• Author / Uploaded
• JanMurzynCzernek

Citation preview

r

Yuval Noah Harari

Sapiens Una breu historia de la humanitat Traducció de Marc Rubió

Edicions 62 Barcelona

Queda rigrrrosanient prohibida sm:se auton'tzació escrita de !'editor q11afsr.:of forma de repraducciú, dú·tribiu:ió, c0111unicaoó pliblita o transfürlnaciú d'aquest.a obra, que será sorme.canejar algun fragmmt d'aquesta obra (w1t"il-'.COnba:ncia.com; 91 ¡02 r9 ":º l 93 272 04 47)_ Tots els drers re. pot sortir vencedor d'una discussió a111lJ un Hotno sapiens, perü en una lluita pot deixar l'h111e relJregat co1n una nina ele drap. Avui en dia an1ortitze111 prou bé el nostre e11 vertical va ser trir els parts prematurs. I, efectivame11t, comparats an1l) altres animals, els humans neixen prematurament, q11an 111lts deis seus sistemes vitals encara estan pocs desenvolupats. Un poltre pot trotar poc després de néixer; un gatet deixa la seva n1are i se'n va a buscar 111enjar pel seu cotnptc quan té ben poques setmanes de vicia. Els bebes humans estan indefensos i depenen durant 111olts anys dels adults perque els alimentin, els protegeixin i els eduquin. D'una banda, aq11est fet ha cntribult enormement a les habilitats scials extraordinaries de la humanitat i, de l'altra, als se11s prol>lemes socials únics. En Snar fOnna amb un grau de llibertat sorprenent. És per aix(> que avui en dia pode111 educar els nens perque siguin cristians o budistes, capitalistes o socialistes, guerrers pacífics.

Donem per descomptat que un cervell gran, l'ús d'eines, una capacitat d'aprendre superior i unes estructures socials complexes són grans avantatges. Se1nbla obvi que tot aixO ha fet que els éssers hu1nans s'hagin convertit en l'animal més poderós de la Terra. Perú els hu1nans van tenir tots aquests avantatges durant dos J11ilions d'anys ben bons en els quals no van lügicament diversos? ¿C(>m vam fer caure en l'oblit totes les altres espCcies hu111anes? ¿Corn pot ser que ni tan sois els neandertals -f(>rts, intel-ligents i resistents al fred- poguessi11 solJreviure al nostre extern1ini? El debat continua ences. La resp(>sta i11és pr()bable és precisament el que fa que aqucst clellat sigui possillle: I' Homo sapiens va conquerir el 111ón gr?tcies S(Jl)ret(>t al seu llenguatge ún1c.

1int si atrillu'im la culpa a I' Homo sapinzs C()m si no, així que els sapiens arribaven a un nou \loe la polllació nativa s'extingia. Les últirnes restes ele l'llamo soloensis són de fa uns 50.000. VHomo de11isova va desapareixer poc després. Els neandertals van desaparCixer fa rnés o rnenys 30.000 anys. Els últin1s htrrnans nans es van esvair de l'illa de f'lores fa uns r 2 .ooo anys. Tc>ts ells van deixar alguns ossos, algunes eines de pedra, uns quants gens en el nostre ADN i un munt de preguntes sense rcsposta. També van deixar-nos a nosaltres, l' Homo sltpiens, com a últi1na especie hurnana. 36

37

Capítol

2

L' ARBRE DEL CONEIXEMENT

Al capítol anterior, he111 vist que tot i que els sapiens ja havien poblar l' África oriental fa 1 50.000 anys, van comen\".ar a escampar-se per tot el planeta Terra i van portar a l'extinció les altres especies humanes fa només 70.000 anys. Durant els mil.lennis que van d'una data a l'altra, aquests sapiens primitius, malgrat que eren exactament com nasal tres i tenien un cervell tan gran com el nostre, no disposaven de cap avantatge destacar respecte a les altres especies humanes, no van fabricar eines particularment sofisticades ni van aconseguir cap proesa especial. De fet, en la primera topada entre els sapiens i els neandertals, van guanyar els neandertals. Fa uns 100.000 anys, alguns grups de sapiens van emigrar cap al nord, cap al PrOxim Orient, que era el territori dels neandertals, perO no van aconseguir establir-s'hi. Pot ser que fosa causa de la crueltat deis natius, de la inclemencia del clima o deis parasits desconeguts de la zona. Sigui com sigui, els sapiens van acabar retirant-se i van deixar els neandertals coma amos de l'Orient Mitjá. Aquest p(lbre full de serveis ha portar els experts a plantejar que l'estructura interna del cervell dels sapiens probablement era diferent de la nostra. Eren físicament semblants a nosaltres, perO tenien les capacitats cognitives ~aprenen39

