no sigui al sa del pi

, que pu

, el càntir és bui que a les cin

i ben lliga

. (t)

. (c, t)

. (t) , és nou i encara es deu. (t, c)

tin

son. (g, c)

Escriu la paraula corresponent a cada definició i, després, busca’n una de derivada.

24

mai vi del bo sense un embu

paraula

derivada

• Quan no estic sa, estic (masculí):



• El contrari de lent (masculí):



• Un home que no hi sent és:



• Quan no arribes a l’hora, fas...:



• El contrari de feble (masculí):

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

El nombre i la persona del verb

Nom

FITXA 22

Data

reforç

7

Recorda El verb és la paraula més important de l’oració i ens indica accions (llegir) o estats (ser, estar). Les terminacions dels verbs indiquen la persona, és a dir, qui fa l’acció; i el nombre, si és singular o plural.

1

2

•  1a persona: jo canto

nosaltres cantem

• 2a persona: tu cantes

vosaltres canteu

• 3a persona: ell/ella canta

ells/elles canten

Relaciona cada forma verbal amb el pronom corresponent. jo •

• cuinem

tu •

• senten

ella •

• retallo

nosaltres •

• pensa

vosaltres •

• pintes

ells •

• remeneu

Classifica les formes verbals que tens a continuació: • demanen • busco • truqueu

• dibuixa • escrius • menjo





• decoràvem • pica • treballes singular plural

1a persona









2a persona







3a persona Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

• mireu • telefonem • admiren





25

UNITAT

reforç

7

Les formes no personals del verb

Nom

FITXA 23

Data

Recorda Arribar, mirant i acabat són formes no personals perquè no indiquen la persona que realitza l’acció o l’estat que expressa el verb. • L’infinitiu és el nom del verb: arribar. • El participi serveix per formar els temps compostos: he saltat. • El gerundi indica una acció simultània a una altra: mirant.

1

Classifica les paraules que tens a continuació: • venir

• callant

• cantat

• tenint

• arribar

• sabent

• escrit

• volgut

• córrer participi -at, -et, -it, -ut

gerundi -ant, -ent, -int

infinitiu -ar, -er/-re, -ir

















Ara, completa la taula. Escriu a l’encapçalament a quina forma no personal cor­respon cada columna.





venir















26



callant







volgut





cantat



córrer

tenint

escrit

arribar







sabent

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

7

Sufixos valoratius

FITXA 24 Data

reforç

Nom Recorda

Els sufixos valoratius serveixen per crear diminutius (-et, -eta; -ol, -ola; -ó, -ona; -í, -ina), augmentatius (-às, -assa; -arro, -arra) i despectius (-ot, -ota; -astre, -astra).

1

Escriu el diminutiu i l’augmentatiu de les paraules següents: augmentatiu

diminutiu planta esquena cama mà

2

Localitza els despectius que hi ha a les oracions següents: • Aquells paperots damunt de la taula no li feien cap servei. •V  am patir les conseqüències de tenir per president aquell politicastre. •E  stava empipat perquè havia ensopegat amb aquella pedrota. • Era tan panarra que, si no tenia pa, era capaç de no dinar. • Aquell sabatot li havia embutllofat el taló.

3

Relaciona cada paraula amb el tipus al qual correspon. rierol • collaret •

diminutiu

pilotassa • beneitó • paperina •

augmentatiu

cotxarro • farmaciola • carona •

despectiu

bestiota • Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

27

UNITAT

reforç

8

Les consonants mudes

Nom

FITXA 25 Data

Recorda Tot i que no soni, s’escriu t en els acabaments dels gerundis i dels adverbis que acaben en -ment: cantant, tement, dormint, plàcidament, alegrement. També s’escriuen amb t alguns mots acabats el -lt i en -nt: alt, esvelt, content, acompanyant. S’escriuen amb r els infinitius en -ar, -er- i -ir (cantar, témer, dormir) i el verb dur. També s’escriuen amb r els noms d’ofici acabats en -er o -or (perruquer o escriptor) i alguns altres mots acabats en -ar, -er, -ir, -or o -ur (campanar, rialler, ahir, senyor, madur).

1

Completa les paraules amb la consonant muda adequada i classifica-les. • còmodamen • sale • pinto • tresore



• calen





• roba

• camione



• mol

• fàcilmen



• vènce

• calo





• millo • pati



• únicamen



• valen

• domado

adverbis acabats en -ment mots acabats en -lt i en -nt infinitius amb -r final oficis altres

2

Escriu una paraula més de cada tipus, diferents de les que han aparegut.



Fes una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

28

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

8

Tipus de verbs: atributius i predicatius Data

reforç

Nom

FITXA 26

Recorda Els verbs que expressen accions i processos (com produir, enfilar, saltar...) s’anomenen predicatius i són el nucli del predicat que anomenem verbal (PV). Els verbs ser, estar i semblar uneixen el subjecte amb una qualitat o un estat i s’anomenen copulatius o atributius. Són el nucli del predicat que anomenem nominal (PN).

1

Localitza els verbs en les oracions que tens a continuació: • Ell menja una poma a queixalades. • L’Anna sembla farta de tants problemes. • Nosaltres preparem la festa de final de curs. • Tu estàs tip de dinar. • L’Ester és simpàtica, oi? • El jardiner posa adob a les plantes. Ara, classifica’ls. predicatius copulatius

2











Copia els predicats de les oracions anteriors allà on correspongui:

3



predicat verbal

predicat nominal













Escriu una oració amb verb copulatiu i una amb verb predicatiu.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

29

UNITAT

reforç

8

El text poètic: rima i mesura dels versos

Nom

FITXA 27

Data

Recorda La rima és la repetició de sons al final dels versos d’un poema. Pot ser: • consonant: si coincideixen tots els sons a partir de l’última vocal tònica. • assonant: si només coincideixen els sons vocàlics. Per saber el nombre de síl·labes d’un vers, cal comptar-les fins a l’última síl·laba tònica.

1

Subratlla la rima dels versos i emparella’ls seguint el model. Les figures del pessebre El temps sant és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre, una a una, ja han tornat. La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila. La noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar. El vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carabassa. El del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred.

2

Joan Llongueres

Compta les síl·labes dels versos de la primera estrofa. Separa-les amb línies verticals.

Recorda que quan hi ha dues vocals juntes, es fan en un sol cop de veu i es compten com una síl·laba.

El temps sant és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre, una a una, ja han tornat. 30

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Les paraules compostes

Nom

FITXA 28 Data

reforç

8

Recorda Les paraules compostes són les formades per dues paraules simples. Algunes paraules compostes les separem amb un guionet quan: •  El primer mot acaba en vocal i el segon comença per consonant r, s, x (gira-sol). • Un dels dos mots és un punt cardinal (sud-americà).

1

2

Relaciona les dues columnes per formar compostos i escriu-los. pèl •

• llaunes

obre •

• dubtes

set •

• roig

caga •

• obert

nord •

• ciències

cel •

• americà

Localitza les paraules compostes i separa’n els components. • Va carregar els mobles en el muntacàrregues. • Fa servir l’escuradents per punxar les olives. • Se m’ha trencat el parabrisa del cotxe. • Necessito tres fotocòpies de cada pàgina. • L’Òscar és un noi molt primmirat. • Va portar cinc espantasogres. • És un indi sud-americà.

3

Escriu les paraules compostes corresponents a les definicions. Pots consultar el diccionari. • Que fa molt el valent.

mil

• Que està sempre somiant impossibles.

so

• Que sempre està tranquil i res l’amoïna.

panx

• Estri que serveix per treure taps de suro.

lle

• Que sempre s’està queixant de tot.

plor

• Arma que llança foc.

llan

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

31

UNITAT

reforç

9

Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho

Nom

FITXA 29

Data

Recorda Quant es refereix a quantitat (Quants anys tens?), i quan, a temps (Quan vindràs?). Tant fa referència a quantitat (Té tantes idees...!). Tan s’utilitza per fer comparacions (És tan alt com jo.). S’escriu a quan és una preposició (Vés a dormir.) i ha quan és una forma del verb haver (La pel·lícula ha començat.). La conjunció copulativa s’escriu i (Dibuixa’l i pinta’l.). Hi (Som-hi!) és un pronom. La conjunció disjuntiva s’escriu o (Mar o muntanya?) Ho és un pronom (Ho has entès?).

