• Author / Uploaded
• Proteo Pi

Citation preview

El clarinet i jo Metode dlniciació Vol. 1

Música i text: JAVIER BOFARULL

Dibuixos: LLUÍS PONT

D I P U T A C I Ó

DE

TARRAGONA

© Edita: Diputado de Tarragona. Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjá de Reus Primera edició: octubre 2005 © Del text: Javier Bofarull © De les partitures: Javier Bofarull © Deis dibuixos: Lluís Font Disseny i composició: Silva Editorial

ISBN: 84-95835-47-9 Dipósit Legal: T-1352-2005

Tots els drets reservats.

Presentació

A través deis diferents servéis culturáis i formatius de la Diputado de Tarragona s'han editat, al llarg deis anys, diversos Ilibres i quaderns de carácter musical, des de partitures a estudis d'autors o d'obres d'ensenyament. Ara tinc el goig de presentar una nova obra pedagógica de gran interés per ais alumnes de les escoles de música i conservatoris que vulguin aprendre a tocar el clarinet. Aquest Ilibre vol ser un manual d'iniciació a les técniques i els recursos d'aquest instrument tan preuat i tradicional de les nostres terres. A más, el goig és doble, perqué Tautor d'aquest Ilibre és professor de l'Escola de Música i Conservatori de Reus, el Xavier Bofarull, que, a mes de professor de clarinet, sempre ha mostrat bones aptituds pedagógiques, i prova d'aixó és el fet que aquesta és la segona obra didáctica que edita amb la Diputado de Tarragona. A m b aquesta iniciativa volem refermar el paper de la Diputado de suport a les empreses culturáis i musicals de les nostres comarques i de la nostra gent, promovent i facilitant les eines d'estudi i de coneixement necessáries. El treball de Bofarull, en aquest Ilibre i en la seva tasca docent, és prou reconegut com per garantir-ne l'éxit.

JOAN AREGIO NAVARRO President de la Diputació de Tarragona

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

Proleg

Després de dedicar-me mes de la meitat de la meva vida a l'ensenyanga del clarinet, he cregut oportú plasmar totes les meves experiéncies viscudes durant tant de temps, pero d'una manera diferent de com ho he anat fent durant anys. M'explico: com molts companys de professió, he hagut d'agafar coses d'aquí i d'allá, d'altres he hagut d'inventar-les sobre la marxa, per intentar resoldre els problemes que cree que h¡ ha en l'ensenyanga de rinstrument. No h¡ ha cap alumne igual, i aixó és una de les coses que fa que haguem de superar-nos dia a dia per tal que sapiguem transmetre els nostres coneixements. És per aixó, que he escrit aquest métode d'iniciació, pensant en tots els problemes que he anat trobant durant molt de temps. He intentat ser molt ciar en les explicacions teóriques que, d'altra banda, cree que és el professor qui ha d'explicar-les a la seva manera, per tant, no pretene ser «pedant», sino que només intento explicar els conceptes básics que tantes vegades trobem a faltar a molts deis Ilibres actualment escrits, tenint en compte que la L.O.G.S.E fa que l'alumne comenci en moltes ocasions Taprenentatge de Tinstrument i del llenguatge musical al mateix temps. D'altra banda, i grácies al meu llarg bagatge en el món de la música lleugera, he descobert que a l'alumne li agrada sentir-se «acompanyat», ja que no oblidem que está aprenent un instrument monofónic, i de vegades resulta una mica avorrit el fet d'estudiar. Per tal d'omplir aquest buit, he escrit un seguit de petites peces, amb els seus corresponents acompanyaments «moderns» al CD que acompanya el métode, pensant que l'alumne es diverteixi des del primer dia i des de la primera nota. Si aconsegueixo que només un deis que utilitzin aquest Ilibre s'ho passi millor que estudiant tot sol, llavors haurá valgut la pena l'esforg i la il-lusió que hi he posat. No cal dir que confio en qué sigui el professor de cada alumne qui hagi de dir-li qué i com treballar els exercicis proposats. Jo he utilitzat l'ordre que normalment faig personalment, no vol dir que sigui ni l'únic ni el mes corréete. I ara, estimat alumne: a passar-s'ho béü

JAVIER BOFARULL A N Q U E R A

Professor de clarinet a l'Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjá de Reus

El clarinet i jo. Métode d'imciació (vol.1)

El clarinet i jo Métode d'iniciació Vol. 1

Hola! Em díc Jordí, Jordí Ciar i Net, i des d'aquest moment et faré companyia una estona cada día. Anirás aprenent coses noves i a fer música amb el teu instrument. Bé, de fet veurás que aquest Ilibre també porta un CD amb moltes cangons. Son els meus companys d'orquestra, pero... hi faltes t u ! T serás qui farás la melodía perqué tothom puguí escoltar-te.