LA REVOLUCIÓ COGNITIVA

L'ARBRE DEL CONEIXEMENT

tatge, rnemüria, comunicació-1nolt més limitades. Ensenyar catala a un sapiens pri111itiu, convence'} de la veritat del dogrna cristia o fer-li entendre la teoria de l'evolució probable1nent haurien estat empreses desesperants. A l'inrevés, a nosaltres ens hauria costat rnolt aprendre el seu llcnguatge i entendre la seva 1nanera de pensar. PerO llavc>rs, fa uns 70.000 anys, l' Homo sapiens va co111enc;ar a fer coses rnolt espccials. Cap a aquesta data, uns quants grups de sapiens van deixar l'África per segona vegada. At¡ucsta vegada van expulsar els neandertals i tates les altres especies hurnanes no solament de l'Orient Mitj3sinó també de la Terra sencera. En un període de temps incrcibler11ent breu, els s3-piens van arribar a Europa i l'est de l'Ásia. f'a uns 45.000 anys, ·van travessar el mar obert i van anar a parar a Australia, un continent q11e fins aleshores Il{> havia estat trepitjat pels humans. El període que va entre fa uns 70.000 i uns 30.000 anys va ser testimoni de la invenció de vaixells, llums lta. Una mona verda pot cridar als seus companys: , perO un huma modern pot dir als seus amics que aquest maú, a prop de la calzada del riu, ha vist un lleó que encalyava una manada de bisons. Pot descriure el !loe exacte, incloent-hi els diferent'i camins que porten a aquell indret. Amb aquesta informació, el seu grup es pot reunir i discutir si han d'anar cap al riu per fer fugir el lleó i cai;ar el bisó. Una segona teoria afirma que el nostre llenguatge únic va evolucic)nar com un mitj3 per compartir infonnació sobre el món. Per() la infonnació més important que calia transmetre era sobre els humans mateixos, no pas sobre els lleons i els bisons. El nc)stre llenguatge va evolucionar per poder xafardejar. Segons aquesta teoria, l'Homo sapiens és b3sicament un animal social. La cooperació social és la nostra clau per sobreviure i reproduir-nos. Un home i una dona, individualment, no en tenen prou sabent on són els lleons i els bisons. Pera ells és 1nolt més important conf:ixer qui odia qui al seu grup, qui dorm amb qui, qui és honest i qui és un farsant. La quantitat d'infc)rmació que cal c)btenir i emmagatzemar per poder seguir les reaccions sempre canviants de quatre dotzenes de persones és astoradora. (En un grup de cinquanta individus, hi ha 1.225 relacions d'un a un, i innombrables co1nbinacions socials 111és complexes.) Tots els simis mostren un interes molt viu per aquesta infonnació social, perO els costa xafardejar d'una manera efectiva. Els

4'