1

Completa les oracions amb quan o quant. de sucre hi he de posar?

• • Arribarà

acabi la feina.

• Ens van preguntar

2

pensàvem obrir.

•

sigui a casa et faré un truc.

•

de menjar has posat a taula!

Omple els buits amb tan o tant segons convingui. • Això és

important per a mi!

• Desitja

que el porteu al teatre...

• Vol comprar-te un llibre • Menja

de pa que no m’estranya que s’atipi. dormir no pot ser bo...

• 3

interessant com el que li vas regalar.

Escriu una oració amb cadascuna de les paraules següents: • quan: • quant: • tan: • tant:

4

Omple els buits amb la paraula adequada. •

portes a la caixa

•

vingut

• No

32

viu ningú

casa

no ho comprem. (o, ho). fer-nos una visita. (a, ha). no ho volen llogar. (i, hi). Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

9

L’oració: subjecte i predicat Data

reforç

Nom

FITXA 30

Recorda Una oració és una paraula o un conjunt de paraules amb un sentit complet. L’element imprescindible perquè hi hagi oració és el verb. La majoria d’oracions estan formades per dues parts: el subjecte (la persona, l’animal o l’objecte del qual es diu alguna cosa) i el predicat (allò que es diu del subjecte).

1

Assenyala quines de les característiques següents ha de tenir una oració. El conjunt de paraules ha de tenir una informació incompleta. El conjunt de paraules ha de tenir un sentit complet. El conjunt de paraules ha de tenir un verb com a element principal.

2

Subratlla els grups de paraules que formen una oració. • L’ocell vola de branca en branca.

• Fixa-t’hi!

• L’Anna viu a escala meva la àvia de.

• Un amic de la Berta.

• Vosaltres volem no venir demà.

• L’Anna i jo som.

Fes el que calgui per convertir el que només són grups de paraules en oracions i digues què hi faltava.

3

Separa les parts de les oracions de l’activitat anterior. subjecte

predicat

























Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

33

UNITAT

reforç

10

Els punts suspensius i els signes d’interrogació i d’admiració

Nom

FITXA 31

Data

Recorda Els punts suspensius són tres punts (...). Poden indicar que una llista està incompleta i equivalen a un «etc.» (pa, mantega... o pa, mantega, etc.). També poden indicar que una oració està incompleta (A la taula i al llit...; Jo em pensava...) o una aturada en la parla (No sé...). Després dels punts suspensius i dels signes d’interrogació (?) i d’admiració (!) la primera paraula comença amb majúscula.

1

Completa les oracions següents amb punt final o punts suspensius. • Porta samarreta, pantalons curts, botes de muntanya • Ho ha preparat amb ous, llet, farina i llevat • Si no seus no dines: «A la taula d’en Bernat • Avisa la Mar que dinem • Què em sembla? Potser • Demà no vindrem a l'assaig ni a la reunió

2

Digues de quina mena són els punts suspensius que has posat a cada oració.

3

Completa amb el signe d’interrogació o el d’admiració. • Què li dec • No hi vull anar • Què ha dit el Pol • Para de molestar-lo • No ho vols veure, ara • Demani-li-ho • T'agrada aquest lloc • Calla d'una vegada • Vols que el truqui jo

34

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

10

El subjecte: nucli i complements Data

reforç

Nom

FITXA 32

Recorda El subjecte és un sintagma nominal que pot aparèixer al principi, al mig o al final de l’oració. El nucli o paraula més important d’aquest sintagma és generalment un nom o pronom, que pot portar al seu torn determinants (det.) i complements (CN). De vegades el subjecte és el·líptic, és a dir, no està expressat amb una paraula, però el podem reconèixer per la terminació verbal: preparo (jo).

1

Separa el subjecte del predicat a les oracions següents: • L’amic de l’Aïda prepara el dinar. • Jo vull venir a casa teva. • Tres bons amics passegen plegats. • Vas trobar la Gisela? • La noia alta és l’àrbitra. Classifica els elements del sintagma del subjecte.

determinants

nucli (nom/pronom)

complements

























Hi ha cap cas de subjecte el·líptic? Quin?

2

Escriu un nucli per als sintagmes nominals següents: • una

molt moderna

• vuit

sucosos

Ara, escriu un predicat per a cada sintagma de subjecte.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

35

UNITAT

reforç

11

El punt, la coma i el punt i coma

Nom

FITXA 33

Data

Recorda El punt marca una pausa llarga i després s’escriu amb majúscula. Hi ha tres tipus de punts: • El punt i seguit separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu a la mateixa línia. • El punt i a part separa idees diferents. S’escriu en un paràgraf nou. • El punt final acaba un text. La coma marca una pausa breu i després s’escriu amb minúscula. S’utilitza, entre altres coses, per: • separar el nom de la persona a qui es parla del que se li diu (coma vocativa); • separar els elements que formen una enumeració (coma enumerativa); • introduir un aclariment (coma explicativa). El punt i coma marca una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt. Després del punt i coma s’escriu amb minúscula. S’usa en oracions llargues que ja tenen comes.

1

2

Relaciona cada tipus de signe de puntuació amb la seva funció. punt i coma •

• Acaba un text.

punt i seguit •

• Separa idees diferents. S’escriu en un paràgraf nou.

punt final •

• Separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu a la mateixa línia.

punt i a part •

• Marca una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt.

Relaciona cada oració amb l’ús de la coma que s’hi fa. • Porta’n, sisplau, una de mig, bastons, un pagès tallat i una xapata.

vocativa

• Elsa, que ja has acabat? enumerativa

• L’Enric, el meu germà petit, juga molt bé a tennis. • Víctor, atura’t a la cantonada i espera els altres. • He fet els deures de mates, els de llengua, la làmina de dibuix... 3

explicativa

Escriu una oració amb cada tipus de coma. • vocativa: • enumerativa: • explicativa:

36

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

11

El predicat: nucli i complements Data

reforç

Nom

FITXA 34

Recorda El verb és la paraula més important del predicat (preparen, són...). Per això es diu que és el nucli del predicat. Indica l’acció que realitza el subjecte (preparen) o el seu estat (són). El verb pot anar acompanyat d’altres paraules que funcionen com a complements (CV) i que aporten més informació.

1

Relaciona cada subjecte amb el predicat que li correspon. Vosaltres

treballa en una botiga.

Els me u

s germ

ans

tenen u

n cotxe

busco pis a B investigueu la

L’Anna i el Martí

inverteixen els

Ella

2

. adalona.

Tu

Jo

esportiu

malaltia.

estalvis.

penses en les

solucions.

Separa el subjecte del predicat. • L’Imma juga.

• Aquell noi escala.

• L’Arnau inventa.

• Nosaltres mengem.

• L’Oriol tecleja.

• Tu escrius.

Ara, encercla el nucli del predicat i afegeix-hi complements (CV).

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

37

UNITAT

reforç

12

La contracció i l’apostrofació

Nom

FITXA 35

Data

Recorda Els articles el i els, quan es troben amb les preposicions a, de, per, es contrauen, excepte quan s’han d’apostrofar: Ho he dit al pare / Ho he dit a l’oncle. a + el = al

de + el = del

per + el = pel

a + els = als

de + els = dels

per + els = pels

També es contrau el mot ca (casa de) seguit dels articles el / els / en, excepte quan s’han d’apostrofar: Vinc de cal Jordi / Vinc de ca l’Onofre. ca + el = cal

ca + els = cals

ca + en = can

Els articles el i la s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h; però l’article la no s’apostrofa davant de les paraules que comencen per i, u, hi, hu àtones: la hiena, la unió.

1

2

Escriu l’article corresponent davant de cada nom. •

huracà

•

història

•

herbes

•

índia

•

ungla

•

infermera

•

universitat

•

oficina

•

hivern

•

interruptor

•

altaveu

•

invent

•

imatges

•

univers

•

imperi

•

himne

Relaciona cada oració amb la contracció que li correspon perquè tingui sentit. al – als – cals – cal – can – del – dels – pel – pels

• Compra el pa

forn de la cantonada.

