• Author / Uploaded
• mgarc552

Citation preview

LECTURA Nom:________________ Data:___________________ L'ànec que s'adormia volant Hi havia una vegada una colla d'ànecs que s'emocionaven cada vegada que els més grans els deien que calia migrar. Els encantava volar amb un ànec guiant el grup i tota la resta darrere, en dues fileres en forma de V! Veien els paisatges des de ben amunt, aprofitaven corrents d'aire per a

volar

més

de

pressa,

s'aturaven

a

descansar

en

aiguamolls... Només hi havia una cosa que els amoïnava: un dels ànecs del grup s'adormia volant! I quan s'adormia començava a baixar i baixar... I això és molt perillós! Un dia va topar amb la branca més alta d'un pollancre i gairebé s'estavella contra el tronc d'un segon pollancre. Un altre dia va xocar amb uns cables elèctrics, que el van deixar amb unes plomes que semblava més un petit estruç que no pas un ànec. I no xocava més sovint perquè aquest ànec tenia molta sort: un dia que va estar a punt de xocar amb la torre d'un campanar, va acabar passant per entre les finestretes més altes. Un altre dia, va evitar el xoc amb un avió perquè, en l'últim moment, es va despertar en topar amb un globus... Uf! Va anar de poc! Els altres ànecs patien tant pel seu amic que van decidir despertar-lo cada vegada que s'adormís. Van decidir que sempre hi hauria un ànec vigilant-lo, i si començava a adormir-se, donaria de seguida el senyal d'alarma: un fort

quac. D'aquesta manera, entre tots, el despertarien. La cosa van funcionar: El nostre aneguet que s'adormia volant s'espantava tant cada vegada que el despertaven amb els “ QUACS!” d'alarma que aviat es va acostumar a volar ben despert. De tant d'èxit com va tenir, aquest senyal d'alarma es va anar estenent entre els ànecs de tot arreu... I és per això que els ànecs fan “quac” quan volen: per despertar els ànecs que s'adormen! Eduard Martorell

Revista El tatano número 79

LECTURA Nom:___________________Data:________________ Els contes de la Clàudia A la Clàudia li agrada molt que el seu pare li llegeixi llibres de contes. El seu pare no es descuida pas de fer-ho una estoneta cada nit. I és que la Clàudia és massa petita per a llegir lletres i paraules, però s'entén molt bé amb els dibuixos. No els mira i prou, sinó que decideix què és cada cosa, pensa els noms dels personatges, s'inventa què diuen i quina veu tenen. Un vespre, el pare de la Clàudia li va dir que li llegiria un llibre de contes de quan els avis eren petits. La Clàudia hi va estar d'acord, però quan va veure que no hi havia dibuixos va dir al seu pare que aquell llibre no li agradava gens perquè no tenia ninots i així no hi havia manera de practicar la seva peculiar manera de llegir! Aquella nit, el pare no va llegir cap llibre. No hi va haver conte per a la Clàudia. Però com la nena no estava disposada a quedar-se sense lectures nocturnes, va fer un tracte amb el seu pare: cada vegada que ell li'n llegís un del temps dels avis, ella, la Clàudia, miraria un dels seus llibres amb dibuixos. Ara la Clàudia sap uns contes que ningú més no coneix. I és que ella mateixa se'ls fa a mida entre el que el pare li explica, el que ella escolta i el que en treu de mirar tants dibuixos.

LECTURA Nom:_________________Data:__________________ Plou A fora, plou i jo m'ho miro. Tot és xop. Xip,xap, xip, xap, fan les gotes mentre cauen. Omplen un bassal davant la porta de casa. Busco el paraigua per passejar. Xip, xap, xip, xap, sense mullar-me. Busco les botes per xipollejar. Xip, xap, xip, xap sense enfangar-me. Sóc a fora i passejo i xipollejo. Xip, xap, xip, xap. La pluja rellisca pel paraigua i salta fins a terra. Passa un cotxe ràpid i m'esquitxa de dalt a baix. Les botes trepitgen l'aigua del bassal. Xip, xap, xip, xap. Patino i hi caic. Patatxoof, patatxoof. Sóc a fora amb paraigua i botes. Però m'he mullat i m'he enfangat. Montse Sallés Revista El tatano núm 41

LECTURA Nom:_______________Data:____________________

El casament del mico filós Això era un mico filós, pilós i galdós, que vivia en un parc i s'hi avorria, tot sol. -Me n'aniré, m'escaparé i em casaré- va dir el mico filós, pilós i galdós. I així ho va fer. Tot caminant pel parc va veure la girafa i va quedar enlluernat. ” Per declarar-m'hi li he de fer un vers”, va pensar. I li va dir: -Oh! Tu, girafa, piltrafa, coll de garrafa, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? -Fuig d'aquí, mico filós, pilós i galdós, que el que dius és horrorós! Fugint, fugint, va arribar en un prat i hi va veure una vaca que el va deixar enamorat. “ Per declarar-m'hi li he de fer un vers”, va pensar. I li va dir: -Oh! Tu, grossa vaca, que tens el nas de barraca, que al cul hi dus un taca, i tot el dia fas caca, et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? -Calla tu, mico filós, pilós i galdós, que jo et trobo fastigós. Trist i afligit, el mico va entrar en un circ. “ Potser aquí m'animaré, i xicota trobaré”, va pensar el mico filós. A mitja funció surt una mona vestida de seda que fent tombarelles fa sensació. -Oh! Tu, mona bufona, lleugera com l'ona sota la lona. Et

voldries casar amb mi si a tu et semblo bon fadrí? -Ja ho crec que sí, mico filós, pilós i galdós. A mi em sembles molt graciós. I, just l'endemà, la mona de seda i el mico filós es varen casar. Teresa Duran Revista El tatano núm 0