• Author / Uploaded
• África Fernández Illán

Citation preview

África Fernández Exercicis microorganismes 1. Indica quines són les característiques més importants que diferencien els microorganismes procariotes dels eucariotes. Els microorganismes procariotes no tenen coberta, tampoc tenen nucli i no fan la mitosi; en canvi, els eucariotes tenen coberta i nucli, i sí fan la mitosi. Els procariotes només tenen ribosomes i mesosomes; a diferència, els eucariotes tenen mitocondris, vacúols, plasts, ribosomes, etc. Els microorganismes procariotes només tenen una molècula de DNA i per tant no formen cromosomes; els eucariotes, tenen moltes molècules i per tant formen cromosomes. Els procariotes es mouen gràcies als flagels d’una mida submicroscòpica i d’estructura fibril·lar simple; els microorganismes eucariotes es mouen gràcies a cilis o flagels microscòpics d’estructura fibril·lar complexa. Els microorganismes procariotes tenen una paret cel·lular prima i de peptidoglicà; els eucariotes, tenen la seva paret de cel·lulosa o de quitina, o no en tenen. 2. Quins són els dominis dels éssers vius als quals pertanyen els microorganismes? Quins d’aquests dominis contenen microorganismes procariotes? Els microorganismes pertanyen als tres dominis; Bacteria, Archaea, Eukarya. Els dominis de Bacteria i Archaea contenen microorganismes procariotes. 3. Quins són els microorganismes eucariotes i a quins regnes pertanyen? Els protozous i les algues microscòpiques pertanyen al regne dels protoctists, els fongs microscòpics pertanyen al regne dels fongs. 4. Quants àngstroms mesura un bacteri que té 3,5 micres de longitud? I quantes micres mesura un protozou que té 34 àngstroms de longitud? 35.000 àngstroms. 3,4·10-3 micres 5. Assenyala les diferències principals entre la paret d’un bacteri gram+ i la d’un gram-. La paret dels bacteri gram+ és monoestratificada i està formada per una capa gruixuda de peptidoglicans a la qual s’associen àcids teïcoics. La paret dels gram- és biestratificada, ja que té una capa basal fina de peptidoglicans sobre la qual hi ha una membrana externa.

6. Què és la mureïna? La mureïna és el peptidoglicà predominant en la paret bacteriana dels bacteris i està formada per N-acetilglucosamina, N-acetilmuràmic i un tetrapèptid, que conformen la subunitat elemental de la mureïna que es va repetint per formar la paret cel·lular bacteriana. 7. Indica l’estructura i els components dels ribosomes dels bacteris. Els ribosomes dels bacteris són partícules globulars lliures en el citoplasma bacterià o formant llargues cadenes. Estan formats per dues subunitats. La seva composició es RNA i proteïnes. 8. Indica la naturalesa química dels principals grànuls d’inclusions en el citoplasma bacterià. Quina missió tenen? Els principals grànuls d’inclusions són de mido o de glicogen, de voluntina, de lípids o de sofre. La seva missió és guardar aquelles substàncies que el bacteri sintetitza en moments d’abundància. 9. Assenyala les diferències entre flagels i pèls en els bacteris. Quin tipus de pèls hi ha i quines missions tenen? Els flagels són prolongacions fines amb una longitud que pot ser diverses vegades més gran que la del bacteri; hi ha dues zones, la zona basal i el filament. Els pèls són estructures allargades i buides que els bacteris fan servir per adherir-se a diferents superfícies; es componen de pilina. Els pèls de conjugació son llargs i uneixen dos bacteris perquè s’intercanviïn material genètic. Els pèls d’unió són curts i els bacteris els utilitzen per adherir-se a diferents superfícies com la interfase aigua/aire i la superfície de les cèl·lules. 10. Què es una endòspora? Quins avantatges aporta als bacteris la facultat de formar endòspores? Una endòspora és una substància inactiva, resistent, no reproductiva. Quan la cèl·lula bacteriana es destrueix, les endòspores queden lliures al sòl i poden sobreviure molt temps en condicions ambientals adverses. 11. En quin tipus de bacteri es converteix un bacteri F- per mitjà de la conjugació amb un F+? La conjugació entre una cèl·lula F+ i una F-, converteix aquesta última en donadora o F+.