• Va a sopar a

avis.

• Passejaven

camí del bosc.

• Ell és el germà

Miquel.

• És l’hereu de

Fornaca.

• Aniran de vacances • Porten les disfresses • Busca-ho a • Arriben

38

Pirineus. seus amics.

Quim. volts de les cinc. Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

12

Els pronoms personals forts Data

reforç

Nom

FITXA 36

Recorda Els pronoms personals forts són paraules que fan referència a un nom, concretament a una persona o a un animal. Els pronoms personals són:

1

singular

plural

1a persona

jo

nosaltres

2a persona

tu, vostè

vosaltres, vostès

3a persona

ell, ella

ells, elles

Substitueix els elements destacats pels pronoms forts corresponents. • L’Eva i tu prepareu els entrepans. • El pare i la mare arribaran a les deu. • Alba, para la taula sisplau. • L’Elena busca les espelmes. • I ara, la Isabel i jo, avisem a tothom.

2

Relaciona cada temps verbal amb el pronom (o pronoms) que li correspon. instal·lem • preparava •

jo

estimulen • imaginaré • treballaves • replantejareu • 3



• introduïes nosaltres

tu ell/ella



• interrogaré • assessoràvem

vosaltres ells/elles

• gestiona • reconeixereu • cuinaven

Escriu una oració amb cadascun dels pronoms personals següents: • tu: • nosaltres: • vostès: • ells:

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

39

UNITAT

AMPLIACIÓ

1

Les vocals o/u àtones

Nom

1

2

3

Data

Completa amb o o u tenint en compte que cap mot s’escriu com en castellà. • av__rrir

• b__tlletí

• ass__rtit

• j__ventut

• b__fetada

• emb__tit

• t__rment

• p__lir

• m__ntanya

• s__focar

• c__irassa

• esc__pir

Conjuga els verbs seguint el model. Encercla la o i subratlla la u.

collir



cullo



culls



cull





collim







colliu







cullen





cosir

sortir

cuses

escopir







surt escopim

Completa les oracions amb el verb que s’indica. • Quan jo • • Aquell noi

(poder), vindré a fer-te una visita. (voler) vosaltres ajudar-me a fer aquesta feina? (tossir) una barbaritat.

• És important que ells 4

FITXA 1

(poder) arribar a la final.

A quina paraula correspon cada definició? • Obertures en forma de bossa que hi ha en un vestit: • Paraula que té l’antepenúltima síl·laba tònica: • Estri per orientar-se i que indica sempre el nord: • Cadascun dels petits orificis de la pell: • Vent del nord:

40

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

El nom

FITXA 2

Nom

1

2

Data

Escriu els noms propis que fan referència al teu entorn. • el meu poble



• el meu barri

• el meu carrer



• un riu proper

• una muntanya



• la meva comarca

• un amic o amiga



• un esportista

• un equip



• un escriptor

Quin nom col·lectiu correspon als noms individuals següents? • avió

3

AMPLIACIÓ

1

es co • quadre

• instrument



• peix

• ocell



• alumne

• professor



• moble

Quin nom abstracte representen els signes que tens a continuació?

Ara, crea els signes per als conceptes abstractes que escriguis.





Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

41

UNITAT

AMPLIACIÓ

1

Escrivim una narració fantàstica

Nom

1

FITXA 3

Data

Segueix els passos següents: • Tria un protagonista per a la teva narració fantàstica:

• Selecciona on passarà l’acció: • Quin problema es plantejarà en la narració?

• Escriu la teva narració fantàstica.

42

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

2

Les vocals a/e àtones

1

2

Data

AMPLIACIÓ

Nom

FITXA 4

Escriu amb a o e tenint en compte que s’escriuen al contrari que en castellà. • m__ravella

• __mbaixada

• __nyorar

• __valuar

• espàrr__c

• r__mat

• ass__mblea

• ass__ssí

• Cat__rina

• d__vant

• mon__stir

• s__rgent

Completa amb a o e. • ass__car / jo ass__co • p__njar / jo p__njo • af_itar-se / ell s’af__ita • b__ixar / jo b__ixo • m__njar / jo m__njo • carr__gar/ jo carr__go

3

Escriu una oració amb cada paraula. Si cal, consulta el diccionari. • afecte / efecte

• cabra / cabre

• taló / teló

• entra / entre

• conte / conta Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

43

UNITAT

AMPLIACIÓ

2

Completem la faula

Nom

1

FITXA 5 Data

Escriu i dibuixa la continuació de la faula. Hi havia una vegada una llebre molt dormilega, d’aquelles que no hi havia manera de despertar. Els animals del bosc, tips de veure-la descansar mentre tots treballaven, van decidir...

44

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Descrivim persones

Nom

FITXA 6 Data

1

Fixa’t en el personatge que tens a continuació i descriu-lo acuradament:

2

Ara descriu-te a tu mateix. Sigues precís i no et deixis cap detall!

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

AMPLIACIÓ

3

45

UNITAT

AMPLIACIÓ

3

La polisèmia

Nom

1

FITXA 7 Data

Dibuixa els dos significats de cadascuna de les paraules següents. Si et cal, utilitza el diccionari.

2

copa

taló

boca

ploma

dent

coll

Escriu els diferents significats que pot tenir cadascuna de les paraules següents i fes una oració on quedin clars:

• cap:

• plat:

• cavallet:

46

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

4

Els diftongs

FITXA 8

1

Data

AMPLIACIÓ

Nom

Llegeix el text i subratlla les paraules que continguin diftong.

Aquella història del paraigua de la Laia s’ha anat escampant. La mainada l’explica com si fos un conte. La qüestió és que la nostra amiga va seure en un banc i, com que és xerraire de mena, de seguida parlava amb un ianqui que es va posar a prop seu. Ell li va demanar si la podia pintar. Quan ella s’hi va posar bé, com una musa, es va adonar que ell estava concentradíssim pintant... el seu paraigua! Classifica-les segons la taula.

diftongs creixents

grups qua-, gua-, qüe-, güe-, etc.

diftongs decreixents vocal forta (a, e, o) + vocal feble (i, u)

i o u + a, e, o

















Hi ha cap paraula que tingui hiat? Quina? 2

Classifica les paraules en funció de si tenen diftong o hiat. • iode

• memòria

• ien

• ciència

• iogurt

• pàtria

• iaia

• història

diftong

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

hiat

47

UNITAT

AMPLIACIÓ

4

La descripció dels llocs

Nom

FITXA 9 Data

1

Pensa en casa teva i fes un dibuix il·lustratiu de l'exterior.

2

Fes una descripció detallada de casa teva, per exemple de fora cap a dins, però sempre seguint un ordre perquè ens la puguem imaginar.

48

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

5

Accentuem amb correcció

1

Data

AMPLIACIÓ

Nom

FITXA 10

Escriu les vocals tòniques i accentua-les quan calgui. La pr__xima vegada que em demanin que els faci un enc__rrec, ho tenen ben clar. Que si «compra’m esp__rrecs, s__ndria, tom__quet madur, p__sols...» I jo carregada com una mula! Ah! «I de passada, quan passis per la carnisseria, m’agafes un parell de bistecs de c__rvol.» Apa, M__nica, mira que n’ets, de toia. Ara podries estar prenent-te un caf__ amb un terr__s de sucre mor__, com tant t’agrada. Com t’has de veure... I en plena com__dia, amb el cab__s ple i tot de bosses, em truca al m__bil per dir-me si puc recollir-li uns pantalons i un abric de la tintoreria. No, si aix__ no és explotaci__, què deu ser-ho?

2

Classifica les paraules que has accentuat en:

agudes

3

planes





































esdrúixoles

Escriu tres paraules agudes, tres de planes i tres d’esdrúixoles. • agudes:





• planes:





• esdrúixoles:





Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

49

UNITAT

AMPLIACIÓ

5

Fem teatre

Nom

1

FITXA 11 Data

Prepara’t per fer d’autor teatral. Completa i escriu la teva obra. On succeirà l’acció? Com serà aquest espai dalt de l’escenari? Quins personatges la protagonitzaran? Quin paper tindrà cadascun?

Quin serà el conflicte o la situació? Com es plantejarà?