Ja deus saber que la música es composa de melodía, harmonía i ritme, dones els meus companys posaran l'harmonia i el ritme, i tu serás el solista, qui toca la melodía. Quin goíg, oí? Aprendrás a saber les notes musicals, les figures, el compás, els silencis, els signes de repetició... veurás qué bé que ens ho passarem! Ah! me n'oblídava! Saps perqué els meus cognoms son Ciar í Net? Dones ben fácil: sempre que toquem Tinstrument haurem de fer-ho CLAR i NET, sí, sí, tocar amb bon so, i ferho sense que els dits s'entrebanquin, que sí ho fem malament els companys em diuen que toco molt «brut», ha, ha. I ara... s o m - h ü !

El clarinet i jo. Métode d'lniciacló (vol.1)

11

L'\ JJ^PJJil^Jl} Per tocar el clarinet utilitzem la respiració diafragmática, que és la mes natural de totes. Quan els nadons neixen, ja utilitzen aquest tipus de respiració. Per fer-la natural, haurem d'inspirar Taire sense aixecar les clavicules ni inflar el pit. L'aire el posarem a la base deis pulmons i els anirem omplint progressivament (hem de notar que se'ns «enxampla» Testómac, a Taltura del melic: posa la teva má damunt del melic per notar-ho). Per practicar-la fes-ho davant d'un mirall. És important que quan bufem dintre de Tinstrument tinguem cura de no inflar les galtes, ja que ens perjudicaria la bona sonoritat. Cal dir que, tant quan agafem Taire com quan Texpulsem, ho fem per la boca, no pas peí ñas.

AiRC

ü

Recorda que h e m d^agafar Taire pels costats de la boca, no pas peí ñas

12

El clarinet i jo. Metode d miciació (vol.1)

És innportant fer notar que no has de baixar el cap per posar-te la boquilla a la boca, és la boquilla la que ha d'apropar-se a nosaltres, i no a l'inrevés. Doblega lleugerament el llavi inferior i posa el clarinet (la canya) damunt d'aquest. Dintre de la boca quedará aproximadament 1 cm. de boquilla. Ara subjecta el clarinet amb les dents superiors (les pales), de manera que entre les dents i el llavi inferior fem que el clarinet no es bellugui. Ara agafa aire pels costats deis llavis, tanca'ls bé de forma que tot Taire vagi dintre del clarinet i no s'escapi pels costats. Amb la Mengua darrera les dents, pressiona la canya de manera que l'espai que hi ha entre la canya i la punta de la boquilla quedi totalment tancat. El pas següent será el de bufar, pero, com que tenim la Mengua tancant el pas de Taire, no sonará res, pero sí que haurem aconseguit crear una columna d'aire des de la base deis pulmons fins a la punta de la boquilla. Quan volguem que soni, retirarem la Mengua, deixant que la canya pugui vibrar, i així produir-se el so.

IMPORTAN!! El CD que acompanya aquest liibre és un CD mixte, aixó vol dir que funciona tant en un lector de CD's com a l'ordinador. Si el poses a l'ordinador has d'esperar uns segons fins que ell mateix s'obri. Hi trobarás molta informació afegida. Per afinar amb la nota sol utílitza la pista 1.

B

RECORDA: Fer n o t e s Margues c a d a d í a . Estudiar d a v a n t d'un miraíl. N o a i x e c a r les c l a v i c u l e s q u a n a g a f e m a i r e . N o i n f l a r les g a l t e s p e r t o c a r . N o a b a i x a r el c a p , la posició h a d e s e r n a t u r a l . U t i l i t z a llapis p e r f e r els e x e r c i c i s .

El clarinet i jo. Métode dmiciació (vol.1)

13

mmm o i El metrónom és el nostre amic que ens ajudará a portar la pulsació en cada moment. Sempre que agafem el clarinet per tocar, haurem d'agafar també el metrónom perqué ens ajudi a qué no correguem massa, ni massa poc! El metrónom ens marca amb el seu «tic» la pulsació que hem de fer a cada cangó que toquem. Agafem el nostre amic «metrónom» i posem-lo a una velocitat de 90. Ja ho tens? Bé, ara intenta comptar fins a quatre cada cop que sentis el «tic» del metrónom: «tic» «tic» «tic», tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «CAT», Eeeeeep! Qué és aixó de «Cat»?