12. Què diferencia els bacteris fotoautòtrofs dels fotoheteròtrofs? Els bacteris fotoautòtrofs, com ara els bacteris verds i porpres sulfuris, utilitzen el H2S com a font d’hidrogen. Els bacteris fotoheteròtrofs, com ara els bacteris verds i porpres no sulfuris, utilitzen molècules orgàniques. 13. Quin és el paper dels virus en el fenomen de transducció? Aquest virus, transporta fragments de DNA procedents de l’últim bacteri parasitat. 14. Quina és la diferència entre els bacteris F+ i els Hfr? Els bacteris F+ són aquelles que tenen plasmidis F, aquests plasmidis contenen els gens que informen de la producció dels pèls sexuals. Els bacteris F+ poden contenir desenes de plasmidis F ja que aquests s’autodupliquen. Els bacteris Hfr són aquells en que un plasmidi F s’intercala dins del DNA bacterià, i també poden donar DNA als bacteris F-. En la conjugació, un bacteri Hfr transmet part del seu plasmidi F i alguns dels gens adjacents del seu cromosoma que es recombinen amb el DNA del bacteri receptor. 15. Quin tipus de metabolisme tenen els bacteris porpres i els verds? Els bacteris porpres i vers són fotosintètics i anaeròbics. 16. Què són els heterocists? Són unes cèl·lules especials incolores en les quals alguns cianobacteris filamentosos són capaços de fixar el nitrogen atmosfèric. 17. Què són els micoplasmes? Són bacteris molt petits que no tenen paret bacteriana i tenen esterols a la membrana plasmàtica. 18. Quines característiques principals tenen els arqueobacteris metanògens? Viuen en condicions d’anaerobiosi i són capaços de produir metà a partir de diferents substrats.

19. Què són els bacteris entèrics? Són els bacteris que viuen a l’intestí de l’espècie humana i d’altres animals, s’alimenten de la matèria orgànica que hi ha a l’intestí i contribueixen a la formació dels excrements. Acostumen a anomenar-se flora intestinal. Solen ser bacteris del bacil de gram-. 20. Què són les hifes? Són filaments microscòpics que es produeixen quan les espores formades pels fongs pluricel·lulars es desprenen i germinen. 21. Quin interès poden tenir les algues dinoflagel·lades dels gènere Gonyaulax? Poden tenir un interès respecte el grau de toxicitat que generen en els nivells tròfics de consumidors secundaris desprès d’haver ingerit els animals filtradors en els quals s’acumulen aquestes neurotoxines. 22. Què són els frústuls? Els frústuls són les cobertes silicificades que protegeixen exteriorment la cèl·lula de les diatomees. 23. Què s’entén per conjugació i en quins microorganismes es duu a terme? La conjugació és un fenomen de sexualitat que consisteix en la fusió temporal de dos individus a la qual segueix un intercanvi d’una part del DNA, la qual cosa condueix a la formació d’uns altres dos individus amb un genoma una mica diferent de l’original, de manera que s’afavoreix la variabilitat genètica de l’espècie. Aquesta, es dona en els ciliòfors. 24. Per què són interessants els llevats? Són interessants ja que a causa dels processos fermentatius que desenvolupen, molts d’aquets llevats son utilitzats industrialment per a l’obtenció de productes útils. 25. Explica raonadament si una càpsida aïllada d’un virus podria tenir caràcter infecciós. Una càpsida aïlla d’un virus mai podrà tenir un caràcter infecciós ja que per tal d’infectar cal que un virus introdueixi el seu material genètic en la cèl·lula i, per tant una càpsida sense virus no podrà infectar.