Quina mena d’anotacions per als actors i actrius i per al director hi haurà?

Quina mena d’escenari hauria d’acompanyar aquesta situació (decorats, llums, música...).

50

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

El text teatral

FITXA 12

Nom

1

Data

AMPLIACIÓ

5

Llegeix aquest text teatral i respon. El mirall de la consciència Escena II En Pere entra en escena i s’atura davant del mirall del rebedor. Es mira com si busqués alguna cosa nova. Pere (pausadament): Cada cop que em miro al mirall em veig més vell. Marta (que apareix per l’altra banda de l’escenari): Vols dir que no és perquè cada cop ets més vell? No ho sé, dic jo... Pere (tranquil): I tant que sóc més vell. Més vell i més pacient. Marta (rient): Sobretot pacient! Tu sembles pacient i tranquil, però no ho ets gens ni mica. La processó et va per dintre, no?

• Què és una escena? Què la caracteritza? Exemplifica-ho amb el text.

• És un diàleg o un monòleg? Per què?

Converteix-lo en un monòleg, en una reflexió per part d’en Pere.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

51

UNITAT

AMPLIACIÓ

6

La dièresi

FITXA 13

Nom

1

Data

Escriu una paraula derivada de cadascuna de les següents que porti dièresi. Fes servir el diccionari.

2

3

• veí:



• Lluís:

• cafè:



• heroi:

• ambigu:



• proveir:

• continu:



• espontani:

Completeu amb dièresi o accent si cal. • conduire

• circumstancia

• produit

• periode

• arruinat

• familia

• reduint

• egoista

Completa amb les formes verbals adequades. present

infinitiu

condueixo

conduir

participi

produeixen obeeix

obeït

deduireu

infinitiu

1a sing.

2a sing.

3a pl.

cantar

canti

cantis

cantin

estudiar enviar actuar

52

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Els sufixos

FITXA 14

Nom

1

Data

AMPLIACIÓ

6

Relaciona cada paraula amb el sufix corresponent i escriu el resultat.

carta •

escombrar •

jugar •



viatjar •



presidir •

-er -aire -or -ant

transportar •

pastís •



drap •



vendre •

-ent -ista

2

Quin significat aporten els sufixos de l’activitat anterior?

3

Amb l’ajut del diccionari, copia els sufixos anteriors i escriu-ne la forma femenina, si en tenen.

4













Escriu una paraula diferent de les que han aparegut amb els sufixos següents. Fes servir el diccionari per explicar-ne el significat:

• -er: • -aire: • -or: • -ant: • -ent: • -ista: Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

53

UNITAT

AMPLIACIÓ

7

P/b, t/d, c/g a final de mot

Nom

1

FITXA 15 Data

Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents: aprendre entendre fondre venir tenir vendre estendre comprendre

2

Completa els mots amb p/b, t/d i g/c a final de mot. En cas de dubte, utilitza el diccionari. L’Alfre__ viu a Bagda__ i en Jaco__ viu al Cari__. Tots dos volen saber amb exactitu__ quin és el càrre__ que els ofereixen a la universita__ de Madri__ abans d’acceptar la feina. L’Alfre__ ha treballat cin__ anys com a biòle__ a la facultat de Belgra__ i ara centrava els seus estudis en la ser__ i la seva extinció en moltes zones a causa del destor__ que suposa a les persones que hi han de conviure. En Jaco__ ha encara__ els seus estudis a fer de filòle__ i pedago__, però la feina que ara li ofereixen té a veure amb el món clàssi__ i l’estudi de l’àra__ anti__.

54

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Escrivim una carta al diari

Nom

1

FITXA 16 Data

AMPLIACIÓ

7

Tria un dels temes per escriure una carta a un diari. El problema dels excrements de gos al carrer. Els veïns sorollosos.

• Ara, escriu una carta tenint en compte que ha de tenir un títol, una introducció, un cos i una conclusió.

Finalment, respon.

• A quin diari l’enviaràs? • A través de quin mitjà? • Quina signatura hi haurà d’haver?

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

55

UNITAT

AMPLIACIÓ

8

El text poètic: rima i mesura dels versos

Nom

1

FITXA 17

Data

Col·loca els fragments dels versos allà on els correspon. L’elefant



Salut i alegria banyes

jo sóc el forçut més gran que la terra

dansant

.

Per plans i muntanyes

l’elefant

duc al meu davant cria

la trompa, entre dues

. Josep Carner

Porc Em cal un règim per a amagrir. Martí

La pell em tiba, panteixo massa. No em moc de casa, menjo a desdir:

carbassa

és clar, m'engreixo com un garrí –allò que

.

Però, ara

:

sí

poques segones, gens de

passa

i les cent passes cada matí. Ja tothom parla de Sant 2

56

! Pere Quart

Explica com has sabut quines paraules van a cada espai i raona-ho.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

L’oració: subjecte i predicat

Nom

1

FITXA 18

Data

AMPLIACIÓ

8

Classifica les oracions en funció de si tenen subjecte o si no apareix.



Apareix

• La Joana i jo anirem a sopar al restaurant xinès.



• Veniu a veure el partit?



• Nosaltres som del Barça.



• Treballen a la pastisseria del passeig.



• Amagues les pistes pel camí.



• Jo no vull anar al cinema.



No apareix



2

Dedueix els subjectes de les oracions que no el tenen explícit.

3

Explica de quina manera pots saber quin és el subjecte de cada oració.

4

Escriu tres oracions que no tinguin un subjecte explícit i explica com saps quin és el subjecte de cadascuna.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

57

UNITAT

AMPLIACIÓ

9

El resum

Nom

1

FITXA 19 Data

Llegeix el text que tens a continuació i subratlla les idees principals de cada paràgraf. La importància d’esmorzar bé Entorn del 80 per cent dels alumnes d’entre 6 i 12 anys tenen un pes ideal per a la seva edat i complexió, segons un estudi realitzat a professors d’Educació Primària. Aquests alerten que, almenys, un 16 per cent està per sobre del seu pes, i, d’ells, gairebé 4 de cada 10 alumnes pateix exclusió per part dels seus companys, destacant sobretot les faltes de respecte. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’estudi «L’esmorzar i el rendiment escolar», que va consultar a un grup de 251 professors en col·legis públics i privats de la península, sobre temes com l’alimentació, el son o els hàbits horaris dels nens. D’altra banda, l’enquesta mostra que fins a un 99 % dels professors opina que el fet que un nen no esmorzi de manera completa i equilibrada té influència negativa en el seu rendiment escolar, en àrees com el comportament, el bon rendiment físic i intel·lectual, l’estat d’ànim i la sociabilització, entre d’altres. Segons més del 95 % dels enquestats, no esmorzar bé provoca debilitat i falta d’energia i menor capacitat d’atenció i concentració. Malgrat les conseqüències, un 10 % dels nens espanyols d’entre 6 i 12 anys no esmorza diàriament. Entre els que sí ho fan, un 8 % no ho fa a casa i un 15 % ho fa sol, sense la supervisió d’un adult. Així, més de la meitat dels nens esmorzen diàriament a casa o amb els seus pares o amb tota la família, que «és l’escenari més idoni per fer-ho», en opinió dels professors. Ara.cat, 27-09-2012 (fragment)

2

58

Partint de les idees que has subratllat, fes un resum del text.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

El sentit propi i el sentit figurat

Nom

1

FITXA 20

Data

AMPLIACIÓ

9

Subratlla l’expressió de sentit figurat i explica què significa: • Es va empassar la galeta, però jo no em vaig empassar la història.

• Deien que era de sang blava, però jo només li veia blava la faldilla.

• Vam anar a pescar i només vam aconseguir pescar un refredat de campionat.

• Vaig volant cap a l’aeroport a recollir l’Eva, que ha vingut volant des de Grècia. 2

Escriu una oració amb cada expressió de sentit figurat. • Caure en un pou. • Posar-se les piles. • Estar mort de cansament. • Estar glaçat de mans.

3

Escriu tres expressions de sentit figurat i explica-les.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

59

UNITAT

AMPLIACIÓ

10

El text audiovisual

Nom

1

FITXA 21 Data

Crea un guió il·lustrat per fer un anunci. Segueix la pauta següent. • Què anunciaràs? • En quin context? • Quins personatges apareixeran? • Dibuixa el guió il·lustrat de l’anunci.