Cada vegada que haguem de dir «quatre» direm «CAT» perqué és molt mes curt, i així podem dir-ho mes rápid, d'acord? Ara posa el metrónom a una velocitat mes gran, diguem.... a 120... i tornem a comptar fins a «quatre»... perdó!, fins a «CAT».... som-hi!.... «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «cat»,... Bé! Ja ho tens!

Per a la primera nota que aprendrem a fer amb el clarinet només haurem de bufar, sense haver de col-locar cap dit. El seu nom és molt fácil de recordar: ens recorda la llum del dia, ens recorda l'estiu, ens recorda la calor, ens recorda... Ja ho has endevinat? Dones, sí!! És el SOL!

14

El clarinet i jo. Métode dmiciació (vol.1)

El «sol» está situat just al mig de la segona línia del pentagrama (el pentagrama son les cinc línies on h¡ escriurem les notes), així, cada vegada que veiem una nota a la segona línia del pentagrama l'anomenarem «sol». Com que el sol és rodó, comengarem fent música amb RODONES. Una rodona és la figura que necessitem per omplir el compás anomenat 4 per 4. El compás de 4 per 4 té quatre temps, així que haurem de fer durar les rodones quatre temps, (quatre «tics» del metrónom) fácil, no? Ara dibuixa mes «sois» com el que veus dibuixat, ho farem sempre entre ratlla i ratlla, que en música anomenem línia divisoria. L'espai entre dues linees divisóries l'anomenarem compás.

Omple els compasos buits amb la nota sol rodona. Fes-ho sempre amb llapis.

p

-e-

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

15

El compás de quatre per quatre també es pot indicar amb una C, llavors Tanomenem compás de «compasillo». És indiferent si ho posem d'una forma o de Taltra.

=

^

#

oo o o o o o

Les rodones que son blanques signifiquen que els forats están destapáis. Si son negres vol dir que els hem de tapan La rodona «suelta» a l'esquerra vol dir que és el forat del darrere. Cada vegada que toquem una «rodona» haurem d'escoltar el metrónom i fer-la durar quatre «tics» sense deixar de bufar.

i

Posició de «sol»

Tic

Tic

Tic

Tic

Escolta la pista número 1 del CD per sentir com hem de tocar les rodones. Fixa't bé en els Cftics» del metrónom, i compta fins a quatre per fer cadascuna d'elles, com en Texemple anterior. Recorda que per tocar el sol no hem de tapar cap forat. (Per afinar utilitza aquesta pista). Pista 1 EL SOL ESTÁ SOL J. Bofarull

-e-

-e-

-e-

-e-

-e-

-o-

Ara posa la pista número 1 del CD i toca les rodones amb la posició que has aprés avui. Fixa't bé que abans de comengar a tocar sentirás una «claqueta» («tics»), primer dos cops separata, i després quatre «tics» más junts, perqué puguem agafar bé el ritme: «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» Pista 1

Pots respirar cada vegada que trobis una coma.

-o-

16

-e-

-e-

-e-

-e-

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

Ara veurem un element musical nou: el silenci de compás. Com el seu nom indica, quan trobem un silenci de compás no haurem de tocar, només haurem de comptar fins al número de temps que ens indiqui el compás. Com que fins ara hem treballat el compás de quatre per quatre o de «compasillo», comptarem fins a quatre sense tocar. El silenci s'indica com un petit rectangle situat sota la quarta línia del pentagrama:

e $

Pista 2 SOL TRENCAT J. Bofarull

-O-

LABI^NCA Ara veurem la figura anomenada blanca. Es de color blanc i porta un palet. Quan trobem blanques haurem de fer-les durar dos temps. Mira com son:

'

ft

iy ^

/*

fM KJ \^\j

^

^

-

2

1 - 2 »^

Tic - Tic - Tic

-

Tic

Dibuixa totes les blanques que falten. Recorda que com que les blanques duren dos temps, hem de posar-ne dues en cada compás per tal de completar els quatre temps.

m

•G

S-

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

17

Pista 3 FORMA CLÁSSICA J. Bofarull

((T)^*glcl|

| g l c l |

| g l ( s l |

\o

o

\

—

El silenci que correspon a la blanca és el silenci de blanca. Igual que aquesta, el farem durar dos temps sense tocar (Shhhh). El coMocarem sempre damunt de la tercera línia del pentagrama:

4

E Toquem

Shhhhhhhh

Pista 4 SOLNAIXENT J. Bofarull

e

h^

-e-

-e-

Pista 5 ANEMCREIXENT J. Bofarull

•&—s-

18

-^—s-

•G—G-

-G—G-

•G—G

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

Ara veurem una nota nova: el «mi». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís del dit, per tal que no s'escapi Taire. El polze de la má esquerra ha d'estar molt a prop de la clau que hi ha prop del forat (és la clau de dotzena), ja que más endavant necessitarem teñir el forat tapat, i a mes, obrir aquesta clau. Fixa't bé en la figura com has de posar el dit, i recorda que si el dit fos Tagulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, Thora que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.

o o o o o Posició de «mi»

Pista 6 M'HO DIUS A MI? J. Bofarull

i

s

-o-

-e-

í Pista 7 JOVENTUT J. Bofarull

S $

-e-

-e-

-o-

-e-

^ o l ^ ^ l o l " I ^ ^ I ^ J I o l El clarínet i jo. Metode d'iniciació (vol.1)

-o-

= 19

íMffilISSS: Ara veurenn la figura anomenada negra. És de color negre i porta un palet. Quan trobem negres haurem de fer-les durar un temps. Mira com son:

1 - 1

1 - 1 •0

^

0-

Tic - Tic - Tic

-

Tic

Dibuixa totes les negres que falten. Recorda que com que les negres duren un temps, hem de posar-ne quatre en cada compás per completar els quatre temps.

m Pista 8 EGOISME J. Bofarull

y ^ (^

\ & \

^

^j

^

é1—m 1—#1—J— L; •

*]

^ í^

•

^ •

0

rj

^

i^

í'J

rJ

(5

]/

^ fffS vi) ^' ^ ^

^

^ _ ®

El clarinet i jo. Metode d'iniciació (vol.1)

r*

•

i

-

#

W

-Ó

#

•m—G-

i

-9—S?

• &

#

W

G-

^

& •

# •

^1—s^

B

Primer estudia sense el CD

Pista 22 FENTCAMÍ /

J. Bofarull

ft^'JJJJIJJJJIJJJJIj l\ '•y

, J

II IJ

J

1 H 1 1 J 11 1 1 J 11 1 J j M j j «1 j ij ; ^ j ij ^ j j g

^1

5»-

^

El clarinet i jo. Metode d'iniciacio (vol.l)

IJJJJIJJJ

ZÍ

«I

6Í-

j

1

1

-e-

29

Pista 23 LA CAMPANETA J. Bofarull

MJU J U

j"j=m

^jj^

JIJN

I i l \ i l

(jj i JIJ t J

•6^

0

•&

\ I J u I ^ \w^

0

•é-^

Pista 24 ALIGUES J. Bofarull

1 11

-fv^ iA\'

l\

v^^'

II

**!

»

II

í,

IJ

1 11

ijii

J^IJ

'11 1

ijii

J^IJ

1

11

1 "ñ

1 r^-^H

J J M

r)

1

^^ J J N J J J J J N J J ^ J J J. = ^ 30

El clarinet i ¡o. Metode d'iniciació (vol.1)

Pista 25 AMISTAT J. Bofarull

m

^

é

-m—w

^l ^> c n Ie ^Il J1I IdJ

^m

I

€>

-&

7^

é

h d1 á1 éJ 1\,]1

\^

-Ó

1

A

Jt=±.

rj

li 1 1 J 1 1

I ^ J J W I / J ^ J

rj

1 ^1

G"2?

-Ü

"or

Pista 26 TARDOR J. Bofarull

§''J J J J N J J «1 Ij J J «1 Ij ii

1 J 1

ftJJJJjJJ

\^

J

J

J

"

NJJjJ

IJ «1 J ^ 1

íi J 1 1 II J 1 J 1

^

o

1

J J J ^

1 1

Pista 27 ANEMAALEMANYA J. Bofarull

l,^, r¿) '^ u.^ '^ ( j

#

^

j j j i j j j j i j j j ^ ^

i | j ^ j IJ N j IJ I j j IJ I J J Ij

XT

^ XT

62

El clarinet i jo. Metode d'iniciació (voi.1)

(I'IOA) oioenjujj apo)a|/\| 'of j lauueio g

£9

¡JOIIIUJ

ejeuos eip epeo 'eip epeo sonboq. ¡s

áL

ÉL

f f f Ir r r

^

Jt

•_

Ét

^

# •

#

^

#

rrrirfrr #

# •

«_

^

Ét

s¿f>. ^

''^->^

^ ^

/ I

f rri r r r f

^ #

M

^

# r ^

^

i

4ÍL

^

5E

f r r ri r r r

^

# ^

fl

4t.