26. Què són els hexàmers i els pentàmers i en quins tipus de virus es presenten? Els hexàmers són capsòmers constituïts per la unió de 6 molècules de proteïnes o protòmers i formen les cares i les arestes de la càpsida. Els pentàmers són capsòmers constituïts per la unió de 5 protòmers i es troben als vèrtexs de l’icosàedre. Són exemples els virus de les berrugues. 27. Esmenta alguns virus que tinguin coberta membranosa. Quina estructura té la coberta membranosa? Els virus de la ràbia, l’hepatitis, la grip, la verola i la sida tenen coberta membranosa. Aquesta coberta és de tipus membranós i es compon d’una doble capa lipídica procedent de les cèl·lules hoste parasitades i de glicoproteïnes que hi estan incloses. 28. Quina és la diferència principal entre el cicle lític i el lisogènic dels virus? El bacteriòfag T4 és un dels virus amb càpsida complexa (es compon d’un cap i d’una cua que té una capa basal i fibres de fixació). El genoma es compon d’una molècula de DNA bicatenària que està molt empaquetada dins del cap. Aquest cicle s’anomena lític perquè condueix a la destrucció de la cèl·lula hoste. Alguns virus, quan infecten una cèl·lula, no la destrueixen i el seu genoma passa a incorporar-se al DNA de la cèl·lula hoste. Aquest és el cicle lisogènic. 29. Descriu els processos que tenen lloc durant la fase de l’eclipsi en el cicle d’infecció d’un virus. En aquesta fase no s’observen virus a l’interior del bacteri. És quan hi ha més activitat metabòlica induïda pel DNA del virus. Inicialment, el DNA víric, utilitzant nucleòtids i l’enzim RNA-polimerasa del bacteri, dirigeix la síntesi d’una gran quantitat de RNAm víric (transcripció). Aquest RNAm víric serveix de base per a la síntesi de proteïnes dels virus. El DNA víric experimenta múltiples processos de replicació gràcies als complexos enzimàtics del bacteri. 30. Què s’entén per control microbiològic dels aliments? El control microbiològic dels aliments és un procés analític dels aliments. És una inspecció que permet valorar la carga microbiana.

31. Què són els microorganismes entomopatògens i per a què s’utilitzen? Són els microorganismes que infecten els insectes adults o els seus estats larvaris, i els maten o be són capaços de segregar diverses substàncies que actuen com a verí per als insectes quan aquests els ingereixen. S’utilitzen per eliminar poblacions d’insectes perjudicials. 32. Quins són els principals productes de síntesi microbiana que es poden obtenir industrialment? Un dels principals productes de síntesi microbiana és el iogurt, el qual s’obté mitjançant la fermentació bacteriana de la llet, o també el formatge blau o formatges amb orificis molt grans. 33. Què és la demanda bioquímica d’oxigen (DBO) i quina relació té amb els microorganismes? La DBO és la capacitat de consumir oxigen que té una massa d’aigua, és una manera de mesurar aproximadament la quantitat de matèria orgànica present. Com més matèria orgànica hi hagi a l’aigua, més microorganismes poden oxidar-la i, per tant, hi ha més consum d’oxigen. 34. Què és un fermentador industrial? Els fermentadors industrials són dipòsits de diferent capacitat en els quals hi ha un líquid que és el medi de cultiu de microorganismes. 35. Com pot ser un bacteri ser capaç de produir la insulina humana? L’enginyeria genètica microbiana consisteix a introduir el gen que s’encarrega de controlar la producció de la molècula que es pretén aconseguir, i que procedeix d’una molècula de DNA donant, en el material genètic d’un bacteri, principalment en algun dels plasmidis. Després, s’afegeixen a un medi de cultiu amb bacteris, que els incorporen al seu material genètic per mitjà del procés de la transformació. Els bacteris amb aquests nous plasmidis es reprodueixen, clonen el gen rebut i adquireixen la capacitat de produir la molècula útil, que posteriorment es recupera del medi de cultiu.