2

60

Explica quin tipus de pla fas servir en cada moment i per què.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Frases fetes i refranys

Nom

FITXA 22 Data

1

Escriu la frase feta corresponent a cada dibuix.

2

Relaciona les dues parts que componen cadascun dels refranys i escriu-los complets.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

AMPLIACIÓ

10

61

UNITAT

AMPLIACIÓ

11

Escrivim i dibuixem un còmic

Nom

1

FITXA 23

Data

Fixa’t en aquesta vinyeta i pensa el guió per fer un còmic.

• Com pot continuar i acabar la història?





• Quantes vinyetes hi afegiràs i què hi haurà a cadascuna?





• Quins recursos utilitzaràs?

Ara, dibuixa i escriu la resta del còmic.

62

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Els gentilicis

FITXA 24

Nom

1

Data

AMPLIACIÓ

11

Escriu els gentilicis (masculí i femení) corresponents a:

• Lleida • Badalona • el Pallars • Venus • Manresa • Cervera • Londres • Escandinàvia • Andalusia • Palestina • Florència • Moscou • Mònaco Relaciona cada gentilici amb el nom de lloc al qual correspon. Si et cal, utilitza el diccionari.

2

Suïssa •

• ilurenc

Terrassa •

• gerundense

Lleida •

• helveci

Tarragona •

• ilerdense

Girona •

• egarenc

Mataró •

• tarraconense

Escriu el gentilici corresponent a: • la teva ciutat o poble: • el teu barri:

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.



• el teu país: • el teu planeta: 63

UNITAT

AMPLIACIÓ

12

Els pronoms personals forts i febles

Nom

1

FITXA 25

Data

Encercla els pronoms personals forts i subratlla els febles. • Nosaltres no ens interessem per aquesta mena de coses. • L’Aurora i jo li portem un regal a l’hospital. • Ells no els volen ajudar a pintar el pis. • Tu, no et posis al davant, que no deixes veure res. • Elles el volen donar a una ONG per ajudar la gent necessitada.

2

Per quin pronom feble substituiries cada element destacat? Relaciona’ls. • La mare prepara el dinar. em la

• Porto el treball a la professora. • Nosaltres comprem els llibres.

els li

• Rento les mans a mi. el

• Vols la torrada amb mantega? 3

Escriu l’opció correcta en cada espai. • Si ___ vols trobar, busca___ a Cal Miquel. (ens /’ns) • La faldilla nova, __ guardes a l’armari o te __emproves? (l’ / la) • Doneu-__ les mans si no __ voleu trobar de cul a terra. (us / -vos) • L’Ignasi __interessa per la feina però no __ preocupa per la casa. (es / s’)

4

Omple els buits amb els pronoms forts i febles del requadre. jo

li

ens

nosaltres

-li

la

anirem a recollir l’Ester a l’escola. Aleshores portarem a la festa sense que sàpiga on va i donarem la sorpresa. crec que estarà molt contenta. Si afanyem, encara serem a temps de comprarun ram de flors.

64

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

UNITAT

Els enigmes i les xarades

Nom

1

2

Data

Esbrina les solucions de les endevinalles següents:

El meu camí és de ferro, xiulo per avançar, i entre poble i poble mai no em deixen parar.

Tinc la panxa buida, me la lliguen amb cordes i em poso a cantar si algú me les toca.

Llarg com un cuc, menjo tota la gent i després de fer voltes i voltes molts baixen contents.

Quan més m’ensabones més m'embrutes. Si em vols netejar deixa’m estar.

Resol les xarades següents:

El meu primer surt per la pell i pica. El meu segon serveix per negar. El meu tercer és la teva. I el meu tot rauca a la vora de l’estany.

3

FITXA 26 AMPLIACIÓ

12

Establiment on serveixen begudes. Si mires cap a dalt et trobes el... Moviment del mar. El meu tot és a Catalunya.

Inventa una xarada i soluciona-la.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

65

UNITAT

AMPLIACIÓ

12

Les interjeccions

Nom

1

FITXA 27 Data

Escriu una interjecció que expressi: alegria repugnància encoratjament sorpresa burla

2

Escriu una oració on facis servir cadascuna de les interjeccions anteriors i quedi clar el seu significat.

3

Quina interjecció faries servir en cadascun d’aquests contextos? • acomiadar-se: • expressar sorpresa: • fer-se mal: • avisar d’un perill:

4

66

Escriu una oració amb cadascuna de les interjeccions de l'activitat anterior.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

SOLUCIONS

Reforç 1. Les vocals o/u àtones 1. foguera, escombrar, sucar, escoltar, plomall, monstruós, sucrera, fumarola. foc, escombra, suc, escolto, ploma, monstre, sucre, fum. 2. tremolar, tremolo; cobrar, cobro; dormir, dormo; aprovar, aprovo; enfonsar, enfonso; roncar, ronco. 3. trineu, liceu, text, pis, monjo, cacau. Reforç 2. El nom 1. ciutat, riu, continent, país, serralada, illes. 2. animal, fauna; flor, ram; abella, eixam; ovella, ramat; soldat, exèrcit. 3. concrets: ordinador, taula, ampolla, bolígraf; abstractes: pau, música, dolor, felicitat, imaginació, amistat, amor, calma. Reforç 3. La correcció i l’adequació del lèxic 1. llesca, cuixa, tall, cama. 2. • assecar: treure la humitat o l’aigua d’una cosa, fer que quedi seca; eixugar: assecar alguna cosa mullada amb un drap o un paper. • trencar: fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la; estripar: trencar o esquinçar la roba o un paper. • menjar: prendre aliments, mastegar-los i empassar-se’ls; àpat: cadascuna de les menjades importants que es fan durant el dia. 3. Resposta model (R. M.). La seva habitació té un vestidor. Entro quatres peces de roba a l'emprovador. Les nedadores marxen cap al vestuari. Reforç 4. Les vocals a/e àtones 1. masculí amb -e: conte, pare, home, exemple, mestre, cotxe; femení amb -a: rondalla, cadira, taula, roca, ànima, sabatilla. 2. terra, ceba, secret, espardenya, femella, exemple, manta, paper, paret, vermell, carta, vella. 3. banyera, drapaire, tendresa, nevada, neteja, esparreguera. Reforç 5. L’adjectiu 1. fosca, cansat, ferit, negre. fosc, fosca, foscos, fosques; cansat, cansada, cansats, cansades; ferit, ferida, ferits, ferides; negre, negra, negres, negres. 2. Comparatiu d’inferioritat. Comparatiu de superioritat. Comparatiu d’igualtat. Superlatiu.

2. pujar, comprar, omplir, sortir. R. M. Vaig comprar tota la fruita. Vaig vendre tota la fruita. Va omplir el gerro d’aigua. Va buidar el gerro d’aigua. Va sortir de la classe. Va entrar a la classe. Reforç 7. Els plurals 1. pastanaga, mitja, taronja, balança. pastanagues, mitges, taronges, balances. 2. coques, pastissos, tortugues, trossos, cròniques, lluços, arrossos, formigues, comarques, algues, braços, tipus, pans, puces, atles. Reforç 8. Els determinants quantitatius i indefinits 1. prou, gaire, pocs, massa, cap. 2. altre, altra, altres, altres; un, una, uns, unes; poc, poca, pocs, poques; bastant, bastanta, bastants, bastantes; molt, molta, molts, moltes; algun, alguna, alguns, algunes. 3. força, prou, massa. Reforç 9. Els diftongs creixents 1. iaia, qüestió, reien, quarantena, mouen, pingüí, cauen, noia, guardonar, guatlla, quota, ianqui.  grups qua, gua, qües, güe, etc: qüestió, quarantena, pingüí, guardonar, guatlla, quota; i, u + a, e, o: iaia, reien, mouen, cauen, noia, ianqui. 2. quantitat, guanyador, mouen, ianqui, ien, iode, Pasqua, terraqüi, seuen, quatre. Reforç 10. Els diftongs decreixents. Els hiats 1. aneu, seure, viure, ploure, llauna, gaire, boina, noi, moure, avui, aigua, coure. 2. No es van moure del seient. És molt xerraire aquest noi. Sembla que vol ploure, caurà aigua a dojo. Mai aniré a veure aquesta pel·lícula. Treu-te la boina, que fa calor. 3. Amb hiat: dia (2), país (2), història (4), pàtria (3), avió (3), estudiants (4), Maria (3). Sense hiat: joia (2), mainada (3), ianqui (2), xerraire (3), manaire (3).