43

identificat un crit que vol . Aquesta capacitat per parlar sobre ficcions és la característica més singular del llenguatge dels s?ipiens. És relativament facil convenir que només l' 1/omo sapie11s és capai; de parlar sobre coses que Il(l existeixen realment i de creure's coses impossibles. Ncl pcial es desestabilitzava i el grup s'escindia. Encara que una vall parricularment fertil pogués ali1nentar cinc-cents sapiens primitius, no hi havia manera que tant."> individus desconeguts poguessin viure junts. ¿Con1 podien acordar qui havia de ser el líder, qui havia de cai;ar on o qui havia de copular amb qui? Arran de la Revlució Cognitiva, el xafardeig va ajudar l'Homo sapiens a f(>rjar grups més grans i més estables. Ara bé, fins i tot el xafardeig té els seus límits. Hi ha investigacions sociolügiques que han demostrat que la mida maxima d'un grup unit pel xafardeig és de cent cinquanta individus. La major part de la gent no pot coneixer íntiman1ent més de cent cinquanta individus ni xafardejar de manera efectiva sobre més de cent cinquanta éssers hun1ans. Encara avui en dia, hi ha un !lindar crític en la capacitat organitzativa deis humans situar més o menys en aquesta xifra magica. Per sota d'aquest !lindar, les comunitats, les empreses, les xarxes socials i les unitats 1nilitars es poden mantenir, gracies al coneixe1nent íntirn i el xafardeig. No hi ha necessitat de crear categories, carrecs ni estatuts.4 Un esca1not de tren ta solllectiu de la gent. Les esglésies es fona1nenten en mites religiosos compartits. Encara que dos catülics no es coneguin de res poden anar junts a una croada i recaptar fons per construir un hospital perque tots dos creuen que Déu es va encarnar en un ésser huma i va deixar que el crucifiquessin per redimir els pecats de la humanitat. Els estats es fonamenten en mites nacionals compartits. Dos serbis que ne> es coneixen de res poden arriscar la vida per salvar-se múOJament perque tots dos creuen en !'existencia de la nació serbia, la terra serbia i la bandera serbia. Els sistemes jurídics es basen en mites legals C{>mpartits. Encara que dos advocats no es coneguin de res, poden unir esfori;os per defensar un perfecte desconegut perque tots dos creuen en

48

49

LA REVOLUCIÓ COGNITIVA

L'ARBRE DEL CONEIXEMENT

l'existencia de les lleis, la justicia i els drets humans -i en els diners dels seus hc>noraris. Tanmateix, cap d'aquestes coses existeix més enlla de les histOries que les persones s'inventen i s'expliquen mútuament. A l'univers no hi ha déus, ni nacions, ni e1npreses, ni diners, ni drets hu1nans, ni lleis, ni justicia més enllil de l'imaginari compartir deis éssers humans. I.a gent entén facilment que els homes primitius consolidessin l'ordre social a través de la creen~a en déus i esperits i reunint-se les nits de lluna plena per ballar junts al voltant d'una foguera. El que ens costa més d'entendre, perO, és que les nostres institucions actuals funcionen exactament sobre la 1nateixa base. Posem per cas el n1ón de les grans emprcses: els advocats i empresaris d'avui dia són, de fet, uns hruixots amb molt poder. La diferencia principal entre ells i els xamans tribals és que els advc)cats d'ara expliquen contes molt 1nés estranys. Un bon exernple d'aixO ens el proporciona la !legenda de Peugeot.

5. El lleó de Peugeot.

Avui en dia hi ha una icc>na que s'asseml>la una mica a l'home lle{> de Stadel i que apareix en cotxes, camions i motos des de París fins a Sidney. És la imatge del capó que adorna els vehicles Peugeot, una de les fabriques autornobilístiques més grans i antigues d'Eurc>pa. Peugeot va con1en~ar com un petit negoci familiar al poble de Valentigney, a 300 quil61netres de la cova de Stadel. Avui en dia, la companyla té 200.000 empleats repartits per tot el món i la majoria no es coneixen de res. Aquests desconeguts cooperen de manera tan efectiva que el 2008 Peugeot va produir més d'1,5 milions d'automObils i va tenir uns ingressos d'uns 55.000 1nilions d'euros.

¿En quin sentit podern dir que Peugeot SA (el norn oficial de la companyia) existeix? Hi ha molts vehicles Peugcot, perO Obviament aquests cotxes no són la companyia. Encara que desballestessin tots els Peugeot del món i els venguessin coma ferralla, Peugeot SA no dcsapareixeria. Continuaría fal>ricant nous cotxes i fent públic el seu estar de compres anual. La co1npanyla té fabriques, maquinaria isales d'exposicions, i hi treballen mecilnics, comprables i secretaris i secretaries, perO tates aquestes coses juntes no constitueixen Peugeot. Un desastre podria matar tots i cadascun dels e1npleats de Peugeot i després destruir tates les cadenes de muntatge i tots els despatxos dels executius. It portar a judici independentment de les persones que en siguin propietaries o hi treballin. Peugeot pertany a un genere concret de ficcions legals anomenades societats de responsabilitat limitada. La idea que hi ha darrere d'aquestes societats figura entre les invencions més enginyoses de la humanitat. VHomo sapiens va viure sense aquesta invenció durant inno1nbrables millennis. Durant la major part de la histüria docurnentada, la propietat només pl>