# r ^

/

A

^

^

^

r f n f r f ri r r r ri r f r 0.

f

rrfirfrr #

^

# r ^

^

# ^

"^mMm m mamrn^

~P

^B

T"

#

w

'9-y—w

V

#

JIJ J J j IJ j J j IJ I J I

w

•#

-f

ÁJ J ^lí)

f^

T

j

T

"P

^^_^^

J iJ 4 J 4-m w

y

Tj

fMJ4J'jJ4JljU'jU i j j ij j j j ij j j j ij j j j

MV J-m4 J14 J 4 JIJ J J > IJ ^ L^ IJ ^ ¿ ^ ^ ^

j ^ j i(j -I j 64

J IJ 4 J 4 W

XT

El clarinet i jo. Metode d'iniciació (vol.1)

INf ERVftLS DE QlilINlTV

^j^j^'^j^j^'^^'

S ?y

V

'vJ^J (JvJ V^\il "^í•9T7

jyjjijj^ M j j j i j j ^ ^

^J iJIjJ iJIJJ^ IJJJJIJjJ i l j j

zrw"

V3

v?^

#17

JhJ IJIJJJJIJJ^ I^NJIJ |JJ

j^¿^y-a-"j'^''^^' '^j¿j'^j¿j'^j

•P"Z7

f^jJjJ'jJjjIj^^'jj-^ ' ^ ^ J ' ^ . ¿ j l ( j ^ El clarínet i jo. Metode d'iniciació (vol.1)

65

'^\^''ÍK

ujj^i-'^jjij • u j j j ' J j j j y - y j j j i ^ jjjji^jjjij

jjjj'^jjjy

m *

I*

*

^s

^m

JJJJ'OIJJIJ '

66

#

#

jjjJ'JJjj'j" ' j j j f ^

^

^

i

• 1^

*-^

•

3^

i

# ,»

•

^^i

IJJJ^I^JJJIJJ^.1

El clarinet i jo. Metode d'iniciacíó (vol.1)

si

Jjji'jjjj'j •

W ^

jJJJi^JJJij " iJJJJi^JJJiji^

=s

é ' ' - 'é

umuh"

JJ Jl(¿JJIj • IJ

^

aH-»

jJJJI^JJJIj

^

é \^ é

i

jjji'Jijj'j " ' j J j ^ l ^

i

0

0

jjjj'(jjjy' y j i . ' ^

jjjji^jjjg - ip

El ciarínet i jo. Metode d'iníciació (vol.1)

'jjJ^

i

#

#

67

m^^^-1

m^%

':¿.L£¿^M£0^'^^ "''

S

4 J '^ ^ y J

^

m

^

••>••• '•"•

o

^J

^

••A""

/^^*^'

S

jy j j y j j y r

•zt

I

" 'j ^^ü ^^'j t

i

*=?

J^lj

i

Jj'j

" '

i

B 68

i^^

Escolta't bé! El so és el m e s ¡mportant.

El clarinet i jo. Métode d'iniciació (vol.1)

E

^4

•

jy Jj'j

jjy

VJT^-

T^TT

^ 7 7

jy

Jjy

f

jy

^

Jjy

j Jjy

^

jj

• •

3^

ijy

^

i El clarinet i jo. Métode d'iniciacio (vol.1)

69

Jj'j Jj'4 j j y

^

^

^

i

i

-•—^

Vigila s e m p r e la posició deis dits.

70

El clarinet i jo. Metode d'íniciació (vol.l)

^/iW

Aquesta figura anomenada corxera, dura la meitat que una negra, és a dir, necessitem dues corxeres per omplir un temps del compás, que és el que ocuparla una negra. Per tant, en l'espai d'una negra hi posarem dues corxeres, en l'espai d'una blanca (o dues negres) hi posaríem quatre corxeres, etc. Cada «tic» del metrónom el dividirem en dos. Vegem-ho:

i

1

2

3

4

3

4

W) ^' J J=¿= # # J ti - ti

ti - ti

ti - ti

ti - ti

ti - ti

ti—

ti - ti

ti—

Tic

Tic

Tic

Tic

Tic

Tic

Tic

Tic

^ -

v^i ^

í* f m ^^ m \^\) ^ m 9) ti T

J

^ ^ - ti - t i

^ ti

^ ^ --ti - t i

Tic

1ic

1le

ic

É ^s ti - ti

ti—

Tic

Tic

ti-ti

Tic

Tic

Fixa't bé que les corxeres están «enganxades» per una barra que les junta per la punta del «pal» (el «pal» s'anomena PLICA). Aixó ens ajuda a saber que les dues notes juntes ocupen un sol temps. Escolta en el CD la pista 60, per veure com hem de tocar les corxeres. Fixa't en el «tic» del metrónom, per veure com sonen dues corxeres en un sol