Reforç 6. Els sinònims i els antònims 1. posar, col·locar; clara, blanca; prim, sec; donar, entregar; infant, nen; vell, antic; cansat, fatigat; menut, petit.

Reforç 11. Els connectors: preposicions i conjuncions 1. Treballo a l’aeroport de Girona. No pararà fins a aconseguir-ho. Va trobar una novel·la sota la pila de revistes. Aniré a casa amb l’Adrià. Des de la finestra es veu un paisatge meravellós. 2. Treballa molt però mai no en té prou. Vaig arribar a casa i em vaig dutxar. Vols un entrepà o prefereixes un brioix? Viatja contínuament perquè és comercial. No treballa ni tampoc deixa treballar. 3. Resposta lliure (R. Ll.).

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

67

SOLUCIONS

Reforç 12. Les famílies de paraules 1. debilitat, dèbil, debilitar; bancari, banquer, banc; selvàtic, selva, selvatà; ratera, rata, ratolí; diari, diada, dia. Arrel o lexema. 2. R. M. cafetera, cafeteria; joier, joieria; paperina, empaperar; florir, florista; artista, artísticament. Reforç 13. L’accentuació de les paraules agudes 1. for-ner, ro-mà, au-to-bús, pa-drí, ar-ròs, de-mà, mar-ci-à, mas-cu-lí, vin-dran, pa-quet, a-bric, pin-tor Sí, perquè l’accent cau a la darrera síl·laba. 2. capatàs, portaran, comprèn, Pequín, tornavís, perdó, pagès, aparcament, encén, sofà, lliçó, Berlín, capó, gimnàs, abric. vocal: perdó, sofà, lliçó, capó. -en/-in: comprèn, Pequín, encén, Berlín; vocal + s: capatàs, tornavís, pagès, gimnàs. Reforç 14. L’accentuació de les paraules planes i esdrúixoles 1. rè-tol, cam-bre-ra, ta-xis-ta, tau-la, ca-di-ra, làc-tic, mè-di-ca, plàs-ti-ca, mú-si-ca, ma-te-mà-ti-ca, mò-mi-a, ci-èn-ci-a. Les de la columna esquerra són planes perquè s’accentuen a la penúltima síl·laba. Les de la columna de la dreta són esdrúixoles perquè s’accentuen a l’antepenúltima síl·laba. 2. pròxima, informàtica, espàrrec, psicòloga, herba, príncep, centímetres, fotògraf, família, aromàtic, última, fantàstica, llàgrima, hipopòtam, mecànic, mòdem. planes: espàrrec, herba, príncep, fotògraf, aromàtic, hipopòtam, mecànic, mòdem; esdrúixoles: pròxima, informàtica, psicòloga, centímetres, família, última, fantàstica, llàgrima. Reforç 15. El verb: conjugació, temps i mode 1. aniran, futur 1a conj; sortia, passat 3a conj; seuen, present 2a conj. anar, anaven, van, aniran; sortir, sortia, surt, sortirà; seure, seien, seuen, seuràn. 2. Subjuntiu: Si hagués fet aquell viatge... Si moguessis aquella peça... Indicatiu: L’Adrià busca el llibre de llengua. Informava els seus companys. Imperatiu: Calla d’una vegada! No proveu d’enganyar-me! Reforç 16. El prefixos 1. supermercat, súper, sobre, superioritat, excés; prehistòric, pre-, abans, davant; submarí, sub-, sota; invencible, in-, negació. 2. inexacte, descargolar, desagradable, il·lògic, imprecís, deslligar.

68

3. replantejar, desagraït, transplantar, entresòl, autobiografia, semifinal. Reforç 17. La dièresi 1. pingüí, aigüera, peüc, llengua, paraigua, heroïna, raïm, quatre. 2. La Lluïsa ens ha agraït molt que compréssim les mones de Pasqua. La qüestió més complicada era com poder detenir el delinqüent en acció. L’amoïna molt que no estudiïs tant com hauries d’estudiar. Havia traduït textos escrits en llengües mortes. No miris de reüll les persones del veïnat. 3. R. Ll. Reforç 18. El verb: formes simples, compostes i perifràstiques 1. ve, -, venir; vam arribar, vam, arribar; ha trobat, ha, trobat. 2. ha, tingut, composta; vas, venir, perifràstica; havia, instal·lat, composta; van, pensar, perifràstica; hagi, cantat, composta; hauríem, provat, composta. Reforç 19. El debat 1. Debats orals: a la ràdio i cara a cara. Debats escrits: a fòrums d’Internet. 2. Els participants d’un debat han d’escoltar els altres per poder rebatre els seus arguments. El moderador fa que els participants intervinguin de manera ordenada. 3. A la primera perquè hi ha una persona tota sola. Reforç 20. Els sufixos 1. joia: -er, -eria; porta: -eria, -er; cuina: -er, -ar. 2. peixater, boletaire, fuster, tamviaire, quiosquer. 3. fruiteria, sabateria, carnisseria, fusteria. Reforç 21. P/b, t/d, c/g a final de mot 1. fangós, enfangar, fangueig: fang; camperol, campar, campestre: camp; màgic, màgica, màgia: mag; tombar, tombet, tombarella: tomb; dentista, dentadura, dentífric: dent. 2. En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del bo sense un embut. No diguis mai blat fins que no sigui al sac i ben lligat. Pere, treu-te el pot del pit, que put. A les sis tinc set, el càntir és buit, és nou i encara es deu. Tinc tanta sang que a les cinc tinc son. 3. malalt, malaltia; ràpid, rapidesa; sord, sordesa; tard, tardà; fort, fortalesa. Reforç 22. El nombre i la persona del verb 1. jo retallo, tu pintes, ella pensa, nosaltres cuinem, vosaltres remeneu, ells senten. 2. 1a persona singular: busco, menjo; 1a persona plural: decoràvem, telefonem; 2a persona singular: Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

SOLUCIONS

escrius, treballes; 2a persona plural: truqueu, mireu; 3a persona singular: dibuixa, pica; 3a persona del plural: demanen, admiren. Reforç 23. Les formes no personals del verb 1. infinitiu: venir, arribar, córrer; gerundi: tenint, callant, sabent; participi: escrit, volgut, cantat. infinitiu, participi, gerundi; venir, vingut, venint; tenir, tingut, tenint; escriure, escrit, escrivint; callar, callat, callant; arribar, arribat, arribant; voler, volgut, volent; cantar, cantat, cantant; saber, sabut, sabent; córrer, corregut, corrent. Reforç 24. Sufixos valoratius 1. planteta, plantassa; esqueneta, esquenassa; cameta, camassa; maneta, manassa. 2. paperots, politicastre, pedrota, panarra, sabatot. 3. diminutiu: rierol, collaret, beneitó, paperina, farmaciola, carona; augmentatiu: pilotassa, cotxarro; despectiu: bestiota. Reforç 25. Les consonants mudes 1. còmodament, saler, pintor, tresorer, calent, camioner, fàcilment, calor, robar, molt, vèncer, únicament, millor, patir, valent, domador. Adverbis acabats en -ment: còmodament, fàcilment, únicament. Mots acabats en -lt i en -nt: calent, molt, valent. Infinitius amb -r final: robar, vèncer, patir. Oficis: pintor, camioner, domador. Altres: saler, millor, calor. 2. R. Ll. Reforç 26. Tipus de verbs: atributius i predicatius 1. menja, sembla, preparem, estàs, és, posa. predicatius: menja, preparem, posa. copulatius: sembla, estàs, és. 2. Predicat verbal: menja un poma a queixalades; preparem la festa de final de curs; posa adob a les plantes. Predicat nominal: sembla farta de tants problemes; estàs tip del dinar; és simpàtica. 3. R. Ll.

Reforç 29. Quan/quant, tan/tant, i/hi, a/ha, o/ho 1. Quant de sucre hi he de posar? Arribarà quan acabi la feina. Ens van preguntar quan pensàvem obrir. Quan sigui a casa et faré un truc. Quant de menjar has posat a taula! 2. Això és tan important per a mi! Desitja tant que el porteu al teatre... Vol comprar-te un llibre tan interessant com el que li vas regalar. Menja tant de pa que no m’estranya que s’atipi. Tant dormir no pot ser bo. 3. R. Ll. 4. Ho portes a la caixa o no ho comprem. Ha vingut a casa a fer-nos una visita. No hi viu ningú i no ho volen llogar. Reforç 30. L’oració: subjecte i predicat 1. El conjunt de paraules ha de tenir un sentit complet. El conjunt de paraules ha de tenir un verb com a element principal. 2. L’ocell vola de branca en branca. Fixa-t’hi! R. M. L’Anna viu a l’escala de la meva àvia. Nosaltres volem no haver de venir demà. Vindrà un amic de la Berta. L’Anna i jo som germanes. 3. R. M. L’ocell / vola de branca en branca. L’Anna / viu a l’escala de la meva àvia. Vosaltres / no voleu venir demà. (Tu) / fixa-t’hi. (Ell) / és un amic de la Berta. L’Anna i jo / som germanes. Reforç 31. Els punts suspensius i els signes d’interrogació i d’admiració 1. Porta samarreta, pantalons curts, botes de muntanya... Ho ha preparat amb ous, llet, farina i llevat. Si no seus no dines: A la taula d’en Bernat... Avisa la Mar que dinem. Què em sembla? Potser... Demà no vindrem a l'assaig ni a la reunió. 2. El primer, indica que una llista està incompleta. El segon, que una oració està incompleta. El tercer, que hi ha una aturada en la parla. 3. Què li dec? No hi vull anar! Què ha dit el Pol? Para de molestar-lo! No ho vols veure, ara? Demana-li-ho! T'agrada aquest lloc? Calla d'una vegada! Vols que el truqui jo?

(

(

(

(

Reforç 27. El text poètic: rima i mesura dels versos 1. fila, vigila; pa, pescar; catxassa, carabassa; pastoret, fred. 2. El / temps / sant / és / ar/ri/bat (7); i amb / el / fred, / la / neu /i el /ge / bre, (7); les / fi/gu/res / del / pes/ se/bre, (7); u / na a / u / na, / ja han / tor/nat. (7)

2. munta+càrregues; escura+dents; para+brisa; foto+còpies; prim+mirat; espanta+sogres; sud+americà. 3. milhomes, somiatruites, panxacontent, llevataps, ploramiques, llançaflames.

Reforç 28. Les paraules compostes 1. pèl-roig, obrellaunes, setciències, cagadubtes, nord-americà, celobert. Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

Reforç 32. El subjecte: nucli i complements 1. L’amic de l’Aïda / prepara el dinar. Jo / vull venir a casa teva. Tres bons amics / passegen plegats. (Tu) Vas trobar la Gisela? La noia alta / és l’àrbitra.

69

SOLUCIONS

determinants: l’, -, tres, la; nucli (nom/pronom): amic, jo, amics, noia; complements: de l’Aïda, -, bons, alta. Sí. Vas trobar la Gisela. El subjecte el·líptic és tu. 2. R. M. Una màquina molt moderna. Vuit mangos sucosos. R. M. Una màquina moderna presidia la sala. Vuit mangos sucosos culminaven les postres. Reforç 33. El punt, la coma i el punt i coma 1. Punt i coma: marca una pausa més llarga que una coma i més curta que un punt. Punt i seguit: separa oracions sobre una mateixa idea. S’escriu a la mateixa línia. Punt i final: acaba un text. Punt i a part: separa idees diferents. S’escriu en un paràgraf nou. 2. Vocativa: Elsa, que ja has acabat? Víctor, atura’t a la cantonada i espera els altres. Enumerativa: Porta una de mig, bastons, un pagès tallat i una xapata. He fet els deures de mates, els de llengua, la làmina de dibuix... Explicativa: L’Enric, el meu germà petit, juga molt bé a tennis. 3. R. Ll. Reforç 34. El predicat: nucli i complements 1. Vosaltres investigueu la malaltia. Els meus germans tenen un cotxe esportiu. Tu penses en les solucions. L’Anna i el Martí inverteixen els estalvis. Jo busco pis a Badalona. Ella treballa en un botiga. 2. L’Imma / juga. L’Arnau / inventa. L’Oriol / tecleja. Aquell noi / escala. Nosaltres / mengem. Tu / escrius. R. M. L’Imma juga a pilota. L’Arnau inventa un nou ultralleuger. L’Oriol tecleja el seu nom. Aquell noi escala un pic molt alt. Nosaltres mengem torrades. Tu escrius una carta. Reforç 35. La contracció i l’apostrofació 1. l’huracà, l’ungla, l’hivern, les imatges, la història, la infermera, l’interruptor, l’univers, les herbes, la universitat, l’altaveu, l’imperi, l’índia, l’oficina, l’invent, l’himne. 2. Compra el pa al forn de la cantonada. Va a sopar a cals avis. Passejaven pel camí del bosc. Ell és el germà del Miquel. És l’hereu de can Fornaca. Aniran de vacances als Pirineus. Porten les disfresses dels seus amics. Busca-ho a cal Quim. Arriben pels volts de les cinc. Reforç 36. Els pronoms personals forts 1. vosaltres, ells, tu, ella, nosaltres. 2. jo: imaginaré, interrogaré, preparava; tu: treballaves, introduïes; ell/ella: preparava, gestiona; nosaltres: instal·lem, assessoràvem;

70

vosaltres: replantejareu, reconeixereu; ells/ elles: estimulen, cuinaven. 3. R. Ll. Ampliació 1. Les vocals o/u àtones 1. avorrir, bufetada, muntanya, butlletí, embotit, sufocar, assortit, turment, cuirassa, joventut, polir, escopir. 2. cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen. 3. pugui, voleu, tus, puguin. 4. butxaques, esdrúixola, brúixola, porus, tramuntana. Ampliació 2. El nom 1. R. Ll. 2. esquadrilla, orquestra, estol, professorat, col·lecció, banc, alumnat, mobiliari. 3. pau, informació, salut, música. R. Ll. Ampliació 3. Escrivim una narració fantàstica 1. R. Ll. Ampliació 4. Les vocals a/e àtones 1. meravella, espàrrec, Caterina, ambaixada, ramat, davant, enyorar, assemblea, monestir, avaluar, assassí, sergent. 2. assecar, jo asseco; penjar, jo penjo; afaitar-se, ell s’afaita; baixar, jo baixo; menjar, jo menjo; carregar, jo carrego. 3. R. M. Sentia molt d’afecte per aquella família. El xarop li va fer efecte de seguida. La cabra s’havia separat del ramat. Hi havia de cabre tot en una maleta petita. Es va trencar el taló de la sabata. Al final de la funció, va caure el teló. Aquí no entra ningú més. Està entre Canet i Arenys. Explica’m un altre conte. La història conta que va ser un cavaller qui el va vèncer. Ampliació 5. Completem la faula 1. R. Ll. Ampliació 6. Descrivim persones 1. R. M. És un home alt i prim, amb els cabells llargs i arrissats. Té el nas llarg i una boca somrient. Té els ulls grossos i les pestanyes molt llargues. Va vestit amb roba d’esport, concretament, l’equip per jugar a tenis. A les mans porta una raqueta de tenis i a sota del braç, un còmic. Les seves aficions sembla que són fer esport i llegir còmics. 2. R. Ll. Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.

SOLUCIONS

Ampliació 7. La polisèmia 1. Copa: estri per beure; part de l’arbre formada per les branques i les fulles. Taló: part posterior del peu; part de la sabata on es recolza el taló del peu. Boca: part de la cara; entrada, del metro, per exemple. Ploma: estri per escriure; part del plomatge d’un ocell. Dent: cadascuna de les peces d’esmalt que forma la dentadura; cadascuna de les parts d’un engranatge o les puntes de la serra. Coll: part del cos que uneix el tronc i el cap; part més estreta d’una ampolla. 2. R. M. Cap: part del cos (Tinc mal de cap); persona que té un càrrec superior (El cap de recursos ens ha convocat). Plat: estri on posem el menjar (Posa la sopa en un plat fondo); resultat de la preparació d’un menjar o d’una recepta (Es va menjar un plat de verdura impressionant). Cavallet: diminutiu de cavall (Va muntar el cavallet més petit perquè els grans li feien por); pota plegable que es posa sota d’un fusta que fa la funció de taula (Desplego els cavallets per fer la taula més gran). Ampliació 8. Els diftongs 1. paraigua, Laia, mainada, qüestió, seure, xerraire, ianqui, quan. 2. creixent: grups qua- gua-, etc.: qüestió, quan; i o u + a, e, o: Laia, ianqui; decreixent: vocal forta + vocal feble: paraigua, mainada, seure, xerraire. Sí. Història. 2. diftong: iode, iogurt, ien, iaia; hiat: memòria, pàtria, ciència, història. Ampliació 9. La descripció de llocs 1. R. Ll. 2. R. Ll. Ampliació 10. Accentuem amb correcció 1. pròxima, encàrrec, espàrrecs, síndria, tomàquet, pèsols, cérvol, Mònica, cafè, terròs, morè, comèdia, cabàs, mòbil, això, explotació. 2. agudes: cafè, terròs, morè, cabàs, això, explotació; planes: encàrrec, espàrrecs, tomàquet, pèsols, cérvol, mòbil; esdrúixoles: pròxima, síndria, Mònica, comèdia. 3. R. Ll. Ampliació 11. Fem teatre 1. R. Ll. Ampliació 12. El text teatral 1. Una de les parts en les quals es divideix l’obra que succeeix en un entorn escènic concret (decorat). Es caracteritza per la introducció en forma d’acotació. Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.



Un diàleg, perquè parlen dos personatges. Pere: Cada cop que em miro al mirall em veig més vell. Potser és que en sóc, de vell. Vell i pacient. Si més no, semblo pacient, tot i que no ho sóc gens ni mica. La processó va per dintre.

Ampliació 13. La dièresi 1. R. M. veïna, cafeïna, ambigüitat, continuïtat, Lluïsa, heroïna, proveïdor, espontaneïtat. 2. conduiré, produït, arruïnat, reduint, circumstància, període, família, egoista. 3. conduir, conduït; produir, produït; obeir, obeït; deduir, deduït. estudiï, estudiïs, estudiïn; enviï, enviïs, enviïn; actuï, actuïs, actuïn. Ampliació 14. Els sufixos 1. carter, escombriaire, jugador, viatjant, president, transportista, pastisser, drapaire, venedor. 2. Els noms d’oficis. 3. -er/-era, -aire, -or/-ora, -ant/-anta, -ent/-enta, -ista. 4. R. Ll. Ampliació 15. P/b, t/d, c/g a final de mot 1. aprenc, entenc, fonc, vinc, tinc, venc, estenc, comprenc. 2. Alfred, Bagdad, Jacob, Carib, exactitud, càrrec, universitat, Madrid, Alfred, cinc, biòleg, Belgrad, serp, destorb, Jacob, encarat, filòleg, pedagog, clàssic, àrab, antic. Ampliació 16. Escrivim una carta al diari 1. R. Ll. Ampliació 17. El text poètic: rima i mesura dels versos 1. l’elefant, cria, dansant, banyes. passa, sí, carbassa, Martí. 2. R. Ll. Ampliació 18. L’oració: subjecte i predicat 1. Amb subjecte: La Joana i jo anirem a sopar al restaurant xinès. Nosaltres som del Barça. Jo no vull anar al cinema. Sense subjecte: Veniu a veure el partit? Treballen a la pastisseria del passeig. Amagues les pistes pel camí. 2. Vosaltres veniu a veure el partit? Ells/elles treballen a la pastisseria del passeig. Tu amagues les pistes pel camí. 3. A partir de la terminació del verb, es pot deduir la persona i el nombre del subjecte i posar el pronom personal fort corresponent. 4. R. Ll.

71

SOLUCIONS

Ampliació 19. El resum 1. Entorn del 80 per cent dels alumnes d’entre 6 i 12 anys tenen un pes ideal per a la seva edat i complexió, segons un estudi realitzat a professors d’Educació Primària. Aquests alerten que, almenys, un 16 per cent està per sobre del seu pes, i, d’ells, gairebé 4 de cada 10 alumnes pateix exclusió per part dels seus companys, destacant sobretot les faltes de respecte. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’estudi ‘L’esmorzar i el rendiment escolar’, que va consultar a un grup de 251 professors en col·legis públics i privats de la península, sobre temes com l’alimentació, el son o els hàbits horaris dels nens. D’altra banda, l’enquesta mostra que fins a un 99% dels professors opina que el fet que un nen no esmorzi de manera completa i equilibrada té influència negativa en el seu rendiment escolar, en àrees com el comportament, el bon rendiment físic i intel·lectual, l’estat d’ànim i la sociabilització, entre d’altres. Segons més del 95% dels enquestats, no esmorzar bé provoca debilitat i falta d’energia i menor capacitat d’atenció i concentració. Malgrat les conseqüències, un 10%  dels nens espanyols d’entre 6 i 12 anys no esmorza diàriament. Entre els que sí ho fan, un 8% no ho fa a casa i un 15% ho fa sol, sense la supervisió d’un adult. Així, més de la meitat dels nens esmorzen diàriament a casa o amb els seus pares o amb tota la família, que «és l’escenari més idoni per fer-ho», en opinió dels professors. 2. R. Ll. (partint de les oracions subratllades a l’activitat anterior). Ampliació 20. El sentit propi i el sentit figurat 1. Empassar la història: creure-me-la. De sang blava: aristòcrata. Pescar un refredat: ens vam refredar. Vaig volant cap a l’aeroport: vaig tan ràpid com pugui. 2. R. Ll. 3. R. Ll. Ampliació 21. El text audiovisual 1. R. Ll. 2. R. Ll.

72

Ampliació 22. Frases fetes i refranys 1. Donar carbassa. Pujar els fums al cap. Donar la cara. Rodar el cap. Estar amb l’aigua fins al coll. Estirar les cames. 2. Caldera vella, bony o forat. Per Tots Sants, capes i mocadors grans. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Tal faràs, tal trobaràs. Novembre enllà, agafa la capa i no la deixis anar. La primavera la sang altera. Ampliació 23. Escrivim i dibuixem un còmic 1. R. Ll. Ampliació 24. Els gentilicis 1. lleidatà, lleidatana, badaloní, badalonina; pallarès, pallaresa; venusià, venusiana; manresà, manresana; cerverí, cerverina; londinenc, londinenca; escandinau, escandinava; andalús, andalusa; palestí, palestina; florentí, florentina; moscovita; monegasc, monegasca. 2. Suïssa, helveci; Terrassa, egarenc; Lleida, ilerdense; Tarragona, tarraconense; Girona, gerundense; Mataró, ilurenc. 3. R. Ll. Ampliació 25. Els pronoms personals forts i febles 1. Forts: nosaltres, jo, ells, tu, elles. Febles: ens, li, els, et, el. 2. La mare el prepara. Li porto el treball. Nosaltres els comprem. Em rento les mans. La vols? 3. Si ens vols trobar, busca’ns a Cal Miquel. La faldilla nova, la guardes a l’armari o te l’emproves. Doneu-vos les mans si no us voleu trobar de cul a terra. L’Ignasi s’interessa per la feina però no es preocupa per la casa. 4. nosaltres, la, li, jo, ens, -li. Ampliació 26. Els enigmes i les xarades 1. El tren. La guitarra. L’autobús. L’aigua. 2. gra-no-ta: granota; bar, cel, ona: Barcelona 3. R. Ll. Ampliació 27. Les interjeccions 1. R. M. Visca!, Ecs!, Som-hi!, Ostres!, Elis, elis! 2. R. Ll. 3. R. Ll. 4. R. Ll.

Material fotocopiable © 2014 Grup Promotor / Santillana Educación S. L.